47 II Trimestre Del 2004 Any XIV 4 Euros
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Llengua Nacional núm. 47 II trimestre del 2004 any XIV 4 euros La piuladissa identitària La llengua i el món del mar Adagis i modismes malmesos El deure de conèixer el català i el dret d’usar-lo EDITORIAL Paraules i futur Com a editorial d’aquest número ens plau de reproduir, donat el seu interès i la consonància amb la línia de LLENGUA NACIONAL , el manifest del Centre Català del PEN Club destinat a ser distribuït als escriptors visitants del Fòrum de les Cultures de Barcelona. ls països de parla catalana han quan els països de parla catalana són pri - après durament el valor de les vats de crear les condicions adequades E paraules, perquè han hagut de per a integrar socialment i lingüística - defensar la seva llengua en cir - ment els immigrants, quan la globalit - cumstàncies molt hostils. Durant zació tendeix a devaluar les llengües segles, el català ha estat prohibit a l’es - minoritàries, cal que com a escriptors i cola i ha estat exclòs de les institucions com a ciutadans ens comprometem a públiques amb la deliberada voluntat de preservar-la. reduir-lo a un ús vergonyant. Durant Una llengua que és a hores d’ara par - segles també, s’ha privat la societat lada per quinze milions de ciutadans, que catalana dels signes que la identificaven s’ensenya a les escoles, i amb la qual com a comunitat i s’ha dificultat així la s’editen 7.000 títols nous cada any, té integració social i lingüística de les suc - futur. Cal, però, que continuï essent el cessives onades migratòries que han tresor comunicatiu i expressiu que hem arribat al país els darrers dos segles heretat. El risc, compartit amb moltes amb el risc de fragmentar-lo en dues altres comunitats lingüístiques del món, comunitats. No ho han aconseguit i, a d’empobriment de la llengua, és evident. més, afortunadament, aquestes cir - Quan la nostra societat perd conscièn - cumstàncies ens han fet un poble molt cia del valor de la literatura en la for - més conscient del risc de perdre o d’em - mació de les persones, quan es menysté pobrir la nostra llengua, molt més actiu o s’ignora la cultura humanista, quan es en la seva defensa, i ens han fet també banalitza la comunicació pública de fets valedors convençuts de la diversitat i i idees, quan s’afavoreix que la comuni - de la riquesa lingüística dels pobles. tat s’insensibilitzi davant el llenguatge Com a escriptors, sabem molt bé que groller, quan els representants públics el que els mots identifiquen i el que no se senten obligats a un ús compe - poden expressar, no sols determinen una tent del propi idioma, quan els escrip - objectiva riquesa de l’idioma, sinó també tors no són conscients de la seva res - la consciència del que cada un de nos - ponsabilitat en l’enriquiment de la altres és capaç de conèixer i sentir. llengua, quan es troben més barreres Sabem que aquest valor de les paraules que facilitats en la difusió internacional l’ha creat l’ús secular de l’idioma. Per de la pròpia literatura, el valor de les això estimem aquesta llengua, perquè paraules es devalua. els seus mots tenen la riquesa que hi Sortosament, el nostre país té una han aportat generacions de parlants que tradició centenària en què els ciutadans l’han emprada en els moments de goig han preservat l’ús social de la llengua, o de derrota, i els sentits amb què l’han la literatura n’ha estat el primer baluard enriquida els escriptors que, des dels i els escriptors han contribuït a mante - orígens de la nació, n’han fet expressió nir-la, a prestigiar-la i a enriquir-la. Ho de la comuna experiència humana. continuarem fent. Per fidelitat a la nos - Conservar aquesta llengua vol dir tra comunitat, per amor a les paraules, garantir-ne un ús social generalitzat que, per poder-les compartir amb els qui s’in - en les actuals circumstàncies polítiques tegren al nostre país, per poder-les lle - i socials, tendeix a afeblir-se. Quan es gar als qui ens succeiran, per fer-ne pont permet i fomenta que la llengua de les de comunicació amb altres llengües i Illes, de València i de Catalunya no sigui cultures, afirmem la nostra determina - considerada una mateixa llengua, quan ció de preservar el valor d’aquestes es considera que la riquesa lingüística paraules. I, per això mateix, també del país pot ser tolerada però no fomen - defensarem el dret dels altres pobles i tada perquè afebleix la unitat d’Espanya, cultures a utilitzar les seves llengües, a quan les institucions i les personalitats potenciar les seves literatures per així públiques que representen tot l’Estat garantir la riquesa lingüística de la ignoren sistemàticament l’ús del català, Humanitat. ¨ LLENGUA NACIONAL - núm. 47 - II trimestre del 2004 3 SUMARI EDITORIAL • Paraules i futur 3 SOCIOLINGÜÍSTICA • La piuladissa identitària . Lluís Garcia i Sevilla 5 • La diversitat linguística... Carles Castellanos i Llorenç 11 A tot arreu del món, quan en un • El perill de la deslleialtat lingüística passiva. Jordi Solé i Camardons 15 domini lingüístic s’ha produït una li - te ra tu ra, veiem for mar-s’hi, i reg nar TRIBUNA per damunt de la llengua parlada multifor me, una llen gua lite rària filla • Mal va qui mal comença . Maria del Pla 17 d’un llarg i acurat tre ball de se lecció • La llengua i el món del mar. Marcel Fité 18 i fixa ció; i això s’es devingué en les terres de llengua catalana i els catalans LÈXIC tinguérem la nostra llengua nacional , • Sobre «ésser» i «estar». Jaume Vallcorba i Rocosa 20 on a penes tra s pua ven les di fe rències • «Hi ha previst». Jaume Vallcorba i Rocosa 21 dia lec tals de la llengua parlada. • Notes mínimes sobre un paisatge: l’«omelic» . Esteve Betrià 22 (Pompeu Fabra) • El «vavaisme» . Josep Ruaix 23 • La jurisprudència del Diccionari Fabra . Albert Jané 24 • Sobre el mot «casc» . Lluís Marquet 28 • Els meandres dels rius. Carles Domingo 29 Publicació i administració: Associació Llengua Nacional (inscrita en el Registre d’Associacions de FONÈTICA la Generalitat amb el número 12842) • Accents estrangers . Gabriel Bibiloni 31 Dipòsit legal: B-35574-91 ISSN: 1695-1697 MITJANS DE COMUNICACIÓ Adreça postal: • Com evitar expressions castellanes. Jaume Salvanyà 34 C. de Sant Pere Més Alt, 25 08003 BARCELONA • Adagis i modismes malmesos . Roser Latorre 35 A/e: [email protected] http://www.llenguanacional.org DE PERTOT Director: Ramon Sangles i Moles • Parlar a la portuguesa . Quim Gibert 36 A/e: [email protected] Tel.: 93 456 88 79 / 669 85 32 37 AMICS I MESTRES Consell assessor: Miquel Adrover, Gabriel Bibiloni, Rosa Calafat, Carles Domingo, • Entrevista a Jordi Carbonell. Rosa M. Puig Serra 37 David Casellas, Mercè Espuny, Joan Ferrer, • El Quim Pomares que vaig conèixer . Agustí Barrera i Puigví 42 Marcel Fité, Pilar Gispert, Rosa V. Gras, Albert Jané, Bernat Joan, Lluís Marquet, • Lluís Carulla i la nostra llengua . Josep M. Ainaud de Lasarte 43 Joan-Carles Martí, David Pagès, Víctor Pa - llàs, Carles Riera, Josep Ruaix, Màriam Serrà, • En el centenari de Josep Miracle . David Pagès i Cassú 44 Jordi Solé, Joan Valls, Carme Vilà Producció: Jordi Ardèvol BIBLIOGRAFIA Portada: Costa de Barcelona, segons la • Josep Maria Capdevila. Ideari i poètica . David Pagès i Cassú 45 làmina del primer atles de ciutats del • L’autoestima dels catalans . Anna Porquet 45 món, el Civitates Orbis Terrarum , editat en 1572 (MHCB). • La formació de mots. David Casellas 46 • Ensenyar la llengua . Jordi Sedó 46 La redacció no s’identifica necessària - ment amb les opinions expres sades en els articles publicats. LLENGUA NACIONAL és membre de l’APPEC 4 LLENGUA NACIONAL - núm. 47 - II trimestre del 2004 SOCIOLINGÜÍSTICA La piuladissa identitària LLUÍS GARCIA I SEVILLA (MlEC) na llengua, ultra un sistema de lluers viuen en esbarts, grups organit - abandonat el seu esbart familiar o els comunicació, és un identificador zats, de cinc a deu individus, per ven - adults que s’han perdut s’han d’incor - U i una potent tecnologia social. tura el nombre màxim d’individus que porar peremptòriament a un nou grup. Totes tres funcions van íntimament rela - un lluer pot reconèixer i distingir de la D’entrada, els nouvinguts són recone - cionades, i fins i tot pens que la capa - resta. La seva constant i eixordadora guts com a externs simplement perquè citat comunicativa és una part, petita i piu ladissa és fonamental, tant per a piulen d’una manera diferent. Aquest feble, de l’eficient tecnologia social que mantenir el grup unit com per a mar - piular diferent desencadena una pluja tota llengua és. D’altra banda, i encara car el seu territori. La piuladissa permet de picades per part de tot l’esbart. En que les llengües humanes són originà - que els membres del grup se sentin pro - circumstàncies normals, l’extern fuig, riament comportaments sonors, orals, pers malgrat la interposició del fullam abandona el territori de l’esbart. En cir - pens que la seva escriptura no sols ha i brancam dels arbres, i els permet d’a - cumstàncies experimentals, com ara potenciat les funcions ja desenvolupa - visar-se mútuament de la presència d’a - deixant un lluer dissecat que estrafà, liment o d’algun que piula mitjançant una casset que predador. Aquesta reprodueix una piuladissa diferent de piu ladissa és pecu - la de l’esbart provocat, el lluer experi - liar i personal de mental dissecat és destrossat sense pie - cada esbart, tot i tat. Fins i tot en altres espècies, com la que el sistema so - mallerenga americana, n’hi ha prou de nor del lluer no deixar la casset que piula en «estran - pot emetre més de ger» perquè l’aparell magnetofònic des per la part sonora, sinó que les ha vint piulades o transformades totalment i ha conferit «veus» diferents, així a la llengua escrita unes capacitats com ara, «tiulí», enormes i insospitades per a la llengua «pi», o « thre ».