Think Tanks Funciva.Pdf

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Think Tanks Funciva.Pdf Marta Tello Beneitez (Madrid, 1976) es licenciada en Periodismo por la Universidad San Pablo CEU de Madrid y master en Comunicación en Instituciones Públicas y Políticas por la Universidad Complutense de Madrid. Ha desempeñado su carrera profesional en el ámbito de la comunicación en diferentes agencias y gabinetes de prensa. Desde 2006 es Directora de Comunicación de la Fundación Ciudadanñia y Valores (Funciva). Guía de Think Tanks en España Marta Tello Beneitez Colección Interciencias Director: Javier Paniagua Secretaria: Lydia Plumed Edita: Centro Francisco Tomás y Valiente UNED Alzira – Valencia © Fundación Ciudadanía y Valores © Marta Tello Beneitez Todos los derechos reservados. Queda prohibida la reproducción total o parcial de esta publicación, así como la edición de su contenido. Imprime: Ediciones Focum ISBN: 978-84-92885-21-3 Depósito Legal: V-954-2013 Marta Tello Beneitez Guía de Think Tanks en España 2ª Edición corregida y aumentada colección interciencias Índice 05 Presentación 10 Introducción 14 Índice Introducción a la segunda edición 16 Qué es un Think Tank: Origen del término 18 Los Think Tanks en el mundo 22 Objetivos • 25 Cómo trabajan. Difusión • 26 Clasificación • 27 Financiación • 29 Los Think Tanks y los lobbies: dos realidades diferentes • 30 Los Think Tanks en España: “el modelo español” 32 Principales Think Tanks en España 38 Públicos • 318 Conclusiones 342 Listado de Think Tanks 7 Aspen Institute España ......................................................................................................... 38 CATPE. Centro Atlántico de Pensamiento Estratégico ..................................... 42 Centre d’Estuis Jordi Pujol .................................................................................................. 48 Cercle d’Economía ................................................................................................................. 54 CES. Cercle d’Estudis Sobiranistes ................................................................................. 60 Círculo de Empresarios ....................................................................................................... 64 CITpax. Centro de Toledo por la Paz .......................................................................... 70 Civismo ......................................................................................................................................... 74 Club de Madrid ........................................................................................................................ 80 Listado de Think Tanks COTEC ......................................................................................................................................... 86 FAES. Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales .............................................. 94 FEDEA. Fundación de Estudios de Economía Aplicada ....................................... 102 FRIDE. Fundación para las Relaciones Internacionales y el Diálogo Exterior ........ 108 Fundaciò Catalunya Europa ........................................................................................................... 114 Fundaciò Catalunya Oberta ........................................................................................... 118 Fundaciò CatDem ............................................................................................................... 122 Fundaciò Ferrer i Guardia ............................................................................................... 126 Fundaciò Jaume Bofill ......................................................................................................... 132 Fundaciò Josep Irla .............................................................................................................. 136 Fundaciò l’alternativa .......................................................................................................... 140 Fundaciò Nous Horitzons ............................................................................................... 144 Fundaciò Rafael Campalans ............................................................................................ 148 Fundación Alternativas ...................................................................................................... 152 Fundación Burke ................................................................................................................... 158 Fundación CIDOB ............................................................................................................... 164 Fundación Ciudadanía y Valores .................................................................................. 170 Fundación de Cajas de Ahorro .................................................................................... 176 Fundación de Investigaciones Marxistas .................................................................. 182 Fundación Ecología y Desarrollo ................................................................................. 186 Fundación Encuentro ......................................................................................................... 190 Fundación Europea Sociedad y Educación ............................................................ 194 Fundación Galiza Sempre ................................................................................................ 200 Fundación IDEAS ................................................................................................................. 204 Fundación Independiente ................................................................................................ 210 Fundación Innovación Bankinter .................................................................................. 216 Fundación Internacional para la Libertad ............................................................... 220 8 Fundación Ortega y Gasset-Gregorio Marañón ................................................ 224 Fundación Pablo Iglesias ................................................................................................... 230 Fundación por la Europa de los Ciudadanos ....................................................... 236 Fundación Progreso y Democracia ............................................................................ 240 Fundación Seminario de Investigación para la Paz ............................................ 244 Fundación Sistema ............................................................................................................... 248 FUNDEAR. Fundación Economía Aragonesa ...................................................... 252 GEES. Grupo de Estudios Estratégicos .................................................................... 256 Gernika Gogoratuz. Centro de Investigación por la Paz ............................... 260 IECAH. Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria ...... 266 IGADI. Instituto Galego de Análise e Documentación Internacional ......... 270 INCIPE. Instituto de Cuestiones Internacionales y Política Exterior ........ 274 Instituc Humanistic Miquel Coll i Alentorn ............................................................ 278 Instituto Franklin de Investigación en Estudios Norteamericanos ........... 282 Institución Futuro ................................................................................................................. 286 Instituto de Estudios Económicos ............................................................................... 292 Instituto Juan de Mariana ................................................................................................. 296 Persona + Democràcia Joaquim Xicoy ................................................................... 300 Poder Limitado ...................................................................................................................... 304 Real Instituto Elcano ........................................................................................................... 308 Sabino Arana Fundazioa ................................................................................................... 314 Públicos CESEDEN. Centro de Estudios de la Defensa Nacional ............................... 320 IEF. Instituto de Estudios Fiscales ................................................................................. 324 IEEE. Instituto Español de Estudios Estratégicos ................................................. 330 IEMED. Instituto Europeo del Mediterráneo ........................................................ 336 9 Presentación 11 La Fundación Ciudadanía y Valores, cuya creación surgió de la iniciativa de An- drés Ollero, creció con el trabajo constante y diario de José María Román y Marta Tello, se constituyó un 25 de abril de 2006, y ha venido planteando a lo largo de su trayectoria distintos debates y encuentros, con una perspec- tiva abierta y plural a todo tipo de opiniones y análisis sobre las realidades sociales que nos afectan en este comienzo del siglo XXI. Tal vez, como seña- Presentación lan algunos historiadores, la nueva centuria no comenzó en el 2001 sino en noviembre de 1989 cuando el muro de Berlín se desplomó y los países de las llamadas Repúblicas Democráticas Socialistas del Este de Europa, junto con la propia URSS, se derrumbaron en un periodo corto de tiempo sin que nadie hubiera previsto un acontecimiento tan singular y espontáneo. Era conocido que el sistema de planificación indicativa de la economía y los servicios del Estado no funcionaban y que la ciudadanía
Recommended publications
  • Claiming Independence in 140 Characters. Uses of Metaphor in the Construction of Scottish and Catalan Political Discourses on Twitter
    CLAIMING INDEPENDENCE IN 140 CHARACTERS. USES OF METAPHOR IN THE CONSTRUCTION OF SCOTTISH AND CATALAN POLITICAL DISCOURSES ON TWITTER Carlota Maria Moragas Fernández ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora.
    [Show full text]
  • Jordi Pujol Hagi Entrat Amb Gaire Bon Peu a La Presidència De La Generalitat
    i %<s>. I ENTT15 vostè té crèdit cada dia a 2.600.000 establiments Una targeta extraordinària per als nostres clients No es tracta només que vostè tingui avantatges si vol anar a Pestranger. El que importa és que la targeta també li sigui útil aquí quan faci les compres habituals en un supermercat, una sabateria o qualsevol establiment comercial, quan hagi de pagar el compte d'un restaurant, comprar una joguina o fer un regal Ja pot fer les coses de cada dia sense haver de dur diners! A cada pas veurà un establiment que té a la porta la reproducció de la nostra targeta. Hi serà ben rebut, perquè vostè s'hi presentarà com una persona de crèdit JL· CAIXA DT5TALVI5 DE CATALUNYA CAÍXA DE TOTS li ofereix gratuïtament la Targeta Master Charge Carta del director En aquest Les primeres passes Amic lector: No es pot dir que el senyor Jordi Pujol hagi entrat amb gaire bon peu a la Presidència de la Generalitat. Cartes a L'HORA. Pàg. 5 El sistema electoral vigent provoca, tant a Catalunya com arreu de l'Estat, que sigui molt difícil per a un partit polític assolir la majoria absoluta. Es pot dir que guanyi qui guanyi, dels resultats electorals es desprèn sempre un poder Pujol, president a la segona, per AL- dèbil que ha de pactar-ho tot, igual que passava a França amb la IV República. BERT GARRIDO. Pàgs. 6 a 8. D'altra part, la victòria electoral de Pujol va ser molt ajustada i es pot dir que. el seu programa ha anat endavant per l'imperatiu que senten els partits cata-* Jordi Pujol, president 115 de la Ge- lans de no frenar el procés institucionalitzador de Catalunya.
    [Show full text]
  • ?El Desè President De La Generalitat, Inhabilitat
    Punt de vista | Joan Roma | Actualitzat el 12/10/2020 a les 08:23 ?El desè President de la Generalitat, inhabilitat Deixem les coses clares, ja d'entrada, per evitar malentesos posteriors. Quim Torra, ha estat el desè president de la Generalitat de Catalunya i no el número 131, com els independentistes volen fer creure, seguint una nomenclatura que es va inventar l'historiador Josep M. Solé i Sabaté l'any 2003, en una obra per ser inclosa dintre de l'Enciclopèdia Catalana. En un exercici de salt al buit, fent servir un munt de consideracions, va fixar els inicis de la presidència de la Generalitat, en Berenguer de Cruïlles, eclesiàstic , entre els anys 1359 i el 1362, fins acabar amb Josep de Vilamala, 1713 - 1714. Aquests imaginaris ?presidents? tots eren eclesiàstics, formant part d'un dels braços de la Diputació del General de Catalunya, però sense cap de les competències que té un president. Si s'acceptés aquesta relació, resultaria que Catalunya hauria tingut 121 ?presidents? capellans. Quan dic capellans, vull dir eclesiàstics perquè hi podríem trobar des de monjos, a bisbes, i altres càrrecs religiosos, però tots pertanyents a l'església catòlica, i en ple exercici de les seves funcions. Ens hem de creure aquest invent ? La realitat és que el primer president fou Francesc Macià, elegit el 17 d'abril de 1931, i a partir d'aquí, l'han seguit Lluis Companys, Josep Irla ( a l'exili) , Josep Tarradellas ( a l'exili, fins el seu retorn ), Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Joaquim Torra.
    [Show full text]
  • Memòria Fundació Ernest Lluch Sumari 0
    ’08 Memòria Fundació Ernest Lluch Sumari 0 1. Presentació 3 2. Òrgans de Govern / Seccions Territorials 6 3. Informe de Gestió 2008 11 3.1.Informe d’activitats 12 3.2.Dades Econòmiques 22 4. Memòria detallada d’activitats 2008 per àmbits territorials 31 4.1. Activitats Catalunya 32 4.2. Secció Aragonesa 66 4.4. Secció Madrilenya 76 4.3. Secció Basca 81 4.5. Secció Valenciana 84 5. Cronologia 89 6. Publicacions 95 1 Presentació Benvolgudes i benvolguts, Des de la seva constitució, el 21 de gener de 2002, els objectius de la Fundació responen, Madrid el 25 de gener de 2008 i des de llavors ha estat a Saragossa, Sant Sebastià, per una part, a la necessitat de mantenir viva la memòria, el pensament i l’obra d’Ernest Santander i Vitoria. En aquesta mateixa direcció cal destacar els esforços esmerçats en la Lluch, i per l’altra, a la voluntat de promoure activitats basant-se en la reflexió intel·lectual, la creació de l’Arxiu Ernest Lluch que s’ubicarà a la que esperem sigui la nova seu de la Fundació producció acadèmica, els compromisos cívics i les aspiracions socials, culturals i esportives aquest proper 2009, la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar. Un segon eix d’activitats de amb les que Ernest Lluch ens interpel·lava. la Fundació està basat en el desenvolupament dels projectes en el si dels 4 àmbits temàtics que estructuren les activitats de la Fundació. En aquests sentit, cal destacar la consolidació És per aquest motiu, que des dels seus inicis la Fundació promou, organitza i realitza, un del programa de beques i premis, la Conferència Acadèmica Ernest Lluch i els seminaris i cur- ampli ventall d’activitats relacionades amb el bagatge intel·lectual, cultural i acadèmic sos com els realitzats a la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona, la Universitat d’Ernest Lluch, en els àmbits en què va excel·lir i pels quals fou reconeguda la seva person- Internacional Menéndez y Pelayo, a Santander, la Universitat del Pais Basc, o la Universitat de alitat i aportació.
    [Show full text]
  • Comparing the Basque Diaspora
    COMPARING THE BASQUE DIASPORA: Ethnonationalism, transnationalism and identity maintenance in Argentina, Australia, Belgium, Peru, the United States of America, and Uruguay by Gloria Pilar Totoricagiiena Thesis submitted in partial requirement for Degree of Doctor of Philosophy The London School of Economics and Political Science University of London 2000 1 UMI Number: U145019 All rights reserved INFORMATION TO ALL USERS The quality of this reproduction is dependent upon the quality of the copy submitted. In the unlikely event that the author did not send a complete manuscript and there are missing pages, these will be noted. Also, if material had to be removed, a note will indicate the deletion. Dissertation Publishing UMI U145019 Published by ProQuest LLC 2014. Copyright in the Dissertation held by the Author. Microform Edition © ProQuest LLC. All rights reserved. This work is protected against unauthorized copying under Title 17, United States Code. ProQuest LLC 789 East Eisenhower Parkway P.O. Box 1346 Ann Arbor, Ml 48106-1346 Theses, F 7877 7S/^S| Acknowledgments I would like to gratefully acknowledge the supervision of Professor Brendan O’Leary, whose expertise in ethnonationalism attracted me to the LSE and whose careful comments guided me through the writing of this thesis; advising by Dr. Erik Ringmar at the LSE, and my indebtedness to mentor, Professor Gregory A. Raymond, specialist in international relations and conflict resolution at Boise State University, and his nearly twenty years of inspiration and faith in my academic abilities. Fellowships from the American Association of University Women, Euskal Fundazioa, and Eusko Jaurlaritza contributed to the financial requirements of this international travel.
    [Show full text]
  • Eleccions Al Parlament De Catalunya 2012 Barcelona
    27/11/12 Eleccions al Parlament de Catalunya 2012 Barcelona Eleccions al Parlament de Catalunya 2012 Candidatures Candidatures proclamades Barcelona Barcelona PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) (PSC) CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CIU) INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (ICV-EUIA) ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-CATALUNYA SI (ERC-CAT SI) SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDENCIA (SI) PARTIDO ANIMALISTA CONTRA EL MALTRATO ANIMAL (PACMA) CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR - ALTERNATIVA D’ESQUERRES (CUP-ALTERNATIVA D’ESQUERRES) PIRATES DE CATALUNYA (PIRATA.CAT) CIUTADANS-PARTIDO DE LA CIUDADANIA (C’S) UNIFICACION COMUNISTA DE ESPAÑA (U.C.E.) ESCONS EN BLANC (EB) PARTIT POPULAR (P.P.) PLATAFORMA PER CATALUNYA (PXC) VIA DEMOCRÁTICA (VD) UNION PROGRESO Y DEMOCRACIA (UPYD) HARTOS.ORG CIUTADANS EN BLANC (FARTS.CAT) CANDIDATURA NÚM. 1 PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) (PSC) 1. Sr. Pere Navarro i Morera 2. Sr. Maurici Lucena Betriu 3. Sra. Núria Parlón Gil 4. Sr. Joan Ignasi Elena i García 5. Sra. Rocío Martínez-Sampere Rodrigo 6. Sr. Daniel Fernández González 7. Sra. Eva Maria Granados Galiano 8. Sr. Jaume Collboni Cuadrado 9. Sra. Montserrat Capdevila Tatché 10. Sr. Celestino Corbacho i Chaves 11. Sr. Miquel Iceta Llorens 12. Sr. Jordi Terrades Santacreu 13. Sr. Ferran Pedret i Santos 14. Sra. Alícia Romero Llano 15. Sra. Laia Bonet Rull 16. Sr. Javier López Fernández 17. Sr. Cristòfol Gimeno Iglesias www.parlament2012.cat/ca/Candidatures/Candidatures_proclamades/Barcelona/Barcelona.htm 1/40 27/11/12 Eleccions al Parlament de Catalunya 2012 Barcelona 18. Sr. Sergi Vilamala Bastarras 19. Sra. Maria Soler Sala 20. Sra. Caterina Mieras Barceló 21.
    [Show full text]
  • His T Òria D'esquerr a A
    Esquerra Republicana de Catalunya naixia el 19 de març del 1931 i esdevenia en poques setmanes el partit polític hegemònic de la Catalunya republicana. També a Vic, ERC encapçalà el govern municipal en moments tant intensos i conflictius com la mateixa època republicana i la posterior Guerra Civil. Passada la dictadura franquista, Esquerra tornà a ser protagonista a l’escena política L CASELLAS catalana i vigatana i, amb el nou segle XXI s’ha convertit novament en una peça clau. IO Al llibre que teniu a les mans hi trobareu la història del partit a la ciutat de Vic des del 1931 fins a l’immediata actualitat de finals del 2014 sense perdre mai de vista OR el context general de Catalunya. Oriol Casellas i Domènech (Vic, 1986) Llicenciat en Història per la UAB i Màster de Formació del Professorat per la UdG. Professor de Ciències Socials a Secundària. Actualment està finalitzant els estudis del grau en Ciències Religioses a l’ISCRVic. Els seus primers estudis publicats s’han centrat en la història local vigatana. Així doncs, és autor de Sagals d’Osona. Quinze anys arrelats al país, enfilats als castells (Associació Cultural Sagals d’Osona, 2012) i de la biografia de l’últim Vigatà Il·lustre Joan Riera Rius, l’home bo (Ajuntament de Vic, 2013). També és autor de l’estudi Tradicions populars vigatanes. La festa major de Vic per a la Fundació Embat Cultural i el Consell de Festa Major de la ciutat de Vic. Forma part del Consell del Patrimoni Cultural així com del Consell de Convivència i Seguretat de l’Ajuntament de Vic.
    [Show full text]
  • Catalonia, Spain and Europe on the Brink: Background, Facts, And
    Catalonia, Spain and Europe on the brink: background, facts, and consequences of the failed independence referendum, the Declaration of Independence, the arrest and jailing of Catalan leaders, the application of art 155 of the Spanish Constitution and the calling for elections on December 21 A series of first in history. Examples of “what is news” • On Sunday, October 1, Football Club Barcelona, world-known as “Barça”, multiple champion in Spanish, European and world competitions in the last decade, played for the first time since its foundation in 1899 at its Camp Nou stadium, • Catalan independence leaders were taken into custody in “sedition and rebellion” probe • Heads of grassroots pro-secession groups ANC and Omnium were investigated over September incidents Results • Imprisonment of Catalan independence leaders gives movement new momentum: • Asamblea Nacional Catalana (Jordi Sànchez) and • Òmnium Cultural (Jordi Cuixart), • Thousands march against decision to jail them • Spain’s Constitutional Court strikes down Catalan referendum law • Key background: • The Catalan Parliament had passed two laws • One would attempt to “disengage” the Catalan political system from Spain’s constitutional order • The second would outline the bases for a “Republican Constitution” of an independent Catalonia The Catalan Parliament factions • In the Parliament of Catalonia, parties explicitly supporting independence are: • Partit Demòcrata Europeu Català (Catalan European Democratic Party; PDeCAT), formerly named Convergència Democràtica de Catalunya
    [Show full text]
  • What Catalans Want 1 During the Republic, the Main Catalan Bank Was Taken Over by the State
    “Catalonia is a nation which in synthesis is based on its medieval history and the economic revolution of the 18th and 19th centuries”. That’s how former president Jordi Pujol i Soley describes his country. A moderate nationalist, Pujol was the surprise winner of the 1980 Catalan parliamentary elections, the first after the dictatorship fizzled out with the placid death of Franco in 1975. Two years later, at the first Spanish Parliament elections, Madrid-based socialists, communists and the Spanish right had obtained the most votes in Catalonia. It seemed as if forty years of Franco, plus decades of immigration from southern and central Spain, had got the better of nationalist sentiment. In historical terms, it was certainly a contrast to the election results registered during the Republic (1931-1939), when Catalan nationalist parties had swept the board. Indeed, the first Catalan president in the Republican period, Francesc Macià, had been an outspoken advocate of separatism. Now, in the late 70s, the political control of Catalonia seemed poised to fall into the hands of a Catalan Socialist Party that was clearly subservient to the Spanish Socialists. It was Jordi Pujol who prevented that. Jordi Pujol qualified as a doctor though he never practiced medicine. From an early age, he saw Catalanist activism as a way of protesting against Franco. His group used the mysterious initials “CC” in slogans painted on the roads, apparently with the idea of putting across a joint “Catalanist” and “Christian” message. In 1960 he was arrested for having instigated a protest in Barcelona’s Palau de la Música, where a patriotic song was song in the presence of the Francoist authorities.
    [Show full text]
  • Review of European and National Election Results Update: September 2019
    REVIEW OF EUROPEAN AND NATIONAL ELECTION RESULTS UPDATE: SEPTEMBER 2019 A Public Opinion Monitoring Publication REVIEW OF EUROPEAN AND NATIONAL ELECTION RESULTS UPDATE: SEPTEMBER 2019 Directorate-General for Communication Public Opinion Monitoring Unit May 2019 - PE 640.149 IMPRESSUM AUTHORS Philipp SCHULMEISTER, Head of Unit (Editor) Alice CHIESA, Marc FRIEDLI, Dimitra TSOULOU MALAKOUDI, Matthias BÜTTNER Special thanks to EP Liaison Offices and Members’ Administration Unit PRODUCTION Katarzyna ONISZK Manuscript completed in September 2019 Brussels, © European Union, 2019 Cover photo: © Andrey Kuzmin, Shutterstock.com ABOUT THE PUBLISHER This paper has been drawn up by the Public Opinion Monitoring Unit within the Directorate–General for Communication (DG COMM) of the European Parliament. To contact the Public Opinion Monitoring Unit please write to: [email protected] LINGUISTIC VERSION Original: EN DISCLAIMER This document is prepared for, and primarily addressed to, the Members and staff of the European Parliament to assist them in their parliamentary work. The content of the document is the sole responsibility of its author(s) and any opinions expressed herein should not be taken to represent an official position of the Parliament. TABLE OF CONTENTS EDITORIAL 1 1. COMPOSITION OF THE EUROPEAN PARLIAMENT 5 DISTRIBUTION OF SEATS OVERVIEW 1979 - 2019 6 COMPOSITION OF THE EUROPEAN PARLIAMENT LAST UPDATE (31/07/2019) 7 CONSTITUTIVE SESSION (02/07/2019) AND OUTGOING EP SINCE 1979 8 PROPORTION OF WOMEN AND MEN PROPORTION - LAST UPDATE 02/07/2019 28 PROPORTIONS IN POLITICAL GROUPS - LAST UPDATE 02/07/2019 29 PROPORTION OF WOMEN IN POLITICAL GROUPS - SINCE 1979 30 2. NUMBER OF NATIONAL PARTIES IN THE EUROPEAN PARLIAMENT CONSTITUTIVE SESSION 31 3.
    [Show full text]
  • He Catalan Sovereignty Process and the Spanish Constitutional Court. an Analysis of Reciprocal Impacts *
    THE CATALAN SOVEREIGNTY PROCESS AND THE SPANISH CONSTITUTIONAL COURT. AN ANALYSIS OF RECIPROCAL IMPACTS * Eduard Roig i Molés** Abstract Since 2013 the Catalan sovereignty process and the Spanish Constitutional Court have increasingly been at odds with one another. This situation has altered the course of the Catalan sovereignty process, with the interventions of the Court notable for having a major bearing on sovereignty initiatives. The aim of this study is to analyse not just the constitutional jurisprudence, but also the transformation of the Catalan sovereignty process based on the decisions of the Constitutional Court, how these decisions have affected the course of action taken by Catalan institutions, and the effects and efficacy of the Court’s judgments, court orders and rulings in curbing the intentions of Catalan institutions. Conversely, the Catalan sovereignty process has had a major impact on the position of the Constitutional Court and its functions, relating to the Court’s jurisprudence and the political choices of regional and state institutions, and this impact is likewise analysed. Lastly, attention is given to the ‘collateral’ effects the Constitutional Court’s intervention in the Catalan sovereignty process has had on a number of other areas of Spain’s constitutional system. Keywords: Spanish Constitutional Court; constitutional law; sovereignty; Catalan sovereignty process Resum Des de l’any 2013, el procés sobiranista s’ha enfrontat progressivament amb el Tribunal Constitucional i ha provocat una mutació del procés
    [Show full text]
  • Play It Again, Artur O Per a Aquells Que Els Viuen Com a Períodes Parlamentaris
    Editorial La Veu Un pas per davant Butlletí de Reagrupament Independentista L’arribada de les vacances d’estiu és una època que convida a fer balanç -especialment per a aquells que vivim els anys repartits en cursos escolars Play it again, Artur o per a aquells que els viuen com a períodes parlamentaris. El balanç El president de la Generalitat vol tornar a començar amb de com ens ha anat personalment l’eterna cançó de l’enfadós de regenerar Espanya per feina, família, amistats o salut, o el balanç, per a aquells que estem més preocupats per la política i les llibertats, de com ha anat tot plegat des d’un punt de vista polític. I, en aquest aspecte, ara que ha fet un any de la gran manifestació del 10 de juliol, he de dir que ha estat un any on els ciutadans col·lectivament han crescut i s’han fet sentir de moltes formes diferents a part de manifestar-se. Hem demostrat que, de forma pacífica, valenta i organitzada, es poden canviar les coses. El procés de les consultes per L’actual president de la Generalitat premi com a espanyol de l’any per la independència ha tingut un fort de Catalunya, Artur Mas, ha part d’un diari més que conservador impacte cívic i ha estat un èxit a aconseguit allò tan provincià i, espanyol. Barcelona i també el debat per la alhora, tan preuat a les nostres En el darrers temps, el mateix Jordi regeneració democràtica ha arribat al Pujol ha fet avinent que els seus contrades, que és fer una entrevista carrer, especialment entre els joves.
    [Show full text]