"Les ferides rebudes enforteixen i ennobleixen. Tota dolor soferta capacita per a comprendre millor. Els fracassos, les adversitats, donen mesura i : dimensió. Les dificultats de la vida A.P.P.E.0 aguditzen l'enginy, forgen ASSOCIACIO O ' 50 .100 200 km caràcters i templen voluntats. DE PUBLICACIONS PERInDIQUES Les llàgrimes plorades 4569 paisoscatalans.org/estel Superhoo 1 EN CATALÁ capaciten per veure-hi millor. 69.822,93 E MAIL [email protected] 01111111111111111M Poblacio Els sofriments aporten 11,257.632 hab. saviesa i transcendència" AN xx. NÚMERO 459 15 DE MAIG DEL 2001 PREU: 300 PTS - 1,80 euros

"Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes." (Paraules de Juan Carlos I en l'acte de lliurament del Premio Miguel de Cervantes a Francisco Umbral (Alcalá de Henares, 23 d'Abril de 2001)

Les referències següents, corresponents a personatges dotats comercial en català (1881). (1940). de poder polític o institucional en el si de l'Estat espanyol, Es prohibeix parlar en català per telèfon (1896). Al cementiri de Vilafranca del Penedès és retirada la lápi- demostren: - "Multa de DOSCIENTAS CINCUENTA PESETAS, por da d'un nínxol en català (1942). haber celebrado [...] una conferencia telefónica [...] en dia- - ¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el cata- 1. Que això és mentida perquè va contra la ciencia de la histò- lecto catalán." (1937). lán vuelva a ser de uso público?" (Governador civil Acedo ria. - "Si eres patriota habla español..., si no lo eres, fastídiate y Colunga, 1952). 2. Que aquests mots representen un menyspreu i un insult háblalo también." (1938). - "Todos los catalanes son una mierda" (Luis de Galinsoga, intolerable al poble mallorquí i a tots els ciutadans del País "¡Perros catalanes! ¡No sois dignos del sol que os alum- 1959) Català en general, després de les contínues vexacions que bra!" (Governador militar Aymat, 1939). - Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a l'Eu- hem patit. - Depuració de mestres i vigiláncia contra l'ús del catalá (1939). rovisió (1968). - Ordre sobre la castellanització de la toponímia i prohibint "Cataluña fué ocupada por Felipe IV, fué ocupada por - "Que se actue y los instrumentos se escrivan en la lengua la retolació, anuncis, marques i noms comercials en català Felipe V, que la venció, fué bombardeada por el general castellana. Y que de oy en ade- Espartero, que era un general lante no se permita imprimir libro revolucionario, y la ocupamos alguno en otro idioma que caste- en 1939 y estamos dispuestos a llano" (Balears, 1717). volverla a ocupar tantas veces - "Pondrá [el corregidor] el mayor como sea necesario y para ello cuidado en introducir la lengua estoy dispuesto a coger de nuevo castellana, a cuyo fin dará las pro- el fusil. Por consiguiente, ya videncias más templadas y disi- saben ustedes a que atenerse, y muladas para que se consiga el aquí tengo el mosquete para efecto sin que se note el cuida- volverlo a utilizar" (Manuel do" (724). Fraga, 1968). Capellà mallorquí a la presó per - La mesa del Senat estableix que haver predicat en català (1773). és prohibit parlar-hi en català i "En ningún teatro de Espanya se impedeix que es debati la qües- podrán representar, cantar, ni bay- tió (1988). lar piezas que no sean en idioma - El ministeri de Transports impe- castellano" (1801). deix la recepció de TV3 al País - El Govern Superior Polític de les Valencià en concedir a TV9 la Balears dóna ordres de no utilit- mateixa freqüència d'emissió zar el català a les escoles (1837). (1989). - Es fan llevar els epitafis en català - "Hay que fomentar la emigración al cementiri de Barcelona (1838). de gentes de habla castellana a Llei Moyano d'Instrucció Públi- Cataluña y Valencia para así ase- ca, la qual només el castellà a les gurar el mantenimiento del sen- escoles (1857). timiento español que comporta" - Es tradueix el nom dels carrers de (L. Calvo Sotelo, 1983). Palma (1862). "El simple hecho de ser ministro - Llei del Registre Civil que hi priva de todos los españoles obliga a l'ús del català (1870). todos a que se dirijan a mi en la - No té reconeixement oficial la El príncep Juan Carlos en el moment de jurar els "Principios del Movimiento", acte d'acceptació de la successió lengua oficial del Estado" (J. M. documentació privada i el tràfic de Franco, el 2 de juliol de 1969. Maravall, 1984).

nnn•nn•••. DEMANAM: - Que el mateix Juan Carlos I rectifiqui en persona les seves pròpies paraules, ja que el fet que sigui "irresponsable" davant la llei no suposa que no sàpiga llegir ni que sigui incapaç d'entendre el significat dels discursos que li escriuen els seus assessors. - Que cap ciutadà honrat del País Català acudi a cap acte institucional públic ni a cap convit privat per afalagar el rei Borbó. 1 2 15 DE MAIG DEL 2001 1'112'11

POLIGON DE SON CASTELLO

Fa 27 anys que en Joan Rodríguez va Fa 3 anys que en Julia González i el obrir la Fusteria JUBE al Rafal Nou i Fa 4 anys que en Jaume Barceló i en seu fill Juanjo regenten el Taller de Xapa en fa 19 que se va traslladar al Vial son Fa 30 anys que en Caries López i en Bernat Alorda feren societat per fundar i Pintura Munar al Polígon de son Cas- Fa mig any que en Domingo Garcia ha Rigo del Polígon de son Castelló. El Manuel Lozano obriren la fusteria López el Taller d'Electromecánica Barceló al telló. La propietaria és la seva dona Fran- obert el Taller Balear de Xapa i Pintu- seu germà Benet és el seu soci. Tel. —Lozano a son Castelló. Tel. 971 295 Polígon de son Castelló. Tel. 971 431 cesca Munar. Tel. 607 340 256 ra a son Castelló. Tel. 971 430 471 971 909 825i 589 578

dels Borbons va entrar a sang i La Feria de Abril i Foc i Fum foc a la nostra terra. les forces d'ocupació * En Bojan Brezigar és el direc- MATEU MARIO DE SANT JOAN tor del diari Primorski amb un espanyol tiratge d'unes 11.000 còpies, una PERE FELIP I BUADES majoria de lectors subscriptors * Paraula de rei no pot mentir, podia enfrontar-se amb ells, ja i unes subvencions que arriben Ja hi tornam a ser amb la Feria seves toles i les seves carmes, diuen les nostres rondalles. Eren que se rodejaven d'exèrcits al 75% del producte. És també de Abril, l'espectacle més gran, per suposat d'Espanya. Crida uns altres temps en que teniem poderosos, al menys els ridi- el cap de l'Oficina Europea per cultural, lingüístic i costumista l'atenció l'oblit a que sotmeten reis propis, reis mítics amb qui culitzava tant com podia enca- a les Llengües Menys Empra- realitzat per les forces d ' ocupa- les cultures de les altres nacions guanyavem batalles. Els reis de ra que l'església, sempre al seu des, des de la qual lluita per evi- ció espanyoles aposentades a les del seu Estat. Mai veureu jotes nom Jaume, i Pere. Eren els nos- costat els tingués present en les tar que els processos de globa- nostres illes, a la resta de Cata- aragoneses, les sardanes catala- tres reis i no mentien. Ara, no seves oracions. Record a la lització esdevinguin letals per lunya, a Euskadi, a Galicia. nes o les munheires gallegues. en tenim de rei, però el rei dels meya padrina de sa Sínia que a la identitat de les minories lin- Els mallorquins sensibilit- En canvi les nostres autori- espanyols que regna damunt abans de la Iletania del rosari güístiques. zats ens adonam del greuge com- tats i la iniciativa privada, si que nosaltres, menteix com un ber- (recordau allò de "familia que En una entrevista al diari Bale- paratiu que s'està fent amb nosal- potencien i subvencionen les gant. Diu que mai ens ha impo- reza unida, permanece unida" ars diu que "la persona que com- tres, amb el dret que tenim de Ferias de Abril i altres mostres sat la llengua castellana quant dels anys cinquanta?) resava pra un diari o el llegeix en un gaudir de les nostres pròpies fes- de la cultura espanyola. des de fa prop de tres segles la aquella oració que deia"(...) vos establiment públic está identi- tes i del deure que tenen les nos- Sens dubte que no existirien seva família borbona i france- pregam pels malalts, i captius ficat amb un grup, que no neces- tres institucions de potenciar- aquestes festes si no fos per l'ex- sa ha signat centenars d'edic- cristians, i navegants, i encar- sariament mb un partit, però si les. traordinária ajuda que donen els tes contra la llengua catalana i cerats. Per la vida i salut de nos- una política. És com portar l'Es- Ara, ve a rotlle recordar els ajuntaments del PP de Ciutat de

a favor de la llengua castella- tre'n catòlic monarca i la reial trella de David llegir un diari indignants successos de l'any Mallorca, Inca i altres. . Ni tam- na. El rei dels espanyols és un victòria de les seves en llengua minoritzada, a una passat a Inca, amb motiu de la poc seria tan fácil la seva orga- mentider. armes(...). plaça o a un local públic, a una presència a les portes del recin- nització de no ser la decisiva Perquè els reis espanyols ens De totes maneres, la gent, temia oficina. És com dir que un és te de la Feria de Abril d'un grup ajuda que aporta el poder econó- feren la guerra des d'abans del als reis espanyols, especialment eslové, serbi, català, basc. I la de mallorquins vestits a l'antiga mic d'ocupació espanyol com el Rei en Jaume i fins els nostres després de les derrotes patides gent no vol ésser identificada. que foren reprimits per la Guar- Grupo Fer de Promocions Immo- dies, ajudats quasi sempre per a les germanies i a la guerra de Gent que petany a un poble dia Civil i posteriorment multats biliàries que omple de ciment les França i pel Vaticà. I llavors el Successió i tenia aquest adagi. minoritzat, no vol ésser identi- ,1A)9r la representat del Govern nostres ciutat i pobles. poble també els esmentava en "Qui pledeja amb Déu, amb el ficada pn públic. I això és un espanyol senyora Cirer, pel pecat Alió que més indigna és quan les seves rondalles i deia: Això rejo amb son pare, sempre perd". problema molt seriós. Hem vist de reivindicar una realitat dife- ens adonam de les dificultats per era un rei, que pelava faves, i Els reis forasters ens venceren, com els nostres lectors volen rent de la de Ellos que tenen la organitzar qualsevol event de la queien ses baves a dins es ribell. ens damnaren, i ens robaren rebre el diaria ca seva i no com- seva que no és la nostra. nostra cultura amb els nostres I és que els reis, a força de casar- sempre que volgueren i el poble, prar-lo; amb la primera obció Evidentment, sa seva cultu- balls, les nostres cançons, els nos- se amb la seva mateixa famí- que no era beneit, ho sabia. Com estan identificats com a grup. ra del fandango, les sevillanes, tres dimonis i els nostres lia, naixien idiotes, o excèntrics, sap de la persecució que ha patit Ara sabem perquè hem hagut el finito, la Macarena, la Virgen gegants... als qui es negada qual- o malalts. I la gent, com que no la seva llengua des que la saga de retirar l'Estel dels quioscos deIr Rocio, la pandereta, el ball sevol classe d'ajuda económica d'Eivissa je Menorca perquè per soleares, les romeries de la o d'organització, tant per part de no sen venia cap. Ara sabem per- Blanca Paloma el toreo i el Viva les autoritats com de la iniciati- qué en duiem 50 exemplars a Espanya i olé. va privada. la distribuidora i ens en tronen Allò que passa és que el poder No hi ha cap voluntat del la meitat. La gent, no vol com- polític que está a Madrid vol sim- Grupo Fer, d'ajudar a promo- prar diaris en mallorquí a Mallor- plificar i globalitzar tot allò cionar festes autòctones. Allá ca ni els voten Ilegir en public espanyol amb aquests exponents ells amb la seva total identifica- perque els identifica com a folclorics del sud de la penínsu- ció amb lo foraster. Al cap i a la mallorquins, en canvi comprem la, potentiant los per tot l'Estat fi, ells són forasters. Allò que de diaris castellans i els llegeixen i especialment allá on hi ha una veritat indigna és que no hi hagi en públic sense cap problema. cultura diferent de la seva amb a Mallorca cap empresa mallor- ¡ si algum bar o restaumt hi está el propòsit final de suplantar la quina capaç de fer lo mateix que subscrit, no el deixa dins l'es- nostra cultura per la seva. fa el Grupo Fer per la promoció tabliment, el te pera ell i la seva D'aquesta manera ens donen de lo nostro. En una paraula, si familia. Desgràcies que ens pas- per les televisions espanyoles és indignant que a la nostra terra sen als pobles minoritzats i programes i més programes que se promocioni tant lo foraster, vençuts com el nostre. potencien allò espanyol. Els seus més indignant és que ningú pro- balls, les seves guitarres, les mocioni lo nostre. 1'1111'11 15 DE MAIG DEL 2001 3

N S A R DIN A

Fa mig any que n'Olaia Llabata regen- ta Sa Bodega a son Sardina. El seu Fa 6 anys que en Jordi Carbonell regenta el Forn Nou a son Sardina. Abans el home, que és pintor i te una exposició tenia la família Estarelles que l'havia obert feia 240 anys. És un forn i pastisse- Fa 20 anys que na Roser Roman regenta el Forn Planissi a son Sardina. A la foto permanent al local, l'ajuda a estones. ria artesanal amb foc de llenya. Té sucursals al carrer de sant Vicenç de Paül i amb la seva filia Ester. Tel. 971 439 090 Tel. 971 438 599 al Secar de la Real. Tel. 971 769 469 Capitalisme 1 patriarcat: l'opressió de la dona

La immensa majoria d'estu- tal i assegurar el sistema patriar- El neoliberalisme té la fun- vencions i descomptes oficials xisténcia, als pobles oprimits dis crítics que analitzen la qües- cal, relegitimant els seus valors ció clau d'augmentar els bene- en base al nombre de fills. d'organitzacions resistents, que tió de la dona es limiten a les , la familia i la religió. El clima ficis de la burgesia mentre empo- Valors tan reaccionaris com parteixen del sentiment col -lec- dones del «tercer món», ignorant artificial de la «guerra freda» va breix més la gran majoria de ara la castedat, la fidelitat tiu, de la participació de la dona o intentant dissimular la greu aportar la necessària dosi de pobres. Per això, són les franges monogámica de per vida, la famí- en la lluita d'alliberament, de la situació actual al «primer món». «terror psicològic de masses». La socials més oprimides , com la lia i el matrimoni oficials, sus- seua militància a multitud d'or- La participació de la dona va por a una nova guerra, aquest cop dona, qui pateixen especialment tenten aquesta política natalícia. ganismes i grups enfrontats al 'Es- ser essencial per yacer el nazis- nuclear, activà una remilitarit- l'augment de l'explotació. D'al- D'aquesta manera, la dona queda tat opressor amb les armes, dins me a Europa, tant pel que fa al zació intensa amb els correspo- tra banda, l'enriquiment dels rics empresonada a dins de la gàbia de les quals les dones hi juguen treball global com a la partici- nents plans de natalitat i reforça- exigeix mesures de reducció de familiar, creient que així col-labo- un paper fonamental. Per això el pació armada als països ocupats ment de la família autoritària que les despeses estatals, fonamen- ra a la «salvació d'occident» i sistema reforça les seues agres- pels nazis, on hi va haver exèr- va acabar per consolidar el talment dels serveis socials, assis- dels seus «valors eterns». La sions antifeministes. La dona cits guerrillers. Fins i tot a les patriarcat capitalista. tencials, educatius, sanitaris, etc. família es converteix en un dels pateix la manipulació per part de potències invasores, les dones van La irrupció de la TV i el La seua privatització va destinada fonamentals pous d'absorció de les forces desnacionalitzadores, tenir una actuació importantís- domini de la cultura yanki, dels al benefici dels rics. la conflictivitat i del malestar especialment quan són joves. El sima a la resistència interna. Per seus valors reaccionaris, junt Això repercuteix en un aug- social: el marit i els fills desca- «rol» femení, la feminitat en sí això, la propaganda oficial d'a- amb enreriment de les esque- ment de la anega diària de tre- rreguen les seues tensions sobre mateixa, a l'igual que el mascu- questes potències insistia al man- rres, pressionaren per a asfixiar ball de la dona, que ha de suplir la mare i les filles. És així com lí, és creat per les multinacionals teniment del patriarcat com a les esperances i somnis creats amb el seu esforç personal la desa- s'incrementen les agressions de la imatge i dels valors impe- mitjà d'impedir la participació durant la guerra. Amb tot, sec- parició de guarderies, centres de sexuals i corporals, afectives i rialistes, d'acord amb els crite- de les dones a la resistència clan- tors petits de dones yankis van jubilació, etc. Pea) la privatitza- emotives, no sols físiques. I per ris de la mundialització. Aquí hi destina. Estats aliats d'aquestes començar a concretar el femi- ció va lligada també a la des- a controlar el mite familiar i entra el debat sobre la violència potències, sobretot l'espanyol, nisme als seixanta. Eren nuclis protecció dels contractes de tre- assegurar-ne les funcions vitals, dels/les oprimits/des front a la dedicaven els seus esforços, sem- reduïts, d'extracció burgesa, però ball, especialment pel que fa a el sistema capitalista pressiona «pau mundial» imposada pel pre amb la benedicció eclesiás- van créixer i es van expandir. i la dona. Aquest empitjorament materialment, simbólica, propa- «nou ordre». El mite insosteni- tica, per impedir 1 'emancipació van començar a mantenir un con- suposa la irreversibilitat de la gandística, económica i política. ble del suposat pacifisme de la de la dona i la seua participació tacte amb les europees. Els infor- doble, o fins i tot triple, jornada A tot això cal afegir-hi la dona pel fet de ser dona s'ob- a la resistència. En acabar la II mes de les diverses organitza- quotidiana i discriminatòria de tendència a la desnacionalitza- sessiona a restringir la seua par- Guerra Mundial, les burgesies cions reaccionàries, els dels Estats la dona: treballar fora de casa, a ció i a la desintegració dels pobles ticipació en el futur de la huma- victorioses, per?) també les derro- mateixos i els del Vaticà, deno- casa i, arnés, fer-se càrrec de fami- oprimas nacionalment, tendèn- nitat. Però són moltes les dones tades, s'interrogaven sobre com taven una conscient alarma liars corn pares, avis, etc., que cia accelerada per la mundialit- que encara prenen directament respondre a la gairebé segura davant una realitat canviant. Des no poden accedir a residències zació i la globalització capita- o indirecta les armes, intervenen explosió de reivindicacions de la segona meitat dels setanta o que no poden sobreviure amb listes. El model neoliberal expan- en tots els assumptes col- lectius, democràtiques i feministes basa- assistim a una contraofensiva pensions de misèria. Tampoc els deix una ideologia agressiva, i lluiten contra una pesta de femi- des en la innegable legitimitat patriarcal i masclista del capita- fills a l'atur no poden deixar el ferotge, masclista, xenófoba i nitat reaccionària creada per conquerida amb el seu esforç. lisme, que es concreta en els nous domicili patem, augmentant la armamentista, protegida de mane- revistes alliçonadores, que poten- Així, milions de dones que havien valors de castedat, matrimoni i càrrega de treball domèstic. ra subtil sota «intervencions cia la docilitat de la dona en tres anat a la fábrica es resistien a tor- família unida. És impossible el Un altre probléia és la polí- humanitàries» dels cascos azu- obligacions: treballar -el mite de nar a la presó familiar. En aquest desenvolupament ple de les línies tica oficial del «primer món» per les, «drets humans» i «llibertats 1 'executiva-, parir -el mite de la ambient, tot l'ordenament impe- neoliberals al marge de la hipe- recuperar la natalitat, reforçada democràtiques». El xoc del cinis- mare-, i ser esclava sexual -el mite rialista imposat pels EUA se sus- rexplotació de la dona; de fet, amb les promeses d'ajudes, sub- _me amb la realitat reforça l'e- de l'alliberada-. tentava, entre altres punts, en el aquesta ha augmentat propor- Així veiem com, mentre al sotmetiment de la dona pera aug- cionalment a l'enduriment neo- «tercer món» i zones del «segon», mentar els sobreguanys del capi- liberal. aquesta pressió antifeminista adquireix formes obertament dic- prou agressIons tatorials que violen els drets i f rancés espanyot humans, socials, polítics i cul- deis estats %lengua a la nostra turals elementals de la dona, al centre imperialista les préssions PERRUQUERIA UNISEX EUROPEA AFRO-AMERICANA s'adapten a les possibilitats for- TOT TIPUS DE TRUNYELLES, EXTENSIONS, PÈL COSIT, mals dels règims polítics vigents. TENYIT FIXOS I TEMPORALS, PERMANENTS, TALLATS, Al centre imperialista, la miso- EMMOTLLATS, POSTISSOS, CUES, PERRUQUES, MAQUILLATGE, MANICURA, PEDICURA... PRODUCTES AFROAMER1CAN$ gínia cristiana ha de dissimular subtilment els seus desitjos dic- CARRER DE JERONI Pou, 4 TEL. 971 465 094 CIUTAT DE MALLORCA tatorials. 12 4 15 DE MAIG DEL 2001 1910t11

MANACOR De totes maneres, en els aspec- L'entrellat irreverent (2) tes espirituals, tenim davant una Resposta representació parcial dels teus antifeixista avatars, del teu esperit encarnat, Circunstancial que en aquest cas fa referència a a les Corts la teva capacitat plena per accep- JOAN SORELL ADRO VER tar les lleis de la vida i de la mort, LES CORTSTBARCELO- de les que podrás defugir i con- NA.- Una nova provocació NaJustina prosseguí amb l'ex- exemple, com que ha sortit acom- trolar per la vessant «força». En de grupúscles feixistes, plicació de la primera carta de la panyat del 'Emperadriu, indica la el pla anímic representa la capa- aquest cop al monument a tirada, El Diable (XV). possibilitat d'utilitzar els teus citat sacrificial, que no consisteix Primo de Rivera situat a la Aquest és un misteri repre- poders màgics, que els tens, per en «sacrificar-se», sinó en «con- confluència de l'avinguda sentatiu del «destí», però és un arribar a la meta. A més, en l'as- vertir en sagrat» el que es fa. En Sarriá amb Josep Tarradelles, destí que la consciénc ia pot domi- pecte més «terrenal», i per la l'aspecte físic representa les ener- al barri de Les Coas, va pro- nar sempre, per molt circums- mateixa raó, et vol insinuar la pos-, gies canalitzades i guiades per vocar que unes 80 persones tancial que sigui, digué. Per tant, sibilitat de començar una relació altres energies, continuà la car- es concentressin cap a les 4 no t'amoïnis, perquè no pretenc afectiva, l'indicà l'endevinadora. tomántica. de la tarda (una hora abans Fa 15 anys que en Guillem Cànoves projectar-te un futur «demoní- No entenc qué vols dir, creus de la prevista pels feixistes) del Forn de can Lliro de Manacor va ac», sinó que, des del pla espiri- La segona carta, El Penjat que agafaré un camí de perdició, del dissabte 21 d'abril, per posar el Bar can Lliro. Allá hi te la Penya tual, la teva motivació principal (XII), que la tenim situada a la però que me'n sabré sortir?, hau- del Barça i el lloc de reunió dels nacio- tal d'evitar l'acte ultra i nalistes manacorins. Tel. 971 550 107 será cercar laperfecció, encara que dreta, representa la negació, parla ries de ser un poc més explícita, denunciar l'activitat d'a- primer t'hauràs de decantar un poc en contra, designa el i et será des- demanà n'Edume. quests grups. S'ARENAL DE d'ella. favorable, el que has d'evitar o Això ho sabrás ara, quan Tal com havia succeït Faràs una feina en la que es témer, el defecte, el vici, l'ene- m'endinsi en els significats ende- anteriorment a Santa Colo- produirà un esgotament progres- mic, el perill, la temptació perni- MALLORCA vinatoris. Reconec que la carta ma i a L'Hospitalet, els fei- siu de les teves energies, si bé arri- ciosa. Segons pots veure, la figu- d'El Penjat se sol mirar amb des- xistes no es van presentar; barás a la meta, i si vols un con- ra en ella representada no és la confiança, i no és una pòstura per?, si que ho van fer nom- sell, et dic que has d'actuar amb d'un condemnat a la forca, sinó descaminada, perol> sense exage- broses dotacions de la guàr- molta prudència, sense fer les que, entre dos arbusts, cada un rar, perquè en molts de casos és dia urbana que es van dedi- coses abans d'haver reflexionat d'ells amb sis brots, hi ha una tra- extraordinàriament positiva. De car a donar voltes per la sobre elles. Et faig una advertén- vessa; de la que penja un home, fet, si hagués sortit com a resul- zona, així com una furg cia, tendrás tot el que desitjaràs, cap avall, fermat per un peu a ella. tat, hauria significat èxit com- ta sense distintius des d fins i tot allò que no estás total- En conseqüència, més que d'un plert en els aspectes psicolò- que va filmar als mani ment segura de que ho vols. No executat o d'un suicida, es tracta gics, voldria dir que aconsegui- tants, i que va marxar quan obstant això, estarás apunt de catire d'un ritus iniciátic, ple d'abne- ries viure en una situació d'e- alguna gent s'hi acostava del tot per les conseqüències del gació, valori constància, virtuts quilibri, però no és aquest el cas. per preguntar-li que estava «pacte amb el diable» que et indispensables per superar els Com obstacle, potser sigui més fent. Cap a quarts de sis, es veuràs, en certa manera, obliga- avatars que et tocará passar. Aquí perillosa, perquè indica que «et va començar una cercavila da a signar per aconseguir els teus tenim la «plena acceptació d'un manquen encara molts de mit- pel barrí de Les Corts, durant somnis d'ara mateix, que són con- mateix», per tant, allò que abans jans, interiors i exteriors, que et la qual es van enganxar car- seqüència dels somnis del passat t'he dit que era una limitació es caldran per obtenir el resultat tells antifeixistes i es va fer i esdevindran els que comences converteix en possibilitat de máxi- desitjat», u explicà na Justina. una pintada mural, i que va a conèixer del futur. ma expansió, allò que abans has Tenc por, passaré per moltes Fa 3 anys que n'Esperança Ramiro de acabar davant l'edifici situat l'Hostal Triunfo regenta la Perruqueria M'ho pintes amb claredat, vist i pensaves viure com un con- dificultats si vull establir-me a al número 55 del carrer Gui- Esperança al carrer de Trasimé de s'A- digué n'Edume. dicionament que hauràs de supe- Barcelona, però desig que seguei- renal. Ara fa un mes ha tingut n'Ale- tard, on té la seu la Asocia- Encara no he acabat, pensa que rar es transforma ara en energia xi dient-me coses, pensava la xandre, el seu segon fill. Tel. 971 266 ción Cultural Miguel de Cer- El Diable et dirá altres coses. Per vital que has d'utilitzar i ampliar. basca. 831 vantes, pantalla de diferents activitats d'extrema dreta, i dedicada preferentment a la El GOB demana a l'ajuntament d'Artà un replantejament del polígon industrial persecució del català (aques- ta associació firmava les car- El projecte generaria un impacte paisatgístic inadmissible tes amenaçadores que recent- ment han rebut diferents comerlos de la zona que uti- L'Ajuntament d'Artà tramita vera. El projecte compta amb pla car pantalles vegetals fou accep- incidència negativa sobre l'entom des de fa anys un projecte de polí- parcial aprovat. tada inicialment per 1 ' Ajunta- paisatgístic d'Artá. En les properes litzaven el català en les seves gon industrial que afectaria una A les al.legacions realitzades ment, però posteriorment fou setmanes el GOB contactará amb activitats, procurarem infor- zona d'uns 170.000 metres qua- en el seu moment, el GOB demanà desestimada ja que implicava fer diverses entitats i persones per tal mar més detalladament d' a- drats situada entre les carreteres mesures efectives de reducció de un important redisseny del pro- d'aglutinar en una plataforma ciu- quest tema en propers Con- Artà-Capdepera i Artà-Son Ser- l'impacte paisatgístic, ja que el jecte. tadana totes aquelles opinions tra-Infos). La porta del citat polígon se situaria en una zona Davant la possibilitat cada coincidents, i instar amb més immoble va ser profusament especialment visible des de Sant cop més propera que aquest pro- força l'Ajuntament a que prengui encartellada denunciant les Salvador, fantàstic mirador sobre jecte se pugui materialitzar tal i les decisions oportunes per pos- activitats que des d'allà s'hi Artà que és visitat per milers de com está previst, el GOB ha fet sibilitar la creació d'un polígon realitzen, i es va real itzar una Mallorquí! persones cada any. El GOB públic un fotomuntatge en el qual industrial que suposi el mínim pintada a l'asfalt. Després sol.licitá una redistribució de la se pot apreciar quin podria ser impacte ambiental possible. d'això la convocatòria es va La llengua cata- zona verda, per tal d'ubicar fran- l'impacte paisatgístic sobre l'en- dissoldre sense problemes a ges de vegetació transversals a la tom d'Artà. Podeu veure el fotomuntatge la plaça del Centre. lana, pròpia de visual des de Sant Salvador, i ate- Des del GOB s'aboga per fer del polígon a: les Illes Balears, nuar així l'impacte visual les correccions oportunes al pro- http://www.gobmallorca.com/ La Burxa 22/4/01 és oficial a Ma- La proposta del GOB d'ubi- jecte per tal de minimitzar la seva polieonarta llorca. Els teus fills tenen el dret Hl HA CENIT ÉS EA MATEIXA 1 el deure de sa- Limpiezas FERNANDO A ()III II CEMT A 111 ber-la. Exigeix NETEJA DE CRISTALLS-VITRIFICATS-POLITS etc... MOMIA (,;(1 MOLESTA escoles catala- PAPI I, QUE ES nes al teu poble E PUJA I PARLE ES o barriada. Tel. 971 740 409 • Mòbil 610 435 027 S'UY PICA PEMSE 1 S'Arenal de Mallorca EI\I °ATAD\ S'ESCRICA

15 DE MAIG DEL 2001 5

FIRA DE SANT FRANCESC DE MURO

Fa 2 anys que n'Antoni Mudarra i na Montse Huertas, tots dos de Madrid fabri- Fa 2 anys que en Miguel Barceló i na Francesca Riera obriren la botiga d'anti- quen mobles de mosaic al Taller Tau- guitats Sa Baula al començament de l'Avinguda des Torrent de Manacor. Els tro- Fa 10 anys que na Carme Gallego pinta a l'oli motius florals i ánfores al seu taller lart de Montuïri. Tel. 606 097 516 barem a la Fira de Sant Francesc de Muro. Fa 38 anys que en Miguel Pinta a l'oli de la Vila Chase de Génova. La vila Chasse fou construida per l'actor Jorge San- i darrerament fa hiperrealisme. Tel. 658 837 621 ders —aquell de Jac el Negro, que estava casat al l'actriu Zsa Zsa Cabor devers l'any 1950. Tel. 971 702 937

En Joan Lluís Gamundi que fou estre- lla de l'Estel a mitjans anys noranta en que denuncié l'amo del Banc de Crè- dit Balear qui entre altres mangarrufes havia comprat les cases palau de santa Ponga per sis milions de pessetes l'any 1980, quan en aquell temps en vallen 1.200, defraudant d'aquesta manera als N'Ángels Gimeno iArabí que viu a cavall No Joana Coll, que és la que está al mig, és la monitora de policromat, repujat accionistes del banc i a la hisenda espan- antre la Vila d'Eivissa i la Ciutat de Mallor- Fa 3 anys que en Caries Muñoz de l'Ar- d'estany, pintura damunt tela i pintura tridimensional. Dona classes a l'Aula de yola, avui fa d'arquitecte tècnic a l'A- ca és decoradora. Decora botigues, gentina va obrir la botiga-taller de pelle- Cultura de Muro, a la de Sineu i a la de la Mancomunitat des Pla. També fa un juntament de la Ciutat de Mallorca i és cases, hotels rurals etc. La trobareu al teria Carlo Luma al carrer del Bisbe Llom- surset privat a la vila de Llubí i a l'Aula de Cultura d'Inca. A la foto amb dues alum- molt feliç perquè ha trobat una inque- 619 412 983 part d'Inca. Tel. 971 506 137 nes a la Fira de sant Francesc de Muro. Tel. 971 502 642 ra que ha donat sentit a la seva vida.

avui ningú qüestiona la neces- 10 anys de Cabrera Parc sitat que Cabrera sigui Parc Nacional. <[email protected]> cedents que marcaren el camí per cridar l'atenció sobre el 1991: finalment s'aprova la Aquest cas hauria de servir cap a la protecció d'aquest mag- problema i pr essionar els polí- llei que declara el Parc Nacio- com a exemple, a polítics i ciu- Se compleix el 10é aniver- nífic espai, i que estigueren tics per qué protegeixin Cabre- nal tadans en general, davant les sari de la declaració del Parc marcats per una important inter- ra. La protecció de Cabrera fou actuals demandes conserv a- La protecció de Cabrera, un venció del món científic i eco- 1987: davant l'anunci de sense dubte una fita fonamen- cionistes de protecció de deter- minats espais naturals com la gran triomf de l'ecologisme i logista noves maniobres, el GOB con- tal en la conservació dels espais Península d'Artà, la Sena de de la societat mallorquina Anys 70: estudis ornitolò- voca una manifestació que reu- naturals de les Illes, i és una Tramuntana o Es Trenc-Salo- Aprofitant la celebració deis gics remarquen la importància neix 5.000 persones a Palma mostra magnífica de com la brar de Campos. info(& gob- faunística de Cabrera, i cientí- demanant la declaració del Parc pressió social és el principal 10 primers anys de vida del Parc mallorca.com Nacional Marítim-Terrestre de fics i ecologistes comencen a Nacional. motor que impulsa cap a la pro- l'Arxipèlag de Cabrera, el GOB demanar la protecció. 1988: el Parlament Balear tecció. vol agrair la feina i el suport de 1985 i 1986: unes importants aprova una proposició de llei 10 anys després de la seva totes aquelles persones, entitats maniobres militars generen la per declarar el Parc. declaració com a parc, la histò- i institucions que han contribuït intensificació de les reivindi- 1989: davant la manca de ria dóna la raó als que deman- a fer de Cabrera el més impor- cacions conservacionistes. GOB receptivitat del Govern de daren la protecció de Cabrera. tant espai natural protegit de les i Greenpeace duen a terme Madrid a la demanda illenca, Les declaracions dels opositors Illes Balears. diverses iniciatives (accions el GOB organitza una segona a la protecció es veuen avui Així mateix, el GOB vol directes, edició i distribució de manifestació que reuneix a sense sentit, totes les veus en aprofitar pera recordar els ante- material informatiu, exposició) 7.000 persones contra han anat extingint-se i

Celler - Restaurant REGALS-DECORAC15-ART iiiiP ANT1G UITAT S 6z% Cdtateizet, S.L. RESTAURACIÓ DE MOBLES RESTAURACIÓ D'OBRES D'ART CRISTALL MALLORQUÍ Especialitat en cuina mallorquina Carrer Gran, 9 baixos Torrent, 2 - 07500 Mermar Esperança, 28 - Tel 971 52 0872 - SINEU 07510 Sineu (Mallorca) Tel /Fax: 971 559 959 Tel. 971 520 428 - Móvil 600 289 049 6 15 DE MAIG DEL 2001 19111.C11 SA CA POL ADOR A establiren els serveis aeroportua- que tant defensen els demócratas cultats per seguir el ritme d'apre- en mans dels actuals governants Garzón ris. espanyols diu que "los españoles nentatge dels seus companys de per tomar a guanyar les eleccions Molt diferent és, en aquest son iguales ante la ley, sin que curs, que necessiten classes de o, millor dit, per garantir que el Un jutge "famós" (cosa que sentit, el cas català, ja que aquí no pueda prevalecer discriminación repàs pels horabaixes i que durant PP les tornás a perdre. sol agradar poc als seus companys hi va haver cap renúncia a la sobi- alguna por razón de nacimiento, l'estiu han d'estudiar per recupe- Els "progressistes" haurien de professió) que ha vist com gai- rania nacional, sinó una ocupació raza, sexo, religión, opinión o cual- rar assignatures pendents, no cal d'haver intentat reforçar Matas en rebé mitja dotzena dels seus super- militar en tota regla i contra la quier otra condición o circuns- que us preocupeu en absolut, ja el si del PP, en comptes de fer-los casos han acabat sense haver-hi voluntat dels ciutadans d'aques- tancia personal o social", de mane- que un alumne amb aquest mateix la feina bruta, haurien d'haver faci- cas, sigui per la manca de proves ta terra, de manera que el dret inter- ra que les feministes haurien de perfil va arribar a rei i regna. litat la guerra interna en el si del o bé perquè els seus superiors de nacional ens avalaria més a nosal- començar per reclamar la candi- PP com a millor forma d'assegu- l'Audiència Nacional han deci- tres per reclamar la independèn- datura de la infanta Elena per al rar que aquests perdin també el dit que el dret de l'Estat no l'em- cia manllevada que no pas als càrrec de Reina d'Espanya. ERC-PSM 2003, d'acord amb la máxima parava en els seus plantejaments: espanyols per exigir el retorn del espanyola del divide y vencerás. operació contra independentistes Qué feien Mono, Salas i Vadell control sobre Gibraltar. catalans amb motiu de l'olimpí- Paola de a la seu nacional d'ERC el passat ada Barcelona '92, operació Néco- 3 de març? Passaven per allá i Guerra al País ra, operació Haika, operació Ekin Rotger - Antich Robiland entraren a saludar... ja mig desmantellada, etc. Un jove senador de CiU ens Basc Professora de la Universitat de Qué passaria, si a un banquer va comentar que tenen uns socis Columbia, filla d'Olghina de Robi- Euskadi está passant per una el seu consell d'administració La intervenció en un mateix com per llogar-hi cadires, ja que land i, segons sembla, d'un mem- situació de guerra psicológica com rebutjás una proposta estrella rere acte de Pere Rotger (PP) parlant són capaços d'escenificar qual- bre de la reialesa europea anomenat els més vells mai no havíem vist. l'altra? en català i de Francesc Antich sevol posicionament segons d'on "Juanito" que mai no n'ha reco- La situació de guerra es carac- No es pot negar que el jutge (PSOE) fent-ho en espanyol no és bufi el vent. negut oficialment la paternitat i al teritza perquè els adversaris no cer- Garzón ha tengut també grans un cas aïllat, ni és el primer ni será qual no poden sotmetre a la rea- quen una nova posició encerts en la seva trajectòria i que el darrer. lització de les proves d'ADN a qué bri social i polític, sinó que per- destaca per ser un jutge feiner, Els discursos institucionals PP-Matas sí ens poden obligar a la resta dels segueixen 1 'eliminació política de però s'hauria de revisar perquè sobre la llengua són molt guapos, ciutadans. Els dretans encara guanyaran l'adversari i el desmantellament tantes operacions contra el món per?) després les contradicciones L'article 56.3 de la sacrosan- les properes eleccions gràcies a la de tot el teixit social que els fa de independentista català i basc aca- posen en evidència que les parau- ta Constitución diu que "la per- cooperació del partits del pacte de suport. ben en un no-res, i si resulta que les només paraules són. sona del rey es inviolable y no está "progrés" (sic). El PP va fer minis- Els mitjans de comunicació rep informes erronis caldria exi- El president Antich, per la sujeta a responsabilidad". tre Matas per treure'l de Mallor- espanyols o espanyolistes, que gir responsabilitats als informa- seva posició institucional, utilit- Tothom és igual davant la llei? ca, com abans havien fet Fraga pre- són tots els que rebem al País dors que fan servir criteris de judi- zarà el català de manera gairebé A Espanya, evidentment NO. sident de Galícia per treure'l de Català, TV3 inclosa, estan prepa- ci que no s'ajusten a la legalitat normal, pea) els seus companys Aquest article, d'altra banda, seria Madrid: en política és habitual rant el terreny per a un pacte PP- vigent. de partit potser que no facin massa incompatible amb un model pujar-te de categoria temporalment PSOE que afavorirà el PP en el Ara el govern espanyol l'està cas del seu discurs quan arribi democràtic de dret penal interna- per després eliminar-te sense grans futur i deixarà l'estructura políti- esperonant i animant quan des de temps d'eleccions, de forma que cional i, per tant, caldrà modifi- problemes interns. ca del PSOE pitjor que no está ara: l'Audiència Nacional li han corre- la pedagogia sense mestres té tant car la Constitución, tan immuta- Ara, quan encara falten dos si pacten a Euskadi avui, també git determinades actuacions, per de futur com un carro sense cavall. ble i tan poc irreformable com els anys per a les eleccions "autonó- poden pactar al País Català demà, la qual cosa cada cop resulta més Principios Fundamentales del migues" (sic), al PP u estan fent amb violència física al carrero amb evident la intromissió del poder Movimiento. el favor d'"inhabilitar" política- pressió política determinada per executiu en el poder judicial en l'avanç dels plantejaments inde- un context caracteritzat, almenys Discriminació pendentistes. teòricament, per la separació de per raó de sexe El que no diuen els mitjans de poders imprescindible en RACAllA/ comunicació comandats per la democràcia. El borbó Alfons XIII va tenir PADRE II QUEMA ideologia generada des de Madrid un primogènit hemofílic, seguit és que si el Parlament basc ten- d'un fill sord-mut i, després que Reportatge gués els mateixos diputats que el Gibraltar el tercer nasqués mort, de dues publicat a la Parlament espanyol, la represen- filies considerades "normals", a revista italiana Els diputats de CiU (vergon- tació dels separatistes d'Euskal continuació de les quals va néi- Oggi el 1988, en el ya per ells i vergonya pels seus Herritarok seria de 62 diputats. xer un fill mascle —aquest apa- que es descobreix socis) votaren amb el PP en rela- En Grosske pot estar content rentment "normal"-, pare de l'ac- l'existència d'una ció al contenciós relatiu a la sobi- del comportament del seu partit, tual rei espanyol. presumpte filia rania de Gibraltar, quan la discussió pern n'Antich i en Maragall hau- Suposant que la monarquia ¡Ilegitima de Juan no té sentit si s'apliquen els sem- ran d'explicar qué comparteixen fos una institució democrática que Carlos de Borbó pre tan adduïts criteris de respec- amb en Redondo i na Díez pel que no practicás la discriminació per la contessa te a la sobirania nacional i als trac- fa a la concepció política del raó de sexe i donant per fet que Olghina de tats internacionals. Regne d'Espanya. els dos primers fills mascles d'Al- Robiland. És el Rel La corona espanyola va cedir fons XIII no es trobaven en con- Joan Caries el tots els drets sobre el penyal a la dicions psicofísiques de regnar, el vertader pare corona británica pel Tractat d'U- d'aquesta al-lota?, rei d'Espanya actualment seria un tiro 111.101A 1 zr.rr trecht de 1713,0 sigui, que "Santa Ics Ela Serveis, SL descendent de la infanta Beatriz diu el tito!. Rita, Santa Rita, lo que se da no (primera filia d'Alfons XIII), la se quita". Com a màxim, es poden ment Matas amb el cas Formen- primogénita de la qual es va casar barallar per l'istme que quedà Fracàs escolar tera i altres "pilleries", de mane- amb Clemente Lecquio, de qui des- entre territori britànic i territori ra que es pràcticament impossi- cendeix ...el comte Alessandro espanyol, una mena de terra de Si teniu fills que no avancen ble que sigui cap de llista, quan Lequio!!! ningú on després els britànics hi en els estudis, que tenen grans difi- aquesta hauria estat la millor carta L'article 14 de la Constitución

Restaurant Hipica son Pardo C/ Conradors, nau B-5 Infraestructura Menús a 900 ptes. Tel. 971 604 558 per a Espectacles Fax 971 04 149 07141 Marratxí Tel: 971 - 140701 " Fax: 971 - 140639 Diumenges a 2000 Mòbils: 609) 746561 * 629) 984411 Correu electrònic: info@xlserveis con Tel. 971 201 017 www.xlserveis.com 15 DE MAIG DEL 2001 7

bat a l'enemic. Fins i tot es F EL ANIT X parla que el cens basc ha Neofranquisme estat inflat amb gent que no viuen ni treballen a Euska- JOSEP W LOSTE I ROMERO di. I després parlen que els «nacionalistes bascos» volen imposar el cens basc. Ells, els espanyolistes, són Amb l'inici de la cam- ral a Euskadi está agafant els primers que fan trampa panya electoral al País Basc un carácter èpic, i el que és i no creuen en la democrà- i la commemoració del pri- més greu, pot tenir unes cia ni en la llibertat ni en el mer any de la majoria abso- conseqüències nefastes per pluralisme polític. luta del PP, es constata cada la nostra nació catalana i per En definitiva, que ara i vegada amb més força que democràcia en general a tot aquí estem vivim el perío- en aquests moments estem l'estat. De fet el que es pre- de més negre de la democrà- vivim una les regressions tén és aniquilar el sobira- cia, un intent d'imposar un més importants d'ençà de nisme, tant el català com el neofranquisme amb tots els la mort del dictador, i que basc, amb l'excusa que s'ha ets i uts, on els catalans s'està covant el retorn d'un de combatre la violencia. Els En Josep Lucena i na Maria Rosa Cerdà són funcionaris de la Seguretat Social. podríem perdre definitiva- Són de l'OCB i acompanyaren els seus fills a l'Acampallengua de Felanitx. Dina- franquisme, adaptat a la mitjans són els de sempre, ment la nostra identitat rem plegats al Restaurant can Tomeu, al costat de l'acampada. realitat mundial del segle la manipulació informativa col•lectiva com a poble, (la XXI. (per terra, mar i aire) i la ins- nostra llengua i els nostres Sense cap mena de dub- titucionalització de la men- trets diferencials, econò- tes, la confrontació electo- tida per deixar fora de com- mics, polítics i culturals). Qué és un terrorista? A l'Estat espanyol és un insultats -alguns van rebre és només una part de la histò- base, a Sri Lanka un tamil. A amenaces de mort-, els xiquets ria. Els racistes americans són Latinoamérica un comunista, de l'escolaempipaven els seus generosos amb el seu odi, a Belfast podria ser catòlic o companys àrabs. Una dona però ningú va culpabilitzar de protestant. àrab va patir un avortament l'atemptat als negres o als his- després d'un atac. pans o als jueus. Però als EEUU ho saben millor. Saben el que és un Llavors, els primers sos- Als americans els agrada Fa un any i mig que n'Aina de la Fuente d'alemanya regenta el Restaurant can terrorista i saben el que no és. pitosos van ser detinguts. Els creure que comparteixen Tomeu al costat del Parc de Felanitx. Despatxa menús a 1000 ptes. Els festius se menja a la carta per una mitjana de 2500 ptes. Tel. 971 583 303. No és un americà, és un immi- seus noms no eren Khalid, valors que els defineixen com grant. No és un anglosaxó, és Amman o Suleiman, eren Tim, a poble. El terrorisme, per l' al- un àrab. No és un cristià, és tra banda, és una paraula que James i Terry. Eren blancs. va caure l'URSS es va bus- Clar que ells són totes eixes musulmà. fan servir el que ells no són, Eren americans. Jugaven al car un nou «standard» d'al- coses, sovint totes a la matei- bàsquet. Anaven l'església. per tal d'identificar l'enemic, Un terrorista és un «fona- a tre. El triar l'Islam no va ser xa vegada. Però tenen por del Odiaven els impostos. Consi- l'altre. Tot i això, la seua defi- mentalista». És d'origen de molt original. El món costat obscur de la seua natu- deraven el dret de dur armes nició pot ser esbarosa i amb l'orient majá. Té la pell fosca, musulmà ha estat oposat al ra, necessiten protegir-se dins com la pedra fonamental de càrrega política. Llençar uns els cabells foscos i un nas pro- d'un enemic, d'un altre. quants míssils al cor de Bag- cristià des de fa més de mil-leni minent. Té contactes amb la llibertat americana. dad, bombardejar la casa de i mig. Del món de 1 'Islám Els nord-americans van Líbia, Iraq o amb I 'OLP. Odia La majoria dels actes terro- Gadafi, no són actes de terro- s'han tret paraules com «terro- vore la cara de l'Islam en pols el «Gran dimoni» i lluita en risme, rista», «extremista» i «radi- en la que es va convertir l'e- una «guerra sagrada». ristes als EUA han estat come- perquè estan fets pel sos per nord-americans. ¿Per- govern dels EUA i són popu- cal». Tot això es fica dins difici bombardejat d'Oklaho- Quan una bomba mortal qué és tant difícil per als ame- lars entre la gent. Però quan d'una capsa amb l'etiqueta ma. Pea), com la cara del esclatà, els periodistes, comen- ricans imaginar que per exem- les víctimes són nord-ameri- «altre». L'altre és tot allò que dimoni sorgint sobre Haití i tadors, polítics i locutors de ple els bombardeigs d'Okla- cans, llavors si queli diuen ells esperen no ser:: covard Kuwait, tot va ser fum i espills. ràdio van saber a qui culpa- homa els havien causat ame- terrorisme. Fa unes dècades quan ells són valents, cruels Ara saben que la cara que van bilitzar, i la idea que «extre- ricans? La resposta més fácil el primer impuls era sospitar quan ells no ho són, roïns quan vore va ser la seua pròpia. A. mistes musulmans» eren els és culpar el racisme, per?) això dels «agents soviètics». Quan ells són bons. G. /2 responsables va guanyar actualitat. Els terroristes havien por- tat el conflicte de l'orient majá al mateix «cor d'Amèrica». Segons els polítics hi havia una «evidencia directa» de l'im- plicació àrab. Un senador va cridar per tal de demanar immediates restriccions de la immigració mentre ciutadans cridaven a la ràdio suggerint que enviaren els àrabs als camps de concentració, o bé que enviaren avions per tal de bombardejar el Líban o Iraq.

Van ocórrer incidents desa- gradables. Els americans d'o- Carrer dels Bous, 15 - Tel. 971 520 106 - SINEU (Mallorca) rigen àrab van ser agredits i 15 DE MAIG DEL 2001 Els accidents i o o els interessos econòmics

Fa unes setmanes el pre- sident de la patronal catalana feia unes explosives intolera- bles i antitètiques declara- cions, on afirmava que la sinistralitat laboral a Cata- lunya és baixa si la compa- rem els 160 morts anuals amb les 6.000 persones que moren a les carreteres espanyoles. Doncs bé potser hauríem de començar a dir les coses pel seu nom i a afirmar que, com a mínim, una quarta part dels accidents de carreteres es Fa 4 anys que na Cali Fiol va obrir el Restaurant Sa Comuna a sa Comuna de Llorito. Se menja per una mitjana de 1500 ptes a la carta. Tel. 971 524 149 podrien i s'haurien de comp- Fa 10 anys que na Magdalena Jaume tabilitzar com accidents labo- amb el seu home en Miguel Coll obri- rals. Na Maria SoledatAmengual és la mado- ren la botiga de productes Zoosanitá- Cada vegada es constata na jove del Restaurant es Pou a Llori- ris (medicines i instrumental veterina- to. Despatxxa menús a 1000 ptes. Tel. amb més força que els acci- ri a la vila de Llorito. Tenen sucursal a 971 524 198 la ciutat d'Inca. Tel. 971 524 021 dents de carretera són un pro- blema molt greu, que fins i tot comença a ultrapassar a d ' al- tres problemes com la malal- tia del cáncer o el terrorisme. I, de fet, hi ha una interrela- ció entre les formes de vida actuals (desequilibrades), la precarietat laboral, -i en gene- ral la injustícia social-, i la sinistralitat a la carretera. Les preses irracionals, generades per la competitivitat salvatge del nostre model econòmic - portades a la seva máxima Fa 15 anys que en Josep Roig i la seva Fa 6 anys que en Llorenç Camps regen- dona Teresa Martorell obriren el magat- expressió-, així com la «famo- ta el Bar can Putxet a Llorito. Li va donar xem Textil a Llorito. Tenen roba per fer sa» mobilitat geográfico/labo- aquest bar el seu conco Lluc. Despat- vestits, cortinatges etc. Tel. 971 524 219 ral contra la voluntat dels tre- ya manúa a ,.„.....c4nn ntac...... PiC_... rlii,..„,...... ,..,_ imannaa a 1600. Tel. 971 524 2 balladors, són dues causes , Fa 12 anys que en Miguel Valcaneres i na Francesca Bonet obriren la Torrado- que fan augmentar molt els ra de Café Bay a can Bieló de Llorito. Reparteixen café torrat per tot Mallorca. trànsit. accidents de Però enca- ... Tel. 971 524 055 ra hi hauria un altre punt -la ,..,<.,... •- *1:?,.- , velocitat excessiva- (tant dels iliflOSI ;:.;. ., la ff.s. ... conductors com de les màqui- ....e. nes), que seria la gran res- ponsable directe de l'actual l'orgia de sang i fetge a les 1,,,,b ft ' ..0 4 . V •- nostres carreteres. • , . '-''' ' I precisament en aquest darrer punt, -l'excés de velo- citat-, molta culpa la tenen els '-'' reil. ,,,,f, 1..,z4- ;,,,:.: ::-..-:-2,', . " , amics del President de la patro- 411/‘, ., 1Z:,..:<..,„1„';,i 44,1,<, ,.,-,,•;,i9r,"'itilll4f . ,:, nal català, em refereixo con- , i , cretament a 1 'ANFAC,- la • , ,1,‘'',-Iti ;24.t3g1:4.1 ' 1.7 ,wo patronal del sector automobi- 11.1.; 1411 , z, ,, ' -,, ' i,5414-.1,,,,,,..1., , , lístic -que molt cínicament Fa 7 anys que en 'J oan DuJ me és el de PP. aquest s'excusa en la llibertat de mer- l''...: batle Llorito pe. asfaltats cat i en la « falsa sobirania» temps s'han molt de camins. Fa un any que en Pere Gili regenta el Han canviat el tancament de sa Comu- dels consumidors per seguir Forn a Plaça a Llorito. Son pare va obrir na. 'Han empedrat les places i han

fabricant màquines infemals aquest negad l'any 1979. Tel. 971 524 ampliat les xarxes d¡aigua potable i de Fa 20 anys que ne Caterina Garcies amb el seu home Llorenç Gomila obriren el

i suicides, per tal de seguir fen 073 clavagueram. Tel. 971 524 189 Forn Nou a Llorito. Tenen el forn amb foc de llenya. Tel. 971 524 341 molts beneficis econòmics. Potser, més aviat que tard, calda, des dels governs res- ponsables i des de la societat ue poden ambient general de linxament volem presentar la nostra Web, civil, come nar a exigir, res- Antaviana ser un obstacle pel seu etern pro- ~dalle de qualsevol naciona- amb la qual volem afegir-nos a ponsabilitats civils i/o penals jecte de FEspanya "uria,grande lisme diferent de l'espanyol són les nombroses pàgines indepen- Des de que el PP va aconse- a aquests industrials que enca- y libre". les acreditacions d'un govern de dentistes dels companys 1 com- guir la majoria absoluta els seus ra no volen entendre que els La ilitar a Barce- perfil ultradretá que pretén impo- panyes que ja lluiten contra l'o- tics feixistes s 'han accentuat de accidents de trànsit (accidents lona, les sar-nos la seva visió homoge- pressió de l'Estat Espanyol i a manera evident recolzats pels laborals amagats) s'han de seves 1s neïtzadora de l'Estat Espanyol. favor de la plena sobirania deis pseudo als espanyolis- tallar d'arrel, i que és possi- atacs c Com que som independen- Paisos Catalans. Una Página Web tes i acompznyats dels seus ser- ble d'aconseguir-ho, amb uns atittigitalá don Alejo i deis tribu- tistes convençuts i estem fans de que et convidem que visitis sense vents nìediàtics que n6&sapro- controls més estrictes i una nals espanyols, les ined1es als les mentd e s coaccions que ens pensar-t 'ho: ANTAVIANADIG1- fiten I ' ocasió per criminalitzar el legislació justa i adequada. 1"2 - herois" franquistes Melitón venen deis mitjan TAL: www geocities,corniAnta- nacionalisme no espanyol i les Manzano i Carrero Blanco, i un cact'O i parths Po estatals, vianaDigítal Josep M. Loste i Romero 15 DE MAIG DEL 2001

CRONOLOGIA DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA El ple Renaixement Europeu (1491-1520): ANY 1506-1507

PER RICARD COLOM - Colomtaubel hotmail.com

#.:49917.:49V114991.k./11ZU 11991:y&I'MP.Z45191/15 (Manuel Alcántara, 1928-..., poeta i periodista foraster). 1-3.1507: Hernando Llanos i Hernando Yáñez són con- Zolko7911 .911 099.S11 191292.5.514Mk. '7, lt:49741111k.. «La història dels homes amb prou feines és altra cosa tractats per a pintar les portes del retaule de la catedral de

DEFENSEM LA NOSTRA HISTÒRIA que la terror de la . inferioritat» València. CONTRA LES MANIPULACIONS DEL (Giovanni Papini, 1881-1956, escriptor catòlic italià). 2.5.1507: Primera Missa de Fra Martí Luter de Mans- P.P. -REAL BORBÓNICA ACADÈMIA 8.3.1506: Segones noces d'un Fernando ja major amb field. DE LA HISTÒRIA-, QUE PRETENEN una Germana de Foix molt més jove (que fins i tot se n'a- REINSTAURAR D'AMAGAT LA nirá al llit anys a venir amb el nét del Catòlic, el jove Empe- 1507: Amb l'amortització de 40.000 lliures d'interes- rador), un simple casori polític, a Dueñas (Castella), per a sos endarrerits, l'anivellament del pressupost municipal i "FORMACIÓN DEL ESPÍRITU engendrar hereu per a la Confederació catalanoarago- la desaparició d'alguns drets i imposts, queden redreçades, NACIONAL" FRANQUISTA. nesa. amb austeritat i precarietat, les finances municipals de Bar- 21.5.1506: Mor a Valladolid en Cristòfol Colom. Ofi- celona durant tants anys col.lapsades. cialment és soterrat a Sevília, però hom dubta de l'autenti- Pesta al Principat. citat del sepulcre sevillà d'en Colom. Antonio de Nebrija edita a Barcelona el Lexicon sive "La llengua i la història són els botins més preuats a Distionarium, ex latino sermone in catalano, el qual apa- l'hora de sotmetre un poble" (Angel Guimerá). 1506: Dels 17 tribunals inquisitorials de les darreries reix en gran nombre d'inventaris valencians de l'època, o El P.P. ho sap i per això vol reescriure la nostra Histò- del s.XV, sols en queden 7, puix que tenen ja pocs judeo- sia, un best-seller de principis del s. XVI. ria i tornar a la censura franquista sota les maquiavèli- conversos a controlar. Les Escoles Majors i l'Estudi General de Medicina i ques i mentideres pressions de les "cruzadas antinacio- Pesta: Més de 4000 morts a Barcelona. Arts de Barcelona s'uneixen. nalistas" de les TVs i premsa que controlen. Volen fer Barcelona basteix les galeres per al rei a les Drassanes. Greu atur a Part Forana: «lo poble no troba feina que de la Història una versió moderna de la "Formación del Sistema d'insaculació per a Tortosa. faça e no guanyen res» (jurats de Montuïri), «Lo poble stá Espíritu Nacional", tot amagant coses com que els Reis Instauració de l'Audiència de València. en gran infortuni per causa de no trobar feina» (els d'Al- Catòlics eren uns antisemites cobejosos d'or, que els cas- Cortes de Valladolid: Juana i Felipe el Bell són jurats baida), «los pobladós no troben qui'ls do un jornal» (Petra). tellans van matar més de 100 milions d'amerindis o que com a reis de Castella. Pressionat per l'alta noblesa caste- Fundada la Taula de Canvi a Mallorca. durant segles hi hagué una absoluta censura d'un munt llana, Fernando marxa cap a la Confederació. Amerigo Vespucci (1451-1512) demostra que el conti- de llibres de molt diversa temática fins al punt que qui El petit Carles I hereta Borgonya i Flandes, on es cria. nent descobert per Colom no són pas les Índies sinó un Nou tingués llibres prohibits acabava a la foguera i fins al Continent, que será anomenat América pels europeus (de punt que molts ¡libres eren segrestats i reescrits per la 26.8.1506: Per acabar amb els abusos i mancances al tota manera molta gent ja ho sospitava, i molt probable- censura. Ara, els hereus directes de la Inquisició (el PP govem municipal d'Alacant, el rei comença a intervenir- ment el mateix Colom). Els castellans, per tal de fer obli- via franquisme i integrisme espanyolista) volen conti- hi. dar tan com puguessin el nom d'en Colom, acceptaran el nuar reescrivint ¡libres segons els seus abjectes interes- 9-1506: Vots finals del frare Martí Luter. nom d'Amèrica. En idiomes indígenes Ameríndia es diu sos polítics. 9.1506 a 7.1507: Fernando el Catòlic i na Germana de Abia-lala (segons els cuna, indígenes de Colòmbia-Panamá) Foix viuen a Nàpols com a titulars del ric reialme, un cop o Tahuantinsuiu (en quítxua). reconeguda per França la supremacia militar castellano-cata- «...els que no saben d'història acostumen a no tenir cri- lana al Mediterrani central. Fernando accepta la seva 2 Regència a Castella. teri polític, o a no tenir un criteri apriorístic que per quali- 25-9-1506: Mor Felip el Bell a Burgos, després d'una El Catòlic destitueix el Gran Capitá i deixa com a virrei ficar-lo d'una manera o d'altra s'ha acabat per dir-ne filosò- partida de pilota, als 28 anys. de Nàpols el comte de Ribagorça, En Joan d'Aragó. fic...». Després de l'atac a Urbino, els enemics (Enric Prat de la Riba, 1870-1917, pre- d'en César Borja ajunten forces i es revol- sident de la Mancomunitat de Catalunya a ten per reclamar Ilurs territoris conquerits. les canes a en Joan Manyé i Flequer). César enganya els caps rebels, els duu al «La història és la suma total de totes castell de Senigallia, a la mar Adriàtica, i aquelles coses que haurien pogut ser evita- els executa. A continuació, s'aplega amb el des». seu cunyat, el rei de Navarra, en una expe- (Konrat Adenauer, 1876-1967, polític dició contra Castella i mor en combat a Viana, democrista alemany). Nafarroa. César, cruel, traidor i sens escrú- «No crec pas en l'esperança d'esdeve- pols envers els seus rivals polítics, s'esde- nir millors, ni en el progrés. Jo llig quasi vé el prototipus del polític astut retratat a més història que no literatura. I la història El Príncep (1532) per Niccolò Machiave- ensenya». lli. (Alvaro Mutis, any 1997). Els portuguesos ocupen Moçambic (Áfri- «La historia és mestra de la vida». ca sud-índica): esdevindrà principal base por- (Dita llatina). tuguesa i pon d'escala per als vaixells de «La història és el millor mestre per als la Carreira da Índia. alumnes distrets». (Indira Gandhi, 1917-1984, política de 1507-1509: Virregnat del comte de Riba- l'Índia). gorga a Nàpols. «El millor profeta del futur és el pas- 1507-1516: Segona Regència del Catò- sat». Joana la Boja, per Francisco Pradilla Ortiz (1848 - 1921), Museu del Prado lic a Castella, amb Cisneros. Tanmateix, els (Lord George Gordon Byron,1788-1824, feréstecs alts aristòcrates castellans hi rebut- poeta i aventurer romàntic anglès) . d. 10.1506: L'ambient intolerant castellà ateny final- gen la seva presència. Fernando governa Castella amb ara- «El passat defineix el present perquè la humanitat no és ment de declarar Loca a la reina Juana I, amb motiu de gonesos, gent de sa confiança, si bé no és pas especialment mestressa de la seva pròpia història». la seva tristesa per la mort de Felip el Bell. El Cardenal pro-aragonés en la seva política general. (Sigmund Freud, 1856-1939, psiquiatra austro-jueu, fun- Cisneros crida Ferran II d'Aragó de nou com a regent, ja dador de la Psicoanàlisi). que per ser considerat català hi té una situació relativa- «...crec que cal admetre que sovint hem d'estudiar histò- ment débil. Fernando el Catòlic, anomenat ria a fi de desempallegar-nos-en». Catalanote a Castella, és (C. Wright Milis). 1506-1555: L'alta noblesa i dirigents castellans tan- presentat devotament en una «Entre d'altres exercicis de l'esperit, el més útil és la quen la reina Juana I a Tordesillas fins a la seva mort, mena de sacralització autoritária història». durant tots aquests anys la sotmeten a tota mena de vexa- intensiva (faraonització) del (Caius Salustianus Crispus, 86-34a.C., polític i histo- cions per haver volgut humanitzar Castella. poder cesani (cesaropapisme). riador romà). «Allò curiós no és pas com és escrita la història, sinó darreries. 1506: Bartolomé de las Casas és ordenat d.1507: Ramon Folch de Cardona-Anglesola fa bastir com s'ha d'esborrar». sacerdot a Roma. el convent de St. Bertomeu a Bellpuig d'Urgell. 10 15 DE MAIG DEL 2001 1911211 MARIA DE LA SALUT La colonització económica a la Catalunya Nord

MIGUEL ANGEL RODRÍGUEZ I FERNANDEZ POLITOLEG

Pel que fa a la Catalunya Nord, se'n a París. Un cop aconsegueix hi arriba al 28%, casualitat?), índex la situació económica és encara pit- un treball a la capital francesa, s'hi aquest molt superior a la mitjana jor que al sud, amb una situació molt queda a viure per sempre més. estatal, que hom situa en un 11%; peculiar que la diferencia de la resta D'entrada, la seva llengua mater- un atur producte de les nombroses del país. na, la catalana, hi queda arracona- fallides empresarials que s 'han pro- El govern francés mai no ha tin- da en benefici del francés, ja que duït a la regió. La crisi afecta tots gut la més mínima intenció de el català no li serveix per a fer vida els sectors econòmics nord-catalans: desenvolupar les terres catalanes que dalia a París, mentre que el francés el comerç, l'hoteleria, o l'agricul- ocupa, sinó tot el contrari, sempre sí. Aquesta noia acabará descata- tura. ha generat polítiques desastroses que lanitzant-se i afrancesant-se. Si, a Existeix a la Catalunya Nord portaven l'economia nord-catala- més, la noia s'acaba casant amb un una enorme descompensació entre na a la ruina, tot encastat dintre d'un francés, a casa parlaran francés i els diferents sectors, amb un débil maquiavél.lic pla de colonització els fills, nascuts a França, se sen- sector secundari, que ocupa sols un Fa 14 anys que na Bárbara Vanrell i el seu home Pere Jordà són els amos de la Botiga Can Pere de Roqueta a Maria de la Salut. Un poble sense grans superfí- francés sobre la Catalunya Nord. tiran francesos. Una noia, que podria 18% de la població activa (en els cies on encara hi ha tres botigues. Tel. 971 525 236 El pla colonitzador portat a haver creat una familia catalana i darrers anys han desaparegut els pro- terme per l'Estat francés era (i és)' catalanoparlant a la Catalunya Nord, ductes tèxtils, sabates i esparden- el següent: engegar polítiques acaba formant una familia france- yes de la contrada del Vallespir, les econòmiques discriminatòries sobre sa i francoparlant a França. Si, a joguines de Perpinyà, al temps que la Catalunya Nord que fessin d'a- més a més, l'Estat francés envia un s'ha produït l'enfonsament dels quest territori una zona subdesen- funcionari parisenc a treballar a Per- productes agroalimentaris rosse- volupada, el subdesenvolupament pinyà, i aquest funcionari (que no llonesos), i un sector de serveis des- generaria la manca de treball, i la coneix ni té cap interés a conèixer mesurat, que dóna feina, ni més ni manca de treball forçaria els més la (lengua catalana) s'enduu la seva menys, al 75% de la població acti- joves a abandonar la seva terra i familia francesa a Catalunya, tots va (l'agricultura representa al vol- agafar el camí de l'emigració, alho- ells utilitzaran el francés com a llen- tant del 7% dels treballadors). ra,l'Estat francés ompliria la Cata- gua vehicular al carrer, a l'escola, El cas és que la greu mancança lunya Nord amb funcionaris, mes- al mercat .... ; al temps que hi por- d'equipaments industrials, aixícom tres, policies i jubilats provinents taran el seu sentiment nacional la encaparrant inexistencia d'in- d'altres punts de l'Estat. I qué cer- francés. El resultat, llavors, és que frastructures de qualitat, fan impos- quen els francesos amb tot això?, acaben afrancesant la Catalunya sible de desplegar una forta indús- doncs molt senzill: la descatala- Nord. tria a la zona. Per fer-nos-en una nització i afrancesament de la Cata- Naturalment aquesta política idea, només diré que el 27 d'octu- lunya Nord. Si els catalans més joves de criminal colonització que prac- bre de 1996 s'enlaira, de l'aeroport Fa 17 anys que na Catalina Ferragut és la titular de l'Apotecaria de Maria de la han d'emigrar i el seu lloc a Cata- tica el govem de París sobre la Cata- de Perpinyà l'últim avió d'Air Inter Salut. Son pare va comprar aquesta apotecaria a un foraster l'any 1942. Tel. 971 Europa (filial d'Air France), que 525 020 lunya és ocupat per francesos, occi- lunya Nord, és la mateixa que tans, bretons, corsos o magribins, esmerça a Córcega, Occitánia, Eus- cobria la línia Perpinyà-París; això aleshores Catalunya va perdent la kadi Nord o Bretanya. suposava, com era d'esperar, la ruina seva identitat pròpia, sobretot en Les dades econòmiques a la de les poques empreses existents a temes tan delicats com el cultural Catalunya Nord parlen per elles la Catalunya Nord, al temps que i lingüístic. Imaginem el següent mateixes. L'atur s'hi ha incremen- eliminava qualsevol possibilitat exemple: una noia jove catalana, tat força en els darrers anys, afec- que se n'hi instal.lessin de noves. catalanoparlant, no troba feina a la ta més del 17% de la població acti- Els nord-catalans hagueren de cer- Catalunya Nord, i decideix anar- va, (índex que s'eleva entre els joves, car una companyia que substituís la perduda, i en trobaren una en la privada TAT, filial de... BritishAir- ways. Gràcies Londres! El producte interior brut a la Ens acostarn a vosté Catalunya Nord, 1' any 1991, era de 85.000 francs per càpita, mentre que la mitjana estatal hom situava en els 118.000 francs, però a la regió de París... s'enlaira fins als 181.000 francs per habitant! C/. Cigter, 64 Fa 13 anys que na Magdalena Pasqual va obrir la Sabateria Pasqual a Maria de Davant aquesta flagrant discri- la Salut. Tel. 971 525 687 A q0 Tm. 971769 469 minació económica de la que som .SECAR DE LA REAL objecte els catalans (i dic «som» perquè la Catalunya Nord és la terra de tots els catalans, i els del cen- tre, sud i illes tenim el deure d'in- tervenir-hi sempre, per principi, ja que en tenim el dret i la responsa- bilitat de fer-ho) no és d'estranyar, doncs, que l'Ajuntament de Per- pinyà inaugurés, el 8 d'octubre de 1993, una delegació a Barcelona. Cosa totalment lógica, jaque la capi- tal nacional dels nord-catalans (i de tots els catalans) és Barcelona, el lleu de i no París ni Madrid; per tant és tots normal que les relacions comercials, Pet a ma 1 ella a ilenyall culturals i humanes més immedia- mereix un respecte tes dels nord-catalans siguin amb llur gent del sud. No debades, el rthrt C111110111)1 romí R011 nou lema de la capital del Rosse- u. san Vkeng de Paul, 56 u. Agutí, 1 lló és «Perpinyà la catalana», com FORA Fums1 MOMO 9ardina no podia ser-ne un altre. 1 9 11t11 15 DE MAIG DEL 2001 11

Independentisme A R IANY

90 Manifestació en defensa de la A Ariany, com a la majoria de pobles mallorquins comanden ses dones. La batlesa és na Maria llengua a Girona Antònia Munar, que també és la Girona .- «Aquest 23 d'Abril, de on es va Regir el muntar la paradeta. La eran presidenta del Consell de Mallorca. l'ajuntament Ara fa 12 anys que na Pilar Girona ha recuperat una de les manifest unitari i es va cridar con- presencia de s de Paisl (i Sánchez d'Ávila va comprar la finca mobilitzacions que es van perdre Ira la bandera espanyola que cada de furgonetes preparades d'an- Son Porró de 4 quarterades, plena '''—' després de la repressió de princi- any onejiaitiall6del nostre ajun- tiavalots'al ~n'ye-11) va obligar de figueres i ametllers i fa pocs pis dels 90. Unes 150 persones tarnent. Seguidament es va anar a l'organització anys hi ha obert les cases com a hotel d'Agroturisme. Onze llits que convocades per Manlets i amb el (apa la plaga Catalunya on hi havia racte. La luitaI en defensa sa de la . del febrer a l'octubre estan al 90% suport de antes entitats culturals una paradeta del Partit Popular. Ilengua i la terrta,”tt desconvocarfera día a amb majoria d'alemanys. Durant els i polítiques es van manifestar en Allá tots totes vam escridassar- dia a les nostres:`; s, fins mesos d'hivern l'hotel s'omple de defensa de la Llengua. La mani- los «fora feixistes dels Països la victòria!!»» , tant + mallorquins que hi van a passar el festació va començar a la plaga Catalans» fins que van decidir des- Za itzania 26/04/01 cap de setmana. Tel. 971 182 013

Repressió Davant l'anunci del tancament d'Ardí Beltza Euskadi.- «El senyor Garzón es tanquen els nostres llocs de excuses noves per escometre acaba d'ánunciar-nos la seva treball. I alguns professionals, contra qui discrepi de la seva intenció de procedir amb el tan- come! nostre director í d'alees, visió totalitaria de l'existencia. cament (suspensió d'activitats) són silenciats enviant-los direc- L'exemple mes palpable d'aixd d'ARDI BELTZA. Aquest és el tament a la presó. és com concebeixen la realitat tercer mitjà de comunicació que El nostre únic delicte és tenir informativa a través dels mit- aquesta persona clausura. Sinis- una línia editorial diferent dels jans püblics i privats que con- tre mèrit el seu, tan sols com- media espanyols vinculats al trolen. parable a actuacions similars a pensament únic més reacciona- Anunciem des d'aquí i ara dictadures o a les repúbliques ri. La seva manera d'actuar és la intenció de seguir lluitant per Fa 4 anys que na Regina Gelabert és la titular de l'Apotecaria de Costitx. Abans bananeres. tan miserable com cruel i pro- la llibertat d'expressió. Ho fem la titular era na Maria soy. Tel. 971 513 018 El tancament d' ARDI BELT- pia del franquisme que segueix perqué així ens ho exigeix la nos- ZA ha estat precedit d'una forta viu en els seus mètodes. tra consciencia i també perqué campanya de criminalització No esperem ni volem res aquest és el nostre compromís contra la revista i el seu direc- d'ells. Més que la seva alegria amb el nostre poble, i amb nosal- tor auspiciada des de diversos davantl'anullució d'una ven dis- tres mateixos t amb els milers mitjans de comunicació, espe- sident ens preocupa el silenci de persones que, per damunt de cialment aquells vinculats a la cómplice de la professió perio- la repressió, tenen la voluntat dreta espanyola més reaccionà- dística davant d'aquest nou atro- inequívoca de ser lliures dins ria i en concordancia amb el par- pellament contra la Ilibertat de d'una terra lliure. tit del govern central, el PP. pensar i d'escriure. Per això continuarem enda- Són aquests mateixos mit- A banda de la baixesa ética vant, informant en llibertat i jans els qui després tenen el cinis- que suposa la muda aquiescèn- denunciant tot I 'engranatge me de denunciar la falta de lli- cia, hi ha un perill latent en les trampós del circ jurídic i medià bertat d'expressió a Euskal actuacions d'aquests jutges i tic que avui en dia s'arrossega Herria. Mentre ells gaudeixen polítics feixistes: que l'exem- en mig de la cada vegada més de les prebendes del poder, cen- ple serveixi. A ARDI BELTZA decadent i corrupta democracia tenars de treballadors i treba- ara se la satallitza amb l'excu- borbónica espanyol a. » Treba- lladores de la comunicació ens sa d'ETA, però aquests liberti- lladors i d'ARDI treballadores Fa 12 anys que en Tomeu Remug és l'amo del Bar can Tomeu a Costitx. És el veiem abocats a l'atur perquè cides segur que demà troben BELTZA 29/0401 bar dels sonats i són del Mallorca. Tel. 971 513 217

Després d'una galopant secu- nadiva. larització de la societat catala- Encara volem Bisbes catalans! Les protestes de tota mena, na, continua essent remarcable més o menys organitzades, de part el interés d'un important grup de una forta sensibilitat envers la tant rellevants antecessors seus ginar les arrels de 1 'església cata- de la base laica del'església cata- ciutadans en la consecució d'un realitat del problema català i la com el Papa Borja, el Papa Ale- lana. Ho va fer per la via més lana és un fenomen que está pre- relleu en clau catalana als palaus seva especial consideració. xandre VI o el Papa Calixte III, letal: la via de la seva desquali- nent cada dia una dimensions més episcopals del Països Catalans. Tot i aquesta preocupació els quals no sols la van estendre ficació social. El com és una qües- grans. Més quan algunes pro- És un debat que es va repe- constant de la «base» eclesial sinó que eren ells mateixos cata- tió densa que el Pare Raguer trac- postes són terriblement critiques tint d'una manera intermitent. catalana en pro de bisbes cata- lans! Com tant sovint ens ha ta d'explicar en un ben docu- envers tot el que ve de Roma o Cada quan hi ha un bisbe que ha lans, s'experimenta un fort dis- recordat el Pare Batllori sj. mentat llibre publicat recent- dels seus representants (els bis- d 'abandonar per raons d'edat les tanciament entre els planteja- L'església catalana no es pot ment. bes). seves funcions pastorals al cap- ments pastorals i els nacionals. apartar del procés d'allibera- Cal preguntar-se fins a quin Davant aquesta situació, hi ha davant de la seva església parti- Quan de fet, l'Església catalana ment dels Països Catalans. L'Es- punt l'ambient religiós ha estat temps per donar un cop de timó. cular o diocesana (conjunt de hauria d'estar al costat del pro- glésia, per definició, ha d'estar sempre tant estrany a Catalun- No sols amb nous bisbes cata- parròquies sota el mateix guiat- cés d'alliberament formulat per amb el poble. I, com en un altre ya, com per entendre que I ' apa- lans, sinó reconsiderant el paper ge d'un pastor anomenat bisbe activa i per passiva arreu dels Paf- temps van fer els Bisbes Torras rició de bona part de vocacions de fons de l'església dels Països que depèn directament de Roma). sos Catalans. i Bages o Vidal i Barraquer, sols religioses s'encaminin vers el ser- Catalans. Una Església disposa- El més important sense dubte La práctica dona indicis molt apropant-s'hi es pot copsar el vei a d'altres esglésies (anar a da a mullar-se per un poble amb és el cas del Bisbat de Barcelo- concloents. El Papa es continua drama constant d'un poble al qui missions). Hi ha milers de mis- una patria dissortada. Tant sen- na. També, no obstant, és el cas negant a usar una de les 20 llen- li han negat reiteradament la sioners anònims que són catalans zill com això. Llorenç Prats- més ben plantejat, dons la suc- gües més importants del món (no patria per formes mil vegades vio- i passen en silenci la seva existen- Segarra Editor-adjunt de «Cata- cessió en clan catalana sembla cal dir que una d'aquestes 20 és lentes. cia. Molts d'ells purgats sota lunya Campus» catalunyacam- assegurada per la via dels bisbes el catan). Fins al punt d'ignorar El franquisme va perseguir noves denominacions a l'hora pus(&correu.vilaweb.com 19 d'a- auxiliars. Bisbes auxiliars amb que va ésser parlada i escrita per molt més del que ens podem ima- d'explicar la seva procedencia bril de 2001. II 12 15 DE MAIG DEL 2001 I'llt11 15 DE MAIG DEL 2001 13 .01

Está gravat i qui ha volgut ho llei Moyano només autoritza el - T' han emmerdat el rètol de ha sentit. Paga la pena repetir-ho, El rei i el castell castellà a les escoles; el 1881, la Xerrameca (01)* l'escola amb buines ben perquè tothom en tengui constàn- Llei d'enjudiciament civil prohi- equines, perquè no hi figu- cia. «Nunca fue la nuestra, len- llums. tolomé de las Casas, segons el beix l'ús del català en els jutjats; Cap casta d'imposició raya redactat en castellà; gua de imposición, sino de encuen- El servei d'intel.ligència assis- MEC) és una infàmia ordida per el 1896 es prohibeix parlar en - T'has hagut d'expressar «en tro; a nadie se le obligó nunca a tida de Juan Carlos I ho ha vol- Enric VIII d'Anglaterra. Tot això, catalá per teléfon; el 1902, Roma- PSM-ENTESA NACIONALISTA CECILI BUELE I RAMIS. DIPUTAT DEL castellano», fins i tot a ses- hablar en castellano: fueron los gut arreglar i encara l'han pifia- la Historia de España de Pilar del nones obliga tots els mestres de AL PARLAMENT DE LES ILLES sions parlamentáries... de pueblos más diversos quienes da més: han dit que no parlaven Castillo ho deixarà definitiva- primària a ensenyar el catecisme les hiles Balears. hicieron suyos, por voluntad libé- de nosaltres, sinó dels indígenes ment clar. en castellà; el 1940 es prohibeix Realment és així. Reialment "no te entiendo", quan et tro- indivisible»; rrima, el idioma de Cervantes». sud-americans. Va bé saber-ho. Es És clar que, si tot plegat és una el cinema en catan; el 1957 s'o- baves a terres mallorquines; - T'han tractat de molt mala no pot ser d'altra manera. Parau- T'han omplert tant de ràdios, Són les paraules pronunciades per veu que, segons la historiografia excusa per esquivar el xàfec i en bliga a registrar en castellà els - T'han tractat de moro obli- manera, en instàncies poli- la de rei no pot mentir: "El cas- i diaris, i revistes, i teles, i cine- Juan Carlos I, el dia de Sant Jordi, nacional espanyola (la del Decre- realitat el monarca parlava del seu noms de persona... La llista fa cials totalment castellanit- tellà mai no s' ha imposat enlloc gat a "hablar en cristiano", mes, i llibres, i rètols, i videos, en l'acte de concessió del premi to de Humanidades de Pilar del reialme, la mentida és igual de vertigen. Qui vulgui aprofundir- zades; damunt ningú. El castellà sem- en una societat considerada i anuncis, i discos, i programes, Cervantes a Francisco Umbral. Castillo), els pobladors de Río verinosa. És impossible de refe- hi pot consultar el magnífic estu- - T'han tornat cartes escrites pre ha estat acceptat lliurement laica; i festes, i espectacles, i misses, Aquest insult a la veritat i a la Grande en avall van abraçar entu- rir, en un breu escrit, les ordres, di de Francesc Ferrer i Gironès, en la llengua catalana, pertot i per tothom, sense cap T'han fet anar a l'escola, a i actes públics... en la llengua memòria histórica s'assembla a siasmats la llengua castellana càstigs, decrets i lleis que al llarg La persecució política de la Ilen- adreçades a instàncies mili- casta d' excepció ni una". aprendre a llegir, escriure i castellana..., que li has anat pre- les històries reals dels policies que, quan Pizarro, Cortés i compan- de tres-cents anys ens han impo- gua catalana. tars d'aquestes illes; Això és així, i no d'altra comptar "en castellano"; nent molt més el gust a una altra després de matar un pres, escriuen yia els la van mostrar com qui ofe- sat (i ens imposen) la llengua cas- En fi, el monarca espanyol en - T'han traduït a l'idioma manera. Ho diu el rei, que ho - T'han anat llevant del cap llengua: la que és teva, i ben a l'informe que s'ha suïcidat. reix una pastanaga a un conill afa- tellana, tot prohibint l'ús del persona ens encoratja a rebutjar la mala idea de voler apren- espanyol, publicant-les al sap molt bé, això. teva, la llengua de la terra, la En el món hi ha mentides i megat; es veu que els indis van gallec, l'euskera i el català. En la monarquia i ens convida a dre "un dialecto"; diari, cartes al director que Com d'ell mateix, que mai llengua del país, la llengua cata- mentides monumentals. Dir que veure la llum i abandonaren tot són tants, que probablement construir una República respec- T'han ensenyat les oracions havies redactat en català; no s'ha imposat enlloc damunt lana. els eriçons tenen dents és una men- d'una les seves llengües salvat- aquestes són les llengües europees tuosa amb la identitat i els drets i el parenostre en la "bella T'han tractat de malfactor, ningú, i que sempre ha estat Una llengua que, precisa- tida; negar l'holocaust jueu és una ges i incivils, vessant agraïment contra les quals s'han dictat més dels pobles. Per tant, FEIM UNA lengua del imperio"; quan has volgut dedicar-te acceptat lliurement pertot i per ment i justa, no és la castella- mentida monumental. Idó bé, la i besant els peus dels espanyols prohibicions. En recordarem just CRIDA A TOTS ELS REPRESEN- gràcia de tenir, a ensenyar la llengua prò- tothom. Exactament igual. Així. - T'han fet la na — mai no imposada enlloc del monarca és una mentida monu- en senyal d'afecte ("¡Gracias por una petita mostra. L'any 1751 els TANTS ELECTES DEL POBLE únicament, monedes i bit- pia a les escoles; Només és que, en qüestió de damunt ningú, com diu el rei - mental (a més d'ofensiva i malin- consquistarnos y libramos de las escolapis ordenen a tots els reli- MALLORQUÍ PERQUÈ S'ABSTIN- llets i segells i carnets d'i- T'han pintat les parets de llengua castellana: . No pot mentir. tencionada). Amb aquesta decla- tinieblas, oh divinos benefacto- giosos de parlar en castellà sota GUIN D'ACUDIR A CAP RECEPCIÓ dentitat en «la lengua cer- casa teva amb les lletres de - T'has vist tractat pública- Amb tot això, també li vas ració, el monarca s'ha espolsat la res!", devien dir els conquistats). pena de "pa i aigua" si desobeei- OFICIAL QUE FACI EL BORBÓ A CA ment de "mal educado", vantina»; «porc catalanista»; prenent molt més el gust a una pátina d'innocència beneita amb Això de l'extermini físic i cultu- xen; el 1768 es prohibeix l'en- NOSTRA. Demostrem que tenim - T'has vist forçat a ser jutjat - T'han omplert de merda quan has començat una reu- Hiló que et fa la història: l'op- qué sempre s'ha coronat i s'ha ral és una falómia dels pèrfids senyament del català a les esco- dignitat i que no ens deixem insul- als tribunals jurisdiccionals humana aquella taula, on nió dient "bon vespre"; ció nítidament republicana! posat a l'alçada dels seus ante- anglesos, que escamparen una les de primeres lletres; el 1801, tar impunement. t'asseies a fer escola, d'a- - T'has hagut d'omplir les de Mallorca en la «lengua Fins i tot si del rei surten dis- cessors remots en la corona d'Es- llegenda negra per fer quedar el ministre Godoy prohibeix tota común de la patria común e magat, als teus alumnes; orelles de milers i milers de culpes. 12 panya, que sempre destacaren per malament els espanyols. I la Cró- representació teatral que no sigui Collectiu Felanitx per la la seva mala llet i migradesa de nica de Bartomeu Casaus (Bar- en llengua castellana; el 1857, la República

En la necessitat de justificar nal Suprem confirma la família el discurs reial sobre la no-impo- De lladres i borbons reial com a successora del duc als pocs segons li dona la raó, ja sició del castellà, alguns s'han d'Hemani i el Jutjat d'Instruc- Tots hem escoltat aquests Ferides del passat? que diu que Catalunya ha de ser vist obligats a desenterrar argu- ció núm. 46 paralitza totes les dies als polítics, intel.lectuals, plurilíngüe ... no aplaudiu? (cas- ments desesperats. Hom ha 1977, dos falsos servents (con- l'herència. El segon error fou investigacions sobre el cas. periodistes. Segons ells, el Rei Així tota la paparra que us los a ells. Ningú us imposa el tela àrab, etc. dic jo). adduït que la bajanada reial no tractats dos mesos abans) roba- robar els títols de propietat dels a furgat en les ferides del pas- he estat transmetent, son baja- castellà. Si creieu que us impo- I si fotem el català per al és responsabilitat del monarca, ren en el domicili del duc els títols quadres, al domicili del duc Si voleu més informació sat, senyores i senyors, us escriu nades de l'antigor? Ara, el que sen el castellà, no és cert, és cosa water, estaran tots més contents, en primer lloc perquè qui li de propietat de les obres i dis- d'Hemani, sense adonar-se que sobre aquesta brutor, podeu un fantasma? una mòmia? una és diu ara! no i ha ningú que de la vostra imaginació, veieu tal com estaven al patio de los escriu els discursos és algú altre, set quadres de la col•lecció. Nou eren còpies d'uns altres docu- escriure a mendezdevigo(drobo- ánima en pena! sóc jo? sóc un ens impose el castellà, ningú, visions, però no aneu al psi- Naranjos per la TV és va veure i en segon lloc perquè el rei és dies després, la premsa notica ments originals que hi havia als real.com. esquelet que és passeja pels tot el que jo he estat dient-vos quiatre son massa cars almenys quasi tot en castellà, però el cas- irresponsable per llei. Els que la sostracció dels quadres, sense arxius de l'Instituto del Patri- carrers? Potser sóc invisible? per son mentides, no llegir el que per a mi. tela del rei. argumenten això presenten Juan esmentar però la dels docu- monio Histórico Español. Per Cohlectiu Felanitx per la que éssent tot això, cap dels via- us dic, no heu de creure amb Tots haveu escoltat a Carod Carlos I com un titella, un beneit ments. Dos anys després es des- esmenar el primer error, la Dele- República nants surt corrent , esglaiat? fantasmes del passat. Creieu- Rov ira contra el Rei, normal, però Josep Casalta de Vila-Real. i un incapaç, net per tant de tota cobreix que mamo s'obrí el pro- gació d'Hisenda de Madrid va culpa. Com els bojos. Emperò, cés penal per aquest robatori. rebre l'ordre de paralitzar la hi ha raons per pensar que el denúncia 40/86 dels familiars del borbó no és tan càndid com Segona fase: LA FALSIFICÁi' duc contra Teresa Mariategui per Dos mots e la La monarquia espanyola això. CIÓ DELS TESTAMENTS. El 1979 impagament d'impostos, i a més Alvaro Santamaría, catedràtic emèrit de la una opinió personal Segons denuncien els hereus mor el duc, als 91 anys, i la famí- falsificà la valoració dels qua- e un tema tan polèmic EL QUE SE EXTINGAN L U.I.B. fou admès solemnement per l'Acadè- com el de la llengua. de Manfredo de Borhón y Ber- lia reial s'apodera dels quadres. dres (la xifraren en 25 milions quan era més jovenet, IDIOMAS DE QUE SE U mia Mallorquina d'Estudis Geneológics, Heràl- a l'escola. la unive sempre és anticatalana naldo de Quirós, duc d'Herna- Per evitar sospites, falsifiquen de pts.). Per solucionar la sego- t i també a l'acadèmia MOS DOMINIOS Y SÓL dics i Històrics com soci d'honor el darrer dijous militar, degué apren ni, la fortuna de la família reial el darrer testament del duc i na pífia, és van fer desaparèixer moltes coses però es CASTELLANO COMO De bell nou el fantasma del d'Espanya, i els acòlits del que ara es disposa a fumigar del mes d'abril. Tot i que no posam en dubte veu que s'oblidaren espanyola té el seu origen en l'es- col.loquen la segona esposa del de l'Instituto els expedients 518 contar-li que un rere- Que vos pareix secre racisme anticatalá i de la incul- nacionalisme espanyol (el bloc les males herbes que han ger- la valia intehlectual com historiador del nou besavi seu, l'any 17 tafa i el robatori de la col•lecció finat, Teresa Mariategui Artea- i 110 de la col-lecció Duque de signa una reial cédula gaire confiats i això qu tura plana damunt de la socie- defensor de la Constitució pac- minat a Galícia, Euskadi i als acadèmic, és al mateix temps prou coneguda adreçada a "Mis de pintura i art del duc, valora- ga, com a hereva única, la qual Hemani; oblidaren, però, robar- yes del Peru, Nueva s'havia alçat a favor de tat catalana. El lliurament del tada amb els falangistes, el Països Catalans. la fòbia, o al manco el recel, del Senyor San- España y Nuevo Rey da en més de 1.000 milions de actua com a testaferro que des- ne els duplicats. e Gran ada..."on "orde- sigui per tant a favor d premi a les lletres espanyoles, PP-PSOE), als Països Cata- tamaría, a tot quant faci olor, tant a Mallorca no y mando" podem pessetes i composta per obres de prés lliurarà els quadres a la Casa ir negre damunt blanc que comandaven. el «Cervantes», fet el passat lans l'espanyol ha estat una Avui dia, els catalans i les com a Valéncia a catalanisme i llengua i cul- que "....de una vez Tizziano, Carpaccio, Van Dyck, Reial. Paral•lelament, i per jus- Quarta fase: LES AMENACES legue a CONSEGUIR El nom de "Capet" no és dilluns 23 d'abril a Madrid, ha llengua imposada per la força catalanes ens veiem forçats a mal- etc. Sembla que la familia reial tificar el canvi de propietat, el I LA COMPLICITAT JUDICIAL. L'any tura catalana. No voldríem ésser nom irreverent pel re servit per treure la carota del de les armes, les mateixes amb defensar la nostra terra i la nos- ha venut molts d'aquests qua- rei atorga un reial decret en qué 1994, quan ja és impossible pensats però sabent de quin peu es cal- Capet és l'avantpas Rei Borbó. Juan Carlos ha fet les quals posaren fi a la nostra tra identitat. En aquest sentit, dres a museus estrangers per permet que el ducat d'Hemani ocultar que la família reial ha cen alguns directius de l'Acadèmia han regnat (0 estan honor als seus avantpassats i independència política al segle Maulets lluitem i lluitarem assegurar-se un capital fora de sigui representat per la seva robat la col.lecció Hernani, el mallorquina d'Estudis Geneológics, part d'Itàlia, i Espan mentre premiava Francisco XVIII i que serviren per exter- enfront de l'homogeneïtzació l'Estat. Els familiars de don família (en concret, per la seva cap de la Casa Reial, Sabino Fer- Heràldics i històrics, ens ensumam que l'actual rei d'Espanya Umbral, escriptor de baixa minar milions d'amerinidis. i l'uniformisme que imposen Manfredo afirmen que, l'any germana Margarita), basant-se nández Campo, amenaça tots els també s'ha volgut premiar aquesta tia dels Borbons que de d tic estopa i masclista recalcitrant, La seva cultura i la seva llen- els interessos econòmics de per a això en una carta del duc mitjans de comunicació espan- 1976,1a familia real, en col•labo- aquest recel. No passeu pena acadè- Capet. A veure si aprenenri unpoc d'histò- pronuncià un discurset als gua ha estat, per molts pobles les companyies transnacionals d'Hernani falsificada. yols perquè no publiquin res ració amb la segona muller del mic d'honor, ni tan sols de "número", ria medieval i no anem acercar na María parroquians de l'Espanya com el catan., un patiment, i dels Estats, que ens esclafen duc d'Hemani i amb alguns fun- sobre l'assumpte Hemani; l'a- per ara de moment, no hi faran (és un per la cuina. Dir "Joan Capet" a Don Imperial, hereva del franquis- una imposició, un genocidi al i ens imposen l'espanyol o el cionaris públics, va ordir un pla Tercera fase: L'ENCOBRI- menaça s'estén a tots els arrees exemple com un altre) al Cavaller Esta- Joan Caries (els noms de sants, reis i me i a la qual deu la corona. servei dels privilegis d'una oli- francés i un model de relacions per apoderar-se de la col•lecció MENT DEL ROBATORI I L'ESTAFA. públics. Com a darrer recurs, la des de Moncaira. Que doni gràcies a Déu papes sempre s 'han traduït) no és dir Juan Carlos, cap de l'Estat garquia, de quatre «señoritos». sociopolítiques alié i alienador. de pintura del duc, un pla que Dos errors de la família reial família reial ordena la falsifica- que el fessin, un dia, "corresponent". cap injuria al cap de l'estat. Es simple- espanyol, ha atiat el foc de I ' an- La nostra submissió política a es va descabdellar en quatre posen al descobert l'operació. El ció d'un Certificat d'Ultima Jo pens i dic amb tot els meus res- •ent esmentar el cognorn primitiu de tic at al an i sm e falsejant la la monarquia dels Borbó, al El combat Maulets conti- fases. primer error fou oblidar-se de Voluntat del duc d'Hemani i pectes que, en Joan Capet -com a cap la sev • nissaga. En realitat els Borbons nua! 12 pagar els impostos successoris intenta el blanqueig judicial del memòria histórica i la realitat Regne d'Espanya, ens ha con- de 1 'estat espanyol- s'hauria d' informar s 'haurien de cognomenar "Capets de vigent del nostre poble. vertit en ciutadans de segona Primera fase: EL ROBATORI de la testaferro, deixant en robatori i l'estafa. Alguns jut- millor quan en un discurs oficial dóna Borbó" Joanet de Ca'n Nirvi. d'un Estat que banalitza el seu Països Catalans, 24 DELS DOCUMENTS. El febrer de evidència que no havia rebut ges segueixen el joc: el Tribu- Digui el que digui el Rei carácter repressor i feixista i d'abril del 2001 1.4 15 DE MAIG DEL 2001 1911211

PETITS ANUNCIS

adhesius, revistes, infor- Els nacionalistas inte- Tirant lo Blanc us espe- SERVEIS mació, etc, sobre el ressats per un sistema ra. Som els nacionalis- PROFESSIONALS tema d'alliberament d'intercanvi cultural i tes valencians. nacional, escriviu a l'As- turisme alternatiu pera 963879408. sociació «Xavier Ro- nacions sense estat, Representants musi- Sóc professor d'una meu». Apartat de podeu informar-vos a: - bals que es posin en DIWAN (escola breto- correus, 36. 43480 La TurismeAlternatiu: Bús- contacte amb "Marejol" na) i escric i Ilig català. Pineda. Tarragona. tia Postal 1.171 Casta- per contractar actua- Envieu-me Informació cesc Bujet. Passeig del que vulgui companyia, lió 12005. Es tracta d'un cions ales Illes. Som un El Consell Nacional sobre els Països Cata- Migdia, 32-2-3-17200 carícies, massatges i sistema de Ilarga tra- grup capdavanter al Català ofereix diversos lans, especialment de Palafrugell. sexe durant les sayas jectória provada arreu Principat. Tel. 933 593 llibres, gratuïtament, a tema d'ensenyament: estades al principat, a del món, molt adabta- 632. tot aquell que els els Gracias. Joel Donnart- Ens agradaria cartejar- canvi d'ajuda económi- ble i econòmic. nos amb al-lots i al-lotes demani, al voltant deis 44, Hent Frinaoudour, Necessit dona a hores ca. Manel 907843901- que com nosaltres esti- drets i història de la Les persones interes- Penc'hoad-F-22860 per fer net. Hi ha molta 973603214. guin penjats/penjades comuna patria catalana. sades en les activitats Plourivou Breizh/Bre- de feina. Tel. 971 867 per Lax'n 'busto i que - Hola, soc un noi de 16 Podeu escriure a l'Apa- de les Associacions i tanya - Estat francés. 286 defensin la nostra llen- anys i estic interessat rtat 15.071 de Barce- clubs UNESCO poden El Call, la revista dels en cartejar-me amb gent lona-08080. adreçar-se a la Fede- Tenc una empresa de gua. Raquel Llagoster- jueus dels Paissos que també defensi l'a- ració Catalana de la manteniment de jardins a Costa. Gardènia, 4- Si voleu rebre informa- catalans és a internet. Iliberament nacional Unesco: Mallorca, 207- i de piscines a la zona 08880 Cubelles. ció sobre les Joventuts http:/www. fortuna- deis països Catalans. 08036 Barcelona. Tlf. nord de Mallorca. Tel. d'Esquerra Repu- city.com/victorian/cold- Cercan gent entre els M'agraden "Els Pets" 932534367. 971 864 532 - 696 278 blicana (JERC), i rebre water/252. 18 i els 45 anys per "Brams" i "Jo t'ho diré". 393. els nostres butlletins, Necessitam persones excursions, sortides, Enric Blanc. C/ Mont- Acaben d'editar-se els escriviu ara mateix a: amb idees i ganes de Leo Casanova. Tarot, etc. Abstenir-se els qui cada, 1 - 08291 Ripo- Evangelis segons sant JERC-Illes. Santiago tirar endavant la nostra -..massatges curatius, vagin de mala fe. Apar- Ilet. Mateu, sant MARC 1 Russinyol 1, àtic. 07012 Ilengua i la nostra cul- medicina natural. Mar- tat 1.792 Ciutat. SANT Lluc, en versió Ciutat de Mallorca. tura. Associació la Brú- qués de la Fontsanta, Naturalesa, la mar, la interconfessional, en Hola! Som una al-lota muntanya, una pel.lícu- xola. Tlf. 93 4353323. 6-2. Cita prèvia 670 067 Acció Cultural del País llengua catalana, en felanitxera. Som molt la, un café... si ests 314. Valencia i el Bloc Jaume Coleccionau Fanzines? cassettes i CD. El seu independentista, i estic dona, atractiva i diver- I jaés a Internet. Si voleu Voleu saber que fan preu per joc és de 3.000 boja pels Sau, pels tida, t'he de conèixer intercanviar propostes els/les independentis- ptes. Posteriorment s'e- PERSONALS Ocults i pels Pets. Segur urgentment. Bútia pos- d'acció i Iluita, o informar tes del Tarragonès? ditará l'evangeli segons que si m'escriviu feim tal 1174 - 07080 Ciutat Atenció, catalans i cata- d'activitats, etc., podeu Subscriviu-vos al But- sant Joan. També hi ha una gran amistat. Som de Mallorca. lanes independentistes. molt divertida. Adéu. M. connectar: ACPV Iletí del Col-lectiu inde- editat tot el Nou Testa- ment en Braile en Ilen- Vull cartejar-me amb Glòria. Carrer d'en Noi de 23 anys, inde- @vIc.servicom-es pendentista "El Timba- tots vosaltres. Estic boja ler de Bruc". Per 600 gua catalana, i edició Magallanes,29- 07670 pendentista i romàntic Subscripcions gratis a pel bon rock català: Sau, peles el rebreu cada interconfessional. Són Porto-colom. coneixeria noia de simi- cómics en català per a Els Pets, Lax'n'busto. dos mesos durant un 22 volums, i es poden lar edat, soltera de Giro- nins de 6 a 10 anys. "El No us talleu i escriviu a Jove de 29 anys, fadrí, any. Bústia Postal, 7- demanar a Mn. Joan na per a sortir al cine- Llaüt de Xàbia" -Apar- Marta. Indústria, 114- amb estudis universita- 43893 Altafulla. Magí, Parròquia de sant ma, a la platja, etc. Car- tat 53- Xàbia 03730 08030 Malgrat de Mar. ris, agradós i simpàtic, Pere i sant Pau, 43007 ies Lloveres carrer Patrocinat pel Magnífic Si us interessen les desitjaria conèixer Tarragona. Rocacorba, 15 Vilabla- Ajuntament de Xàbia. !lenguas minoritzades Als Països Catalans es al-lota formal de 20 a 27 reix 17180. de més a prop, Ha nascut Correfoc!!! fa molt bona música! anys. M'agrada el ball Cursos gratuïts de !len- adreçeuvos a: Lien- Una revista de literatu- M'agrada, pero, en de saló i som bastant Cerc femella per feste- gua andalusa. Podeu gües Vives. Bústia ra i Història catalanes. especial la que sur/ de actiu. Anima't i escriu- jarfins a 39 anys, Oscar adreçar-vos a: LLEN- Postal 5224/08008 Bar- 64 planes 250 ptes. Mallorca a càrrec d'en me a l'apartat 690 de Pujol. Blanquerna, 58 - GUA (Enseniansa a Dit- celona. Col.labora-hi o fes-te'n Tomeu Penya. Inde- Ciutat. 07010 Ciutat de Mallor- tansia dala Yenwa subscriptor. Tlf. 971 200 pendentistas, si som- ca. Andalussa) P. Pedro Si vol rebre l'Euskara- 810. Lluís. nieu en una nació Miu- Capritxós, especial, Romana, 1-4-2-14007 ren Berripapera (en ra plena de música cata- diferent i atractiu jove de COMUNICATS Còrdova. foraster) gratuitament lana i de vibracions nos- 27 anys, cerca dona escriviu a: Hizkunta BORSA DEL Lluita, la revista de l'in- tres, escriviu-me: Fran- independent i intel.ligent Si voleu intercanviar Politikarako. Welling- dependentisme valen- MOTOR tongo Dukea, 2 - 01020 cia és a Internet: http: Vitoria-Gasteiz (Araba). ANUNCIAU-VOS DE FRANC A VIC211 //www. estelnet. Si vol un cotxe nou de com//iluita. Classes particulars la nostra gamma, vén- Nom DNI d'hebreu, grec i !latí a gui i en parlarem. Agén- Si voleu afiliar-vos a Cognoms Tel. tots els nivells. Jordi cia oficial Renault. Tel. sindicats nacionals 413867. Son Ferriol. n' • Escriviu un sol anunci per cupó 971242795 ATENCI • Usau lletres majúscules catalans: C. S. C * 93 • Escriviu dins el requadre el text 4541188. Piano Blues, Jazz, Rock. Classes particu- Oferim de franc cursos SI voleu una lars. Harmonia moder- bíblics i subscripcions Mallorca lliure I na. 971242795 Nanel. independent a revistes cristianes en d' Espanya, català: Ajuda Evangé- A tots els valencians venlu al lica deis Països Cata- que vulguen contribuir LOBBY PER LA lans. Apt. de Correus a la construcció nacio- INDEPENDENCIA Ompliu aquest cupó i enviau-lo a: 1.022. 12995 Castelló. nal del País Valencia. 11°110111181. Apartat de Correus 124. 07600 S'Arenal de Mallorca Apt. de Correus 531 Tlf. (964) 207607. L'associació cívica I'llt11 15 DE MAIG DEL 2001 15

L i Generalitat de Catalunya ARA »4 SOM rnés de 6 MILIOKS Fa més de 1000 anys que, entre tots, fem un país del qual avui ens podem sentir orgullosos. Per fer la Catalunya del futur, la de les properes generacions, necessitarem tots aquells que vulguin estimar el nostre país_ Vinguin d'on vinguin. Es diguin corn es diguin. 1 siguin corn siguin_ 1 és que, a la Catalunya de demà, necessitarem moltes mans, però, sobretot, molts cors. 16 15 DE MAIG DEL 2001 1°1141'11

FIRA DE 1VIAIG DE SINEU

Fa 11 anys que en Biel Sanxo és l'amo Fa 15 anys que en Miguel Munar i n'Antó del Bar Triquet de Sineu. Va comprar Fa 2 anys que na Núria Pijoan de Reus Fa 11 anys que na Joana Jaume va Fa 15 anys que en Miguel Font regen- nia Gómez regenten el Restaurant Es aquest local a l'amo en Rafel des Tri- ha obert la botiga Milfils a Sineu. Está obrir la Perruqueria ca na Joana a la ta el Taller Font Sineu a la vila de Sineu. Palau a Sineu. Se menja a la carta per quet. És un local amb molts de segles especialitzada en Cortinatges i brodats. barriada des Frontó de Sineu. A la foto Son pare va obrir aquest taller fa 80 una mitjana de 2000 ptes. Tel. 971 520 d'antiguitat. A la foto amb el seu fill Biel. A la foto amb el seu fill Arnau. Tel. 971 pentina na Maria Llull mentre les nines anys. Tel. 971 520 106 872 Tel. 971 520 136 520 220 s'ho miren tot. Tel. 971 520 501

Fa 25 anys que n'Antoni Brui i el seu En Pep Oliver "Pavarotti" és el batle de sogre Pau Coll al cel sia obriren la Ferre- En Joan Ramis fa de fonfaner i na Mar- Sineu per UM. És un dels homes més Fa 29 anys que la Família Pinara regenta el Celler és Grop a Sineu. Saben fer ria Coll Caimari I Polígon de Sineu. La galida Carrió estudia i els caps de set- trempats del pla de Mallorca. És l'amo molt de cas als parroquians i tenen detallets culinaris molt bons. Se menja a la familia Coll tenia ferreria des de fa 75 mana fa de cambrera el Restaurant es del Celler can Font a la Plaga de les carta per una mitjana de 2.500 ptes. Tel. 971 520 187 anys. Tel. 971 520 070 Palau de Sineu. verdures de Sineu. EPÍSTOLA. De Joaquim Maria Bartrina (Reus, 1850 - Barcelona, 1880)

«Bartrina era una personalidad completa, y no puede mirársela en detalle. Su carácter era trasunto fiel de nuestro siglo. (...) Todos los grandes ideales constituían el deseo de t distintivo era la armonía de facultades. No concebía la ciencia sin que la acompañara Bartrina. El amor, la ciencia, el progreso le inspiraban sentidos acentos, pero luego la poesía, ni estimaba la poesía sino ostentaba base científica. Ponía en igual nivel el que fijaba en la realidad su mirada escrutadora, se apoderaba de él el desaliento, y lo genio y el talento, el sentimiento y la idea. Para él el mundo no es de los matemáticos expresaba en una frase, en una palabra a veces» ni de los poetas. Por ello en su prosa era poeta y en su poesía era científico. Bartrina (Valentí Almirall ).

Amic, si encara ho ets, el plany meu escolta; Tranquil mira el pagès que els boscos talen; És la que per carrers i places corre, si sols t'ho dius, si amistat antiga, no s'hi oposa: al revés, se n'aprofita; «Visca la llibertat!» cridant contenta, pel cuc de l'egoisme rosegada, per?) poc temps després les pluges vénen, i és esclava, primer de sa ignorància, com tronc corcat que, en recolzar-s'hi, es tranca, i en la muntanya a l'aigua res no detyura, després de ses passions, després dels ídols no ilegeixis...Peró, prou!, si ets egoista, i corre munts avall, i els rius desborda, que, per demà cremar, avui aixeca? en veure versos Ilençarás la carta! i els camps inunca...i el pagès ofega! I no hi haurà remei? És per ventura De l'infinit jo puc llegir els prodigis, Amb tan estranya indolencia i apatia un cercle el progrés que ara ens retorna, analitzar la ilum de les estrelles els uns, amb Ilur malicia els altres, deixen després d'haver passat segles gloriosos, que allá d'enllà, en el cel, brillen perdudes, o fan que la mentida en aqueix món regni. al primer estat salvatge d'on sortírem pero') copsar la llum d'una mirada, Per?) la joventut qué diu? Si és l'egoisme com torna al mar pels rius la gota d'aigua i llegir en el cor, m'és impossible! qualitat sols de vells, coill no es prepara que del mar pujà al cel dintre del núvol? a transformar-ho tot, en bé dels pobles? L'home, que per a unir els llunyans pobles Com no dubtar del món, qui en ell troba Qué fa almenys deis joves la part més alta, ha fet esclau el llamp, no podrá un dia solament falsedat i hipocresia? la part que pels seus títols o fortuna estrényer la distancia, avui immensa, Renoms brillants se fan amb falses glòries, ha de donar a l'altra gent exemple? que hi ha entre el cap i el cor? No podrá treure, com amb cartró daurat se fan cuirasses, Vestit amb la 'librea de la moda, com del carbó el diamant, de l'egoisme i de Iluny tot és or per al curt de vista. ridícula com sempre en sos capritxos, l'amor per a posar-lo en sa corona? Vergonyós i modest, s'amaga el mèrit, ací en teniu un d'ells. Del seu cap cuida i atrevida s'eleva la ignorància; molt més el perruquer que el catedràtic; Tant de bo que així fos! Llavors serien així el que fa poc pes en el mar sura, amic de bailarines ¡toreros. els homes, homes, i les dones, àngels. i és al seu fons -tan sols- on hi ha pedes. Entre visites, jocs, passeigs i teatres, però ara no ho són. Si alguna pura ni té temps de pensar: treballa sempre. idea o virtut tenen, prest l'esborra Altres n'hi ha, de l'ambiciosa escala, l'egoisme que va creixent, semblant-ne que homes de bé pertot arreu se diuen, En veure com aquest i aquells tants homes, en els efectes, tal com el d'un incendi, i, per debilitat, del crim són cómplices veritat i virtut, on puc trobar-vos? que el fum embruta alió que el foc no crema. mirant-lo indiferents. Lligar no saben Que en el poble, tu, em dius? I on és el poble? la causa amb els efectes, i no veuen És la munió de gent que alegre xiscla Una bona web de literatura catalana: que el mal d'altri en Ilur mal pot tornar-se. i a la piala de bous té l'Ateneu? http://campus.uoc.esilletra/cat/generes.html 15 DE MAIG DEL 2001 La guerra de Successió

La guerra de Successió a la Fins a la victòria militar del bint de tenir armes: «Se mando a pròpies paraules. Batania els allotjats a Vila-real) Monarquia Católica manifestà, al Borbó (presa de Vila-real el 12 de lo valencianos bajo pena de muer- Carrasclet, nascut a Capçanes Josep Giner executa con ensaña- País Valencià, signes inequívocs Gener de 1706, Batalla d'Al- te que entregaran las armas, lo que (Priorat) el 1682, de seguida es miento y crugldad el soldat sos- de brega intestina entre «maulets» mansa el 25 d'Abril del 1707...) llevaron tan mal que presentaron tomà a revoltar contra el feixuc pitós de la violació i posterior assas- (bàndol popular, al qual es suma- i la implantació del seu règim, cal- muy pocas y ocultaron las demas» terrorisme militar que s'estenia sinat de la seua germana Maria; ren en massa els camperols vençuts dria diferenciar, al bàndol aus- (Minyana). arreu del país: després d'haverestat el setembre de 1719 l'alcalde de1 en la segona Germania, de 1693, triacista, entre els que s'exiliaren Aquesta ineficàcia pel que fa amnistiat per la seua participació Cabanes es confessà incapaç de amb l'esperança -ara com abans- a Barcelona, seguint la con de Car- al desarmament portà a les auto- en la guerra contra el Borbó fins mantenir l'ordre públic, després d'aconseguir l'exempció de tri- les III (en la seua majoria, càrrecs ritats militars a la creació de a1'11 de setembre de 1714, tornà d'haver empresonat Joan Richard buts) i «botiflers» (noblesa i oli- públics de la ciutat de València, i comissions especials i al lliura- a les muntanyes i a poc a poc anà i Caterina López junt amb d'al- garquia urbana, partidària de Felip que en 1714 demanaran el perdó ment d'armes als botiflers dels augmentant el nombre dels seus tres poco leales i sediciosos de con- V). de Felip V) i els que foren fora- pobles lleials, per tal de perseguir combatents. Tant el 1718 com el dición; el 21 d'aquest mateix mes Una anàlisi de la lluita de clas- gitats del país pel seu austriacis- miquelets. Les ordres de perse- 1719 llançà tres campanyes impor- és mort un regidor de Borriana, ses d'aquests moments crida l'a- me (fonamentalment una part del cució eren contínues. S'intentà tants, atacant sorpresivament i por gente que se dieron a la fuga tenció sobre «l'aliança» entre les clergat); i ambdós dels maulets tallar tota connexió entre el valen- fugint de l'exèrcit. El 26 de juliol hacia la sierra; a l'octubre, un tal classes oprimides i els «ciutadans que, esdevinguts «miquelets» cians exiliats al Principat (els d'aquest darrer any atacava Reus Félix Puche, de Castelló, comença honrats» (cavallers, nobles i cler- (bandolers), continuaran, en par- quals hi continuaren fins a l'll de i a Calaceit (Matarranya) prengué una important tasca «subversiva» gues que havien pres partit per la tides soltes, la resistència arma- setembre de 1714, formant part dos mil fusells a l'enemic. Lla- i (tal com deia una carta de la causa successória «austriacista» da al règim borbònic. El 1724, dis- també de la particular resistència vors, la solidaritat dels veins d'Es- Gobernación, a València): «en de l'arxiduc Carles d'Àustria). En set anys després del Decret de armada catalana contra el Borbó, lida, Artana i Moncofa, i la d'al- algunos pueblos atrae assi algu-. efecte, el suport popular aconse- Nova Planta, un 61% dels pobles un cop «abandonats» per les tro- guns antics miquelets de La Plana nas personas con animo de incor- guit per Basset, arran la promesa de La Plana tenien partides arma- pes de l'Arxiduc Carles) i els del (com ara Josep Ballester) amb uns porarse el con ellos al cuerpo de d'abolir els drets senyorials, fou des rebels. La fam i la crisi de sub- país, raó per la qual serien fora- quants miquelets de la partida de sediciosos de Carrasclet. Fue a la importantíssim. El 16 de desem- sistència; els llauradors endeutats gitades les seues famílies. Carrasclet, de pas cap a La Mari- Venta de Venlloc i procuró inquie- bre de 1705 entrava triomfant a i sense terres; els impostos que Durant la primavera i l'estiu na, estava assegurada. Novament, tar a aquellos naturales con el pre- València i, entre d 'altres mesures, els toca pagar i que saben que el de 1710 es multiplicaren les acti- el gener de 1720 la por alertava texto que el iba a encontrar a es produí, una tímida rebaixa d 'al- ric no paga; la pressió fiscal, amb vitats dels miqueletes, arribant fins els botiflers de les zones costa- 'Carrasclet y que le daria patente guns impostos; però la reacció des la introducció d'impostos de tra- i tot a les immediacions de la ciu- neres: Carrasclet havia fugit de la de capitan y que tambien paso a del mateix sector «austriacista», dició castellana que es sumaven tat de València amb la intenció d'o- presó de Cotlliure, amb un vai- Traiguera y hizo lo mesmo y llego no es feu esperar: les classes pri- als ja existents, augmentats lla- bligar Felipe V a atendre dos xell i amb 26 homes armats. hasta Venifaza (...) y todo esto me vilegiades, que en tot moment se vors per a pagar i allotjar els sol- fronts. En resposta, les forces d'o- Al llarg dels anys, especialment lo han informado en Cabanes»; el

aprofitat de la revolta, dats borbònics; la repressió de I' e- cupació empresonarien un gran entre 1718 i 1720, aniran succeint- mal-1 de 1920 una partida de bàsicament rural i popular, ence- xercit d'ocupació i la brega amb nombre de dissidents, homes i se amb una important freqüència miquelets de Tortosa topa, a taven la seua tasca contrarrevo- els soldats, feren perdurar les par- dones. els «incidents»: El 26 d'agost de Borriol, amb una de les compan- lucionária fent empresonar Bas- tides. Al mateix temps,' s'inicia 1716 els veïns de Mascarell són yies de l'exèrcit enviades en la seua set i posant al front de la ciutat Un període bàsic d'aquestes també la manipulació «mediáti- acusats de la mort d'un soldat del persecució essent-ne detingut un homes de la seu confiança. La con- partides fou el comprés entre 1705 ca»: el capità general borbònic, «Regimiento de Caballeria del i podent fugir els altres per mar tradicció és clara: els camperols i 1707, resultat de la desfeta d'Al- Caetano, dóna instruccions «para Conde del Real»; el 14 de juliol des de Moncofa, des d'on arriba- volien deixar de pagar els «cen- mansa i que es projectà sobre la la persecución de migueletes, i que de 1717, a la Vall d'Uxó, un tal ran fins a Cullera i s'internaran en sos» (impostos feudals) per?) sense crisi de subsistència de 1709- en adelante sean llamados ladro- Mateu Garcia és culpat de la mort les muntanyes de Gandia. alterarl'Status Quo institucional, 1710. Un segon, amb revifaments nes». d'un caporal de l'exèrcit; el 15 de De les partides de la Plana, la sense transformar la societat esta- importants a la sena d'Espadà que setembre de 1718 és mort un sol- d'en Negret de Montomés enca- mental que tot just donava supon estan condicionats per la revolta REVOLTA CATALANA I dat a Vila-real, sense que es des- ra feia accions el 1720. a aquests drets. A la Circular del catalana de 1719. AGITACIÓ SOCIAL DELS cobrira mai qui ho féu (el propi El desembre de 1734 el corre- Comité Central a la Lliga Comu- Les partides de Carafa, que MAULETS A LA PLANA alcalde remara l'altaneria y orgu- gidor de Castelló rep l'ordre nista de març de 1850, Marx aplegaven supervivents de les de (1718-1735) llo del dit soldat); el gener de 1719 censurar todos los papeles sedi- escriu, sobre la revolucio ale- Rosmo (mort per les tropes feli- (essent més de sis-cents soldats ciosos que vengan del Principa- manya de 1848, el següent: «la pistes el 12 de Gener de 1706, en Les mesures preses pel corre- del Regimiento de Dragones de do. classe treballadora revolucionà- la defensa de Vila-real), les d'un gidor de Castelló, per tal d'evitar ria actua d'acord amb el partit frare anònim italià i les de Purroi tot possible contacte entre els democràtic, petit-burgés, mentre controlaran, amb més o menys resistents catalans i els maulets de CARRASCLET (Llunàtics) es tracta de lluitar i abolir la coa- regularitat, les comarques de l'in- La Plana, són nombrosos: bancs lició aristocrático-liberal; en totes terior des de la Sena d'Espadà fins d'interdicció d'armél, vigilància Aquells qui manaven per aquí en aquell temps les qüestions, la classe treballa- a la ratlla del Principat. de camins i costes, llistats de tots ti deien bandoler, perquè parlava amb fusell: dora revolucionària necessita Segons Minyana, cronista boti- els dissideins miquelets, expul- amb les tropes dels borbons, victorioses, actuar independentment.» I és fler de l'època: (els miquelets) sions per desafecció al rei. tenien llargues xerrades de pólvora i foc. que «aquest partit democràtic «Devastaban continuamente los El pas d'uns quants miquelets molts cops volgueren que claudiqués; petit-burgés és més perillós per pueblos que havian vuelto a la obe- de les partides de Pere Joan Bar- molts cops, «Resistència!» fou la resposta. als treballadors que ho va ser el diencia del Rey i molestaban los celó, Carrasclet, ocupará la corres- Ni les tortures ni la presó partit liberal» transportes: ciertamente muchos pondència del capità general de aconseguiren mai fer-lo claudicar. comboyes apresaban en sus València, duc de San Pedro, amb Ara queda Iluny el segle XVIII; REPRESSIÓ I emboscadas pues, como conoce- el corregidor de Castelló, Pedro però a la Serra de l'Espasa es torna a sentir RESISTENCIA ARMADA dores de los lugares, hacian caer Gajardo, des del març fins al juliol una olor de pólvora, de pólvora i de film. POPULAR en emboscadas a los impruden- de 1720. Totes les cartes, vuit en corre, corre. Carrasclet: corre sempre amunt! tes e ignorantes conductores cas- total, comencen de manera sem- Com a conseqüència directa tellanos, ponian en fufa con las blant: «Hallándome con noticia de la repressió duta a terme arran armas las escoltas armadas (...) fixa de que el sedicioso Carras- de la implantació del règim borbó- Entraron en las ciudades, incluso clet...» Diumenge dia 20 de Maig nic, un gran nombre de campe- en las mas populosas (...) a unos La por dels botiflers de La rols maulets es veuen obligats a degollaban porque eran partida- Plana (que contínuament fan Primera fira del Caragol fugir o amagar-se, per a no caure rios del Rey (...) a otros no los sol- enviar estols de cavalleria a Torre- en mans dels botiflers ni de l'exér- taban hasta que pagaban algún res- blanca, Cabanes, Borriol...) és Al poble de Sant Jordi cit d'ocupació. El camperol empo- cate (...) gran per causa de les incursions A partí de les 9 del matí, brit es llença a la resisténcia arma- Des del 1707 fins al 1721 són de Carrasclet, «que tanto ha pro- exposició de comerlos i degustació de caragols da a les zones més esquerpes del continuades les crides públiques curado inquietar el Principado de Tel. 971 74 23 31 país. de les autoritats borbòniques prohi- Cataluña»,per dir-ho amb les seves 18 15 DE MAIG DEL 2001 L'antifranquisme a Mallorca. VII LLIBRE (Les lluites del segle XXI) Literatura catalana lluita antifeixista: Estat d'excepció (I)

MIQUEL LÓPEZ CRESPI questes classes socials. Pens que un dia s'hauria de fer un estudi El jove revolucionari cinc novel•les. El jove revolu- ben seriós damunt el paper (cree antifranquista dels anys cionari antifranquista dels anys que molt negatiu) que determi- seixanta, el combatent dels seixanta, el combatent dels anys nats sectors polítics provinents anys seixanta d'Estat seixanta d'Estat d'Excepció de nissagues dels vencedors han d'Excepció podria ser -i de podria ser -i de fet ho és, no ens fet a I 'esquerra de les Illes. Però fet ho és, no ens enganem!- enganem!- el fill del republicà d'això en parlarem en altres arti- el fill del republicà que que pateix amagat a les golfes cles i en altres obres si la salut pateix amagat a les golfes de de casa seva mentre els falan- Estat d' excepció ens acompanya! Ara analitzávem casa seva mentre els gistes campen arreu per Mallor- alguns trets essencial de la falangistes campen arreu per ca exterminant total 'avantguarda novella que acaba de publicar Mallorca exterminant tota progressista dels anys vint i tren- «Pagés Editors» a Lleida. En el l'avantguarda progressista ta. Els fatídics anys 36, 37 i 38 capítol «Els Estelrich-Monta- dels anys vint i trenta (i posteriors) quan, sota la bene- gut» es troba aquest fragment que La nova novel•la que m'aca- dicció d'intel•lectuals feixistes ens permet anal itzar, penetrar en ba de publicar Pagés Editors, com els germans Vilallonga el món de la classe que conso- (Estat d'Excepció,) té un capí- (Miguel i Lorenzo) els escamots lida els seus privilegis amb la tol que comença així: «Dia sis de feixistes fan córrer arreu la victória del feixisme: «Els Estel- de gener, un grup armat d'ETA sang dels homes i dones que es rich-Montagut saberen ajuntar havia entrat a trets a la presó pro- comprometeren amb la lluita per esforços econòmics i polítics vincial de Navarra. un esdevenidor millor per a la amb Joan March i Ordines i amb 'Hi hagué ferits. nostra terra: anarquistes, comu- en Pere Matutes d'Eivissa. Acció `L'escamot etarra volia alli- nistes, socialistes, nacionalis- Popular -l'organització de la berar un company detingut pocs tes, republicans, tots aquells, en dreta illenca- tenia en els primers dies abans. definitiva que varen ser consi- temps de la República uns tres Dia devuit de gener del sei- derats «perillosos» pels feixis- mil cinc-cents afiliats només a xanta-nou uns 'agitadors estu- tes. Ciutat, i comités a trenta-nou diantils' -en paraules de la prem- El lector que vulgui apro- pobles de Villa. En el con junt de sa oficial- assaltaren el rectorat fundir en aquesta qüestió hau- les Illes el total de militants de la Universitat de Barcelona. ria de consultar l'extensa obra actius de la dreta arribava als vint- Llançaren una escultura de Fran- de Josep Massot i Muntaner edi- mil. Només la secció femenina co al carrer, estriparen la ban- tada per les Publicacions de I 'A- d'Acció Popular tenia setze mil dera monárquica i en posaren una badia de Montserrat o estudiar adherents. A tot això hi hem d'a- de roja amb la falç i el martell. el Diccionari Vermell de Llorenç fegir els nombrosos agitadors de D'ençà I 'execució del policia Capellà publicat per l'Editorial les JAP i el naixent moviment Melitón Manzanas -torturador Moll l'any 1989. feixista que fundà José Antonio constància «dels altres», dels eleccions cada quatre anys per?) notori- el règim s'havia posat És una época tétrica per al Primo de Rivera: Falange Espa- personatges de l'»altra trinxera», mantenint ben fermat -capita- Jrálolt nerviós. nostre poble (i pera tots els pobles ñola, una burda imitació dels dels vencedors en la guerra civil lisme, unitat d'»Espanya», `Dia vint-i-cinc les autoritats de l'Estat). Mentre Maria Antò- escamots feixistes mussolinians, i en la transició. No hem d'o- monarquia- el Ilegat del general decretaren l'estat d'excepció». nia Salvà i Llorenç Riber lloen amb la mateixa dèria contra la blidar mai que l'autor -qui signa Franco). Amb aquesta petita intro- el dictador; mentre Joan Estel- democràcia i el marxisme. Tot- aquest escrit- pensa que l'es- ducció crec no cal explicar gaire rich (com molt bé ha explicat hom coneixia també les guerra ha patit dues grans derro- de qué va aquesta nova novel •1a. l'historiadorJosep Massot i Mun- Pens que un dia s'hauria de excel.lents relacions d'aquesta tes polítiques: la de la guerra civil, Si en les altres obres que he publi- taner) organitza la propaganda fer un estudi ben seriós amb la desfeta popular, i la de familia amb el marqués de Zayas cat recentment (L'Amagatall . internacional del «Movimiento», damunt el paper (crec que i el comte Rossi, el tenebrós aven- la transició, quan els pactes de Estiu de foc i Núria i la glòria la majoria d'intel•lectuals de molt negatiu) que la pretesa oposició amb el fran- turer italià -Arconovaldo Bonac- dels vençuts) i en la que ha de l'Escota Mallorquina (denun- determinats sectors polítics quisme reciclat serviren preci- corsi- que amb els seus Drago- sortir properament a València ciats pels germans Vilallonga) provinents de nissagues deis sembrà sament pera consolidar per sem- nes de la Muerte de caen- (Un tango de Gardel en el gramó- han de fer mutis o, alguns, han vencedors han fet a vers el pla i les muntanyes de pre més el poder absolut de la fon) la presència de la guerra civil d'entrar a co101aborar amb les l'esquerra de les Illes burgesia. Amb la transició Mallorca. hi és ben present fins a esdeve- noves autoritats si volen salvar M'interessava parlar d'a- únic que feia el capitalisme era 'Els Estelrich-Montagut for- nir el motiu essencial, en Estat la pell. questa gent (els vencedors i els mudar una forma de dominació maren part dels tribunals secrets d'Excepció són els fets més fills del vencedors). És evident Pero') aquí, en Estat d'excep- de classe (la dictadura terroris- -amb encaputxats- que con- recents, l'época de la lluita anti- ció el que més m'interessava, a que després de tants d'anys de ta burgesa) per una altra demnaven a mort sense motiu feixista de finals dels seixanta, militància dins de l'esquerra part de les experiències formals d' »homologada» per I ' imperia- (denúncies per no haver anat a mallorquina i de contacte per- els que hi són omnipresents. que hi pugui haver (d'aquesta lisme mundial (una dominació missa, per haver participat en una La guerra sempre hi plana, anàlisi ja en tendran cura -si Ile- sense els aspectes més sagnants sonal amb tota mena de gent he vaga, anat a una manifestació del com un voltor afamagat, per geixen el llibre!- els nostres estu- de la dictadura franquista, amb conegut nombrosos companys i Primer de Maig o, simplement, damunt els protagonistes de les diosos del fet literari) era deixar companyes que provenien d'a- per tenir una dona atractiva).

L'ANTIFRANQUISME A MALLORCA VII LLIBRE PARES, EDUCAU-ME EN de 1VI. I—ópez Crespí CATALÀ, A MALLORCA Hl HA Cada quinze dies a IL°M.OUTZ.1, (d'agost de 2000 fins a l'agost de l'any 2001) Per demanar números endarrerits, telefona al 9711 26 50 05 EL MEU FUTUR 1 9 11t11 15 DE MAIG DEL 2001 19

'El pare del misser -un dels Franco i esdevingué ferm defen- fundadors de Falange a Ciutat- sor de la «sagrada unidad de , el juliol del trenta-sis, a les España» (això sense comptar Dites relacionades amb la lluna ordres de Zayas i Goded, ocupà amb la signatura de l' antipopu- la Casa de la Vila comandant un lar Pacte social de la Moncloa, Lluna amb cèrcol porta vent. escamot armat de falangistes. la consolidació de la divisió sin- Més endavant, amb el grau de dical...). Lluna amb corona, aigua dóna. capità, marxà voluntari a la Divi- Precisament en Estat d'ex- Lluna amb estrella no et fiïs d'ella. sión Azul. Responsable de la cepció hi ha un moment (en el repressió directa contra l'es- capítol «El fill del Major») on Lluna amb rotlle pluja porta. quena, el règim franquista el pre- queda ben especificat el paper Lluna amb rotllo de colors, senyal de temps xubascós. mià facilitant-li 1' ascensió pro- d'alguns d'aquestes fills de ven- Lluna amb ull de perdiu, vent de garbiu; si fa ull de gat, vent de llevant. fessional dins l'ajuntament i la cedors en la transició. Un dels magistratura. Ric, la victòria de descendents d'aquestes famí- Lluna apagada, mar esvalotada. Franco serví per a augmentar lies explica al revolucionari que Lluna banyuda, forta ploguda. encara fins a límits increïbles la s'ha amagat a casa seva, perse- fortuna familiar. Lligant l'es- guit per la Brigada Político- Lluna blanca o vermella, no et fiïs d'ella. tiaperlo i el contraban acumu- Social del règim franquista, Lluna blanca, bon temps canta. laren encara més terres; moltes quina és la seva visió del món, Lluna blanca, cobrellit i manta. de les noves adquisicions eren de la política, de la lluita clan- possessions ran de mar que, destina, i explica: «La nostra Lluna blanca, jornada franca. amb l'arribada massiva del turis- família sempre ha estat amb els Lluna blanca, mar en calma. me a començaments dels anys vencedors, amb el poder, amb seixanta, serviren per a conver- qui comanda, amb els que tenen Lluna blanca, samarra i manta. tir la família en una de les pri- la paella pel mànec. D'ençà la Lluna brillant, bon temps per endavant. meres dins del ram de l'hosta- venguda dels exercits de l'Em- Lluna cinquena, lluna fixa. leria i 1 'especulació immobilià- perador Carles V -havíem de cas- ria». tigar els pagesos, la gent que Lluna clara, mar en calma. havia fet costat a les Germanies- Lluna coberta tot ho encerta. ...molts d'aquests militants ; passant pel control del Sant procedents de «casa bona» Ofici en la lluita contra el judais- Lluna coronada, terra mullada. el que feren en realitat va me i l'heretgia protestant -el pare Lluna coronada, vent i ruixada. ser provar de controlar la Garau també procedia d'una Lluna creixent, muda de gent. radicalitat de la lluita antiga branca dels Estelrich- antisistema del moment Montagut-; fins arribar a la inter- (parlam dels anys que van venció armada de Felip V o la des de començaments dels fundació de l'Acción Popular i seixanta, amb les vagues Falange Española a les Illes, Dites relacionades amb el vi d'Astúries, fins a la mort del sempre hem estat al capdamunt dictador) del poder. Som la 'jerarquia', la Més endavant, dècades des- classe dominant que tu has cone- Vi de setembre les dones fa estendre. prés del final de la guerra, veu- gut en els llibres. En el fons - Vi de vinyes velles fa perdre les relles. rem com alguns dels seus des- un dia et contaré la història a la cendents s'apunten (són els anys menuda-, en Joan March va Vi del mateix any fa dany. finals de la dictadura) als nai- poder arribar a assolir la seva Vi dolç fa coragre. xents partits de l'oposició anti- posició social gràcies als nos- Vi embotat i aigua rajant, totes les bótes ompliran. feixista. Per?) aquest fet queda tres assenyats consells. Amb els reflectit a Estat d'excepció- és nostres coneixements sobre ¡'a- Vi en dejú mata el cuc. curiós comprovar (l'autor, no cal ristocràcia, quina munió de Vi fa sang, i pa fa carn. negocis no li ajudàrem a enlles- dir-ho, va viure ben intensament Vi i aiguardent, mort de moment. aquelles situacions) com molts tir! Els diners no tenen color ide- d'aquests militants procedents ològic. El mateix March -ho saps Vi i veritat no pot anar plegat. de «casa bona» el que feren en molt millor que jo, el teu pare Vi massa dolç fa el cor agre. realitat va ser provar de controlar és un vell militant del Partit la radicalitat de la lluita anti- Socialista i t'ho deu haver expli- Vi mesurat i pa pesat, aviat s'acaben. sistema del moment (parlam cat-, quan va ser necessari, ajudà Vi moro, plata i or. dels anys que van des de amb els seus diners a bastir la Vi per dins i vi per fora treu tots els mals al defora. començaments dels seixanta, Casa del Poble de Ciutat. Des- amb les vagues d'Astúries, fins prés aportà tots els milions que Vi pur i all cru fan l'home valent i astut. a la mort del dictador). Recor- Ii demanaren per a enderrocar Vi que agreja i pa que dureja treuen la pobresa. dem a tall d'exemple com el la República. Els privilegis es Vi que no té cor, vi de poc grau. PSOE (inexistent en els darrers poden defensar des de diverses anys de la dictadura) abandonà postures polítiques. Tothom ho Vi que salti, pa que canti i formatge que plori. de seguida el marxisme i el seu sap. Els avions italians que por- Vi sobre llet, salut; llet sobre vi, verí. republicanisme. Ni tant sols de taren l'exercit d' África fins a federalisme, van parlar durant Sevilla foren pagats per Joan Vi tret de la bóta, beure-se'l toca. dècades... no diguem, ja, de March. El llistat dels 'favors' Vi vell i oli novell. drets a l'autodeterminació de les econòmics que va fer a Franco Vi, cavall i blat, ven-los aviat. nacionalitats oprimides! L'es- i els generals revoltats seria infi- talinisme (PCE) renuncià de nit! El meu pare -i assenyalà el Vi, dona i cavall, només per tu, i no els alabis a ningú. seguida a l'herència leninista; major divisionari- ho tenia ben Vi, infants i orats diuen les veritats. blasmà contra l'Octubre Roig del clar. Per engrandir l'herència Vi, poc és bo, molt és verí. 17; criminalitzà (si bé sempre familiar, per servar i ampliar el ho havia fet: pensem en els sag- nostre patrimoni, es podien i es Vi, son i mel, remei de vell. nants Fets de Maig de 1937 a poden fer qualsevol mena de pac- Vi, tabac i dones, per l'esquerra. Barcelona) els revolucionaris tes i aliances, mentre no s'ata- «herètics» (Mao, Trotski, qui la fe católica, les sanes tra- Vianda forta, s'ofega amb vi. Luxemburg, Nin, Gramsci, el dicions cristianes de criats i Xerrar més que el vi de setze. 12 Che...); acceptà la bandera de menestrals».

15 DE MAIG DEL 2001 19 11t11

HISTORIA D'UNA FOTOGRAFIA Pilar Costa, Presidenta del Consell Insular d'Eivissa i Formentera i la presentació de Rituals

, 4 s evident que, aquests nia cert aire del passat. En la vida Massa postal per a turistes? No darrers temps, la presen- quotidiana de la pagesia, dels ho sé. Mallorca, a finals dels sei- F cia d'Eivissa i Formen- artesans, en els mercats i boti- xanta, ja portava en el front, inde- tera en la meya vida es va gues, en les festes populars, en leble, la marca de l'esclavatge, ampliant dia a dia. La qual cosa, els cafés del port (a la porta les de la colonització produïda per com podeu imaginar, és una de bicicletes, encara no hi havia els les multinacionals del turisme. les alegries mes grans que tenc, cotxes del present) hi romania Una incipient classe burgesa, ja que tot el que fa referencia a la presencia d'una Eivissa page- enriquida amb la guerra civil, aquestes terres germanes només sa que no trigaria gaire a rebre amb la fam del poble, amb el con- em porta satisfaccions. Un tre- els embats ferestos de la «moder- traban, començava a vendre terra sor durador el coneixement de nitat». En el port, quan amb difi- i ánima al capitalisme mun- nous amics i amigues. En un cultat aconseguia atracar -des- dials... a Eivissa el procés només temps plens d'enveges i mortal prés de mil maniobres- el «Ciu- s'insinuava, a Formentera enca- odi, de misèries en el món dels tat de Mallorca», encara hi podien ra no havia arribat. escriptors (i en els altres mons veure cotxes dels anys trenta - Podia ser ben bé que molts professionals), és fantàstic estar segurament incautats en temps dels poemes de Rituals, el llibre en comunicació amb els intellec- de la guerra civil- al costat dels guardonat amb el premi en home- tuals d'Eivissa i de Formentera, més «moderns» que eren, sens natge a Maña Villangómez, sor- tot aquest invencible exèrcit que subte, el «Seat 600», el «Daup- gissin, com aquells capítols de mai no es desanima de portar hine» i els famosos «Renault 4» les novel les que comentaven endavant la flama de la nostra que, a finals dels cinquanta, abans, en aquells horabaixes llengua i de la nostra cultura. només aconseguien quatre endo- d'una Eivissa pretérita, només 1 La trucada de Fanny Tur per llats del règim o gent amb mol- servada, com el més apreciat tre- dir-me que havia guanyat (jun- tes possibilitats econòmiques. sor, en els replecs més íntims de tament amb el poeta eivissenc A la Marina, la part baixa de Presentació a Eivissa dels poemaris "Rituals» "Agrupament de la peresa». la meya memòria. D'esquerra a dreta: l'escriptor de sa pobla Miguel López Crespi; la Presidenta Bartomeu Ribes) el premi de poe- la Vila d'Eivissa, moltes bici- del Consell Insular d'Eivissa i Formentera Pilar costa i el filòleg Vicent Ferrer. Record ara mateix el poema sia en homenatge a Marià Vi I lan- cletes, carros, munió de pageses que obri el llibre i que diu: gómez; l'interès demostrat per amb el vestit tradicional i, a les que el turisme no era gens mal rra?) i amb carros dels antics, Pilar Costa, la presidenta del esparteries, al costat de les sena- vist (encara no s'havien esde- amb les rodes amb llauna de ferro Amb galop de tempesta Consell Insular d'Eivissa i For- lles, munts de corda, paners i cati- vingut molts dels desastres urba- i pagesos fumant amb pipes de tornaven encaradissos mentera per veure editats els nos- fes d'espart, els primers pro- nístics d'anys posteriors) i el que fang. pensaments tres poemaris... tot plegat em feia ductes de plàstic per al turisme: volia la gent era augmentar una Record la primera impressió no me'n sabia avenir venir al cap un caramull de ànecs per als infants i pilotes de mica el seu migrat nivell d'in- que en causà una plaça de Dalt m' ultrapassà la claredat opaca records. Eivissa a finals dels goma. Al portal de moltes de gressos. Vila: el color blanc intens de les de la derrota anys seixanta! La primera pas- cases les velles que havien vist Aleshores si, des del mercat, cases, la roba de coloraines pen- ara calia escriure com un sejada per les murades de Dalt passar les milícies confederals pujaves a poc a poc per fer un jada dels balcons, les pedres bisturi Vila, les cases i palaus dels en temps de la guerra i després, tomb per les murades o veure dels carrers sense asfaltar, els obrin ferides per a extirpar el segles XV al XVII... el vencedors, l'expedició del els casalots antics de prop de l'Al- a101ots riallers jugant com a tots mal 'En aquella época ja havia «comte» Rossi, encara filaven mudaina, et creuaves amb algun els indrets del món, les pageses pel plaer de veure com palpita començat amb prou força el talment com es devia fer segles sacerdot que semblava no havia d'acurades trenes i falda llarga la carn viva turisme (un turisme que no havia enrere. Jo em quedava enbada- sentit res del Vaticà II (sotana, portant olorosos queviures dins aquesta nua veritat il.luminada assolit les dimensions d'invasió lit veient aquelles dones filant capa, ample capell negre com si de les senalles de cànem, els càn- pels llamps. i colonització total i absoluta del amb el cotó o el cànem i sovint estéssim en plena postguerra... tirs plens d'aigua fresca agafa- present), però tot encara mante- petàvem la conversa. Record o no estàvem en plena postgue- da de la font de la mateixa plaça... (Miguel Verdera)

Llibres que cal llegir / /ove rItrrr • Per. rs 11.r fosal 37,4k, Novetats g.. un.... U :6. gran Idadcai • 1.• da , Ira ran pcaml. U- »PM.* guerra mix-i matt n•n Ja•am un .1.. • Alaerryn otUt tul Czno ...di no rames dr Una Ove ,DICIONs m'ya nac.. uno de IrX1 ranx .rneem N plt 4..a. Ll.c.oa idea.. gua • eLlocci , . - - El peatge de Catalunya i la fi de la història espanyola. DE Wop. ten. I...." g.' p.c.. ti I (merca I.... lac H. , 4,, Josep C. Vergés. Un llibre sobre la discriminació políti- 1984 1.• ...cota. ...cm, ac. ~ neise• • •rullax, In A 1 arlual INdr•nr• Irurcnt en. rrra rwe r 2111,1ra L ...Fan al In. La L rueca 1 la da una • al .Lr lu prrn06• ca i económica de Catalunya, molt documentat, escrit ta...vlund Tac. a Ab nearn• el IV Ic m.arucol I .• Primavera 2001 ••••er. tpu a la nundscin el 191u de la Ilatrro. amb un llenguatge de rotunda eficàcia. Edicions La Cam- MY . LLrballador. ...a 1 whIa. • Launk r• cutper•o•dt dura. la re poca.. que.. a. la mol..., 4.1 a. o•n• 1.1. • al • raid N 191, an• 9. ...bol cc.... punta ....ya, 15 cal .14 o, . pana. da I cap..... alcuum nun no.m que rm, N 11.J1 .rma tres. ,avra 1.1. AM. •1••• 6. rt 64156. 6k trvIcm•na unm r rurr A 14., rrrr, oda,. I • IfIr orryr , LaLa •ual J• 14 /IN.. Cent mayo de Id PIUMERA NOVEL.1A MODERNISTA II 14 0.1.1‘ ce.. tu da..., El cansament del catalanisme. Toni Strubell i Trueta. Per ~erg rra *In raanwa num d... al 1.15Ig4irme a renplusrus d. mur er..• ra al R411'1,101( C11514110 Els sots na.e. 1 a Y dr1 al.. de mata, da- 1.1 ara M runa.. ciar Ilu ...... - qué el catalanisme no ha arrelat més profundament en la MeXIC 11•41 cmat • mmalcnada mullem.a teréstecs 101111.. ...I ,,,,, eirolurto .r•parr exid. Ve. ya a. del• ...N u. prod. n Rha.nho ase lah 1MX gawmixo: x Arnrrs societat? Una anàlisi suggestiva i una denúncia de la manca •11,1c la novel I. tac.. I • inuck ••••1 ...a vr. 1. en una ...a p•.$ ge.1.11 b Ci re 6•10 lacc .1. de n d'interès pels mites. Edicions La Campana. ▪ • acdun. da. 1, rrivn • ma.wi. 114.1111,-. I deccd.... I alma w mum.u. Lle radieXa....11. cu d 1 J... Mian 11., 11.1.1.1.11,1 ru. alar a Slc•Ir .1 • Arrrner • le• .11u. nyrnrnoonsa. la nowl la • Clla ara al In.. de I 4.1.1. mi la.. que- Lux...0 .11 el LIna Ud. La te. L.ruccar InnylorrAhlrerin peru b 01.1 la a. cm.• ud n ad, gua N .ILIma, ukarh, . Lun. ca. a 1. a... I lino.. la ..remen , 11fikla um, de ...mea dc Ara o mai. Joan Fuster. Col•lecció 3i4. 60 pàgines d'una n n n n n alakul ahro prNr. rte., la 1.1 r0. e demtmen ....e. de la orr vrIber idOrr uno lvmeé. •••• Jota. me • ••• • n fr h.oi 6. ler. a tuc A • MII• rls roavot•col.... uftlynx, o o , »un., Jcl•- uno obra cabdal que amb el títol original Per a una cultura ea el paucer ecry.a. malor la L.11. 104nIn,100.11•1n 11. Lon L Ihrce.ca Ica 19101 va cl 1 dr Jc In. da I lem 'Sr*' cbt. 1•11M n .651 :6.1 yx. 4.4 nux tuna an.oetant L Acr. o de I catalana majoritària destria les línies teòriques de l'as- 1.a. maxra 1. nus. e9sx...1 I. • a n oshr pluorri r•1 Virlo ran.r, rnn ••.,, m.blicú narrad. La pa.. ar un 1.../1 dc .G.4.. cen.t lana. ho thorso.4,1nn uuel . una novel. cuna yor pul conm(krarm, L...1.11 Mar si ado sagista de Sueca, qui fou -i és- punt de referencia inex- .LE al c•eltclar •an. La •cmc Je nac... ima 11..1 N ras Or tonic•flohav hyl”or.rn cusable del nacionalisme català. Disftibuidors

Jcwin GahledlarYmthol And, ireac. d un ...cta. 1 nei m cut. n nn n tto I 6.6.65.: Al..• • EllaMMIMP Mt. ..erm eta de /a nrrrn 1a ~a.m. Id. prm110 cJA L1 111111. I 11111111 11.1.1 L 1.10,1 dr, 10/.1,11 - - Digueu-li Catalunya. Josep Guia, professor de la Uni- I/. *Mur», n n Nu tiaaaau //..21‘,xaoya Omen.•/ 11.1 .51 I 01 91 versitat de Valencia i dirigent del PSAN. Edició renova- lel .1.. 1 /• n .•1 I III OIL 1Sa. 159 oh 9' da del llibre És molt senzill, digueu-li Catalunya i amb 1.1111.4...1 ...n Jc I. oh. /o 1.1YortIO 11.1,..1 riu /cc kaLLio de PM., 1.

41 el nou pròleg la connexió valenciana. f2 agidr1Samelom Tel OS Xa 91 X00 11 TI -2415156.6'VI 11 m Pr • &NO com 1'111'11 15 DE MAIG DEL 2001 21

LA NOVEL - LA CATALANA CONTEMPORÀNIA Cas Nostra Antoni Mir, President de VICENÇ DE SON RAPINYA En es carrer de la Indústria Ca Nostra podeu trobar, l'OCB i l'escriptora un lloc ben acollidor, per dinar i per sopar.

Eusébia Rayó presenten Si tu migues vols posar No l'has de preocupar, Estat d'excepció en qüestió de la menjua de tot i molt pots trobar . Antoni Mir, President de l'OCB i l'escriptora Eusébia Rayó presen- taran properament Estat d'excepció, la nova novel-la de l'escriptor de sa Pa amb oli podrás menjar cuixot i oh del verge, Pobla Miguel López Crespí que acaba de publicar l'Editorial Pagés Edi- de bon vi acompanyat tors. El llibre será presentat el proper divendres dia 25 de maig a les 20h. podrás pair lo menjat. en la Casa Catalana (Av. Comte de Sallent, 16 de Ciutat de Mallorca). El conegut autor pobler ha publicat aquest darrer darrers nombroses obres Si amb això no en tens prou de teatre, assaig, memòria, narrativa juvenil i novella entre les quals sempre podrás demanar, podem destacar: Núria i la glòria dels vençuts (novel•la); Revolta, Rituals i poder complementar i Un violí en el crepuscle (poesia); Cultura i antifranquisme (assaig); qualsevulla d 'aquests plats. Memòria política de la transició (assaig); Acte Únic (teatre); La Ciutat del Sol (narrativa juvenil), etc, etc. SI Amanida o llom amb col Frit mariner, conill amb ceba (Redacció) Antoni Mir Fullana Caragols, són plat estrella n'és la seva especialitat. Ben servit, ben presentat. RV: [rosalbacavál la llengua catalana, la més Sobre blanques estovalles Que és senyal de distinció central de totes les llengües derivades del llatí Que és senyal de netedat . 12

fitar el refús per a fer-se més fort és segurament la més central de cil, sociolingüista valencià). i lluitar». (Eduard Romero, ambai- tots els idiomes derivats del llatí, «Perdre la individualitat prò- «Exterminar una raga no con- és cridat a situar-se com a ele- xador nord-americà a Madrid, a la que té més correspondències pia i esdevenir un simple engra- sisteix tan sols a anorrear-ne la ment d'un paisatge humá. repre- «La Vanguardia», 16-7-98). amb tots, des del romanès fins al natge d'una máquina, és impro- gent. Sobretot es tracta de fer-ne sentat... Heus ací el procés més El lògic revers d'això, i que castellà i el francés, que són els pi de la dignitat humana». (Mahat- malbé l'autoestima, de convèn- greu: la indegenització de les han usat les diferents nacions en més extrems. Es tracta d'un argu- ma Gandhi, cap independentista cer-los que tot allò que són sobra poblacions... pèrdua cultural i les hores difícils d'atènyer la lli- ment lingüístic interessant que ens no-violent i devot). de la faç de la terra, que llur cul- exotisme són sempre sinònims». bertat, és reivindicar una especi- caldria explotar i reivindicar. Ben cordialment, Ricard tura i llur poble són inútils». (Robert Lafont, intel.lectual occi- fitat que les faci úniques, espe- I recordem (gran veritat!!): Colom. (Johnny Depp, fill adoptiu ame- tanista, a La revolució regiona- cials, útils o necessàries: geoes- «És veritat que som la cultura Llibre recomanat: Eugeni S. rindi de Marlon Brando). lista). tratégicament, culturalment, minoritzada més important d'Eu- Reig, Valencià en perill d'ex- «En el límit, l'autòcton, des- «El pitjor enemic d'un dis- històricament, etc. ropa, però també ho és que som tinció. Valencia, 1999. 717 pàgi- posseït dels recursos del seu país, criminat és ell mateix. Cal apro- Pens que la llengua catalana els més ridículs».(Lluís V. Ara- nes. 12 41 Apunts per a la nostra història menuda La premsa silencia els partits 8 d'abril de 1914 la República. Entre aquests mestres figuren els qui independentistes a València A Fornalutx carrer de l'Olivar aquest dia ha ho eren de les escoles unitàries de nins i nines del nascut Joan Oliver Bisbal fill de Rosa Bisbal Arbo- municipi de Fomalutx JoanAntoni Modesto i Gallach bativitat de les més de 2000 perso- na, de ca s'Arrufat i de Miguel Oliver Amengual. i Dolores Navarro Fernández. http://llibertat.com/annanoticies nes, joves i no tan joves, que forma- Per part de mare el nou nat -que el 1948, seria moles- ven part d'aquest bloc de l'esquerra tat per la policia d'en Franco- era nét d'Antoni Bis- Dimecres 20 de novembre de 1968 La premsa de Valencia i Barce- republicana i independentista del bal Ros qui el 1908 fou nomenat agutzir o satx, del Avui l'advocat solleric, Maties Oliver Cas- lona silencien la participació de les País Valencià, tota la premsa de la municipi fornalutxenc. tanyer, des de Paris (on es troba en viatge d'"inves- més de 2000 persones que anaven ciutat de Valencia (Levante-EMV, Las Fuster d'ofici, Joan Oliver Bisbal estava casat tigació") envia una carta a aquesta actualment darrere de la pancarta «NI UN PAS Provincias, Diario de Valencia i les amb Maria Morell Ferrà. Morí a la Clinica Mare- pobre i quasi oblidat "cavaller". La carta que porta ENRERE» d'ERPV, Esquerra Valen- edicions de les delegacions d'EL nostrum (avui Clínica Rotger) el 26 de setembre democràcia cristia- "membrete" del partit de la ciana i les JERC - el col.lectiu parti- PAIS i El Mundo) —on es va con- de 1984 essent sepultat a una tomba de la funerà- na francesa, el "Mouvement Republicain Popu- dari organitzat més nombrós de tota firmant la consigna de no donar cap ria Finisterre del cementiri de la Ciutat de Mallor- laire" diu entre altres coses: Benvolgut Joan, Ahir ca, celebrant-se dos dies més tard el funeral a la vespre vaig arribar a Paris i això és molt difícil la manifestació- fora del moviment notícia que no reforce el bipartidis- parròquia de la Santíssima Trinitat. de descriure. Temps hi haurà de parlar-ne; veri- de joves Maulets que conformaven me del PP i del PSOE— i a les que L'historiador David Ginard Feron parla breu- tablement aquest és el país de la llibertat i de la la meitat de la manifestació, darrere també cal afegir la informació de la ment, en un dels seus llibres, d'aquest fornalutxenc cultura, com tu bé dius. He passat endemés qua- de la seua pancarta «El jovent cons- corresponsal de 1 'AVUI, coneguda per que fou encausat per la dictadura de Franco com tre dies a Lyon a més dels dos de Perpinyà una truirn el somni. Independencia i Revo- les seues vinculacions al Bloc Nacio- he abans senyalat (Causa numero 49 del' any 1948) ciutat prou interessant i amb personalitat Sí a lució» i que també són silenciats. nalista Valencià, ignoren i amaguen Perpinyà el record constant és la seva catalani- en les seues informacions el carác- 21 de setembre de 1940 tat.... i a més quasi tothom parla català., a Lyon ANNA.Valéneia. ter emergent d'aquest bloc de l'es- El "Boletin de la provincia de Baleares" publi- és el record ben present del seu batle Edouard Fora de l'edició de la nit del dia quena independentista format d'un ca, aquest dia, una llarga llista de mestres d'esco- Herriot (més de 50 anys al front del seu consis- 5 de maig de Vilaweb on es destaca- costat per les organitzacions políti- la als quals s'imposa el càstig de suspensió de feina tori fins i tot quan president del consell de minis- va la presencia del bloc format per ques de l'esquerra emancipadora i sou pel termini de dos anys, trasllat fora de les tres).Estarem quatre dies a ca el Doctor Henry, i Esquerra Republicana del País independentista, amb voluntat de illes i prohibits de sol.licitar cap vacant durant cinc ell i sa dona es portaren "formidablement" (sic) Valencià, Esquerra Valenciana i les guanyar espais institucionals, com anys i a més inhabilitats per ocupar cap arree de amb noltros. També t'envien records. Com veuràs Esquerra Republicana del País Valen- directiu o de persona de confiança en institucions estic una mica introduït dins la vida política del Joventuts d'ERC, i que responia als de caire cultural i d'ensenyança; tot així única i veí país, a través d'aquesta carta i del seu mem- aplaudiments i mostres de suport cià (i les JERC) més Esquerra Valen- exclusivament per haver "col.laborat" amb el brete (sic).." Notes preses pel cavaller Estades que al llarg de la manifestació rebia ciana i, d'un altre, el moviment del govern de "front popular" o "front d'esquerres" de de Moncaira. la seua pancarta, el carácter unitari jovent revolucionari independentis- de la mateixa i el dinamisme i com- ta dels Maulets. e 22 15 DE MAIG DEL 2001 191341'11,

Noltros estiman Mallorca Roses i JO TAMBÉ EM PLANTO PER CLIMENT GARAU DE LLUCMAJOR. [0910112000] - Jaume Chalamanch i Fenosa: Tel. 971 665 336 llibres Poema «Dotze hores IX»

Mallorca, nostra Mallorca Per ésser ran tentadora, «D'entrada Déu va fer idiotes, Ets un jardí escollit Sa nostra illa garrida, això era per fer pràctiques; . De tot noltros treim profit, La costa i la garriga, De la horta i de la costa. Altra gent se'n ha dat compte. desprès va fer la Direcció de les És ella cosa ben nostra. Ara s'han presa sa norma, Mark Twain És que no l'hem d'estimar? De voler viure aquí, escoles.» El qui mos vol perturbar, Troben tan ric el jardí, La mainada del Régimen anàvem esmolats, prou que Que se'n vagi amb sa resposta. Com la mel menja la mosca. VICENÇ DE SON ens ho passàvem bé. El mestre no ensenyava gota i RAPINYA El mallorquí be viurà, A l'estiu el mallorquí, regia un bon ritual d'hòsties per dur el pa a casa. Cuidant tan digna riquesa, A la platja de la mar, Sublim! posàvem el braç dret en forma de falç i el Aquesta tan grossa empresa, Hi anava a nedar, La diada de Sant Jordi puny esquerra dins les calces a tocar el carrasset. Que Déu mos va regalar. El bestiar rentar-hi. va tornar-se a celebrar, De mar tot ella envoltà, Ase i mul somerí, La atònica legalitat democrática a gres el destí del Per respirar la frescor, Que en so carro arribava, altre cop com de costum riu: la mar. Ara, la joventut corbada trenta anys Per sa nostra protecció, A dins la mar s'hi entrava sota el jou acadèmic, va a botre vell i parrac, als Països Catalans. I sa salut conservar. Per se suor llevar-li. mans al cap, cor mesquí, llengua moixa, als ullals de la Béstia, i serveix la sacra i puta corrupció. Aquells pinars imponents, La gran costa la banyava, De ses faldes de muntanya, L'aigua clara de la mar, Arreu de nostres contrades Ai, beneït temerari! Ensenyar a pensar és la teva La mata los acompanya, Era garrit el pinar, fossin Viles o Ciutats, Amb el seu verd imponent. L'ullastre l'acompanyava. reconeguda virtut. Vas crear aules democràtiques en Amb l'oxigen permanent, L'olivó allá abundava, els carrers n'eren curulls el cor mateix de l'escota feixista. Per qué tenim Que el ventet l'escamparà, Per menjar els estornells, una escola totalitària dins aules democràtiques? de gent anant amunt i aval!. Per tot l'acompanyarà, Era aliment de per ells, Com honrar edils escopint cólera i vil prepotència? L'alena tota la gent. Per això molt engreixava. Avui, però, el nostre gest Aquells plans de terra bona, Sa riquesa de Mallorca, Per poder comprar el llibre fa escola, i la cólera s'esmuny, On de tot se pot sembrar, El clima principalment, d'aquell autor guardonat, i el cor de la joventut espera pau. De tot allá és collirà, Ha tentada tanta gent, Blat, civada i escaiola. Ha estat cosa molt grossa. sense importa'ls-hi el sexe Enmig del fred i del vent, D'això en tenim bona prova, Molta de gent s'hi esforça, per?, si el que ha publicat. dotze hores durant, Perquè está justificat, Per una finca comprar, fresc, Es fet és ben demostrat, Se seva vida passar, aquí l'aire es Produeix sa terra nostra. El viure-hi els aconhorta. l'assignatura és encisadora, Com també portar La Rosa els mestres albiren entusiasme.

De se terra en vivia, La marina un temps va ser, per aquel! ser estima,

S'antic pagès marroquí, Una terra descuidada, Avui, estudiem de debe).. Ell va poder menjar-hi, Per cagar ella s'emprava, en prova del seu afecte ríp erque de tot hi havia. Per poder divertir-se. pel seu amor esmerçat . Jaume De bèstia se serviria, Anava a distraurer-se, Per seu treball manual, El qui era calador, D'esquerada o jornal, Matava llebre i tudó, Aquesta eina empraria. Conill si va voler-ne.

Se va anar modernitzant, Aquella costa silvestre, Fa un temps sa nostra illa, On s'anava a cagar, Se mecánica entraria, El turisme mos hi entrà, D'una manera alarmant. De forma molt diferenta. El treball alleugerant, Allá s'hi fa molta festa, Molta pena llevarien. Amb uns resplendents hotels Ses costums canviarien, Antre marbres i ramells, Se distàncies acursant. S'hi passa sa vida alegre.

Las mar ses penyes banyava, Mallorca ha canviat, La seva escuma imponent, Tota la seva estructura, D'ella gaudia la gent, Ha pujada a una altura, Molta d'oblada agafava. Ningú s'ha hagués esperat. A sa vorera arribava, Amb un trànsit extremat, S'esbart d'aquell peix garrit, Que s'ha fet molt abusiu, En treiem un gran profit, El qui va a peu va molt viu, En es forn se'l preparava. Per no ser atropellat.

De sol, podem bravetjar, Sa veritat se pot dir, Que mos dona protecció, Mallorca viu des turisme, Dona molta calentor, Si esclatas un conflicte, Pel nostre cos be colrar. Que això mos pot succeir. També poden respirar, Sud-América va tenir, Una frescor imponent, Es benestar que tenim, Des llevant en es ponent, Ara ses crisis sentim, Que de la mar mos vendrá. Que tothom cerca fugir. 15 DE MAIG DEL 2001 23 1 9 11t11 1.0 Dio

. 1PticJILlit) c1 itrrJcxr delet INIMIál Van MIS MI 11013 INRI ~V Me 125 gr. de bacallà, tres o quatre hores a remulla; 200 gr. d'oli; 300 gr. de col-i-flor picolada; 5 Ó 6 alls tendres; 400 gr. d'arrós; Pebre-roig i safrá

Una paella de fregir i l'oli al foc. Ja ben calent se sofrigen, pegant-los voltes, primer els alls tallats -molt poc-, després, la col talla- da; en tercer lloc el bacallá esmicolat i ben escorregut finalment, ben sofregit el conjunt, es posa l'arrós i se sofrig també, ben rebo- licat tot. El conjunt s'aboca, i escampa, en una cassola plana de test, i tot seguit se li tira l'aigua ben calenta -doble que arrós-, que es tindrà preparada, amb el safrá i la sal; i es porta o es fica al forn. Ha de quedar ben eixut.

ZArrb wpc)11,t)'tr MI ~II al111111 11111111 dalle . 111111111 une

Té els mateixos ingredients que la paella valenciana, per qué realment és el mateix arròs, peró caldos o sucos, i en cas- sola d'obra o metál.lica. En varien les quantitats bastaran 700 gr. de pollastre, 100 de magre, (o uns trossets menuts de costelles porcines); 100 gr. de bajoquetes i 150 de tavella i garrofó, en total, 100 gr. de tomaca picolada. Pot afe- gir-se (facultatiu), si n'és el temps, un pimento en quatre quarts, 150 gr. d'oli, 200 d'arròs; sal, i un polsim de pebre- negre (facultatiu) safrá.

L'oli ben calent, en una paella, se sofrig la carn; en anar daurant-se, la bajoqueta, el pimentó i la tomaca i un poc de sal. En una cas- sola es tindran ja cuits els fesols, el garrofó (o pésols i carxofa tallada) i l'aigua -un litre-; s'abocarà en aquella tot el sofregit de la paella i es deixarà bullir fins que es coga tot; al moment de posar l'arròs es rectifica d'aigua i de sal, i s'afegirà uns polsims de safrá i pebre-negre, procurant que el gra es coga quedant sencer i caldós, mig nadant en un liquid daurat, travat, emulsionat... L=Nirmc) cc IVI~c)) t)Itab

Amb espinacs, fesols secs i rajada; o amb sèpia; o gambes blanques i clótxines, millor encara amb Ilagostins; o angui- les mitjanes; o amb rap. 100 gr. de fesols secs, remullats de la nit anterior; uns 250 gr. d'espinacs; els fesols poden substituir-se per cigrons també remullats, o 50 gr. de fesols i 50 de cigrons. Si és de gamba i clótxines, 125 i 200 gr. respectivament. Si fora de rajada, de 300 a 400 gr. Si és de sepia, uns 400 gr.; si és d'anguiles, una quarta de quilo. Si es fa amb rap, uns 400 gr. Uns 200 gr. d'arrós, o 250. I uns 200 gr. d'oli. Sal, pebre-roig i safrá. Un polsim (optatiu) de pebre-negre.

En un perol o'cassola de capacitat suficient (perquè a la fi ha de quedar amb poc menys de brou que de sòlid), es posen al foc, en aigua freda, els fesols o cigrons, i es deixen al bull uns quinze minuts. En una paella, l'oli ben calent, es fa un sofregit de tomaca picolada; quan ja está quasi sofregida, se li tiren els espinacs, Ilavats i tallats, i es remou tot no massa temps, uns dos o tres minuts; es posa el pebre-roig i, to seguit, s'aboca el sofregit al perol o cassola, on hi ha els fesols i l'aigua. Si és de sèpia es posa ara. Si foren gambes poden posar-se en el sofregit, o en la paella uns 10 minuts abans de posar l'arròs (apartades del sofregit o crues); Si fora rap, rajada o anguiles, uns 10 minuts abans de posar l'arrós. Aquest es posar quan la verdura estiga cuita; abans s'haurá posat la sal, després de tastar el brou, perquè el peix generalment aporta sal marina. Bullirá l'arròs uns 10 o 20 minuts, procurant que quede ni massa ni poc brou. La proporció aconsellable és que de cinc parts, tres siguen del sólid i dues del líquid. Per tant, abans o immediatament després de posar l'arrós, es rectifica d'aigua. ALrtia • MI 11111111 1111111 1111111 1111111 111111 11111111 1111111 AM 111111 111111 11111111 1111111 111111 11111 1.111 • 11~ W/IM 011a MI

sofrig en paella, l'oli (200 gr) ben calent; i uns cinc o sis minuts després se li afegeix el pebre-roig i es tira tot, immediatament, a la cassola. Bullirá tot com uns quinze minuts, fins que col i sèpia estiguen cuites; es tira la sal -després de tastar el brou-, es rec- tifica de líquid, i es posa l'arrós, uns 200 gr.; uns polsims de safrà i de pebre-negre, a gust. Tot igual que abans. Les institucions de la Unió Europea al servei de les multinacionals

Com una piconadora que americà pel "lliure comerç", que sos. Una ofensiva de desregla- Unió Europea són d'esquerres. tucions de l'Europa de Maas- roda cap avall sense fre ni con- ens duria a declarar "il.legals" mentació que afua tots els enfron- Ningú pot veure la diferencia tricht estan al servei del capital trol, destruint tot allò que troba els sistemes públics de salut, és taments. N'Aznar, la UE, volen entre allò que fan i alió que fa i la seva especulació. Per el al seu pas, així se comporta la aplaudida per la UE en la cime- fer pagar la crisi als treballadors n'Aznar. La "Confederació Euro- moviment obrer, no hi ha altre Unió Europea amb els treballa- ra d'Estocolm, on s'ha decidit i als pobles amb la imposició de pea de Sindicats", agencia de la sortida que rompre la subordi- dors i els pobles. subordinar-ho tot a la integra- la contrareforma laboral, amb la UE, exigeix que els sindicats se nació al tractat de Maastricht i La recessió económica, fruit ció dels mercats financers, i rebaixa de les pensions i la subs- sotmetin a les directives euro- a les directrius de la Unió Euro- de la crisi financera, no anuncia adoptar un sistema de legislació titució del sistema de repartiment pees, i que s'afegeixi una pea. 12 res de bo per el moviment obrer. rápida (a través de reglaments) per un de capitalització. "dimensió Social". Els fets La creuada de l'imperialisme que s'imposaria a tots els paï- La majoria de governs de la demostren el contrari: les insti- Pere Felip i Buades

FI CZOI FI E) ..40k Quan hagis Ilegit aquest periòdic, si no en fas la col-lecció, regalal a un amic, veí o parent EL PAÍS HO NECESSITA 15 DE MAIG DEL 2001

FIRA DE MAIG DE SINEU FIRA DE MAIG DE SANTA MARÍA DEL CAMÍ

Fa 5 anys que en Tomeu Titina regen- ta al perruqueria de la Plaga del Mer- En Pep Pinya és l'organitzador de l'exposició de mocadors mallorquins dels cat de Sineu. Son pare va obrir aquest que duien les nostres padrines només fa una quarentena d'anys. Tel. 971 De tota la vida n'Antoni Tallo pinta a l'oli paisatges i bodegons al seu estudi de local fa 47 anys. Tel. 971 520 047 621 081 Sineu. Tel. 971 855 310

En Jon Ferrer i la seva dona n'Antònia Fiol tenen 10 quarterades de vinya Fa 2 mesos que na Maria Gelabert ha a Santa Maria del Camí. Venen la verema a la Dominació d'origen Binissa- obert el Basar l'Estel a Sineu. És una lem. Tel. 140000 botiga de 100. Tel. 696 642 546 Fa 2 anys que na Joana Gelabert (la del mig) i el seu germà Jaume obriren el Super Bip Bip Cas Mariner a la vila de Sineu. Tel. 971 520 428 Ramon Muntaner va escriure la Crónica, on BOLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ expressa els països catalans Nom 111" amb els mots tot Catalunya Adreça Exempli de la Mata de Jonc te que han de tals veïns que pen- C.P. d'en Muntaner, escrit a la seva sarien de consumar la un ab l'al- Població Alqueria de Xirivella (L'Hor- tre. Per que és mester que d'a- C.I.F Tel ta), bellíssima parábola i pro- quest pas se guarden; que men- Fa 32 anys que en Biel Munar regen- fecia d'unitat entre els tres tre tots tres sien d'una volença, ta el Bar Can Castell a la Plaga des reialmes catalans front a les no temen tot l'altre poder del M'interessa una subscripció Mercat de Sineu. Els dimecres fan maquinacions dels gonelles món, ans així com davant vos dinars pels seus clients. Tel. 971 520 futurs: he dit, seran tots temps sobi- ANUAL 048 5.000 PTS (30,05 euróns «E si nengun me demana: rans a llurs enemics». (Cróni- Rebut domiciliat a un banc o caixa En Muntaner, quin és l'exem- ca 292) . pli de la mata de Jonc? Jo «Són vers catalans e parlen respon que la mata de jonc ha del bell catalanesch del món» Banc/Caixa aquella força que, si tota la mata (Crónica cap. XVII) escriu en Adreça lligats ab una corda ben forts, Muntaner dels repobladors de Núm. entitat Núm. sucursal e tota la volets arrencar ensems, Múrcia i Cartagena. Compte núm dic-vos que deu hómens, per En Muntaner escriu dels bé que tiren, no l'arrencaran, caps almogàvers, en aquest cas Firma ne encara con gaire més s'hi cavallers calabresos (Conrad prenguessen: e si en llevats la Llança i Roger de Lloria): corda, de jonc en joc, la tren- «nodriren-se tota hora ab lo sen- cará tota un fadrí de vuit anys, yor Infant: enaixí apreseren que sol un jonc no hi romandrà. del catalanesc de cascun lloc Ompliu aquesta tarja enviau-la al E així seria d'aquests tres reis, de Catalunya e del Regne de Apartat de Correus 124 que si entre ells hi havia devi- València tot ço que bon e bell Fa un any que na Magdalena Mora- sió neguna ne discòrdia, ço era, e cascun d'ells fo lo pus 07600 s'Arenal de Mallorca gues és la manescala de Sineu. Está que Déus no vulla, féts comp- perfet català». L1 especialitzada en ovelles i en animals d companyia . Tel. 971 520 349 L

1031.15:1 Paisos Catalans • Editor 1 director: Mateu Joan i Florit 1 laboradors: Josep Serra, Joan Cabot, Manel Frau, Joan A. Estades, Miguel Ángel Rodríguez, Pere Felip, Andreu Salom, Ricard Colom, Climent Garau, Miguel López, Marina Ferrà, Quim Giben, Miguel Alemany, Llorenç Prats Dipbsit Legal, PM 473-80 • Maquetacki i Impressio: OMNI • Publicitat 1 subscripcions: Camí de les Pedreres,30 — Bústia Postal 124-07600 s'Arenal de Mallorca - LI 971 265005— 657 012 569 • l'o : 971 269 941 - corven electrnic: focifumOteleline.es Delega:1C) al Principal Quim Giben, Bústia Posta1,350 —17080 Girona — DelegaciU Valencia: Ricard Colom, Bústia Postal 1022-12005, Castelló • L nostra web: paisoscatalans.orgfestel