DOCSLIB.ORG

Jordi Pujol Hagi Entrat Amb Gaire Bon Peu a La Presidència De La Generalitat

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Jordi Pujol Hagi Entrat Amb Gaire Bon Peu a La Presidència De La Generalitat i %<s>. I ENTT15 vostè té crèdit cada dia a 2.600.000 establiments Una targeta extraordinària per als nostres clients No es tracta només que vostè tingui avantatges si vol anar a Pestranger. El que importa és que la targeta també li sigui útil aquí quan faci les compres habituals en un supermercat, una sabateria o qualsevol establiment comercial, quan hagi de pagar el compte d'un restaurant, comprar una joguina o fer un regal Ja pot fer les coses de cada dia sense haver de dur diners! A cada pas veurà un establiment que té a la porta la reproducció de la nostra targeta. Hi serà ben rebut, perquè vostè s'hi presentarà com una persona de crèdit JL· CAIXA DT5TALVI5 DE CATALUNYA CAÍXA DE TOTS li ofereix gratuïtament la Targeta Master Charge Carta del director En aquest Les primeres passes Amic lector: No es pot dir que el senyor Jordi Pujol hagi entrat amb gaire bon peu a la Presidència de la Generalitat. Cartes a L'HORA. Pàg. 5 El sistema electoral vigent provoca, tant a Catalunya com arreu de l'Estat, que sigui molt difícil per a un partit polític assolir la majoria absoluta. Es pot dir que guanyi qui guanyi, dels resultats electorals es desprèn sempre un poder Pujol, president a la segona, per AL- dèbil que ha de pactar-ho tot, igual que passava a França amb la IV República. BERT GARRIDO. Pàgs. 6 a 8. D'altra part, la victòria electoral de Pujol va ser molt ajustada i es pot dir que. el seu programa ha anat endavant per l'imperatiu que senten els partits cata-* Jordi Pujol, president 115 de la Ge- lans de no frenar el procés institucionalitzador de Catalunya. neralitat, per JOSEP ML. CAMPILLO. A Jordi Pujol el traeix la Llei Electoral, però també el pot trair el seu ca- Pàgs. 9 a 14. - ; ràcter. Pocs dies abans d'ésser nomenat President, el líder de Convergència De- ; mocràtica va encaixar una derrota en el si del Consell presidit per Tarradellas. La passera, per MARTA MATA. Pujol volia fer cau i net amb els dos-cents funcionaris contractats per la Gene- ralitat provisional i volia que retornessin a la Diputació aquells funcionaris que Pàg. 15. treballaven pel govern autonòmic en comissió de serveis. Els altres consellers van votar en contra de la pretensió del llavors futur President ja que, al marge Crisi oberta, per PEDRÓ ALTARES. del problema laboral que això implicava, no sembla allò més prudent i eficaç Pàgs. 16 i 17. que cada cop que canvií el President es canvií el funcionariat. Això no passa a cap democràcia occidental, car els funcionaris hi gaudeixen d'una independèn- Europa sota la pressió de Carter, cia que fa que la maquinària de l'Estat funcioni també en el decurs de les crisis per MATEO MADRIDEJOS. Pàgs. 18 de govern. a 20. Pujol va sofrir l'altra contrarietat de la setmana el dia que va presentar el seu programa. La força d'un Pujol president podia haver estat donar la tran- Honduras retorna a la via constitu- quil·litat necessària als empresaris d'una forma clara, a fi que aquests comen- cional, per XAVIER BATALLA. Pàgs. cin a invertir, però el llavors candidat va presentar un programa que, si bé ten- 20 i 21. dia a la dreta, fou qualificat de centre-esquerra de cara a la galeria parlamen- tària, ja que el centre-esquerra no respon ni al tarannà del partit de Pujol, ni al Les maduixes de la Marina Rosell, del govern que ha construït, i tampoc no respon als interessos de l'electorat que per MONTSERRAT PUIG. Pàgs. 22 a l'ha portat a la Presidència. Pujol, aquell dia, no va aconseguir el suport dels 24. • . , , ; partits d'esquerra i temo que tampoc no va tranquil·litzar l'empresariat que l'- havia votat. En tot cas, ja tenim president, i ens n'alegrem. Amb l'arribada al poder del successor de Tarradellas, Catalunya obre una nova etapa en la qual Sartre des de la posteritat, per ens farà falta a tots un gran dosi de responsabilitat. NORBERT BILBENY. Pàgs. 25 a 29 Ben cordialment. L'ensenyament en català és un pro- blema polític, per ISIDRE AMBROS. Pàgs. 30 i 31. ; -...-, ,: PERE-ORIOL COSTA Recuperació, reconstrucció, impor- Director tació o transformació, per JOAQUIM L'HORA MONELLS. Pàgs. 32 i 33. DIRECTOR: Pere-Oriol Costa. Manilla d'oros, per JOSEP ALBA- ADJUNT À LA DIRECCIÓ: Xavier Boig. NELL. Pàgs. 34. REDACTOR EN CAP: Xavier Sabaté. REDACCIÓ: Francesc Navarro, Josep M." Serra (compaginació). Conxita Socias, Pilar Vilade- La Magrana, en el cinquè Sant Jor- gut (fotografia), Joan Catà i Francesc Baiges. di, per MIQUEL ALZUETA, Pàgs. 35 i REPORTATGES: Carles Sanchez Costa, Xavier Febres, Rafael Manzano, Màrius Carol, Mont- 36. serrat Radigales, Andreu Castellet, Agustí Pons, Joana M.' Roque Albert Moreno i Maria José Roman. •. Cultura en joc, per JOSEP M. CA- CATALUNYA: Albert Garrido; Anna Balletbó; MADRID: Pedró Altares; MÓN: Mateo Madride- jos, Xavier Batalla; TREBALL: iSidor Boix; HUMOR: Cesc, Corb, Trallero, Núria Pompeia i Jo- RANDELL. Pàg. 37. ..-..-• ma; CULTURA I SOCIETAT: M.a Aurèlia Capmany, Antoni Bartomeus, A. Cirid Pellicer, Anto- ni Kirchner, Jordi Garcia Soler, Josep Bigorda, Enric Bafieres, Ramon Barnils, Josep Martí Seccions. Pàgs. 38 a 44. Gómez, Montserrat Nebot, Marta Mata, Isidre Ambrós, Pere Anguera, J. M.a Carandell, Jordi ' < Fortuny; ECONOMIA: Joaquim Monells. Cristures! per ESTER AGUADO i ESCRIUEN EN AQUEST NUMERO Porta dels Bergants, per RAMON Josep Ml. Campillo, Montserrat Puig, Norbert Bilbeny i Pep Albanell BARNILS. Pàgs. 46 i 47. GERENT: Joan Peiró. Lleure lliure, per CONXITA SO- PTIBUCITAT: M.' del Carme Santmiquel: ADMINISTRACIÓ: Mercè Grau; DISTRIBUCIÓ: San- ti Torruellaj SUBSCRIPCIONS: JordTwüUams; FOTOCOMPOSICIOI IMPRESSIÓ: Gràfiques In- CIAS. Pàgs. 48 i 49, dustrials, S. A. Consell de Cent. n.° 425. Tel. 225 30 66. Barcelona. (GYESA. Telèfon 239 78 63. Barcelona.) EDITA L'HORA, S. A. Aribau, 80 ètic, 1A. Telf. 254 34 02-03. Tot fent camí, per ISIDRE AM- Barcelona-36. ripositlegal B-1904-1979. BROS. Pàg. 50. L'àlbum que recull el concert que Tete Montoliu ens va oferir al Pa- lau de la Música Catalana ||..-. -.,-.: > T p..T;.p el dia 8 de maig de 1979. DKTOLÍÜ Per vós. si llegiu aquestes ratlles, pot ésser una ocasió de viure "en diferit" aquell concert històric, si és que no hi éreu. Si és que sí. que hi éreu, no cal que en parlem més: el dob)e-disc serà una magnífica constatació documental. En aquell concert, en TETE es va manifestar tal com elles ara, d una manera prou ampla i prou clara com per poder* lo conèixer. Tocant tot sol, primer: actuant en trio, després. Reconstruint obres clàssiques del jazz, de manera fulgurant ("Aerigin". "Sweet Lorraine", "Walkin", "A child is born", empalmant "Round midníght" amb "Blue Monk"...) i sempre amb aquella precisió tècnica meravellosa que no es desdiu de la seva fantasia creadora sinó que encara l'estimula i là fa més possible. Al mateix temps, expressant-se de manera original en l'idioma del ; blues a través de les seves composicions pròpies ("Blues del Palau", "Jo vull que m'acaricïis"...). I també, i molt especialment, adaptant al seu idioma jazzístic algunes melodies tradicionals catalanes ("Cançó del lladre", "La dama d'Àragó", "Cant dels Ocells". "Rosó"...) que a fora i del nostre país les hi aplaudeixen bojament i les fan bisar, entusiasmats, els jazz-farts d'arreu del món (amb raó, jo crec. perquè són precioses). És a dir, aquest és en TETE MONTOLIU, aquest fou el seu concert al Palau de la Música Catalana i aquesta és 18 gravació fonogràfica que n'ha quedat com a testimoni. No la deixeu passar per alt. PIANO IMPR0VISAT10NS VOLI Cartes a L'HORA POC PARLAMENT nostre, que no es pot dir mós sembla que vulgui collits; un d'ells és és el que que promocioni extraordinà- assemblar-se a una demo- garanteix l'assistència als - Senyor director, riament l'esport. Resultats cràcia d'opereta, en la qual disminuïts. Ens ha sorprès que en el canten. Per això seria encara els personatges i els «trusts» Els articles 14, 27 i 35 darrer número ^e L'Hora més vergonyós i més cruel econòmics, són els mateixos deixen ben dar que TOTS només es dediquin dues pà- que es bandegessin tres de l'època franquista. els espanyols són iguals da- gines a un fet històric i any8 d'esforç, de sacrificis, Si es mirés el moviment vant la Llei i que els poders transcendental per a Cata- de voluntat de superació del port l'any 1968 (publicat públics els garantiran l'exer- lunya com és la constitució dels atletes amb mínima a la revista «PROA») ens de- cici dels seus drets. A més, del nostre Parlament. olímpica i se'ls privés d'anar mostraria que l'esmentat l'article 49 especifica ' que .Creiem que un esdeveni- a Moscou. Cal pensar que la moviment, en les seves ca- ela disminuïts gaudran d'a- ment d'aquesta naturalesa immensa majoria no tindran racterístiques, continua es- tenció especialitzada en es mereixia un tractament una altra oportunitat, que sent vàlid. aquest sentit.. especial per part d'un set- d'aquí a quatre anys, si ós En comptes de servir Pa- També des de Catalunya, manari de la catalanitat del que es celebren les Olimpía- qual no en voldríem dubtar. lamós, t per conveniències amb l'Estatut i els traspas- des de Los Àngels de 1984, pròpies, s'han establert lí- sos de serveis, es pot i s'ha Atentament, , ja els haurà passat el millor nies «Merzario» i d'altres de donar una resposta al .
Load more

Recommended publications
  • ?El Desè President De La Generalitat, Inhabilitat
    Punt de vista | Joan Roma | Actualitzat el 12/10/2020 a les 08:23 ?El desè President de la Generalitat, inhabilitat Deixem les coses clares, ja d'entrada, per evitar malentesos posteriors. Quim Torra, ha estat el desè president de la Generalitat de Catalunya i no el número 131, com els independentistes volen fer creure, seguint una nomenclatura que es va inventar l'historiador Josep M. Solé i Sabaté l'any 2003, en una obra per ser inclosa dintre de l'Enciclopèdia Catalana. En un exercici de salt al buit, fent servir un munt de consideracions, va fixar els inicis de la presidència de la Generalitat, en Berenguer de Cruïlles, eclesiàstic , entre els anys 1359 i el 1362, fins acabar amb Josep de Vilamala, 1713 - 1714. Aquests imaginaris ?presidents? tots eren eclesiàstics, formant part d'un dels braços de la Diputació del General de Catalunya, però sense cap de les competències que té un president. Si s'acceptés aquesta relació, resultaria que Catalunya hauria tingut 121 ?presidents? capellans. Quan dic capellans, vull dir eclesiàstics perquè hi podríem trobar des de monjos, a bisbes, i altres càrrecs religiosos, però tots pertanyents a l'església catòlica, i en ple exercici de les seves funcions. Ens hem de creure aquest invent ? La realitat és que el primer president fou Francesc Macià, elegit el 17 d'abril de 1931, i a partir d'aquí, l'han seguit Lluis Companys, Josep Irla ( a l'exili) , Josep Tarradellas ( a l'exili, fins el seu retorn ), Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Joaquim Torra.
    [Show full text]
  • Catalonia, Spain and Europe on the Brink: Background, Facts, And
    Catalonia, Spain and Europe on the brink: background, facts, and consequences of the failed independence referendum, the Declaration of Independence, the arrest and jailing of Catalan leaders, the application of art 155 of the Spanish Constitution and the calling for elections on December 21 A series of first in history. Examples of “what is news” • On Sunday, October 1, Football Club Barcelona, world-known as “Barça”, multiple champion in Spanish, European and world competitions in the last decade, played for the first time since its foundation in 1899 at its Camp Nou stadium, • Catalan independence leaders were taken into custody in “sedition and rebellion” probe • Heads of grassroots pro-secession groups ANC and Omnium were investigated over September incidents Results • Imprisonment of Catalan independence leaders gives movement new momentum: • Asamblea Nacional Catalana (Jordi Sànchez) and • Òmnium Cultural (Jordi Cuixart), • Thousands march against decision to jail them • Spain’s Constitutional Court strikes down Catalan referendum law • Key background: • The Catalan Parliament had passed two laws • One would attempt to “disengage” the Catalan political system from Spain’s constitutional order • The second would outline the bases for a “Republican Constitution” of an independent Catalonia The Catalan Parliament factions • In the Parliament of Catalonia, parties explicitly supporting independence are: • Partit Demòcrata Europeu Català (Catalan European Democratic Party; PDeCAT), formerly named Convergència Democràtica de Catalunya
    [Show full text]
  • What Catalans Want 1 During the Republic, the Main Catalan Bank Was Taken Over by the State
    “Catalonia is a nation which in synthesis is based on its medieval history and the economic revolution of the 18th and 19th centuries”. That’s how former president Jordi Pujol i Soley describes his country. A moderate nationalist, Pujol was the surprise winner of the 1980 Catalan parliamentary elections, the first after the dictatorship fizzled out with the placid death of Franco in 1975. Two years later, at the first Spanish Parliament elections, Madrid-based socialists, communists and the Spanish right had obtained the most votes in Catalonia. It seemed as if forty years of Franco, plus decades of immigration from southern and central Spain, had got the better of nationalist sentiment. In historical terms, it was certainly a contrast to the election results registered during the Republic (1931-1939), when Catalan nationalist parties had swept the board. Indeed, the first Catalan president in the Republican period, Francesc Macià, had been an outspoken advocate of separatism. Now, in the late 70s, the political control of Catalonia seemed poised to fall into the hands of a Catalan Socialist Party that was clearly subservient to the Spanish Socialists. It was Jordi Pujol who prevented that. Jordi Pujol qualified as a doctor though he never practiced medicine. From an early age, he saw Catalanist activism as a way of protesting against Franco. His group used the mysterious initials “CC” in slogans painted on the roads, apparently with the idea of putting across a joint “Catalanist” and “Christian” message. In 1960 he was arrested for having instigated a protest in Barcelona’s Palau de la Música, where a patriotic song was song in the presence of the Francoist authorities.
    [Show full text]
  • Play It Again, Artur O Per a Aquells Que Els Viuen Com a Períodes Parlamentaris
    Editorial La Veu Un pas per davant Butlletí de Reagrupament Independentista L’arribada de les vacances d’estiu és una època que convida a fer balanç -especialment per a aquells que vivim els anys repartits en cursos escolars Play it again, Artur o per a aquells que els viuen com a períodes parlamentaris. El balanç El president de la Generalitat vol tornar a començar amb de com ens ha anat personalment l’eterna cançó de l’enfadós de regenerar Espanya per feina, família, amistats o salut, o el balanç, per a aquells que estem més preocupats per la política i les llibertats, de com ha anat tot plegat des d’un punt de vista polític. I, en aquest aspecte, ara que ha fet un any de la gran manifestació del 10 de juliol, he de dir que ha estat un any on els ciutadans col·lectivament han crescut i s’han fet sentir de moltes formes diferents a part de manifestar-se. Hem demostrat que, de forma pacífica, valenta i organitzada, es poden canviar les coses. El procés de les consultes per L’actual president de la Generalitat premi com a espanyol de l’any per la independència ha tingut un fort de Catalunya, Artur Mas, ha part d’un diari més que conservador impacte cívic i ha estat un èxit a aconseguit allò tan provincià i, espanyol. Barcelona i també el debat per la alhora, tan preuat a les nostres En el darrers temps, el mateix Jordi regeneració democràtica ha arribat al Pujol ha fet avinent que els seus contrades, que és fer una entrevista carrer, especialment entre els joves.
    [Show full text]
  • Catalonia Vs Spain: a Desire for More Autonomy Has Led to a Surge of Independentism and a Divided Catalan Society
    Department of Political Science Chair of Political Sociology Catalonia vs Spain: A desire for more autonomy has led to a surge of independentism and a divided Catalan society SUPERVISOR CANDIDATE Noé Meiler Prof. Michele Sorice Matr. 0792 ACADEMIC YEAR 2017-2018 Table of Contents 1 Introduction ......................................................................................................................................... 3 2 History .......................................................................................................................................................... 3 2.1 Early History of Catalan Institutions: ........................................................................................................... 3 The Generalities .......................................................................................................................................................................... 3 2.2 The rise of “Catalanism” ............................................................................................................................. 4 Republicanism and Federalism.................................................................................................................................................... 5 2.3 The Franco Regime ..................................................................................................................................... 6 Primo De Rivera ..........................................................................................................................................................................
    [Show full text]
  • Descarregar (PDF)
    BEN tarradella coberta 17/6/10 10:17 Pgina 1 C M Y CM MY CY CMY K Composicin Barcelona, març 2010 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Martí Vallverdú, Pep, 1964- Josep Tarradellas, 1899-1988. – (Biblioteca de l’Esquerra Nacional) Bibliografia. Índexs ISBN 9788461389988 I. Fundació Josep Irla II. Títol III. Col·lecció: Biblioteca de l’Esquerra Nacional 1. Tarradellas, Josep 2. Presidents – Catalunya – Biografia 3. Polítics – Catalunya – Biografia 929Tarradellas, Josep Fotografia de coberta: Archivo General de la Administración, Alcalá de Henares Dipòsit legal: B-14.632-2010 ISBN: 978-84-613-8998-8 JOSEP TARRADELLAS 1899-1988 PEP MARTÍ SUMARI Fill de la Catalunya popular (1899-1931) ................................ 7 Sense por de manar (1931-1939) .........................................17 Secretari general a l’exili (1939-1954) ..................................41 14è president de la Generalitat (1954-1977) ........................55 La revenja de la història (1977-1980) .................................. 67 El crepuscle. Un balanç (1980-1988) .................................. 77 Índex onomàstic ..................................................................81 Índex d’organitzacions ........................................................ 87 Índex de publicacions periòdiques .......................................89 Bibliografia .........................................................................91 Fill de la CatalunyA popular (1899-1931) «Jo no sóc, mai no he estat, marxista, ni socialista, ni comunis- ta; vaig començar en el nacionalisme català d’esquerres, i he estat sempre fidel al que vaig aprendre en la meva maduresa política: que la Generalitat és el principi de l’existència nacional de Catalunya».1 Josep Tarradellas i Joan va néixer a Cervelló (Baix Llobregat) el 19 de gener de 1899, en el si d’una família d’extracció popu- lar originària de la Plana de Vic. Entre aquesta data i el 10 de juny de 1988 transcorre una aventura vital que comprèn, com poques, totes les grandeses i les tragèdies de la història de la Catalunya del segle xx.
    [Show full text]
  • Las Peticiones, Las Sentencias (Inexistentes Por Ahora) Y Sus Alrededores
    10-11-2018 [Crónicas sabatinas] ¡Por la prudencia, por la serenidad, sin caer en trampas! ¡Y sin que habite el olvido! Las peticiones, las sentencias (inexistentes por ahora) y sus alrededores Salvador López Arnal Rebelión ¡Viva la lucha del pueblo palestino! ¡A favor del Estado que les persigue, reprime, exilia, oprime, hiere y asesina tuiteó en tono apologético hace tres meses el ex presidente Carles Puigdemont, el mismo político incendiario profesional (¿cuándo ha trabajado este hombre?) que dice estar a favor del derecho de autodeterminación de todos los pueblos del mundo! [La foto es de: Mustafa Hassuna. Aed Abu Amro, de veinte años, es la persona fotografiada. Es propietario de un pequeño quiosco de cigarrillos en el barrio de al- Zeitun, al sur de la ciudad de Gaza] De Delacroix, 1830, para conmemorar a quienes se levantaron bajo el lema de libertad, igualdad y fraternidad. La gran estrategia de las élites independentistas ha sido hacer rotar el eje vertical de confrontación de clases y de lucha por la igualdad hacia el eje horizontal de la homogeneización del poble català y de la pasteurización de su conciencia de clase. Para ello han recurrido a un lenguaje falaz, pero engrescador, que saja como un cuchillo la mantequilla de unos cerebros atormentados. Se aprovechan de que durante generaciones se ha forzado a la gente a no pensar y a dejar esa tarea a los de arriba; saben de su desamparo intelectual ante las afirmaciones rotundas, que parecen salvíficas cuando se repiten como mantras en muchos medios educativos y formativos, y en todos los medios de comunicación que controlan esas élites defensoras de la terra.
    [Show full text]
  • Del Procés Al Enigma: Las Claves Del Catalanismo
    CONTEXTO POLÍTICO Nota técnica Del procés al enigma: las claves del catalanismo Así es hoy el espacio ideológico heredero de la hegemónica CIU; multitud de formaciones y posiciones divergentes sobre el futuro político de Cataluña Barcelona 1 de julio de 2020 INTRODUCCIÓN Y CONTEXTO HISTÓRICO Cataluña afronta una larga y dura precampaña. Y lo hace tras consolidarse en el Parlament una política de bloques confrontados que ha paralizado en buena medida la actividad legislativa y la acción de gobierno de sus últimos ejecutivos autonómicos. Con los comicios ya en el horizonte, el debate político empieza a generarse casi en exclusividad en clave electoral pues esta cita con las urnas será decisiva para el futuro de Cataluña, pero también puede influir mucho en la política española en general. Están en juego la política de alianzas del Presidente Sánchez, la pervivencia del llamado procés catalán o la posibilidad de un gobierno de izquierdas si el centro-derecha paga en las urnas su notable atomización. Como es conocido, la extinta Convergència i Unió (CiU) fue una historia de éxito electoral, una marca política que consiguió ser hegemónica en Cataluña y que permitió a su líder más destacado, Jordi Pujol, presidir la Generalitat durante cerca de un cuarto de siglo (1980-2003). A su vez, tanto Pujol como su proyecto político fueron decisivos y muy influyentes en la política española desde la transición democrática hasta inicios de este siglo, facilitando a través de pactos de legislatura e investidura que el socialista Felipe González se mantuviera en el poder en 1993 o que el popular José María Aznar se aupara a la presidencia del Gobierno en 1996.
    [Show full text]
  • Design Institutions and the Transition to Democracy: a Comparative Case Study of Spain and Hungary
    1 Design Institutions and the Transition to Democracy: a Comparative Case Study of Spain and Hungary Guy Julier with Steve Hoffman, 1997 This paper was given by Guy Julier at the 'Design, Government Initiatives and Industry' Conference at Brighton University in November 1995. Steve Hoffman provided invaluable research from which this paper was developed. Studies of the historical development of (Ceaucescu's Christmas). Thirdly, in design design institutions which promote the cause terms, each country was dominated culturally of their trade inevitably have to consider the and institutionally by a major city-- Barcelona impact of political change on them. However, and Budapest. Fourthly, each of these cities whilst the British Design Council has established design centres long before the maintained a pivotal role in the establishment transition and which survived, largely with the of role models for other countries' same personalities intact these transitions. promotional institutions it has not undergone Fifthly, and finally, both of these countries the same degree of radical shift of political conspire to re-draw the economic and cultural background as many other countries. In maps of Europe away from the dominance of particular, I refer to the political shifts which the North-Western Europe of Germany, took place parts of the 'Latin' world during the Benelux and the South-East of Britain to late 1970s. and earlier 1980s, and the Eastern instate the Western Mediterranean and the Bloc during the late 1980s and early 1990s. Vienna-Budapest axis as important clusters of economic and cultural activity. This may be In these countries we are not just looking at a read in terms of the historiography of design shift from a state dictatorship to free liberal as well.
    [Show full text]
  • Un Patriota Al Servei D'un Poble
    PG00FERR 06/06/05 11:28 Página 1 Un patriota al servei d’un poble Organitza Patrocina Amb el suport de Col·laboren FIRA DE GIRONA I VILAWEB I EL TEMPS I TRIBUNA CATALANA I L’OPINIÓ CATALANA I ASSOCIACIÓ CONÈIXER CATALUNYA I CIEMEN I ASSOCIACIÓ AMICS DE LA BRESSOLA I AMICS DE LA UNESCO DE GIRONA I ADAC I GIRONA.COM I CLICK NETWORKS, SL I GIRONAPUBLICITAT.COM I GEIEG Coordinació i tria de textos: Miquel Torns, Pau Lanao, Carme Vinyoles Disseny gràfic: Florentí Morante Correcció: Laia Teixidor Escàner: Anna Carreras, Giorgia de Cesare, Carles Gispert Il·lustracions: Josep Duixans Il·lustració de seguiment: Jordi Soler Impressió: Gràfiques Palahí Enquadernació: Gràfiques Palahí Edició: Fundació Josep Irla, El Punt Dipòsit legal GI.837-2005 ISBN 84-89392-63-3 PG00FERR 06/06/05 11:28 Página 2 Comitè d’honor PASQUAL MARAGALL i MIRA President de la Generalitat de Catalunya JORDI PUJOL i SOLEY President de la Generalitat de Catalunya (1980 – 2003) ERNEST BENACH i PASCUAL President del Parlament de Catalunya JOSEP BARGALLÓ i VALLS Conseller Primer de la Generalitat de Catalunya CARLES PÀRAMO i PONSETÍ President de la Diputació de Girona i alcalde de Roses ANNA PAGANS i GRUARTMONER Alcaldessa de Girona JOAN BOSCH i ROURA President del Grup El Punt SALVADOR SUNYER i AYMERICH Alcalde de Salt (1983 – 1991) i senador (1977 – 1979) JAUME SOBREQUÉS i CALLICÓ Senador (1977 – 1982) i director del Museu Nacional d’Història de Catalunya PERE PORTABELLA i RÀFOLS Senador (1977 – 1984) i cineasta ESTEVE VILANOVA i VILÀ Diputat al Parlament de Catalunya i president
    [Show full text]
  • Pdf (Boe-A-2017-13305
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 281 Domingo 19 de noviembre de 2017 Sec. III. Pág. 111412 III. OTRAS DISPOSICIONES JUNTAS ELECTORALES PROVINCIALES 13305 Candidaturas presentadas para las elecciones al Parlamento de Cataluña, convocadas por Real Decreto 946/2017, de 27 de octubre. JUNTA ELECTORAL PROVINCIAL DE BARCELONA Doña Antonia Jimenez Aragonés, Secretaria de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, CERTIFICO: Que las candidaturas presentadas a las elecciones al Parlamento de Cataluña convocadas por Real Decreto 946/2017, de 27 de octubre, con la expresión de los candidatos incluidos en cada una de ellas, son las que a continuación se relacionan, y se ordena su publicación en el «Boletín Oficial del Estado», de conformidad con lo establecido en el articulo 9.1 del Real Decreto 953/2017, de 31 de octubre. Barcelona, 18 de noviembre de 2017.–La Secretaria, Antonia Jimenez Aragonés. Candidatura núm. 1 PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) Siglas: PSC Titulares: 1. Miquel Iceta Llorens 2. Eva Granados Galiano 3. Ramón Espadaler Parcerisas (Ind) 4. Beatriz Silva Gallardo (Ind) 5. Ferran Pedret I Santos 6. Alícia Romero Llano 7. Jordi Terrades Santacreu 8. Assumpta Escarp Gibert 9. David Pérez Ibáñez 10. Esther Niubó Cidoncha 11. Pol Gibert Horcas 12. Marta Moreta i Rovira 13. Raúl Moreno Montaña 14. Eva Maria Martínez Morales 15. Juan Luis Ruiz López 16. Maria Mas Arrufat 17. David Donaire Domínguez 18. Mercè Cardona Junyent 19. Jordi Riba Colom 20. Eva Menor Cantador 21. Josep Perpinyà I Palau 22. Vanesa Múñoz Fernández 23. Mario García Gómez 24. Olga Ortiz Moreno 25. Enric Fernàndez-Velilla Ceprià 26.
    [Show full text]
  • 1 Demanding Only Autonomy: the Mobilization of Catalan Nationhood
    1 Demanding only autonomy: The mobilization of Catalan nationhood in the Spanish democratic transition, 1970-1975 Scott L. Greer University of Michigan Department of Health Management and Policy School of Public Health 109 Observatory Ann Arbor, MI 48019-2029 [email protected] Abstract: Much of the literature on democratic transitions and ethnic conflict focuses on the role of elites, whether as constructive contributors to ethnic harmony and pacted transitions, or as fomenters of disharmony. What these accounts often fail to take into account is the extent to which the existence of political elites is a variable in itself, particularly when their power bases are not organizations like an army but rather nations or classes. The article develops, based accounts of labor movements in transitions, an analysis of how competition for scarce militants and the demands of organizing them shapes the power and importance of elites. It does this through a case study of Catalonia in the years preceeding the Spanish transition. During those years Catalonia, both a stateless nation and a potentially divided society, was the site of organizing from the left and right that nearly monopolized militants and channeled their activity into autonomist, exclusive forms of nationalist mobilization that stifled attempts at internal polarization while creating elites who could negotiate on Catalonia’s behalf in the transition. In other words, the ability of moderate Catalan nationalists to organize before the transition explains their ability to represent Catalonia and control its fissures later, and contributes to explaining the success of Catalonia as a case of peaceful multinational coexistence. 9330 words 2 Demanding only autonomy: The mobilization of Catalan nationhood in the Spanish democratic transition, 1970-1975 Democracy might be about masses, but studies of democratic transitions and of ethnic conflict management tend to be about elites.
    [Show full text]