Editorial La Veu Un pas per davant Butlletí de Independentista L’arribada de les vacances d’estiu és una època que convida a fer balanç -especialment per a aquells que vivim els anys repartits en cursos escolars Play it again, Artur o per a aquells que els viuen com a períodes parlamentaris. El balanç El president de la Generalitat vol tornar a començar amb de com ens ha anat personalment l’eterna cançó de l’enfadós de regenerar Espanya per feina, família, amistats o salut, o el balanç, per a aquells que estem més preocupats per la política i les llibertats, de com ha anat tot plegat des d’un punt de vista polític. I, en aquest aspecte, que ha fet un any de la gran manifestació del 10 de juliol, he de dir que ha estat un any on els ciutadans col·lectivament han crescut i s’han fet sentir de moltes formes diferents a part de manifestar-se. Hem demostrat que, de forma pacífica, valenta i organitzada, es poden canviar les coses. El procés de les consultes per L’actual president de la Generalitat premi com a espanyol de l’any per la independència ha tingut un fort de Catalunya, , ha part d’un diari més que conservador impacte cívic i ha estat un èxit a aconseguit allò tan provincià i, espanyol. i també el debat per la alhora, tan preuat a les nostres En el darrers temps, el mateix Jordi regeneració democràtica ha arribat al Pujol ha fet avinent que els seus contrades, que és fer una entrevista carrer, especialment entre els joves. al “”. Allò esforços i, més important encara, els que fóra desitjable, que Catalunya seus objectius vers un encaix català Han estat a l’alçada, però, els tingués una presència habitual i en a Espanya no han reeixit, i que ens polítics catalans a totes aquestes positiu a la premsa internacional, ho trobem en un carreró sense sortida. manifestacions ciutadanes? Jo crec substituïm per una almoina, en forma Seguint les seves pròpies reflexions, que no. Continuen un pas per darrera no hi ha resposta a la situació d’entrevista molt de tant en tant. nostre i comportant-se de forma Tanmateix, em vull fixar en d’atzucac que viu Catalunya. Fins i tot, l’aspecte més degradant, des del meu després de tota la vida renegant de covarda. Volen que siguin els ciutadans punt de vista, per al nostre país que l’independentisme, ara almenys pot a Catalunya els que, de forma és, una vegada més, el full de ruta entendre’l. individual, per exemple amb l’objecció que se’ns albira en mans d’aquest Arribats, doncs, a aquest punt, què fiscal, s’enfrontin al poder de l’Estat ens proposa Artur Mas? Doncs ni més nou president, que ens anuncia una en comptes de plantejar un veritable transició nacional cap al “dret a ni menys que liderar la sortida de la decidir” i tanmateix vol “decidir” a crisi d’Espanya! conflicte institucional en defensa dels Espanya. Després d’escarnis, incompliments, drets nacionals i del benestar de tots Fent una mica de memòria, humiliacions, espolis de tota mena, el plegats. Ja és hora que ells facin el vull recordar l’actuació de l’antic president de la Generalitat vol tornar pas. a començar aquesta eterna cançó president , en el gairebé De moment, però, tots els passos quart de segle que va regir el de l’enfadós de regenerar Espanya, govern de la Generalitat: les seves de millorar la seva economia i un que han fet són endarrera, com els relacions internacionals, que no llarg reguitzell de llocs comuns que crancs i no han aguantat les envestides les de Catalunya, inexistents de mai, mai, han portat res de bo per a de l’Estat espanyol: atacs a l’ús de la totes totes, sempre varen pivotar Catalunya. llengua catalana i qüestionament del Una reflexió final i d’extraordinària sobre la premissa que ell era un nostre model educatiu, privatització polític espanyol, d’una perifèria un importància: ara per ara, i fins que no pèl díscola, i que la seva màxima es demostri el contrari, aquesta és la dels aeroports catalans, incompliment responsabilitat era donar estabilitat i voluntat de la immensa majoria de la dels compromisos de finançament... eficiència al govern espanyol de torn. ciutadania de Catalunya. Això li va donar un bon rendiment Torna-la a tocar, Artur. personal i fou reconegut com un dels Rut Carandell polítics espanyols més fiables per a determinades elits polítiques, sobretot Joan Carretero Vicepresidenta de europees. No cal esmentar el seu President de Reagrupament Reagrupament NÚMERO 6 • JULIOL/AGOST DEL 2011 2 / La Veu L’assemblea escull la nova Junta Directiva Nacional L’assemblea nacional de Reagrupament, celebrada a Vic el dia 9 de juliol, tria els membres de la Junta Directiva Nacional, mitjançant llistes obertes.

La nova Junta Directiva Nacional - Comarques de Lleida: Francesc - Finances: Àngel Font està formada per 18 membres Morreres - Sectorials: Marc Viñolas escollits en assemblea nacional, - Camp de Tarragona: Gerard Sellés - Municipalisme: Narcís Ribes. celebrada a Vic el dia 9 de juliol, - Alt Pirineus i Aran: Pere Real - Col·laboradors: Jaume Ponsarnau mitjançant llistes obertes, i 8 - Catalunya central: Ramon Payàs (Tàrrega) i Carme Boixader (Capolat) coordinadors regionals escollits a les - Comarques de Barcelona: Joan Vila - Formació: Rut Carandell seves respectives assemblees. - Penedès: Ricard Cabré - Llengua i educació: M. Teresa Els components de la Junta que Casals va escollir l’assamblea són: Joan Joan Carretero va ser reelegit - Cultura: Montserrat Tudela Carretero (President), Rut Carandell President de Reagrupament en el - Economia: Ferran Pujol (Vicepresidenta). Ignasi Planas decurs de la primera reunió de la - Expansió Territorial: Esther (Secretari), Jaume Fernàndez, Roger Junta Nacional, que es va celebrar Ponsa Granados, Àngel Font (Tresorer), en l’assemblea de Vic, en presència - Internacional: Josep Sort David Vinyals, Narcís Ribes, Imma de tots els associats assistents. - Comunicació: Xavier Serraïma, Bellafont, Ferran Pujol, Montserrat Posteriorment, en la primera que comptarà amb la col·laboració Tudela, Esther Ponsa, M. Teresa reunió de treball de la Junta es d’un equip de suport d’associats: Casals, Josep Sort, Jordi Gomis, M. va procedir a la distribució de les Xavier Borràs (premsa), Eva Soler i Teresa Pelegrí, Joaquim Cabanas i àrees de treball de cadascun dels també de David Vinyals. Xavier Serraïma. membres: - Ideologia i acció política: Maria Els representants territorials - President: Joan Carretero Teresa Pelegrí i Joaquim Cabanas escollits eren: - Vicepresidenta: Rut Carandell - Marxandatge: Imma Bellafont - Barcelona Ciutat: Marc Viñolas - Portaveu: Ignasi Planas - Logística: Ricard Cabré - Comarques de Girona: Carles - Organització i coordinació - Atenció a l’associat: David Bonaventura territori: Roger Granados Vinyals. La Veu / 3 Especial ELECCIONS MUNICIPALS 2011 Portar l’independentisme als ajuntaments El primer que demanen els ciutadans a s’entenguessin i fossin una alternativa les formacions polítiques que es presenten per Carles Bonaventura als partits defensors del sistema en molts a unes municipals és que demostrin que Regidor de Reagrupament al grup municipis. Els associats a Reagrupament tenen capacitat per gestionar de manera de la CUP a l’Ajuntament de Girona vam tenir total llibertat a cada municipi efi cient el consistori. Per tant, aquesta és per pactar amb qui vam creure convenient la primera obligació de les candidatures en funció de les dinàmiques locals i independentistes: tenir respostes a les sempre des de la defensa dels nostres tres problemàtiques dels veïns. Un cop dit això, eixos fonamentals: la independència, la però, els independentistes hem de tenir clar regeneració política i el treball. A Barcelona, que a un ajuntament no s’hi va només a fer amb Esquerra i Democràcia Catalana; a gestió; això ja ho fa el PP o el PSC; nosaltres, Girona, amb la CUP, a Olot, amb CiU; en els que som aquí perquè volem l’estat propi, altres municipis, amb llistes independents, juguem una altra partida. Dir una altra cosa etc. I els resultats van ser bons, perquè i no entendre que, en un país en procés Reagrupament va obtenir el 22-M una d’alliberament nacional com és el nostre, els cinquantena de regidors arreu del territori. ajuntaments són una peça bàsica d’aquest Ara ens toca treballar per la independència procés, seria dir el mateix que aquells des dels ajuntaments, i ho farem. per als quals el país ja en té prou amb Pensem que la creació, per exemple, l’autogovern que ara té i, per tant, afi rmar d’una Assemblea de Batlles i Regidors que als ajuntaments només s’hi ha d’anar a Independentistes dels Països Catalans pot parlar del clavegueram, dels pàrquings o de ser una peça clau en la nostra lluita per la la recollida d’escombraries. independència, per la llibertat i per l’estat En canvi, en campanyes per la defensa de propi. I en aquest sentit, estem convençuts les llibertats nacionals del nostre poble que que la proposta de l’alcalde de Vic feta s’han organitzat al nostre país els últims com també n’hi ha d’haver al Parlament pública en la nostra IV Assemblea Nacional, anys, les mateixes consultes locals, per i a totes les institucions del nostre país de crear una Associació de Municipis per exemple, ha estat molt important el suport perquè només amb el creixement de la Independència va en aquesta mateixa dels ajuntaments, i això ha de continuar l’independentisme al carrer no n’hi ha prou. direcció. I Reagrupament hi serà, en podeu sent així i, en conseqüència, és bàsic que Reagrupament va fer un esforç el passat 22 estar convençuts. hi hagi independentistes als ajuntaments, de maig perquè les forces independentistes Independentisme al món Escòcia (2ª part) El desacomplexament de l’actual Primer Ministre escocès, Alex Salmond sembla que fi ns i tot fa trontollar la més que reconeguda fl egma britànica.

A hores d’ara, tota la comunitat que, val a dir-ho, el situa, en paraules internacional sap que Escòcia organitzarà del The New York Times, en referència un referèndum per la independència. I subliminal, al general José Mena, en la tota la comunitat internacional ho sap, dimensió troglodyte. Recordo que Mena inclòs el futur dirigent de la Xina, perquè va intervenir durant el debat estatutari, hi ha un govern, i sobretot hi ha un en la línia habitual, contra Catalunya. Primer Ministre, que, a diferència d’altres L’altre exemple és més recent. Ara fa uns Presidents, diguem-ne, més meridionals, dies, el Secretari pels Afers Escocesos del no amaga l’ou, no vota en la intimitat govern del Regne Unit, Michael Moore, pel futur del seu país, i diu les coses Liberal-demòcrata, per cert, ha declarat clares, a la cara de qui s’escaigui, sigui que el referèndum escocès només una reina, o un multimilionari global. tindrà valor consultiu i que, en tot cas, Tant és el desacomplexament de l’actual si guanya l’opció independentista, és Primer Ministre escocès, Alex Salmond, partidari de celebrar un altre referèndum que sembla que fi ns i tot la més que a tot el Regne, per tal de saber si el país reconeguda fl egma britànica comença hi està d’acord en la separació. Unes a trontollar. Dos exemples: l’excap de declaracions que, naturalment, han estat l’Estat Major de l’exèrcit, ja retirat, Lord del tot rebutjades pel propi Salmond. Danatt, es va despenjar poc després de organitzés un referèndum sobre la Dos exemples, però, que assenyalen que la victòria independentista escocesa, el independència d’Escòcia el proper any, la preocupació de Westminster va en mes de maig, amb unes declaracions 2012, de manera que s’avancés al previst augment. Caldrà estar-hi amatents. que provocaren una polèmica notable. per Salmond, aproximadament cap al Danatt gosà suggerir al Primer Ministre 2014. Una intromissió inaudita per part Josep Sort del Regne Unit, David Cameron, que d’un militar en la vida política britànica, Reagrupament Independentista

Llibres recomanats Secció a cura de Pere Torra

La necessitat de saber qual defi neix amb lucidesa com “un burgès de Barcelona, fervent catòlic i conservador...”, però qui som alhora “inquiet i inconformista” que “va tenir sempre capacitat d’indignació”, cosa ben viva La nissaga catalana del món clàssic. aquests dies. A cura de Montserrat Tudela i Pere Llegint les diverses semblances, reapareixen Izquierdo. Barcelona: Auriga, 2011 i desapareixen autors i temes. Potser l’únic que podríem retreure als responsables de l’obra El llibre que recomanem presenta és que un lector del segle XXI, acostumat a nombrosos encerts, començant per l’espigolament del món d’Internet, agrairia l’oportunitat i la necessitat mateixa de l’edició. uns índexs dels autors clàssics i de les altres Els curadors de l’obra, Montserrat Tudela i referències que s’esmenten en les diverses Pere Izquierdo, n’encapçalen la introducció semblances. D’aquesta manera, hom podria amb l’admonició clàssica “coneix-te a tu resseguir amb més facilitat, per exemple, mateix”. Certament, aquesta obra contribueix quins autors i en quines èpoques s’ha parat decisivament a aquest autoconeixement més atenció als grecs o als llatins, qui s’ha a partir de 165 biografi es breus –ells les apassionat amb l’Odissea i qui amb les anomenem “semblances”– de personatges de Metamorfosis, quan ha estat més forta la la nostra cultura que han tingut relació, s’han és una virtut i no pas un defecte. infl uència de Plató o la d’Aristòtil, qui ha begut nodrit i han treballat amb el llegat clàssic, grec Alguns dels autors biografi ats són fi gures dels sofi stes grecs i qui ho ha fet de Quintilià, o i llatí, essencialment. que pertanyen a l’elit intel·lectual europea de tots plegats alhora. Esperem que ho facin a La xifra d’autors posa de manifest l’ambició del moment, com ara, Sunifred Llobet, Oliba, la 2a edició. dels curadors i la converteix en una obra Llull, Arnau de Vilanova, Eiximenis, Sibiuda La portada del llibre s’il·lustra amb la imatge excepcional, més que enciclopèdica perquè o Vives. D’altres han estat savis eminents, del mar, el nostre mar, un mar blau que ocupa cada autor de cada semblança manté la seva especialistes o erudits, però també hi ha tota la pàgina i que ens recorda que tant pròpia veu. Pel que fa a la tria, no estem en destacats artistes de la paraula plenament grecs com romans (com abans els fenicis) van condicions de valorar si presenta llacunes, com vigents, com Verdaguer, Maragall, Riba, venir per mar, un mar que ha estat una via de pot passar en aquest tipus de reculls, sobretot Espriu, Anglada o Maria Mercè Marçal. Hi ha comunicació i no pas un obstacle. Un mar que perquè ens dol haver de reconèixer que algunes semblances molt breus, que ofereixen trobà una riba, una terra, on fer arrelar una desconeixem una bona part dels autors una informació succinta, i n’hi ha d’altres cultura i una llengua. Salvador Giner, autor que s’han inclòs en el volum. Constatem que que constitueixen petits assaigs, com per del pròleg del llibre, el comença afi rmant que hi ha 105 pàgines dedicades als nascuts exemple, la que Xavier Hernàndez dedica a “Europa ho deu tot al món clàssic”. És cert, entre el 950 i el 1800, 201 pàgines als Puig i Cadafalch. Algunes fan aportacions però encara és més cert que la nostra cultura, nascuts entre 1800 i 1900, i 240 pàgines als suggestives que insinuen nous camins la cultura catalana, és feta amb els maons que nascuts a partir del 1900. Resulta evident d’interpretació, com la que Carles Miralles la civilització clàssica va deixar a la nostra terra tant la inevitable desproporció cap al món dedica a Espriu, un poeta amb atribut de i que alguns, amb l’ajut d’aquest llibre, volem contemporani més proper a nosaltres com la nacional però encara massa mal llegit; o la continuar projectant amb veu pròpia cap al seva heterogeneïtat, que, al nostre entendre, que el mateix autor dedica a Maragall, el futur. La Veu, a tot arreu Després de cinc números d’edició mensual com a butlletí de Reagrupament- Barcelonès, La Veu, des d’aquest número 6, esdevé el butlletí nacional de Reagrupament Independentista, amb la voluntat de reforçar l’expansió de l’objectiu de l’associació: l’assoliment de la Independència de Catalunya

Equip de La Veu: Lluís Boet (disseny), Joan Prats (assessorament lingüístic), Montserrat Tudela (coordinació editorial)

Humor Lluís Boet