DOCSLIB.ORG

Nationalism and Ethnic Politics Catalan

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Nationalism and Ethnic Politics Catalan This article was downloaded by: [Anwen Elias] On: 16 March 2015, At: 13:54 Publisher: Routledge Informa Ltd Registered in England and Wales Registered Number: 1072954 Registered office: Mortimer House, 37-41 Mortimer Street, London W1T 3JH, UK Nationalism and Ethnic Politics Publication details, including instructions for authors and subscription information: http://www.tandfonline.com/loi/fnep20 Catalan Independence and the Challenge of Credibility: The Causes and Consequences of Catalan Nationalist Parties’ Strategic Behavior Anwen Eliasa a Aberystwyth University Published online: 13 Mar 2015. Click for updates To cite this article: Anwen Elias (2015) Catalan Independence and the Challenge of Credibility: The Causes and Consequences of Catalan Nationalist Parties’ Strategic Behavior, Nationalism and Ethnic Politics, 21:1, 83-103, DOI: 10.1080/13537113.2015.1003490 To link to this article: http://dx.doi.org/10.1080/13537113.2015.1003490 PLEASE SCROLL DOWN FOR ARTICLE Taylor & Francis makes every effort to ensure the accuracy of all the information (the “Content”) contained in the publications on our platform. However, Taylor & Francis, our agents, and our licensors make no representations or warranties whatsoever as to the accuracy, completeness, or suitability for any purpose of the Content. Any opinions and views expressed in this publication are the opinions and views of the authors, and are not the views of or endorsed by Taylor & Francis. The accuracy of the Content should not be relied upon and should be independently verified with primary sources of information. Taylor and Francis shall not be liable for any losses, actions, claims, proceedings, demands, costs, expenses, damages, and other liabilities whatsoever or howsoever caused arising directly or indirectly in connection with, in relation to or arising out of the use of the Content. This article may be used for research, teaching, and private study purposes. Any substantial or systematic reproduction, redistribution, reselling, loan, sub-licensing, systematic supply, or distribution in any form to anyone is expressly forbidden. Terms & Conditions of access and use can be found at http://www.tandfonline.com/page/terms- and-conditions Downloaded by [Anwen Elias] at 13:54 16 March 2015 Nationalism and Ethnic Politics, 21:83–103, 2015 Copyright © Taylor & Francis Group, LLC ISSN: 1353-7113 print / 1557-2986 online DOI: 10.1080/13537113.2015.1003490 Catalan Independence and the Challenge of Credibility: The Causes and Consequences of Catalan Nationalist Parties’ Strategic Behavior ANWEN ELIAS Aberystwyth University This contribution examines the role of Convergencia` i Unioand´ Esquerra Republicana de Catalunya in putting the issue of Catalo- nia’s constitutional relationship with the rest of Spain at the top of the Catalan and Spanish political agenda. It focuses on the strategic behavior of these two parties in pursuit of their territorial goals since 1978 and identifies the complex dynamics that led both parties to converge around a shared commitment to Catalan sovereignty. It is argued that the extent to which past strategic decisions have strengthened or weakened nationalist parties’ credibility on their core business of territorial empowerment has a significant impact on the options currently available to them as they seek a satisfactory answer to the Catalan question. On 23 January 2013, the Catalan parliament approved a declaration recogniz- ing the sovereignty of the Catalan people and asserting the nation’s right to decide on the nature of Catalonia’s relationship with the rest of Spain.1 The Downloaded by [Anwen Elias] at 13:54 16 March 2015 declaration was significant, firstly, because it was facilitated by agreement of the two main Catalan nationalist parties—ConvergenciaiUni` o´ (CiU, Conver- gence and Union) and Esquerra Republicana de Catalunya (ERC, Republican Left of Catalonia)—that historically have been electoral and political rivals in Catalan politics. Such a rivalry derived in large part from the parties’ com- peting visions of how Catalonia should be governed, with CiU’s preference for accommodation within the Spanish state contrasting to ERC’s indepen- dentist ambitions. Secondly, the declaration paved the way for the holding of an unofficial consultative referendum on Catalonia’s constitutional status Address correspondence to Anwen Elias, Department of International Politics, Aberyst- wyth University, Aberystwyth SY23 3FE, Ceredigion, UK. E-mail: [email protected] 83 84 A. Elias in relation to Spain on 9 November 2014. The result—80.8% in support for Catalonia’s secession from Spain, on a turnout approximating 35%—was the latest demonstration of growing support for a radical change in the scope and operation of Catalan self-government. This contribution examines the role of CiU and ERC in putting the is- sue of Catalonia’s constitutional relationship with the rest of Spain at the top of the Catalan and Spanish political agenda. It does so by analyzing the electoral strategies deployed by CiU and ERC since Spain’s transition to democracy. In line with the goal of the collection as a whole, the contribu- tion also identifies the complex dynamics that led both parties to converge around a shared commitment to Catalan sovereignty. In doing so, it starts from the observation that stateless nationalist and regionalist parties (SNRPs) rarely confine themselves to their core territorial business when they engage in competition with other political parties who usually have a very differ- ent set of priorities. Rather, scholars of territorial politics have demonstrated that there are strong electoral and political incentives for SNRPs to position themselves on, and give salience to, other issues that fall outside the center- periphery concerns that define these parties’ raison d’etre.ˆ 2 In the Catalan context, the empirical analysis traces nationalist parties’ shifting positions on, and selective emphasis of, the two issue dimensions that have histor- ically structured Catalan politics: the territorial and left-right dimensions.3 The contribution examines how CiU and ERC’s territorial ambitions have accommodated, and even at times been overshadowed by, socioeconomic policy ambitions in the pursuit of votes. The argument developed is that the strategic decisions made by nationalist parties over time have implications for what nationalist parties can credibly stand for in the current struggle with the central state over Catalonia’s constitutional relationship to the rest of Spain. A historical analysis of the strategic behavior of CiU and ERC thus provides significant insights into the complex dynamics that have led to the recent rapprochement between CiU and ERC and that enable and/or con- strain each party as it seeks to find a definitive resolution to the Catalan Downloaded by [Anwen Elias] at 13:54 16 March 2015 question. The contribution is organized as follows. The next section provides an empirical overview of the strategic behavior of CiU and ERC in the Catalan political space since the late 1970s. The analysis draws on a range of primary and secondary sources, including interviews conducted with party represen- tatives.4 The factors driving shifts in parties’ positions on, and the relative salience of, territorial versus left-right issue dimensions, are examined in the following section. The concluding discussion reflects on the implications of nationalist parties’ past strategic behavior for their current efforts to push for a radical reconfiguration of Catalonia’s relationship with Spain. It also outlines the broader contribution of the study’s findings to scholarly un- derstandings of the strategic behavior of SNRPs in multinational, multilevel settings. Catalan Nationalist Parties’ Strategic Behavior 85 MAPPING THE ELECTORAL STRATEGIES OF CATALAN NATIONALIST PARTIES CiU was formed in 1978, as an alliance between UnioDemocr´ atica` de Catalunya (UDC, Democratic Union of Catalonia) and Convergencia` Democratica` de Catalunya (CDC, Democratic Convergence of Catalonia). The former was established in 1931, in direct response to the declaration of Spain’s Second Republic; it combined defense of Catholic values with a clear Catalanist vocation expressed via support for Catalan self-government within a federal Spanish state.5 The latter was established in 1974 under the leader- ship of Jordi Pujol, an individual with a record of cultural and civic activism in defense of Catalan nationhood spanning three decades. Pujol aimed to bring together groups with diverse ideological preferences to pursue a po- litical program anchored in the core values of democracy, Catalanism, and a center-left socioeconomic agenda.6 The creation of CiU responded to the electoral context in which the two participating parties found themselves after the 1977 Spanish general election.7 UDC’s poor showing threatened its survival as a political organization, whilst CDC’s stronger performance was nevertheless insufficient to establish the party as the principle mouthpiece for the Catalan nationalist movement.8 The formation of CiU was thus an alliance of convenience for both partners. Within the Catalan political space, CiU positioned itself exclusively on the territorial dimension, as a Catalanist party with a strong nation-building pedigree that could be trusted to govern in Catalonia’s interests. In contrast to the more traditional left-right rhetoric of its statewide rivals and in spite of the distinctive left-right profiles of the alliance’s partners, CiU focused instead on the goal
Load more

Recommended publications
  • His T Òria D'esquerr a A
    Esquerra Republicana de Catalunya naixia el 19 de març del 1931 i esdevenia en poques setmanes el partit polític hegemònic de la Catalunya republicana. També a Vic, ERC encapçalà el govern municipal en moments tant intensos i conflictius com la mateixa època republicana i la posterior Guerra Civil. Passada la dictadura franquista, Esquerra tornà a ser protagonista a l’escena política L CASELLAS catalana i vigatana i, amb el nou segle XXI s’ha convertit novament en una peça clau. IO Al llibre que teniu a les mans hi trobareu la història del partit a la ciutat de Vic des del 1931 fins a l’immediata actualitat de finals del 2014 sense perdre mai de vista OR el context general de Catalunya. Oriol Casellas i Domènech (Vic, 1986) Llicenciat en Història per la UAB i Màster de Formació del Professorat per la UdG. Professor de Ciències Socials a Secundària. Actualment està finalitzant els estudis del grau en Ciències Religioses a l’ISCRVic. Els seus primers estudis publicats s’han centrat en la història local vigatana. Així doncs, és autor de Sagals d’Osona. Quinze anys arrelats al país, enfilats als castells (Associació Cultural Sagals d’Osona, 2012) i de la biografia de l’últim Vigatà Il·lustre Joan Riera Rius, l’home bo (Ajuntament de Vic, 2013). També és autor de l’estudi Tradicions populars vigatanes. La festa major de Vic per a la Fundació Embat Cultural i el Consell de Festa Major de la ciutat de Vic. Forma part del Consell del Patrimoni Cultural així com del Consell de Convivència i Seguretat de l’Ajuntament de Vic.
    [Show full text]
  • ¿Qué Constitución Para Cataluña? Una Aproximación Crítica a Los Proyectos Constitucionales Del Procés
    Dpto. de Derecho Constitucional y Ciencia Política Avda. de los Naranjos, s/n. 46071 Valencia Tel.: (34) 963 828 587. Fax: (34) 963 828 119 e-mail: [email protected] ¿QUÉ CONSTITUCIÓN PARA CATALUÑA? UNA APROXIMACIÓN CRÍTICA A LOS PROYECTOS CONSTITUCIONALES DEL PROCÉS CARLOS FLORES JUBERÍAS Catedrático (acreditado) de Derecho Constitucional, Universidad de Valencia Sumario. I. Introducción. II. Los antecedentes. III. Los proyectos constitucionales del Procés: A) El Proyecto de Reagrupament; B) El Proyecto Vidal-Aparicio; C) El Proyecto Vidal; D) El Proyecto Fonollosa. IV. La cuestión de las formas. V. Conclusiones. I. INTRODUCCIÓN Los innegables éxitos electorales cosechados por los partidos nacionalistas que desde 2010 dirigen las principales instituciones de autogobierno de Cataluña, la persistencia con la que en los últimos tiempos han venido haciendo patente su intención de separarse de España –bien de manera negociada, bien mediante una declaración unilateral de independencia–, y la también insoslayable existencia de una corriente de opinión numéricamente importante y socialmente muy influyente favorable a esa separación, han obligado a prestar una atención creciente no solo al modo en el que esa disociación podría llevarse a cabo, sino también a cuales serían los escenarios que se abrirían en el supuesto de que esta opción se llegara a imponer. Como consecuencia de ello, de un tiempo a esta parte vienen siendo cada vez más numerosos los análisis que –obviando el hecho de que la efectiva separación de Cataluña no solo es jurídicamente inviable, sino también políticamente indeseable– han venido dando por supuesto que ésta se materializará de alguna manera en un futuro inmediato, y han pasado a centrarse en el análisis de cómo quedaría configurada esa hipotética Cataluña independiente.
    [Show full text]
  • Descarregar (PDF)
    BEN tarradella coberta 17/6/10 10:17 Pgina 1 C M Y CM MY CY CMY K Composicin Barcelona, març 2010 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Martí Vallverdú, Pep, 1964- Josep Tarradellas, 1899-1988. – (Biblioteca de l’Esquerra Nacional) Bibliografia. Índexs ISBN 9788461389988 I. Fundació Josep Irla II. Títol III. Col·lecció: Biblioteca de l’Esquerra Nacional 1. Tarradellas, Josep 2. Presidents – Catalunya – Biografia 3. Polítics – Catalunya – Biografia 929Tarradellas, Josep Fotografia de coberta: Archivo General de la Administración, Alcalá de Henares Dipòsit legal: B-14.632-2010 ISBN: 978-84-613-8998-8 JOSEP TARRADELLAS 1899-1988 PEP MARTÍ SUMARI Fill de la Catalunya popular (1899-1931) ................................ 7 Sense por de manar (1931-1939) .........................................17 Secretari general a l’exili (1939-1954) ..................................41 14è president de la Generalitat (1954-1977) ........................55 La revenja de la història (1977-1980) .................................. 67 El crepuscle. Un balanç (1980-1988) .................................. 77 Índex onomàstic ..................................................................81 Índex d’organitzacions ........................................................ 87 Índex de publicacions periòdiques .......................................89 Bibliografia .........................................................................91 Fill de la CatalunyA popular (1899-1931) «Jo no sóc, mai no he estat, marxista, ni socialista, ni comunis- ta; vaig començar en el nacionalisme català d’esquerres, i he estat sempre fidel al que vaig aprendre en la meva maduresa política: que la Generalitat és el principi de l’existència nacional de Catalunya».1 Josep Tarradellas i Joan va néixer a Cervelló (Baix Llobregat) el 19 de gener de 1899, en el si d’una família d’extracció popu- lar originària de la Plana de Vic. Entre aquesta data i el 10 de juny de 1988 transcorre una aventura vital que comprèn, com poques, totes les grandeses i les tragèdies de la història de la Catalunya del segle xx.
    [Show full text]
  • Document Del Programa (PDF)
    Sota el lema Les solucions passen per l’esquerra l’edició de la UPEC d’enguany centrarà les taules de debat a l’entorn de 12-16 juliol de 2010 l’anàlisi de la gestió política, el debat filosòfic per arribar a una bona societat i l’estat del benestar, les barricadas de la crisi. La UPEC vol ser un gran espai de trobada, reflexió i estudi sobre aquells temes que preocupen els sectors socials, democràtics i d’esquerres. JORNADES: Facultat de Geografia i Història 1 El programa docent de la UPEC té dues característiques C/ Montalegre, 6, 4a planta bàsiques: PROGRAMA CULTURAL: - Contribuir al desenvolupament de la cultura Anna Roig i l’ombre de ton chien 2 democràtica d’esquerres Harlem Jazz Club - Comtessa de Sobradiel, n. 8 - Participar en l’anàlisi de les polítiques aplicades, des Sobre rodes amb Circ Pistolet 3 d’una perspectiva estratègica d’esquerres Plaça de la Mercè Projecció de cinema negre: Brigada criminal El programa cultural de la UPEC és una aposta per acostar 4 Cinema Maldà - C/ del Pi, n. 5 les activitats lúdiques i culturals a la ciutadania per això Concert cloenda: Nour + Dumbala Canalla són gratuïtes i obertes a tothom. 5 Espai Jove La Fontana - C/ Gran de Gràcia, 190 ORGANITZEN Consell Social: Comissions Obreres - CCOO / Unió General de Treballadors - UGT / Fundació Josep Irla / Fundació l'Alternativa / Fundació Nous Horitzons / Fundació Rafael Campalans / Acció Escolta de Catalunya / Acció Jove - Joves de AMB EL SUPORT DE CCOO / Associació Catalana per la Pau / Avalot / Casals de Joves de Catalunya / Cooperacció /Entorn
    [Show full text]
  • President Josep Irla De L’Any 2019
    Memòria del casal President Josep Irla De l’any 2019 Tot allò en que hem aportat enguany en la llarga lluita per l’assoliment de la justícia social i l’alliberament nacional dels Països Catalans. Esquerra Republicana de Catalunya 2 Esquerra Republicana de Catalunya, fou fundada pels nostres avis enguany fa 88 anys. El casal president Josep Irla, secció local d’ERC al districte d’Horta-Guinardó, en fa 42. Quasi la meitat de l’existència d’Esquerra. Hem estat partícips de la reimplantació del partit des del 1976, malgrat l’hostilitat de les demés forces polítiques, el cinisme de les quals marcaria el seu esdevenidor, consentint anar a unes primeres eleccions després d’una dictadura de 40 anys, sense la legalització de l’únic partit republicà. Després el 1978 ja des del districte, picant pedra, amb moltes frustracions i també humiliacions. Però enguany, ens hem rescabalat, recuperant aquells nivells de representació política que ens acosten als dels mítics anys de la república... 3 El nostre casal té l’honor de dur el nom del 124è MHPGC Josep Irla. RECORDANT EL PRESIDENT JOSEP IRLA ...Però, en circumstàncies normals, per la mateixa natura de les seves qualitats i per la reserva en què les exterioritzen, passen desapercebuts... Calen circumstàncies excepcionals perquè llur personalitat es manifesti plenament. Per dissort de tots, Catalunya visqué aquestes circumstàncies excepcionals i Josep Irla fou posat a prova. Quants haurien acceptat, com ell, la presidència del Parlament de Catalunya l’octubre del 1938, quan ja era clar que teníem perduda la guerra? Quants dos anys més tard, immobilitzats a la França de Vichy, haurien acceptat, com ell, la successió del president Companys, assumint el risc de córrer la mateixa sort? Per fer- ho calia, en ambdues ocasions, una convicció ferma i un amor a la terra que anés molt més enllà de la retòrica ordinària.
    [Show full text]
  • Unholy Alliances? Nationalist Exiles, Minorities and Anti-Fascism in Interwar Europe
    Unholy Alliances? Nationalist Exiles, Minorities and Anti-Fascism in Interwar Europe XOSÉ M. NÚÑEZ SEIXAS Ethno-nationalist exiles in the interwar period were a unique species. While some of them relied on their own diasporic networks and waited for a chance, others established agitation platforms and regarded themselves as an alternative International of the ‘oppressed peoples’. Most of these alliances ended in failure, as it proved extremely difficult to reconcile the demands stemming from divergent national claims, such as those of autonomist factions versus irredentist or pro-independence groups, or those of national minorities seeking reintegration into their motherland as opposed to groups seeking independence. This article explores the relationship between minority nationalist exiles and anti-fascism by focusing on three issues: the emergence and evolution of ‘international alliances’ of minority activists in interwar Europe; contacts and ideological exchanges between ethno-nationalist exiles and liberal and anti-fascist segments of European public opinion and, finally, the emergence of a transnational anti-fascist nationality theory. In the aftermath of the First World War state borders in east-central Europe were redrawn at the Paris Peace Conference. The armed conflicts that subsequently broke out between various successor states, along with the progression of the Russian Civil War, forced dozens of ethno-nationalist activists into exile. Those belonging to national and ethnic minorities could easily find refuge in their respective ‘motherlands’, from Weimar Germany to post-Trianon Hungary. They created networks of political and cultural associations that served as the bases for stirring up irredentism, with official state support and often also with the collaboration of large portions of the homeland’s revisionist and nationalist parties.
    [Show full text]
  • Un Patriota Al Servei D'un Poble
    PG00FERR 06/06/05 11:28 Página 1 Un patriota al servei d’un poble Organitza Patrocina Amb el suport de Col·laboren FIRA DE GIRONA I VILAWEB I EL TEMPS I TRIBUNA CATALANA I L’OPINIÓ CATALANA I ASSOCIACIÓ CONÈIXER CATALUNYA I CIEMEN I ASSOCIACIÓ AMICS DE LA BRESSOLA I AMICS DE LA UNESCO DE GIRONA I ADAC I GIRONA.COM I CLICK NETWORKS, SL I GIRONAPUBLICITAT.COM I GEIEG Coordinació i tria de textos: Miquel Torns, Pau Lanao, Carme Vinyoles Disseny gràfic: Florentí Morante Correcció: Laia Teixidor Escàner: Anna Carreras, Giorgia de Cesare, Carles Gispert Il·lustracions: Josep Duixans Il·lustració de seguiment: Jordi Soler Impressió: Gràfiques Palahí Enquadernació: Gràfiques Palahí Edició: Fundació Josep Irla, El Punt Dipòsit legal GI.837-2005 ISBN 84-89392-63-3 PG00FERR 06/06/05 11:28 Página 2 Comitè d’honor PASQUAL MARAGALL i MIRA President de la Generalitat de Catalunya JORDI PUJOL i SOLEY President de la Generalitat de Catalunya (1980 – 2003) ERNEST BENACH i PASCUAL President del Parlament de Catalunya JOSEP BARGALLÓ i VALLS Conseller Primer de la Generalitat de Catalunya CARLES PÀRAMO i PONSETÍ President de la Diputació de Girona i alcalde de Roses ANNA PAGANS i GRUARTMONER Alcaldessa de Girona JOAN BOSCH i ROURA President del Grup El Punt SALVADOR SUNYER i AYMERICH Alcalde de Salt (1983 – 1991) i senador (1977 – 1979) JAUME SOBREQUÉS i CALLICÓ Senador (1977 – 1982) i director del Museu Nacional d’Història de Catalunya PERE PORTABELLA i RÀFOLS Senador (1977 – 1984) i cineasta ESTEVE VILANOVA i VILÀ Diputat al Parlament de Catalunya i president
    [Show full text]
  • Think Tanks Funciva.Pdf
    Marta Tello Beneitez (Madrid, 1976) es licenciada en Periodismo por la Universidad San Pablo CEU de Madrid y master en Comunicación en Instituciones Públicas y Políticas por la Universidad Complutense de Madrid. Ha desempeñado su carrera profesional en el ámbito de la comunicación en diferentes agencias y gabinetes de prensa. Desde 2006 es Directora de Comunicación de la Fundación Ciudadanñia y Valores (Funciva). Guía de Think Tanks en España Marta Tello Beneitez Colección Interciencias Director: Javier Paniagua Secretaria: Lydia Plumed Edita: Centro Francisco Tomás y Valiente UNED Alzira – Valencia © Fundación Ciudadanía y Valores © Marta Tello Beneitez Todos los derechos reservados. Queda prohibida la reproducción total o parcial de esta publicación, así como la edición de su contenido. Imprime: Ediciones Focum ISBN: 978-84-92885-21-3 Depósito Legal: V-954-2013 Marta Tello Beneitez Guía de Think Tanks en España 2ª Edición corregida y aumentada colección interciencias Índice 05 Presentación 10 Introducción 14 Índice Introducción a la segunda edición 16 Qué es un Think Tank: Origen del término 18 Los Think Tanks en el mundo 22 Objetivos • 25 Cómo trabajan. Difusión • 26 Clasificación • 27 Financiación • 29 Los Think Tanks y los lobbies: dos realidades diferentes • 30 Los Think Tanks en España: “el modelo español” 32 Principales Think Tanks en España 38 Públicos • 318 Conclusiones 342 Listado de Think Tanks 7 Aspen Institute España ........................................................................................................
    [Show full text]
  • SOLUTIONSOLUTION Año 3 - Número 7 - Enero 2020
    Número 7 Enero 2020 THE SECESSIONIST PROBLEM IN CATALONIA AA SYSTEMIC-CERVANTISTSYSTEMIC-CERVANTIST SOLUTIONSOLUTION Año 3 - Número 7 - Enero 2020 Editor: Francisco Parra Luna Director: Julián Plana Diseño y Maquetación: Ángel C. Pareja Consejo Asesor: Nikitas Assimakopoulos, Presidente de la HSSS Mercedes Boixareu Vilaplana, Catedrática de Filología Gonzalo Bravo, Catedrático de Historia Pierre Bricage, Secretario General de IASCYS Mario Bunge, Filósofo Tomás Calvo Buazas, Catedrático de Antropología Antonio Caselles, Profesor Titular de Matemática Aplicada Alfonso de Esteban, Catedrático de Población Gerard Donadieu, Vice-président de L’AFSCET Raul Espejo, Presidente de WOSC Manuel Fernández Nieto, Catedrático de Literatura Charles François, Editor del Diccionario sobre TGS y Cibernética (q.e.p.d.) José Antonio Garmendia, Catedrático de Sociología Francisco González de Posada, Catedrático de Fundamentos Físicos Juan Maestre Alfonso, Catedrático de Sociología Gianfranco Minati, Presidente de la AIRS Manuel Navarro, Catedrático de Sociología Rafael Pla López, Profesor Titular de Matemática Aplicada Andrée Piecq, Secrétaire Générale de L’UES-EUS Stuart Umpleby, Presidente de IASCYS Avances Sistémicos y su logo han sido registradas en el Boletín Oficial de la Propiedad Industrial. © 2018 ISSN 2659-6520 SUMARIO: Editorial 4 Towards a Systemic-Cervantist solution to the secessionist problem in Catalonia 5 1. Introduction 5 2. The origin of the problem 6 a) From 1641 to 2017 6 b) The claims since 2017 7 3. Some alterntives of Solution 7 3.1 Three types of approaches 7 a) Hard 7 b) Soft 7 c) Systemic 8 3.2 What solution proposes the systemic-cervantist approach? 9 3.3 The RPUV-MODEL 9 3.4 The DELPHY Method 10 3.5 A suggested final solution 15 News: 18 * Call for collaboration 18 * Obituary 18 * Congresses 18 The celebrated II International Congress on the Quixotte Values, Villanueva de los Infantes, 28/6 to 2/7, 2019.
    [Show full text]
  • Entre Girona I Argentina
    Pere Cerezo i Hernàez (Mendoza, 1890 – Buenos Aires, 1977) va néixer a Argentina fill d’una família d’immigrants de la Rioja que s’instal·laren a Girona quan tenia sis anys. Fou així com l’infant «Pedro» esdevingué el jove «Pere», socialitzant-se des de ben menut en una Girona popular i menestral impregnada d’ideals republicans. El 1915 presidia el Centre d’Unió Republicana i de 1918 a 1922 esdevenia regidor. JORDI GALÍ La Dictadura de Primo de Rivera suposà un parèntesi que finalitzà el 1931 quan amb la proclamació de la República fou de nou electe municipal, aquest cop per Esquerra Republicana, de la qual en fou membre del Comitè Executiu Nacional i diputat al Parlament de Catalunya. Elegit alcalde de Girona, enmig de la Guerra Civil i fins a la seva fi, va haver de fer front a les vicissituds del moment: refugiats, proveïments, bombardejos... La fi del conflicte suposà l’exili a l’Argentina natal, però no la fi del seu compromís catalanista i republicà. A l’altra banda de l’Atlàntic, va presidir el Casal de Catalunya de Buenos Aires i va impulsar els Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1960. ENTRE GIRONA I ARGENTINA ENTRE GIRONA I ARGENTINA Jordi Galí i Farrés (Porqueres, 1989) Llicenciat en Història per la Universitat de Girona, on també ha cursat estudis de Comunicació Cultural. Ha estat membre de l’Institut de Recerca Històrica de la mateixa universitat, col·laborant en diversos projectes vinculats a la història social i econòmica. Màster en Educació, actualment és professor d’ensenyament secundari i membre del «Grup de Treball Exili, Deportació, Holocaust Alt Empordà».
    [Show full text]
  • A Symbol of Rationalist Architecture in Barcelona
    A Symbol of Rationalist Architecture in Barcelona The Casa Bloc (1932-1939) is a set of blocks of apart- recover the structure and original appearance it ments for workers promoted by the Catalan authori- had lost over time, opening it to the public in or- ties during the Second Republic (1931-1939). Today der to explain the innovation of its approach eighty considered a symbol of rationalist architecture in years ago. Barcelona, it represented a new way of dealing with INCASÒL and ICUB through Museu del Disseny de the issue of housing for those most in need and also Barcelona (Design Museum of Barcelona) have of understanding locally the approaches that at that worked together on this project, the former on the time, at an international level, were breaking with the architectonic aspects and the latter on those related old tradition and finding new solutions. Ideas such as to documentation and the museographic project. practicality, economy of spaces and materials, sociali- The purpose was twofold: on the one hand, to repair, sation or emphasis on the concept of community removing from Dwelling 1/11 everything that its resi- took shape in a new construction logic embodied by dents had added over the years and that had spoiled this building, the paradigm of social housing. the original idea, while restoring and replacing what In January 2010, the Institut Català del Sòl (INCA- actually existed when it was built. On the other hand, SÒL) and the Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) to inform, explaining its characteristics (ranging from signed an agreement to turn Dwelling 1/11 in the materials to uses) and what it meant within the archi- Casa Bloc into a museum.
    [Show full text]
  • Restabliment Del Bust Del President Enric Prat De La Riba I Inauguració Del Bust Del President Puig I Cadafalch Al Pati Dels Tarongers Del Palau De La Generalitat
    DOSSIER DE PREMSA Restabliment del bust del president Enric Prat de la Riba i inauguració del bust del president Puig i Cadafalch al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat Les institucions i la societat catalana han celebrat aquest passat any 2014 el centenari de la Mancomunitat de Catalunya, institució des de la qual es va fer una gran obra política i social de construcció i modernització del país, impulsada pel seu primer president, Enric Prat de la Riba (1914-1917), i continuada pel successor, Josep Puig i Cadafalch (1917-1923), i que va ser l’embrió de l’actual autogovern de Catalunya. Va ser el primer intent de restablir l’autogovern català d’ençà que el 1714 el govern borbònic va abolir l’Estat català per dret de conquesta. En el marc d’aquesta commemoració, el Govern de la Generalitat va retre el passat mes d’abril un homenatge a tots dos presidents, com a reconeixement al seu lideratge i impuls d’una institució que contribuí decisivament a la millora de les condicions de vida de tots els habitants de Catalunya, així com a la creació d’una moderna nacionalitat catalana. La Generalitat vol tancar aquest aniversari amb el restabliment del bust del president Prat de la Riba a la seva ubicació original, on es va situar el 1918 per decisió del president Puig i Cadafalch i d’on va ser eliminat per la dictadura franquista; i també amb la instal·lació d’un bust del president Puig i Cadafalch, obra de l’escultor Manuel Cusachs i Xivillé (Mataró 1933), al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, al costat dels bustos dels altres presidents de Catalunya durant els anys difícils del segle XX, fins a la restauració de la Generalitat el 1977: el president Francesc Macià, el president Lluís Companys, el president Josep Irla i el president Josep Tarradellas.
    [Show full text]