el desembarcament deNormandia. prenent partenl’operació militardemajorsdimensionslahistòria, a laGuerra Civil i com asoldat del’exèrcit britànicalaSegonaGuerra Mundial, lliure enunaEuropa democràtica,lluitàcom asoldat del’exèrcit republicà Membre delageneració republicana compromesa amb elsidealsd’unaCatalunya (1980-1984). IalcaldedePalamós (1983-1985), vilaqueeldeclaràfilladoptiu. Laureà DalmauiPla,metge idiputat d’Esquerra alParlament deCatalunya Francesc Dalmau iNorat (Girona, 1915-Palamós, 2003), fou com elseu pare, Francesc Marco Palau (Tarragona, 1989) Historiador. Llicenciat enHistòria perlaUniversitat Rovira iVirgili imàster enHistòria de Catalunya alaUniversitat Autònoma deBarcelona. Realitzà unaestada acadèmica a laUniversitat deValència. Actualment és doctorand en Història comparada, políticaisocial cat articles acadèmics idedivulgacióen referència alestipologiesculturals ipolítiquesdel a laUAB. Columnista depremsa iopinadorendiversos mitjansdecomunicació, hapubli- catalanisme, aixícom d’art contemporani català. Entre elsseusllibres destaca Josep Rahola. UnaveuRahola. catalanista d’esquerres alSenat (2014).

FRANCESC DALMAU. DE NORMANDIA A PALAMÓS

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS FRANCESC MARCO PALAU Palamós, maig de 1994 Francesc Dalmau fotografiat a casa seva per a un reportatge publicat al suplement dominical de El País amb motiu del 50è aniversari del desembarcament de Normandia. Llueix les quatre medalles atorgades per l’exèrcit britànic per la seva participació a la Segona Guerra Mundial. D’esquerra a dreta: The War Medal 1939-1945; The France and Germany Star; The 1939-1945 Star; i The Defence Medal. AEM FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS

FRANCESC MARCO PALAU

BARCELONA - PALAMÓS, DESEMBRE DE 2015

Al padrí Ramon, que pels nostres ideals va fer la guerra, l’exili i la represa.

«Escoltant la història de l’exili del Doctor Dalmau, hom imagina passatges de la fuga d’Alcatraz o de Papillon o d’algun personatge de les novel·les d’aventures de Henry James o R.L. Stevenson.»1

1 MARTÍ, Paulí. «Homenatge. L’última entrevista que el doctor Dalmau va concedir a La Proa, diari del Baix Empordà», La Proa, diari del Baix Empordà, 17-23 de febrer de 2004, p. 21. FUNDACIÓ JOSEP IRLA AJUNTAMENT DE PALAMÓS [email protected] [email protected]

EDITOR JOSEP VALL

EQUIP EDITORIAL ARNAU ALBERT JOAN ALMACELLAS

AGRAÏMENTS EN LA RECERCA GRÀFICA JOSEP CAMA I SUBIRANA JOAN GASULL I BATLLE JOSEP MARIA JOAN I ROSA (MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA) LLUÍS MEDIR I HUERTA JOAQUIM NADAL I FARRERAS CRISTINA SALVAT I BARRERA

FONTS D’IL·LUSTRACIÓ ADAM Antoni Dalmau i Alcalde-Moraño, Girona AEM Antonio Espejo Molina, Barcelona AMGi-CRDI Arxiu Municipal de Girona - Centre de Recerca i Difusió de la Imatge AMP Arxiu Municipal de Palamós APC-SDHD Army Personnel Centre - Support Division Historical Disclosures, Glasgow BC Biblioteca de Catalunya, Barcelona DND Department of National Defence, Canadà EF Eric Forcada, Perpinyà EPA El Punt Avui, Barcelona EPC El Periódico de Catalunya, Barcelona EPD Evarist Puig i Dunjó, Palamós FJI Fundació Josep Irla, Barcelona FJP Fundació Josep Pla, Palafrugell FSC Francesc Sànchez i Carcassés, Palamós IWM Imperial War Museum, Gran Bretanya JGB Joan Gasull i Batlle, Palamós JRR Joan Roura i Riera, Girona LDM Laura Dalmau i Maria, Palamós RPC Royal Pioneer Corps, Northampton UB-BPR Universitat de Barcelona - Biblioteca del Pavelló de la República, Barcelona

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA SOFIA LOZANO

DISSENY ORIGINAL JORDI VINYETS

IMPRESSIÓ BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP GRÀFIQUES CUSCÓ Marco Palau, Francesc 1989- ISBN 978-84-606-7309-5 Francesc Dalmau: de Normandia a Palamós Bibliografia DIPÒSIT LEGAL ISBN 9788460673095 B 27928-2015 I. Fundació Josep Irla II. Títol 1. Esquerra Republicana de Catalunya – His- Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, la reproducció tòria 2. Dalmau, Francesc, 1915-2003 3. Po- total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment i suport, incloent-hi la reprografia lítics – Catalunya – Biografia 4. Metges - Ca- i el tractament informàtic, la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec comercial, talunya - Biografia la inclusió total o parcial en bases de dades i la consulta a través de la xarxa telemàtica o d’internet. 929Dalmau, Francesc Les infraccions d’aquests drets estan sotmeses a les sancions establertes per les lleis. 329.23(460.23)”19”

Introducció...... Presentació...... Sumari 4 5 3 2 1 5.2. Obra degovern municipal...... 5.1. Elscomicis del1983 ielsequilibrisconsistorials...... L’alcalde dePalamós...... 4.2. Construir elpaís...... 4.1. Laprimera legislatura delParlament recuperat...... El diputat alParlament...... 3.3. ElpacientJosepPla...... 3.2. Elretorn definitiuacasa...... 3.1. Elsanys delllarg segonexili...... Els consells delmetge ...... 2.2. Elscampsdepresoners ilafugida...... 2.1. Ladefensa delsprincipis: guerra, primerexili iretorn...... L’èpica delsideals...... 2.4. Eldesembarcament deNormandia...... 2.3. Combatre elfeixisme ambl’exèrcit britànic...... 1.2. Elsanys delaRepública ...... 1.1. DalmauiNorat ...... La força dels cognoms...... Francesc Marco Palau FRANCESC DALMAU. DENORMANDIAAPALAMÓS iMartorellLluís Puig 105 143 167 123 123 151 151 115 97 97 67 37 37 75 27 19 19 51 13 15 9 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 10 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS

Bibliografia......

6 Referències alapremsa...... Índex onomàstic...... Fonts consultades 6.5. Elsdarrers anys...... 6.4. L’estima per Catalunya...... 6.3. L’independentisme d’Esquerra...... 6.2. Denouregidor dePalamós. 1987-1991 6.1. Referent delcatalanisme al’Empordà...... Els valors deldoctor Dalmau...... 227 201 189 195 219 179 179 187 231 217 11 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 12 FRANCESC DALMAU a laseva memòria. a laplaceta dedicada a Francesc Dalmau Placa derecord 25 d’abril de2005 Palamós, ALCALDE DEPALAMÓS LLUÍS PUIGIMARTORELL Presentació món dellibertat, democràcia ijustícia». restaurar lesllibertats deCatalunya, peramantenir elsseusdrets, dinsd’unnou ment per aquelldesigcol·lectiu expressat pel president Josep Irla «de poder sona sinó també a tota aquella generació republicana esperonada en tot mo - sols lesmalaltiesfísiques,sinó tambélesemocionals. d’atendre lademandamèdicad’algun veí, delqualsegurqueconeixia, notan re, denitomatinada, elllumencèsdelaconsulta, senyal inequívoc d’haver diputat alParlament deCatalunya executat pelfranquisme. Era habitualveu - ta quetenia acasaseva, alcarrer deJosepFàbrega iPou, l’alcalde republicà i tertúlia ol’interès d’algun periodista inquiet. fic que la modèstia del seu protagonista no va voler esbombar més enllà de la vida carregada d’episodis quepodienformar partdelmillorguiócinematogrà- segur Hollywood jafa temps quehauriatraslladat laseva vidaalcinema.Una teixint amblasenzillesail’honestedat d’unhomebo, proper, generósivalent. trajectòria que impressiona la majoria dels que hi aprofundim i que ell va anar ves facetes com ametge, parlamentari,alcalde, soldat, exiliat opresoner. Una persones. sonatge deprofundes conviccions alservei delpaís,delademocràciailes les circumstàncies polítiques i la societat que l’envolta, i ens descobreix un per- mesa socialment,queenspermetreflexionar sobre lapersonaielseutemps, d’una vidaplenad’experiències personals,polítiquesiprofessionals, compro- tir-me continuador d’aquells idealsrepublicans quetanbéva representar. tota ladignitat aladècadadelsvuitanta.Ihopucfer amblasatisfacció desen- i depoder-hofer com aalcaldedePalamós, uncàrrec queellva exercir amb ografia deFrancesc DalmauiNorat, il·lustre palamosí,FillAdoptiu delaVila, La biografia deFrancesc Dalmaunoésnomésunhomenatge alaseva per- A Palamós elrecordem moltperlaseva faceta demetge, amblaconsul- Com haditalgúsiFrancesc DalmauhaguésnascutalsEstats Units,deben Em vénenalcapmúltiplespassatges d’aquesta vidaintensa, detotes lesse- Aquest treball, quecommemora elcentenari delseunaixement, ensparla Tinc l’honordepresentar aquest llibre querecull l’admirable isorprenent bi- 13 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 14 FRANCESC DALMAU fins alafideguerra. des delnovembre de1943 el seurang militar de «lance corporal», amb elsgalons Francesc Dalmau primavera de1944 Sudoest d’Anglaterra, LDM gullós d’haver pogut situareldoctor Dalmauenlapossibilitat deserreconegut Introducció 3 2 a unaautènticanovel·la d’aventures». pers i records a fi dereconstruir-ne elsfets amb detall, un argument idealper al futur, algúdiguéque«undiaalgunestudiant escorcollarà entre arxius,pa- gines queara segueixen volen fer-ho possible. També, ara fa unsanys, mirant elaborar-ne unabiografia ambrigoracadèmicivocació divulgativa. Les pà- del palamosí a la gran pantalla —o a TV3, afegeixo jo—, primercaldria, segur, nematogràfiques quetantagrada alaindústria americana». tots elssentits,in’hihauriadesobres perfer unad’aquestes adaptacions ci- hagi escritque«labiografia deldoctor Francesc Dalmauésapassionant, en Catalunya i com a batlle de Palamós, la costa empordanesa de la seva joventut. verses com ametge deJosepPla,ijaals1980, com adiputat alParlament de Dalmau mantindràsempre, enlarepresa cultural catalana, enlesllargues con- de laseva lluitaperlallibertat col·lectiva. Sónaquests valors elsqueeldoctor l’exèrcit britànicilaseva participacióalaSegonaGuerra Mundialsónexemples vertit enunsímboldecombatent coratjós d’esperit aventurer. L’enrolament a gim franquista. Per escapar-se’nDalmauhauràd’idearl’evasió quel’hacon- decidirà tornar, enunadecisiódifícilqueelportarà alscampsdetreball delrè- seva trajectòria iqueelportaràal’exili. Montpellerseràelseurefugi, finsque Dalmau participaalacruentaGuerra Civil,contesa bèl·licaque marcarà tota la en elmarc delcatalanisme familiar idelcontext efervescent delsanys 1930. seu pare, Laureà Dalmau.Ésl’activisme juvenil d’unFrancesc Dalmau que creix tor Dalmau és la vida d’una nissaga gironina de metges i polítics, marcada pel històries personalsmésèpiques delcatalanisme delsegleXX.Lavidadoc- No ésestrany així,ambaquestes pinzellades quetot just apuntava, quealgú Francesc Dalmau,deNormandiaaPalamós ésl’estudi biogràficd’unadeles Així, l’aleshores redactor delsetmanari,Paulí Martí,veu aquícomplert elseu pensament. diari delBaixEmpordà», Empordà, 17-23 La Proa, diaridelBaix defebrer de2004,p. 21. MARTÍ, Paulí. «Homenatge. L’última entrevista queeldoctor Dalmauva concedir aLaProa, 2004, p. 13. MAS, O.; TRILLAS, J. «DeNormandiaalabatalla delesArdenes», 2degener ElPunt, 3 Ara, ambelllibre quesegueix,estic or- 2 Per portarlavida 15 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 16 FRANCESC DALMAU AMGi-CRDI -FONS ELPUNT al Parlament. de Girona aleseleccions a lademarcació cap dellista d’Esquerra poc desprésdeserelegit Francesc Dalmau Girona, marçde1980 i Norat. moment perrecuperar lafigura de Francesc Dalmau cidint amb elcentenari delseunaixement, ésunbon amb elpersonatge, com DanielArasa iNormanBrown. a través de correus electrònics, de lesseves vivències ció iquem’hanfet partícip, enentrevistes personalso també als estudiosos que m’han facilitat documenta- anant itornant del’Empordà. Voldria fer unagraïment Irla, ambquihecompartit llargues converses decotxe i deJosepVall, director executiu delaFundacióJosep Antoni—, amicpersonaldelbiografiat deJoanGasull, —especialment delaseva fillaLaura idelseunebot col·laboració de l’extensa família deFrancesc Dalmau, de lesNeus.Per alpresent llibre, amés,hed’agrair la tusiasta delsmeuspares idelameva germanaRosa recerca nohaurienestat possibles senseelsuporten- cobreixen laseva faceta méspersonal. manera directa al Dalmau de cada moment i ens des- jor partdelesqualsinèdites finsavui, ensapropen de d’arxiu, fonts orals ihemeroteca. Les imatges, lama- cies, fruitd’unintens estudi documental,bibliogràfic, cumstàncies viscudes,farcides totes ellesdereferèn - així, emmarcada icontextualitzada enelsid’unescir- mulava sobre unaoaltra qüestió. Laseva opinióés compartir lesanàlisisoelsrecords queellmateix for- primera persona,reflexionant enveu alta,pertalde tagonisme narratiu a Dalmau, que sovint el trobem en la seva vida. L’exposició biogràfica dóna també pro- tua capítols temàtics perexplicar lesgrans fases de té laforça delarealitat. ment deNormandia,perquè lahistòria persimateixa ri escriure’n unrelat literari niapel·laraldesembarca- ves gestes desperten tantinterès quenoésnecessa- pels mèritsquelisónpropis. Enaquest sentit,lesse- Per tot allòexposat, ielquevindrà,enguany, coin- Totes les hores dedicades a l’apassionant món de la El llibre, que segueix una lògica cronologia vital, si- 17 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 18 FRANCESC DALMAU AMGi-CRDI -FONS LAUREÀ DALMAU Francesc DalmauiNorat entre elsseuspares Laureà DalmauiLaura Norat. Girona, 1915 1 malalt, va haver devisitar-se. Laureà «era unhomebo, amable, d’una delica- Girona. Entretant, col·laboraria alButlletídelCol·legi deMetges deCatalunya. terres. Obrí consulta a Vilajuïga iben aviat, el 1912, es traslladaria ala ciutat de va fer elpasaMadrid,tot iquenoelscompletà ipocdespréstornà alesseves rera deMedicina aBarcelona, onva llicenciar-se el1908. en els estudis, va cursar batxillerat a l’Institut Provincial de Girona i va fer la car- aquesta seva bondat acreditava laflecapairal». un forn depaalalocalitat, Laureà, pel prevere CamilGeis,«era bocom elpa: en resultaren. FilldePere DalmauiMartíde Rafaela PlaiBarris,quetenien pordanesa coneguda perlaseva indústria surera ilescasesmodernistes que (Agullana, 1886–Girona, 1969). Laureà era natural d’aquesta poblacióaltem - at, hemdefixar lamirada, ineludiblement,enelseupare, Laureà DalmauiPla i, lògicament,tambédelsDalmau. parlar delsRahola,hauríemdemencionarlesdiverses branques delsPiiSunyer i perlaseva contribució alconjunt delpaís.D’empremta empordanesa, caldria gut nissagues remarcables ipersonalitats quedestaquen perlaseva trajectòria buts. AlsegleXX,enaquestes terres banyades pelmar, elcatalanisme hatin- conjunt delescomarques gironines, hihacognoms quenopassen desaperce- cut is’hanrelacionat ambelsquehihanviscutsempre. Al’Empordà, com enel noves onadesd’intel·lectuals, bohemisiprofessionals liberals quehanconvis- simbolisme català, unespaiidíl·licquehaanat explicitant-se ambl’arribada de La brisaielspassejos decapvespre benatocar del’aigua hanconformat, enel forjat poetes ipintors ihaestat llocderepòs iinspiració percreadors diversos. 1.1. DalmauiNorat La força delscognoms 4 L’escriptor JaumeMinistral va escriure’n laimpressió quelicausà quanell Ja ambeltítol dellicenciatura, pertald’iniciarelsestudis dedoctorat, Laureà Si ensreferim alsDalmau, decara aconèixer elbressol políticdelbiografi- En aquestes vilesiciutats queconformen l’imaginariempordanès, s’hihan GEIS, Camil.Elsquehetrobat pelcamí,p. 323-324. 4 Laureà va destacar desdejove 19 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 20 FRANCESC DALMAU ADAM a laplatja delaFosca. Francesc Dalmau Palamós, 1918 6 5 ven confiança». quan m’auscultava elpit,peròelsseusullsemdona- desa poccorrent. La seva barbaemfeia pessigolles aquesta línia. Greuges (1885)ilesBasesdeManresa (1892) van en talanisme deldarrer terç delsegleXIX,elMemorialde xement de la nació catalana. Documents clau del ca- transformació del’Estat unapossible viadereconei- xa manera que el de caràcter conservador, veien en la El catalanisme polític detallprogressista, delamatei- generals de1907, mostren lafortalesa delcatalanisme. Lliga a Barcelona i l’èxitdela Solidaritat Catalana a les tats delesmunicipals1904,amblavictòria disme deliberals iconservadors dinàstics. Elsresul- sentació política. una Renaixença cultural quejahafet elpasalarepre- anys, també,enelsqueelcatalanisme pren força amb viment obrer enlesseves diverses sensibilitats isón cas català. Sónanys d’auge id’estructuració delmo- ritoris on existia una indústria exportadora, com és el conseqüències peral’economia, sobretot enelster- tiva. Amés,lapèrdua delmercat colonial tétambé renovació delavidapolíticaésmésteòrica queefec- generacionisme, peròlasituacióésbencomplexa ila rep una forta sotragada. La intel·lectualitat parladere- Cuba, Puerto Rico iFilipines, elrumbpolíticdel’Estat tic. Apartirdel1898, amblapèrdua delescolònies de monarquia borbònicadesprésdelSexenni democrà- torn dinàstic iniciat el1875 ambelrestabliment dela ria sempre amblaseva vocació política. Des de1901 laLligaRegionalista trenca elbiparti- Són elsanys delacrisiRestauració, d’aquest Baix Empordà, octubreBaix de1990, p. 13-15. pensaments d’un políticambexperiència», La Proa, diaridel SUQUET, Maria Rosa. «Els nostres polítics. Francesc Dalmau; moviment obrer català, i el van portar cap al nacionalisme». com elNoidelSucre iLayret, com veiem figures puntalsenel i dirigidaalesclasses obreres; d’aquí van sorgir sindicalistes cionalisme havien detenir tambéunaprojecció al’esquerra desmarcant-se de Cambó, ment aDomènecMartíJulià,de la UnióCatalanista, jaque Del catalanisme d’aquests anys, Dalmauvalorava especial- bre-octubre de1996,p. 6. «Una nitambLaureà Dalmau»,Revista deGirona, setem- 6

5 Laseva faceta demetge escombina- «va creure que catalanisme i na- me Fabre el setmanari queliderava Palol, Catalanitat, grà Laureà Dalmau.Per l’historiador iperiodista Jau- ca del Centre Nacionalista Republicà en la que s’inte- en canvi, estava moltvinculadaalaconcepció políti - 8 7 pordà Federal Pujades. deJosepPuig cial delmoment,com tambéhofaria, després,L’Em - reflectiria aquest bullici i les expectatives de canvi so- població. fessionals interessats enlamillora cultural isocialdela el federalisme del’èpocamarcava unescapesdepro- publicanisme existent alescomarques gironines, on corrents lerrouxistes, unionistes ifederals. na, nomqueprendrien aquell1910lasumad’algunes denci Bertrana, era mésproper alaLligaRepublica- nía. Ara, aquest darrer títol, encastellà, dirigitperPru- reivindicava tambéelrepublicanisme gironí, Ciudada- ria paral·lelament aunaaltra capçalera setmanal,ique dria continuïtat entre el1910i1911.Catalanitat naixe- mero 11delcarrer delesFerreries Velles deGirona, tin- que s’editava a la impremta Llach, als baixos del nú- cepció ideològicaqueelsinspirava. Així,lapublicació seu subtítol nodeixa llocadubte alvoltant delacon- curs delcatalanisme republicà delmoment.Defet, el vindria unespaiperalareflexió ilateorització deldis- dar elsetmanariCatalanitat. 1910, amb Miquel de Palol i altres intel·lectuals, va fun- amb publicacionscom La Lucha iElAutonomista, el nova. Així,delamateixa manera queLaureà col·laborà que apareixien, decideixtirar endavant una capçalera sa esfeia evident enlagran quantitat depublicacions nera, i en un moment en què el valor de la lletra impre- seves concepcions delpaísimón.D’aquesta ma- d’eines pròpies,d’àmbitsquepermetinexpressar les Així, Laureà s’endinsa enelcatalanisme ienelre- Catalanitat. Setmanari Nacionalista Republicà - esde Laureà ésconscient delanecessitat dedisposar paral·lela», Revista de Girona, núm.112,1985,p. 40-45. FABRE, Jaume. «Palol iBertrana, unaaventura periodística República alcap i Catalunya alcor. 1939; TEIXIDOR, Anna. publicà: elrepublicanisme alescomarques deGirona. 1930- especialment interessants: PUJOL, Enric(dir.). Elsomnire- D’aquest Empordà republicà iambconsciència nacional són El Autonomista quefundariaDariusRahola Empordà Federal (1911-1938). Amb la 7 8

Catalanitat, 21 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 22 FRANCESC DALMAU ADAM Francesc Dalmauambuncèrcol defusta aljardí delacasafamiliar. Girona, 1918 12 11 10 9 rona del CNR». cap marge dedubte ambelcontingut, era l’òrgan aGi- «sense confessar-ho alacapçalera peròsensedeixar talunya, diàriament». Girona, setmanalment,elqueElPoble Català era aCa - era aquellapublicació,sintetitza que«Catalanitat era a socials». glésia il’Estat esconjugava ambeldesigdereformes me, lademocràciaalliberalisme ilaseparació del’Es- tre Rubí iSantiagoIzquierdo ensdetallenqueen elCen- de la democràciarepublicana. Els historiadors Gemma l’autonomia de Catalunya i la propagació dels ideals tal com consten enelsseusEstatuts, laconsecució de cialitzà elgenerde1907, tenia com agrans objectius, gestant sobretot aBarcelona alllarg del1906 i s’ofi- Maria Vallès iRibot. Nacionalista Republicana, laUFNR,liderada perJosep blicà va poder-secrear, l’abril de1910, laUnióFederal rals, ialtres personalitats inuclisdelfederalisme repu- molt vinculat al món delcomerç ilesprofessions libe- republicanisme lerrouxista. Així,delasumad’unCNR, catalanisme conservador delaLligaRegionalista iel en consolidar untercer espaipolíticielectoral entre el aquim Lluhí,ienelques’hiintegrava Laureà, preteni- ven figures com JaumeCarner, Ildefons Sunyol oJo- Feliu deGuíxols, Das,OlotiPalafrugell. les comarques gironines, disposariadenuclisaSant apassionat perlatintai el paper que formarà part de també, ienbonamesura, unhomedelletres, unhome El Centre Nacionalista Republicà, queva anar-se Els republicans catalanistes delCNR,quecomanda- A més de laseva posició política, Laureà Dalmau, era «el nacionalismedebaseeslligava alrepublicanis- Ibídem, p. 120. Revista d’història cultural, gener2008,p. 117. Republicà (1906-1910) ielcatalanisme d’esquerres». Cercles. RUBÍ, Gemma;IZQUIERDO, Santiago. «ElCentre Nacionalista una curtadurada. en català, sotala direcció deBertrana que, tot iaixí,tindria suma deCatalanitat iCiudadania,ennaixeria unaCiutadania, Republicana farien convergir elsdossetmanaris. Així,dela Ibídem. El1911,elsnousvents delaUnióFederal Nacionalista Ibídem. 11 La formació, amb una implantació relativa a 9 Així les coses, Fabre, per explicar què 12

10

Champagne delacasaVenoge etCil,deEparnay, o tant enexclusiva els productes del’afamada marca de de laciutat, importantcervesa deBrussel·les, por- novador, rat, s’escarrassava aoferir unproducte dequalitat iin- no era d’estranyar, jaqueelseu propietari, JosepNo- odista Xavier Carmaniu. afronta unadelicadaoperació», com descriviaelperi- va aescriure amblamateixa plenitudqueuncirurgià la quietuds’ensenyoria delseudespatx [...] sep Tharrats. «Quantenia unmomentdetranquil·litat i l’anomenat GrupdeGirona, ambMiqueldePalol iJo- 16 15 14 13 coneixement, lacultura». també téaltres necessitats [...]perexemple elsaber, el prou [...]laciènciapot curar elcos, peròl’ésser humà La raó ésmoltsenzilla, «amblamedicinanon’hiha Però, perquèamésdefer demetge, tambéescrivia? na Catalana, Revista Catalana iOfrena, entre d’altres. bé, ennombroses publicacionscom Armonia,L’Esce - Xavier Montsalvatge i Josep Tharrats. Col·labora, tam- de PrudenciBertrana, CarlesRahola,MiqueldePalol, de Girona el1918.Laseva era lageneració deliterats teatre cant lafosca (1908),com dramatúrgia, ambl’obra de cions delsJocsFlorals ipublicariatantnovel·les, Cer la bohèmiadaurada idelabonhomiaintel·ligent». tiago Rusiñol,subtil idesengrenyat portaestendard de pòrtics caminà,enelsseusúltimstemps, l’artista San- famós [...]sota elsseus iméscèntricde lesRambles cialment s’anomenava CafèdelComerç. «Elcafèmés conegut establiment de laRambladeGirona, queofi- rat (Girona, iPuig 1894-1973) era filladelcafèNorat, el nòmic id’estatus eltrobem enlaseva mare. Laura No- política iintel·lectual delseupare, elsosteniment eco- Si laprojecció públicafamiliar latrobem enlafaceta ranot”», ElCorreo Catalán,6 demarç1980. POL, Jaume. «Dalmau iNorat: Médico, nadadory “esquer- Pla», DiarideGirona, 19d’octubre de2008,p. 100. CARMANIU, Xavier. «Gironins delsegleXX.Laureà Dalmau GEIS, Camil.Elsquehetrobat pelcamí , p. 323-324. mau», DiarideGirona, 12d’abril de2008,p. 108. CARMANIU, Xavier. «Gironins delsegleXX.Laureà Pla Dal- El sacrilegi,ques’estrenaria al teatre Principal «ja fos canviant la vaixella, fent elmillorcafè 13 15 Participaria endiverses edi- comença- 16 I 14 -

23 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 24 FRANCESC DALMAU ADAM en unatípicafotografia d’estudi ambunescenari pintat delportdeBarcelona ambMontjuïcalfons. Francesc Dalmauamblaseva germanaJosefinaiunamainadera Girona, 1919 20 19 18 17 un reportatge recent. de laciutat», com apuntava elperiodista Pau Lanaoen clàssiques iquartets iparticipantactivament enlavida muntant audicionsdeguitarra ibandúrria,orquestres la nostra àvia»defortes creences religioses. s’acabés enamorant delafillal’amo, laLaura Norat, rats; hianava tansovint, defet, queera inevitable que Santaló, MiqueldePalol, iJosepThar CarlesRahola - cafè Norat ambelsseusamicsMiquel delaRambla, Laureà Dalmau,ell«havia freqüentat lestertúlies del seqüència més.Com expliquen elsnétsilesnétes de Cafè, enelcasdelmetge Laureà, ensorgí algunacon- intel·lectuals gironins destacats feien habitualmental per fer elvermut iassaborir l’aire lliure ielsol». gava alvoltant decanNorat, ocanMontañà canBarris rambell: rodalia. Aixíhoconfirma l’historiador gironí EnricMi- —suposadament— enqualsevol indret delaciutat ola podien conèixer-se lesnovetats succeïdes pocabans Cafè formava part,elsdiesdebullici,delsindrets on bol Club. Llocdereunió, beguda,tertúlia iconversa, el dres de la Unió Esportiva Girona, el nou Girona Fut- 1930, va serenaquest cafèques’hifundàdelescen- i peraquellsquefeien estada alaciutat del’Onyar. El en aquellmomentpuntdetrobada peramoltsgironins Santaló, oCarlesRahola». cipaven entre d’altres Laureà Dalmau,elsgermans Reig, quejugaven alchamelo, tertúlies enquèparti- tadans tanrespectables com oen enDariusRahola asseguts alesseves taules,s’hipoguessin trobar ciu- gant acartes ialdòmino. Allòcomportava queentre res desprésdedinaroaacabarpassar latarda ju- ven homesdemitjanaedat apassar-hi unparell d’ho- jornades no eren pas menys concorregudes. El cafèNorat delaRamblahavia estat iseguiasent Si aixòsucceïa durant elsdiesdemercat, laresta de marques Gironines, 26d’agost de2013, p. 16. VÀZQUEZ, Eva. «El noidecanNorat», Avui. ElPunt Co- Ibídem. Ibídem. bre de2011. LANAO, Pau. Avui, «UncafèalaRambla», ElPunt 28d’octu- «sobretot elsdiesdemercat, tothom s’aple- 17 19 D’aquestes visites que els 20 «Hi ana- 18

que presidia Pompeu Fabra. per l’Associació Protectora del’Ensenyança Catalana ca catalana al’Ateneu deGirona, classes organitzades En aquellsmateixos anys, cursaestudis degramàti- na pensant,mésendavant, a fer elpasalaUniversitat. sos del seu pare. Estudia batxillerat a l’Institut de Giro- amb la seva formació acadèmica tot seguint els pas- base peralspropers anys. turals com les biblioteques quepermetran establir la artístics idelasaluts’impulsaran infraestructures cul- viàries, d’equipaments educatius en àmbits agrícoles, guit d’obres públiquespermillorar lescomunicacions des delaMancomunitat, esdesenvoluparan tot unse- tat devidaalconjunt delpaís.Durant aquest període, territori sinóquepretén estendre elbenestar ilaquali- que nonomésrespon aunavocació urbanitzadora del basat enelsvalors noucentistes delaCatalunya-ciutat, la institució queimpulsaràtot unprograma degovern iCadafalchJosep Puig després (1917-1924) presidiran da europea, EnricPrat delaRibaprimer(1914-1917) i el país.Amerats delsaires noucentistes d’ordre imira - un primerpas,detranscendència, pervertebrar denou ministrativa delesquatre diputacionsdel Principat. És titueix laMancomunitat deCatalunya, com lasumaad- al mateix temps degran interès depaís.El1914escons- la residència familiar. número 4delcarrer deBonaventura Carreras iPeralta, juliol de1915neixFrancesc DalmauiNorat, aGirona, al 1938) iLaura (Girona, 1927-2015). Ésaixícom el24 de Josefina (Girona, 1917-2003), Ramon (Girona, 1921- diversos fills:Francesc (Girona, 1915–Palamós, 2003), 22 21 Masià», dolça ipellfina,com deia d’ella enJaumeMinistral i Així les coses, en Francesc Dalmau prossegueix Per enLaureà sónuns anys emotiusanivell familiar, i Així, lafilladelcafè,Laura Norat, queera «de veu l’Ensenyança Catalana. geu: DURAN, Lluís. Arxiu Familia Dalmau.Per conèixer l’història del’entitat ve- tectora del’Ensenyança Catalana. Girona, 2dejuny de1931. Certificat deFrancesc Dalmau Norat del’Associació Pro- Empordà, novembreProa, diaridelBaix de1979. PUIG, Evarist. «Personatges. Francesc DalmauiNorat», La 21 escasaambLaureà Dalmau,ambquitingué Pàtria i escola. L’Associació Protectora de 22 25 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 26 FRANCESC DALMAU LDM al jardí delacasafamiliar. Francesc iRamon, tres primersfills:Josefina, i Laura Norat ambelsseus Laureà Dalmau Girona, 1920 al palamosí. I aquests coneixements no foren en va». timar elmar, lescales,platges, lescoves delmor- mà Francesc: justícia socialperalesqualstreballarien. prosperitat imillores enelcasd’assolir lallibertat ila Mancomunitat. ElsDalmausomniaven enunfuturde ra desde1923. Dictadura que, amés,havia clausurat la cució queduiaaterme ladictadura dePrimoRive- polític, conscients com eren de la repressió i la perse- i així,elsDalmaudesitjaven serpartícipsd’uncanvi A Barcelona secelebrava l’ExposicióUniversal de1929 guerres, desprésdelafiPrimera Guerra Mundial. dècada dels feliços anys vint. És el període d’entre ­ feien llargues passejades perla sorra en aquella crucial 25 24 23 marcarien laseva biografia, pocsanys després. gua quedetantenesformen alaCosta Brava, i aquestes onadesqueellsaltava oaquests nusosd’ai- primera gran contesa internacional, laPau deVersalles ia queelsesdeveniments internacionals derivats dela Ne­ vaig passar unainfànciafeliç». lamós, perquè tenien tot elvent demar. temps ningúvolia viure aprimera líniade platja, aPa - a diferència delquesucceeix al’actualitat, enaquell o Bonaventura CarlesAribau. bé perallòquen’haescritVictor Català, Eugenid’Ors terària, no només pels textos de Josep Pla, sinó tam- xarxes marineres. Palamós haestat font d’inspiració li- Dalmau va estar vinculat alacosta empordanesa de les vacances d’estiu, pertant,jadesdepetitFrancesc casa alaplatja delaFosca, aPalamós, onpassaven d’estiu, però,sónalseuEmpordà. ElsNorat tenen una

Laura Dalmaudeixa constància queelseuger- Vàreu tenir unainfànciadifícil?«No, dinsdelquefou La família DalmauiNorat viuaGirona. Elsmesos dant peraquesta Costa Brava, Dalmau desconeix vida ambmoltahistòria», COMG. DALMAU INORAT, Laura. «Dr. Francesc DalmauiNorat: Una Empordà, setembreari delBaix de1983. COMAS, Demetri.«Unavisitaal metge Dalmau»,La Proa, di- SAPENA, Carles(coord.). Palamós retrospectiu. Alguns delstextos inspirats enPalamós podeutrobar-los a «A la Fosca va aprendre a nedar, a es- 24 23 Ellsaprenien anedar, i Eren elsanys 1920 i, 25 -

popular. benestar de la ciutadania tot assegurant la sobirania competències econòmiques isocialspermillorar el ris (els Països Catalans?). Amés,esdetallenàmplies na is’obre laporta afutursacords ambaltres territo - tat dinsdelaRepública, s’oficialitza lallenguacatala- valors universals, onesparlade Catalunya com un es- juny de1931, enelqueenllesteix untext ambiciós de vinculat, duaterme uncalendaride treball durant el comissió redactora, amb la queLaureà Dalmauestà d’Autonomia. de Catalunya ilaposterior promulgació d’un Estatut ció, s’acorda restablir una institució com la Generalitat els termes. Finalment,desprésd’unaintensa negocia- el govern estatal pressiona fortament perrebaixar-ne plícita deMaciàformalitzar unaRepública Catalana, tinat aassegurar lajustícia social.Tot ilavoluntat ex d’una etapaderecuperació nacionalidetreball des- rava Francesc Macià,l’Avi, suposaelcomençament formació ques’havia constituït pocabansiquelide­ pren elcamídel’exili. ACatalunya, lavictòriad’ERC, la primavera s’haproclamat laRepública. Alfons XIII publicà. amb l’objectiu deforçar l’adveniment d’unrègimre- antimonàrquica hasegellat elPacte deSantSebastià situació. Enparal·lel, des d’unsmesosabans,l’oposició 12 d’abril de1931 ambl’objectiu dedestensionar la nar convoca finalmentuneseleccions municipalspel de laseva dimissió, ungovern presidit perl’almirall Az- govern, ladictablanda,quen’allargarà elfinal.Després general Berenguer, des del gener de 1930, dirigirà un repressius dePrimoRivera arribenalaseva fi.El culada alrègimmonàrquic delaRestauració, elsdies anys —1923-1930— alcapdavant d’unadictadura vin- dies. Però, com s’haarribat finsaaquí?Desprésdeset devé unrecord col·lectiu queperdura finsalsnostres país. La imatge delbalcóde la plaça Sant Jaume es- i undesprésenlahistòria contemporània delnostre Catalana perpartdeFrancesc Maciàsuposaunabans 1.2. Elsanys delaRepública La redacció del’Estatut noesfarà esperar. La Amb elresultat deleseleccions municipalsd’aquel- 14 d’abril de1931. Laproclamació delaRepública - 27 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 28 FRANCESC DALMAU ADAM de laFosca. a lacasad’estiueig Laura, JosefinaiRamon quatre fills:Francesc, Laureà Dalmauielsseus Palamós, estiu de1929 26 preàmbul idelsdiferents articles. cies delaGeneralitat iretalla aspectes substancials del el marc autonòmic. Eltext, però,limita lescompetèn- neral Sanjurjo, elsetembre de1932 s’acaba aprovant prés d’unintent de cop d’estat involucionista delge­ enllestida laConstitució republicana. Finalment,ides­ l’any següentqueesdebatria alesCorts, una vegada 1931 s’havia aprovat, perlapartespanyola noseriafins Estatut, aljuny s’havia redactat ial’agost delmateix la partcatalana al’abril s’havia acordat disposard’un contrasta ambl’eficiència redactora catalana. Siper primer lloc,lalentituddeseva tramitació aMadrid descafeïnat alseupaspelsorganismes estatals. En les urnesiambsignatures d’adhesió, l’Estatut és lans idelasocietat, queexpressà laseva voluntat a català. liren 400.000 signatures de suportaltext estatutari yol encara notenien reconegut el dret devot, recol- més, les dones, que en aquell moment a l’Estat espan- tius delsprop de600.000 sufragis ques’emeteren. A no deixa llocadubtes. Poc mésde3.000 vots nega- en elpaperdexofer. ocasions com l’esmentada, acompanyant elseupare rents facetes jadebenjove, encara quefos, enalgunes Així, l’activisme deFrancesc Dalmauesveurà endife ­ una tècnicadexofer tantemerària com aterradora». infernal era conduït pel seufill —Francesc— que tenia tres sensesofrir lapunxada d’unneumàtic.Aquell estri hi entrava elvent ilapluja,incapaçdefer deuquilòme- avui desconeguda —Rugby— descapotable, en el que electorals Segons Ministral, Laureà Dalmauva fer elsviatges a favor del’Estatut, recorrent lescomarques gironines. manes, Laureà Dalmaufa unacampanya intensíssima celebrar-ne un referèndum deratificació. Aquelles set- s’hi adhereixen i es fixa el 2 d’agost del mateix 1931 per borat enaquesta vall delsPirineus—elsAjuntaments Núria —quepren aquest nompelfet d’haver estat ela­ Tot i l’ampli suport institucional delsmunicipiscata­ El resultat delreferèndum del’Estatut d’aquell agost Una vegada enllestida laredacció del’Estatut de Proa, diari del Baix Empordà, novembreProa, diaridelBaix de1979. PUIG, Evarist. «Personatges. Francesc Dalmau iNorat», La «sobre uncotxe inverosímil, d’unamarca 26

27 bó; Maciàtenia méscarisma,sentitpolític[...]en l’altre; era mésuniversalista icientífic,siesvol, Cam- per Dalmau?«Noespodriadirqueunera millorque d’ells, allòquecreia preferible iòptim. Com eren, ells, oposades lesunesdealtres, tot seguint,cadaun plicitava, peròqueamésvan duraterme actuacions Macià)». dos peus:eldeladreta (Cambó) ieldel’esquerra (F. me català, quehauriaestat coix sinohaguéstingutels saris percompletar elpanorama políticdelnacionalis­ d’esquerres, són dospersonatges quevan ésser neces­ massa obrera, querepresentava elnacionalismecatalà ment, ambl’adveniment delaRepúblicaiajudat perla na, com lafigura d’en Macià,queva venir posterior - Cambó, com representant políticdeladreta catala - Què en pensa, d’ells, Francesc Dalmau i Norat? càntics, opinions,humorgràficiarguments dedebat. mia Macià-Cambóqueesmanifesta iesfa present en dues concepcions polítiques i socials. És la dicoto- la seva manera defer elsvalors ielspensamentsde figures principalsdelcatalanisme, personifiquenen jurídica deladona,entre moltes altres. les mutualitats, lescooperatives agràriesilacapacitat ant-se iperleslleisquevan legislant-sealvoltant de sant perlesnombroses obres públiquesquevan inici- l’estructuració delesnormessobre règim localpas- la redacció del’Estatut interior deCatalunya, finsa anys següents,latascalegislativa seràingent.Desde cripció deGirona ésLaureà Dalmau.Durant elsdos alitat. Undelsdiputats quesurt elegitperlacircums­ Francesc Macià ésproclamat president delaGener- ta diferència delasegonaforça, laLligaRegionalista. tit de l’Avi obté la majoria absoluta dels escons a mol- equívocs, Esquerra Republicana deCatalunya, elpar- 20 denovembre de1932. Elresultat nodeixa lloca gir lacomposició delParlament deCatalunya. Ésel estatutari català, secelebren leseleccions perele-

Personalitats devisionsbendiferents, com s’ex Macià oCambó?Lacontraposició entre lesdues Dos mesosdesprésdel’aprovació definitiva deltext Baix Empordà, octubreBaix de1990, p. 13. pensaments d’un políticambexperiència», La Proa, diaridel SUQUET, Maria Rosa. «Els nostres polítics. Francesc Dalmau; 27

«Tant - 29 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 30 FRANCESC DALMAU LDM amb elsseuscompanys d’estudis debatxillerat universitari delLiceu deGirona. Francesc Dalmau—elsegonperl’esquerra, ambulleres— Girona, curs1930-1931 del país. sarà una forta commoció dins del partit i en el conjunt mort deFrancesc MaciàeldiadeNadal1933 cau- onat, juntament amb milers de membres dels movi - Fets d’Octubre. Elgovern delaGeneralitat ésempres- tatal, LluísCompanys proclama l’Estat Català. Sónels ma deconfrontació amblespolítiquesdelgovern es- de l’octubre. Enparal·lel, aCatalunya, enaquest cli- principalment aAstúries, amblavaga delsminers i socialistes, com alPaís BascoalPaís Valencià, però manifesten endiferents territoris perpartd’anarquistes bilitat ielcontext políticprovoquen tensions quees tant entre elgovern català iespanyol. central s’hioposaiaixòprovocarà unatensió impor­ que fa alapropietat delaterra. Tot iaixí,elgovern conflicte agrari queesviviaambelsrabassaires pel de Contractes deConreu quevolia desencallarl’etern del 1932 al1934 caldestacar també,isobretot, laLlei Catalunya. Així,enl’extensa obra degovern d’ERC les iniciatives polítiquesques’havien emprèsdesde reforma agrària, fet que suposa un revers també per tat frustrat de1932. Amés,esfa marxa enrere ambla domini perdut is’amnistia elsparticipants alcop d’es- Bienni Negre (1934-1935). L’Església recupera elpre- ta unaetapaantireformista queseràconeguda com el gonisme. Lavictòriadelspartitsconservadors ence- de Derechas Autónomas deGilRobles prenen prota­ dical d’Alejandro Lerroux ilaConfederación Española posició políticadel’estat. ElPartido Republicano Ra ­ espanyoles delnovembre de1933 canvien lacom- a Madrid,ambManuelAzaña,elscomicis alesCorts partir d’aleshores, enlafigura deLluísCompanys. 29 28 respecte. Els devem molt del que avui dia som». dos personatges alsqualselscatalans devem moltde l’aspecte programàtic Maciàanava méslluny [...]Són El 1934 éspolíticamentmoltintens. L’atur, lainesta- Després delsprimersanys degoverns progressistes Humanitat, 12dejuny de 1934, p. 11. flors ialtres ofrenes. «AlamemòriadeFrancesc Macià», La que fou President de la Generalitat i que hi deixà ramells de com unadelesmoltes visites quehauria rebut latomba del Al juny de1934, La Humanitat ensparladeFrancesc Dalmau Ibídem. 29 Lapresidència delaGeneralitat recaurà, a 28 La LDM superà ambunexcel·lent. impartit al’Ateneu deGirona iqueFrancesc Dalmau Catalana d’uncursdeGramàtica Catalana Elemental Diploma emèsperl’Associació Protectora del’Ensenyança 2 dejuny de1931 31 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 32 FRANCESC DALMAU ADAM Francesc Dalmaualvolant d’unCitroën prop delMasRibas,aSantJoandePalamós. Palamós, 25desetembre de1935 30 primer avís peranavegants. Com­ i ambmésvirulència.Les fotografies delpresident fer quepocsanys desprésesplasmariennovament ser momentsdifícilsqueanticiparienlesmaneres de sar les seves ideesdavant les imposicions. Aquells van els Dalmausabriendeprimera màelqueésdefen- un parèntesi. Enelmarc delsFets d’Octubre de1934, ments revolucionaris il’Estatut d’Autonomia quedaen «anàvem aplantofades ambelsdelaFalange». Deben xia queenelsseusanys universitaris aBarcelona, defensaven unsoaltres postulats. Dalmaureconei­ sovint físiques—nofossin menorsentre aquellsque Això fa que, per exemple, les batusses dialèctiques —i col·lectives prenen mésforma, endiferents direccions. posa un dels moments on les conviccions personals i que ideàPompeu Fabra. nents ointegrants dePalestra, l’organització formativa cions enaulesipassadissos tambéhihajoves provi- de catalanistes universitaris. En aquestes mateixes ac- activistes estudiantils, tot formant unsòlidmoviment per unaCatalunya lliure elfan organitzar-se ambaltres bé ensegueixelcompromís polític.Elsidealsdelluitar que havia fet elseupare unsanys abans,sinóquetam- Francesc Dalmau nonoméssegueixelcamícurricular mèdiques delseuprogenitor. Alafacultat, aBarcelona, cions aeronàutiques perprosseguir amblestasques seus pares li proposaren que deixés les experimenta - la platja delaFosca— alaciutat delManzanares, els i tot ilacompanyia deRamonVilahur —company de ginyeria aeronàutica. Lafacultat deMadridera lluny acadèmic, desprésdelaseva aposta perestudiar en- ra deMedicinaera enaquellmomentelseuobjectiu tot seguintl’estela professional delseupare. Lacarre- seus estudis alaUniversitat Autònoma deBarcelona, En elsegledelesideologies,ladècada1930 su- Així lescoses, Francesc Dalmauhavia començat els nostra subscripció»,La Humanitat, 17degener1936, p. 12. tra subscripció», La Humanitat, 28d’abril de1935, p. 4;«La de laRonda Universitat, 25,principal,de Barcelona. «Lanos- polítics. Elsdonatius esrebien alesoficinesadministratives la subscripciópúblicaperobtenir fons destinats alspresos El 1935 iel1936, Dalmauparticipariaendiverses ocasionsen panys empresonat ambelsseusconsellers era un 30

n’estava benorgullós. Joventuts d’ERC» id’això, com detantes altres coses, dubte, tabliment. conseqüent destrossa dematerial imobiliaridel’es- d’extrema dreta, ambalgunstrets inclososiambla versitat perpartd’estudiants delafacultat iele­ pal ques’organitzà elgenerde1936 albardelaUni- segur queesrefereix, entre d’altres, alabata­ 35 34 33 32 31 spiració irlandesa. tistes catalanes com era Nosaltres Sols,aquesta d’in- mani­ ta manera, doncs,eljuny de1934, Dalmausignaun àmplia desdelaseva perspectiva nacional.D’aques- va alesJERECtot iqueaixònoimpediatenir unavisió ven... l’edat, jasesap». bombes perquè nisabíemcom eren nicom funciona- fineix així:«Bé,érem joves separatistes [...]peròsense guntava perlaseva implicaciójuvenil. tat Català (JEREC), com ellexplicava quanselipre- del partit,lesJoventuts d’Esquerra Republicana -Es sitàries, Francesc Dalmaumilitava alabranca juvenil

A mésdel’activa participacióenlesaccions univer- Català. partidària del’acció directa. El 1936 s’incorporen alnouEstat da per Daniel Cardona, era formada per una jove militància era unaorganització independentista fundadael1931. Dirigi- pre», VALL ICLARA,Joan.«Dalmau,finsalaindependència sem- 24 denovembre de1991,p. 10. POYANO, Joan.«Elpersonatge. Francesc Dalmau»,ElPunt, p. 4. lescència si Roca fa l’operació», POYANO, Joan. «El doctor d’ERC preveu una llarga conva - (1973-2013). Arnau. nil republicà apartirdelatransició a:GONZÁLEZVILALTA, Esquerra RepublicanadeCatalunya (1931-1936). L’espai juve- licana deCatalunya, 1931-1936; IVERNiSALVÀ, MariaDolors. cialment POBLET, JosepMaria.Història del’Esquerra- Repub de l’organització juvenil d’ERC dels anys trenta vegeu espe- Per conèixer enprofunditat l’estructuració interna il’evolució pre», Diari,9denovembre Punt de1986,p. 10. VALL ICLARA,Joan.«Dalmau,finsalaindependènciasem- fest d’unaaltra delesformacions independen- «els nacionalistes mésradicals érem elsdeles Punt Diari,9denovembrePunt de1986,p. 10. Nosaltres Sols 31 Les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya 35 34 33 Així,Francesc Dalmaumilita- Per Dalmaunohihavia cap Punt Diari, Punt 32 Dalmaulesde- 5 de juny de 1986, lla cam- ments 33 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 34 FRANCESC DALMAU ADAM a laplatja delaFosca. i laseva germanaLaura Francesc Dalmau Palamós, estiu de1936 resta... conspiracions augmenten. Aquell estiu no serà com la però, alescolònies espanyoles delnord d’Àfrica,les ges com anaturals ipropis. Elsprimersdiesdejuliol, idíl·lic pelsque, com elsDalmau,tenen aquellspaisat - tàries, elbontemps, ilaCosta Brava ésdenoul’espai directes. obrers revolucionaris queaposten permesures més i l’Alemanya nazi,republicans reformistes algovern i eleccions, elementsques’inspiren enlaItàliafeixista menta: les forces conservadores que han perdut les el climaésméssuau,al’Estat latensió socials’incre- moviments militarsnos’aturen. Tot iqueaCatalunya ra pertothom. Així,lesconverses alsdespatxos iels zida políticacatalana noésvista delamateixa mane- cionals. davant iprossegueix latascad’iniciatives socialsina- restitueix elgovern català ambLluísCompanys alcap- beren els presos itorna a accelerar-se elcalendari.Es vant. Azañapresideix elnougovern espanyol, s’alli- assegura queelritmedereformes continuarà enda- sibilitats conservadores. Lavictòriadelesesquerres Catalunya— queaposta peragruparlesdiferents sen- davant, s’hitroba elFrente Nacional—Front d’Ordre, a 36 tubre del1934 iperunnouimpulsreformista. que aposten perunaamnistia pelspresoners d’Oc- el Frente Popular —aCatalunya, Front d’Esquerres— querres s’agrupen per presentar-se conjuntament sota viscuts elsdarrers dosanys, lesdiferents forces d’es- generals peralfebrer de1936. Desprésdelsconflictes Enmig d’aquest marc, arriben lesvacances universi- La victòriadelspartitsd’esquerres ilanova embran- La situaciós’agreuja iesconvoquen noves eleccions tat, 27 dejuny de1936, p. 11. ari del Front d’Esquerres Catalanes, iniciativa promoguda pel di- també fa laseva contribució econòmica peralacampanya favor delsempresonats delSisd’Octubre, Francesc Dalmau De lamateixa manera queamblessubscripcionspopularsa La Humanitat. «Front d’Esquerres Catalanes», La Humani- 36 Alseu 35 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 36 FRANCESC DALMAU STUDIO CHAUVIN /EF en elmajorèxode europeu delsegleXXvist finselmoment. creuà enpocsdieslafrontera franco-espanyola perfugirdelrègimfranquista Dones, nens,soldats, farcells, maletes... unariuadahumanadegairebé 475.000 civilsimilitars El Pertús, 29degener1939 2 clat delFets demaig de1937. i elPOUMd’un costat iel PSUCiERCdel’altra esfan protagonistes finsal’es- quil·litat tampochi és present. Les discussions estratègiques entre anarquistes l’abril del1937 lalegióCòndorbombardeja Gernika. Alarereguarda, latran- l’Andalusia occidental i Extremadura. La pressió sobre Madrid s’intensifica ia conflicte bèl·lic, amblesnecessitats quirúrgiques associades. sabilitat quecomporta estar alcapdavant d’unainstitució sanitàriadurant un designat director del’HospitalSantaCaterina deGirona, amblarespon­ tifeixistes ialsdiferents poblesprenen força elscomitès populars. ganització delaCatalunya en guerra, escrea elComitè Central deMilícies An- dren enlesdiferents columnes quemarxen capalfront d’Aragó. Decara al’or- les organitzacions revolucionàries noéssenzilla. Milers devoluntaris s’enqua- la legitimitat parlamentària de les institucions catalanes i la força al carrer de tiu de divergència durant els anys precedents. D’altra banda, els equilibris entre només socialjaquetambéhiestà enjoclaqüestió nacional,quehaestat mo- publicana. D’unabanda,Catalunya ésconscient queaquest noésunconflicte ra Civilésunarealitat iaquests sónmomentsdelicats peralaCatalunya re- seguit aturar elsintents insurrectes. Elsesdeveniments s’acceleren. LaGuer- ques setmaneshomsen’adona quelacontesa seràllarga. Saragossa, ilazona lleonesaambplaces fortes aBurgos iSalamanca.Enpo- especialment lazona deSevilla iunconjunt territorial queenglobaPamplona, en cadaindret. Amésdelnord d’Àfrica,lesforces ques’han aixecat dominen rials heterogenis apartirdelescapacitats delsdospolsperfer-se hegemònics pas deleshores. Enpocsdies,van delimitant-seal’Estat dosconjunts territo- surten a la llum. La magnitud de l’aixecament militar es va coneixent amb el la vigília,alMarroc, elsmoviments quefinsaleshores conspiraven enlafoscor, 2.1. Ladefensa delsprincipis:guerra, primerexili iretorn L’èpica delsideals Al front, elsmorts i elsferits escompten permilers.Elsinsurrectes ocupen Els Dalmauviuran laguerra enprimera persona.Elpare, Laureà Dalmau,és A Barcelona ialconjunt delpaís,excepte aMallorca ilesPitiüses,s’hanacon- Les onesradiofòniques informen delcop d’estat. Ésel18dejuliol1936. A 37 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 38 FRANCESC DALMAU Francesc Dalmau,com asoldat delaRepública marxàal’exili peraquest punt. Les armess’amunteguen alabandafrancesa delafrontera com asímboldeladerrota republicana. El Pertús, 7defebrer de1939 i nocontra meu». el moment en què el cavall va aixecar el cap la bala va impactar contra ell a cavall; enundelstrajectes, unfranctirador va disparar-me, però[...]en cordava Dalmau,anys després:«Emdesplaçava d’uncampamental’altre donat, al’esmentat front extremeny, uncavall va salvar laseva. Aixíhore- ius enquèlalíniaentre lavidaimortésmésfinaquemai.Enunmoment guerra lespossibilitats demorirhisónarreu ipertot, hihamomentsdecis- 39 38 37 bé inexistents. L’única possibilitat plausibleera unaintervenció delacomu- l’Ebre, lesperspectives quelaRepública s’imposésalsfacciosos eren gaire- recuperar lariba dreta delriu. de l’Ebre, entre l’estiu ilatardor del1938, lesforces republicanes intenten la costa mediterrània deCastelló. També hanocupat Lleida.AmblaBatalla d’Astúries ielPaís Bascacabacaientibenaviat elsrebels arribendeTerol a sistència alfront d’Aragó iaMadrid.Tot iaixí,alatardor del 1937, lazona amb excepcions honroses com lavictòriarepublicana a Guadalajara olare- da Mixta de Destruccions 1 i com a oficial de Sanitat del 4t batalló de la 46a Briga- participació seràactiva alfront d’Extremadura —alBatalló deDinamiters i ben organitzada idisciplinada. trimestre de1936, s’estructura unExèrcit Popular disposat aseruna eina ments d’unvoluntarisme combatent, apartird’octubre ialllarg deldarrer als primersmesosdeguerra, lesmilícieshavien estat elsprincipalsinstru - ja queva incorporar-se quanjaestava organitzat l’Exèrcit Popular. Així,si la carrera deMedicinaquanesdirigeixalfront decombat. Nova sermilicià, conceptuals pocpacífics. George Orwell, elscarrers deBarcelona esdevenen l’escenari d’unsdebats quin puntestractava d’unasituaciólímit.Com ensdescriumagistralment les barricadesenmigdelaplaçaCatalunya, posaven demanifest finsa primer ca­ ció avançant enlesconquestes socialselssegonsestaven convençuts que

Al llarg del segon semestre de 1938, amb el desenllaç de la Batalla de La guerra havia anat avançant inexorablement afavor dels franquistes, Francesc Dalmau ésmobilitzat alregiment d’artilleria deMataró ilaseva Al jove Francesc Dalmaulifaltaven encara unesassignatures peracabar Guerra orevolució? Mentre queelsprimersvolien fer efectiva larevolu- 2004, p. 13. MAS, O.; TRILLAS, J. 2degener «Últimadéu aunpalamosídellegenda»,ElPunt, 55. PUIG, Evarist. «Lalluitapersistent perlesllibertats», Revista deGirona, 287, 2014, p. es fa referència queDalmaupresta servei desdel21 demarç1937. gons, hi apareixen Francesc Dalmau, corresponent a la46aBrigada Mixta. Aixímateix de 1938, Aldocument,ons’hipublicaunallista relacionada d’auxiliars facultatius se- Diario OficialdelMinisterio deDefensa Nacional, núm.316.Barcelona, 2dedesembre 37 lia guanyar laguerra. Elstirotejos pocamicalsenplenaRamblai — iaAndalusia,Còrdova ambla203a Brigada. 39 38 Sibéenuna durant elseuprimerexili. Francesc Dalmauenunafoto d’estudi Perpinyà, 1939 LDM 39 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 40 FRANCESC DALMAU ADAM del seuconfinament alscampsdepresoners deReus id’Algesires. Postals rebudes ienviades perFrancesc Dalmaudurant elperíode 1940-1941 42 41 40 d’Albacete». de 1939 arribava ambunavió aBarcelona procedent va gestionar elretorn aCatalunya ielprimerdegener va venir avisitaralgunscatalans queérem alfront. Em Pirineus. dat alfront deCatalunya. L’única sortidaésalnord dels aleshores ésascendit permèritsdeguerra, éstraslla- nats. bucions desubministraments depaïsosmoltdetermi- ipació delsbrigadistes internacionals iperlescontri- notòria, noméscompensada moralment perlapartic- timidesa delsuportdemocràtichavia estat mésque material, homesitecnologia alsmilitarscolpistes, la manera, silesforces del’eix Roma-Berlín havien ofert donen pocacredibilitat aaquesta opció.D’aquesta tembre de1938, desprésdel’Acord deNo-intervenció, temps prou complex. Però el Pacte de Munic del se- nitat internacional, enuncontext europeu almateix els feixistes aldarrera», precisava. terer. HospitalmilitardeGirona icamícapal’exili «amb ell ja haacabat permarxar al’altra bandadellímitfron- però noméstemporal. «Recordo lescolumnes dela només elprincipi,unaprimera part.Unaderrota, sí, guns soldats republicans encara creuen queaixòés bona partdelaintel·lectualitat catalana». les maletes, amenjarodormirunamica.Ellconeixia mau feien parada alacasasenyorial deldoctor Laureà Dal- guda Diagonal.«MoltsdelsquefugiendeBarcelona Penedès... El26 entren aBarcelona desfilantperl’avin- Tàrrega, Cervera, Igualada, el Vendrell, Vilafranca del Borges Blanques,Falset, Reus, Montblanc,Tarragona, marca a comarca, tot el país. Van caient Tortosa, les

Pels republicans tot esveia perdut iaixí,Dalmau,que El camíésdurilamisèriamolta.Tot iaixí,al- Al llarg delgener, elsfranquistes van ocupantco- al. Girona 1939-1953. Exilis,repressions icomplicitats, 169. p. ca delarepressió franquista aGirona)» aBOADAS, Joan, et BAGUÉ, Gerard. «Quiva denunciarl’avi? (crònica calidoscòpi - Ibídem. dia», Presència, 2dejuny de1984,p. 31. FABRE, J. «Francesc Dalmaualdesembarcament aNorman- [a Girona], al carrer Carreras i Peralta: a deixar «El meu pare formava part d’una comissió que 40 Així,torna acasad’unaguerra quepera 41 42

havia estat diputat». formant columnes detres icantant...». FAI caminantpelspantansdelesSalinesoelPertús, 47 46 45 44 43 meu pare iJosep Irla». enfilar mésenllàdelafrontera. Elsdos homeseren el l’Ajuntament, onhivan pujardoshomesielvehicle va centre deGirona iva aturar laHispano-Suizadavant na”. Defet noelveurien mésperquè va enfilarcapal dra deGirona va acomiadar-se ambun“Hasta maña- xòfer miliciàenunareunió delscomitès alPont dePe- Dalmau parlantdelseupare: «Unanitdel’any 39 un tot restaria sovint oblidat. Aixíhorelatava elmateix gironí, defutura transcendència nacional,quemalgrat recció l’Estat francès. Eltrajecte elfaria ambunaltre els era suficient». un noidecatorze anys. Però perfer unarepresàlia ja mica depolíticalocal.Imagineu-vos elquepodiafer prou meditadajaquedurant elsanys 1930 «Feia una perspectiva, reconeix queladecisiód’exiliar-se era clara imoltdefinida.Però caliamarxar? Dalmau,amb que, lògicament,laseva posiciópersonalera molt havia viscutcom apropi delaseva generació. Éscert iniciar. Dalmauhavia format partd’unconflicte que combatents d’una guerra que tampoc havia esco­ ment havia estat un més entre els milers i milers de i que el doctor Trias i Pujol prendrà el camí del’exili. Sembla que estava dubitatiu anys, d’una malaltia queno havia pogut curar, també tot just acabava deveure morirelseufillRamon,de17

Però perquès’exilia Francesc Dalmau?Ellsimple- D’aquesta manera, elseupare Laureà Dalmau,que Proa, diari del Baix Empordà, 17-23Proa, diaridelBaix defebrer de2004,p. 21. Dalmau va concedir aLaProa, diaridelBaixEmpordà», La MARTÍ, Paulí. «Homenatge. L’última entrevista queeldoctor Trias iPujol. No sabemsiestracta d’Antoni Trias obédeJoaquim iPujol Ibídem. 27 d’agost de1981,p. 11. BOFILL, Josep. «Francesc Dalmau.Dinsl’aigua», Diari, Punt Empordà, 17-23Proa, diaridelBaix defebrer de2004,p. 21. Dalmau va concedir aLa Proa, diaridelBaixEmpordà», La MARTÍ, Paulí. «Homenatge. L’última entrevista queeldoctor 44

«L’altra qüestió era que el meu pare 45 47 Així,Laureà Dalmaufaria el 46 el va convèncer d’anar di- 43 llit 41 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 42 FRANCESC DALMAU al campdepresoners Carnero. dePunta Francesc Dalmaualparc mòbildela«6aCompañía deAutomobilismo» Algesires, 1941 Dalmau perdemanarllençols,tovalloles iroba dellara acostumar avisitar, diasítambé, lacasadeldoctor de noiesfalangistes que, desprésdelaGuerra, esvan moralment lesfamílies republicanes. «Hihavia ungrup I això,peraalgunsveïns, era l’oportunitat peraixafar ball, nicinema.Tenien, amés,l’etiqueta deserroges. quen sobretot aestudiar decara a unfuturmillor. Ni preu. l’exèrcit franquista, senselapossibilitat defixar-ne el at esveurà obligadaallogarunexcombatent de 50 49 48 fantado». sat nobleasturià alqualanomenaven elDuquedelIn- trobar-se lacasa«parcialment ocupadaperunsupo- pietaris. QuanlaLaura Norat ilesfillestornaren, van trades queaquellacasa estava habitadapelsseuspro- quisme, lesfamílies havien d’especificar abalcons ien- Durant aquellsprimers diesdelaGirona sotaelfran - familiar davant delapossibilitat queperdessin lacasa. on estaven resguardades perl’alerta quereben d’un Francesc, Josefina iLaura, tornen delmasdePalamós, liberals delsegleXIX.Laura Norat ilesgermanesd’en drets del’homeidelciutadà,alcor delesrevolucions licana, riuadesdegents’adrecen capala terra dels omplint-se aquellsdarrers diesdelaCatalunya repub- l’afusellament delpresident Companys. dent delaGeneralitat deCatalunya al’exili, desprésde pas capaEuropa ambquiacabariaesdevenint presi- no handeixat nilesculleretes». at, onvam aprendre aprendre cafè,[els republicans] cions depropagandista delnourègim,«alCafèNor- a Girona, unnoudiari,ElPirineo. «Nuevo Estado» queaviat s’encarregaria dedifondre, devien serelsidonisper ubicar-hipartdel’aparell d’un

Les carretes ielscaminsdelnord delPrincipat van A més,com escriuriaJosepPlaaquell1939, enfun- al. Girona 1939-1953. Exilis,repressions icomplicitats, p. 186. ca delarepressió franquista aGirona)» aBOADAS, Joan, et BAGUÉ, Gerard. «Quiva denunciarl’avi? (crònica calidoscòpi - La Vanguardia, 10defebrer de1939. PLA, Josep. «Retorno sentimental deuncatalán aGerona», al. Girona 1939-1953. Exilis,repressions icomplicitats, 169. p. ca delarepressió franquista aGirona)» aBOADAS, Joan,et BAGUÉ, Gerard. «Quiva denunciarl’avi? (crònica calidoscòpi- 50 Sónanys demoltapor, enquèlesfillesesdedi­ 48 La bona situació i les dimensions de la casa 49 Cafè,queLaura Nor- malèvola». li fan servei” [...]era peraellesunamenadediversió i janotornarà, segurquehihamoltes coses queno la seva esposa.Lideien“Com queelseumaritésfora 52 51 esperat. allò ambquècreien. Res semblava elquehoms’havia valors del progrés són desposseïts cruelment de tot la fraternitat, elsquehandefensat durant tres anys els a diplomàtic,iell,quehavia estat capitàmetge du- oportunitat dinslatristor del’exili. Elseupare, com Ells, elsDalmau,sóndels quegaudiran d’aquesta ca. Unaminoriapotsortirdelscampsacompta ­ Llàgrimes. Mort. i ladestrucció delpensamenthumà.Sorra. Fred. Fam. ges rosselloneses representen l’anorreament de l’ésser jor va arribar. Elscamps deconcentració alesplat ­ definitiva. Esfirmaeldecret defilaguerra. Ielpit- haurien estat deservei. les flamesamborgull, quepocsmesosdesprésels batents republicans. Desconeixen, elsque encenien amuntegades, lesvelles armesinutilitzadesdelscom- presents alcel laincomprensió global.Escremen, pa democràtica.«Allez, allez». Columnes defumfan vaeix, desobte, lacreença queexisteix unaEuro- dones desfets perladerrota sónregistrats. S’es- resa delcamí.«Allez, allez». Aquells homesiaquelles aleshores delaimpossibilitat delseutrasllat ideladu- maletes, bosses iflassades alsvorals, conscients calant en la ment dels que havien anat abandonant rien llocadubte. Aquell «allez, allez» imperatiu aniria testimoni d’aquella desgràciacol·lectiva. venir elpitjor...» constatava resignat Francesc Dalmau, govern republicà eren mínims. Els refugiats es veien a per fugiraAmèricaquepodiaoferir laGeneralitat oel a casaseva, enveure quelaprotecció oelspermisos

A la República Francesa de la llibertat, la igualtat i Alguns tenen méssortiesquiven lapresó sorren- L’1 d’abril de1939, lavictòriamilitarfranquista és Els soldats senegalesosdel’exèrcit francès noofe- Proa, diari del Baix Empordà, 17-23Proa, diaridelBaix defebrer de2004,p. 21. Dalmau va concedir aLaProa, diaridelBaixEmpordà», La MARTÍ, Paulí. «Homenatge. L’última entrevista queeldoctor 169. p. Ibídem, «Un cop allà el que volia molta gent era tornar 51 52 gotes. 43 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 44 FRANCESC DALMAU LDM a l’exèrcit britànic. de Francesc Dalmau Formulari d’allistament 27 d’octubre de1941 tra en contacte amb una persona que serà determi- stal·laria denouaPerpinyà. quatre ocincvegades». poder veure el pare. Vam repetir aquest viatge unes guiava va dir:“Ja somaFrança!”. Tot va anarbéivam vam sentirquanvam arribaralcimiladonaqueens cava alcontraban [...]Encara ara recordo l’alegria que raonava enstiréssim aterra deseguida.Ellaesdedi- una certa distància iensva dirquesisentíemen- feia referència laLaura DalmauiNorat. «La seguíema a travessar, per lamuntanya, el límit administratiu. En rocarril iallà,unaantigaminyona d’Agullana elsajudà per poder-lovisitar. Arribaren aFigueres ambelfer- veure i,així,acordaren travessar lafrontera d’amagat gassava. Laseva donailesfillesdesitjaven poder-lo trist, afeblit ihiarribàambunabronquitis ques’allar- da, tot i elparatge tranquil, el doctor Dalmauestava atracció vivíssima». de laseva gent.Laureà va deixar «del seupas,una bucaires, encara esfeien presents els records mésvius quan Josep Pla hi feu visita i dinà en l’Hotel dels Tra- ta enelsconvilatans. Mésdetrenta anys després, propers. Aquella temporada, defet, deixaria emprem- sistencials ambanimalsdecorral overdures delshorts Sovint, els veïns, recompensaven els seus serveis as- Laureà hipassaria unspocsanys exercint demetge. 55 54 53 cata­ al comprès perMorellàs ilesIlles,alacomarca nord- juny de 1941 el seu refugi de l’exili serà l’espai territori- nien unafàbricadetapsaÉpernay. va tot sovint JosepIrla,queambelsseusgermanste- dels Reis deMallorca, Dalmaurecordarà queelsvisita- El fet detenir-hi uncosí hiajuda.Alaciutat delPalau rant laguerra, s’instal·len aPerpinyà provisionalment.

És a lacapitaldelRosselló on Francesc Dalmauen- Després del pasper Perpinyà, pera Laureà, des del 177. al. ca delarepressió franquista aGirona)» aBOADAS, Joan,et BAGUÉ, Gerard. «Quiva denunciarl’avi? (crònica calidoscòpi- PLA, Josep. Notes delcapvesprol, p.277. DALMAU, Laureà. Per Morellàs, alesIlles. lana delVallespir. Girona 1939-1953. Exilis, repressions icomplicitats, p. 176- 54 Entot cas,durant laseva esta - 53 Enaquellhostal ons’allotjava, 55 Mésendavant, Laureà s’in- des d’Andorra. cesc Viadiu, queorganitzaria lacadenad’evasió Alexis Seria elcastambédeldiputat solsoníd’Esquerra Fran - captació derepublicans decara alcombat mundial. nal Joint Committee for Spanish Relief, com a eina de tionava fons per als refugiats republicans, The Natio­ perpinyanesa d’unainstitució humanitàriaqueges- ments, Darlingestava alcapdavant deladelegació complicitat entre ellsesfaria notòria.Enaquellsmo- lona durant laGuerra Civil,onhavia aprèscatalà. La Catalunya ilagentd’ERCpelsanys viscutsaBarce- L’agent britànic,periodista deformació, coneixia bé ling, sovint anomenat ambelpseudònimde«Sunday». marcarà. Dalmauconeixerà l’espia anglès,DonaldDar- nant peralfuturdelaseva vida,unpersonatge queel 58 57 56 primavera, enunaaltra carta,elsfa coneixedors d’uns per trobar-se ambuncontacte polític. seva intenció devisitarBeziers, viatge queaprofitaria ha fet aquellhivern —1939 a1940—alLlenguadoc ila na Laura desdeMontpeller, onliexplica elfred que rrera», precisa Dalmauenunacartaalaseva germa- convalidacions, gurament com aconseqüència deleshipotètiques tudis, ques’havien vist estroncats perlaguerra. Se- Facultat deMedicinaperpoderprosseguir elsseuses- sud del’Hexàgon. un delscentres sanitarismésreconeguts delameitat tacava, aixòsí,elconjunt hospitalariiclínic,tot essent va, aleshores, d’unaciutat relativament petitaondes­ Comèdia, ques’omplia almigdiaivespre. Estracta- a laCatedral, ielscarrers adjacents alaplaçade especialment les passejades pels carrerons propers Torres, quetambés’hirefugià. Allà,s’hiapreciaven quantitat de catalans, com recorda el lleidatà Víctor Francesc Dalmau va poderinstal·lar-se aMontpeller.

Així, Francesc Dalmauva podermatricular-se ala En aquellaciutat occitana s’hiaplegaren unabona de gener1940. ADAM. DALMAU, Francesc. «CartaaLaura Dalmau».Montpeller, 30 TORRES, Víctor. Memòriespolítiques ifamiliars, 1994,p. 121. Andorra, entre eltorb i laGestapo (2000). Basada enaquestes gestes s’inspiraria lapel·lículadeTV3. 56 «em falten tres anys peracabarlaca­ D’aquesta manera, gràciesaDarling, 57

58 També, jaala 45 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 46 FRANCESC DALMAU AMP -FONS FAMÍLIA DALMAU Spanish Company. de laNumber1 i uncompany El soldat Francesc Dalmau hivern de1941-1942 Sudoest d’Anglaterra, sin unplat més». de dinaravegades fèiemtrampes perquè ensportes- considerar quel’esmorzar nofeia falta [...]Ara, al’hora ciso perquè l’escocès queajudava aquest Darlingva logístics curiosos.«Teníem dret adinarisopar. Ho pre- sos passats alaresidència universitària algunsdetalls tària de Montpeller sota el patronatge de les autoritats Catalans, elqual figura adscrit a laCiutat Universi- que sitaris queestudiaven aMontpellerdeixàconstància 61 60 59 d’entrevistar-se ambalgúvingutdelPrincipat. dies quehaestat aPerpinyà tambéamblaintenció 63 62 afegir algrup». el Cruells,Francesc Dalmau...iatravés d’ells emvan xandre Cirici,JaumePicas,Francesc Espriu, Manu- «Jo hi tenia amicsdel Bloc Escolar Nacionalista: Ale­ sumvila... ria Corredor, Joan Ventosa i Roig, Artur Bladé i De- Blasi, HumbertTorres, Alexandre Deulofeu, JosepMa- toni Rovira iVirgili, CarlesRiba,Francesc Pere Pujols, litats, entre d’altres, com elmateix mestre Fabra, An- universitària. Enaquesta, podiatrobar-s’hi persona­ nançada perlaFundacióRamonLlull,enparal·lel ala la Residència quelaGeneralitat tenia aMontpeller, fi- tel·lectuals catalans visqueren durant laseva estada a bra, ensparlad’aquests momentsd’impàsqueelsin- ants catalans. l’auspici deDarling,hicoincidirien unsquantsestudi-

Jordi Manent,estudiós del’exili dePompeu Fa ­ A laresidència universitària deMontpeller, sota di. L’exili Empordà al1939. delBaix de laGuerra enaquesta comarca vegeu: GAITXMOLTÓ, Jor- viments migratoris decaràcter políticcom aconseqüència DDAA. Calvet, deFrancesc Dalmau(que seràmetge dePalamós)» dels bisbalencsMartíBarrera iEmiliVigo, delguixolenc Felip es trobarien diferents personalitats empordaneses, «éselcas Així, entre diverses residències d’estudiants id’intel·lectuals, d’abril de1940. ADAM. DALMAU, Francesc. «CartaaLaura Norat». Perpinyà, 19 MANENT, Jordi. Pompeu Fabra al’exili. 1939-1948, p. 170-173. Ibídem. VILA, Enric.QuèpensaHeribertBarrera, p. 34. «crearen moltaviat l’anomenat Grupd’Estudiants 63 Història del Baix Empordà, p.Història 640. delBaix Alvoltant delsmo- ÉsBladéqui,referint-se alsjoves univer- 60 61 Aixíhorecordava HeribertBarrera. 62 Barrera tenia present d’aquells me-

59

per laqüestió dequintes, peròquenohianirà. mana, quehauriadepresentar-se alconsolat espanyol va enbicicletaperMontpeller, esmentaalaseva ger- gunes ocasions,Laureà DalmauesdesplaçaaMont- de l’Associació General d’Estudiants». tat Comitè Britànic. Compta, a més, amb la protecció acadèmiques isostingut econòmicament perl’esmen- 67 66 65 64 68 l’exis ment delsquàquers,grupreligiós delqualniconei­ dels qualsesvan sorprendre derebre ajutsprecisa- giats queestrobaven alaCatalunya delNord, molts «el seuajutfou degran utilitat peramilersderefu- cans. Elperiodista DanielArasa ensfa evident que fugiats republicans provindrien dels quàquersameri­ El finançamentdemoltes campanyes desuportalsre- i, detallista, elsenvia cartes ipostals. Cirici... Tot ilacomplexitat del’exili, nooblidalafamília els jacitats: HeribertBarrera, JosepRahola,Alexandre d’altres exiliats ambelsquecomparteix inquietuds, que emvan pagarelquenecessitava persubsistir». diners iemvaig posarencontacte ambelsquàquers,

En elsmesossegüents,Dalmauconeix iretroba Dalmau reconeix quequanarribàaFrança «Notenia pre», Diari,9denovembre Punt de1986,p. 10. VALL ICLARA, Joan.«Dalmau,finsalaindependènciasem- un nouvestit d’homeiquetéenmentunabric. ADAM. adquirir algunescamises,queestà pendentdecomprar-se en aquellcontext. Així,elseugermàlidetallaquehapogut plementen amb detalls més quotidians de gran importància 30 de gener de 1940. Les qüestions més cabdals es com- DALMAU, Francesc. «CartaaLaura Dalmau».Montpeller, 1940, p. 217. BLADÉ iDESUMVILA,Artur. L’exiliada, dietaridel’exili, 1939- Josefina, coincidint ambelseuaniversari. ADAM. el quadre d’Elcavall blanc dePaulalaseva Gauguin germana na lamissiva— envia unapostal defelicitació il·lustrada amb 18 demarç1940. Així,perexemple, François —talcom sig- DALMAU, Francesc. «CartaaJosefinaDalmau».Montpeller, important, davant ladesesperació delsabatuts republicans. seva ajuda alsrefugiats delaGuerra Civilva serespecialment gué alescolònies nord-americanes. Pacífics per vocació, la dada amitjansdelsegleXVII aAnglaterra desd’on s’esten- quers o Societat Religiosa d’Amics, és una congregació fun- ARASA, Daniel.Elscatalans deChurchill, p. 16-17. Elsquà- ­tència». 67 68 64 Defet, enal- Dalmau,que 65

xien 66

47 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 48 FRANCESC DALMAU RPC 28 oficialsi219soldats. amb larelació de Spanish Company, Llista delaNumber1 5 dedesembre de1942 69 sota l’aqüeducte quemenalesaigüesdelPeyrou». peller pertrobar-se ambelseufill«alcarrer delsArcs, hores ientren aParís el14dejuny. Les tropes franco- dental, onaquellmaigocupen HolandaiBèlgicaen48 —conquerint Dinamarca iNoruega—l’Europa occi - siva alemanya mira capa l’Europa septentrional riben fins a Varsòvia. A la primavera del 1940, l’ofen- guerra llampec —blitzkrieg— en laque els teutons ar- les democràcies fan un pas endavant. Comença la pacte germano-soviètic de no-agressió, aleshores sí, potències democràtiqueseuropees. pon amb una política d’apaivagament per partde les Sudets il’anorreament deTxecoslovaquia— esres­ germànica —ambl’annexió d’Àustria, l’ocupació dels Antikomintern d’aliança ambelJapó.L’agressivitat Pacte d’Acer, i també elsalemanys subscriuenelPacte formalitza l’EixBerlín-Roma queesconcretarà enel bolxevisme ieljudaisme—d’expansió territorial. Es del queconsideraven com aprincipalsenemics —el dura queengegaràuna políticaracial, dedestrucció manya sónles primeres conseqüències deladicta ­ parlamentari existent. el putschdeMunic,havien intentat anorrear elsistema ien l’augment desuportaaquellsquejael1923, amb tats econòmiques existents alpaísgermànicexplicar- ra Mundial,ambelTractat deVersalles, ilesdificul- partir de1933. Laderrota militardela Primera Guer- en l’auge delnazisme, queacabaràassolint elpodera tal·litza aAlemanya, durant laRepública deWeimar, de lesdoctrinestotalitaries aladècadadel1920 cris- Alemanya. Comença laSegonaGuerra Mundial. dia 3,França ilaGran Bretanya declaren laguerra a Polònia. Les democràciescontinentals diuenprou. El tudis. L’1 desetembre de1939, l’Alemanya nazienvaeix obligacions acadèmiques,impedint-lienllestir elses- talitarismes tornen asituar-sealdavant delesseves traposició bèl·licaentre elsidealsdemocràticsito-

Quanl’Alemanya nazienvaeix Polònia desprésdel L’autarquia, elrearmament ilanazificaciód’Ale- Però, com s’haarribat a aquesta situació? L’auge Com ja li havia passat anteriorment, però, la con- DALMAU, Laureà. Per Morellàs, ales Illes, p.42. 69 moment, quemoltes vegades elseucor vacil·la». bla moltdedesitjar. Sóntantes lescomplicacions del torn a la seva família, com a mal menor, tampoc sem- frir lesmolèsties inherents enunpaísguerra, ielre- no elveuré maimés.Dequedar-seaquíhauràdeso­ aviat desitjaria anar-se’naAmèrica,peròsiésaixíjoja decidir-se jaquetots elscaminssóndolents.Ellmés ació delseufill.«Continua aMontpellersensesaber das escriualafamília Dalmauperexplicar-los lasitu- amb moltarapidesa en plerovell europeu. s’encaminarà aquesta escaladamilitarques’haestès cesc Dalmau.Latensió creix iningúpotpredir capon En aquest context, laGestapo detéiinterroga aFran- el general defensa CharlesDeGaulle la«França lliure». de Vichy, dirigidapelmariscalPétain.Desdel’exterior, pels nazisiunazona sud,laFrança col·laboracionista divideix en dues zones: un nord dominat directament britàniques sónevacuades perDunkerque iFrança es 73 72 71 70 que vaig afer». una vegada hagiparlat ambelldeterminaré sobre el a fidepoderveure a l’amic del’Hotel deFrança [...] escriu alaseva mare «Emtrobo denouaPerpinyà [...] lunya Nord perpodercopsar opinionsiconsells. Així, mau, pocsdiesdesprés,estrasllada denoualaCata- sella tornar denou». dir. insistència deLaureà elqueva fer acabardedeci­ ell nolestenia totes ambaquest retorn iqueva serla mare ielsgermans» explicava Dalmau, conscient que etuds delfutur, «el pare emva fer venir percuidarla la pressió familiar tambéhiinflueix.Davant lesinqui-

En aquellsmesosFrancesc Dalmautédubtes.- Puja Però ladecisióno lapotprendre nomésell,perquè 72 juny de1984,p. 9. Normandía con elEjército británico», La Vanguardia, 7de ONYAR, Narcís. «Elhoy alcaldedePalamós desembarcó en pre», Diari, 9 denovembre Punt de1986,p. 10. VALL ICLARA,Joan.«Dalmau,finsalaindependència sem- d’abril de1940. ADAM. DALMAU, Francesc. «CartaaLaura Norat». Perpinyà, 15 ADAM. PUJADAS. «Carta a Laura Norat». 31 de març de 1940. ADAM.

«L’ocupació deFrança per partdelsnazisl’acon- 71 73

70 Dal- 49 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 50 FRANCESC DALMAU ADAM —a lazona delWest CliffGardens— onestava allotjadalaseva companyia. de laNumber1SpanishCompany alPinehurst Hotel Francesc Dalmauambquatre companys —dossergents idoscaporals— Bournemouth, primavera de1944 rona perquè poguéstornar segur. adura norespecta l’aval quelihavia fet elbisbedeGi- no eren certes. EnelcasdeDalmau,amés,ladict- proclames de bonaentesa queproferia ladictadura 76 75 74 pedients, lesdelacions,lapresó il’exili. dors. Les execucions nos’aturen, com tampocelsex de lesmoltes mesures queaplical’estat delsvence- depu­ El control ilarepressió dels vençuts és múltiple. La tria allíder, esconceben elpartitúnici sindicat únic. Civil. Ambunprincipijeràrquic inamovible iunaidola­ ropa, s’haassentat ràpidamentdesdelafiGuerra en línia amb eltotalitarisme que va apoderant-se d’Eu- la Catalunya sotarègimfranquista. El«Nuevo Estado», línia administrativa fronterera i entra ambLluísVives a 2.2. Elscampsdepresoners ilafugida havien arribat aaixoplugar. en paraules seves— perlavintena decapellansques’hi ligiós, lacasadelsDalmau«semblava unseminari»— terbolida perlaseva posiciórespecte l’estament re- línia revolucionària delscomitès s’havia vist tambéen- institucional delpresident Companys id’Esquerra ila fugiat acasaseva. Quan ladualitat entre lamoderació que durant laGuerra Civilmoltscapellanss’havien re- pal·li. L’aval del bisbat no era fruit de la casualitat, atès da deldictadoralesconstruccions eclesiàstiques sota inte­ catolicisme del’Estat, deixa senseefecte, quanenté tengan lasmanosmanchadas de sangre”». sa proclama que deia que podien tornar “los que no

L’1 dejuliol1940Francesc Dalmautravessa la El detenen alafrontera. «Ensvam creure lafamo- ressos, elpaperd’unaEsglésiaqueofereix l’entra- PUJADAS. «Carta aLaura Norat». 17de marçde1940. ADAM. des deGirona, elmarçde 1940, segons es fa referència a Els avals havien estat enviats perlaseva mare igermanes, pre», Diari, 9denovembre Punt de1986,p. 10. VALL ICLARA,Joan.«Dalmau,finsalaindependència sem- d’Esquerra RepublicanadeCatalunya. franquisme contra Esquerra. Elsalcaldesidiputats afusellats detalls: SOLÉiSABATÉ, JosepMaria;DUEÑAS, Oriol.El d’Esquerra Republicana deCatalunya. Per conèixer-ne els Especialment dura va serlarepressió contra elsmembres ració defuncionarisconsiderats desafectes ésun 76 Així,elnacional- 74 75 Però les - qüestions logístiques devestimenta. seva mare ilesseves germanesl’animen ilicomenten prossegueix iDalmaurep i envia targetes postals onla lona». bre jugadordefutboldelsprimerstemps- delBarce puc dir que em vaig trobar amb Sancho, aquell cèle- de concentració de Reus «on —anecdòticament— nir fi.Enelseucas,lasegüentestació va seruncamp anaven ivenien, eltrajecte delsqualssemblava note- dies, abans defer cap aunscombois ferroviaris que vari inhumàfet ambtren. AFigueres s’hiestaria tres de l’Alt Empordà serà la primera etapad’unllarg cal- reixen enaquestes missives. tiet Josep, latietaNati id’altres familiars tambéapa- 82 81 80 79 78 77 i vint-i-dosdies. camp depresoners finsel26d’agost. Entotal, unmes francesos alsuddeFrança». ris sobre —ami almenys— lesposicionsdelsbatallons serveis d’informació queensfeien moltsinterrogato- molts oficials alemanys iitalians,delsseuspropis tiago i RamonVilahur, Mossèn Montes oelseuamic poder saldarlaseva pena. res. Desd’aquella data, caliacomptar divuitanys per al «Depósito deconcentración» delcastell deFigue-

Així, tot il’aval, elmateix 1dejuliol1940ingressa 10 dejuliol1940. ADAM. DALMAU, Josefina. «Carta a Francesc Dalmau Norat». Girona, Norat». Girona, 15dejuliol1940. ADAM. tal com esdetallaaNORAT, Laura. «CartaaFrancesc Dalmau Fortuny, quepuguincuidar-sed’alguns d’aquests aspectes, cessitats, laseva mare acorda ambunafamília d’allà, Rom- de juliol1940. ADAM. Pel que fa alaroba, ialtres ne- NORAT, Laura. «CartaaFrancesc DalmauNorat». Girona, 9 Archivo General MilitardeGuadalajara. Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores núm. 1. Ibídem. p. 55. có enNormandía»,ElNoticiero Universal, 1demaig1985, MORATS, Pau. «Francesc Dalmau,uncatalán quedesembar- Archivo General MilitardeGuadalajara. Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores núm. 1. 79 Dalmaurestaria enaquella«7aCompañía» del 80 AReus, lacorrespondència familiar 77

«Recordo queallàhihavia 82 78 Com tambéelsdeSan- Elpenaldelacapital 81 Elsrecords del 51 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 52 FRANCESC DALMAU ADAM anti-desembarcament. Rere seu,defenses en undiadepermís. a laplatja Francesc Dalmau primavera de1944 Bournemouth, major alegriaquepodemtenir, rebre notícies teves». «si pots, escriu-nossovint, jaqueperanosaltres ésla mare nopodiasermésclara quanlidemanava que intenten sobreposar-se alcontext iseguirendavant. 1930, lapetjadeguerra elsera benpresent. Tot iaixí, Ribas, peròadife­ seva mare ilesgermanestornarien aPalamós, alMas 87 86 85 84 83 Ministral, queescasaràaquelljuliol. Palamós ieldeMossèn Joan. dar alfilligermà,com elsdel’alcalde deSantJoan Aprofita­ prés rememorava aquellsupliciinvoluntari. «Fa poc «Compañía deDestinos» i,després,a«Botiquín». Dalmau, aReus, passà dela«7aCompañía» inicialala part delsseus,malgrat laseva difícilsituació. Dalmau rebia unaemotiva felicitació d’aniversari per sim, tantpelspresos com pelsfamiliars afligits.Així,

Aquells jornselmarcaren profundament. Anys des­ Poder rebre ienviar missatges era importantís- de juliol1940. ADAM. NORAT, Laura. «CartaaFrancesc Dalmau Norat». Girona, 12 de juliol1940. ADAM. NORAT, Laura. «Carta a Francesc Dalmau Norat». Palamós, 21 Fosca), 2d’agost de1940. ADAM. NORAT, Laura. «CartaaFrancesc DalmauNorat». Palamós (la Girona (laFosca), 19d’agost de1940. ADAM. del bot». NORAT, Laura. «CartaaFrancesc DalmauNorat». coll i bé al Doctor Segú perquè aquest no es mullés al saltar d’aquest estiu hauriaestat veure aJaume Ministral portara Bisbal ijanol’hemtornat aveure. agradat Elquemést’hauria vint lesdistàncies se’nva anarenbicicletadeLa Fosca ala detalls. nica delessetmanesalaFosca, comparteix ambellalguns Ja afinalsd’agost, laseva germanaJosefina,tot fent-li crò- mau Norat». Girona (la Fosca), 20 de juliol de 1940. ADAM. quan surtapescar».NORAT, Laura. «CartaaFrancesc Dal - (segurament aquest últim éselquecalmésalDoctor Bech torat, queundiad’aquests aRamon surtdel’Acadèmia, iatu per complet, nomésesperem aSantiagoque està fent eldoc- germana Josefinalifa avinent que«La Fosca jaestà habitada criuen aDalmauperfer-lo partícipdeldiaagironí, laseva 20 de juliol de 1940. ADAM. En una de les cròniques que li es- NORAT, Laura. «CartaaFrancesc DalmauNorat». Palamós, de juliol1940. ADAM. NORAT, Laura. «CartaaFrancesc DalmauNorat». Girona, 26 ren aquellsdiesperrecollir nousavals peraju- «Ramon Vilahur«Ramon desprésdecalcularbéiconsultar so- rència delsanys 1920, idelsprimers 85

83 Aquell estiu la 86 Laseva 84 87

abandona laironia quetantelcaracteritza. tar ubicat enunindret com aquell,enperspectiva, no za Dalmau,quemalgrat lesdificultats evidents d’es- nom jat’explica lesestrelles quetenia l’hotel» ironit- reprimir elsrepublicans. Aidelsvençuts! s’anava afiançantenelpoderabased’estigmatitzar i teres ifortificacions amajorglòriad’unadictadura que Carnero, enunbatalló disciplinaridecàstig, fent carre­ cessos revolucionaris, ara elpalamosírestava aPunta sa, havia aixoplugat a homesd’Esglésiadavant elsex fensa de la democràcia i tot i que la mare, molt religio - pròpia pell.Desprésd’unajoventut dedicadaalade- Terror. Aquesta repressió, Dalmaulaviuràaseva propiacions, desterraments, humiliacionspúbliques... va perplex Dalmau. que esvan arribaracometre alapostguerra», afirma- at ningúnoescreurà ques’hagincomès lesatrocitats tava alagent,emprenien perboig.Penso queavi- allà hihaguésuncampdeconcentració. Quanpregun- ara unsblocsd’apartaments, ijaningúnoescreu que me’n va saberdonarraó: onhihaguélacasernaha vells quetrobava. Ningúnorecordava res. Alfinalun nien, alspresoners. Nolatrobava ivaig preguntar als vaig tornar aReus,perrecordar lacasernaonenste- 91 90 89 88 dies— ipassar després al «número 2». disciplinario decastigo número 1»—durant trenta-sis de presoners d’Algesires, formant partdel«Batallón vaig ingressar al camp». prosseguien Els trajectes interminables detren, ara direcció Cadis, «Batallón DisciplinariodeSoldadosTrabajadores».

La repressió franquista nos’està deres. Multes, ex Pel fet deserconsiderat pròfug,éstraslladat al pre», Diari,9denovembre Punt de 1986,p. 10. VALL ICLARA,Joan.«Dalmau, finsalaindependènciasem- Archivo General MilitardeGuadalajara. Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores núm. 1. Empordà, 17-23Proa, diaridelBaix defebrer de2004,p. 21. Dalmau va concedir aLaProa, diaridel BaixEmpordà», La MARTÍ, Paulí. «Homenatge. L’última entrevista queeldoctor dia», Presència, 2dejuny de1984,p. 32. FABRE, J. «Francesc Dalmaualdesembarcament aNorman- «després desobreviure altren del“terror” 88 89 El 28 d’agost entra al camp 90

91 «Només el «Només el

- - 53 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 54 FRANCESC DALMAU RPC asseguts, M.Espallargas, J. Walker, GibbsiC.P. Izquierdo. Antonio Grande, G.G. Poole, William A.Green, L.A.Ranger, J. Jurado; D’esquerra adreta: dempeus,JoanColomé, M.M.Delgado, A.Roig, Francisco Iovino, Grup desergents catalans, espanyols ibritànicsdelaNumber1SpanishCompany. Anglaterra, 1944 fines 96 95 94 93 92 Dalmau calexpressar-ho senseambigüitats, «Elfei ­ tribunals preparats peral’ocasió, afusellaments...Per Penes depresó insòlites, delictes derecent creació, bé ningúnosabiaperquèhavia anat aparar allà». Mal alimentats, sensepoder-nesortiri,amés,«gaire- va patir en lapròpiapell, amb tot el queaixòsuposa. lla ignomíniamoral» com lesdefiniaDalmau,que polítics, era un exemple clarde les seus ciutadans,encara queaquests fossin presoners a l’aire lliure». al vespre se’lpassaven apicipala,dormienterra, Només podienbeure cadatres oquatre dies.Delmatí tir elmenjar. Unlíquidcalentqueestava enunsolplat. donaven era moltescàs.Entre quatre s’havien depar- sí, talcom leshiexplicava Dalmau:«L’aliment queels mentàries id’allotjament enquèestrobava elpalamo­ sense saberperquè,sinóquefinsitot t’afusellaven». s’ha donat aconèixer. Nosolamentetfotien alapresó que sar damuntdelataulaelsfets succeïts. Així,elltéclar franquista, quesovint s’havolgut obviar perevitar po-

Elpocinterès delrègimperlaqualitat devidadels El periodista Bofillfa lacrònicadelescondicions ali­ Per Dalmau,aquesta ésunacara del’estat, delrègim Ibídem. 27 d’agost de 1981,p. 11. BOFILL, Josep. «Francesc Dalmau.Dinsl’aigua», Diari, Punt pre», Diari, 9 denovembre Punt de1986,p. 10. VALL ICLARA,Joan.«Dalmau,finsalaindependència sem- setembre de 1941. ADAM. LaLíneadelaConcepción,«Carta aMmePujades». 25de donant records atota lafamília. DALMAU NORAT, Francesc. Carnero,Punta DalmautambéescriuaPerpinyà, aPujades, Vallès, 14desetembre de1940. ADAM. Aixímateix, desde NORAT, Josep. «CartaaFrancesc DalmauNorat». Llinarsdel de casa.Al camp deCadis, també rebrà cartes delseutiet. lamós queajudiaFrancesc Dalmauasentir-semésprop ja aAlgesires, laseva germana Laura triaunpaisatge dePa- 7 desetembre de1940. ADAM. Per aquesta postal, enviada DALMAU, Laura. «CartaaFrancesc DalmauNorat». LaFosca, 27 d’agost de1981,p. 11. BOFILL, Josep. «Francesc Dalmau.Dins l’aigua», Diari, Punt «en realitat elquehaestat elfeixisme espanyol no ­tra deDalmauambel món ielsseus. 92 Lacorrespondència continuà sentla «misèries d’aque­ 93 95 94 96

«El cert ésqueperaquíesviuenambientdeguerra: manya (quina sort!)». de pràctiques:«els desafectes nopodenanaraAle- aquest país,nos’haexplicat gaire quèéselfeixisme». xisme ésaixò;malafe, dolents.MoltIaquí,en 102 101 100 99 98 97 això últim». sible [ara,] entre ésser afecte odesafecte, prefereixo ria aquí. teres delrègimfranquista, segurament noestroba­ sin dintre d’un temps». anat molt pocs. Doncs no fóra estrany que hi obligues ­ han demanat voluntaris peranaraAlemanya. N’hi ha de canópersumar-sealTercer Reich. «Avui mateix ja que els franquistes utilitzin elspresoners com a carn a França. ver travessat lafrontera quanpodiahaver-se quedat Dalmau alaseva mare, percarta,penedint-sed’ha- fa unany quevaig fer lagran animalada»,confessa el perquè delseuerror d’entrar al’estat franquista. «Ja a serveis especials,Dalmaupensava moltsovint amb vinculat amb la «6a Compañía de automovilismo» per pitjors, perquè desdel29denovembre de1940està misos inoquedaràcapsolució». massa temps. Pot venir unaordre desuspensióper- «No enspodemrefiar massa, nitampocconvé perdre a laseva mare, persabersipodriafer algunagestió. sigui depermís,perevitar malsmajors.Per aixòescriu aval otelegrama lipermetisortirdelcamp, encara que 1». Això fa que aquell mateix juliol intenti que algun «Batallón DisciplinariodeSoldadosTrabajadores núm.

Tot i que la seva posició dins del camp no és dels Des del’1juny de1941, però,Dalmautorna al

Ibídem. de 1941. ADAM. DALMAU, Francesc. «Cartaa Laura Norat». Cadis, 29de juny ADAM. DALMAU, Francesc. «CartaaLaura Norat». 7dejuliol1941. Ibídem. de 1941. ADAM. DALMAU, Francesc. «Carta a Laura Norat». Cadis, 29dejuny Ibídem. «Jo voldria no estar a l’Exèrcit i això és impos- 98 Sinos’haguésendinsat dinsdelesfron- 99 Amésdelesraons morals, tambén’hiha 100

102 Amés,Dalmaudetallaque 101 Hiha,amés,elperill 97 55 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 56 FRANCESC DALMAU L’Operació Overlord, s’iniciàel 6 dejuny de1944­ Omaha Beach,8dejuny de1944 i l’estuari delSena,divididesencincsectors: Utah,Omaha,Gold,JunoiSword. de 130.000 soldats alesplatges deNormandiasituadesentre lapenínsuladeCotentin —el diaD­ — ambeldesembarcament sentència demort»enparaules delmateix Dalmau. amb lesqualstreballàvem eren l’execució lentad’una sa: i suposicionsinconcretes, noméshihavia unacerte- en multiplicar-secadavegada quehimeditava. Tot més, finseldiaque“rebenti”». de ters, moros imaterial deguerra cadadia n’arriba 106 105 104 103 prés d’Espanya». Primer havia desortirdelcampconcentració ides­ mau enshodetalla:«La meva escapadava serdoble. un pròfug«rojo-separatista»? ria fer-ho altra vegada? Quinsmiraments tindrienamb passat lafrontera, tot il’aval delbisbat, quèelsimpedi- Ja l’havien fet presoner enunaocasió,tot just haver port— quipodiagarantir-li quenol’agafessin denou? en bicicleta,automòbil oenalgunamenadetrans - I enelcasd’aconseguir arribaraCatalunya —apeu, a l’Empordà, onpoderrefugiar-se d’alguna manera? la Ibèrica,benlluny decasa.Com aniriadesd’allà fins conscient que es trobava a la costa sud de la penínsu - ació. Enelcasd’aconseguir laproesa, onaniria? Era taven gaire lapossibilitat dedeixar enrere aquellasitu- seguit, obénosabreu res demi». tan coneguda iclàssica: pertant,obéensveurem tot força. Escriualaseva mare «Jasabeulameva valentia càstig? Les incògnites apareixien ambtota laseva que Francesc Dalmauescomenci aplantejar evadir-se. ment aquells que havien tingut l’infortuni de viure-la, fa curt termini aaquesta situacióquedegradava diària- dors ilaimpossibilitat denigrant deconèixer unfinala Calia fixar lamirada capaunaaltra coordenada. Dal- Les condicions enquè estrobava elgironí nofacili- Com podriaintentar escapar d’aquell batalló de Passen els mesos, i aquesta (in)justícia delsvence-

«Teníem clar que havíem de fugir. Les condicions 27 d’agost de 1989, p. 46. VILAR, Albert. «Ens sobraven mitjans per guanyar», 2degener2004, p.nes», ElPunt, 13. MAS, O.; TRILLAS, J. «DeNormandiaalabatalla delesArde- dis. ADAM. DALMAU, Francesc. «CartaaLaura Norat». Almoraima, Ca- dis. ADAM. DALMAU, Francesc. «CartaaLaura Norat». Almoraima, Ca- 106 Unadificultat afegida, ladesortir 103 104 Elsdubtes devi - El Punt, El Punt, 105 sos noemtornessin» confessava. seria irreparable. britànic. Però nopodiaimprovisar, qualsevol descuit poder escapardelterritori espanyol iendinsar-seenel de Dalmauunalesdemocràciesmésconsolidades. al llarg d’aquells mésdedossegles,posava al’abast enclavament propi, lacontinuïtat britànicaalpe­ del segleXVIII, elsanglesoshavien fet deGibraltar un rir. Si en elmarc dela Guerra deSuccessió, aprincipis de l’Estat, quelacomplexitat històrica podiaalleuge­ 108 107 la globalitat, sensealtres capacitats quelespròpies. fugida personal situa l’individu enfront dels perills de cuit ocasionalovoluntari d’undelsseusintegrants, la Si bé lesescapades grupals poden fracassar pel des- tiu, resulten potserméscomplexes desdelasolitud. que conservava» rememorava Dalmau. endur uncarnetd’estudiant deMedicinaaMontpeller, tacte, perònecessitava unsigned’identitat ime’n vaig umentació acreditativa. «Havia establert unpetitcon- d’aquells ambquiestrobés. Necessitava alguna doc- ció, però,havia depoderdemostrar quiera davant mínim a intentar-ho. Per assegurar aquesta protec- tembre d’aquell 1941 Dalmauestà determinat com a fer» pensava Dalmau. tar? gueix arribaraterritori gibraltareny. ArribaraGibral- britànics liasseguren quetindràprotecció siaconse­ havia conegut aFrança, DonaldDarling,elsagents diverses reunions id’esgrimir elnomdel’agent que de consolat, quehihavia alaciutat. Allà,desprésde gir-se alesautoritats del’oficina britànica,enfuncions amb tots elsdetallspossibles dellloc. xements mèdics—perinspeccionar elterreny ifixar-se ment peranaralafarmàcia —atesos elsseusconei­ aprofitant elsdesplaçamentsquelitocava fer regular- El seu objectiu es fixà, doncs, en Gibraltar, pel fet de Les evasions, sovint empesesdesdelsuportcol·lec- Seguint elsplantejaments britànics,afinalsdese- Aprofita tambéaquestes sortidesdelcampperdiri- pre», Diari,9denovembre Punt de 1986,p. 10. VALL ICLARA,Joan.«Dalmau, finsalaindependènciasem- pre», Diari,9denovembre Punt de 1986,p. 10. VALL ICLARA,Joan.«Dalmau,finsalaindependència sem- «Sens dubte ésméssenzilldedirquenopas «M’havia d’assegurar que els angle- 107 Així,Dalmauaniria 108 nyal 57 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 58 FRANCESC DALMAU SGT. HARRISON/IWM d’armament iproveïments. pel qualentraren al’Europa continental 400.000 soldats, 500.000 vehicles i4milionsdetones Mulberry Floating Harbour, elportflotantartificial construït pelsaliats alacosta deNormandia, Arromanches-les-Bains, setembre de1944 un llocconcret». duro perquè anésadinarivam quedarperméstard en «Quan vam arribar tots dos a Algesires li vaig donar un pedir laseva fuga.Dalmauensnarra elsfets succeïts: presència delvigilantque, lògicament,intentaria im- però, el primerpasera desfer-se de la incòmoda disposat anohaver-hi detornar. Per aconseguir-ho, vegades. En aquesta ocasió,però,estava plenament aconseguit sortirdelcamp, com hohavia fet altres 112 111 110 109 amb sornegueria. vigilant? decidit queseriaeldarrer delaseva captivitat. Iel de medicina.Però Dalmaunohiera, aquell diahavia al campambaquellpresoner quetenia coneixements gesires, alllocindicant,pensant-sequetornaria cap anirien passant, ipocdesprés,algús’esperaria a Al- vist? Quantsefectius l’estarien buscant?Devien sera potser havia tornat abansd’hora perqualsevol impre- s’escarrassarien a buscar-lo dins del camp, creient que sant-se queera undescuitinvoluntari? Potser pri­ a anunciar-nelafuga? S’hauriaesperat gaire pen- de neguit.Quantaestona devia haver tardat elguardià però acompanyat d’un vigilant». sires perunaqüestió mèdica.Iemvan donarpermís, dataris. Vaig donarl’excusa quehavia d’anar aAlge­ vaig valer d’una miqueta d’influència entre els man- massa tard. «Per sortirdelcampdeconcentració em no emprenia lamarxa avui, potserl’endemà jaseria distància nedant per mar». però quilòmetres. Enaquellmomentestrobava aAlgesires a Gibraltar, com amínimdesitjapoderretallar alguns la seva hipotètica salvació. Si està decidit a nedar fins ca citaderetorn. Les aprofita perapropar-se capa S’espera alanit,isegurqueaquellesvan serhores Havia arribat elmoment,ladecisióestava presa. Si Dalmau disposava aixíd’uneshores finsalateòri- Ibídem. Ibídem. Ibídem. 27 d’agost de1989, p. 46. VILAR, Albert. «Ens sobraven mitjans per guanyar», «d’allà vaig pernofer tanta anaralosBarrios, «Mira, encara emdeuesperar» relata Dalmau 110 112

111 Les busques del rellotge 109 Així, Dalmau havia El Punt, El Punt, mer dar, anedarmoltbé.Resistia hores denatació: anava ca deuriala seva vida? A La Fosca va aprendre ane- una gesta com aquella: «Quihavia dedirqueaLa Fos- lamosina lacapacitat delseugermàperduraterme sols ladocumentaciórelligada ambunagoma, lant lacosta, «em vaig treure laroba i,guardant tan cisiu. Conscient quelaGuàrdia Civilpatrullava vigi- un cop la claror diürna s’ha esmorteït, fa el pas de- Linea delaConcepción. Desprésdelaposta delsol, la platja delpobledelosBarrios,entre Algesires ila d’una llunaplena,perevitar possibles equívocs. Ésa ular el seurumb aquàtic, però també la il·luminació prop? Necessitava lafoscor delanitperpoderdissim- 117 116 115 114 113 demnat apenademortsensejudici». «Per sort no em van veure, perquè sinom’haurien con- en aquellanitdellunaplena,quèelmarera planer. peradament, finsallímitdelesmeves forces». prou lluny ivaig nedarcadacop mésdepressa, deses- començar anedarpocpoc,finsqueemvaig trobar quistes». quilòmetres per arribaraGibraltar iescapardelsfran- dia delmesd’octubre, vaig nedarcatorze oquinze tenia vint-i-tres anys iera fort com untoro. Denit,un tard perellmateix, quandeia,traient-li mèritque:«Jo braltar. Aquest trajecte èpic seria sintetitzat anys més da iunaaltra, quilòmetre rere quilòmetre, direcció Gi- pat, era afusellat al’acte». guir-lo. Dalmausabiabéque«Quifugiaiera enxam- turn, quenohauriavacil·lat dedonarl’alarma iperse- nedador nocturnnofou copsada percapvigilantnoc- Així, Dalmauseguianedantinedant,fent unabraça- La fortuna s’alià ambelseucoratge, ilafigura d’un dia», Presència, 2dejuny de 1984,p. 33. FABRE, J. «Francesc Dalmaualdesembarcament aNorman- 27 d’agost de 1989, p. 46. VILAR, Albert. «Ens sobraven mitjans per guanyar», pre», Diari, 9denovembre Punt de1986,p. 10. VALL ICLARA,Joan.«Dalmau,finsalaindependència sem- Empordà, 17-23Proa, diaridelBaix defebrer de2004,p. 21. Dalmau va concedir aLaProa, diaridel BaixEmpordà», La MARTÍ, Paulí. «Homenatge. L’última entrevista queeldoctor Dins d’unpreservatiu. 117 Laseva germanaLaura, veu enlaplatja pa­ 115 L’infortuni nova produir-se 116 114 113 El Punt, vaig 59 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 60 FRANCESC DALMAU de l’Operació Overlord. després del’inici a Normandia,dosmesos floating harbour, desembarcant alMulberry Spanish Company Soldats delaNumber1 13 d’agost de1944 Arromanches-les-Bains, 119 118 preferit era el“crowl”». a lesillesFormigues ientornava, nedant.Elseuestil lo servird’exemple d’allò quepodiapassar alaresta si que notindriamiraments afer-li escarment,perfer- s’havia de garantir que no seria repatriat a un règim més, noseriauncamíderoses. Hiera físicament,però epi­sodi. ni cinccèntims»reconeixia Dalmau,parlantd’aquell sense sabergairebé anglèsenaquelltemps i sense «S’ha de pensar que vaig arribar allà enbanyador, glesa, lluny deladictadura queassetjava elsvençuts. vuit quilòmetres, havia arribat aterra ferma, aterra an- paradís somniat. Finalment,desprésd’unatravessa de que eldesembarcarà aterra britànica. han tingutrecompensa iDalmaus’incorpora alallanxa comanada, quanlapatrullera s’apro­ nada, unavegada finalitzadalamissió quetenien en- bèl·lica. Lapatrullera, però,passa dellarg. Ésdetor- na marinaquetemps enrere devia tenir la seva funció evidenciar laseva presència abord d’aquella andròmi- de dimensionsmenors.S’esforça enfer-li senyals per més. Desobte, però,li semblaveure unaembarcació, bar alaterra aliada? Exhaust, caldràencara fer unpas Què farà en un vaixell solitari si el seu objectiu és arri- ningú. Estracta d’unvell vaixell deguerra abandonat. tots elscompartiments. Obre itancaportes. Nohiha a dalt,s’adonà queelbucestava enrunat. Escorcolla a pujardaltdelanaupercorda d’amarratge. Uncop Ningú s’adona delaseva presència al’aigua inodubtà aigües, va divisarunvaixell alacosta deGibraltar. Després d’hores d’avançar iavançar enaquelles taria assegurat finsquenoarribésaterritori britànic. Gibraltar, enaquellaocasió,devia semblar-liel L’escapada encara noera definitiva ielrefugi noes- 27 d’agost de 1981,p. 11. BOFILL, Josep. «Francesc Dalmau.Dinsl’aigua», Diari, Punt ner de1945.ADAM. NORAT, Francesc. «CartaaLaura Norat». Perpinyà, 10dege- escapar nedant (com alaFosca) capaGibraltar». DALMAU la seva mare igermanes,enfaria lacomparativa: «Emvaig una cartaenviada desdePerpinyà —on estava depermís—a vida ambmoltahistòria», COMG. Defet, elmateix Dalmau,en DALMAU INORAT, Laura. «Dr. Francesc DalmauiNorat: Una 119 Laseva arribadaal’enclavament britànic,a 118

pa. Elsseusgestos des­ poc una abraçada fraternal d’aquells que miraven amb la circumstància bèl·licainopodiaesperar-se tam- tar ambelsrefugiats havia estat bendiversa segons emprenien elmateix camí.Amés, la políticadeGibral- 122 121 120 afirmava elpalamosímoltsanys després. pensat queemtrobés tanbéentre elsanglesos!»re pionatge. braltareny, ambvisites delsserveis d’immigració ies- això, Dalmauprimerva haver depassar pelcalabósgi- manera, finsqueespresenti osiguicapturat. la situaciódedesertor rebel continua delamateixa rere any, el1942, el1943,1944,1945i1946que d’aleshores, elsadministratius militarremarquen any vida alscampsconcentracionaris espanyols. Des perdut unany, dosmesosivint-i-sisdiesdelaseva des del qual es considerat desertor, després d’haver dalajara marca el27 desetembre de1941 com eldia d’aquell jallunyà 18dejuliol,quatre anys abans. la delsqualshavia estat l’aixecament militarespanhol que estaven assolant bonapartd’Europa, l’avantsa- fera dellibertat contraposada aladelsrègimsfeixistes dies van confirmar-li laseva continuïtat enaquellaes- d’haver arribat aunpaísenconflicte, enmoltpocs va trobar enuncampdepresoners alCanadà». tar arribaraAnglaterra peraquest procediment ies per evitar quees colessin espies.Mésd’unva inten- ja queetsotmetien aunaespècied’examen, sobre­ lla SegonaGuerra Mundial. «Enrealitat noera tanfàcil, traven alesdiverses potènciesenconflicte enaque­ compte lesintenses xarxes d’espionatge ques’infil- rar-se quenoestractés d’unespia,sobretot tenint en De fet, elseuexpedient militardelArchivo deGua- Malgrat lesdificultats lògiquesquetindriapelfet Des delpuntdevista anglès, havien d’assegu- confiança elsquearribaven alseuenclavament. Archivo General MilitardeGuadalajara. Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores núm. 1. Empordà, 17-23Proa, diaridelBaix defebrer de2004,p. 21. Dalmau va concedir aLaProa, diaridel BaixEmpordà», La MARTÍ, Paulí. «Homenatge. L’última entrevista queeldoctor de Gerona, 6d’abril de1980, p. 19. que desembarcó enNormandíaeldiamáslargo», Los Sitios GAY, JosepVíctor. «Francesc DalmauiNorat, ungerundense «Tot ielsintensos interrogatoris, maihauria 121 122

120 Per tot ­ 61 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 62 FRANCESC DALMAU SGT. HARRISON/IWM floating harbour. de vehicles alMulberry Desembarcament agost de1944 Arromanches-les-Bains, submarins alemanys quearribaven finsallà». fonsats finsalapròpiabocadelport.Enfonsats per milles ambterra aambdós costats, hihavia bucsen- tol, unaespècie de ria, és adir, queesnavega moltes canal deBristol. «Alameva arribada,pelcanaldeBris - que estroba elpaís.L’exemple mésclareltrobaria al mau quanarribaalesIllesbritàniquesiveu l’estat en gur peralanavegació. Aixíhoconstata elmateix Dal- aliada. Enaquellsanys, elmarseriaunterreny pocse- alemanys causariadanys moltconsiderables alaflota dies després,segonscomptabilitzà, arribaren aport. 124 123 127 126 125 Canadà onvam unir-nosauncomboi». cala alnord delcontinent americà:«Vam passar pel quer. llibertat, seriaelcasdeJornet,J. LlonchsiJosepVa- nya tambéva servirad’altres catalans perarribarala rava. Aquest trajecte entre Gibraltar ilaGran Breta­ mentarisme ilarevolució científicaiindustrial l’espe- dial que res tenia a veure amb els conflic­ mostres d’extrema duresa d’unaSegonaGuerra Mun- naus de gue­ van donarroba iemvan posarenunvaixell escorta de glaterra. Aixíhodescriviaell: introductori. D’aquesta manera, s’embarca capaAn- abandonant elpenyal quelihaservitdemecanisme que éselmomentdedirigir-sealesIllesbritàniques, gun “susto” no ocorre­ Tingueren sort,jaquelaforça militarsubmarina dels Els bucsenfonsats eren nomésunadelesàmplies Una vegada aconseguida lallibertat, Dalmau entén

dia», Presència, 2dejuny de1984,p. 32. FABRE, J. «Francesc Dalmaualdesembarcament aNorman- de Gerona, 6d’abril de1980, p. 19. que desembarcó enNormandíaeldiamás largo», Los Sitios GAY, JosepVíctor. «Francesc DalmauiNorat, ungerundense gener de1945.ADAM. DALMAU, Francesc. «CartaaLaura Norat». Perpinyà, 10de de Gerona, 6d’abril de1980, p. 19. que desembarcó enNormandíaeldiamáslargo», Los Sitios GAY, JosepVíctor. «Francesc DalmauiNorat, ungerundense Daniel. Los españolesdeChurchill, p.111. ARASA, Daniel.Elscatalans deChurchill, p. 50i221;ARASA, 124 Per arribar-hi, però, el seu vaixell primer fa es- rra». 123 El país de Shakespeare, el parla­ gué cap accident». «Ens van acollir bé. Em 125

«Excepte al- tes que ha­ 126 127 Catorze Hitler». els Estats Units,va aguantarensolitarielsembats de sembre del’any següentenquèvan entrar enguerra des delacaiguda de França, eljuny de1940, finsalde- expressava que:«Va sermoltdurperaAnglaterra que ho viurienenelseudiaadia.Enaquest sentit,Dalmau doncs, s’estendria alvell continent. Iaixò,elsanglesos, bé unobjectiuestratègic. Elprecedent deGuernica, camp de batalla, sinó que elscivilspassaven a ser tam- combat deforces militars,unescontra lesaltres enun ció aqualsevol racó d’unpaísenguerra. com l’acció delssubmarins—podienportarladestruc- reguarda era moltrelativa, perquè elsbombardejos — conflicte total, onladistinció entre elfront ilare- mera Gran Guerra delsegleXX,lad’aleshores era un vien assolat elcontinent abans.Adiferència delapri- 129 128 bé, elsúnicstristos eren ells». semblen obligatòries en tot acte d’aquest tipus. Doncs el condol, entristits, ambaquestes cares llargues que ven de perdre unfillenacció. Van anar-hiadonar-los arribar a Anglaterra. Uns veïns seus a Oxford acaba ­ explicar eldoctor Trueta, alquevaig visitartot just fectament normal.Recordo unaanècdota, queemva servir aAnglaterra amblesarmesésalgunacosa per- Dalmau, explicava enaquesta líniaque, «el cert ésque democràtics alsques’havia pogutarribarfinalment. entengués, doncs,lanecessitat dedefensar elsvalors constant vigilànciaaèria, era comprensible quehom que s’allargaran finsalaprimavera del’any següent. posicions militars angleses i a nuclis urbans de l’illa l’aviació alemanya iniciaunasèriedebombardejos a En aquest conflicte janoestractava nomésd’un Davant d’aquella barbàrie, delsbombardejos idela Daniel. Elscatalans deChurchill, p. 17-18. ries catalanes de la Segona Guerra Mundial, p.152.153; ARASA, i Jordà iJaume EliasiCornet. Veure ARASA, Daniel. 50histò- catalans importants alaGran Bretanya, serienFrederic Duran pel quefa altractament deferides deguerra. Altres metges també impartirianombroses conferències a metges anglesos sanitat bèl·licaapartir delaseva experiència alaGuerra Civil, manys. A mésd’assessorar en l’organització logística de la visió deladefensa passiva deLondres davant delsatacs ale- Ibídem. El doctor Trueta jugà un important paper en la pre- Ibídem. 128 Precisament peraixò,desdel’estiu de1940, 129 Davant d’unfet insòlit 63 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 64 FRANCESC DALMAU Company. la NumberOneSpanish l’arma quetambéutilitzà terme, empunya unasten, El soldat britànicenprimer de labatalla deFalaise. la viladeFlers,enelmarc creuant victoriosos de l’exèrcit britànic, de l’11aDivisióArmada de Northamptonshire, del 2ndecavalleria Tancs Cromwell 17 d’agost de1944 Flers, SGT. LAING/IWM 133 132 131 130 No estaven pascontents, peròcapllàgrima». explicaven queera perGran Bretanya, era undeute. com eldescrit,Dalmaujustifica elseurelat: «Elspares tives perfer somriure elreceptor. guntes retòriques oelaborar elucubracions imagina- tar perlaquotidianitat deGirona oPalamós, fer pre- personal d’uncontext bendifícil,així,tantpotpregun- el seu gran sentit de l’humoriunacerta relativització tingut, amésdeqüestions logístiques, Dalmaudenota serva elserlliures, havalgut lapena». tiva ésserviralallibertat, esperd lavidaperòescon- que s’hadeservir, isienaquest servei, queendefini- tarannà britànicd’aquells anys: «Elsanglesosaccepten no ésgeneralitzable, siquepotservirperdescriure el mau n’extreu unamàxima que, tot iquesegurament trucció dualdelseucognom. és adir, «M.Audal», quenodeixa deserunarecons­ pseudònim imaginatiu com és el de Monsieur Audal, per no dir-ne germanes, i, a més, les signa amb un al queellanomenalesseves «cosines» o«amigues», mau sónsovint escrites enfrancès oanglès,dirigides camps concentracionaris espanyols, lescartes deDal- En aquesta ocasió,però,pelfet deserunfugitiudels la correspondència amblafamília deixaria deser-hi. prés del’escala aNord-Amèrica. Tampoc aAnglate­ Així, del’anècdota quelinarraren elsTrueta, Dal- Francesc Dalmau arribà a la Gran Bretanya, des­ pels seusbonsacudits». número de blicació britànica, jaque«sempre tinc alvoltant meualgun Dalmau fa referència acerts acuditsquehallegitenunapu- novembre de1943.ADAM. Enaquesta carta, per exemple, DALMAU, Francesc. «Carta a Laura Dalmau». Londres, 29 de que arribinambmésrapidesa alseudestí. cartes peravió, enllocdefer-ho percorreu normal,pertal missatges anteriors, Dalmauaconsella alsseusd’enviar-li les bem enviada desd’Anglaterra tot iqueesfa referència a d’abril de1942.ADAM. Enaquesta, laprimera cartaquetro- DALMAU, Francesc. «Carta a Laura Dalmau». Londres, 6 de Gerona, 6d’abril de1980, p. 19. que desembarcó enNormandía eldiamáslargo», Los Sitios GAY, JosepVíctor. «Francesc DalmauiNorat, un gerundense 27 d’agost de1989, p. 46. VILAR, Albert. «Ens sobraven mitjans per guanyar», una revistaPunch humorista anglesa que té fama 132 Pel quefa alseucon- 133 131 130

El Punt, rra 136 135 134 m’ho demanava». quan etsjove, t’agrada unamicad’aventura». d’aquest exèrcit que lluitava per la llibertat. A més, ria laresposta. «Per unabandacomprenia lafinali ­ i delajustícia social?Dalmau,anys després,ensn’ofe- escreix laseva contribució alsidealsdelademocràcia cessiva perunhomecom ell,quejahacomplert amb no intenta defugiraquellaresponsabilitat potserex una sortidamésagraïda alaseva situació?Per què altra guerra detres anys. Per quèDalmaunobusca gut d’escapar nedant d’unadictadura, desprésd’una rament, l’opció méssenzillaperaunhomequeha- que compta elsmortspermilersimilers,noés,segu- ats. d’impedir-ho era allistar-se ifer laguerra ambelsali- nent, amblabrutalitat jaconeguda, l’únicamanera reu. Sielnazismes’estava apoderant delvell conti- lència d’unconflicte, l’ideològic,ques’havia estès ar- combatents republicans enlanova contesa militar. explicita Dalmau,posantderelleu elpaperdelsex talitaris d’aquells queprocedíem delcampdel’exili» lor combatiu delsespanyols idelssentiments antito- guerra era unconflicte mundial.Amés,sabiendelva­ més millor. Tot ilescolònies ielsnord-americans, la dia fer unhomesol?Nohihavia prou soldats? «Com sals exèrcits que intervenien en els combats, què po- en elcombat perfer front alaguerra? Ambelscolos- allistar-se. Però realment era necessari elseusuport esperit aventurer que ja ha estat constant, el porten a Però allistar-se peranaracombatre aunaguerra Allà, alaGran Bretanya, téocasiódecopsar laviru­ Una finalitat legítima—lalluitaperlallibertat— iun de Gerona, 6d’abril de1980, p. 19. que desembarcó enNormandíaeldiamás largo», Los Sitios GAY, JosepVíctor. «Francesc DalmauiNorat, ungerundense 27 d’agost de1989, p. 46. VILAR, Albert. «Ens sobraven mitjans per guanyar», de Gerona, 6d’abril de1980, p. 19. que desembarcó enNormandíaeldiamáslargo», Los Sitios GAY, JosepVíctor. «Francesc DalmauiNorat, ungerundense «Tot l’ambient portava aallistar-te i,amés,elcos 134 135 El Punt, 136 tat - - 65 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 66 FRANCESC DALMAU DONALD I.GRANT/DND més dedosmilalemanys esrendiren alestropes canadenques. per Normandia.Enelmarc delaBatalla deFalaise, aSaint-Lambert-sur-Dive L’exèrcit alemany nova poderfer front alasuperioritat militaraliadaqueavançà inexorable Saint-Lambert-sur-Dive, 21d’agost de1944 blicans provinents delaLegió estrangera francesa. una companyia integrada majoritàriamentperrepu­ trobava laNumberOneSpanishCompany (NOSC), 139 138 137 batent del’exèrcit republicà alaGuerra Civil. xements mèdics.També hidetallaquehaestat com- tudiant demedicinaique, per tant, disposadeconei­ i així,alafitxa dereclutament hifa constar queés es- com asoldat, ambtotes lesseves conseqüències. Tot En aquesta ocasió,però,nohianirà com ametge, sinó seva condició aventurera el porten de nou a la guerra. mau s’allista alaRoyal Army. Les seves conviccions ila 2.3. Combatre elfeixisme ambl’exèrcit britànic 140 «França Lliure». gales, encara quefossin lesdel general ila DeGaulle combatut aNarvik,esneguenseguirsotalesordres brigada delaLegió estrangera francesa quehavien A l’illa,aquests integrants republicans dela13aSemi- conseqüència delagran ofensiva delaWehrmacht. després, finsaAnglaterra, amitjansde1940, com a van sertraslladades aFrança perserevacuades poc què abanshavien lluitat alfred front deNoruega,d’on Aquestes unitats jatenien experiència decombat per- la retirada van serportats aAnglaterra id’allà trans- ra dedestinació final. combe, unapoblaciócostera deNorthDevon al’espe- de cos d’enginyers. El3denovembre ésenviat aIlfra- cit britànic,uncos auxiliardesuportquetambéfeia mau entra aformar partdelPioneerCorps del’exèr- El 27 d’octubre de1941, amb26anys, Francesc Dal- L’endemà delseuallistament, el28d’octubre, Dal-

«Service andCasualtyForm». The Army Personnel Centre. «Certified copy of attestation». LDM. ARASA, Daniel.Elscatalans deChurchill, p.36-37. txecs iunadarrera provinent del’Índia. p. 76-85. disposava unade combatents alemanys iaustríacs, duesde lans iespanyols, elcos auxiliardel’exèrcit britànictambéen Corps 1939-1945. Amésdelacompanyia integrada percata - a RHODES-WOOD, E.M,War History of theRoyal Pioneer La història d’aquest cos de l’exèrcit britànic pot trobar-se 140 Aquells combatents anteriors, «en 138 DinsdelaPioneerCorps s’hi 137 139

FREDERICK SCOTT /IWM durant laGuerra Civil. editat pelComissariat dePropaganda de laGeneralitat inspirat enelfamós «Aixafem elfeixisme» dePere Català iPic, Cartell depropaganda d’allistament delPioneerCorps, 1940-1942 67 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 68 FRANCESC DALMAU i bonacaçera aAlemanya» «bona sortatothom desitjant-los avançant iacaba per animar-losacontinuar S’adreça alsseussoldats, militar britànica. C-in-C, enlaterminologia —Commander inChief, 21è grupd’exèrcits aliats comandant encapdel Montgomery, de campBernard MIssatge delmariscal 17 desetembre de1944 ADAM tractament defusta albosc. ble delcomtat deWiltshire, entasquesd’extracció i aleshores estroba destinada aGrittleton, unpetitpo- sembre Dalmaus’afegeix algruixdelacompanyia que 28 devalencians (11,33%). bres delaNOSC, n’hihavia 48decatalans (18,62%)i D’aquestes llistes espotcalcularquedels247 mem- Medicina, peralpalamosí—juntamentambl’edat. el cas de Dalmau—ilaseva ocupació —estudiant de on s’especifica, a més, el seu origen —Barcelona, en Corps esconserven llistes delsintegrants delaNOSC, 147 146 145 144 143 142 141 portats alcontinent enelmomentdelgran assalt». sprés alaSegonaGuerra Mundialambelsaliats». no una.Jovaig anaralfront ambelsrepublicans ide- que, com ellmateix reconeixia, «jotincduesguerres, disposava d’unapreparació fruit de l’experiència ja Dalmau, com laresta d’integrants delacompanyia, en doscentenars imigderepublicans. i finalmentpermajorL.J. deLara (1945),il’integrav 1943), despréspelmajorA.L.Chapman(1943-1945) comandada alprincipipelmajorR.D. Smith(1940- periodista lleidatana AnnaSàez. «catalans contra l’Eix» com elsdefiniarecentment la la SegonaGuerra Mundial era força limi­ percentatge decatalans eneltotal decombatents en una circumstància oaltra, gene­ érem exiliats delaguerra d’Espanya queentràrem per poquíssims, unpercentatge moltreduït. La majorpart tir del4dedesembre d’aquell mateix 1941,

La NOSC, enlaquefou incorporat elpalamosíapar-

SÀEZ, Anna.«Catalans contra l’Eix», Sàpiens, juliolde2015. Company. PioneerCorps. Desembre de1942. «Nominal Roll of men servingwithSpanishCoy». Spanish Ibídem. pany». Royal PioneerCorps Association. «Abstract ofThe War DiaryofNumberOneSpanish Com- «Service andCasualtyForm». The Army Personnel Centre. 27 d’agost de1989, p. 46. VILAR, Albert. «Ens sobraven mitjans per guanyar», dia», Presència, 2dejuny de1984,p. 31. FABRE, J. «Francesc Dalmaualdesembarcament aNorman- 146 Així,enxifres globals,el 145 Al’arxiu delaPioneer ralment estranya per- 147 Per Dalmau,«érem tat. Ellseren els 144 El8de- 143 estava El Punt, 142 141 -

Pioneer Corps. estàndards requerits ise’lconsidera apte perseguiral Grittleton, el7demaig1942,Dalmausuperava els al seunombre. Desprésdelprimermigany deservei a van participartindrienunaimportànciaforça superior paper delspocscatalans quepermotiusevidents hi què anaraAnglaterra era moltdifícil». 150 149 148 grans dosisideològiques,delesunitats republicanes. a veure ambaquellaimprevisió dubitativa, peròamb èrcit britàniceltraslladen aunaaltra realitat queres té cis. Elsmètodes, elsequipamentsilesactituds de l’ex calien efectius perretirar enderrocs ireconstruir edifi- cions havien estat nombroses alazona dePlymouthi anglesa entengué laduresa delaguerra. Les destruc- aeris alemanys delmarçil’abril de1941, lapoblació 1936-1939. EnelsmomentsdelBlitz,grans atacs diferent delqueellhavia conegut durant laguerra de teren amerar-se delesmaneres defer d’unexèrcit ben i elsseusvan seguira les afores dePlymouthliperme- ció militarestricta. Aquests entrenaments queDalmau ministrament, elsera igualmentnecessari unainstruc- dedicat atasques logístiques, deconstrucció idesub- com amissió entrar encombat puixésuncos auxiliar Joan Colomé, A.Roig, F. BalagueroM. Espallargas. mera. Altres catalans arribaren alrang desergent, com rang de«lance corporal», equivalent asoldat depri­ dos anys méstard, elnovembre de1943,assoliria el dat —«private» enlaterminologia militaranglesa—i Dins delacompanyia, Dalmaucomençaria com asol- la PlanaMajorconstituïen eltotal d’unacompanyia». dats deprimera. Les deuseccions, elcomandament i cadascuna hihavia unsergent, doscaporals idossol- La tropa estava divididaenseccions, ialcapdavant de per Pioneers tenien unaestructura bàsicaqueera formada Tot iquelesunitats delPioneersCorps notenien En aquells moments, les companyies britàniques de

«un major(comandant), uncapitàiquatre tinents. ARASA, Daniel.Elscatalans deChurchill, p.51. «Service and CasualtyForm». The Army Personnel Centre. p. 55. có enNormandía»,ElNoticiero Universal, 1demaig1985, MORATS, Pau. «Francesc Dalmau,uncatalán quedesembar- 149 148 Tot iaixí,el 150 -

69 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 70 FRANCESC DALMAU LDM d’Eure. del departamentfrancès a unapoblaciónormanda Francesc Dalmau octubre-novembre de1944 Évreux, 153 152 151 Franco». Daily Mail,queacostumava atractar relativament béa gim espanyol fins i tot en diaris com el conservador drid. Van fer-se freqüents articlesencontra delRè- anar caldejantl’ambient d’hostilitat alGovern deMa- [possible] desembarcament, lapremsa britànicava Dalmau destaca, però,que«en elperíodeanterior al es conserven actualmental’arxiu delPioneerCorps, a d’aquests entrenats republicans alesfilesdelNOSC. litat del règimfranquista el 1943 va suposarelretorn ció com aquellaseriaimminent,elretorn alaneutra- gun momentsemblava queel llançamentd’unaopera- en paracaigudisme iavançament aquàtic.Sibéenal- tipo­ passarien llargs mesosformant-se enl’úsdediversa membres, latercera partdelsqualseren catalans, que en territori peninsular. Es parla d’una cinquantena de mots d’entrenament peraunapossible incursiófutura nitzen unapartdelsmembres delaNOSC enesca- abans queDalmauestès allistat— elsbritànicsorga- Davant d’aquesta possibilitat, laprimavera de1941, — ment alaSegonaGuerra Mundialdelcostat del’eix. el casquefinalmentl’Estat espanyol entrésoberta- tifranquistes, éselqueutilitzarial’exèrcit britànicen batents delaNOSC, profundament republicans ian- nya haguésentrat enguerra alcostat delsalemanys». nya fos neutral [...]elshaguessin anat moltbésiEspa- tota lapolíticaanglesaestava orientadaaqueEspa- tre’s. Cuidaven molt denoincomodar Franco perquè «Espanya noera combatent, inovolien comprome- que aquella era una decisió presa pelsbritànics perquè xiliar, enllocdefer-los entrar encombat. Arasa resol ència militardelsrepublicans ielsallisten auncos au- Guerra Civil,elsbritànicsdesaprofiten aquesta experi- coneixements bèl·licsdetres anys decombat ala Com s’explicitava, elvessant ideològicdelscom- Algú podriapreguntar-se perquè, disposantd’uns

logia d’armament, explosius, sabotatges itambé Mundial, p. 302-306. ARASA, Daniel. 50històries catalanes de laSegona Guerra sembre de2015. ARASA, Daniel.Entrevista ambl’autor. Barcelona, 1 de- ARASA, Daniel.Los españolesdeChurchill, p.61. 153 Enaquellinterval detemps, elspapersque 152 151

terra ambuna donaanglesa. llengua, com elfrancès, osiestaven casats aAngla- soldats tenien coneixements importantsd’unaaltra de l’exèrcit deldesembre de1942s’especificava siels tents. ció aliadaalPaís Basc,aprofitant contactes preexis- basques, segurament de cara aunapossible interven - bé concreten aquellsquetenen apamadeslescostes demostrat». sat uns mesos de servei, tes formacions específiques era necessari haver pas- ciation, ens aclareix que per poder accedir a aques- codi Morse. ció d’operadors deràdioipodrienserentrenats en «Wireless Transmitters» eren adequats peralaforma- missions. Elscombatents assenyalats com apossibles serveis d’operacions especials, vinculades a les trans- i queenelseucasfa referència alaparticipacióals juntament ambunacinquantena mésdecombatents, mava partdelallista depotencials «W/T operators», Northampton, ensmostren queFrancesc Dalmaufor- 156 155 154 ci físic.Durant aquellsmesos,«van eixamplar camins abans d’esmorzar, havien defer unahora d’exerci- parc ialesproximitats delmar. Alaplatja, cadamatí hotels, elPinehurst ielThe Grange, benalavora d’un ques i franceses. Els dela NOSC s’allotjaven endos aplegant forces angleses,nord-americanes, canaden- nemouth, a la costa sud d’Anglaterra. Allà, s’anaven von onreprenen l’entrenament. diverses poblacionsdelscomtats deCornualles iDe­ nuant fent tasquesforestals, finsquesóndestinades a de Berkshire, SouthGloucestershire iWiltshire conti­ es troben repartides adiferents boscos delscomtats Norman Brown, delaRoyal PionnerCorps Asso- El desembre de1943laNOSC esdestinada aBour- De generaagost de1943lesseccions delaNOSC sembre de1942. Company. Annex III».SpanishCompany. PioneerCorps. De- «Natives ofVascongada at present servingwithSpanish Pioneer Corps. Desembre de 1942. «Potential W/T Operators. Annex IiII».SpanishCompany. lona, 3dedesembre de2015. BROWN, Norman. Conversa ambl’autor. Oxfordshire-Barce- 156 154 Així,enelspapersdelscomandaments «quan la seva lleialtat s’havia 155 Elsdocumentstam- 71 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 72 FRANCESC DALMAU de Normandia. de lacampanya durant elstretze mesos l’únic permísqueva tenir en lavisitaquelifeu en davant delCastellet, seu pare Laureà Dalmau, Francesc Dalmauambel 9 degener1945 Perpinyà, ADAM hi faltava res». Bournemouth va serfenomenal, enaquesta ciutat no a lesseves memòriesqueeltemps «que vam passar a bres delaNOSC, elsergent Antonio Grande, explicita balls ivan representar obres deteatre. Undels mem- mateix temps, tambévan humanitzarelsvespres amb 160 159 158 157 sòl dur per als tancs i van transportar material». a l’àrea deNew Forest, van construir aparcaments de alts càrrecs delsdife­ un formigueig decot­ er no estava molt lluny d’on érem nosaltres, i allò era scrivint-ne lasituació:«Elquarter general d’Eisenhow però certament, ningú sabia quan», i prossegueix de- dia, tots sabíemquealgunacosa gran anava apassar, un moviment detropes grandíssim, tantdenitcom de us quehihavia alacosta sudanglesa.«perallàhihavia mei­ manyes aelAlamein,lesacaballes de1942. ral Montgomery van poderfrenar lesaspiracions ale- nord d’Àfrica,lesforces britàniquesdirigidespelgene­ Suez idelpetroli delPròximOrient.Tot il’ofensiva al conscients delaposiciógeoestratègica delcanalde del desert.Almateix temps, elsgermànicstambéeren ren aassentar posicionsaLíbiaiEgipte, alaguerra java unimperipropi, iles forces alemanyes elsajuda­ un noufront alMediterrani jaquel’exèrcit italiàdesit­ frase transcendental. Afinalsdel1940s’havia obert cursos militarsquecompleta satisfactòriament. En aquells moments la guerra es trobava en una Durant elmarçde1944 Dalmauparticipaenuns

tats demaigGrande relata l’ambient depreparati- , p.73. Ibídem, «Service and CasualtyForm». The Army Personnel Centre. Aquests cursostindran lloc entre el6i 31 demarç1944. na deAlbacete, 17demaig2015, p. 7-8. mandia. Albacetenses en la Segunda Guerra Mundial». voltant delaseva experiència aE.F. «Los quijotes deNor- portatge —ontambéesfa referència aFrancesc Dalmau—al memòries que va escriure. Aixímateix, podemtrobar unre- sió públicaidequipodemseguir la biografia gràcies ales un dels pocsmembres de la NOSC que ha tingut repercus - as deAntonio Grande, p. 72-73. Antonio Grande Catalán és GRANDE, Antonio. NumberOneSpanishCompany. Memori- ARASA, Daniel.Elscatalans deChurchill, p.55. 158 rents exèrcits». xes quearribaven isortienamb 160 Tribu- 157 159 Al A - situ­ manys elsajudarienmésfàcilment. Se’nva parlarmolt, a Itàlianosabien laforça quetenia Mussolini ielsale - sabien quelagent noelsfaria gaire laguitza.Encanvi zava moltambelsalemanys, i entraven enunllocque França, esneutralitzava Espanya, queencara simpatit- Roses. Era unbonlloc, perquè estava asota mateix de molt en compte el projecte de desembarcar aquí a cament aItàlia,elsanglesos, sobretot, havien tin­ totalment conscients. Quan va haver-hi eldesembar- ge. Dalmauensn’exposa elseupuntdevista: «Érem però les opcions eren múltiples i la decisió d’alt voltat- dia tenir lloc a Catalunya? Dalmauiels seus ho sabien, ta d’entrada a l’Europa occidental. Aquesta acció po- havien estat considerades tambéunapossible por- al setembre de1943.Semblaquelescostes catalanes d’allà, els aliats faran elpasaSicíliaientraran aItàlia el seu. potències d’obrir unsegonfront quecomplementés cionalsocialisme, elssoviètics demanaven alesaltres goslàvia. Per poder prosseguir la guerra contra elna- Seria elcasdelspartisansaItàliaisobretot delsdeIu- fant cos alsestats sotadominiosatel·lització feixista. D’altra banda, la resistència antifeixista va anar aga- l’est, ambuncost humàimate­ da, l’Exèrcit Roig anava avançant pertot elfront de manys aadoptarunaestratègia defensiva. D’unaban- de lesnoves ofensives aliadesqueobligaven elsale- clivi de les forces del’Eixcomençà lentament davant del Tercer Reich. febrer de1943i suposà la primera derrota de l’exèrcit que jahavia derrotat Napoleó,frenaren l’avanç nazial ra Mundial.Laresistència soviètica ielfred hivern rus, principals imésmíticsescenaris delaSegonaGuer- Rússia com aobjectiu. Elsetge aStalingrad ésundels els exèrcits alemanys s’havien marcat lacampanya de rendir tambéGrècia.Apartirdeljuny de1941, amés, bardejos sobre Belgrad, ocuparienIugoslàviaifarien pis del1941 Bulgària.Al’abril, desprésd’intensos bom- satel·litzarien Hongria,Romania, Eslovàquia iaprinci- dinsar-se al’estat hel·lè.Afinalsdel1940elsnazis Un altre focus delaSegonaGuerra Mundialva El nord d’Àfricaésundelsespaisdelconflicte. Des A partirdellímitmàximdelaseva expansió, elde- ar-se alsBalcans,apartirdel’interès ita­ rial moltconsiderable. lià d’en- gut 73 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 74 FRANCESC DALMAU Josep Puig Pujades. Josep Puig d’Esquerra alCongrés, al Rosselló, eldiputat refugiats empordanesos amb unaltre delsil·lustres Francesc Dalmau 9 degener1945 Perpinyà, ADAM britàniques, estatunidenques icanadenquesfan elpas 2.4. Eldesembarcament deNormandia cita, finalmentarribaeldiaD. la meteorologia, lalluminositat nocturnaid’aplaçar la tinent. Desprésdevalorar nombroses dates, analitzar tenen múltiplesindrets perfer laseva arribadaalcon - cions dedistracció aNoruegaiintenten fer notarque fortificaren elsports atlàntics. Elsaliats fan expedi- aliats intentarien entrar alvell continent, elsalemanys Normandia. Per evitar sorpreses iconscients queels D’aquest plantejament sortiràeldesembarcament de bé l’entrada aliadaalacosta occidental d’Europa. cendència estratègica delahistòria, caliapreparar nent enelconflicte mésimportantdetots elstemps. es preparaven denouperprovocar undesenllaçimmi- al continent perposarfialaPrimera Guerra Mundial, Els nord-americans, quejahavien hagutd’intervenir seus aliats del’Eix,l’Alemanya naziilaItàliafeixista. havia declarat laguerra al’imperialismejaponèsiels de l’atac japonèsaPearl Harbor—quanRoosevelt cans hihavien entrat eldesembre de1941, —després El paper dels Estats Unitsera crucial. Els nord-ameri ­ lloc estratègic que en permetés una ràpida expansió. sa enefectius, iquealmateix temps fos situadaenun les líniesenemigues.Caliaunaràfega moltnombro- cor europeu iquetinguéslacapa­ acció quepermetéstrencar lesinèr cisiva. Caliauncop d’efecte moral, peròsobretot, una 161 punt persidecas». a l’almirallat anglès,ianosaltres enstenien unamicaa siva final.Elsaliats conceben unaopera­

És el6dejuny de1944,eldiaD, enelquelesforces En elmarc del’operació Overlord, lademajortrans ­ Itàlia hasuposat unpasimportant.Cal,però,l’ofen- Daniel. Elscatalans deChurchill, p.60. què elsamericans elsenvan demanarinformació». ARASA, va tenir ressò entre elscatalans exiliats alsEstats Unitsper- un delsmoltsavantprojectes quefan elsestats majors, que 27 d’agost de1989, p. 46.Arasa detalla que«noera mésque VILAR, Albert. «Ens sobraven mitjans per guanyar», 161 citat demalmetre ­cies existents al ció glo­ bal de- El Punt, d’una forta tempesta. va laNOSC iquejaera embarcat esva perdre acausa Green recordava quetot l’equipament quenecessita- mouth». en unvaixell equivocat ivam haver d’esperar aPorts - ocasió en què «el nostre equipatge va ser embarcat plexa logística delmoment.Dalmaurecorda aquella burocràtic iunaltre demeteorològic. anglès. Elsmotius? Dalmauensendetallados,unde cara trigaràunesquantes setmanesasalpardelmoll voluntat, elvaixell queelshavia deduralcontinent en- Dalmau és encara a la Gran Bretanya. Contra laseva orable diaDelsoldat del’exèrcit britànicFrancesc però nova seraixíper diverses causes.Enelmem- d’arribada alcontinent, potserapartirdeldiaD+2, amb unitats canadenquesdurant unaprimera fase avançant sobre elterreny. següents diesésconsolidar aquestes posicionsianar hi prenen parthauran estat decisius.L’objectiu dels de baixes ques’hanproduït, els130.000 soldats que un puntd’inflexió alaGuerra, malgrat lagran quantitat primer diafinalitzaambunèxitterritorial quemarcarà han desembarcat ales d’Utah, Omaha,Goldi Sword. El ques alaplatja deJuno, com hosóntambéelsque paracaigudistes i l’avançament de les tropes canaden- a defensar els valors dela llibertat. És la solitud dels del coratge ielvalor delssoldats queestan cridats decisiu. Ésl’hora delesdivisionsaerotransportades, 164 163 162 no va seraltre quelameteorologia. imprevist, aquest potser de natura més comprensible, sa delmaltemps». Com anunciava Dalmau,elsegon «ens vam haver d’esperar quatre ocincdiesmésacau- bar unasegona.Unavegada l’equipatge jaera alloc, quan era solucionadalaprimera qüestió, enva arri­ l’hora devalorar laseva arribada aNormandia,lesdifi- El primerdelsimprevistos seriafruitdelacom- Estava previst queaNormandialaNOSC col·laborés Antonio Grande, apunta que cal tenir present, a

ARASA, Daniel.Elscatalans deChurchill, p.62. Ibídem. juny de1994,p. 17. AMAT, Pau. «Francesc DalmauNorat», DiarideGirona, 5de 162 Icom acostumen asucceir aquestes coses, 164 163 Així,elsergent 75 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 76 FRANCESC DALMAU en unpaisatge majoritàriamentnevat. a la1aDivisiód’infanteria nordamericana—, esdesenvolupà acavall deValònia, Luxemburg iAlemanya, La batalla delesArdenes —enlaqualNumber1SpanishCompany fou mobilitzadaiadscrita Ardenes, 16dedesembre de1944-25gener1945 167 166 165 ada, sibéhipassava curtes estades detantentant. jos perquè maivisquéaLondres demanera continu- guna ocasiótot iqueva esquivar aquests bombarde - i lamortdecivils.Dalmautambéva copsar-les enal- que tindrien com a conseqüència ladestrucció de llars primeres produïa pànicentre lesfamílies, conscients haver-hi copsat avions ielbrogit característic deles lentes, laseva apariciódamuntdelcel londinencsense V-1 i,posteriorment, delesV-2. Tot iserrelativament destructores. Estractava delesbombesVergelstung ren l’entrada aliadaeuropea ambduesnoves armes liderant un atac capdavanter. Els alemanys respongue­ no va despertar-seamb latranquil·litat pròpiad’estar de labatalla prèvia. condicionada primer, lògicament,aldesenvolupament les diferents companyies del Pioneers Corps, estava i l’efecte sorpresa que aconseguiren. Així, l’arribada de cultats quevan tenir elsexèrcits aliats alcontinent, tot pertot arreu icanviada lafisonomiadelbarri». l’edifici delaUnionJack,onva passar lanit,veia runes assabentar delesexplosions, peròquanva sortirde corda queva dormirtanprofundament queniesva Londres unanitquecaigueren bombesvolants, ire- Arasa ensexplica queelpalamosí«era depermísa claredat ladata: el13d’agost de1944. la documentaciódelsarxiusbritànicsensmarca amb que varen desembarcar alescostes franceses. Per sort ven lesseves peripèciesnorecordaven eldiaexacte Dalmau ialtres companys quan,anys després,relata­ allargar-se unesquantes setmanes.Elpropi Francesc membres delaNOSC lasortidacapaNormandiava seva bonaestrella continuava acompanyant-lo. Carrying Vessel) delamarina anglesa.Dalmaurecorda Les setmanessegüentsdeldia D, però,Anglaterra Entre unescircumstàncies ialtres, peraDalmauiels La NOSC ésembarcada endosnausTCV (Troop

Daniel. Los españolesdeChurchill, p.41. De fet, tambéArasa fa referència aaquesta data. ARASA, «Service and CasualtyForm». The Army Personnel Centre. niel. Los españolesdeChurchill, p.80-81. ARASA, Daniel.Elscatalans deChurchill, p.84; ARASA, Da- gener de1945.ADAM. DALMAU, Francesc. «CartaaLaura Norat». Perpinyà, 10de 167

166 La 165

ganes d’arribar» confessava Dalmau. temps queesperàvem aquellmomentquejateníem constant replet desoldats expectants. «Feia tantde passar lentes. El«libertyship» avançaria aunritme ty ship». Les hores deltrajecte aNormandiade el tipusdevaixell ambquèfeu latravessia, un«iiber­ 171 170 169 168 apostat 1.000 a1queguanyaríem». «veient tantmaterial quenohicabiaal’illa,hauria una vegada passada laGuerra éscapaçdedirque nombre d’efectius era un dels factors clau. Dalmau, Certament, estractava d’unaoperació enlaque el mau engrescat, amblaseva ironia sempre present. cos. Era com anardefesta major»comentava unDal- visió queoferien elcel ielmarplensd’avions idebar- em van despertarjaestàvem desembarcant. Osigui, tranquil queemvaig posaradormircoberta iquan evident aquesta dualitat: «La veritat ésqueanava tan deixa deserhumà.Enaquest sentit,Dalmauensfa tidiana del’ésser tambéhiés.Així,elcombatent no preparat iamblesinstruccions apreses, larealitat quo- lers d’homes a punt per a l’assalt, amb tot l’armament els exèr der alliberar elcontinent delnazismetot derrotant allà asota». fins al’horitzóielcel, pled’avions debombardeig. Ijo com estaven elcel ielmar. Elmarera pledebarcos una gran superioritat d’armament [...] sitat elsfeia créixer ielsmotivava. «Nosaltres teníem ment. Com unmonjovora elmar, lacolpidora immen- gents desoldats benequipats iambelmillorarma- No anaven sols,nimoltmenys, «era espantosa la En elmarc d’unaoperació global,ambmilersimi­ Hom pretenia endinsar-se al cor d’Europa per po­

recollides aARASA, Daniel.Los españolesdeChurchill, p.41. 27 d’agost de 1989, p. 46. Unes circumstàncies semblants són VILAR, Albert. «Ens sobraven mitjans per guanyar», va faltar maielte 8dejuny deles5”»,ElPunt, de1994,p. 24. POYANO, Joan.«Francesc Dalmau: “Durant laguerra noens 27 d’agost de1989, p. 46. VILAR, Albert. «Ens sobraven mitjans per guanyar», 27 d’agost de1989, p. 46. VILAR, Albert. «Ens sobraven mitjans per guanyar», ­cits alemanys. Per fer-ho, caliennombres in- 171 170 168

És inexplicable El Punt, El Punt, El Punt, ­vien 169

77 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 78 FRANCESC DALMAU ADAM amb queesreincorporà alaseva companyia desprésdelaquinzena depermísaPerpinyà. Francesc Dalmauambl’avió delesforces aliades 1945 la sensacióquehavíem guanyat laprimera batalla». gerit: des, com era elseucas.Dalmaudevia respirar alleu- tivament més tranquils d’arribada pera les noves ona ­ ja havien permèsalsaliats disposard’unsespaisrela- raven elsalemanys. Les primeres setmanesdecombat cap, perònovam trobar gairebé ningú». rros, inosabíemquèpassaria alaquetraguéssim el sa: produirien lesprimeres baixes? Dalmauenshopreci- d’aquestes parets rocoses? Elsenemicsserienallà?Es premier britànicpare delaidea.Hihauriaalgúadalt nat tambéPort Winston, enhomenatge aChurchill, el bour, unportartificialconstruït pelsaliats, anome- zona depetitspenya-segats, alMulberryFloating Har- ches-les-Bains. Eldesembarcament va serenuna arri­ farien presència. el 9dejuliol,Dalmauilaresta delacompanyia jahi després delacaigudaCaen,alliberada pelsaliats dates, en la seva memòria,és notòria. Unes setmanes 175 174 173 172 conquerir Europa!». que amblleganyes isenserentar-me lacara, capa campanya, queensvan servird’allotjament durant di- molt lluny delacosta van aixecar lesnostres tendes de francesa recordo quefeia untemps moltplujós.No tingut lloclabatalla deCaen». amb laprimera onada.Quanjohivaig arribarjahavia l’arribada deFrancesc DalmauaNormandia«Nova ser ja havia començat acanviar. Com haquedat apuntat, Amb lleganyes alsulls i senserentar-se lacara, Grande fa memòria ireviu aquellsdies:«jaaterra Una Europa quedesdeldiaD, el6dejuny de1944,

ben alcontinent perGoldBeach,aArroman- «Havíem depujarunespadat carregats com bu­ va faltar maielte 8dejuny deles5”»,ElPunt, de1994,p. 24. POYANO, Joan. «Francesc Dalmau:“Durant laguerra no ens juny de1994,p. 17. AMAT, Pau. «Francesc DalmauNorat», DiarideGirona, 5de dia», Presència, 2dejuny de1984,p. 30. FABRE, J. «Francesc Dalmaualdesembarcament aNorman- va faltar maielte 8dejuny deles5”»,ElPunt, de1994,p. 24. POYANO, Joan.«Francesc Dalmau: “Durant laguerra noens «quan vaig veure que no hi havia ningú, vaig tenir 172 173 Laimprecisió deles 174 Noelsespe- 175 ració dedistracció. mandia, elsfa notarqueaquesta ésnomésunaope­ Escandi­ formà queeldesembarcament europeu seriaper cament peralsserveis d’espionatge alemanys, elsin- del Tercer Reich. L’agent doblequetreballava teòri- peralsaliats, Arabelpia catalàGarbo JoanPujol, pels germànica va tenir-hi moltaveure elpaper del’es- Calais en­ verses setmanes». 178 177 176 179 caixes decigarrets». de menjarialtres necessitats, com roba, calçat igrans de treballar majoritàriamentdenitcarregant camions ces d’elit delfront oneslluitava feroçment. Havíem la nostra feina, lanostra missió era abastir alesfor­ a Normandia? «Eldiasegüentd’arribar va començar punt de vista organitzatiu. Quinaera la seva missió tot anésevolucionant demanera positiva desd’un que elseuobjectiuera facilitar lescondicions perquè Corps notenia unafunciódecombat cos acos, sinó va moure, sinópelsconceptes tècnics queva revo - així sigui.Nonoméspelnúmero d’homesivaixells que tar delahistòria. Dalmauconsidera que«Possiblement dia. Es parla d’aquesta com de la major operació mili- els bombardejos aeris». per Ca­ sense dotació niarmes,perquè esperaven lainvasió lisme? Dalmaurecorda que«hihavia búnquers,però cesa, onfinsfeia poc hiimperava elnacionalsocia­ havia enaquellsprimersquilòmetres deterra fran - alemanys, allà.Però llavors quèhitrobaren? Quèhi Finalment, però,eldesembarcament fou aNorman- Dalmau explicava queenarribar-hi,novan veure

Ibídem. as deAntonio Grande, p.75. GRANDE, Antonio. NumberOneSpanishCompany. Memori- derrotar Hitler. enganyar Hitler; JUAREZ, Javier. Christian. De l’apassionant història vegeu: deJoanPujol DESTREMAU, va faltar maielte 8dejuny deles5”»,ElPunt, de1994,p. 24. POYANO, Joan.«Francesc Dalmau: “Durant laguerra noens lais. Apartquejaelsteníem ben estovats amb nàvia. Més endavant, quan té llocel de Nor- lloc deperNormandia? Enaquesta confusió Operació l’espia JoanPujol, “Garbo”. català queva 176 179 Hemfet explícit queelPioneers 177 178 S’esperaven lainvasió per Garbo: L’espiaGarbo: català que va 79 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 80 FRANCESC DALMAU LDM El carro deldarrere transporta unblocdemarbre. Francesc Dalmauidoscompanys. Bèlgica, primavera de1945 panyia, aniriaavançant pelnord deFrança endirecció 183 182 181 180 de forces aerotransportades idesembarcades». que esvan estendre desd’Anglaterra, lacombinació zona onvaig desembarcar, elsoleoductes submarins lucionar. Elmollflotant d’Arromanches, queva serla atlàntica finsalafrontera belga». lla, esva progressar ambrelativa facilitat perlacosta I desprésdeladerrota delsalemanys enaquellabata­ ser laclaud’aquella primera fase deldesembarcament. a Normandia,especialmentalvoltant deCaen,queva que ensentitsoposats, naturalment». l’aire va serdecisiuperaellsinosaltres, encara ció va sereficaçiràpida.Però alnotenir eldominide sorprengués elllocdeldesembarcament, laseva reac- els alemanys que«tot iquepot ser queinicialmentels germànics. D’aquesta manera, Dalmauopinarespecte un paperdeterminant endespistar elscomandaments com fèiem referència l’espia català havia Pujol tingut lloc undesembarcament aliat alacosta atlàntica, però país, queva aconseguir-se afinalsdel’estiu». portant zona deFrança com abasepelcontrol total del armes, iqueva assentar elcontrol detota aquellaim- l’aire perpartdelsaliats va decidir-seperlesnostres una enormebatalla decarros, quegràciesaldominide presenta el mapa de França capAnglaterra. Va haver-hi tota lapenínsuladeCotentin. Aquesta menadenasque és una ciutat queper les seves comunicacions domina punt devista d’estratègia militarva ser«aCaen.Era i forces del’Eix.Elpuntdecisiud’aquella acció desd’un tiva, éslaquefeia avançar elsaliats, iretrocedir ales d’anar acompanyada perlaforça militar, queendefini­ Així, Dalmau ens n’avançava el periple. «Vaig lluitar Els alemanys s’esperaven quetard od’hora tindria La complexitat logística senseprecedents havia Ibídem. de Gerona, 6d’abril de1980, p. 19. que desembarcó enNormandíaeldiamás largo», Los Sitios GAY, JosepVíctor. «Francesc DalmauiNorat, ungerundense Ibídem. de Gerona, 6d’abril de1980, p. 19. que desembarcó enNormandíaeldiamáslargo», Los Sitios GAY, JosepVíctor. «Francesc DalmauiNorat, ungerundense 183 Així, laseva com- 182 181 180 «Vam passar Rouensenselluitar». rit moltdeterreny, queportariaDalmauasentenciar: ment plàcida,jaquelestropes aliadeshavien conque- tienville idenouleNeubourg. la visitadelgeneral al poble—,Saint-Victor-de-Chré- tubre feren deguàrdia en d’honoraCharlesdeGaulle Bourgtheroulde, Bernay, le Neubourg —on el 8 d’oc- una ruta que els faria passar per Bayeux, Caen, Falaise, guirien alllarg d’agost, setembre, octubre inovembre, al Benelux.Elscamionscoberts queelsportaven se- 186 185 184 ital delSena,elsrepublicans antifranquistes de«la És elcasdelsprimerssoldats quealliberaren lacap- a reconèixer elmèritdelescontribucions «foranies». més inclinada a lloar la «seva» resistència que no pas vint haestat oblidadaperlahistoriografia gala,molt gesta delsrepublicans catalans iespanyols, queso- de París, del14d’agost de1944,ensofereix unaaltra cació iompliadecoratge laresistència. L’alliberament de vista militar, sí que simbòlicament donava signifi- llums noera unaprioritat estratègica desd’unpunt trasburg... Tot iquel’allibe­ nord-americans s’endinsen per França: París, Metz, Es- ish Company— avancen capaBèlgica. Enparal·lel, els ells, tambéelsrepublicans delaNumberOneSpan- no s’hanpresentat millorsocasions». guardar elcarret vaig deixar passar l’ocasió idesprés dia, quehaurienpogutsermoltinteressants. Però per es delabatalla deFalaise, prop deLisieux,aNorman- segon front, tot iquevaig deixar deprendre fotografi- nya, jaquehapres partalesoperacions militarsdel en excés: «[lacàmera de fotos] porta - ja moltacampa una cartaalafamília eslamentariad’haver-se reservat litzar unaetapatansingulardelaseva vida,peròen Normandia unacàmera defotos perpoderimmorta- D’aquesta manera, elssoldats britànics—iamb Dalmau va carregar durant tota lacampanya de Norat». Somerset,17 de febrer de1946.ADAM. DALMAU NORAT, Francesc. «Cartaalesgermanes Dalmau ARASA, Daniel.Los españolesdeChurchill, p.43. pany». Royal PioneerCorps Association. «Abstract ofThe War Diary ofNumberOneSpanishCom- ARASA, Daniel.Elscatalans deChurchill, p.63-64. rament delaciutat deles 184 185 Unarutarelativa- 186 81 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 82 FRANCESC DALMAU RPC en unboscflamenclimítrof ambValònia. Grup desoldats delaNumber1SpanishCompany entasquesdetalad’arbres perapreparar taulons, Meerdaalwoud, primavera de1945 de resistència alemanya». de combatre, gairebé. Nomésdominaralgunfocus leria queanava aldavant feia tota lafeina. Nohavíem avançament territorial perlacosta atlàntica. «L’artil - pelar tots». pres moltseriosamentaixòdelnazisme, peròelsvam trobar eren franctiradors malinformats oques’havien soluta, tantd’homescom dematerial. L’únic quevam dels avions hovan arrasar tot. La superioritat era ab- titat detancsquevan desembarcar ielbombardeig no n’hiva haver. N’hihavia, evidentment, peròlaquan- ment enquèellsvaren ser-hi,«de resistència gairebé podien descartar-se, Dalmauconfirma queenelmo- forces aliades.Malgrat aquestes possibilitats quemai enemics preparats perdificultarl’avançament deles en haver-hi focus deresistència alemanya oescamots va queelsperillsfossin pertot. Enqualsevol llocpodi- combat, artilleriaitota latascadel’aviació, noevita - pals tensions armadestinguessin llocentre carros de 190 189 188 187 do Granell alcapdavant. Nueve», deladivisióLeclerc, ambelborrianencAma- tot» franctirador feia queelsamericansdisparessin contra dura, a la Guerra Civil. Així, punt desucceir-li alpropi Dalmaualfront d’Extrema­ mànic percobrar-se unanova víctima,com va estar a dret insospitat podia estar-los apuntant un soldat ger- mosí era benreal. Desdequalsevol terrat, cruïlla oin- guardar-los ellloc». i lainfanteria noméshianava quanhavien acabat, per que Elperilldels franctiradors delsqueparlava el pala- En aquesta fase delconflicte, Dalmauensrelata

destacava Dalmau,diferenciant aixíl’expeditiva juny de1994,p. 17. AMAT, Pau. «Francesc DalmauNorat», DiarideGirona, 5de dia», Presència, 2dejuny de 1984,p. 31. FABRE, J. «Francesc Dalmaualdesembarcament aNorman- va faltar maielte 8dejuny deles5”»,ElPunt, de1994,p. 24. POYANO, Joan.«Francesc Dalmau: “Durant laguerra noens republicans catalans iespanyols. ni-sèrie dedoscapítols inspirada en«LaNueve», formada per Guerra Mundial, TV3 va produir-ne Precisament d’aquest episodidelahistòria delaSegona «la guerra selafeien entre elstancsiavions, 190 188 Aixòéselqueveurien enaquest 187 189 Però elfet quelesprinci- «la por que exis Tornarem (2012), una mi- ­tís un que fèiemlaguerra com amiliona­ per als fusells. En aquells dies de 1944 em va semblar vil, onensmancava detot, desdemenjaramunició cions. altres elsques’hand’anar retirant delesseves posi- sa peralfutur, desaberquevas endavant iquesón els cia delamoral devictòria, d’allò quejaespressupo - passar moltnegres. Aquí laguerra encara era d’estil rial, lescondicions il’organització. «AEspa­ una notenia res aveure ambl’altra, sobretot pelmate - ció entre lesduesguerres ésinevitable. IperDalmau mals majors. els quals novacil·laven aprémer el gallet per evitar actitud delssoldats estatunidencs deladelsbritànics, 193 192 191 194 aturador. suposava avançar i avançar amb el vent a favor, sense tit desentir-seenelbàndolvictoriós, desentirelque d’Espanya, peròa l’altre bàndol» plantejava, en el - sen l’efecte quetornava atrobar-me elfinaldelaguerra el campdebatalla, nitansolsalesvictòries.«Emfeia de plantejaments ideològics. cada canvi, encadanova entrada detropes, més enllà i totes lesseves derivades, esposaven endubte en anys dediferència. Elsequilibrisinterns delsveïns formes d’un i altre co­ comprensibles en l’anar ivenir d’una guerra, on uni- i elsdubtes delapoblaciólocalnodeixaven deser lumnes demilerspresoners alemanys». meus records sóndecares depor, demisèriaico­ encara nosabiaquèpensar. Sobretot aFrança, els triomfal, perquè lagentdelspoblesperonpassàvem da. Per Dalmau«noespot dirquefos unavançament que anaven trobant-se enl’ofensiva terrestre esmenta- aliats, reafirmant aixíl’alliberament delespoblacions Dalmau noestava avesat alesvictòriessenzillesen S’avançava is’anava guanyant territori enfavor dels

dia», Presència, 2dejuny de1984,p. 30-31. FABRE, J. «Francesc Dalmaualdesembarcament aNorman- 27 d’agost de1989, p. 46. VILAR, Albert. «Ens sobraven mitjans per guanyar», ARASA, Daniel.Elscatalans deChurchill, p.62. Ibídem, p. 31. «Vaig recordar elsfronts delanostra Guerra Ci­ 193 Dalmauestà convençut delaimportàn- 191 lor han estat presents en pocs ris». 194 Lacompara- nya lesvaig 192 Lapor El Punt, 83 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 84 FRANCESC DALMAU al queestà adscritalaNumber1SpanishCompany. La signatura té llocaunatenda delquarter general del21èGrupd’Exèrcits comandat perMontgomery, Dinamarca iPaïsos Baixos, queseràvigentdesdelesvuit delmatí del’endemà mateix. la rendició delsexèrcits alemanys il’alto elfoc alsfronts deguerra britànicsdelnordoest d’Alemanya, major HansJochenFreidel, contraalmirall Gerhard Wagner ialmirall Hans-Georg von Friedeburg— El mariscaldecampBernard Montgomery signa—davant delsoficialsalemanys, Lüneburger Heide, 4demaig1945 ratge necessaris pernodonartreva alsdefensors del al victoriosa queelshavia d’assegurar laforça ielco- da». teníem unaintendència quasiconstant iorganitza - peratures dequaranta graus, senseaigua.Terrible». granades dinselstancs.Ambmalària,paludisme, tem- a lestrinxeres era duríssima, ésinexplicable, llançant de lluitacos acos amblesbaionetes calades.La vida model delaPrimera Guerra Mun­ britànica, considera quelaguerra del1936-1939 «era el havent combatut enlasegonaonadadel’ofensiva 200 199 198 197 196 195 dura: noteníem menjar, noteníem res...». rent. Però, ambtot, laGuerra Ci­ antic, ambpocmaterial. Enproporció era moltdife­ i durant laprimera etapadel’exili aFrança». amb quèenshavíem hagutdemoure alaPell deBrau «Tot enssemblava meravellós, comparat amblamisèria no hihavia nisarnapolls,combats cos acos». de combat tampocelshagueren d’utilitzartots. «Allà De fet, elsqueformaven partd’aquella segonaonada mitjans perguanyar». guanyar, perforça. Iaixòcompta molt.Enssobraven [...] un exèrcit quetenia tot elquevolíem, canviava molt pardenyes, sinoanàvem descalços.D’això aanaramb Guerra Civilnomésfèiemqueperdre, iencara ambes- les quelluitava elpalamosíeren lesmateixes. Ara, «ala circumstàncies diferents tot i que les conviccions per —materials id’esperança— delDalmaurepublicà. Eren Els sobraven mitjansperguanyar, ensdeiaDalmau. El Dalmau britànic, sobreposant-se a les dificultats

Feia lasensacióquehavies deserelquehavia de 27 d’agost de 1989, p. 46. VILAR, Albert. «Ens sobraven mitjans per guanyar», ARASA, Daniel.Elscatalans deChurchill, p.62. dia», Presència, 2dejuny de1984,p. 31. FABRE, J. «Francesc Dalmaualdesembarcament aNorman- 27 d’agost de1989, p. 46. VILAR, Albert. «Ens sobraven mitjans per guanyar», juny de1994,p. 17. AMAT, Pau. «Francesc DalmauNorat», DiarideGirona, 5de 27 d’agost de1989, p. 46. VILAR, Albert. «Ens sobraven mitjans per guanyar», 200 A més, si els aliats disposaven d’aquella mor- 197 dial, era detrin­ vil va sermoltmés 195 Dalmau, 199 El Punt, El Punt, El Punt, xeres,

«Allà 196 198

moment. La pressió sobre Alemanya és total, els ali- seva responsabilitat lasituaciódeguerra enaquell uns diesdesprés,descriualconjunt desoldats sotala era decaure amansdelsrussos». turats, occidental perquè elssoldats alemanys queeren cap- fica lagran capacitat aliadaperfer presoners alfront anglesa alsseussoldats. meti alatropa unafelicitació expressa delamonarquia cipis desetembre de1944,elgeneral Montgo­ cial ilacondescendència humana. valors ètics,acabaven apreciant laimparcialitat judi- aquells que atacaven el sentimentalisme moral o els rectitud delsprincipisatenencs. Paradoxal, doncs,que allà onn’havien tingutocasió,acabaven apreciant la ra, aquellsquehavien anorreat elsistema democràtic era total». Tercer Reich, «lapsicosi dederrota entre elsalemanys 202 201 205 204 203 esdeveniments elnostre personatge. conduïts perquatre anglesos» explicava sorprès pels vegades vèiemtres i quatre milpresoners alemanys «Els alemanys estaven totalment desmoralitzats. A tia alsaliats fer nombrosos presoners acadapas. d’atacar nosaltres» reconeixia Dalmau,fet queperme- d’arribar finsalfinal,«els alemanys jaesrendien abans mulat, perlespèrdues sofertes iper ladecisióaliada el cert era que enaquellsmoments,peldesgast acu- precedents durant elsprimersanys delaguerra, però Les victòriesaliadessónunfet, iaixòfa queaprin- Els exèrcits nazishavien tingutunacapacitat sense

dia», Presència, 2dejuny de1984,p. 31. FABRE, J. «Francesc Dalmaualdesembarcament aNorman- la companyia. arribaria fins el 3 de setembre, tal com consta en el segell de cument ésdefinals d’agost, la lectura públicaala NOSC no 29 d’agost de1944.Tot i queladata depublicaciódeldo- MONTGOMERY, Bernard, L. «21 Army Group Special Order». va faltar maielte 8dejuny deles5”»,ElPunt, de1994,p. 24. POYANO, Joan.«Francesc Dalmau: “Durant laguerra noens Ibídem. 27 d’agost de1989, p. 46. VILAR, Albert. «Ens sobraven mitjans per guanyar», «amb nosaltres estaven tranquils isitenien por 201

205 Elmateix Montgomery, 204 D’aquesta mane- 203 Dalmaujusti- mery tra- El Punt, 202

85 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 86 FRANCESC DALMAU d’haver estat desmobilitzat. cap aAnglaterra després al portflamencdetornada de 55anys, embarca del PioneerCorps Bill Kreeper, membre setembre de1945 Ostende, BERT HARDY /IWM sorpresa ésevident. Uncavall detroia? Dalmauremet vestides ambuniformes americansiparlantanglès.La i delaboira apareixen diverses unitats germàniques canes. Enelmarc delsatacs alemanys, enmigdelfred tot separant lestropes anglesesdelesnord-ameri- metés arribaralportd’Anvers itallarelsproveïments teutons esproposaren unanova ofensiva queelsper- minució progressiva del’espai defensiu germànic,els la mítica«The BigRed One».Enpleprocés dedis- Corps va seracoblat ala1aDivisiónord-americana, com enladura Batalla delesArdenes, onelPioneer donaven permísperanaraBrussel·les». Aquí enshopassàvem moltbé,undiapersetmanaens arbres ienviant lafusta adiferents fronts deguerra [...] aquesta partdeBèlgicaestàvem molttranquils tallant Grande ensexplica lafeina enaquests termes: «En 209 208 207 206 enllestir laguerra, aAlemanya. nord-americans batallen contra l’enemic arreu. Ara cal, atacats perl’est ipelsud.Almateix temps, elsaliats ats hanpogutalliberar França, itambéelsnazissón tasques d’extracció itractament defusta. ris-Weert, tot treballant alboscdeMeerdaalwoud en ghien, s’instal·len alapoblacióflamencadeSint-Jo- el novembre de1944,desprésd’unbreu pasperEn- manes aleNeubourg prossegueixen finsBèlgica,on en família. a tota latropa enunesdates tansenyalades perser scal de camp Bernard Montgomery havia fet arribar tensió extrema, malgrat elsbonsdesitjosqueelmari- eterns i fins i tot al Nadal de 1944 hi hauràmoments de de front aescassos cinquantaquilòmetres, noseran La NOSC segueixelseuperipleidesprésd’unesset- Aquells mesosdecerta calma,tot itenir lalínia from theC-in-C». Bèlgica,25dedesembre de 1944. MONTGOMERY, Bernard, L.«Personal Christmas Message as deAntonio Grande, p.79-80. GRANDE, Antonio. NumberOneSpanishCompany. Memori- ARASA, Daniel.Elscatalans deChurchill, p.65. bre. ocasió eltext arribariaa lacompanyia d’en Dalmau l’1d’octu- la mateixa manera queeneldocumentanterior, enaquesta sage front theC-in-Cr». Bèlgica,17desetembre de1944.De MONTGOMERY, Bernard, L.«21Army Group. Personal mes- 209 Elsmomentsdetensió tambéarribarien, 206

208 207 Antonio tava jadesmembrat isensemoral». una reacció tan virulenta per part d’un exèrcit que es- sorpresa, quan ja festejàvem el triomf. No esperàvem vam passar moltmalamentperquè ensvan agafar per aquella contraofensiva nazi.«Va seralesArdenes. Ho 214 213 212 211 210 va deixar marxar». que eren delsinfiltrats, nohopodíemassegurar, ise’ls ens semblava alemany. Tot iqueestàvem convençuts obrir laboca,il’altre parlava anglès ambunaccent que asió van venir a la nostra unitat dos soldats. Un no va uns delsaltres. Dalmauprosse­ Les dificultats òbvies dedis mateix lloc.Esva veure enaixòlamàdelsalemanys». donar voltes pelboscensadonàrem quetornàvem al que dirigieneltrànsitensdesviaren. Estona desprésde i, enarribaraunadeterminada cruïlla, uns“americans” episodis: soldats alemanys. Dalmaurelata und’aquells còmics distingir elsveritables estatunidencs delsdisfressats britànic conjuntament ambelsamericans,hauriende d’operacions iaixí,elssoldats republicans del’exèr que estaven enquadrats enuncos auxiliar, Dalmau i la seva velocitat detirielseufàcilús».214Així,tot i «Vaig lluitarambunasten, una arma molteficaçper que fa al’armament utilitzat, Dalmaufa èmfasi enquè donar-nos suports’acabaren elsalemanys».213 Pel encara corren. Quanva sortirl’aviació americanaper Però quanva sortirelsoltot va canviar, crec queavui posar enescacal’avantguarda delesnostres for els alemanys «aprofitaren unsdiesdemoltaboira per L’infortuni havia agafat laNOSC just enplecamp Van serunsmomentsdemoltatensió. Per Dalmau, de Gerona, 6d’abril de1980, p. 19. que desembarcó enNormandíaeldiamás largo», Los Sitios GAY, JosepVíctor. «Francesc DalmauiNorat, ungerundense viu, 1983,p. 118-120. CORACHAN, Jordi. «Elúnico español superviviente», Inter- niel. Los españolesdeChurchill, p.48. ARASA, Daniel.Elscatalans deChurchill, p.68; ARASA, Da- ARASA, Daniel.Elscatalans deChurchill, p.67. viu, 1983,p. 118-120. CORACHAN, Jordi. «Elúnico español superviviente», Inter- «uns quantsviatjàvem encamionsamericans 212 ­tingir-los farien desconfiar gueix: «Enunaaltra oc- 210 ­ces. ­cit 211

87 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 88 FRANCESC DALMAU a lescasesadjacents. com espodenobservar amb revestiments defeltre, que havien estat fetes les provisionals reemplaçaren les reparacions definitives Després delaguerra destruïda durant elBlitz. a reconstruir unateulada Corps ajudantunobrer Un membre delPioneer 1945-1946 Anglaterra, IWM 218 217 216 215 tar mort10vegades, 10vegades. Omés». crèdul detantabonaestrella afirmava «johauriad’es- Sembla mentida.Vaig tenir moltasort,molta».216In- talvi perduesguerres, «aminoemvan ferir mai,mai. mau atribueix alafortuna elfet d’haver passat saies- poder empunyar denoulesarmes.Iexplicar-ho. Dal- la NOSC assignats atasquesauxiliars,finalmentvan lla delesArdenes».215 Aixídoncsels«republicans» de Rhin quanvam arribaraaquest riu,desprésdelabata ­ tion Army quevam canviar perladeBritishArmy of l’espatlla unaespasetaamblainscripcióBritishLibera­ de laGuerra Civil.Defet, quanvam sortirportàvem a defensàvem lademocràciaillibertat perquè veníem cans nació delsefectius humans.Com éssabut,elsrepubli­ de lesArdenes hifou decisiu,entre d’altres, ladetermi- les forces britàniquesdurant dècades.Allàalabatalla subfusell defabricació anglesade9mm.moltcomú a seves posicions.D’aquí, queelmetge recordi aquest haver-hi ocasionsenqueelfront esva aproximar ales els seus companys disposaven d’armes, i més quanva i coneguts, algunsqueheconegut ara)». sat aquests diesmoltbé,tothom m’haconvidat (amics la capitalnord-catalana. «Com podeusuposarhepas- immensa alegriapelsamicsicompanys queresidien a ta isubstancial. Elfet detornar aPerpinyà suposàuna pare, sensecensura franquista pelmig,era mésdirec- rant els mesos anteriors, la correspondència amb el nya Nord, després d’unparèntesi dequatre anys. Du- de 1945,Francesc Dalmauarribava denou alaCatalu­ per poderretrobar alseupare Laureà. Així,l’1degener traslladar-se a una Perpinyà ja alliberada dels nazis, dies, incloent-hielsdiesdeviatges, queaprofi­ festivitat de Nadal, li concediren un permísdecatorze Els darrers diesdedesembre de1944,desprésla gener de1945.ADAM. DALMAU, Francesc. «CartaaLaura Norat». Perpinyà, 10de Ibídem. de Catalunya «Divendres», 18desetembre de1998,p. 7. SALADRIGAS, Jordi. «Nascutpersobreviure», ElPeriódico va faltar maielte 8dejuny deles5”»,ElPunt, de1994,p. 24. POYANO, Joan.«Francesc Dalmau: “Durant laguerra noens «que hihavia alaunitat estàvem empapats que 218 217 tà per 220 219 que ensacollia acasaseva». triomfals, peròguardo records molt bonics de la gent cionar acolliment mésamical.Novaig viure entrades diferència dels francesos, els belgues ens van propor- medenne, i el tracte que rebien de la població: tre d’altres, Charleroi, ciutat valona alcostat deRo- continuen fent tasquesauxiliars.Dalmaurecorda, en- de maig1945suposalarendició total d’Alemanya. de comandament general, el Führer se suïcida. El 7 i 8 Dos diesdesprés,el30d’abril, albúnquer queliservia turat denou,aquest cop pelspartisansquel’executen. contra elterror naziarribenaBerlin.ElDuce éscap- Eslovàquia... A finals d’abril, els exèrcits que combaten soviètics entren aHongria,Polònia, Àustria, Txèquia, barquen tambéalacosta mediterrània francesa, els la ribaesquerra delRin.Enparal·lel, els aliats desem- cits angloamericansquedirigiaEisenhower entren a prés del’alliberament delacapital francesa, elsexèr- molt importantpelfront occidental delconflicte. Des­ mandia havia estat unèxitihavia suposat unavenç Roma eljuny de1944.Eldesembarcament deNor- dent terreny afavor delsantifeixistes, quealliberen incapaç demantenir latotalitat peninsularivan per- havia estat empresonat pelsaliats, elfeixisme ita­ generalitzarien iaItàlia, tot ielrescat delDuce, que jos massius delsaliats contra lesciutats alemanyes es germànics s’anava fent méscomplexa. Elsbombarde- na meitat, i els primers mesos de 1945, la situació dels d’aleshores, ialllarg del1944,enespeciallaseva sego- siu desdelaincapacitat deconquerir Stalingrad. Des manya per què,segonsell,noelsvan deixar accedir aAle- impossibilitat dedur-hoaterme. Dalmauensparlade sar-se enterritori germàniciveu enl’aturada belgala en Hitlerpintura, peròemsemblaexagerat». nien porqueelsespanyols enscarreguéssim finsitot La NOSC estraslladada aRomedenne, aValònia, i L’enfonsament delTercer Reich havia estat progres- A la companyia republicana hi ha qui desitja endin- va faltar maielte 8dejuny deles5”»,ElPunt, de1994,p. 24. POYANO, Joan. «Francesc Dalmau:“Durant laguerra no ens dia», Presència, 2dejuny de 1984,p. 31. FABRE, J. «Francesc Dalmaualdesembarcament aNorman- «No hivam arribaraentrar. Esdiuperquè te- 219 220 lià és «A 89 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 90 FRANCESC DALMAU ADAM a Cricklewood. al 23,ChicheleRoad, londinenca, davant laseva residència Francesc Dalmau abril de1946 Londres, 222 221 ollint tot elmaterial britànic quehihavia enbones de laNOSC continuaria encara unsmesosmésrec - manya, finalmentlajaponesa,tascadels membres risme». feta japonesa tat. Dalmau,sempre irònic,afirmava queamblades- l’altra puntadelmón,elpaís nipó jahavia estat derro- Així, quanDalmaus’estava preparant percombatre a i Nagasaki.Larendició japonesaseràunfet endies. cideixen llançarduesbombesatòmiques aHiroshima victòries delsEstats Units a Iwo-Jima i Okinawa, de- way, GuadalcanaliladeLeyte. Al1945,desprésdeles amb batalles de renom com lesdelMarCoral, Mid- icana tindrienunpaperprotagonista enaquellfront, de desembre de 1941— la marina i l’aviació nord-amer- flicte, laGuerra delPacífic. ApartirdePearl Harbor—7 Àsia», elsjaponesosobririenunnoufocus delcon- les portes d’Austràlia. Obstinats enconstruir «laGran a tota lazona queva desdelaSibèriaorientalfinsa tinentals, com laManxúria,quedespréss’ampliarien als primers1930, incorporant-se amplisterritoris con- na al’Extrem Orienthavia començat laseva expansió dial al costat del’Eixitaliài alemany. La potència nipo- tat unparticipantdestacat delaSegonaGuerra Mun- front delPacífic. Allà,l’imperialismejaponèshavia es- apuntaven que Dalmau i els seus serien traslladats al a tots ells.Tot iaixí,comencen asorgir rumorsque va indicarqueesdonaria pasaunanova etapaper fins eldiasegüent». dels aliats [...]lamajoriadenosaltres novam tornar menjar, cantantiplorant d’alegria, celebrant lavictòria int-se anosaltres ambpetons, abraçades, beguda, «al saberlanotícia tot elpobleva sortiralcarrer un- sergent delacompa­ notícia s’estengué ràpidament pertot arreu. Grande, última destinació, quanelsalemanys esrendeixen. La Tot i les successives rendicions, la italiana, la d’Ale- Ambelfinaldelaguerra alcontinent, tot sembla- La NOSC es trobava encara a Romedenne, la seva 27 d’agost de 1989, p. 46. VILAR, Albert. «Ens sobraven mitjans per guanyar», as deAntonio Grande, p.82. GRANDE, Antonio. NumberOneSpanishCompany. Memori- 222 Laguerra, ara sí,havia acabat atot elmón. «vaig perdre l’oportunitat de fer més tu­ 221 nyia deDalmau,explicitava que

El Punt, netejant, reparant ipintantaltres espaistambéutil- reflectors utilitzats percombatre elBlitzalemany— i de demoliciód’instal·lacions bèl·liques —com ara els possibles. nar-los alsseuspropietaris enlesmillorscondicions minats momentsperl’exèrcit britànicdecara ator- aquells edificisquehavien estat ocupats endeter- ra. Enparal·lel, tambéhavien dedeixar enbonestat condicions decara atornar-lo aportarAnglater- 225 224 223 erents poblacionsdelcomtat deDevon novembre lesdiverses seccions sóndestinades adif- sembarquen a Dover i s’instal·len a Chard, fins que l’1 de terra, deixant enrere elportflamencd’Ostende. El 17desetembre de1945laNOSC torna a Angla­ ADAM amb motiudelaDiadaSantJordi. per ladelegaciódeGeneralitat deCatalunya al’exili Invitació aFrancesc Dalmaudelarecepció organitzada Londres, 23d’abril de1946

Seaton, 19degener de1946.ADAM. llespir. DALMAU NORAT, Francesc. «CartaaLaureà Dalmau». seu pare, queenaquellsmoments residia alesIlles, alVa- del comtat de Devon, Francesc Dalmauenvia unapostal al El gener de 1946, des de Seaton, una d’aquestes poblacions «Service andCasualtyForm». The Army Personnel Centre. as deAntonio Grande, p.82-83. GRANDE, Antonio. NumberOneSpanishCompany. Memori- 223 225 entasques 224 De- 91 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 92 FRANCESC DALMAU APC-SDHD on apareix registrat com a«spanish(catalan)». Full deserveis delsquatre anys icincmesosdeFrancesc Dalmaucom amilitarbritànic, 27 d’octubre de1941 -19demarç1946 Josep Nicolau, MiquelOrtíiJaumeVaquer. Llorenç Montoursí, Francesc Munyoz, JosepMunyoz, Agustí Nogueroles, lla, Pere Delatorre, Francesc Dalmau,JosepFernández, Conrad González, ens elsdetalla:JosepAmils,EmiliBorràs,JoanColomé, ManuelCortie­ aniversari del’afusellament delpresident LluísCompanys. LuísMonferrer Català deLondres organitza l’octubre de1945percommemorar elcinquè na decatalans delacompanyia sesumenal’acte derecord queelCasal la tornada alanormalitat, desprésdelconflicte. Desd’allà, unaquinze- ciats ilacompanyia ésdissolta. després delafinalitzaciódelconflicte, elsmembres delaNOSC sónllicen- dies, enservarà unrecord inesborrable tota laseva vida. 230 229 228 227 226 itzats durant la guerra. molt clarqueelera veritablement decisiu[peralavictòriaaliada] cia francesa en un discurs a le Neubourg. a tal». però senseespanyols pot afirmar-seque nohauriaexis ment eren espanyols. Naturalment hiva haver excepcions molthonroses, l’impuls combatiu delshomesdeladivisiófrancesa deLeclerc, quebàsica- eficaç allàonlavan protagonitzar elsespanyols, delamateixa manera que França tinguéenlavictòria aliada.«La resistència aFrança nomésva ser ja septentrional delpaísgalminimitzaaquesta veneració delpaperque Dalmau, que havia desembarcat a l’Hexàgon i havia avançat per la fran - els delaresistència francesa ques’havia enfrontat al’ocupació alemanya. Per alahistòria d’aquella SegonaGuerra Mundialquedaran mites com mandía eldiamás largo», Los SitiosdeGerona, 6d’abril de1980, p. 19. GAY, JosepVíctor. «Francesc DalmauiNorat, ungerundense quedesembarcó enNor- «Army Forrm B200B».The Army Personnel Centre. ved». Bournemouth,1946. bèl·lics, tambétenen llocelsdarrers pagaments.LIEUT. «Information hasbeenrecei- ARASA, Daniel. Vila. Pallejà, JosepPeiró, JoaquimPorcar, JaumePadró, ÒscarRobert, Samuel SarrióiLluís AntonJoan Gascó, Grau, JoanGirona, Anton Masot,JosepMaydeu, JosepMartí,Joan cita Monferrer Catalán: JoanBernades,JosepRafael Borí,JosepCanadell, 361 C.A de la Pioneer Corps que també se sumaren a l’homenatge a Companys. Ens els Bretaña 1936-1977, p.89. Aaquests, caldriasumar-hidivuitcombatents catalans dela MONFERRER, Luís.OdiseaenAlbión:losrepublicanos españolesexiliados enGran «Carta alesgermanesDalmauNorat». Somerset,17defebrer de1946.ADAM. l’ocasió idesprésnos’hanpresentat millorsocasions».DALMAU NORAT, Francesc. que haurienpogutsermoltinteressants. Però perguardar elcarret vaig deixar passar deixar deprendre fotografies de labatalla deFalaise, prop deLisieux,aNormandia, campanya, ja que ha pres part a les operacions militars del segon front, tot i que vaig de laseva aficióperfer fotografies ambunacàmera defotos que«portajamolta D’altra banda,alfebrer, desdeSomersetescriualesseves germanes,onelshiparla 230 Així,DalmaucriticaDeGaulle,aquiva escoltar lloarlaresistèn- Els catalans de Churchill, p.68-69. Amb la finalització dels seus serveis 226 Eren les darreres feines en el que havia deser 228 Dalmau,quehihaestat quatre anys i144 «Ens va defraudar, perquè teníem 227 El19demarç1946,mesos ­tit laresistència com 229 LDM en unafotografia d’estudi. Francesc Dalmau Londres, maigde1946 93 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 94 FRANCESC DALMAU ADAM per laToscana. britànic, devisita ja llicenciat del’exèrcit Francesc Dalmau, Florència, 1946 i endestaquen, també,elseupaper mèdic. fumador, quesempre va serconscient delaseva feina criuen com unmilitarambunaconducta exemplar, no dient militarnosónmenors.Elsseussuperiorseldes­ paraules dereconeixement queconsten alseuexpe­ 234 233 232 231 ganització delsanglesos». eren elpodermilitarieconòmic delsEstats Unitsil’or- pot dir-sequecadadiaalescincensservienel te». Ni unsoldianova fallar l’aprovisionament, igairebé Guerra Dalmau a valorar la seva participació a la Segona Gran l’artilleria. Això,il’humorirònicdelbiografiat porten a nia unpaperprotagonista, juntamentambl’aviació i ra Civilambunfoc mésdirecte, onlainfanteria hite- i alimentàriesquehavia hagutdeviure enunaGuer- estava molt condicionada per les dificultats tècniques nord-occidentals de França. Lavisiódelgironí, amés, bona partdelacarnisseria quetingué llocalesplatges segona ofensiva, quanlestropes dexoc ja havien patit seva companyia va serenviada alcontinent enuna dinsà enunafase jaavançada delacontesa iquela els militarssónaficionats adonar medalles». justa mesura i,traient-se mèrits,diuque«jasabem d’aquests reconeixements, Dalmau els situa a la seva The War Medal 1939-1945. Tot i elvalor decada un The France andGermany Star; The Defence Medal;i després sempre lesguardarà: The 1939-1945 Star; se ilesquatre medallesambquefou distingit anys La sortperaFrancesc Dalmauva serques’hien- Sigui com sigui,laduresa delaguerra nopotnegar- dia», Presència, 2dejuny de 1984,p. 31. FABRE, J. «Francesc Dalmaualdesembarcament aNorman- impending release». The Army Personnel Centre. de Dalmaudurant els seusanys deservei. «Notification of Les paraules, datades a19demarç1946,elogienlatasca p. 55. có enNormandía»,ElNoticiero Universal, 1demaig1985, MORATS, Pau. «Francesc Dalmau,uncatalán quedesembar- niel. Los españolesdeChurchill, p.45. ARASA, Daniel. «com un viatge enun transatlàntic de primera. Els catalans de Churchill, p.65; ARASA, Da- 231 233 232 Ara, les 234 95 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 96 FRANCESC DALMAU ADAM Université deMontpellier. en Medicinaperla el títol dedoctor poc desprésd’assolir Francesc Dalmau, Perpinyà, generde1948 3 en pogut aclimatar a la manera de fer britànica. Al llicenciar-se, tots havien re- dels components delaNOSC notenien undominifluiddel’anglès inos’havi- en tornar ambnormalitat alapenínsulaibèrica. Almateix temps, però, molts tenir reconeixement internacional. franquista va maquillantelseusuportal’Eixis’aproxima alVaticà decara a ob- División Azul.Tot iaixí,quanlaguerra comença acanviar elseurumb, elrègim a unaEspanya oficialmentno-bel·ligerant acombatre alfront soviètic ambla Guerra Civil,lesrelacions delfranquisme ambl’Eixprosseguiren. Aixòportarà col·laboració delaItàliafeixista idel’Alemanya naziambelsfacciosos durant la permanència d’unadictadura enplenaEuropa Occidental. Desprésdel’estreta La geopolíticaielsdiferents interessos internacionals s’alinearen afavor dela Però nofou així,iaixòcomplicava extremadament elseuretorn alapenínsula. que amblacaigudadelsdictadorseuropeus tambécauriaelrègimespanyol. per lesamistats forjades alsidel’exèrcit. Què havien defer ara? Algunscreien etapa marcada pelscompanys d’unitats, perlesconfidències entre soldats i creus recordarien tots elscombatents quedonaren laseva vidaperlallibertat. tiples direccions. ANormandia,cementiris formats percampssencers plensde diferents cadaund’ells, enladefensa d’unsidealscompartits, seguiren enmúl- a lesseves esquenesmilionsdemorts. culpabilitat d’aquells quehavien posat enperilllaglobalitat delséssers, dei­ comptes amblabarbàrieiperquè la humanitat havia depoderjutjarelgrau de pa passada. DesprésarribarienelsjudicisdeNuremberg, perquè caliapassar ats devia ser notòria. Aquella sensació de feina feta, de deure complert, d’eta- d’aquella magnitud.Nocaldirquelasensaciód’alleugeriment delssoldats ali- ra od’unaaltra esvan veure afectades directa oindirectament perunconflicte ropa, en majúscules, però també per cada una de les persones que d’una mane- 3.1. Elsanys delllarg segonexili Els consells delmetge Per tant,elscombatents republicans delaSegonaGuerra Mundialnopodi- Els membres de la NOSC van tenir futurs ben diversos. Deixaven enrere una La història individuald’aquells quehavien participat, encircumstàncies molt L’acabament delaSegonaGuerra Mundialsuposauncanvi pelconjunt d’Eu- xant 97 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 98 FRANCESC DALMAU Segona Guerra Mundial. a lesacaballesdela el suddeFrança, Dragoon, quealliberà en elmarc del’Operació de l’exèrcit nordamericà, del 36ècos d’infanteria a laplatja deleDramont, el 15d’agost de 1944 del desembarcament, commemoratiu amics davant delmonòlit Francesc Dalmauiuns agost de1948 Saint-Raphaël, ADAM de laDiadaSantJordi que organitzava elgovern català. polític del’Estat espanyol. Finsitot, el 1946 havia participat a lacelebració ta­ Hi havia fet contactes ambl’exili catalanista icompartit momentsambca­­ 236 235 Pioneer Corps, onespottrobar, entre d’altres, l’estendard delaNOSC. ciativa delsergent William A.Green, aNorthampton s’hiobríelmuseudel les seves mentsitambéenunespaifísicques’articulà aposteriori. Per ini- Els records delaNOSC esmantindrienambelconjunt dels«pioneers»en tarien lanacionalitat anglesa,altres emigrarien apaïsosdeparlahispana. que elsdepararà elfuturdependràmoltdecadaund’ells. Algunstrami- but unlotderoba civil,ambcorbata, sabates ibarret inclosos,peròallò LDM du traitement ducoma diabétique. fluctuations delaglycémie aucours de Francesc Dalmau:Apropos des Coberta del’edició delatesi doctoral 1948 estiu de1946,laseva mare ilesseves germanes liproposen denoulapos- lans ibascos querestaven pendentsdecom podia evolucionar elrègim Francesc Dalmautindriadesd’aleshores aAnglaterra, laseva se­

1946. «Invitació aFrancesc Dalmau Norat. The catalan governement». Londres, 23d’abril de ARASA, Daniel.Elscatalans deChurchill, p.47. LDM Diploma dedoctor enMedicinaperlaUniversité de Montpellier, deFrancesc Dalmau. 17 demarç1949 236 Aquell mateix gona llar. 235 99 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 100

FRANCESC DALMAU LDM a Catalunya. del seuretorn definitiu gairebé cincanys després prop delaFosca, Francesc Dalmau, novembre de1953 Palamós, mateix JubertenmàcapaPalamós. ta alaseva mare, enunacartaprivada queportael abans, peltemor dequantornin els“rojos”» licomen- dir elSrJubertqueara, aGirona, teniu mésvisites que nalització delaSegonaGuerra Mundial,hiés.«Emva bilitat d’uncanvi derègim immediat, desprésdelafi- terna, com amínimenalgunssectors, ésquelapossi- 237 de sempre al’escriure». gut motiu) iqueesnecessitava lamateixa prudència qued’unaaltra manera,en català (ja nohihaguésha- havia estat interceptada, precisament, perserescrita com maihesabutres d’aquesta cartahesuposat que per sermenord’edat ésmésdifícilquelipassi res, i d’això, vaig escriure una carta en català a Laura, que sura niperlescartes de l’estranger. Per assegurar-me var-ho. i queDalmau,perspicaç,selesempescapercompro- l’obertura delrègim éslalimitaciódecensura. Tot a afluixar. Unadelesmesures propagandístiques de bla —sembla—quelasituacióderepressió comença sibilitat detornar aGirona, cardisposend’avals isem- 240 239 238 perquè jojacomprendria dequive». crec quesihihalameva adreça arribarà)jaésbastant, oqualsevola laBisbal,Barcelona altre lloc.Siarriba(i nom; noposeuremitent ound’imaginar-hi[...]ilatireu màquina, no signar la carta si voleu, o amb un altre facin directament. «Podríeu escriure siéspossible a delicats sobre lasituacióreal dinsdelrègimnoho mare igermanesquesihand’explicar-li assump­ Per tantpucesperar». he devenir ambpressa. Joestic béinoemfalta res. que elgovern canviï enuntermini depocsmesosno totes: rona, Dalmau,enaquesta ocasió,horefusarà detotes amb elseufillipoderunificardenoulafamília aGi- Per això, de cara aserprudents, proposa a laseva Tot ilaproposta delaseva mare pertaldetrobar-se

Ibídem. Ibídem. Ibídem. juliol de1946.ADAM. DALMAU, Francesc. «CartaaLaura Norat». Anglaterra, 9de «Jo crec que mentre hi hagi la possibilitat de «Sé que, com amínimoficialment, nohihacen- 239 237 Semblaquelapercepció in-

240 238 tes 243 242 241 ver-me jaescapat?». sarà el mateix una altra vegada o potser pitjor, per ha- fer novament. «Quipot assegurar-me quenoempas- ar unaevasió depel·lículaperhaver-ho detornar a llargs mesosencondicions nefastes ijava haver d’ide- una situaciócom aquella.Java haver desobreviure lògic, Dalmauintentarà defugirquepuguirepetir-se Concentració deTreballadors». aBatallons res i tot i així no vaig fer més que córrer de Camps de avals imoltagentquedeianom’anava apassar da quevaig venir, usenrecordeu? Tenia tambémolts anys enrere. «Tinc l’experiència delaprimera vega - pesa moltenlaseva decisió,hihaelrecord d’unspocs s’havia anat estructurant alllarg d’aquells anys, com Companys. cesa pelcoll deManrella alcostat delpresident Lluís Antonio Aguirre, quehavia travessat lafrontera fran- tre ManueldeIrujoilafamília delpresident bascJosé cional deCatalunya. Així,mateix, tambécitaelminis­ corda Fermí Vergés, undelsdirigents delConsell Na- visitat endiverses ocasionsacasaseva. També enre- honoris causaperlaUniversity ofOxford, aquihavia Royal SocietyofMedicineiqueva sernomenat doctor ralitat. Eldoctor JosepTrueta, queva ingressar ala finances i decultura endiferents governs de la Gene­ calde deBarcelona, ministre deTreball, iconseller de terra, quedurant l’etapa republicana havia estat al- sonalitats. CarlesPiiSunyer, aleshores exiliat aAngla­ tració ounaltre llocanàleg». cap aGirona, aniriacapaaltra presó, campdeconcen- aconseguíssim perquè, possiblement, joenlloc d’anar de nou,nocrec quesim’atrevís apassar lafrontera ho tot ique, ambvosaltres, desitjósdepoder-nosreunir més, a l’exili, tot i l’enyor pels de casa. rà mantenir-se lluny delsseusdurant unsquantsanys D’una banda,hihal’esperança delcanvi, del’altra, i Cal tenir present quel’exili català aAnglaterra De l’exili Dalmaurecorda especialmentdiverses per- Així, Dalmau es reafirma en la seva posició i decidi­

Ibídem. Ibídem. Ibídem. 242 243 «Francament, 241 Com és 101 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 102

FRANCESC DALMAU LDM Francesc Dalmau. Circa 1955 244 com l’edició de la publicacióSenyera. i celebrar-hi les festivitats pròpies i altres activitats, Casal Català deLondres, onpoder-seinterrelacionar lana aAnglaterra decidiren establir unespaicomú, el guerra. Així mateix, membres de la societat civil cata­ de les posicions autodeterministes, per quan acabés la nitat catalana alaGran Bretanya, mostrant-se afavor tenia mostrar unacerta representativitat dela comu- capacitat limitadad’actuació del’organisme, hompre- constitució delConsell NacionaldeCatalunya. Tot ila tista iRoca seguiriaambl’arribada dePiiSunyer ila lació. La tasca prèvia duta a terme per Josep Maria Ba- també succeí ambelbasc,quimantingueren re­ des fluctuations delaglycémie aucours dutraitement per laUniversité deMontpellieramb la tesi Apropos senta latesi doctoral iesdevé aixídoctor enMedicina de lamedicina.Finalment,el5gener1948,pre- sabent queelseupare tambés’havia dedicat almón enllestir laseva formació seràcabdalperaell,més aprovant elsdiversos exàmens delesmatèries. Po­ lla carrera que havia iniciat una dècada enrere, tot rra ireprendre laseva formació aFrança, aMontpeller. devingut unfervent anglòfil,decideixdeixar Anglate­ finalitzar lacarrera deMedicina.Imalgrat haver es- per laconfrontació armada.Ara sí,desitjava po­ asions diferents elsseusestudis s’havien vist limi­ a posarfill’agulla enl’àmbitacadèmic.Enduesoc- victòria aliada,decideix que ha arribat l’hora de tornar tionar latascainstitucional catalana. unitària ilesinstitucions exiliades— percom caliages- l’exili —partits, personalitats, organismes de vocació esperar certes divergències entre elsintegrants de Dalmau aniriaavançant enlesassignatures d’aque­ Després deldeure moral acomplert, desprésdela sos Catalans, 1939-1978. Barcelona, 9-11 d’octubre de1989. década delos40», Congrés Internacional sobre l’exili alsPaï­ cianos y mallorquines exiliados en Gran Bretaña durante la p.143. Elmateix Monferrer enva parlara«Catalanes, valen- republicanos españoles exiliados enGran Bretaña 1936-1977, ra, entre d’altres. MONFERRER, Luís. Gimpera, JosepTrueta, Fermí Vergés, Antoni MartíiVentu - Carles Pi iSunyer, Josep Maria Batista iRoca, Pere Bosch i sors delCasalCatalà deLondres, al costat depersonescom Luís Monferrer citaaFrancesc Dalmaucom undelsimpul- Odisea en Albión: los 244 Noes feren tats der der du coma diabétique. 246 245 247 beure... aigua!,puixambdóssónaiguaders». ells novaren voler sermenys ianaren aunatasca com que tots elsqui presentaven tesis hocelebraven, gats aMontpellerfent Químiqueslaprimera vegada i, seu amicHeribertBarrera,ambquihavien estat ple- mosí. Bofill ensnarra l’anècdota talcom liexplicava elpala­ mental enlareconstrucció d’ERC.Elperiodista Josep bert Barrera, quiambelsanys tindràunpaperfona- pitalari MariscalJofre dePerpinyà. AlaCatalu ­ tal SaintCharlesdeMontpelleridesprésalCentre Hos- mau comença aexercir com ametge, primeral’Hospi- l’acadèmica. Ja amb el títol de metge sota el braç, Dal- ria elseupare Laureà Dalmau. Directiu d’ERCdelaGran Bretanya. També s’hitroba­ cesc Dalmauhiera present com adelegat delConsell Barrera, Antoni Rovira i Virgili, Humbert Torres... Fran- taló iJoanSauret. Hieren, entre moltsd’altres, Martí per JosepTarradellas, CarlesPiiSunyer, MiquelSan- dirigents republicans estrobaren alaciutat, presidits quista. Per fer-ho, el18i19degener1947 destacats política quecaliaseguiral’exili ienlalluitaantifran- de cara aanalitzarelmoment políticiacordar lalínia havia celebrat l’any anterior, unimportantPled’ERC gué. Defet, enaquesta ciutat delLlenguadocs’hi Calia, doncs,comptabilitzar latascapolíticai A Montpeller, elseucompromís políticesmantin-

de Montpeller»,17mars1949. títol dedoctor. «DiplòmedeDocteur enMédecine. Université sala deconsulta del doctor Dalmautambés’hipodiatrobar el que. tions delaGlycémie aucours dutraitement ducoma diabéti- Bertrand. DALMAU NORAT, Francesc. A. Balmès.Eltreball havia comptat amblaguiadeldoctor L. raud ielformarien elprofessor Carrieu,JeanColl deCarrera i El tribunal de la Tesi estaria presidit pel professor Gaston Gi- milió defrancs!», La Humanitat, 5demaig1949, p. 1. continuïtat delaformació republicana. «Japassem delmig ons populars que es feren per poder recaptar fons per a la de 1947, p. 1.AMontpeller tambécontribuí alessubscripci- «El Ple de l’Esquerra a Montpeller», 27 d’agost de1981,p. 11. BOFILL, Josep. «Francesc Dalmau.Dinsl’aigua», Diari, Punt «Francesc Dalmauestrobà casualmentambel Montpeller, generde1948.APalamós, alaparet dela 245 Aquell diacoincideix ambHeri- 247 La Humanitat, 4 de febrer A propos des fluctua- 246 nya Nord, 103

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 104

FRANCESC DALMAU LDM —amb elpetitJordi alsbraços—, PilarVilà, Laura Norat iEnricRoura iPuig iMartí. D’esquerra adreta: Francesc DalmauiNorat, Rosa MariaiOriol,Laureà DalmauiPla Bateig deJordi DalmauiMaria,elprimogènitdelmatrimoni deFrancesc DalmauiRosa Maria. Girona, abrilde1957 248 li. Francesc Dalmaufaria demetge d’Antoni Rovira iVirgi- 251 250 249 gesticula, com silacridòriapoguésfer-hi res». atrapa algú, la gent es concentra arran d’aigua i crida i gra, quedivideixendueslaplatja Gran. Quanelremolí també s’hifan remolins, elméstraïdor ésalaRocaNe- Així, com detallaRafael Nadal,«en diesdemalamar prengué lainiciativa i,tot iserconscient delesdificul- cies. JosefinaDalmau,lagermanadeldoctor Dalmau, sabedors com eren delaperillositat delescircumstàn- vilatans feia elpasallençar-s’hiperintentar salvar-lo, la cridòriaesfeia present arran d’aigua, peròcapdels tades lasotmeten acorrents fortíssims iperillosos». a lamainadaiperalsbanys familiars, peròlesllevan- forços sobrehumans perevitar d’ofegar-se. un nedadordemanasincera ajudamentre feia es- i com detantenpassava quanhihavia malamar, la família seguiafreqüentant tot sovint. Allà,tot d’una, els DalmauiNorat havien passat elsestius d’infants i seva tècnicanedadora. a Gibraltar, laJosefinaDalmautambéevidenciaria la evadir-se delcampdeconcentració d’Algesires fins cia a l’aigua i els seus coneixements de natació per mau tinguélasortdepoderaprofitar laseva resistèn- tresa nedadora elsmarcaria sempre. SiFrancesc Dal- estiguessin sempre vinculats almónmaríilaseva des­ circumstancies farien queelsgermansDalmauiNorat dria com aprotagonista laseva germanaJosefina.Les les comarques gironines, unahistòria surrealista tin- 248 I això és el que succeïa aquell dia, 31 d’agost de 1946, El fet ésque«laFosca ésunaplatja magníficaper Era alaplatja delaFosca, alacosta palamosina,on Paral·lelament, enaquellsmateixos anys, el1946,a

Elretorn alPrincipat comença aplantejar-se... Ibídem. d’agost de2012, p. 15. NADAL, Rafael. «Elbany delsdéus», La Vanguardia, 10 maig de1983,p. 32. les onadesaquiempresonà Diari,4de elseugermà»,Punt CROSA, Antoni. «Homenatge aFinaDalmau,querescatà de Antoni. Cartes del’exili, 1939-1949, p.645. vincles entre els Dalmau iRovira iVirgili aROVIRA IVIRGILI, Així enshoevidencia MariaCapdevila quanfa referència dels 249 251 250

guretat delrègimfranquista. Francisco Rodríguez Martínez, director general deSe- l’escoltaven. Noestractava d’altra personaquede zà laseva identitat, causantsorpresa aaquellsque bon portaaquellindividuquedevia serforaster. cació deservei delaJosefinahavien permèsportara Com sid’unmiracle estractés, lagenerositat ilavo- tats, esllançàal’aigua inedàfinsonestrobava l’home. 252 253 part del’estat. perill d’empresonament nidemesures repressives per germà poguessin tornar acasa,aquesta vegada, sense família republicana, lidemanàqueelseupare ielseu nia dinsdelrègim,intentaria complir-ho. Josefina,de que cregués oportúiqueell,perlaposicióte- ra senselaseva ajuda,va proposar quelidemanésallò na Dalmau,isabentquelamortlihauriaestat prope­ ment pelscorrents marins.Agraït pelgest deJosefi- quan sensevoler-ho s’havia vist embolcallat sobtada- venia apassar lesvacances alaplatja delaFosca, a casa. Rovira i Virgili ho feia saber a Ferran Cuito en de laseva mateixa generació, Laureà Dalmautornarà 3.2. Elretorn definitiuacasa der tornar alsuddel’Albera. perar aunescondicions generals d’amnisties perpo­ combatent tota laseva vida.Així, s’estimaren méses- legítim, icontra elquehavien combatut iseguirien part d’unrègimdictatorial quenoreconeixien com a pare Laureà, volgueren acceptar untracte defavor per mau, elcert ésquenielseugermàFrancesc nielseu S’explica queunavegada recuperat, l’homeverbalit­ Finalment, idesprésd’anys d’exili, com feien d’altres Tot i la bona voluntat expressada per Josefina Dal-

aquesta esfa referència alahipotètica repatriació d’exiliats. via anat produint, com amínim,des del’octubre de1946.En tre eldirector general deseguretat iJosefina Dalmaus’ha- Madrid, 25demarç1947. ADAM. Lacorrespondència en- RODRÍGUEZ, Francisco. «CartaaJosefina DalmauNorat». maig de1983,p. 32. les onadesaquiempresonà Diari,4de elseugermà»,Punt CROSA, Antoni. «Homenatge aFinaDalmau,querescatà de 253

252 Francisco Rodríguez 105

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 106

FRANCESC DALMAU ADAM Francesc Dalmau,alport,sempre apuntperfer unbany. Palamós, circa 1960 els seusanys alacasadesempre, enaquellesparets 257 256 255 254 aparença». barbeta retallada selihafet optimista, almenys en rers temps s’harejovenit pensantenelretorn ifinsla cap allà a baix el bon Laureà Dalmau, que aquests dar- d’exi­ una cartadel5dejuny de1948:«Ací lesplantacions cia éselseu poema “A Girona”». sions i de revenges. Fruit d’aquella amarga experièn- amb unaciutat difícil,plenad’egoismes, d’incompren- septentrionals delPrincipat, però,Laureà «va topar reconeixia elseufillenunacarta. ser motiu d’alegria pels cercles de Perpinyà, tal com sa l’edat de60anys. Ilaseva arribadaaGirona va ista». Dalmau] que ell[Francesc Dalmau]com elseupare [Laureà ment des­ marca davant delsqueopinenelretorn fou justa- per part de la dictadura. La seva germana Laura, re- règim, per tal de no tenir un tracte de favor especial la primavera del1948,acollint-se aunaamnistia del El retorn deLaureà Dalmautambééslògicate- setembre-octubre de1996,p. 6. «Una nitambLaureà Dalmau», naren noves d’ell». Roger [...]Elsmetges queconeixien elpare tambéemdema- va preguntar pelpare iemva encarregar records [...]Delclòs, Hortelans Massot [...]amésenVigo iMlleGalau quitambé xar iVila llegiralsAmetlles,Pujades [...]tambéhihavia els una mica en vistes a ésser divulgada entre amics, la vaig dei- exposa que«Com quelacartadelpare emva semblarescrita 17 de juny de 1948. ADAM. En aquesta, Francesc Dalmau els DALMAU, Francesc. «Cartaalafamília Dalmau Norat». 14- vida ambmoltahistòria», COMG. DALMAU INORAT, Laura. «Dr. Francesc DalmauiNorat: Una Virgili, p. 236. Laureà Dalmau».BLADÉIDESUMVILA,Artur. ElmeuRovira i a França, atornar capallàbaix.Fa pochatornat aGirona casens. Diu:«S’accentua latendència, entre elsemigrants marxar iDaniel Re Pujades deClaudiAmetlla, JosepPuig - Artur BladéiDesumvila onfa referència alspensamentsde També Rovira iVirgili, unsdiesdesprés,envia unacartaa ROVIRA I VIRGILI, Antoni. Cartes de l’exili, 1939-1949, p.563. liats esvan esclarissant. Abansd’ahir va mar­ 255

no haurienacceptat maiun“favor” d’unfeix prés delsalvament marítim,que«ésevident 254 Deixarà l’exili enrere alsdarrers diesde Revista de Girona, núm.178, 257 256 Laureà prosseguirà Alescomarques xar - ésser republicà sensedeixar d’ésser catòlic». rant laseva vidademostrà pràcticamentquepodia seva falda». tres, queérem petits,vam descobrir l’avi asseguts ala la papallona,“el llaçderepublicà”, endeiaell.Nosal- lien lavisió,peròmainoesdescuidava delseullacet, pre ambbatí iamblescataractes quejalienterbo- roní. havia tingutperala vida cultural del catalanisme gi- ja mésgrans, comprendrien elpaperqueseuavi del qualnoanirienentenent finsmésendavant, quan ama­ aleshores petitsdelacasa,doncs,mantenen unrecord den, com éslògic,elsseusnétsilesseves nétes. Els ra Carreras iPeralta. que obriengrans espaisalcarrer gironí deBonaventu - 261 260 259 258 fet arribar:«Distingit amic:Moltagraïts pelsseusmots agraïen aJosepTarradellas elcondòl queelshihavia cada alpaís, a leslletres ia la medicina. estel de bondat, noblesaid’idealisme», unavidadedi- Dalmau iPla,que«deixava delseupasperlavida,un febrer de1969, pocabansdefer 84anys, moriaLaureà polida senyoria». envellit, brillava en ell lamateixa amabilitat ilamateixa vegada, deretorn del’exili. Malgrat haver, naturalment, En circumstàncies similars,elvaig saludarperdarrera que Són elsanys delveterà Laureà elsquerecor ­ El prevere CamilGeisexpressa, tot fent memòria,

Casa deCultura delaciutat. metge, escriptor ipolíticalaplaça del’Hospital,davant dela la ciutat deGirona, compta ambuna estàtua debronze del el títol Per Morellàs, alesIlles.Idesdel14d’abril de2014, seves memòriesdelsanys alVallespir, entre 1949 i1950, amb a Agullana, la seva població natal. El 2013 es publicaren les dóna lloc, des del 1980, al premi literari que es concedeix nitat, 15 d’octubre de 1980, p. 3. El nom de Laureà Dalmau “Laureà Dalmau” enmemòriadel’insignepatrici», La Huma- RIMALLÓ, Florenci. «Notes comarcals. Adjudicació delpremi GEIS, Camil.Elsquehetrobat pelcamí,p. 323-324. GEIS, Camil.Elsquehetrobat pelcamí,p. 323-324. ques Gironines, 26d’agost de2013, p. 16. VÀZQUEZ, Eva. «ElnoidecanNorat», Avui. ElPunt Comar- ble delmetge, escriptor ipolític,latranscendència «l’havia conegut al’espona delllitd’unamalalta. «Recordo l’avi seriósalatauladelmenjador, sem- 258 259 Aixímateix, valora d’ell que«Du- 261 Els seus fills 260 El2de 107

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 108

FRANCESC DALMAU ADAM i Laureà DalmauiPla. Josefina Roura iDalmau,CarminaRoura iDalmau,Esther Roura iDalmau, JosefinaDalmauiNorat Ramon EugeniAlcalde-Moraño iDalmau,Jordi DalmauiMaria,Ramon Francesc DalmauiNorat —ambAntoni Alcalde-Moraño iDalmaualsseuspeus—, Trobada familiar alterrat delacasadelcarrer Bonaventura Carreras iPeralta. D’esquerra adreta: Girona, marçde1962 cara desfet econòmica i moralment. Després del «per- fins eljuny delmateix any. tre elcertificat deconvalidació delseutítol francès d’abril de 1949, la Universitat de Barcelona no va eme- crit alCol·legi OficialdeMetges deGirona desdel30 fos mésavançat que latradició sanitàriafrancesa. Ins­ titulació francesa, com sil’estat debenestar franquista ca. Per poderexercir al’Estat, necessita convalidar la ferma, peròdenouestroba amblaqüestió acadèmi - ver hagutdemarxar decasa. Ladecisiódetornar és la família ilavidad’unmateix, deuanys desprésd’ha- més d’aquestes consideracions, tambécaliapensaren des del’interior, quenodesd’unexili pocdaurat. A creien queseriamésútilincentivar l’antifranquisme descendència iobertura. Altres, però,almateix temps, a lapropaganda franquista, oferint aixíunaire decon- veus deienqueelretorn delsexiliats seriautilitzat per que donaven suportal’Eix,quèhandefer? Algunes tenen intenció d’enderrocar eldarrer delsdictadors les potènciesdemocràtiquesdelmónoccidental no dels exiliats apartirde1947. Unavegada sembla que mateix, fruitd’undebat intern queéspresent enmolts d’un puntdevista humàipersonal. Ésunadecisió,tan- ni desd’unpuntdevista polític ièticnitampocdes 263 262 va lluitarsempre ambesperitampliiclar» ha mort enlaterra que el va veure nèixer, i per la que ments foren elsdesempre finselsdarrers moments: més incompresa és.Nocallidiguiqueelsseussenti- amor envers aquesta Catalunya tan més estimada com amb elnostre malhaurat pare, nascudaal’escalf d’un de condol, signesdelavella isincera amistat quel’unia par-se alafamília. deixar elterritori sotaadministració gal·laperapro­ torn delseupare, Francesc Dalmautambédecideix Dalmau, jaaCatalunya, estroba ambunpaísen- El 31degener1949, pocmesosdesprésdelre- toni. Cartes del’exili, 1939-1949, p.644. Dalmau hamarxat avui [de Perpinyà]». ROVIRA IVIRGILI, An- 1949, enlaquelicomenta precisament que«ElfilldeLaureà Sunyer, datada alacapitalnord-catalana el31degener Així trobem una cartad’Antoni Rovira iVirgili aCarles Pi i rona, marçde1969. AMTM. DALMAU I NORAT, Germans. «Carta a Josep Tarradellas», Gi- 263 Noésunplantejament senzill, 262 dispensa pagada». papers ideproporcionar-me unaplaçaaunHospital, metges iqueells se’mcuidariendedespatxar-me els parlar i la conversa es va portar que allí necessitaven tre ensvàrem trobar iensvàrem aBarcelona posara neral delPanamà aAnglaterra ialsdosdies,tots qua- República d’aquell país.Hianava tambéelCònsolGe­ tre delPanamà aFrança icunyat delPresident dela panyat desdeParís mateix. L’amo del’auto ésminis- que passava per Breda amb un auto que l’havia acom- veure’m aquellnoiqueesdiuFoz iqueviuaParís, circumstàncies alaseva mare: «L’altre diava venir a sual icuriós.Dalmau,enprimera persona,n’exposa les la seva professió mèdica.Elcaspanameny ésbenca- —a Madagascar, aPanamà— pertaldepoderexercir ta ocasiósónofertes laborals quelisónproposades racteritzat desdelaseva sortidael1939. Enaques- de nou,acompanyades delconèixer mónquel’ha ca­ prés a Breda. Allà, les indecisions de futur li aparei­ cesc Dalmauexerceix primeraGirona perpassar des­ qüestions burocràtiques, aprincipisdels1950 Fran - valors ilamoralitat pròpiadelrègimdictatorial. cial» peralesnoies,complementen lainculcaciódels servei militarobligatori peralsnoisiel«servicioso- la OJE, com aespaidesocialitzaciólajoventut. El mateix temps situalaOrganización Juvenil Española, com unaeinaperconstruir addictes alrègim,i la «formación delespíritunacional»enténl’educació per sereducat aMadrid.Elfranquisme, amés,amb Sucesión ielmonarca al’exili acorda portarelseufill dum —ambduesdel1945—,el1947 s’aprova laLey de com elFuero delosEspañolesola Ley deReferén - començat a configurar tot un entramat legislatiu s’ha anat aposentant.Siaprincipis dels 1940jahavia dó» obtingutperlesdemocràcieseuropees elrègim 264 àmplia colònia d’exiliats catalans ambquidebense- icà? De fet, a l’altra bandadel’Atlàntic hi havia una Havia de fer Dalmau el pas cap alpaíscentreamer- d’aquestes característiques noarribava cadadia. Des delseuretorn, iunavegada enllestides les Així, doncs,quèhavia defer? Unaoportunitat de 1951. ADAM. DALMAU, Francesc. «CartaaLaura Norat». Breda, 18d’abril 264

xen 109

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 110 FRANCESC DALMAU LDM al jardí delacasafamiliar. amb laseva fillaLaura amb bata demetge, Francesc Dalmau, Palamós, 1966 gent» delsuddeCatalunya idelPaís Valencià. Sobretot desqueapartirdelapostguerra hiva venir ments queméshaconformat lafisonomiadePalamós. cert que«els pescadorssónsensdubte un dels ele- que manté els seus trets i la seva manera de fer. I és formant-se, respecte la població d’avantguerra, però 268 267 266 265 plaça com a metge a la Seguretat Social. partir del1956, s’instal·la aPalamós, onobtindràuna 1953, amb l’especialitat de reumatologia, i finalment, a mau tambéexerciria aPalafrugell, desdelfebrer del Finalment, decidíromandre aCatalunya. pogut retornar acasaseva, ladecisióescomplicava. de viure aFrança iaAnglaterra, unavegada quehavia llit ireconfortat. Però desprésdetantsanys devoltar, gur podria fer companyonia i amb qui s’hi sentiria aco­ ment bastant sa». a l’altura d’unpoble que espot considerar [...]moral- bo­ da aaquellPalamós queDalmau descriucom «unlloc d’en Dalmau treballava a les oficines de la Sarfa, i la també coneixia bé.Aladècadadels1950, elsogre gell, poblacióbenpropera aPalamós, ique Dalmau de 1956, ambRosa MariaiOriol,natural dePalafru- família. Així,Francesc Dalmauescasarà,el7d’octubre en aquesta costa gironina onformarà laseva pròpia també al bonfer de JosepMariaAinaud de Lasarte. del móncultural dePalamós aVentura Gassol,gràcies sament Dalmauparticipariaenunhomenatge ciutadà després delamortFranco. Anys méstard, preci­ conseller delaGeneralitat republicana tornà del’exili bat també a Ventura Gassol i la seva esposa, quanl’ex D’aquesta manera, desprésdeGirona iBreda, Dal- En el seu Empordà desempre torna a arrelar-se, i és És aquell Palamós de l’Hotel Trias, on s’havia retro- nic, ben situat, on la gent és noble [...]

Diari, 30desetembre de1982,p. 25. CROSA, Antoni. «Palamós homenatjà Ventura Gassol», Punt Palamós, unprivilegi, p. 29 Empordà, octubreBaix de1990, p. 13-15. pensaments d’unpolíticambexperiència», La Proa, diaridel SUQUET, Maria Rosa. «Els nostres polítics. Francesc Dalmau; legiat deFrancesc DalmauiNorat. COL·LEGI OFICIALDEMETGES DEGIRONA.Fitxa decol· 266 És un Palamós que ha anat trans - 265 Crec que està És la torna- 267 268 - dels companys d’assajos delaRosa. dent críticd’aquella manifestació artística» relatava un at deles5hlatarda, fou espectadoricondescen- na ocasió,elmateix doctor, mentre dinava, nomésavi- n’esdevenia l’escenari. I el pati debutaques? «Enalgu - ya Aurora Bautista». que ses dramatúrgiques tingudesambRosa Maria,explica Lluís Molinas, de Palafrugell, en referència a conver­ celona, fent cursosd’art dramàtic. L’activista cultural hagués estudiat dejove al’Institut delTeatre deBar- seva família era prou liberal peracceptar quelaRosa 271 270 269 272 273 pera iassajar elsdiàlegsdelesobres». després d’endegar lacasapodiaatendre lasalad’es- es duguessin aterme acasaseva «d’aquesta manera, poder fer-ho tot, va proposar queelsassajos teatrals aria participantenobres deteatre amateur. Per talde devoció per a la representació artística. Així, continu- Aquesta dobletascalafeia compatible amblaseva La Voz delaCosta Brava». mar partdel’equip degravació d’obres deteatre pera gunes obres degrupsamateurs locals.També va for - món deladramatúrgia, iperaixòparticipava enal- tornar aPalafrugell peròcontinua aficionant-litot el Així, desprésd’unsanys alacapitalcatalana, Rosa «va no eren benbéelshabitualsenunavilacom lade bre abansdeles12hlanit,enmoltes ocasions». de fer-los entendre queelDoctor noelspodiare- trucava odemanavisita,ella,«ambpaciència,havia tasques administratives alseumarit.Així,quan hom binava ladobletascad’ocupar-se delallariajudaren (Palamós, 1961) iMarta(Girona, 1965). LaRosa com- 1957 -Palamós, 2010), Ramon(Palamós, 1960),Laura Com s’apuntava, els horaris del doctor Dalmau El matrimoni va tenir quatre fills: Jordi (Girona,

Ibídem. 2004, p. 21. dota», MOLINAS, Lluís.«Eldoctor Dalmau.Entre lahistòria i l’anèc- Ibídem. Ibídem. Ibídem. «sovint emcomentava queva tenir percompan- La Proa, diari del Baix Empordà, 17-23La Proa, diari del Baix de febrer de 269 Molinasenprossegueix elrelat. 270 273 272 Elmenjador, 271

111 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 112 FRANCESC DALMAU LDM Laura, MartaiJordi. i elsseusfillsRamon, Francesc Dalmau De daltabaix, Les Illes,1968 sortint delCineCarme». Dalmau ipassar-la arecollir alesduesdelamatinada meva mare ales10hdelanitalconsultori delDoctor dors que«Personalment recordo haver acompanyat la al móndelteatre LluísMolinasquanensfeia coneixe- també lesanècdotes personals. Com ladel’apassionat fet generalitzat peldoctor Dalmau,però,s’hitroben 278 277 276 275 274 es pregunta lamemòriacol·lectiva local. sultori, moltes vegades jabenentrada lamatinada?» tats” norecorda lesllargues hores d’espera alseucon- tar ahores intempestives. «Quidelsantics“aconduc- obligacions deldoctor, feien quesovint haguésdevisi­ va el turismeincipient. En aquest marc, les nombroses població, amblesmaneres méseuropees queporta- Palamós, quecombinava elsjornstradicionals dela de resignació cristiana». agombolar-s’hi pacíficament,ambunaabsolutacara da laparaula— decalbatlle-doctor, lagentcomença a d’una bentocats, alasalad’espera —maitanencerta- Servià afegeix, jaalaconsulta que«quan sónquarts l’estona? què s’hi fa, allà? de Palamós ielsdefora vilas’esperen, com passen a calmetge”. I tots hotroben d’allò mésnatural». als seusfamiliars quese’n van adormir:“Jo me’nvaig «el quitémaldecapopanxa acostuma adir mosí JosepmiquelServiàbédescriuaquesta situació: pediment perdeixar-ho perl’endemà. Elpoetapala- sitar alaseva consulta, sensequel’hora fos unim- tera ambl’instrumental, l’eina detreball». pogut salvar elquerealment liinteressava; laseva car- Miques. calcinant-se d’imprevist, unmatí, enmigdelpontd’en el seu«dos cavalls», quejatenia unsanys iqueacabà misos i anava sempre amunt i avall a passar visites amb Quan tota lafeina itinerant jaestava feta, tocava vi­ El fet ésqueeldoctor tenia nombrosos compro­

Ibídem. SERVIÀ, Josepmiquel. Granissat p. decafè, 98. Ibídem. Ibídem. Ibídem. «El cotxe alafilihavia fet figa,peròellhavia 278 275 Idurant l’estona quelagent «Alguns hi fan un son. D’al- 276 274 D’aquest 277

de lanit!». da alavorera esperant l’arribada delDoctor... ales12h nat General Sanjurjo, perveure lallarga cuaassegu - Molta gents’arribava finsalcarrer aleshores anome- cosa realment insòlita i motiu d’una certa expectació. prestaven importància, els procediments era quelcom benhabitualino hi sitar-se». ge, unjerseidecriatura il’haacabat pocabansdevi­ la mésidònia—quehacomençat, enarribaracalmet- que hihahagutmésd’unpacient—quinaaltra parau- visió, s’hihaemportat mitja,van perfeina. Esconta tres hillegeixen unllibre, odos.Id’altres que, enpre- 282 «Consultoris», 281 280 279 de pagaments.Aixòcomençarà asuposar modifi- font deriquesaqueajudaareequilibrar la balança ment d’inversions estrangeres. Així,elturismeésuna nacional decreixement econòmic hi ajuda,com l’aug - del 1959, ambelPlad’Estabilització. El context inter- i d’haver tendit capauncerta liberalització, apartir sarrollisme, després d’haver abandonat l’autarquia una transformació dePalamós. Eren elslustres delde- aquells anys deladècadadels1960elturismesuposà coneixements idiomàticsd’anglès ifrancès. Així,en el seucas,amés,era especialment apreciat pelsseus que finsales6delamatinada encara feia visites». coltar-te, revisar-te idiagnosticar-te [...]aquelldoctor tel·ligent queprenia tot eltemps delmónimés aes- mosins ipalamosines[...]aquelldoctor tranquil iin- «aquell doctor detota lavida,elmetge demoltspala­ patia iquelagentelrecordi, moltsanys despréscom els seuspacientslaquelioferirà unaaureola desim- cament, elturismetambénecessita demetges. de turistes amplià el ventall de pacients, ja que lògi- Era aquella atenció i predisposició del metge amb A mésdelapoblaciónatural delterritori, l’arribada

5degener2004, p.Punt, 23. RIBAS, Josep. «el lector escriu. Avançat alseu temps», El 2004, p. 21. dota», MOLINAS, Lluís.«Eldoctor Dalmau.Entre lahistòria i l’anèc- Ibídem. 279 La Proa, diari del Baix Empordà, 17-23La Proa, diari del Baix de febrer de 280 No cal dir que si per als que en coneixien

Punt Diari,23d’agostPunt de1987, p. 34. «això per als forasters era una 282 281 En 113 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 114 FRANCESC DALMAU l’amistat tota lavida. amb elqualva mantenir Spanish Company, de laNumber1 un delscompanys s’afincaria aCalafell— —un murcià que amb Antonio Fernández, i Rosa Maria Francesc Dalmau Al MasElsArcs, Vall-llobrega, circa 1970 LDM 285 284 283 sava Molinas. pacients iamicsseuseneldecursdelsanys» expres- ració perdiversitat depersonesquehanesdevingut el seunomenmoltscasosésmotiu gairebé devene­ com a Palafrugell, Mont-ras, Vall-llobrega o Calonge, no només.«Crec honradament quetantaPalamós era unpuntdereferència peralpobledePalamós, però 3.3. ElpacientJosepPla nar ambelmateix ritmequetenien al’anada». darrere de Cap Gros i una hora més tard els vèiem tor - sobri, peròimpecable;desapareixien fent crol, capa tites, denedador, iescapbussaven ambunestil molt tota laplatja.esposaven AlBassit aquellesulleres pe- berts perunbarnúsquedonava unaire debalnearia «molts turistes quebaixaven del’hotel Rocafosca, co- taments costaners idecàmpingsallitoral. es, ilacons veure elmón.Ésl’entrada delestelevisions alescas- cacions urbanístiques icanvis demanera defer ide més exacte queespot fer del doctor Dalmau». i estimat pertothom [...]crec queaquest éselretrat sempre disposat aajudaralfeble isobretot respectat Ciutadella), onelmetge depobleésl’homeabnegat, ge denovel·la [...]d’aquelles novel·les d’en Croninn (La nicipi. Per Molinas,«el doctor Dalmauera unpersonat- com unapeçaclauperaentendre eldiaadelmu- tranquil·litat vora elmar, Francesc Dalmauapareixia vi cultural d’aquells quedesitjaven passar unsdiesde marineres, elsaberfer d’unpobleacollidor il’intercan- Com alesnovel·les deCronnin, certament Dalmau Rafael Nadalrecorda d’aquell Palamós màgicque I enaquellPalamós quecombinava lasalaód’arrels 2004, p. 21. dota», MOLINAS, Lluís.«Eldoctor Dalmau.Entre lahistòria i l’anèc- 2004, p. 21. dota», MOLINAS, Lluís.«Eldoctor Dalmau.Entre lahistòria i l’anèc- d’agost de2012, p. 15. NADAL, Rafael. «Elbany delsdéus»,La Vanguardia, 10 La Proa, diari del Baix Empordà, 17-23La Proa, diari del Baix de febrer de Empordà, 17-23La Proa, diari del Baix de febrer de ­trucció de«paradores nacionales»,d’apar- 285 283 284 tasses igots». whisky, devioconyac, amblesseves corresponents com sempre, per unacafetera ialgunesampollesde mau, era habitualquelataulad’en Plafos «habitada, s’ha fet esmentdelcaràcter aiguaderdeldoctor Dal- 289 288 287 286 molts anys desprésalgunespàginesalrespecte. servei delsnord-americans. Defet, Dalmauescriuria seves actuacions durant la Segona Guerra Mundial al sembla, lifaria algunesconfidències alvoltant deles a laquetindriaambelseugermàPere Pla,qui,segons La relació deDalmauambl’escriptor sesumariatambé l’escriptor ielsseushipotètics visitants». sota laquals’arraulien, vora elsbuscallsque petaven, idida perunaamplaxemeneia enforma decampana en aquella«cambra espaiosa,rústega i elegant, pres- de parets blanques. Així, Dalmau i Pla la farien petar des delvestíbul desprésd’haver pujat perunaescala sa seria habitual a la sala gran de la casa, on s’hi arriba lades peraquellambquicomparteix diàleg.Laconver- pensaments ambalgunesdelesaportacionsformu- ser, també, en alguna ocasió, complementar els seus argumentar-ne lesseves posicions,defensar-les ipot­ però quetenen unaconcepció determinada ipoden món, devegades coincidents, d’altres dedivergents, amb puntsdevista, ambpanoràmiques ivisionsdel bona sintonia pròpiaentre duespersonesambopi­ que l’habitualentre unmalaltielquel’hadevisitar». pogués reconèixer «que larelació era mésd’amistat xant l’àmbitmèdicdecostat. Tot plegat feia quehom pila d’anys moltes estones deconversa iàpats, dei­ tor JosepPla.Ambdóscompartiran, durant unabona ics és,desdemeitat deladècadadels1960, l’escrip - Així, larelació entre JosepPlaielseumetge era la Un d’aquests pacientsquen’esdevingueren am -

Ibídem, p. 98. 97. SERVIÀ, Josepmiquel. Granissat p. decafè, seu germàPere», Diari,23d’abril Punt de 1982. gona Guerra Mundial ésDALMAU, Francesc. «JosepPlaiel dels germansPlailaseva participació com aespieslaSe- l’homenot, p. 141-142. Undelstextos enelsqueDalmauparla Se’n fa referència aFEBRÉS,Xavier. JosepPla:Biografia de «Pla, recordat», DiarideGirona, 23d’abril de 1989, p. 66. 289 288 Tot ique 287

nió, 286

115 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 116 FRANCESC DALMAU LDM D’esquerra adreta: Ramon,Marta,Jordi, Rosa Maria,Laura iFrancesc Dalmau. Al Patio delosleonesl’Alhambra. ElsDalmau-Mariaalcomplet enunesvacances familiars. Granada, desembre de1974 guro». consulta deldoctor Dalmau.Éselmillormetge d’aquest país.Lihoasse- «Si mai,senyoreta, pateix algunamalaltia[...]nodubti pasaacudirla 293 292 291 290 fiarà laseva salut,peròtambéalgunesdelesseves reflexions. Les con- metge delpaís, li hoasseguro. Nosónpascollonades!». ge delpaís.Nosónpascollonades: eldoctor Dalmau,dePalamós. Elmillor no deixa llocadubte delseuvincle. «Senyoreta, lipresento elmillormet- pianista arribadadeBarcelona. Lapresentació delmetge quefa elprosista de Palamós aGirona. Allàs’hihavia trobat l’escriptor conversant ambuna juliol quan ell i el doctor s’havien apropat al Mas Pla, a la carretera que va a Pla en companyia deldoctor Dalmau.En aquesta ocasió, era una tarda de creure enlamedicina,exerceix demetge... éscolossal...”». diu, referint-se aldoctor Dalmau:”Aquest homeéscollonut. Perquè, sense ens detallaque«Decop, Pla,esdirigeixcapalaCarmeimimateix, iens na... elstemes mésomenys desempre. Enunad’aquelles ocasionsValls Pla diuqueesdegrada moltdepressa— lapolítica,l’economia, lamedici- ven JosepPlaparlantdelesgeneralitats acostumades: l’ordre públic—que bé hiseriapartícip. Habitualment,quanelmatrimoni hiarribava, estroba­ des amblaseva esposaCarmequanvisitaven l’escriptor, ionDalmautam- d’allò quesucceïa alMasdeLlofriu.Valls explica diverses anècdotes viscu- Entre aquests, podríemfer esmentdeJosepValls, testimoni d’excepció estona ambl’autor delQuadernGrisodelsdiferents volums d’Homenots. tertúlies oalesvisites mésomenys preparades perconversar unabona és unhomequeesmereix reconeixement». ment d’esperit ilavisiódelmóndel’empordanès mitjà;pertant,enqualitat les coses Empordà, ilesmaneresmoltespecial- d’ésser delagentdelBaix no dubtaria: JosepPla,perlamanera magistral dedescriure elspaisatges, amb unnomdel’Empordà hotindriaclar:«Francament, sihaguésd’escollir paraula marcada. Això fa que Dalmau, per exem­ de tots colors. Pla,enparal·lel, era unescriptor prolí­ Un homecolossal, metge mésomenys ortodox, amb quiPlahicon- En aquesta mateixa línia, també el poeta Servià ens parla de visites fetes Com Dalmau,d’altres tambéeren habitualsalesconverses decafè,ales D’altra banda,Dalmauera unhomequehavia vist móniquen’havia vist

Ibídem, p. 99. SERVIÀ, Josepmiquel. Granissat p. decafè, 98. de 1981,p. 23. «Allò que Josep Pla no va escriure. Any 1981. 12 de febrer», de juliol1981,p. 23.Unaanècdota similartambépodemtrobar-la a:VALLS, Josep. VALLS, Josep. «AllòqueJosepPlanova escriure. Any 1978. Diari,15 7demarç»,Punt amb experiència», Empordà, octubre La Proa, diaridelBaix de1990, p. 13-15. SUQUET, MariaRosa. «Elsnostres polítics.Francesc Dalmau; pensaments d’unpolític 293 290 ple, si haguésde quedar-se fic, deprosa atenta ide Punt Diari, 5 de setembrePunt 292 291 IPlaprosseguí: LDM obra deGuillamet. elaborat enguixpintat, Bust deFrancesc Dalmau, 1975 117 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 118 FRANCESC DALMAU FJP -COL·LECCIÓ FRANCESCDALMAU Francesc Dalmau,EnricSabater iJosepPla. Llafranc, 1978 d’anormal». metge de capçalera del gran escriptor: No hi ha res tica resposta donàeldoctor Francesc DalmauNorat, taven per enèsima vegada l’estat del lletraferit, 297 296 295 294 eren duespersonalitats oposades». personal. Cadascuns’admirava alaseva manera, però ni dolenta.Noespot dirquefos untuatu.Noera gaire de causaque«larelació entre PlaiDalínoera nibona segle XX.Eldoctor Dalmauopinava ambconeixement Portlligat, unaaltra delesicones empordaneses del referència del’existent entre elprosista ielpintor de D’aquests vinclesentre personalitats, sovint s’hafet ta ielsseusvinclesambaltres intel·lectuals iartistes. mena. També sobre lesrelacions personalsdelprosis- fidències entre PlaiDalmaueren nombroses, idetota només tenia com afinalitat l’Empordà». ment. Dalítenia posats elsullsenelmón,Pla,canvi, fadava sielcultiudepatates delseuhortsortiamala- més reposat, unhomedelaterra, unpagèsques’en- trets elsdefiniriaelpalamosí?«Dalíera agut.Plaera vista deldoctor. Com elsveia enDalmau,ambquins tats diferents, lògicament, oposades, des del punt de l’hospital acurar-se laseva petitagrip. Sianésal’hospi - mitjans decomunicació, que«JosepPlanovol anara Dalmau, nopotevitar declarar, preguntat denoupels vetlla perlaseva bonaforma, surten alallumpública. arribar, elsestira iarronses entre elpacient iaquellque del doctor Dalmau. ceïa, lapremsa sempre buscava l’opinió coneixedora criptor eren contínues isovintejades. Quanaixòsuc- mors alvoltant deldeteriorament delasalutl’es- i de lesarts plàstiques, a principis dels 1980, els ru- Ara, quanal’hivern elsproblemes virals comencen a Més enllàd’aquestes visionsalvoltant deleslletres

Punt Diari,6degener1981, p.Punt 7. CROSA, Antoni. «EnPlaesva negararebre Néstor Lujan», maig de1979, p. 26. VILA. J. «JosepPla,deviajeaFrancia», La Vanguardia, 4de Ibídem. vembre de2000, p. 41. complicitat entre JosepPlaiDalí»,DiarideGirona, 23deno- BONAVENTURA, Daniel. «Unescartes inèdites revelen la 297 296 Quanelsperiodistes li pregun- 294 Duespersonali- 295 «idèn- ri poquessetmanesdesprés. capçalera Francesc DalmauNorat» apuntava eldia- amics mésdirectes —entre ellsels del seumetge de va. pital,. Allà,esva poder tractar l’anèmia quearrossega- ics ifamiliars va fer possible quese’ltras ­ més clara. Finalmentlainsistència deDalmauid’am- fet queelmasnodisposidecalefacció, n’ésl’evidència tor devuitanta-tres anys pateix desdefa setmanes.El cions no sónles millors peracurar lagripquel’escrip- temps ésconscient quealMasPladeLlo­ defensor delsingressos hospitalaris,peròalmateix malitat sempre iquantnose’lcansimassa». tats psíquiquesmantenint unaconversa ambtota nor- Josep Placonserva encara íntegres lesseves capaci- i evidentment noespodenesperar miracles, peròen La recuperació enaquests casosésmoltdifícililenta, malaltia quehapassat licosta moltderecuperar-se. evidentment unhomeaaquesta edat idesprésdela mavera, que «en JosepPlatévuitanta-quatre anys i l’edat noperdonava. Dalmaureconeixia, aquellapri- Tot ilatranquil·litat quelioferia aquest espaiidíl·lic, havien dedesplaçar-sefinsal’Empordà pertrobar-lo. sentia còmode. Iperaixò,eren elsinteressats els qui i gestions delaciutat deBarcelona, aLlofriu,Plas’hi Mas deLlofriu. amics ipersonalitats culturals pervisitarl’escriptor al mau, laSetmanaSantade1981ésaprofitada permolts havia suposat unamajor implicacióperpartdeDal- Josep Plahavia tingutalgunescomplicacions, fet que aquests mesoshivernals enelsquel’estat desalut no hivol anar». tal joelguaririasenseproblemes; peròellinsisteix que 300 299 298 sep Pla, Així, si Instal·lat lluny del’activa intensitat decompromisos Aquell abrilde1981,tanmateix, seriaeldarrer deJo- «Sortosament, hanguanyat elsconsells dels seus Diari, 21d’abril de1981,p. 7. «La salut d’en Josep Pla no ha sofert cap agreujament», de febrer de1981,p. 8. CROSA, Antoni. «Taula rodona sobre Diari,5 Josep Pla»,Punt p. 2. «Josep Planovol anaral’hospital»,Avui, 31degener1981, «el 28 de gener, i en presència dels seus 298 NoésqueDalmausiguiunacè­ 299 Unavegada superats lladés al’hos- friu lescondi- 300 rrim Punt Punt 119 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 120

FRANCESC DALMAU AMP -FONS FAMÍLIA DALMAU i Premi NobeldelaPau el1962. el químicipacifista nordamericà LinusPauling, Premi NobeldeQuímicael1954 Sopar enelmarc d’unSymposium mèdic.Davant deFrancesc Dalmau, Mònaco, tardor de1979 301 l’abat dePoblet MaurEsteva liimposàelssantsolis», familiars, deldoctor Dalmauidel’editor JosepVergés, 303 302 305 304 ca cosa autènticamentcerta». més noseràelmateix. Éstrist dir-hoaixí,peròésl’úni- però lasituacióésprou greu com perpensarquemai imprevisible queesprodueixi enuntermini immediat, una pilota que es troba al teulat. El desenllaç fatal és tor no podia ser més sincer: i delarosa, davant lespreguntes delsmitjans,eldoc- va adquirint l’assumpte. La vigília de la festa del llibre sona propera, era conscient de la gravetat que ana- s’agreujaren. Dalmau, com a metge seu i com a per- a lesproximitats deSantJordi lescomplicacions mort”». segurava que“ElJosepPlatots coneixem s’ha En aquellescircumstàncies, «el doctor Dalmaujaas- tor va morirde desnutricióperquè novolia menjar. també assistiria aPlaenelsmomentsdelicats, l’escrip- mestre del’escriptura. «EnPlaera unhomeintel·li- lanes d’aquell inestable segleXX s’anava fonent. el país, una de les figures cabdals de les lletres cata­ com cadaany, arambles, avingudes iplaces detot novetats editorials alamuniódelectors congregats, Dalmau sempre tindria un record benpersonaldel Així, mentre els paradistes oferien les darreres

p. 3. procés fatalment irreversible», ROVIRA, Ramon.«Lamalaltiad’EnJosepPlahaentrat enun tre anys», Avui, 24 d’abril de1981,p. 25. MERCADER, Jordi. «Mor Josep Pla a l’edat de vuitanta-qua- 30 desetembre de1990, p. 30. MADRENYS, Pere. «Elpersonatge. Alfred Almeda»,ElPunt, 29. Josep. «Senyor Pla,jahoveu», 23d’abril ElPunt, de 2006,p. després, encara ressonaven lesparaules deldoctor. VALLS, Diari,5desetembrePunt de1981,p. 23.Unquartdesegle «Allò que JosepPla no va escriure. Any 1981. 12 defebrer», seva crònica personalsobre elsfets a:VALLS IGRAU, Josep. p. 3.Les paraules també sónrecordades perJosep Valls enla la tarda, al cementiri deLlofriu», ROVIRA, Ramon.«JosepPlaseràenterrat avui alescincde guardia, 24 d’abril de1981,p. 13. VILA. J. «Pesar porladesaparicióndelgran escritor», La Van- 304 Per Alfred Amela,metge dePalafrugell, que «La vida d’en Pla és com Punt Diari, 23d’abrilPunt de 1981, 302 Punt Diari,24Punt d’abril de1981, 305 303 301

de salut». evident, especialmentquanfeia referència alseuestat vam caracteritzar elnostre tracte perlaclaredat més gentíssim imainohauriapogutenganyar-lo. Sempre 307 306 lista”». mateix m’havia dit: “mai novotaré cap partit sucursa­ «és fals queenPlaescrivíscatalà perforça. Ami algunes delescerteses queellconeixia. Per Dalmau, hores, puguiexpressar sensemossegar-se lallengua dós fa queDalmau,ambquihavia compartit moltes

27 d’agost de 1981,p. 11. BOFILL, Josep. «Francesc Dalmau.Dinsl’aigua», Diari, Punt Diari, 27 d’agost de 1981,p. 11. MASSAGUER, Santi. «Francesc Dalmau. Arran d’aigua», 307 306 Aquesta intensa relació amicalentre amb- Punt Punt 121 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 122 FRANCESC DALMAU JRR i Francesc Dalmau. D’esquerra adreta: JosepMartínez deFoix, JoanRoura, JosepRahola,Frederic Rahola al carrer Bonaventura Carreras iPeralta, 41r. Ellocalhavia estat lacasadelpropi Laureà Dalmau. Inauguració delCasalLaureà Dalmau,seud’Esquerra alacapitalgironina, Girona, 31demaig1979 4 President iamic:Degudament vaig rebre laseva sentidalletra decondol per seu exili francès li adreçà unacartade condol queDalmau liagraí: «Estimat Sr de lavida,als cinquanta-cinc anys. Elpresident Tarradellas, assabentat desdel seva donaimare delsseusfills,Rosa Maria iOriol, s’acomiadà prematurament democratització, enunsanys difícilsperaell,perquè el25de juliol de1976, la palamosina del’Assemblea deCatalunya, espaidereivindicació afavor dela semblea deCatalunya. Així,Dalmau,seriaun dels impulsors delasecció local una consciència de col·lectivitat transversal evidenciada, entre d’altres, al’As- aquells quetindran unpaperclaualaTransició, com elPSUC. diferents varietats d’«ismes»revolucionaris, passant perpartitshistòrics iper cionals específiquesperaCatalunya desdelsgrupsdebasecristiana finsales a lesdemandesdemocràtiques. Així les coses, hom podiacopsar propostes na- context, el catalanisme de la represa es trobava de manera transversal vinculat periodisme pretenia relatar, tot fent equilibris,larealitat delmoment.En aquell dura. L’associacionisme veïnal exigia millorar lescondicions delsbarris,ielnou ganitzacions semi-clandestines quemaldaven peraconseguir lafidedicta­ carrers ialesplaces perjoves universitaris, veterans lluitadorsitota menad’or- Palamós d’aquesta entitat ambseualbarceloní Palau Dalmases. d’aquest període, ÒmniumCultural, marcant leslíniesprincipalsd’actuació a ment percontribuir afer-ho possible, esvincularàaunadelesentitats cabdals la diagnosi,tambéésoportúenfortir lesdefenses, imuscularelpaís.Precisa- per a ell, el catalanisme forma part de la seva manera de ser i de fer. A més de al, mantéelsvalors del seupare ielsidealsquesempre l’hanacompanyat. Així, obertura delpensament col·lectiu. Dalmau,enaquellcontext encara dictatori- certa obertura econòmica, icom aconseqüència d’aquesta, tambéunacerta si delaCatalunya d’aquell segonfranquisme delstecnòcrates, onestroba una mateixa manera queambelsseusconvilatans, eldoctor tambéfa unadiagno- 4.1. Laprimera legislatura delParlament recuperat El diputat alParlament El clamde«Llibertat, amnistia iestatut d’autonomia» arrelaria fortament en Ja als1970, els darrers passos d’unrègimqueagonitzava eren contestats als Dalmau esdedicaprofessionalment alacura delspacients.Així,dela 123 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 124 FRANCESC DALMAU LDM de lacampanya alParlament deCatalunya. Francesc Dalmaudavant decartells electorals d’Esquerra alacircumscripció deGirona, L’Escala, marçde1980 «aprofitat ihome d’estat». Segons Dalmau, Tarradellas és al mateix temps un ra política, recordada a tants carrers del nostre país? «l’inquilí deClosMosny», 1980 esdevindria diputat d’ERCalParlament. loní JosepFornas, editor iactivista catalanista, queel nia fildirecte ambSaint-Martin-le-Beauera elbarce- 312 311 310 309 308 com vosté saptanbé,pelnostre país». ens demana molt a fer, molt per nosaltres i encara més, sobreposar-se iseguirelcamídelavida,queencara d’amistat iconhort sinceres sónelmilloresperóper jo ifills,lihemagraït profundament, jaquelesproves la mortdemeva malaguanyada esposa,quetots, isfà gens». cerava: marquès. El marquesat de Tarradellas? Dalmau se sin- a laconcessió perpartdelamonarquia deltítol de posteriors alaseva tornada, bàsicament,pelquefa obstant, tambéseriacríticamb algundelsaspectes radellas l’uniaunaamistat cultivada japelseupare. No que elconsideri unafigura clau.Enrecorda, també, al- tarongers del pati de la Generalitat. seva visita,lliuràalpresident unbranquilló d’undels que hianàambeldoctor. EsmentaServiàque, enla com aixíhorecorda elpoetaJosepmiquelServià, a d’altres avisitarelpresident Tarradellas aPerpinyà, tats imembres del’exili. Amés,ellhavia acompanyat mantingut contacte ambladiàspora, ambpersonali- Dalmau tenia ungran respecte institucional per Al llarg delafosca nitfranquista, Dalmauhavia 24 denovembre de1991,p. 10. POYANO, Joan. «Elpersonatge. Francesc Dalmau»,ElPunt, pre», Diari,9denovembre Punt de 1986,p. 11. VALL ICLARA,Joan.«Dalmau,finsalaindependència sem- 2012. Unahistòria política,p. 123. CULLA, JoanB.Esquerra RepublicanadeCatalunya 1931- dia/Vivir, 11demaig2005,p. 7. es recull aWIRTH, Rafael. «Elruidodeltrueno», La Vanguar- radellas ielfet quehomfes d’intermediari devisites també d’octubre de2002, p. 24. Elscontactes de Dalmau ambTar- SERVIÀ, Josepmiquel.«Aquella tarda d’octubre», 23 ElPunt, lamós, 17dedesembre de1976. AMTM. DALMAU INORAT, Francesc. «CartaaJosep Tarradellas», Pa- «jo diriaqueésmésaviat penós.Noemsat- 311 Com potvalorar-se doncs,aquesta figu- 310 312 ialmateix temps, ambTar- Aquesta visiódualnotreu 309 Un delsquete- 308 seus elPSC-C deJoanReventós —que tenien elsuport aquests, queencerta manera tambémiraven defer històric delspresidents MaciàiCompanys. Elements, històriques vinculadesalperíoderepublicà ielpes tifranquistes es fan dir hereus. Això són unessigles ma d’unsvalors delsquemoltes delesformacions an- les dificultats pròpies d’aquells quemantenen lafla- primera citaelectoral senseestar legalitzadaiamb Esquerra Republicana deCatalunya afronta aque­ convoquen eleccions generals el15dejuny de1977. cidiren tots dosalsanys 1940. mació francesa, amb ciutats com Montpeller on coin- va tornar, seliva quadrar elcapitàgeneral». però vaig podertenir el“gustasso” deveure que, quan plaça deSantJaume. “N’hiha per temps” pensava jo, finsquelaGuàrdiaa Barcelona Civilseliquadrésala de Franco, [Tarradellas] sempre deiaquenotornaria text delmoment.«Quan guna anècdota quereflecteix bélaseva relació i el con- 314 313 gent. Ésunaenciclopèdia». dels difícilsanys del’exili iunapersonamoltintel·li- cades. rere ihananat mantenint aquest vinclealllarg dedè- rrera noéscasual,sinóqueesconeixen detemps en- s’ha fet referència, lacoincidència entre DalmauiBa­ que s’havien anat mantenint enlaclandestinitat. Com derant apartirdeles estructures ielsnuclisdelpartit querra Republicana deCatalunya queBarrera està li­ resta decomarques gironines, lareorganització d’Es- mateix temps, Dalmauimpulsarà,al’Empordà iala pas tots. Defons, elsoroll desabres continua. sionant. Van legalitzant-seelspartitspolítics,peròno ganismes unitarisd’oposició alrègimcontinuen pres- que tira endavant laLleideReforma Política. Elsor- deixa pas al capdavant del govern a Adolfo Suárez, I pren possessió delacorona. Carlos AriasNavarro En lalíniadelesreformes quevan aplicant-se, es Als anys delatransició, d’incertesa id’activisme al Així, després de la mort del dictador, Joan Carles vegeu: SINCA,Genís. HeribertBarrera. L’últim republicà. d’agost de1981,p. 1. Per conèixer elpensamentdeBarrera «Lluch iDalmau, separats perenBarrera», Diari,27 Punt Ibídem. «En Barrera és un gran amic personal meu des baixava deFrança, entemps 314 Unaenciclopèdiadefor- 313 lla 125 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 126 FRANCESC DALMAU SERGIO BIONDI/AMGi-CRDI-FONS ELPUNT Joaquim JubertiMarçalCasanovas. al Parlament. D’esquerra adreta: JoanHortalà,JosepPi-Sunyer, JosepRahola,Francesc Dalmau, Al Teatre Municipalsecelebrà elmítingcentral alescomarques gironines delacampanya electoral Girona, 18demarç1980 partits catalans». lla, tre lesdiferents opcions,perl’historiador JoanB.Cu­ 317 316 315 Joaquim Ventalló o Francesc Viadiu. —amb el suport d’altresdi Pujol històrics d’ERC com i elPacte DemocràticperCatalunya liderat perJor- de Josep Andreu i Abelló, exdiputat republicà d’ERC— Miquel Roca— is’enllesteix eltext delaCartaMag - tres franquistes com ManuelFraga icatalanistes com socialistes, comunistes com Jordi SoléTura, exminis- manera genèrica les diverses sensibilitats —centristes, ponència parlamentària on hi són representades d’una ment amblalegalitat delperioderepublicà. ele­ la reinstauració delaGeneralitat deCatalunya, l’únic triom­ les eleccions il’aposta tarradellista. doncs, ERChicompartia laporanopoderconcórrer a afi­ cionaris perquè noestàvem legalitzats, nofou pasper plícit que«quant alPTE, ensajuntàrem ambelsrevolu- els maoistes. Tot iaixí,eldoctor esdefensa ifa ex poc amantdelaproposta comunista s’ajuntés amb és conscient que algú pot estranyar-se que un partit que recordés elFront d’Esquerres republicà. Dalmau intentat durant mesos establir unaaliançamésamplia tant ambelmaoista Partit delTreball, desprésd’haver mateix Barrera— elsrepublicans havien acabat pac- tingué unrepresentant alCongrés delsDiputats —el ent ques’albira. Enaquellscomicis, enquèERCob- i caldràtenir-los encompte enelprocés constitu - catalanisme idelspartitsbasquistes sóndestacats, que sónelsmésvotats aCatalunya. Elsresultats del Suárez, n’obté la victòria per davant dels socialistes, Per al’elaboració delaConstitució s’escull una Una aposta pelpresident Tarradellas queesdevé Als comicis deljuny del1977, laUCD, elpartitde nitat políticasinópertàctica». ment delaTransició espanyola queenllaçadirecta- «Esquerra fou el1976-1977 elméstarradellista dels cència siRoca fa l’operació», Diari,5dejuny Punt de1986,p. 4. POYANO, Joan. «Eldoctor d’ERCpreveu una llarga convales- Ibídem, p. 123. 2012. Unahistòria política,p. 137. CULLA, JoanB.Esquerra RepublicanadeCatalunya 1931- fant ambelseuretorn el23 d’octubre de1977 i 316 317 Ambelsmaoistes, 315 Això sí, d’en- - JRR de lacampanya electoral alParlament deCatalunya. Octaveta anunciantunmítingaSalt 18 demarç1980 127 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 128 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS LDM Francesc Dalmauvotant alaseva mesaaleseleccions alParlament deCatalunya. Palamós, 20demarç1980 320 319 318 tim». sempre comporta undèficit,queésl’agror quesen- un règimdemocràticmenyspreant lahistòria iaixò que per pragmatisme es pugui admetre. S’ha muntat rabassat elfeixisme. Ésunainjustícia històrica, encara fet com nosaltres sempre havíem esperat, nos’haar- democràtiques que el feixisme va arrabassar no s’ha doctor nopotsermésclar:«Elretorn alesinstitucions tiva, aquesta noéslatransició aquèellaspirava. El bé s’aprecia enl’escrutini. Per Dalmau,ambperspec- referèndum. Lasingularitat territorial del’Estat tam- tra. El6dedesembre, laConstitució ésratificada en El representant d’Euskadiko Ezkerra hivota encon- de 1978, ERCs’hiabsté, com elsdiputats delPNV. na. Alavotació parlamentàriadeltext, el31d’octubre divulgar elseumissatge. pordà Republicà, unapublicacióperiòdicad’ERCper comarques gironines, onaFigueres s’impulsaL’Em- miliar deLaureà Dalmau.ElgrupPraxi-75 hihavia re- Bonaventura Carreras iPeralta, 4,deGirona, la casa fa- cal, cedit perFrancesc Dalmau,està situat alcarrer comarques gironines, elCasalLaureà Dalmau.Ello- maig de1979, ERCinaugura laseva seucentral ales sobrepassa laxifra dels4.000 militants. cè ald’Ausiàs Marc ielnombre d’afiliats va creixent, se seu nacionaldelpartitestrasllada delcarrer delaMer- estructurar un partit amb pocs recursos econòmics. La tivant antics militants, salvar divergències menors i de lesprimeres eleccions. Éselmomentd’anar ac- ja havia començat afer demanera accelerada abans talans— peranar-seestructurant territorialment, com datà Rossend Audet, escollit dins de l’Entesa delsCa­ fita laseva presència alCongrés —ielseusenadorllei- política positiva. Entre el1977 iel1979 Esquerra apro­ Aquest context d’implantació també té lloca les Una agror que intentaran transformar en acció zeta, 2,2010, p. 205. construcció d’una esquerra nacional durant la transició», TESTART, Albert.«L’Empordà Republicà, 1978-1979: ladifícil 2012. Unahistòria política,p. 145i163. CULLA, JoanB.Esquerra RepublicanadeCatalunya 1931- pre», Diari, 9denovembre Punt de1986,p. 10. VALL ICLARA,Joan.«Dalmau,finsalaindependència sem- 318 320 Enaquesta línia,afinalsde 319

Ga - a laseva mortunapetjadamoltprofunda». Girona, laseva ciutat, unhomeexemplar queva deixar metge iun gran poeta.Unhomeestretament lligat a Dalmau, era «ungran home, ungran polític,ungran del noucasal,jaqueLaureà Dalmau,elpare deldoctor es definiacom unallibertat “bienentendida”». poders, però controlats [...] tonomies? amb el que significa l’estat de les autonomies. Les au- repassarà unmomentcom aquell,noseràtangenerós cions encadamoment.Unsanys després,però,quan gradual, tenint present laforça delesdiferents posi- Rahola. l’acte hiintervingueren elsgermansFrederic iJosep alitzat ungran mural al·legòricsobre elsSegadors.A 324 323 322 321 Heribert Barrera perBarcelona, JoaquimArana per correria ambnomsdepesalesprimeres posicions: de 1979. Enaquestes eleccions generals, ERChicon - tituents de1977 ialeseleccions generals imunicipals partir, també,delsresultats assolits alscomicis cons­ mia». ticulat delaConstitució idelmateix Estatut d’Autono- per millorar lasituaciódelscatalans «através del’ar- pendentista enténqueenaquell momentERCaposti sat atràmitparlamentari.Tot iqueDalmauera inde- el nomd’Estatut deSau.Eltext deconsens havia pas- ració, perpartdelaComissió delsVint. D’aquí livindria de Palau Ferré, va serl’espai idoniperalaseva elabo- tit. El parador de Vic, decorat amb una natura estàtica senzill, peròdesprésdemesosdebat, s’havia enlles- l’Estatut d’Autonomia deCatalunya. Nofou unprocés Les diverses formacions polítiquesprenen posició,a Després delaConstitució vingué l’hora de redactar

Diari, 27 d’agost de1981,p. 11. MASSAGUER, Santi. «Francesc Dalmau. Arran d’aigua», juny de1979, p. 6. mau” delaEsquerra Republicana», Los Sitios deGerona, 1de BOSCH, Jordi. «Ayer fue inaugurado el Casal “Laureà Dal- juny de1979, p. 1. «Nou locald’ERCalCasalLaureà Diari,1de Dalmau.»,Punt Baix Empordà, octubreBaix de1990, p. 13-15. pensaments d’un políticambexperiència», La Proa, diaridel SUQUET, Maria Rosa. «Els nostres polítics. Francesc Dalmau; 323 Accepta, doncs,lasecessió com unprocés 321 Aquest darrer, valorà com unencert elnom «No ésnicarnpeix.Etdonenuncerts En temps del franquisme 322 324 Punt Punt 129 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 130

FRANCESC DALMAU LDM constitució delacambra. de Catalunya eldiadela i Laura davant elParlament amb lesseves fillesMarta Francesc Dalmau 10 d’abril de1980 Barcelona, fa ressò. «La noticia potser mésinteressant delajorna- mires aixíhoaconsellen. Lapremsa, lògicament, se’n qui l’encapçali. Laseva trajectòria ilaseva claredat de gironines, homdecideix queFrancesc Dalmausigui president Tarradellas des delseuretorn. conseller d’Agricultura algovern unitariconformat pel ragona seràJosepRoig, líder cooperativista aValls i ni Puigvert seguitdeVíctor Torres. Pel quefa aTar- Lleida, seràl’uròlegdeprestigi internacional Anto- Hortalà i l’independent Francesc Vicens. En el cas de Barcelona elmateix HeribertBarrera seguitdeJoan història. Ambaquest objectiu,encapçalarialallista per comicis de1980caliaelaborar, doncs,unallista quefes tenint elfildelalegitimitat republicana. Decara als manera quehohavia estat desdelsanys 1930, man- decisiu enaquesta etapaqueara s’obre, delamateixa les coses, elpartitdeMaciàiCompanys aspira aser formació central continua sentlaUCDdeSuárez. Així cidència menoraCatalunya, enelconjunt del’estat, la principal partitd’ideologiamarxista. Tot itenir unain- el Fraga, mentre queelPSUC(iPCEal’Estat) ésel Popular, laformació del’exministre franquista Manu- el PSOE.L’espai conservador ésocupat perAlianza conflueixen enelPSCvinculat enl’àmbitestatal amb (UDC). D’altra banda,lesdiferents corrents socialistes acords estables ambUnióDemocràticadeCatalunya cia DemocràticadeCatalunya (CDC) quehaarribat a voltant delafigura deJordi ilaseva Pujol Convergèn - anat consolidat unespai catalanista decentre dreta al sones icorrents havia estat notòria. D’unabandas’ha aquests dosanys imiglarecomposició desigles,per- Parlament deCatalunya pel20demarç1980. En Catalunya enreferèndum. Esconvoquen eleccions al dinsà ambERCal’Ajuntament deBarcelona. socialistes. Alesmunicipals, fou JoanHortalàquis’en- per Barcelona dinslaNova Entesa quelideraven els rien elegitsJosepRaholaperGirona iJoanCasanelles Tot iaixí,alSenat, ERCtrauria dosescons, jaquese- rera va podersituar-se, denou,alseuescómadrileny. de Roses. Tot ilesexpectatives creixents, nomésBar- demarcació gironina, elcandidat fou JoanVila iRoig, Lleida iJosepMariaPoblet perladeTarragona. Ala En elcasdelallista republicana alescomarques El mateix 1979 s’aprova l’Estatut d’Autonomia de 329 328 327 326 325 d’equilibri enelnouParlament, jaquedefensa elsdrets què téexperiència degovern; visiódefutur;ésgarantia precís derealitzacions concretes; ésunpartitfiable;per- tar les sigles històriques d’ERC: perquè té unprograma cans sónelsmotiusquesintetitzen perquè caldriavo- marques gironines. L’eix delacampanya delsrepubli- seguint lacampanya electoral deDalmauperlesco- pecialment en aquella comarca del Baix Empordà».pecialment enaquellacomarca delBaix professió a les localitats de Palamós i Palafrugell i es- ment aldoctor Francesc Dalmau,queexerceix laseva cana dedonarelnúmero udelaseva llista alParla- da políticava serlapúblicadecisió d’Esquerra Republi­ i perGirona». saré tot elmeuesforç percorrespondre, perCatalu­ gat. He adquirit una enorme responsabilitat però po- agraït alesseccions localspelsuportquem’hanator- vant d’aquest repte, Dalmaucomentà que«estic molt que podràaportarelseubagatge alainstitució. Da- responsabilitat que assumeix des del convenciment descriu com unexcel·lent candidat, gaudeix eldoctor Dalmauenaquella comarca». també perevidenciar lesmoltes simpaties delesque estava circumscrit alsrepresentants d’ERC, va servir d’ERC enaquellacircumscripció. Així,«tot iquel’acte mau tot agraint l’acceptació deserelcapllista querra rendeixen unpetithomenatge a Francesc Dal- Els diarisesfan ressò delaseva trajectòria, Per aldoctor, queelseucorreligionari Víctor Torres Aquella mateixa setmanaelsmilitantsgironins d’Es- cabeza delista», La Vanguardia, 12demarç1980, p.11. «Partidos enliza: Esquerra Republicana deCatalunya. Los brer de1980, p. 34. Gerona, suConsell Nacional»,Los Sitios deGerona, 10defe- M, B.«Esquerra Republicana deCatalunya celebró ayer, en TORRES, Víctor. Memòriespolítiquesifamiliars, p. 336. de Gerona, 1defebrer de1980, p. 3. querra Republicana aldoctor Francesc Dalmau»,Los Sitios GAY, JosepVíctor. «Lacarrera alParlament. HomenajedeEs- Sitios deGerona, 29degener1980, p. 3. cesc Dalmauencabeza lalista d’Esquerra Republicana», Los GAY, JosepVíctor. «Lacarrera alParlament. Eldoctor Fran- 328

327 aquesta ésuna 329 326 ivan nya 325

131 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 132 FRANCESC DALMAU CODOLÀ /AMGi-CRDI-FONS ELPUNT Francesc Vicens, Jordi Rull,JoanGarcia iCastellet, x,MariaDolorsTresserras iAlbertFreixa. Francesc Subirà,Francesc Dalmau,MarçalCasanovas, HeribertBarrera, Víctor Torres, JosepRahola, bressol deCatalunya. Almatí celebrà unmítingalCinemaComtal. D’esquerra adreta: x, Esquerra commemorà el50èaniversari delaseva fundacióambunajornada aRipoll, Ripoll, 22demarç1981 garem lallenguanienscasarem ambningú». hem ditno. AlParlament deCatalunya niensmosse- afirmacions prou eloqüent«QuanaMadridcaliadirno, cartells de Francesc Dalmau van acompanyats d’unes 333 332 331 330 nacionals deCatalunya ielsinteressos delpoble. bució delsescons era bendiferent delqueexistia —i i 18perTarragona. Certament, aquest modeldedistri- els queestrienalesaltres, 15perLleida,17Girona que s’escullen alademarcació deBarcelona —85—i Víctor Torres, critiquiladesproporció entre elsescons cap dellista republicà perlacircumscripció lleidatana, mateixa força. Això fa queDalmau,juntamentambel rents demarcacions delpaís,però no totes ambla reconegut pocabans,hiserienrepresentades lesdife­ doncs, jahiseriadesdeboncomençament. petències delgovern central ala Catalunya autònoma, pació perlarapidesa o lalentitudeneltraspàs decom- traspassos deServeis detotes classes». o sigui,querepercutirà ambfacilitats odificultats en percutirà enlesnostres relacions ambl’estat central, «Aquest reglament iaquest color polítictambére- tatut deSau,queDalmauesmentacom areglament. na, inoera untema menor, com tampochoera l’Es- polític quepodiaprendre laprincipalinstitució catala - tant polític) isocial». a prendre enelnostre ressorgiment econòmic (iper ha dedonaruncolor políticqueincidiràenelcamí Reglament, osivoleu lanostra Constitució, iaixòens mau parlamentària delessegüentstres dècades.Per Dal- bessin, elresultat d’aquells comicis marcaria lahistòria fet, tot iquealgunsen aquellmomentnohoperce- En elnouParlament d’aquest marc autonòmic La importànciadeleseleccions ésindubtablei,de Ibídem. Empordà, febrerProa, diaridelBaix de 1980. «Catalunya iels palamosins.Francesc DalmauiNorat», La «ERC. Girona», La Humanitat, 8demarç1980, p. 5. de març1980, p. 8. votar l’Esquerra Republicana deCatalunya», La Humanitat, 8 nya», «Les set raons de votar l’Esquerra Republicana de Catalu- «Aquest Parlament hauràdelegislarelnostre La Humanitat, 8demarç1980, p. 2;«Les setraons de 332 Dalmaufeia referència alcolor 333 Lapreocu- 331 330 Els Els ho». rar-les, hempresentat homesquesón capaçosdefer- què sihemditquelescoses noestan béivolem millo­ improvisar lescoses, presentem homespreparats per- periència degovern. Nosomgentalesqueelsagradi progressista, Esquerra «éstambéunpartitquetéex una bonaeina.Jaque, amésd’esperit jove iclarament general, Dalmauestà convençut queERCpotser-ne nal deCatalunya ilacontribució alademocratització ral iquepodrienresumir-se enl’enfortiment nacio­ gramàtics queplantegen enelseuprograma electo­ de franquisme. que n’hihaprou perpassar pàginaalsquaranta anys Soviètica, iaquellsqueambtímidesreformes creuen a unaposicióentre elsque, tenen com amodellaUnió tativitat comarcal». «la consolidació del’autonomia passa perlarepresen- rres afirmenaixí,referint-se alparlamentcatalà, que que segueixexistint— alParlament Basc.Dalmau iTo­ 336 335 334 El seguiren elPSCamb33escons, elPSUCamb25i victòria, va serConvergència iUnióamb43diputats. lana. Tot ilesexpectatives socialistes d’obtenir-ne la cidir lacomposició parlamentàriadelacambra cata - van deltot bé». les coses talcom estan perquè entenem queaixíno han fallat enmoltspunts,peròtampocvolem deixar volem repetir a Catalunya costoses experiències que que niellmateix nielconjunt delsrepublicans «No primeres icrucialseleccions, expressava ambclaredat i clarament progressista. Mirant a l’endemà d’aquelles tot ielscinquantaanys quepocdespréscelebrarien— la formació republicana com unpartitd’esperit jove — dreix internament ienfa bandera pública.Dalmau veu Per fer-ho, perassolir aquests objectiuspro- I el20demarç,lescatalanes ielscatalans van de- Una representativitat comarcal delaqualERCesno-

Ibídem. 1980, p. 6. peligrosas experiencias», Los SitiosdeGerona, 19demarç BOSCH, Jordi. «La Esquerra, opción entre el inmovilismo y vidad comarcal», La Vanguardia, 16demarç1980, p.32. «La consolidación delaautonomia pasaporla representati- 336

335 Esrefereix, ambaquestes paraules, 334 - 133 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 134

FRANCESC DALMAU CODOLÀ /AMGi-CRDI-FONS ELPUNT Francesc Subirà,JaumeSerra, Eudald Castells, MiquelViñas iRicard Traver. Heribert Barrera, Pere Jordi Piella—alcaldedeRipoll—,Francesc Vicens, JosepRahola, i deladirecció d’Esquerra: GonçalCutrina,Pere Catena, Francesc Dalmau, Víctor Torres, a latorre delMonestir deRipoll.D’esquerra adreta diversos membres del’ajuntament ripollès ofrenà al’Ajuntament unasenyera de32metres quadrats quedesdelmateix diaonejà En elmarc delacommemoració del50èaniversari delafundaciód’Esquerra, ladirecció delpartit Ripoll, 22demarç1981 suport, d’«aquellsnacionalistes quehanvist la clare- dels seus votants? En paraules deDalmau reberen el que lanostra tossuderia tenia fonament». amb elsnostres plantejaments iperquè hancomprès Si lagentharespost, haestat perquè està d’acord presos perlaquantitat devots quehemaconseguit. llorament, peròenaquests momentsestem moltsor- des de lesfilesrepublicanes vots ipercentatges delscomicis anteriors. Per Dalmau, junt delPrincipat suposenunincrement respecte els de 240.000 vots iunpercentatge del8’9%alcon- rit democràtic». estat una victòriadelnacionalismecatalà id’unespe- que fent unaprimera estimació, espodriadirqueha gents, peròelresultat haestat moltampli.«Jocrec resultats d’Esquerra hansorprèselsseuspropis diri- 340 339 338 337 ma queEsquerra pot serl’àrbitre delaqüestió». esperava bonsresultats, perònotanbons.Esconfir- rava aquests resultats. Especificantméspucdirque vas. Dalmau ho valora així:«La veritat ésque no espe- tats gironins seran: Francesc DalmauiMarçal Casano- de vot importantal’Alt ielBaixEmpordà. Els2dipu- això ésun10%delssufragis, ambunaconcentració Girona sónmoltbons,ambgairebé 25.000 suports, a Tarragona, LleidaiGirona. Elsresultats específicsde representants al Parlament: 8 diputats a Barcelona i 2 Andaluz. l’UCD amb18.2escons anaren pelPartido Socialista mar govern». molt decisiual’hora d’elegir elnoupresident idefor - cara lacorrelació, sibécrec queelnostre paperserà viables i la calculadora treu fum. Esquerra Republicana deCatalunya aconseguí 14 Els resultats fan possibles diverses combinacions

Ibídem. Ibídem. de març1980, p. 5. «Ha estat unavictòriadelnacionalismecatalà», Diari,22 Punt líticos», Los Sitios deGerona, 21demarç1980, p. 19. MESTRES, Rosa M.«Tras losresultados, opinionesdelos po- 339 Elscatorze diputats republicans, més 338

«ens esperàvem un mi­ «S’ha de veure en- 340 Elperfil 337 Els lans idelescatalanes. resposta seriaclara, preferia serelpresident delscata­ ésser president delgovern central odel’autonòmic. La si encasdedonar-sel’oportunitat, Dalmaupreferiria Ciutadella. Enunaocasióelsperiodistes lipreguntaren cap hemicicle més important que el del Parc de la el ciminstitucional quecontemplaven, carnohihavia na, desprésdelseupare, alsanys 1930. Per aells,era el retorn delsDalmaualavidaparlamentàriacatala- tat unsvaledors moltimportantsperEsquerra». lans quedesdelaseva posiciód’independentshanes- nir en compte el suport d’un grup d’intel·lectuals cata- posar de relleu diferents factors, per Dalmau, «cal te- sep MariaPoblet, JosepFornas, RamonVi ­ Heribert Barrera, JoanHortalà,Francesc Vicens, Jo- nyarien d’entrada enelGrupparlamentari d’Esquerra: dat delanostra línia». 346 345 344 343 342 341 ments determinats delacampanya. a Esquerra iqueesvan anarfent públicsentres mo- dins delsseusàmbitsquevan donarsuportexplícit refereix aprop d’uncentenar depersonesreferencial nuador del’escó republicà delseupare. rèntesi franquista, ambDalmaucom amembre conti­ eleccions democràtiques després del llarguíssim pa­ la militànciagironina. marques gironines, referent ineludiblepelconjunt de cara més,siespot,com unpuntalrepublicà alesco - Així, esconstitueix el primer Parlament fruitd’unes El resultat electoral delmarçde1980elsituaen- ari, 11d’abril de1980, p. 2. «Solemne constitució delParlament de Catalunya», Di- Punt Diari, 24cia», Punt dejuny de 1983,p. 19. al’ajuntament«”Històric” que voldria serrecordat perl’eficà- història», Diari,8d’octubre Punt de1982,p. 9. V.P. d’ERC.«Esquerra Republicana deCatalunya. La nostra 2012. Unahistòria política,p. 198-199. RA, Joan Baptista. Uns quants d’aquests noms els podeu trobar a: CULLA I CLA Ibídem. de Gerona, 6d’abril de1980, p. 19. que desembarcó enNormandía eldiamáslargo», Los Sitios GAY, JosepVíctor. «Francesc DalmauiNorat, un gerundense Esquerra Republicana de Catalunya 1931- 344 341 345 Aquestes eleccions suposaven Per analitzarelsresultats calia

343

346 nyals, Jesús L’acompa- 342 Es - 135 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 136 FRANCESC DALMAU PAU OLIVA /EPC I alasisena:Antoni Cuadras (PSUC). i Francesc Padullés (PSUC).Alacinquena:Teresa EulàliaCalzada(PSUC). Juan JoséFerreiro, Xavier GuitartiPere Ayguadé (PSC).Alaquarta:Antoni Lucchetti Francesc Dalmau,JosepRoig, Víctor Torres iFrancesc Vicens (ERC).Alatercera: Esteve Tomàs, A laprimera filera: JoanReventós (PSC),MaciàAlavedra iJaumeCamps(CiU). Alasegona: El diputat Francesc Vicens intervenint enunpledelParlament deCatalunya. Barcelona, 8d’abril de1981 denciant el pacte entre ERC—quejapresidia el Parla- 351 350 349 348 347 Puigvert, Víctor Torres iMarçalCasanovas. Prujà, AlbertAlay, JosepRoig, Francesc Subirà,Antoni ho demostra elnostre actualPresident Tarradellas». —ai las!—noméslespot donareltemps, talcom ens ria també posseir aquella experiència i maduresa que fidelitat aunsprincipisindispensables,sinóquehose- quisme, perquè això no solament seria una garantia de seu nacionalismeserial’haver passat laprova delfran- nacional? algúpodriapreguntar-se. «Unagarantia del per elegirelPresident Pujol. rable. Elsrepublicans, s’abstenen enlaprimera votació Parlament, enquès’had’elegir elnomdelMoltHono­ logar profitosament ambMadrid». lupar unafructífera tasca deGovern acasaisaberdia- principalment dues:tenir lacapacitat de«desenvo- mau, lesqualitats delnoupresident hauriendeser capçalar unaetapatandecisiva peralpaís? Per Dal- d’Esquerra? Com voldrien quefos aquellquehad’en- Reventós. Aquihauriendedonarsuportelsdiputats ciables ambpossibilitats reals. OJordi oJoan Pujol A partirdel’escrutini, però,noméshihadospresiden- ralitat eren nombrosos abansdepassar perlesurnes. ment». de peus a terra”home que “toqués com diem vulgar - gués elnostre seny. Ditd’unaaltra manera, quefos un home quefos català, fermament nacionalista iquetin- dria Dalmauquefos aquest president? «Jovoldria un mer president delaCatalunya democràtica.Com vol- El 22d’abril de1980télloclasessió constitutiva del El perfildelspossibles candidats apresidir laGene­ Ha arribat l’hora delaveritat. Caldràelegirelpri­

Ibídem. Ibídem. Empordà, febrerProa, diaridelBaix de1980. «Catalunya ielspalamosins.Francesc DalmauiNorat», La dors», La Humanitat, 1dejuliol1980, p. 8. 1980, p. 4-5;«Vida delpartit.Parlamentaris diputats isena- de 1980, p. 170; «ERC:14diputats», La Humanitat, 1d’abril de Butlletí OficialdelParlament deCatalunya, núm.8,31dejuliol d’abril de1980, p. 64. Diari deSessions del Parlament deCatalunya, núm.4,22 348 Icom podriaassegurar-se laseva fermesa 351 Dosdiesdesprés,evi- 350 347 349 manar iqueperaixòdemaneml’autodeterminació». que teníem elcapsobre lesespatlles iqueenssabem l’adversari, no aCatalunya, ielshavíem de­ dar a formar un govern cara a Madrid. És allí on te­ islatura jovaig creure quelanostra obligacióera aju- Catalunya. de Jordi com Pujol apresident delaGeneralitat de dels republicans voten afirmativament elnomenament ment ambHeribertBarrera— iCiU, Dalmauielconjunt 354 353 352 355 sabem fer pinya». un govern [...]havíem dedemostrar quequanconvé metre quediguessin quenoérem capaçosdeformar com era lademocràciail’Estatut inoenspodríemper- tant sofrir i tantes punyetes, teníem una cosa petita patriòtic [...]desprésdetantes lluites, detantpatir, em reca, perquè jocrec quevàrem complir undeure reivindica que«laposiciódelaprimera legislatura no Per tant, i seguint aquesta argumentació, Dalmau cionalment Catalunya. el portàaestablir ungovern quepoguésredreçar na- més enelpaísquepartit»—enparaules seves— 2010, seguiadefensant lacoherència que«pensant gressista presidida perReventós. Barrera, latardor del amb un acord a tres que permetés una aliança pro- querres —socialistes i comunistes— que jasomniaven sobretot, clarestà, perpartdelesaltres forces d’es- seus detractors, dinsifora delesfilesrepublicanes, ideològica. A més, la decisió també va topar amb els tits queesdisputaven votants d’unaàmpliafrontera seus perills pel que fa a la competència entre els par- lla, caldràestablir lesnormesinternes defuncionament enfortir l’autogovern. Per començar a posar fil a l’agu ­ Era unaaposta arriscadapolíticamentquetenia els Fer pinya, formar govern, consolidar lademocràciai Dalmau seria de la mateixa opinió:

novembre de2010. Entrevista del’autor ambHeribertBarrera. Barcelona, 17de d’abril de1980, p. 99. Diari deSessions delParlament de Catalunya, núm.5,24 Ibídem. pre», Diari,9denovembre Punt de1986,p. 11. VALL ICLARA,Joan.«Dalmau, finsalaindependènciasem- 352 355 353 «A la primera leg- mostrar nim 354

137 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 138 FRANCESC DALMAU PABLO GARCIACORTÉS /FJI Josep RaholaiMarçalCasanovas. del Teatre MunicipaldeGirona. D’esquerra adreta: Francesc Dalmau,HeribertBarrera, Acte commemoratiu delcinquentenari delafundaciód’Esquerra, celebrat alSalódedescans Girona, 21dejuny de1981 358 357 356 Comissió deReglament delParlament deCatalunya. del poderlegislatiu català iDalmauésvocal suplentala tent enaquellsanys 1980alvoltant del’equilibri de aquella diadadesgraciada». la políticahaestat regressiva. Elsostre elvam tocar mentalment unacte antiautonòmic. Desd’aleshores de febrer va ésser un acte antidemocràtic,però fona­ d’aquella jornadacolpista del 23-F. Per aldoctor, «el 23 cades s’intensifiquen durant aquellesdisset hores. sindicats és material sensible. Les corredisses i lestru- men perunfuturincert. Lado­ l’antifranquisme idelesllibertats democràtiqueste- genera dubtes isituacionslímit.Les cares visiblesde cop d’estat involucionis però, elsesdeveniments esprecipitaran. Ésl’intent de sessió d’investidura delseusuccessor alapresidència, terna delaseva formació portaSuárez adimitir. Ala portant, itot elprocés estatutari eldebilita.Lacrisiin- a lesdiputacionséslimitada.Eldesgast intern ésim- els grans ajuntaments i, enconseqüència, laseva força del 1979, laUCDha perdut posicions.Nohaobtingut no era unaaltra queladimissió delseupresident». no resolia elsproblemes delpaís i,pertant,lasolució lució queportava el partit finsara. La políticad’UCD va. per sorpresa amoltagent,Dalmau,però,jasel’espera- bit estatal, iésquel’actualitat marca l’agenda política. es potabstreure delesdinàmiquesexistents enl’àm- la. El treball legislatiu i executiu de Catalunya però, no marxa. Hihamoltafeina perfer iéselmomentdefer- Dalmau téunaopinióprou contundent alvoltant De fet, desdelscomicis municipalsdelaprimavera El generde1981larenúncia d’Adolfo Suárez agafa El Parlament, com el govern, es posen de seguida en

«La dimissió deSuárez era previsible donadal’evo- Diari, 27 d’agost de 1981,p. 11. MASSAGUER, Santi. «Francesc Dalmau. Arran d’aigua», 1981, p. 3. recels entre elspolítics gironins», Diari,31degener Punt ROVIRA, Ramon. «El relleu de Suárez provoca expectació i de juliol1980, p. 82. Torres. els mesosdejuny ijuliolde 1980eren JoanHortalàiVíctor Els republicans titulars delaComissió queesreuniría entre Butlletí OficialdelParlament deCatalunya, núm.4,18 ­ta del23-F. L’assalt alCongrés 358 Tot ilacomplexitat exis­ cumentació departitsi Punt Punt 357 356 gironines. bé eninauguracions ijornadesarreu delescomarques tega Monasterio. prés alsopard’homenatge alcoronel JosepLluísOr- hi hamilitarsambvalors, iperaixòassistirà anys des­ forces ielsoroll desables,Dalmaureconeix quetambé 363 362 361 360 359 tes. Iqueconsti queemsapgreu haver-ho dedir». nacionalistes elsmilitantsdelPSUC quenoelssocialis­ guntat per la qüestió, no dubtiaafirmar que defensa delsdrets nacionals.Aixòfa queDalmau,pre- provenien d’un PSC-Reagrupament moltvinculat a la senzilla, sobretot persectors com elspallachistes que la ciutadania.Laposiciódelssocialistes catalans noés festació d’ampli espectre permostrar-hi elrebuig de la Solidaritat, acabada defundar, convoca unamani- protestes contra LOHPA esgeneralitzen, ilaCridaa de premis literaris encertàmens dePalamós, ri, tambéesnota.Així,com aparlamentari,fa entrega pus. És la primera fornada de diputats i això, al territo- rrec institucional elfa serpresent aactes detot ti- manera perfer-nos veure garsesperperdius». ment anticatalà, encara quehomaneguinalaseva PSOE deconcertació autonòmica ésunacord clara- autonòmic català. Dalmautéclarque«el pacte UCD- pacte entre centristes isocialistes perfrenar l’impuls grés delsDiputats tindriacom aconseqüència un deia Dalmau,elsfets d’aquell febrer de1981alCon - lo seràinvestit president. ArribalaLOHPA. Així,com En aquests anys dedemocràciaincipient,elseucà­ I desprésdel23-F, finalment,Leopoldo Calvo-Sote-

Torroella», Diari,6defebrer Punt de1983,p. 10. LLORET, Josep. «Inaugurada oficialment la Llar del Jubilat de Empordà, febrerBaix de1983. pel diputat alParlament Francesc Dalmau», «Manuel Baró,de9anys, mencióespecialdeljurat, felicitat Ibídem. Diari, 27 d’agost de1981,p. 11. MASSAGUER, Santi. «Francesc Dalmau. Arran d’aigua», ta iundelsmésdestacats compositors d’havaneres encatalà. Unión MilitarDemocrática.Fora del’exèrcit, era instrumentis - tega Monasterio (1918-2004)va serundelspromotors dela Vanguardia, 14dedesembre de1984, p. 23.JosepLluísOr- «Cena-Homenaje alcoronel JoséLuísOrtega Monasterio», La 363 359

La Proa, diaridel «són més 362 itam- 360 Les Punt Punt 361 139 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 140

FRANCESC DALMAU JOSEP MARIABERNILSIVOZMEDIANO /AMGi-CRDI-FONS DIARIDEGIRONA D’esquerra adreta: JosepRahola,JoanSaqués,Frederic Rahola,Francesc DalmauiHeribertBarrera. en elmarc dela3aTrobada d’Agermanament delColl deManrella. Inauguració delafont-monument enrecord deLluísCompanys, La Vajol, 18d’octubre de1981 de lamilitància.Per aixòconsiderava que«l’entrada també a un procés natural de renovació i rejoveniment Aquestes reflexions, perDalmau,estaven vinculades tractava delcinquèpartitpolíticennombre d’escons. tant d’unpartitquecaliaanarrefermant, noenva, es Barrera, Dalmaucompartiria opinionsidebats alvol- inauguració delaPorta Catalana delaJonquera. ticipà en d’altres ocasions Heribert Barrera. 369 368 367 366 365 364 amic personal,HeribertBarrera. era elpresident delParlament, eltambérepublicà, i cara ambaltres motivacions afegides, quanelvisitant Aquesta faceta d’amfitrió tambéhiseriapresent, ien- rella. ment en record de Lluís Companys del Coll de Man- tres, delainauguració, l’octubre de1981,delmonu- autonòmic del moment. pordà amb vocació internacional, explicant elmarc Així, participava en jornades organitzades a l’Em- es veu reforçada perlaseva projecció parlamentària. tiva d’autoritats. ita l’Empordà, Dalmausempre forma partdelacomi- Aquesta faceta pública,quejaexistia enDalmau, Així mateix, quanelpresident delaGeneralitat vis-

març de1983,p. 12. «Heribert Barrera a lesjornadesdeProa», Diari,31de Punt 15 d’abril de1982,p. 30. F, E. «Interés europeo por conocer Cataluña.», novembre de1980, p. 3. bert Barrera. Trobada d’Agermanament», La Humanitat, 15de talana. RIMALLÓ,Florenci. «Notes comarcals. Visita d’Heri - Dalmau iConcepció Ferrer, vicepresidenta de lacambra ca- hi faria undiscurs,acompanyat, entre d’altres, deFrancesc sistit enanteriors ocasions,com quanalatardor de1980 de 1982,p. 3.Al’esmentada Trobada, Barrera jahihavia as- nument IIITrobada d’Agermanament», La Humanitat, gener RIMALLÓ, Florenci. «Notes comarcals. Inauguració d’unmo- de 1981,p. 1. «Heribert Barrera, enGirona», Los SitiosdeGirona, 23dejuny 1981, p. 16. lana” deLaJonquera», Los Sitios de Girona, 26dejuliol BERNILS, JosepMaria.«Jordi inauguróla“Porta Pujol Cata- pordà», Los SitiosdeGirona, 9dejuny de1981,p. 6. «El Domingo, elpresident delaGeneralitat visitóelBaixEm- 367 364 Enseriaelcas,perexemple, dela 368 Amb Dalmau, també hi par- 366 Éselcas,entre d’al- La Vanguardia, 369 Amb 365

Joaquim Jubert,eldoctor Dalmau,dePalamós...». però sonenalgunsnomsconeguts: elneuròlegiamic ens entocaria un,peròencara nohihallista. Non’hiha, ri que s’acull al pseudònim Pius, calcula que seients republicans aMadrid,l’opinador Dia- delPunt da iRamonPallicé perTarragona. D’aquests hipo­ na seràFrancesc Vicens, com JaumeAuqué perLlei- nya peraconseguir-los. Elcapdellista perBarcelo- potser seriaexcessiu, peròlaideahiésifaran campa- tat alaCarrera deSanJerónimo, aspirar acincescons que enaquellmomentnomésdisposaven d’undipu- envers lapolítica». oportú peraconseguir-ho, atès eldesencantgeneral molt benvinguda. Potser aquest és el moment menys de jovent donariaal’ERC unarevitalització queseria 370 373 372 371 mateix Francesc Dalmau. sanovas, MiquelPorter iMoix,JosepMariaGarreta iel cesc Subirà,Antoni Puigvert, Víctor Torres, MarçalCa- sas-Salat, JosepFornas, JesúsPrujà,AlbertAlay, Fran - format per:HeribertBarrera, JoanHortalà,Jordi Ca- tari d’ERC havia canviat. En aquell moment, estava són colla» anuncialapremsa. mentari propi. Aixòvoldria dirunmínimdecinc,queja prou diputats aMadridcom pertenir ungrup parla­ política estatal durant prop d’unadècadaimitja. esdeveniment importantquedeixarà empremta ala la línia de país, també les generals de 1982 se­ els comicis de1980havien estat decisiuspermarcar avançava leseleccions peralatardor d’aquell any. Si lo, president delGovern espanyol, dissolia lesCorts i ta ocasió,enl’àmbitestatal. Elmotiu?Calvo-Sote- lament, les urnes es tornaran a fer presents, en aques- A mitjansde1982lacomposició delgrupparlamen­ «D’Esquerra Republicanase’ndiuquecompta treure Encara nodosanys desprésdeleseleccions alPar-

de 1982,p. 3. Diari,5d’agost iSeguit.Lacuinapolítica», Punt PIUS. «Punt de 1982,p. 2.775. Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm. 79, 27 d’abril Diari, 27 d’agost de1981,p. 11. MASSAGUER, Santi. «Francesc Dalmau. Arran d’aigua», Ibídem. 370 371 372 Tenint enconside­ «A Girona ran un tètics ració Punt Punt 373

141 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 142

FRANCESC DALMAU ANTONI CROSA IMAURI /AMGi-CRDI-FONS ELPUNT una conferència d’homenatge aVentura Gassol,alasalad’art Gavina. Francesc Dalmauambl’historiador JosepMariaAinauddeLasarte quepronuncià Palamós, 25desetembre de1982 374 plat definitiu». són veritats temporals. El foc de la cuina amanirà el Ara, l’articulista jaaclareix quetot sónhipòtesis, «tot 376 375 distreure’s imoltsno pensarienenuncop d’estat». millor entrar-hi, aixíelsmilitarstindrienquelcom per ració del’Estat al’aliança esmentada.«Potser seria da, nos’està deveure unpuntafavor delaincorpo- a l’OTAN. Dalmau,amblaseva ironia pocdissimula- nya havia estat moltintensa enlaquestió del’entrada ria aixílaseva primera majoriaabsoluta.Lacampa­ per lapersonalitat d’unFelipe González queassoli­ Madrid. Aquelles eleccions estigueren moltmarcades tornar alsnivells de1979, revalidant elseuúnicescóa lunya iAPcastigava l’antiga UCD, elresultat d’ERCva fonsà. Mentre CiUfeia valer laforça degovernar Cata- també aCatalunya, endetrimentd’unPSUCques’en- fent coalició ambCiU dins de«Catalunya alSenat». com acandidat republicà, enaquesta ocasió,però, I alaCambra Alta,l’exsenador JosepRaholarepetiria gironina d’ERC l’encapçalà l’escriptor Lluís Racionero. masa, peròd’unamanera general, «lesempreses han voltant delaqüestió. Per aell, encasoscom elsdeRu- expropiades? Dalmaudisposava d’unaopiniópròpiaal cat? S’havien de privatitzar altra volta les empreses quin punt el sector públicpodiaintervenir enelmer- al voltant delarelació entre l’Estat il’economia. Finsa serà elcasRumasa.Aquest fet obriaundebat públic tra delestemàtiques queobriran portadesdediaris a Catalunya, elbipartidismeentre CiUiPSC. mau nofou candidat enunscomicis queconsagrarien, la qualtot just arribava al’equador. I,certament, Dal- ponsabilitat alParc delaCiutadella,legislatura de i queelltenia altres projectes enment,amésdelares­ nerals de 1982, en el que sonava el nom de Dalmau, tot El socialismeesdevingué majoritariatot l’Estat, Com laqüestió armamentista internacional, unaal- Un plat, el de la llista electoral per les eleccions ge­

Punt Diari,30d’octubrePunt de1982,p. 11. CROSA, Antoni. «Proa va fer ladarrera conferència europea», en Girona», Los SitiosdeGirona, 30d’octubre de1982, p. 9. BOSCH, Jordi. «CiUyPSC-PSOE consagran elbipartidisme Ibídem. 374 375 Lallista 376 del govern». de dubte respecte alespromeses fetes pelsmembres de tornar alsector privat; sino, escrearia unsentiment 380 379 378 377 canismes ielspassos detot òrgan legislatiu necessiten cop d’ull,d’unadurada considerable. Tot iaixí,elsme- 4.2. Construir elpaís tonòmic queencara tardaria moltaproduir-se. tat d’anar caminantcapaunamillora delsistema au- prosperà, lainiciativa servíperevi­ tres Comunitats». estat reconegudes aunaaltra oadiverses delesal- tots elsdominis,lesmateixes competències quejahan entenen queéslegítim«Catalunya assoleixi, en dent delaGeneralitat. traordinaris peraprovar mocionsfavorables alpresi- Palamós perquè elsajuntamentsconvoquin plensex perdut alesurnes.Així,eldoctor fa unacridadesde els socialistes volen guanyar alstribunalsallòquehan suport públicamentaJordi Homconsidera Pujol. que del cas Banca Catalana. Dalmau no se n’amaga i dóna aquesta vegada centrada sobretot aCatalunya, seràla moltes Comunitats Autònomes». petències inferiors alesquehanobtingut jadesd’ara nants entenen que Catalunya d’ampliar l’autogovern. Dalmaun’ésund’ells. Elssig- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya amb l’objectiu licans presenten unaProposició deLleiReforma català. D’aquesta manera, eljuliolde1983,elsrepub- sava, entre d’altres, perunamillora del’autogovern Els quatre anys d’unalegislatura semblen,aprimer Una altra delesqüestions quemarcaran l’agenda, El suport parlamentari d’ERC al govern de CiU pas-

Ibídem. tubre de1983,p. 6.620. Butlletí Oficialdel Parlament deCatalunya, núm.156,5d’oc- guardia, 29demaig1984,p. 19. «El casoBancaCatalana entra enunanueva fase», La Van- Diari,24cia», Punt dejuny de1983,p. 19. al’ajuntament«”Històric” que voldria serrecordat perl’eficà- 377 380 Tot iquelareforma estatutària no 378 «té reconegudes com- 379 denciar lanecessi- Almateix temps, - 143

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 144

FRANCESC DALMAU JOAN COMALAT /AMGi-CRDI-FONS ELPUNT i MarçalCasanovas. D’esquerra adreta: JuliàPinart,x,Francesc Dalmau,Xavier Casademunt,MiquelMartínez al monòlitdelcementiri deGirona dedicat alsmortsendefensa delaRepública. Commemoració del’afusellament delpresident LluísCompanys ambunaofrena floral Girona, 15d’octubre de1982 385 384 383 382 381 es iPressupost, quepresideix eldiputat Ferran Pont. Comissió Permanent Legislativa d’Economia, Financ- del grupparlamentari.Així,Dalmauéssecretari dela composicions defuncionsquepoguéshaver-hi dins a suplent,ambentrades isortidesapartirdelesre- sions, de vegades com a diputat titular, d’altres com llarg delsquatre anys formarà partdediverses comis- ment intens. Enelcasdelnostre metge palamosí,al això eldinamismeexecutiu tambéva serespecial- qualsevol. Les tasquesquecaliafer eren moltes, iper les legislatures. rin queelstràmitsititularsdeldiaaescurcen sovint, sihompregunta alsdiputats, aquests conside­ coneixença delterritori idelaseva gent.Aixòfa que en temes particularsdecadaunoenlanecessària bilitats complementàries enpobles,vilesiciutats, dia adelsdiputats s’enllaça ambaltres responsa­ uns terminis quevan allargant propostes iprojectes. El diputat JosepRoig, de laComissió dePolítica Territorial ensubstitució del El setembre de1981,perexemple, entra aformar part de Ponent, Víctor Torres. l’octubre de1983,tambéenformava partelrepublicà mon Sala,ienlaqueDalmauhiseràpresent finsa nya. substituirà Josep Roig a la Comissió d’Alta Munta­ diversos canvis alesfilesdelsrepublicans, Dalmau Maria Garreta. ca Territorial l’acompanyarà eltambérepublicà Josep Tot iaixí,ladel1980-1984 noera unalegislatura Uns mesosméstard, l’abril de1982,coincidint amb 384 de 1982,p. 2.781. Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm. 79, 27 d’abril de 1982,p. 2.650. Butlletí OficialdelParlament deCatalunya, núm.76, 5d’abril de 1982,p. 2.778. Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm. 79, 27 d’abril setembre de 1981,p. 1.342. Butlletí Oficial delParlament deCatalunya, núm.42,14de La Humanitat, 15d’octubre de1980, p. 5. tubre de1980, p. 188;«Parlament. Comissions legislatives», Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm. 10, 10 d’oc- Enaquesta comissió, quepresidirà elgironí Ra- 383 382 enaquesta Comissió dePolíti- 385 Delamateixa manera, Dal- 381

en substitució d’algun company defiles. iparà end’altres comissions, com ladePolítica Social, les esmentades, ocasionalment, Dalmau també partic- d’aquell mateix 1982. i febrer de1982,tot presentant lafeina feta almarç cia delacomissió treballarà entre eldesembre de1981 Barrera. manent noLegislativa deGovern Interior quepresidia mau és el representant d’Esquerra a laComissió Per- 390 389 388 387 386 391 rà com adiputats interventors peral1982. Francesc Dalmau, Enric Manuel-Rimbau i Antoni Subi­ que enshanestat traspassats». perquè elDepartamentmillorielsserveis delsports ma queacabemdecrear hadeseruninstrument [...] ja que«nosaltres creiem queaquesta entitat autòno- Comissió dePorts, Dalmau expressa elseuvot afavor del medinatural. Així,entre elmarçijuliolde1983, forços enlesqüestions mediambientalsideprotecció tan importantsalaCosta Brava, tambéesmerçariaes- da, entre d’altres, perFrancesc Dalmau. de Ports deCatalunya, lògicamentestà constituï - forme delProjecte deLleiCreació delaComissió bre de1981,nomenalaPonència queelaborarà l’In- que, quanlaComissió dePolítica Territorial, elsetem- i comercials quesuposenelsportscatalans. Aixòfa qüestions alvoltant delsrecursos naturals, turístics coneixement empordanès és quan el Parlament debat aportar demanera especial laseva experiència ielseu Si Dalmaus’interessava perlesqüestions portuàries, Un delsàmbitsenquèFrancesc Dalmaupodrà

sembre de1981,p. 1.925. Butlletí OficialdelParlament deCatalunya, núm.58,7de- desembre de1980, p. 906. Butlletí OficialdelParlament deCatalunya, núm.33,23de maig de1982,p. 3.105. Butlletí OficialdelParlament deCatalunya, núm.83,24 de setembre de1981,p. 1.368. Butlletí Oficial delParlament deCatalunya, núm.42,14de març de1982,p. 2.645. Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, núm. 40, 24 de març de1982,p. 2.376. Butlletí OficialdelParlament deCatalunya, núm.68,1de 386 Aquesta comissió, al seutorn, proposaria a 390 Enl’aprovació definitiva dela 391 388 389 387 Laponèn- Amésde 145

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 146

FRANCESC DALMAU LDM Josep Tarradellas, Esteve AlbertiFrancesc Dalmau. Circa 1982 395 394 393 392 guamolls del’Empordà. i reserves integrals zoològiques ibotàniquesdelsai- declaració com aparatges naturals d’interès nacio­ Territorial, treballen amblaProposició deLleisobre en elmarc delaPonència delaComissió dePolítica necessitats delpaís». ismes personalsoperdesconeixements delarealitat i com elsnostres paisatges esmalbarataven perego- sentit unaespèciedecalfred, d’indignacióenveure nys tots elsqueestem aquí,enunmomentoaltre, hem el temps de la dictadura. Creiem que, qui més qui me- tat maltractada lanostra riquesapaisatgística durant és coneguda lamanera com, enlíniesgenerals, haes- requerides peraobtenir aquest repòs». nostre clima,lanostra natura ofereixen lescondicions a tots aquells qui cerquen un llocde repòs complet. El sa delanostra terra haestat iésunlògicatractiu per vivències. Dalmauprossegueix recollint que«labelle- també influïdapelseusentirpersonal,perlesseves paisatge, delaflora idelafauna empordanesa està de moltaprop i,pertant,laseva visiódelacosta, del no podemdeixar deconservar». titueixen un sistema de fauna i flora excepcional que zoològiques, insectes, predadors ibatracis quecons­ la flora necessària peraldesenvolupament d’espècies aiguamolls lacustres on la torba ha donat naixença a seu cursienlesseves desembocadures donenlloca el Tet, elFluvià, MugaielTer, queenalgunsllocsdel nostra plana empordanesa hi ha elscursosd’unsrius, scripció, perpoderentrar desprésalavaloració: «Enla bient. El doctor en dóna fe i prossegueix la seva de- engloba l’activitat humanail’esdevenir delmediam- indrets isesentpartd’aquest conjunt mésampli,que pai denatura idealqueestima ienquèviu.Enconeix Dalmau n’explica el seu vot favorable: «de tothom El paisatge idíl·licquedescriunodeixa deserl’es-

Ibídem. Ibídem. juny de1982,p. 3.123. Diari deSessions delParlament deCatalunya, núm.103, 29de juliol de1982,p. 6.241. Butlletí OficialdelParlament deCatalunya, núm.151,28de 393 Aquest ésuntema queeltoca 392

395 394

nal 396 397 pècies naturals». en lescondicions delsòlqueafectaven reserves d’es- han fet malbéelpaisatge oquehanimplicat canvis inadequat, odedimensionstambé inadequades,que moltes vegades, per a ubicar construccions en llocs un guany financer, inohatingut,tampoc,escrúpols, no serbenregulat, nohatingutcapaltre objectiuque nostre territori hadespertat unmercat que, pelfet de al juny del1982,exposa que«lademandamassiva del tingut lloc.Així,enlaseva intervenció parlamentària, destrucció perfinssolament lucratius, com sovint ha i així,éspartidaridetrobar-hi unequilibriquen’eviti la social idelsbeneficisqueaquesta activitat genera. Tot ental, Dalmauésconscient delanecessitat d’actuació dit, dels seus aiguamolls, un lloc de pas, a fi de complir necessari peraprosseguir fent del’Empordà o, millor a moltes espèciesmigratòries quehitroben l’entorn espais marjalencssónllocs derefugi ide repòs per oportú peraprotegir aquests espaisnaturals. dent sobre lanecessitat delegislarid’unordenament vàrem exposar els diferents grups polítics fou coinci- la defensa delsaiguamollsdel’Empordà, elcriteri que tar-se en aquesta Cambra la Proposició de Llei per a en seuparlamentària:«quan, jafa mesos,va presen- sició deLlei.Dalmaun’està satisfet iaixíhofa palès és patrimoni detot Catalunya». normativa quegaranteixi aquesta riquesanatural, que moment ensmiren iensdemanenquelegislemuna manat d’unaforma reiterada iconstant [...]enaquest d’ecologistes, degentdelnostre paísquehohande- és d’ara [...] sinó que té arrels. té clarqueaquest assoliment noésfruitdelres política alsesmentats paratges empordanesos. Ara, ell ment latascalegislativa perdonarcobertura legali les darreres dècades,eldoctor valora moltpositiva - que parlava Dalmau,iques’havien produït alllarg de Paral·lelament al’espai paradisíac id’equilibri ambi- L’octubre de1983s’aprova definitivament laPropo­ Per evitar aquests possibles efectes negatius dels

Ibídem. Ibídem. hi ha influït molt els grups excursionistes, 396 «La protecció d’aquests paratges no 397 Aquests 147 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 148

FRANCESC DALMAU BC (PROA) en categoria infantil del1rConcurs denarrativa curtaVila dePalamós. Francesc Dalmauentrega aManuelBaról’obsequi delamencióespecialdelJurat Palamós, 29degener1983 nostra identitat nacional». que tanthancontribuït aconfigurar elnostre pobleila bé unllocdepasmoltspoblesicultures humanes Girona. Dalmaunohodubta,«l’Empordà haestat tam- ho haestat tambéelconjunt delterritori costaner de que hanestat font dediversitat, d’intercanvi, talcom 398 aquestes espècieselseudestí vital». 401 400 399 amb lahistòria mésrecent delnostre país. jos méspreuats queelvinculaven ambelseupare i aquesta, complia unsomniifeia realitat undelsdesit­ sentació institucional ialatascalegislativa. Amb mau dedicava quatre anys delaseva vidaalarepre­ de laComissió d’Alta Muntanya. Política Territorial, delaComissió deGovern interior i d’Economia Finances iPressupost, delaComissió de fos diputat interventor iformés partde la Comissió tats republicans, fet que feia, en definitiva, que Dalmau tants, com a conseqüència del limitat nombre de dipu- ments d’alts ibaixos iunadiversitat detemes impor - territori imoltadient». text legislatiu necessari peraaquesta parcel·la delseu mentari, temps». en per assegurar la permanència familiar a través dels esforços de diverses generacions que s’hi succeeix tros, com elll’anomena, com lamaterialització dels querit ambelseuesforç itreball quotidià itéelseu l’home que la coneix i que l’estima, perquè l’ha con- «el nostre pagès,l’homedelaterra perantonomàsia, tes legislatives com aquesta s’handefer pensantamb ció territorial, delavocació depaís.Per ell,propos- ra i el país. Ell reconeix l’escala humana de la concep- quelcom d’eteri, niunamirada abstracta sobre later- poble, vinculat alapreservació delanaturalesa noés Amb lapresència alParlament deCatalunya, Dal - La seva tascaparlamentàriaentre 1980i1984témo- Per Dalmau,laidentitat nacional, oelconcepte de

Ibídem. Ibídem. Ibídem. d’octubre de1983,p. 4.749. Diari deSessions delParlament de Catalunya, núm.148,13 400 «amb aquesta llei,Catalunya disposarà d’un Així,endefinitiva, amb aquest pasparla- 401 399

398 Unsaiguamolls - 149

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 150

FRANCESC DALMAU AMGi-CRDI -FONS ELPUNT ANTONI CROSA IMAURI / amb lavara d’alcalde. acabat d’elegir, Francesc Dalmau, 23 demaig1983 Palamós, 5 llengua catalana. tor Dalmau,elseupuntdevista alvoltant delasituaciósociolingüística dela on unjove MiquelStrubell —nétdel doctor JosepTrueta— exposà ambeldoc- rades icol·loquis, com laqueva tenir llocalaGavina salad’Art, l’agost de1981, trobar-se eldoctor enmultitudd’actes, preparant activitats o organitzant xer- la zona quedetermini lesnecessitats ilesprevisions. caven lainexistència d’unplageneral urbanístic, aixícom d’unestudi turístic de sors delparatge explicitaven queseriaunadestrossa brutaldelpaisatge iindi- argumentant queaixòfomentaria elturismeiajudariaavèncer l’atur, elsdefen- Palafrugell. Així,sihihavia quivolia construir unmollesportiualaCosta Brava lia instal·lar unportalacaladel Crit,alterme municipaldeMont-ras, atocar de sidera necessàries, Dalmau,jael1979, ésundelsopositors alprojecte quevo- ses quenecessitaven unsuportmoral ouncop demàdesprimera línia. segons elcas,iacomprometre’s amballòquetrobava just, ambaquellescau­ punts devista hihavia sobre unaoaltra qüestió, adonaropinióoconsell, 5.1. Elscomicis del1983ielsequilibrisconsistorials L’alcalde dePalamós 404 403 402 tura catalana aPalamós, através d’Òmnium,perexemple. bre, amblatascaafavor delanormalitzaciólingüística il’enfortiment delacul- d’alguna manera, pelpetitEmpordà», enelsqueDalmautambéhiparticiparia, és elcasdelestrobades organitzades Diari pelPunt Entre d’altres mostres d’aquesta complicitat amblesreclamacions quecon- Dalmau sempre s’havia dedicat als afers socials de l’Empordà, a saber quins L’exemple mediambientalpotsumar-se, com hemtingutocasiódeperce-

1981. «Situació lingüística aCatalunya», Empordà, octubre-novembre La Proa, diaridelBaix de 7. CROSA, Antoni. «Reunió endefensa delallenguacatalana»,Diari,14d’abril Punt de1981,p. 1979, p. 7. MASSAGUER, Santi.«Debat sobre elPort23d’octubre Diari, delaCaladelCrit», Punt de 404 També hihavia momentsperal’intercanvi distès deparer, 402 «per apolíticscaptivats,

403 Així,noera difícil 151 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 152 FRANCESC DALMAU ANTONI CROSA IMAURI /AMGi-CRDI-FONS ELPUNT Francesc Dalmau,acabat d’elegir alcalde, iXavier Rocha, regidor capdellista delPSC. Palamós, 23demaig1983 ciutat deGirona ienelmarc delaDiputació. es: Higiènics,culturals idecirculació». tes: ens fa evident com veu lapoblacióiquinssónelsseusprincipalsrep­ bles solucions.D’aquesta manera, ambunamirada panoràmica,eldoctor posa d’unavisióglobaldelasituació,lesproblemàtiques idelespossi- 407 406 405 una recordança d’altres temps enquès’havien conegut». la qualcosa va podermantenir ambl’escolta delPresident delParlament dia. Afortunadament, ningúnecessità elsseusserveis durant lavetllada, per ens fa evident aquesta dualitat. «Eldoctor Dalmautenia aquesta nitguàr- el 30d’agost de1981adosquartsnoudelvespre, aPalamós. Lacrònica compaginant així la seva tasca mèdica i la política. Un d’aquests tingué lloc 409 408 deure, millordit,unaatenció quedevia alagentdelpoble». naren apresentar-me alacandidatura. Emva semblarquegairebé era un persona apreciada aPalamós «fou unadelescausesquemés m’espero­ li proposa serelcapdellista almunicipicostaner. Dalmausapqueésuna taríem parlantdelssegüents:«Elsprimerstenen unnom:Depuradora. Els el cas de Palafrugell. seus republicanes enalgunspoblesonencara nohiera present, com seria 1983, amblamirada posada aleseleccions municipals,esconstitueixen pansió tambéseriaunarealitat alescomarques gironines Així,algenerde presència territorial, amblacreació denoves seccions locals.Aquesta ex primerencs anys deladècadadel1980, ERCaniria consolidant laseva notable delseulíder, elpeshistòric delessiglesilapresència institucional. de labase, tenint, això sí,elsuportilafortalesa queoferia unapopularitat primers 1980enpleprocés d’estructuració. Caliaorganitzar elpartitdes de larecent democràcia.Laseva formació, Esquerra, estava enaquells d’en Barrera i per això era un dels 135 primers diputats del nou Parlament Per aixòDalmaus’havia compromès ambelcatalanisme republicà del’ERC cietat, depensarenelbécomú, queelmotivava aactuar col·lectivament. Així, homcreu queDalmauseriaunbonalcaldedePalamós iEsquerra Si el1979 s’havia iniciat l’etapa delsajuntamentsdemocràtics, enels Una vocació política,enelsentitdepolis,ciutadania,servei alaso-

1983, p. 10. «Palafrugell. Esconstitueix ERCianiràaleseleccions», Diari,26degener Punt «Les anècdotes Diari,2desetembre delsopar»,Punt de1981,p. 13. dà, febrer de1980. «Catalunya iels palamosins.Francesc DalmauiNorat», Empor - La Proa, diaridelBaix tembre de1983. COMAS, Demetri.«Unavisitaal metge Empordà, se- Dalmau»,La Proa, diaridelBaix de Girona, 16defebrer de1983p. 7. BOSCH, Jordi. «ERCquiere serdecisiva enelAyuntamiento yDiputación»,Los Sitios «Els problemes més urgents aresoldre aPalamós sóndetres class- 406 ERC vol serdecisiva a lescomarques gironines, a la 409 Per entrar-ne enmésdetallses- 407

405 408 Dalmaudis- - BC (PROA) encapçalada perFrancesc Dalmau. municipal d’ERCaPalamós Anunci electoral delacandidatura Maig de1983 153 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 154

FRANCESC DALMAU ANTONI CROSA IMAURI /AMP-FONS REVISTA PROA Josep Buxeda, EmiliPérez, Xavier Rocha, Manuel Doporto, JaumeBoschiJosepAntoni Molina. Alfons Cano, JaumeSagués,HugJoan,JosepMestres —migtapat, JosepFerrer—, Francesc Dalmau, D’esquerra adreta: JoanCastellví, JosepParals, Jordi JosepCrosa, Puig, JoaquimCorominas, Els disset regidors electes delnouAjuntamentdesprésd’aprovar elcartipàsenunpleextraordinari. Palamós, 1dejuny de1983 411 410 ments del’estiu». estudi oreplantejament, pensantambelsembotella - més noms.Elstercers, mésquenoms,depenend’un segons: CasadeCultura, percomençar, ihandeseguir eren, entre unacosa il’altra, els horaris delcapdellista. biciós, elspreparatius nosónsenzills.Com tampocho tats iunprograma realista, peròalmateix temps am- Campon, JosepCamaiSubirana iMàriusVilar iMassó. co iRaya, MariaMercè López iRamos,JuliVerdaguer i bello iGutiérrez, RamonPrats iOliver, Francesc Fran- Morillas iLópez, Jordi Forné iFonalleras, Antònia Ca- cia, Jordi Quixal iRamonet,MiquelFiolBofill,Antoni Campeny,- JosepCasasiBusquets,JoanMàrmolGar López iAlonso, iPérez, AlbertGallart JosepGonzález i per: Hug Joan i Tossas, Josep Mestres i Hernàndez, Juli Per això,confecciona unallista queestarà composta dialogant ienpositiu.Però novolia fer-ho elltot sol. als plens municipals hihagués una nova veu, diferent, gar-se. Per aixòDalmaucreia queera interessant que missions ialgunsprojectes quenovan acabard’enge- i així,nofou unalegislatura plàcida,ambdiverses di- càrrec ala dècada de1950, durant elfranquisme. Tot persona deJosepParals, quejan’havia ostentat el del franquisme, CiUesfeu càrrec del’alcaldia ambla tució delsprimersajuntamentsdemocràticsdesprés aquell moment?Alscomicis de1979, eldelaconsti- structiu. lloc, pel desig de millorar-les» respon un Dalmau con - sar lescoses alseulloc.«Mésqueperposar-les ta intenció. Algúespregunta sifa aquest pasperpo- llista d’Esquerra alesmunicipalsde1983ambaques- tiuencs. Per tant,Dalmauespresenta com acapde tura oveure com podensuavitzar-se elsembussos es- plausibles: jasiguiunadepuradora, unaCasadeCul- hom potser no està d’acord, sinódebuscar solucions manera deser. Noestracta decriticarallòambque

Per enllestir unallista amb totes lesseves potenciali­ Però, quinaera lasituaciópolíticadePalamós en És unaanàlisisintètica,peròquedefineixbélaseva ari del Baix Empordà, setembreari delBaix de1983. COMAS, Demetri. «Unavisitaalmetge Dalmau»,La Proa, di- Ibídem. 411 410 el tercer endiscòrdia entre convergents isocialistes. «L’alcaldable d’ERC, Francesc Dalmau,va ésser pot­ paper tinguéDalmaualdebat? Lacrònicaensdiuque ble». com cal»i«APalamós: lagentdelpobleiperalpo- la campanya republicana serien«Per unAjuntament doria dejoventut”». ens digueren— quetenim elprojecte defer unaregi- correligionaris, lamajoriagentjove: ”Somelsúnics— nada preparant lacampanya encompanyia delsseus tor Dalmauelvam trobar aquartsdedueslamati- Per això,lapremsa destaca, per exemple que«el doc- 412 416 415 414 413 tot. panya electoral com toca, ambanuncisalapremsa i àmbits d’interès delalocalitat. Aquella era unacam- ment amb d’altres que feien referència als diferents propostes queincorporaven alseuprograma, junta­ general i de la gestió hospitalària de Palamós. legislatura delconsistori. S’opina decultura, delpla nis perpartdel’Ajuntament durant aquellaprimera cipals delapoblació—ambcompra delclubdeten- projecte deport-clubnàutic,delsequipamentsmuni­ tar lespropostes defutur. centes personesompliren elcinemaArinco perescol- del dimecres 4 de maig de 1983. En aquest, mil dues- bat, «Elsalcaldables,cara acara», secelebrà elvespre propers quatre anys leslíniesdelconsistori. Elde- candidats queespresentaven perdirigirdurant els copsar cara a cara lesdiferents visionsquetenien els candidats perquè laciutadaniadePalamós pogués La creació d’unaregidoria dejoventut era unadeles Al debat esparlàdelacooperativa delmunicipi, No podiafaltar, tampoc,elsdebats públicsentre els

413 Ibídem. Diari,6demaig1983, p. Punt 5. depúblic», un “Oscar” «El debat dels alcaldables al cinema de Palamós aconseguí dà, abrilde1983. «Per un ajuntament com cal», 7. «Per unajuntament com Diari,28d’abril cal»,Punt de1983,p. de 1983,p. 9. «8 demaig:eleccions municipals.Palamós», Avui, 27 d’abril 414 ElslemesqueutilitzariaDalmauenelmarc de 412 415 La Proa, diari del Baix Empor- La Proa, diari del Baix 416 Quin ser 155 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 156 FRANCESC DALMAU del Yomiuri Shimbun periodista japonès a HoiriShoichi, de JosepMariaSert dels pescadors, el murat La República L’alcalde Dalmaumostrant 13 dejuliol1983 Palamós, EPD ANTONI CROSA IMAURI / eren ben diversos, també trobava que podia arri­ electorals ambquès’havien presentat tots tres partits va l’acord. SibéRocha constatava queelsprogrames ble. Xavier Rocha, elcapdellista socialista anuncia - grés format perERC,PSCielPSUChofaria possi- de cada». tents, peròeldoctor aconseguí aplegar-seunamica fici delcandidat d’ERC. Les claquesestigueren ama­ Josep Parals iXavier Rocha,va quedar diluïtenbene­ final, elcara acara ques’esperava quehihauràentre vencions, ielsaplaudimentsquerebé, van fer que«Al 420 419 418 417 però recollí mésd’unaplaudiment». L’home va ésser discret enlesseves intervencions, Dalmau seràl’alcalde dePalamós». DiarijaanunciavaPunt enportadalanotícia«Francesc poden permetre. Pocs diesdesprés,el19demaig, el carisma personal d’un metge iles dinàmiques locals aconseguint elquepocagents’imaginava, peròque taris de Palamós, convergents i socialistes, i acaben lar ambelsdosmajoritaris». conscients quepot recaure ennosaltres. Hemdepar- cients quenosaltres l’hemdedecidir;aixímateix som moment capondecidirem l’alcaldia, peròsomcons­ resultaríem elpartitxarnera. Nopodemdirenaquest tot, algunaaltra possibilitat: «nosaltres jasabíemque querres. Com apuntava Dalmau,tambéhihavia, finsi d’oferir alssocialistes elgovern d’unAjuntamentd’es- tot just s’obria. Almateix temps, tenien lapossibilitat oferirien a CiU una estabilitat evident pel mandat que equilibris consistorials. Sumats alsdel’alcalde Parals, deixen aERCenunaposiciómoltinteressant pels per 1delPSUCiunaltre d’AP. Els3regidors assolits dors, per5delPSC.Elsrepublicans n’aconseguien 3, molt obertes. CiUhavia guanyat aPalamós amb7regi- Així és.Esquerra parla ambelsdospartitsmajori­ Els resultats delanitelectoral deixaren lesposicions

de maig1983, p. 1. «Francesc Dalmauserà l’alcalde dePalamós», Diari, 19 Punt maig de1983,p. 15. «Dalmau ha de fer larecepta aPalamós», Ibídem. Ibídem. 418 419 420 417 Unpacte depro- Aquestes inter- Punt Diari,9de Punt bar- comarques gironines. govern dePalamós era undelsmésnovedosos deles sàpiguen quelanostra tascaésladeserviraPalamós que formaran partd’aquest nouAjuntamentique càrrec, com enrepresentació detots elscom­ dria oferir-me atots els palamosins, tantdesdelmeu Dalmau esmostra conciliador ambtothom: «Jovol- moviments promoguts desd’alguns sectors delavila, el seudiscursd’acceptació delcàrrec, iconscient dels tir enblocoquedar-seal’Ajuntament ifer oposició. anunciat. Hihavia dues opcionssobre lataula,odimi­ ent quinahavia deserlaseva posiciódavant delpacte trobada alPasseig dePalamós perdecidirconjuntam- alcalde Parals convoca elsseussimpatitzants a una més votat, nohoveu delamateixa manera. L’encara batlle, peròl’exalcalde, quehavia estat elcapdellista assolits fan pronosticar queDalmauseràproclamat que elpobletiriendavant deveritat». de fer ungovern d’esquerra alaviladePalamós pertal serà massa complicat, jaquetots compartim ladecisió se aun consens entemes puntuals: 425 424 423 422 421 l’Ajuntament dePalamós, JosepMaríniCruañas, (1961).Puig Actuà desecretari, elsecretari habilitat de estava presidida pelpropi Dalmau(1915)iperJordi possessió perpart del doctor Dalmau. La taula d’edat el ple municipal on s’ha de fer efectiva la presa de Cornudella deMontsantoMóra laNova. tre lesquedestaquen Arenys deMunt,Ponts, Arnes, republicans nomésobtingueren catorze alcaldies,en- en elconjunt deCatalunya perquè enaquell1983,els El 23demaig1983,alesonze delmatí comença Com destacava el

Baix Empordà, junyBaix de1983. «Francesc Dalmau, nou batlle de Palamós», 1983, p. 3. «Dalmau és batlle de Palamós», 2012. Unahistòria política,p. 240. CULLA, JoanB.Esquerra RepublicanadeCatalunya 1931- avui», Diari,24 Punt demaig1983,p. 1. «Els nousajuntamentss’hauran posat enmarxa entre ahiri alista icomunista», Diari,19demaig1983,p. Punt 11. «Dalmau seràelnoualcaldedePalamós ambelsuportsoci- Punt Diari Punt 422 Defet, tambéserianovedós en portada, l’acord de Punt Diari, 24Punt de maig de «suposem queno 421 La Proa, diari del 423 Elsacords panys 425 En 424

157 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 158 FRANCESC DALMAU ANTONI CROSA IMAURI /AMGi-CRDI-FONS ELPUNT Francesc DalmauambJoanGomis,president deJustícia iPau, estiuejant habitualaPalamós. Palamós, 5d’agost de1983 pot dirquem’agrada, sensevoler dirquehofaci amb gaire pelsentusiasmes. Ambaquesta perspectiva es del personatge. «Alameva edat noensdeixem portar tava? Laseva resposta, ensreflecteix benbélavisió a Dalmausiliagradava serbatlle otansolshosupor- qüestions. DemetriComas, perLa Proa, lipreguntaria ho feia. Dalmau,però,intenta noentrar enaquestes qui liderava elprojecte municipal,iambquinssuports i d’uncert climadeconfrontació políticaperveure nicipi. sessió amblaquecomençava unanova etapaal mu- 429 428 427 426 des delaseva posiciótots desitgem itots esperem». tots juntstantd’unamanera com d’unaaltra icadascú tres, quepodemtirar endavant aquest Palamós que hagi contacte bendirecte entre tots, nosaltres ivosal- [...] sala del’Ajuntament». diments mésforts iperllongats delsdarrers anys ala curs d’en Dalmau,«possiblement hansigutelsaplau- Empordà, elsqueesproduïrenBaix desprésdeldis- premsa. Per lacrònicaqueen feia La Proa, el diari del ral. Unesparaules quetambéforen recollides perla Era undiscursdeconciliació, certament, obertiplu- elasticitat». lle respongués que«nos’hadecomprar res, hihaurà amable iflexiu deDalmau,però,va fer queeljabat- ria eltemps “o sicomprarien uncronòmetre”». les sessions. Elregidor Canodemanàquielcontrola­ serien elstemps establerts pelstorns deparaules a ni havia ocasionat. Així,quan«El secretari digué quins deixava devisualitzaruncert frec afrec quel’escruti- ver-hi momentsd’uncert to humorístic, peròqueno Una nova etapaquenoestaria exempta dedebat En unasessió solemnecom aquella,però,va ha-

Ibídem. treballaran», Diari,3dejuny Punt de 1983,p. 8. CROSA, Antoni. «Parals diuques’abstindran sovint, peròque Empordà, junyBaix de1983. «Francesc Dalmau, nou batlle de Palamós», 7. p. tido constitucional», Los Sitios deGirona, 23d’agost de1983, FIGUERES, E.«Palamós: lección depluralismo político ysen- que estem obertsatots ellsiprocurarem quehi 429 Minutsdesprés,almigdia,finalitzava la 427 La Proa, diari del 428 Elto 426

desgana. Senzillamentm’agrada». 435 434 433 432 431 430 vern ila temporada d’estiu». Palamós és«els desequilibrispoblacionalsentre l’hi­ gran ambquèestroben elsgestors d’una vilacom Dalmau considera, entot cas,queladificultat més tenir respecte elnouAjuntament. Palamós, dubitatius sobre quinposicionamenthande Això, amés,provoca certs moviments dinsdeCiUa tants que hi fan vida tot l’any i aquells que gaudeixen sempre ésboperlacomunitat». tificat, queéseldesigdesuperació envers l’altre. Això i crec queaméshihad’ésser-hi perunmotiu benjus- amb tota normalitat. que li enveja el càrrec? Un Dalmau sincer, però, respon que l’anterior. Així,lipregunta sicreu quehihaalgú li formula unasegonaqüestió, siesvol, més punxant El turisme, laimmigració... creen moltes dificultats». evidencia que«mésaviat es tracta d’unpobledifícil. poble difícildegovernar. IDalmau,perquènegar-ho, doncs, quehompregunti aDalmausiPalamós ésun els diferents agentspolíticsdelavidalocal.Aixòfa, obstant, donariavialliure pergovernar aDalmau. republicans. Laresolució del’Audiència territorial, no calde va creure incompatible l’acta d’undelsregidors post-electorals, arribaran a l’àmbit judicial quanl’exal- sprés de l’escrutini i, sobretot, després dels pactes moments decerta tensió ques’havien visualitzat de- passos delanova composició consistorial. Aquests definiria Dalmau,s’evidencià enaquellsprimerscom- Aquests fets podenprovocar uncert desgast entre Aquest desigdesuperació envers l’altre, com ho

Punt Diari, 24cia», Punt dejuny de 1983,p. 19. al’ajuntament«”Històric” quevoldria serrecordat perl’eficà- p. 1. «Josep Parals», Los Sitios deGirona, 13dedesembre de1983, Girona, 23d’agost de1983,p. 7. Francesc Dalmautienevíalibre para gobernar»,Los Sitios de FIGUERES, E. «Tras la resolución de la audiència Territorial, Ibídem. Empordà, setembreari delBaix de1983. COMAS, Demetri.«Unavisitaalmetge Dalmau»,La Proa, di- Ibídem. «Suposo que sí, però això és lògic 435 Aixòés,entre elshabi- 431 433 430 Tot seguit,però, 434 432

159 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 160

FRANCESC DALMAU ANTONI CROSA IMAURI /AMGi-CRDI-FONS ELPUNT el cantantdeThe Platters queactuaven enelmarc del12èFestival delaCançóMarinera. L’alcalde Francesc Dalmaufent detraductor delaperiodista DolorsDomènechqueentrevistava Palamós, 14d’agost de1983 conciliador. Mediterranée» feia esment un Dalmau, sempre amb to és ques’haparlat unxicmassa d’aquesta cartaalClub en elfons; lesdiferències sóndematisos. Elquepassa tots els membres de l’equip de govern estem d’acord tits delpacte deprogrés. «Sobre elfutur del Castell, llimar lesdiferències quepuguinhaver-hi entre elspar- tenta posar pau i demana als socialistes uns dies per gestió d’unaproposta vingudadelClubMediterranée. trencament prové perlesdesavinences existents enla ralment trencar elpacte segellat ambanterioritat. El pal des de leseleccions del1983,decideixen unilate­ cialistes palamosins, integrants delgovern munici- d’allà, lapolíticamunicipalfa ungirinesperat. Elsso- arribarà alsrestaurants delpasseig iencasesd’aquí i mar, alarecerca d’unpeiximariscquedes­ marinera dePalamós. Mentre elspescadorsvan ala trasbalsa, denou,lavida políticaalatranquil·la vila intern prou considerable, elgenerde1985unanotícia en tots elsàmbits.Com elClubMediterrannée. 438 437 436 dicis». serenitat deldoctor. «ambmoltacautela, sensepreju- realitat enuncasméstangible, va moltenlalíniade posta, potserméssenzilladedir quenopasdefer-la nuclear dinselterme municipaldePalamós. Lares- cionaria Dalmau si pretenguessin instal·lar una central els periodistes lipregunten, atallhipotètic,com reac- aquesta línia,depossibles inconvenients noesperats, previst, senseestar fixats al’agenda comunicativa. En afegir altres debats suplementarisque sorgeixen d’im- els ofereix unaportad’entrada almar. de l’indret de manera estacional, quan el bon temps motius pertrencar elpacte operdimitir». anunci d’aquest estil, Dalmauconsidera que «nohiha Sorprès perunanunciquenos’esperava, Dalmau in- Després d’unany imigdegovernar ambunequilibri Una gestió diària complexa a la que, de vegades, cal

de gener1985, p. 17. «600 xalets onse’npreveuen menys Diari,20 de40»,Punt Diari,20degener1985, p.mós», Punt 17. «El Club Mediterranée esquerda el govern d’esquerres a Pala- Ibídem. 436 Aquesta seràlamateixa actitudqueprendrà 437 Així,tot ielterratrèmol quesuposaun 438 prés sobre elfuturdel govern dePalamós». l’equip degovern [...]Encara nom’atreveixo adirres malentès [...]miraré defer possible lareconstrucció de massa de tot plegat. Dalmau té clar que pros icontres. Amés,considera ques’hafet ungra la quotidianitat. Prefereix reflexionar, valorar, veure’n és prudent,com hoés sempre enmolts àmbits de oposar-se clarament al Club Mediterranée. prefereix. El socialista Xavier Rocha considera que cal taria parlantdequinéselmodelciutat quehom bat partidista perunoaltre tema. Enaquest cas,s’es- qüestió ésd’interès públic iqueva mésenllàd’unde- la platja deCastell. del projecte, tot fent constar lanecessitat deprotegir rebre un avantprojecte de cara a conèixer mésdetalls de govern va signar-neunaenquès’obria laportaa la inversió. En aquest sentit, un dels regidors de l’equip document queelsmotivésaplantejar-se seriosament teriors ambl’Ajuntament, l’empresa demanava algun En elmarc delaproposta delClubilesreunions pos- que elplad’urbanismemunicipalnohocontemplava. Castell, pertaldefer-hi una«village delacôte», tot i bungalows, pistes ialtres instal·lacions alaplatja de 439 443 442 441 440 a Cadaqués. versió alaCosta Brava, desprésdelseuenclavament bla, l’empresa francesa tenia interès afer unanova in- aquesta majoria esquerdada d’esquerres, hom tam - Què passa ambelClubMediterranée? Segonssem- Però mentre d’unabandas’intenta reconstruir Los SitiosdeGirona enfa portada.

Sitios deGirona, 22degener1985, p. 7. Q.S. «Francesc Dalmau diuquehihahagutconfusió», Los Girona, 22degener1985, p. 7. tament de Palamós s’ha esmicolat a trossets», QUINTANA, S.;FIGUERES, E. «Elpacte d’esquerres del’Ajun- 22 degener1985,p. 1. «Palamós: Roto elpacto deizquierdas», Los Sitios deGirona, Girona, 22degener1985,p. 7. tament de Palamós s’ha esmicolat a trossets», QUINTANA, S.;FIGUERES, E. «El pacte d’esquerres del’Ajun- l’especulació urbanística, p. 85-99. giu ANTÚNEZ,Feliu. Salvem Castell. La veu d’unpoblecontra Per resseguir tot el debat al voltant del Club Mediterranée lle- 439 Així,homproposava deconstruir 600 440

441 443 Semblaquela «S’ha creat un 442 Los Sitios de Los Sitios de Dalmau 161 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 162 FRANCESC DALMAU PABLO GARCIACORTÉS /AMGi-CRDI-FONS DIARIDEGIRONA Joan Acosta, David Marca, Xavier Luzurriaga,Francesc DalmauiSalvador Carrera. Acte inaugural deRàdioCosta Brava. D’esquerra adreta: JoanSaqués,JosepPuigbò, Palamós, 25denovembre de1983 447 446 445 «Convergència demanapercartaaldoctor Francesc Dalmau 444 una solucióbeneficiosaperaPalamós». dins d’unclimadedistensió iambpropòsit d’arribar a tament, s’hanexposat elspuntsdevista decadagrup CiU ons’hadebatut lasituació actual delnostre Ajun- que d’ERC delsdarrers diesd’aquell generde1985explica cans iconvergents? Les reunions hisóniuncomunicat a mitjalegislatura. Ésl’hora d’unacord entre republi- plausible, encara queaixòsuposauncanvi d’aliances bé creu quepotsercaldriatreballar unaalternativa riba aformalitzar capacord immediat. querra, lesnegociacions continuen, tot iquenos’ar- ria alsseusinteressos particulars». tot pacte polític.D’aquesta manera tothom renuncia - delegar funcionsendiferents regidors, peròfora de cions alternatives àmplies.«Unasolucióbépodriaser passaven elsdies,Dalmaucomença aproposar solu- potser seriapositiutornar alpacte d’esquerres que sones mésquedepartits,elssocialistes entenen que Palamós a la formació republicana. necessària, aquellasituació deprovisionalitat. jades, altres d’involuntàries, allarguen, demanera in- prop qualsevol detallilesfiltracions, algunesdesit- munt d’altres comportaments, la premsa segueixde munt delataulaiposantl’interès dePalamós perda- sengles reunions a porta tancada, amb les cartes da- lloc denegociarlespossibles propostes concretes en gunes d’espectacle més mediàtic que utilitari. Així, en- ra-i-arronsa, ambcertes dosispropagandístiques, ial- Mentre esparlava d’aquest hipotèticgovern deper- CiU, d’unabanda,demanapercartal’alcaldia de Comença, aleshores, una negociacióenforma d’esti-

ta», Los SitiosdeGirona, 3defebrer de1985,p. 13. «Una calmatensa planejasobre Palamós desprésdelacar- Diari, 10defebrer de1985,p. 10. «CDC dePalamós contesta l’oferta depacte d’ERC»,Punt 1985, p. 13. l’Alcaldia dePalamós», Los Sitios deGirona, 2defebrer de 1985, p. 11. querra iConvergència», Los SitiosdeGirona, 29degener «El cercle aPalamós s’estreny cadacop mésembolicantEs- «En lareunió mantingudaambrepresentants de 447 445 Per partd’Es- 446 444 Veient com riu. perat iquenoserianecessari quelasangarribésal tén queeltema principaldediscrepància estaria su- Mediterranée, talcom aquest esproposava, elPSCen- posicionament republicà contrari alprojecte delClub ells havien trencat poquessetmanesenrere. 452 451 450 449 448 Palamós. i sónmomentsdelicats peral’estabilitat políticade les converses atres bandes continuen formulant-se, a l’Ajuntament pertalquel’activitat nos’aturi, però Paral·lelament, elPSUCdemanaunpleextraordinari de mirar d’anar delimitant per trobar solucions». sentits. Elsmarges denegociaciósónamplisis’han difícils pelfet quelesposicions sóncanviants entots posa demanifest que«lesnegociacionsespresenten rà aunasoluciósatisfactòria perlesdiverses parts, cia mediàtica.Ell,convençut quefinalments’arriba­ més discretes, Dalmau no defuig, tampoc, la presèn- ciacions potseraconsellarien converses multilaterals partida depòquer. Tot iquel’efectivitat delesnego- Jordi Grau, comparant lasituaciómunicipalambuna qüestió, peròambqui?» Dalmau s’havist endesconcert. Pacte, aquesta ésla seria elmillorperaPalamós? «La bondat del’alcalde ta tensió, onlagentpregunta, opinaiqüestiona. Què mau tédubtes. Cadadiaquepassa ésundiadecer- tit marcava líniesvermelles enelquehomnopodia Amb tot elseguitdemoviments d’unsialtres, Dal- És obvi quelamaquinàriapolíticadecadapar- 449

9 defebrer de1985,p. 11. ràcter demàximaurgència a Palamós», Los SitiosdeGirona, FIGUERES, E.«Doporto demanaunpleextraordinari ambca- 1985, p. 10. terrenys pel Vilarromà», Los Sitios de Girona, 7 de febrer de FIGUERES, E.«Signadeslesescriptures perlacompra de febrer de1985,p. 11. GRAU, Jordi. «Partida depoker», Los Sitios deGirona, 5de 1985, p. 10. veu “celestines” per refer el pacte», 6 Diari, de febrer Punt de POYANO, Joan. «ERC de Palamós no contesta a CiU i Ferrer 11. dia dePalamós», Los SitiosdeGirona, 5defebrer de1985, p. FIGUERES, E.«ERCrebutja lespeticions de CiUsobre l’Alcal- 452 450 espreguntava l’articulista 448 Ambel 451

163 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 164

FRANCESC DALMAU LDM D’esquerra adreta: Ricard Viladesau, Francesc Dalmau,SantiagoBañeras ilaseva esposa. Estrena delasardana APalamós fan pipesdeSantiagoBañeras. Palamós, 18d’abril de1984 tat». d’ajudar Palamós asortirdelacrisi,nohadonat resul- vern sensemirar colors polítics,peròamblacreença «Respecte almeuintent deformar un equipdego­ dre aunperfilmésequànime, ensn’ofereix laresposta. ment amb aquells que ell creia que podrien respon- mau, que és qui havia fet la proposta parlant directa- fessional quenoconeix nihores nirepòs». i apreciat, jaquesel’admira perlaseva dedicaciópro - ta opcióperquè «Dalmaucom ahomeésmoltestimat qui comparteix visiópolítica. així és,elseucercle d’amistats sobrepassa aquellamb 457 456 455 454 453 bons, deixant de banda les sigles dels partits? dat d’aquella proposta deformar ungovern d’homes tras­ passaria aCiU. a laprimavera del 1987, perlaseva banda,l’alcaldia efectiva laseva jubilació.Desdel’estiu del1985fins ol compliria 70 anys, momentenelquedecidiriafer vant del’Ajuntament uns mesos més, fins quealjuli- els mitjansapunten ésqueDalmauseguiriaalcapda- repartint-se elmandat quequedava. Laproposta que més segurésunpacte entre Convergència iEsquerra de sigles. calia buscarunadecisiódefinitiva apartird’unpacte dels mateixos quehavien deformar part del cartipàs, ven aquestes figures, idel’altra perlesindecisions cança, d’una banda de les formacions on s’hi integra­ onable, iquepotservista com aavantatjosa tantper l’opinió públicad’unafórmulaques’entén com ara- Finalment, el 9 de febrer de 1985, sembla que el

passar enlesnegociacions,però,quèn’havia que- 3desetembreEl Punt, de1992, p. 20. GONZÁLEZ. «Ellector escriu.SantAntoni, depobleabarri», os deGirona, 20defebrer de1985,p. 3. SUREDA, J. «DesdemiCiudad.Lloro porPalamós», Los Siti - mau faci setantaanys», Diari,9defebrer Punt de1985,p. 9. POYANO, Joan.«L’alcaldia dePalamós seràdeCiUquanDal- 1985, p. 10. terrenys pel Vilarromà», Los Sitios de Girona, 7 de febrer de FIGUERES, E.«Signadeslesescriptures perlacompra de febrer de1985,p. 11. Q. S. «El que diuen els rumors», 454 Siaquesta possibilitat noera viableperlare- 455 Algunsarticulistes defensen aques- 457 Los Sitios de Girona, 9 de Tot il’acceptació de 456 I,defet, 453 Dal- negre» assegurava eldoctor. de posarunaxemeneia perlaqualsurtifumblanco dia maielbonhumorilaironia «Suposoquehaurem 14 defebrer hihaPledel’ajuntament. Dalmaunoper- però quan,nohosé». una data perlameva jubilació,quesíhadeser, concretada. Dalmau anuncia que cis locals,semblaquenoméshaestat unaproposta no mau, com perpartd’aquells quevan guanyar elscomi- a unhomedelatranscendència deladeldoctor Dal- 459 458 463 462 461 460 assegurar unamillorposiciópelsseuscandidats. tits a Barcelona pressionen enunaoaltra direcció per abo­ cat, ladepuradora, elportesportiu,biblioteca pública, la qüestió delescasesprotecció oficial, ladelmer- institut, acabarderesoldre larevisió delplageneral, problemes pendents, com per exemple el del nostre que els republicans. tinua parlantdelapossibilitat d’unpacte entre CiUi ria. transfons nacional,itambéLa Vanguardia enparla­ lia, peròquefos efectiva iconcreta. Laqüestió agafa venia trobar aviat unafórmula,imaginativa siesvo- darreres setmanes tenien la seva importància, i con- Tot ilesdeclaracions deldoctor Dalmau,escon- Els debats ques’havien hagutdeparalitzar aquelles

461

cador d’escombraries iunllarg etcètera». xemeneia”», Los SitiosdeGirona, 10defebrer de1985,p. 13. «Dalmau, alcaldedePalamós: ”Alple hihaurem deposaruna xemeneia”», Los SitiosdeGirona, 10defebrer de1985,p. 13. «Dalmau, alcalde dePalamós: ”Alplehihaurem deposaruna 14 defebrer de1985,p. 11. den la solució per la crisi de Palamós», QUINTANA, S.FIGUERES,E.«Pressions deBarcelona retar - 23. una crisismunicipal»,La Vanguardia, 12defebrer de1985,p. O. D. «Palamós: laordenación delaplaya delCastell provoca 1985, p. 11. d’ERC a la seva carta», FIGUERES, Enric. «Convergència va rebre ahir la resposta fa l’oposició», Diari,16defebrer Punt de1985,p. 10. POYANO, Joan. «Qualla el pacte ERC-CDC a Palamós i el PSC «necessitem resoldre senseperdre temps molts S’apunta quelesestructures delsdiferents par- 459 Elqueestà clar, perpartd’ERCés 458 Los Sitios de Girona, 12 de febrer de 463 L’expectació creix iLos «jo no he posat mai Los Sitios de Girona, 460 462 El 165 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 166

FRANCESC DALMAU JOAN SABATER /AMGi-CRDI-FONS ELPUNT L’alcalde Francesc Dalmaulliurant elspremis delaNitl’Esport. Palamós, 30dejuny de1984 Parals com a batlle transitori. tura. Ferrer, queseriaalcaldeelquedava delegisla- acaba també dimitint per deixar pas al convergent tiva delquehavia estat alcaldede1979 a1983,Parals una nova etapaalmunicipi. posició. regidors a les vuit del vespre i posa el seu càrrec a dis- El 21defebrer, Dalmauconvoca unareunió detots els diferents partits,Dalmaudecideixfer unpasenrere. projecte deconsens idavant delesestratègies dels Dalmau necessita unsdiesdemarge. 470 469 468 467 466 465 464 municipal dePalamós». serà sensdubte undels mésimportantsdelahistòria Sitios deGirona nos’està dedirque«Elpleordinari cialista Xavier Rocha. les setmanes de debats a partir de la posició del so- tinada, tambéendiesfestius. i multilaterals, ambconverses finsalescincdelama- aquestes setmanesles reunions havien estat constants ble dePalamós, n’éslamotivació. desitjada, quan laseva vocació era treballar pelpo- Veient laimpossibilitat depoderduraterme un Dalmau dimiteix el4 de març de1985, després de

15 demarç1985, p. 3. SUREDA, J. «Esperanza para Palamós», Los SitiosdeGirona, dia, 14demarç1985, p. 20. O. N.«JosepFerrer nuevo alcaldedePalamós», La Vanguar- provisionalidad», La Vanguardia, 9demarç1985,p. 21. O. N.«Palamós: Parals quiere seguircomo alcaldepeseasu 29 dedesembre de2005,p. 60. altres». G.A,S.«Xavier Rocha, unnotarid’esquerres», ElPunt, ser massa catalanista perunsimassa espanyolista peruns del PSC-Reagrupament dePallach, «va viure laparadoxa de de lesllistes republicanes alscomicis europeus. Procedent El 1994,nouanys desprésperò,Xavier Rocha formaria part li feren Diari,21defebrer alapermanent», Punt de1985, p. 12. POYANO, Joan.«Dalmau,disposat adimitirperlajugadaque de Girona, 21defebrer de1985,p. 10. Q. S.«Avui Dalmaudeixa elcàrrec sobre lataula»,Los Sitios demà», Los SitiosdeGirona, 13defebrer de1985,p. 13. FIGUERES, E.«APalamós esperen ambànsialasessió de 469 Amblesdimissions deDalmau iParals, s’obre 465 Lacomplexitat degestionar unasituacióno 467 464 Ladimissió situal’exalcalde Per alafumata blanca,però, 470 468 Tot i la posició dubita- 466 Alllarg detotes aspectes amillorar. Algunsciutadans fan demandes necessari encadaindret de laciutat. I,ésclar, hihavia un urbanisme que estigués preocupat perallòque era ar elsespaisexistents enaquell moment. Però també veure elcreixement delmunicipiisaber-ne gestion- Urbanisme enmajúscules,sí, entenent quecaliapre- tura. Era moltambiciós plantejar unplad’urbanisme? per aquellsquatre anys quehavia dedurar lalegisla- dels projectes mésimportantsquetenia encartera internacional, cultura iart. urbanisme, infraestructures, esport,turisme, projecció actuacions conseqüents, alvoltant dediversos eixos: cipalment, podemsintetitzar-ne lesmotivacions iles Dalmau? Capaonvolia dirigirelseu Palamós? Prin- la local.Enquinsprojectes estava immerseldoctor caldria actuar, com potassolir-se l’excel·lència a esca- rigir-se. Quinesfacetes calprioritzar, enquinsàmbits terioritzat quineselmodeldeciutat capaonvol di- vells d’administracions supramunicipals itenir moltin- interès general, crear sinèrgies ambelsdiferents ni­ necessitats delsseusconvilatans, comprendre uncert ment, l’arribar afinaldemes. dianitat deldia a dia, l’escola bressol, lafalta d’aparca- la plaça,gestionar elsconflictes méspropers, laquoti­ demanen elsveïns, posarunamicad’ombra enaquel- aquelles rajoles queballen, elsbancsperseure que tinuat amballòquepassa alsdiferents municipis.Són propera. Éslaquetéuncontacte mésdirecte icon- importància especial,pelfet de serlainstitució més la ciutadania,sensdubte, lafigura del’alcalde téuna dels propers lustres. terme, complementant, ampliantomillorant, alllarg es demoltes delesiniciatives ques’anirien duenta encara nodosanys demandat, van posar-selesbas- resultaven estratègics perPalamós. Així,enaquells idear-se, iniciar-seocontinuar-se, moltsprojectes que de el1983finsalaseva renúncia, almarçde1985,van mau, elcert ésquedesdelaseva elecció com aalcal- 5.2. Obra degovern municipal L’urbanisme era —com ellmateix reconeixia— un La figura del’alcalde, amés,éssaberescoltar les En elconjunt d’administracions quedonenservei a Tot ielfinalprecipitat del’alcaldia deldoctor Dal- 167 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 168 FRANCESC DALMAU AMGi-CRDI -FONS ELPUNT Josep Mora (Malgrat deMar),Telm Zaragoza (Tossa deMar)iLluísMedir (Palafrugell) Ramir Pons (Castell-Platja d’Aro), x,RamonBagó(Calella), Francesc Dalmau(Palamós), x, D’esquerra adreta: Pere Coris (Tossa deMar),x,JosepVicente (SantFeliu deGuíxols), en lainauguració delaprimera líniadecreuers aerisdelazona. Regidors ialcaldesdemunicipislaCosta Brava il’Alt Maresme Palamós, 3dejuliol1984 472 471 residim ihiestiuegem». l’obra, sinó sumant esforços i ajudes de tots els que hi urbanitzar laFosca, perònopagantl’Ajuntament tota volia immortalitzarelseunomquehavia de fer era doctor Dalmau,excel·lent amicmeu,perdemés,quesi de la platja comenta que concretes. Per exemple, aLos SitiosdeGirona, unveí possible font d’ingressos municipals? Dalmaunos’està cions delaCosta Brava? Calia considerar-ho com una d’una perspectiva delturisme. sentessin capdany nidesd’unpuntecològic nides mació pertalqueaquestes prospeccions norepre- la Generalitat. Enlacartafeien explícita laseva recla­ d’Indústria, ambcòpiaalDepartament d’Indústria de per redactar uncomunicat conjunt decara alMinisteri Feliu deGuíxols, Palafrugell, Begur, CalongeiPalamós neixen elsalcaldesafectats: Lloret de Mar, Blanes,Sant costanera. cions preocupaven elsescèptics habitants delavila conscient queplantejaments com elsdelesprospec- guiment, idedemanargaranties» reconeixia Dalmau, hi [...]tansolstenir unaactituddevigilància idese- llegir bé,ivàrem veure quepocacosa podríemfer- va clarament elseuàmbitd’actuació? «Enshovàrem de gran envergadura com elpetrolier, quesobrepassa- «Roses-2». ancorat enfront deCalonge, enelmarc delprograma Bristol», ambelseucentenar d’operaris, va romandre l’hivern ilaprimavera de1984.Així,elvaixell «Polly vron OiliTexaco, quevan tenir llocentre elfinalde cas de les prospeccions petrolíferes d’Iniespa,Che­ cions complexes provinents d’altres esferes. Va serel tasca enpro dePalamós esveia agreujada persitua­ sentimental ambaquellaplatja, devegades, aquesta també, un propòsit que tenia proper per la seva relació Podia serunaoportunitat denegociperalespobla- D’aquesta manera, aSantFeliu deGuíxols es reu- Però quèpodiafer unAjuntamentenprojecte Si l’interès perdignificarlaplatja delaFosca era,

del Baix Empordà, marçde1984,p.6-7.del Baix FIGUERAS, Miquel.«El Sr. Dalmau ielpetroli», La Proa, diari Girona, 28d’agost de1984,p. 16. SUREDA, J. «LaFosca hace honora sunombre», Los Sitios de 472 471 «Fa uns mesos li vaig dir al aviat iensquedéssim tranquils». per dir-hoenpoquesparaules, lacosa s’acabés ben sonal: d’eufemismes al fer públic el seu posicionament per- 473 476 475 474 aquesta visióaquídavant». nostra. Tindríem el petroli igualment i ens estalviaríem que l’anéssim abuscarenunaltre llocapartat decasa sitem, peròcrec queestaríem d’acord queseriamillor tà d’afirmar que«sabemelpetroli tots elneces- la sinceritat ielparlarclarquecaracteritza, nos’es- naments ideològics,totes lesaccions delaGeneralitat feien lesinstitucions catalanes: «apartdelscondicio- drid, escontraposava perDalmauamb la tascaque da, delsnostres problemes». tenen unaaltra visió,pernormageneral equivoca- gut moltméstemps jaquemoltes vegades desd’allà ant haguésd’haver vingutperMadrid,enshaguéscal- Dalmau nodubtava aclarificarelstermes: «Silavari- partia espaialParlament. president de la Generalitat Jordi ambquicom Pujol, - mau, com aalcaldedePalamós, rebrà lavisitadel la seva inauguració, seràlaprimera vegada queDal- amb lanova variant alseupaspelmunicipi.Defet, en més urgents iprioritàries.Seriaelcasdelaxarxa viària, s’explicaven delaplataforma petroliera, d’altres eren escapar». de franc, home. No seríem pas tan tontos de deixar-ho forats, fent-se portarelpetroli adomicili.Per tenir-lo m’imagino atots elspalamosinsambunagomaifent com ell,nos’està defer somriure allector: «Llavors jo mau enginyós torna aaparèixer, humorista iquotidià plataforma petroliera davant delabadia? Aquí, elDal - com s’imaginariaeldoctor Dalmauunavilaamb tornès alanormalitat, finalmentestrobés petroli, En laseva intervenció durant l’acte institucional, A mésd’hipotètiquesinfraestructures com lesque I si,malgrat laseva bonavoluntat queelpoble

Ibídem. Ibídem. Ibídem. el molldelaRibera», Diari,10dejuliol1983, p. Punt 3. «Jordi va Pujol ésser ahiraPalamós perinaugurar lavariant i «lo quem’agradaria mésésque, senzillament, 475 474 476 Iaquesta visiódeMa- 473 Així,Dalmau,amb 169

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 170

FRANCESC DALMAU JOAN SABATER /AMGi-CRDI -FONS ELPUNT Francesc Dalmau,JoanCastellví, x,ManuelDoporto ix. D’esquerra adreta: Xavier Rocha, mossèn GumersindVilagran, Antoni Arteman, x, Acte decol·locació delacoberta delnouHospitaldePalamós enconstrucció. Palamós, 10desetembre de1984 el «paradís delavela». sari construir unportesportiuperpoderserrealment creu quenoesfa prou per la vela, iqueserianeces- vela. la quehompodràtrobar enlacelebració delsèxitsde hi és. 482 481 480 479 478 477 són unavantatge peraCatalunya ielsseuspobles». i assisteix a la Hobie Fun de vela. moll vell finselmurdelPasseig afidemutilarelme- nàutic esportiu[...]consisteix endragar alcostat del ballant. tuals». s’escapa de lesnostres possibilitats econòmiques ac­ per qüestions detresoreria, puixaquesta realització zona verda o enuna avinguda central. La dificultat es mar l’espai on hi ha ara el camp de futbol en una gran ge idoniperaquest fi.Aixòens permetriatransfor- a Palamós d’unaàmpliazona esportiva enunparat- do valor afegit peral’economia local.«Voldríem indrets delaCosta Brava. Així,l’esport podiaserun de l’esport, moltensintonia delquepassava enaltres capacitat d’esdevenir unapoblacióvinculadaalmón Dalmau, anava estretament lligada, entre d’altres, a la cial turístic». cues detrànsitipot tornar amostrar tot elseupoten- fraestructura viària,«Palamós esdeslliura ara deles ments puntuals.D’aquesta manera, amblanova in- aleshores endificultava lacirculació, sobretot enmo- ca, peròmillorava substancialment eltrànsitquefins Aquesta mateixa vocació esportiva dePalamós és La potencialitat turística delaqueensfeia partícips La variant havia suposat unaforta inversió públi-

28 dedesembre de1984,p. 29. R, M.A.«Palamós: política deojoscerrados», La Vanguardia, de juliol1984, p. 20. B, J. «Atoda vela enlaCosta Brava», Los Sitios deGirona, 7 Los“Star”», Sitios deGirona, 31d’agost de1983,p. 24. «Palamós homenajeaaloscampionesdelMundodelaclasse Empordà, abrilde1984,p.Proa, 6-7. diaridelBaix «Abril, mesd’eleccions. Francesc DalmauiNorat (ERC)»,La Ibídem. Ibídem. 480 479 Dalmau,com aalcalde, pertant,dónasuport «L’Ajuntament haelaborat unprojecte deport Tot ilacomplexitat definançament,laidea 478 482 Elconsistori jahiestava tre- 481 Tot i així,hihaqui ­tar 477 de Dalmaul’abril del1984. element mésderiquesaturística» explicitava l’alcal- nys possible lanostra platja, idotar aPalamós d’un quedar elport. Costa Brava lipresenta unesborrany decom podria a tots els gustos. El mateix president del Club Nàutic 486 485 484 483 territori. de laimportànciadeldesenvolupament econòmic del la críticapersedelturisme, replicà Dalmau,conscient ar laqüestió. «No, jo nohohefet pas»,enreferència a l’afirmació però,l’alcalde dePujol, nova poderobvi - estiuenca produïa enmoltsàmbitsdelaciutat. Davant conseqüències transformadores que aquesta arribada sinó perl’elecció d’unoaltre model turístic, iperles que s’havien produït potsernotantpelturismeensí, de Déu,tot iqueavegades l’heucriticat». turisme haestat peravosaltres com unabenedicció Palamós, licomentà a Dalmau,com aalcaldeque«el pi, quanva venir ainaugurar elmolldelaRibera de enunaaltradent Pujol, delesseves visites almunici­ es potentendre Palamós senseelturisme. Elpresi- Palamós busca.Defet, desdejafa unesdècades,no íntimament relacionat ambelmodeldeturismeque era. M’agrada quesiguiaixíperquè moltscre­ teníem més eren cues d’automòbils al llarg de la carret - canvis efectuats alllarg del1983.«D’altres anys elque Palamós. Dalmauhireflexiona desprésd’observar els da variant, lescuesdecotxes il’entrada delturismea Això éselquesucceïa, enaquest cas,ambl’esmenta- xen, ielscanvis quealmateix temps podenprovocar. mitjana, entre elsbeneficisqueaquests produei­ infraestructures, sovint homestroba enunaposició El móndel’esport, com apràcticasaludable, està En qüestions com lesdel turisme, com tambéenles Ibídem. el molldelaRibera», 10dejuliol1983, Diari,p. Punt 3. «Jordi va Pujol ésser ahiraPalamós perinaugurar lavariant i 1985, p. 13. vació delportesportiu», Los SitiosdeGirona, 19dejuny de QUINTANA, S.«APalamós comencen lesgestions perl’apro - Empordà, abrilde1984,p.Proa, 6-7. diaridelBaix «Abril, mesd’eleccions. Francesc Dalmaui Norat (ERC)»,La 486 484 483 Depropostes n’hihaper 485 Crítiques ien queel 171 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 172 FRANCESC DALMAU i compositor. tributà almúsic que laviladePalamós en l’homenatge Ortega Monasterio, amb JosepLluís Francesc Dalmau 21 desetembre de1984 Palamós, FSC 490 489 488 487 tingui encompte ihoarrangi elmésaviat possible». Farem elquèsiguipossible perquè Obres Públiquesho tser síqueconvindria unareestructuració desenyals. la qüestió desenyalització nos’haencertat prou. Po- vat quenoharesultat així.Encara quereconec queen ia un descens de turisme cap a Palamós, i s’ha compro- nou desviament —lavariant dePalamós— representar- cebut al periodista Joan Poyano, del oneta, iaixò,esfarà palèsallàinopassarà desaper- aquella jornada,jatenia experiència com apilotd’avi- Dalmau, adiferència delamajoriadelsparticipantsen produeix un aparell d’aquestes característiques». sabia perfectament quinasensació i quines sorpreses van fer unsospirdetranquil·litat. Tots, llevat d’unque trobaven enaquesta situació,tot iqueenaterrar tots des que van prendre part en aquest vol protocol·lari es persones quemainohihapujat. Imoltsdelsalcal- enhelicòpter«Pujar pot fer certa il·lusióperaquelles aeris aPalamós. Lacrònicaopinativa ensenparla: l’estiu de1984s’inaugura laprimera líniadecreuers feliç iéseldecomençament d’unatascaprolífica». partícules defricció, peròara s’hatrobat elmoment manera positiva; fa untemps hipoguéhaver unes (CIT). col·laboració amb elCentre d’Iniciatives Turístiques mon Bagó. el director general deturismelaGeneralitat, Ra- en esmorzars detreball delsalcaldesdelterritori amb tegrants dela marca Costa Brava, Dalmauparticiparia el turismeipodercoordinar esforços delsdiferents in- En paral·lel, lesiniciatives turístiques nos’aturen, i Dalmau aposta pertreballar aquestes qüestions en Per podermillorar temes específicsrelacionats amb

1983, p. 8. dor deTurisme dePalamós», Diari,17dedesembre Punt de CROSA, Antoni. «El CIT nomenarà president honorari el regi - de juliol1983,p. 9. mentado ya más de un 8 por ciento», GAY, JosepVíctor. «Elturismodeentrada aCatalunya haau- Empordà, setembreari delBaix de1983. COMAS, Demetri.«Unavisitaalmetge Dalmau»,La Proa, di- 1984, p.15. POYANO, Diari, 4dejuliol Joan. «Dalmau,l’intrèpid»,Punt «Jo crec que pot ésser ara valorar-ho d’una 488 Los Sitios de Girona, 31 Punt Diari, que Punt 489 490 487

venia quasidramàtica». superar lasituacióqueperalstremolencs batlles esde- L’experiència enaquest casbéprou queliva servirper cara, l’intrèpidDalmaunitansolsnol’havia perdut [...] ria d’alcaldes encara nohavia recuperat elcolor dela relatava que«Mentre entornar capacasalamajo- 494 493 492 491 del festival, Ichiro Suzuki.Caldriaemfasitzar queen de delmunicipi,Francesc Dalmau,ieldirector artístic tarda. Elcorresponsal japonèss’entrevista ambl’alcal- plars enlaseva ediciómatinal ide5milionsenella ja queelrotatiu tenia untiratge de8milionsd’exem- posició propera dePax Christi alavila. Damià Escudervisiten l’alcalde peranunciar-liunaex ta d’ungrupdenoisalemanys queacompanyats per jueu gironí. culats ambelprojecte deprojecció exterior delcall ta d’unadelegaciódenord-americans aPalamós vin- L’agost del 1984, sense anar més lluny, té lloc una visi ­ ben diferents que es desplaçaren fins al BaixEmpordà. Dalmau, hihagueren contactes d’interès ambsectors Brava. Així,durant elperíodedegovern deldoctor globada dinsdelapromoció internacional delaCosta vància apartirdelaprojecció exterior delaciutat, en- nia aveure ambelturisme, tenia unaespecialrelle­ París, HoriShoichi. plaça al’Empordà, perunsdies,elseucorresponsal a jà japonès, el portatge sobre laCosta Brava queva preparar unmit- música delapoblació,Palamós seràpresent enunre- 1983. Coincidint amb els Festivals Internacionals de projecció exterior d’unmunicipiva tenir llocl’estiu de Propostes novedoses com aquella,itot allòquete- Un delsexemples méssignificatius delqueésla

1983. Empordà, agostlamosina alJapó», La Proa, de diaridelBaix p. 15.Elreportatge japonèstambéés recollit a«Projecció pa- «Palamós seràfamós Diari,14dejuliol1983, alJapó»,Punt Empordà, setembreari delBaix de1983. COMAS, Demetri.«Unavisitaal metge Dalmau»,La Proa, di- d’agost de1984,p. 9. POYANO, Joan.«Afincats alsEstats Diari,7 Units»,Punt Ibídem. 492 Pocs mesosabans,esrealitza unavisi- Yomiuri Shimbun. El periòdic nipó des­ 494 Iaquest noera untema menor, 491 493 - 173 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 174 FRANCESC DALMAU CARLES SANS /AMGi-CRDI-FONS DIARIDEGIRONA de l’artista bisbalencJoanAbras. L’alcalde Francesc Dalmauintervenint enl’acte d’inauguració delmonòlitPalamós, paradís delavela, Palamós, 28dedesembre de1984 Proa. Cançó Marinera dePalamós, icà The Platters, degira perCatalunya. ta quelaràdiogironina feia algrupvocal nord-amer - els seusdotspolíglotspertraduir insituunaentrevis- festival musical,Francesc Dalmauhaguéd’aprofitar 499 498 497 496 495 portant labarca aport. que pot trobar-se al salóde sessions ta asiàtics’interessà especialmentpelquadre deSert la seva visitaal’Ajuntament dePalamós, elperiodis- Concurs d’art vilade Palamós tiva deproductes culturals destacats, seriaelcasdel en concret, sempre hatingutunacapacitat organitza- de sempre haestat moltvinculadaal’art. IPalamós, catives quepodentrobar-se aunEmpordà, quedes original. una bandera espanyola quenohavia tornat alaversió la República ambelseucaracterístic barret frigiamb hom podiaveure laimatge delafigura idealitzadade un color vermellós peradequar-sealnourègim.Així, a penjarelquadre, s’himodificàlafranja morada per groga imorada. Desprésdelaguerra, quanestornà acompanyada delabandera republicana vermella, havia pintat alapart superior delatela unasenyera ca, caldriaprecisar queoriginalmentJosepMariaSert l’edició desetmanaris,mensualsobimensualsquepu - de disposard’eines comunicatives pròpies.Aixòés, ciatiu ricidivers, va estretament lligat alavoluntat propostes culturals de Palamós, amb un teixit asso- La pintura deSertésuna delesobres d’art signifi­ L’interès perimpulsar, consolidar ifer créixer les

d’agost de1983,p. 12. CROSA, Antoni. «Qüestions Diari,18 dellengües», Punt Diari, 9desetembre de1983,p. 25. CROSA, Antoni. «Lafesta deProa, unèxit aPalamós», Punt os deGirona, 17d’agost de1983,p. 1. «Pasó elFestival de laCançóMarinera dePalamós», Los Siti- de 1983,p. 8. Palamós, salieron alaire», Los Sitios deGirona, 6desetembre FIGUERES, E.«Los premios delosConcursos d’Art Vila de 1983, p. 15. «Enamorats delquadre Diari,14dejuliol deSert»,Punt 498 Precisament al’edició de1983l’esmentat 495 Alvoltant del’obra pictòri- 497 o delspremis oferts per 496 , del Festival dela 499 La República

cin funcionar». equip, ihihad’haver unsmitjanseconòmics quelafa- ables delapoblació[...]La ràdiohadesertot un entendre hadeserenmanslespersonesrespons- la gent de la població, amb una direcció que, al meu empordanès, ls i estatals. Per Dalmau, una ràdio com la del municipi existint unagran oferta deràdiosterritorials, naciona- perava d’unaràdiodecaire local,com ladePalamós, d’inquietuds necessàries pelpoble» cionar lavilaiconseqüentment elpaís.Mouunasèrie ra, fomenta elcivisme. Éstambé una forma de promo- se n’enteri tothom. Amésd’ésser unamostra decultu- novetats, ions’hipuguifer esmentd’allò quevols que seva revista ons’hi reflectissin lesseves inquietuds,les hagi millor. Ésadir, quecadapoblehauriadetenir la portaveu. Iésnecessari, finsitot, quecom mésn’hi mitat: tratègic isaludablel’existència delapremsa deproxi­ és undefensor acèrrimdelesentitats i,amés,veu es- hesioni elssectors mésactiusdelapoblació.Dalmau, guin servirdemarc dereferència, iqueestimuli ico - 503 502 501 500 Puigbó, aleshoresPuigbó, director deRàdioCosta Brava «Ha cia». hi hagitantes hores d’emissió fa queesperdi l’audièn- Palamós havia tingutunaèpocad’or [...] bé passava enaquest cas,iDalmauhosabia:«Ràdio joritari fa quehihagialtsibaixos raonables. Això,tam- tenen unacontinuïtat assegurada, ielvoluntariat ma- pot limitar-se a Palamós». Brava, queésperatota laregió delaCosta Brava ino els temes palamosins,cosa quenopot fer RàdioCosta dio: paper, tambéopinava elmateix enreferència alarà- Però aquests projectes periodístics nosempre I sidefensava ambclaredat iapreciava lapremsa en

Ibídem. Ibídem. Empordà, abrilde1986,p.Proa, 16-17. diaridelBaix MERCADER, Ricard. «Setpercinc.Francesc Dalmau»,La Empordà, setembreari delBaix de1983. COMAS, Demetri.«Unavisitaal metge Dalmau»,La Proa, di- «La missió delaràdiomunicipalésaprofundir en 503 «Crec queésnecessari queunpobletingui Aixímateix, hoconsiderava elperiodista Josep «ha deserunmitjàcomunicació entre 502 501 Calia però definir què s’es- 500 el fet que no 175 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 176 FRANCESC DALMAU JOAN SABATER /AMGi-CRDI -FONS ELPUNT posant-se fiaixíaunabreu crisimunicipal. Només hoseriadurant noudies,quanseriasubstituït perJosepFerrer (CiU), Després delamociócensura, JosepParals (CiU) pren elrelleu deFrancesc Dalmaucom aalcalde. Palamós, 4demarç1985 507 506 505 504 ats». temes decaire local[...]ambunsobjectiusclarsifix de serunservei peralpoble, iinformar, aprofun­ dimissió, alprincipidel1985,però,laseva tascaenbé poder-ho duraterme ambplenitud.Apartirde laseva calde eficaç, sibé no va disposar de prou temps per agradaria serrecordat pelsconciutadans com unal- que lipoguéssortirfeina fora deconsulta». els visitantsrepartien massa “llenya” osiésquetemia la seva preocupació pelresultat del’encontre, persi mau, ques’estrenava alallotja, nosabemsireflecteix i opinen«La cara delbatlle de Palamós, Francesc Dal- er ambDalmaucom aalcalde, lapremsa elfotografia en unpartitentre elPalamós CFielRipoll,prim- una tribunasobre elqueunsialtres comentaven. Així, des del’alcaldia, lafigura d’alcalde tambélisuposava ja existents». gestions encursperiniciarel pròxim cursenedificis que téelsolaradequat enpropietat. Actualment hiha endegar-ne laconstrucció. L’Ajuntament jafa temps suport econòmic delaGeneralitat iaquesta nopot ara lauradament nopodemfer res sensecomptar ambel deixat lail·lusiódedotar aPalamós d’unInstitut. Ma- les eineseducatives presents aPalamós. «Maiensha accés, debonesproporcions volumètriques». ació davant l’Arbreda enfa un llocagradable, defàcil del carrer deMossèn JacintVerdaguer. La seva situ- cal delajoventut (antic OJE). Situat alcomençament necessitat estélaintenció d’instal·lar-la enl’actual Lo- Una casa de cultura per a Palamós eren importantstambélesinfraestructures culturals. decaigués ipoguésdisposard’instruments desuport, Dalmau havia explicitat enunaentrevista que li Juntament ambelsprojectes queaniriaassumint També era necessari, amés,millorar logísticament Perquè eldinamismecultural existent de lavilano juny de1983,p. 34. «Entrada de “bandera” al camp del Palamós», Ibídem. Empordà, abrilde1984,p.Proa, 6-7. diaridelBaix «Abril, mesd’eleccions. Francesc DalmauiNorat (ERC)»,La Ibídem. 504 506 «Per cobrir aquesta Punt Diari, 7 de Punt 507 505 dint en - al consistori. acabant aixílalegislatura ambbonasintonia perso­ en elsoparfinaldemandat delsregidors palamosins, sempre. Aquesta relació s’evidenciaria, perexemple, la resta deregidors continuaria cordial iafable, com i febrer de1985,larelació personaldeDalmauamb que havien tingutllocenaquellessetmanesdegener evolució. tres, perlesqüestions urbanístiques delavilaiseva oposició constructiva. Dalmaus’interessa, entre d’al- del poblecontinuaria, enaquesta ocasiódesd’una 511 510 509 508 Palamós». pot sentir-se bastant satisfet de la fama que té avui lorant. Dalmausesincera: «jocrec queelpalamosí lant i treballen per lavilafan que lapoblacióvagi mil- amb laderesta depersonesquehanestat trebal- se sentísorgullós delaseva aportacióque, junta­ soles». tivitat i de deixar les coses que anessin fent-se per si per sortir de la tònica que hi havia hagut de poca ac- però vàrem donarunaespèciedecop d’accelerador cances, sempre hihacoses queespodenfer millor, corporacions públiquessónlents[...]Hihauràman- com materialment. Malgrat queaquests treballs enles què Palamós noesquedésenrere tantfinancerament vant delconsistori? «Vam fer elsprimerspassos per- Com valorava Dalmaulaseva experiència alcapda- Ibídem. Empordà, octubreBaix de1990, p. 13-15. pensaments d’un políticambexperiència», La Proa, diaridel SUQUET, Maria Rosa. «Els nostres polítics. Francesc Dalmau; Diari,16demaig1987,«Sopar deficurs»,Punt p. 12. de Girona, 12dedesembre de1986,p. 12. «Dalmau pregunta perlavenda d’unafincaaPalamós», Diari 510 Aquesta valoració positiva feia que Dalmau 508 511 Iaixí,tot ilescircumstàncies complexes 509 ment nal 177 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 178 FRANCESC DALMAU i Adelaida Plana. Prujà, MarçalCasanovas Josep Adarnius, Jesús Giralt, Francesc Dalmau, Salvador Tarradas, Miquel Salvador Juncà, D’esquerra adreta: a lesCorts espanyoles. Els candidats d’Esquerra 7 dejuny de1986 Girona, AMGi-CRDI -FONS ELPUNT MOISÈS TIBAU / 6 de lacandidatura perGirona». que eldoctor Dalmaujaestà pràcticamentdeciditiqueocuparàelnúmero dos seva trajectòria defidelitat alpaís.Així,«lesinformacions recollides apunten Francesc Dalmau sonacom undelsdiputats quepodriarepetir escó,atesa la la prime­ ments ideconsens. Aixòfa que, mentre encara ésalcaldedePalamós, iquan pis dels1980. opinava elperiodista SantiMassaguer, parlantdeFrancesc Dalmau,aprinci- 6.1. Referent delcatalanisme al’Empordà Els valors deldoctor Dalmau 515 514 513 512 mia, peròsemblaqueladecisió ésprou ferma. «Noespot dirres d’unamanera presentar, almarge dequenoentra enelsseuscàlculs,hauriadedimitir». Palamós amb el suport de les diferents forces de l’esquerra i per tornar-se a no repetirà jaque enlesdarreres eleccions municipalsva serelegitalcaldede tornar aformar partdelallista peralParlament quetantestimava. «Dalmau mandat com a batlle. Això feia que decidís prioritzar la tasca municipal que tant, tots elsprojectes consistorials anaven endavant, enel seuprimerany de tament dePalamós encara nohavia patit l’efecte delClubMediterranée i,per que enssituemenaquellsmesosdefebrer imarçde1984enelsqualsl’Ajun- ent palamosíperparticiparenlapropera contesa electoral». sa rectifica. «Dalmauhaanunciat elseupropòsit denodimitir del’Ajuntam- Palamós, prefereix dedicar-se a l’alcaldia. Per això,pocs dies després, la prem- «La medicinahaestat laseva professió, peròlapolíticaésseva devoció» Tot iquelapremsa jase’nfeia ressò, eldoctor hitenia lesseves reserves. Cal Així,davant ladicotomia entre lapolíticad’àmbitnacionaloservei elseu «Dalmau notorna alParlament», Diari,15defebrer Punt de1984,p. 13. Sitios deGirona, 9demarç1984, p. 7. BOSCH, Jordi. «EldiputadoMarçal Casanovas encabezará lacandidatura deERC», Los «Dalmau, possible número Diari,14defebrer 2»,Punt de1984,p. 37. MASSAGUER, Santi.«Francesc Dalmau.Arran d’aigua», Diari,27 Punt d’agost de1981, p. 11. ra legislatura parlamentàriava arribantalsseusdarrers dies,elnomde 512 I,certament, DalmautéunADNpolític,depropostes, d’argu - 513 515 Dalmaus’horu- 514 179 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 180

FRANCESC DALMAU i HeribertBarrera. Francesc Dalmau amb JesúsPrujà, plaça d’Espanya— —a l’aleshores anomenada Míting electoral 18 dejuny de1986 Palamós, AMGi-CRDI -FONS ELPUNT JOAN CASTRO / que havien tingut lloc dos mesos abans, al febrer d’aquell 1984, en els que L’experiència basca a la que ens remet el doctor Dalmau són els comicis mesa nacional. torial gironí —unaPalamós, l’altre aOlot—tambéelsuniaunamateixa fer- d’abril de1984.Entre DalmauiCasanovas, amésdecompartir l’espai terri- de llista delaformació aGirona aleseleccions alParlament deCatalunya 520 519 518 517 516 cions». definitiva, però de moment no penso presentar-me a les properes elec- cies atorgades perl’Estatut». poc hainsistit prou perexigir mésprofunditat enalgunesdelescompetèn- tralisme espanyol ha posat i posa en el camí del nostre redreçament i tam- degudament alnostre pobledelesdificultats iobstacles queelclàssic cen- lamentem, però,latebior ambques’hadutaquesta tasca.Nohainformat ser perquè hadonat forma iestructura alsentimentnacionaldeCatalunya. de Jordi alcapdavant Pujol del’executiu català? «Globalmentpositiu.Pot­ que ERChavia donat suport. Quinavaloració fa Dalmau dels quatre anys en acomplerta enaquellaprimera legislatura catalana delgovern als Pujol, la nostra personalitat». tres ihaestat elnostre partitquilihaexigit aquesta posiciódedefensa de «el suportquelihadonat ERC haestat condicionat peraquests paràme- aquests primerspassos delaGeneralitat presidida Per perPujol. Dalmau lativa. La recent experiència bascaensfa preveure unaugmentdelvot». numèricament prou importantperésser decisiu enlapròximaetapalegis- de responsabilitat ens permetrà dotar a Catalunya d’un equip Parlamentari tenir ERC.«Estem confiats queelnostre pobleguiat pelseuseny isentit polítiques limítrofes, Dalmau estava convençut delbonresultat quepodia ca del’Entesa del’Esquerra Catalana. donarien ERCiconcorreran aleseleccions juntamentambNEsotalamar- bàsicament, ambNacionalistes d’Esquerra. Unapartdelsrenovadors aban- que volia tendir pontsambaltres forces del’esquerra nacional,aixòera, explicitaren els«renovadors» deJaumeNualart,sector delsrepublicans govern deCiU, però,nofou benacollit pertota lamilitànciad’ERC.Aixího Fermesa nacional que en part, i tot i la lògica rivalitat entre partits, vei- Malgrat aquestes dificultats electorals de competir amb opcions El suportquedurant aquells quatre anys van oferir elsrepublicans al

Ibídem. Ibídem. pordà, abrilde1984,p. 6-7. «Abril, mesd’eleccions. Francesc DalmauiNorat- Em (ERC)», La Proa, diaridelBaix 14 d’abril de1984,p. 11. BOSCH, Jordi. «UndiputadodeERCqueaspira alareelección», Los Sitios deGirona, Ibídem. 516 Iesconfirmà elseupasenrere. Casanovas, doncs,seriaelcap 517

519 518 Elsrepublicans hihavien tingutadir, en 520

FJI al Senat perlacircumscripció deGirona. oficial com acandidat d’Esquerra Francesc Dalmauenlafotografia d’estudi Juny de1986 181 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 182 FRANCESC DALMAU DANI DUCH/AMGi-CRDI-FONS ELPUNT d’un Palamós enFesta Majoralcostat del’alcalde Josep Ferrer. Francesc Dalmaurep com aregidor laflamadelCanigóqueencèntots elsfocs deSantJoan Palamós, 23dejuny de1986 stitucions, iquenomésentrant agovern podriainflu- entengué quecaliareconstruir elpartitdesdelesin- al partitdeGovern. Tot iaixí,laformació republicana luta fa innecessari repetir elseusuportparlamentari quants més. lia aspirar aserdecisiuscaliacomençar perseruns 523 522 521 mateix». pagat enleseleccions perquè lagentdeiaqueérem el de Catalunya ievitar unespectaclenegatiu. Hohem tit hoveien malament,perassegurar lagovernabilitat sacrificar ivam votar encara Pujol, quesectors delpar- l’obra degovern. «Enlaprimera legislatura ensvam sinó perlacapacitat deJordi depatrimonialitzar Pujol tesa queaconseguiria pocmésdel’1%delssufragis, però notantperlacompetència amblacitadaEn- diko Ezkerra tambéhavien estat notables. Parlament BascielssuportsaHerriBatasuna iEuska- nat aguanyar ambclaredat lessegoneseleccions al Karlos Garaikoetxea, alcapdavant delPNV, havia tor- conscient delaimportànciadelmoment. català. La cosa s’havia polaritzat» expressava Dalmau haviaPujol estat gairebé com un referèndum del poble vaig interpretar queaquellavictòriaaclaparadora d’en quals —Casanovas— perlademarcació deGirona. «Jo gents deixava ERCambnoméscincdiputats, undels que eren mésjoves». nien elsdelaCrida,itambéeren quatre gats, només quatre gats, elsdel’Esquerra. Aldarrera nostre hive- «L’any 84,perl’Onze deSetembre, érem aBarcelona prioritaris. Aixíhosintetitza enunaimatge benvisual: cionals que defensava Esquerra com a projectes no sos fets iqueveien, perPujol potser, lesutopies na- formes defer d’unasocietat ques’acomodava als pas- Esquerra téunaposicióafeblida, ilamajoriaabso- Els resultats, pelsdeBarrera, noforen elsespe­ El metge, a més, era conscient de les actituds i les

Ibídem, p. 10. pre», Diari,9denovembre Punt de1986,p. 11. VALL ICLARA,Joan.«Dalmau, finsalaindependènciasem- 4. cència siRoca fa l’operació», Diari,5dejuny Punt de1986,p. POYANO, Joan.«Eldoctor d’ERCpreveu unallarga convales- 521 Unaesclatant majoriaabsolutadelsconver- 523 D’aquesta manera, siesvo- 522

rats, talunya». nim lapersonalitat iajudemala governabilitat deCa­ actituds ben desvinculades de Convergència. Mante ­ això. S’hacol·laborat ambelgovern peròs’hantingut força política,tornava aserunservei aCatalunya. Era za, s’havia defer ungovern mésampliqued’unasola tat popular. Icom queMadridcontinua fent laguit- nal: a terme. Dalmautambéhiveu unamotivació nacio- ir realment amb lespolítiques que s’hihavia dedur 524 525 ble coalició global ambCiU, queellsmateixos aviat ta. Tot ique internament s’havia parlat d’unapossi- González avançà després del referèndum atlantis- altra citaamblesurnes,eneleccions queFelipe políticament diferent a laresta del’Estat. vegada s’evidenciava, així,que elPrincipat funcionava junt del’Estat, aCatalunya, el«no» s’imposà.Unaaltra fluència mundial.Tot ilavictòriadel«sí» enelcon- blocs queencara peraquells anys esrepartien lain- la seva afiliaciópacifista ideneutralitat entre elsdos març. Enaquest, Esquerra apostà pel«no», apartirde tar moltmarcat pelreferèndum del’OTAN d’aquell de cara aleseleccions generals d’un1986queva es- Francesc Dalmau va tornar a sersol·licitat per ERC d’abandonar laseva posiciód’alcalde— elnomde tament de Palamós —on seguia de regidor després a primerSíndicdeGreuges deCatalunya. seller delaGeneralitat iFrederic Raholasesituacom i del’atur». món del treball i pal·liar, si més no el flagell de la crisi aquests mitjansalnostre abast podríemincidirenel trol enmatèries econòmiques ilaborals. Sitinguéssim petències estatutàries itenir elsmecanismesdecon- «hem d’esforçar-nos eneixamplar lesnostres com- llestir-se durant laprimera legislatura. Per Dalmau, a millorar diferents aspectes quenohavien poguten- El 22dejuny de1986,doncs,Esquerra tenia una Ja senselesresponsabilitats consistorials al’Ajun- Els següentsquatre anys, però,havien deservirper

Proa, diari del Baix Empordà, abrilde1984,p.Proa, 6-7. diaridelBaix «Abril, mesd’eleccions. Francesc DalmauiNorat (ERC)»,La Ibídem., p. 11. «S’havia de tenir molt en compte aquesta volun- 524 525 Ambl’acord, JoanHortalàesdevé con- 183 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 184

FRANCESC DALMAU AMGi-CRDI -FONS ELPUNT Joaquim BoixiAlbertGallart. Josep Bou,Francesc Dalmau,JosepCama,LluísPagès, JosepMestres, JoanCama, Candidatura d’Esquerra aleseleccions municipals.D’esquerra adreta: Francesc Vergonyós, Palamós, maigde1987 convençut de nosortir, iara ésalParlament». O sinóquelipreguntin aJaumeVeray [...]queestava de dir?«...Sssí. pots dirquesempre hihasorpreses. ho seria,quanlipreguntaren perlaqüestió, quèhavia 529 528 527 526 abnegats peroferir elsseusnoms». una dotzena demilitantsalavegada coneguts iprou declinaren presentar-se denou i,va serlaborióstrobar senadors sortints,JosepPi-Sunyer iJosepRahola, tenció decapsenadord’Esquerra. na iJesúsPrujàaGirona ifeia gairebé impossible l’ob- la llista que encapçalava Francesc Vicens a Barcelo- nombre possible dediputats republicans aMadridde al Senat. Aquesta situaciófeia minvar, lògicament,el ERC decidí presentar-se en solitari tan al Congrés com tesa delsNacionalistes d’Esquerra (ENE),finalment PSUC performar unacandidatura conjunta ambl’En- desestimaren, id’altra bandaarribaren propostes del Empordà— en representació delaFederació Comarcal delBaix Norat —aleshores membre delConsell Nacionald’ERC, a leseleccions generals de1986,Francesc Dalmaui d’una llista testimonial quesabiennosortiria.Així, militants republicans, elsqueesposaren alcapdavant cultats detrobar candidats, hagueren deserveterans Vajol, Miquel Giralt. Marçal Casanovas, ielquiera aleshores alcalde de la alta. L’acompanyen, alacircumscripció gironina, l’olotí pedagogia delacatalanitat, aquest cop através de ja denoumodernitzarEspanya, influiraMadridifer Així lescoses, talcom relata JoanB.Culla,«els dos És elmomentenquècatalanisme políticassa-

4. cència siRoca fa l’operació», Diari,5dejuny Punt de1986,p. POYANO, Joan. «Eldoctor d’ERCpreveu unallarga convales- p. 12. p. 12; «Els “Manels” il·lustres», «Els nostres candidats alSenat», La Humanitat, juny de1986, res. sell Nacional,tambéhiera, perexemple, elveterà Víctor Tor- La Humanitat, 15d’agost de1979, p. 5.Enaquellmateix Con- «Membres delesfederacions comarcals alConsell Nacional», 2012. Unahistòria política,p. 276. CULLA, JoanB.Esquerra RepublicanadeCatalunya 1931- 527 espresenta alallista d’ERCalacambra 528 Tot i que era conscient que no Punt Diari, 15 de maig de 1986, Punt 526 Davant lesdifi- 529 pot serunaeinavàlida». Aquests recels s’han de canalitzar i potser l’Esquerra cionalisme tande“conllevancia” com Convergència. ca iqueara esportatant.Potser laLliganoera unna- de “conllevancia”, quedèiementemps delaRepúbli- panya. neres d’intentar trobar unencaix entre Catalunya iEs- peròtambéerala políticadePujol, críticamblesma- qui vol serredemptor enunacasademalanota». propi candidat reformista farà elmateix paper«que Miquel Roca i CiU. Per Dalmau, aquesta operació i el l’anomenada Operació Reformista encapçaladaper 533 532 531 530 banda, quanetsalpodernoamodelesteves deci- ciència, volen serdemòcrates perònopoden.Per altra de formació franquista ielsquedaunpòsitalacons­ ca d’esquerra. Pateix lògica influènciad’anys ianys la seva argumentació: «ElPSOE nohafet unapolíti- base denotes numèriques,Dalmaupodiaprosseguir nya hihamoltafeina». Espanya”. Tot se’nva afer punyetes, perquè aCatalu- riba adaltlive ladèriadedir“ara vaig acatalanitzar quan el país és a baix de tot surt un líder, que quan ar- cle políticquepateix Catalunya iqueconsidero nefast; operació ésnegativa, larepetició d’en Cambó:ésunci- nostico moltareanimació imoltarecuperació. Aquesta l’Operació Reformista, nos’estava dedirque«diag- fessió mèdica,Dalmau,veient com podiaevolucionar aquest sentit,ifent unparal·lelisme amblaseva pro- però des del català un zero». «Des delpuntdevista estatal se’lspot donaruncinc, com valorava Dalmau el govern de Felipe González? anys degovern socialista. Ipelquefa alssocialistes, da per les files republicanes, després d’aquells quatre diferent delaqueexpressava Roca iqueera critica - Així, Esquerra aniriaa Madridambunaactitudben

4. cència siRoca fa l’operació», Diari,5dejuny Punt de1986,p. POYANO, Joan. «Eldoctor d’ERCpreveu unallarga convales- pre», Diari, 9denovembre Punt de1986,p. 11. VALL ICLARA,Joan.«Dalmau,finsalaindependència sem- Ibídem. Ibídem. «Hi hauncert recel capaaquest nacionalisme 531 Dalmaureconeixia encerts en 532 533 Després d’un titular a 530 En 185 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 186 FRANCESC DALMAU LDM a laCisjordània palestina. Francesc Dalmaudevisitaturística almonestir ortodox grec deSant Jordi deCoziba, Wadi Kelt, tardor de1990 537 536 535 534 política quese’ndiudedretes...». sions; esfa elqueespot icom queara apuntacapala rebut iabansde començar aparlarja l’aplaudien». Prujà, lapremsa destaca que«Dalmaufou elmésben nar depersonesescoltant elsparlamentsdeBarrera i d’ERC. En aquell capvespre a la fresca, amb un cente- tapant-ne laplacadelnomambuncartell electoral 18 dejuny enelquereconvertiren laplaçad’Espa­ més tradicional, com elmítingcelebrat aPalamós el També hihamomentsperalsactes ambunformat trarestaven ambelsdiputats assolits perCiUielsPSC més de84.000 vots alCongrés, menys d’un3%,con- dels autodeterministes davant de l’estat. Elsseuspoc dia laseva representació política inopodriaserlaveu hi van tenir presència, peròsíalCongrés, onERCper- sorprenents pelquefa alSenat, onelsrepublicans no és queDalmau,aPalamós, jugava acasa. en sol·licitat per presentar-los elprograma electoral. cesc Dalmau visitaren aquells domicilis que ho havi- candidats, enelsqueescompten JesúsPrujàiFran- se’n diu «fer campanya a domicili». Així, els diferents sen actes depetitformat acasesparticulars,elque ven enlaforma depresentar-se alselectors, ipropo- a l’involucionisme del23-F». una micadedemocràcia,suficientperquè nos’arribés malades quediuperquè nopodrà.Amés,haaprès d’arribar algovern, condicionat i nopodràfer lesani­ com sembla.Però permoltquehosiguiestarà, encas una opiniócontundent: «Jocrec queéstanultramuntà Manuel Fraga. Idelpolític gallec,Dalmautambéenté populars liderats perunexministre franquista com no era altra, enaquellsmoments,queungovern dels Cal dir, però,queelsresultats electorals noforen Durant aquellacampanya, elsrepublicans inno- Ara bé,l’alternativa algovern socialista deGonzález

de 1986,p. 12. més benrebut almítingdePalamós», 19dejuny Diari, Punt POYANO, Joan. «Elcandidat asenador Francesc Dalmauel 1986, p. 10. «ERC fa campanya adomicili»,DiarideGirona, 12dejuny de Ibídem. Ibídem. 535 534 nya, 537 536 I

palamo­sines. guir gestionant elbécomú delspalamosinsideles perquè unapersonalitat com ladeDalmaupuguise- ra elsrepublicans volen serellsmateixos iaposten s’unirien sotalessiglesdelaUPM.D’aquesta mane- ral ambelsseusexsocis degovern, PSCiPSUC,que de llista d’unaERCquerefusà unacoalició preelecto­ reà ajudàallaurar durant elsjallunyans anys 1930. se sentiaméscòmodeenelpartitqueseupare Lau- nir-se enelsidealsquesempre l’havien acompanyat i una possibilitat, éscert, peròDalmaupreferia mante - comicis del1987 eren unanova oportunitat. comandat «ambprudència»lanauconsistorial, els municipal. Sihomhavia considerat queDalmauhavia tenia ganesdeseguiralpeudelcanólapolítica mava idelquesesentiamoltestretament lligat. Així, de seguircontribuint alamillora delpoblequeesti- durant unbreu períodedetemps, Dalmautenia ganes ment dePalamós, delquehavia arribat aseralcalde 6.2. Denouregidor dePalamós dins uncampideològic». han sabutfer políticainosaltres [ERC]enshemmogut arreu deCatalunya. Per Dalmau,«Ells[Convergència] 541 540 539 538 majoria absolutaal’Ajuntament dePalamós. dent lallista deCiUpossiblement aconseguiria una consideren quesiDalmauencapçaléscom aindepen- era indefugible, decor isentiment.Tot iaixí,alguns compromís amb Esquerra Republicana de Catalunya Així Dalmau es presentarà novament com a cap Després d’aquells primersquatre anys al’Ajunta­ Amb quinaformació s’havia depresentar? Elseu

p. 29. p. «El doctor Dalmau continua», pre», Diari,9denovembre Punt de1986,p. 11. VALL ICLARA,Joan.«Dalmau,finsalaindependència sem- 1987, p. 73. «Tots contra laforça deCiU», Diari deGirona, 31demaig pre», Diari, 9denovembre Punt de1986,p. 11. VALL ICLARA,Joan.«Dalmau,finsalaindependència sem- 541 Però nohohauria defer eldoctor 538 Punt Diari, 22 de maig de 1987,Punt 539 540 Era 187 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 188 FRANCESC DALMAU LDM Durant tota laseva vidaFrancesc Dalmauva serunenamorat delmar, elbany ilanatació. Palamós, circa 1990 545 544 543 542 la Papió iTorres iJoaquimCata iPapió. es. Elssuplentseren DolorsFernández iRincon, Ànge- Joaquim Cata iPallí itancava lallista HugJoaniToss - lart iVilar, JoanCamaiMillastre, LluísPages iTeixidor, Vinyals iCalderer, ÀngelaGómez iSuárez,- RamonGal sep CasasiBusquets,JosepCamaSubirana, Jaume Hernàndez, JosepBouiRoca, JoaquimBoixiSolé,Jo- nyós iPla,JosepGonzàlez iCampeny, JosepMestres i lart iPérez, JoanMolineriMadrenes, Francesc Vergo- sol. Formaven lallista- amésdeDalmau,AlbertGal per continuar portantPalamós endavant. deutar matismes, queen la seva etapa el consistori es va en- en laqüestió econòmica, Dalmaureconeix, sensedra - d’AP. Durant eldebat delsquatre equips,moltcentrat mau, d’ERC,JosepEspadalé,d’UPMiJoanFontanet, candidats: l’alcalde Josep Ferrer, deCiU, Francesc Dal- panya també disposad’undebat entre elsdiferents ganització territorial queméselsconvenia. que elsseushabitantspoguessin decidirquinaera l’or- mau apostà mésaviat perfer-hi unreferèndum pertal rer proposà quetinguessin unalcaldedebarriiDal- tents sobre lanecessitat decom relacionar-s’hi, Fer- fa alpobledeSantJoan,enelsidelsdebats exis- la UPMi3d’AP. Elsresultats electorals delmunici- dels seusanys al’alcaldia iassolí 7regidors, per6de Dalmau. EnaquellaocasióFerrer havia sortit reforçat només unregidor, eldelseucapdellista, Francesc cindibles peraunbongovern municipal. meixen lesseves capacitats: Eficàciaigestió, impres­ taula dosvalors queper aellssóncabdalsiqueresu- una campanya ambanuncisalsdiarisiposasobre la En aquelleseleccions municipisde1987, ERCobté Durant elsdiesprevis alavotació, ERCfa extensiva Ibídem. de 1987, p. 22. na, peròningúno se’nfa responsable», Diari,3dejuny Punt VENTURA, J.; POYANO, J. «LaHisenda a Palamós nofuncio- 1987, p. 6. Empordà, maigde «Publicitat ERC»,La Proa, diaridelBaix Empordà, maigde1987,diari delBaix p. 11. «Especial eleccions municipals.Candidatura ERC»,La Proa, «però conscientment, per fer coses» i aposta 542 543 544 545 Lacam- Pel que disposats acol·laborar activament». blanc calde, s’evidencia l’acord CiU-AP i Dalmau vota en essent alcaldedurant unsanys més. pi obren noves incògnites. Quinspactes hihaurà? 550 549 548 547 546 dar ERC,pertalquel’històric partitrepublicà esdevin- lunya onfeien públiqueslesseves intencions derefun­ una CridaNacionalaEsquerra Republicana deCata- Carod iColom, encapçalarien eldesembre de1986 que havia liderat fins aleshores Àngel Colom. Els dos, tacada, iperl’activisme delaCridaaSolidaritat, rra, ambJosep-LluísCarod-Rovira com apersonades­ sectors provinents del’extinta Nacionalistes d’Esque­ militància. Aquest aire nou el podien representar els de l’històric partita partir de l’entrada de nova i jove rera, jaenretirada, confiava enl’obertura continuista ers anys. Quihavia de ser elsecretari general? Bar- replantejant-se l’estratègia iellideratge pelsprop- 6.3. L’independentisme d’Esquerra efectius aviat. Els acords entre CiUiAP semblen una realitat i esfan rer. cans. Elseutestimoni el prengué unjove Antoni Fer- anys, ja no repetiria com a cap de llista dels republi- electe, el1991,però,amb elsseusmésdesetanta-cinc els primers quatre anys. Una vegada acabat el període pausada, senseelssobresalts quehavia tingutdurant El 1986Esquerra Republicana deCatalunya estava Aquella va serperaDalmauunalegislatura més

549 de juny de 1991, p. 6. «Ferrer tornarà aseralcaldedePalamós», DiarideGirona, 16 6. «Com Palamós 11demaig1991,p. non’hihasis»,ElPunt, xa”», Diari,1dejuliol1987, Punt p. 7. «Ferrer promet governar Palamós de manera més “ortodo- va bé»,DiarideGirona, 11dejuny de1987, p. 32. «Palamós: Convergència iAPpodran pactarigovernar, sitot pis», DiarideGirona, 11dejuny de1987, p. 16. «A partird’avui caldràestudiar elspactes aalgunsmunici- Sensesorpreses, JosepFerrer, deCiU, continuà «perquè nopodiadecantarlabalança.Estem 547 Enelprimerple, al’hora d’escollir al- 548 550 546

189 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 190

FRANCESC DALMAU MANEL LLADÓ/AMGi-CRDI-FONS ELPUNT Francesc Dalmau,HugJoan,JosepMestres ix. A lacapçalera, d’esquerra adreta: JosepCama,JoanToni Biadiu,JosepMariaReguant, que diesabanshavia fet arriarlabandera catalana aduesbarques depesca. comandant delpatruller Deva del’Armada espanyola, ambbasealportdePalamós, Manifestació convocada perEsquerra perdenunciarl’actitud deRamónArroyo, Palamós, 11demarç1990 554 553 552 551 fins aleshores extraparlamentària. gués lacasacomuna del’esquerra independentista, europeu, ERCfa tàndemamblarecent creada Eusko podien escollir elsseuseuroparlamentaris. Per alrepte ment Europeu enlesquecatalanes iels catalans sistori dePalamós— ilesprimeres eleccions alParla- que hemvist queDalmaurevalidà elseuseientalcon- es trobarien aviat amblesmunicipalsde1987 —enles canvis d’imatge quehomproposava, elsrepu­ vern deJordi Sensetemps Pujol. perconsolidar els deixà el Departament d’Indústria que ostentava al go ­ lom iCarod alaformació i,talcom s’havia acordat, partit imarcar distàncies ambCiU. Hortalà, queaposta perrenovar laimatge exterior del El Congrés, finalment,vota majoritàriamentperJoan ideològica d’ERC». funcionar lamàquinadelpartit,tot respectant labase Dalmau, Hofarà béaquellque«doni garanties defer vien deserelsvalors d’un secretari general d’ERC?Per Però aleshores, sinoacabava dedefinir-se, quinsha­ «que sónelsquehandemarcar elfuturdelpartit». de decidir-hoelconjunt delamilitànciarepublicana candidat serà el que reculli l’ideari d’ERC», i això ha a lanova secretaria ge­ de vista nacionalista jolidonariabonanota. Ambvista menada deserconservadora, encara quedesdelpunt tista. La vessant queabonaelconseller Hortalàténo- assumir? sentar l’independentismequeERCpodiacomençar a Dalmau? Per quiesdecantava? Podia Hortalàrepre- Vicens iXavier Casassas. Com hoveia unveterà com lir nousecretari general entre JoanHortalà,Francesc a ERC,el15èCongrés Nacionaldelpartithavia d’escol- El nou secretari general introdueix ràpidament Co- Abans queaquesta nova militàncias’hagiincorporat

Ibídem. gener de1987, p. 9. VENTURA, Joan. «L’Esquerra dequatre», Diari,24 Punt de sembre de1986, p. 9. «Convençuts del’autodeterminació», Diari,28de- Punt a Esquerra RepublicanadeCatalunya. HUGUET, Josep;VALL, Josep. 1987. L’any delaCridaNacional «Jo sempre hereite­ 553 Per tant,perDalmau,«el millor neral, notincpascapfavorit». rat l’aptitud independen- 551 blicans 554 552

tant— descafeïnada». Seràunamiqueta—nomiqueta,bas- Barcelona. faran elqueels donaràlaganaescoltant Madrid,no ens vindran a preguntar què volem, o què ens sem­ Dalmau se sincera, el Parlament Europeu peraCatalunya ilaseva gent? pea ajudar a dibuixar un futur diferent? Podrà ser útil vetllada ifeliç. Podrà laComunitat Econòmica Euro- uen quelagentésnetainoble, culte, rica,lliure, des- democràcia. Noméscalpensarambaquellnord ondi- reconèixer els valors de la cultura, del progrés i de la tat espanyol, unensindefinitperòaquihompodia catalanisme, Europa era, encontraposició ambl’Es- ta concreció. Europa haestat sempre enlamirada del destacat tantalpartitcom enelconjunt delpaís. Carod-Rovira queelsanys següentstindràunpaper Joan Mir, l’històric MiquelPorter MoixounJosep-Lluís binyana. També enformen part,entre d’altres, l’illenc bert Barrera, Pablo González MariñasiJosepLluísAl- Nacions, queencapçalaKarlos Garaikoetxea, Heri­ Dalmau forma partdelaCoalició perl’Europa deles tats destacades perlaseva trajectòria. Així,Francesc lingüístic i,amés,ofereix llocssimbòlicsapersonali- una representativitat territorial del conjunt de l’àmbit ta Galego. Al’hora d’elaborar lesllistes, elpartitbusca Alkartasuna ielnomenys recent Partido Nacionalis- 557 556 555 temps altemps». plantegen problemes dedifícilresolució. Caldonar llarg termini, encara quenomésdecomençar se’ns ara. Per anosaltres, Brussel·les pot serunasolució a rere, pocs haguessin somniat mai arribar fins onsom ben esperançadament. Pensem quebenpocsanys en- l’ahir. Corregir elsnostres defectes estirar endavant història enshadeservirperno caure enelsparanys de bilitats que poden oferir els llaços comunitaris? Què pensa,doncs,eldoctor Dalmaudelespossi -

Baix Empordà, octubreBaix de1990, p. 13-15. pensaments d’un políticambexperiència», La Proa, diaridel SUQUET, Maria Rosa. «Els nostres polítics. Francesc Dalmau; Diari, 27 d’agost de1981,p. 11. MASSAGUER, Santi. «Francesc Dalmau. Arran d’aigua», tat, juny de1987, p. 7. «Parlament Europeu: aquesta és la nostra llista», 556 «no serem interlocutors, és a dir, no Unaresposta obertaquenecessi - 557 La Humani- 555 Punt Punt bla; «La

191 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 192 FRANCESC DALMAU AMGi-CRDI -FONS ELPUNT Josep Mestres iJosepCama. D’esquerra adreta: HugJoan,JaumeVinyals, Antoni Ferrer, RamonDalmau,Francesc Dalmau, Candidatura d’Esquerra aleseleccions municipals. Palamós, abrilde1991 rífic detancarlesllistes». què algunshistòrics havien acceptat elpaperhono­ llocs decadallista provincial, baixava finsals37, per- ara ladelscandidats era de39 anys i,enelsdeuprimer del grupparlamentarid’ERC havia estat de68anys, rades: cional delanova direcció itambéenlesllistes elabo­ capçalava Hortalà.Cullaensevidencia elcanvi genera­ prova de foc en aquesta renovació del partit que en- eleccions autonòmiques de1988suposenuna nova equilibris delesdiferents faccions delsrepublicans, les continuava existent una remor defons pel quefa als cor d’Europa. ció, elsoferí l’oportunitat deserunaveu clarividental als assolits pelscompanys bascos igallecsdelacoali- de més100.000 vots alPrincipat, fet que, sumats gur, ésqueelsrepublicans van aconseguir unacollita 559 558 Lleida esfarien sentir atot elpartit,tambéalessec- la formació republicana. Les tremolors provocades a ra, descavalcaren Hortalàdelasecretaria general de aquest, unaaliançaentre Colom, Carod-Rovira iBarre- vembre de1989, elquedeterminà elcanvi derumb. En el 16èCongrés Nacionald’ERC,celebrat aLleidaelno- cessitat de posar en marxa una nova dinàmica. Va ser cuperaren la presència alCongrés— constataren lane- als suportsdelsseusaliats— ialesgenerals —onnore- ropees —onsiaconseguiren l’eurodiputat fou gràcies tensificaren ielsresultat electorals de1989 aleseu- celona iVíctor Torres ladeLleida. la mateixa manera que JesúsPrujàtancava ladeBar- paria Francesc Dalmaualescomarques gironines, de i aveure quèpassarà...». cidental quesiguinreivindicatives com nosaltres [...] hihapoquesregions del’Europael PaísOc- Basc... tural delvell continent. Per aell,«fora deCatalunya, Catalunya, malgrat lagran diversitat lingüística icul- L’activitat políticanos’aturava, mentre internament Després d’aquests comicis, elsdebats interns s’in- Dalmau ésconscient delasingularitat europea de

2012. Unahistòria política,p. 308. CULLA, JoanB. Esquerra Republicana deCatalunya 1931- Ibídem. «Si, enlalegislatura anterior, lamitjanad’edat 558 559 Elqueva passar, aixòse- Llochonoríficqueocu- a independentista». tit havia debuscarunaidentitat pròpiaidefinir-secom troba moltoportúque«pernomorird’inanicióelpar- mau, clarament partidari d’exercir l’autodeterminació, cions localsgironines. 565 564 563 562 561 560 el momentenquèseràDalmauquicomençarà a re- tivisme juvenil iambvocació demajoria. tit d’esquerra independentista, ambuntarannà d’ac - actes ihomenatges delpartit. l’edifici delParc delaCiutadella. recepcions d’exparlamentaris queesduienaterme a rà participant en actes culturals o jornades,com les Palamós, anivell deprojecció nacionalsiquecontinua ­ la formació, i continuarà de regidor a l’Ajuntament de confusió enquèhavia caigutelpartit». car lesposicionsiperpodersortirdel’aiguabarreig ila que posicionaments independentistes deColom, afirma nostre doctor? Dalmau,quesesentidentificat ambels vant acabariaintegrant-se aCiU, quinaésl’opinió del de lacreació d’unanova força políticaquemésenda- d’aquests esdeveniments, delnoulideratge republicà i Esquerra Catalana liderada pelmateix Hortalà.Davant grés Nacional apostà perescindir-se’n. Així naixeria, com éslògic,ielsector quesortíderrotat delCon- Tot iqueDalmaunoparticiparàenprimera líniade Les noves regnes delpartitnoagradarien atothom,

Girona, 30denovembre de1993, p. 11. homenatge a l’ex-senador Josep Rahola a Figueres», 28denovembrePunt, de1993, p. 12;«Colom va presidir un OLLER, Joan. «El retorn d’Strubell i el llegat de Rahola», na?», DiarideGirona, 12desetembre de1990, p. 4. GAY, JosepVíctor. «Ladarrera crisi d’Esquerra Republica- 24 denovembre de1991,p. 10. POYANO, Joan.«Elpersonatge. Francesc Dalmau»,ElPunt, 24 denovembre de1989, p. 12. DALMAU, Antoni. «Lacrisi travessa avui laTordera», ElPunt, 328-334. Republicana deCatalunya 1931-2012. Unahistòria política,p. mena dedetallsaCULLAICLARA,JoanBaptista. Esquerra La crònicadelCongrés deLleida espotseguirambtota na?», DiarideGirona, 23denovembre de1989, p. 16. GAY, JosepVíctor. «Ladarrera crisid’Esquerra Republica- «en el fons l’escissió pot ser saludable per clarifi- 563 560 ERCpassava aixíaserunpar- 565 Defet, tambéarribarà 564 També, clarestà, en 562 561 Així,perDal-

Diari de El 193 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 194

FRANCESC DALMAU LDM Maria Rosa Barrera, HeribertBarrera, Francesc DalmauiÀngelColom. organitzat perEsquerra. D’esquerra adreta: Andreu Camps,Jordi Portabella, Víctor Torres, Homenatge aFrancesc Dalmauenreconeixement atota laseva trajectòria política Palamós, 23denovembre de1991 tal vegada lapàtria,Catalunya». no éselqueelldesitjaria.«Noconsidero res sagrat; o la independència,quevalora larealitat d’unEstat que ma, depersonaqueenténelmillor pel seupaísés 569 568 567 566 la seva estima perCatalunya. ens sorprenen, perquè elmetge nos’haamagat maide diuen del doctor Dalmau, amb unes paraules que no nya iés,pertant,uncatalà icatalanista decapapeus», hi sortirCatalunya. Realmentportaadintre seuCatalu- 6.4. L’estima perCatalunya republicà icom aservidordelseupoble. tot reconeixent aquesta doble faceta com a militant mació independentista i l’altra delconsistori palamosí, curs del’acte, va rebre duesplaques,unadelafor - Ferrer ielregidor socialista Jordi Sistach. Eneltrans- presents l’alcalde delmunicipi,elconvergent Josep Barrera iVíctor Torres. Al’homenatge tambéhiserien ral delpartit,ÀngelColom, ielsseusamics,Heribert sones, entre elsquecaldriadestacar elsecretari gene­ sopar, al’Hotel Ancora, hiassistiren cent-trenta per- la secció locald’ERCel23denovembre de1991.Al bre mostres de reconeixement, com el que li propicià amb que es vesteix el nostre Parlament». de tots aquests criteris constitueix el teixit ideològic el fonament delaDemocràciaielresultat delasuma etat. Ell donariapreferència al’homeabansquelasoci- sona i, per tant, posa molta força en allò individual. que l’element imprescindible delesnacionséslaper- «En totes lesocasionstroba algunamanera perfer-

Baix Empordà, octubreBaix de1990, p. 13-15. pensaments d’unpolíticambexperiència», La Proa, diaridel SUQUET, Maria Rosa. «Els nostres polítics. Francesc Dalmau; 27 d’agost de1981,p. 11. BOFILL, Josep. «Francesc Dalmau.Dinsl’aigua», Diari, Punt alcalde dePalamós», 26denovembre ElPunt, de1991,p. 34. FORNS, Núria.«Emotiu homenatge aFrancesc Dalmau,ex- Proa, diari del Baix Empordà, abrilde1984,p.Proa, 6-7. diaridelBaix «Abril, mesd’eleccions. Francesc DalmauiNorat (ERC)»,La «La lliure expressió delcriteri decada ciutadà és 567 Ésdesd’aquest pris- 568 Enténaixímateix 566 569 Per a Dal - tres mateixos». Nació talcom pot fer-se desdecasaestant ipernosal- s’apoderin delseupropi destí i,així,«vestir lanostra pi camí,quesiguinelscatalans ilescatalanes elsque mau hainsistit sempre enlanecessitat defer elpro- governar-nos millor que ningú». i necessita iquehemdemostrat quepodemisabem són imprevisibles». reaccions delapoblacióilesreaccions delesmasses es podenfer gaires pronòstics. Esva aremolc deles cumstàncies polítiquessónsempre impensablesino ca, lesseguretats sempre sónmomentànies.«Les cir- ta, iindividualista, mancadaengeneral dedosisd’or- «Gent treballadora, fiable, una miqueta massa egois- i elmomentpresent. Com veu, Dalmau,elscatalans? sovint van confirmant-se ambl’experiència, lahistòria re: nohihallibertat enunapresó». pot parlardellibertats individuals sielpaísnoéslliu­ togovern queassegura unsdrets iunsdeures, «noes mau, tot i queelParlament suposauna capacitat d’au- 574 573 572 571 570 ertat. xement a Catalunya de decidir el seu futur amb llib- gle XIXiXX,peròtambé,suposem,enelnoreconei­ han tingutllocalsdiversos continents alllarg delse- potser, ambelsprocessos dedescolonialització que me, està fora sentencia delloc» Dalmau,quepensa, vernin. Nopucentendre queavui diahihagicolonialis­ l’expressió delafalta dellibertat. cisament elsmursilesreixes són,ambelsreclusos, presó deciutadanslliures seriaunaparadoxa, carpre- «És lògicinormalquetots elspobless’autogo­

pre», Diari,9denovembre Punt de1986,p. 10. VALL ICLARA,Joan.«Dalmau, finsalaindependènciasem- Ibídem. Empordà, abrilde1984,p.Proa, 6-7. diaridelBaix «Abril, mesd’eleccions. Francesc DalmauiNorat (ERC)»,La Empordà, octubreBaix de1990, p. 13-15. pensaments d’unpolíticambexperiència», La Proa, diaridel SUQUET, Maria Rosa. «Els nostres polítics. Francesc Dalmau; de 1986,p. 12. més benrebut almítingdePalamós», Diari,19dejuny Punt POYANO, Joan.«Elcandidat asenadorFrancesc Dalmauel 571

«Només elscatalans sabenel que elPaís vol 573 Tot iaixí,enelterreny delapolíti- 574 Unesmasses, imprevisibles, que 572 ÉsperaixòqueDal- 570 Certament, una 195 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 196

FRANCESC DALMAU LDM Francesc Dalmauéselcinquèassegut perladreta «Royal PioneerCorps Association Reunion Weekend». Northampton, 20dejuny de1993 de Berlín...hadesaparegut tot sol». panya, sobretot; peròunacosa tanhercúlia com elmur serà moltdifícildepoder-losdesfer. SónFrança, iEs- tants anys quehihaaquests estats centralistes que en elsdarrers tres segles,deconfeccionar-ne un.«Fa el casdelscatalans, quenohantingutlapossibilitat, el pas del temps i la impossibilitat d’altres, vegis aquí creació artificial,peròques’hananat consolidant amb 579 578 577 576 575 gull patriòtic». nació quetots elscatalans desitgem». que un dia, si pot ser a no tardar, Catalunya serà la gran lín va poderderrocar-se, Dalmaunotédubtes. «Crec violència, d’altres com elllopambpelldexai». lunya fan pinya dretes iesquerres. Avegades ambla i ésdifícildetractar-hi, perquè quanestracta deCata- diferents. monolítica delapenínsula,malgrat elscolors polítics no hi ha res a fer i comparteix amb Josep Pla una visió la vocació modernitzadora deCatalunya. Per aDalmau un estat ques’haanat transformant gràcies,també,a com aconllevancia. de democratitzar l’estat ideresignar-se alaconeguda aquell momentencara estava embrancada enl’intent moltes vegades s’hananat creant artificialment». cap realitat, no tenen cap fons que elsjustifiqui; guerres, unscasaments,d’unstestaments, notenen «això dels estats ésuninvent: sónelresultat d’unes que sentdeveritat. Imira alpassat icompren que L’independentisme tanmateix, xoca contra unmur, Dalmau éscategòric, perquè expressa ideesclares

27 d’agost de 1981,p. 11. BOFILL, Josep. «Francesc Dalmau.Dinsl’aigua», Diari, Punt Ibídem. Empordà, octubreBaix de1990, p. 13-15. pensaments d’unpolíticambexperiència», La Proa, diaridel SUQUET, Maria Rosa. «Els nostres polítics. Francesc Dalmau; de 1986,p. 12. més benrebut al mítingdePalamós», Diari,19dejuny Punt POYANO, Joan.«Elcandidat asenadorFrancesc Dalmauel Empordà, octubreBaix de1990, p. 13-15. pensaments d’unpolíticambexperiència», La Proa, diaridel SUQUET, Maria Rosa. «Els nostres polítics. Francesc Dalmau; «Tenim aldavant unpaísqueenstéocupats 575 Unaciutadania,lacatalana, queen 578 SielmurdeBer- 579 Amés,laseva 576 577 De però com arei noelpucadmetre». magnífic president delaRepúblicaijol’hauriavotat, tendència electoral, que:«JuanCarloshauriaestat un ració per aquells que el coneixen i que saben la seva això, Dalmauarribaadir, segurament ambto d’exage­ que siguinlafórmuladegovern mésadequada». tradició moltrespectable, peròqueavui dianosembla són formes degovern històriques quecontinuen una ca imodernaéslarepublicana, jaquelesmonarquies opinió que«laforma degovern d’Estat mésdemocràti- entén, desdelaseva lògicapolíticadeciutadàamb que perDalmausiguinecessari buscardinasties, ell mentre hihavidaesperança». meva vida professional he après molt clarament que ca quel’assegura unfuturd’optimisme. «Alllarg dela tasca mèdicaliofereix, també,unacobertura empíri- 584 583 582 581 580 democràtica». Catalunya aunarepública quesiguicentralista i anti- nacionalistes ipreferim unamonarquia querespecti cia perfeccionada, perònosaltres abansqueres som manera, peraDalmau, «La- Repúblicaéslademocrà serà unamonarquia. Aquí ningúparladerei». «Si Catalunya arribaaserindependentestà clarqueno nar-se amb un altre model que no sigui el republicà. fensar Catalunya des delGovern, desde l’oposició o què, perDalmau,«ERC nohafallat maial’hora de- i perlaseva concepció republicana. Per això,iper- Catalunya, perladefensa delsseusidealsnacio­ a sentir-secòmodeenelsid’Esquerra Republicana de Un estat català queperDalmaunopotconfeccio- Són aquests dosdelsmotiusque porten aDalmau Diari, 27 d’agost de 1981,p. 11. MASSAGUER, Santi. «Francesc Dalmau. Arran d’aigua», pre», Diari,9denovembre Punt de1986,p. 10. VALL ICLARA,Joan.«Dalmau,finsalaindependència sem- Empordà, octubreBaix de1990, p. 13-15. pensaments d’unpolíticambexperiència», La Proa, diaridel SUQUET, Maria Rosa. «Els nostres polítics. Francesc Dalmau; 24 denovembre de1991,p. 10. POYANO, Joan.«Elpersonatge. Francesc Dalmau»,ElPunt, pre», Diari,9denovembre Punt de1986,p. 10. VALL ICLARA, Joan.«Dalmau,finsalaindependènciasem- 584 580 583 Ditd’unaaltra 581 Sense 582 nals Per Punt Punt 197 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 198 FRANCESC DALMAU LDM nascuda unparell desetmanesabans. Francesc Dalmauamblaseva fillaMartailaseva nétaRoser Pérez iDalmau, Palamós, febrer de1994 587 586 585 des delscampsdeconcentració». 588 xia delanostra ricaimil·lenàriaparla». noparlants icaste ­ accions nefastes: crearia doscomunitats entre catala- de capd’altra. Entenem queelbilingüismetindriados anys queelscatalans se’nserveixen sensenecessitat nya és un fet sobre elqualno cal insistir. Fa més de mil és lallenguanatural ipròpia (o ara, oficial) deCatalu­ estèrils sobre qüestions jasuperades. «Queelcatalà en aquellsquefan proclames buidesiobren debats el desconeixement delarealitat delpaíséshabitual tat delstermes provoca confusions innecessàries ique I Dalmau ho argumenta, sabent que sovint l’ambigüi- democràcia ilallibertat». gut sempre elsmateixos. La fidelitat aunsprincipisde la seva fidelitat, aunalíniaiunsprincipisquehansi- mau una força importantdelscentres privats, sovint vin- fixada pelque fa als temes educatius. En un país amb la diversitat lingüística existent, tambétéunaposició ha deserlallenguacomuna idecohesió socialentre llengua oficial, lanostra. Norotund albilingüisme». tionar laqüestió lingüística. «Tan solshihad’haver una bilingüisme, Dalmaunotédubtes decom s’hadeges- cons pals alesrodes signantmanifestos demagògicsi lingüística queanava enmarxa, algunssectors posaven lingüística alesescoles ielprocés denormalització quan alsanys 1980, amblaintroducció de laimmersió país. Lallenguan’ésundelsmésimportants.Per això, la del seguit d’elements que composen la realitat d’un SiDalmautéclarqueelcatalà com allenguapròpia I quaneldoctor fa referència aidealsnacionals,par-

de Gerona, 6d’abril de1980, p. 19. que desembarcó enNormandíaeldiamáslargo», Los Sitios GAY, JosepVíctor. «Francesc DalmauiNorat, ungerundense de 1986,p. 12. més benrebut almítingdePalamós», Diari,19dejuny Punt POYANO, Joan.«Elcandidat asenadorFrancesc Dalmauel Proa, diari del Baix Empordà, abrilde1984,p.Proa, 6-7. diaridelBaix «Abril, mesd’eleccions. Francesc DalmauiNorat (ERC)»,La Diari, 24cia», Punt dejuny de 1983,p. 19. al’ajuntament«”Històric” que voldria serrecordat perl’eficà- ­tituint organitzacions suposadamentafavor del «Esquerra haaconseguit unèxitcorresponent a llanoparlants, ifinalmentserial’asfi ­ 586 585 Amés,perDal- 588 587

les diputacionsprovincials. cola pública,queésla hadedominar». aquells casosenquècobrei­ escoles privades tansolsseleshadesubvencionar en culats al’estament eclesiàstic, Dalmaucreu que«ales 593 592 591 590 589 594 matís polític», ha desernidretes nid’esquerres. Nopot tenir un ben conservat quehaviscutunaodissea personal». “esquerranot” i,amés,deseixantó i“republicanot” ciència d’Hipòcrates, deperfecte iinvariable liberalot mau téunatripledamad’excel·lent generalista enla ideològica fa queJaumePol diguique«el doctor Dal- de caire liberal» Es defineixasimateix com un«nacionalista avançat tenir-se». poderoses econòmicament i socialment puguin man- bé necessiten unaestructura perquè lesclasses més vol dirdiners,sinóriquesa.Enelrègimsocialista tam- talistes, perquè capitalperdefinicióésriquesa.No listes i comunistes també, en el fons, són països capi­ de blocs.Ara, liagrada recordar que«els païsossocia­ mia alservei delespersones,mésenllàlapolítica tració— iestà convençut delesbondats d’unaecono - centres privats allàonhihagidèficitsdel’adminis- cació pública—tot iquepotentendre l’existència de plementaris, Dalmauésunferm defensor del’edu- En aquest sentitDalmauésun homeheterodox. Més enllà d’etiquetes descriptives o adjectius com-

Punt Diari,24cia», Punt dejuny de1983,p. 19. al’ajuntament«”Històric” que voldria serrecordat perl’eficà- 27 d’agost de1981,p. 11. BOFILL, Josep. «Francesc Dalmau.Dins l’aigua», Diari, Punt Diari,24cia», Punt dejuny de1983,p. 19. al’ajuntament«”Històric” quevoldria serrecordat perl’eficà- Empordà, octubreBaix de1990, p. 13-15. pensaments d’unpolíticambexperiència», La Proa, diaridel SUQUET, Maria Rosa. «Els nostres polítics. Francesc Dalmau; not”», ElCorreonot”», Catalán, 6demarç1980. POL, Jaume. «DalmauiNorat: Médico, nadadory“esquerra- Baix Empordà, octubreBaix de1990, p. 13-15. pensaments d’un políticambexperiència», La Proa, diaridel SUQUET, Maria Rosa. «Els nostres polítics. Francesc Dalmau; 594 591 iqueaposta perladesaparició de 590 quecreu que«el nacionalismeno 592 xin lesdeficiènciesdel’es- Aquesta transversalitat 589 593 199

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 200

FRANCESC DALMAU XAVIER SUREDA /AMGi-CRDIFONS DIARIDEGIRONA que endefensaven laseva preservació davant delsintents d’urbanitzar-la. acompanyat deLluísBatlle iRafael Bonillo, delcol·lectiu «Salvem Castell» Francesc DalmauiÀngelColom enunavisitadelsecretari general d’ERCalaplatja delCastell, Palamós, 9d’abril de1994 tell, pertaldepreservar laplatja dePalamós. tor ésundelsimpulsorsdelaplataforma Salvem Cas- Així va ser. Iaixíva anar. Avui, Castell està salvat». va aconsellar “Per tenir èxit,prescindim desigles”[...] sa delaseva experiència políticahotenia clariens plica queenaquest debat «el doctor Dalmau,acau- bilitzar laciutadaniaperSalvar Castell». «imprescindible al’hora deprendre ladecisiópermo- tenien totes, s’explica quel’empenta deDalmaufou quan algunsveïns ambganesdemobilitzar-senoles 600 599 598 597 596 595 lamosins». serven intactes a la costa catalana, perorgull delspa­ continuar sentunadelespoquesplatges queescon- aconseguir quelaplatja deCastell sesalvésiara pugui oportunistes queveien elgran negocid’edificar-hi, va Castell que, malgrat l’oposició quehiferen unsquants lluitar com aprimerpalamosíenelmoviment Salvem seu germàenelmoviment dedefensa delterritori. «Va La seva germanaLaura, posademanifest elpaperdel polític ocom aciutadansanònims». de laplataforma ciutadanaSalvem Castell, com agrup gegar la campanya, que va donar lloc a la formació de partitoseparant una cosa il’altra, ésadir, «sien- gegar el moviment naixent vinculant-lo amb una opció sors delainiciativa nosabiendelcert siera millor en- quasi sempre ambmàesquerra». coses injustes lessabiadenunciardavant quifos — ha estat ambelmediambient.«ElDoctor quanveia Un dels compromisos més reconeguts de Dalmau

molta història», COMG. DALMAU, Laura. «Dr. Francesc Dalmau iNorat: Unavidaamb Ibídem. Ibídem. 12degener2004,p.Punt, 22. BONILLO, Rafel. «El lector escriu. Dalmau, imprescindible», peculació urbanística. TÚNEZ, Feliu. Salvem Castell. La veu d’unpoblecontra l’es- Per conèixer tot elmoviment deSalvem Castell, vegeu AN- 2004, p. 5. STRUBELL, Toni. «Eldoctor 3degener Dalmau»,ElPunt, 600 595 Per aixòeldoc- 598 Lacrònicaex 597 Elsimpul- 596 Així, 599 El -

cable i humil, ialhora il·lusionant». el seu poble, li desitja allò millor. Té un caràcter ami- junt delpaís. cat amb el dia a diadela costa empordanesa i del con- suau, feta amidahumana,que lipermetseguirimpli- que li agrada i Palamós és una vila amable de clima pre. L’edat nohad’impedir-lipodercontinuar fent allò Francesc Dalmaucontinua actiu,com hohafet sem- 6.5. Elsdarrers anys 604 603 602 601 març enunpleextraordinari. reconeixement s’efectuarà de forma oficial el 30 de a Dalmaueltítol de«filladoptiulavila».L’acte de consistori palamosíielfebrer de2001 aprova atorgar gia esmerçadaquèésvalorada extraordinàriament pel metge bo, queésmolt». de vista professional com humà.Ésunbonmetge iun una feina extraordinària aPalamós, tantdesdelpunt Dalmau és,sensdubte, unhomesingulariquehafet na lifa unsopard’homenatge. per celebrar-ho, laFederació Regional d’ERCaGiro- Jordi Pallí elnomenaalSalódeplensdelconsistori i, te queCatalunya té ambtota unageneració dellui­ en concret, sempre quedaràlasensacióqueeldeu- grat tot, permoltquesel’hagihonrat, al’amic Dalmau fem ambelsnostres millorshomesidones.Però mal- fer homenatges ireconeixements, cosa quenosempre considera quealnoufilladoptiudePalamós «selivan havia tin ­ guia el fil de relació familiar que el doctor Dalmau El pasdelsanys esvan notant,òbviament, però En aquest sentit,Toni Strubell iTrueta, queprosse-

rona, 6dejuny de 1987, p. 53. GAY, J.V. «Radiografia d’una població: Palamós», na, 28demarç2001, p. 10. nomena Francesc Dalmau i Norat fill adoptiu», 31demarç2001,El Punt, p. 17;«L’Ajuntament dePalamós de idiputat republicà Francesc Dalmaufilladoptiu delavila», GAMERO, Jordi. «L’Ajuntament dePalamós nomena l’exalcal- 23d’agostPunt, de2009, p. 4 «Fills predilectes iadoptiusalescomarques gironines», El Empordà, setembreari delBaix de1983. COMAS, Demetri.«Unavisitaalmetge Dalmau»,La Proa, di- gut ambelseuavi, eldoctor JosepTrueta, «És unhomeque per sobre detot estima 604 602 603 L’alcalde dePalamós,

«El doctor Francesc 601 Ésaquesta ener- Diari de Giro- Diari de Gi- 201

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 202

FRANCESC DALMAU JORDI RIBOT /AMGi-CRDIFONS DIARIDEGIRONA ap dellista d’Esquerra aleseleccions municipals,enunacte decampanya devisitaalmercat. Maria Teresa Esbert,Francesc DalmauiHeribertBarrera acompanyen JosepmiquelServià, Palamós, 16demaig1995 etud com ahome». inquietud política,tot això producte delaseva inqui- el fa anardebòlitacavall entre lamedicinaiseva i peraquell«amorcompartit peldoctor Dalmau,que que va relacionada amblaseva manera deserifer, «Em dónamésfeina lamedicina,peròempreocupa home queelsseusconveïns admiren». cultura o país han fet del doctor Dalmau un petitgran ista acol·laborar entot allòquerespiri servei públic, totes lesnormeshoràries,ilaseva predisposició altru- dedicació alsmalalts,finsitot adomicilidesafiant en tenen. «La bonhomiadelmetge palamosí,laseva se encara avui, ambelbonrecord queelsseusveïns 609 608 607 606 605 fectament saldat». tadors antifeixistes icatalanistes haestat moltimper- ser-ne laprincipal. de fill adoptiu, i l’estima delsseusconvilatans podria partit ambvida. veterans, Marc-Aureli Vila, eldarrer delsfundadorsdel prés deconcedir-la aquellmateix any aunaltre dels segon arebre l’esmentada insígniarepublicana, des­ govern d’esquerres que ell havia liderat. Dalmau és el nès, aixícom regidors delPSCid’ICV, tot recordant el al Congrés Joan Puigcercós i Francesc Ferrer i Giro­ en a la celebració, entre d’altres, el diputat republi­ cinquanta anys demilitànciaal’organització. Particip- entrega de la Insígnia d’or del partit, per reconèixer els posterior sopar-homenatge al’Hotel Marina,ERClifa Hi havia motiussuficientsperhonrar-lo ambeltítol Com dèiem,coincidint ambl’acte municipal,enel

Punt Diari, 22dejunyta», Punt de1984,p. 19. BATXILLER, Antoni. «Festa Major de Palamós. La nostra Fes- 3 d’abril de2001, p. 17. MASSAGUER, Santi.«Lamedicinailavidapública», ElPunt, La gentdelavilaPalamós, 1562-1950, p. 155. d’una entrada preferent a TRIJUEQUE FONTANILLES, Pere. Dalmau, com apersonalitat palamosina d’adopció, disposa cesc Dalmau»,DiarideGirona, 2d’abril de 2001, p. 3. «ERC atorga lainsígniad’or al’exalcalde dePalamós Fran- 2004, p. 5. STRUBELL, Toni. «Eldoctor 3degener Dalmau»,ElPunt, 606 605 607 609 Unasimpatia quepotcons Medicinaipolítica.Unaol’altra? 608 Admiració ­tatar- cà més lapolítica». 611 610 614 613 612 una continuïtat». les entitats, perquè pensoquelescoses handetenir Dalmau que«mainos’hadedeixar decol·laborar amb donar relleu oimpulsapropostes bendiferents. Diu rebre consells. Elseunomtambéhaestat útilpera va acasaseva aexposar qüestions, buscaraixopluc o despatx n’hansortitmoltes iniciatives. Sovint homana- General Sanjurjo. la democràciasubstituí l’anterior nomfranquista de afusellat pelsfranquistes, queamblarecuperació de bilitats polítiques que tambéva ostentar Dalmau— republicà dePalamós —justament lesduesresponsa­ del diputat d’ERC al Parlament de Catalunya i alcalde casa iconsulta delcarrer JosepFàbrega iPou, nom a Anglaterra perpoder-hiassistir. veterans deguerra delPioneerCorps, desplaçant-se da l’avió. Dalmau, segueixassistint alestrobades de cionals eren plenamentvigents.Caldirqueliagra- ven laMare deDéualSantuariBell-lloc. l’Associació d’Amics delaVall deBell-lloc,quevenera­ dent deladelegaciód’ÒmniumCultural aPalamós ide the Advancement ofScience (AAAS), caire científicimèdic,com l’American Association for ma partdediverses organitzacions internacionals de

És unapersonareferencial, delesconverses alseu I nonomésfa vidalocal,elsseusnexes interna-

27 d’agost de1981,p. 11. BOFILL, Josep. «Francesc Dalmau.Dins l’aigua», Diari, Punt Advancement ofScience». 6desetembre de1996. «Certificate ofmembership. American Association for the de 1993. yal PioneerCorps Association Reunion Weekend. 20dejuny òdiques iacostumaven acelebrar-se alaGran Bretanya. Ro- Aquestes reunions dels veterans del Pioneer Corps eren peri- d’octubre de1995, p. 2. Josep Pi-SuñeriaJoanSaqués», Revista dePalafrugell, 1 DALMAU, Francesc. «Agraïment delsantuari deBell-lloca novembre de1985,p. 10. «Francesc Dalmau.Ex-alcalde dePalamós», Presència, 17de 610 611 Alsseus85anys encara era presi- Unaialtra estrobaven enaque­ 613 Aixímateix, for- 614 ilaNew York 612

lla 203

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 204

FRANCESC DALMAU LDM a laRambla. i MoisèsBroggi Francesc Dalmau Girona, 1999 de laProvíncia deGirona. giat d’honor» de l’Il·lustre Col·legi Oficial de Metges l’havia portat, també,el1993, arebre eltítol de«col·le - 616 615 Academy ofSciences. 618 617 per alsprofessionals delamedicina. ni. pensa enelpassat, tot iquenoespera queaquest tor- jar-hi tot recobrant records d’abans. Algunavegada mantenen unamateixa fisonomiaquelipermetpasse- com hoeren quanellera unvailet. Ara, perDalmau, també hacanviat ilaplatja ilaFosca tampocsónara cara lamantenia aleshores. Ara, lacosta palamosina això havia presidit elClubNàuticPort d’Aro, ca. La passió per la costa l’havia tingut sempre, per recorda ambclaredat tot allòquetenia llocalaFos- tot l’any com sapAlbertSegú,amicdelafamília, que a qui li agradava banyar-se al mar a l’hivern i navegar Francesc Dalmau és aquests darrers anys un vidu

«Per naturalesa nosócploramiques, almenys enel Sciences». Nova York, novembre de1992. «Recognition andcertification. The New York Academy of de novembre de 1992, p. 32. didats alapresidència delCNPort d’Aro», DiarideGirona, 26 SUBIRANA, Pere. «CarlesHerrándiziJaume Montserrat, can- per atreballs debatxillerat. merèixer elPremi deRecerca «Vila dePalamós» 2008/2009, sí enelseullibre La MedicinadelsegleXXaPalamós, queva mau com undelsnomsdeterminants delmónmèdicpalamo- 1982, p. 4.Aixímateix, NúriaVidal, ensparladeldoctor Dal- doctor NollaPanadés», Los SitiosdeGirona, 3d’octubre de dés. GAY, JosepVíctor. «EmocionadadespedidadeGirona al ada prematurament, com seriaelcasdel doctor NollaPana- moments de tristesa quan un company de professió s’acomi- entre elsmetges s’evidencia ambalfeina diària.Per això,són blar-m’hi només un 10 per cent ja estaré satisfet». el momentnilacondició social[...]siaconsegueixo assem- sempre aservirelsaltres senseimportar-los eldia,l’hora Gumersing Vilagran com ri palamosíRafael Mendieta, mencionaDalmauielmossèn rona, 20d’agost de2000, p. 73. Alreportatge, elveterina - BATALLÉ, Iolanda.«Rafael Mendieta.Veterinari», DiarideGi- la reunió del4demaig1993. s’acordà per unanimitat de la Junta de Govern del Col·legi a Província deGirona». Girona, 13dejuny de1993. Ladistinció «Col·legiat d’Honor. l’Il·lustre Col·legi OficialdeMetges dela 615 Laseva llarga tascamèdica «Dues persones que s’han dedicat 616 Certament, ésunexemple 617 Els vincles 618 ien- uen lafantasia delparadís». gran cridòria.Veus icrits demilerspersonesquevi- mor llunyana delagentadaqueesbanya enmigd’una i portafinsalesterrasses delsestiuejants aquesta re­ ara Na­dal, els que han fet de l’Empordà, la seva segona llar. Per les quegaudeixen elsturistes, elsautòctons itambé pecials del’estiu aPalamós, lessetmanesplaentsde sap escoltar, «unpersonatge pledebonhomia,modès - ri, poccomunicatiu, peròalmateix temps proper, que família Massaguer, pre, tambéenaquell Montpellerjallunyà. Veí dela agrada desplaçar-seambbicicleta,com hafet sem- ma elcamp, iésunenamorat delatardor il’hivern. Li Si parlemdepantalles,ellésméscinema.S’esti- d’ull alsprogrames queJosepCunípresentava aTV3. l’engresca gaire, peròdetantendonava uncop que tinguirelació alsentimentalismeclàssic». 623 622 621 620 619 en undesol,inintel·ligible». tre cridenentots elsidiomes,ques’acaben convertint ones iambtota menadepilotes iestris deplatja, men- en tot cas,esbanyen. Cremen tensions jugantambles els estiuejants mésaviat corren ovan ambbicicleta.I, onades quedificulten lacadència delesbraçades. Ara l’excés d’embarcacions, que són perilloses iprovoquen forma. Ara janoveig tantagentqueneda.Potser hofa «Abans, moltagentfeia nedades,permantenir-se en Nadal ens apunta alguns d’aquests canvis de lacosta. na eix elseutemps entre lestertúlies depobleilamedici- més romàntiques queefectives...». passava perlesconverses ilescrítiques,enposicions A Dalmauliagradava moure’s iconèixer. «Distribu ­

[...] 1985, p. 6. FABRE, J. «El passatge Massaguer», d’agost de1987, p. 18-19. M., Sílvia. «Francesc Dalmau, doctor de Palamós», Ibídem. d’agost de2012, p. 15. NADAL, Rafael. «Elbany delsdéus»,La Vanguardia, 10 Empordà, setembreari delBaix de1983. COMAS, Demetri.«Unavisitaalmetge Dalmau»,La Proa, di- És com entemps delfranquisme la resistència «fa unvent suau,queve delesFormigues 623 diuend’ell queésunamicamur- 621 620 Sónelsmomentses- Punt Diari, 21 de març de Punt 622 Latelevisió no 619 Rafael Avui, 15 205

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 206

FRANCESC DALMAU del Bell-lloc. de laMare deDéu en elromiatge alSantuari Josep PlajaiMateu Francesc Dalmauimossèn Joan Gasull, 10 desetembre de2000 Palamós, AMP les ordenances». es podiapastirar endavant, perquè aixíhomarcaven calia tantdemulladerperuntema quejasabiano la qüestió delClubMediterranée esva desorbitar. No i nocrec queens puguemcensu­ bastar elsgrans temes necessaris. Elbalançéspositiu A l’institut livàrem donarl’empenta final,ivàrem em- tiu. Tot elqueestà enmarxa va serfruitd’aquell temps. va d’ara, jocrec queperaPalamós elpacte va serposi- ment. Mirant lescoses ambcerta fredor ilaperspecti - seva visió.«Jocrec queesva trencar enunmalmo- trencament del pacte de l’Ajuntament? Aquesta era la del consistori, d’aquelles situacionscomplexes del ja havia deixat lesseves respon­ va fer-lo «filladoptiu»?Quèenpensava, unavegada alcalde delpoblequeelva acollir iqueanys després que ens parli de Palamós. Què va significar per a ell ser de lesaltres duesopcions». benestar, encara quenohoconsidero massa separat ereix: popularitat, dinersobenestar? «Sihedetriar, aventures». bitual amagaunseguitdevivènciesquesónveritables guns fan evident que«darrera delaseva- senzillesaha i col·lectiu quemostra unasenzillesaserena. Ara, al- 628 627 626 625 624 tia i honradesa». augurar unprojecte similaraPortugal. pal, l’empresa francesa va desistir ipocdesprésva in- aportació positiva aCatalunya», la seva màximaaspiració és«haver pogutfer alguna tiva personal.Com valora laseva vida? Sabemque enrere i des de la veterania, ens exposi una retrospec- És elmomentqueFrancesc Dalmaufaci unamirada

pre», Diari,9denovembre Punt de1986,p. 11. VALL ICLARA,Joan.«Dalmau, finsalaindependènciasem- 24 denovembre de1991,p. 10. POYANO, Joan.«Elpersonatge. Francesc Dalmau»,ElPunt, «Pla, recordat »,DiarideGirona, 23d’abril de 1989, p. 66. Empordà, setembreari delBaix de1983. COMAS, Demetri.«Unavisitaal metge Dalmau»,La Proa, di- 2004, p. 21. dota», MOLINAS, Lluís.«Eldoctor Dalmau.Entre lahistòria i l’anèc- La Proa, diari del Baix Empordà, 17-23La Proa, diari del Baix de febrer de 626 624 628 Un periodista lipregunta quèpref- De fet, veient la negativa munici- 625 Unbenestar personal sabilitats alcapdavant 627 rar masses coses [...] peròprimervolem discutir la jugada». ba caientenlaprepotència. Elqueésmaco éspoder en coalició ésdifícil,peròambmajoriaimponents’aca - sents enl’opinió publicada,n’està satisfet. «Governar haver deviure quanlesdesavinences van fer-se pre­ tot ielsmalsmomentslessetmanesdetensió queva 631 630 629 632 jo vaig entrar-hi noesva fer res mésencastellà». lanitzar l’Ajuntament dePalamós. Desdelmomentque és gens vistosa però que a mi em va plaure molt: cata- vara d’alcalde. «La satisfacció defer unaobra queno anys enquèlideràpolíticamentelconsistori ambla broses valoracions deFrancesc Dalmaupelquefa als és undelspuntsforts quevèiem reflectits ennom- comunistes va serelcomençament delcanvi. Però no fons n’estic content, perquè elpacte ambsocialistes i protector delaporcellana finanoera elseu.«En endavant. Així, va entendre que potser aquell paper per feina, deprojectes ipropostes concretes, detirar faríem, probablement, lesactes encastellà». trar lademocràciaal’Ajuntament dePalamós. Encara tivació fou aquesta: no hi havia altre camí per fer en- no es repetís vàrem anar al pacte d’esquerres. La mo- portants errors deconcepte que caliacanviar. Perquè tura esrepetia elmateix Ajuntamentanterior ambim- 1983? una candidatura ipresentar-se enaquellscomicis de dinsar-se enelmóndelapolíticamunicipal,encapçalar ses ambmoltainiciativa iganesdefer-les». població [...]vam fer queescomencessin afer lesco- s’ha anat desenvolupant i ha arribat a una millora de la n’està orgullós. «Vam iniciarunaetapadiferent, que mau, veient com haanat evolucionant elmunicipi, Però aleshores, havia valgut lapena,realment, en- La seva entrada va suposar canvis, certament, i Dal-

Baix Empordà, octubreBaix de1990, p. 13-15. pensaments d’unpolíticambexperiència», La Proa, diaridel SUQUET, Maria Rosa. «Els nostres polítics. Francesc Dalmau; Ibídem. 4. cència siRoca fa l’operació», Diari,5dejuny Punt de1986,p. POYANO, Joan. «Eldoctor d’ERCpreveu unallarga convales- Ibídem. «vèiem quesinosaltres noanàvem encandida- 632 Ara Dalmau era un home d’anar 631 629 Per tant, Aquest 630 207

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 208

FRANCESC DALMAU JORDI GAMERO/EPA de plensl’Ajuntament. en unacte celebrat alSaló com afilladoptiudelavila insignia Francesc Dalmau L’alcalde Jordi Pallí 30 demarç2001 Palamós, gut Tarradellas aPalamós, havien mantingut«unaani - 633 lanista». sep Ferrer perquè hihavia laseguretat queera cata­ dimitir vaig posar la condició que l’alcalde fos en Jo- tantes animalades...Elmillorera deixar-ho córrer, iper m’hi trobava bé,aixòd’haver delligartantscapsdient 637 636 635 634 càrrecs públics. Notépèlsalallengua». de laconfiteria perquè éselmésclaricatalà de tots els d’ell que«el doctor Dalmauesmereix tots elstortells Palamós. rar de política general, del partit i, és clar, del mateix mar. QuanHeribertBarrera hivenia, quedaven perxer­ serena, amitjatarda, oalscapvespres d’estiu, vora el en elsentitpolíticdelaparaula» coneixen, perquè Dalmau«hoéstot menys unpolític metge queelfa serrespectat ihonorat pelsqueel voler ésser pedant,nimoltmenys». dóna sinomésprestigi, jocrec quemésvalor, sense tura desprésdel’enderrocament delfranquisme, això ta, poderdirqueheestat diputat alaprimera legisla- tisfacció [...]desd’unpuntdevista potser- mésegois representis ésunhonorenmajúscules. Iunagran sa­ teva, delteu mateix poble,elegitperquè el quet’ha «un gran honor, perquè ésser representant delagent ser membre delprimerParlament reconstituït va ser D’aquesta manera, perDalmau,elfet d’haver pogut els idealsilaresponsabilitat fan untot indissoluble. parlamentari sónrealitats diverses onelssentiments, Es fa impossible decomparar-los, labatllia iel món Amb ellPalamós haestat centre políticidereflexió I aixòtambés’explica, aquesta vocació deservei del Els records del’etapa parlamentàriasóndiferents.

bert Barrera», Avui, 29dejuliol1984, p. 16. SIERRA, Lluís.«Recorregut turístic perPalamós, ambHeri- Ibídem. p. 10. «El tortell. Eldoctor Dalmau»,Presència, 17defebrer de1985, Empordà, octubreBaix de1990, p. 13-15. pensaments d’unpolíticambexperiència», La Proa, diaridel SUQUET, Maria Rosa. «Els nostres polítics. Francesc Dalmau; 24 denovembre de1991,p. 10. POYANO, Joan.«Elpersonatge. Francesc Dalmau»,ElPunt, 633 637 També quanenelseumomenthavia vin­ 635 634 Per aixòs’hadit 636 Mundial] quenopaselmateix Montgomery». va sermésdecisiualeshores [durant laSegonaGuerra del personatge: «SegonsTarradellas, eldoctor Dalmau l’exageració, mostra l’heroïcitat i la imatge de pel·lícula sent, elsperiodistes en traguessin untitularque, tot i na d’aquestes visites iconverses delpassat idelpre­ la segonarepública». radellas ielpare deldoctor Dalmaueren diputats de mada conversa, tot recordant temps passats, quanTar - 638 639 641 640 aniversari». ut actiuenlaprofessió finsmésenllàdelseuvuitantè ment, li handonat una popularitat que l’hamanting- temperament depersona assequible aqualsevol mo- ola depersonatge singular, quejuntamentambelseu sacrificada, sensehoraris nidates, lihaofert «unaaure- perquè [...] de Franco. Però comprèn queara “estigui demoda”, a laGuerra Civilespanyola i,després,com apresoner dia. Estroba més agust parlantdelesseves peripècies modesta participacióaldesembarcament aNorman - dial, tot ique«nolientusiasmagaire parlardelaseva doctor perconèixer detallsdelaSegonaGuerra Mun- En aquests anys, curiososiperiodistes s’hanapropat al voltant delaparticipacióDalmaualconflicte bèl·lic. guro!». lament ial’alcaldia. Iaméshihavia lafeina delse- Aquestes visites lesfeia l’any 1983,quanera alPar- de visitarmatinada. «Elspacientstenien paciència. nals, ellseguiaexercint, fet quefeia quesovint hagués medicina, així,mentre tenia responsabilitats institucio- Fèiem referència alesafirmacionsdeTarradellas al De fet, Dalmausempre hacombinat lapolíticai

Punt Diari,10dejuliol1984,p.frà”», Punt 19. quan tracten elstemes semblaquesiguinvenedors desa- MASSAGUER, Santi.«JosepTarradellas: “Elspolíticad’ara, diari del Baix Empordà, 17-23diari delBaix defebrer de2004,p. 21. «Homenatge. Francesc DalmauiNorat (1915-2003)», La Proa, 24 denovembre de1991,p. 10. POYANO, Joan.«Elpersonatge. Francesc Dalmau», ElPunt, Ibídem. 640 Això,aquesta manera deprocedir amablei 641 formava part del Pioneer Corps de l’exèr- 638 D’aquí va venir que, enalgu- 639 209

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 210

FRANCESC DALMAU JOAN GASULL IBATLLE /JGB amb motiudelseunomenamentcom afilladoptiudelavilaperl’Ajuntament dePalamós. Joan Puigcercós, enl’acte d’homenatge aFrancesc Dalmauorganitzat perEsquerra Palamós, 30demarç2001 del desembarcament. apreciat enlescommemoracions ques’hananat fent tant delaguerra. la seva experiència enl’elaboració dematerials alvol- coracions, i això els anglesos ho paguen». tinc una pensió de Gran Bretanya. Tinc unes conde­ retrats de la Reina Isabel II i de Winston Churchill. molts anys imatges dedictadors,Dalmauhitenia els sulta mèdica,allàond’altres haurientingutdurant de laseva vida.Iper això, precisament alaseva con- delitat ambelsvalors anglesoss’hamantingutalllarg nald Darling,l’amistat delqualcontinuà cultivant du- cia tambéconservà relacions personals,com ladeDo­ 647 646 645 644 643 642 cit britànic». la victòria». quesa. Les seves celles espumosesindiquenelcamíde cesc Dalmauencara sónunalliberament decolor tur- seva participaciócombativa. «Avui, elsullsdeFran- com un personatge polifacètic, però, sobretot, per la «suaus formes degentleman». si quealgúhaditdeDalmaul’acompanyaven unes aturar lavidadePalamós perprendre elte delescinc, No podem oblidar-ho, Dalmau passarà a la història

2004, p. 5. STRUBELL, Toni. «Eldoctor 3degener Dalmau»,ElPunt, 27 d’agost de 1989, p. 46. VILAR, Albert. «Ens sobraven mitjans per guanyar», de Catalunya «Divendres», 18desetembre de1998,p. 7. SALADRIGAS, Jordi. «Nascutpersobreviure», ElPeriódico de Sword», L’Independant, 24 dejuny de1994. la premsa francesa se’n faria ressò. «Hommage à un ancien més gran delahistòria», Avui, 6dejuny de1994,p. 51.També levisions iràdiosinformen dels50anys deldesembarcament cadenes detelevisió», 6dejuny ElPunt, de1994, p. 46;«Te- p. 3;«Elcinquantè aniversari deldiamésllarg, avui atotes les quanta anys del“DiaD”»,DiarideGirona, 5dejuny de1994, celebració del Dia-D», «Les televisions públiquesfaran unseguiment especialdela 4. 16desetembreMundial obtéelRahola»,ElPunt, de1989, p. FALGÀS, Jordi. «Unestudi sobre elscatalans alaIIGuerra dia», Presència, 2dejuny de1984,p. 30. FABRE, J. «Francesc Dalmaualdesembarcament aNorman- 645 642 A més d’aquells anys concrets, la seva fi- Aixímateix, diversos autors hanrecollit 643 Ielseupuntdevista haestat molt 644 Avui, 2 de juny de 1994, p. 5; . - «Cin

647 D’aquella experièn- 646 Tot i no El Punt, «Jo desembre de1977. tell d’unpub, finsque morí,amblasalutafectada el adjacent aTrafalgar Square onva viure Darling,al’al- l’havia visitat aLondres, enaquellcarreronet estret durant gairebé cent anys. Per la seva banda, Dalmau viatjava a Maó, l’enclavament britànic de les Balears Palamós, per retrobar-se amb el metge, com també rant anys. L’anglès va fer estades al’Hotel Marinade 650 649 648 va haver-hi unaforça republicana prou benorganitza - de les Nacions Unides i llavors [...] ta? cietat europea, noenderroquessin elrègimfranquis- batre elfeixisme itornar elpoder alesurnesilaso- que sabienmillorningúelsignificava com- doncs, quelespotènciesdelademocràcia,d’aquelles visión Azul a la Unió Soviètica». de Franco durant la guerra, i sabíem que existia una Di- una guerra contra elfeixisme itothom sabial’actitud solini, Franco jahauria caigut. I tots hosentíem.Era sa existia la idea que el dia que caiguessin Hitler i Mus- mica d’amargor adins. Enlamentalitat popularangle- Tota? ment, peròjavaig estar-hi unavegada». ciutats com Caenhanestat reconstruïdes minuciosa- que ara no queden molts rastres de la guerra i que les glaterra, allàonvam combatre francament no. Jasé ridícul però,mentre viatjo ambmoltafreqüència aAn- ons, nohevolgut tornar aNormandia.Potser sembla cipar aldesembarcament però,perunasèriedera- lebrem reunions periòdiquestots elsquevam parti­ reconeixia que«miri,nohetornat aNormandia.Ce- Amb elseuesforç va alliberar Europa delabarbàrie. En unaentrevista alsprimera 1980, Dalmau

«Era l’èpocaenques’estava creant l’Organització 27 d’agost de 1989, p. 46. VILAR, Albert. «Ens sobraven mitjans per guanyar», de Gerona, 6d’abril de1980, p. 19. que desembarcó enNormandíaeldiamáslargo», Los Sitios GAY, JosepVíctor. «Francesc DalmauiNorat, ungerundense rona, 287, 2014, p. 56. Evarist. «Lalluitapersistent perlesllibertats», Revista deGi - Darling, Evarist fa Puig referència aduesobres autobiogràfiques de «Va serlapetitaestafa, queemva deixar una Secret Sunday (1975) iSunday at large (1977). PUIG, 648

650 Com explica Dalmau, potser tampoc no 649 El Punt, 211 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 212 FRANCESC DALMAU JOAN GASULL IBATLLE /JGB de militància,enpresència delseunétRamonDalmauiCodina ilaseva fillaLaura DalmauiMaria. Francesc Ferrer iGironès, lliura lainsígniad’or d’Esquerra aFrancesc Dalmaupelsseusmésde50anys Palamós, 30demarç2001 fer. Això fa quehomeldescriguicom «unapersonaex també ve apartirdelaseva actitudilaseva manera de risma, o com a mínim el vincle sentimental o d’adhesió 654 653 652 651 da iprou decididapercapitalitzarelnostre esforç». Estats Units». va viure laGuerra Civilespanyola com apresident dels havia tingut una actitudmésanti-franquista, ja que ell er lescoses haurienanat diferent. Perquè Roosevelt ta nord-americà. personal, com va serla mort del president demòcra- europea, perDalmauhihaunmotiutambédecaire I siaixòsucceïa enl’àmbitgeneral, enlapostguerra amb la gent al llarg dels anys». ho sé.Deuserelresultat delarelació quehastingut emocionat iagraït per lareacció delagent...peròno que nosesap. Johequedat moltes vegades sorprès, referencial. Com s’aconsegueix elcarisma? «jocrec mau aconsegueix peralsseus,unapreponderància supòsits imaginaris.Per damuntdetot això,però,Dal- perquè lademocràcia puguiprosperar». comprensió delatolerància, queéslabaseprincipal sigui igual[...]jocrec queenelfons hemarribat auna característiques pròpies,jaqueéslògictothom no mes degovern. Ara cadapaíshadematisar-lo ambles chill, lademocràciaéselmenys dolentdetots elssiste- Sembla quetothom jaestà d’acord. Com deiaChur- la seva manera, a Amèrica Llatina, als països de l’est... entrar dinsdel’esfera delaideologiademocràtica,a de l’espanyol. Ara semblaquetot elmóncomença a règims totalita­ lanç desprésdetot ésbo. Vam poderacabarambels aspectes que comentava Dalmau, pel metge, per laliteratura. Posant enunabalançaelsdiferents de manera dife ­ peculant que hauria passat si les coses haguéssin anat Ens parlava d’esperit democràtic, ideologieside Sigui com sigui, de res serveix fer política ficció es-

pre», Diari,9denovembre Punt de1986,p. 11. VALL ICLARA,Joan.«Dalmau, finsalaindependènciasem- Ibídem. Ibídem. Ibídem. 652 ris del’Europa Occidental, aexcepció rent. Deixarem elssupòsitsimaginaris «Si Roosevelt no hagués mort, pots- 654 Segurament, el ca- 653 «el ba­ 651 -

tres, tantdesconeguda com admirable». cepcional, avançada alseutemps, ipermoltsdenosal- 657 656 655 l’Agrupació Sardanista Costa Brava. L’acte esfarà rec delaCobla Principal d’Olot,encol·laboració amb una arrossada popular iunaballadadesardanes acàr- glaterra, natge, enquèfinsitot s’envia invitació a lareina d’An- va larecuperació del’ermita peralmunicipi.L’home ­ havia estat elpresident del’associació quedefensa- de Palamós impulsenlainiciativa. Dalmaudurant anys cord popularil’associació Amics delaVall deBell-lloc Palamós. Els seus veïns volen retre-li un acte de re- homenatge popularquehadetenir llocal’ermita de L’enterrament téllocalcementiri deGirona. representació dedirigentsd’ERCtambéhiassisteix. persones, entre familiars, amicsiconeguts. Unaàmplia Li diuenl’últimadéumésdedues-centes cinquanta mònia, al’església deSantaMariadelMarPalamós. ant lesdespullesdelDoctor, esduguéaterme laceri­ 2003. deixà al’edat de88anys. Era el 31dedesembre de gant demicaenmica»,Francesc Dalmau iNorat ens des­ setmanes delcomiat delaseva germanaJosefina i darrers anys. L’hivern del2003, quanfeia tot just dues camins, enelsquetambéDalmaupassaria elsseus tant s’havia identificat, enaquestes platges, calesi Pocs diesdespréscomença aorganitzar-se un L’1 degener 2004,amblapoliciadegalacustodi- Va serenaquests paratges costaners ambelsque

prés d’unsmesosenquèelmetge «s’anava apa- p. 11. al doctor Dalmau aPalamós», 15defebrer ElPunt, de2004, MAS, Oriol. «Conviden lareina d’Anglaterra aunhomenatge 2 degener2004,p. 14. l’històric diputat d’ERCalParlament Francesc Dalmau»,Avui, Dalmau», 13; G.V., R.«Palamós dedicaràun carrer al’exdiputat d’ERC a un palamosí de llegenda», 2 degener2004,p. 1;MAS, O.; TRILLAS, J. «Últimadéu «Palamós acomiada el doctor Dalmau mort dimarts», La Vanguardia /Vivir en Girona, 1-2degener2004,p. 4; «Muere enPalamós elhistórico político Francesc Dalmau», 5degener2004,p.Punt, 23. RIBAS, Josep. «Ellector escriu.Avançat alseutemps», El 656

657 secelebra aquell21demarç.Nohifaltaran Diari deGirona, 2degener2004,p. 8;«Mor 2 de gener de 2004, p.El Punt, 655

El Punt, 213 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 214

FRANCESC DALMAU J. LOIS /AMP Ramon Dalmau,MartaJordi DalmauiOlgaCodina. D’esquerra adreta: MariaDolorsSarrinat, Laura Dalmau,HeribertBarrera, Laura DalmauiNorat, Homenatge pòstum aFrancesc Dalmaucelebrat alSantuaridelaMare deDéudelBell-lloc. Palamós, 21demarç2004 llegida peldiputat Pere Vigo. Benach, disposad’unaglossa biogràfica idemèrits sessió, presidida pelpresident delacambra, Ernest exposició documentalibiogràficadel’homenatjat. nya deDalmau, MariaDolorsSarrinat, laseva germana 661 660 659 658 miquel Servià. blicà Pere Vigo ielsescriptors Gerard Prohias iJosep- ista dePalamós, MariaTeresa Ferrés, eldiputat repu­ Gironès, iaPalamós,l’alcaldessa JoanGasull, social- rera, elsregidors d’ERCaGirona, Francesc Ferrer i nar depersones,hihavia entre d’altres, HeribertBar- se celebra cada any. A l’acte, on hi assistiren un cente- coin­ 663 662 amb un minut de silenci. el Parlament deCatalunya lifa unhomenatge. biogràfic delmetge ipolític. el pàrquing del’antic campdefutbol,sesituaunplafó metge. Alaplaça,situada entre elscarrers Cervantes i de l’alcaldessa MariaTeresa Ferrés idelsfamiliars del inaugurada oficialment el 23 d’abril de 2005 per part indret dins del nomenclàtor municipal. La plaça serà Posteriorment, unsanys després,eljuliolde2008, Al llarg del2004s’ideaelprojecte dededicar-liun

a pedra, rajol arajol. rència alaplaça,també,TRIJUEQUE,Pere. Palamós pedra mau, aPalamós», 22d’abril ElPunt, de2004,p. 12.Esfa refe - V. A.«Inauguració oficialdelaplaçadeldoctor Francesc Dal- de Girona, 29demarç2004,p. 12. lamós organitza unhomenatge al’exalcalde Dalmau»,Diari de Girona, 22demarç2004,p. 11;«Unaassociació dePa- AGUSTÍ, Anna.«Palamós homenatja Francesc Dalmau»,Diari 2004, p. 9. natge aldoctor DalmauaPalamós», 22demarç ElPunt, MAS, Oriol.«HeribertBarrera presideix unemotiuhome- 2008, p. 3-6. Diari deSessions del Parlament deCatalunya, 16dejuliol 10. Catalunya», VIGO, Pere. «Francesc Dalmau: un metge compromès amb 16dejuliol2008,p.Punt, 8. menatja avui elpolíticpalamosíFrancesc Dalmaui Norat», El de Girona, 16dejuliol2008,p. 2;V.A. «ElParlament ho - «El plefa unhomenatge avui alparlamentariDalmau»,Diari cidir amblafesta enhonoraSantJosepOriolque Esquerra Nacional, 9-15 de setembre de 2008, p. 658 Enaquellmarc tambés’inauguràuna 663 A la llotja, hi eren la compa- 660 662 L’homenatge finalitza 661 La 659 tícia, elpersonatge esmereix». omplirien moltes pàginesd’unahistòria que, fent-li jus- tor Dalmau,isobretot elseu anecdotari, de ben segur pàgines delaProa empordanesa, «Eltarannà delDoc- i papers.Perquè elcert ésque, com apuntaven ales que hemhagutdeteixir ambposterioritat defils,veus Daniel Reixach il’exregidor JoanGasull. tinent d’alcalde JosepBuxeda, elregidor d’Esquerra l’alcaldessa dePalamós MariaTeresa Ferrés, elsegon Laura, elsseusfillsJordi, Laura iMarta,lanétaRoser, 667 666 665 664 a escriure les memòries». a Catalunya, iencara nohatinguttemps decomençar Així, constataven queaprincipisdels1950 «va tornar apunts biogràfics,eldiaava fer-ho impossible. ien èmfasi enlanecessitat queDalmauprengués uns en el temps. Així, si ja als anys 1980 algunes veus fe- però, anarmésenllà i queelrecord poguésromandre feien justícia a una trajectòria de servei públic. Calia, de Palamós ieldelanostra institució parlamentària, país». ria clar:«Així,deforma concreta, lallibertat delmeu mau no dubta. Amb la seva bonhomia, us miraria i se- preguntéssiu què desitja, quin somniambiciona,Dal- cle irrenunciable amballòquemésestimava. Així, si li D’aquesta manera, el doble homenatge, el de la vila Una història d’èpicapersonali familiar, ambunvin-

2004, p. 21. dota», MOLINAS, Lluís.«Eldoctor Dalmau.Entre lahistòria i l’anèc- dia», Presència, 2dejuny de1984,p. 33. FABRE, J. «Francesc Dalmaualdesembarcament aNorman- ment», DiarideGirona, 20dejuliol2008,p. 13. «Francesc Dalmau,exdiputat d’ERC,éshomenatjat pelParla- ari del Baix Empordà, setembreari delBaix de1983. COMAS, Demetri. «Unavisitaalmetge Dalmau»,La Proa, di- 667 La Proa, diari del Baix Empordà, 17-23La Proa, diari del Baix de febrer de 665 Una biografia, necessària, 666 664 215 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 216 FRANCESC DALMAU Premsa Entrevistes Arxius Fonts consultades Vanguardia, La Sitios deGerona, Los /Sitiosde Girona, Los El Diari/Punt, Punt Proa Presència Humanitat, La Diari deGirona Avui Roura iDalmau,Esther. Juny de2014 Roura iDalmau,Carmina.Juny de2014 Rahola d’Espona,Josep. Febrer de2015 iBatlle,Gasull Joan. Agost de2015 Dalmau iMaria,Laura. Juny de2014 Arasa iFavà, Daniel.Octubre de2015 The Army Personnel Centre -Ministry ofDefence, Glasgow Royal PioneerCorps, Northampton Laura DalmauiMaria, Palamós Col·legi OficialdeMetges deGirona Centro DocumentaldelaMemóriaHistórica, Salamanca Archivo General Militar, Guadalajára Antoni DalmauiAlcalde-Moraño, Girona 217 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 218 FRANCESC DALMAU «Solemne constitució delParlament de Catalunya», Diari,11d’abril Punt de «ERC: 14diputats», La Humanitat, 1d’abril de1980, p. 4-5. «Ha estat unavictòria delnacionalismecatalà»,Diari,22demarç1980, Punt «L’Esquerra anuncia.Actes públicsavui dia16»,La Vanguardia, 16demarç «La consolidación delaautonomia pasaporlarepresentatividad comarcal», La «L’Esquerra anuncia.Actes públicsavui dia12»,La Vanguardia, 12demarç «Partidos enliza:Esquerra Republicana deCatalunya. Los cabeza delista», La «Les setraons devotar l’Esquerra Republicana deCatalunya», La Humanitat, 8 «ERC. Girona »,La Humanitat, 8demarç1980, p. 5. «Les setraons devotar l’Esquerra Republicana deCatalunya», La Humanitat, 8 «Els candidats de l’ERC.Girona »,La Humanitat, 1demarç1980, p. 5. «Catalunya ielspalamosins.Francesc Dalmau iNorat», La Proa, diaridel Baix «Membres delesfederacions comarcals alConsell Nacional»,La Humanitat, 15 «Nou locald’ERCalCasalLaureà Diari,1dejuny Dalmau.»,Punt de1979, p. 1. «Ja passem delmigmiliódefrancs!», La Humanitat, 5demaig1949, p. 1. «El Pledel’Esquerra a Montpeller»,La Humanitat, 4defebrer de1947, p. 1. «Front d’Esquerres Catalanes», La Humanitat, 27 dejuny de1936, p. 11. «La nostra subscripció»,La Humanitat, 17degener1936, p. 12. «La nostra subscripció»,La Humanitat, 28d’abril de1935, p. 4. «A lamemòriadeFrancesc Macià»,La Humanitat, 12dejuny de1934, p. 11. Notícies senseautoria (ordenades cronològicament) Referències alapremsa 1980, p. 2. p. 5. 1980, p.32. Vanguardia, 16demarç1980, p.32. 1980, p.32. Vanguardia, 12demarç1980, p.11. de març1980, p. 8. de març1980, p. 2. Empordà, febrer de1980. d’agost de1979, p. 5. 219 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 220

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS «Els nousajuntaments s’hauran posat enmarxa entre «Dalmau seràelnoualcalde dePalamós ambelsuport «Francesc Dalmauseràl’alcalde dePalamós», Di- Punt «Dalmau ha de fer la recepta a Palamós», «El debat delsalcaldables alcinemadePalamós acon- «Per un ajuntament com cal», «8 demaig:eleccions municipals.Palamós», Avui, 27 «Per unajuntament com cal»,La Proa, diaridelBaix «Heribert Barrera alesjornadesdeProa», Diari, Punt «Manuel Baró,de9anys, mencióespecialdeljurat, fe- «Palafrugell. Esconstitueix ERCianiràaleseleccions», «Situació lingüística aCatalunya», La Proa, diaridel «Les anècdotes delsopar.», Diari,2desetembre Punt «Lluch iDalmau,separats perenBarrera», Diari, Punt «Heribert Barrera, enGirona», Los SitiosdeGirona, 23 «El Domingo, elpresident delaGeneralitat visitóel «La salutd’en JosepPlanohasofert capagreuja- «Josep Planovol anaral’hospital»,Avui, 31degener «Parlament. Comissions legislatives», La Humanitat, 15 «Vida delpartit.Parlamentaris diputats isenadors»,La ahir iavui», Diari,24 Punt demaig1983,p. 1. 1983, p. 11. socialista icomunista», Diari, 19demaig Punt ari, 19demaig1983,p. 1. de maig1983,p. 15. de 1983,p. 5. Diari,6demaig Punt depúblic», seguí un“Oscar” 1983, p. 7. d’abril de 1983,p. 9. Empordà, abrilde1983. 31 demarç1983,p. 12. Empordà, febrerLa Proa, diaridel Baix de1983. licitat pel Diputat al Parlament Francesc Dalmau», Diari,26degener1983,p.Punt 10. Empordà, octubre-novembreBaix de1981. de 1981,p. 13. 27 d’agost de1981,p. 1. de juny de1981,p. 1. 1981, p. 6. Baix Empordà», Los SitiosdeGirona, 9dejuny de Diari,21d’abrilment», Punt de1981,p. 7. de 1981,p. 2. d’octubre de1980, p. 5. Humanitat, 1dejuliol1980, p. 8. Punt Diari, 28 d’abrilPunt de Punt Diari, 9 Punt «El cercle aPalamós s’estreny cada cop mésemboli- «Palamós: Roto elpacto deizquierdas», Los Sitiosde «600 xalets onse’n preveuen menys Di - de40»,Punt «El ClubMediterranée esquerda elgovern d’esquerres «Cena-Homenaje alcoronel JoséLuísOrtega Monaste- «El casoBancaCatalana entra enuna nueva fase», La «Abril, mesd’eleccions. Francesc DalmauiNorat «Dalmau notorna alParlament», Diari,15de Punt «Dalmau, possible número Diari, 14defebrer 2»,Punt «Josep Parals», Los SitiosdeGirona, 13dedesembre «Palamós homenajeaaloscampiones delMundode «Pasó elFestival delaCançóMarinera dePalamós», «Projecció palamosinaalJapó»,La Proa, diaridel Baix «Enamorats delquadre Diari,14dejuli- deSert»,Punt «Palamós serà famós Diari,14 de juliol al Japó»,Punt «Jordi va Pujol ésser ahiraPalamós per inaugurar la al’ajuntament«”Històric” quevoldria serrecordat per «Entrada de“bandera” alcampdelPalamós», Di - Punt «Francesc Dalmau,noubatlle dePalamós», La Proa, «Dalmau ésbatlle dePalamós», Diari,24 Punt demaig 29 degener 1985,p. 11. cant Esquerra iConvergència», Los SitiosdeGirona, Girona, 22degener1985,p. 1. ari, 20degener1985,p. 17. a Palamós», Diari,20degener1985,p. Punt 17. rio», Vanguardia, 29demaig1984,p. 19. 1984, p. 6-7. (ERC)», febrer de1984,p. 13. de 1984,p. 37. de 1983,p. 1. 1983, p. 24. Losla classe “Star”», SitiosdeGirona, 31d’agost de Los SitiosdeGirona, 17d’agost de1983,p. 1. Empordà, agost de1983. ol de1983,p. 15. de 1983,p. 15. ol de1983,p. 3. variant ielmolldelaRibera», Diari,10dejuli- Punt l’eficàcia», Diari,24 Punt dejuny de1983,p. 19. ari, 7dejuny de1983,p. 34. Empordà, junydiari delBaix de1983. de 1983,p. 3. La Vanguardia, 14dedesembre de1984,p. 23. La Proa, diari del Baix Empordà, abrilde La Proa, diaridelBaix «Consultoris», Diari,23d’agost Punt de1987, p. 34. «Ferrer promet governar Palamós de manera més «Palamós: Convergència iAPpodran pactar igover- «A partird’avui caldràestudiar elspactes aalgunsmu- «Parlament Europeu: aquesta éslanostra llista», La «Tots contra laforça deCiU»,DiariGirona, 31de «El doctor Dalmaucontinua», Diari, 22demaig Punt Diari,16demaig1987,«Sopar deficurs»,Punt «Especial eleccions municipals.Candidatura ERC»,La Empordà, «Publicitat ERC»,La Proa, diari del Baix «Convençuts del’autodeterminació», Diari,28de Punt «Dalmau pregunta perlavenda d’unafincaaPalamós», «ERC fa campanya adomicili»,DiarideGirona, 12de «Els nostres candidats alSenat», La Humanitat, juny «Els “Manels”il·lustres», Diari, 15demaig1986, Punt «Francesc Dalmau. Ex-alcalde dePalamós», Presència, «El tortell. Eldoctor Dalmau»,Presència, 17defebrer «Dalmau, alcaldedePalamós: ”Alplehihaurem de «CDC dePalamós contesta l’oferta depacte d’ERC», «Una calmatensa planejasobre Palamós desprésdela «Convergència demanapercartaaldoctor Francesc “ortodoxa”», 1dejuliol1987, Diari, Punt p. 7. p. 32. nar, sitot va bé»,DiarideGirona, 11dejuny de1987, nicipis», DiarideGirona, 11dejuny de1987, p. 16. Humanitat, juny de1987, p. 7. maig de1987, p. 73. de 1987, p. 29. p. 12. Empordà, maigde1987,Proa, diaridelBaix p. 11. maig de1987, p. 6. desembre de1986,p. 9. Diari deGirona, 12dedesembre de1986,p. 12. juny de1986,p. 10. de 1986,p. 12. p. 12. 17 denovembre de1985,p. 10. de 1985,p. 10. febrer de1985,p. 13. posar unaxemeneia”», Los SitiosdeGirona, 10de Diari,10defebrerPunt de1985,p. 10. carta», 2 defebrer de1985,p. 13. Dalmau l’Alcaldia dePalamós», Los SitiosdeGirona, Los SitiosdeGirona, 3defebrer de1985,p. 13. «Fills predilectes i adoptius a les comarques gi- «Francesc Dalmau,exdiputat d’ERC,éshomenat- «El plefa unhomenatge avui alparlamentari Dalmau», «Una associació dePalamós organitza unhomenatge «Mor l’històric diputat d’ERCalParlament Francesc «Homenatge. Francesc Dalmau i Norat (1915-2003)», «Palamós acomiada eldoctor Dalmaumortdimarts», «Muere en Palamós el histórico político Francesc Dal- «ERC atorga lainsígniad’or al’exalcalde dePalamós «L’Ajuntament dePalamós nomenaFrancesc Dalmau «Hommage àunanciendeSword», L’Independant, «Televisions iràdiosinformen dels 50anys deldesem- «El cinquantèaniversari deldiamésllarg, avui atotes «Cinquanta anys del“DiaD”»,DiarideGirona, 5de «Les televisions públiquesfaran unseguimentespe- «Colom va presidir unhomenatge al’ex-senador Jo- «Pla, recordat »,DiarideGirona, 23d’abril de1989, p. ronines», 23d’agost ElPunt, de2009, p. 4. 2008, p. 13. jat pelParlament», DiarideGirona, 20dejuliol Diari deGirona, 16dejuliol2008,p. 2. de 2004,p. 12. a l’exalcalde Dalmau»,DiarideGirona, 29demarç Dalmau», Avui, 2degener2004,p. 14. 2004, p. 21. Empordà, 17-23La Proa, diaridelBaix defebrer de 2degener2004,p.El Punt, 1. de 2004,p. 4. mau», La Vanguardia /Vivir enGirona, 1-2degener 2001, p. 3. Francesc Dalmau», DiarideGirona, 2d’abril de 2001, p. 10. i Norat filladoptiu»,DiarideGirona, 28demarç de juny de1994. de 1994,p. 51. barcament mésgran delahistòria», Avui, 6dejuny p. 46. les cadenesdetelevisió», 6dejuny ElPunt, de1994, juny de1994,p. 3. 1994, p. 5. cial de la celebració del Dia-D», vembre de1993, p. 11. sep RaholaaFigueres», DiarideGirona, 30deno- 66. Avui, 2 de juny de 24 24 221 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 222

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS COMAS iDALMAU, Demetri. «Unavisitaalmetge Dal- — «Gironins delsegle XX.Laureà DalmauPla»,Diaride CARMANIU IMAINADÉ,Xavier. «Gironins delsegleXX. — «UndiputadodeERCqueaspira alareelección», — «EldiputadoMarçalCasanovas encabezará lacan - — «ERCquiere serdecisiva enelAyuntamiento y — «CiUyPSC-PSOE consagran elbipartidismeenGi- BOSCH IMOLINET, Jordi. «LaEsquerra, opciónentre BONILLO IAYALA, Rafel. «Ellector escriu.Dalmau,im- BONAVENTURA, Daniel.«Unescartes inèdites revelen BOFILL IBLANC,Josep. «Francesc Dalmau.Dinsl’ai- BERNILS I VOZMEDIANO, Josep Maria. «Jordi in- Pujol BATXILLER, Antoni. «Festa Major de Palamós. La nos- BATALLÉ, Iolanda.«Rafael Mendieta.Veterinari», Diari B, J. «Atoda vela enlaCosta Brava», Los- SitiosdeGi AMAT, Pau. «Francesc Dalmau Norat», AGUSTÍ, Anna. «Palamós homenatja Francesc Dal- Notícies ambautoria 1983. mau», Girona, 19d’octubre de 2008,p. 100. 2008, p. 108. Laureà Pla Dalmau», Los SitiosdeGirona, 14d’abril de1984,p. 11. de 1984,p. 7. didatura deERC»,Los SitiosdeGirona, 9demarç 1983 p. 7. Diputación», 9. p. rona», de Gerona, 19demarç1980, p. 6. el inmovilismo ypeligrosas experiencias», Los Sitios prescindible», 12degener2004,p. ElPunt, 22. na, 23denovembre de2000, p. 41. la complicitat entre Josep Pla i Dalí», Diari,27gua», Punt d’agost de1981,p. 11. tios deGirona, 26dejuliol1981,p. 16. auguró la“Porta Catalana” deLa Jonquera», Los Si- tra Festa», Diari,22dejuny Punt de1984,p. 19. de Girona, 20d’agost de2000, p. 73. rona, 7dejuliol1984,p. 20. 5 dejuny de1994,p. 17. mau», DiarideGirona, 22demarç2004,p. 11. La Proa, diari del Baix Empordà, setembreLa Proa, diaridelBaix de Los SitiosdeGirona, 30d’octubre de1982, Los SitiosdeGirona, 16defebrer de Diari de Girona, 12 d’abril de Diari de Girona, Diari de Giro- FIGUERAS, Miquel. «ElSr. Dalmauielpetroli», La Proa, FALGÀS, Jordi. «Unestudi sobre elscatalans a la II FABRE, J. «Elpassatge Massaguer», Diari, 21de Punt FABRE, J. «Francesc Dalmau aldesembarcament a F, E.«Interés europeo porconocer Cataluña.», La Van- E, F. «Los quijotes deNormandía», DALMAU INORAT, Laura. «Dr. Francesc DalmauiNo­ DALMAU INORAT, Francesc. «Agraïment delsantuari DALMAU, Antoni. «Lacrisitravessa avui laTordera», El — «Palamós homenatjà Ventura Gassol», — «ElCITnomenaràpresident honorari elregidor de — «Lafesta deProa, unèxitaPalamós», Diari,9 Punt — «Qüestions de llengües», — «Parals diuques’abstindran sovint, però quetrebal- — «Homenatge aFinaDalmau,querescatà deleson- — «Proa va fer ladarrera conferència europea», Punt — «Reunió endefensa delallenguacatalana», — «Taula rodona sobre Diari,5de JosepPla»,Punt CROSA I MAURI, Antoni. «En Pla es va negara rebre CORACHAN, Jordi .«Elúnico españolsuperviviente», tembre de1989, p. 4. Guerra 16dese - Mundial obtéelRahola»,ElPunt, març de1985,p. 6. Normandia», Presència, 2dejuny de1984,p. 31. guardia, 15d’abril de1982,p. 30. 2015. bacete «La Tribuna deldomingo», 17demaig rat: Unavidaambmoltahistòria», COMG, 2004. vista dePalafrugell, 1d’octubre de1995, p. 2. de Bell-llocaJosepPi-SuñeriJoanSaqués»,Re- 24Punt, denovembre de1989, p. 12. de setembre de1982,p. 25. de 1983,p. 8. Turisme dePalamós», Diari,17dedesembre Punt de setembre de1983,p. 25. 1983, p. 12. laran», Diari, 3dejuny Punt de1983,p. 8. de maig1983,p. 32. ades aquiempresonà Diari,4 elseugermà»,Punt Diari, 30d’octubre de1982,p. 11. ari, 14d’abril de1981,p. 7. febrer de1981,p. 8. Néstor Diari,6degener1981,p. Lujan»,Punt 7. Interviu, 1983,p. 118-120. Punt Diari,18 d’agostPunt de La Tribuna deAl- Punt Diari, 30 Punt Punt Di- Punt — «Emocionada despedida de Girona al doctor Nol - — «Francesc DalmauiNorat, ungerundensequede- GAY IFRÍAS, JosepVíctor. «Lacarrera alParlament. El GAMERO, Jordi. «L’Ajuntament dePalamós nomena G.V., R.«Palamós dedicaràuncarrer al’exdiputat d’ERC G.A, S.«Xavier Rocha, unnotarid’esquerres», ElPunt, FORNS, Núria. «Emotiu homenatge a Francesc Dal- — «APalamós esperen ambànsialasessió dedemà», — «Convergència va rebre ahirlaresposta d’ERCala — «Doporto demanaunpleextraordinari ambcaràcter — «Signadeslesescriptures perlacompra deterrenys — «ERCrebutja lespeticionsdeCiUsobre l’Alcaldia — «Los premios delosConcursos d’Art Vila de — «Tras laresolución delaaudiènciaTerritorial, Fran- FIGUERES, Enric.«Palamós: lección depluralismo 1982, p. 4. la Panadés», Los SitiosdeGirona, 3d’octubre de tios deGerona, 6d’abril de1980, p. 19. sembarcó enNormandía eldiamáslargo», Los Si - de 1980, p. 3. ra Republicana», Los SitiosdeGerona, 29 degener doctor Francesc Dalmauencabeza lalista d’Esquer- 31demarç2001,adoptiu delavila»,ElPunt, p. 17 l’exalcalde idiputat republicà Francesc Dalmau fill Dalmau», DiarideGirona, 2degener2004,p. 8. 29 dedesembre de2005,p. 60. bre de1991,p. 34. mau, ex-alcalde dePalamós», 26denovem ElPunt, - Los SitiosdeGirona, 13defebrer de1985,p. 13. 1985, p. 11. seva carta»,Los SitiosdeGirona, 12defebrer de na, 9defebrer de1985,p. 11. de màximaurgència aPalamós», Los SitiosdeGiro- 1985, p. 10. pel Vilarromà», 1985, p. 11. de Palamós», Los SitiosdeGirona, 5defebrer de setembre de1983,p. 8. Palamós, salieron alaire», Los SitiosdeGirona, 6de tios deGirona, 23d’agost de1983,p. 7. cesc Dalmautienevíalibre para gobernar»,Los Si- rona, 23d’agost de1983,p. 7. político ysentidoconstitucional», Los SitiosdeGi- Empordà, marçde1984,p.6-7.diari delBaix Los Sitios de Girona, 7 de febrer de — «JosepTarradellas: “Elspolíticad’ara, quantract - — «Francesc Dalmau.Arran d’aigua», Diari,27 Punt MASSAGUER I MALLEU, Santi. «Debat sobre el Port de — «HeribertBarrera presideix unemotiuhomenatge MAS, Oriol. «Conviden la reina d’Anglaterra a un hom- 2 — «Últimadéuaunpalamosídellegenda»,ElPunt, MAS, Oriol.;TRILLAS, J. «DeNormandiaalabatalla MARTÍ, Paulí. «Homenatge. L’última entrevista queel MADRENYS, Pere. «Elpersonatge. Alfred Almeda»,El M., Sílvia.«Francesc Dalmau,doctor dePalamós», M, B.«Esquerra Republicana deCatalunya celebró LLORET, Josep. «Inaugurada oficialmentlaLlardelJu- GRAU IRAMIÓ,Jordi. «Partida depoker», Los Sitiosde GONZÁLEZ iCAMPENY. «Ellector escriu.SantAntoni, — «La darrera crisi d’Esquerra Republicana?», — «Radiografia d’una població: Palamós», — «Elturismodeentrada aCatalunya haaumentado Punt Diari,10dejuliol 1984,p.Punt 19. en elstemes semblaquesiguinvenedors de safrà», d’agost de 1981,p. 11. 7. p. Diari, 23d’octubrela CaladelCrit»,Punt de 1979, de 2004,p. 9. al doctor Dalmau a Palamós», febrer de2004,p. 11. enatge al doctor Dalmau a Palamós», de gener2004,p. 13. de les Ardenes», de febrer de2004,p. 21. Empordà», doctor Dalmau va concedir a La Proa, diari del Baix 30desetembrePunt, de1990, p. 30. Avui, 15d’agost de1987, p. 18-19. Gerona, 10defebrer de1980, p. 34. ayer, enGerona, suConsell Nacional»,Los Sitiosde p. 10. bilat deTorroella», Diari,6defebrer Punt de1983, Girona, 5defebrer de1985,p. 11. p. 20. 3desetembrede pobleabarri»,ElPunt, de1992, Girona, 23denovembre de1989, p. 16. rona, 6dejuny de1987, p. 53. de juliol1983,p. 9. ya másdeun8porciento», Los SitiosdeGirona, 31 La Proa, diari del Baix Empordà, 17-23La Proa, diaridel Baix 2 de gener de 2004, p.El Punt, 13. 22 de març El Punt, 15 de El Punt, Diari de Gi- Diari de 223

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 224

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS — «ERCdePalamós nocontesta aCiUiFerrer veu “ce- — «Afincats als Estats Units», POYANO IALBERTÍ, Joan.«Dalmau,l’intrèpid»,Punt POL IGIRBAL,Jaume. «Dalmau iNorat: Médico, na- Diari,5 i Seguit.Lacuinapolítica», Punt PIUS. «Punt ONYAR, Narcís. «Elhoy alcaldedePalamós desem- OLLER, Joan.«Elretorn d’Strubell ielllegat deRaho- O. N.«JosepFerrer nuevo alcaldedePalamós», La O. N.«Palamós: Parals quiere seguir como alcaldepese O. D. «Palamós: laordenación delaplaya delCastell NADAL, Rafael. «Elbany delsdéus»,La Vanguardia, 10 MORATS, Pau. «Francesc Dalmau,uncatalán quede- MOLINAS, Lluís.«Eldoctor Dalmau.Entre lahistòria i MESTRES, Rosa Maria. «Tras losresultados, opiniones La— «Setpercinc.JosepPuigbó», Proa, diaridel Baix MERCADER, Ricard. «Setpercinc.Francesc Dalmau», MERCADER, Jordi. «MorJosepPlaal’edat devuitan- 3d’abril— «Lamedicinailavidapública»,ElPunt, de lestines” perrefer elpacte», 1984, p. 9. Diari, 4dejuliol1984,p.15. març de1980. dador y“esquerranot”», ElCorreo Catalán, 6de d’agost de1982,p. 3. Vanguardia, 7dejuny de1984,p. 9. barcó enNormandíacon elEjército británico», La 28denovembrela», ElPunt, de1993, p. 12. Vanguardia, 14demarç1985,p. 20. 1985, p. 21. a suprovisionalidad», La Vanguardia, 9demarç febrer de1985,p. 23. provoca unacrisismunicipal»,La Vanguardia, 12de d’agost de2012, p. 15. de maig1985,p. 55. sembarcó enNormandía»,ElNoticiero Universal, 1 de febrer de2004,p. 21. l’anècdota», de 1980, p. 19. de lospolíticos», Los SitiosdeGerona, 21demarç Empordà, abrilde1986,p. 16-17. 16-17. Empordà, abrilde1986,p.La Proa, diaridel Baix ta-quatre anys», Avui, 24 d’abril de1981,p. 25. 2001, p. 17. La Proa, diari del Baix Empordà, 17-23La Proa, diaridel Baix Punt Diari, 7 d’agostPunt de Punt Diari,6defebrerPunt RIMALLÓ, Florenci. «Notes comarcals. Adjudicació RIBAS I COLL, Josep. «el lector escriu. Avançat al seu R, M.A.«Palamós: políticadeojoscerrados», La Van- — «Pressions deBarcelona retarden lasolucióper QUINTANA, S.;FIGUERES,E.«Elpacte d’esquerres — «APalamós comencen lesgestions perl’aprovació — «Avui, Dalmaudeixa elcàrrec sobre lataula»,Los Si- — «Elquediuenelsrumors»,Los SitiosdeGirona, 9de QUINTANA, S.«Francesc Dalmaudiuquehiha- PUIG I DUNJÓ, Evarist. «Personatges. Francesc Dal- — «Francesc Dalmau. “Durant laguerra noensva faltar — «Elpersonatge. Francesc 24 Dalmau»,ElPunt, de — «El candidat a senador Francesc Dalmau el més ben — «Eldoctor d’ERCpreveu unallarga convalescència — «Dalmau,disposat adimitirperlajugadaqueliferen — «Quallaelpacte ERC-CDC aPalamós ielPSCfa — «L’alcaldia dePalamós seràdeCiUquanDalmaufaci del premi “Laureà Dalmau” enmemòriadel’insig- temps», 5degener 2004,p. ElPunt, 23. guardia, 28dedesembre de 1984,p. 29. de 1985,p. 11. crisi dePalamós», Los SitiosdeGirona, 14defebrer 7. p. setss», de l’Ajuntament de Palamós s’ha esmicolat a tros- de 1985,p. 13. del portesportiu»,Los Sitiosde Girona, 19dejuny tios deGirona, 21defebrer de1985,p. 10. febrer de1985,p. 11. 1985, p. 7. gut confusió», Los SitiosdeGirona, 22degener vembre de1979. mau iNorat», Empordà, no- La Proa, diaridel Baix mai elte 8dejuny deles5»,ElPunt, de1994,p. 24. novembre de1991,p. 10. de 1986,p. 12. rebut almítingdePalamós», Diari, 19dejuny Punt p. 4. si Roca fa l’operació», Diari, 5dejuny Punt de1986, p. 12. Diari,21defebrera lapermanent»,Punt de1985, l’oposició», Diari,16defebrer Punt de1985,p. 10. setanta anys», Diari,9defebrer Punt de1985,p. 9. de 1985,p. 10. Los SitiosdeGirona, 22degener1985, V.A. «Inauguració oficial delaplaçadeldoctor Fran- — «LaFosca hace honorasunombre», Los Sitiosde — «Esperanza para Palamós», Los SitiosdeGirona, 15 SUREDA IPRAT, J. «DesdemiCiudad.Lloro por SUQUET I FERRER, Maria Rosa. «Els nostres polítics. SUBIRANA, Pere. «CarlesHerrándiziJaume Montser- STRUBELL ITRUETA, Toni. «Eldoctor Dalmau»,El SIERRA, Lluís.«Recorregut turístic perPalamós, amb SALADRIGAS ITREPAT, Jordi. «Nascutpersobre- SÀEZ IMATEU, Anna.«Catalans contra l’Eix», Sàpiens, — «Josep Pla serà enterrat avui, a les cinc de la tar- — «La malaltia d’En Josep Plahaentrat en un procés ROVIRA IPOL,Ramon.«Elrelleu deSuárez provoca — «Notes comarcals. Inauguració d’unmonument III — «Notes comarcals. Visita d’HeribertBarrera. Troba - 2004, p. 12. cesc Dalmau, aPalamós», 22d’abril ElPunt, de Girona, 28d’agost de1984,p. 16. de març1985,p. 3. 1985, p. 3. Palamós», de 1990, p. 13-15. periència», Francesc Dalmau;pensamentsd’unpolíticambex Diari deGirona, 26denovembre de1992, p. 32. rat, candidats alapresidència delCNPort d’Aro», 3degener2004,p.Punt, 5. Heribert Barrera», Avui, 29dejuliol1984,p. 16. 2002, p. 24. «Aquella tarda d’octubre», 23d’octubre ElPunt, de de setembre de1998,p. 7. SERVIÀ, Josepmiquel. viure», juliol de2015, p. 76-82. 1981, p. 3. da, alcementiri Diari, 24 deLlofriu»,Punt d’abril de p. 3. fatalment irreversible», Diari,23d’abril Punt de1981, Diari, 31degener1981,p. 3. expectació irecels entre elspolíticsgironins», Punt 1982, p. 3. Trobada d’Agermanament», bre de1980, p. 3. da d’Agermanament», ne patrici», El Periódico deCatalunya «Divendres», 18 Los SitiosdeGirona, 20defebrer de La Proa, diari del Baix Empordà, octubreLa Proa, diaridelBaix La Humanitat, 15 d’octubre de 1980, p. 3. La Humanitat, 15 de novem- La Humanitat, gener de - WIRTH, Rafael. «Elruidodeltrueno», La Vanguardia/ VILAR, Albert.«Enssobraven mitjansperguanyar», El VILA. J. «Pesar porladesaparicióndelgran escritor», VILA. J. «Josep Pla, de viaje a Francia», VIGO ISALLENT, Pere. «Francesc Dalmau:unmetge VENTURA IBRUGULAT, Joan;POYANO IALBERTÍ, VENTURA IBRUGULAT, Joan.«L’Esquerra dequatre», VALLS, Josep. «Senyor Pla,jahoveu», 23 ElPunt, — «Allò que Josep Pla no va escriure. Any 1981. 12 de VALLS IGRAU, Josep. «Allò queJosepPlanova es- VALL ICLARA,Joan.«Dalmau,finsalaindependència V. P. d’ERC. «Esquerra Republicana de Catalunya. La — «ElParlament homenatja avui elpolíticpalamosí Vivir, 11demaig2005,p. 7. 27Punt, d’agost de1989, p. 46. La Vanguardia, 24 d’abril de1981,p. 13. 4 demaig1979, p. 26. 9-15 desetembre de2008,p. 10. compromès ambCatalunya», Esquerra Nacional, de 1987, p. 22. ningú nose’nfa responsable», Diari,3dejuny Punt Joan. «LaHisendaaPalamós nofunciona,però Diari,24Punt degener1987, p. 9. d’abril de2006,p. 29. febrer», Diari, 5desetembre Punt de1981,p. 23. de 1981,p. 23. criure. Any 1978. Diari,15dejuliol 7demarç»,Punt sempre», Diari,9denovembre Punt de1986,p. 10. 9. nostra història», Diari, 8d’octubre Punt de1982,p. 2008, p. 8. Francesc Dalmau i Norat», 16 de juliol de El Punt, La Vanguardia, 225

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 226

FRANCESC DALMAU BOADAS I RASET, JOAN, et al. — ElmeuRovira iVirgili. Barcelona: Teide, 1981. BLADÉ IDESUMVILA.L’exiliada, dietaridel’exili, 1939-1940. Barcelona: Pòr- — — Los españolesdeChurchill. Madrid:Editorial Armonía, 1991. ARASA IFAVÀ, Daniel.Elscatalans deChurchill. Barcelona: Curiel,1990. ANTÚNEZ ISEGUÍ,Feliu. Salvem Castell. La veu d’unpoblecontra l’especulació Monografies GRANDE CATALÁN, Antonio. NumberOne Spanish Company. Memorias de GONZÁLEZ I VILALTA, Arnau. GEIS IPARRAGUERAS, Camil. Elsquehetrobat pelSabadell:Ausa, camí. 1987. GAITX IMOLTÓ, Jordi. L’exili Empordà al1939. delBaix LaBisbald’Empordà: FEBRÉS IVERDÚ,Xavier. JosepPla:Biografia del’homenot. Barcelona: Plaza& FAULÍ IOLIVELLA,Josep. Elsprimers40anys d’ÒmniumCultural. Barcelona: DURAN ISOL,Lluís.Pàtriaiescola. L’Associació Protectora del’Ensenyança Ca- DESTREMAU, Christian. Operació l’espia «Garbo». JoanPujol, català queva en- DALMAU IPLA,Laureà. Per Morellàs, alesIlles.Girona: CurbetEdicions, 2013. — Palamós, unprivilegi.Palamós: Ajuntament,1999. DDAA. Empordà. Girona: Història delBaix Diputació,2006. CULLA ICLARA,JoanBaptista. Esquerra RepublicanadeCatalunya 1931-2012. Bibliografia 50 històries catalanes delaSegonaGuerra Mundial.Barcelona: LaiaLibros, tic, 1976. 1998. urbanística. Girona: CCG Edicions, 2010. lunya (1973-2013). Barcelona: Base, 2013. Ajuntament, 2007. Janés, 1990. Proa, 2005. talana. Catarroja: Afers, 1997. ganyar Hitler. Lleida:Pagès editors, 2004. Una història política.Barcelona: LaCampana,2013. tats. Girona: Ajuntament,2009. Les Joventuts d’Esquerra Republicana deCata- Girona 1939-1953. Exilis, repressions i complici- 227

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 228

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS SERVIÀ I FIGA, Josepmiquel. SAPENA IAZNAR, Carles(coord.). Palamós retros- RUBÍ ICASALS, Gemma;IZQUIERDO IBALLESTER, ROVIRA I VIRGILI, Antoni. RHODES-WOOD, E.M.War History of theRo- PUJOL ICASADEMONT, Enric(dir.). Elsomnirepubli- POBLET IGUARRO, JosepMaria.Història del’Esquer- PLA ICASADEVALL, Josep. Notes delcapvesprol. Bar- — «Catalanes, valencianos ymallorquines exiliados en MONFERRER CATALÁN, Luís.OdiseaenAlbión:los MANENT ITOMÀS, Jordi. Pompeu Fabra al’exili. 1939- JUAREZ, Javier. L’espia Garbo: català queva derrotar IVERN ISALVÀ, MariaDolors.Esquerra Republicana HUGUET IBIOSCA, Josep;VALL ISEGURA,Josep. xelm, 2008. cies imemòries alavora delmar. Barcelona: Du- pectiu. Palamós: Ajuntament,1983. 122. ta d’història cultural. núm.11,generde2008p. 106- 1910) ielcatalanisme d’esquerres». Cercles. Revis- Santiago. «ElCentre Nacionalista Republicà (1906- 2002. Barcelona: del’Abadia Publicacions deMontserrat, Gale&Polden, 1960.Gale&Polden, yal PioneerCorps 1939-1945. Londres: Aldershot 1930-1939. Barcelona: Viena, 2009. cà: elrepublicanisme alescomarques deGirona. Dopesa, 1976. ra RepublicanadeCatalunya, 1931-1936. Barcelona: celona: Destino, 1979. [Obra completa, XXXV] 1978. 9-11 Barcelona, d’octubre de1989. Internacional sobre l’exili als Països Catalans, 1939- Gran Bretaña durant ladècadadelos40»,Congrés 1936-1977. Madrid:Ediciones delaTorre, 2008. republicanos españolesexiliados enGran Bretaña 1948. Barcelona: Proa, 2005. Hitler. Barcelona: Destino, 2004. blicacions del’Abadia deMontserrat, 1988-1989. de Catalunya (1931-1936). 2volums. Barcelona:- Pu 2012. cana deCatalunya. Barcelona: FundacióJosepIrla, 1987. L’any delaCridaNacionalaEsquerra Republi- rio, 2002. Antonio Grande. Alacant:Editorial ClubUniversita- Cartes de l’exili, 1939-1949. Granissat de cafè. Vivèn- TESTART IGURÍ,Albert.«L’Empordà Republicà, 1978- PUIG IDUNJÓ,Evarist. «Lalluita persistent perles lli- FABRE IFORNAGUERA, Jaume. «Palol iBertrana, una «Una nitambLaureà Dalmau»,Revista deGirona, núm. Articles enpublicacionsperiòdiques VILA IDELCLÒS, Enric.QuèpensaHeribertBarrera. VIDAL IROBAU, Núria.La MedicinadelsegleXXaPa- — TRIJUEQUE IFONALLERAS, Pere. Palamós pedra a TORRES IPERENYA, Víctor. Memòriespolítiquesifa- TEIXIDOR I COLOMER, Anna. Empordà Federal (1911- SOLÉ ISABATÉ, JosepMaria;DUEÑAS IITURBE, Ori- SINCA IALGUÉ, Genís.HeribertBarrera.L’últim repu- La gentdelavilaPalamós, 1562-1950. Palamós: durant latransició», Gazeta, núm.2,2010, p. 205. 1979: ladifícilconstrucció d’unaesquerra nacional 59. bertats», núm. 112,1985,p. 40-45. aventura periodística paral·lela», Revista deGirona, 178, setembre-octubre de1996. Barcelona: Proa, 2001. lamós. Palamós: Ajuntament,2010. Ajuntament, 2002. tament, 2010. na. Elsbarris,elscarrers, lescases.Palamós: Ajun- pedra, rajol arajol. Evolució del’estructura urba- miliars. Lleida:Pagès editors, 1994. gueres: Ajuntament,2011. 1938). AmblaRepúblicaalcapiCatalunya alcor. Fi- nya. putats afusellats d’Esquerra RepublicanadeCatalu- ol. blicà. Barcelona: Columna, 2006. El franquisme contra Esquerra. Elsalcaldesidi- Barcelona: FundacióJosepIrla,2007. Revista deGirona, núm.287, 2014, p. 54-

230

FRANCESC DALMAU Bañeras i Goday, Santiago Balmès, A. Balaguer, F. Bagó iAgulló, Ramon Aznar-Cabañas, JuanBautista Azaña Díaz,Manuel Ayguadé iAyguadé, Pere Auqué iPalau, Jaume Audet iPuncernau, Rossend Arteman, Antoni Arroyo, Ramón Aribau iFarriols, Bonaventura Carles Arias Navarro, Carlos Arasa iFavà, Daniel Arana iPelegrí, Joaquiim Andreu iAbelló,Josep Amils, Josep Ametlla iColl, Claudi Amela, Alfred Alfons XIII Alcalde-Moraño iDalmau, RamonEugeni Alcalde-Moraño iDalmau, Antoni Albinyana iOlmos,JosepLluís Albert iParadís, Caterina Albert iCorp, Esteve Alay iSerret, Albert Alavedra iMoner, Macià Ainaud deLasarte, Josep Maria Aguirre yLecube, JoséAntonio Adarnius iAllué,Josep Acosta, Joan Abras, Joan Índex onomàstic 164 103 69 168, 173 27 31, 34 136 141 129 170 190 27 125 17, 47 129 127 93 107 121 27 108 17, 108 191 27 146 137, 141 136 111, 142 101 178 162 174 231 FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 232

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS Carme 117 Carmaniu iMainadé, Xavier Cano iPretel, Alfons Canadell, Josep Camps iRovira, Jaume Camps iFiguerola, Andreu Cambó iBatlle, Francesc Cama iSubirana, Josep Cama iMillastre, Joan Calzada iIsern,Teresa Eulàlia Calvo-Sotelo Bustelo, Leopoldo Calvet iCosta, Felip Cabello iGutiérrez, Antònia Buxeda iMauri,Josep Brown, Norman Broggi iVallès, Moisès Bou iRoca, Josep Bosch iJuanola,Jaume Bosch iGimpera, Pere Borràs, Emili Bori, Rafael Bonillo iAyala, Rafael Boix iSolé,Joaquim Bofill iBlanc,Josep Blasi iMeranges, Pere Bladé iDesumvila, Artur Biadiu iCateura, Antoni Bertrana iComte, Prudenci Bernades, Josep Bernades, Joan Berenguer Fusté, Dámaso Benach iPascual, Ernest Bech, doctor Bautista Zúmel,Aurora Batlle, Lluís Batista iRoca, JosepMaria Barrera iMaresma, Martí Barrera iCosta, MariaRosa BarreraCosta,i Heribert Baró, Manuel 23 154 93 136 194 21, 29, 185 155, 184,189, 190, 192 184, 189, 190 136 47 155 154, 215 17, 71 204 184, 189 154 103 93 93 200 184, 189 55, 103 47 47, 107 190 23 93 93 27 215 53 111 200 103 103 194 209, 214,215 191, 193, 194,195, 202, 140, 141, 145,180, 183, 132, 134,135, 137, 138, 47, 103, 125,127, 129, 131, 148 139, 141 215 Jordi Maria, i Dalmau Dalmau iCodina, Ramon Dalí iDomènech,Salvador Cutrina iSorinas,Gonçal Cuní iLlaudet,Josep Culla iClara, JoanBaptista Cuito iCanals,Ferran Cuadras iCamps,Antoni Cruells iPifarré, Manuel Crosa iCané,Josep Cortiella, Manuel Corredor iPomés, JosepMaria Corominas iiglesias,Joaquim Coris iMestres, Pere Companys iJover, Lluís Comas iDalmau,Demetri Colomé, Joan 200 Colom iColom, Àngel Coll deCarrera, Jean Codina, Olga Cirici iPellicer, Alexandre Churchill, Winston Chapman, A.L. Catena iGarrido, Pere Català, Víctor (veure AlbertiParadís, Caterina) Català iPic,Pere Cata iPapió, Joaquim Cata iPallí, Joaquim Castellví iVidal, Joan Castells iMartí,Eudald Casassas iMiralles, Xavier Casas-Salat iFossas, Jordi Casas iBusquets,Josep Casanovas iGuerri,Marçal Casanelles iIbarz, Joan Casademunt iArimany, Xavier Carrieu 103 Carrera iComes, Salvador Carod-Rovira, Josep-Lluís Carner iRomeu, Jaume 104, 108,111,112, 116,214, 212 119 134 205 127, 185,193 105 136 47 154 93 154 168 125, 131,140, 141 31, 33,34,43,93, 101, 159 54, 69, 93 189, 191,193, 194,195, 103 214 47 79, 211 69 134 67 189 189 154, 170 134 191 141 155, 189 141, 144,178, 181,183,185 126, 132,135, 137, 138, 131 144 162 189, 191,193 23 47 Fontanet iMateu, Joan Fiol iBofill,Miquel Ferrés iAvila, MariaTeresa 195 Ferrer iFigueras, Josep Ferrer iRojas, Antoni Ferrer iGironès, Francesc Ferreiro Suárez, JuanJosé Fernández, Josep Fernández, Antonio Fernández iRincon, Dolors Fàbrega iPou, Josep Fabre iFornaguera, Jaume Fabra iPoch, Pompeu Esteva iAlsina, Maur FrancescEspriu iPuigdollers, Espallargas, M. Espadalé iReballí, Josep Escuder iLladó,Damià Esbert iGiménez, MariaTeresa Elias iCornet, Jaume Duran iJordà, Frederic Doporto iSalmerón,Manuel Domènech, Dolors Deulofeu iTorres, Alexandre Delgado, M.M. Delclòs 107 Delatorre, Pere Darling, Donald Dalmau iPla,Laureà Dalmau iNorat, Ramon Dalmau iNorat, Laura Dalmau iNorat, Josefina Dalmau iMartí,Pere Dalmau iMaria,Ramon 215 Marta Maria, i Dalmau Dalmau iMaria,Laura

189 155 215 154, 167, 176, 182,189, 189, 192 203, 212,215 136 93 114 189 13 21, 23 33, 47 121 47 54, 69 189 173 63 63 154, 170 160 47 54 93 45, 47, 57, 211 108, 122,129, 187 89, 103, 104,105,107, 28, 29, 37, 41, 45,47, 72, 15, 18,19, 21,25,26,27, 25, 26,28,41 214, 215 25, 27, 28,34,43,45, 105, 108,213 24, 26,28,43,47, 53, 19 108, 111,112,116,192, 214 111, 112,116,130, 198,214, 212, 214,215 17, 110, 111,112,116,130, 202 Irujo Ollo, Manuelde Irla iBosch,Josep Iovino, Francisco Hortelà 107 193 Joan Arau, i Hortalà Hitler, Adolf Guitart iDomènech,Xavier Guillamet 117 Green, William A. Grau iRamió,Jordi Grau, Anton Grande Catalán, Antonio González, Conrad González Márquez, Felipe González Mariñas,Pablo Gonzàlez iCampeny, Josep Gomis iSanahuja,Joan Gómez iSuárez, Àngela Girona, Joan Giraud, Gaston Giralt iFernàndez, Miquel Gil Robles yQuiñones,JoséMaría Gibbs 54 Geis iParragueras, Camil Charlesde Gaulle, PaulGauguin, iBatlle,Gasull Joan Gassol iRovira, Ventura Joan Gascó, Garreta iCusidó, JosepMaria Garcia iCastellet, Joan Garaikoetxea Urriza,Karlos iVilar,Gallart Ramon iPérez,Gallart Albert Mlle Galau, Freixa iVidal, Albert Freidel, HansJochen Franco iRaya, Francesc Franco Bahamonde, Francisco Fraga Iribarne, Manuel Foz 109 Forné iFonalleras, Jordi Fornas iMartínez, Josep 101 13, 41, 45 54 126, 131,135, 141, 183,191, 63 136 54, 99 163 93 54, 73, 75, 91 93 143, 183,185 191 155, 189 158 189 93 103 178, 185 19, 107 49 47 17, 206,215 111 93 141, 145 132 183, 191 189 155, 184,189 107 132 84 155 127, 187 155 125, 135, 141 31 125, 211 233

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 234

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS Mestres iHernàndez, Josep Mendieta iFiter, Rafael Medir iHuerta, Lluís Maydeu, Josep Massot 107 Massaguer iMalleu,Santi Masot, Anton Martínez iCasellas, Miquel Martínez deFoix, Josep Martí, Josep Martí iVentura, Antoni Martí iJulià,Domènec Màrmol iGarcia, Joan Marín iCruañas,Josep Maria iOriol,Rosa Marco iPalau, Rosa delesNeus Marca, David Manuel-Rimbau iTomàs, Enric Manent iTomàs, Jordi Macià iLlussà, Francesc Luzurriaga iCariñanos,Xavier Lucchetti iFarré, Antoni López iRamos,MariaMercè López iAlonso, Juli Lluhí iRissech, Joaquim Llonchs, J. Lerroux García, Alejandro Layret iFoix, Francesc Lara, L.J. de Lanao, Pau Kreeper, Bill Jurado, J. Juncà iBusquets,Salvador Jubert iGruart,Joaquim Jubert 101 Josep, tiet Jornet 63 Joan, mossèn Joan iTossas, Hug Joan CarlesI James, Henry Izquierdo, C.P. Izquierdo iBallester, Santiago Isabel II 154, 155,184,189, 190, 205 168 93 179 93 144 122 93 103 21 155 157 104, 111,114,116,123 162 145 47 27, 29, 31,125,131 162 136 155 155 23 63 31 21 69 25 86 54 178 126, 141 51 53 154, 155,189, 190, 192 125, 197 7 54 23 211 17 Picas iGuiu,Jaume Pi-Sunyer iCuberta, Josep Pi iSunyer, Carles Pétain, HenriPhilippe Pérez iVidal, Emili Pérez iDalmau, Roser Peiró, Josep Pauling, Linus Parals iElias,Josep Papió iTorres, Àngela Palol iFelip, Miquelde Pallicé iTorrell, Ramon Pallí iEsteva, Jordi Pallejà, Joan Palau Ferré, Maties Pagés iTeixidor, Lluís Padullés iEsteban, Francesc Padró, Jaume Orwell, George Ortí, Miquel Ortega Monasterio, JosepLluís Ors iRovira, Eugenid’ Nualart iSerrats, Jaume Norat Laura iPuig, Noi delSucre, el(veure SeguíiRubinat, Salvador) Nogueroles, Agustí Nicolau, Josep Nati, tieta Nadal iFarreras, Rafael Munyoz, Josep Munyoz, Francesc Morillas iLópez, Antoni Mora iGirons, Josep Montsalvatge iBassols, Xavier Montoursí, Llorenç Montgomery, Bernard Law Monferrer Catalán, Luís Moliner iMadrenes, Joan Molinas iFalgueras, Lluís Molina iRomero, JosepAntoni Mirambell iBelloc,Enric Mir iObrador, Antoni Ministral iMasià,Jaume 192 47 126, 127, 185 101, 103, 109 49 154 189, 215 93 120 154, 155,157, 167, 176 189 21, 23,25 141 208 93 129 184, 189 136 93 39 93 27 181 18, 23,25,26,43,104 93 93 51 105, 115,205 93 93 155 168 23 93 68, 73, 84,87 93, 103 189 111, 113,115 25 191 19, 29, 53 139, 172 154 Reig 25 Reguant iGili,Josep Maria Recasens iComes, Daniel Ranger, L.A. Rahola iLlorens, Darius Rahola iLlorens, Carles 185 Josep d’Espona, Rahola Rahola d’Espona,Frederic Racionero iGrau, Lluís Quixal iRamonet,Jordi iMorgades,Pujols Francesc iSoley,Pujol Jordi iGarcia,Pujol Joan 49Pujadas Puigvert iGorro, Antoni Puigcercós iBoixassa, Joan iValeri,Puigbò Josep iRochés,Puig Jordi Josep Pujades, Puig iCadafalch,Puig Josep Jesús Prujà iPuig, Prohias iFornós, Gerard Primo deRivera yOrbaneja,Miguel Prats iOliver, Ramon Prat delaRibaiSarrà,Enric Poyano iAlbertí,Joan Porter iMoix,Miquel Portabella iCalvete, Jordi Porcar, Joaquim Poole, G.G. Pont Ferran iPuntigam, Pons iCruañas,Ramir Poblet iGuarro, JosepMaria Plana iBassols, Adelaida Plaja iMateu, Josep Josep Casadevall, i Pla Pla iBarris,Rafaela Pinart iSoler, Julià Piella iVilaregut, Pere Jordi 190 107 54 25 23, 25 132, 134,138,140, 143, 47, 122, 126, 127, 129, 131, 122, 129, 140, 183 143 155 47 185, 191 131, 137, 143,169, 183, 79 131, 137, 141 203, 210 162, 175 154, 157 21, 74, 107 25 185, 187, 193 135, 137, 141, 178, 180, 215 155 25 173 141, 191 194 93 54 145 168 131, 135 178 206 119, 121,197 15, 27, 43,45,115,117, 118, 19 144 134 27 Suárez González, Adolfo Strubell iTrueta, Miquel Strubell iTrueta, Antoni Stevenson, Robert Louis Solé Tura, Jordi Smith, R.D. Sistach, Jordi Shoichi, Hoiri Servià iFiga,Josepmiquel Sert iBadia,JosepMaria Serra iPassola, Jaume Seguí iRubinat, Salvador Segú, doctor Segú iVilahur, Albert Sauret iGarcia, Joan Sarrió, Samuel Sarrinat iHospital, MariaDolors Saqués iRoca, Joan Santaló iParvorell, Miquel Sanjurjo Sacanell,José Sala iCanadell,Ramon Sagués iBuenaventura, Jaume Sabater iBonany, Enric Sàez iMateu, Anna Rusiñol iPrats, Santiago Rull iClaus,Jordi Rubí iCasals,Gemma Rovira iVirgili, Antoni Roura iRiera, Joan Roura iMartí,Enric Roura iDalmau,Josefina Roura iDalmau,Esther Roura iDalmau,Carmina Roosevelt, Franklin Delano Roig, A. Roig iMagrinyà, Josep Roger 107 Rodríguez Martínez, Francisco Rocha iRocha, Xavier Roca iJunyent, Miquel Robert, Òscar Riba iBracons, Carles Reventós iCarner, Joan Reixach iBaluenga,Daniel 125, 131,139 151 201 7 127 69 195 156, 173 113, 125,202, 215 175 134 21 53 205 103 93 140, 162 25, 103 29 145 118 69 23 132 23 47, 103, 105,107, 109 122, 127 104 108 108 108 213 54, 69 131, 136,137, 145 105 151, 154,157, 161, 167, 170 127, 185 93 47 125, 136,137 215 214, 215 154 235

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS 236

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS Vilahur, Santiago Vilahur, Ramon Vilagran iRoqué, Gumersind Viladesau iCaner, Ricard Vilà, Pilar Vila, Lluís Vila iRoig, Joan Vila iComaposada, Marc-Aureli Vila 107 Vigo iSallent, Pere Vigo iBènia, Emili Vicente iRomà, Josep Vicens iGiralt, Francesc Viadiu i Vendrell, Francesc Vergonyós iPla,Francesc Vergés iVergés, Fermí Vergés iMatas, Josep Verdaguer iCampon,Juli Veray iBatlle, Jaume Ventosa iRoig, Joan Ventalló iVergés, Joaquim Vaquer, Josep Vaquer, Jaume Valls iGrau, Josep Vallès iRibot,JosepMaria Vall iSegura, Josep Trueta iRaspall,Josep Trias Joaquim iPujol, Trias Antoni iPujol, Tresserras MariaDolors iPuig, Traver iGarcia, Ricard Torres iPerenya, Víctor Torres iBarberà,Humbert Tomàs iTorrens, Esteve Tharrats iVilà, Josep 209 Tarradellas iJoan,Josep Tarradas iUstrell, Salvador Suzuki, Ichiro Sunyol iCasanovas, Ildefons Subirà iRocamora, Francesc 51, 53 33, 51,53 170, 205 164 104 93 131 215 47, 107 168 141, 185, 191 131, 132,134,135, 136, 45, 127 184, 189 101, 103 121 155 185 47 127 63 93 117, 121 23 17 63, 65,101, 103, 151,201 41 41 132 134 194, 195 136, 137, 141, 145,193, 45, 131,132,133,134, 47, 103 136 23, 25 103, 107, 123,127, 146, 178 173 23 132, 134,137, 141, 145 203 Zaragoza iRaig,Telm Walker, J. Wagner, Gerhard Von Friedeburg, Hans-Georg Vinyals iSoler, Ramon Vinyals iCalderer, Jaume Viñas iBernadas,Miquel Vilar iMassó, Màrius 168 54 84 84 135 189, 192 134 155 el desembarcament deNormandia. prenent partenl’operació militardemajorsdimensionslahistòria, a laGuerra Civil i com asoldat del’exèrcit britànicalaSegonaGuerra Mundial, lliure enunaEuropa democràtica, lluitàcom asoldat del’exèrcit republicà Membre delageneració republicana compromesa amb elsidealsd’unaCatalunya (1980-1984). IalcaldedePalamós (1983-1985), vilaqueeldeclarà filladoptiu. Laureà DalmauiPla,metge idiputat d’Esquerra alParlament deCatalunya Francesc Dalmau iNorat (Girona, 1915-Palamós, 2003), fou com elseu pare, Francesc Marco Palau (Tarragona, 1989) Historiador. Llicenciat enHistòria perlaUniversitat Rovira iVirgili imàster enHistòria de Catalunya alaUniversitat Autònoma deBarcelona. Realitzà unaestada acadèmica a laUniversitat deValència. Actualment és doctorand en Història comparada, políticaisocial ha publicat articlesacadèmicside divulgacióenreferència alestipologiesculturals a laUAB. Columnista depremsa iopinadorendiversos mitjansdecomunicació, i polítiquesdel catalanisme, aixícom d’art contemporani català. Entre elsseusllibres destaca Una veu JosepRahola. catalanista d’esquerres alSenat (2014).

FRANCESC DALMAU. DE NORMANDIA A PALAMÓS

FRANCESC DALMAU DE NORMANDIA A PALAMÓS FRANCESC MARCO PALAU