DOCSLIB.ORG

Document Del Programa (PDF)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Document Del Programa (PDF) Sota el lema Les solucions passen per l’esquerra l’edició de la UPEC d’enguany centrarà les taules de debat a l’entorn de 12-16 juliol de 2010 l’anàlisi de la gestió política, el debat filosòfic per arribar a una bona societat i l’estat del benestar, les barricadas de la crisi. La UPEC vol ser un gran espai de trobada, reflexió i estudi sobre aquells temes que preocupen els sectors socials, democràtics i d’esquerres. JORNADES: Facultat de Geografia i Història 1 El programa docent de la UPEC té dues característiques C/ Montalegre, 6, 4a planta bàsiques: PROGRAMA CULTURAL: - Contribuir al desenvolupament de la cultura Anna Roig i l’ombre de ton chien 2 democràtica d’esquerres Harlem Jazz Club - Comtessa de Sobradiel, n. 8 - Participar en l’anàlisi de les polítiques aplicades, des Sobre rodes amb Circ Pistolet 3 d’una perspectiva estratègica d’esquerres Plaça de la Mercè Projecció de cinema negre: Brigada criminal El programa cultural de la UPEC és una aposta per acostar 4 Cinema Maldà - C/ del Pi, n. 5 les activitats lúdiques i culturals a la ciutadania per això Concert cloenda: Nour + Dumbala Canalla són gratuïtes i obertes a tothom. 5 Espai Jove La Fontana - C/ Gran de Gràcia, 190 ORGANITZEN Consell Social: Comissions Obreres - CCOO / Unió General de Treballadors - UGT / Fundació Josep Irla / Fundació l'Alternativa / Fundació Nous Horitzons / Fundació Rafael Campalans / Acció Escolta de Catalunya / Acció Jove - Joves de AMB EL SUPORT DE CCOO / Associació Catalana per la Pau / Avalot / Casals de Joves de Catalunya / Cooperacció /Entorn SCCL / Escola Lliure El Sol / ESPLAC - Esplais Catalans / Fundació Catalunya Segle XXI / Fundació Ferrer i Guàrdia / Fundació Pere Ardiaca / Fundació Terra / SOS Racisme / Associació de Joves Estudiants de Catalunya - AJEC / Associació d'Estudiants Progressistes - AEP / Ateneus Laics / Col·lectius de Joves Facultat de Geografia i Història de la UB Comunistes - CJC Joventut Comunista / Estudiants en acció / Fundació Cipriano AMB LA COL·LABORACIÓ DE García / Fundació Josep Comaposada / Joventut Socialista de Catalunya / Joves Carrer Montalegre, 6 - 4ª planta d'Esquerra Verda - JEV / Món-3 / Associació Catalana d’Investigacions Marxistes / Barcelona Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC / Coordinadora per a la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya / Centre de Recerca Econòmica i Social de Catalunya / Sin Permiso / Suburbe-Associació Cultural Estenent el desastre / DeBarris sccl www.upec.cat dilluns, 12 juliol dimarts, 13 juliol dimecres, 14 juliol dijous, 15 juliol divendres, 16 de juliol INAUGURACIÓ UPEC ANÀLISI DE L’ACCIÓ DE GOVERN EPICUR AL SEGLE XXI LES BARRICADES DE LA CRISI EL FUTUR DE L’ESQUERRA A CATALUNYA Acció de govern. La gestió de les polítiques Malestar privat o societat malalta? Barris invisibles. Què s’ha fet dels barris Balanç Polític i Futur. Reexió sobre la 09:30 socials a Catalunya i a Espanya que anomenàvem obrers? desafecció política Vicenç Navarro Francesca Zapater Eva Fernández Joan Puigcercós Catedràtic de Ciències Polítiques de la UPF. Metgessa CAP Infermera i antropòloga, presidenta de la FAVB President d’Esquerra Republicana de Catalunya Rector emèrit de la UPEC Matthew Tree Eduard Jiménez Joan Herrera Juan Torres Escriptor anglo-català Economista i consultor en polítiques públiques Secretari General d’ICV - cap de llista d’ICV-EUiA a les Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Lucia Artazco Josep Maria Monferrer eleccions autonòmiques de 2010 Sevilla Dir. de l’Institut de Serveis a la Comunitat de Professor jubilat. Portaveu de la Plataforma l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Doctora Miquel Iceta Modera: Laia Ortiz d’Entitats i Veïns de la Mina Viceprimer secretari i portaveu del PSC en Ciències de la Salut i la Vida Diputada del G.P. d'Iniciativa per Catalunya Verds - Modera: Ricard Fernández Modera: Antonio Franco Esquerra Unida i Alternativa i Portaveu d'ICV Modera: Isabel Ribas Economista, ex-secretari d’Habitatge de la Periodista Coordinadora de Barcelona d’EUiA i Delegada Generalitat de Catalunya de Salut de l’Ajuntament de Barcelona 12:00 Inauguració parlaments La projecció internacional de Catalunya: Les noves infelicitats Dependents i marginats. Com ha contribuït La necessària esquerra del Segle XXI un dret o una necessitat? el tripartit a les polítiques de benestar? 12:30 Jordi Serrano Santiago Castellà Gemma Calvet Judith Cobacho Entrega de premis UPEC 2010 Rector de la UPEC Degà de la URV i redactor del Pla d’Acció Exterior Advocada i consultora en dret, polítiques Directora de programes de Vincle José Montilla de Catalunya socials i drets humans Antonio Centeno Conferència: crisi, valors socials i desafecció President de la Generalitat Pascal Brice Milagros Pérez Oliva Activista pels drets humans de les persones amb política Lourdes Cirlot Cònsol General de França a Barcelona Periodista diversitat funcional i membre del Fòrum de Vida Joan Majó Vicerectora de Cultura i Patrimoni de la UB Oriol Junqueras Carme Valls Independent Enginyer i exministre d’Indústria Guillem Espriu Eurodiputat d’ERC al Parlament Europeu del Metgessa i presidenta de la Fundació Ricard Gomà Regidor del Districte de Gràcia - Grup Els Verds/Aliança Lliure Europa Catalunya Segle XXI Professor de ciència política de la UAB. Tinent Parlaments de cloenda Ajuntament de Barcelona Modera: Laura Pelay Modera: Siscu Baiges d’alcalde d’Acció Social i Ciutadana de Jordi Serrano Secretària Adjunta a la Secretaria General d’UGT Periodista. Subdirector del programa “Tots l’Ajuntament de Bcn. Rector de la UPEC Conferència inaugural Catalunya per tots” de Com Ràdio Modera: Jaume Reixach Josep Lluís Carod Rovira Director del setmanari El Triangle i del diari Vicepresident de la Generalitat de Catalunya José Antonio Martín Pallín www.eltriangle.eu Magistrat del Tribunal Suprem i Comissio- Joan Saura nat de la Comissió Internacional de Juristes Conseller d’Interior i de Relacions Institucionals i Presenta: David Minoves Participació Dir. Gral. de Cooperació al Desenvolu- 14:00 pament i Acció Humanitària Comiat UPEC Jordi Serrano Els valors del sindicalisme. Com s’ha 16:30 Catalunya i el dret a decidir Debat sobre la bona societat. Sense feina: l’atur a Catalunya. A qui de reforçar el rol dels sindicats? Noves utopies epicurianes afecta? Joan Carles Gallego Joan Ridao Joan Manuel del Pozo Gregori Cascante Secretari de CCOO de Catalunya Diputat d’Esquerra Republicana de Professor de Filosofia Antiga de la UdG. Dir. Gral. del Grupo D'Aleph. Economista i Josep Maria Àlvarez Catalunya al Congrés dels Diputats Exconseller d’Educació i Universitats Diplomat per IESE Secretari d’UGT de Catalunya Joan Josep Nuet Daniel Raventós Sara Berbel Modera: Anna Simó Senador d’EUiA i Secretari General del PCC Professor de la UB, membre del comitè de Doctora en Psicologia Social i Dir. Gral. d’Igualtat Portaveu del Grup Parlamentari d’ERC al Joan Josep López Burniol redacció de la revista Sin Permiso i president de d’Oportunitats en el Treball Parlament de Catalunya Notari la Xarxa Renda Bàsica Montserrat Solé Aubia Modera: Oriol Illa Modera: Assumpta Baig Adjunta al Secretari per a la Immigració Politòleg Mestra i senadora per la Comunitat Modera: Jordi Molet Autònoma de Catalunya Periodista 18:30 Còmic i Política La part fosca de la realitat Novel·la negra, novel·la crítica, novel·la social Antonio Altarriba Raul Argemí David C. Hall Catedràtic de literatura francesa a la Escriptor Escriptor de novel·la negra Universitat del País Basc, escriptor i guionista Juan Madrid Antonio Lozano Horacio Altuna Escriptor, periodista i guionista Escriptor Dibuixant de còmic Modera: Ferran Espada Modera: Josep Maria Romero Modera: Pepe Gálvez Director d’El Punt de Barcelona Secretari de Formació Sindical i Cultura de Economista, sindicalista i guionista, expert CCOO de Catalunya i crític de còmics 20:00 Programa Cultural - 22:00 Programa Cultural - 20:00 Programa Cultural - 20:30 Programa Cultural - 21:00 Programa Cultural - 21:00 Anna Roig i L’ombre de ton “Sobre rodes” amb Circ Pistolet “Brigada Criminal” (1950, Ignacio “Contra el progrés” - Companyia de Concert: Nour + Dumbala Canalla chien Lloc: Plaça de la Mercè F. Iquino) Projecció cinema negre Teatre al Detall (entrades per sorteig) Lloc: Espai Jove La Fontana Lloc: Harlem Jazz Club Lloc: Cinema Maldà Lloc: Teatre Tantarantana 22:30 Jam session al Harlem* Jam session al Harlem* * Entrada gratuïta per a les persones inscrites a la UPEC.
Load more

Recommended publications
  • His T Òria D'esquerr a A
    Esquerra Republicana de Catalunya naixia el 19 de març del 1931 i esdevenia en poques setmanes el partit polític hegemònic de la Catalunya republicana. També a Vic, ERC encapçalà el govern municipal en moments tant intensos i conflictius com la mateixa època republicana i la posterior Guerra Civil. Passada la dictadura franquista, Esquerra tornà a ser protagonista a l’escena política L CASELLAS catalana i vigatana i, amb el nou segle XXI s’ha convertit novament en una peça clau. IO Al llibre que teniu a les mans hi trobareu la història del partit a la ciutat de Vic des del 1931 fins a l’immediata actualitat de finals del 2014 sense perdre mai de vista OR el context general de Catalunya. Oriol Casellas i Domènech (Vic, 1986) Llicenciat en Història per la UAB i Màster de Formació del Professorat per la UdG. Professor de Ciències Socials a Secundària. Actualment està finalitzant els estudis del grau en Ciències Religioses a l’ISCRVic. Els seus primers estudis publicats s’han centrat en la història local vigatana. Així doncs, és autor de Sagals d’Osona. Quinze anys arrelats al país, enfilats als castells (Associació Cultural Sagals d’Osona, 2012) i de la biografia de l’últim Vigatà Il·lustre Joan Riera Rius, l’home bo (Ajuntament de Vic, 2013). També és autor de l’estudi Tradicions populars vigatanes. La festa major de Vic per a la Fundació Embat Cultural i el Consell de Festa Major de la ciutat de Vic. Forma part del Consell del Patrimoni Cultural així com del Consell de Convivència i Seguretat de l’Ajuntament de Vic.
    [Show full text]
  • ¿Qué Constitución Para Cataluña? Una Aproximación Crítica a Los Proyectos Constitucionales Del Procés
    Dpto. de Derecho Constitucional y Ciencia Política Avda. de los Naranjos, s/n. 46071 Valencia Tel.: (34) 963 828 587. Fax: (34) 963 828 119 e-mail: [email protected] ¿QUÉ CONSTITUCIÓN PARA CATALUÑA? UNA APROXIMACIÓN CRÍTICA A LOS PROYECTOS CONSTITUCIONALES DEL PROCÉS CARLOS FLORES JUBERÍAS Catedrático (acreditado) de Derecho Constitucional, Universidad de Valencia Sumario. I. Introducción. II. Los antecedentes. III. Los proyectos constitucionales del Procés: A) El Proyecto de Reagrupament; B) El Proyecto Vidal-Aparicio; C) El Proyecto Vidal; D) El Proyecto Fonollosa. IV. La cuestión de las formas. V. Conclusiones. I. INTRODUCCIÓN Los innegables éxitos electorales cosechados por los partidos nacionalistas que desde 2010 dirigen las principales instituciones de autogobierno de Cataluña, la persistencia con la que en los últimos tiempos han venido haciendo patente su intención de separarse de España –bien de manera negociada, bien mediante una declaración unilateral de independencia–, y la también insoslayable existencia de una corriente de opinión numéricamente importante y socialmente muy influyente favorable a esa separación, han obligado a prestar una atención creciente no solo al modo en el que esa disociación podría llevarse a cabo, sino también a cuales serían los escenarios que se abrirían en el supuesto de que esta opción se llegara a imponer. Como consecuencia de ello, de un tiempo a esta parte vienen siendo cada vez más numerosos los análisis que –obviando el hecho de que la efectiva separación de Cataluña no solo es jurídicamente inviable, sino también políticamente indeseable– han venido dando por supuesto que ésta se materializará de alguna manera en un futuro inmediato, y han pasado a centrarse en el análisis de cómo quedaría configurada esa hipotética Cataluña independiente.
    [Show full text]
  • Descarregar (PDF)
    BEN tarradella coberta 17/6/10 10:17 Pgina 1 C M Y CM MY CY CMY K Composicin Barcelona, març 2010 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Martí Vallverdú, Pep, 1964- Josep Tarradellas, 1899-1988. – (Biblioteca de l’Esquerra Nacional) Bibliografia. Índexs ISBN 9788461389988 I. Fundació Josep Irla II. Títol III. Col·lecció: Biblioteca de l’Esquerra Nacional 1. Tarradellas, Josep 2. Presidents – Catalunya – Biografia 3. Polítics – Catalunya – Biografia 929Tarradellas, Josep Fotografia de coberta: Archivo General de la Administración, Alcalá de Henares Dipòsit legal: B-14.632-2010 ISBN: 978-84-613-8998-8 JOSEP TARRADELLAS 1899-1988 PEP MARTÍ SUMARI Fill de la Catalunya popular (1899-1931) ................................ 7 Sense por de manar (1931-1939) .........................................17 Secretari general a l’exili (1939-1954) ..................................41 14è president de la Generalitat (1954-1977) ........................55 La revenja de la història (1977-1980) .................................. 67 El crepuscle. Un balanç (1980-1988) .................................. 77 Índex onomàstic ..................................................................81 Índex d’organitzacions ........................................................ 87 Índex de publicacions periòdiques .......................................89 Bibliografia .........................................................................91 Fill de la CatalunyA popular (1899-1931) «Jo no sóc, mai no he estat, marxista, ni socialista, ni comunis- ta; vaig començar en el nacionalisme català d’esquerres, i he estat sempre fidel al que vaig aprendre en la meva maduresa política: que la Generalitat és el principi de l’existència nacional de Catalunya».1 Josep Tarradellas i Joan va néixer a Cervelló (Baix Llobregat) el 19 de gener de 1899, en el si d’una família d’extracció popu- lar originària de la Plana de Vic. Entre aquesta data i el 10 de juny de 1988 transcorre una aventura vital que comprèn, com poques, totes les grandeses i les tragèdies de la història de la Catalunya del segle xx.
    [Show full text]
  • President Josep Irla De L’Any 2019
    Memòria del casal President Josep Irla De l’any 2019 Tot allò en que hem aportat enguany en la llarga lluita per l’assoliment de la justícia social i l’alliberament nacional dels Països Catalans. Esquerra Republicana de Catalunya 2 Esquerra Republicana de Catalunya, fou fundada pels nostres avis enguany fa 88 anys. El casal president Josep Irla, secció local d’ERC al districte d’Horta-Guinardó, en fa 42. Quasi la meitat de l’existència d’Esquerra. Hem estat partícips de la reimplantació del partit des del 1976, malgrat l’hostilitat de les demés forces polítiques, el cinisme de les quals marcaria el seu esdevenidor, consentint anar a unes primeres eleccions després d’una dictadura de 40 anys, sense la legalització de l’únic partit republicà. Després el 1978 ja des del districte, picant pedra, amb moltes frustracions i també humiliacions. Però enguany, ens hem rescabalat, recuperant aquells nivells de representació política que ens acosten als dels mítics anys de la república... 3 El nostre casal té l’honor de dur el nom del 124è MHPGC Josep Irla. RECORDANT EL PRESIDENT JOSEP IRLA ...Però, en circumstàncies normals, per la mateixa natura de les seves qualitats i per la reserva en què les exterioritzen, passen desapercebuts... Calen circumstàncies excepcionals perquè llur personalitat es manifesti plenament. Per dissort de tots, Catalunya visqué aquestes circumstàncies excepcionals i Josep Irla fou posat a prova. Quants haurien acceptat, com ell, la presidència del Parlament de Catalunya l’octubre del 1938, quan ja era clar que teníem perduda la guerra? Quants dos anys més tard, immobilitzats a la França de Vichy, haurien acceptat, com ell, la successió del president Companys, assumint el risc de córrer la mateixa sort? Per fer- ho calia, en ambdues ocasions, una convicció ferma i un amor a la terra que anés molt més enllà de la retòrica ordinària.
    [Show full text]
  • Unholy Alliances? Nationalist Exiles, Minorities and Anti-Fascism in Interwar Europe
    Unholy Alliances? Nationalist Exiles, Minorities and Anti-Fascism in Interwar Europe XOSÉ M. NÚÑEZ SEIXAS Ethno-nationalist exiles in the interwar period were a unique species. While some of them relied on their own diasporic networks and waited for a chance, others established agitation platforms and regarded themselves as an alternative International of the ‘oppressed peoples’. Most of these alliances ended in failure, as it proved extremely difficult to reconcile the demands stemming from divergent national claims, such as those of autonomist factions versus irredentist or pro-independence groups, or those of national minorities seeking reintegration into their motherland as opposed to groups seeking independence. This article explores the relationship between minority nationalist exiles and anti-fascism by focusing on three issues: the emergence and evolution of ‘international alliances’ of minority activists in interwar Europe; contacts and ideological exchanges between ethno-nationalist exiles and liberal and anti-fascist segments of European public opinion and, finally, the emergence of a transnational anti-fascist nationality theory. In the aftermath of the First World War state borders in east-central Europe were redrawn at the Paris Peace Conference. The armed conflicts that subsequently broke out between various successor states, along with the progression of the Russian Civil War, forced dozens of ethno-nationalist activists into exile. Those belonging to national and ethnic minorities could easily find refuge in their respective ‘motherlands’, from Weimar Germany to post-Trianon Hungary. They created networks of political and cultural associations that served as the bases for stirring up irredentism, with official state support and often also with the collaboration of large portions of the homeland’s revisionist and nationalist parties.
    [Show full text]
  • Un Patriota Al Servei D'un Poble
    PG00FERR 06/06/05 11:28 Página 1 Un patriota al servei d’un poble Organitza Patrocina Amb el suport de Col·laboren FIRA DE GIRONA I VILAWEB I EL TEMPS I TRIBUNA CATALANA I L’OPINIÓ CATALANA I ASSOCIACIÓ CONÈIXER CATALUNYA I CIEMEN I ASSOCIACIÓ AMICS DE LA BRESSOLA I AMICS DE LA UNESCO DE GIRONA I ADAC I GIRONA.COM I CLICK NETWORKS, SL I GIRONAPUBLICITAT.COM I GEIEG Coordinació i tria de textos: Miquel Torns, Pau Lanao, Carme Vinyoles Disseny gràfic: Florentí Morante Correcció: Laia Teixidor Escàner: Anna Carreras, Giorgia de Cesare, Carles Gispert Il·lustracions: Josep Duixans Il·lustració de seguiment: Jordi Soler Impressió: Gràfiques Palahí Enquadernació: Gràfiques Palahí Edició: Fundació Josep Irla, El Punt Dipòsit legal GI.837-2005 ISBN 84-89392-63-3 PG00FERR 06/06/05 11:28 Página 2 Comitè d’honor PASQUAL MARAGALL i MIRA President de la Generalitat de Catalunya JORDI PUJOL i SOLEY President de la Generalitat de Catalunya (1980 – 2003) ERNEST BENACH i PASCUAL President del Parlament de Catalunya JOSEP BARGALLÓ i VALLS Conseller Primer de la Generalitat de Catalunya CARLES PÀRAMO i PONSETÍ President de la Diputació de Girona i alcalde de Roses ANNA PAGANS i GRUARTMONER Alcaldessa de Girona JOAN BOSCH i ROURA President del Grup El Punt SALVADOR SUNYER i AYMERICH Alcalde de Salt (1983 – 1991) i senador (1977 – 1979) JAUME SOBREQUÉS i CALLICÓ Senador (1977 – 1982) i director del Museu Nacional d’Història de Catalunya PERE PORTABELLA i RÀFOLS Senador (1977 – 1984) i cineasta ESTEVE VILANOVA i VILÀ Diputat al Parlament de Catalunya i president
    [Show full text]
  • Think Tanks Funciva.Pdf
    Marta Tello Beneitez (Madrid, 1976) es licenciada en Periodismo por la Universidad San Pablo CEU de Madrid y master en Comunicación en Instituciones Públicas y Políticas por la Universidad Complutense de Madrid. Ha desempeñado su carrera profesional en el ámbito de la comunicación en diferentes agencias y gabinetes de prensa. Desde 2006 es Directora de Comunicación de la Fundación Ciudadanñia y Valores (Funciva). Guía de Think Tanks en España Marta Tello Beneitez Colección Interciencias Director: Javier Paniagua Secretaria: Lydia Plumed Edita: Centro Francisco Tomás y Valiente UNED Alzira – Valencia © Fundación Ciudadanía y Valores © Marta Tello Beneitez Todos los derechos reservados. Queda prohibida la reproducción total o parcial de esta publicación, así como la edición de su contenido. Imprime: Ediciones Focum ISBN: 978-84-92885-21-3 Depósito Legal: V-954-2013 Marta Tello Beneitez Guía de Think Tanks en España 2ª Edición corregida y aumentada colección interciencias Índice 05 Presentación 10 Introducción 14 Índice Introducción a la segunda edición 16 Qué es un Think Tank: Origen del término 18 Los Think Tanks en el mundo 22 Objetivos • 25 Cómo trabajan. Difusión • 26 Clasificación • 27 Financiación • 29 Los Think Tanks y los lobbies: dos realidades diferentes • 30 Los Think Tanks en España: “el modelo español” 32 Principales Think Tanks en España 38 Públicos • 318 Conclusiones 342 Listado de Think Tanks 7 Aspen Institute España ........................................................................................................
    [Show full text]
  • SOLUTIONSOLUTION Año 3 - Número 7 - Enero 2020
    Número 7 Enero 2020 THE SECESSIONIST PROBLEM IN CATALONIA AA SYSTEMIC-CERVANTISTSYSTEMIC-CERVANTIST SOLUTIONSOLUTION Año 3 - Número 7 - Enero 2020 Editor: Francisco Parra Luna Director: Julián Plana Diseño y Maquetación: Ángel C. Pareja Consejo Asesor: Nikitas Assimakopoulos, Presidente de la HSSS Mercedes Boixareu Vilaplana, Catedrática de Filología Gonzalo Bravo, Catedrático de Historia Pierre Bricage, Secretario General de IASCYS Mario Bunge, Filósofo Tomás Calvo Buazas, Catedrático de Antropología Antonio Caselles, Profesor Titular de Matemática Aplicada Alfonso de Esteban, Catedrático de Población Gerard Donadieu, Vice-président de L’AFSCET Raul Espejo, Presidente de WOSC Manuel Fernández Nieto, Catedrático de Literatura Charles François, Editor del Diccionario sobre TGS y Cibernética (q.e.p.d.) José Antonio Garmendia, Catedrático de Sociología Francisco González de Posada, Catedrático de Fundamentos Físicos Juan Maestre Alfonso, Catedrático de Sociología Gianfranco Minati, Presidente de la AIRS Manuel Navarro, Catedrático de Sociología Rafael Pla López, Profesor Titular de Matemática Aplicada Andrée Piecq, Secrétaire Générale de L’UES-EUS Stuart Umpleby, Presidente de IASCYS Avances Sistémicos y su logo han sido registradas en el Boletín Oficial de la Propiedad Industrial. © 2018 ISSN 2659-6520 SUMARIO: Editorial 4 Towards a Systemic-Cervantist solution to the secessionist problem in Catalonia 5 1. Introduction 5 2. The origin of the problem 6 a) From 1641 to 2017 6 b) The claims since 2017 7 3. Some alterntives of Solution 7 3.1 Three types of approaches 7 a) Hard 7 b) Soft 7 c) Systemic 8 3.2 What solution proposes the systemic-cervantist approach? 9 3.3 The RPUV-MODEL 9 3.4 The DELPHY Method 10 3.5 A suggested final solution 15 News: 18 * Call for collaboration 18 * Obituary 18 * Congresses 18 The celebrated II International Congress on the Quixotte Values, Villanueva de los Infantes, 28/6 to 2/7, 2019.
    [Show full text]
  • Entre Girona I Argentina
    Pere Cerezo i Hernàez (Mendoza, 1890 – Buenos Aires, 1977) va néixer a Argentina fill d’una família d’immigrants de la Rioja que s’instal·laren a Girona quan tenia sis anys. Fou així com l’infant «Pedro» esdevingué el jove «Pere», socialitzant-se des de ben menut en una Girona popular i menestral impregnada d’ideals republicans. El 1915 presidia el Centre d’Unió Republicana i de 1918 a 1922 esdevenia regidor. JORDI GALÍ La Dictadura de Primo de Rivera suposà un parèntesi que finalitzà el 1931 quan amb la proclamació de la República fou de nou electe municipal, aquest cop per Esquerra Republicana, de la qual en fou membre del Comitè Executiu Nacional i diputat al Parlament de Catalunya. Elegit alcalde de Girona, enmig de la Guerra Civil i fins a la seva fi, va haver de fer front a les vicissituds del moment: refugiats, proveïments, bombardejos... La fi del conflicte suposà l’exili a l’Argentina natal, però no la fi del seu compromís catalanista i republicà. A l’altra banda de l’Atlàntic, va presidir el Casal de Catalunya de Buenos Aires i va impulsar els Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1960. ENTRE GIRONA I ARGENTINA ENTRE GIRONA I ARGENTINA Jordi Galí i Farrés (Porqueres, 1989) Llicenciat en Història per la Universitat de Girona, on també ha cursat estudis de Comunicació Cultural. Ha estat membre de l’Institut de Recerca Històrica de la mateixa universitat, col·laborant en diversos projectes vinculats a la història social i econòmica. Màster en Educació, actualment és professor d’ensenyament secundari i membre del «Grup de Treball Exili, Deportació, Holocaust Alt Empordà».
    [Show full text]
  • A Symbol of Rationalist Architecture in Barcelona
    A Symbol of Rationalist Architecture in Barcelona The Casa Bloc (1932-1939) is a set of blocks of apart- recover the structure and original appearance it ments for workers promoted by the Catalan authori- had lost over time, opening it to the public in or- ties during the Second Republic (1931-1939). Today der to explain the innovation of its approach eighty considered a symbol of rationalist architecture in years ago. Barcelona, it represented a new way of dealing with INCASÒL and ICUB through Museu del Disseny de the issue of housing for those most in need and also Barcelona (Design Museum of Barcelona) have of understanding locally the approaches that at that worked together on this project, the former on the time, at an international level, were breaking with the architectonic aspects and the latter on those related old tradition and finding new solutions. Ideas such as to documentation and the museographic project. practicality, economy of spaces and materials, sociali- The purpose was twofold: on the one hand, to repair, sation or emphasis on the concept of community removing from Dwelling 1/11 everything that its resi- took shape in a new construction logic embodied by dents had added over the years and that had spoiled this building, the paradigm of social housing. the original idea, while restoring and replacing what In January 2010, the Institut Català del Sòl (INCA- actually existed when it was built. On the other hand, SÒL) and the Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) to inform, explaining its characteristics (ranging from signed an agreement to turn Dwelling 1/11 in the materials to uses) and what it meant within the archi- Casa Bloc into a museum.
    [Show full text]
  • Restabliment Del Bust Del President Enric Prat De La Riba I Inauguració Del Bust Del President Puig I Cadafalch Al Pati Dels Tarongers Del Palau De La Generalitat
    DOSSIER DE PREMSA Restabliment del bust del president Enric Prat de la Riba i inauguració del bust del president Puig i Cadafalch al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat Les institucions i la societat catalana han celebrat aquest passat any 2014 el centenari de la Mancomunitat de Catalunya, institució des de la qual es va fer una gran obra política i social de construcció i modernització del país, impulsada pel seu primer president, Enric Prat de la Riba (1914-1917), i continuada pel successor, Josep Puig i Cadafalch (1917-1923), i que va ser l’embrió de l’actual autogovern de Catalunya. Va ser el primer intent de restablir l’autogovern català d’ençà que el 1714 el govern borbònic va abolir l’Estat català per dret de conquesta. En el marc d’aquesta commemoració, el Govern de la Generalitat va retre el passat mes d’abril un homenatge a tots dos presidents, com a reconeixement al seu lideratge i impuls d’una institució que contribuí decisivament a la millora de les condicions de vida de tots els habitants de Catalunya, així com a la creació d’una moderna nacionalitat catalana. La Generalitat vol tancar aquest aniversari amb el restabliment del bust del president Prat de la Riba a la seva ubicació original, on es va situar el 1918 per decisió del president Puig i Cadafalch i d’on va ser eliminat per la dictadura franquista; i també amb la instal·lació d’un bust del president Puig i Cadafalch, obra de l’escultor Manuel Cusachs i Xivillé (Mataró 1933), al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, al costat dels bustos dels altres presidents de Catalunya durant els anys difícils del segle XX, fins a la restauració de la Generalitat el 1977: el president Francesc Macià, el president Lluís Companys, el president Josep Irla i el president Josep Tarradellas.
    [Show full text]
  • Josep Irla, President De La Generalitat De Catalunya (1940-1954)
    01 MERCE MORALES MONTOYA.qxp:– 27/5/11 13:14 Página 9 Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics Núm. XX (2009), p. 9-28 DOI: 10.2436/20.1001.01.40 JOSEP IRLA, PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1940-1954) MERCÈ MORALES MONTOYA 1 Societat Catalana d’Estudis Històrics RESUM Les dimensions d’algunes personalitats polítiques queden circumscrites a l’àrea institucional, motiu pel qual és a través de la història de les institucions a on podem retrobar-nos amb elles. Aquest és el cas del president de la Generalitat Josep Irla, el qual es va veure impulsat a la màxima representació governativa del país sense haver estat mai candidat a la presidència ni un líder polític a l’ús. Les circumstàncies extra - ordinàries que varen envoltar el seu ascens polític, des de l’alt funcionariat a la Gene - ralitat fins a la presidència del Parlament de Catalunya, i, després, a la presidència de la Generalitat, aporten una bona part de les claus de la història política del país durant la Guerra Civil i l’exili. PARAULES CLAU Irla, Generalitat de Catalunya, Guerra Civil, exili, oposició. Josep Irla, president of the Catalan autonomous government - Generalitat of Catalonia (1940-1954) ABSTRACT The importance of some political figures is confined to the institutional area, and this is why through the history of the institutions we can find out about them. This is the case of the President of the Generalitat Josep Irla, who was propelled into 1. Mercè Morales és doctora en història per la Universitat Autònoma de Barce - lona.
    [Show full text]