IsaVel o la Santa Causa de la Llibertat

“La santa causa de la llibertat”. A aquesta causa, sembla ser, va dedicar la seva vida una jove empordanesa a la meitat del segle XIX. Fixem-nos, però, que d’aquell temps és més normal pensar en dones que dedicaven la seva vida a la causa dels malalts, a les missions, a la causa de Jesús, a la causa dels seus marits… Per molt que ens ho poguéssim imaginar, no tenim massa notí cia que hi hagués dones que es dediquessin “a la llibertat” –no con- sta–, i menys com a “santa causa”. I ja resulta “impensable” que n’hi hagués dirigint una cosa com un sindicat, o una escola, o una unitat espontània d’infermeres… I ara!

Doncs sí. Sorpresa. Potser per això algun historiador despistat tampoc no li va creure a Francesc Ferrer i Gironès (un altre que tocava el sector de la llibertat) i insisti a com dient:“No pot ser que al segle XIX una dona fundés sindicats, ni es dirigís a milers de tapers –treballadors del suro– exhortant-los a revoltar-se pels seus drets, ni que fes un cos d’infermes per anar al Foc de la Bisbal”. Ah no? Doncs què va fer Isabel Vila sinó exactament això? Sí, va ser una d’aquestes dones que en lloc de dedicar-se a “sus labores” es va dedicar a la llibertat. La seva i la de tots. Va tenir una vida de llegenda. Una llegenda, però, que només tres autors havien ajudat a culti var: Francesc Ferrer, Pere Caimó i Carles Rahola. Autors dels qui aquest musical vol agafar el relleu. Aquí va, doncs, la seva extraordinària història… Toni Strubell i Trueta

Pere Caimó Carles Rahola Francesc Ferrer

Què han dit d’Isabel Vila Carles Rahola: “Isabel Vila. Em plau d´escriure el teu nom oblidat. Tu vas ésser úti l (…) per al triomf d´un ideal de llibertat. Tu vas comparti r de tot cor l´entusiasme dels lluitadors”. Pere Caimó: “Amb els republicans de Llagostera va venir una jove plena de gràcia i jovenut. La seva assídua assistèn- cia envers els ferits de La Bisbal quedarà per sempre gravada en la meva memòria amb els inesborrables caràcters de la grati tud. Tanta abnegació i tant de patrioti sme bé mereixen una disti ngida plana als annals de la insurrecció republicana”. Roqueta Vila, neboda seva: “Va prendre també part molt acti va en allò que alguns en diuen políti ca, i que ells sem- pre vaig senti r que en deia la santa causa de la llibertat”. A “La Federación”, 9 de setembre de 1872: “La obrera Isabel Vila ha hecho la propaganda en esta localidad (Sant Feliu de Guíxols), habiendo obtenido como fruto de sus trabajos el que todos los ofi cios de Sant Feliu en una reunión de más de 1.500 trabajadores acordasen entrar inmediatamente a formar parte de la Asociación Internacional de Trabajadores”. Comunicació del Consell Federal de l’AIT a Isabel Vila: “demuestras que estás animada de las mejores ideas que pueden conducirnos a la completa y radical Emancipación de todos los esclavos de esta injusta y criminal sociedad”. La lluita per la nostra llibertat

Si som moltes i molts que el 8 de març celebrem el dia de les dones és perquè som conscients que el progrés de les dones està intrínseca- ment lligat al progrés de la humanitat. D’una banda és cert que quant més evolucionada sigui una societat, més lliures són les seves dones en la seva vida professional, familiar i personal. Però és igualment cert que l’actuació de les dones reclamant l’exercici de la nostra llibertat i exigint la nostra presència en la vida social és un motor molt poderós de progrés. De les dones depèn en gran mesura que la humanitat “s’elevi per sobre de la condició animal” en paraules de John Stuart Mill, un home que estava plenament convençut de la necessitat de la companyia femenina per consolidar l’avanç intel·lectual i moral del conjunt dels humans.

Des de la perspectiva de les nostres velles societats industrials, parlar de progrés ve a ser el mateix que parlar de condicions de vida i de treball. La revolució industrial va portar amb si un augment espectacu- lar de la creació de riquesa i per tant de la quantitat de béns disponibles a l’abast d’un gran nombre de persones. Però no podem oblidar que el procés d’industrialització es va dur a terme gràcies al sacrifici de treballadores i treballadors que passaven moltes hores en les factories en unes condicions duríssimes. Per això és just recordar i honorar la figura d’una dona com Isabel Vila que ha estat considerada la prim- era sindicalista catalana. Efectivament, quaranta anys abans dels fets del 8 de març nord-americà que ara celebrem, la trobem creant federacions locals de l’Assemblea Internacional del Treball en el Baix Em- pordà. Les seves reivindicacions unien el que és indissoluble: les condicions de treball i la cultura. D’una manera lògica Isabel Vila està al mateix temps en l’origen d’una biblioteca per a obrers i en la lluita per la jornada de cinc hores per als menors de 13 anys. El cop d’estat del general Pavia en 1874 que va com- portar la il·legalització de l’AIT va forçar el seu exili a Carcassona on es va formar com a mestra per tornar a Catalunya en 1880 on va dirigir una escola per a nenes de la Institució Lliure d’Ensenyament. (...)

Aquests exemples de dones ens serveixen per recordar el desig de llibertat a tots nivells i de manera molt especial la lluita per un futur millor que ha de ser compartit per homes i dones que estem vivint ara mateix a Catalunya. Parlem de ciutadans coneixedors de la seva història, conscients del seu present i esperançats amb el seu futur. En aquests moments, quan parlem de l’esperança conscient d’un futur millor els ciutadans de Catalunya pensem en l’aventura que emprenem i que consisteix en la construcció d’un país lliure de triar les relacions que va a tenir amb els altres pobles d’Europa i del món. Comen- çant per una relació fraternal amb el poble espanyol amb el qual hem compartit, i desitgem seguir compartint, tantes coses. Homes i dones junts de la mateixa manera que van juntes les llibertats de tot ordre.

Público 08/03/2013 (traduït del castellà) Muriel Casals. Presidenta d’Òmnium Cultural

La dona obrera en d’Isabel Vila

En el temps d’Isabel, la majoria de les nenes nascudes en les capes populars no tenien possibilitat d’anar a l’escola. De ben petites havien d’ajudar a casa i donat que l’educació de la dona no es considerava pri- mordial, l’analfabetisme femení afectava al 63% de la població catalana.

Segurament Isabel Vila i altres filles de republicans es feien orelles de parlaments acalorats entre els homes de la casa; potser tenien accés a algun tipus de lectura d’esquerres i respiraven dia si i dia també, la idea de l’alliberament de les classes més desafavorides. Tot i així, l’església a través d’escoles de monges, Centres de Catòlics i Patronats d’Obreres, anava esvaïnt – en la majoria d’elles - tot pensament o somni de llibertat. Eren preparades per acomplir el rol de dona marcat per a una societat tradicionalment patri- arcal: mare, esposa i mestressa de casa. No és d’estranyar que Isabel acabés dedicant-se, més tard, a l’ensenyança racionalista.

Les jovenetes accedien al món del treball tan aviat com podien per ajudar l’economia familiar. No ob- stant això, el treball assalariat femení sempre fou mal considerat repercutint directament en el salari, essent entre la meitat i 3/4 parts del de l’home. Algunes de les seves possibilitats era entrar en una casa com a serventes, en un taller de confecció per aprendre l’ofici o, sobretot en les poblacions sureres, treballar en una “botiga” o fàbrica de suro.

A Llagostera, en la segona meitat del segle XIX, es comptabilitzen molt poques dones dins la indústria del suro (segons Medir Jofre al 1884 hi havia 680 homes i 50 dones) tot i que imaginem que eren mol- tes més les que s’hi dedicaven. Fora dels recomptes oficials s’hi hauria de sumar un gran nombre de persones, entre elles, dones casades i vídues, que treballaven des de casa al trio, fent cap nets o altres feines auxiliars.

En mica en mica, apareixen les primeres taperes, i a tombar de segle, amb la introducció de les màquines la dona entra massivament a la fàbrica. Són temps de canvis, es passa de l’artesanat taper al proletar- iat, i les diferències econòmiques i socials entre obrers i burgesos es fan cada cop més notòries. Però aquests seran canvis que ja no viurà Isabel, car mor a Sabadell el 1896.

Tampoc viurà l’activisme que pren l’obrerisme femení surer amb la creació de les “Germandats” feme- nines a finals del XIX i principis del XX, quasi bé cent anys després de les primeres masculines.

L’entrada de la dona a la fàbrica provocarà un canvi d’hàbits important en el nucli familiar, afectant di- rectament: a la cuina i a la preparació de la vianda; als fills amb la creació de cases de guardar i escoles bressol; a les feines domèstiques donat que les continuaran desenvolupant les dones, arribant a fer una doble i feixuga jornada laboral; i a una vida més pública, més plena i més activa a partir d’aquell moment.

Però tot just som a principis del segle XX, queda molt per córrer encara!

Sandra Bisbe i Lluís. Imagineu, imagineu…

Així comença IsaVel el musical. Amb un crit a la llibertat de pensament i també al compromís social de compartir allò que la nostra ment és capaç de crear. L’actriu, en un acte de complicitat que traspassa la paret invisible del prosceni, ens convida a imaginar… al compromís com a espectadors de complir amb un objectiu vital: arrodonir amb les ales del pensament, l’obra que amb empeny es representa. “Feu d’aquestes fustes, branques i arbres… empleneu tots els racons del decorat amb colors verds de la natura o vermells salvatges de fosc combat” Imagineu… feu aquesta història possible, amb el poder de l’emoció. Feu de la basta materia (fusta) l’enaltiment del poder creador de la poesia (arbres).

La llei de la ficció és posseïr un punt de realitat; com la realitat necessita per a ser explicada un punt de ficció, un toc d’acció sublim que l’alliberi de l’estrèpit de l’existència física. El teatre és això potser… un convit a imaginar, una seducció dalt l’escenari. Poder escriure dins el nostre cor un bell sonet. Res és el teatre sense el públic que imagina… que s’emociona amb la llegenda, com abans nosaltres a l’assaig també ho hem fet.

IsaVel, ens empeny a aprendre, a participar d’aquest ritus ancestral de fertilitat poètica. El viatge és curt, sols unes hores en braços del somni de Talia. El record perdurarà sols on l’emoció deixi l’empremta d’aquesta Nit de música i teatre. Oh, tu que ens mires des de l’obscuritat; les criatures de la fantasia et saluden, es posen els seus millors vestits i s’empolsen amb estrelles… silenci, neguit, l’hora màgica i tensa… imagina… Kim Planella, Director

La música del musical IsaVel

Compondre per al cinema o per a un espectacle musical és una tasca que sempre m’havia fet especial il·lusió. L’oportunitat s’ha fet pregar, però, final- ment, s’ha presentat en la millor de les formes. Em podien haver encomanat que il·lustrés musicalment la vida i miracles d’un personatge llunyà, que de- scrivís un paisatge remot o que defensés unes idees alienes. Però he tingut la immensa sort que succeís tot el contrari: El personatge central de l’obra, era de casa; el paisatge on varen succeir els fets, és un dels que més m’estimo i el missatge que es pretén transmetre concorda perfectament amb la meva manera de pensar i de sentir.

He de confessar que la tasca se m’ha fet extraordinàriament dura. Principalment pel fet que, des del mo- ment de l’encàrrec fins a l’estrena de l’obra, hauran transcorregut tant sols nou mesos. Així doncs, podríem dir que la partitura d’IsaVel ha vist la llum a través d’un part dolorós. Tant és així, que us puc assegurar que sense l’assistència del meu fill Marc, hauria avortat. En Marc s’ha fet càrrec d’una bona part de la creació de la música original i de tots els arranjaments. Sense la seva ajuda, m’hauria estat impossible acabar el projecte en les condicions requerides.

Per tot plegat, no es farà pas gens estranya la meva confessió en el sentit que la composició d’IsaVel ha con- stituït un dels capítols de la meva trajectòria musical del que em sento més feliç i orgullós. Per això vull aprofi- tar aquestes quatre ratlles per donar les gràcies a tots aquells que l’han fet possible. Des del malaguanyat Francesc Ferrer, que va inspirar l’obra, fins a qualsevol dels companys que m’han ajudat a dur-la a terme. A partir d’ara, i tal com diuen, que Déu hi faci més que nosaltres. Antoni Mas, autor de la música d’IsaVel REPARTIMENT ISAVEL EL MUSICAL

IsaVel. Iris Vilà Regidora d’escena. Txell Daura

Francesca. Marta Prieto Cap tècnic de so. Santi Zurita

Pere Caimó. Carlos Gramaje Disseny d’il·luminació. Kim Planella

Isidre. Ulises Ordúñez Escenògrafa. Núria Sanz

Joaquim. Llorenç Fernández Estructura escènica. Albert Costa

Manel. Jordi Gràcia Maquillatge. Linara Nadeina

Segimon / Sr. Muntada. Karl Svennson Vestuari. Aula d’art i Rafató

Sra. Roure / Sra. Muntada. Roser Ferrer-Morató Encarregada de vestuari. Judit Hierro

Sra. Casademont / Sophie. Susanna del Saz Realització de pintura artística.Mató - Cels F.

Del Valle. Víctor Petit Material tècnic addicional. SONA

Roure. Carles Casanovas Orquestra del Musical IsaVel sota la direcció d’Antoni Mas Casademont. Francesc Sáez-Cervantes

Bertha / Majordom. Judit Hierro Producció executiva. Toni Strubell Neus / Majordom. Txell Daura Adaptació i lletres. Kim Planella Joana / Pascaline. Anna Agell Música. Antoni i Marc Mas Claudi. Agustí Agell Argument. Toni Strubell Maria / Cecília adulta. Carme Jiménez Direcció. Kim Planella Soldat. Salvi Carreras

Soldat. Guillem Jubert

Ramon. Àngel Moreno

Isabel. Carla Fernández

Cecília petita. Marina Fernández

Núria. Aina Arteman

Eugènia. Mar Cortés IsaVel, l’argument (1r ACTE)

Isabel és mestra a l’escola laica de Sabadell. Mentre fa classe una pregunta afortunada fa retrocedir en el temps per explicar-nos la seva apassionant historia. Llegenda.

Isabel ha de marxar de Calonge amb el seu pare Segimon i la seva germana Francesca perquè han tancat la fàbrica on treballaven deixant a tothom al carrer. Resignació.

Dos cacics veuen la família arribar al poble. Trobada a les Gavarres.

Amb el so d’una sirena podem veure com els obrers surten de la fàbrica. Núvol gris.

Al arribar a Llagostera de seguida coneixen a Joaquim i Manel, obrers que els ajudaran a instal·lar-se i trobar feina a la fàbrica Roure. No tenen cor.

La família Vilà descobreix que hi ha un sindicat organitzat. Quan l’amo amenaça en acomiadar personal Segimon no ho suporta i mor d’un atac de cor Mort a la fàbrica.

Què faran les dues germanes ara que s’han quedat soles? Un crit a l’infinit.

Mentre Joaquim ensenya a Isabel a llegir i escriure a la font de Penedes arriben els cacics a berenar, Pique-nique aux champs Roure, cansat que Joaquim sigui el responsable de les revoltes a la seva fàbrica decideix moure fils perquè Isidre, el germà de Joaquim que està guerrejant, se l’emporti amb ell a les files de Prim. Al marxar descobrim la consolidació de la relació entre els dos joves.No preguntis perquè estimes.

Al sindicat preparen un míting on assistirà Pere CaimóLa Rosa dels Vents.

Quan Isidre arriba és molt ben rebut però es trenca de seguida l’encant al descobrir com la guerra ha canviat l’home, Confrontació Joaquim i Isidre tenen un enfrontament d’ideals políticsDe cop s’acaba el temps que acaba amb Joaquim a primera línia del front Africà mort per un rifeny. El Somni.

Al arribar la trista notícia al poble triaran nou delegat, Isabel, que seguirà el camí que Joaquim havia començat memòria seva, la d’una mort injusta. Reunió al Local del Sindicat.

Unes nenes petites surten de la fàbrica Roure després del torn de nit a les 6 del matí. Hivern. Isabel les acompanya a casa i convencerà a la mare perquè signi el document de drets infantils. Aquell moment veiem com comença a néixer la seva vocació de mestra quan els ensenyarà a escriure perquè puguin firmar el document.

Veurem a Pere Caimó defensar els drets dels treballadors i demanar la República ensenyant per prova el document que Isabel feia firmar a les dones i amb el qual va aconseguir vuit-centes firmes. Les corts de Madrid.

Al local del sindicat els homes estan reunint armes. Pere Caimó ha cridat a les armes a tots els republi- cans federals de les rodalies a La Bisbal per agafar-se la justícia per la seva banda. Isabel indignada els fa fora replicant que el local no serà un polvorí doncs veu que els obrers no tenen res a fer contra les files de Prim, i aquests l’acusen de traïdora.El local del Sindicat. Mentre el poble bull amb la preparació de l’enfrontament Desconcert Isabel decideix que actuarà, però no amb armes. Reuneix a les dones del sindicat i juntes aniran cap a la Bisbal com a infermeres. És el moment de la veritat on l’aposta és Tot o res. Tot o Res. IsaVel, l’argument (2n ACTE)

Les dones, d’amagat dels homes, van a peu fins a l’indret dels fets. En plenes Gavarres. A l’arribar els homes volen que marxin però elles es queden a curar els ferits. En aquell moment s’hissa una bandera de l’enemic i apareix Isidre dient que si es rendeixen arribaran a un acord i ningú sortirà ferit. Isabel el desmantella dient que és un hipòcrita doncs primer va trair la seva pàtria i després al seu propi germà. Caimó se’n desdiu del tracte al·legant que si una dona no es dóna per vençuda ells menys. Des d’aquell moment Caimó sent un gran respecte per aquelles dones al mig de les trinxeres per salvar els obrers. El Foc de la Bisbal.

Caimó reflexiona abans de la batalla si fa el correcte o si llançarà vides innocents a la mort Lluna de Sang.

En un descans Isabel descobrirà que Caimó és maçó; ell li escriurà una adreça explicant que si les coses es torcen no dubti en marxar, doncs ella serà la coloma missatgera que explicarà la verdadera història dels herois de la Bisbal i podrà continuar la seva lluita per la llibertat obrera. Potser hi ha un lloc. En aquell moment hi ha un atac i resulten morts Manel i Francesca. La guerra. Isabel pot escapar i en la seva retirada tindrà un enfrontament amb Isidre.

Isabel arriba a Carcassona després de dies de camí al ser exiliada. Hivern. Al estar totalment desorien- tada, una dona la guiarà a la taberna on s’ajunten els sindicalistes. Allà coneixerà Claude que li indicarà on s’ha de dirigir. També troba un vell exiliat que la recolzarà i un grup de sindicalistes francesos li demanarà que en honor dels seus delegats, tots a presó o morts, els faci un discurs. Que no daria jo? L’endemà Claude portarà a Isabel a casa dels Muntada, un matrimoni francmaçó, que l’acollirà gracies a la nota de Caimó i on començarà el seu aprenentatge. Imagina noves eres.

Caimó està a la presó esperant el seu destí: la mort, que li arribarà l’endemà al sortir el sol. La presó. Apareix del Valle, l’intendent general d’interior del Govern Espanyol, que misteriosament el lliurarà de la mort a canvi de l’exili. Confrontació. Isidre s’indignarà i no suportarà la humiliació que representa al- liberar un revolucionari del calibre de Caimó. Dolor.

Tant Sophie com Isabel s’enyoren de la seva terra i Sophie ens explicarà com va sobreviure des de que la van vendre a Cuba fins arribar a la casa que la va acollir. Cançó de Sophie.

Els soldats deixen a Caimó a la frontera i en aquell moment irromp en escena Isidre que els ha seguit. Tant si com no vol donar a Caimó el que es mereix. Després d’ordenar a tots els soldats que els deixin sols es debatran en un duel a mort. Confrontació.

Acaba el Flashback de la vida l’Isabel Vilà i ens tornem a trobar a l’escola laica de Sabadell. El Sr. Salas, el director li explica a Isabel que no tenen prou matriculacions i no podran pagar els seus serveis a partir del curs vinent i també, que s’ha retirat la prohibició als proscrits i pot tornar a Llagostera.

Isabel arriba al seu poble i pensa en la seva vida que considera perduda. Perdre la vida. En aquell mo- ment surt una professora de l’escola amb una nena. Ella és la Cecília, la nena que va trobar enmig del carrer i va ensenyar a escriure al principi del segon acte. Ara ella és mestra i té una filla petita. A través de la nena s’assabenta que al poble se la considera una heroïna, que tothom sap el seu nom i les gestes que va aconseguir.

Equip Artístic - Els actors

Iris Vilà - Isabel Vila

Iris Vilà Masferrer és una actriu dramàtica i de teatre musical. Cantant, escriptora i professora de cant i art dramàtic. Combina a la perfecció les seves activitats docents amb la seva carrera pro- fessional en l’àmbit del cant i el teatre musical. Pel que fa la seva formació teatral, compta amb els estudis complets de teatre musi- cal: 9 anys a Aula d’Art. És una de les poques actrius europees que compten amb la llegendària preparació de les escoles de teatre mu- sical originals del bloc de l’est. Entre els seus treballs més recents destaquen el paper protagonista del musical La Dama del Ritz, un dels papers protagonistes d’El Cor al Teatre, Cabaret i el paper de Black Rose a The Mist.

Marta Prieto - Francesca Vila

Marta Prieto i Bayé (Llagostera, 12 de desembre de 1986) és una actriu dramàtica i de teatre musical. Cantant, professora d’art dram- àtic i coreografia i Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Girona. Actualment combina la seva carrera com a actriu de teatre musical, amb docència en l’àmbit del teatre musical i coreo- grafia i amb feines com a guionista i periodista. En àmbit de la seva formació artística, compta amb els estudis complets de teatre musi- cal: 9 anys a Aula d’Art. La Marta és de les poques actrius europees que compta amb la llegendària preparació de les escoles de teatre musical originals del bloc de l’est. Entre els seus treballs més re- cents cal destacar el paper protagonista de l’obra de misteri La dona de negre, un dels papers protagonistes d’El Cor al Teatre, Cabaret i el paper de Pale Rose a The Mist.

Carlos Gramaje - Pere Caimó

Carlos Gramaje (Tetuán, 1963) va ser l’actor protagonista de mu- sicals com Mar i Cel, Flor de nit, Poe, Els Pirates, Boscos endins i Aloma. Va començar en el teatre musical el 1988 donant vida al personatge de Saïd en l’espectacle Mar i cel de Dagoll Dagom, que va tornar a interpretar en la nova versió estrenada el 2004. En la seva carrera també destaca el personatge de Reynals a Flor de Nit (1992), el de Gigolo a T’odio amor meu (1995), el Pirata Rei a Els pirates (1997), el Dr. Valdemar de Poe (2002) i el doble personatge de Príncep i Llop a Boscos endins (2007). Equip Artístic - Els actors

Ulises Ordúñez - Isidre

Ulises Ordúñez neix a L’Havana (Cuba), lloc on realitza els seus estudis musi- cals i de teatre a l’Instituto Superior de Arte. Allà estudia interpretació amb el mestre Armando Suárez del Villar i Tècnica vocal amb la soprano Margarita Hourrutinier. El 1991 entra a formar part de la òpera Nacional de Cuba sota la direcció de la directora d’orquestra Helena Herrera. Dos anys més tard pas- sa a formar part de la companyia Stabile del Teatro Bellini de Nàpols, sota la direcció de Tato Russo i Livio Galassi. Un temps després fixa la seva residència a Espanya, on continua els estudis en l’Escola Superior de cant de Madrid.

Llorenç Fernàndez - Joaquim

Llorenç combina la seva tasca professional com a cantant de directe i d’estudi, degut a la gran versatilitat de la seva veu. Això fan d’ell un autèntic camaleó de la veu, a més de constituir-se com una opció més que desitjable per a un projecte d’aquest tipus. També en la faceta de show en directe té una gran experiència, ja que disposa de la seva pròpia formació orquestral amb qui sovint organitza gires nacionals i internacionals.

Jordi Gràcia - Manel

Actor i cantant nascut a . La seva trajectòria artística contempla en igual mesura el teatre, cinema; “Tarda de Gossos”, “Fuente Ovejuna”, “Bus Stop”, Varis Shakespeares son alguns dels seus darrers treballs teatrals. “Master Class”, El Vi- olinísta en el tejado”, en el terreny del musical. En televisió entre altres produc- cions l’hem pogut veure a “Homicidios”, “Cuentame como pasó”, “La Riera”, “The Lost”, “Vent del plà”, etc. Destaquem també en cinema: “Los últimos dias”, “25 Kilates”, “53 dias de invierno, “La vida Abismal”. Com a tenor líric en el seu reper- tori s’inclouen àries de Puccini, Donizetti, Verdi, Leoncavallo i Mozart.

Indira Ferrer-Morató - Sra. Muntada i Sra. Roure

Soprano de procedència hindú, creix a Palafrugell (Baix Empordà). Estudis de Cant amb Mercè Puntí(Barcelona) i Ricard Alonso, tenor. Recitals dins l’estat Espanyol així com gires per Alemanya amb les orquestres Ciutat de Tourún, Cambra de París i Cambra Ciutat de Roma, dirigida per Horst Sohm. Debuta al Gran Teatre del Liceu amb Indira, rol principal femení de l’òpera “L’home del paraigua” (Joan Martinez) Personatges principals (òpera): Maria “María de Buenos Aires”, (Ástor Piazzolla). Mari Pepa, (sarsuela) La revoltosa de Ru- perto Chapí. Flamenc/fusió: “Euridice 21” amb el guitarrista Paco Escobar a Auditori Enric Grandos (Lleida) i Palau Sant Jordi (Barcelona). Ha cantat com a soprano solista a la Missa Internacional de la Sagrada Família. Serà protagonista del documental “La contradanza- un viaje de ida y vuelta” per Piamonte Group TV. Realitza duo estable d’havaneres de saló Cubanes amb Cecílio Tieles, concert i disc, “Dedicado a las Señoritas de la Habana” i la nova composició d’havaneres de concert amb Antoni Mas. Equip Artístic - Els actors

Susanna del Saz - Sophie i Sra. Casademont

Nascuda a Girona. Realitza els seus estudis musicals al conservatori Isaac Albèniz de Girona i perfeccionament de tècnica vocal amb diverses professores, de les que destaca Enriqueta Tarrés, Chantal Botanch, Carmen Rodríguez i Joana Maria Bañeres. Es dedica professionalment al món de la música des dels 16 anys. També forma part de diverses formacions gironines de música de ball, amb la Orquestra Girona, Orquestra Costa Brava i la Orquestra Internacional Selvatana.

Carles Casanovas - Roure

Palamós, 1954, és un lletrista, músic, compositor i intèrpret català,. Duu a terme una activa tasca de difusió com a director musical del grup Port-Bo. Ha escrit havaneres d’èxit com el pirata Joan Torrellas i la lletra de Lola la Tavernera, El meu secret o Malalt d’amor, entre d’altres. Ha col·laborat amb els cantants Nina, Moncho, Su- sanna del Saz, Tomeu Penya, el grup cubà Gema-4 i l’Orquestra Cobla els Montgrins.

Karl Svensson - Segimon Vila i Sr. Muntada

(Estocolm, 1964) Baix-baríton format al Conservatori Municipal de Barcelona i amb Concepción Espinosa. Té un repertori versàtil -oratori, òpera, sarsuela, gospel o música americana- que ha interpretat al Gran Teatre del Liceu, Palau de la Musica, Teatre Metropol de Tarragona, i altres escenaris. D’interessos polièdrics, ha participat en projectes d’investigació i producció teatral, arts plàstiques, producció musical, performance i noves tecnologies. @karlsven- sson

Francesc Saez-Cervantes - Casademont

Cantant, d’ample experiència escènica, la seva facilitat i especial color del timbre de veu, el converteixen en un immillorable actor de caràcter. Actualment és líder de la formació musical “Camelot” i cantant solista de “La Girona Sona Band”.

Victor Petit - Sr. Del Valle

Ha participat en muntatges teatrals que ja formen part de la història del teatre espa- nyol i català. Com per exemple: “El Diluvio que viene”.- Monumental de Madrid, Di- rector L.Garinei. un dels primers grans musicals estrenats a Espanya. “Vent de Garbí i una mica de por”. “La Filla del mar” Director Ricard Salvat. “Flor de Cactus”. Etc. La seva carrera en cinema i televisió també està plena de títols que tothom recorda: “La Noche de las Gaviotas” (Amando de Osorio). “Las Adolescentes” (Pedro Masó). “Clara es el precio” (Vicente Aranda). “Perros Callejeros” (José Antonio de la Loma). Hora Once. “Sospecha”. “Cuentos i Leyendas”. “El Miracle”. “La Saga de los Rius”. Equip Creati u

Toni Strubell (Argument)

Antoni Strubell i Trueta (, Anglaterra, 29 de juny de 1952) és escriptor i acti vista de la Memòria Històrica. Del 1981 al 2010 ha fet classe a la Universitat de Deusto. Ha publicat una dotzena de Llibres i n’ha traduït molts més. Ha fet i organitzat cursos a la Universitat Catalana d’Esti u i a l’Escola Ofi cial d’Idiomes. Ha col·laborat en nombrosos diaris, sobretot al - (per al qual féu el joc “El Savi”). És membre fundador de la Comissió de la Dignitat. Ha estat membre del Parlament de Catalunya (2010-2012). Actualment resideix a Sant Feliu de Guíxols. L’any 2005 va publicar “Isabel Cinc Hores”, obra en què es basa el musical “IsaVel”. L’any 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat de Catalunya. Antoni Mas (Compositor de la música)

Antoni Mas i Bou (Caldes de Malavella, 18 de maig de 1945) és pianista, composi- tor i director musical. Ha estat director de les orquestres Caravana (1975-1976), Marina (1977-1990) -de la qual va ser impulsor i membre fundador- Maravella (1990-1994) i Selvatana (1994-1997) com a director. Ha enregistrat vint tre- balls discogràfi cs i videogràfi cs i ha obti ngut el premi Disc Català de l’Any. Com a compositor, acredita noranta tí tols enregistrats i diversos premis en concursos de diferents gèneres musicals. En l’actualitat actua com a pianista i director de l’espectacle A Prop del Mar, amb la parti cipació de la cantant Nina i el grup Port Bo. Dirigeix l’espectacle Acoblats, amb la parti cipació de la Cobla Montgrins i el grup Port Bo i acompanya al piano la soprano Assumpta Fontanals i la cantant Clara. Pel que fa a la gesti ó, va impulsar l’Associació Professional de Músics de Catalunya (Musicat), que va presidir fi ns a l’any 2010. També va ser gerent del grup de gesti ó Musicat i president de la Unió de Músics de Catalunya. Actualment és conseller de la Sociedad de Arti stas de España (AIE)

Marc Mas (Arranjaments musicals)

Compositor, director musical, pianista i professor. Estudis d’harmonia, composició i in- strumentació amb els professors Lluís Vergés, Joan Albert Amargós i Enric Palomar. Accèssit al Concurs de Sardanes de Mollet del Vallès (2002) i fi nalista al I Concurs de Composició de Sardanes de Sant Gregori (2006), al VII Premi de Composició de Sardanes Conrad Saló (2010) i al 27è Premi Musical de Composició Sardanista Manel Saderra i Puigferrer (2011). Arranjador musical de la Principal de la Bisbal des de l’any 1996 i puntualment d’altres formacions de presti gi.

Kim Planella (Director · Lletrista · Adaptador)

Kim Planella i Vives (Girona, 20 de gener de 1960) ha fet la seva carrera artí sti ca al- ternant les seves múlti ples facetes de director, professor d’arts escèniques, com- positor i autor. En moments puntuals també ha fet d’actor. Com a director de tea- tre, compositor i dramaturg té registrades més de 20 obres originals, de les quals podem destacar els musicals: La dama del Ritz, The Mist (en anglès), Vlad, Lluna de Cristall, El apeadero, Projecte Pirata, Street. Membre de The London West End Theatre Academy i també del Drama Studio Theater, Insti tut für Shauspieler de Berlin. Com a director, ha estat premiat al Festi val Mondial du Théatre Monaco (Salle Gardnier, Montecarlo) 1985, al Graz Festi val Wiene Àustria 1987, al Yakumo Internati onal Theatre Festi val Osaka (Japó) 2004, al Festi val Castello di Gorizia, Venècia (Itàlia) 2005,al Hannau Festi val Grimm (Alemanya) 2002, al Kulturni Dom (Eslovènia) 2005, al ”Horizonte 2006” Stralsund Lübeck (Alemania) 2006 i al Stage for all the World Texas (EEUU) 2007. Equip Creatiu

Núria Sanz Casadesús (Escenografia)

Cordovesa de 28 anys, llicenciada en art dramàtic en l’especialitat d’escenografia. Ha col·laborat com a dissenyadora d’escenografies, tècnica de llums, d’atrezzo i regi- dori per l’ESAD de Còrdova i el “Conservatorio de Danza de Córdoba”. Ha realitzat la il.luminació de l’obra “Tejas Verdes” de Fermín Cabal i “La Casa de Bernarda Alba” de Federico García Lorca. Ha realitzat la seva tasca professional amb l’escenògrafa i figurinista Malgorzata Zak i amb Menchu Benítez.

Txell Daura (Regidora)

Professora de música i instrumentista de contrabaix, piano i tenora. Cantant i actriu. Regidora d’escena. En la seva activitat artística ha rebut el reconeixament de les mil- lors orquestres (Contrabaix solista a l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, Soprano/ actriu amb Dagoll-Dagom a “La Petrixola” D’Offenbach, etc.) També ha realitzat dan- sa clàssica i contemporània i és cap de departament de l’Escola Municipal de Música de Premià de Dalt. La seva reconeguda feina en organització i logística escènica fan de Txell Daura la perfecta responsable de regidoria escènica a l’hora de fer un musi- cal. Ella aconsegueix que a cada funció tot rutlli com un rellotge. També intervé a l’espectacle com a actriu en determinades col.laboracions especials.

Santi Zurita (Enginyer tècnic de so)

Tècnic de so directe, per part de la Universitat Camilo José Cela l’any 1986, comença a fer de tècnic de so d’estudi, i muntador musical, a Cadena Rato i Onda Cero, Ràdio Costa Brava i al “MAR FRANC-MODA SHOW”, (Dirigida per Salvador Giraut). Gestor en Màrketing i comunicació; compagina aquesta tasca amb la de tècnic de directe en diversos concerts i espectacles. També és operador de cambra (realització de video) amb en Jaume Pa- hissa i el projecte FEMPAIS.tv.

Linara Nadeina (Maquillatge i caracterització)

Maquilladora i artista plàstica, la seva faceta de caracterització l’ha realitzada en els cursos de formació de Ciències Teatrals de l’Associació Aula d’Art. La seva ample experiència en estètica facial complementen la seva qualitat professional. La Linara és famosa pel seu pols d’acer a l’hora de treballar, fent així de cada caracterització una obra d’art.

Agraïments El nostre etern agraïment a totes les persones que van participar als projectes de micromecenatge Verkami i Totsuma i que van contribuir molt generosament a aquest projecte. Notablement les persones A.T.L, J.T.L, E.S, J.C.T, M.T.L., F.B. i P.R. que han volgut romandre dins l’anonimat. Quasi com Isabel Vila. I també Club del Subscriptor de El Punt-Avui, Construccions Puigmolé, Transports TR, Informàtica Teknica (Sant Feliu de Guíxols), així com a totes les entitats col.laboradores. AGRAïMENTS ALS RESTAURANTS DELS MENÚS ISABEL VILA

Restaurant Cafè del Restaurant Restaurant Can Freu Centre de la Maria de Can Pou de de Sabadell Peralada Figueres Vidreres

AGRAïMENT A LES ENTITATS COL.LABORADORES Metàl.liques Erbara