Nosaltres Sols: La Revolta Irlandesa a Catalunya (1910-1923)
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
NOSALTRES SOLS: LA REVOLTA IRLANDESA A CATALUNYA (1910-1923) Joan-Caries Ferrer i Pont Tesi Doctoral Dirigida peí Doctor Josep Termes Setembre2001 Instituí Universitari d'História Jaume Vicens Vives Universitat Pompeu Fabra NOSALTRES SOLS: LA REVOLTA IRLANDESA A CATALUNYA (1910-1923) Joan-Caries Ferrer i Pont Tesi Doctoral Dirigida peí Doctor Josep Termes Setembre2001 Instituí Universitari d'História Jaume Vicens Vives Universitat Pompeu Fabra r Index PRÓLEG 3 1. INTRODUCCIÓ 8 2.1. Estats, Nacions, Regions: una qüestió de noms 11 2.2. Nació i Estat: Catalunya i Espanya 24 2.3. Obrcr i Patria: El nacionalisme cátala i elsaltres 25 2. IRLANDESOS 32 2.1. La tradició anglo-irlandesa 32 2.2. Antcccdcnts: de les societais secretes a O'Connell 38 2.3. El traidor i el Patriota 41 2.4. La Nació per fer. Fenianismei Constitucional i sme 45 2.5. La Lliga de la Terra: Michael Davitt i Charles Stewart Parnell 46 3. ELS CATALANISTES: LA RENAIXENQA I EL MODEL IRLANDÉS 50 4. REDMOND I EL HOME RULE 61 4.1. John Redmond i el nou Partit Nacionalista 61 4.2. L'alianga Liberal-Nacionalista i el Tercer projecte de Home Rule 62 4.3. L'Unionisinei l'organització de laUVF 64 5. DEL HOME RULE A LA CAMPANYA DEL' AUTONOMÍA 69 5.1. La Lliga Regionalista i el Home Rule 76 5.2. Lacomplcxitatd'Irlanda: el cas de TUlstcr 79 5.3. Espanya i l'Autonomia 81 5.4. Cambó: el Parnell Cátala 83 6. NOSALTRES SOLS 86 6.1. El/?ev;Ví7/Gaélic i la Renaixenga 86 6.2. Arthur Griflith i el Sinn Féin 91 7. LES IDEES DEL SINN FÉIN A CATALUNYA 98 7.1. La moralitat 100 7.2. El"Grop Feminal" de la Unió Catalanista 101 7.3. Catalanisme cultural: Catalunya-Catalana 103 7.4. Catalunya-Nació versus Catalunya-Regió 104 8. JAMES LARKIN I ANDREUNIN: NACIONALISME IOBRERISME 109 8.1. James Connolly i la República deis Treballadors 109 8.1.1. La qüestió social: el Sinn Féin i el Moviment República 112 8.1.2. Sindica\i$\es i Home Rulers; Lockouti Vaga Generalde 1913 117 8.2. Catalanisme i Obrerismo: Martí i Julia i Andrcu Nin 122 8.2.1. The Catalonian Revolt 127 8.2.2. La Unió Catalanista i el Catalanisme Progrcssista 129 8.2.3. Autonomistes i Sindicalistcs: la Campanya per l'autonomia de 1918 137 9. CATALUNYA I ALTRES POBLES D'EUROPA 142 9.1. L'Europa de les Miñones i deis Imperis Colonials 146 9.1.1. El model escandinau 147 9.1.2. Quatre Nacions en una: el model británic 148 9.1.3. Franga i les trenta-dues estrelles 151 9.1.4. El Model dual: La Monarquía Austro-Hongarés 153 9.1.6. Bélgica i Flandes 156 9.1.7. Rússia i les nacionalitats 158 9.1.9. Espanya: Catalunya i Euskai Herria 161 9.2. Catalunya i la Guerra Gran 165 9.2.1. Els Voluntaris Catalans 169 9.3. De Wilson i TEuropa de les Nacionalitals 174 10. IRLANDA I EL MODEL INSURRECCIONAL 181 10.1. Els Voluntaris Irlandesos 182 10.2. L'AixecamentdePasquade 1916: del iracas al mite 187 10.3. El ressó de la Revolta deis Poetes a Catalunya 197 10.4. La Petita Irlanda contra Anglaterra: de la guerra per la independencia a la guerra civil . 205 10.4.1. Eamonde Valerai el nou Sinn Féin 205 10.4.2. Del Primer Dáil Eireann a la Guerra per la Independencia 209 10.4.3. La Guerra Civil i la Formado de TEstat Lliure d'Irlanda -213 10. 5. El "Gest" de la Petita Irlanda: el ressó a Catalunya de la Guerra per la independencia . 223 11. LA FIGURA DE MACIÁ: L'INTENT DE PRATS DE MOLLÓ I LA IDEA DEL SACRIFICI DE SANG 240 CONCLUSIONS 254 CLOENDA 273 APÉNDIX 1. Catalanisme i Socialisme: textos 284 APÉNDIX 2. El Nacionaíisme radical: textos patriótics i revolucionaris 294 BIBLIOGRAFÍA 299 PROLEG Aquesta tesi doctoral és el resultat d'un procés llarg que s'inicia en els darrers anys de la meva llicenciatura quan vaig comentar a interessar-me per la qüestió irlandesa. La lectura d'un deis clássics en la historiografía irlandesa, Culture andAnarchy in Ireland, 1890-1910 de F.S.L. Lyons, va fer augmentar encara mes la meva curiositat peí període revolucionan irlandés. La qüestió social i la qüestió nacional es presentaven a Irlanda d'una manera ben singular, culminant en un moviment independentista que era capa? de desafiar el tot poderos imperi británic. El relatiu desconeixement sobre aquest procés a casa nostra contrastava amb la presencia mediática de la qüestió de FUlster. L'enfrontament violent entre católics i protestants, o si voleu entre republicans (o nacionalistes) i unionistes, era presentat sovint com un mal endémic al cor de l'Europa occidental. Les arrels d'aquest conflicte, sens dubte, havien d'estar en el període que va de fináis del segle XIX fins al primer ter? del segle XX, amb el desenllac de la creació d'un estat irlandés i el manteniment de l'Ulster com a part de rimperi británic. Val a dir que aquest període ha merescut un tractament extensíssim a la historiografía anglosaxona, sobretot a Irlanda i a la Gran Bretanya, fet que em va animar a plantejar un projecte d'investigació que va meréixer una beca per a Testada d'un any al University College Dublin, el curs 1990-1991. La idea era arribar a un estat de la qüestió de la bibliografía irlandesa del període revolucionan, per tal de poder plantejar les semblances i les diferencies amb la Catalunya contemporánia. Aquest projecte, de fet, estaría a rorigen de la present tesi doctoral. L'estada a Dublín, a mes, em va donar Toportunitat de seguir un curs post-doctoral, M.A. in Irish history, que comportava la realització d'una tesina -o minor íhesis- en anglés. El resultat va ser un estudi de la vaga i locaut de 1913 a Dublin que va enfrontar a sindicalistes i a nacionalistes {The Harp before ihe Plough: The 1913 Sírike and lock-out andthe Nationalist Moviment). Aquest treball abordava una qüestió poc tractada en la bibliografía irlandesa i plantejava un seguit de contradiccions que, des de la perspectiva historiográfica catalana, resultaven forca atractives. Aquesta tesina en anglés era, si descomptem altres treballs menors, el meu primer treball d'investigació concretat en un material consultable (University College Dublin). Val a dir que la recerca, feta sobreíot a partir de l'análisi de la bibliografía i la premsa contemporánia, em va permetre d'acostar-me a un fet concret de la historia d'Irlanda i anar mes enllá de la simple consulta del material bibliografía Em sentía, si se'm permet la immodéstia, un expert cátala en historia irlandesa contemporánia. En canvi, el meu acostament a la historia catalana contemporánia estava mancat d'un coneixement tan directe; la formació universitaria a Barcelona no m'havia posat en contacte amb les fonts directes. El resultat d'aquesta estada a Irlanda fou, dones, una memoria que era, de fet, un petit resum de la historia d'Irlanda, amb la simple juxtaposició d'aquest amb generalitats de la historia de Catalunya contemporánia. S'hi plantejaven unes conclusions que, de fet, no responien a una veritable análisi comparativa entre les dues realitats. Al llarg de dos anys, en el marc deis cursos de doctorat Catalunya i ¡'EuropaModerna, a l'Institut Jaume Vicenc Vives, vaig anar replantejant la idea originaria sobre la tesi doctoral. El contacte amb la premsa catalana de I*época em va fer adonar de Penorme ressó a Catalunya del període revolucionan irlandés. Les referéncies a Irlanda esdevenien un referent per al catalanisme i centraven sovint el debat sobre la qüestió nacional. El treball de nou crédits, Revoiució Nacional i Guerra Civil a Irlanda, el sen ressó a Catalunya, ja acotava el treball d'investigació. Evidentment, en la present tesi doctoral hi ha elements de comparado entre les dues realitats, pero el gruix del treball se centra en la repercussió a Catalunya deis fets a Irlanda i en el debat que es produí en el si del catalanisme. Ja des de fináis de segle passat trobem a la historiografía catalana análisis d'altres moviments nacionals que hom equipara al catalanisme. Antoni Rovira i Virgili esdevindrá un deis máxims propagadors de models nacionalistes foranis, evidenciant la necessitat que sentía el catalanisme de buscar models i establir análisis comparatives amb d'altres casos. Negre i Balet fará el 1921 un panagíric de la revolta irlandesa, Irlanda, el batlie de Cork i Catalunya, en qué plantejará la validesa del model irlandés per a Catalunya. De la mateixa manera, uns anys mes tard, Ramón Fabregat reivindicará el fet nacional cátala a partir de Flandes, amb el suggerent títol de Flandes, la Catalunya delNord. I. Ribera i Rovira, per la seva part, amb Catalunya i la guerra de les Nacions, voldrá equiparar Catalunya amb les nacionalitats oprimides en el context de la primera guerra mundial. Serán moltíssims els escriptors, periodistes i polítics que intentaran establir analogies amb d'altres qüestions nacionals. En qualsevol cas, Irlanda será, sens dubte, la qüestió nacional per excel.léncia en aquest període. La historiografía catalana recent, tal vegada, ha deixat una mica de banda la recerca de models exteriors. Sovint les análisis del catalanisme o d'altres moviments socials s'han limitat a l'análisi de la propia realitat sense fer massa referencia a d'altres casos. En concret, Testudi del catalanisme ha restat sovint aíllat del context europeu, fins i tot del context espanyol -les referéncies ais nacionalismes gallee i base han estat comptades.