De Mallorca 4 ANTIC S'arenal DE MALLORCA EL DIARI DELS MALLORQUINS

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

De Mallorca 4 ANTIC S'arenal DE MALLORCA EL DIARI DELS MALLORQUINS de Mallorca 4 ANTIC S'ARENAL DE MALLORCA EL DIARI DELS MALLORQUINS ANY XV. NÚMERO 332 1 DE FEBRER DE 1996 PREU: 200 PTS anys Ileials a Mallorca Expedient obert a "Goliat" Nigorra Hisenda dóna la raó a Joan Lluís Gamundí Sant Joan. Mateu Joan i Florit, director, editor i repartidor de L'ESTEL de Na Maria Perelló de s'Arenal va Mallorca, durant el sopar a Can Tronca on se celebraren 15 anys de perio- obrir ara fa dos anys la botiga disme per Mallorca i el català. A la fotografia, Mateu Joan dient unes parau- Aventura i Risc: esports d'aventu- les als assistents acompanyat de Cecili Buele i de Mónica Pastor. ra, d'escalada, submarinisme i armeria al carrer dels Reis Catòlics de Ciutat. Diu que els seus clients "Goliat" Nigorra i "David" Gamundf (Més informació a la página 7.) no són precisament els indepen- dentistes, sinó tot el contrari, són Combat de Glosadors els espanyols i els de les dretes populars. Animam els lectors de L'ESTEL, que no són precisament Dissabte dia 6 de gener els nostres amics de la revista de Calonge . Dies els espanyols, a visitar aquesta i Coses va celebrar haver arribat al núm. 50 amb un combat de glosadors botiga i posar-se al dia. entre Joan Planisi de Can Picafort i Antoni Socias de sa Pobla, i amb un conferència de Bici Majoral titulada Introducció al alón dels glosadors. Especial dedicat a la comarca de (1)fh LP(TribLi. Si vos ha agradat, telefonau al 26 50 05 i el vos En Joan Agulló, en Samuel Shosham i en Francesc Mulet s'han associat en enviarem cada quin- cooperativa i han construït els vivers més grans de Mallorca: tres quarte- rades a can Eixut, devora Son Ferriol, on els pagesos, els jubilats i els ze dies. estrangers poden comprar adobs, Ilavors. planters, ramellers, arbres frui- ters i de jardineria, etc. Un paradís per aquells que tenen un tros de terra i el volen tenir verd i productiu. SUMAR! 2 Foc i Fum 4 L'antifranquisme 6 L'esperit republicà 8 Mahatma Gandhi 9 F. C. Barcelona 10 Independència 11 S'espanya Espanya 14 Galeria de fantasmes 20 1975-1995 En Daniel Peralta de la Soledat ha organitzat la Penya del Barca que duu el 21 Carn capolada nom de L'Avi. Tenen el local social al carrer de sant Dimas, 3, telèfon 2 1 DE FEBRER DE 1996 1/912111, de Mallorca Mont Port, les muntanyes urba- mero 33) i recollits per Antoni nitzades del pon d'Andratx, els Nadal podeu trobar un grapat HAN DIT... delinqüents forçaren uns quants d'articles en defensa d'Espanya i Llorenç cotxes aparcats al carrer i s'endu- del feixisme i en contra de Cata- Capen, escriptor: Els mallorquins hem de reivindi- Foc i Fum gueren tot el que trobaren. Dels lunya, el socialisme i l'anarquis- car el català com apartament La Noria del mateix me signats per aquest falangista un clar sig- ne de modernitat. lloc s'endugueren joies per valor de "primera hora". A partir del 7 • L'Avinguda del Cid de Son tots els partits polítics (excepció de dos milions de pessetes. Això de juliol del 1936, Villalonga es- S2/111 Ferriol és un gran supermercat on feta del Partido Popular que s'hi és Chicago. criu i pronuncia per la radio coses Juan Riera, periodista: La data es pot trobar de tot i molt: boti- oposà) la seva intervenció decisi- d'aquest estil: "Nos cabe el orgu- del 31 de desembre es poten- gues i serveis de tota classe on va que ha fet possible que l'art. • En Vicente Aranda, un anarco- llo, a mi hermano Miguel y a mi, cia d'any en any. La figura del van a comprar els ferriolers, creu- 451 de Codi Oenal resti redactat espanyol, director d'èxits com de haber representado siempre la Rei en Jaume creix de genera- vermellers, santjordiers, casa- així: "Seran reos del delito de Tiempo de silencio, El Lute o resistencia anticatalana en Ma- ció en generació i mai ha per- blanquers, pladetesers, hostalo- rebelión, los que se alzaren vio- Amantes se' n va anar de Barce- llorca." "Nuestra gran afirma- dut la seva vertent política, ters i tota la gent disseminada pels lenta y públicamente para alcan- lona perquè no tenia ganes de fer ción es el nacionalsindicalismo. lingüística i d'apropament al horts de la comarca, que són zar alguno de los fines siguentes: cine en català. Se'n va anar a Así lo ha visto el genio del fet diferencial de Catalunya. molts. Els dissabtes al matí, el 5. Declarar la independencia de Madrid per fer alió que li donas Caudillo y ante la voz de Franco mercat de Son Ferriol, tant en hor- una parte del territorio nacio- la gana. Quan arribaren els de la no cabe discusión possible. Una 111/12 - talisses o animals com en roba, és nal." El resultat obtingut ha d'és- normalització —explica—, molts patria (España), un Estado Pere Felip Buades: Mai no un dels més concorreguts de ser una satisfacció per a tots els fugiren de Catalunya perquè (nacionalsindicalista), un caudi- s'organitzen debats entre el Mallorca. Val la pena d'anar-hi. ciutadans, entitats i particulars s'ensumaren l'avorriment. Molt llo (Franco)." Qui vulgui llegir mallorquí i el castellá, que que han col-laborat en aquesta i rnolt bé! Que se' n vagin de les virgueries d'aquest element aquest sí que és l'autèntic • El Pla de na Tesa també va a campanya, i un estímul en un Catalunya i de Valencia i de Ma- que compri la revista Randa. Tots debat i el que de veritat con- més. Moltes de cases noves i futur, en cas de trobar-nos en llorca tots els anarco-espanyols i els mallorquins hem de saber qui diciona una vertadera nor- molts de comerços. Fa dos anys situacions semblants, ens mobi- tots els que s'entossudeixen a fer está amb el nostre poble i qui és malització lingüística. no hi havia cap entitat bancaria. litzaren de nou, amb la mateixa del nostre país "un trocito de un venut a la dreta feixista. Sa Nostra va obrir sucursal ara fa unitat, intensitat i entusiasme." Andalucia". 11S212 dos anys i la Caixa en fa un. Un Segueix la relació d'unes sis-cen- • Una amable subscriptora, pro- Raimon Obiols, secretari gene- bon lloc per installar un negoci tes entitats. • Enguany fa seixanta anys que pietaria de l'administració de ral del PSC: L'extrema dreta d'aquests moderns, d'aquests que els antifeixistes desembarcaren a Loteries de la plaça de la Reina espanyola navega submergi- tenen demanda entre els mallor- • Aquestes passades festes nada- Portocristo (la columna del capita de Ciutat, ens telefona i ens acla- da en les aigües del PP. quins de final de mil.lenni. lenques han estat prolífiques en Bayo) per tal d'alliberar l'illa de reix que l'Estat espanyol és un atracaments, estirades i assalts, les mans dels criminals falangis- dels més generosos d'Europa en 121112 • Ens ho va assegurar un amable sobretot a s'Arenal i als termes de tes i dretans. Amb les forces això de loteries i que dóna el 75% Tomeu Riera "Mossegat", pagès comunicant via telefónica, i ens Calvià i d'Andratx. A la comissa- revolucionaries hi havia com- de la recaptació de la Loteria jubilat: És del tot impossible assegura que deia la veritat. La ria de la policia estatal de Can panys i companyes d'Estat Ca- Nacional en premis, en lloc del que la pagesia desaparegui a presidenta del Consell de Ma- Pastilla, la guardia civil de tala, PSUC, el POUM, la CNT- 45% que apuntàvem nosaltres al Mallorca. Hem de tenir en llorca, Maria Antònia Munar va a s'Arenal i les policies locals de FAI, Acció Catalana i Esquerra Foc i Fum de la quinzena passa- compte que l'únic lloc d'on es IKEA, escomet en foraster a una Ciutat i de Llucmajor s'han cur- Republicana de Catalunya. Igual- da. Queda feta la rectificació menja és de l'agricultura, i ai- dependenta. La dependenta, la sat, durant el 1994, 4.082 de les ment hi participaren comunistes i dones, i endavant a jugar, que xò no ho podrá canviar ningú. reconeix i li contesta en mallor- 15.368 denúncies que hi ha hagut anarquistes francesos, alemanys, n'hi ha que treuen. quí. Sense comentaris. a les illes Balears. A Can Pastilla anglesos, italians, etc. (Hl havia 121111 es denunciaren 54 robatoris de un centenar de voluntaris antifei- • Sabíeu que al sopar dels quinze Pere Fullana: És ridícul que a la • Rebem una comunicació de la vehicles, 146 a l'interior de vehi- xistes.) Molts mallorquins i ma- anys de L'ESTEL només hi havia Festa de l'Estendard un exèrcit Plataforma d'Entitats contra l'ar- cles, 15 sirles, 37 estirades, 634 llorquines havien anat a Barcelo- dos arenalers? I això que érem d'ocupació rendesqui honors a ticle 451 del Codi Penal que diu: furts, 158 robatoris a domicilis i na amb motiu de l'Olimpíada vuitanta. la bandera del país ocupat. "La Plataforma d'entitats Cívi- 75 a establiments. A s'Arenal es Popular i també s'apuntaren vo- ques es congratula dels resultats denunciaren 140 robatoris de luntaris per alliberar Mallorca del • Mallorca Lliure és una magnífi- obtinguts en la seva campanya vehicles, 268 a dins el vehicle, 65 feixisme. És, per tant, un deure ca revista independentista i anti- Francesc Cabana, economista: contra el projecte inicial del Codi sirles, 121 estirades, 1.714 furts, d'honor recordar aquells com- feixista que editen una colla de Els catalans som tan llatins Penal que criminalitzava una pos- 441 robatoris a domicilis i 202 panys que donaren la vida per la joves mallorquins.
Recommended publications
  • Francesc Dalmau: De Normandia a Palamós Bibliografia DIPÒSIT LEGAL ISBN 9788460673095 B 27928-2015 I
    Francesc Dalmau i Norat (Girona, 1915 - Palamós, 2003), fou com el seu pare, Laureà Dalmau i Pla, metge i diputat d’Esquerra al Parlament de Catalunya (1980-1984). I alcalde de Palamós (1983-1985), vila que el declarà fill adoptiu. Membre de la generació republicana compromesa amb els ideals d’una Catalunya lliure en una Europa democràtica, lluità com a soldat de l’exèrcit republicà a la Guerra Civil i com a soldat de l’exèrcit britànic a la Segona Guerra Mundial, prenent part en l’operació militar de majors dimensions de la història, el desembarcament de Normandia. FRANCESC MARCO PALAU MARCO FRANCESC DE NORMANDIA A PALAMÓS DE NORMANDIA A PALAMÓS Francesc Marco Palau (Tarragona, 1989) Historiador. Llicenciat en Història per la Universitat Rovira i Virgili i màster en Història de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona. Realitzà una estada acadèmica a la Universitat de València. Actualment és doctorand en Història comparada, política i social a la UAB. Columnista de premsa i opinador en diversos mitjans de comunicació, ha publi- cat articles acadèmics i de divulgació en referència a les tipologies culturals i polítiques del catalanisme, així com d’art contemporani català. Entre els seus llibres destaca Josep Rahola. Una veu catalanista d’esquerres al Senat (2014). DALMAU FRANCESC FRANCESC DALMAU. DALMAU. FRANCESC Palamós, maig de 1994 Francesc Dalmau fotografiat a casa seva per a un reportatge publicat al suplement dominical de El País amb motiu del 50è aniversari del desembarcament de Normandia. Llueix les quatre medalles atorgades per l’exèrcit britànic per la seva participació a la Segona Guerra Mundial.
    [Show full text]
  • Nosaltres Sols: La Revolta Irlandesa a Catalunya (1910-1923)
    NOSALTRES SOLS: LA REVOLTA IRLANDESA A CATALUNYA (1910-1923) Joan-Caries Ferrer i Pont Tesi Doctoral Dirigida peí Doctor Josep Termes Setembre2001 Instituí Universitari d'História Jaume Vicens Vives Universitat Pompeu Fabra NOSALTRES SOLS: LA REVOLTA IRLANDESA A CATALUNYA (1910-1923) Joan-Caries Ferrer i Pont Tesi Doctoral Dirigida peí Doctor Josep Termes Setembre2001 Instituí Universitari d'História Jaume Vicens Vives Universitat Pompeu Fabra r Index PRÓLEG 3 1. INTRODUCCIÓ 8 2.1. Estats, Nacions, Regions: una qüestió de noms 11 2.2. Nació i Estat: Catalunya i Espanya 24 2.3. Obrcr i Patria: El nacionalisme cátala i elsaltres 25 2. IRLANDESOS 32 2.1. La tradició anglo-irlandesa 32 2.2. Antcccdcnts: de les societais secretes a O'Connell 38 2.3. El traidor i el Patriota 41 2.4. La Nació per fer. Fenianismei Constitucional i sme 45 2.5. La Lliga de la Terra: Michael Davitt i Charles Stewart Parnell 46 3. ELS CATALANISTES: LA RENAIXENQA I EL MODEL IRLANDÉS 50 4. REDMOND I EL HOME RULE 61 4.1. John Redmond i el nou Partit Nacionalista 61 4.2. L'alianga Liberal-Nacionalista i el Tercer projecte de Home Rule 62 4.3. L'Unionisinei l'organització de laUVF 64 5. DEL HOME RULE A LA CAMPANYA DEL' AUTONOMÍA 69 5.1. La Lliga Regionalista i el Home Rule 76 5.2. Lacomplcxitatd'Irlanda: el cas de TUlstcr 79 5.3. Espanya i l'Autonomia 81 5.4. Cambó: el Parnell Cátala 83 6. NOSALTRES SOLS 86 6.1. El/?ev;Ví7/Gaélic i la Renaixenga 86 6.2.
    [Show full text]
  • 47 II Trimestre Del 2004 Any XIV 4 Euros
    Llengua Nacional núm. 47 II trimestre del 2004 any XIV 4 euros La piuladissa identitària La llengua i el món del mar Adagis i modismes malmesos El deure de conèixer el català i el dret d’usar-lo EDITORIAL Paraules i futur Com a editorial d’aquest número ens plau de reproduir, donat el seu interès i la consonància amb la línia de LLENGUA NACIONAL , el manifest del Centre Català del PEN Club destinat a ser distribuït als escriptors visitants del Fòrum de les Cultures de Barcelona. ls països de parla catalana han quan els països de parla catalana són pri - après durament el valor de les vats de crear les condicions adequades E paraules, perquè han hagut de per a integrar socialment i lingüística - defensar la seva llengua en cir - ment els immigrants, quan la globalit - cumstàncies molt hostils. Durant zació tendeix a devaluar les llengües segles, el català ha estat prohibit a l’es - minoritàries, cal que com a escriptors i cola i ha estat exclòs de les institucions com a ciutadans ens comprometem a públiques amb la deliberada voluntat de preservar-la. reduir-lo a un ús vergonyant. Durant Una llengua que és a hores d’ara par - segles també, s’ha privat la societat lada per quinze milions de ciutadans, que catalana dels signes que la identificaven s’ensenya a les escoles, i amb la qual com a comunitat i s’ha dificultat així la s’editen 7.000 títols nous cada any, té integració social i lingüística de les suc - futur. Cal, però, que continuï essent el cessives onades migratòries que han tresor comunicatiu i expressiu que hem arribat al país els darrers dos segles heretat.
    [Show full text]
  • From Regional Sports Rivalry to Separatist Politics
    Syracuse University SURFACE Syracuse University Honors Program Capstone Syracuse University Honors Program Capstone Projects Projects Spring 5-5-2015 More Than Just A Game: From Regional Sports Rivalry to Separatist Politics Ruitong Zhou Syracuse University Follow this and additional works at: https://surface.syr.edu/honors_capstone Part of the Advertising and Promotion Management Commons Recommended Citation Zhou, Ruitong, "More Than Just A Game: From Regional Sports Rivalry to Separatist Politics" (2015). Syracuse University Honors Program Capstone Projects. 901. https://surface.syr.edu/honors_capstone/901 This Honors Capstone Project is brought to you for free and open access by the Syracuse University Honors Program Capstone Projects at SURFACE. It has been accepted for inclusion in Syracuse University Honors Program Capstone Projects by an authorized administrator of SURFACE. For more information, please contact [email protected]. More Than Just A Game: From Regional Sports Rivalry to Separatist Politics A Capstone Project Submitted in Partial Fulfillment of the Requirements of the Renée Crown University Honors Program at Syracuse University Ruitong Zhou Candidate for Bachelor of Arts Degree and Renée Crown University Honors May 2015 Honors Capstone Project in: Public Relations, International Relations, and Political Science Capstone Project Advisor: _______________________ Professor Joan Deppa Capstone Project Reader: _______________________ Professor Dieter Roberto Kuehl Honors Director: _______________________ Stephen Kuusisto, Director Date: [April 20, 2015] i Abstract In the Capstone, I will explore one of the most intense football clashes in history: El Clásico (The Classic), which refers to a match-up between Real Madrid C.F. and FC Barcelona. When these most successful football clubs meet on the field for 90 minutes of intense action, it soon becomes very clear that this is much more than just a game or just sports.
    [Show full text]
  • What Catalans Want “Could Catalonia Become Europe’S Next State?”
    Sample What Catalans Want “Could Catalonia become Europe’s next State?” Interviews by Toni Strubell Photographs by Lluís Brunet Cwwatwa.caltoalnoniaaprePssr.ceomss What Catalans Want, by Toni Strubell with Photographs by Lluís Brunet http://www.WhatCatalansWant.cat Published by Catalonia Press http://www.cataloniapress.com Ashfield, Massachusetts, USA Copyright for text © 2011 by Toni Strubell Copyright for photographs © 2011 by Lluís Brunet Notice of Rights All rights reserved. No part of this book may be reproduced or transmitted in any form by any means, electronic, mechanical, photocopying, record- ing, or otherwise, without the prior written permission of the publisher. For information on getting permission for reprints and excerpts, contact liz@ elizabethcastro.com. Notice of Liability The information in this book is distributed on an “As Is” basis without war- ranty. While every precaution has been taken in the preparation of the book, the author/publisher will have no liability to any person or entity with respect to any loss or damage caused or alleged to be caused directly or indirectly by the instructions contained in this book or by the computer software and hardware products described in it. Library of Congress Control Number: 2011930814 ISBN Print - Color edition: 978-1-61150-009-7 Print - Black and White edition: 978-1-61150-011-0 EPUB: 978-1-61150-012-7 Kindle/Mobi: 978-1-61150-013-4 Contents Prologue: Colm Tóibín 5 Note from the Author 13 Culture 131 Jennifer Berengueras 132 Country 17 Bernat Joan 138 Jordi Portabella 144 Carles Boix 18 Oleguer Presas 150 Salvador Cardús 24 Joan Solà 156 Eliseu Climent 30 Xavier Vinyals 162 Joan Laporta 36 Alfons López Tena 42 José Montilla 48 Media 169 Jordi Pujol 54 Montserrat Armengou 170 Joan Ramon Resina 60 Josep Gifreu 176 Pedro Morón de la Fuente 182 Economy 67 Vicent Partal 188 Vicent Sanchis 194 Germà Bel 68 Joaquim Boixareu 74 Josep Mateu 80 Foreign insights 201 Xavier Sala-i-Martin 86 Helena Buffery 202 Elisenda Paluzie 92 Susan DiGiacomo 208 Dr.
    [Show full text]
  • 33004331.Pdf
    "Les ferides rebudes enforteixen i ennobleixen. Tota dolor soferta capacita per a comprendre millor. Els fracassos, les adversitats, donen mesura i : dimensió. Les dificultats de la vida A.P.P.E.0 aguditzen l'enginy, forgen ASSOCIACIO O ' 50 .100 200 km caràcters i templen voluntats. DE PUBLICACIONS PERInDIQUES Les llàgrimes plorades 4569 paisoscatalans.org/estel Superhoo 1 EN CATALÁ capaciten per veure-hi millor. 69.822,93 E MAIL [email protected] 01111111111111111M Poblacio Els sofriments aporten 11,257.632 hab. saviesa i transcendència" AN xx. NÚMERO 459 15 DE MAIG DEL 2001 PREU: 300 PTS - 1,80 euros "Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes." (Paraules de Juan Carlos I en l'acte de lliurament del Premio Miguel de Cervantes a Francisco Umbral (Alcalá de Henares, 23 d'Abril de 2001) Les referències següents, corresponents a personatges dotats comercial en català (1881). (1940). de poder polític o institucional en el si de l'Estat espanyol, Es prohibeix parlar en català per telèfon (1896). Al cementiri de Vilafranca del Penedès és retirada la lápi- demostren: - "Multa de DOSCIENTAS CINCUENTA PESETAS, por da d'un nínxol en català (1942). haber celebrado [...] una conferencia telefónica [...] en dia- - ¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el cata- 1. Que això és mentida perquè va contra la ciencia de la histò- lecto catalán." (1937). lán vuelva a ser de uso público?" (Governador civil Acedo ria.
    [Show full text]
  • El Moment De Dir Prou
    TONI STRUBELL I TRUETA El moment de dir prou La manifesta incompatibilitat amb Espanya Pròleg de Francesco COSSIGA Epíleg de Henry ETTINGHAUSEN L L E I D A, 2 0 0 8 © Antoni Strubell i Trueta, 2008 © del pròleg: Francesco Cossiga, 2008 © de l’epíleg: Henry Ettinghausen, 2008 © Fotos coberta: J. A. Samaranch i Martin Villa (Agencia Efe); José Montilla i Carme Chacon (Oriol Duran, El Punt); Volem TV3 (Oriol Duran, El Punt); Albert Boadella (David Brugué, El Punt). © d’aquesta edició: Pagès Editors, S.L., 2008 Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida www.pageseditors.com [email protected] Primera edició: juliol de 2008 ISBN: 978-84-9779-857-0 Dipòsit legal: L-1105-2008 Imprès a Arts Gràfiques Bobalà, S.L. Enquadernació: Fontanet És prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, sense la prèvia autorització de la casa editora. INTRODUCCIÓ El meu avi, el doctor Josep Trueta, va desenvolupar una tècnica de medicina de guerra que es basava en l’extirpació dels teixits morts d’una ferida traumàtica per salvar la vida del pacient. L’operació, consistent en la ràpida i total eliminació dels focus d’infecció, permetia la plena reconstitució higiènica del cos ferit evitant així una posterior gangrena mortífera. Aquest procediment curatiu va fer fortuna i va salvar moltes vides. Traslladat al camp de la política, el tractament po- dria ser vist com un equivalent d’allò que molts catalans ens pensàvem que passaria a la fi del franquisme, un remei regenerador que fes que la nostra nació superés la dictadura i reenganxés amb la seva història anterior a Franco.
    [Show full text]
  • Memòria IRL 2009
    Institut Ramon Llull. Memòria 2009 MEMÒRIA DE L’INSTITUT RAMON LLULL 2009 0. L’INSTITUT RAMON LLULL ..............................................................13 1. ÀReA de LLeNGUA I UNIVeRSITATS �����������������������������������������������17 1.1. Funcions �������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������� 17 1.2. Activitats ������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������� 17 1.2.1. Cooperació Institucional �������������������������������������������������������������������������������������� 17 1.2.1.1. Xarxa Vives d’Universitats ...................................................................17 1.2.1.2. Comissió Assessora ������������������������������������������������������������������������������18 1.2.1.3. Premi Internacional Ramon Llull ��������������������������������������������������������18 1.2.2. Xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior ����������������������������������������������19 1.2.2.1. Programa d’ajuts a la docència d’estudis catalans ������������������������������19 1.2.2.2. Programa d’activitats acadèmiques i culturals ���������������������������������� 29 1.2.2.3. Programa de promoció de la recerca en estudis catalans �������������������37 1.2.3. Promoció de la catalanística ������������������������������������������������������������������������������� 39 1.2.3.1. Associacions de catalanística ��������������������������������������������������������������
    [Show full text]
  • Del Cas Dels Catalans Al Cas De Catalunya
    DDelel CCasas ddelsels CCatalansatalans aall CCasas ddee CCatalunyaatalunya Josep Cruanyes i Tor, Josep Ferrer i Ferrer, Jordi Miravet i Sanç, Jaume Manel Oronich i Miravet, Agustí Soler i Regàs, Xabier Strubell i Pastor i Toni Strubell i Trueta. 1 Del Cas dels Catalans al Cas de Catalunya Josep Cruanyes i Tor, Josep Ferrer i Ferrer, Jordi Miravet i Sanç, Jaume Manel Oronich i Miravet, Agustí Soler i Regàs, Xabier Strubell i Pastor i Toni Strubell i Trueta. 1 Primera edició: 2016 © Agustí Soler i Regàs 2016 Coberta i maquetació: Pere Vinyeta i Obiols Disseny gràfi c: Mercè Castillon i Vilar Arxiu fotogràfi c: Montserrat Manent Memorial 1714 Moviment civil 11 de setembre As. Francesc de Castellví Imprès a Impremta Badia carrer de Pintor Fortuny 16, 08001 – Barcelona Dipòsit legal: B. 14798 / 2016 2 Índex 1. Introducció Jaume Manel Oronich i Miravet.............................. 5 2. El Cas dels catalans Agustí Soler i Regàs .................................................. 9 3. Josep Moragues, el diable del Montseny Xabier Strubell i Pastor ............................................. 27 4. El Memorial de Greuges de 1760 i el seu signifi cat Jordi Miravet i Sanç................................................... 39 5. JosepNarcís Roca i Farreras Toni Strubell i Trueta ................................................ 55 6. La primera proclamació de l'Estat Català: 1873 Josep Ferrer i Ferrer .................................................. 69 7. El Memorial de Greuges a Alfons XII de 1885 Josep Cruanyes i Tor ................................................. 79 8. La Solidaritat Catalana Josep Cruanyes i Tor ................................................. 91 9. La proclamació de la República Catalana Agustí Soler i Regàs .................................................. 105 10. El Cas de Catalunya Jordi Miravet i Sanç................................................... 121 11. Ressorgiment de l'independentisme després de 1939 Josep Ferrer i Ferrer .................................................
    [Show full text]
  • Aquí Hi Ha D'anar
    CAPÍTOL 3 Es crea la Comissió de la Dignitat Les coses no surten així com així, sinó que hi ha d’haver algú que decideixi moure-les, sobretot si es pretén endegar una iniciativa tan agosarada i ambiciosa com és la Comissió de la Dignitat i el seu objectiu d’aconseguir el retorn dels arxius catalans coneguts com els «papers de Salamanca». La iniciativa, en efecte, no surt del no-res, i segueix una trajectòria marcada clarament en els seus orígens per la tossuderia dels seus fundadors. A finals del mes d’octubre de 2001, en Toni Strubell i Trueta i en Julià Garcia i Muntané van donar a llum a la idea en una trobada a Torredembarra. En el transcurs de la conversa se suscità el tema de la preocupant notícia que havia aparegut al diari El País sobre l’exposició de documents catalans segrestats a Salamanca que hom pretenia de fer durant els fastos de Salamanca 2002, Ciudad Europea de la Cultura. Després de la trobada els dos van cercar més informació sobre els actes que hi havia programats a Salamanca per commemorar la capitalitat cultural. Amb el pas del temps també se'ls va revelar la conveniència de recordar als ciutadans de Catalunya una de les moltes ferides obertes d’ençà de la Guerra Civil, la dels "Papers de Salamanca". Des de l’any 1995 –que es va estar proper a recuperar-los– no se n’havia tornat a parlar gaire. Per aquest motiu, els promotors van fer córrer per Internet un breu escrit perquè servís de toc d’alerta als receptors del missatge que titllava la possible exposició dels arxius catalans a Salamanca com d’«escarni»: «Quan el 1939 les tropes colpistes guanyaren la guerra, amb la consegüent pèrdua de les llibertats del nostre poble, els arxius de la Generalitat republicana van ser confiscats i portats a Salamanca.
    [Show full text]
  • Iafor Journal of Cultural Studies
    the iafor journal of cultural studies Volume 4 – Issue 1 – Spring 2019 Editor: Holger Briel ISSN: 2187-4905 The IAFOR Journal of Cultural Studies Volume 4 – Issue – 1 IAFOR Publications IAFOR Journal of Cultural Studies Editor Holger Briel, Xi’an Jiaotong-Liverpool University Editorial Board Senka Anastasova, Ss. Cyril and Methodius University, Republic of MaCedonia Yasue Arimitsu, Doshisha University, Kyoto, Japan Sue Ballyn, University of Barcelona, Spain Gaurav Desai, University of MiChigan, USA Gerard Goggin, University of Sydney, Australia Florence Graezer-Bideau, ÉCole PolyteChnique Fédérale de Lausanne, Switzerland Donald E. Hall, Lehigh University, USA Stephen HutChings, University of Manchester, UK Eirini Kapsidou, Independent SCholar, Belgium Graham Matthews, Nanyang TeChnological University, Singapore Baden Offord, Curtin University, Australia TaCe HedriCk, University of Florida, USA Christiaan De Beukelaer, University of Melbourne, Australia Katy Khan, University of South Africa, South AfriCa Production Assistant Nelson Omenugha Published by The International Academic Forum (IAFOR), Japan ExeCutive Editor: Joseph Haldane Managing Editor: Elena Mishieva PubliCations Manager: NiCk Potts IAFOR PubliCations Sakae 1-16-26 – 201, Naka Ward, Aichi, Japan 460-0008 IAFOR Journal of Cultural Studies Volume 4 – Issue 1 – Spring 2019 IAFOR PubliCations © Copyright 2019 ISSN: 2187-4905 Online: jocs.iafor.org Cover: Kylli Kittus @kyllik-unsplash IAFOR Journal of Cultural Studies Volume 4 – Issue 1 – Spring 2019 Edited by: Holger Briel Table
    [Show full text]
  • 1919-1996 Fèlix Cucurull
    BEN cucurull coberta tr 3/12/09 18:02 Pgina 1 C M Y CM MY CY CMY K Composicin Barcelona, octubre 2009 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Albó i Vidal de Llobatera, Imma Fèlix Cucurull, 1919-1996. – (Biblioteca de l’Esquerra Nacional) Bibliografia. Índexs ISBN 9788461349555 I. Fundació Josep Irla II. Títol III. Col·lecció: Biblioteca de l’Esquerra Nacional 1. Cucurull, Fèlix, 1919-1996 2. Escriptors catalans – S. XX – Biografia 3. Socialisme – Catalunya – Història – S. XX 929Cucurull, Fèlix La publicació d’aquesta obra ha rebut el suport del Centre d’Història Contemporània de Catalunya Fotografia de coberta cedida per Joaquim Cucurull Dipòsit legal: B-38.498-2009 ISBN: 978-84-613-4955-5 FÈLIX CUCURULL 1919-1996 IMMA ALBÓ SUMARI Orígens familiars i vida activa ................................................ 7 Breu record de l’obra novel·lística ........................................23 Passió per Portugal ............................................................39 Història i assaig polític ........................................................55 Compromís polític i cívic .......................................................71 Pervivència de la seva figura i obra ......................................85 Índex onomàstic .................................................................95 Índex d’organitzacions ...................................................... 105 Índex de publicacions periòdiques .....................................109 Bibliografia ....................................................................... 111 Obra
    [Show full text]