Jordi Pujol Hagi Entrat Amb Gaire Bon Peu a La Presidència De La Generalitat

i %.

~~I ENTT15 vostè té crèdit cada dia a 2.600.000 establiments~~

Una targeta extraordinària per als nostres clients No es tracta només que vostè tingui avantatges si vol anar a Pestranger. El que importa és que la targeta també li sigui útil aquí quan faci les compres habituals en un supermercat, una sabateria o qualsevol establiment comercial, quan hagi de pagar el compte d'un restaurant, comprar una joguina o fer un regal Ja pot fer les coses de cada dia sense haver de dur diners!

~~A cada pas veurà un establiment que té a la porta la reproducció de la nostra targeta. Hi serà ben rebut, perquè vostè s'hi presentarà com una persona de crèdit~~

JL· CAIXA DT5TALVI5 DE CATALUNYA CAÍXA DE TOTS li ofereix gratuïtament la Targeta Master Charge Carta del director En aquest Les primeres passes Amic lector: No es pot dir que el senyor Jordi Pujol hagi entrat amb gaire bon peu a la Presidència de la Generalitat. Cartes a L'HORA. Pàg. 5 El sistema electoral vigent provoca, tant a Catalunya com arreu de l'Estat, que sigui molt difícil per a un partit polític assolir la majoria absoluta. Es pot dir que guanyi qui guanyi, dels resultats electorals es desprèn sempre un poder Pujol, president a la segona, per AL- dèbil que ha de pactar-ho tot, igual que passava a França amb la IV República. BERT GARRIDO. Pàgs. 6 a 8. D'altra part, la victòria electoral de Pujol va ser molt ajustada i es pot dir que. el seu programa ha anat endavant per l'imperatiu que senten els partits cata-* Jordi Pujol, president 115 de la Ge- lans de no frenar el procés institucionalitzador de Catalunya. neralitat, per JOSEP ML. CAMPILLO. A Jordi Pujol el traeix la Llei Electoral, però també el pot trair el seu ca- Pàgs. 9 a 14. - ; ràcter. Pocs dies abans d'ésser nomenat President, el líder de Convergència De- ; mocràtica va encaixar una derrota en el si del Consell presidit per Tarradellas. La passera, per MARTA MATA. Pujol volia fer cau i net amb els dos-cents funcionaris contractats per la Gene- ralitat provisional i volia que retornessin a la Diputació aquells funcionaris que Pàg. 15. . . treballaven pel govern autonòmic en comissió de serveis. Els altres consellers van votar en contra de la pretensió del llavors futur President ja que, al marge Crisi oberta, per PEDRÓ ALTARES. del problema laboral que això implicava, no sembla allò més prudent i eficaç Pàgs. 16 i 17. que cada cop que canvií el President es canvií el funcionariat. Això no passa a cap democràcia occidental, car els funcionaris hi gaudeixen d'una independèn- Europa sota la pressió de Carter, cia que fa que la maquinària de l'Estat funcioni també en el decurs de les crisis per MATEO MADRIDEJOS. Pàgs. 18 de govern. a 20. Pujol va sofrir l'altra contrarietat de la setmana el dia que va presentar el seu programa. La força d'un Pujol president podia haver estat donar la tran- Honduras retorna a la via constitu- quil·litat necessària als empresaris d'una forma clara, a fi que aquests comen- cional, per XAVIER BATALLA. Pàgs. cin a invertir, però el llavors candidat va presentar un programa que, si bé ten- 20 i 21. dia a la dreta, fou qualificat de centre-esquerra de cara a la galeria parlamen- tària, ja que el centre-esquerra no respon ni al tarannà del partit de Pujol, ni al Les maduixes de la Marina Rosell, del govern que ha construït, i tampoc no respon als interessos de l'electorat que per MONTSERRAT PUIG. Pàgs. 22 a l'ha portat a la Presidència. Pujol, aquell dia, no va aconseguir el suport dels 24. • . . , , ; partits d'esquerra i temo que tampoc no va tranquil·litzar l'empresariat que l'- havia votat. En tot cas, ja tenim president, i ens n'alegrem. Amb l'arribada al poder del successor de Tarradellas, Catalunya obre una nova etapa en la qual Sartre des de la posteritat, per ens farà falta a tots un gran dosi de responsabilitat. NORBERT BILBENY. Pàgs. 25 a 29 Ben cordialment. L'ensenyament en català és un problema polític, per ISIDRE AMBROS. Pàgs. 30 i 31. ; -...-, ,: PERE-ORIOL COSTA Recuperació, reconstrucció, impor- Director tació o transformació, per JOAQUIM L'HORA MONELLS. Pàgs. 32 i 33. DIRECTOR: Pere-Oriol Costa. Manilla d'oros, per JOSEP ALBA- ADJUNT À LA DIRECCIÓ: Xavier Boig. NELL. Pàgs. 34. REDACTOR EN CAP: Xavier Sabaté. REDACCIÓ: Francesc Navarro, Josep M." Serra (compaginació). Conxita Socias, Pilar Vilade- La Magrana, en el cinquè Sant Jor- gut (fotografia), Joan Catà i Francesc Baiges. di, per MIQUEL ALZUETA, Pàgs. 35 i REPORTATGES: Carles Sanchez Costa, Xavier Febres, Rafael Manzano, Màrius Carol, Mont- 36. serrat Radigales, Andreu Castellet, Agustí Pons, Joana M.' Roque Albert Moreno i Maria José Roman. •. Cultura en joc, per JOSEP M. CA- CATALUNYA: Albert Garrido; Anna Balletbó; MADRID: Pedró Altares; MÓN: Mateo Madride- jos, Xavier Batalla; TREBALL: iSidor Boix; HUMOR: Cesc, Corb, Trallero, Núria Pompeia i Jo- RANDELL. Pàg. 37. ..-..-• ma; CULTURA I SOCIETAT: M.a Aurèlia Capmany, Antoni Bartomeus, A. Cirid Pellicer, Anto- ni Kirchner, Jordi Garcia Soler, Josep Bigorda, Enric Bafieres, Ramon Barnils, Josep Martí Seccions. Pàgs. 38 a 44. Gómez, Montserrat Nebot, Marta Mata, Isidre Ambrós, Pere Anguera, J. M.a Carandell, Jordi ' < Fortuny; ECONOMIA: Joaquim Monells. . Cristures! per ESTER AGUADO i ESCRIUEN EN AQUEST NUMERO Porta dels Bergants, per RAMON Josep Ml. Campillo, Montserrat Puig, Norbert Bilbeny i Pep Albanell BARNILS. Pàgs. 46 i 47. GERENT: Joan Peiró. Lleure lliure, per CONXITA SO- PTIBUCITAT: M.' del Carme Santmiquel: ADMINISTRACIÓ: Mercè Grau; DISTRIBUCIÓ: San- ti Torruellaj SUBSCRIPCIONS: JordTwüUams; FOTOCOMPOSICIOI IMPRESSIÓ: Gràfiques In- CIAS. Pàgs. 48 i 49, dustrials, S. A. Consell de Cent. n.° 425. Tel. 225 30 66. Barcelona. (GYESA. Telèfon 239 78 63. Barcelona.) EDITA L'HORA, S. A. Aribau, 80 ètic, 1A. Telf. 254 34 02-03. Tot fent camí, per ISIDRE AM- Barcelona-36. ripositlegal B-1904-1979. BROS. Pàg. 50. L'àlbum que recull el concert que Tete Montoliu ens va oferir al Pa- lau de la Música Catalana ||..-. -.,-.: > T p..T;.p el dia 8 de maig de 1979. DKTOLÍÜ Per vós. si llegiu aquestes ratlles, pot ésser una ocasió de viure "en diferit" aquell concert històric, si és que no hi éreu. Si és que sí. que hi éreu, no cal que en parlem més: el dob)e-disc serà una magnífica constatació documental. En aquell concert, en TETE es va manifestar tal com elles ara, d una manera prou ampla i prou clara com per poder* lo conèixer. Tocant tot sol, primer: actuant en trio, després. Reconstruint obres clàssiques del jazz, de manera fulgurant ("Aerigin". "Sweet Lorraine", "Walkin", "A child is born", empalmant "Round midníght" amb "Blue Monk"...) i sempre amb aquella precisió tècnica meravellosa que no es desdiu de la seva fantasia creadora sinó que encara l'estimula i là fa més possible. Al mateix temps, expressant-se de manera original en l'idioma del ; blues a través de les seves composicions pròpies ("Blues del Palau", "Jo vull que m'acaricïis"...). I també, i molt especialment, adaptant al seu idioma jazzístic algunes melodies tradicionals catalanes ("Cançó del lladre", "La dama d'Àragó", "Cant dels Ocells". "Rosó"...) que a fora i del nostre país les hi aplaudeixen bojament i les fan bisar, entusiasmats, els jazz-farts d'arreu del món (amb raó, jo crec. perquè són precioses). . És a dir, aquest és en TETE MONTOLIU, aquest fou el seu concert al Palau de la Música Catalana i aquesta és 18 gravació fonogràfica que n'ha quedat com a testimoni. No la deixeu passar per alt.

~~PIANO IMPR0VISAT10NS VOLI Cartes a L'HORA~~

POC PARLAMENT nostre, que no es pot dir mós sembla que vulgui collits; un d'ells és és el que que promocioni extraordinà- assemblar-se a una demo- garanteix l'assistència als - Senyor director, riament l'esport. Resultats cràcia d'opereta, en la qual disminuïts. Ens ha sorprès que en el canten. Per això seria encara els personatges i els «trusts» Els articles 14, 27 i 35 darrer número ^e L'Hora més vergonyós i més cruel econòmics, són els mateixos deixen ben dar que TOTS només es dediquin dues pà- que es bandegessin tres de l'època franquista. els espanyols són iguals da- gines a un fet històric i any8 d'esforç, de sacrificis, Si es mirés el moviment vant la Llei i que els poders transcendental per a Cata- de voluntat de superació del port l'any 1968 (publicat públics els garantiran l'exer- lunya com és la constitució dels atletes amb mínima a la revista «PROA») ens de- cici dels seus drets. A més, del nostre Parlament. olímpica i se'ls privés d'anar mostraria que l'esmentat l'article 49 especifica ' que .Creiem que un esdeveni- a Moscou. Cal pensar que la moviment, en les seves ca- ela disminuïts gaudran d'a- ment d'aquesta naturalesa immensa majoria no tindran racterístiques, continua es- tenció especialitzada en es mereixia un tractament una altra oportunitat, que sent vàlid. aquest sentit.. especial per part d'un set- d'aquí a quatre anys, si ós En comptes de servir Pa- També des de Catalunya, manari de la catalanitat del que es celebren les Olimpía- qual no en voldríem dubtar. lamós, t per conveniències amb l'Estatut i els traspas- des de Los Àngels de 1984, pròpies, s'han establert lí- sos de serveis, es pot i s'ha Atentament, , ja els haurà passat el millor nies «Merzario» i d'altres de donar una resposta al . Alícia Castellví moment per a competir. multinacionals marítimes, problema. Queda oberta una Antoni Samarra Hauran lluitat per a res i ai- com «línies regulars» amb: font d'esperança al món (Barcelona) xò és una frustració que difí- La Spezia; Lattaki; Beirut; dels disminuïts. cilment se supera. Pireo; Mersin; Jeddah;. Tot això vol dir que hem CARTER NO No podem cedir a les ne- Ryahd; Damman; Bandar; de deixar de mirar-nos el Senyor director, cessitats electoralistes d'un Shappour; Teheran I Irak. problema amb una enfoca- Voldria palesar amb home que ha donat un cop Què se'ls ha perdut als de ment patemalista I caritatiu,: aquestes ratlles la meva ab- mortal a l'esport, i que ós Palamós (i als gironins) a i hem d'afrontar-lo des dels soluta adhesió al comentari criticat peis propis esportis- tots aquests ports que, se- llocs que cadascun ocupem editorial aparegut en ei da- tes nordamericans: Oigul el gurament, molts ni tan sols a la nostra soceitat. rrer número de L'HORA, res- que digui el senyor dels ca- sabien que existissin? El problema és complex. pecte a les pressions que el cauets, hem d'anar a Mos- Per això no ós estrany - Cal tractar-lo des de les ves-. president Carter està exer- cou I que davant de tan forassen- sants preventiva, educativa, . cint sobre els seus aliats eu- Atentament, yada operació tot Catalun- laboral, assistència! i resi- ropeus a fi que s'afegeixin a Lluís Martínez ya estigui interessada en co- , dencial, associativa i del •es sancions econòmiques Barcelona nèixer qui són els responsa- lleure. Per això, la Federació ' contra l'Iran i al boicot a les bles (els GROCS, per dir-ho Catalana Pro-Subnormals Olimpíades de Moscou. d'una manera genèrica). (APPS) ha organitzat unes És aquest darrer punt et EL PORT I també nosaltres dema- jornades d'Informació sobre que personalment més em DE PALAMÓS nem la vostra col·laboració els disminuïts psíquics a Ca- . preocupa. Ja fou extensa- Senyor Director: perquè n'hi ha molts d'ells talunya, destinades a elabo- ment tractat en la vostra —i Allò més llastimós, però que es bellugen a l'ombra. rar i presentar als parlamen- , nostra- excel·lent revista •molt normal, és que ha estat Josep M. Altimiras i Ga- taris l'estat del problema de manera molt clara I ob- el govern central, amb un llissa dels disminuïts. . •. •> jectiva, i malgrat que les au- propòsit ferm i plantejat, el President de l'Associació A 'la cloenda d'aquests toritats polítiques i esporti- qui ha lliurat Palamós a Pro actes, el dia 11 de maig, hi ves de l'Estat no semblen «Merzarlo-Lines», comen-^- Sector Marítim del Baix Em- sou tots convidats.; gaire disposades a boicote- çant per habilitar la duana pordà Recordeu-ho i assistiu-hi.. : jar els Jocs Olímpicsrno puc de Palamós com a entrada i (Barcelona) Tots els qui d'una manera o evitar una certa por que fi- de pas en règim TIR, tenint altra senten el problema nalment l'«Oncle Sam» pu- com a incondicionals col·la- ALS DIPUTATS els dismiriuits gaudiren d'a- 9ui més que el seny I tor- boradors (això és«voxpopu- els ho recordaran als parla- nem a fer una «plantà» ridí- li»): el consignatari senyor I SENADORS mentaris quan acabi aquesta cula i absurda. Ribera (altrament - nomenat, DE CATALUNYA - legislatura i calgui acudir a Els atletes, el món olím- segons creiem, antirregla- Senyor Director: les urnes. Els disminuïts po- pic, no es mereixen això. M'- mentàriament, President de Els disminuïts, que for- : den haver-ne copsat els re- ne mogut bastant al llarg de la cambra de Palamós); el men part deLpoble que els sultats. ; ' "- . •_...•' f meva vida en el món de Patró Major de la Confraria va votar, els esperen. .Atentament, r. I esport, concretament en el de Pescadors, el primer Bat- Ens trobem en una situa- ~* Francesc Mayné 2 Amat de l'atletisme, i sé quins sa- lle democràtic i el President ció de transició. Cal desen- • Federació • Catalana Pro- crificis exigeix la preparació, del Club Nàutic Costa Brava volupar la Constitució i do- . .-••-." Subnormals.. 1 més en un país com el La democràcia de Pala- nar forma ais drets allà re*. '•••:'-';•' "'" . •-; , Barcelona tats si és que volia evitar una tercera voluntat unitària en la iniciativa legis- LES CONCESSIONS VERBALS VAN DECIDIR lativa, una voluntat inconcreta però votació. Va ser l'única fórmula que elff presumible atès l'interès del candidat dirigent nacionalista va trobar; perjf en donar seguretat que la seva coali- acabar amb una situació abocada a: ció no vol practicar cap mena de sec- ' l'«impasse» si no es deixava anar una í tarisme ni renunciar a la formació mica de llast, perquè després de dos puntual de majories àmplies. Les refe- dies de discussions havia quedat clar rències concretes a les exigències de que per alguns partits és indispensable sentir certes paraules abans de j Pujol, president, centristes i republicans semblaven sideració era exagerada. Era veritat querra Republicana en la revisió de El futur president va mantenir no- aleshores, potser encara ho és ara, l'Estatut, els centristes en el reconei- ves consultes per apropar posicions. Mentrestant, què havia passat amb que el candidat per a substituir el pre- xement de les cambres agràries i les Sabia que tenia perduda la batalla les contradiccions paleses entre cen- - sident Tarradellas tenia davant seu Diputacions, els comunistes en la uni- amb els socialistes i en conseqüència, tristes i republicans? La veritat és que totes les dificultats que es pot imagi- tat i l'oposició nítida, els socialistes en no li quedava més opció que posar subsisteixen i si finalment uns i altres nar un polític —unes forces parlamen- la política territorial i l'oposició clara. d'acord dues formacions tan diferents van votar el nou president és perquè tàries insuficients, una oposició tancada En Macià Alavedra va intentar treure com les d'Anton Caiiellas i Heribert el partit d'Antón C anelles és conscient en banda a fer concessions i uns even- ferro a algunes crítiques dirigides al Barrera. Mentrestant, alguns dirif; que les al·lusions a la revisió de l'Es- tuals amics de viatge més primmirats seu cap de fila, però a l'hora de les gents de Ciü van començar a queixar|; tatut -condició posada per ERC— no del necessari— i no obstant això la votacions aquest només va magatze- se «sotto voce» que uns i altres vol-J; tenen gaire valor més que el d'una imperiosa obligació de tirar pel dret i mar els vots de Ciü. L'esquerra va vo- guessin vendre la pell de l'ós a ui£ concessió oral. Si el compromís nacio- aconseguir els vots per a la investidu- tar en contra i centristes i republicans preu molt més elevat del real. J \ nalista hagués desbordat aquest marc ra. es van abstenir. les coses haurien anat d'una altra ma- El discurs de Jordi Pujol aquell dia D'aquesta sessió cal retenir, sobre- nera i probablement hi hauria hagut va ser escrupolosament i obligadament tot, la posició obertament contradictò- i una tercera votació que, si més no, hauria erosionat d'entrada la imatge ambigu. Més enllà del compromís na- ria entre els dos aliats indispensables Precisions del candidat . J| cionalista que se li suposava abans de d'un president que des del punt de del candidat a la presidència: Centris- Dijous al matí. Expectació a desdir | pujar a la tribuna, el candidat va pre- tes de Catalunya i ERC. Posicions con- vista programàtic no està tant lluny ferir apuntar els temes, deixar la por- Jordi Pujol torna a la tribuna d'orafe dels centristes la qui aquests no po- tradictòries, impossibles de conjumi- dors per precisar algunes de les cose^? ta oberta als seus presumptes aliats nar, pel que fa a la revisió de l'Estatut ; den veure amb mals ulls. Només cal naturals, i no precisar les seves ofer- que havia dit dos dies abans. En tres| que pensin quin seria ara el panora- i el paper de les diputacions, fins el quarts d'hora intentà diverses coses a*/ tes amb pèls i senyals. Va ser un dis- punt que l'acord era pràcticament im- ma si el dia 20 de març hagués guan- curs adequats pels seus propòsits de la vegada: convèncer a tothom cpie^ yat Joan Reventós, com ells temien i possible. més enllà de la composició de I'execu4 . \»- —«—• no obrir les hostilitats amb ningú, so- ; molts esperaven o es pensaven. . bretot amb qui necessitava pactar, Dimecres el neguit entre els grans tiu no hi haurien exclusions, que els verbals la fórmula per assegurar-se la • per tal de deixar-se un ampli camp de partits va ser considerable, especial- socialistes poden estar segurs qp&, presidència. De bon tros, Jordi Pujol ós d'entre maniobra. ment a casa dels qui sabien que un molts cops tindran el suport conver-| els oradors de centre i dreta que han moment o altre s'haurien de posar gent i a l'inrevés, que allò més impor-f intervingut aquests dies el que més d'acord amb Jordi Pujol. Els centristes tant és desenvolupar les lleis que han està satisfet del paper jugat pels cen- sar l'Estatut dins el marc estatutari clares ha demostrat tenir les coses. La Crítiques per començar es van reunir per fixar-se els límits del de donar contingut institucional a lac Mstes durant 1 període preautono- du^anUagggg.^« seva. afirmació de dijous al mati que pacte, de la mateixa manera que els Generalitat i aquelles altres de tipus- abans de pensar en modificar l'Esta- La cambra no ho va entendre així. republicans van fer-ho per confirmar tècnic que són indispensables, que l'a-7| Eis aspectes polítics d'aquest dis- ^^**™! tut cal mesurar les possibilitats reals Els diferents caps de fila van anar que el compromís de revisió de l'Esta- plicació pràctica de l'Estatut dirà si | del que es té aplicant-1,0, contrasta succeint-se a la tribuna per1* desmun- tut era un principi irrenunciable per cal revisar-Jo i on cal revisar-lo, Abril Martorell transitant impertèrrit per una crisi perpètua, i aquest mateix Govern fent impossible un desen- volupament eficaç dels municipis pel simple fet que aquests organismes estan controlats per l'esquerra per voluntat dels electors. fiy Aquí, sortosament, per ara no passa res de tot això. Els debats d'obertura del Parlament, amb petitíssimes excepcions, s'han produït dins el terreny de la responsabilitat, sense renunciar a la crítica i a la duresa. I ai- xò ja és molt en una comunitat on per qualsevol niciesa uns quants estan disposats a anar a obrir la tomba del Cid. •• • . • &•

~~Problemes d'imatge ;||~~

No obstant, les mostres de feblesa parlamentària són preocupants. En no existir una coalició parlamentària clarament establerta, tots els acords són El govern monocolor de Pujol tindrà una notable feblesa parlamentària. conjunturals, res no va més enllà de rimmediat. El senyor Pujol s'ha tro- amb la persistència dels republicans fensa innecessària d'altra banda per- bat que necessita dos partits que po- en demanar la seva revisió per un què estan reconegudes a l'Estatut, la sen en primer terme les contradic-ï problema de plantejaments apriorís- qual cosa no impedeix adonar-se'n cions secundàries i obliden les coinci- tics, però contrasta també amb la de- que són institucions absolutament pe- dències principals. Això vol dir que en fensa centrista de les Diputacions, de- riclitades, una espècie a extingir. cada cas voldran que se'ls dauri la píndola, que se'ls faci alguna concés~:; sió atractiva per vendre-la després a»í seus electors i conservar imatge. íÇ La impossibilitat de la gran coalicif —convergents, socialistes i que s'M volgués o pogués apuntar- ha revaW- Governar cedint ritzat extraordinàriament els vots dels diputats d'Anton Cafiellas i Heribert Barrera, convertits en autèntics àrbi-* Res no és més difícil per a un partit tació —majoria absoluta— ha tingut tres del moment, una mica com passa o coalició política que governar en mi- la virtut de mantenir intacta la con- moltes vegades a Itàlia amb els petits noria. Jordi Pujol ho està comprovant fiança en les institucions, i el defecte partits laics. Mentre el senyor Pujol des de dyous passat, quan finalment de demostrar que momentàniament diu que allò primer que s'ha de fer és va aconseguir portar centristes i repu- els resultats de les eleccions del 20 de posar en marxa una màquina, 4; blicans al seu costat. Governar en mi- »març fan inviable un executiu fort. aquesta circumstància treu important noria vol dir cedir en cada moment a eia a altres afers, els seus eventuals les exigències mínimes que imposen aliats es preocupen de coses que, sen* altres forces per tal de fer possibles se dir taxativament que no són impor-r! majories conjunturals, situació que Confiança popular també està vivint el nou president des tants, estan en tot cas molt per sota de dijous passat. de la realitat: l'autonomia és un nom i Salvar la confiança popular en les en els quatre anys vinents cal conver* Fins ara les concessions del senyor institucions era indispensable. Els ciu- tir-la en alguna cosa tangible. l| Pujol ho han estat de redacció, de tadans estan cansats de viure enmig Aquesta disfunció, aquesta obliga^ llenguatge, però d'aquí a quatre dies d'una fira d'informalitats polítiques i torietat a la concessió puntual, és on, s'haurà d'enfrontar amb la política de clientelismes protagonitzats per les germina la debilitat parlamentària/ les coses i aleshores els problemes persones que ostenten el poder. que només es podrà combatre en part. matemàtics de les majories i les mino- Després de diferents eleccions el resi moltes de les primeres lleis es fan ries tindran un altre tarannà. sultat ha estat un espectacle poc edifi- per iniciativa del Parlament amb tenf, cant entre un Govern de dretes que ha dència a l'unitarisme legislatiu. | Tot això porta a dues reflexions: perdut els papers i es divideix en gre- l'elecció de Jordi Pujol a la segona vo- mis polítics amb l'espectre del senyor lüü 'i - • " .' "J""

~~PILAR VILADEGUT JORDI PUJOL~~

JOSEP MANUEL CAMPILLO Hom li preveia l'obtenció de les ca- pes mitges de Catalunya, la petita i mitjana burgesia: la industrial, la Segons les enquestes mercantil, els quadres intermitjos, els realitzades abans o durant la botiguers... tot un electorat que es * campanya electoral del disputava ferotgement amb els cen- Parlament, Jordi Pujol, líder de tristes i la Solidaritat Catalana. la coalició de Convergència i •y -'V u Pregonant «res d'aventurismes», : nió, era el polític català més «res d'experiments», i «no més impos- conegut del moment darrera de Jordi Pujol 1956; els anys no passen deba- tos», la seva coalició aconseguí d'ésser W Josep Tarradellas. des. el grup parlamentari amb més dipu- V una gramàtica catalana, i amb ella, de manera solitària i autodidacta» co- mençà a aprendre de llegir i escriure en català. Posteriorment arribaria a aprendre el francès, l'anglès i l'italià, això sí: l'accent dolç del català aflora sempre. ?'

~~Els inicis polítics * i religiosos :~~

Fora la facultat, participà amb el grup Torras i Bages, d'inspiració catò- lica, catalanista i democràtica, encara que dedicat de manera exclusiva a l'extensió cultural. Al marge de l'esmentat grup participà, sense abandonar-lo, en un nucli d'activistes La política i els fills han estat els centres nacionalistes els quals, dirigits per Pe- d'interès en la vida del nou president. re Figueres, es dedicaven a l'agitació tats del Parlament de Catalunya. Pe- rò, qui és, com pensa, què vol, què ha fet aquest home que vol «aixecar Ca- talunya»? Jordi Pujol i Soley va néixer a Bar- celona el 9 de juny de 1930, un mes que serà en certa manera clau en la seva vida: pel juny es casà i un juny el condemnaren a presó. La seva família era una de les tantes famílies petit-burgeses de Barcelona, catòlica, amb nostàlgies nacionalistes i amb algun parent republicà represaliat pel règim de Franco. Florenci Pujol, el pare arribà a Barcelona a cercar treball quan tenia setze anys: començà de «noi d'encàrrecs», grum de banc i, fi- A l'esquerra als dotze anys i à la dreta en una excursió familiar. nalment, agent de Borsa. •'- i Empordà, amb la qual s'arruïnà el política, al repartiment d'octavetes, à 1917 quan arribà la crisi al sector. Net d'un fabricant penjar senyeres i a fer pintades (com «La meva família —diu Pujol— és una de molt sonada que es va fer a , de taps una d'aquelles que tenien a la.seva Can Barca). -íf llar un Sant Pancràs penjat de la pa- Això no obstant, el 1950 entrà ea D'altra banda, la família materna, ret, i al qual de manera tradicional un període de reflexió interior, religió^ els Soley, eren pagesos de Premià de1 hom li dirigia un "Sant Pancràs, *sa essencialment, que s'allargà fins el Dalt. També, val a dir que l'avi de doneu-nos salut i treball".» Í954. Certament, la qüestió religiosa Jordi Pujol havia estat empresari d'u- Quan Jordi Pujol tenia 12 anys, es sempre ha preocupat Pujol, i d'anèc-r na fàbrica de taps la suro de l'Alt trobà a la biblioteca de casa seva dotes n'hi han. Per exemple, abans de- 10 dinar té el costum de beneir la taula (en família s'entén) i senyar-se. Així, fins aquella data Jordi Pujol no actuà de manera externa; mentrestant es dedicava a l'estudi, el treball i la catequesi La seva primera feina, una vegada acabats els estudis de Me- dicina, va ésser la de treballar als la- boratoris farmacèutics Fides Cuatre- cases. De tota manera, el 1952, ajudà en la col·locació de la monumental i fa- mosa senyera a la muntanya de Sant Pere Màrtir, sota la qual hi havia un acte oficial. Franco era a Barcelona per la qüestió del Congrés Eucarístic. També, en aquell escamot clandestí, així com en altres accions que van fer, hi havia l'avui líder de l'oposició del Parlament, Joan Reventós. £1 1954 s'endeguen als CC, unes si- gles que després es transformarien en «Cristians de Catalunya». Aquest fou un moviment compost essencialment El president amb uns companys d'estiu.

~~AIXÍ ÉS EL PRESIDENT~~

Edat: 49 anys. Signe zodiacal: Bessons encara que el primer és molt més anomenat en les seves dissertacions. Professió: Metge. Encara que a la Postres: la mandarina, i, per Sant pràctica hom podria dir: economis- Josep, crema catalana. ta, banquer, empresari o polític. • Cotxe: un Simca 1200 (encara que Vacances: a Premià de Mar, al la dona té un Citroen-GS). Obsessió: treballar i fer feina. barri del Castell, a la finca de la se- índex de renda el 78: 14,8 (12,8 Què li agrada: estar amb la famí- va família. el 1977). lia. Habitacle presidencial: l'actual Be què parla amb la família: de pis a la part alta de Barcelona. Viure Patrimoni: 286.800 milions de tot, fins i tot de política si li pregun- a la Casa del Canonges seria per a la pessetes (241,2 el 1977). ten, encara que no li plau massa. família Pujol-Ferrussola massa en- congit. Horari diari (fins ara, clar): a dos Hobbies casolans: fer esport (li quarts de nou s'aixeca. Al local de encanta la bicicleta), anar al cinema Els fills: Jordi (21), Marta (20), CDC de Passeig de Gràcia s'hi pren (si pot ser amb la família, millor), Josep (16), Pere (14), Oriol (13), Mi- el cafè. Cap a les 10 llegeix el recull niirar la televisió i col·leccionar ob- reia (10 i Oleguer (8). de premsa que abans li han prepa- rat. Si no hi ha cap reunió oficial, el jectes de vímet, fang, vidre.*., això sí: Religiós: profundament. sempre a parells. matí se'l passa al local. Normalment Personatges que admira: Oloff dina poc a casa (a «Tropeziens» o a Viatges: li agraden molt. És un «Samoa»). Li agrada de fer la mig- entusiasta de l'excursionisme (se- Palme, Joan XXVIII, Pau VI i Joan Pau II. diada abans de reemprendre el tre- gons afirma, coneix totes les mun- ball de la tarda. Durant la tarda es tanyes de Catalunya). Equip de futbol: el Barca, del qual reserva les visites: a organitzacions El menjar: sempre que pugui, n'és soci des de 1941. També té una del partit, entrevistes amb altres tribuna. polítics, etc. El sopar a casa, quan b la família. pot. Plats preferits: l'arròs en totes les Imatge de president: segons no seves varietats, les «seques amb bu- para de repetir als seus discursos, Què diuen d'ell?: Que és optimista i tifarra», l'escudella barrejada i, com seria la d'una barreja entre la de que està convençut que vindran mi- Qo, les pizzes italianes. Prat de la Riba i Francesc Macià, llors temps.

11 Llades. Els seus sogres, del mateixes- menada «La Vanguardia Espanola», de presó, dels quals n'hi passà dos i dubte, el polític més ric de l'Estat es-,;; tatus social que la seva família, tenien en escoltar una missa en català va vuit mesos, així com un any de confi- panyol.-or \ • . ' '-.i^^ .'i'- -.'• r-.-- <•[ '•. una draperia a Barcelona, ori Marta cridar de manera pública: «Todos los nament a Olot i Girona. Pel que fa referència al CIRP, / Ferrusola treballà des que acabà el catalanes son una mierda». D'aquests anys de presó no li agra- aquest organisme endegarà la magna , batxillerat fins el casament. \ j; A partir d'aquest fet, Pujol i l'im- da recordar-se'n gaire, malgrat haver obra de la cultura catalana: la Gran Marta és quatre anys més jove que pressor Pisson, editen milers d'octave- escrit un llibre sobre els seus pensa- Enciclopèdia Catalana. D'altra banda, ell i d'aquest matrimoni que, de ma- tes, cremen exemplars d'aquell periò- ments estant allà. «A poques hores el CIRP li permeté a Pujol d'endinsar- : nera efectiva, dirigeix familiarment la dic i inicien una campanya per tal que d'entrar en presó —diu— el director se en el món de les editorials català- dona, en sortiren set fills: Jordi, Mar- els subscriptors de «La Vanguardia» es del centre em va manifestar que jo nes. ta, Josep, Pere, Oriol, Mireia i Ole- donin de baixa. Els efectes resultaren havia de fer de metge allí. Jo li vaig dir que no n'era pranticant i per tant, guer. El més gran, Jordi, té 21 efectius: milers de subscriptors retor- Començar anys i estudia segon curs d'Econòmi- naren la seva subscripció i el director, que no en podia acceptar la responsa- ques, juga al rugby amb l'equip del Galinsoga, fou destituit del càrrec. bilitat. «Usted no se preocupe de esto a «fer país» _', .. ,, Barcelona F.C. En l'actualitat fa la -em va dir el director-, aquí el úni- «mili». Precisament, cal recordar que co que toma responsabilidades soy També Pujol, en aquesta. època, aquest mateix any CDC presentà una A la presó _ yo». malgrat estar fitxat per la policia moció, com a Minoria Catalana del per cantar Quan Pujol reingressa a la llibertat franquista, col·labora i protegeix di- Congrés de Diputats, a fi i efecte que perduda, encara que sols ho fos de verses manifestacions culturals catala «mili» es pogués fer a la regió o na- La cosa, però, no acabà allí. També manera formal, es troba que els CC lanes. És l'època de «fer país»: Rosa cionalitat autònoma d'origen. Simple el 1959, Franco anà a Barcelona junt estaven pràcticament desmantellats. Sensat, campanya de recuperació del coincidència. amb tot el seu seguici, com era habi- Aleshores, es dedicà plenament al ne- català, la Gran Enciclopèdia, aporta- tual. Al Palau de la Música, Pujol i goci, a la banca, i a la constitució del cions de capital a «Destino» i a «El Co- Pisson varen cantar davant dé diver- Centre d'Informació, Recerca i Pro- rreo Catalàn». «A mi, Catalunya -di- La cremada de * sos ministres del règim «El Cant de la . moció (CIRP). Aquell petit banc, a ni- ria més endavant Pujol— m'ha costat Senyera». El resultat en fou l'empre- vell familiar, que Pujol comprà arriba molts diners.» Segons també diuen «Vanguàrdies» persones que manifesten de conèixer- • •** sonament i la compareixença davant a convertir-se en el novè grup de ban- '«= del tribunal militar, on hom va com- ca amb més importància a Espanya. lo bé, «Jordi és massa bo amb els que Prosseguim però amb la biografia. minar Pujol a retractar-se. Aquest no D'altra part, la fortuna personal de el rodegen i amb tot el que respira ca- Som a l'any 1960. Dia 13 de juny, talanisme». , , i „ ; Í,, • ; £7 dtc del casametit amb Marta ho va voler fer; abans, però, ho con- Jordi Pujol, que tot és legal de dir-ho, Ferrussola. •''# Ja el 1974, Jordi Pujol retornà de manera definitiva a la política per tal de consolidar la idea de «fer país». Per per centenars de matrimonis catòlics, à Pujol fer país va ésser crear una i catalans, i que realitzava tasques banca catalana, promocionar la cultu- d'expansió, mig a la clandestinitat, de ra catalana, les tradicions..» ara ana- llurs idees. Pujol, junt amb Raimon va al camp de la política, de ple: Con- Galí, fou el líder dels CC que, d'altra vergència Democràtica de Catalunya, banda, comptava amb el vist i plau de amb l'ajut del grup encapçalat per les jerarquies eclesiàstiques progres- Miquel Roca i Junyent i que s'anome- sistes catalanes (entre elles dom Cas- nava Grup al Servei de Catalunya. sià Just, abat de Montserrat). També, en aquesta època es fa famo- sa una altra frase de Pujol: «Català és tot aquell que viu i treballa a Catalun- ya i té voluntat per a ser-ho». Quan Pujol comprà Amb CDC entrà a formar part de un banc l'Assemblea de Catalunya i, posteriorment, al Consell de Forces Polítiques de Catalunya. Junt amb els altres D'altra banda, aquesta preocupació polítics catalans de l'oposició anti- de l'avui president de la Generalitat franquista establirà relacions amb el en matèria religiosa no exclogué que, president de la Generalitat a l'exili de aquell mateix any, Pujol, amb una Saint Martin-Le-Beau, Josep Tarrade- quinzena d'amics i familiars, pogués llas i Joan. El 20 de novembre de arreplegar quinze milions de pessetes 1975, el dictador, Francisco Franco, per a comprar la Banca Dorca. Aquest § mor de la mateixa manera com la que banc, originari d'Olot, traslladat havia deixat viure elpoble: amb unallar- després a Barcelona, arribà a ga agonia. . . «. , ,\ convertir-se en la primera entitat ban- Set fills, una gran família. cària nacional catalana»: la Banca El ciclisme ha estat el seu esport predilecte^ .,"''...". ••- . / «Catalunya no pot ésser una sucur- Catalana. Per primer cop hi havia un sal». Jordi Pujol,compareix davant un trí-f sultà amb la seva muller, i aquesta li ppujaj , amb dades de 1980 i en base a : Parlamentari banc a Barcelona que no era sucursal bunal militar acusat d'insults a «la pà* respondre: «Mira Jordi, tira enda- les llistes de declaració de renda re- a Madrid ; *• d'un de Madrid, idea que després .1 arribem a 1956. El dia quatre de tria». La raó, de tota manera cal, vant amb els teus sentiments, i si et centment publicades per la premsa, també perseguirà en el pla polític: juny es casa amb Marta Ferrussola i cercar-la en l'any anterior, 1959: Gai condemnen a set anys ja ens espavila- fins els 286.800 milions de pessetes El 1977 el govern Suàrez, el segon 12 linsoga, director de l'aleshores ano«; rem». Pujol fou condemnat a set anys quant à patrimoni es refereix. És, sens de la monarquia, convoca eleccions 13 legislatives per al mes de juny. Ales- hores, el trio Pujol-Trias Fargas-Verde Aldea, líders de CDC, líders de CDC, EDC i PSC(R) respectivament, encap- çalen una coalició electoral, el Pacte Domocràtic per Catalunya. Pujol, cap de llista, ja és diputat a Madrid. A les Corts es constitueix el grup parlamentari «Minoria Catalana». £1 29 de setembre del mateix any, mitjançant un decret reial, es resta- bleix de forma provisional la Genera- litat de Catalunya. Enrera quedava la multitudinària manifestació de més d'un milió de catalans l'Onze de Se- tembre. El 23 d'octubre, amb el seu lapidari «ja soc aquí» torna de l'exili el president Tarradellas. Pujol entrarà a formar part, com a conseller polític, del Consell Executiu de la Generalitat que es constituí el 9 de desembre. Pe- re Pi i Sunyer, també de CDC, passa a ser conseller d'Ensenyament i Cultu- ra. El mes de setembre de 1978, al pa- rador de Sau, els parlamentaris catalans es reuneixen per tal d'elaborar l'Estatut d'Autonomia. El 6 de desembre se celebra el referèndum constitucional i, el dia 29, Suàrez torna a con- vocar eleccions legislatives pel dia 1 de març de 1979 i, per primer cop des del temps de la República, anuncia eleccions municipals per al dia 3 d'a- bril.

Pujol va necessitar molts discursos per a ser President. dència, la Unió Democràtica-Centre E/ri 20-M gae canvià Ampli, de confluència cap a UCD. electoralment Catalunya I, D'altra banda el Pacte Democràtic s'- í" havia trencat del tot en passar el Amb l'Estatut en vigor Tarradellas PSC(K) a unir-se amb els altres partits socialistes catalans i a l'integrar-se convoca elecions al Parlament de Ca-. L'Esquerra Democràtica en la pròpia talunya pel chjous dia 20 de març. % CDC. Els eslògans «ara és l'hora de El 20-M el partit de Jordi Pujok. Convergència i Unió» i l'«anem per fei- amb r«aixequem Catalunya» assoleix na» s'escampen per Catalunya. Pujol el llorer d'ésser el primer partit de la surt novament elegit diputat. Cambra Legislativa catalana. Els socialistes, per primer cop, després de A les municipals, l'«anem per feina» tres contenes electorals, passen a ressona més fort i amb més desplega- ésser el segon partit. Al Parlamentr- ment i CDC obté molt bons resultats a Heribert Barrera, flamant president totes les poblacions mitjanes i petites La seva imatge va fer que Convergència i de la cambra, nomena Pujol candidat de Catalunya, la qual cosa la porta a a la presidència de la Generalitat. Pirç Unió obtingués 43 diputats a les eleccions la presidència de les diputacions de al Parlament de Catalunya. jol presenta el seu programa: criteris Tarragona, Lleida i Girona. Les grans comarcalistes per a la llei electoral,; ciutats però, es ratifiquen com a feus endegar la televisió catalana, no crear., L'1-M, Pujol s'alia electoralment de l'esquerra. nous impostos, aconseguir una unitat;; amb la Unió Democràtica de Catalun- El mes d'agost, la Comissió Consti- de les forces, parlamentàries en l'ela^ ya (UDC) dirigida per Miquel Coll i tucional aprova l'Estatut d'Autono- boració de les lleis del Parlament ij Alentorn. L'antic líder d'ÜDC, Anton mia. El 25 d'octubre, Catalunya el re- constituir un govern monocolor de C H Caüellas havia encapçalat una ten- frenda. U. *

~~14 Lapassera~~

MARTA MATA i GARRIGA Mesura, mida i talla DE CANVI A passera és en certa manera, democràcia com per art d'encanta- Constitució, 18-20- Tel. 332.84.08 un pont petit, però si va de l'u- ment ens faci demòcrates a tots, en- BARCELONA (14) L na riba a l'altra ja té la mida cara que una mica potser sí. Però la adequada, Així mateix passa amb la llarga sessió del dia 22 era un model democràcia, que és el tema de fons de democràcia parlamentària i en d'aquesta secció. Un poble, un Par- tenia la mida adequada, en els grups lament, poden ser d'una mesura més polítics i en el coneixement de les gran o més petita, però si la seva vi- persones. Una excepció potser seria da política és l'adequada a aquestes la del grup andalucista, però d'altra de canvi mesures, és que la democràcia té la banda, els diputats d'aquest grup, bona mida* que ni a grup no arriba, ajuden o do- I fins diria que a la democràcia li nen la mida del problema de fons de agraden les mesures petites. Recor- la política catalana: la recuperació dem que va néixer, o la van batejar, democràtica, amb crisi de treball i a Grècia, poble de ciutats petites, en forta proporció d'immigració. la mateixa època històrica que els El problema és greu i per molta § grans pobles de Mesopotàmia, la Xi- història que un llegeixi no troba un | p (aprenentatge de na, l'índia o Egipte, eren imperis cas en que s'hagi resolt amb justícia, I la mortificació I més o menys tirànics. Això de conèi- llibertat i a la llum del dia, democrà- Mrtscherlich-Nielsen, Profcop. Subirats í- xer la gent deu ser bo per a la demo- ticament. cràcia. La força del nombre, la del diner, | Rovira i Virgili: Així ho pensava en la sessió del la força bruta o la de la cultura que | nacionalisme i història^ dia 22 d'abril al Parlament. Les me- té força, han anat actuant fosca- 1 í Bladé i Desumviia, Cucurull sures i les persones feien pensar i ment o descaradament (que vol dir comparar. sense ensenyar la cara), canviant homes, canviant llengües, canviant pobles; i el problema de Catalunya Madrid per exemple, el nos- ara, és aquest i l'hem de resoldre de- tre grup de Socialistes de Ca- mocràticament, a la llum del dia... i A talunya, per seriosament que a la llum d'aquest Parlament (que, TBWMA treballi, com més seriosament treba- entre parèntesi, té massa llums, i DE CANVI lla, demostra que té la mesura ade- gairebé t'hi mareges de la seva ca- BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ quada al seu nom, però no la del lor), amb l'única força que tenim» la Parlament espanyol, que potser de la qualitat de les persones. només arribarà a ser adequada D nova subscripció quan l'estat sigui federal. D renovació (N°. de subscriptor.) Cert també que al cap de gairebé ER això el dia 22 escoltava els tres anys de ser al Congrés de Ma- parlaments, pensava en les drid havia arribat a conèixer moltes P persones que parlaven, en Cognoms. . cares i maneres de parlar i argu- com eren i què feien fa anys, i espe- Nom . . . . mentar. D'algun, com del president rava unes paraules a la mida dels Domicili Suarez, n'he llegit quelcom semblant nostres problemes i concretament Població a una biografia; però això no és co- del nostre gran problema d'avui. Es- Província nèixer la gent o, si més no, és perava si la nova situació política conèixer-la d'una manera molt dis- hauria ajudat a donar la mida, si el Dte. Postal tanciada. Parlament hauria fet créixer algú... Professió . . . De la mida de les persones se'n diu talla. El dia 22, el Parlament no Desitjo subscriure'm a la revista TAULA DE N canvi quan aquí al Parla- va acceptar la que se li proposava. CANVI per un any (6 números) a partir del ment t'adones que de tots i Mentrestant les noies.de l'Institut número per la quantitat de 1.350'- cada un dels qui parlen ja en del davant ja saben que existeix el ptes, que faré efectives mitjançant E8a Ps, i d'anys enrera, vida i miracles, Parlament i comencen a prendre-li comences a pensar que la democrà- la mida. De moment han posat car- D Taló nominal ••-.•-> .. cia hi deu poder viure. No vull pas tells a la façana demanant que en D Contra reembossament ; . ^ que pel fet de conèixer-nos ja faci alguna cosa per tal que l'Institut tots siguem demòcrates, ni que la no els caigui a sobre. .. . / /7. . .7

~~15 REVOLTA DELS «BARONS» D1JCD Crisi oberta PEDRÓ ALTARES~~

La política espanyola, en conjunt, ha donat en aquests dies un increïble espectacle d'indecisió i de manca d'identitat. L'afer de la tan repetida crisi de govern, reajust, remodelació o com n'hi vulgueu dir, la palesat una vegada més, els llasts del passat que condicionen decisivament una manera de fer i d'entendre la Sudrez no es comunica ni amb el seu par- política que no té parió a les democràcies occidentals. tit ni amb el govern. J

Més que un canvi de ministres, ai- xò ha estat una mena. de «teràpia de grup» o, si voleu, un psicodrama del partit en el poder. El que començà essent gairebé una «serp d'estiu» ha acabat convertint-se en un «strip-tease» de mancances, discrepàncies, i ambicions personals i polítiques. La UCD d'aprenent de bruixot i Suàrez, un cap ple govern que no sap exactament el que vol. El famós rellançament polític ha esdevingut un «boomerang» i una gota més en el vas prou sobreixit del desgast governamental. Entre la realitat i la ficció i Quan va començar, de debò, l'actual crisi? Semblava lògic que després dels escandalosos desgavells autonò- mics, el Govern de Madrid i el seu partit iniciessin una certa maniobra Pérez Llorca, un segon «cas Abril»? de recuperació de la iniciativa. 0, si més no, que ho intentessin. No sols en cions partit-govern no són, ni molt neral, la missió més important de la el tema estrictament polític sinó menys, tan clares com caldria supo- qual és preparar el proper congrés també en l'econòmic quan des dels sar. Suàrez governa aïllat, llevat del que es celebrarà la tardor, ha estat en més diversos sectors s'alcen veus d'a- petit cercle de la Moncloa, més Abril els últims temps objecte del foc creuat larma respecte una situació per a Martorell, i la seva comunicació amb dels «blaus» (homes de Martín Vi- molts insostenible i per a d'altres en els òrgans del seu partit és escassa i lla), dels «cristians» (grup a l'entorn de constant procés de deteriorament. I sovint displicent, la qual cosa engen- José Luis Alvarez) i dels anomenats un denominador comú: la política i dra constantment despits i sensacions independents (Pérez Llorca). D'altra, l'economia espanyoles donen la sensa- d'inutilitat en l'aparell que té la sen- banda, el seu sector de procedència»1 ció d'anar a la deriva amb una pila de sació, justificada, de no servir pràcti- els socialdemòcrates, i també els libe- fronts oberts en els quals no es prenen cament per a res. De fet, els òrgans rals, li retreuen l'asèpsia i manca de decisions. El Govern s'assenta, a més, executius es reuneixen tard i mala- compromís en els constants enfronta-, sobre un partit heterogeni que no ment i quan ho fan, com la passada ments ideològics entre les diverses, sols no es consolida, sinó que cons- setmana en plena gestació de la crisi, tendències. A més, i això ja no es diu, tantment dóna la impressió d'anar no són ni tan sols consultats. Fer la que ha intentat sanejar l'aparell» el molt més enllà d'un senzill joc de ten- seva banda, Abril Martorell tampoc nacional i els provincials, de llur pen- dències ideològiques per a submergir- no es distingeix per la consideració i sada càrrega burocràtica. La qual co-| se en un confús i obscur entrellat estima envers l'«aparell»... sa ha suposat naturalment acabar j d'ambicions i interessos ideològics Així doncs, la tasca de Rafael Arias amb algunes situacions de privilegi^ difícilment conjuminables. Les rela- Salgado al front de la Secretaria Ge- que han engruixit els rengles dels des^

16 .£? de Congressos que «se sap quan co- solució presidencial, ni en la forma ni mença una crisi però no quan pot aca- en el fons. I a la Moncloa comença-,' bar». En aquest cas, tot un diagnòstic. ren a arribar signes molt visibles de la El que començà com una simple subs- rebel·lió dels «barons» i d'alguns òr- titució d'An to nio Fontàn, ministre gans executius d'UCD. I de diversos .:- d'Ordenació Territorial, d'escassíssim ministres que digueren que ò la cosa pes específic i presència en el tema canviava o ells se n'anaven. I amb les autonòmic, ha estat a punt d'esdeve- mirades de biaix envers Pérez Llorca,. nir una autència «crisi d'Estat» que en al qual molts veuen com una segona aquests moments és molt lluny d'estar edició del «cas Abril» i que no gaudeix tancada. El peculiar estil de treball de d'indescriptibles simpaties entre els Suàrez i la seva gairebé absoluta inco- seus companys de partit. «0 això can- municació amb els seus govern, i par- via de debò o ens n'anem», digueren tit, ha complicat les coses de tal ma- molts executius i alts càrrecs de l'Ad- nera que encara que al final la sang ministració... Aquesta vegada la crisi no arribi ni molt menys al riu, li ha estava oberta de debò i amb resultats suposat en realitat al cap de govern el imprevisibles, tant a nivell de govern Al President no li passà pel cap canviar el com d'UCD. El problema òbviament, fideltssirn Abril Martorell. més seriósrevés des de que està ala Mon- cloa. no és el nombre de ministres que can- contents amb la seva gestió. Fer altra Malgrat que les dades concretes, viïn sinó més senzillament, saber si part, Arias Salgado ha intentat, sense per una vegada, s'han filtrat molt poc Suàrez continuarà fent com fins ara i aconseguir-ho, desplaçar el pes del als mitjans informatius (ni a d'altres si el seu estil d'actuar no ha desfer- partit des dels grans «barons», tal com instàncies que en principi hi haurien mat un reguitzell de conseqüències ara se'ls anomena i que són els caps d'haver participat), no és molt difícil que tard o d'hora sortiran a la llum i visibles de les distintes tendències teò- reconstruir els fets i unes jornades amb independència de la sortida que ricament dissoltes, cap als òrgans que han transcorregut dintre dels es busqui a la situació concreta d'a- executius. Massa «afronts». El resultat purs cànons d'una mala pel·lícula de quests dies. Una cosa és molt clara: ha estat que pràcticament tots alhora, «suspense». 0 del més pur sainet, que aquesta ha estat o serà una solució llevat dels socialdemòcrates que li de tot hi ha hagut. La realitat ós que marc. Encara que Suàrez se surti han servat fidelitat, igual que els an- Suàrez mai no va pensar de debò en aquesta vegada amb la seva, les coses tics militants de la Izquierda Demo- una remodelació àmplia del seu gabi- a partir d'ara no seran iguals. ' , cràtica de Ruiz Giménez (Rupérez, net. No és el seu estü. El tema econò- Vàzquez Alvarez), han pressionat du- mic, a més, no és el seu i l'interès pels Cloenda . *. ; rament per tal que, davant el congrés, complexos camins de la crisi econòmi- no hi hagués secretari general sinó ca del president tremendament re- A més de la crisi, el que aquests una «comissió gestora» que garantís la duït. Així que la substitució d'Abril dies obsessiona la Moncloa és el debat neutralitat davant del Congrés. Martorell no li va passar mai pel cap. fixat per al dia 13, segons sembla te- Aquests mateixos sectors haurien vist Els intents doncs d'alguns sectors de levisat en directe. L'«aperitiu» a millor Calvo Ortega, un altre indepen- situar-hi Calvo Sotelo, amb fama de aquesta mena de nova investidura no dent, per al lloc d'Arias Salgado. tècnic apreciat per la seva tasca da- ajuda a un debat reposat que és el que vant les comunitats europees, no fo- el país necessita. La por malaltissa de L'«underground» de la crisi ha estat ren considerats seriosament. Com, per Suàrez a un vot de censura, que l'opo- doncs múltiple i perfectament delimi- altres raons, la candidatura de Calvo sició d'esquerra considera tècnica- tat en dos fronts: exterior o político- Ortega per al Ministeri d'Economia. ment impossible, i les falses expectati- econòmic general (amb una contesta- Les expectatives creades aritifical- ves creades en el que hauria de ser un ció a Abrü Martorell cada dia més ment respecte a un canvi de rumb costum habitual, s'ha enrarit amb forta i diversificada) i l'intern en el si eren artificials. Però no per culpa de aquesta estranya setmana que ens ha d'UCD. I un tercer que no es pot des- la premsa, sinó del propi cercle de la portat massa reminiscències del pas- denyar: el profund trencament de les Moncloa. Suàrez pensà llavors la crisi sat. I que ha demostrat que la crisi de. relacions entre el Govern i el seu par- amb tres canvis: ascensió de Pérez govern és una crisi perpètuament tit. No es tracta doncs, com s'ha dit Llorca a una nova vicepresidència au- oberta que allunya, encara més, la amb una insistència digna de millor tonòmica, la substitució d'Antonio confiança que la ciutadania hauria de . causa en mitjans oficiosos, d'un «in- Fontàn, potser la d'Ibànez Freire i el tenir en les institucions de la demo- vent periodístic». La crisi ha existit, manteniment d'Arias Salgado. I amb cràcia. Aquí allò dolent no és que es existeix i queda oberta després de la aquest reajustament, dimarts 22 se'n desgasti el Sr. Suàrez i el seu partit, remodelació ministerial, tant si aques- va anar a la Zarzuela a comunicar-li sinó aquesta tremenda sensació de joc ta es produeix abans com després de la decisió al Rei. Els periòdics de Ma- en què s'ha convertit una bona part publicada aquesta crònica. drid publicaven dimecres la solució de l'activitat política. Ara resulta que dels encreuats... el canvi de govern o d'alguns minis- _ «No se sap on A la tarda, els passadissos del tres, costum normal, és un nou motiu pot parar,..» Congrés eren una olla bullint. Sectors de trauma i d'indecisió. Potser sí que bàsics d'UCD, «blaus» i socialdemò- està clar que la Història progressa, Un alt dirigent centrista deia l'altre crates especialment, encara que per però el senyor Suàrez no n'aprèn. Cxi- , dia a un grup de periodistes al Palau motius diferents, no acceptaven la resi, doncs, oberta per a força temps.

~~17 Carter amenaça a Europa amb enviar marines al Pèrsic.~~

ELS CONFLICTES D'IRAN I AFGANISTAN Teheran i Kabul. Els diaris francesos estan plens de declaracions en les quals els dirigents polítics, més ;o menys enyoradissos del gaullisme, es pronuncien contra qualsevol «subordi- Europa sota la nació» que desbordaria clarament els límits de l'Aliança atlàntica. : || I tanmateix, la situació d'Europa occidental, és força precària en el te- pressió de Carter rreny decisiu de les armes nuclears. De moment, la superioritat dels soviè- tics en allò que els experts anomenen MATEO MADRIDEJOS «armes de teatre» -míssils de mig Les vacil·lacions i els mètodes de la Gasa Blanca, el desequilibri abast— resulta aclaparadora. Més de de forces, la irritació de l'opinió pública nordamericana, el cent míssils SS-20 soviètics, capaços d'assolir totes les ciutats importants bel.licisme de Reagan i les divergències europees estan d'Europa occidental, estan perfecta- multiplicant els riscos que la crisi desemboqui en una aventura ment instal·lats, mentre que l'OTAN militar de conseqüències imprevisibles. trigarà encara dos anys en disposar operativament dels míssils nordameri- El Hamlet de la Casa Blanca no sap mitjans de què disposa s'han quedat cans Pershing, l'objectiu dels quals no què fer davant la crisi general desfer- molt antiquats i no serveixen per a és altre que contrarrestar una even- mada pels esdeveniments de l'Iran i respondre als reptes presents. tual amenaça procedent de l'Est. Si s r Afganistan. Després de reconèixer que Fins època molt recent, els Estats hi afegeix que l'Exèrcit roig és una de les superpotències no poden escapar Units havien aconseguit fer de les prò- les poques coses que funcionen en el de la humiliació, els estrategues de pies debilitats un instrument més del món amb temible eficàcia, segons es Washington es dediquen a sermonejar seu poder, com es demostra amb l'ex- demostrà en el cop d'Estat d'Afganis- el món sobre llurs preocupacions hu- portació sistemàtica de la inflació, tan, amb una capacitat logística real- manitàries i els principis dels Dret In- que tant esvera els europeus, o com es ment insuperable, es comprendrà fà- ternacional, quan és evident que uns i féu evident quan la primera crisi del cilment que els europeus hagin pogut altres es troben des de fa temps a les petroli corria paral·lela a l'entesa de ser considerats com els «ostatges» d'u- golfes de les andròmines inútils. El Kissinger amb els reis del golf. La si- na situació aparentment inextricable; president Carter està confós, pensatiu, tuació sembla haver canviat i els eu- Les vacil·lacions de Carter i la impot adés amenaçant, adés disposat al ropeus es mostren ara reticents, quan tència de l'Europa occidental compO" compromís; però la gran veritat, tant no hostils, a obeir els decrets urgents nen un escenari que estimula els estratègica com política, és que els de Washington per acarar les crisis de averanys de la dreta.

18 L'amenaça dels «marines» xa de l'antinordamericanisme a la soviètics es passegin militarment per majoria dels països del Pròxim Orient. arribar a Estrasburg en tres dies. • • '.' Les últimes declaracions, del presi- Les conseqüències podrien ser de- dent Carter, precisament davant dels sastroses per a tot el món industrialit- Compromís a Luxemburg representants de quatre cadenes de zat, que té encara en els pous de pe- televisió d'Europa occidental, situaren troli un dels pilars de la seva prospe- Els discursos de Carter, la seva ':: els governs europeus davant un dile- ritat. El desplegament dels «marines» imatge més recent d'home desenco- ->•. ma difícil. En cas de no aconseguir un al golf Pèrsic probablement no podria rayat, que creu sincerament en la ve- suport actiu —va venir a dir el cap de evitar l'incendi dels pous i l'extensió ritat de la seva causa en el drama la Casa Blanca-, els Estats Units no del conflicte, amb el poderós exèrcit dels ostatges i la invasió soviètica mantindrien per gaire temps el caràc- soviètic a pocs quilòmetres de distàn- d'Afganistan, no són un subproducte ter no bel·ligerant dels seus esforços cia del teatre d'operacions. No s'ama- de la campanya electoral. Les impa-. per alliberar els ostatges, i els països ga a ningú que fets semblants consu- ciències de la Casa Blanca només re- de la Comunitat Europea i OTAN hau- marien el «rapte d'Europa». flecteixen les de l'opinió pública. Se- rien d'assumir la responsabilitat per Els especialistes en l'equilibrí del gons l'última enquesta realitzada pel \ les mesures «més enèrgiques» (presu- terror addueixen dades innombrables «Washington Post» diari poc inclinat miblement militars) que s'adoptessin per arribar a la conclusió que la supe- en general a les aventures militars—, , contra l'Iran. Dit amb altres paraules: rioritat soviètica, que comença a dos de cada tres nordamericans són. Carter amenaça amb provocar una palesar-se en els míssils interconti- favorables a una intervenció armada . crisi de conseqüències imprevisibles nentals i de mig abast, assoleix nivells per alliberar els ostatges de Teheran.^ en la qual els països europeus, com és inquietants quant als efectius conven- El que no diu el diari, és clar, és si els < lògic, tindrien totes les de perdre. cionals. «Els Estats Units —escriu interrogats són conscients dels riscos. En qualsevol cas, i sense descartar les pressions del complex militar-industrial en any d'eleccions, resulta evident que els ciutadans consideren que la dignitat nacional està essent arrosegada per terra. Un estat d'opi- '. nió semblant és perillós, ja que podria desembocar, si els infortunis es man- tenen, en la instal·lació de Ronald Reagan a la Casa Blanca, la qual cosa col·locaria el món, una vegada més, «al peu del precipici»; perquè l'aspi- rant republicà, com el 1964 Bany Goldwater, no tè altra força que la que pot derivar-se dels errors i vacil.- lacions de Jixnmy Carter. El somriure de Ronald Reagan/ reminiscència de la seva època d'actor, pot \ transformar-se fàcilment en ganyota de marxant de la mort, malgrat l'apa- rent indiferència dels soviètics davant ; el que passi als Estats Units el novembre proper. • , ''* A l'última reunió a Luxemburg, els .. Els líders europeus demanen paciència durant un mes per prendre mesures de força ministres d'Afers Estrangers de la Co- * contra Iran. munitat Europea adoptaren un com- promís proposat pels britànics, en el El joc sinistre sobre una eventual André Fontaine- paguen actualment qual ajornen per un mes l'adopció de' intervenció militar per a alliberar els l'aberració que consisteix en invertir decisions més enèrgiques per a res-,; ostatges, tradueix la feblesa dels Es- massivament en els armaments més pondre a les peticions de Carter, La tats Units en l'actual situació. Després sofisticats, economitzant al màxim so-i retirada d'ambaixadors, la reducció de la destrucció del que fóra poderós bre els efectius». La supressió del ser- del personal diplomàtic, la introduc- exèrcit iranià, com una conseqüència vei militar obligatori —corol·lari de la ció del sistema de visats i l'eventual ; més del remolí islàmic i la prèdica fa- tragèdia del Vietnam- ha deixat els coordinació de la política petrolera ' nàtica de l'iman Khomeini, una ope- Estats Units sense la capacitat d'inter- difícilment poden influir en la decisió f ració aerotransportada a Teheran, venció que sens dubte té l'URSS. A de l'aiatoüah Khomeini. L'acord de ' semblant a la que els israelians realit- Europa, el desequilibri de forces con- Luxemburg és el mínim comú denomi- > zaren a Entebbé (Uganda), només ser- vencionals és tan aclaparador que nador d'una Comunitat greument di- vm probablement per provocar la l'ús d'armes atòmiques tàctiques és vidida sobre tots els temes de política w dels ostatges i encendre la met- l'única garantia per a impedir que els exterior. ;••''•;;• . V

~~19 TRIOMF LIBERAL i Honduras retorna a la via constitucional~~

XAVIER BATALLA | ? La violència es el darrer recurs dels EE.UU. Al costat de Nicaragua, que es recupera de la guerra contra el somocis- Les raons europees palment a la tutela nordamericana so- me, i d'El Salvador i Guatemala, on. bre les relacions entre Egipte i Israel, les dictadures militars viuen llurs ho-; Els europeus, sens dubte, tenen ha creat condicions poc favorables res més baixes, Honduras intenta tor-? raons poderoses per a frenar i no en- per als interessos occidentals, als nar a allò que la seva classe política coratjar el jingoïsme de Carter i l'opi- quals resulta força fàcil presentar conservadora anomena la «via consti- \ nió nordamericana, entre altres coses, com causants de tots els mals de la tucional». Després de les eleccions perquè resulta inacceptable que els regió. El creixent protagonisme de constituents del passat 20 d'abril, les Estats Units demanin suport per a de- l'Organització per a l'Alliberament de primeres d'ençà 1971, el règim hon-; cisions que han pres en solitari. Una Palestina, que adquireix carta de na- dureny pretén esdevenir un factor < aliança, com la que es cobreix amb el turalesa en la majoria dels països eu- d'estabilitat o, millor dit, de contenció paraigua nuclear de l'OTAN, només ropeus, no és prou per a contrarrestar del procés revolucionari desfermat a ; pot funcionar eficaçment si la política la tremenda realitat de l'expansionis- l'istme centreamericà. £ comú es decideix mancomunadament. me sionista. El Partit Liberal hondureny, un* La majoria de les crítiques franceses dels dos partits de Ja burgesia nació- i es resumeixen en el rebuig del proce- Ferits en llur amor propi i amb els nal, és a prop de recuperar el govern | diment, en el «dictat» que semblen en- interessos vitals presumptament ame- que perdé el 3 d'octubre de 1963,|| cobrir les paraules del president Car- naçats, els nordamerícans i molt espe- arran del cop d'estat dirigit pel gene-f ter. Els alemanys, independentment cialment el president Carter difícil- ral Osvaldo López Arellano contra el|í del que pensin sobre els mètodes diment podran cedir en el conflicte. president Villeda Morales. Amb Vin^í plomàtics de la Casa Blanca, conside- Després de tot el que ha passat d'ençà perat triomf electoral sobre l'oficialis-f, ren que una retirada de soldats nor- el 4 de novembre, quan s'inicià el ta Partit Nacional, els liberals han es-| damericans de la República Federal, a drama dels ostatges, no cal esperar tat confirmats, 17 anys després, com g més de tenir efectes desastrosos sobre que Khomeini cedeixi ni que l'elecció el primer dels partits permesos per les -| i'Ostpolitik, probablement obriria el d'una Assemblea Nacional a Teheran Forces Armades. Malgrat les irregula- ** camí a la derrota dels socialdemòcra- alteri substancialment les dades del ritats registrades, tant la nova situa- tes en les eleccions generals de la tar- problema. Ningú no pensa que els so- ció centreamericana com les pressions dor vinent. viètics es retirin d'Afganistan ni que nordamericanes haurien impedit; Malgrat llurs acusades divergèn- el Kremlin pugui acceptar un com- aquesta vegada que tornés a complir- cies, els europeus semblen estar d'a- promís, malgrat l'amenaça que pesa se la tradició segon la qual, a Hondu-; cord que la política de sancions eco- sobre els Jocs Olímpics i el viatge de ras, «els homes voten al matí; les do- j nòmiques, a més de ser ineficaç, com Gromyko per algunes capitals euro- nes a la tarda i el Govern, a la nit». | la història demostra de manera ine- pees. Per tant, la situació pot empiljo- L'esperat frau electoral no es pro-1 quívoca, podria servir per què la Unió rar, a mesura que avanci la campant duí, i els militars hondurenys hauran | Soviètica trobés més facilitats de les ya electoral nordamericana, i encen- de retornar ara a les casernes, ? que té actualment per a consolidar la dre's la metxa del conflicte, sense ne- després de la derrota del seu partit, el | seva penetració en els països de l'Àsia cessitat que Ronald Heagan s'assegui Nacional, davant els no menys con- J sudoccidental. L'exasperació que exis- al saló oval de la Casa Blanca, molt a servadors de «l'oposició» liberal. L'E-1 teix en tot el món àrab, degut princi- prop dels botons fatídics. • xèrcit ha complert, finalment, les ve-|

20 lles promeses de propiciar una obertu- d'Honduras en aquest sector; segons Washington, començarà a clarificar- ra política després de governar, gai- el Wall Street Journal, el general ha- se amb l'elecció del president de la rebé ininterrompudament, durant els via rebut dos milions dos-cents mil República, que pot ser resolta per la últims 17 anys; però la nova etapa dòlars a canvi d'una reducció subs- pròpia Assemblea -majoritàriament difícilment pot ser homologada fins i tancial dels impostos sobre l'exporta- liberal- o a través de nous comicis. tot amb els escassos règims parlamen- ció de bananes. L'agost de 1978, el Donada la bipolarització del país no taris d'Amèrica Llatina avui. La pro- succesor de López Arellano, el coronel és fàcil, però, que els liberals s'arris- hibició d'una sèrie de partits, entre els Melgar Castro, fou deposat per un quin a una nova prova electoral. quals cal comptar la Democràcia Cris- triumvirat, després d'una sèrie d'es- L'objectiu del nou govern, i el de tiana i tots els d'esquerres, i l'omnipo- peculacions sobre la implicació d'alts Washington, és estabilitzar la situació tència de l'Exèrcit, no permeten par- oficials de l'Exèrcit en el tràfic d'estu- política del país que, d'altra banda, lar precisament de democràcia, mal- pefacients. Els membres d'aquesta no és tan difícil com les d'El Salvador grat la derrota dels oficialistes. Junta, —el general Policarpo Paz, co- i Guatemala. Donat que el terreny La història més recent del país pot mandant en cap de l'Exèrcit; el gene- abonat del malestar camperol són les pesar de forma decisiva en el futur ral Domingo Alvarez, comandant de actuals estructures, no sqmbla aven- immediat. A aquesta obertura, que la força aèria, i el general Amílcar Ce- turat pronosticar una multiplicació de sembla treta de «l'esperit del 12 de fe- laya, cap de la polica- es comprome- les pressions i ajudes nordamericanes brer» d'Arias Navarro, s'hi ha arribat teren, d'altra banda, a mantenir els per a la realització d'una reforma després d'un passat massa mogut, i objectius exposats per les Forces Ar- agrària que pugui posar fre al creixe- no precisament irrepetible. mades el 1975, especialment els pro- ment de les organitzacions revolucio- grames per una reforma agrària i pel nàries. Quan les dimissions de Violeta retorn a la democràcia. Chamorro i José Robelo com a mem- Una història moguda bres de la Junta nicaragüehse són in- terpretades a Washington com una L'última era de poder militar s'ini- Un futur incert radicalització de les forces que ende- cià amb el general Osvaldo López Are- rrocaren Somoza, l'objecte és estabi- llano, el qual el 1963 donà el primer Malgrat que el Partit Liberal ja ha litzar el país per a fer-ne un búnker cop, per a reincidir-hi després, el no- descartat governar amb els militars, contrarrevolucionari. Davant el fra- vembre de 1972, amb l'enderroca- és a dir, amb el Partit Nacional, el fu- càs del recurs a la força -com passa ment del «nacionalista» Ramon Cruz, tur polític és incert. Sobretot quan a El Salvador i Guatemala-, que sols guanyador en les eleccions del 30 de sembla evident que la nova experièn- serveix per a enverinar la crisi, tot fa març de 1971. Posteriorment, dos es- cia estarà contínuament vigilada des suposar que, de moment, s'optarà per càndols provocarien relleus militars dels quarters. En últim terme, cal no agençar el règim a través d'una «de- en la cúpula del poder. El general Ló- descartar una «aliança a la colombia- mocratització». No obstant, sembla pez Arellano fou substituït, el 22 d'a- na» entre liberals i nacionalistes; difícil que un règim que manté en la bril de 1975/ sota l'acusació d'haver aquest pacte entre representants de la il·legalitat àdhuc els democristians estat subornat per la United Brands burgesia ja es va donar el 1971, sota -pugui portar a la pràctica les refor- (l'antiga United Fruits), la primera la presidència de Ramon Cruz. mes que el país necessita per ar no companyia bananera del món i pro- El procés polític hondureny, que desembocar, a llarg termini, en un pietària del 25% de la producció total compta evidentment amb el suport de conflicte civil. ,.: ,

~~Després d'un llarg període de domini militar, Honduras torna a una democràcia propiciada per BE.UV. afi de contenir èls mo- vwiei revolucionaris dels països veïns. , : >•;''.- r~~

21 Per l'abril, mes de pluges i roses, es comencen a veure les madureixes primerenques (fresons per ser més estrictes). El seu gust entre àcid i dolç és com la veu de la Marina. Ella ha escollit aquest mes per treure el seu tercer disc, i amb aquesta excusa ens trobem per xerrar una estona. Aquesta noia del Penedès, que als estar en una casa de discos autoges- setze anys amb la guitarra sota el tionada, però de moment no n'he tro- braç se'n va venir a Barcelona, és una bat cap. I has d'aguantar entrevistes cantant revulsiva, no tant per les se- poca-soltes en les quals els «tíos» et ves tonades, sinó més aviat per la ma- pregunten de quin color tens els ulls, nera de fer. Intenta estar a l'aguait o bestieses per l'estil. 0 venen els de per no caure en els clixés de cantant «Sal y Pimienta» per una interviu i jo comercial, malgrat reconeix estar im- com a feminista m'hi hauria de negar, plicada en els mecanismes del mercat, però penso si no te la fan a tu la faran perquè no vol aillar-se. a la Massiel o la Rocío Jurado. M. —Quan fas un disc penses que P. -A tu se't veu molt en les mani- ha de tenir la major difusió, que ha festacions i festivals de les organitza- d'arribar a molta gent i això compor- cions de dones, ets una mena de sím- ta certes dependències. Encara que no bol dins el moviment. Et sents bé, vulguis et veus immersa en tot aquest identificada com cantant feminista? muntatge comercial. Jo sóc una per- K. -A mí m'agradaria més ser una sona força primària, que m'he mogut cantant universal, però no em sap bastant per intuició i pels sentiments, gens de greu estar al servei del femi- Marina entre les dones i la música. però de vegades no et dóna massa re- nisme. Perquè és un moviment jove i sultat, i cada vegada em torno més la seva riquesa és que no segueix cap en un moviment estructuradíssim· reflexiva davant la vida. Estic en una directriu de partits que és regeix, no Crec que ha estat bo un cert radicalis- multinacional, i sé que em volen per- per consignes, sinó per afinitats. Que me, ha jugat un paper de revulsiu o què venc força. A mi m'agradaria més l'atzar ens guardi que es converteixi de punta d'espasa, com l'ETA als prH 22 I F. —La peça clau d'aquest àlbum, . «Petenera de la mar» és flamenc amb lletra d'una catalana. Com se't va acudir aquesta fusió de dues expres- sions culturals tan diferents? . R. —El poema de la Mari Xordà hi . és intacte, en musicar-lo no vaig canviar res, ni un mot i encaixava perfec- ' tament amb una petenera. £1 vaig fer • l'estiu passat, en plena polseguera d'en Rojas Marcos, aquest tio és un cirerer florit, i juga a manipular, en- , cara que els partits també han badat molt i molt. , ' ' Al pensar amb la guitarra, vaig voler que fos un gitano de la meva gene- ració, perquè ell està fent música popular de la seva terra i d'altra banda, , jo amb els gitanos m'hi he entès sempre bé, des de la meva infantesa. La petenera és un cant que surt de molt endins, l'origen ha de cercar-se en una cançó d'amor que li van can- . ~ tar a una prostituta gitana quan l'a- naven a enterrar (figura aquesta de la prostitura, molt insòlita entre aquesta ètnia). És el cant a un mort i per això té malastrugança, diuen que no es po- . den cantar en llocs tancats, perquè s'ensorren.

Manzanita i Marina Rossell primavera li prova a la Rosell. fusió de dues cultures mers temps. Les radicals han fet ca- moment estava un xic influenciada minar el Moviment Feminista. Crec per la M.a Aurèlia Campmany, que va «La meva por era que Manzanita que hi ha una decadència de la cultu- insistir molt en fer-li notar la riquesa no volgués, per això precisament de la r ra masclista, mira què han fet els ho- del nostre cançoner popular, molt més malastrugança. La veritat és que no mes en el poder, i no tant sols als paï- complet que el francès, tot essent el vàrem assajar ni una vegada. El dia sos capitalistes. A Cuba per exemple nostre un país molt més petit. D'aquí de la gravació vàrem dinar plegats i li. parlant amb la gent de la Nueva Tro- va néixer la Cançó del Lladre que la vaig explicar que per mi aquella can- , va Cubana, m'explicaven que la dona Campmany va transformar en «la de çó significava el retrobament de dues continua estant marginada. És una l'afusellat», pensant en el Txiqui. La cultures, perquè la música que és el qüestió visceral. gràcia de la Marina ha estat res- que més diu de l'expressió artística P. — Però si les dones accedíssim al pectar les melodies tradicionals d'un poble, neix de la fusió de cultu- poder, no creus que es repetirien els transformant-ne les harmonitzacions. res diferents. . ; ' papers? Cançons que han estat nostres i ella »La versió del. disc és espontània, ens ha fet retrobar, tot rescatant-les. no ens van avisar que gravàvem, per R. —Les dones no ens hem deixat F. -Què hi ha de nou en «Bruixes i això surten els "jaleos" i al final ell seduir mai, com a col·lectivitat, pel maduixes», aquest tercer disc, i quin arrenca també a cantar, i és tota la poder. Si no se'ns té en compte, la his- és el fil vertebredor? marginació, tot l'enyorament dels gi- , tòria s'haurà de tornar a escriure, i R. -És un pas endavant molt im- tanos que vibra en el seu cant. - .'; dic això perquè mirant-la amb deteni- portant encara que continuo agafant »Un gitano que era amb nosaltres, ment sempre trobes al costat dels ho- el fil de la cançó popular. Son músi- amb el cor a la mà em va dirr "Ahora mes que han desenvolupat tasques ques de creació però reivindicant ins- sí que me veo capaz de aprender cata- • importants una o més dones sòlides. truments que es troben per tota la ri- làn, esa petenera tuya me ha llegado bera mediterrània, lires, mandolines, al alma. Me ha convencido màs que , mandoles i bandúrries. Les lletres són todos los mítines y todos lbs decre- . __Músiques mediterrànies i teixides per ments i cors de dones del tos". Penso que té raó, que l'assumpte lletres d'escriptores d'avui meu temps; la Marta Fessarrodona, s'ha d'enfocar així. "Petenera de la Montserrat Roig, la Capmany i poe- mar" és una cançó d'estimació a una La Rosell va començar a cantar tesses d'una sensibilitat agudíssima gent que conviu amb nosaltres, que;' interessant-se per les tonades popu- com la M.a Mercè Marçal, Teresa d'A- te'ls trobes per tot arreu i no són d'en-^ lars catalanes. Accepta que en aquell renys o Mari Xordà. lloc. . r

23 »Cap de nosaltres no va voler repe- P. -Només ho creus o també ho tructurats ni en aquells que no ho sóa tir la gravadó, per tal que s'entre- has viscut? tant, com poden ser. els Nacionalistes veiés l'esforç que ambdós havíem fet, R. -Ho drec, ho he viscut i puc dir d'Esquerres, penso que s'hi ha de ser, per això no podia ser perfeccionista. que és possible estimar intensament però que hi han moltes coses que no »Rojas Marcos no té raó, però no s'- diferents persones a la vegada. El que les acaren com per exemple l'especu- ha d'oblidar que els dos diputats del em fa més por són els mals entesos. lació que et fan amb la publicitat, un PSA al Parlament de Catalunya volen P. -I com és que n'hi han tant so- bombardeig sistemàtic contra les per- dir 70.000 vots de gent que se sent es- vint, de mals entesos? sones, una agressió constant. Cap par- tranya a la terra on viu, i això és peri- R. -Perquè estem en una societat tit del món no s'ha plantejat encara llós. Crec que és possible un retroba- molt competitiva, a tots nivells àdhuc com aconseguir unes relacions més ment de catalans, andalusos i gitanos, en el terreny de l'estimació. plenes entre la gent, una veritable co- per la via de la solidaritat cultural, P. -Quin paper hi juga el sexe en municació entre les persones. J; uns del altres podem aprendre coses, aquesta simfonia de l'amor? La Marina Rosell és una- dona sen- però sobre tot el que cal és mirar R. -Molt important, crec que tota sible i intuïtiva però alhora li resta; d'enderrocar ghettos.» la vida és molt eròtica i que cal rei- una certa malfiança com la dels page- vindicar l'alegria i el gaudi. Jo em sos respecte de la gent de ciutat/? sento molt endins aquesta gamma de aquesta actitud d'estar a l'aguait, de; L'amor, un vincle molt sentiments de la música, l'erotisme, la procurar donar la volta a les coses preocupació per les coses que passen per evitar que et puguin integrar. 1% al teu costat. Hi ha moments que Rosell m'ha parlat de moltes més co- P. —Quin pes té l'amor en la teva sents molt que pertanys a una comu- ses que la preocupen, la llibertat d'ex-J vida i com l'entens? nitat. L'altre dia, em vaig emocionar pressió que avui pren el nom de la Pi*| R. —Per mi, ós un sentiment molt escoltant el discurs de Josep M.' Po- lar Miró. «A aquesta dona li caurà unj profund i molt complex, jo no el des- blet, i et fa certa il·lusió recuperar les Consell de Guerra pel "Crimen de lligaria mai de l'amistat, és per l'únic institucions catalanes, però en allò Cuenca" i fins ara no s'ha mogut qua- que en cas extrem donaria la vida. L'a- que jo crec més, és en l'autonomia si ningú.» 4 mor és un vincle molt profund que et d'un mateix envers la persona que es- Com a bona mossa d'ambient rural; pot fer fer molts quilòmetres. Jo l'en- times i hi convius, i amb el petit nucli dóna suport i impulsa els moviments tenc a partir de la llibertat total de de gent amb que comparteixes tota ecologistes, però per damunt de tot' l'individu, crec molt en la lliure unió una manera d'entendre la vida. No reivindica l'alegria, malgrat se la co- de les persones. crec massa en els grups polítics es- negui per la «dolça melangia». • Cada cosa a la seva hora: AI moment d'assaborir els millors formatges, patés i vins, apropeu-vos a

ESPECIALITATS Formatges: Tupí Serrat d'ovella, entre d'altres Horari Botiga: Matins de 2/410 a 2/4 3 Tardes de Sa 2/4 10 Gran assortit de vins Degustació: Cada vespre de 9 a 12 Elaboració pròpia de patés Muntaner, 477 - Barcelona-21

~~24 La darrera entrevista a la revista francesa «Le Nouvel Observateur» va representar l'expressió escrita deHeeu testament filosòfic; ?'~~

EL TESTAMENT FILOSÒFIC . ; ; Ho Jean Paul Sartre, des de la posteritat NORBERT BILBENY Dic «important» i no ((interessant»,, tats, estic segur que al costat de Fou-' perquè no sé fins a quin punt el Sartre cault posarien Sartre. Els altres vin- de l'última entrevista pot ésser inte- Sartre acaba de fer unes de- drien a una notable distància. Pou- ressant. Aquest autor deu tenir enca- claracions per al setmanari lantzas, Goldmann, Barthes, moriren ra algú que li vagi al darrera; per ai- francès «Le Nouvel Observa- fa poc. Lévi-Strauss i Deleuze es limi- xò em resulta difícil de jutjar en ter- teur» (L'éspoir, maihtenan. ten a conservar-se; Lacan i Garaudy; mes de valor aquesta, si més no, im- fan un paper més que discret; Sollers i; portant entrevista. És important, per «N.O.», 800, 801 i 802. Març Debray ja no ens sorprenen amb el exemple, que Sartre torni a dir la se- 1980).Aquesta vegada l'entre- seu espatarrament professional; Le- va. És important, també, que en la his- vista ha estat portada pel seu fèbvre i Althusser..., nunca més se su- tòria de la filosofia —si, -i, per què actual col·laborador Benny PO. _ '•"'••' •• ';, ::-, --14-r, t no, en la de la societat- un pensador, u Levy. Malgrat que la conversa A l'esquerra de resquerrà/!però - n individu, canvií tant per tal de que mantingué Catherine Cle- amb una obra al seu haver que és ca- continuar essent el mateix. El pensa- paç d'elogiar la dreta, Sartre és moment de Sartre canvia, certament, pe- ment amb el pensador francès, dels pocs intel·lectuals europeus que \ rò és la mateixa voluntat que la del publicada al diari «Le Matin», resten testimoni viu de l'epopeia de pensador als seus vint anys. És per ai- és també de data recent, no ens l'esquerra; és a dir, de l'apogeu i de-, xò que Sartre és encara inapartable. consta cap altra entrevista més cadència de la intel·ligència ètica/, Perquè malgrat que «ja no interessa», important des de la de 1975, Sartre ha aixecat l'acta de fets com la seva personalitat és present i im- l'ascendència del nazisme fins a fenò- prescindible, inapartable. • • , • quan Michel Contat conversà mens com l'actual terrorisme, del! amb ell per a «Le Nouvel Obser- Si preguntéssim als intel·lectuals ••-:;; ., / .^.;;^í francesos d'esquerra per quin intel.- vateur» també. Aquest article va ser escrit poques hores lectual vivent se senten més représen- abans de la mort de Jean Paul Sartre (Nota de * l'autor). ;< . -; x . «,v ^yy j\i;~, :.v-7^' 25; •:í. front popular al fracàs de la unió de l'esquerra, de les guerres colonials al Maig 68. I sempre, per sobre del seu idealisme, de les seves contradiccions, del seu «personatge», l'hem conegut amb l'autenticitat que ha distingit la seva persona, fidel a ell mateix i als resultats de la seva recerca: l'alliberament. Defensor de les causes perdu- des per aquesta causa última, l'amic de Nizan i de Genet, de Giacometti i d'Eluard, de Picasso i Hemingway, de Vian i Camus, de la Beauvoir i la Gre- co, de Merleau-Ponty i Aron, de Lévi- Strauss i Garaudy, d'Hyppolite i Kri- vine, ens diu ara, quasi octogenari, que és amb els joves amb qui s'hi entén millor, que els vells són... em- merdants. Tot això ens diu en l'esmentada conversa amb Benny Lévy, tot deixant parlar aquest fins l'avorri- ment, deixant-se posar quasi en evi- dència, confessant-se gairebé a l'estil del vel Goethe amb el seu secretari. Una conversa en la qual, com en els diàlegs de Russell, Lukàcs o Chomski, Sartre ens ajuda a descobrir l'autèntic verb radical i obert del pensament fi- losòfic. Però abans de passar a co- mentar els aspectes més sobresortints de l'esmentada entrevista, fem una breu memòria de la seva aportació fi- Mai nu va oblidar cl seu esperit de combat. losòfica, almenys la del seu vessant més decisiu: l'anomenat «existencialisme». * 'i serl i Heidegger o del danès Kierke- lisme» de Sartre travessa tres grans gaard, àdhuc de la de Marx, Sartre etapes en la seva projecció d'una psi- reuneix les característiques de filòsof cologia filosòfica: 1) Una psicologia \ Sartre nacional francès. La teoria sartriana, fenomenològica, a partir de L'ixnagi-í per exemple, coexisteix amb la de nation (1936); 2) una fenomenologia: en retrospectiva Freud, però no coincideix gens ni mi- de l'existència, arran de L'étre et le ca amb ella. No hi ha cap dubte que néant (1943); i 3) un existencialisme Freud i Sartre analitzen el mateix as- Sartre digué en alguna ocasió que històric, a partir de la Gritique de la pecte del mateix subjecte, però diver- raison dialectique (1961). Tres etapes ; intentava fer una «filosofia racionalis- geixen en els seus resultats. Freud va ta de la consciència», àdhuc amb el que m'atreveixo a qualificar, respecti-1 de Goethe i Schopenhauer, per enten- vament, d'«ontològica», «ahtropològi-t reconeixement de Descartes com el dre'ns, mentre que Sartre, com s'ha n seu autèntic mestre. Efectivament, ca» i «escatològica». Aquest és l'esque- dit, procedeix de Descartes i Jean ma de la història de l'obra de Sartre/, l'obra filosòfica de Jean Paul Sartre Wahl. es construeix sobre aquell escepticis- un projecte antropològic que es des-t La metafísica sartriana té el caràc- plega com una psicologia amb succe- í me, subjectivista i racionalitzant, pre- ter d'una psicologia filoàfica que posa figurat per Descartes, el qual desco- sives caracteritzacions filosòfiques, i; l'home com a subjecte transcendental que abastarà des del pensament de breix pel pensar l'existència. Sartre davant de les coses. Per això es parla vindria a ésser l'analitzador modern Déu fins a la imposició de l'allibera-J d'ella com d'una «investigació ontolò- ment de classe. *-• d'aquesta posició, en termes primer gica». Més estrictament, però, caldria psicològics i després ontològics, però iDe quins elements està format tot ^ referir-s'hi a la manera d'una psicolo- aquest trajecte del pensament?^ sempre dins del marc d'una metafísi- gia filosòfica. Altrament: com una an- ca de la consciència. Com el cogito Repassem-los breument. Sartre ens si- si tropologia. Informat immediatament tua en un començament dualista: per j cartesià. Entre els grans mestratges per la «fenomenologia» de Husserl, per de Wahl i Bachelard al seu país, Sar- una banda hi ha el món o «ésser-en-sí» 2 la «filosofia de l'existència» de Jaspers (en-soi), i per un altre costat existeix ;j tre es queda, des de jove, amb el del i per l'«ontologia de l'existència» de primer. Per vinculació, doncs, a una la consciència o «ésser-per-à-sí» (pour-1 Heidegger, i a més llarga distància soi). La consciència no està separada ^ tradició acadèmica, i més enllà de la per les obres de Kierkegaard i Brenta- teòrica influència dels alemanys Hus- del món, és consciència «de» alguna | _ no, el més tard anomenat «existencia- cosa o altra; però no es redueix^ 26 Jean Pau/ Sí/ríre i Simone de Beauvoir, una parella indissoluble.

És un ésser que no és «contingent», món. La llibertat és l'única necessitat; com la consciència. Es «allò que és». no podem no ésser no lliures. D'a- Sartre, però, no ens està dient que questa manera, l'home té una facultat el món no existeixi. El coneixement, de decisió absoluta, la qual és, en con- de fet, reconeix l'existència de les co- trapartida, origen del sentiment d'an- ses, però només ell —la «conscièn- goixa (angoisse). Ens trobem en una cia»— és capaç de donar-los «signifi- situació d'elecció (choix) permanent; cació». Amb la seva teoria del conei- per això es pot dir que el nostre ésser xement Sartre es posa, així, tan lluny és cadascun dels nostres actes: no es . només a això, sinó que és també cons- del realisme absolut com de l'idealis- revela només en les «situacions límits)» ciència d'ella mateixa. Així mateix, la me pur, que posen,' respectivament, la o en la mort, com sostenien els exis- consciència no és quelcom «pur», no consciència com a reflex de les coses i tencialistes alemanys. «L'home ha de és una essència: és una relació, un ac- les coses com a constituïdes per la crear-se per ella mateix la seva pròpia te «internacional». En aquest sentit, és consciència. Al capdavall, el «per-a-sí» essència». A l'inrevés, doncs, de clara la filiació de Sartre a la línia i l'«en-sí» de què parlem, formen —i es molts, pensadors metafísics anteriors» Descartes-Kant-Husserl en l'evolució nota aquí la forta influència de Kier- Sartre sosté que l'essència és poste- de la teoria del coneixement. Però la kegaard— una polaritat irreconcilia- rior a l'existència: «l'home es fa». consciència, en Sartre, rio és res en sí, ble. La síntesi és impossible: l'absolut Aquest és el caire més singular de i malgrat que alguna cosa és, és, en —Déu— és necessàriament contradic- l'antropologia sartriana, allò que li ha Puritat, «res». La consciència és «allò tori («Déu no existeix»). Sarure no es fet merèixer el qualificatiu d'«existen- que no és»: és una manca, però no pot assimilar, així, a un pensament cialista». ' u_na manca de ser. L'ésser de la cons- com el de Hegel. Tot i això no hi ha És en aquest estadi de les seves re* ciència és el no-ésser de tot, o, millor, més solipsisme que aquell que es dóna flexions que Sartre parla del seu tre- és el no-ésser conscient. Es tracta d'u- en l'«en-sí», en les coses. L'home, ball anomenant-lo «psicoanàlisi exis- na realitat on s'ha produït una fisura doncs, no està necessàriament reclòs tencial». També a partir d'aquest mo- determinant, car simultàniament a la eri ell mateix: hi ha altres subjectes ment es comença a configurar el seu noció del món, la consciència té una com jo. Cadascú està en interacció concepte moral de l'«ètica de la situa- noció del seu ésser com un ésser sols amb un «tu». Sartre arribarà a dir «Jo ció». L'home, a diferència dels deter- consciència. Per la qual cosa es desco- sóc els altres», però també «L'infern minismes psicoanalítics i funcionalis- breix el no-ésser al·ludit i, específica- són els altres». Estem en la «fenome- tes, és conscient, per a Sartre, en la ment, el «no-res» (néant) en tot per a nologia de l'altre», d'influència també seva conducta. Hom pot exigir-li «res- *a consciència. kierkegaardiana, i segons la qual un ponsabilitat», i no pas pel valor dels D'altra banda, l'«ésser-en-sí», el subjecte pot arribar a ésser un objecte seus actes —Sartre no accepta una món de les coses, és un ésser sense- fi- per a un altre subjecte, però no pas moral dels valors—, sinó pel grau de sura, ja no «transparent*, com el de la per a ell mateix. consciència en la seva actuació. Cada consciència, sinó «opac», i com que no La conclusió d'aquesta activitat sig- home, així mateix, és autor del seu te «relació» no es pot dir pròpiament nificant reservada a la consciència és projecte (projet) quan elegeix en virtut d'ell que «pugui ser» o «hagi de ser». la seva llibertat absoluta respecte del de la seva llibertat. Perquè el fona- 27 ment de la realitat humana és la lli- ment consciència d'ella, sinó «de» l'al- massa en principis abstractes i no diur bertat. I l'existència, si més no, és tre i, fins i tot «per» l'altre. «Es això res, en canvi, del que fins no fa gaire i aquest projecte fonamental però «con- que jo anomeno consciència moral.» encara reclamava: el socialisme.. ^ tingent», susceptible de fracàs. Per ai- La consciència moral sartriana no Consciència moral, desig de socie- xò l'experiència autèntica, segons és ja «independent», com s'apuntava tat, principi d'esquerra, fraternitat,}, Sartre, és l'experiència del fracàs en obres anteriors, sinó que és «depen- democràcia... Cal preguntàr-li si amb (échec). Tot projecte està condemnat dent». La llibertat està condicionada tot aquest magnificient discurs esca- al fracàs: l'home no pot ser causa sui, per l'altre; el pensament està condi- tològic, on és apartat el socialisme i la causa d'ell mateix, és a dir, Déu. «L'- cionat pel pensament dels altres. Així, lluita de classes, no és ell mateix qui home és una passió inútil». segons el Sartre actual, un pensament està enterrant el «principi d'esquerra» Malgrat la naturalesa filosòfica de no en té prou amb ésser «universal», cal que reclama. Hem de superar, ens la seva obra, Sartre proclamarà més que sigui també «plural». Arribat diu, les formes històriques que ha endavant que l'«autèntica filosofia» aquest punt, i en un estil quasi socrà- adoptat la democràcia. Hem d'anar del seu temps és el marxisme, el qual tic, confessa al seu entrevistador: cap al concepte unívoc, etimològic de és entès per ell com una dialèctica de «allò que tu pots dir-me per a modifi- la democràcia. «La democràcia és una la història. Dins del marxisme, l'exis- car una idea meva, les teves objec- forma de vida»; la democràcia és «el tencialisme constitueix, per a l'autor cions o una altra manera de veure la govern del poble»: però justament francès, una manifestació ideològica idea, etc, és l'essencial; essencial per- avui «no hi ha poble», sinó «homes autònoma. Amb tot, el marxisme serà què això no em posa davant d'un pú- completament individualitzats per la superable només «quan existeixi per a blic imaginat darrera del full de pa- tots un marge de llibertat real, més per, tal com sempre m'ha passat, sinó enllà de la producció de la vida». Lla- davant de les mateixes reaccions que vors podrà començar allò que Sartre les meves idees poden suscitar». anomena «la filosofia de la llibertat», Libertat i pensament tenen una na- intuïda, però, al llarg de tota la seva turalesa moral, i Quina és, però, la na- extansa obra. turalesa d'aquesta moral? La moral és avui per a Sartre el «desig de societat» (désir de societé), pel qual és possible «la recerca dels veritables fins socials El Sartre de la darrera hora de la moral». Aquest desig es posa al costat de l'existencialista «desig de «L'home serà realitzat». Efectiva- ser», però permet sortir de la «dialècti- ment, en la llarga entrevista que pu- ca de la mala fe» que es descrivia en blica «Le Nouvel Observateur» Sartre aquell estadi del pensament. La recer- es reafirma en el seu humanisme. Cu- ca dels fins socials de la moral que riosament, aquesta posició filosòfica ens dóna el desig de societat fona- l'ha acceptada per a ell tantes vega- menta, en la transcendència a la col.- des com l'ha rebutjada. Així, ha estat lectivitat de la moral particular, el «humanista» a partir de 1939 i fins el «principi d'esquerra» (principe de gau- 1950, aproximadament, i de nou des che). Quan l'esquerra, avui trencada, del 1968 fins avui. En les èpoques segons Sartre, «deixa triomfar una restants de la seva vida literària es dreta miserable», és l'home qui està proclama «anti-humanista». Fet i fet, fallant. «El principi d'esquerra està Benny Levy pregunta a Jean Paul relacionat amb un desig de societat», Sartre què li fa pensar que l'home ha- subratlla l'autor de les declaracions. Sartre, 1946: l'experiència de la guerra i* gi de ser «realitzat». I Sartre respon: La idea de partit, manifesta tot seguit, el nazisme varen ser determinants en la «Precisament, el fet que hi hagi una el «repugna». «Tot partit és necessà- seva obra posterior. '-•} moral». Tenint present que en el seu riament bèstia», ens diu de sobte. 'i? cèlebre llibre L'étre et le néant reco- Tampoc no és «possible» el «company divisió del treball». Així: £és que ja neixia en el «desig de ser» el terme de de viatge», allò que ell mateix fou du- ens podem despedir de la democrà-* la consciència; però ara ens diu: «No rant un bon temps. Ni una noció ni eia? i Com fer actualment possible la { volem ja ésser Déu (...) és una altra l'altra tindran sentit en el futur, car democràcia? Cher maïtre, iens heu de cosa la que nosaltres cerquem». Per a només existiran «moviments de massa portar a hores d'ara a les beceroles, a< Sartre és la moral, aquesta «modalitat per a fins definits i particulars». Sar- fer companyia al diví Rousseau? %; de la consciència». I a pesar que l'entre postula i profetitza. I pontifica: «el vostre purità radicalisme democràtic, | trevistat se sap partícep de la tradi- partit comunista és el pitjor enemic de esquerrà, moral, ens fixa, lúcidament,i ció, segons que diu, «cristiano-hegelia- la revolució». Tot prosseguint en el objectius possibles ben raonables, pe-| na», proclama que «La moral que cer- seu radicalisme, ens diu que cal recu- rò no ens els podeu fer racionals úiosh quem no està en la tradició del cris- perar l'antic sentit «insurreccional» de d'un marc probable. £Què pretén dir; tianisme». Ni és tampoc per a ell «la l'esquerra, un sentit que caldrà fona- Sartre quan diu «formem una solaf relació socio-econòmica que Marx mentar en la intencionalitat moral de família» o «la relació primera és la re-K descobrí». Abans, ens diu, cercava la l'home. El «principi primer» que ens lació de fraternitat». Podem estar d'a-| moral en una consciència «sense al- ha de permetre la «democràcia» ha de cord quan diu que la fraternitat «h]M tre», però tota consciència no és sola- ser la «fraternitat». Sartre generalitza de constituir una relació única i evi-/i 28 dent entre tots els homes», però li dis- no té per a ell «cap fonament pro- cutim, amb el criticisme que ell ma- fund»: «... per contra, l'esperança res- BIO-B1BLIOGRAFIA teix ens ha ensenyat, quan fa: «El treta ferma en el meu pensament». Així ball de Marx és un bon treball, però mateix, ens subratlla que en L'étre et enterament fals». Li discutim expres- le nóant no pretenia «cap pessimisme absolut». I diu: «mai no he patit angoi- 1905. Neix a París. sions com aquesta: «L'home és abans 1929. Llicenciat en Filosofia per l'École que tot un home». Perquè no es pot xa ni desesperació». Sigui com sigui, Normale Superioure de Paris. creure que es pugui fonamentar la ja no és ara el fracàs l'experiència 1931-45. Professor de Filosofia. igualtat real sobre una semblant uni- crucial sartriana, sinó l'esperança. Un 1933-4. Estudis a Berlín. bon canvi, certament. 1936. L'imagination (A). formitat ideal. L'home, socialment, no 1937. Le mur (N). està en cap situació d'igualtat amb els Marcuse, Bloch, Sartre: un post- 1938. La nausóe (N). altres homes. Sartre ens porta als marxisme utòpic, una teologia per al 1939. Esquisse d'une théorie des emo- ideals burgesos del 1789... És certa- nostre temps. «Hi ha un moviment tions (A). Mobilitzat al front de Nancy. ment contradictori i desconcertant lle- lent de la història -afegeix Sartre- 1940. L'imaginaire (A). 1940-1. És empressonat pels alemanys. gir les seves paraules, quan els seus vers una presa de consciència de l'ho- 1941. Cofundador de Socialisme et 14- actes ens fan creure tot el contrari del me per l'home (...) és allò que donarà bertó. que diuen aquestes. a tot el que hem fet i fem una mena 1943. L'étre et le néant (A). Les mouchss d'immortalitat. Altrament dit: cal (T). L'addició al seu antic «desig de ser» 1943-9. Les chemini de la liberté (N). d'aquest nou «desig de societat», creure en el progrés.» El progrés no l'- 1944. Huis dos (T). després de la modalitat moral de la ha de protagonitzar el «proletariat» 1945. Corresponsal de «Combat» als EUA. consciència (en certa manera correc- (voldrà dir «els oprimits»?): es fa «via 1946. Reflexions sur la question juive (A). l'home». Llavors, «la moral serà sim- L'existentialllsme est un humanisme (A). La ció del seu existencialisme), així com putain respectueuse (T). Morts sans sepultu- la formulació del «principi d'esque- plement la manera de viure els homes ra (T). Funda «Les Temps Modernes». rra», els quals, junts amb les «rela- per relació amb els altres homes». Per 1947. Baudelair» (A). cions de fraternitat», han de definir el això, irreprimiblement, ens acaba 1947-76. Situatíoni (A). «principi de societat» —correcció del confessant la seva admiració pel po- 1948. Les mains sales (T). L'engrenage (T). Funda el Rassemblement Dómocratique seu anterior marxisme - descansa en ble jueu: perquè sols el poble jueu «ha Revolutionnaire. un parell de creences escatològiques viscut i viu metafisicament (...) té un 1951. Le Diable et le Bon Dieu (T). de l'autor: 1) l'«esperança» (l'óspoir), destí (...) un messianisme». Decidida- 1952. Saint-Gtaet, comédien et martyr que imprimeix un sentit transcendent ment, és un poble «amb un fi social, (A). religiós (...) és a dir, moral». Però 1952-6. Afiliació al Partit Comunista a l'acció humana, i 2) el «progrés», Francès. distintiu essencial de l'evolució histò- després d'aquestes declaracions, pos- 1953. Protesta contra l'execució dels Ro- rica. Efectivament, els mots óspoir 1 siblement per fer-nos reaccionar de la senberg. progrés són el fil conductor de les res- natural estupefacció, el vell Sartre ens 1954. Kean (T). Viatge a la URSS. obsequia amb un final d'entrevista ple 1955. Nekrasaov (ï). postes de Sartre en aquesta entrevis- 1956. Condemna la invasió soviètica d'- ta. L'existencialisme ha transcorre- de confortació, resum d'aquest docu- Hongria. gut, en aquest autor, de la psicologia ment en el qual ja no és ni un «darrer» 1958. Suport a la independència d'Algè- a l'escatologia: a una filosofia de la ni un «pòstum» Sartre qui ens parla, ria. . sinó un Sartre mal especialista en 1960. Les séquestrés d'Aitona (T). Estada història que és, si es vol -com en els a Cuba. . seus compatriotes Sorel, Blondel i Ga- Sartre o, en tot cas, un Sartre des de 1961. Critique de la raison dialectíque raudy—, una teologia de l'acció. Sar- la posteritat: «Cal tractar d'explicar (A). «-' tre no és ateu. No passaran massa per què el món actual, tan horrible, és 1962. Marxisme et exiitentíallUme (A), anys que els seus llibres seran esbo- només un moment en el llarg desen- 1963. Les mots (A). 1964. La transcendence de l'Égo (A). rrats de l'índex vaticà d'obres prohi- volupament històric, que l'esperança Ou'est-ce que la littératur· (A). Rebutja el bides. ha estat sempre una de les forces do- Premi Nobel de Literatura. minants de les revolucions i les insu- 1966. Une victoire (A). Les Troyennes (T). Un Sartre rreccions, i la manera ccrn encara 1967. Question de méthode (A). Presideix tinc amb l'esperança la concepció de el Tribunal Russell contra la guerra del des de la posteritat Vietnam. l'avenir». Que tingui temps, doncs, per 1968. Participació en les revoltes de Parlem ara de l'«esperança», tal a explicar-nos-ho... Maig. Condemna de la invasió soviètica de Txecoslovàquia. com ens és referida per Sartre en la Sartre: l'indiscutible bastió de l'es- 1969. Les communistes ont peur de la conversa. L'esperança, diu, no és una querra, l'intel·lectual, el literat, el teò- Revolution (A). Participació en Gauche «il·lusió lírica»: és «el fet mateix de ric de la literatura, el filòsof de l'exis- Prolétarienne. Solidaritat funb Regis De- posar-se un fi com podent ésser realit- tencialisme, està avui acabat. El seu bray, detingut a Bolivià. zat». L'acció humana és transcendent: pensament és anacrònic: no és recu- 1970. Dirigeix «La Cause du Peuple». Su- e port als vaguistes de la Renault. ls fins són variables, però absoluts. perable ni en el mètode ni en el con- 1971-3. L'idiot de la famille (A). Donen sentit a una vida. «L'acció, es- tingut. Només ens queda, això sí, i cal 1973. Cofundador de «Liberation». ; sent alhora esperança, no pot estar •. reconèixer-ho i admirar-ho, l'actitud, 1974. Solidaritat amb l'anarquista detin- condemnada necessàriament a un fra- allò que ell en digué l'óngagement, gut Andreas Baader. 1975. Viatge al Portugal de la «Revolució càs absolut i segur». A partir de 1945*, testimoni lúcid i irreprotxable d'una dels clavells». Principi de ceguesa. Sartre ha pensat, diu, en aquesta ca- intel·ligència ètica, i traducció, en la racterística de l'acció. Això és revela- pràctica, de la seva pròpia filosofia. A: assaig; N: narrativa; T: teatre. dor per al coneixement de la seva Una filosofia radical, oberta, solidà- °bra, i més quan la idea de «fracàs» ria. 29 «En un algun moment vaig arribar a pensar que fins i tot es produiria una guerra lingüística*. a JESÚS M. RODES: tre. Així doncs, a qui li toca, en defïni* tiva, decidir és al senyor Gonzàlez Seara. i «Amb tot i això, penso que no hi «L'ensenyament en català haurà cap tipus de sanció». Qui ens fa aquesta afirmació tan clara i rotunda és el propi afectat pel problema, Jesús és un problema polític» M.a Rodés. :;í? ISIDRE AMBRÒS Assemblees, debats, manifestacions, recollida massiva de Silenci administratiu k signatures i una llista inacabable d'actes d'aquest tipus Els problemes sembla que van cft- caracteritzen, de sempre, l'activitat social. Tota aquesta mençar amb l'inici del curs, ja que a cambra de ressò de l'índex de conflictivitat social. Tota aquesta mitjans de novembre trenta-cinc alumnes de Ciències de la Informació sèrie de fets, però, han estat moltes vegades ignorats pels van queixar-se per escrit a Miquel de estaments oficials. Ara, en canvi, el ministre Gonzàlez Seara es Moragas i a Josep Laporte, per recolza en trenta-cinc signatures d'estudiants demanant classes en aquells dies degà de la facultat afec- castellà, per a defensar el seu projecte de llei d'autonomia tada i rector de la Universitat respec^ universitària. tivament. «Com que es veu que el silenci fou l'única resposta, els deman- A mitjans del mes d'abril, una pa- Rodés, a donar les seves classes en dants van anar a trucar a la porta se- rella de inspectors enviats pel Minis- català. güent, la del ministre Gonzàlez Seara teri de Universitats i Investigació van El problema però, no s'ha acabat i aquest es va guardar l'afer per reconèixer el dret que tenia el profes- encara, ja que després d'aquest reco- quan més li va convenir, és a dir sor de l'assignatura de Relacions In- neixement d'ambdós inspectors en- debats a les Corts de la seva LAU».| ternacionals de la facultat de Ciències vers els drets que assisteixen l'esmen- Ara bé, el problema que argumenr de la Informació de la Universitat Au- tat professor, aquests han elaborat un taven els alumnes va ser resolt abans tònoma de Barcelona, Jesús M.a informe que ha estat lliurat al minis- que fos escrita la carta enviada al Mig

30 AIXÍ VAN SUCCEIR LES COSES Amitjans d'octubre va començar a cat en el qual criticava el compor- el curs, sense cap mena d'inci- tament del ministre d'Universitats i dents. ; Investigació. ,?: : El mes de novembre, els alum-, El catorze d'abril, arribaven a nes de la discòrdia van començar a Barcelona dos inspectors del Minis- queixar-se; primer al degà Miquel teri per tal de cercar més informa- de Moragas i després al rector Jo- ció sobre el tema i així poder esbri- sep Laporte. lClí nar alguna cosa. . A finals del mes de febrer es va , El dia quinze d'abril, els esmen-* crear un seminari de l'assignatura tats inspectors es van entrevistar de Relacions Internacionals, que amb el rector de la UAB, amb el era dirigit per un ajudant del pro- a degà de la facultat de CCIL, amb el fessor J. M. Rodés. :'.. _ professor implicat i amb els alum- A primers de març, el grup d'es- nes afectats. Finalment, ambdós tudiants va enviar una carta al Mi- inspectors van donar la raó al pro- nisteri d'Universitats i Investiga- fessor J. M.a Rodés.'-.-• •.*. ••••;».••'.:•'•. ció. El proppassat vuit d'abril, en el El setze d'abril, el Ministeri d'U- curs dels debats sobre el projecte niversitats i Investigació va publi- de llei d'autonomia universitària, car un comunicat en el qual s'ata- que es produïen a la Comissió d'E- cava durament el claustre de la y ducació del Congrés, el ministre UAB, per les declaracions oficials Luís Gonzàlez Seara va treure a la que van dur a terme sobre aquest llum aquella carta amb trenta-cinc afer. ._ \t • .'...,• •..,-. signatures com argument per a ga- El dia vint d'abril,' el grup d'es-, rantir l'ensenyament en castellà, tudiants, cansats de tot aquest em- enfront els altres idiomes de l'Es- bolic, van manifestar al diari EL «Malgrat que en alguns moments de la tat espanyol. PAÍS que les seves peticions tècni- discussió que va haver-hi en principi a classe, alguns dels estudiants van fer refe- . El dotze del mes actual, el claus- ques havien estat manipulades pel rència a la unitat d'Espanya no crec que tre de la UAB va treure un comuni- ministre Gonzàlez Seara. cap d'ells sigui d'ideologia ultradretana» nisteri, car a finals de febrer es va Ja no hi ha cap tar; així com, per altre cantó, els dife- crear un seminari especial de Rela- rents partits polítics haurien de sensi- cions Internacionals, amb un profes- problema tècnic bilitzar l'opinió pública. L'altre nivell sor que impartia classes en castellà i Per un altre cantó, els estudiants és el del Govern de la Generalitat, que que, a més, donava el mateix número van justificar el seu desig de rebre hauria d'assumir el que diu l'Estatut d'hores a la setmana que Rodés. És a classes en castellà mitjançant un co- en matèria d'ensenyament, o sigui dir que els esmentats alumnes gau- municat enviat a un important rotatiu que té competències plenes. - • • \ dien, d'un privilegi extraordinari, estatal, en el qual afirmaven: «el pro- Penso també, que el problema no avui dia dins de la Universitat espan- fessor Jesús M.a Rodés té tot el dret està tan en el cas Rodés, com algú ha yola: un professor per a ells soletsl d'utilitzar el català en les seves clas- anomenat aquesta qüestió, sinó el que «Però es veu que aquesta solució no ses, igual que nosaltres tenim el dret a hi ha al darrera de tot això. I és que els va satisfer, ja que llavors van exi- tenir un professor que ens dongui està en joc la seriositat de tota la polí- gir que fos el mateix professor que els Classes en castellà. tica autonòmica així com les relacions impartia les classes qui realitzés els que hi ha, i que hi haurà, entre Cata-: exàmens i qualifiqués». Fet aquest que (...) Nosaltres plantegem un proble- lunya i el poder central i això ja són no és possible degut a que Túnic titu- ma tècnic que ha derivat en implica- paraules més grosses.» lar en la matèria és Rodés. «I no és, cions polítiques i que ha estat manipu- En resum, doncs/tot semblà indi-; Precisament, perquè jo ho vulgui ser, lat per diversos sectors car, o millor confirmar uns fets que sinó perquè no n'hi ha cap altre titu- (...) Nosaltres no volem imposar el palesen que hi ha una manca total de lat. Vull afegir, però, una cosa i és que castellà a , Bellaterra.» Afirmen, política universitària, a nivell estatal, a aquest seminari només hi assistien també, que el primer en manipular el alhora que la incomprensió envers l'i- CÍBC O sis alumnes, que són els que sentit de la seva nota va ser el propi dioma català continua produint-se per Potser si que tenen, de veritat, dificul- ministre d'Universitats i Investigació. part de les altes esferes governamen- tats per entendre el català, però els Per la seva banda, Rodés està con- tals. La qual cosa indueix a que es altres, en canvi, vénen a la meva clas- vençut que en aquests moments l'afer ' produeixin fets com aquest, que s'-; 8e». I és que segons van manifestar els s'ha convertit en un problema polític. haurien hagut de resoldre, com ja es Propis inspectors, els alumnes no te- «Efectivament, i a dos nivells. L'un va fer, dins de la Universitat Autòno- nen cap queixa respecte a la capacitat ma evitant, llavors, possibles manipu- a a nivell dels parlamentaris a Madrid, ! docent del professor J. M. Rodés. que penso que s'haurien de manifes- lacions foranes. • : .. / ,

31 COM ORIENTAR L'ECONOMIA CATALANA DELS 80 _^ : •" a 'Í <- BAR NA Recuperació, HOUSE reconstrucció, un idioma no «s'aprèn», importació o s'adquireix ;• anglès transformació francès En el context de legitimació democràtica definitiva qüe suposa l'Estatut d'Autonomia, la constitució del Parlament de Catalunya i català la formació del primer govern de la Generalitat sense adjectius plantegen la possibilitat de començar a formular una política Recuperar, reconstruir, importar o transformar, iquin d'aquests models és el més alemany econòmica pròpiament catalana. vàlid per orientar l'economia catalana? ._. - • — ments han estat de moda configuren'; espanyol allò que, de manera genèrica, hom po-V de transformació. Projecte que bàsi- pretén, tranquils que ja se n'encarre- Atesa la configuració de l'Estat, les a les vigents abans del crash del del dria anomenar el projecte d'importa- cament pot interpretar-ge com a res- garan les multinacionals. En benefici dificultats per a practicar una política posta, a una pregunta-cl au: cal sortir propi, of course. • 29, condicions que sortosament no ció, llmportació de models econòmics • JOAQUIM MONELLS econòmica autònoma esdevenen evi- han estat restablertes des d'aleshores estrangers, normalment de dimen- de la crisi per a transformar el siste- HORARI ma econòmic, o bé cal transformar el dents i deriven de la circumstància però que actualment alguns interpre- sions físiques i humanes comparables De les 9 del mati a las 10 d« la que l'Estatut només atorga a les insti- ten com la teràpia salvadora capaç de a les de Catalunya, que solen combi- sistema per a sortir de la crisi? La se- tucions polítiques de Catalunya allò resoldre gairebé mecànicament la* cri- nar les dues característiques d'haver gona alternativa mena de manera na- ESPORTS nit que de manera prou explícita podríem si econòmica. ' acreditat performances particular- tural a la necessitat d'un projecte de GRUPS MOLT REDUTTS anomenar una sobirania econòmica Un segon disseny possible podria ment satisfactòries enfront de la crisi transformació que hauria de permetre restringida. Tanmateix, a diferència centrar-se en un projecte de recons- econòmics i d'identificar-se com a so-, una reclassificació de les prioritats PROFESSORS NADIUS I PRO- de coses com un Renoir o com la mi- trucció. Reconstrucció de les condi- cietats amb nivells elevats de renda, que explícitament o implícitament FESSIONALS rada trista d'un cavall, les sobiranies cions econòmiques —corregides— vi- de benestar, de pau social, de demo- han definit des de la postguerra el model de creixement quantitatiu-mal- PREPARACIÓ EXÀMENS OFI- econòmiques restringides han estat gents abans de la crisi actual, és a dir cràcia industrial i d'estabilitat políti- CIALS inventades precisament per ésser les que havien configurat el procés ca, Propòsit lloable aquest d'intentar versador, un replantejament dels es- exercides. El problema immediat con- d'expansió econòmica experimentat facturar a Catalunya les vedettes eu* quemes de política macroeconòmica RESERVI ARA LA SEVA PUÇA sisteix que si hom vol evitar que les pels països occidentals des de la dèca- ropees de modelització econòmica —si monetario-fiscal aplicats fins ara, una actuacions econòmiques no degenerin da dels 50 fins al shock monetari- més no, més lloable que el d'intentar remodelació de les estructures de con- JOGUINES en un joc de despropòsits malversa- energètic de principis dels anys 70. imposar altres models que funcionen sum així com una reconversió de les F.SPORTS dors de trossos de sobirania, cal des Projecte que equival, en definitiva, a pèssimament-, tot i que hom sospita estructures productives i energèti- del principi i en tot moment ajustar la pretensió de continuar practicant que, més enllà d'analogies dimensió- ques, i un nou enfocament de la de- ORGANITZACIÓ DE CURSOS l'exercici de parcel·les de sobirania els mateixos esquemes de política eco- nals, les realitats econòmiques d'una mocràcia econòmica a partir d'esque- A L'ESTRANGER - —sovint disperses- a un disseny ge- nòmica, confiant en una neutralitza- Catalunya mediterrània i d'alguns mes participatius nous i socialment neral de com orientar l'economia ca- ció gradual dels factors generadors de països nòrdics o centre-europeus e*$ integradors. talana dels anys 80. crisi i en una reconstrucció del model devenen difícilment reconciliables/; Decidir que l'operació a què cal En aquest sentit, un possible dis- de creixement econòmic pre-crisi, Agafar una barretina i posar-hi un' sotmetre la cosa econòmica no és ni INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: seny orientador de les actuacions eco- adaptant-lo a les noves condicions finlandès (per exemple) a sota consti-; de recuperació, ni de reconstrucció, ni nòmiques podria identificar-se en lí- dels anys 80 per mantenintlo al mar- tueix certament una operació delica-^ d'importació, sinó de transformació, ROSELLÓ, 253, MEtRO DIA- da i, segons com, fins i tot arriscada. \ econòmica que Catalunya precisa. GONAL ENTRE PG. DE GRA- nies generals amb allò que hom ano- ge de qualsevol replantejament subs- ROSELLÓ, 370 menaria projecte de recuperació. Re- tancial. Resta finalment un quart dissenyi Aquesta caracterització esdevé del tot CIA I RAMBLA CATALUNYA. d'orientació de les actuacions econò-$ indispensable si la Generalitat pretén T. 257 63 93 TELÉF. 218 78 46. cuperació d'unes condicions de lliure En tercer lloc, una sèrie de dis- BARCELONA-13 mercat tan pròximes com fos possible miques, que consisteix en un prcjectej endegar un esforç seriós de reconduc- senys alternatius que en alguns mo- ció econòmica de Catalunya. I no ho 32 33 Manilla d'oros

començament de l'article. És un movi-.; Les novelles ment superficial, ja que internament la novel·la és d'una immobilitat pà- immòbils tria, incommobible, bastida minucio- sament —com l'àvia fa punt d'arròs, trastras, pas a pas— a còpia d'un ca- PEP ALBANELL ramull de moviments. No sé pas si em sé fer entendre. La sensació del lector,! si més no de la meva lectura, ha estat Estic rellegint «Punt d'arròs» de la aquesta i una immobilitat absoluta so- Maria Antònia Oliver. El manuscrit ta una agitació constant. Com l'ull de que jo vaig llegir era lleugerament di- l'huracà. I seguint amb els contrastos, f ferent de la novel·la editada. Aquesta «Punt d'arròs» m'ha recordat viva-i diferència es nota, sobretot, en els ment una altra novel·la d'autora fe-.,, diàlegs, que del manuscrit a l'edició menina: «Silenci endins». Els punts de s'han fragmentat, esdevenint sovint, partida de les dues autores són molt retalls, paraules penjades, frases ina- Pep Albanell diferents, segons com diametralment cabades que més que dir, insinuen... oposats, però en essència estic per dn\ No sé per què aquests fragments de que actuen també en una funció de que les dues novel·les coincideixen, diàleg em fan la impressió de les res- reflex. És sobre els objectes, de vega- plenament: en el plantejament, en la tes d'un naufragi —aquelles aventures des a través dels objectes, que els per- idea que les posa en moviment, en la de nàufrags— surant, enfonsant-se i sonatges viuen, com si s'hi reflectis- immobilitat interna que els dóna co^ sobreixint en mig d'un remolí, ün re- sin. No es tractaria d'un mirall al hesió. No sé si Maria Antònia Oliver molí que seria la novel·la, aquell llarg del camí, doncs, sinó d'infinitat va calcular tan primmiradament els temps magmàtic, aquells objectes en de miralls oscil·lant suaument: potser elements i l'estructura del seu text, perpetu moviment sobre els quals d'aquí ve la sensació de vertigen da- com per obtenir un resultat tan ben viuen els personatges. Hi ha unes munt la protagonista. D'altra banda travat, tan just com un mecanisme de quantes coses que com a lector i com en «Punt d'arròs» retrobem la Maria precisió. Jo m'extimo més creure que a escriptor m'atrauen poderosament Antònia Oh'ver cronista de la melan- va obrar intuïtivament deixant que el d'aquesta novel·la. La primera d'elles gia. Hi ha pàgines de l'Oliver que seu text anés encaixant a mesura que és el temps, aquest temps magmàtic, duen com un tel fi d'enyor i de melan- fluïa, repolint -i això últim em cons- imprecís i arremolinat que, d'alguna gia, com si cada instant viscut repre- ta— una vegada acabada la primera manera és la base de tot el procés na- sentés molts instants perduts, moltes versió. Escrivia, per dir-ho d'alguna rratiu i li dóna una estranya i inquie- existències malmeses i, per tant, en- manera, intuïtivament, ordenant in- tant sensació d'inestabilitat; millor dit yorades. En cada cas, en cada ocasió, tuitivament els seus materials litera- d'equilibri inestable. D'alguna manera la vida hauria pogut estar millor, molt ris. Joana Escobedo, en caniv, em sem- aquesta sensació del temps (i també millor... Aquesta sensació de cosa que bla un exponent claríssim de l'escrip-/ de l'espai) movent-se al voltant dels s'escapa inexorablement, de neguit tor intel·lectual. La seva mateixa no-f personatges —principalment la prota- impalpable però patent plana sobre la vel.la —també molt interessant,- gonista— ve a ser com un reflex am- naïració de la primera frase a l'últi- deixeu-m'ho dir de passada—, les se~'\ pliat de l'agitació interna de la narra- ma, donant-li una ambigua realitat. ves constants referències, en són una i dora: l'estat del seu esperit, de la seva Ambigüitat superficial, en la creació prova. Potser caldria canviar la'imat-?. consciència, de la seva subconsciència d'ambient, en les descripcions, en el ge: en lloc de moviment cap a la im-J el palpem sobretot a través de la ines- tractament de situacions i personat- mobilitat, caldria dir que «Silenci en- i tabilitat vertiginosa a la qual estan ges, que contrasta amb la solidesa, al dins», seguint el títol, és el procés de sotmesos els materials de l'obra. Un meu parer, interna de la novel·la, de la cridòria externa al profund silenci altre element important de la novel·la, la idea, del pensament que origina i de l'interior... Dues manera dò dir que també he apuntat ja, és l'impor- fonamenta la narració. Aquest con- gairebé el mateix. I dos sistemes dife- tància extraordinària que en aquest trast el trobo també en el movimenj; rents d'arribar aproximadament al text assoleixen els objectes inanimats, incessant que he intentat explicar al mateix lloc.

~~34 REFLEXIONS ENTORN DE «LA MAGRANA» En el cinquè Sant Jordi~~

MIQUEL ALZUETA Aquesta darrera diada del llibre, aquest últim Sant Jordi, ha significat per «Edicions de La Magrana» veure com es complia el seu cinquè aniversari al carrer. Aquell abril de 1976 queda ja una mica lluny, però potser val la pena d'endinsar-nos en el temps i resseguir els passos d'una estranya empresa editorial, d'una difícil aventura i un complex projecte que, poc a poc, va aconseguint el seu espai. «Edicions de La Magrana» fou un seva evolució e implantació. Avui, projecte nascut en les darreries del veient tots els llibres publicats desta- franquisme. Es tractava d'aconseguir quen títols com «Justificació de Cata- un nou espai de llibertat i de donar a lunya», de Josep Armengou, els quatre l'esquerra d'alliberament dels Països números dels «Quaderns d'allibera- quaderns • Catalans una veu, una finestra, un ment», una de les experiències més in- lloc de debat polític i cultural. Els pri- teressants, en la mida que és on real- mers tres llibres: «Un país sense políti- ment es pot obrir un diàleg i una dis- d'alliberament ca» de Joan Fuster, «Síntesi d'història cussió profunda sobre l'estratègia i la dels Països Catalans» de Jordi Moner, tàctica que ha de seguir a casa nostra i «Les denúncies» d'Antoni Mus, eren el moviment d'alliberament nacional, ja en sí mateixes una declaració de una eina objectivament poc utilitzada principis. Els tres autors representa- i qüe, en certa manera, demostra en- ven la voluntat dels editors de fer pre- cara la manca de teòrics. «Cert —diu sent en una editorial, en un projecte Carles Jordi Guardiola— aquest pot- cultural i polític, una realitat que al ser és un dels problemes més gran carrer, fins i tot dins el món sempre que tenim avui. Crec que aquesta lüROCOMÜMISME reduït de la mateixa política catalana manca és deguda a que molta gent I ESTRATÈGIA REVOLUCIONÀRIA clandestina, encara no era prou pre- que s'hauria de dedicar a l'elaboració > - APORTACIONS A UN DEBAT ; *Rafaef Castellanos /Ferrar» Nàvtnes: L'EUROCOMUNIS» sent: els Països Catalans. Per ells, política està avui fent política activa, i vMt. i L'ESTRATEGM REVOLUCIONARIA A EUROPA. -; tcandrè Colomer. SOBRE ELS ORÍGENS DEL'EUROCO» quelcom més que un projecte, una clar, les dues coses... D'altra banda MUN1SME CATALÀ.- Sairaxtór Peírò i Carme Sampere? realitat. iPerò, qui són aquests «ells»? ens manquen també traduccions de -LA DESQUALIFICACIÓ DELS TREBALLADORS * I L'EX» ' CLUSIO DEL SABER.- Karf Kofsch: LA DIVISIÓ DEL TRE» La resposta té uns noms: Francesc Vi- textos que es puguin incloure en els BALL ENTRE TREBALL MANUAL i TREBALL INTEL·LEC- TUAL I EL SOCIALISME. - Joan Oliver í Fontanet: L'URSS; dal, Jordi Moners, Jaume Fuster i Quaderns i que puguin ésser útils al «ECONOMIA t NATURA SOCIAL. -Joan Martínez Aljerr Carles Jordi Guardiola. En aquella è- nostre combat. Tot això ha fet, junta- CRITICA DE LA INTERPRETACIÓ DE L'ANARQUISME COM A «REBEL·LIÓ PRIMITIVA-..Bel Penatrúbtai ANAR. \ poca els quatre militaven al PSAN i, ment amb la crisi general que pateix :i QUISTES t SOCIALISTES MALLORQUINS ENFRONT DEt en certa manera, segons ells, es trac- avui arreu de l'Estat Espanyol el lli- ;rt.èv-\-:.'••;• -'•::.: •< FET NACIONAL, '.'J .V- ±r • -;C -'v ••.-•••-, tava de crear una editorial al servei bre polític, que s'ampliés el marge de de l'esquerra d'alliberament nacional les edicions, que canviés el concepte i de classe, una plataforma cultural rectilini del començament de l'edito- Dues obres de la editorial La Magrana semblant a la d'altres grups, encara rial, buscant una supervivència eco- i que mai caient en una editorial de nòmica, fonamental per poder conti- ya. 0 «Vint anys de resistència catala- Partit. nuar fent les altres coses». na», de Jaume Fabre, Josep Maria Aquí en Carles Jordi ja parla en Huertas i Antoni Ribas. Les col·lec- Entrar en la singular. En aquests anys l'editorial cions «Alliberament», «Els orígens», o •• infrahistòria ha seguit un procés de canvi en els ara l'inici de «Les ales esteses» amb el * seus fundadors, encara que aquests llibre d'en Pedrolo «Baixeu a recules i / Per balanç d'aquests cinc anys de foren anterior als canvis polítics se- amb les mans alçades»; o la mateixa Presència al carrer obliga a entrar en guits per molts d'ells, al país i al «La cuina de l'àvia», han fet de «La ^ • Magrana» quelcom de més diversifi- te infrahistòria, en el record de gent PSAN, quedant al front d'ella tan sols : que va donar en aquells temps vint en Guardiola. Seguint amb els títols cat, atraient per un públic més ampli Jüil pessetes per tirar endavant el pro- veiem un «Volem l'estatut», clara mos- que no el que es podia interessar tan ,'; jecte, els problemes amb la censura, tra de llibre polític, editat abans clan- sols per la teoria política. te manca de textos útils per l'edito- destinament pel PSAN, en què es com- Tot i això, però, cal dir que l'objec- w rial... mil coses que van dificultar la paraven els dos estatuts de Catalun- tiu, des del meu punt de vista, no està W

35 assolit en la seva totalitat. El canvi xistència necessària d'una editorial de n'és la minsa producció pròpia, la po- dels temps, la relativa permissivitat debat polític del que avui se'n diu «na- ca reflexió política que, des d'aquesta existent avui ha fet que, lògicament, cionalisme radical» i que potser que- òptica, es realitza sobre la vida del la voluntat inicial dels fundadors daria més ben definit com indepen- pals. .4. quedés superada per la realitat i sigui destisme, una opció vàlida per molts, Firis avui, més que mai, cal que in- necessari que s'entri en una dinàmica si més no tan respectable com d'al- cideixi en la segona, en la denúncia d'editorial comercial lògica i habitual. tres. Aquest espai no acaba de trobar d'aquesta manca de material teòric. Però «Edicions de la Magrana» omple- la pròpia articulació política en el te- Cinc anys són ja una bona presen- na un buit alhora que el denuncia: l'e- rreny teòric i cultural: mostra d'això tació. •

~~Llibres PERE ANGUERA~~

FÀBREGAS, XAVIER: Iconolo- Recull de diversos treballs inèdits o ja publicats, relacionats sempre amb l'espectacle des del punt de vista teòric o pràctic, tant de l'establert gia de l'espectacle. Ed. 62. Lli- com dels espectacles parateatrals. El pròleg és una innovadora síntesi teòri- bres a l'abast, 149. 189 ptes. ca sobre què és espectacle, la seva evolució i el seu per què.

VIDAL ALCOVER, J.: Síntesi Una brillant i suggestiva síntesi, amb aportacions informatives i d'in- d'història de la literatura ca- terpretació personals, de la història de la literatura catalana. Una obra ne- cessària per la correcta normalització cultural del país, útil a alumnes i pro- talana. Ed. La Magrana. Els fessors com a manual, lluny dels tòpics i de la simple restallera de noms orígens, 4 i 5. 273 i 272 ptes. d'autors i d'obres.

FOIX, J. V.: Obra completa II. Una edició que finalment posa a l'abast i de forma conjunta la major Prosa. Ed. 62. Clàssics cata- part de la prosa de Foix. La seva llengua elaborada i poètica mostra les possibilitats expressives del català. Llàstima que el títol del volum no sigui del lans del segle XX. 469 ptes. tot veritat i hi faltin algunes de les obres en prosa de Foix ja conegudes.

Llibre de gran utilitat pedagògica on es descriuen poèticament els ocells JANER MANILA, G. i RAGÓ, baleàrics i els seus costums més importants. Se'n dóna també la classificació M.: Aucells esquius. Ed. Moll. zoològica i el nom científic i popular de cada un. Uns bons dibuixos de V. 136 ptes. Sastre complementen el valor documental. SUQUÉ, CARME: En Francesc, en Daniel i els quissos. Publi- Un conte infantil dreçat amb molta traça que reflecteix la vida en el cacions Abadia de Montserrat. camp d'un noi de ciutat. El text molt adient als destinataris és de bon llegir i La Xarxa, 26. 122 ptes. distrot. VERDAGUER, PERE: El cro- Destinada a un públic jovenil és una de les primeres novelles catalanes nomòbil. Ed. 62. El Cangur, de ciència-ficció. La història d'un noi de 14 anys que inventa la màquina per a passejar-se per temps. La narració, ben escrita, és desigual en el planteja- 50. 174 ptes. ment i resolució de les aventures que presenta.

~~IMPREMTA OFFSET DISSENY GRÀFIC • COMPOSICIÓ IBM Mallorca 206 Telèfon 253 85 62 Barcelona -11 la millor qualitat al teu servei~~

~~36 Cultura en joc JOSÉ? MARIA CARANDELL Procés a la cultura catalana~~

Tema obsessiu d'aquesta pàgina, està bastit sobre entrevistes amb sobre la cultura catalana a la cultu- «Cultura en joc», ha estat al llarg de vuit magnífics de la nostra cultura ra catalana en sí mateixa. Voldria més de sis mesos allò que jo anome- —Castellet, Comadira, Gimferrer, avisar però, abans que res, d'un pe- no la funcionalitat de la cultura, car Molas, Quim Monzó, Fi de Caban- rill que, en aquest país, és tan ame- jo crec —i ho repeteixo una vegada yes, Montserrat Roig i Joan de Saga- naçador com les exageracions triom- més— que la gent d'ara hem perdut ira—, amb la particularitat, però falistes: les exageracions denigratò- el sentit de la utilitat de la cultura, i que la investigadora reuneix les res- ries. La Gabancho ha obert una mica empro el mot utilitat en el seu sentit postes temàticament i les usa per tal la tapadora d'una olla bullent, mal- més baix i material i en el més ele- d'arribar a conclusions sintètiques grat sigui una olla petita que només vat i espiritual. Aquesta pèrdua s'es- més expressives. A la meva manera a uns pocs ens ofereix una promesa tà produint arreu del món, més ende veure, però, l'interès de l'obra no gastronòmica; però, donat que avui cara però en la nostra geografia, on rau en les respostes concretes d'a- un nombre infinit de divulgadors la cultura (llevat de la transmesa quells, sinó en el fet -objectiu pri- només cerquen la moda escandalo- per la tradició) mai no ha arrelat mordial de la Gabancho— de treure sa, no seria estrany que ara, allà on amb força, i on, per tant, l'ersatz de a la llum allò que es manté sempre es va dir «magnífic» es digués «estú- la cultura de masses ha pogut fer amagat quan hom parla de cultura pid», i allà on es parlà de «geni» es més estralls entre la població. Ja Or- catalana: hom parla, generalitzada- parli de «subnormal». ' • .' tega i Gasset, a «La rebel·lió de les ment, amb entusiasme o triomfalis- masses» ho va dir rotundament, i me de la nostra cultura, en públic, aquest fenomen de progressiva mas- mentre que, per darrera i en la clan- sifïcació galopant, que com ell deia, destinitat de les converses privades, LA DURESA no afecta només la gent en general, tot són crítiques negatives a les DE FERRATER sinó també la intel·lectualitat, es fa obres i retrets de manca de seriosi- avui palès de manera dramàtica. As- tat als autors. Fa alguns mesos es va publicar un pecte cabdal d'aquesta davallada és llibre de Gabriel Ferrater on el poe- la pèrdua de l'exigència, del sentit ta, doblat de crític, judicava amb ex- crític, de la finor i la profundització. UN DESASTRE traordinària duresa la literatura ca- La gent deixa d'informar-se, perd el talana; queien caps com en una fes- sentit de la llengua, no sap discutir, Aquesta és la justificació i novetat ta toledana, i hom obtenia un plaer és inconstant en els seus judicis in- del llibre. Aquí rau el seu valor. En d'aquella escabetxinà pel fet mateix tel·lectual, no cultiva la sensibilitat. això trobem el seu apassionant inte- de l'escabetxinà. Ara bé: Motiu pri- Breu: es massifica, es cossifica. rès. Ja era hora, podríem dir, que mer de la nostra preocupació cultu- algú es decidís a posar el puntet so- ral ha d'ésser, en aquest país, la bre la i, a dir que la cultura catalana manca d'elements de judici. La gent és un desastre. Matisem, però: un aplaudeix l'escabetxina, no perquè «CULTURA RIMA AMB desastre, no sols perquè la majoria estigui d'acord amb el botxí, car no CONFITURA» dels autors i de llurs obres no asso- coneix a fons i, massa freqüentment, leixen un nivell digne, sinó molt més ni tan sols de manera superficial, la 1 perquè, en aquest país, s'ha produït figura jutjada, sinó per pur plaer cir- Ara, Patrícia Gabancho, sobre la una escissió entre la realitat del que cense. En el món intel·lectual català qual vaig escriure fa un parell de és la nostra cultura i l'opinió exage- ens trobem encara a un nivell que setmanes amb motiu de la seva sor- radament elogiosa d'aquesta. Aques- s'explica amb l'anècdota: «M'ha tida de «Xarxa» acaba de publicar a ta escissió, ens ve a dir Patrícia, i ho agradat moltíssim el "Tirant lo L'Escorpí, d'Edicions 62, una mena diuen també els vuit entrevistats, ha blanc" de la Víctor Català!». «Ah, sí de procés a la cultura catalana amb produït, al seu torn, un enfonsament respon l'altre—. Extraordinari!!» el títol.«Cultura rima amb confitura» de les exigències creatives, car si Crec que defecte i vergonya prin- i el subtítol «Bases per a un debat so- diem que és bo el que no ho és iper cipals de la nostra època és cercar bre la literatura catalana», un llibre què preocupar-se de fer-ho bé? en cada obra un escàndol, i el públic que posa el dit a la nafra en relació Haurem de tornar altres vegades s'hi està acostumant a aquesta lite- amb la cultura catalana. La panorà- a repetir, i també a criticar, el que ratura groga. Admetem amb gust mica descrita per la Gabancho és es- es diu en aquest llibre, per què ens l'escàndol suscitat per Patrícia Ga-v pecíficament catalana, malgrat sentim profundament solidaris del bancho sempre i quan serveixi per a molts dels aspectes siguin també punt de vista de la seva autora. Ja superar l'escàndol, per a recordar aplicables a altres cultures i a l'ac- és hora de posar les coses en el seu que cultura vol dir una cosa absolu- tual cultura mundial, El seu llibre punt, ja és hora d'adequar els judicis tament diferent: l'obra ben feta.

~~37 Cinema Un Chaplin desconegut ANTONI KIRCHNER~~

Els pares de Maríe Saint Clair i d'en Jean Millet, obstrueixen les possibilitats de casar-se, ambdós decidei- xen fugir del poble cap a París, cer- cant la llibertat. Incidents domèstics retarden la sortida de Jean i Maríe se'n va sola en el tren cap a una vida que estaria cimentada en el luxe i en l'oblit. Un cop arribada a París, Marie es converteix en una «cocotte» de luxe, en una bellesa professional. Però en aquesta forma de viure, aquesta sen- sació de plaer sense preocupacions, viscut dia a dia, hi prendrà part el drama, promogut per un dels seus amants, que la porta a l'estudi d'un pintor. Ben a la vora, en un altre pis, en Jean hi ha instal·lat el seu racó, tot disposat a conquerir Paris com un artista famós. Marie, naturalment, s'e- quivoca de pis i penetra en el del seu enamorat. Després de les explicacions del que va motivar el viatge en solitari de la fugida de la jove, Jean no pot El primer llargmetratge que va rodar en Chaplin, c/1 woman of Paris» és un veritable amagar les dificultats econòmiques en Homenatge a l'actriu Edna Purviance. què viu, situació ben diferent a la que demostra tenir la seva antiga estima- tot i que li firmés un contracte. transigència d'unes formes establertes da. Després va començar a modelar la per una societat absolutament conser-|, Aquest és el plantejament argu- pasta esplèndida i particularment ma- vadora, el carregar a l'opinió pública mental de «A woman of Paris», el pri- nejable' de la bella Edna, com un mo- les conseqüències del drama que viu- * mer llargmetratge de Charles Chaplin, dern Pigmalió. En poques setmanes rà Marie, varen convertir aquest film rodat en 1923, mantingut pràctica- va aconseguir crear una gran actriu.» en una obra dissident, que no va ser; ment amagat fins fa dos anys i que Després de «El peregrí», Chaplin de- rebuda per la critica amb l'entusias* | ara es recupera a totes les pantalles cideix aixecar un monument a la fi- me que el mateix Chaplin esperava i, | del món. En realitat, «A woman of Pa- delísima partner, convertint-la en la per motius que tan sòls són suposi- ris» és un homenatge a l'actriu Edna primera diva absoluta d'un film dra- cions, «A woman of Paris» va quedar , Purviance, fidel protagonista d'en màtic en el qual el mateix Chaplin es magatzemada més de mig segle. i Chaplin des de 1915. Del dia que proposa no intervenir com actor. Nosaltres, que ja estem acostumats Chaplin va conèixer l'Edna, l'histo- (Després s'ha dit si no fa un brevissim a haver de recuperar memòries, histò- riador George Sadoul diu que «va ser paper com a mosso d'estació). Al vol- ries i obres, particularment negades, un cop fulminant. El jove actor va tant de l'Edna hi posa dos actors des- tenim l'oportunitat de conèixer una acostarse a la bellíssima rossa, al seu coneguts: Adolphe Menjou i Carl Mi- obra que també va ésser negada als cos estatuari, a les seves formes de ller, aquest darrer és el que interpreta espectadors de altres contrades. Un Venus de Milo. No va tenir paú fins el paper de Jean Millet. Chaplin, poc menys que inèdit, és una que va aconseguir que ella ho deixés El puritanisme de l'època, la in- notícia molt important.

38 A partir d'aquí, l'obra pot comen- Teatre çar: Un tal Macbeth (1) té justificació, Música almenys des del punt de vista ideolò- gic. Té, justificació el muntatge, i la té la manipulació que han fet del text El rigor Macbeth (text lògicament «manipulat», han dit ells), que, d'altra banda, no sembla en excessiva. d'Ovidi /i l'alternativa Ara bé, un cop donada per bona la Montllor prioritat ideològica de l'aventura, ca- JORDI GARCIA-SOLER lia veure què se'n feia de «Macbeth» i i . • • . , de que en sortia d'Un tal Macbeth. L'as- Mitjançant tot un interessant seguit similació ppder-món de l'hampa, era d'actuacions realitzades al teatre Ro- poder . tota una declaració d'intencions, esta- mea de Barcelona, l'Ovidi Montllor blint un joc en el qual Duncan- ens ha presentat recentment el seu ANTONI BAHTOMEüS , Macbeth-Malcom no són més que les nóu espectacle, i ho ha fet amb alternatives. Alternatives a les quals 4.02.42, sens dubte una de les propos- Després d'onze anys d'investigar evidentment (i inevitablement) en pot tes més suggerents i a la vegada més pels paratges del dit teatre popular, a succeir (i en succeirà) qualsevol altra rigoroses que han estaj. formulades partir sempre de muntatges pròxims i de paral·lela. És cert que la «situació» darrerament a casa nostra en el camp immersos en la farsa; després d'un queda localitzada i datada, i que s'ha notable currículum com a element de procurat que no es perdés detall: la «resistència i proselitisme» per la in- tragèdia shakesperiana ha anat a pa- grata via de la cultura més o menys rar a l'ambient dels hangsters dels de masses; després de quedar-se gai- anys 30. Però recordem allò que no es rebé com a símbol i representació tracta d'una paràbola, i afegim-hi que d'un teatre independent que també a l'esquema té voluntat de vigència i no Madrid va tenir els seus moments és massa exigent pel que fa a l'espai d'eufòria, la conclusió de Tàbano és geogràfic. Això és, en síntesi, el que aquesta: «Cal, ara, fer un teatre polí- s'ha fet amb «Macbeth». tic més vigorós, allunyat del pamflet, i que serveixi per demostrar els res- La segona part, què en surt d'Un sorts de dominació». I dominació és a tal Macbeth, ja sembla més discutible. poder, com ambició és a Macbeth; per Tot i volent ser fidel a la seva trajec- exemple. Aleshores, la cosa dels res- tòria, Tàbano busca el vigor del seu sorts ja s'anirà veient al llarg de la nou teatre polític per la via de la me- peça. sura, la qual cosa no vol dir que el plantejament no sigui agosarat, per- £1 que passa és que som davant què havia de ser-ho. Acceptat això, el d'un Shakespeare, i ja.se sap. «Altre treball s'inclina per la contenció. I cop la qüestió del respecte i la manera amb el suport d'una escenografia ple- dentendre'l. Problema que no té cap na de recursos aconsegueix escenes fórmula que el resolgui, perquè el més realment brillants. Escenes, però no rigorós respecte literari pot donar lloc una obra; moments, però no un con- a la més flagrant traïció teatral, i la junt. El que vol dir que només parcial- modificació d'un text, dins d'un ajus- ment queda resoíta l'oposició imatge- tat procés de dramatúrgia, pot ser la text, que és en l'origen de la investi- millor manera de tornar-li la seva gació d'aquest muntatge. I aquest dè- frescor» (José Monleón). Però no és ficit, que fa vacil·lant el discurs, dóna només això, en aquest cas. Si ho fos, i una certa confusió a la Unia narrativa Ovitli Montllor ha sabut trobar la fórmula donada l'estètica de l'obra, potser tot i, a vegades, als personatges matei- adequada per a una personalitat artística plegat no tindria més mèrit que el de xos. Aleshores, si, com sembla, el que tan rica com la seva. • . la pura cabriola. «Per a nosaltres pretenia era un apropament de la re- ~diu Tàbano- fer un clàssic és flexió política continguda en «Mac- de la cançó i la música popular. Per- donar-li una lectura moderna i no fer beth», Un tal Macbeth es queda a mig què 4.02.42 ha estat molt més que un arqueologia (...); el que mostrem no és camí. seguit de recitals de cançó més o una paràbola: és una realitat». 1 conti- menys clàssics o convencionals. En nuem, encara, amb una altra explica- definitiva, potser no sigui gens exage- ció de Tàbano: «Hem elegit el món de rat d'afirmar que precisament amb la màfia' perquè hi hem vist unes cla- 4.02.42 l'Ovidi Montllor ha sabut tro- res connotacions, però també haurien (1) Un tal Macbeth. Una dramatúrgia de Tà- bar la fórmula adequada per a una bano a partir de Shakespeare. Direcció: Guiller- Pogut triar, per exemple, el món dels mo Heras i Caria Matteini. (Sala Villarroel, 11- personalitat artística tan rica com la ministeris». 4-80.) seva, una personalitat que transcen-

39 deix l'esquematisme de la fórmula 4.02.42 una sorpresa francament in- tradicional del cantautor, perquè 10- teressant i positiva per a tothom. Religió vidi Montllor no és únicament un can- Al llarg de l'espectacle, l'Ovidi tant que canta les seves pròpies can- Montllor hi presentà cançons,i poe- çons, sinó que a la vegada és un au- mes d'una diversitat extraordinària, Catalunya 4| tèntic intèrpret, un actor que sap in- tant pel que fa a estil com respecte a terpretar indistintament obres pròpies la temàtica. Poemeà de Celso Emilio no «passa» "'?~ i alienes, tant cantant-les com Ferreiro, César Vallejo, Pere Quart, recitant-les. Vicent Andrés i Estellés, Miquel Martí encara 4 Allò que més exactament pot defi- i Pol, François Villon, Gabriel Aresti, nir i qualificar 4.02.42 és el rigor. Nazim Himket, Blas de Otero, Joan Perquè és mercès al rigor que l'Ovidi Brossa, Paul Eluard i Joan SalvatgPa- de tot i Montllor ha sabut bastir tot un espec- passeit, interpretats els uns com a tals JOSEP BIGORDÀ t tacle exemplar, que no és un recital poemes amb il·lustracions musicals i Sortosament, aquesta setmana} convencional, però que tampoc deixa altres com a cançons pròpiament di- hom ha pogut constatar que Catalun* de ser-ho, i en el qual hom assisteix a tes, i també cançons de l'autoria ex- ya no ha «passat» de dues festes que una successió molt intel·ligent de can- clusiva del cantautor alcoià, confegi- formen part de les seves arrels i de la çons i de poemes, presentats en una ren un programa en el qual el rigor seva història. La festa de sant Jordi i mescla d'allò més interessant i de ma- s'imposà amb la seva major contun- la festa de la Mare de Déu de Montse- nera pràcticament ininterrompuda, a dència, amb aquella força que en sol rrat, amb la seva significació religiosa penes amb un breu descans i quasi ésser la contundència de la intel·ligèn- i amb les seves connotacions seculars, sense donar temps per aplaudir. Això, cia professional i de la sensibilitat configuren una part del nostre ésser unit al gran interès d'un treball d'in- artística, dues qualitats que l'Ovidi col·lectiu. I Catalunya no n'ha «pas- terpretació musical eficacíssim i d'u- Montllor demostrà posseir com els sat». Sortosament. .-..•••) :iv na originalitat considerable —hi és grans intèrprets, en una línia molt Un poble com el nostre, que ha ben perceptible la personalitat artísti- pròxima als treballs més recents del anat sobrevivint coma poble amb una ca de Toti Soler, un dels nostres mú- seu tan admirat Léo Ferré, per bé que certa clandestinitat, enmig de culttK sics més intel·ligents i sensibles, el també amb ressonàncies derivades de res manllevades o imposades, es veu qual hi actuà junt amb Ma Amand l'inoblidable Jacques Brel i de Serge temptat més que cap altre a relliscar Yashu (Tete Matutano), Swami Reggiani, aquell gran actor francès per damunt de tot. Per això, sembla Amand Harida (Krupa Quinteros), que és, ell també, un excel·lent intèr- sovint un poble indiferent o mesell, Conrad Setó i Toni Xuclà—, féu de pret de cançons. • quan veu que s'esmicolen les tradi-

~~Encreuats núm. 56 JÓRDI FORTUNY~~

HORITZONTALS: 1. Pòquer de consonants. - 2. Tesi que ens 4 2. 40 41 explica un parent tot fent un incís. — 3. Al Carter ja li agradaria ser-ne president. — 3. Amb la de tauró se'n fa sopa. — 4. Sol interrompre la lectura en un viatge en tren. Flor de tèpals vermell fosc vellutats, al revés. Consonant. - 5. Lloc determi- nat on no s'hi pot estar assegut. Ferir un ocell de l'ala. — 6. Anaves a donar un vol, al revés. Nom d'una consonant. — 7. Són al casino. Dit del tic exactament igual a un altre. — 8. Consonant. Guanya tots els altres. Cal trencar-lo per obrir-lo, al revés. Pot assenyalar-ho la brúixola. - 9. El que manarà un bon estratega militar quan van mal dades. Consonant. Ini- ci d'una travessa. - 10. Dit de la cera que es fabrica a la con- ca del Ter. — 11. Mon pronominal. El teu.

VERTICALS: 1. Fòsfor. Es fa amb aigua, foc i alguna planta. - 2. Eviten Malalties. Consonant. - 3. Murmurar manifes- tant desgrat per no saber on dinar. - 4. Feies fora, al revés. Entre el sisè i l'àtic. - 5. Consonant. Repetit, si cau, no cau. SOLUCIÓ ALS ENCREUATS NÚM. 55 Fundà Roma. - 6. A l'entrada de Tarragona. Pot ser una bo- HORITZONTALS: 1. F. GL. - 2. Dolicocéfal. - 3. Nàiade. na raó per a casar-se, al revés. Principi d'Arquimedes. — 7. Llis. — 4. Emigrat. IMU. — 5. Te. Aa. Armar. — 6. inodleC. Tenen un castell vora la mar, molt a prop de Barcelona. A AcO. - 7. Actualitat. - 8. Ae. XIII. - 9. Redacta. - 10. Ca- l'Urgell n'hi una de ben grossa. Consonant. — 8. Feia servir ram. S. una cadira. Fa parella amb la novena. — 9. No hi ha cap po- VERTICALS: 1. D. A. - 2. Fonètic. - 3. Lamenta. C. - 4. III. lissó que en tingui. El concert per violí de Beethoven comença Ouera. - 5. Cagada. Er. — 6. ódralL. Da. — 7. Cea. Eixam. — amb un de ben gros. - 10. Vocal. El que es mereix un amic. 8. E. Tàctic. - 9. Fi. R. AIT. - 10. Galimaties. - 11. Llimac. - 11. Té el braç d'acer, per això treballa com a jornaler. - 12. Suro.

40 cions, o que esborren les seves festes, 0 que atempten contra la seva llengua 1 la seva cultura. No hi fa res que, per contrast, aquest poble ressuciti a vegades amb una singular vivesa festes i celebracions que ja semblaven ente- rrades; perquè, després, no resta mai la seguretat que l'any que vé les coses aniran de la mateixa manera... Penso que seria un xovinisme errat no voler reconèixer que la nostra societat catalana és d'aquelles que poden presentar un índex més alt de mobilitat, una pèrdua més indiferent del sentit històric i una manca més alarmant de les relacions humanes. Comparem, si més no, un any amb un altre, i ens adonarem de la tremenda fragilitat que manifesten les nostres arrels col·lectives. iNo és veritat, per exemple, que, tret de petites reaccions, de caire secular o de caire reli- Lluís Utrilla: acció tàctil a Eina, novembre 1972 giós, el poble ha anat acceptant, com si res no hagués passat, la supressió la seva efïcacíssima gestió com a or- de les festes de Tots Sants, del Dyous Art ganitzador d'una gran quantitat de Sant, del Corpus...? I que consti que manifestacions de tots els seus com- no vull veure pas en aquestes festes panys de recerca a la Sala de l'Asso- un significat exclusivament religiós. ciació de Personal de la Caixa acom- Hi ha quelcom més que afecta de fet Cròniques panyada de publicacions molt origi- la nostra pròpia vida col·lectiva. de nals, del mateix caràcter. ~ ; Hom troba que és necessària una Aquets fets situen l'autor en un ob- política que treballi a fons pel mante- servatori privilegiat per a obtenir una niment de les nostres pròpies arrels. I l'era panoràmica, alhora extensa i detalla- el mateix val a dir de les «polítiques» da de tot allò que va ésser el movi- pastorals que haurien de seguir les co- conceptual ment que, d'una manera sintètica, munitats creients que, avui, enamora- anomenem Conceptualisme. des o resignades davant el «petit ra- MARIA JOSEP COBOMINAS mat», no s'adonen, pel que sembla, Fruit d'aquest coneixement i de la que el nombre petit no té res a veure seva vocació literària, és el llibre que amb la invocació de mecanismes de L'aparició del llibre Cròniques de ens ocupa, text que participa al ma- defensa individual o de mesures de l'era conceptual, de Lluís Utrilla pu- teix temps del caràcter d'una mena protecció d'una experiència més o blicat per edicions Robrenyo, presen- d'Història del moviment artístic cata- menys aburgesada, i abandonen el tat amb gràcia per Terenci Moix a là més creatiu dels anys 70 i d'una projecte d'un poble -petit o gran, què Galeria Eude, és un petit gran esdeve- composició narrativa atractiva, pinto- hi fa- que necessita de la voluntat i niment per a la vida artística de Bar- resca, sovint francament divertida, i de les tradicions, tot alhora. No pot celona. v sempre amb molta grapa. ésser una Església sense els records col·lectius del seu poble, com si re- Lluís Utrilla és conegut per les seves activitats literàries, particular- El fil de l'obra comença allí on va colzés només sobre la llibertat dels in- iniciar-se el moviment dels mitjans al- dividus, sense cap tradició normativa. ment per la novel·la, Una lloia de Marbre negre, publicada el 1974, pe- ternatius, amb els anomenats «primer No hi ha res que pugui substituir Granollers» i «segon Granollers». Amb els símbols i les tradicions del poble. rò en els cercles més vius de l'art de recerca, és conegut bàsicament per un brillant artifici literari l'autor salta És per tot això que hom celebra que tot seguit a una molt significativa les festes de sant Jordi i de la Mare de les seves creacions amb mitjans alternatius, relacionades amb el període anècdota titulada «la rica estudiant» Déu de Montserrat trobin encara un que, segons males llengües, té per co- ressò en el poble. Vol dir que Catalun- de l'art Conceptual, especialment des de la seva interessant participació en protagonista el nostre amic Ferran ya no «passa» de totes les seves arrels. Garcia Sevilla. Aquest contrapunt dó- Amb tot, mirar cara a cara aquest po- un environament a l'exposició d'Art Jove de Granollers, de 1971, fins la na estil a la totalitat del llibre, que ble, que per la seva «rauxa», o per les permet que el fem servir com a ma- agressions rebudes, o per la febre dels seva participació en activitats Con- ceptuals del 1975. nual de consulta o recordatori de to- esnobismes, o pel que sigui..., sembla tes les variades manifestacions de l'è- sovint entusiasmat per la seva desme- Fer un altre aspecte, Lluís Utrilla és poca, a Barcelona, L'Hospitalet, Ma- niòria, pot ésser un bon remei. també conegut en el món de l'art, per taró, Sabadell, Igualada, Terrassa,

41 Banyoles i àdhuc les activitats dels jo- També té un cert encant de xafar- va representar, entre 1973 i el 1975* ves catalans a la Documenta de Kas- • deria la referència a manifestacions l'Institut Alemany de Barcelona a les- sel i malgrat tot, l'autor no abandona que van ésser molt conflictives, com hores dirigit pel doctor Hebel, tant mai els collages narratius que mante- la Tra 73 del Col·legi d'Arquitectes en com a llcc d'intercanvi d'idees i de re- nen el curiós ritme d'aquest llibre ori- la qual l'enfrontament va ésser pro- collida d'informació, com a entitat ginal. duït per la paradoxa que existís un promotora de manifestacions d'artis ün dels aspectes més interessants i comitè de selecció allí on precisament tes estrangers a Barcelona. que només és fàcil en un llibre com calia estimular la llibertat creativa aquest, és la presència, repetides ve- encara que representi un àmbit parti- A l'epíleg de l'obra, Lluís Utrilla ens gades, de comentaris dels artistes so- cular i diferent del de les manifesta- dóna una petita meditació sobre la si- bre els crítics. Estem acostumats a cions autotitulades conceptuals. El lli- tuació actual de Ja recerca artística que només tinguin la paraula els crí- bre s'interessa per la successió d'acti- en un moment en el qual han estat tics i que aquests parlin alegrement vitats de l'escola EINA, dirigida per dissoltes les agrupacions i les preses dels artistes, tal com els dóna la gana. Ràfols Casamada i Xavier Olivé amb de contacte i sembla que hi hagi un Estem acostumats també, al silenci esdeveniments tan singulars com la moment de desorientació o de calma. dels artistes (excepte en Tàpies). Ja tramesa postal (col·lecció de missat- era hora d'escoltar els artistes i veure ges enviats per correu). «L'entorn de L'autor fa seva una cita sobre el com mesuren els crítics. l'arbre» basat en la llibertat de cada caràcter dubitatiu d'aquest moment artista per transformar l'arbre que li quan diu: «Estan encaminats els que Per cert que l'autor, quan ho fa pel demanen el carril ciclista? o ho està seu compte, ho fa d'una manera molt tocava dins del jardí d'EINA, cosa que va donar una gran varietat de plante- Quicu Sabater quan diu que és l'hora aguda que, fins i tot quan amaga els de vendre's la bicicleta?»... noms, realitza uns retrats molt verí- jaments. dics que són immediatament recone- Com a final de tota aquesta Histò- Lluís Utrilla ens fa un gran servei guts. .. ria hi ha una referència al paper que amb aquest llibre. ».

~~La paella pel mànec~~

~~La cuina de l'àvia~~

Entre les novetats que Edicions La Magrana presen- a l'americana, entrecot a la bordelesa... Cap d'aquests tava pel Sant Jordi d'enguany, n'hi havia una que, en plats no ofereix complicacions excessives i en canvi, és rigor, no ho era, de novetat, sinó que es tractava de la una invitació a l'aventura culinària. segona edició d'un llibre que, sorprenentment, havia assolit en la seva publicació un èxit extraordinari. Ens re- Parlem, per exemple, de l'entrecot a la bordelesa. ferim a «La cuina de l'àvia». Per a fer-lo, només cal tenir els bistecs ben nets, i fregir-los amb una cullerada de llard. Fet això, se'ls deixa separats en una plàtera. «La cuina de l'àvia» conegué una primera edició de tres mil exemplars, i després de tenir un notable èxit de crí- Aleshores, es tallen ben fines sis escalunyes, planta tica i de mantenir-se durant setmanes a la relació de lli- semblant a la ceba, i es posen a la cassola quan s'haurà bres més venuts que publica «La Vanguardia», s'esgotà. fos una unça i mitja de mantega prèviament escalfada Per això «La Magrana», que encetava amb aquest llibre allà mateix. Quan les escalunyes estiguin ben daurades, la col·lecció «Pèl i Ploma», decidí de fer-ne una segona s'hi afegeix una pasta feta amb sis anxoves picades al edició, d'aproximadament el mateix nombre d'exem- morter. S'hi posa després una mica d'aigua que teníem plars, i que ha arribat a les llibreries amb motiu de Sant a la paella on s'ha fregit la carn, després d'haver-hi tret Jordi. el greix. Això constitueix bàsicament la salsa que caldrà afegir als bistecs. «La cuina de l'àvia» no és cap invent de receptes. Es Ultra l'interès gastronòmic, cal esmentar també les tracta d'un receptari autèntic, pertanyent a una àvia delicioses il·lustracions amb què Francesc Artigau barcelonina de primeries de segle. Ha tingut cura de l'e- acompanya aquelles receptes curosament col.lecciona- dició Llorenç Torrado, i ens ofereix tot un seguit de va- des per una àvia anònima. Recordem que Francesc Ar- riadíssimes receptes de cuina senzilla, popular i, com és tigau fou un dels personatges que passà per aquesta de suposar, de resultats deliciosos per a tot el que esti- secció (L'HORA, número 30). mi el plaer d'entretenir-se a la cuina. Hi trobem, per exemple, carxofes farcides, ous a la margueritte, arròs CONXITA SOCIAS

~~42 Esports EXPOSICIÓ JULI GONZALEZ Una ESCULTURES I DIBUIXOS certa ABRIL - MAIQ renaixença esportiva~~

~~ENRIC BAftERES ..~~

Fa unes setmanes, arran de comen- tar les possibilitats, que em semblen remotes per ara, de restaurar la selec- ció catalana de futbol, deia que exis- teixen altres esports, amb molta més base i arrelament a Catalunya que havien de prendre la davantera a aquesta iniciativa. Doncs bé, la selecció catalana de bàsquet ha començat a ca- minar i en els últims dies ja s'han pro- MontMmK orktont íWJ-42) duït partits internacionals de caràcter amistós enfront d'Euskadi. És un bon símptoma que l'esport català va ad- Sala Municipal d'Exposicions quirint l'autonomia que tant necessita per a desenvolupar-se plenament. Antic Hospital de la Santa Creu De moment, els partits que jugui la Hoipiíal, 56 - BARCELONA selecció catalana de bàsquet estaran presidits per un clima de fervor nacionalista i àdhuc independentista. No és Entrada lliure i estrany que es produeixi una polititza- ció anormal en aquests partits perquè Horari: Feiners: d*11 a 14 I de 18 a tes 21 hores. l'equip nacional de bàsquet ha adqui- Diumenges I festius: d'11 a 14 hores. \ rit un cert caràcter de símbol. A mi, Visites col·lectives amb comentaris; com a tots els qui vivim l'esport des Feiners; d'li a 13 I de 18 a les 10 hores. , de prop, no em plau massa que es po- Informació I coordinació de les visites a la Sala Municipal d'Exposi- lititzin els esdeveniments esportius dons. Tel. 2427171 o a la Unitat Operativa de Museus. Tet. 318 9138. perquè és el camí més curt per a convertir-los en manifestacions folklò- riques, patriòtiques o subculturals Fundación Juan March amb un esperit aliè al que ha de tenir l'esport. Si tenir una selecció catalana de qualsevol disciplina esportiva és un pas més cap a la normalització defini- Caixa d'Estalvis de Barcelona tiva d'aquest país, la normalització total haurà arribat quan els partits d'a- questes seleccions no serveixin de Pretext més que per a gaudir del fet Ajuntament de Barcelona esportiu en sí, sense necessitat d'afegir-hi un valor polític addicional.

43 Amb això, i em sap greu que la re- creiem haver recuperat amb la resti- nostre país, en col·laboració amb flexió m'hagi sortit tan llarga, no vull tució de les nostres institucions. ajuntaments i altres institucions de- dir tampoc que em resisteixi a adme- És força optimista el panorama es- mocràtiques. En aquests nomenta, tre els lligams que fan pràcticament portiu català d'aquests moments per- d'aquelles eleccions que en general fo- inseparable la política de l'esport. £1 què els ajuntaments democràtics, so- ren tan criticades i el caràcter demo- contenciós internacional que s'està bretot aquells que estan regits per ho- cràtic de les quals presentava tants debatent sobre els Jocs Olímpics de mes d'esquerra, han donat un notable punts obscurs, han sorgit bons presi- Moscou, amenaçats per unes raons impuls a la promoció de l'esport popu- dents i ara es pot dir que en bàsquet, d'indole exclusivament política, és un lar, si bé encara és prematur parlar atletisme, natació, esquí, tenis i algun fet prou evident i actual com per ad- de resultats i fóra inoportú caure en altre esport, Catalunya està portant a metre que l'esport no és un fet aïllat, triomfalismes. També és encoratjador terme una tasca progressista que asèptic i hermafrodític que pugui viu- el fet que, finalment, l'esport a Cata- aviat donarà bons fruits. re i desenvolupar-se d'esquena a la lunya tindrà entitat pròpia a través de De moment, la selecció catalana de societat en la qual viu. El que volia la Direcció General de l'Esport i el bàsquet és la punta més visible d'a- dir, a propòsit de la probable polititza- Lleure que quedarà inclosa en la Con- quest iceberg que d'aquí a pocs anys ció ambiental dels partits que celebrin selleria de Cultura. haurà surat totalment malgrat que, a les seleccions nacionals catalanes, és I no hem de silenciar el paper que la part submergida, encara hi ha al- que existeix el perill de algunes federacions catalanes, mal- guns «fatxes» —enteneu-hi presidents «desesportitzar-les» per a convertir-les grat l'handicap que representa la de- de federacions catalanes- que volen en símbols de quelcom que, avui per pendència de Madrid, estan portant a continuar arrossegant l'esport català avui, la majoria dels catalans ja terme quant al resorgir esportiu del cap al fons. ,i

~~44 Venda per mili moto Bultaco Me- tralla GTS nova (4.000 km.). Preu 125.000 ptes. Comptat. STOP L'HO- OFERTES COMPRES RA. Ref. 41. DEMANDES~~

PROFESSOR-Intendent Mercantil, amb Compro tots els discos de BOBI La- Grandiosa torre tipus xalet. Zona Pont •xparíència en empresa industrial, s'o- poette, cantant francès ja mort i mes- de Vallcarca. Superfície parcel·la 510 fireix per a càrrec de responsabilitat tre d'en G. BRASSENS, Escriviu STOP Per a botiga de mobles necessitem in administració I comptabilitat. Es- L'HORA. Ref. 88 indicant adreça o te- m2. edifici 1.000 m2. Façana a 2 ca- professionel emb experiència i capaç criviu a STOP L'HORA. Rei. 83. lèfon. Contestaré tothom. rrers. 3 plantes més soterrani. Garat- de responsabilitzar-se del negoci i sis ge. Jardí ampli amb piscina. Aire empleats. L'establiment és ubicat a acondicionat. Parquet. Preu 16 m. Barcelona capital. Envieu currículum vitae a STOP L'HORA Ref. 98 (reserva Sense soterren!, 13 m. Condicions e NOIA 20 anys s'ofereix per a qualse- sbsoluta). vol treball que estigui en contacte convenir. Informació o visites. T. amb infants i Puericultura. Teresa T. 213 57 08 matins, Sra. Núria. 318 93 81 STOP L'HORA. Ref. 81. STOP L'HORA. Ref. 91. ' •

A Cornellà venc o llogo local com- Noia 18 anys per consulta metge o post per tenda (60 m1.) i sòtan similar només matins (Batxillerat BUP (450 m2.) zona cèntrica cA Eduardo i COU). Sou e convenir. Truqueu de 9 Gibert junt Eduardo Clavi Trucar T. i 12 24945 38 Núria o escriviu a 377 0138 o escriviu STOP L'HORA. STOP L'HORA. Ref. 49. Ref. 48.

~~Estudiant nivell universitari 3er d'In- dustrials i Llicenciat en Filosofia i Ue- tret, fen classes particulars «TEGB i i ea"eraa»aaM BUP. Escriviu STOP L'HORA Ref. 71.~~

Telefonista amb experiència s'ofereix. Sou a convenir. Truqueu 3111698 Maria o escriviu a STOP I L'HORA L'HORARef. 96. iw LLOGUERS PE7773? ANUNCIS Llogaria masia (en bon estat). No més Grafista amb 7 anys d'experiència L'HORA DE CATALUNYA ha oraat aquaata nova eeccló da patits de 10.000 ptes. Zones indicatives: El s'ofereix. T. 308 72 15 o escriviu a anuncis com a aarvai als nostras lectors, en el quai a'inciouan ofertes i Ripollès, El Bergadi, La Garrotxa, B demandes da treball, compres i vendes intercanvis, etc. Las ofertes 1 Montseny, etc. Escriure a STOP L'Ho- STOP L'HORA. Ref. 58. demandes de traball aaran gratuïtes i podran gaudir d'un espai an oada cas. En els altres casos al preu serè da trea-oantea (300) pessetes per ra. Ref. 82 o telefonar al 246 39 59 espai, tn eia anuncis ni aniran forçosament el n,° de tetf. o de referència de l'anunciant, S'ofereix noia 18 anys per a guar- NO ES MANTINDRÀ CORRESPONDÈNCIA DE8 D'AQUESTA Pagaria fins 15.000 pessetes de llo- deria curs complert de puericultura REDACCIÓ sou a convenir. Truqueu a Elsa T. Las Insercions efectuades desde la nostra redacció aaran abonades al iguer mensual pis zona Eixampla. Escriviu • STOP L'HORA. Ref. 37. 33431 69 tot el dia o escriviu STOP comptat, las insercions fataa per correu aniran acompanyades per taló o la L'HORA. Ref. 50. quantitat da pessetes en segella da correus.

S'ofereix noi 18 anys amb coneixe- Urt nou metall cromat Puja i baixa ments català escrit per a administra- accionat pels peus. Vendria per. 8.000 tiu. També altres feines que calgui ca- ptei. Sn. Uumi.T1220 53 70

Llicenciada en Psicologia amb expe- Menorca. CAP D'EN FONT. Venc par- Es ven parcel·la 18.000 ptms2 a cel·la 740 m2, llum i aigua a 100 Esplugues de Llobregat preu a conve- riència professional en Escolar i Clíni- metres mar i al costat de Binibeca. ca carca feina per a completar jornada Telefoneu al 254 34 02. STOP L'HORA. nir. T. Sr. Torres 3713819. STOP L'- HORA. Ref. 45. (tscole o compartir despatx amb al- Ref. 93. O/VERSOS tres professionals) Telèf. 38900 58 o STOP L'HORA Ref. 74. Venc fotocopiadora Canon 5.000 amb dos anys garantia (valor wig. Venc 2 butaques tspisades en bon es- 750.000 ptw.) per 500.000 ptes.. tat. Molt bé de preu. T. 21105 55. pagament a convenir. T. 217 0818. STOP L'HORA. Ref. núm. 79. Centre de rajatió social i matrimo- Domènec Nebot Rsf. 54. nial per a persones soles i separades. Fotògraf de 22 anys amb equip i Cerqui la seva parella. Màxima serio- cotxe, actualment sense feina, s'ofe- r sitat Carrer Ecuador núm. 53, entre- *i.x per el que sigui, no importa si cal sol 4* B-29 T. 3224552. STOP L'- w desplaçaments. Truqueu els ma- Venda estufa Butathermlx. mod. 316 HORA Ref. 100. . tins, tel. 7513118 o escriviu e • OS, gran. quasi nova, per 10.000 STOP L'HORA Ref. 89. ptes. Tl. 803 60 38 o escriviu a STOP L'HORA Ref. 85.

45 Criatures! ELS PREUS DEL BAR DEL PARLAMENT D'escàndol, i no d'altra cosa, cal qualificar els preus que hauran de pagar els parlamentaris per a prendre alguna cosa al bar del Parlament de Catalunya. Mireu si no un exemple: un brioix amb pernil dolç i un ta- llat costen ni més ni menys que 135 pessetes! Tenint en compte que el preu habitual d'aquests articles a qualsevol bar normalet de Barcelona és d'unes 90 pessetes, cal pensar que o bé el propietari del bar del Parla- ment es pensa que el sou dels diputats és altíssim o bé que pensa fer el negoci del segle a costa de les butxa- ques parlamentàries. Clar que es pot trobar que Ses Sen- yories decideixin no gastar-hi gaires diners i a la llarga, no es faci d'or.

MÉS SOBRE EL PARLAMENT I LA PREMSA . A la reunió que tingué lloc el proppassat dia 24 d'abril de la Jun- ta de Portaveus del Parlament de Catalunya,: el portaveu de torn d'Esquerra Republicana — cal saber que aquest partit, de moment, adju- dica el càrrec per rotació— es des- penjà amb una insòlita proposta: que les Comissions futures del Par- lament funcionessin a porta tancada i. no s'hi permetés l'entrada als periodistes. Afortunadament, la posició del representant d'ERC -posició personal i no de partit, segons deia posteriorment el senyor Fornas no fou acceptada per la resta de portaveus parlamentaris, i els informadors acreditats tindran entrada lliure a les Comisions. I és que si no, entre això i les es- casses credencials repartides, ja em BARRERA I ELS FOTÒGRAFS direu com ens informarien! . .!'" Fent ús de l'autoritat que li és conferida segons la legislació Heribert Barrera, president del Parlament de Catalunya, ha iniciat el seu mandat amb la decisió dràstica de no permetre que els fotògrafs de premsa campin per les seves en l'hemicicle, retratant Ses Senyories en els moments més insospitats. A partir d'ara, s'hauran de col·locar en un parell de llocs prèviament assenyalats, al darrera d'unes columnes, amb la qual cosa la qualitat de la informació gràfica d'aquest primer Parlament es veurà força minvada. Entre altres coses, tampoc no podrem veure novament els col·legues fotògrafs fent equilibris com Víctor, aparegut en aquesta secció fa poc. Malgrat aquesta defensa de llur integritat física, no creiem que els fotò- grafs de premsa estiguin gaire contents amb la decisió del president Barre- ra.

~~46 ESTER AGUADO~~

AIXÍ QUE NO ÉS EL FILL GASTRÒNOM, D'ISMAEL EH? PITARCH En un recent número de L'HORA, el qui serà possiblement president de El professor Ismael Pitarch ha la Diputació de Barcelona, Francesc estat i és un dels millors espècia-. Martí i Jusmet, acabava l'entrevista listes en l'estudi de l'Estatut d'Au- que li feia el nostre col·laborador tonomia de Catalunya. I precisa- Joan Cata negant que ell fos cap gas- ment, Ismael Pitarch fou pare tònom, «a mi m'agrada el menjar po- d'un nen el mateix dia que tenia pular, gens complicat, per tant no lloc la sessió inaugural del Parla- se'm pot considerar gastrònom en el sentit estricte de la paraula»; ment de Catalunya, el proppassat deu d'abril. Potser no sigui en el sentit estricte, no ho volem afirmar, però fonts dig- Malgrat que la data és prou his- nes de tot crèdit ens han assegurat tòrica, malgrat que el nou presi- •que Francesc Martí és membre des- dent elegit ja és Jordi Pujol, tacat de l'anomenada «tendència i malgrat que és molt propera gastronòmica» del Partit dels Socia- listes de Catalunya, formada pels la festa de Sant Jordi, Ismael Pi- màxims amants de la cuina d'aquest tarch ens ha desmentit rotunda- partit. I per si calen més proves, la ment que pensi posar-li Jordi a l'- fotografia palesa els resultats d'a- hereu. questa afecció de Martí.

~~Porta dels bergants RAMON BARNILS El nostre Jordi duu un roc a la faixa~~

A Madrid, que són més espavilats, i res més, que la de negociació. En tenen d'altres per etzibar, però ni ells punyeta -per això Henry Kissinger fa temps que diu no ho poden tenir tot. que Espanya és un cas perdut—, l'endemà de la victòria Aquesta, no. Si ells amenacen la Banóa amb el Ban- de Jordi Pujol van insinuar, entre la satisfacció i l'ame- co, Pujol pot fer amenaçar el Banco amb el Bank. naça, que el Govern espanyol el tenia agafat per la bos- Ve-li aquí. La jugada ja se la sap bé, el nostre Jordi. sa: Banca Catalana, com tots els bancs, depèn del Ban- Quan Anton Canellas, de la UCD a Catalunya, feia el co de Espana en tot i per tot. Si, un cop president de la ronso a l'hora d'ajudar Pujol a pujar a la trona, Pujol Generalitat, Pujol no fa bondat, Madrid usa el Banco de va dir, i es va publicar: «M'és igual. Parlaré directa- Espaiia contra Banca Catalana. ment amb Madrid». I s'acabà la ronseria. En innecessària coincidència, els oposats a Pujol de Pujol doncs podria parlar directament amb Manhat- per aquí han dit, si no escrit, exactament el mateix: que tan. El seu — Üur, exactament- home es diu Tanne- Pujol haurà d'agafar el que li donin —res, com ja se bauer. Issac o Àngel, i potser amb una ena en comptes sap— si no vol que li prenguin el que té— la Banca Ca- de dues. talana. Dispensin la imprecisió: un dels errors de Jordi Pujol ha estat de voler amagar sempre a l'opinió pública, i Molt bé, és una manera de veure-ho. N'hi ha d'altres. fins i tot a la privada, les característiques i la mateixa Per exemple aquesta: que, considerant les estretes rela- existència d'aquesta relació. 4 cions que des del seu bell naixement lliguen Banca Ca- Per què? Al cap i a la fi, a l'hora d'exiliar-nos tots, talana amb el Chase Manhattan Bank, dels Rockefeller, especialment els de l'esquerra decent, tiraríem abans dels Estats Units, faran molt rebé els funcionaris de l'àrea del dòlar —USA, Europa Occidental, Grècia, Gran Madrid de fer molta bondat quan Jordi Pujol vagi a Bretanya, Marroc, el Pacífic- que no la del ruble veure què tenim avui per comprar i vendre. La bondat -URSS, Txecoslovàquia, Cuba, Vietnam, Afganistan-, consistirà a deixar Banca Catalana on és, sigui ben o seguint l'exemple dels nostres antecessors. ^al situada, i el Banco de Espaiia on ha estat sempre, i Perquè la mort a cops de dòlar és més lenta, i mentre oblidar-se de les cosses econòmiques per sota la taula hi ha vida hi ha esperança.

~~47 Lleure lliure~~

~~NOM I COGNOMS~~

ADREÇA CIUTAT DTE. PROVÍNCIA Ross i Demelza reconcüiats del tot (dilluns). PAÍS amb trio i orquestra (Pompeia, Desitjo subscriure'm a L'HORA per un any. DILLUNS, 28 20.30 hores). Al Palau, a les 21 L'import de la subscripció el faré efectiu mitjan- hores, el Cor d'Homes Bayer» çant: Uerdingen, dirigit per Hans* Tenim fira a Piera i a Sort; Jürg Bòckeler Interpreta Tele- • Taló bancari adjunt a Piera, a més, és festa major. mann, Schubert i Schumann, • Domiciliació bancària Conferència: Sobre «La in- entre altres. D Efectiu tegració d'Espanya en el món TV: Avui tenim a «Gran tea- capitalista», a càrrec d'August tre» l'obra de Santiago Ruslflol D Gir postal Puncernau. Té lloc al CIDOB- «L'alegria que passa». Dirigeix a de de TM (Llúrla. 125, 1er, 20 hors). Antoni Chic i interpreten Ra- Signatura Art: A La Pinacoteca s'aca- fael Anglada, Josep M. Angt- ba l'exposició d'olis de Joan lat i Isabel Mestre. Comença Palau (Passeig de Gràcia, 34) i un nou «Grandes relatos», basat PREUS D'UNA SUBSCRIPCIÓ PER UN ANY a la Sala Rovira, la d'olis, dien la novel·la de Jané Austen buixos, aiguades i escultures de (47 números) «Orgullo y prejuicio». Dirigeix Sidrach (Rbla. Catalunya, 62). Fay Weldon i en són intèrprets Estat espanyol 3.300 ptes. Música: Rose Marie Ca- Europa 4.400 ptes. bestany interpreta al piano obres de Brahms, Bartock, Amèrica i resta del món 5.000 ptes. Xenakis, Guinjoan i Messiaen (Institut Francès, 19.30 hores). DOMICILIACIÓ BANCÀRIA TV: Avui s'acabaran les des- gràcies de la família Poldark. A Senyors, els agrairé que amb càrrec al meu «A fondo», el personatge és compte/llibreta, atenguin el rebut que anual- l'escriptor Aquilino Duque. ment els presentarà L'HORA, S. A., pel pagament de la meva subscripció a L'HORA DE CA- TALUNYA. DIMARTS, 29 BANC/CAIXA AGÈNCIA Hi ha fira a Castelló NUM. COMPTE/LLIBRETA d'Empúries I a Manlleu, i festa major a Odena, Portella, Frei- TITULAR xens i Sant Gen fs de Vilassar. DATA .../ Conferència: Dintre la cam- Signatura panya d'educació sanitària en- Plàcido Domingo, Desgrietut degada a L'Hospitalet, per tManon Lescaut» (dimarts). Un cop omplert l'A.V. Sanfeliu. el tema és avui enviar-ho a «Prevenció del càncer en la Moray Watson i Prisall» L'HORA DE CATALUNYA dona». (Aula de Cultura, Miral- Morgan. A la segona, l'òpera Arlbau, 80, àtic, 1.* ta, 31,19,30 ho'res.) «Manon Lescaut», de Glaco- BARCELONA-36 Música: P. Robert de la Ri- mo Puccini, amb Plàcido Do- ba dóna un concert d'orgue, mingo (21 hores).

~~48 CONXITA SOCIAS~~

Al local de Donna (Rbla. Cata- també n'és intèrpret i es tracta DIMECRES; 30 lunya 101) conferència sobre també d'una comèdia. «L'expressió corporal, mitjà de comunicació» a càrrec de Hi ha festa major avuf a La M." Rosa Pulgvert (11.30 ho- Palma de Cervelló. res).'- ''' ":" •• . • ; ; /' DISSABTE; 3" Musicar Al Conservatori CIDOB-TM: Nova conferèn- se'ns ofereix una selecció de cia d'August Puncernau, avui Tenim fira a" Agramunt, Fi- «El barberillo de Lavapié» sobre «La indústria de la Cul- gueres, Prats de Lluçanès, (Bruc, 112. 21 hores). El Cor tura» (üúria, 125, 20 hores). Salomó, Vic i Vilaller. A Salo- de RTVE dirigit per Pascual .-.,- Cinema: A l'Ateneu Sempre mó i Vilaller, a més, és festa Ortega interpreta Mendela- Avant, Oriol Martorell presen- sohn, Schumann, Espià, ta el film «La flauta màgica» major, com a Anglesola, Cabra del Camp, Cabrils, Figueres, Montsalvatge, entre altres (Pa- d'Ingmar Bergman, sobre l'o- Salardú i Santa Maria de Mi- lau, 20 hores). A l'Aliança del bra de Mozart (Riego, 28, ralles. . -,-,-• •, -. i -r Poble Nou, a les 21 hores, el 21,30 hores). Quartet Sonor interpreta TV: Tornem a tenir l'humor Art: A ia Galeria Attica (PI. Haydn, Brotons i Boccherinl. d'Eugeni i, més tard, el Museu Villa de Madrid, 5) es clou l'ex- Comarcal de Manresa» a «Ela posició de ceràmiques de Mag- També tenim música al Li- da . Martfn-Coll. I a Foga-2 ceu, on avui i els dies 2, 3 i 4 Museus». A «Cine eapaAol» Tete Montoliu a Musical Express tenim «El balcón de la luna» (Pàrroc Ubach, 29) també s'a- de maig actua el Ballet Théfi- (dimecres). caba la de pintures de Girona! tre Français de Nancy (21.30 de Luis Saslavsky, amb Lola Flores i Carmen Sevilla. A la la Garrotxa de Maurici Valls- hores). A la mateixa hora, al Olot, Parets, Peratallada. quer i Ramon M. Carrera. : Museu Rocamora, el Trio segona cadena, «Musical Ex- press» ens ofereix l'actuació de Rasquera I Sant Feliu Sasse- TV: A la tarda podeu veure Joan Altisent interpreta obres rra. I festa major a Premià da «La aventures de Huck Flnn», de Gasull i Amargós. Tete Montoliu, Música Urba- na i Jazzmin. Dalt, Rocafort, Sant Miquel de Michael Curtiz, amb Tony En un altre aspecte, al Palau de la Vall i Sant Quinti de Randall, Neville Brand, Andy Blaugrana 2 hi ha l'actuació Mediona. Devine i John Carradine. A la d'un cantant de rock en l'estil Art: Fins avui teniu temps nit, un dels últims films de de The Police, Joe Jackson. de veure a la Galeria, Kreisler John Ford, «Siete mujeres», Oon-na: Avui finalment té (València, 249) les pintures de amb Anne Bancroft, Margaret lloc el cabaret literari «Dolça. DIJOUS, 1 Ricard Serra i les escultures de Leighton i Flora Robson. El te- poupés de sal», amb música Ferran Ventura. ma de La Clave es «El futur de de Mercè Torrent i direcció i TV: «Les nostres coses» ens la humanitat» amb el film textos de Santiago Sans (Cova Avui, festa del treball, hi ha parla avui de La vida barcelo- «Hasta que el destino nos al- del Drac, 7 tarda i 10.30 nit). fira a Berga, Hostalric, Isona, nina de Picasso». A la tarda hi cance», de Richard Fleischer, ha el liargmetratge «Agua azul, amb Charlton Heaton i Ed- muerte blanca», documental ward G. Robinson. ' , - AMÉS bril podeu contem- El seu bon treball de Petar Girríber sobre tau- plar a la Galeria ja és una garantia. rons. A la segona, «Encuentros A MÉS d'Art, carrer Bro- con las letras» arriba al progra- soli 4, els dibuixos ma número 200. Premis i olis de Joan Cinema Editorial Vos- Quitllet, del qual podeu veure'n una Trist panorama 9os, convoca el de novetats. Hi ha mostra. Art: A la Sala Parés (Petrlt- premi de poesia dues reposicions DIVENDRES, 2 xol, 5) s'acaba avui l'exposició catalana «Cara- importants. Una és Teatre « de pjntures de Josep Roca vel.la». Extensió «Tristana» de Luis Art: Es clouen dues exposi- Sastre. I a l'espai 8 de la Fun- mínima, 400 ver- Fins el 25 de Bunuel, ai Balmes, cions, una a ia Galeria Ninots dació Miró, «Fotografies de sos, presentats a maig, la Cuina de sempre interessant (Sardenya, 521-523) de dibui- Pla Janini», imatges de Cata- concurs per tripli- les Arts presenta a de reveure. L'altra xos de Pilar Teli. L'altra, a la lunya el primer terç d'aquest cat, inèdits, en ca- l'Institut del Teatre és la primera part Galeria 491 (Provença, 197), segle. ••-".-"-. • ' talà, mecanogra- l'espectacle d'arts del monumental : també de.dibuixos, de Xavier <•- TV: Torna a la tarda El hom- fiats a dos espais i paratreatrals «Cre- «Novecento» de a Grau. • . . • , : bre y la tierra», però cal desta- una cara. Hi ha ma d'il.lusions». Bernardo Berto- Don-na: Avui podeu anar a car a les 19.45 l'excel.lent film temps fins el 15 de lucci, traduït al l'inaugurat Teatre Regina, on a de • William Fraker «Monte setembre de 1980 • castellà. La fan- a tres quarts de vuit del vespre es Walsh». amb Lee Marvin i ' cal trametre-ho a . l'Arcàdia i al Calde- presenta l'espectacle poètic Jeanne Moreau. En la mateixa •Editorial Vosgos, rón. «Amb la clenxa ban partida ) linia innovadora del western, al Avda. Montserrat, Com a novetat, 8- Barcelona-24. un clavell vermell al trau», so- UHF ens ofereixen «Los cen- potser es pot reco- bre textos de Josep M.* de tauros», de Steve Inhat, amb Allà també us do- manar «Campo de naran més infor- Segarra recitats per Núria James Cobeurn i Lois Nettle- cebollas», de Wal- Candela i Josep Muntanyes. ton (21.30). Pel que fa a Estu- mació. ' ter Coblenz, inter- TV: El film d'avui del cicle dio 1, podreu veure la veterana pretat per John Sa- dedicat a Irene. Ounne és comèdia d'Edgar Neville «El Art vage i James Joan Quitllet a la «Apartamento de aortero», de baile», amb Maite Blasco i Des del 17 d'a- Galeria d'Art. Woods. Lowell Sherman, el qual Pablo Sanz.

~~49 Tot fent camí ISIDRE AMBRÒS~~

sals d'en Cervera (1.347 excepcional, car amb una Refugi «Font Ferrera» m.) i del mont Negrell miqueta de sort es poden (1.344 m.) així com de les observar exemplars de ca- impressionants barranca- pra hispànica, porc senglar Com ja hem dit altres ve- de la Federació d'Entitats des de la Tenalla. així com d'altres animals. gades, dins d'aquestes ma- Excursionistes de Catalun- És un indret, doncs, força teixes pàgines, el massís ya. El lloc on s'ha edificat atractiu i és ben segur que dels Forts de Beseit és una El refugi «Font Ferrera», l'esmentat refugi és un pa- mercès a aquest nou aixo- de les més grans belleses que ós com s'anomena, fa- ratge d'una gran abundor pluc serà força visitat per naturals de tot Catalunya. cilitarà, a partir d'ara, el botànica, amb extensos la gent àvida d'ampliar els De sempre els excursionis- coneixement més a fons de boscos de pi rojal i negral i seus coneixement envers la tes han sentit un gran afec- la regió, dels propers Tos- amb una riquesa zoològica fauna i flora catalana. te per les contrades més meridionals de Catalunya, per les comarques del Baix Ebre i el Montsià concretament, terres de gran contrast orogràfic. S'ha de dir però, que aquesta esmentada predilecció està molt re- lacionada amb un sol indret d'aquells encontorns; m'estic referint, una vegada més, als Ports. Doncs bé, en el racó sud- oest d'aquell massís, prop de les cingleres de la Fauf espectacular timba trans- versal que penetra a Caste- lló per ajuntar-se al riu del Salt i creuar la capçalera del de la Sénia, en concret en la partença de Rafalgarí, va ser inaugurat la setmana passada un nou aixopluc dels molts que componen la xarxa de refugis propietat Refugi de «Font Ferrera» •-u

~~COM S'HI VA? DADES DEL REFUGI DE «FONT FERRERA»~~

Es surt de Barcelona per l'autopista A-7 o bé per la Capacitat: 32 places, amb lliteres i matalassos. carretera nacional N-II, cap a Molins de Rei, una vega- £1 refugi és tancat, sense guarda. da allà es continua per la carretera nacional N-340, di- En té cura el Centre Excursionista Refalgarí (c/. Madrid, 6, recció Tarragona, tot passant per Vilafranca del Pene- 2n. La Sénia; Tarragona). dès i El Vendrell, fins arribar a Amposta, llavors cal se- Les claus del refugi es poden sol·licitar a la indicada entitat guir el viatge per carretera comarcal, primer cap a San- o bé al Comitè de Refugis de la FEEC (Rambla, 61, Barcelona- ta Bàrbara i després vers la Sénia, tot passant per la 2). Galera del Fia. De la Sénia, estant, cal continuar per te- Al refugi s'hi pot arribar bé des de la població de Fredes, ja rres de la província de Castelló, fins a Fredes, visitant que d'allí només hi ha cinc quilòmetres de bona pista forestal de pas el pantà d'Ulldecona. fins el Pinar Pla, on es pot deixar el cotxe. Després es conti- Distància, en quilòmetres, des de Barcelona: 246, nua a peu, durant una mitja horeta, pel Sender de Gran Reco- Altres combinacions: Es pot anar en tren, fins a Ull- rregut GR-7. decona, mitjançant tots els trens que travessen Barcelo- També és possible d'arribar-hi per diverses pistes forestals na en direcció les terres del País Valencià. Des d'Ullde- des de diferents llocs del massís «dels Forts de Beseit. En la cona, caldrà continuar el viatge amb taxi fins a la po- travessia del Caro a Fredes, per exemple, és gairebé lloc de blació de Fredes. pas obligat.

~~50 t GENERAL ' ÒPTICA~~

~~"()ptics abans que tot"~~

BARCELONA-PI. Calvo Sotelo, 10-Diagonal, 570-Av. Guipúscoa, 66-Manso, 3: Av. Meridiana, 374- Provença, 277- Rbla. Catalunya, 87- Sants, 109 L'HOSPITALET-Progrés, 48 - SABADELL-Rbla. Cabdill, 7 g^£&i BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ: En/Na Domicili Telèfon ~&~ Població -l'- Autoritza que siguin carregades al seu compte corrent o Llibreta d'estalvi || . si número de La Caixa/Banc . tr?: m Agència del carrer núm. r|r" Població —%*• SUBSCRIPCIÓ ANUAL D Barcelona. 8397 ptes. D Fora Barcelona 77^?