DOCSLIB.ORG

Play It Again, Artur O Per a Aquells Que Els Viuen Com a Períodes Parlamentaris

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Play It Again, Artur O Per a Aquells Que Els Viuen Com a Períodes Parlamentaris Editorial La Veu Un pas per davant Butlletí de Reagrupament Independentista L’arribada de les vacances d’estiu és una època que convida a fer balanç -especialment per a aquells que vivim els anys repartits en cursos escolars Play it again, Artur o per a aquells que els viuen com a períodes parlamentaris. El balanç El president de la Generalitat vol tornar a començar amb de com ens ha anat personalment l’eterna cançó de l’enfadós de regenerar Espanya per feina, família, amistats o salut, o el balanç, per a aquells que estem més preocupats per la política i les llibertats, de com ha anat tot plegat des d’un punt de vista polític. I, en aquest aspecte, ara que ha fet un any de la gran manifestació del 10 de juliol, he de dir que ha estat un any on els ciutadans col·lectivament han crescut i s’han fet sentir de moltes formes diferents a part de manifestar-se. Hem demostrat que, de forma pacífica, valenta i organitzada, es poden canviar les coses. El procés de les consultes per L’actual president de la Generalitat premi com a espanyol de l’any per la independència ha tingut un fort de Catalunya, Artur Mas, ha part d’un diari més que conservador impacte cívic i ha estat un èxit a aconseguit allò tan provincià i, espanyol. Barcelona i també el debat per la alhora, tan preuat a les nostres En el darrers temps, el mateix Jordi regeneració democràtica ha arribat al Pujol ha fet avinent que els seus contrades, que és fer una entrevista carrer, especialment entre els joves. al “The Wall Street Journal”. Allò esforços i, més important encara, els que fóra desitjable, que Catalunya seus objectius vers un encaix català Han estat a l’alçada, però, els tingués una presència habitual i en a Espanya no han reeixit, i que ens polítics catalans a totes aquestes positiu a la premsa internacional, ho trobem en un carreró sense sortida. manifestacions ciutadanes? Jo crec substituïm per una almoina, en forma Seguint les seves pròpies reflexions, que no. Continuen un pas per darrera no hi ha resposta a la situació d’entrevista molt de tant en tant. nostre i comportant-se de forma Tanmateix, em vull fixar en d’atzucac que viu Catalunya. Fins i tot, l’aspecte més degradant, des del meu després de tota la vida renegant de covarda. Volen que siguin els ciutadans punt de vista, per al nostre país que l’independentisme, ara almenys pot a Catalunya els que, de forma és, una vegada més, el full de ruta entendre’l. individual, per exemple amb l’objecció que se’ns albira en mans d’aquest Arribats, doncs, a aquest punt, què fiscal, s’enfrontin al poder de l’Estat ens proposa Artur Mas? Doncs ni més nou president, que ens anuncia una en comptes de plantejar un veritable transició nacional cap al “dret a ni menys que liderar la sortida de la decidir” i tanmateix vol “decidir” a crisi d’Espanya! conflicte institucional en defensa dels Espanya. Després d’escarnis, incompliments, drets nacionals i del benestar de tots Fent una mica de memòria, humiliacions, espolis de tota mena, el plegats. Ja és hora que ells facin el vull recordar l’actuació de l’antic president de la Generalitat vol tornar pas. a començar aquesta eterna cançó president Jordi Pujol, en el gairebé De moment, però, tots els passos quart de segle que va regir el de l’enfadós de regenerar Espanya, govern de la Generalitat: les seves de millorar la seva economia i un que han fet són endarrera, com els relacions internacionals, que no llarg reguitzell de llocs comuns que crancs i no han aguantat les envestides les de Catalunya, inexistents de mai, mai, han portat res de bo per a de l’Estat espanyol: atacs a l’ús de la totes totes, sempre varen pivotar Catalunya. llengua catalana i qüestionament del Una reflexió final i d’extraordinària sobre la premissa que ell era un nostre model educatiu, privatització polític espanyol, d’una perifèria un importància: ara per ara, i fins que no pèl díscola, i que la seva màxima es demostri el contrari, aquesta és la dels aeroports catalans, incompliment responsabilitat era donar estabilitat i voluntat de la immensa majoria de la dels compromisos de finançament... eficiència al govern espanyol de torn. ciutadania de Catalunya. Això li va donar un bon rendiment Torna-la a tocar, Artur. personal i fou reconegut com un dels Rut Carandell polítics espanyols més fiables per a determinades elits polítiques, sobretot Joan Carretero Vicepresidenta de europees. No cal esmentar el seu President de Reagrupament Reagrupament NÚMERO 6 • JULIOL/AGOST DEL 2011 2 / La Veu L’assemblea escull la nova Junta Directiva Nacional L’assemblea nacional de Reagrupament, celebrada a Vic el dia 9 de juliol, tria els membres de la Junta Directiva Nacional, mitjançant llistes obertes. La nova Junta Directiva Nacional - Comarques de Lleida: Francesc - Finances: Àngel Font està formada per 18 membres Morreres - Sectorials: Marc Viñolas escollits en assemblea nacional, - Camp de Tarragona: Gerard Sellés - Municipalisme: Narcís Ribes. celebrada a Vic el dia 9 de juliol, - Alt Pirineus i Aran: Pere Real - Col·laboradors: Jaume Ponsarnau mitjançant llistes obertes, i 8 - Catalunya central: Ramon Payàs (Tàrrega) i Carme Boixader (Capolat) coordinadors regionals escollits a les - Comarques de Barcelona: Joan Vila - Formació: Rut Carandell seves respectives assemblees. - Penedès: Ricard Cabré - Llengua i educació: M. Teresa Els components de la Junta que Casals va escollir l’assamblea són: Joan Joan Carretero va ser reelegit - Cultura: Montserrat Tudela Carretero (President), Rut Carandell President de Reagrupament en el - Economia: Ferran Pujol (Vicepresidenta). Ignasi Planas decurs de la primera reunió de la - Expansió Territorial: Esther (Secretari), Jaume Fernàndez, Roger Junta Nacional, que es va celebrar Ponsa Granados, Àngel Font (Tresorer), en l’assemblea de Vic, en presència - Internacional: Josep Sort David Vinyals, Narcís Ribes, Imma de tots els associats assistents. - Comunicació: Xavier Serraïma, Bellafont, Ferran Pujol, Montserrat Posteriorment, en la primera que comptarà amb la col·laboració Tudela, Esther Ponsa, M. Teresa reunió de treball de la Junta es d’un equip de suport d’associats: Casals, Josep Sort, Jordi Gomis, M. va procedir a la distribució de les Xavier Borràs (premsa), Eva Soler i Teresa Pelegrí, Joaquim Cabanas i àrees de treball de cadascun dels també de David Vinyals. Xavier Serraïma. membres: - Ideologia i acció política: Maria Els representants territorials - President: Joan Carretero Teresa Pelegrí i Joaquim Cabanas escollits eren: - Vicepresidenta: Rut Carandell - Marxandatge: Imma Bellafont - Barcelona Ciutat: Marc Viñolas - Portaveu: Ignasi Planas - Logística: Ricard Cabré - Comarques de Girona: Carles - Organització i coordinació - Atenció a l’associat: David Bonaventura territori: Roger Granados Vinyals. La Veu / 3 Especial ELECCIONS MUNICIPALS 2011 Portar l’independentisme als ajuntaments El primer que demanen els ciutadans a s’entenguessin i fossin una alternativa les formacions polítiques que es presenten per Carles Bonaventura als partits defensors del sistema en molts a unes municipals és que demostrin que Regidor de Reagrupament al grup municipis. Els associats a Reagrupament tenen capacitat per gestionar de manera de la CUP a l’Ajuntament de Girona vam tenir total llibertat a cada municipi efi cient el consistori. Per tant, aquesta és per pactar amb qui vam creure convenient la primera obligació de les candidatures en funció de les dinàmiques locals i independentistes: tenir respostes a les sempre des de la defensa dels nostres tres problemàtiques dels veïns. Un cop dit això, eixos fonamentals: la independència, la però, els independentistes hem de tenir clar regeneració política i el treball. A Barcelona, que a un ajuntament no s’hi va només a fer amb Esquerra i Democràcia Catalana; a gestió; això ja ho fa el PP o el PSC; nosaltres, Girona, amb la CUP, a Olot, amb CiU; en els que som aquí perquè volem l’estat propi, altres municipis, amb llistes independents, juguem una altra partida. Dir una altra cosa etc. I els resultats van ser bons, perquè i no entendre que, en un país en procés Reagrupament va obtenir el 22-M una d’alliberament nacional com és el nostre, els cinquantena de regidors arreu del territori. ajuntaments són una peça bàsica d’aquest Ara ens toca treballar per la independència procés, seria dir el mateix que aquells des dels ajuntaments, i ho farem. per als quals el país ja en té prou amb Pensem que la creació, per exemple, l’autogovern que ara té i, per tant, afi rmar d’una Assemblea de Batlles i Regidors que als ajuntaments només s’hi ha d’anar a Independentistes dels Països Catalans pot parlar del clavegueram, dels pàrquings o de ser una peça clau en la nostra lluita per la la recollida d’escombraries. independència, per la llibertat i per l’estat En canvi, en campanyes per la defensa de propi. I en aquest sentit, estem convençuts les llibertats nacionals del nostre poble que que la proposta de l’alcalde de Vic feta s’han organitzat al nostre país els últims com també n’hi ha d’haver al Parlament pública en la nostra IV Assemblea Nacional, anys, les mateixes consultes locals, per i a totes les institucions del nostre país de crear una Associació de Municipis per exemple, ha estat molt important el suport perquè només amb el creixement de la Independència va en aquesta mateixa dels ajuntaments, i això ha de continuar l’independentisme al carrer no n’hi ha prou. direcció. I Reagrupament hi serà, en podeu sent així i, en conseqüència, és bàsic que Reagrupament va fer un esforç el passat 22 estar convençuts. hi hagi independentistes als ajuntaments, de maig perquè les forces independentistes Independentisme al món Escòcia (2ª part) El desacomplexament de l’actual Primer Ministre escocès, Alex Salmond sembla que fi ns i tot fa trontollar la més que reconeguda fl egma britànica.
Load more

Recommended publications
  • A Critical Discourse Analysis of Artur Mas's Selected
    Raymond Echitchi “Catalunya no és Espanya”: A critical discourse... 7 “CATALUNYA NO ÉS ESPANYA”: A CRITICAL DISCOURSE ANALYSIS OF ARTUR MAS’S SELECTED SPEECHES Raymond Echitchi, Universidad Nacional de Educación a Distancia E-mail: [email protected] Abstract: This article is a Critical Discourse Analysis of secessionist discourse in Catalonia in the light of a selection of speeches given by Artur Mas. This work aims at deciphering the linguistic strategies used by Mas to construct a separate Catalan identity in three of his speeches, namely his acceptance, inauguration and 2014 referendum speeches. The analysis of these speeches was carried out in the light of Ruth Wodak’s Discourse-historical Approach to Critical Discourse and yielded the identification of three sets strategies to which Artur Mas mostly resorts; singularisation and autonomisation strategies, assimilation and cohesivation strategies and finally continuation strategies. Keywords: Catalonia, sub-state nationalism, secessionism, Critical Discourse Analysis. Resumen: Este artículo analiza, mediante el Análisis Crítico del Discurso, las disertaciones secesionistas en Cataluña de los discursos de Artur Mas. En este trabajo, se pretende captar las estrategias lingüísticas utilizadas por Mas para construir una identidad catalana separada en tres discursos que presentó; en su investidura, su toma de posesión y antes de celebrar el referéndum de 2014. El análisis de estos discursos se llevó a cabo a la luz de la aproximación histórica discursiva de Ruth Wodak y dio lugar a la identificación de tres tipos de estrategias en estos discursos: las estrategias de singularización y autonomización, las estrategias de asimilación y cohesión y las estrategias de continuidad. Palabras clave: Cataluña, nacionalimo sub-estatal, secesionismo, Análisis Crítico del Discurso.
    [Show full text]
  • Jordi Pujol Hagi Entrat Amb Gaire Bon Peu a La Presidència De La Generalitat
    i %<s>. I ENTT15 vostè té crèdit cada dia a 2.600.000 establiments Una targeta extraordinària per als nostres clients No es tracta només que vostè tingui avantatges si vol anar a Pestranger. El que importa és que la targeta també li sigui útil aquí quan faci les compres habituals en un supermercat, una sabateria o qualsevol establiment comercial, quan hagi de pagar el compte d'un restaurant, comprar una joguina o fer un regal Ja pot fer les coses de cada dia sense haver de dur diners! A cada pas veurà un establiment que té a la porta la reproducció de la nostra targeta. Hi serà ben rebut, perquè vostè s'hi presentarà com una persona de crèdit JL· CAIXA DT5TALVI5 DE CATALUNYA CAÍXA DE TOTS li ofereix gratuïtament la Targeta Master Charge Carta del director En aquest Les primeres passes Amic lector: No es pot dir que el senyor Jordi Pujol hagi entrat amb gaire bon peu a la Presidència de la Generalitat. Cartes a L'HORA. Pàg. 5 El sistema electoral vigent provoca, tant a Catalunya com arreu de l'Estat, que sigui molt difícil per a un partit polític assolir la majoria absoluta. Es pot dir que guanyi qui guanyi, dels resultats electorals es desprèn sempre un poder Pujol, president a la segona, per AL- dèbil que ha de pactar-ho tot, igual que passava a França amb la IV República. BERT GARRIDO. Pàgs. 6 a 8. D'altra part, la victòria electoral de Pujol va ser molt ajustada i es pot dir que. el seu programa ha anat endavant per l'imperatiu que senten els partits cata-* Jordi Pujol, president 115 de la Ge- lans de no frenar el procés institucionalitzador de Catalunya.
    [Show full text]
  • ?El Desè President De La Generalitat, Inhabilitat
    Punt de vista | Joan Roma | Actualitzat el 12/10/2020 a les 08:23 ?El desè President de la Generalitat, inhabilitat Deixem les coses clares, ja d'entrada, per evitar malentesos posteriors. Quim Torra, ha estat el desè president de la Generalitat de Catalunya i no el número 131, com els independentistes volen fer creure, seguint una nomenclatura que es va inventar l'historiador Josep M. Solé i Sabaté l'any 2003, en una obra per ser inclosa dintre de l'Enciclopèdia Catalana. En un exercici de salt al buit, fent servir un munt de consideracions, va fixar els inicis de la presidència de la Generalitat, en Berenguer de Cruïlles, eclesiàstic , entre els anys 1359 i el 1362, fins acabar amb Josep de Vilamala, 1713 - 1714. Aquests imaginaris ?presidents? tots eren eclesiàstics, formant part d'un dels braços de la Diputació del General de Catalunya, però sense cap de les competències que té un president. Si s'acceptés aquesta relació, resultaria que Catalunya hauria tingut 121 ?presidents? capellans. Quan dic capellans, vull dir eclesiàstics perquè hi podríem trobar des de monjos, a bisbes, i altres càrrecs religiosos, però tots pertanyents a l'església catòlica, i en ple exercici de les seves funcions. Ens hem de creure aquest invent ? La realitat és que el primer president fou Francesc Macià, elegit el 17 d'abril de 1931, i a partir d'aquí, l'han seguit Lluis Companys, Josep Irla ( a l'exili) , Josep Tarradellas ( a l'exili, fins el seu retorn ), Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Joaquim Torra.
    [Show full text]
  • Catalonia, Spain and Europe on the Brink: Background, Facts, And
    Catalonia, Spain and Europe on the brink: background, facts, and consequences of the failed independence referendum, the Declaration of Independence, the arrest and jailing of Catalan leaders, the application of art 155 of the Spanish Constitution and the calling for elections on December 21 A series of first in history. Examples of “what is news” • On Sunday, October 1, Football Club Barcelona, world-known as “Barça”, multiple champion in Spanish, European and world competitions in the last decade, played for the first time since its foundation in 1899 at its Camp Nou stadium, • Catalan independence leaders were taken into custody in “sedition and rebellion” probe • Heads of grassroots pro-secession groups ANC and Omnium were investigated over September incidents Results • Imprisonment of Catalan independence leaders gives movement new momentum: • Asamblea Nacional Catalana (Jordi Sànchez) and • Òmnium Cultural (Jordi Cuixart), • Thousands march against decision to jail them • Spain’s Constitutional Court strikes down Catalan referendum law • Key background: • The Catalan Parliament had passed two laws • One would attempt to “disengage” the Catalan political system from Spain’s constitutional order • The second would outline the bases for a “Republican Constitution” of an independent Catalonia The Catalan Parliament factions • In the Parliament of Catalonia, parties explicitly supporting independence are: • Partit Demòcrata Europeu Català (Catalan European Democratic Party; PDeCAT), formerly named Convergència Democràtica de Catalunya
    [Show full text]
  • In Focus CIDOB 03
    CIDOB • Barcelona Centre for International 2012 for September Affairs. Centre CIDOB • Barcelona in focusThe Barcelona Centre for International Affairs Brief 03 Spain’s territorial tensions: OCTOBER A turning point? 2012 Francesc Badia and Oleguer Sarsanedas, CIDOB t is said that the late Don Juan, Count of Barcelona and father of King Juan Carlos I, gave his son a piece of advice the day he abdicated the crown (so as to confer dynastic legitimacy on the Spanish Monarchy reinstated by Franco): Imake sure the Catalans feel comfortable, because you cannot run Spain without the Catalans. Now, thirty-five years later, among the many things the current cri- sis is erasing in Spain, the comfort level of the Catalans ranks high on the list. On September 11 (Catalonia’s National Day), a massive pro-independence rally collapsed central Barcelona for many hours. Citizens of all ages and conditions (families with small children, senior citizens, young people) arrived, a substantial number of them in rented coaches, from all over Catalonia. They marched carry- ing flags and shouting “Independència!” behind a giant banner that read: “Catalo- nia, the next state in Europe”. Never before had the case for Catalan independ- ence rallied so many people in a party-like mood, chanting, celebrating, as if in an American-style parade. It was perhaps the largest demonstration ever in Barcelo- na, initially convened by civic and grass-root groups -which have been mobilising for the cause of independence since at least 2009, holding informal polls in most towns and villages throughout Catalonia. These groups had been preparing for a big demonstration for months, and only as D-day approached, and in the light of the momentum it was gathering, did the mainstream media (national TV, radio stations, pro-government newspapers) decided to fully back it.
    [Show full text]
  • What Catalans Want 1 During the Republic, the Main Catalan Bank Was Taken Over by the State
    “Catalonia is a nation which in synthesis is based on its medieval history and the economic revolution of the 18th and 19th centuries”. That’s how former president Jordi Pujol i Soley describes his country. A moderate nationalist, Pujol was the surprise winner of the 1980 Catalan parliamentary elections, the first after the dictatorship fizzled out with the placid death of Franco in 1975. Two years later, at the first Spanish Parliament elections, Madrid-based socialists, communists and the Spanish right had obtained the most votes in Catalonia. It seemed as if forty years of Franco, plus decades of immigration from southern and central Spain, had got the better of nationalist sentiment. In historical terms, it was certainly a contrast to the election results registered during the Republic (1931-1939), when Catalan nationalist parties had swept the board. Indeed, the first Catalan president in the Republican period, Francesc Macià, had been an outspoken advocate of separatism. Now, in the late 70s, the political control of Catalonia seemed poised to fall into the hands of a Catalan Socialist Party that was clearly subservient to the Spanish Socialists. It was Jordi Pujol who prevented that. Jordi Pujol qualified as a doctor though he never practiced medicine. From an early age, he saw Catalanist activism as a way of protesting against Franco. His group used the mysterious initials “CC” in slogans painted on the roads, apparently with the idea of putting across a joint “Catalanist” and “Christian” message. In 1960 he was arrested for having instigated a protest in Barcelona’s Palau de la Música, where a patriotic song was song in the presence of the Francoist authorities.
    [Show full text]
  • “Si El Tripartit No Beneficia El País, Tampoc Beneficiarà Els Qui Som Al Govern” Josepbargalló
    UNIVERSITAT DE BARCELONA Desembre 2004 Any VIII. 2,4 30 Per Nadal, matem Josep el gall? Reportatge sobre com Bargalló: han canviat els nostres hàbits alimentaris. p. 12 “Si el tripartit no beneficia el país, tampoc beneficiarà Setge a els qui som la malària al Govern.” Pedro Alonso explica el camí “El mapa cap a una universitari vacuna eficaç. Tot sobre català està tancat, aquesta malaltia. no hi ha lloc p. 20 per a cap altra El curs que ve universitat.” començo a la Universitat. Què trio? p. 30 Sumari núm. 30 Carta del rector Europa més a prop Ara sembla que sí. Ara sembla que la norma- tiva bàsica reguladora dels nous graus i post- graus adaptats al marc europeu d'educació superior (la "Universitat a la Bolonyesa" com en diuen alguns) és aquí. Sempre he pensat –i he dit repetida- ment– que la incorporació al "marc Bolonya" constitueix un moment significatiu que hem d'aprofitar per introduir a la Universitat les innovacions requerides per adequar-nos a les noves necessitats de la societat, i que aquests canvis són neces- saris amb o sense Bolonya, que esdevé ara una "coartada" potencialment molt positiva per a l'aggiornamento de la institu- ció universitària. Per cert, la UB fa 555 anys el proper 2005. Entrevista a Josep Bargalló Hem de superar dos tipus d'obstacles per aprofitar aquesta opor- "Trobo a faltar aquest esperit tunitat. El primer el trobem al país mateix: cal reordenar el mapa transgressor que tota universitat universitari català per garantir un ús adequat dels recursos públics hauria de tenir".........................................................................................................
    [Show full text]
  • CATALONIA, YEAR 2016 Joaquín Tornos Mas Tenured Professor Of
    CATALONIA, YEAR 2016 Joaquín Tornos Mas Tenured Professor of Administrative Law Universitat de Barcelona On 15 March, the Instituto de Derecho Público presented its yearly Report on the Autonomous Communities in the Senate. The Report includes amongst others the assessment of the political and institutional activity carried out in Catalonia in 2016. Some highlights: As regards political activity, the following should be underlined. On 10 January Carles Puigdemont was appointed President of the Government of Catalonia by a vote of 70-63 thanks to two pro-independence parties, more specifically, to the 62 deputies of Junts pel Sí (Together for Yes) and eight deputies of CUP (Popular Unity Candidacy, two of which abstained from voting). After months of negotiating the new budgets proposed by the Government, however, CUP refused them over and over again and in June they had not still been adopted. In order to overcome the political crisis arising from this situation, a motion of no-confidence was presented against the Catalan President. On 27 September the motion of no-confidence did not succeed thanks to the votes of Junts pel Sí and CUP. CUP voted for the President in exchange for the Government’s promise to hold a referendum on the independence of Catalonia in 2017. However, they did not guarantee they would vote for the new budget as well. As a consequence, President Puigdemont was forced to launch, on 23 December, the National Referendum Pact and confirm he would hold a referendum in 2017, whether agreed with the national Government or unilateral (“the Catalan response to the national Government is ‘referendum or referendum’”).
    [Show full text]
  • Catalonia Vs Spain: a Desire for More Autonomy Has Led to a Surge of Independentism and a Divided Catalan Society
    Department of Political Science Chair of Political Sociology Catalonia vs Spain: A desire for more autonomy has led to a surge of independentism and a divided Catalan society SUPERVISOR CANDIDATE Noé Meiler Prof. Michele Sorice Matr. 0792 ACADEMIC YEAR 2017-2018 Table of Contents 1 Introduction ......................................................................................................................................... 3 2 History .......................................................................................................................................................... 3 2.1 Early History of Catalan Institutions: ........................................................................................................... 3 The Generalities .......................................................................................................................................................................... 3 2.2 The rise of “Catalanism” ............................................................................................................................. 4 Republicanism and Federalism.................................................................................................................................................... 5 2.3 The Franco Regime ..................................................................................................................................... 6 Primo De Rivera ..........................................................................................................................................................................
    [Show full text]
  • Artur Mas: on Són Els Meus Diners? Marta Sibina I Camps • Albano Dante Fachin Per Aunarevista Esfinança Gràcies Alapubli Que Gratuïta Van Concepte Serde3.500Euros
    El 23 d’octubre de 2012 els editors de la revista cafèambllet van ser condemnats a pagar qüestió gran part del sistema sanitari català. Tampoc podíem un multa de 10.000€ per haver «danyat l’honor» de Josep Maria Via, un assessor del pre- imaginar que destapar tot això ens portaria a la banqueta sident Artur Mas. La sentència concloïa que el vídeo sobre l’opacitat al sistema sanitari dels acusats, a ser jutjats i condemnats, a rebre el suport de fet per cafèambllet —titulat «El major robatori de la història de Catalunya »— lesionava el milers de periodistes i ciutadans d’arreu del món, ni que la «dret a l’honor» de l’assessor de Mas. nostra revista, feta a una habitació a Breda i a un pas de la fallida, acabaria sortint a les planes del Washington Post. La condemna va posar la revista i els seus dos editors —la Marta i l’Albano— prop del tancament i la ruïna econòmica. Quan el veredicte es va fer públic milers de persones Aquella nit no sabíem res de tot això. Només sabíem que arreu del món van reaccionar i es van oferir a ajudar a pagar la multa per evitar el tanca- això de l’anunci d’Assistència Sanitària Col·legial no podia ment de la revista. Però la Marta i l’Albano tenien uns altres plans: «Fer una col·lecta per quedar d’aquesta manera. Així va ser com va començar pagar la multa és un acte de defensa quan el que cal és passar a l’atac». Així, van propo- aquesta història: asseguts al sofà davant la tele».
    [Show full text]
  • Descarregar (PDF)
    BEN tarradella coberta 17/6/10 10:17 Pgina 1 C M Y CM MY CY CMY K Composicin Barcelona, març 2010 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Martí Vallverdú, Pep, 1964- Josep Tarradellas, 1899-1988. – (Biblioteca de l’Esquerra Nacional) Bibliografia. Índexs ISBN 9788461389988 I. Fundació Josep Irla II. Títol III. Col·lecció: Biblioteca de l’Esquerra Nacional 1. Tarradellas, Josep 2. Presidents – Catalunya – Biografia 3. Polítics – Catalunya – Biografia 929Tarradellas, Josep Fotografia de coberta: Archivo General de la Administración, Alcalá de Henares Dipòsit legal: B-14.632-2010 ISBN: 978-84-613-8998-8 JOSEP TARRADELLAS 1899-1988 PEP MARTÍ SUMARI Fill de la Catalunya popular (1899-1931) ................................ 7 Sense por de manar (1931-1939) .........................................17 Secretari general a l’exili (1939-1954) ..................................41 14è president de la Generalitat (1954-1977) ........................55 La revenja de la història (1977-1980) .................................. 67 El crepuscle. Un balanç (1980-1988) .................................. 77 Índex onomàstic ..................................................................81 Índex d’organitzacions ........................................................ 87 Índex de publicacions periòdiques .......................................89 Bibliografia .........................................................................91 Fill de la CatalunyA popular (1899-1931) «Jo no sóc, mai no he estat, marxista, ni socialista, ni comunis- ta; vaig començar en el nacionalisme català d’esquerres, i he estat sempre fidel al que vaig aprendre en la meva maduresa política: que la Generalitat és el principi de l’existència nacional de Catalunya».1 Josep Tarradellas i Joan va néixer a Cervelló (Baix Llobregat) el 19 de gener de 1899, en el si d’una família d’extracció popu- lar originària de la Plana de Vic. Entre aquesta data i el 10 de juny de 1988 transcorre una aventura vital que comprèn, com poques, totes les grandeses i les tragèdies de la història de la Catalunya del segle xx.
    [Show full text]
  • Inside Spain Nr 124 16 December 2015 - 20 January 2016
    Inside Spain Nr 124 16 December 2015 - 20 January 2016 William Chislett Summary Fresh election on the cards as parties fail to bury differences and form new government. Catalan acting Prime Minister Artur Mas quits to avert new elections. King Felipe’s sister the Infanta Cristina on trial for tax fraud. Registered jobless drops to lowest level since 2010. Santander acquires Portugal’s Banco Banif. Domestic Scene Fresh election on the cards as parties fail to bury differences and form new government… One month after an inconclusive election, parties struggled to form a new government, raising the prospect of a fresh election. The anti-austerity Podemos and the centrist Ciudadanos broke the hegemony of the conservative Popular Party (PP) and the centre-left Socialists (PSOE), the two parties that have alternated in power since 1982, but the results of the election on 20 December created a very fragmented parliament with few coherent options to form a government. The PP of Mariano Rajoy won 123 of the 350 seats in parliament on close to 30% of the vote, way down on the absolute majority of 186 it obtained in the 2011 election and its lowest number (107) since 1989 (see Figure 1). The Socialists captured 90 seats, their worst performance since 1988 (118). Podemos captured 69 seats (27 of them won by its affiliated offshoots in Catalonia, Valencia and Galicia which went under different names) and Ciudadanos 40. 1 Inside Spain Nr 124 16 December 2015 - 16 January 2016 Figure 1. Results of general elections, 2015 and 2011 (seats, millions of
    [Show full text]