DOCSLIB.ORG

33004331.Pdf

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
33004331.Pdf "Les ferides rebudes enforteixen i ennobleixen. Tota dolor soferta capacita per a comprendre millor. Els fracassos, les adversitats, donen mesura i : dimensió. Les dificultats de la vida A.P.P.E.0 aguditzen l'enginy, forgen ASSOCIACIO O ' 50 .100 200 km caràcters i templen voluntats. DE PUBLICACIONS PERInDIQUES Les llàgrimes plorades 4569 paisoscatalans.org/estel Superhoo 1 EN CATALÁ capaciten per veure-hi millor. 69.822,93 E MAIL [email protected] 01111111111111111M Poblacio Els sofriments aporten 11,257.632 hab. saviesa i transcendència" AN xx. NÚMERO 459 15 DE MAIG DEL 2001 PREU: 300 PTS - 1,80 euros "Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes." (Paraules de Juan Carlos I en l'acte de lliurament del Premio Miguel de Cervantes a Francisco Umbral (Alcalá de Henares, 23 d'Abril de 2001) Les referències següents, corresponents a personatges dotats comercial en català (1881). (1940). de poder polític o institucional en el si de l'Estat espanyol, Es prohibeix parlar en català per telèfon (1896). Al cementiri de Vilafranca del Penedès és retirada la lápi- demostren: - "Multa de DOSCIENTAS CINCUENTA PESETAS, por da d'un nínxol en català (1942). haber celebrado [...] una conferencia telefónica [...] en dia- - ¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el cata- 1. Que això és mentida perquè va contra la ciencia de la histò- lecto catalán." (1937). lán vuelva a ser de uso público?" (Governador civil Acedo ria. - "Si eres patriota habla español..., si no lo eres, fastídiate y Colunga, 1952). 2. Que aquests mots representen un menyspreu i un insult háblalo también." (1938). - "Todos los catalanes son una mierda" (Luis de Galinsoga, intolerable al poble mallorquí i a tots els ciutadans del País "¡Perros catalanes! ¡No sois dignos del sol que os alum- 1959) Català en general, després de les contínues vexacions que bra!" (Governador militar Aymat, 1939). - Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a l'Eu- hem patit. - Depuració de mestres i vigiláncia contra l'ús del catalá (1939). rovisió (1968). - Ordre sobre la castellanització de la toponímia i prohibint "Cataluña fué ocupada por Felipe IV, fué ocupada por - "Que se actue y los instrumentos se escrivan en la lengua la retolació, anuncis, marques i noms comercials en català Felipe V, que la venció, fué bombardeada por el general castellana. Y que de oy en ade- Espartero, que era un general lante no se permita imprimir libro revolucionario, y la ocupamos alguno en otro idioma que caste- en 1939 y estamos dispuestos a llano" (Balears, 1717). volverla a ocupar tantas veces - "Pondrá [el corregidor] el mayor como sea necesario y para ello cuidado en introducir la lengua estoy dispuesto a coger de nuevo castellana, a cuyo fin dará las pro- el fusil. Por consiguiente, ya videncias más templadas y disi- saben ustedes a que atenerse, y muladas para que se consiga el aquí tengo el mosquete para efecto sin que se note el cuida- volverlo a utilizar" (Manuel do" (724). Fraga, 1968). Capellà mallorquí a la presó per - La mesa del Senat estableix que haver predicat en català (1773). és prohibit parlar-hi en català i "En ningún teatro de Espanya se impedeix que es debati la qües- podrán representar, cantar, ni bay- tió (1988). lar piezas que no sean en idioma - El ministeri de Transports impe- castellano" (1801). deix la recepció de TV3 al País - El Govern Superior Polític de les Valencià en concedir a TV9 la Balears dóna ordres de no utilit- mateixa freqüència d'emissió zar el català a les escoles (1837). (1989). - Es fan llevar els epitafis en català - "Hay que fomentar la emigración al cementiri de Barcelona (1838). de gentes de habla castellana a Llei Moyano d'Instrucció Públi- Cataluña y Valencia para así ase- ca, la qual només el castellà a les gurar el mantenimiento del sen- escoles (1857). timiento español que comporta" - Es tradueix el nom dels carrers de (L. Calvo Sotelo, 1983). Palma (1862). "El simple hecho de ser ministro - Llei del Registre Civil que hi priva de todos los españoles obliga a l'ús del català (1870). todos a que se dirijan a mi en la - No té reconeixement oficial la El príncep Juan Carlos en el moment de jurar els "Principios del Movimiento", acte d'acceptació de la successió lengua oficial del Estado" (J. M. documentació privada i el tràfic de Franco, el 2 de juliol de 1969. Maravall, 1984). nnn•nn•••. DEMANAM: - Que el mateix Juan Carlos I rectifiqui en persona les seves pròpies paraules, ja que el fet que sigui "irresponsable" davant la llei no suposa que no sàpiga llegir ni que sigui incapaç d'entendre el significat dels discursos que li escriuen els seus assessors. - Que cap ciutadà honrat del País Català acudi a cap acte institucional públic ni a cap convit privat per afalagar el rei Borbó. 1 2 15 DE MAIG DEL 2001 1'112'11 POLIGON DE SON CASTELLO Fa 27 anys que en Joan Rodríguez va Fa 3 anys que en Julia González i el obrir la Fusteria JUBE al Rafal Nou i Fa 4 anys que en Jaume Barceló i en seu fill Juanjo regenten el Taller de Xapa en fa 19 que se va traslladar al Vial son Fa 30 anys que en Caries López i en Bernat Alorda feren societat per fundar i Pintura Munar al Polígon de son Cas- Fa mig any que en Domingo Garcia ha Rigo del Polígon de son Castelló. El Manuel Lozano obriren la fusteria López el Taller d'Electromecánica Barceló al telló. La propietaria és la seva dona Fran- obert el Taller Balear de Xapa i Pintu- seu germà Benet és el seu soci. Tel. —Lozano a son Castelló. Tel. 971 295 Polígon de son Castelló. Tel. 971 431 cesca Munar. Tel. 607 340 256 ra a son Castelló. Tel. 971 430 471 971 909 825i 589 578 dels Borbons va entrar a sang i La Feria de Abril i Foc i Fum foc a la nostra terra. les forces d'ocupació * En Bojan Brezigar és el direc- MATEU MARIO DE SANT JOAN tor del diari Primorski amb un espanyol tiratge d'unes 11.000 còpies, una PERE FELIP I BUADES majoria de lectors subscriptors * Paraula de rei no pot mentir, podia enfrontar-se amb ells, ja i unes subvencions que arriben Ja hi tornam a ser amb la Feria seves toles i les seves carmes, diuen les nostres rondalles. Eren que se rodejaven d'exèrcits al 75% del producte. És també de Abril, l'espectacle més gran, per suposat d'Espanya. Crida uns altres temps en que teniem poderosos, al menys els ridi- el cap de l'Oficina Europea per cultural, lingüístic i costumista l'atenció l'oblit a que sotmeten reis propis, reis mítics amb qui culitzava tant com podia enca- a les Llengües Menys Empra- realitzat per les forces d ' ocupa- les cultures de les altres nacions guanyavem batalles. Els reis de ra que l'església, sempre al seu des, des de la qual lluita per evi- ció espanyoles aposentades a les del seu Estat. Mai veureu jotes nom Jaume, i Pere. Eren els nos- costat els tingués present en les tar que els processos de globa- nostres illes, a la resta de Cata- aragoneses, les sardanes catala- tres reis i no mentien. Ara, no seves oracions. Record a la lització esdevinguin letals per lunya, a Euskadi, a Galicia. nes o les munheires gallegues. en tenim de rei, però el rei dels meya padrina de sa Sínia que a la identitat de les minories lin- Els mallorquins sensibilit- En canvi les nostres autori- espanyols que regna damunt abans de la Iletania del rosari güístiques. zats ens adonam del greuge com- tats i la iniciativa privada, si que nosaltres, menteix com un ber- (recordau allò de "familia que En una entrevista al diari Bale- paratiu que s'està fent amb nosal- potencien i subvencionen les gant. Diu que mai ens ha impo- reza unida, permanece unida" ars diu que "la persona que com- tres, amb el dret que tenim de Ferias de Abril i altres mostres sat la llengua castellana quant dels anys cinquanta?) resava pra un diari o el llegeix en un gaudir de les nostres pròpies fes- de la cultura espanyola. des de fa prop de tres segles la aquella oració que deia"(...) vos establiment públic está identi- tes i del deure que tenen les nos- Sens dubte que no existirien seva família borbona i france- pregam pels malalts, i captius ficat amb un grup, que no neces- tres institucions de potenciar- aquestes festes si no fos per l'ex- sa ha signat centenars d'edic- cristians, i navegants, i encar- sariament mb un partit, però si les. traordinária ajuda que donen els tes contra la llengua catalana i cerats. Per la vida i salut de nos- una política. És com portar l'Es- Ara, ve a rotlle recordar els ajuntaments del PP de Ciutat de a favor de la llengua castella- tre'n catòlic monarca i la reial trella de David llegir un diari indignants successos de l'any Mallorca, Inca i altres. Ni tam- na. El rei dels espanyols és un victòria de les seves en llengua minoritzada, a una passat a Inca, amb motiu de la poc seria tan fácil la seva orga- mentider. armes(...). plaça o a un local públic, a una presència a les portes del recin- nització de no ser la decisiva Perquè els reis espanyols ens De totes maneres, la gent, temia oficina.
Load more

Recommended publications
  • Francesc Dalmau: De Normandia a Palamós Bibliografia DIPÒSIT LEGAL ISBN 9788460673095 B 27928-2015 I
    Francesc Dalmau i Norat (Girona, 1915 - Palamós, 2003), fou com el seu pare, Laureà Dalmau i Pla, metge i diputat d’Esquerra al Parlament de Catalunya (1980-1984). I alcalde de Palamós (1983-1985), vila que el declarà fill adoptiu. Membre de la generació republicana compromesa amb els ideals d’una Catalunya lliure en una Europa democràtica, lluità com a soldat de l’exèrcit republicà a la Guerra Civil i com a soldat de l’exèrcit britànic a la Segona Guerra Mundial, prenent part en l’operació militar de majors dimensions de la història, el desembarcament de Normandia. FRANCESC MARCO PALAU MARCO FRANCESC DE NORMANDIA A PALAMÓS DE NORMANDIA A PALAMÓS Francesc Marco Palau (Tarragona, 1989) Historiador. Llicenciat en Història per la Universitat Rovira i Virgili i màster en Història de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona. Realitzà una estada acadèmica a la Universitat de València. Actualment és doctorand en Història comparada, política i social a la UAB. Columnista de premsa i opinador en diversos mitjans de comunicació, ha publi- cat articles acadèmics i de divulgació en referència a les tipologies culturals i polítiques del catalanisme, així com d’art contemporani català. Entre els seus llibres destaca Josep Rahola. Una veu catalanista d’esquerres al Senat (2014). DALMAU FRANCESC FRANCESC DALMAU. DALMAU. FRANCESC Palamós, maig de 1994 Francesc Dalmau fotografiat a casa seva per a un reportatge publicat al suplement dominical de El País amb motiu del 50è aniversari del desembarcament de Normandia. Llueix les quatre medalles atorgades per l’exèrcit britànic per la seva participació a la Segona Guerra Mundial.
    [Show full text]
  • Nosaltres Sols: La Revolta Irlandesa a Catalunya (1910-1923)
    NOSALTRES SOLS: LA REVOLTA IRLANDESA A CATALUNYA (1910-1923) Joan-Caries Ferrer i Pont Tesi Doctoral Dirigida peí Doctor Josep Termes Setembre2001 Instituí Universitari d'História Jaume Vicens Vives Universitat Pompeu Fabra NOSALTRES SOLS: LA REVOLTA IRLANDESA A CATALUNYA (1910-1923) Joan-Caries Ferrer i Pont Tesi Doctoral Dirigida peí Doctor Josep Termes Setembre2001 Instituí Universitari d'História Jaume Vicens Vives Universitat Pompeu Fabra r Index PRÓLEG 3 1. INTRODUCCIÓ 8 2.1. Estats, Nacions, Regions: una qüestió de noms 11 2.2. Nació i Estat: Catalunya i Espanya 24 2.3. Obrcr i Patria: El nacionalisme cátala i elsaltres 25 2. IRLANDESOS 32 2.1. La tradició anglo-irlandesa 32 2.2. Antcccdcnts: de les societais secretes a O'Connell 38 2.3. El traidor i el Patriota 41 2.4. La Nació per fer. Fenianismei Constitucional i sme 45 2.5. La Lliga de la Terra: Michael Davitt i Charles Stewart Parnell 46 3. ELS CATALANISTES: LA RENAIXENQA I EL MODEL IRLANDÉS 50 4. REDMOND I EL HOME RULE 61 4.1. John Redmond i el nou Partit Nacionalista 61 4.2. L'alianga Liberal-Nacionalista i el Tercer projecte de Home Rule 62 4.3. L'Unionisinei l'organització de laUVF 64 5. DEL HOME RULE A LA CAMPANYA DEL' AUTONOMÍA 69 5.1. La Lliga Regionalista i el Home Rule 76 5.2. Lacomplcxitatd'Irlanda: el cas de TUlstcr 79 5.3. Espanya i l'Autonomia 81 5.4. Cambó: el Parnell Cátala 83 6. NOSALTRES SOLS 86 6.1. El/?ev;Ví7/Gaélic i la Renaixenga 86 6.2.
    [Show full text]
  • 47 II Trimestre Del 2004 Any XIV 4 Euros
    Llengua Nacional núm. 47 II trimestre del 2004 any XIV 4 euros La piuladissa identitària La llengua i el món del mar Adagis i modismes malmesos El deure de conèixer el català i el dret d’usar-lo EDITORIAL Paraules i futur Com a editorial d’aquest número ens plau de reproduir, donat el seu interès i la consonància amb la línia de LLENGUA NACIONAL , el manifest del Centre Català del PEN Club destinat a ser distribuït als escriptors visitants del Fòrum de les Cultures de Barcelona. ls països de parla catalana han quan els països de parla catalana són pri - après durament el valor de les vats de crear les condicions adequades E paraules, perquè han hagut de per a integrar socialment i lingüística - defensar la seva llengua en cir - ment els immigrants, quan la globalit - cumstàncies molt hostils. Durant zació tendeix a devaluar les llengües segles, el català ha estat prohibit a l’es - minoritàries, cal que com a escriptors i cola i ha estat exclòs de les institucions com a ciutadans ens comprometem a públiques amb la deliberada voluntat de preservar-la. reduir-lo a un ús vergonyant. Durant Una llengua que és a hores d’ara par - segles també, s’ha privat la societat lada per quinze milions de ciutadans, que catalana dels signes que la identificaven s’ensenya a les escoles, i amb la qual com a comunitat i s’ha dificultat així la s’editen 7.000 títols nous cada any, té integració social i lingüística de les suc - futur. Cal, però, que continuï essent el cessives onades migratòries que han tresor comunicatiu i expressiu que hem arribat al país els darrers dos segles heretat.
    [Show full text]
  • From Regional Sports Rivalry to Separatist Politics
    Syracuse University SURFACE Syracuse University Honors Program Capstone Syracuse University Honors Program Capstone Projects Projects Spring 5-5-2015 More Than Just A Game: From Regional Sports Rivalry to Separatist Politics Ruitong Zhou Syracuse University Follow this and additional works at: https://surface.syr.edu/honors_capstone Part of the Advertising and Promotion Management Commons Recommended Citation Zhou, Ruitong, "More Than Just A Game: From Regional Sports Rivalry to Separatist Politics" (2015). Syracuse University Honors Program Capstone Projects. 901. https://surface.syr.edu/honors_capstone/901 This Honors Capstone Project is brought to you for free and open access by the Syracuse University Honors Program Capstone Projects at SURFACE. It has been accepted for inclusion in Syracuse University Honors Program Capstone Projects by an authorized administrator of SURFACE. For more information, please contact [email protected]. More Than Just A Game: From Regional Sports Rivalry to Separatist Politics A Capstone Project Submitted in Partial Fulfillment of the Requirements of the Renée Crown University Honors Program at Syracuse University Ruitong Zhou Candidate for Bachelor of Arts Degree and Renée Crown University Honors May 2015 Honors Capstone Project in: Public Relations, International Relations, and Political Science Capstone Project Advisor: _______________________ Professor Joan Deppa Capstone Project Reader: _______________________ Professor Dieter Roberto Kuehl Honors Director: _______________________ Stephen Kuusisto, Director Date: [April 20, 2015] i Abstract In the Capstone, I will explore one of the most intense football clashes in history: El Clásico (The Classic), which refers to a match-up between Real Madrid C.F. and FC Barcelona. When these most successful football clubs meet on the field for 90 minutes of intense action, it soon becomes very clear that this is much more than just a game or just sports.
    [Show full text]
  • What Catalans Want “Could Catalonia Become Europe’S Next State?”
    Sample What Catalans Want “Could Catalonia become Europe’s next State?” Interviews by Toni Strubell Photographs by Lluís Brunet Cwwatwa.caltoalnoniaaprePssr.ceomss What Catalans Want, by Toni Strubell with Photographs by Lluís Brunet http://www.WhatCatalansWant.cat Published by Catalonia Press http://www.cataloniapress.com Ashfield, Massachusetts, USA Copyright for text © 2011 by Toni Strubell Copyright for photographs © 2011 by Lluís Brunet Notice of Rights All rights reserved. No part of this book may be reproduced or transmitted in any form by any means, electronic, mechanical, photocopying, record- ing, or otherwise, without the prior written permission of the publisher. For information on getting permission for reprints and excerpts, contact liz@ elizabethcastro.com. Notice of Liability The information in this book is distributed on an “As Is” basis without war- ranty. While every precaution has been taken in the preparation of the book, the author/publisher will have no liability to any person or entity with respect to any loss or damage caused or alleged to be caused directly or indirectly by the instructions contained in this book or by the computer software and hardware products described in it. Library of Congress Control Number: 2011930814 ISBN Print - Color edition: 978-1-61150-009-7 Print - Black and White edition: 978-1-61150-011-0 EPUB: 978-1-61150-012-7 Kindle/Mobi: 978-1-61150-013-4 Contents Prologue: Colm Tóibín 5 Note from the Author 13 Culture 131 Jennifer Berengueras 132 Country 17 Bernat Joan 138 Jordi Portabella 144 Carles Boix 18 Oleguer Presas 150 Salvador Cardús 24 Joan Solà 156 Eliseu Climent 30 Xavier Vinyals 162 Joan Laporta 36 Alfons López Tena 42 José Montilla 48 Media 169 Jordi Pujol 54 Montserrat Armengou 170 Joan Ramon Resina 60 Josep Gifreu 176 Pedro Morón de la Fuente 182 Economy 67 Vicent Partal 188 Vicent Sanchis 194 Germà Bel 68 Joaquim Boixareu 74 Josep Mateu 80 Foreign insights 201 Xavier Sala-i-Martin 86 Helena Buffery 202 Elisenda Paluzie 92 Susan DiGiacomo 208 Dr.
    [Show full text]
  • De Mallorca 4 ANTIC S'arenal DE MALLORCA EL DIARI DELS MALLORQUINS
    de Mallorca 4 ANTIC S'ARENAL DE MALLORCA EL DIARI DELS MALLORQUINS ANY XV. NÚMERO 332 1 DE FEBRER DE 1996 PREU: 200 PTS anys Ileials a Mallorca Expedient obert a "Goliat" Nigorra Hisenda dóna la raó a Joan Lluís Gamundí Sant Joan. Mateu Joan i Florit, director, editor i repartidor de L'ESTEL de Na Maria Perelló de s'Arenal va Mallorca, durant el sopar a Can Tronca on se celebraren 15 anys de perio- obrir ara fa dos anys la botiga disme per Mallorca i el català. A la fotografia, Mateu Joan dient unes parau- Aventura i Risc: esports d'aventu- les als assistents acompanyat de Cecili Buele i de Mónica Pastor. ra, d'escalada, submarinisme i armeria al carrer dels Reis Catòlics de Ciutat. Diu que els seus clients "Goliat" Nigorra i "David" Gamundf (Més informació a la página 7.) no són precisament els indepen- dentistes, sinó tot el contrari, són Combat de Glosadors els espanyols i els de les dretes populars. Animam els lectors de L'ESTEL, que no són precisament Dissabte dia 6 de gener els nostres amics de la revista de Calonge . Dies els espanyols, a visitar aquesta i Coses va celebrar haver arribat al núm. 50 amb un combat de glosadors botiga i posar-se al dia. entre Joan Planisi de Can Picafort i Antoni Socias de sa Pobla, i amb un conferència de Bici Majoral titulada Introducció al alón dels glosadors. Especial dedicat a la comarca de (1)fh LP(TribLi. Si vos ha agradat, telefonau al 26 50 05 i el vos En Joan Agulló, en Samuel Shosham i en Francesc Mulet s'han associat en enviarem cada quin- cooperativa i han construït els vivers més grans de Mallorca: tres quarte- rades a can Eixut, devora Son Ferriol, on els pagesos, els jubilats i els ze dies.
    [Show full text]
  • El Moment De Dir Prou
    TONI STRUBELL I TRUETA El moment de dir prou La manifesta incompatibilitat amb Espanya Pròleg de Francesco COSSIGA Epíleg de Henry ETTINGHAUSEN L L E I D A, 2 0 0 8 © Antoni Strubell i Trueta, 2008 © del pròleg: Francesco Cossiga, 2008 © de l’epíleg: Henry Ettinghausen, 2008 © Fotos coberta: J. A. Samaranch i Martin Villa (Agencia Efe); José Montilla i Carme Chacon (Oriol Duran, El Punt); Volem TV3 (Oriol Duran, El Punt); Albert Boadella (David Brugué, El Punt). © d’aquesta edició: Pagès Editors, S.L., 2008 Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida www.pageseditors.com [email protected] Primera edició: juliol de 2008 ISBN: 978-84-9779-857-0 Dipòsit legal: L-1105-2008 Imprès a Arts Gràfiques Bobalà, S.L. Enquadernació: Fontanet És prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, sense la prèvia autorització de la casa editora. INTRODUCCIÓ El meu avi, el doctor Josep Trueta, va desenvolupar una tècnica de medicina de guerra que es basava en l’extirpació dels teixits morts d’una ferida traumàtica per salvar la vida del pacient. L’operació, consistent en la ràpida i total eliminació dels focus d’infecció, permetia la plena reconstitució higiènica del cos ferit evitant així una posterior gangrena mortífera. Aquest procediment curatiu va fer fortuna i va salvar moltes vides. Traslladat al camp de la política, el tractament po- dria ser vist com un equivalent d’allò que molts catalans ens pensàvem que passaria a la fi del franquisme, un remei regenerador que fes que la nostra nació superés la dictadura i reenganxés amb la seva història anterior a Franco.
    [Show full text]
  • Memòria IRL 2009
    Institut Ramon Llull. Memòria 2009 MEMÒRIA DE L’INSTITUT RAMON LLULL 2009 0. L’INSTITUT RAMON LLULL ..............................................................13 1. ÀReA de LLeNGUA I UNIVeRSITATS �����������������������������������������������17 1.1. Funcions �������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������� 17 1.2. Activitats ������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������� 17 1.2.1. Cooperació Institucional �������������������������������������������������������������������������������������� 17 1.2.1.1. Xarxa Vives d’Universitats ...................................................................17 1.2.1.2. Comissió Assessora ������������������������������������������������������������������������������18 1.2.1.3. Premi Internacional Ramon Llull ��������������������������������������������������������18 1.2.2. Xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior ����������������������������������������������19 1.2.2.1. Programa d’ajuts a la docència d’estudis catalans ������������������������������19 1.2.2.2. Programa d’activitats acadèmiques i culturals ���������������������������������� 29 1.2.2.3. Programa de promoció de la recerca en estudis catalans �������������������37 1.2.3. Promoció de la catalanística ������������������������������������������������������������������������������� 39 1.2.3.1. Associacions de catalanística ��������������������������������������������������������������
    [Show full text]
  • Del Cas Dels Catalans Al Cas De Catalunya
    DDelel CCasas ddelsels CCatalansatalans aall CCasas ddee CCatalunyaatalunya Josep Cruanyes i Tor, Josep Ferrer i Ferrer, Jordi Miravet i Sanç, Jaume Manel Oronich i Miravet, Agustí Soler i Regàs, Xabier Strubell i Pastor i Toni Strubell i Trueta. 1 Del Cas dels Catalans al Cas de Catalunya Josep Cruanyes i Tor, Josep Ferrer i Ferrer, Jordi Miravet i Sanç, Jaume Manel Oronich i Miravet, Agustí Soler i Regàs, Xabier Strubell i Pastor i Toni Strubell i Trueta. 1 Primera edició: 2016 © Agustí Soler i Regàs 2016 Coberta i maquetació: Pere Vinyeta i Obiols Disseny gràfi c: Mercè Castillon i Vilar Arxiu fotogràfi c: Montserrat Manent Memorial 1714 Moviment civil 11 de setembre As. Francesc de Castellví Imprès a Impremta Badia carrer de Pintor Fortuny 16, 08001 – Barcelona Dipòsit legal: B. 14798 / 2016 2 Índex 1. Introducció Jaume Manel Oronich i Miravet.............................. 5 2. El Cas dels catalans Agustí Soler i Regàs .................................................. 9 3. Josep Moragues, el diable del Montseny Xabier Strubell i Pastor ............................................. 27 4. El Memorial de Greuges de 1760 i el seu signifi cat Jordi Miravet i Sanç................................................... 39 5. JosepNarcís Roca i Farreras Toni Strubell i Trueta ................................................ 55 6. La primera proclamació de l'Estat Català: 1873 Josep Ferrer i Ferrer .................................................. 69 7. El Memorial de Greuges a Alfons XII de 1885 Josep Cruanyes i Tor ................................................. 79 8. La Solidaritat Catalana Josep Cruanyes i Tor ................................................. 91 9. La proclamació de la República Catalana Agustí Soler i Regàs .................................................. 105 10. El Cas de Catalunya Jordi Miravet i Sanç................................................... 121 11. Ressorgiment de l'independentisme després de 1939 Josep Ferrer i Ferrer .................................................
    [Show full text]
  • Aquí Hi Ha D'anar
    CAPÍTOL 3 Es crea la Comissió de la Dignitat Les coses no surten així com així, sinó que hi ha d’haver algú que decideixi moure-les, sobretot si es pretén endegar una iniciativa tan agosarada i ambiciosa com és la Comissió de la Dignitat i el seu objectiu d’aconseguir el retorn dels arxius catalans coneguts com els «papers de Salamanca». La iniciativa, en efecte, no surt del no-res, i segueix una trajectòria marcada clarament en els seus orígens per la tossuderia dels seus fundadors. A finals del mes d’octubre de 2001, en Toni Strubell i Trueta i en Julià Garcia i Muntané van donar a llum a la idea en una trobada a Torredembarra. En el transcurs de la conversa se suscità el tema de la preocupant notícia que havia aparegut al diari El País sobre l’exposició de documents catalans segrestats a Salamanca que hom pretenia de fer durant els fastos de Salamanca 2002, Ciudad Europea de la Cultura. Després de la trobada els dos van cercar més informació sobre els actes que hi havia programats a Salamanca per commemorar la capitalitat cultural. Amb el pas del temps també se'ls va revelar la conveniència de recordar als ciutadans de Catalunya una de les moltes ferides obertes d’ençà de la Guerra Civil, la dels "Papers de Salamanca". Des de l’any 1995 –que es va estar proper a recuperar-los– no se n’havia tornat a parlar gaire. Per aquest motiu, els promotors van fer córrer per Internet un breu escrit perquè servís de toc d’alerta als receptors del missatge que titllava la possible exposició dels arxius catalans a Salamanca com d’«escarni»: «Quan el 1939 les tropes colpistes guanyaren la guerra, amb la consegüent pèrdua de les llibertats del nostre poble, els arxius de la Generalitat republicana van ser confiscats i portats a Salamanca.
    [Show full text]
  • Iafor Journal of Cultural Studies
    the iafor journal of cultural studies Volume 4 – Issue 1 – Spring 2019 Editor: Holger Briel ISSN: 2187-4905 The IAFOR Journal of Cultural Studies Volume 4 – Issue – 1 IAFOR Publications IAFOR Journal of Cultural Studies Editor Holger Briel, Xi’an Jiaotong-Liverpool University Editorial Board Senka Anastasova, Ss. Cyril and Methodius University, Republic of MaCedonia Yasue Arimitsu, Doshisha University, Kyoto, Japan Sue Ballyn, University of Barcelona, Spain Gaurav Desai, University of MiChigan, USA Gerard Goggin, University of Sydney, Australia Florence Graezer-Bideau, ÉCole PolyteChnique Fédérale de Lausanne, Switzerland Donald E. Hall, Lehigh University, USA Stephen HutChings, University of Manchester, UK Eirini Kapsidou, Independent SCholar, Belgium Graham Matthews, Nanyang TeChnological University, Singapore Baden Offord, Curtin University, Australia TaCe HedriCk, University of Florida, USA Christiaan De Beukelaer, University of Melbourne, Australia Katy Khan, University of South Africa, South AfriCa Production Assistant Nelson Omenugha Published by The International Academic Forum (IAFOR), Japan ExeCutive Editor: Joseph Haldane Managing Editor: Elena Mishieva PubliCations Manager: NiCk Potts IAFOR PubliCations Sakae 1-16-26 – 201, Naka Ward, Aichi, Japan 460-0008 IAFOR Journal of Cultural Studies Volume 4 – Issue 1 – Spring 2019 IAFOR PubliCations © Copyright 2019 ISSN: 2187-4905 Online: jocs.iafor.org Cover: Kylli Kittus @kyllik-unsplash IAFOR Journal of Cultural Studies Volume 4 – Issue 1 – Spring 2019 Edited by: Holger Briel Table
    [Show full text]
  • 1919-1996 Fèlix Cucurull
    BEN cucurull coberta tr 3/12/09 18:02 Pgina 1 C M Y CM MY CY CMY K Composicin Barcelona, octubre 2009 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Albó i Vidal de Llobatera, Imma Fèlix Cucurull, 1919-1996. – (Biblioteca de l’Esquerra Nacional) Bibliografia. Índexs ISBN 9788461349555 I. Fundació Josep Irla II. Títol III. Col·lecció: Biblioteca de l’Esquerra Nacional 1. Cucurull, Fèlix, 1919-1996 2. Escriptors catalans – S. XX – Biografia 3. Socialisme – Catalunya – Història – S. XX 929Cucurull, Fèlix La publicació d’aquesta obra ha rebut el suport del Centre d’Història Contemporània de Catalunya Fotografia de coberta cedida per Joaquim Cucurull Dipòsit legal: B-38.498-2009 ISBN: 978-84-613-4955-5 FÈLIX CUCURULL 1919-1996 IMMA ALBÓ SUMARI Orígens familiars i vida activa ................................................ 7 Breu record de l’obra novel·lística ........................................23 Passió per Portugal ............................................................39 Història i assaig polític ........................................................55 Compromís polític i cívic .......................................................71 Pervivència de la seva figura i obra ......................................85 Índex onomàstic .................................................................95 Índex d’organitzacions ...................................................... 105 Índex de publicacions periòdiques .....................................109 Bibliografia ....................................................................... 111 Obra
    [Show full text]