UNIVERSITAT DE BARCELONA Desembre 2004 Any VIII. 2,4 30 Per Nadal, matem Josep el gall?

Reportatge sobre com Bargalló: han canviat els nostres hàbits alimentaris. p. 12 “Si el tripartit no beneficia el país, tampoc beneficiarà Setge a els qui som la malària al Govern.” Pedro Alonso explica el camí “El mapa cap a una universitari vacuna eficaç. Tot sobre català està tancat, aquesta malaltia. no hi ha lloc p. 20 per a cap altra El curs que ve universitat.” començo a la Universitat. Què trio? p. 30

Sumari núm. 30 Carta del rector Europa més a prop

Ara sembla que sí. Ara sembla que la norma- tiva bàsica reguladora dels nous graus i post- graus adaptats al marc europeu d'educació superior (la "Universitat a la Bolonyesa" com en diuen alguns) és aquí. Sempre he pensat –i he dit repetida- ment– que la incorporació al "marc Bolonya" constitueix un moment significatiu que hem d'aprofitar per introduir a la Universitat les innovacions requerides per adequar-nos a les noves necessitats de la societat, i que aquests canvis són neces- saris amb o sense Bolonya, que esdevé ara una "coartada" potencialment molt positiva per a l'aggiornamento de la institu- ció universitària. Per cert, la UB fa 555 anys el proper 2005.

Entrevista a Josep Bargalló Hem de superar dos tipus d'obstacles per aprofitar aquesta opor- "Trobo a faltar aquest esperit tunitat. El primer el trobem al país mateix: cal reordenar el mapa transgressor que tota universitat universitari català per garantir un ús adequat dels recursos públics hauria de tenir"...... 4 i revertir les "fugides endavant" amb què s'ha afrontat aquesta qüestió en els darrers anys (abans i després del canvi de Govern). Les pressions corporatives i polítiques no poden convertir el que ha de ser una oferta potent i de qualitat a tot Catalunya en un microcosmos on es tripliquen o “n.pliquem” titulacions, amb uns costos socials cada cop més grans quan es publiquen les dades de matrícula en determinades titulacions i universitats. I també hem de superar els corporativismes interns dins la Universitat, que podrien esdevenir una rèmora que ens fes mirar cap enrere en lloc de ser constructius i invitar-nos a mirar cap al futur.Tenir 555 anys com a institució no és un incentiu per ser reactius o defensius, sinó,certament,una responsabilitat afegida per estar a l'alçada del nostre compromís amb la societat del segle XXI.

Joan Tugores i Ques Rector

Per Nadal, matem el gall o el la universitat

ECO ER LÒG P I A C descongelem al microones? ...... 12 Revista de la Universitat de Barcelona P Imprès en paper ecològic Consell editorial: Joan Tugores, rector. Ramon Alemany, vicerector adjunt al Setge a la malària ...... 20 Rectorat. Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística. Gabriel Oliver, vicerector d’Edicions i Publicacions. Olga Lanau, gerent. Àngela Jover, directora de Màrqueting, Societat i Empresa. Editada pel Gabinet de Premsa. Director: Albert Roura. Director adjunt: Informació del curs Ernest Trias Redacció: Núria Quintana, Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa 2005-2006...... 30 Martínez, Xavier Codony. Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona.Tel.:93 403 55 44.Fax:93 403 53 57.A./e.:[email protected] la col·laboració de: els Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps Col·labo- Agenda...... 43 ració dels fotògrafs: Marta Casellas i J. M. Rué. Producció gràfica i publicitat: Primer Segona Edicions. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: Primer Segona Edicions. Tiratge: 20.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de: Som UB ...... 44 Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

3 entrevista

“Si el tripartit no beneficia el país, tampoc beneficiarà els qui som al Govern” JosepBargalló

Text: Jordi Homs

Fotos: Marta Casellas

Josep Bargalló Valls (Torredembarra, 1958)

Llicenciat en Filologia darreres eleccions va deci- Catalana per la UB (Es- dir tancar la seva etapa tudis de Tarragona), pro- política presentant-se en fessor d’institut des de els últims llocs de la llista 1981 i director de l’Institut per Tarragona, però l’èxit de Batxillerat Pons d’Icart electoral d’Esquerra i el de Tarragona de 1985 a pacte del Tinell el van 1987. Ha fet, a més, d’edi- situar com a conseller tor, crític literari, guionista d’Ensenyament del Go- (adaptació catalana dels vern de Maragall. La crisi diàlegs de La teta i la lluna, política desfermada per de Bigas Luna) i articulis- l’entrevista de Josep-Lluís ta. Afiliat a ERC des de Carod-Rovira amb diri- 1995, va ser fundador de gents d’ETA i la posterior l’Assemblea de Catalunya dimissió de Carod van a la seva població. Va mili- situar Bargalló en primer tar al PSUC, PSAN i Na- pla de l’actualitat política cionalistes d’Esquerra. amb el nomenament de Diputat des de 1992, en les conseller en cap.

Al Govern competeix amb Al Govern hi ha uns rols clara- és, sinó també les funcions de Nadal. Una altra cosa és que, dos polítics de raça com ment dibuixats: el president dirigir el Govern i de coordi- en les funcions de portaveu, el Maragall i Nadal. Al seu Maragall està al capdavant de nar-ne l’acció. Al Govern hi ha conseller Nadal tingui un con- partit, Carod també té un les reunions del Govern,repre- un nucli dur de consellers que tacte setmanal amb la premsa perfil molt definit. Com s’hi senta el Govern cara enfora... tenen un pes més important que els altres consellers no troba, entre tots ells? Quin jo faig les funcions de primer que els altres, i en aquest nucli tenen. Però hi ha un reparti- és el seu lloc? On i com ministre: no només suplir el dur hi ha el conseller Nadal, ment de rols bastant clar i bas- troba el seu espai? president quan aquest no hi però no només el conseller tant efectiu. 4 entrevista

Dins el partit, també hi ha, en partit, Josep-Lluís Carod-Ro- començament sobretot,jo em aquests moments, rols molt vira.Tot és fàcil perquè tot està vaig sorprendre a mi mateix Convergència evidents: Josep-Lluís Carod- suficientment clarificat, i tot és de la tranquil·litat que tenia va teixir una Rovira és el cap visible del difícil perquè no hi ha res fàcil mentre que altra gent estava partit, l’encarregat d’anar ela- en aquesta vida, i menys en la molt més nerviosa. teranyina borant i duent a la pràctica el vida política… projecte que fa el partit i el I aquestes veus que l’acu- d’afinitats que es que, en nom del partit, és al I com porta aquest equilibri? sen d’estar massa supedi- va desfent a poc territori. Joan Puigcercós és el La gent que em coneix, diu tat al president Maragall... secretari general i, per tant, que el porto amb una aparent Això és molt curiós, perquè a poc qui es dedica a la maquinària tranquil·litat, que a vegades són veus de Convergència i de interna del partit, que compa- els estranya. Tinc una amiga mitjans afins a Convergència, tibilitza amb ser el responsa- que era diputada socialista, la o de periodistes afins a Con- ble màxim del partit a Madrid. Montserrat Duch, que ara és vergència. Convergència, du- I jo sóc el cap visible del partit professora a la URV, que va fer rant els anys que va estar al al Govern i el que faig és dur al com jo, no es va presentar a poder, va teixir una teranyina Govern les directrius del partit les últimes eleccions per d’afinitats que es va desfent a i dur al partit les decisions del retornar a la vida docent. De poc a poc. Aquesta és una tesi Govern. Crec que, com que els tant en tant me la trobo en de Convergència que la diuen rols estan molt clarament algun sopar i em diu:“Fas una dia sí dia no. El dia que diuen definits, no hi ha cap proble- pinta de tranquil·litat quan et que no es quan diuen que ma.Jo ja vaig dir,quan em van veig per la televisió que em Maragall no governa, que no nomenar conseller en cap, deixa esparverada.” I jo li dic: fa res, que ho deixa tot en que tenia dos paràmetres de “Doncs Montse, és veritat, mans dels consellers. El dia treball: d’una banda devia estic descobrint una mena de que toca sí, insisteixen molt lleialtat al president Maragall filosofia zen que és dir: no hi per aquí, però després resulta com a membre del seu govern, ha problemes, hi ha solucions. que els del Partit Popular, que de la mateixa manera que tots No ens hem de preocupar pel són els seus antics aliats i els consellers i conselleres em problema, hem de buscar la amics ideològics en moltes deuen lleialtat a mi; i de l’altra, solució.”I en els moments que coses, van dient el contrari: fidelitat al president del meu hem tingut complicats, al que Esquerra és la que marca

El distribuïdor de joc del Govern tripartit

Jordi Matas i Dalmases, Professor de Ciència Política i vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística de la UB

A Josep Bargalló li ha tocat ser conseller veiem que el conseller en cap es conver- en cap en un moment en què aquesta teix en el distribuïdor de joc de l’equip de figura, no prevista per l’Estatut de 1979 i govern. Coordinar el programa legislatiu fins ara insuficientment regulada, és clau del Govern i l’elaboració de normes de per al funcionament del Govern tripartit. caràcter general, impulsar i coordinar El conseller en cap o conseller primer, l’activitat dels departaments, establir aquestes funcions s’apliquen a un govern com el seu nom indica, és una figura estratègies de planificació i d’actuació de coalició com el que tenim avui a Cata- políticament preeminent amb relació a la conjunta, ser informat dels projectes de lunya, l’assumpció del càrrec de conseller resta de consellers. Si ens fixem en les decret que afectin competències de més en cap encara té més dificultats i alhora funcions que té delegades ara i, sobretot, d’un departament i proposar a la Presi- és més rellevant, ja que, a més, ha de tro- en les competències pròpies que destaca dència la resolució dels conflictes d’atri- bar l’equilibri entre les diverses racionali- el projecte de llei de la Conselleria en Cap bucions entre consellers no només vol dir tats polítiques dels partits del govern i la que, previsiblement, aquest desembre donar joc a l’equip de govern, sinó també racionalitat administrativa. Tot un veri- aprovarà el Parlament de Catalunya, portar el braçalet de capità. I si totes table exercici de funambulisme polític.

5 entrevista

El canvi el govern, que Maragall fa el tot, tan aviat Maragall ens té país i no forma part de cap que fa perquè Esquerra li ho controlats com fa el que li de les famílies que tradi- que s’ha produït ordena, que se’n va a Macau diem nosaltres. A mi em sem- cionalment han manat a amb una estelada perquè és bla que això és una remor que Catalunya. Què suposa a Catalunya en una condició d’Esquerra. cada dia es perd més.Em preo- això per a vostè i què supo- el darrer any és Aquests dies estan dient que cupa molt poc. Per ser més sa per al país? Brufau és president de Repsol exactes,no em preocupa gens. Unes quantes coses.El fet que un canvi més perquè és una condició que de les tres màximes autoritats Esquerra posa a Zapatero… Vostè va assumir el càrrec del país,dues no hagin nascut profund del Això és molt divertit, perquè de conseller en cap des- ni viscut a l’àrea metropolita- que sembla vas llegint els diaris i veus: avui prés d’una crisi política. na, i no pertanyin a cap d’a- què toca dir? I com que hi ha Després del president Ma- questes famílies que han aquest triple joc que tan aviat ragall, vostè és l’autoritat governat el país des de la no fem res com que ho fem fer política més important del Renaixença cap aquí, i que tampoc pertanyin a la classe social que habitualment go- vernava el país, l’alta burgesia urbana, jo crec que és indica- tiu de diverses coses,la prime- ra de les quals és que el canvi que s’ha produït a Catalunya en el darrer any és un canvi més profund del que sembla, o del que els opinadors volen entendre. És un canvi genera- cional, evidentment. El presi- dent del Parlament i jo som gent nascuda en la segona meitat dels anys cinquanta. És un canvi territorial. No fa gaire, en una reunió del Govern en què parlàvem de temes de territori,el president Maragall va preguntar al Govern:“Ahir quants vau dor- mir aquí, a Barcelona?”Havien dormit a Barcelona sis dels Arxiu personal de Josep Bargalló disset consellers, i d’aquests Foto: Al Centre de Lectura de Reus, amb companys de la Facultat de Filologia del Centre de Tarragona de la UB, durant la Transició, sis dos no hi dormen habi- un dia que van trobar un bust de Franco i el van treure “a prendre copes”. Bargalló és el tercer per l’esquerra. tualment, però s’hi havien 6 entrevista

quedat per motius de feina. Si onze de disset no han dormit a Barcelona, vol dir que hi ha una visió suficientment àm- plia i diversificada, i que les decisions que es poden pren- dre poden ser equivocades, però segurament no són desequilibrades. I a més a més, com que pertanyem a classes socials que no són les tradicionals, també tenim una visió molt diferent del que és la política, i això és un dels símptomes del canvi evident.

Una de les crítiques que també ha fet un dels sectors convergents –i que m’ha fet llàstima per venir de qui l’ha Arxiu personal de Josep Bargalló Foto: feta– és: “Com pot ser que un Acte de Nacionalistes d’Esquerra, a la fi dels setanta, amb els professors Sebastià Serrano i Jordi Carbonell. professor d’institut sigui con- seller en cap?”I aleshores pen- ses: Què pretén qui ha dit ral perquè el país ho és i Doncs això vol dir que jo vota- això? Que només puguin ser necessitava un govern que ho ré diferent que el president consellers en cap 500 perso- reflectís. I, en tercer lloc, té Maragall. El pacte parla del nes a Catalunya? Doncs jo sensibilitats molt diferents, Dia de la Hispanitat? Tampoc. crec que els 50.000 professors i igual que el país. Doncs jo puc plantejar qües- mestres poden ser consellers tions diferents que les del pre- en cap, si volen i poden. Ho El que passa és que feia 23 sident Maragall. Parla d’ener- poden ser. que vivíem en una mena de gia i de residus? Sí. Doncs jo, monarquia. Hi havia un presi- com a conseller en cap, he El tripartit és la fórmula dent, que era el president d’exigir que es faci allò que el que convé a Esquerra? Vist Pujol, que manava, decidia i pacte assenyala. el primer any i amb tres per ordenava, i teníem un Govern endavant, a qui beneficia fet a aquesta mida. Ara tenim Vostès han fet una aposta més la fórmula del tripar- un president que presideix, decidida per l’ensenya- tit: a Maragall, al PSC, al amb un Govern on tots els ment públic i laic,molt dife- país? consellers proposen i on es rent d’allò que s’havia fet Políticament ha de beneficiar decideix col·lectivament, i on fins ara. S’han començat a tots els qui som al Govern, hi ha el conseller en cap que aplicar els mateixos criteris però això només passarà si és dirigeix aquesta gestió. de l’ensenyament públic al que la fórmula beneficia el concertat. Això ha aixecat país. Per tant, l’important és Hi ha, però, un límit, que és el protestes sentides. Els està que beneficiï el país. Si no pacte del Tinell.Tot allò que es resultant difícil aplicar beneficia el país, tampoc faci en contra del pacte del aquest model? El mapa beneficiarà els qui som al Tinell significarà no sols que La reforma s’està aplicant des universitari català Govern. Plantejar-se un bene- jo hi estigui en desacord, sinó d’una perspectiva molt gra- fici polític que no beneficiï el que hagi de plantejar que el dual, sense ganes de trencar està tancat. país és estúpid. I la fórmula Govern es trenqui. Tot el que res i amb una postura d’armar- beneficiarà el país perquè,pri- es faci dins el pacte, el Govern nos de raons per, a través de Tancat vol dir: merament, és progressista, i el ho mantindrà, i pel que fa a les raons,poder fer les accions. no hi ha lloc país necessitava un govern allò que el pacte no preveu, Ha aixecat molts laments? No. progressista després de 23 cadascú farà el que voldrà. El Ha aixecat pocs laments. El per a més anys de no tenir-lo. En segon pacte del Tinell parla de la que sí han estat és sorollosos i lloc, és una fórmula molt plu- Constitució Europea? No. de segments molt concrets i universitats 7 entrevista

molt radicals. La major part de brica que actua en funció de l’escola privada és una escola la demanda, ha de ser un cen- Un home bo privada que té una voluntat tre de formació i investigació Alfred Rexach, periodista de servei i que treballa des de que ha de procurar que qui plantejaments absolutament surti d’allí ho faci amb un honestos. I el que vol la majo- esperit crític i, per tant, hi ha S’hauria d’atribuir exclusivament ria de l’escola privada és eradi- estudis que són necessaris als periodistes l’escassa ressonància car del seu si aquells que per a la societat i que són fo- que el treball polític de Josep treballen per finalitats ideolò- namentals per a aquest espe- Bargalló ha tingut en l’última dèca- giques o lucratives, o des de rit crític i dels quals no hi ha da. En realitat, aquest catedràtic postures d’incompliment de una demanda industrial. Ara, d’institut i exregidor de l’ajuntament de Torredembarra, el la normativa. Això ho ha entès el que sí que hem de fer és ser seu poble natal, ve d’una llarga militància al PSUC i el PSAN, molta gent, però hi ha unes més agosarats i valents. Per i ja el 1992 va obtenir una acta de diputat al Parlament, com minories a les quals els va exemple, tenim un acord amb a independent a les llistes d’ERC. malament, perquè ho tenien l’Ajuntament de Falset,la URV, muntat d’una altra manera, i la Generalitat i empresaris del Però, la contrastada afecció dels cronistes parlamentaris per les es queixen molt. Les manifes- sector per portar a Falset un patums de lluïment els ha portat a deixar en segon terme l’ac- tacions que hi ha hagut han centre europeu de recerca en tivitat d’un polític vocacional que sembla tenir molt clara la estat molt radicals, però molt enologia dedicat a la forma- idea de servei públic, al costat d’una inqüestionable modèstia. minoritàries. ció. Això no és un centre per a 500 persones. Serà únic a Si ara Bargalló és un dels polítics catalans amb més projecció Li agrada el mapa universi- Europa, serà on ha de ser i pot política i presència mediàtica (no confongueu els dos concep- tari català? Té sentit estu- consolidar l’aposta del territo- tes), no és a causa del seu afany per figurar, sinó pel fet que és el diar les mateixes llicenciatu- ri. Hi ha molts ajuntaments segon càrrec públic català amb més poder de gestió i de decisió res a Vic, Lleida, Bellaterra o que estan fent propostes en a les mans, per darrere, només, del president Pasqual Maragall. Barcelona? aquest sentit, molt potents: a El mapa universitari català és Vilanova, Granollers, Mataró, El bo del cas és que per arribar a un lloc tan destacat, Bargalló producte de moltes rèmores Tarragona, Reus. Aquest és el no ha tingut necessitat, ni tampoc ganes, de substituir la feina del passat, que en un cert canvi que pot tenir el mapa, eficient i sistemàtica per les habilitats del trepa. N’ha tingut moment van haver de com- que no suposa més universi- prou amb anar complint de manera ordenada i successiva les plir-se. És el producte de vo- tats,més facultats,més centres tasques i les obligacions que assumia voluntàriament i per luntats, a vegades, més polí- de formació, sinó més centres representació popular. No ens ha d’estranyar, per tant, que tiques que universitàries. En de recerca en el món local i a Maragall acollís amb bons ulls l’oportunitat de nomenar-lo conseqüència, tal com està, les empreses. És la part que conseller en cap. no és el mapa universitari per- queda per tancar del mapa. fecte. El que sí és evident és L’excel·lent sintonia que els dos polítics han mostrat des d’a- que està tancat.Tancat vol dir: Fa uns dies va inaugurar el leshores –i no han faltat intents perquè la seva relació s’enra- no hi ha lloc per a més univer- curs a la Facultat de Filo- rís– demostra que Bargalló pertany a aquesta rara espècie de sitats. El que sí és evident és logia de la URV,on vostè va polítics capaços de pensar en els seus conciutadans abans que que geogràficament també estudiar quan era una en ells mateixos. està tancat. És a dir, no hi ha extensió de la UB, fent una lloc per fer més invents.Sí que defensa de la importància D’altra banda, s’ha de fer constar que Josep Bargalló és un hi ha lloc per consolidar coses dels estudis de Lletres. Des home culte –fet que tampoc abunda entre la nostra classe que hi ha al territori,per posar que era estudiant fins avui política. Llicenciat en Filologia Catalana, ha estat director un exemple: no hi ha lloc per no sembla haver millorat la literari d’Edicions El Mèdol i és autor d’assajos i d’estudis fer la universitat de Manresa, percepció social d’aquests sobre crítica, història i teoria literària, entre els quals hi ha un però sí que hi ha lloc per ensenyaments. Com era estimable Manual de mètrica i versificació catalanes. Interessat i compromès amb la cultura popular, és coneguda la seva consolidar l’oferta università- aquella Universitat on va afecció pels castellers, la seva història i les seves tradicions. ria que ara hi ha a Manresa. estudiar i què no ha canviat No hi haurà més universitats, perquè, en aquest aspecte, Encara que de tot això, i ja que se’m demana l’opinió, m’atre- no hi caben.El que sí que hem tot continuï igual? veixo a dir que, personalment, el que més m’agrada de Josep de fer és ser una mica més Jo crec que ha canviat, que hi Bargalló és que em sembla un home bo i honest. curosos i readequar una mica ha hagut canvis que han estat més l’oferta al territori. La uni- negatius. Quan jo estudiava, versitat no ha de ser una fà- era la Delegació de Tarragona 8 entrevista

L’agenda de Josep Bargalló

Res millor per comprovar com ha canviat la vida de Josep Bargalló que comparar diferents dates de la seva agenda. Hem escollit el 17 de novembre, ja que es tracta de l’endemà de les eleccions que van provocar el canvi de Govern.

2003

2004 2002

de la Facultat de Filosofia i trobo a faltar en els estudis de Trobo a faltar aquest esperit Trobo a faltar Lletres de la UB, amb uns pro- lletres.Jo vaig dir que em sem- transgressor, que tota la uni- fessors que ens obligaven a blava que els estudis de lletres versitat hauria de tenir, però aquest esperit tenir més esperit crític, que hi s’han tornat molt més rigids,la els estudis de lletres, de segur. transgressor havia menys voluntat de qual cosa impedeix el més S’ha de fer un nou pas per cenyir-se als currículums i, en important, que és l’esperit crí- retornar a l’esperit humanístic que tota canvi, més voluntat de trans- tic. Hem de formar gent que de la universitat, serà un pas gredir en funció de quin aporti esperit crític a la socie- lent, però crec que cal fer-lo. universitat hauria alumne tenies davant. Per tat, si la universitat no té espe- de tenir exemple,en el meu expedient rit crític al final es converteix Si abans de les eleccions va consta Francès 1 i Francès 2, i en una màquina, deixa de ser decidir retornar a l’ense- jo mai vaig fer francès perquè participativa i democràtica. nyament i ara és conseller els professors creien que havien d’impartir una altra matèria. Francès 1 va ser un curs de mètrica i retòrica poè- tica amb el doctor Vidal Alcover, i Francès 2 matèria de Bretanya. Cap dels dos no for- mava part del currículum,però la Facultat va decidir, en aquell moment, que als alum- nes els calia aprendre allò. Aquesta voluntat és la que 9 entrevista

El conseller en cap, a punt per sin, i quan ja feia 12 anys que cremar, en la trobada de colles era al Parlament vaig dir-me de diables centenaris de Vilafranca del Penedès. Maig de 2004. que no podia repetir perquè veia que no podria donar el millor de mi 12 anys més.Això què vol dir? Que ara tinc una etapa de quatre anys i que no sé què vindrà després. Una de les meves màximes és el carpe en cap, vol dir que la vida diem, que deien els clàssics. que fa no és, com a mínim, Viu al dia, pensa en el futur la que esperava fer. Què però no te’l construeixis troba a faltar de la seva abans que arribi. Jo sé quin vida anterior? futur no vull. No vull estar Això és impossible de dir, per- massa anys fent el mateix, no què la vida que havies de fer vull que m’acabin fent fora no l’has feta i,per tant,no saps dels llocs, vull marxar jo, vull com hauria anat. El que sí he mantenir els amics, vull man- tingut clar és que la meva tenir una vida que sigui la vida l’he viscuda en dècades: meva per molt que el proto- la infantesa, estudiant, fent col digui que no toca, per classes, fent de parlamentari, i molt que el qui abans tenia el ara havia decidit tornar a en- càrrec no ho hagués fet mai. Diego Calderón trar en una etapa de deu anys, Ara, més enllà d’això… Si li Foto: que no sabia quina era, però expliqués el que m’ha passat de moment tornava a l’ense- en els últims deu mesos..., nyament a veure què passava. com per pensar què faré d’a- ‘Els pastorets’ de Tarragona Però en comptes d’això se quí a deu anys! m’ha obert una etapa de ges- Tarragona. Es tracta d’una tió política… de moment, Pel que fa al tema de les versió que fica cullerada i perquè cada dècada és dife- seleccions esportives, és no estalvia invectives a la rent per a mi. evident que per molt que política municipal i a l’ac- es vulgui despolititzar, des tualitat tarragonines. Com Troba a faltar la vida social de Madrid es fa ben bé el a mostra, llegiu: els castells i els diables…? contrari… Pel que fa a l’agenda, estic La història els va en contra. “Satanàs (al públic). Sí que més constrenyit que mai, però Per exemple,els Jocs Olímpics és veritat, sí. Mireu, que he intentat mantenir dues canviaran. Per què? Perquè vinc i me’n vaig per Nadal, i coses: fer un sopar cada set- estan basats en els estats i qui sempre amb la cua entre mana a Torredembarra amb queda cinquè no és el cinquè cames, però, perquè no m’o- els amics i l’altra és intentar millor del món, ja que cada blideu, us en deixo un altre, anar a actuacions de castells i país només pot enviar-ne dos. de Nadal, que aquest sí que fer de diable. He fet de diable Han d’anar als jocs els millors Josep Bargalló és una per- us emprenya i us castiga tot des que sóc conseller en cap atletes del món, que ara no hi sona amb múltiples inter- l’any. Foteu-vos, amb per- alguns dies.Recordo,a tall d’a- van. Els Jocs evolucionaran essos, que de vegades po- dó, que a més el voteu.” nècdota, que el dia que es va cap a una altra cosa i s’hi anirà den resultar xocants atès Els Pastorets de Tarragona casar Felip de Borbó amb pel fet de ser esportista, no que es tracta d’un conseller (Ed. El Mèdol, 2001) Letizia jo vaig fer de diable a per pertànyer a un estat. en cap. El cas és que des de Vilafranca. Intento sobreviure Canviarà tot molt ràpidament 2001 escriu una adaptació Els Pastorets de 2001 van en aquest àmbit. perquè anem cap a un món d’Els pastorets de Folch i tenir la col·laboració espe- globalitzat. Torres, renovada cada any, cial d’Oriol Grau en el Com projecta la seva vida que es representa per Na- paper de la Molt Honorable després del Govern? Qui ho farà canviar? dal al teatre Metropol de Presidenta de la Generalitat. Sempre he tingut la voluntat Els interessos econòmics del que els espais no s’eternitzes- màrqueting esportiu són en 10 entrevista

Per què no surt Bargalló als dibuixos?

Toni Batllori, dibuixant

“Perquè als dibuixos es tendeix a simplificar i s’agafa de personat- ge símbol el que es considera que té el poder: Maragall, al Govern; Carod, a Esquerra; etcètera.

Perquè es representa un perso- natge en funció del seu protago- nisme. O perquè ha ficat la pota d’una manera espectacular o perquè té alguna característica “llaminera” per a un dibuixant.

Que el nostre conseller en cap vagi sense corbata no és motiu suficient.” Il·lustració de Toni Batllori

Josep Bargalló, a segons aquest moment molt més d’un 4 de 6 dels Nois importants que els interessos de la Torre (Torredembarra) a mitjan anys vuitanta. dels estats. I com que l’esport va cada vegada més cap a una professionalització cada cop més alta, aniran manant els interessos econòmics del màr- queting esportiu. No sé si tri- garà cinc dies o 25 anys, però el món de l’esport evoluciona cap aquí.

Quin és el futur de les seleccions catalanes després de Fresno?

“El camí cap a la internacionalització de l’esport català és imparable. Fresno va ser una petita frenada, però tard o d’ho- ra el nostre esport serà reconegut agradi o no, perquè hi tenim dret. Des de la Generalitat lamentem les ingerències polítiques i sempre estarem al costat de totes les federacions que vulguin el reconeixement internacional. Avui estem millor que fa un any, l’hoquei ha fet un gran pas endavant competint i guanyant un campionat del món. I l’any que ve

Arxiu personal de Josep Bargalló estarem millor que avui.” Foto: 11 reportatge

Per Nadal, matem el gall o el descongelem al microones? Els canvis en l’estil de vida a les societats avançades han provocat nous hàbits alimentaris

La mare menja el que duu a la casa de petita, quan tots s'as- lent de la cuina que les gene- Text: Núria Quintana carmanyola sense sortir del seien a taula cada dia per dinar racions anteriors feien al cos- despatx o, si té temps, s'arriba i per sopar. De fet, si no fos per tat de la mare, així com el Fotos: al parc que hi ha al costat de l'àvia, per a la nostra família és temps que es pot dedicar a Marta Casellas l'oficina,mentre que el pare fa evident que el dia 25 anirien al estar entre fogons (1 hora i 57 Infografia: un menú ràpid i els nens es restaurant. Quins són avui dia minuts de mitjana cada dia en Josep Pulido queden al menjador escolar. els nostres nous hàbits pel que el cas de les dones i 49 minuts Agraïments a: Al vespre, ell descongela un fa a l'alimentació? en el dels homes, segons Jesús Contreras, Antoni Riera (Observatori de l'Alimentació de la plat preparat i la dona pren enquestes recents de l'Institut UB, emplaçat al PCB) un iogurt bio i fruita al sofà Disminueixen les hores que Nacional d'Estadística). En l'es- Rafael Codony, Magda Rafecas després d'haver donat el so- passem entre fogons; aug- tudi L'alimentació i les seves (Departament de Nutrició par als nens. Això sí, per Nadal menten les compres de plats circumstàncies elaborat per i Bromatologia de la UB) dinaran tots junts a casa de precuinats; els membres d'una l'Observatori de l'Alimentació Gaspar Rosselló (Càtedra Sent Soví) l'àvia, que prepara una carn família fan els àpats per sepa- i finançat pel saló Alimentària, Pepa Aymamí d'olla tal com l'havia vist fer a rat per tal d'acomodar-los les persones enquestades as- (Institut Català de la Cuina) millor als horaris de cadascú;hi senyalen que ha disminuït ha una preocupació per les considerablement el temps conseqüències dels aliments que destinen a cuinar, sobre- en la nostra salut i fins i tot tot entre els joves i la població una certa "medicalització" de de mitjana edat.Les enquesta- la dieta, encara que de vega- des en aquest estudi reco- des això es contradigui amb neixen que no han fet l'apre- pràctiques poc recomana- nentatge de la cuina que bles… Aquests són alguns in- tradicionalment es donava de dicadors d'aspectes que estan mares a filles i, en aquest sen- canviant en què i com men- tit, es pot parlar fins i tot d'un gem. "La nostra societat és trencament cultural. menys tradicional que les an- teriors i això es reflecteix El poc temps dedicat a la també en l'alimentació", expli- cuina duu a un augment de ca l'antropòleg de la UB Jesús formes de cocció ràpides com Contreras que ha estudiat a ara la planxa. Precisament bastament els hàbits alimen- aquesta forma de cocció pot taris actuals. tenir efectes beneficiosos per a la nostra salut: aporta Poc temps a la cuina poques calories al menjar i La manera com cuinem i permet conservar-ne les vita- mengem està influenciada mines.D'altra banda,la manca per qüestions socials, econò- de temps per cuinar també miques, culturals… Les noves contribueix a la compra mares de família són dones creixent de plats ja preparats, que han dedicat la seva joven- a la qual cosa ajuda l'existèn- tut als estudis i actualment cia d'una indústria cada cop estan en el mercat laboral. més eficient en l'elaboració i Això ha minvat l'aprenentatge promoció dels seus produc-

12 reportatge

13 reportatge

De la foguera paleolítica al microones

Als éssers hu- plats amb més predicament eren els d’ela- varietats de mongetes, el tomàquet, el gall mans ens costa boració lenta i complicada. dindi, la patata… canviar els cos- tums a l’hora de Amb la invasió dels pobles bàrbars i l’inici Paral·lelament, el món de la gastronomia menjar. Sovint de l’alta edat mitjana, aquesta tríade s’am- anava fent la seva evolució. A França, pre- han calgut anys perquè un nou hàbit ali- plia amb tres elements més: la carn, el llard cedint la revolució política, es va fer la mentari es generalitzés. i el formatge. Pel que fa a la gastronomia, gastronòmica contra la cuina barroca i es és més senzilla que la del món clàssic. De va reivindicar el redescobriment dels El descobriment del foc va marcar tot fet, el plat més elaborat és la carn de caça sabors naturals, dels productes comuns. un punt d’inflexió en la manera de major rostida. A partir dels segles XII i Serà el germen de la gran cuina francesa, menjar dels nostres avantpassats en el XIII l’expansió islàmica incorpora nous que en la segona meitat del segle XIX paleolític. Una altra gran revolució va productes (la canya de sucre, l’arròs, tots s’imposa com a paradigma mundial. ser el neolític: descobrim la ceràmica els cítrics…). Pel que fa a l’evolució de la (milloren les tècniques de cocció) i dei- cuina, cap a 1.300 sorgeix una gastrono- La revolució industrial va suposar tot de xem de ser només caçadors i recol·lec- mia de plats complicats i complexos. canvis tecnològics que influiran en com tors per treballar l’agricultura i la Aquesta tendència iniciada a la Baixa Edat mengem. Permeten una mundialització ramaderia. Mitjana es prolongarà durant el Renaixe- de l’oferta alimentària i l’anul·lació de ment i s’accenturarà al Barroc. l’estacionalitat (és possible menjar qual- Hem de saltar uns quants milers d’anys sevol tipus d’aliment en qualsevol època per trobar el següent gran canvi, l’Imperi La següent gran arribada de productes de l’any). I també millora la tecnologia de romà, que va imposar una primera uni- d’altres indrets va succeir amb la la cuina, que permet escurçar el temps formització alimentària basada en la tría- conquesta d’Amèrica, d’on provenen ali- dedicat a preparar un plat. És el moment de cereals, vi i oli. Gastronòmicament, els ments tan "nostrats" com gairebé totes les del microones.

tes. Segons l'enquesta del aliments no ha de ser forçosa- empreses s'enfronten de ingredients grassos és inter- Ministeri La alimentación en ment negatiu des del punt de vegades a una difícil disjunti- essant disminuir el percen- España els plats preparats han vista de la nostra nutrició,sinó va en la formulació d'un pro- tatge d'àcids grassos saturats augmentat un 11 per cent en que dependrà de la qualitat ducte, entre el valor nutritiu i per motius nutricionals i de cinc anys (des de 1997 fins a amb què treballin les indús- les necessitats tecnològiques. salut, però això porta aparel- 2002). El consum d'aquests tries. Això no obstant, les Per exemple, pel que fa als lat el fet que el greix serà més líquid i més fàcil d'enrancir.

Els horaris i l'estil de vida de les famílies expliquen una altra nova tendència dels nostres hàbits alimentaris, el que es pot anomenar dessincronitza- ció,és a dir que els horaris dels diferents àpats són cada cop més diversos. Per exemple, se- gons dades de l'estudi L'ali- mentació i les seves circumstàn- cies, si bé l'hora més habitual per al sopar són les nou del vespre,la franja horària s'estén des de les sis de la tarda (per als qui sopen més d'hora) i s'a- llarga fins a passades les dotze de la nit. A més, els membres d'una mateixa família fan tot sovint els àpats per separat,en 14 reportatge

Segons l'enquesta del Ministeri Juan Mari Arzak: d’Agricultura ‘La alimentación en “Els joves mengen millor”

España’ el consum de plats Juan Mari Arzak és un dels cuiners més prestigiosos i innovadors de l’Estat. El seu restaurant a Sant Sebastià té tres estrelles preparats ha augmentat Michelin des de 1989. Arzak també dóna nom al premi de perio- un 11 per cent en cinc anys disme gastronòmic convocat per la UB, Freixenet i l’editorial RBA.

moments i llocs diferents, per dia, és a dir, repartint el total adaptar-se millor als horaris de calories diàries necessàries de cadascun.Així veiem que el en quatre o cinc àpats. El pro- 19,4 per cent d'espanyols di- blema és quan "es pica sense nen fora de casa, fonamental- control", és a dir quan s'inge- ment per una qüestió d'estalvi reixen una gran quantitat de de temps. calories entre hores, que s'afe- geixen a les dels àpats princi- Ara bé, malgrat menjar fora de pals. Foto: Copyright @ 2004 Blai Carda/Global Image casa, la despesa feta en ali- mentació fora de les llars I com són els àpats? Doncs (aproximadament un 27 per sembla que tenim una ten- La base de la cultura gastronòmica d’un país es transmet de cent de la total) es manté esta- dència a fer-los cada cop generació en generació, en família? ble en els darrers cinc anys. menys rígids, és a dir s'han Més aviat és una qüestió d’identitat i d’arrels. La identitat està Una de les possibles raons és incorporat variacions a l'es- per sobre dels plats. L’evolució i la investigació en cuina, les fas l'auge de la carmanyola que tructura tradicional de dos sobre unes arrels de la teva cultura, del teu gust… Sí que s’han detecta l'estudi. Les principals plats i postres. Això succeeix d’aprendre certes coses. La meva mare no em va ensenyar un raons són l'estalvi econòmic,la menys en el dinar, considerat plat en concret, però sí l’afecte, l’amor a la cuina, a la bona com- possibilitat de menjar de l'àpat principal del dia, i més pra… I sense això no hi ha cuina. manera més equilibrada triant en el sopar, el qual socialment els aliments que trobem més és percebut com més deses- Com es pot fer difusió de la bona cuina entre joves? beneficiosos per a la salut i tructurat (està més ben vist En primer lloc, s’ha de treballar. A un nen, és més fàcil donar- aprofitar millor el temps. Fins i sopar "qualsevol cosa"). li de menjar només allò que vol; és més fàcil no educar. tot fer l’àpat en un indret agra- L’educació és feina i dedicació. I després has de transmetre-li el dable, com un parc. Les raons que tenim per optar que tu sents, però de veritat, amb l’exemple. per un tipus d'àpats i d'ali- En tot cas, mengem on men- ments determinats semblen Vostè ha detectat si hi ha canvis en els gustos gastronòmics gem, al cap del dia fem una respondre a tres motivacions dels joves, respecte a generacions anteriors? mitjana de 4,19 àpats. "El bàsiques. El primer que afir- És indubtable que sí. Mengen millor, en saben més. O tenen costum de picar entre hores mem tenir en consideració és més cultura. El fast food no és dolent, perquè quan no hi havia està força més estès del que la salut, (relacionat sovint amb fast food hi havia una gana tremenda. El que cal és lluitar sovint es reconeix", apunta el això hi ha també la preocupa- durament perquè el fast food sigui bo. Jo confio molt en la catedràtic Contreras. Segons ció estètica,que la nostra dieta joventut. A la meva terra, durant els caps de setmana, quan Magda Rafecas, professora ens ajudi a tenir una bona tenen temps, cada cop cuinen més a casa els nois i les noies. del Departament de Nutrició i figura). Després ve la conve- Primerament perquè anar a un restaurant és car i, a més, Bromatologia, fer més de tres niència, que el nostre àpat s'a- tenen cultura gastronòmica. Abans només cuinaven les ingestes al dia,de forma regu- justi al temps de què dispo- mares. Avui dia, quanta gent cuina a casa! El got es pot veure lar, és recomanable, això sí, sem, a la nostra comoditat. I, mig ple o mig buit. Jo el veig mig ple. tenint cura del total de calo- finalment, hi ha la motivació ries que es prenen en tot el del plaer pel menjar. Durant el 15 reportatge Gastronomia nadalenca

Fa vint anys,qui volgués anar a menjar fora de casa per Nadal tenia poques opcions per triar.Hi havia molt pocs restau- rants oberts en un dia tan assenyalat i per no haver-hi no hi havia ni el costum d’anar-hi. Ara, això ha canviat força i la tendència és que cada cop més restaurants obrin en aquestes dates.De fet, només un 15 per cent dels 4.000 restaurants del Gremi de Restauració de Barcelona tanquen per les festes de Nadal,Sant Esteve i Cap d’Any.Des del Gremi s'atribueix aquest canvi no només als nous hàbits socials i alimentaris,sinó també al fenomen del turisme,que s'ha estès en les dates de Nadal i que significa més clients per als establiments de restauració.De tota manera, per a aquells que preferiu man- tenir la tradició de menjar a casa el dia de Nadal, us proposem unes quantes receptes.Bon profit!

Llom de cabrit i el seu rostit, compota d’orellanes i prunes al vi, bull de porc i ànec

Per a 4 persones l’escalunya en juliana, la farigola, el llorer i el xic d’aigua de tant en tant, perquè no perdin pebre en gra i ofegueu-ho tot lleugerament. humitat). Rossegeu amb oli, en una paella, els Afegiu-hi el tomàquet tallat en rodanxes i pinyons i reserveu-los. Cogueu els lloms INGREDIENTS: • 8 lloms de cabrit • 12 escalu- deixeu-lo sofregir. Mulleu-ho tot amb el vi desossats en una paella amb oli durant dos nyes • 20 g de pinyons • Oli d’oliva • Sal i pebre ranci i reduïu-ho fins que sigui sec. Afegiu-hi minuts per la banda de la pell i 30 segons per Per a la compota: • 100 g d’orellanes • 100 g de l’aigua i cogueu-ho lentament, tapat, durant la banda de la carn. prunes seques • 0,5 l de vi negre • 1 canó de una hora. Coleu-ho i reduïu el suc fins a la canyella • Pell de llimona i taronja. Per al ros- Munteu el plat posant unes rodanxes de bull densitat de salsa. Rectifiqueu-ho de sal i pebre. tit: • Ossos del cabrit • 2 escalunyes • 2 tomà- en línia i col·loqueu el llom tallat a sobre, amb quets madurs • 2 grans d’all • 0,5 cl de vi ranci Retireu el budell de la botifarra i assaoneu-la una llàgrima de compota, les escalunyes rosti- • Pebre negre en gra, farigola i llorer • 1 l d’ai- amb el greix d’ànec i els pedrers tallats a daus. des i els pinyons al costat del llom. Recobriu- gua. Per al bull de porc i ànec: • 0,3 kg de boti- Emboliqueu la barreja amb paper film i lli- ho tot amb la salsa del rostit de cabrit. farra crua • 100 g de pedrers d’ànec confitats gueu-ne les puntes. Amb una agulla de cap, • 50 g de greix d’ànec perforeu el film per diversos llocs i torneu a embolicar-la amb més film. Poseu-la a coure ELABORACIÓ en aigua, gairebé a apunt d’ebullició durant Poseu a bullir les prunes i les orellanes en el vi, una hora. Retireu-la de l’aigua i deixeu-la a la amb la canyella i les pells dels cítrics, durant nevera fins que sigui ben freda. Retireu el film una hora a foc lent. Tritureu-les i reserveu-les. i talleu-la en rodanxes fines. Talleu els ossos de cabrit a trossos. En una cas- Peleu les escalunyes i rossegeu-les senceres, sola, rossegeu les dents d’all tallades per la mei- lentament, en oli, salpebrades i tapades fins tat, afegiu-hi els ossos i rossegeu-los. Afegiu-hi que siguin cuites (els podeu anar afegint un Xavier Franco

Ravioli gegant de tòfona d’estiu a la carbonara

Per a 4 persones se superposin excessivament. 3. Unteu lleuge- 5. Col·loqueu al voltant del rovell, sense que el rament la tòfona amb mantega de bacon i toquin, cinc daus de parmesà. INGREDIENTS: Per als daus de bacon: • 100 g de cobriu-la amb paper film. S’han de fer dos cer- 6. Poseu una cullerada de bacon amb unes gotes bacon fumat. 1. Talleu el bacon en làmines de cles per plat. Per als daus de parmesà: • 40 g de de mantega i per sobre els daus de parmesà. 0,2 cm. 2. Feu daus de 0,2 cm per la part més permesà Reggiano 1. Talleu el parmesà a daus 7. Aboqueu una cullerada de nata reduïda carnosa del bacon. 3. Guardeu els retalls per a de 0,5 cm i poseu cinc daus per plat. Per als calenta sobre el bacon. la mantega de bacon. Per a la mantega de rovells d’ou:1. Separeu tots els rovells de les cla- 8. Col·loqueu l’altre cercle de tòfona de mane- bacon: • 60 g de mantega • 30 g de retalls de res i guardeu-los en un recipient coberts amb ra que coincideixi amb el que heu posat abans. bacon (elaboració anterior) 1. Poseu en un cassó oli de gira-sol; si els rovells d’ou són massa 9. Retireu el paper film i segelleu bé el ravioli, la mantega i els retalls de bacon. 2. Cogueu-los petits, en podeu posar dos a cada ravioli. Altres: prement-lo lleugerament pels costats. a foc suau fins que la mantega absorbeixi el gust • 20 g d’oli de tòfona • Sal Maldon. 10. Escalfeu-lo 10 segons aproximadament a la del bacon (10 minuts aproximadament). 3. salamandra i acabeu amb una mica de sal Coleu-los i guardeu-ne la mantega. Per a la nata Maldon per sobre del ravioli de tòfona. reduïda: • 100 g de nata líquida (35% m.g.) 1. ELABORACIÓ Reduïu la nata a foc lent fins que adquireixi una 1. Disposeu al centre del plat una pinzellada densitat cremosa. 2. Poseu-la a punt de sal. Per d’oli de tòfona. al ravioli gegant de tòfona d’estiu: • 100 g de 2. Col·loqueu a sobre un cercle de tòfona sense tòfona d’estiu grossa (50 g/u aprox.) 1. Peleu la el paper encerat. Una vegada al plat, retireu el tòfona i talleu-la amb la màquina talladora tan paper film. fina com sigui possible, a 0,5 mm de gruix com 3. Disposeu al centre del cercle un rovell d’ou a màxim. 2. Poseu les làmines de tòfona sobre de guatlla escorregut. un paper encerat, formant un cercle de 12 cm 4. Poseu a escalfar la mantega de bacon amb els de diàmetre. Cal que no quedin porus i que no daus de bacon. Ferran Adrià 16 reportatge

Llamàntol rostit en cocotte amb el seu corall i verdures del temps

Per a 4 persones d’au i deixeu-lo bullir durant mitja hora. de la cassola per segellar-la i aconseguir que es Passeu-ho tot per un colador fi i lligueu-ho cogui al vapor. Poseu-la al forn a 220 ºC durant INGREDIENTS amb la mantega de corall. 15 minuts. • 2 llamàntols d’1 kg • ¼ kg de pasta de full (per segellar la cocotte) • 4 espàrrecs verds • 2 cors de Mantega de corall. Feu una pasta amb el corall Repartiu els medallons i les pinces de lla- carxofes oberts pel mig. del cap dels llamàntols i 50 g de mantega. màntol al centre de cada plat. Al voltant, poseu les verdures i, finalment, tireu per Les verdures netes i escaldades: ELABORACIÓ sobre uns regalims de suc de llamàntol. • 8 cebetes • 100 g de bolets • 4 minipastana- En una cassola, poseu aigua amb sal. Un cop gues • 8 patates noves. arrenqui el bull, poseu-hi els llamàntols i deixeu-los bullir tres minuts comptats a partir Oli de julivert. Deixeu marinar un manat que hagin començat a bullir. Seguidament, de julivert durant 24 hores en un ¼ de deixeu-los refredar, separeu-los el cap i tragueu litre d’oli neutre. Seguidament passeu-ho pel les cloves de les pinces. Talleu els cossos en Thermomix. medallons i separareu el corall dels caps.

Suc de llamàntol: • 1 l de brou d’au • Caps i clo- En una paella, poseu a sofregir el llamàntol i les ves del llamàntol • 1 got de vi blanc • 1 ceba verdures (només volta i volta). Passeu-lo a una petita, 1 tomàquet madur • 1 pastanaga petita, cassola de vidre amb tapa (cocotte). Afegiu-hi un porro petit • Llorer i farigola • 3 o 4 grans una mica de brou i una mica d’oli de julivert. d’all. Piqueu totes les verdures i sofregiu-les amb les cloves. Afegiu-hi el vi blanc i deixeu-lo Estireu la pasta de full i feu-ne una tira. Pinteu- reduir una estona. Seguidament, afegiu el brou la amb ou batut i poseu-la al voltant de la tapa Josep Muniesa

Rotllets de col farcits de cargols amb espardenyes i salsa de mar i muntanya

Per a 4 persones • Feu una mantega amb consistència de poma- • Chivite Colección 125” 1998, blanc (DO da. Afegiu els cargols, la llimona, una dent Navarra) d’all picada, sal, pebre i engruna de pa. INGREDIENTS • Feu un lligat amb la col i el farcit. Escalfeu-lo • 1 peça de col • 250 g de cargols • 150 g de al vapor, cogueu les espardenyes i munteu el mantega • 1 suc de llimona • 50 g d’engruna plat. Reduïu la salsa de mar i muntanya i de pa • Sal i pebre • 1 dl de salsa de mar i mun- poseu-la per sobre. tanya • 4 espardenyes

PREPARACIÓ VINS • Bulliu les fulles de col, cogueu els cargols i • Finca els Camps, Macabeu 2001 (DO Penedès) traieu-los de la closca. • Mas d’en Comte 2001 (DO Priorat) Jean Luc Figueras

Truita d’escudella

INGREDIENTS • Cogueu les verdures. • Cogueu-ho al forn a 180 ºC durant set Per al brou: • Retireu les verdures del brou. minuts. • 0,2 kg de conill de vedella • 0,2 kg de gallina • 0,08 kg de botifarra negra • 0,04 kg d'os de Per a la truita: PRESENTACIÓ pernil • 0,05 kg de pastanaga • 0,120 kg de • 6 ous. • Poseu la truita al centre del plat. patata • 0,08 kg de col • 0,08 kg de cigrons • Tota la carn en daus d’1 cm de gruix. • Poseu les verdures al voltant. • 0,10 kg d'orella de porc. • Mulleu-la amb el brou. PROCÉS Per a la pilota: • Separeu els rovells de les clares. • 0,08 kg de carn picada de vedella • 0,08 kg • Bateu les clares a punt de neu. de carn picada de porc • 1 manat de julivert • Greixeu motlles de 10 cm de diàmetre. • ½ dent d'all • 0,02 kg de pinyons. • Poseu a la part inferior una mica de clara batuda. PROCÉS • Poseu a sobre la carn picada. • Feu un brou amb tota la carn. • Poseu al mig de la carn el rovell de l’ou. • Retireu la carn i desgreixeu el brou. • Cobriu els motlles amb la clara batuda. Jordi Herrera

Pàgines elaborades amb informació facilitada per l’Institut Català de la Cuina 17 reportatge

Només un 15 capítol hi ha un augment de consum de verdures i horta- per cent dels lisses transformades). restaurants del Un dels factors que està Gremi de influint en els nostres hàbits alimentaris és la preocupació Restauració de per la salut i els constants Barcelona missatges emesos des dels mitjans de comunicació so- tanquen els dies bre els efectes d'allò que mengem en el nostre cos. És de Nadal, Sant el que s'anomena una "medi- Esteve i Cap calització" de la dieta. Molt sovint, però, la informació d'Any que rebem sobre alimentació i salut no ens és útil a l'hora d'anar a comprar i triar un producte determinat.

Un problema d’informació D'una banda, hi ha un con- junt de recomanacions de cap de setmana, però, aques- malgrat que tinguem inte- teri, any 2000). Una altra dada caràcter general sobre com tes motivacions canvien sub- rioritzades unes normes so- és que, per exemple, ingerim ha de ser l'alimentació que stancialment dins el nostre cials i dietètiques sobre com un 200 per cent més de pro- semblen haver estat assimila- rànquing de prioritats. La salut ha de ser la nostra alimenta- teïnes que les recomanades. des per la majoria de la passa al darrer lloc i el que ció, freqüentment no les se- Segons l'estudi eVe, realitzat a població. De l'altra, el consu- valorem primerament és el guim per diverses circums- partir de dades d'enquestes midor no té prou informació plaer. I després la convenièn- tàncies (de temps,de context de nutrició de diverses comu- ni coneixements per decidir cia. Això ens duu a menjar fora social, de comoditat…). Molt nitats autònomes, les proteï- si un producte concret de casa per no cuinar i així sovint, fins i tot no som cons- nes subministren el 17,1 per respon realment a aquests poder descansar més, cosa cients que ens apartem d'a- cent de la ingesta energètica paràmetres d'una alimenta- que s'està implantant fins i tot questes normes. Hi ha un en la població espanyola, els ció saludable. Per exemple, en festes tan tradicionalment cert autoengany. "Quan pre- hidrats de carboni el 45 per s'ha de considerar un pro- casolanes com Nadal. Segons guntes a la gent si pica entre cent i els greixos el 38 per ducte en el context global dades del Gremi de Restau- hores o si utilitza el micro- cent. Des dels anys cinquanta, d'una dieta, saber el detall de ració de Barcelona, només un ones, la primera reacció és en la nostra dieta ha anat la seva composició (per 15 per cent dels restaurants dir que no o que molt rara- augmentant de forma molt exemple, si duu fibra caldria agremiats tanquen els dies de ment, però si els fas detallar important el consum de carn, tenir en compte de quin Nadal, Sant Esteve i Cap d'Any. el que han fet, per exemple, que s'ha estabilitzat a partir tipus és, alimentària, soluble De fet, la gran majoria dels la darrera setmana t'adones dels vuitanta (hi ha un fort o no soluble…), i veure si l'a- establiments mitjans i grans que són pràctiques més descens de les carns verme- liment està ben dissenyat tenen obert i el mes de no- esteses del que es reconeix", lles, compensat per un aug- (per exemple, si els elements vembre ja es comencen a fer explica Jesús Contreras. ment de les carns provinents que el componen no s'anul- les reserves. Els que fan festa d'aus). En canvi, continua dis- len entre si a l'hora de ser són normalment els petits Però, en realitat, què minuint el consum de lle- assimilats pel cos humà i, per negocis familiars. mengem? gums, cosa "força negativa" tant, es perden part dels Des del punt de vista nutricio- per a la nostra alimentació, efectes beneficiosos). En Les raons que declarem fo- nal, però, com és la nostra apunta la professora Rafecas. aquestes qüestions, a més namentals a l'hora de disse- dieta? D'entrada, estem so- Fem un consum elevat de d'haver-hi una responsabili- nyar la nostra dieta (salut, brealimentats: gairebé 2.800 carn, peix i productes lactis i, tat de la indústria, que ha d'e- plaer, etcètera) no responen, kcal al dia, un 18,5 per cent en canvi, hauríem d'incre- laborar bons productes, hi ha però, moltes vegades al que per sobre del recomanat (se- mentar el de cereals,llegums i un problema d'informació al acabem fent. És a dir, que gons estadístiques del Minis- verdures (en aquest darrer consumidor. 18 reportatge

U UNIVERSITAT DE BARCELONA B i a la UB...

El Campus de l’Alimentació A banda dels objectius esmentats, el projecte ha de desenvo- lupar-se en un futur al recinte Torribera de Santa Coloma de Gramenet, on actualment es troba el CESNID. Aquest vessant del projecte de Torribera està impulsat per la UB, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Santa Coloma.

Algunes de les titulacions que podeu estudiar a la UB vinculades al tema del reportatge són:

Ciència i Tecnologia dels Aliments Fotos cedides pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Títol homologat El projecte Campus de l'Alimentació de la UB aplega tot el Ensenyament de 2n cicle potencial de la institució (UB i el seu Grup) en un ventall ampli de disciplines que inclou des de les ciències dels Continguts bàsics: Composició i anàlisi dels aliments; Valor aliments (biotecnologia, innovació, seguretat i control d'ali- nutritiu; Tecnologia alimentària; Higiene dels aliments; ments...), a la nutrició (bàsica, comunitària o clínica) i el Economia i gestió a l'empresa alimentària; Alimentació i salut. consum (des de la restauració fins al vessant econòmic o Centre on s'imparteix: Facultat de Farmàcia. legislatiu).L'objectiu fonamental d'aquest projecte és poten- (www.ub.edu/organitzacio/facultats/facultatfarmacia.htm) ciar aquest camp dins la UB i afavorir la creació de sinergies tant en els àmbits de la docència com de la recerca i de la prestació de serveis a empreses i institucions. Nutrició Humana i Dietètica Títol homologat. Actualment, a la UB existeixen nombrosos grups que desen- Ensenyament de 1r cicle volupen activitats relacionades amb aquests àmbits, distri- buïts pels diferents campus i centres (Farmàcia, Medicina, Continguts bàsics: Alimentació i cultura; Bioquímica; Química, Biologia, Matemàtiques, Escola d'Infermeria, Psico- Bromatologia i tecnologia dels aliments; Deontologia; logia, Dret, Geografia i Història, Econòmiques, …). També s'in- Dietètica; Dietoteràpia; Economia i gestió alimentària; tegren en aquest Campus de l'Alimentació els investigadors i Estructura i funció del cos humà; Fisiopatologia; Higiene dels els serveis de diferents entitats del Grup UB, així com els cen- aliments; Nutrició; Química aplicada; Salut pública;Tecnologia tres adscrits com el Centre d'Ensenyament Superior de culinària. Nutrició i Dietètica (CESNID) i l'Escola Universitària d'Hoteleria Centre on s'imparteix: CESNID (www.cesnid.es/) i Turisme CETT. L'optimització i coordinació de tots aquests recursos humans i tècnics permet oferir un conjunt de titula- Així mateix, la UB i les entitats del Grup ofereixen diferents cions vinculades a l'alimentació i múltiples serveis d'R+D a les cursos de postgrau i màsters com ara el Màster en Nutrició i empreses.En general,el Campus té una vocació de difusió i de Alimentació, MBA en empreses agroalimentàries, Dieta medi- projecció en el conjunt de la societat i voluntat d'establir terrània, Gastroenterologia, hepatologia i nutrició pediàtrica, col·laboracions amb agents externs. Gestió de la restauració per a col·lectivitats, etcètera.

La Càtedra Sent Soví La Càtedra Sent Soví, fruit pren el nom del receptari del ment el Premi Sent Soví de d'un acord entre la UB i la segle XIV d'autor desconegut Literatura Gastronòmica i el Fundació Institut Català de considerat un dels primers lli- Premi Juan Mari Arzak de Cuina (FICC), té com a objec- bres de cuina europea, el Mitjans de Comunicació,únics tiu fomentar la investigació i manuscrit del qual es conser- tots dos a Espanya en el seu la divulgació en l'àmbit gas- va a la Biblioteca de la UB. gènere. tronòmic i afavorir la integra- Des de la Càtedra, la UB, ció d'aquest amb el cientifi- conjuntament amb Freixenet Portada del receptari Sent Soví, que codocent. Aquesta càtedra i RBA Libros, atorguen anual- es conserva a la Biblioteca de la UB.

19 reportatge

Setge a la malària Cada 40 segons mor un nen a l’Àfrica a causa de la malària, una malaltia que mata entre un i tres milions de persones cada any. Ara, l’esperança arriba amb una futura vacuna. És un èxit científic liderat per un equip de la UB i l’Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS.

En l’antiguitat rebia el nom de Text: febre romana i hi ha qui la Rosa Martínez considera una de les raons del Fotos: declivi de l’Imperi romà. És la Marta Casellas malària (de l’italià mal’aria o Infografia: aire dolent) o també paludis- Josep Pulido me (del llatí palus, llacuna). Agraïments a: Avui dia afecta entre 300 i 500 Pedro Alonso milions de persones al món, Enric Franco causa d’un a tres milions de morts anuals (3.000 menors de 5 anys per dia) i és una amenaça potencial per al 40% de la població mundial, uns 2.500 milions d’individus. És un problema de salut pública en més de 100 països de tot el planeta i crea una espiral de pobresa en els països en vies de desenvolupament. En el binomi malaltia-pobresa, les possibles solucions per trac- tar la malaltia han d’adaptar- se a la realitat del context socioeconòmic de l’hemisferi sud. És un cercle viciós i només els ponts de col·labo- ració i solidaritat dels països més industrialitzats el podran trencar.

Què causa la malària? per l’Hospital Clínic de Barcelona cedida Imatge

És una malaltia parasitària cau- Foto: sada per protozous del gènere Atencio sanitaria al Centre d'Investigacio en Salut de Manhiça (CISM) a Moçambic Plasmodium. Quatre espècies poden causar malària en els seu genoma va ser seqüen- més ràpid, i P. malariae, el humans: P. falciparum, P. vivax, ciat per un consorci interna- més lent. En certes soques de P. ovale i P. malariae. Varien cional (Nature, 2002). Arriba P. vivax (P. v. hibernans), la quant a morfologia, immuno- als humans a través de pica- incubació pot arribar a 8 o 9 logia, distribució geogràfica i des de mosquits del gènere mesos. En el cas de P.vivax i P. resposta als fàrmacs antipalú- Anopheles infectats pel plas- ovale, el paràsit s’allotja al dics.P.falciparum,el més mor- modi. El període d’incubació fetge durant mesos o anys tífer, és el més comú a l’Àfrica varia entre 9 i 30 dies, segons i provoca nous brots de la subsahariana i als tròpics. El el plasmodi: P.falciparum és el malaltia. 20 reportatge

La malària al món: 300-500 milions d’afectats 1-3 milions de morts anuals Població en risc: 2.500 milions Fotos: © WHO/TDR 2003

La malària es transmet per pas crític: al fetge, el cicle de mosquit pica una persona i el picades de femelles adultes vida del paràsit és força des- cicle torna a començar. Els símpto- del gènere Anopheles, que es conegut i difícil d’estudiar. És troba arreu del món, excepte l’estadi exoeritrocític, asimp- Vigilant els símptomes mes ja són des- a l’Antàrtida. També afecta al- tomàtic. No es coneix prou bé El període d’incubació s’inicia tres espècies (rèptils, ocells, la localització exacta del plas- amb la infecció i acaba amb l’a- crits al Nei Xing, rosegadors, primats no hu- modi al fetge, ni la càrrega del parició dels primers símpto- text de la Xina mans, etcètera). No tots els paràsit en aquest òrgan. Els mes clínics.Els més clàssics són Anopheles són bons vectors esquizonts poden penetrar en febre, calfreds, vòmits, sudora- del 2700 aC de la malaltia: de les 430 espè- cèl·lules hepàtiques i repetir ció profusa, dolors musculars i cies, només unes 40 ho són. l’esquizogònia, o trencar-se i mal de cap. Són atacs cíclics L’A. gambiae i A. funestus, els alliberar milers de merozoïts que duren de 6 a 12 hores i es més eficients, es troben a l’À- que són abocats al torrent poden produir cada 48 hores frica, en àrees properes a sanguini i infecten els glòbuls (febres terçanes de P. falcipa- aigües estancades (pantans, vermells. rum, P. Vivax i P. Ovale) o cada rius, etcètera). El 2002, la revis- 72 hores (febres quartanes de ta Science va publicar la En els eritròcits, els paràsits es P.malariae). Durant un examen seqüència del genoma de l’A. transformen en trofozoïts i físic, es detecten alteracions al gambiae. Les fases d’ous, larva donen lloc a nous merozoïts. i pupa del mosquit són aquà- És el cicle eritrocític de la tiques i duren de 5 a 14 dies.El infecció. Els glòbuls vermells mascle adult viu una setmana esclaten,expulsen nous mero- i es nodreix de nèctar i altres zoïts i té lloc una invasió mas- fonts de sucre. La femella viu siva de cèl·lules sanguínies. És més temps, pon entre 50 i 200 un procés cíclic, de periodici- ous i necessita sang per fer-los tat típica segons cada plasmo- madurar. És d’hàbits nocturns di, que provoca les típiques o crepusculars i pot picar febres intermitents. humans (antropofília) o ani- mals (zoofília). El mosquit s’in- Després de moltes fases d’es- fecta quan pica un malalt. Els quizogònia als glòbuls ver- plasmodi es desenvolupa (10- mells, els merozoïts donen 21 dies) a les glàndules sali- lloc a gametòcits que circulen vals del mosquit. per la sang. Quan el mosquit pica un malalt, absorbeix els Cicle vital del plasmodi gametòcits. A l’estómac de la En l’ésser humà, el plasmodi femella,els gametòcits mascle parasita els glòbuls vermells. i femella s’uneixen i formen La infecció comença quan la un zigot (oocinet), que s’allot- femella del mosquit inocula el ja al sistema digestiu del mos- plasmodi de la malària (espo- quit i forma un oocist. rozoïts) amb la picada. En Mitjançant esporogònia, l’oo- humans, el paràsit es multipli- cist origina milers d’esporo- ca exponencialment al fetge zoïts que acaben a les glàndu- per l’Hospital Clínic de Barcelona cedida Imatge

(fase d’esquizogònia). És un les salivals del mosquit. El Foto: El metge Eusebio Macete aten una criatura al CISM a Manhiça 21 reportatge

fetge (hepatomegàlia) i a la bral (pèrdua de consciència, ús d’agulles i xeringues infec- adequada, és una patologia melsa (esplenomegàlia). El di- convulsions), anèmia greu per tades.En la malària congènita, curable. Però la reinfecció agnòstic es confirma amb un hemòlisi,hemoglobinúria,falli- la mare transmet la malaltia al sempre és possible en àrees frotis de sang. Una de les da cardiovascular, estrès respi- fill durant l’embaràs o el part. endèmiques.La malària es pot seqüeles més greus del palu- ratori, xoc i mort. guarir. Hi ha diferents fàrmacs disme és l’anèmia. P. falcipa- Cap tractament preventiu antipalúdics (cloroquina, pro- rum, responsable de la forma Es contagia la malària? dóna una protecció absoluta guanil, mefloquina, etcètera), més greu de malària, afecta La malària no es contagia per contra la malària, de manera però cal administrar-los tan diferents òrgans i provoca contacte de persona a perso- que la malaltia pot aparèixer, aviat com sigui possible. El alteracions hematològiques o na, però sí per transfusions tot i els esforços per evitar-la. tractament depèn del tipus de metabòliques, malària cere- sanguínies, trasplantaments i Si es tracta de forma ràpida i paràsit, del pacient i del grau

22 reportatge

de desenvolupament de la altre obstacle per controlar els patologia i, a més a més, cal mosquits és la resistència de adequar la dosi i el temps de l’Anopheles als insecticides. Consells als turistes tractament a cada cas. Si té Alguns mosquits Anopheles Abans de viatjar a àrees de risc cal fer una bona quimiopro- èxit, els paràsits són eliminats. eliminen el paràsit i eviten la filaxi amb fàrmacs. A més a més, per impedir la picada dels P.vivax i P.ovale poden allotjar- infecció. Potser podrien intro- mosquits: se durant anys al fetge sense duir-se mosquits modificats manifestar la infecció i des- genèticament en la natura i • Eviteu les sortides entre la posta de sol i l’alba. prés poden provocar recaigu- acabar amb la transmissió de • Feu servir roba de màniga llarga i pantalons llargs si sortiu des al pacient.P.malariae,si no la malària? La resposta, amb a la nit. és tractat, persisteix al torrent el temps. • No vestiu colors foscos (atreuen mosquits). sanguini durant dècades. En • Feu ús de repel·lents amb dietiltonamida. àrees endèmiques, freqüent- Malària d’aeroport • Vigileu la higiene i l’estat de conservació dels edificis. ment les persones infectades La malària està eradicada en • Col·loqueu tela mosquitera a les finestres dels dormitoris. poden desenvolupar una im- molts països desenvolupats • Protegiu les habitacions a la nit amb esprais o espirals munitat adquirida i esdevenir i en àrees on abans era antimosquits. portadores asimptomàtiques endèmica. Però el risc de de la malaltia. reintroducció del paràsit persisteix. Als Estats Units es Resistència als fàrmacs va eradicar al començament 2000 es va passar de 1.500 1991 a 1997, els casos de La resistència als fàrmacs cons- dels anys cinquanta, però casos a 15.000. El paludisme malària a l’antiga Unió Soviè- titueix una forta barrera en la cada any són diagnosticats causava més de 700 morts a tica van passar de 400 a més lluita contra la malària i, a més, 1.200 casos nous: és la ma- la regió europea durant la de 40.000. En general, la si- augmenta. La resistència de lària “importada” per turistes darrera dècada. Un cas cu- tuació millora a la fi dels anys P. falciparum als fàrmacs anti- o immigrants de zones palú- riós és la “malària d’aero- noranta, però a Geòrgia i el malàrics –cloroquina, el pro- diques. La vigilància epidè- port”: el mosquit viatja en Kirguizistan el nombre de ducte més barat i més utilit- mica i un diagnòstic i un avió des de zones endè- casos autòctons augmenta, i zat– s’estén a les zones tractament ràpids són els miques i pica les víctimes en el Tadjikistan viu una expan- endèmiques. I la resistència a punts crucials per evitar-la. àrees fora de risc. El 2000 es sió del P. falciparum. Pel que la combinació sulfadoxina- La malària importada és un van diagnosticar més de fa a Turquia, uns 15 milions pirimetamina, detectada en problema sanitari a tot Euro- 12.000 casos de malària de persones habiten en àrees d’Amèrica del Sud i al pa, on des de l’any 1970 al entre viatgers europeus. De àrees endèmiques. sud-est asiàtic, sorgeix ara a l’Àfrica oriental. Tot això és agreujat per la resistència encreuada entre fàrmacs que són químicament semblants.A més,els medicaments emprats tradicionalment tenen efectes secundaris importants. Un

La resistèn- cia del plasmodi als fàrmacs és cada cop més Imatge cedida per l’Hospital Clínic de Barcelona cedida Imatge

preocupant Foto: Dones embarassades i nens, els mes afectats per la malaria (CISM, Manhiça) 23 reportatge

Pedro Alonso: una vacuna per a l’esperança “El que passa a l’Àfrica també ens afecta a tots”

Trencar un paradigma científic un comunicat de l’Organit- no és fàcil. I això han fet el zació Mundial de la Salut– són metge Pedro Alonso i el seu molt encoratjadors per al futur equip, obrint camí a una vacu- de les vacunes contra la ma- na eficaç contra la malària. La lària, perquè és la primera fita era publicada per The demostració d’algun tipus Lancet el 16 d’octubre. A d’eficàcia contra la malària Manhiça i Ilha Josina, al sud de infantil”. Ara, els estudis con- Moçambic, tenia lloc l’assaig tinuen. L’any 2010, la primera clínic més gran sobre seguretat vacuna patentada i autoritza- i eficiència d’una vacuna anti- da contra la malària podria malària que s’ha fet mai a l’À- ser una realitat. frica, amb 2.022 nens entre 1 i 4 anys. La vacuna experimen- Pedro Alonso és professor del tal –RTS,S/AS02– redueix en Departament de Salut Pública un 58% els casos de malària de la UB i dirigeix el Grup de greu, en un 40% les noves Recerca en Epidemiologia i mans sobreviu amb menys En una malaltia tan complexa infeccions i en un 30% els epi- Salut Internacional (GRESI) a d’un dòlar al dia. Per a la com la malària –amb assaigs sodis clínics. Es basa en una l’IDIBAPS. majoria de la població, la po- clínics i altres estudis– qualse- proteïna recombinant del cir- bresa és la forma normal vol avanç implica poder dispo- cumsporozoït fusionada amb “No hi ha pitjor amenaça per d’existència. Des del segle XIX sar d’equips als Estats Units, l’antigen de superfície de l’he- al món al principi del segle fins a mitjan segle XX, la salut Bèlgica, Espanya i Moçambic, patitis B. Col·laboren en l’as- XXI que la pobresa” diu el dels països del tercer món ens com també, tenir bons equipa- saig GlaxoSimithKline Bio- Banc Mundial. En són prou preocupava perquè eren colò- ments tècnics i instal·lacions logicals i PATH’s Malaria conscients els països rics? nies, font de riquesa, mà d’obra físiques estables a més de Vaccine Initiative (MVI), de la No, a més el terme amenaça barata... Naixien els primers 10.000 quilòmetres de Barce- Fundació Bill & Melinda Gates. s’ha de veure en un context instituts de medicina tropical a lona. A Moçambic tenim unes “Els resultats dels assaigs –diu global. Un de cada tres hu- Europa: calia cuidar la salut 240 persones: químics, biòlegs, dels colons europeus i protegir metges, epidemiòlegs, tècnics la indústria per enriquir-se de laboratori, infermers, digi- L’Observatori de Salut encara més. Més tard, Europa i talitzadors de dades, antropò- el món desenvolupat s’aïllen legs, administratius... A Bar- Internacional de la UB dels països tropicals. És l’època celona, el grup és d’unes 25. I de la guerra freda i la política tot progrés en la recerca és fruit És una plataforma única al país per a l’estudi, la recerca i de blocs. Amb la globalització, d’aquests equips multidiscipli- la formació en salut internacional, creada a iniciativa de la recuperem una certa visió naris, altament preparats. El UB i l’Hospital Clínic de Barcelona en el marc la Càtedra general del món. Les fronteres meu paper és el de coordinar UNESCO de Medi Ambient i Desenvolupament són artificials i el que passa en tots els grups per poder avan- Sostenible 2004 de la UB, de la qual va ser titular el curs un lloc remot de l’Àfrica ens çar i fer estudis com el que s’ha 2003-04 el professor Pedro Alonso, del Departament de afecta tots. En aquest context, presentat ara. Salut Pública. Té com a objectiu donar resposta als reptes bona part de la humanitat viu més urgents de l’agenda mundial de la salut tant en els en l’extrema pobresa. Moral- Com entra en contacte amb països industrialitzats com en els de renda més baixa i evi- ment, això és inacceptable i, a la Fundació Bill & Melinda tar que cap país, grup o col·lectiu social –immigrants, més, això també ens pot afec- Gates? etcètera– quedi al marge de la globalització de la salut. tar a tots. El nostre és un grup reconegut Barcelona és també la seu de la plataforma internacional internacionalment en el de- més ambiciosa en la lluita contra la malària: el Consorci Quin equip humà hi ha dar- senvolupament i l’avaluació per al Tractament Intermitent Preventiu en Nens (IPTI), rere la vacuna? d’estratègies contra la malària. amb seu al Centre de Salut Internacional de l’Hospital En ciència, sempre es diu que Vam ser els primers a avaluar Clínic de Barcelona. Contacte Observatori: [email protected] l’equip és imprescindible. l’eficàcia de les mosquiteres Aquest n’és un exemple clar. impregnades amb insecticida a

24 reportatge

No sé si és “la” solució, però Per què és tan difícil trobar n’és una. Un dels reptes de la una vacuna de la malària? Hem entrat Perfil comunitat científica en salut Hi ha dues grans raons. En pri- personal internacional és trobar noves mer lloc, el paràsit és un gran en l’era de opcions per superar barreres repte científic, és un organis- conegudes: el dèficit d’inver- me molt complex. Fins ara, les vacunes Pedro Alonso (Madrid, sió financera i de recursos hu- semblava que calia conèixer difícils 1959), metge especialista mans. No hi ha atractiu per al molt bé la malaltia i l’organis- en malalties tropicals. Va mercat inversor, que són les me que la provoca i que d’aquí entrar a l’Hospital Clínic empreses farmacèutiques que sortiria la vacuna. En la ma- de Barcelona el 1992, desenvolupen nous productes lària no és així. Encara avui no temps i dedicació absolutament responent a l’anunci “Es i vacunes. Podem queixar- es coneixen molts aspectes imprescindible. necessita un epidemiò- nos, dir que el sistema és bàsics del plasmodi, els meca- leg...”. És professor del injust, o també buscar fórmu- nismes immunes. Un virus és A Ilha Josina, una persona Departament de Salut les intel·ligents: explicar que com una bicicleta, un bacteri pot rebre de 300 a 500 picades Pública de la UB i direc- fer recerca sobre aquestes és un cotxe i el plasmodi és infectives l’any, gairebé una tor del Centre de Salut malalties és important i que una llançadora espacial. I la al dia.... Internacional de l’Hos- ens hi juguem part del nostre majoria de vacunes disponi- I això ens explica part de les pital Clínic de Barcelona futur. És una injustícia fla- bles al món són contra virus o complexitats extremes de la i del Centre d’Investi- grant abandonar continents bacteris. Estem parlant de la vacuna. En qualsevol altre cas, gació en Salut de Ma- que no poden desenvolupar- primera vacuna contra un s’espera que la vacuna sigui efi- nhiça (CISM) a Mo- se socialment i econòmica- paràsit humà. Segon proble- caç tot i que el risc de contreu- çambic. Va fer el primer ment si no contribuïm a ma: més diners i capital humà. re la malaltia sigui baix. viatge a l’Àfrica el 1984. controlar les malalties que els La suma dels dos factors, al Quantes vegades t’exposes al Tanzània, Gàmbia i mantenen en la pobresa. Cal principi del segle XXI, és risc del virus de l’hepatitis B? Moçambic són els països posar-hi més diners públics, i desesperant. Habitualment, mai. Només en on més ha investigat la això té molt a veure amb els casos excepcionals. En la ma- malària. El continent ministeris i la cooperació Moçambic és un país sense lària, tenim un risc d’infecció africà és un component internacional, entre altres fac- registre civil. En l’estudi, gairebé diari, de manera que la essencial del seu món tors. Com mantenir l’interès s’han censat 65.000 persones vacuna ha de funcionar cada personal i professional, de les grans empreses farma- i se n’ha fixat per GPS el lloc dia. És un repte massiu. I és en “un lloc on qualsevol cèutiques? Amb fórmules de residència... Com es fa per aquest context on hem assajat contribució a la lluita noves, les public private part- obtenir la col·laboració de la la vacuna. Un cop demostrat contra la malaltia i la nership. És un altre paradig- població? que protegeix el nens africans mort és extraordinària- ma de la nostra feina: una Aquest és un punt clau del nos- en aquestes condicions d’in- ment gratificant”. fundació nord-americana fi- tre treball, que només s’entén tensitat notables, ara cal saber lantròpica cofinança una de des del concepte de cooperació, si podem reproduir els ma- les principals companyies far- de generació de confiança entre teixos resultats administrant la macèutiques mundials per les autoritats del país i la pobla- vacuna en el programa ampliat l’Àfrica, ja fa 12 anys. També impulsar una vacuna que no ció, i de visió a llarg termini. de vacunació. hem fet estudis de profilaxi és a la llista de prioritats Treballem a Moçambic des de sobre el tractament intermi- empresarials. I una institució 1996. Hi hem generat confiança Com més petit és el nen, tent de la malària. Barcelona pública, que rep diners pú- en el Govern, les autoritats, la la vacuna confereix més és, a més a més, seu del consor- blics, finança l’equip de la comunitat. Per què es refien de protecció... ci internacional més ambiciós UB-Hospital Clínic de Bar- nosaltres? Ens coneixen, han Hem vist un 77 per cent de en la lluita contra la malària. celona. Ara tenim resultats vist el nostre treball dia a dia a protecció en menors de 2 Per tot plegat, ens van venir a molt encoratjadors, però hem l’hospital, saben que el nostre és anys en casos de malària greu, buscar i van visitar el CISM de passat per anys de travessa pel un projecte seriós i rigorós. en que la taxa de letalitat és Moçambic per saber si teníem desert. Hem hagut de vèncer Estem implicats en la formació capacitat per liderar l’avalua- incomprensions i dificultats, d’experts del país, en l’assistèn- ció de la seguretat i l’eficàcia però també cal dir que la UB i cia mèdica a l’hospital des del del producte en humans a l’À- el Clínic ens han facilitat les primer dia. S’ha creat un vincle frica. condicions per fer la nostra de confiança, quasi afectiu, feina, desenvolupar els grups, amb la població i les autoritats. El consorci públic/privat és el etcètera. I no totes les institu- Això potser no ho acaba d’en- millor model per estudiar ma- cions del país haurien fet el tendre, la comunitat científica, lalties lligades a la pobresa? mateix. però és una gran inversió en © WHO/TDR 2003

(Continua a la p. 26) 25 reportatge

molt alta. És una gran notí- Caldran altres mesures, a El govern del Regne cia, perquè això equival a més de la vacuna? prevenir morts. Que la va- Un cop tenim una vacuna, es Unit anuncia que cuna sigui més immunogè- pensa que el problema està comprarà la vacuna nica com més petit és el nen resolt. Això era cert en la és un bon estímul per iniciar majoria de malalties contra Segons publicava La Vanguardia (25/11/04), el ministre la immunització en nadons i les quals hi ha vacunes de les d’Economia del Regne Unit, Gordon Brown, va anunciar continuar el desenvolupa- considerades “fàcils”. Però que diversos governs encapçalats pel britànic adquiririen ment del producte. Curio- hem entrat de ple en l’era de per anticipat milions de dosis de la prometedora vacuna de sament, també mostra una les vacunes difícils. No serà la malària desenvolupada pel metge Pedro Alonso, per asse- millor cobertura contra fàcil tenir eficàcies del 90 o el gurar-ne la comercialització a baix preu. Segons el diari, l’hepatitis B que les vacunes 100%. Una vacuna amb un s’espera que l’executiu de Toni Blair compri entre 200 i 300 rutinàries contra el virus 50-60% d’eficàcia serà per- milions de dosis i faci efectius els pagaments tan bon punt (molt efectives, per cert). fectament utilitzable. Però estigui preparada la vacuna contra aquesta malaltia. No era un resultat buscat, el ens recordarà que caldrà de l’hepatitis B. És a causa aplicar altres mesures de del disseny de la vacuna, control: el maneig clínic dels perquè el que es volia era casos, que vol dir disposar de que el sistema immune fàrmacs eficaços per al trac- visualitzés millor el paràsit tament de la malària, i fer ús de la malària. Si al final de mosquiteres impregnades podem vacunar contra les d’insecticida i del tracta- dues coses alhora, doncs ment intermitent de la ma- encara millor. lària que estem aplicant.

Àfrica, un continent castigat Causes de mortalitat infantil en països en vies de Cada 40 segons mor un nen a grés dels països més pobres l’Àfrica a causa del paludisme. del planeta. Però la lluita desenvolupament (2002) A tot el món hi ha cada any contra la malària és també el d’un a tres milions de morts paradigma sobre el significat Condicions perinatals 2.375.000 23,1% per malària, el 90% a l’Àfrica de la col·laboració internacio- Infeccions respiratòries 1.856.000 18,1% subsahariana. Són, sobretot, nal en un món globalitzat. És Diarrea 1.566.000 15,2% nens menors de 5 anys. La una oportunitat oberta per Malària 1.098.000 10,7% malària és causa i conse- contribuir al progrés de les Xarampió 551.000 5,4% qüència de pobresa. Ataca regions més desfavorides i Anomalies congènites 386.000 3,8% països pobres, els empobreix construir un món més equita- Sida/VIH 370.000 3,6% encara més i imposa un cost tiu per a tothom. Tos ferina 301.000 2,9% econòmic abusiu a persones i Tètan 185.000 1,8% governs. Cada família pobra Per què hi ha una alta incidèn- Malnutrició 138.000 1,3% que viu en zona de risc dedi- cia al continent africà? Les Altres causes 1.437.000 14,0% ca prop del 25% dels in- condicions climàtiques; l’efi- TOTAL 10.263.000 100% gressos a la prevenció i el càcia del mosquit (Anopheles tractament antimalàric. A l’À- gambiae) com a vector trans- Font: World Health Organization. The World Health Report frica, la malària costa uns 12 missor; el predomini del P.fal- 2003. bilions de dòlars del PIB cada ciparum, agent causal de la any i frena el creixement eco- forma més mortífera; i, sobre- Les patologies que causen més mortalitat infantil en paï- nòmic un 1,3% anual. Cons- tot, el dèficit d’infraestructu- sos de renda baixa es poden prevenir i tractar avui dia als titueix una de les barreres res sanitàries i de programes països del Primer Món. més importants per al pro- de control epidemiològic en 26 reportatge

són les causes. El patró epide- el tractament immediat dels miològic de la malaltia varia casos clínics en el moment missioner a l’Àfrica segons les zones. Hi ha dife- d’aparició dels primers sím- Enric Franco, rències, per exemple, degu- ptomes, l’ús de mosquiteres “Els que més pateixen el paludisme des a l’estacionalitat de la tractades amb insecticida i transmissió en cada àrea i al el tractament intermitent són els pobres” nombre de picades infeccio- preventiu durant l’embaràs Enric Franco, missioner amb ses que pot rebre un individu (TIP) amb sulfadoxina-piri- una llarga experiència a l’À- per any (Entomological Inocu- metamina. Darrerament, hi frica, ha viscut i en primera lation Rate o EIR). ha hagut avenços significa- persona la duresa de la ma- tius pel que fa al coneixe- lària. Després de les seves Quina és la població en risc? ment de la biologia molecu- experiències, conclou que la En teoria, tothom hi està lar del plasmodi i el mosquit malaltia està molt relaciona- exposat. En general, individus que transmet la malària. Ac- da amb els problemes socials que encara no tenen una sense immunitat que es des- tualment, desenvolupar no- i econòmics de la població a consideració social: es tro- placen a àrees de risc.En àrees ves estratègies per al control l’Àfrica. ben malament, no diuen res, pobres i subtropicals són més de la malaltia és un dels rep- o no se’ls fa cas, ja passarà. És vulnerables els grups amb tes més urgents –i també “Quan arriba l’estació de com la SIDA, no hi ha mai immunitat reduïda –nens i més complexos– que té pluges, i la gent es mulla i té un certificat que digui ‘ha dones embarassades– així plantejats la salut pública fred, el paludisme ataca amb mort d’això’,perquè general- com turistes, refugiats i des- internacional. força. I sobretot, hi ha la ment es barreja amb d’altres plaçats procedents d’àrees no pobresa, que vol dir falta d’a- malalties i creences. Molts afectades. En el cas de la ges- La Declaració d’Abuja limentació. A la gent que viu cops, quan preguntes per tació, les dones amb defenses El 25 d’abril és el dia de la d’una economia de subsis- quina raó ha mort, reps contra P. falciparum perden malària a l’Àfrica. El 2000, tència, sense esperança en el aquesta resposta: ‘Ha mort protecció durant l’embaràs caps d’estat i representants futur, no li pots demanar que de curta malaltia o de llarga (en especial, en el primer i el de 44 països africans reunits gasti els pocs cèntims que té malaltia’,i res més.” segon fill). a Nigèria van signar la Decla- en medicines i tractaments. ració d’Abuja, un compromís La butxaca no els arriba. Els Enric Franco, missioner salesià Com s’ataca la malaltia a per reduir al 50% la mortali- que més pateixen el paludis- Yaoundé (Camerun),octubre l’Àfrica? tat per malària a l’Àfrica el me són els pobres. I els nens, 2004 Hi ha un front a tres bandes: 2010. 27 reportatge

U UNIVERSITAT DE BARCELONA B i a la UB...

FACULTAT DE MEDICINA

Casanova Casanova, 143 Transports (www.ub.edu/medicina/) 08036 Barcelona Metro: línia 5, Hospital Clínic. Tel.: 93 403 52 51 Bus: 14, 20, 31, 37, 54, 59, 63, 64, 66, 67, 68.

Bellvitge Sant Joan de Déu Feixa Llarga, s/n P.Sant Joan de Déu, 2 08907 L’Hospitalet de Llobregat 08950 Esplugues de Tel.: 93 403 47 52 Llobregat Transports Tel.: 93 253 21 30 Metro: línia 1, Feixa Llarga. Transports Bus: línies 65, LH1, LH2 Bus: línies 63, 78, Esplubús

Alguns dels ensenyaments de la UB relacionats amb aquest reportatge són: Medicina farmacocinètica; farmacologia i farmà- 08097 l’Hospitalet de Llobregat Títol homologat cia clínica; anàlisis biològiques i dia- Tel.: 93 402 42 00 gnòstic de laboratori; pràctiques; pràc- Ensenyament de 1r i 2n cicle I als centres adscrits tiques tutelades (sis mesos). Escola Universitària d’Infermeria - Continguts bàsics: Santa Madrona A la Facultat de Farmàcia Bases psicològiques dels estats de Escola Universitària d’Infermeria - Avinguda Joan XXIII s/n salut i malaltia; estat de salut dels apa- Sant Joan de Déu 08028 Barcelona rells i sistemes corporals; epidemiolo- Escola Universitària d’Infermeria Telèfon: 93 402 13 14 gia general i demografia sanitària; del Mar morfologia, estructura i funcions de l’organisme humà;patologia;medicina Infermeria legal i toxicologia; medicina pre- Títol homologat ventiva, salut pública, medicina i cirur- Ensenyament de 1r cicle I abans de sortir de viatge... gia d’aparells i sistemes; obstetrícia i Continguts bàsics: Servei d’Atenció al Viatger. ginecologia; pediatria i psiquiatria. Administració de serveis d’infermeria; Medicina Tropical. Centre de ciències psicosocials; infermeria Vacunació d’Adults de l’Hospital Farmàcia comunitària,geriàtrica,maternoinfan- Títol homologat Clínic de Barcelona til, medicoquirúrgica i psiquiàtrica; Rosselló, 163, 5a planta Ensenyament de 1r i 2n cicle estructura i funció del cos humà; far- 08036 Barcelona macologia, nutrició i dietètica; legisla- Tel.: 93 227 54 07 / 227 54 86 Biologia vegetal i farmacognòsia gene- ció i ètica professional. ral; immunologia; bioquímica; nutrició i Servei de Medicina Preventiva. bromatologia;física aplicada i fisicoquí- A l’Escola d’Infermeria: Centre de Vacunació mica; salut pública; matemàtica aplica- Campus de Bellvitge Internacional da; tecnologia farmacèutica; micro- Feixa Llarga, s/n. Pavelló Central, 3a Hospital de Bellvitge biologia; morfologia i funció del cos planta Antiga Escola d’Infermeria, 4a humà; toxicologia; fisiopatologia; pa- planta rasitologia; química orgànica, inorgàni- Feixa Llarga, s/n A més, podeu consultar tota l’oferta 08907 L’Hospitalet de Llobregat ca i farmacèutica; gestió i planificació de màsters, postgraus i doctorats de la Tel.: 93 260 76 30 / 260 75 57 farmacèutica; tècniques analítiques; UB a la web de la Universitat, [email protected] legislació i deontologia; biofarmàcia i www.ub.edu

I una lectura recomanada: El viajero global. Consejos para viajar seguro. Manuel Corachán i Joaquim Gascon. (UB - Hospital Clínic de Barcelona) Ed. Planeta, 2002

28

notícies

I l’any que ve, què?

senyaments, quins continguts informatius (vegeu, a tall A més, del 9 al 13 de març, la proposen, quines sortides pro- d’exemple, el quadre adjunt). UB serà present, com cada fessionals hi ha... El primer pas any, al Saló de l'Ensenyament per esbrinar-ho el podrà fer L'objectiu de tot plegat és fer i la Formació Contínua que se des de casa:només uns minuts una mica més fàcil la seva tria celebra al recinte de Fira de de navegació per l'apartat i l'adaptació a una nova etapa Barcelona, a Montjuïc. Futurs Estudiants de l'UBWeb acadèmica. (www.ub.edu) li proporciona- ran una informació clara i prou detallada. Aquest apartat tam- Algunes activitats previstes en centres de la UB bé inclou l'Espai UB-Secun- dària, l'objectiu del qual és EU d'Estudis Empresarials Geografia i Història mantenir una connexió per- • Fòrum d'estudiants de • Cine fòrum: Històries de manent entre ambdós móns. secundària. pel·lícula. A través de l'Espai UB-Secun- • Jornada de portes dària també es pot fer que obertes. Geologia sigui la mateixa UB, per mitjà • 5a Trobada del professo- dels docents que la represen- EU d'Infermeria rat de CTMA. 28 de gener Més de 40.000 nois i noies de ten, la que es traslladi a l'insti- • Jornada d'intercanvi de 2005, de 8,30 a 13,30 h. Catalunya estan acabant tut per fer-hi una xerrada secundària-universitat • Sortides de camp a Geolo- aquest curs els estudis de sobre la institució universitària (adreçat al professorat). gia. Al llarg del curs escolar. secundària. Molts d'ells ja en general, les diferents àrees 2 de març de 2005. • Fòrum de geologia. comencen a pensar quins temàtiques que la integren i • Tallers d'Infermeria. De gener a abril. estudis universitaris faran si d'altres qüestions que desper- 9 de març. aproven el curs i la selectivi- tin l'interès o plantegin dubtes Matemàtiques tat. La decisió no sempre és al futur universitari. Només cal Biblioteconomia i • 5a edició de Matesfest - fàcil perquè hi intervenen que el centre de secundària Documentació Infofest. 7 d'abril de 2005. molts factors: les preferències ompli el formulari de sol·lici- • Visita a la biblioteca del • Xerrades - Taller. 17 de personals, la influència de la tud que trobarà a la secció Xer- Pavelló de la República. 9 novembre de 2004 i 2 família i els amics, l'orientació rades als centres de secundària de març de 2005. de febrer. que reben dels seus profes- (http://www.ub.edu/csecun- • Trobada amb professorat • Suport als treballs de sors, les possibles sortides daria/espaiub/xerrades.ph); de secundària. recerca en matemàtiques. professionals… La UB, que ha la UB es posarà en contacte 7 de febrer. De febrer a desembre. acollit aquest curs 2004-05 un amb ell per correu electrònic i terç dels estudiants de tot li confirmarà la visita. Biologia Medicina Catalunya que finalment van • Conferències per a profes- • Jornada de portes obertes. superar les proves d'accés a la Però si el que el nostre "futur sorat de secundària. universitat, ja ha iniciat, per estudiant" vol és trepitjar per • Treballs de recerca dins Psicologia mitjà del Vicerectorat d'Estu- primer cop l'entorn universi- l'àmbit de la biologia. • Què és psicologia UB diants, tot un seguit d'accions tari, el centre on "ensenyen Al llarg del curs. (adreçada al professorat). per donar a conèixer a alum- allò que té (gairebé) decidit • Vine a Psicologia. nes i professors de secundària estudiar" mentre li expli- Física una informació adequada per quen en què consisteixen • Experiments de física. Química ajudar-los a decidir. realment aquests "estudis Del 24 de gener al 3 • Fem química al laboratori. somiats" també ho pot fer febrer. Del 17 de gener al 15 de Posem-nos en el cas d'un estu- perquè els diferents centres febrer. diant d'últim curs de batxille- de la UB convoquen, al llarg • I tu? Jo bioquímica. Juny. rat o bé d'un dels seus profes- de tot el curs, especialment a sors que vol saber què fa la UB, partir del mes de gener, jor- Podeu consultar la informació actualitzada i completa a la web: quins estudis hi pot cursar, nades de portes ofertes, http://www.ub.edu/csecundaria/espaiub/ com s'estructuren aquests en- conferències, fòrums i tallers 30 notícies

Aprendre “a la carta” La formació a mida s’adapta a les necessitats específiques de l’empresa i fomenta l’intercanvi i la col·laboració entre el personal.

Màsters, postgraus, cursos de han d'estar preparats per perfeccionament… És a bas- assessorar en temes legals tament conegut que la forma- aplicats a operacions bancà- ció continuada del personal ries, des de l'impost de suc- de les empreses i institucions cessions a altres normatives és cada cop més important. Hi que afecten la gestió de ha casos,però,en què no hi ha patrimonis, a criteris sobre cap màster o postgrau que inversions... D'altra banda, s'adapti bé al que necessiten aquests professionals han els membres d'una entitat. de ser competents en rela- Aleshores cal una formació "a cions interpersonals, dotar- mida", que inclou els contin- se d'un grau elevat d'in- guts específics necessaris i tel·ligència emocional, ser que, a més, acostuma a tenir empàtics… Per tal d'aplegar "efectes col·laterals" benefi- aquests dos tipus de co- ciosos perquè suposa la pràc- neixements diferents en un tica d'una activitat comuna sol curs, es va haver de dis- compartida per tot el perso- senyar a mida. nal de l'empresa. El curs, però, no va suposar Un exemple de formació a només aprendre els contin- mida és el programa que ha guts, sinó també el fet que els desenvolupat Les Heures, directors d'oficina convis- qualssevol, sinó persones que difícil de calcular", explica FBG-Universitat de Barce- quessin vuit hores un dia la tenen els mateixos proble- Coma. lona per a directors d'oficina setmana. Els col·legues de mes diàriament. "Això afegeix de la Caixa. "Vam estudiar els classe no eren uns alumnes un valor a la formació que és Déborah Pugach millors màsters i postgraus per al nostre sector i vam constatar que per ajustar- nos a les nostres necessitats calia extreure el millor de Formació on-line també per a bancs i caixes cadascun i fer-lo a mida", explica Ferran Coma, de L'aprenentatge on-line és comptabilitat, entre d'alt- Virtual s'han preparat els recursos humans de la Caixa. una de les metodologies res. Per a aquest col·lectiu materials i s'han elaborat El projecte es va encarregar d'elecció per a la formació s'ha fet fins i tot una adap- les directrius docents d'un a 15 escoles de formació continuada en el sector tació específica de l'espai curs per als directius del continuada o de negocis i financer, i més encara te- virtual on s'imparteixen els Banc Sabadell. La Univer- Les Heures, en concret, va ser nint en compte que als cursos, de manera que sitat ha indicat quins mate- la responsable de desenvo- bancs i a les caixes el treball aquest espai reculli la imat- rials cal incorporar i ha lupar-lo a les zones de Lleida a través de la xarxa i amb ge corporativa del banc. I, detallat aspectes com, per i Tarragona. intranets està generalitzat. de l'altra, la intranet de exemple, quins han de ser Més de 3.000 treballadors Bankinter ha incorporat un els mecanismes d'avalua- La formació rebuda reunia de Bankinter, per exemple, accés directe a la web dels ció, mentre que el Departa- dos aspectes, els coneixe- han seguit fins ara vint cur- cursos. La formació a mida ment de Recursos Humans ments tècnics i els de tipus sos d'UB Virtual sobre re- també es pot fer en xarxa. del banc és el responsable social. En el primer cas, els cursos humans, finances, Com a exemple, des d'UB d'impartir el curs. directors d'oficina bancària 31 notícies

Preludi, nocturn i fuga: el Debat de l’Estatut

El Paranimf de la UB va acollir,el 13 d’octubre pas- sat, un debat sobre el nou Estatut de Catalunya, protagonitzat per Artur Mas (CiU), Miquel Iceta (PSC),Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC),Josep Piqué (PPC) i Joan Boada (IC) i moderat per Carme Ros. Va ser emès en directe per TV3 com a eix central d’una nit temàtica encetada amb l’emissió del reportatge “A ritme d’Estatut”,on la periodista Montserrat Besses va oferir una visió panoràmica i divulgativa de la història dels textos articulats per aconseguir l’autonomia política des de 1883 fins ara. La Nit de l’Estatut a la UB va ser el que vam poder veure, però també tot allò que acostuma a quedar darrere l’escenari. Manolo Urbano Fotos:

Montserrat Besses, autora del L’esquetlla de la Torratxa van Preludi* ge conjunta dels cinc tenors reportatge “A ritme d’Estatut” publicar fent referència al tant (*Petita forma musical que acostuma a moments abans de lliurar-se, explicava dies abans de l’e- volgut Estatut, fins i tot indi- precedir una obra important) en directe, a la dialèctica. missió el perquè d’aquest títol: cant el ritme amb què s’havien L’arribada del primer partici- volia fer referència –deia– a dos de cantar. pant, a l’hora prevista –diríem Passades les nou, mentre els aspectes concrets: d’una ban- que amb puntualitat britànica, telespectadors (amb màxims da,a aquells moments en què Entès el joc de paraules,li segui- si no fos perquè també és qua- d’audiència que van superar a Catalunya s’havia mirat d’a- rem la veta. Podríem dir que, litat atribuïble al tarannà cata- els 200.000) es posaven al dia vançar en l’autonomia políti- musicalment parlant, el debat là– va ser el toc de la batuta al sobre tot allò que s’ha fet des ca,moments que han pautat el al Paranimf va ser un allegro,ma faristol.A partir d’aquí, un pre- de 1883 per progressar en l’au- compàs d’una tasca farcida non troppo (animat,però sense ludi vestit d’arribades i saluta- tonomia catalana,tres dels cinc d’entrebancs;de l’altra,a totes exagerar),un nocturn suau exe- cions, només desvirtuat per participants al debat –curiosa- aquelles cançons i poemes satí- cutat amb eficàcia,sense solos alguns retards,sens dubte jus- ment els representants del rics que durant els anys setan- dissonants ni intervencions en tificats,però decebedors per als Govern tripartit– van arribar a ta revistes com El be negre o excés desafinades. qui esperaven la primera imat- temps de compartir amb el

32 notícies

Va ser un nes transvestit de plató.Sonaven les primeres notes d’un nocturn La UB nomena‘honoris nocturn ben ben pautat (mèrit dels bons ofi- causa’ el president Lula cis de la moderadora i la pre- pautat on es disposició dels participants) on de Silva distingien tons es podien distingir perfecta- ment els diferents tons,els dife- El president del Brasil, Luiz i timbres, veus i rents timbres, de veus i d’ideo- Inácio Lula da Silva, ha estat logies, en una discussió oberta nomenat doctor honoris causa idiologies sobre la defensa de la identitat, pel Consell de Govern de la el model de finançament i un Universitat de Barcelona a pro- nou marc de relació amb el posta de la Facultat de Dret govern de l’Estat. L’escenari i el pels valors de pau, justícia i rector amfitrió i amb els direc- respecte escrupulós del públic igualtat que simbolitza i,molt tius de TV3 un menú lleuger assistent (prop de 300 convi- especialment, per la seva però engrescador: un original dats) van tintar el col·loqui d’una aposta decidida per l'educa- divertimento d’amanides, sal- solemnitat només distreta pel ció com a motor de desenvo- tats i emulsions regats amb moviment de les càmeres, els lupament humà i progrés denominacions d’origen poc senyals del regidor i les pauses social, valors i objectius que catalanes però prou consagra- programades. Potser no es va recull l’estatut de la UB. des. Tot seguit, mentre els parlar de tot, però tot el que es telespectadors digerien el va parlar,aquella nit,tocava. La Universitat ha emprès les repàs de la feina feta en un gestions necessàries perquè segle i mig,els polítics feien el Fuga* el president Lula pugui ser mateix amb le repas,que dirien (*Exemple clar d’obra escrita en estil investit durant l'actual curs els francesos, deixant que en imitatiu; un cop enunciat el tema per acadèmic. una de les veus, les altres la imiten) una improvisada sala de ma- quillatge,en horari laboral lloc En acabar el debat, la nit es va de treball de vicerectors i secre- anar desfent com s’havia anat tàries, els preparessin la pell teixint: el primer d’arribar va … i investeix el matemàtic (més o menys fina, segons els ser el primer a donar la troba- casos) per suportar la incidèn- da per acabada. Mentre parti- Jean-Pierre Serre cia dels focus. cipants i convidats marxaven, s’anaven apagant al recinte Jean-Pierre Serre,un dels prin- Matemàtiques, atorgat per Nocturn* universitari els focus d’una nit cipals matemàtics dels nostres l'Acadèmia de Ciències i (*Peça musical lenta, cantable i de mediàtica.L’endemà,la prem- dies,va ser investit doctor hono- Lletres de Noruega. certa llangor) sa del dia recollia, entre d’alt- ris causa el 10 de novembre en Pocs minuts després de les 22.30 res, aquesta impressió: va ser una cerimònia presidida pel h, el Paranimf de la UB, acostu- un “debat de guant blanc sobre rector Joan Tugores i amb la mat a afillar actes cerimonials, les grans qüestions”. catedràtica del Departament apareixia aquest cop a les pan- d'Àlgebra i Geometria Pilar talles de les televisions catala- Ester Colominas Bayer com a padrina.

Nascut a Bages (el Rosselló) el 1926, Jean-Pierre Serre és un dels experts més representa- tius de la matemàtica actual. El 1954, els seus resultats sobre els grups d'homotopia de les esferes li van valer la concessió de la Medalla Fields, quan tenia 27 anys.

El 2003, Jean-Pierre Serre va rebre el Premi Abel, conegut com el Premi Nobel en

33 notícies

L’arquitectura a arcelon AP a B nou C que ajuda a estalviar rà el rui onst es c on oc Barcelona tindrà un edifici prototip del projecte LL europeu SARA per promoure construccions amb una menor despesa energètica i de recursos naturals

Gastant com a molt un 5% tint com a molt un 5 % més en més en la construcció d’un la construcció. En el cas de edifici es pot estalviar des- Barcelona s’aprofita el clima prés més d’un 30% en la des- mediterrani, amb temperatu- pesa quotidiana d’energia. res suaus i dies assolellats. El Aquest és un argument de disseny del nou CAP inclou pes a favor de dissenyar nous façanes amb grans superfícies edificis que aprofitin els dar- de vidre i un pati interior que rers avenços tecnològics per permeten l’entrada de llum a un major estalvi dels recur- natural. La distribució de sos naturals. Superfícies de l’espai interior s’ha fet tenint vidre gruixut que deixen en- en compte quin consum de trar la llum solar i ajuden a llum interior requereix cada conservar la temperatura in- àrea de l’edifici: les sales de terior, panells fotovoltaics al consulta s’han ubicat a les terrat, un sistema de canalitza- façanes exterior i interior, les ció per aprofitar l’aigua de la d’espera al voltant del pati pluja i reciclar la que s’escola interior; la recepció, a l’entra- per les piques… Tot hi ajuda. da de l’edifici, està envoltada per parets de vidre. Construir vuit edificis públics a diferents ciutats seguint La llum solar, però, també es aquests criteris d’estalvi ener- pot aprofitar com a font d’e- gètic és l’objectiu del projecte nergia a través de generadors de recerca de la Unió Europea fotovoltaics i tèrmics. En el cas SARA (Arquitectura Sostenible del CAP barceloní hi haurà Aplicada a Edificis Públics 126 m2 de panells fotovoltaics Replicables), coordinat pel a la façana i al terrat, els quals grup de recerca de la UB produiran el 30% del consum Agrupació Euroregional dels elèctric necessari per a la Sistemes Fotovoltaics (ubicat al il·luminació dels diferents Parc Científic de Barcelona). A espais, i 24 m2 de panells ter- Barcelona, es construirà un mosolars que subministraran Centre d’Assistència Primària el 65% de l’aigua calenta d’ús (CAP) al carrer Roger de Flor. El sanitari de l’edifici. seu disseny ens ajuda a enten- dre com és l’anomenada arqui- En aquests nous edificis de tectura sostenible. tipus sostenible, però, no es tracta només d’obtenir ener- En el nou edifici,com en els de gia a través de nous sistemes, la resta del projecte SARA, es sinó també d’estalviar-ne vol arribar al compromís d’ob- tanta com sigui possible. En el tenir un estalvi del 30 % inver- nou projecte de Barcelona es 34 notícies

gons l’època de l’any i les necessitats de cada moment.

La informàtica té un paper important en aquest tipus d’e- dificis. El CAP barceloní estarà dotat del sistema informàtic de gestió centralitzada BMS (building management system), que permet conèixer en tot moment les condicions am- bientals internes i externes de l’edifici (temperatura, llum, etcètera) i ajuda a optimitzar Lloc on es construirà, al carrer Roger de Flor de Barcelona, el nou centre d’assis- l’ús dels diferents aparells que tència primària dins el projecte SARA. integren la construcció. A més a més, mesura els consums, de disposarà d’un sistema que, a També és important un siste- manera que les dades que través d’uns detectors, con- ma de climatització eficient i reculli serviran per fer un se- trolarà la intensitat dels tubs que aquest vagi acompanyat guiment dels paràmetres de fluorescents de baix consum per un bon aïllament i venti- consum d’energia i això per- per regular-la en funció de la lació de l’edifici. El sistema metrà comparar l’edifici barce- llum que entra de l’exterior i de climatització del nou CAP, loní amb altres construccions de l’ús simultani de la llum a que estarà construït a base similars i aplicar els resultats a les diferents sales. Així mateix, de panells radiants al sostre i la construcció d’altres CAP. l’edifici podrà estalviar 383 m3 a les parets, proporcionarà d’aigua l’any gràcies a un un rendiment d’un 25% El projecte de recerca SARA, mètode d’aprofitament d’ai- superior als sistemes con- que té un pressupost total de gües de pluja i de les aigües vencionals. A més l’edifici 6 milions d’euros, reuneix 16 que provenen de les piques. disposa de vidres gruixuts a participants entre els quals Aquestes aigües es recolliran les façanes per a un major hi ha organitzacions cientí- en un dipòsit de 12 m3 ubicat aïllament i unes lamel·les fiques i de recerca, ajunta- a l’aparcament i posterior- orientables al pati interior ments i entitats promotores. ment es reciclaran per usar- que deixaran circular l’aire L’objectiu del SARA, coordinat les a les cisternes dels banys. per convecció natural se- pel director del GESP i profes- sor del Departament de Física i Òptica de la UB Antoni Lloret, és promoure la sostenibilitat Actualment estan en marxa a diversos països energètica en els edificis pú- blics a través de la construcció d’Europa els següents edificis prototip dins el de vuit prototips. Aquests projecte SARA: prototips són fàcils de re- produir per tal de facilitar la Els edificis prototips són: construcció d’edificis públics • Centre d’atenció primària (Barcelona) similars arreu d’Europa. Això • Edifici d’oficines (Varsòvia, Polònia) suposaria un impacte signifi- • Edifici d’administració universitària catiu pel que fa a l’estalvi (Southampton, Regne Unit) energètic i a la reducció de la • Edifici d’oficines amb espai dedicat a sales d’exposició contaminació, i més encara si (Sinabelkirchen, Àustria) pensem que s’han seleccionat • Supermercat (Ljubljana, Eslovènia) uns tipus d’edificis que nor- • Edifici municipal (Nàpols, Itàlia) malment fan una gran despe- • Centre de formació (La Tour de Salvagny, França) sa d’energia. • Centre de formació (Bukara, Uzbekistan) Susana Herraiz 35 notícies

Sense parlar la gent també s’entén

Per a un oient no familiaritzat amb el tema sem- bla una obvietat que els sords es comuniquen mitjançant el llenguatge de signes. Potser cal- dria començar per aquí, per aclarir conceptes: no hi ha un únic llenguatge de signes, sinó tants com llocs de procedència dels usuaris i el seu ús s’està recuperant després d’un segle de prohibi- ció.Tot just ara apareixen els primers diccionaris i manuals d'aprenentatge i es comença a tenir en compte en els programes acadèmics.

Malgrat que Catalunya té un esbrinar el so de les grafies però ja ha donat els primers Facultat de Formació del pro- llenguatge de signes propi, quan no l'has sentit mai, ni fruits:dos manuals d'aprenen- fessorat un postgrau d’espe- creat com a llengua estructura- entendre els accents o signes tatge, un diccionari dels sig- cialització en comunitat sor- da el 1800 i que a Barcelona i de puntuació que representen nes propis per anomenar els da. Les classes apleguen Madrid es van fundar les pri- sobre el paper les inflexions animals, un recull de termes i alumnes que hi senten, sords meres escoles del món per a de la veu quan parlem. Com expressions de l'àmbit de la i sordcecs procedents de nens i nenes sords –a Barcelo- diu Maria del Pilar Fernández salut (amb el suport del De- Catalunya i d'altres districtes na, al Saló de Cent de l'Ajun- Viader, professora del Depar- partament de Sanitat i Segu- universitaris espanyols i euro- tament, a iniciativa de mossèn tament de Psicologia Evo- retat Social de la Generalitat), peus i professorat amb o Albert Martí; a Madrid, al Reial lutiva i de l'Educació de la UB: materials didàctics d'educació sense discapacitat auditiva. Col·legi Nacional de Sordmuts, "No podem fer que un sord hi bilingüe (llenguatge de sig- S'imparteixen de forma si- promogut pel Govern de multània en llenguatge oral, l'Estat– l'ensenyament del llen- llengua de signes i llengua es- guatge de signes català (LSC) i L'aprenentatge del llenguatge crita, i disposen de tres tipus espanyol (LSE) ha estat prohibit de signes és per a l'infant sord tan de suport en tot moment: durant més d'un segle. La intèrprets de llengua de sig- causa? La mesura proposada natural com el del llenguatge oral nes i de llengua oral (per afa- en un congrés internacional vorir el traspàs d'informació celebrat el 1880 a Milà, fona- per als oients entre sords i oients), intèrp- mentada en la creença que l'ús rets per a les traduccions de del llenguatge de signes obsta- senti, però sí que aprengui a nes i llenguatge escrit) i d'a- les diferents llengües de sig- culitzava l'aprenentatge de la comunicar-se aprofitant les prenentatge per a les famílies, nes (per a alumnes de fora de llengua oral. seves pròpies facultats. L'apre- i el prototip del DILSCAT, pri- Catalunya) i guies-intèrprets nentatge del llenguatge de mer diccionari multimèdia de específics per als alumnes Actualment viuen a Catalunya signes –remarca– és per a l'in- l'LSC, amb més de 1.500 sig- sordcecs. La durada del curs 10.000 sords profunds, gaire- fant sord tan natural com el nes, del qual aquest mes de és d'un any acadèmic i inclou bé un miler dels quals són del llenguatge oral per als desembre es publiquen la pri- continguts teòrics (coneixe- infants, sovint amb problemes oients,un primer pas per acce- mera revisió i ampliació i les ment de la llengua i la cultura d'alfabetització, fins i tot en dir a l'educació i, en combina- versions en castellà, anglès i de la comunitat sorda) i pràc- acabar l'etapa escolar. I és que ció amb el llenguatge oral i portuguès. tics (comprensió i expressió per a un sord l'aprenentatge l'escrit, el millor vehicle per mitjançant el llenguatge de del llenguatge escrit és més assolir una total autonomia." Fernández Viader ha partici- signes). complex que per a una perso- La recuperació de l'LSC s'ha pat en totes aquestes iniciati- na que hi sent: no és fàcil iniciat fa deu anys escassos, ves i actualment dirigeix a la Ester Colominas 36 notícies

El drama de l’anarquista Ángel Pestaña en una tesi doctoral

Ángel Pestaña,el mític sindica- La tesi doctoral Ángel Pestaña. viètica: Lenin, Trotski, Kro- Santos defineix Pestaña com lista de la CNT dels anys vint,va Caballero de la triste figura, potkin,Zinoviev i Bukharin i va "un anarquista pur i honest patir la traïció dels seus com- dirigida pel catedràtic d'Histò- quedar esgarrifat davant el que va evolucionar cap al re- panys de lluita política i va ser ria Contemporània de la UPF centralitzat model d'organit- formisme". Destaca d'ell "unes víctima d'una persecució que Josep Termes, sorgeix de for- zació soviètic, narrat en el lli- virtuts que poden ser qualifi- fins i tot li va suposar amena- ma gairebé casual, quan San- bre que va publicar en tornar, cades gairebé d'antigues. Era ces de mort.De fet, el seu amic tos va obtenir una sèrie de Setenta días en Rusia.Lo que yo un home amb un alt sentit de Salvador Seguí (el Noi del sucre) cartes originals del líder obrer pienso. A més a més, va pre- l'honor i la lleialtat, per la qual l'anomenava "el caballero de datades dels anys trenta. En sentar un informe sobre la cosa va patir tant arran de les la triste figura". Ara, la historia- aquell moment va ser expul- Internacional Comunista a la acusacions de traïdora fetes dora María-Cruz Santos ha sat de la CNT i va decidir for- Conferència Nacional de Sara- pels seus antics companys". usat aquest símil cervantí com mar el Partit Sindicalista. gossa que va ser decisiu per a a títol de la seva tesi doctoral Aquestes missives argumen- la separació de la CNT del Jordi Homs llegida a la UB, on es desvelen taven la seva posició enfron- Komintern. aspectes poc coneguts de la tada amb els dirigents de la vida d'Ángel Pestaña i que CNT-FAI del moment i la Aquest pensament el va en- Bibliografia succinta segons l'autora vol ser una necessitat de fundar un nou frontar progressivament amb • Setenta días en Rusia: lo que aportació més per omplir el partit. Anaven dirigides a els sectors radicals i amb la FAI yo pienso, Ángel Pestaña buit historiogràfic que pateix militants i personatges co- fins que va ser expulsat de la (Barcelona, Librería Españo- l'anarcosindicalisme. neguts, com ara Blas Infante i CNT, el 1932, arran de la publi- la de Antonio López, 1924). Julián Besteiro. La historiado- cació del Manifiesto de los • Lo que aprendí en la vida, ra va aconseguir entrevistar- treinta, que li va valer ser ame- Ángel Pestaña (Aguilar, Ma- se amb antics companys i, naçat de mort per la FAI drid, 1933). breument, amb el fill de Pes- durant els anys 1933 i 1934.Els • Del momento: treinta artí- taña, Eliseo, que resideix a enfrontaments van ser espe- culos seleccionados, Ángel Pestaña (Partido Sindicalis- Madrid i ha exercit com cialment durs amb García ta, Madrid, 1936). a directiu d'una companyia Oliver, el qual, curiosament, farmacèutica. Afirma que, "en havia estat l'encarregat de • El Sindicalismo: qué quiere y adónde va, Ángel Pestaña tots ells he copsat,malgrat els venjar, el 1922, un atemptat (Barcelona, Biblioteca Selec- anys que han passat, el dolor contra Pestaña organitzat pel ción, 1933). encara viu de l'expulsió i el governador Martínez Anido. • Sindicalismo: su organiza- buit a què va ser sotmès ción y tendencia, Ángel Pes- Ángel pels seus antics com- La tesi revela aspectes molt taña (València, Cuadernos panys". poc coneguts de la trajectòria de Cultura, 1930). de Pestaña com ara els oferi- • Sindicalismo y unidad sindi- María-Cruz Santos assenyala ments que li van fer el polític cal: ¿es realizable?… ¿cómo?, Ángel Pestaña (València, com a moment decisiu en conservador Sánchez Guerra, Cuadernos de Cultura, 1933). la vida de Pestaña per formar part del Govern a • Terrorismo en Barcelona: el viatge que va l'exili durant la dictadura de memorias inéditas (edició y fer a l'URSS el Primo de Rivera, i el president pròleg a càrrec de Javier 1920 per assistir Macià, per entrar a formar Tusell i Genoveva Queipo de al II Congrés de part del primer Govern de la Llano) (Barcelona, Planeta, 1979). la Internacional Generalitat recuperada. Els va Comunista. En rebutjar tots dos, però el fet • Ángel Pestaña: retrato de un anarquista, Ángel María de aquest viatge es va ens dóna la mesura de com Lera (Barcelona, Argos, entrevistar amb els grans era apreciat fora dels estrictes 1978). personatges de la Rússia so- cercles sindicalistes.

37 notícies

Econòmiques compleix 50 anys Premis a

Fa 50 anys, Joaquim Muns, Jo- treballs cien- sep Maria Bricall i Jacint Ros tífics deri- Hombravella estaven estudiant a la UB com a alumnes de la pri- vats de tesis mera promoció de la Facultat doctorals d'Econòmiques. Aquest centre celebra enguany el primer mig Fins al 28 de febrer està obert segle d'existència, durant el el termini de presentació de qual s'hi han format moltes sol·licituds per als premis del generacions d'economistes Imatge de la Facultat Consell Social de la UB als catalans. millors treballs científics deri- actual del Campus de Dia- L'acte central de la comme- vats de tesis doctorals llegides La trajectòria de la Facultat va gonal (després d'haver-se fet moració del 50è aniversari a la UB. Els guardons tenen començar el 1954, quan les provisionalment uns quants va tenir lloc el 9 de desem- tres modalitats. El premi José classes es feien a l'Edifici cursos a l'actual Escola d'Em- bre amb l'assistència del rec- Manuel Blecua, en l'àmbit Històric, al Pati de Lletres; no presarials). També s'ha passat tor de la UB, Joan Tugores, el d'Humanitats i Ciències So- va ser fins a 1967 quan el cen- d'oferir només una llicencia- president de la Generalitat, cials, i el premi Ramon Marga- tre es va traslladar a l'edifici tura en Ciències Polítiques, Pasqual Maragall, i el con- lef, en Ciències Experimentals Econòmiques i Comercials seller d'Economia, Antoni i de la Salut, es concedeixen (Secció d’Econòmiques i Co- Castells, que a més a més és als millors articles publicats mercials) a la diversificació de professor de la Facultat. en una revista reconeguda l'oferta actual, que inclou els També van assistir-hi antics derivats d'una tesi doctoral ensenyaments d'Economia, alumnes de la primera pro- llegida a la UB. La tercera Administració i Direcció d'Em- moció, que han contribuït a modalitat és el premi Antoni preses, Sociologia, Estadística, organitzar l'acte. D'altra Caparrós, al millor projecte de Investigació i Tècniques de banda, s'està treballant per retorn a la societat de transfe- Mercat, Ciències Actuarials i organitzar diverses confe- rència de coneixement de- Financeres, Graduat Tributari i rències de personalitats del senvolupat per un doctor. Moment de l’acte de graduació de la Comptable i Estudis Immo- món econòmic al llarg del Més informació: primera promoció (1959) biliaris i de la Construcció. curs. www.ub.edu /cs/premis

Institucions i empreses visiten el PCB El Parc Científic de Barcelona setembre per representats les dutes a terme pels presi- de Salut Marina Geli, junta- (PCB) rep periòdicament de la patronal Pimec-Sefes, dents de la Cambra de Co- ment amb el director d'Estra- visites d'entitats i empreses encapçalats pel president de merç de Barcelona, Miquel tègia i Comunicació del catalanes que així coneixen l'entitat, Josep González, i la Valls, i del Foment del Treball Departament Manel Balcells i de primera mà, i en molts del RACC, amb el director Nacional, Joan Rossell, acom- el responsable del Pla Di- casos descobreixen, el PCB. general Josep Mateu,i el vice- panyats per altres membres rector de Recerca Biomèdica Entre les darreres visites president primer, Enric d'aquestes entitats. El mes de José J. Navas, els que van visi- figuren les fetes el mes de Cucurella. També destaquen novembre va ser la consellera tar el PCB.

Visita de la Cambra de Comerç i Foment del Visita de Pimec-Sefes i el RACC La consellera Marina Geli al PCB Treball Nacional 38 notícies

Palmira González López. Professora titular d'Història del Cinema Miquel Porter, la sòlida base per a una història del cinema català

Arran de la mort del doctor professional: la dedicació a la història universal (fins i tot de Miquel Porter i Moix el passat investigació i a la docència de cinematografies asiàtiques i 18 de novembre, cal fer la història del cinema en el africanes poc conegudes entre memòria de les seves aporta- Departament d'Història de nosaltres) i així ho comunica- cions com a professor univer- l'Art durant trenta-cinc anys. va en les seves classes amb En destacaré, entre les princi- sitari i no deixar que els mit- Cal recordar en tot moment rigor no exempt d'entusiasme i pals virtuts d'home de lletres, jans de comunicació redueixin que Miquel Porter ha estat simpatia. Pel que fa a la histò- el caràcter obert als diferents la seva imatge a la d'un activis- una de les persones que més ria del cinema a Catalunya, el corrents del pensament en ta polític i cultural. La seva han fet per la història del cine- doctor Porter destacarà sem- general i de la historiografia en presència capdavantera en ma al nostre país i un catedrà- pre com a l'especialista i l'in- particular, i la constant dispo- molts camps de la cultura, així tic del qual la Universitat de vestigador més qualificat de la sició a impulsar les línies de com el seu tarannà d'home Barcelona s'ha de considerar seva època entre nosaltres: a ell treball dels seus deixebles i dels popular, no han de deixar en honrada. li devem nombroses troballes joves estudiosos de la seva l'oblit el que ha estat la feina històriques i, sobretot, haver especialitat. Els que continuem fonamental i, a parer meu, l'à- Considero que era, primer de posat les bases per construir la feina que ell ha hagut de nima de les altres i el tret més tot, un amant del cinema i un una història del cinema català deixar, li haurem d'estar sem- valuós de la seva dimensió profund coneixedor de la seva científicament sòlida. pre agraïts.

Especial estudiants

✈EGIPTE ✈CUBA ✈TURQUIA

Informació i Reserves a la seva Agència de Viatges www.5estrellasclub.com notícies

El tast d’una cervesa de fa 2.500 anys

Us imagineu quin gust tenia (Santa Coloma de Gramenet) Juan Tresserras, van presentar la cervesa fa 2.500 anys? han permès revelar el secret. els resultats de les investiga- Sabíeu que la cervesa,i no pas cions fetes amb les restes de el vi, era la beguda més habi- La cervesa es va presentar i es cervesa més antigues de la tual dels ibers? L'equip del va poder degustar en el decurs península Ibèrica, trobades a Programa d'Arqueologia dels del Congrés Internacional so- la cova de Can Sadurní de Aliments del Seminari d'Estu- bre la Cervesa en la Prehistòria Begues (Barcelona). En aquest dis i Recerques Prehistòriques i l'Antiguitat, organitzat per la jaciment, excavat des de fa 20 (SERP) de la UB ha recreat una UB,que va tenir lloc al Palau de anys, s'han identificat sitges, cervesa ibèrica a partir dels les Heures (Campus Mundet) molins i recipients d'aquesta residus de diferents àmfores durant la primera setmana primera factoria cervesera de ibèriques procedents de di- d'octubre. Hi van participar producció artesanal i per al versos jaciments catalans. una cinquantena d'experts consum local que correspon al europeus i americans que van neolític antic (3.000 anys aC). Aquesta cervesa, feta amb confirmar el consum de cerve- La importància de les troba- La recreació de la cervesa presenta el mateix color i textura que l’original malta d'ordi i mel, es podia sa a Catalunya des de fa més lles ha plantejat la possibilitat conservar uns quants mesos de 5.000 anys, així com al de musealitzar la cova i pro- gràcies a l'ús de l'artemísia, Mediterrani i a la península jectar un centre d'interpreta- una planta que li donava una Ibèrica com a portes d'entrada ció on la producció d'aquesta La UB ja va impulsar, sota la amargor similar a la del llúpol. d'aquesta beguda a Europa, cervesa prehistòrica tingui un direcció del traspassat pro- Fins ara no es coneixia el se- associada a l'arribada de paper protagonista. En aquest fessor José L. Maya, un pro- cret de la planta emprada pels cereals domèstics procedents sentit, el Programa d'Arqueo- jecte de recreació d'una cer- ibers per conservar la cervesa, del nord d'Àfrica. Aquest és el logia dels Aliments ha rebut vesa prehistòrica l'any 1998, que permetia fins i tot trans- motiu pel qual es troben a casa l'encàrrec, per part de Cerve- arran de les troballes fetes al portar-la per mar a altres zo- nostra les cerveses més anti- sers d'Espanya, agrupació jaciment ibèric de Genó nes del Mediterrani. Les últi- gues del continent. d'empresaris productors, d'e- (Lleida), de 1.200 anys aC. En mes investigacions fetes als laborar una exposició itine- aquella ocasió, amb el patro- poblats ibèrics d'Alorda Park Els coordinadors del Programa rant sobre la cervesa en l'anti- cini de la marca San Miguel, (Calafell), el turó de Montgat d'Arqueologia dels Aliments, guitat, que hauria d'estar es van elaborar un cert nom- (Montgat) i Puig Castellar Juan Carlos Matamala i Jordi llesta al final de 2005. bre d'ampolles.

Homenatge a Vázquez Montalbán en els premis Sent Soví i Juan Mari Arzak

El lliurament dels premis versari de la seva mort. l'article a http://www.elpais.es Sent Soví i Juan Mari Arzak, El fill de Vázquez Montalbán, /archivo/pdf/20040429elpb dedicats respectivament a Daniel Montalbán,va ser pre- [email protected]). La fotografia obres literàries i treballs pe- cisament el guanyador del recull el moment en què

riodístics en l'àmbit de la gas- premi Juan Mari Arzak pel Daniel Vázquez recull el Image @ 2004 Blai Carda/Global Copyright tronomia, ha inclòs enguany seu article El Bulli abans del guardó el 6 d’octubre. Mu- recorregut per la filosofia un homenatge a l'escriptor Bulli en què es descriu la tra- ñoz Redón va guanyar el pre- dels grans pensadors i la Manuel Vázquez Montalbán jectòria del prestigiós restau- mi Sent Soví amb La cocina seva relació amb la gastro- coincidint amb el primer ani- rant de Roses (podeu trobar del pensamiento, on fa un nomia.

40 notícies

Els pagesos, constructors veritables dels Països Catalans

Contràriament al que el supo- L'hereu és una creació aristò- colonitzen la Catalunya nova, Guadalupe hi posarà fi:els rics sat esperit emprenedor dels crata. Els nobles organitzen al XIII Mallorca i el País i els nobles pacten.El pagesos catalans ens pot fer pensar, ni les seves propietats i exigei- Valencià. Així mateix, la dota- pobres perden. Entre la revo- Catalunya ni els Països Cata- xen un interlocutor per famí- ció econòmica que reben per lució i el pacte, a Catalunya lans han estat obra de merca- lia, per evitar la fragmentació marxar del mas els permet sempre guanya el darrer, una ders o comerciants, sinó dels de terres i rendes. El pagès ha començar una nova vida. Són tossuda tendència que és pagesos. Aquesta és la tesi de nomenar un successor, el la classe emprenedora que manté fins avui. que es desprèn de la monu- fill gran, i expulsar la resta del farà carrera: comerciants, ban- mental (quatre volums de La revolució industrial és més de 500 pàgines) i pionera pagesa. En la base de la Història agrària dels Països industrialització catalana de Catalans, que ha dirigit el la fi del segle XVIII i XIX hi ha catedràtic de la UB Emili Giralt els capitals i la força de treball i coordinat el professor de la dels pagesos. El comerç de UPF Josep M. Salrach, de la l'aiguardent, per exemple, qual ja ha aparegut el volum base per a una inicial acumu- corresponent a l'edat mitjana i lació de capitals, no hauria al començament de 2005 se'n estat possible sense el conreu publicarà el corresponent a la de la vinya i la producció de prehistòria i l'antiguitat. Els vi, i sense l’esperit emprene- dos restants, l'edat moderna i dor dels cabalers pagesos. l'època contemporània, es publicaran al llarg de 2005. La El paradís perdut? La vida Fundació Catalana per a la Re- pagesa és la forma de vida cerca n’ha finançat la redac- dominant a tot el territori i ció, mentre que l’edició és perviu fins a l'època dels nost- responsabilitat de totes les res avis, en què la vida urbana universitats públiques dels la fa desaparèixer. Els pagesos Països Catalans. A continua- d'avui són urbanites que ció veiem alguns dels princi- Il·lustració extreta de l’Història Agrària dels Països Catalans viuen al camp. Demanen una pals conceptes que, segons hipoteca per comprar-se un el medievalista Josep M. mas, que marxa a canvi de quers, capellans, notaris, ad- tractor. El segle XX ha estat el Salrach, es tracten a l'obra: diners, els fadristerns. El pagès vocats, menestrals. del gran canvi, ha substituït s'apropia d'aquest concepte unes formes de vida, una La guerra, la invasió. Els senyorial i en fa el seu ideari El conflicte. La propietat de la cultura i un imaginari mil·lena- nobles de la Marca Hispànica fonamental. El mas i l'hereu terra és font constant i per- ris,la qual cosa ha produït,com envaeixen els territoris musul- conformen l'ésser més pro- manent de conflicte. Marca la afirma Salrach, un sentiment mans per la força,amb violèn- fund de l'imaginari català per- història del país dels últims de pèrdua que "fa de molts cia. Maten i foragiten. Són els què garanteixen la supervi- 500 anys, des de la guerra de homes uns éssers nostàlgics guerrers, la casta dirigent. vència de la terra i de la gens, remences, al segle XV, fins a la d'un passat rural perdut sense Però els senyors no fan el país, del país, en definitiva. creació dels sindicats pagesos remei i sovint idealitzat". no el construeixen. La guerra al segle XX. Durant la baixa és el pas previ per al repobla- Els fadristerns, els cabalers. edat mitjana es forja una clas- Jordi Homs ment i el conreu. El castell Si l'hereu garanteix la pervi- se dirigent pagesa. Lidera una protegeix el mas. Els pagesos vència de la terra,els seus ger- lluita per decidir sobre la seva són els qui guanyen la terra i mans en són el motor de l’ex- persona, els seus béns i el seu Podeu adquirir l’obra al portal transmeten la llengua, catala- pansió de la creació dels destí.La dels remences és una de les publicacions de la UB: www.publicacions.ub.es nitzen el territori. Països Catalans. Al segle XII guerra cruel. La sentència de 41 notícies

L’escola del xandall

Virtual amplia la seva oferta risc, com ara el consum de necessària." La UB virtual ofe- formativa amb el nou curs tabac, drogues i alcohol. Fins i reix a l'alumnat tot tipus de Esport i Valors en l'Edat tot, segons la directora, material i recursos per tal de Escolar, dirigit a professionals "també pot actuar com un desenvolupar el programa i educadors, tècnics esportius i element capaç de contenir afavorir-ne l'aprenentatge. professorat d'educació física. l'agressivitat" o de dirigir-la Durant tot el procés formatiu, adequadament. l'estudiant està guiat per un En els centres docents i en l'e- equip de tutors especialistes ducació formal en general, Formació on-line que s'encarreguen d'aportar- manquen situacions en què "Aquest curs va dirigit a tèc- li nous continguts i atendre nens i nenes s'impliquin del nics de l'esport en edat esco- les seves necessitats. tot, en paraules de la directo- lar, nois i noies que sovint es ra del curs, Marta Carranza. En troben estudiant i treballant a El curs, que és fruit d'un acord la seva opinió, "cal buscar les escoles durant la jornada. signat el passat novembre vivències que col·loquin els El fet que les classes no siguin entre la UB, l'Ajuntament de Assimilar victòries i derrotes; infants davant l'èxit i el fracàs, presencials facilita l'accés d'a- Barcelona, la Diputació i comptar amb els companys i l'elecció, els dilemes, les prò- quest tipus d'alumnat i li pro- l'Institut Nacional d'Educació saber sacrificar-se pel conjunt; pies limitacions i les dels alt- porciona una flexibilitat horà- Física, consta de dos grans assumir responsabilitats i res, els desitjos i els rebutjos... ria individualitzada." D'aquí mòduls, un de teòric i un altre entendre la utilitat de l'auto- l'esport és una mina immesu- prové, argumenta Marta Car- de pràctic. Els alumnes s'en- disciplina. Aquestes són algu- rable per trobar situacions ranza,la necessitat que el curs dinsen, entre d'altres qües- nes de les assignatures "invisi- d'aquest tipus". A més a més es faci a través d'Internet. tions, en el fair play, la família, bles" inherents a l'esport i de ser una forma agradable i "També s'assegura –afegeix– el gènere, els mitjans de co- perfectament traslladables a saludable de passar el temps, el respecte del ritme personal municació esportius, la com- la vida quotidiana de qualse- en les edats d'adolescència és de treball i, d'altra banda, el petició, la prevenció sanitària i vol estudiant. És per això que una activitat perfecta per aju- fet de no haver de desplaçar- les conductes de risc. la Universitat de Barcelona dar a prevenir conductes de se disminueix la dedicació Xavier Codony

Els ajuts de Rafel Niubò tria la UB per presentar la La Marató política esportiva de la Generalitat de TV3 es El secretari general de l'Es- 10 projectes de legislatura nicació i amb la participa- lliuren a port de la Generalitat, Rafel en matèria esportiva.Va ser ció de representants de di- Niubò, va triar l'Aula el passat 15 de novembre, ferents federacions espor- la UB Magna de l'Edifici Històric en una xerrada col·loqui tives catalanes. de la UB per presentar els amb els mitjans de comu- El lliurament dels ajuts de La Marató de TV3 2003, dedica- da a les malalties respiratò- ries cròniques, s'ha celebrat enguany a l'Edifici Històric de la UB, el 17 de novembre.

A l'edició de la Marató de 2003, amb més de 4,27 milions d'euros recaptats, es van atorgar ajuts a 27 pro- Jesús Atienza jectes d’un total de 105 pre- Foto: sentats. 42 l’agenda

Agenda

Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc a partir de desembre i fins al març, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d'agenda. Envieu-nos les dades, com ara la descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostre contacte a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda o per fax al 93 403 53 57.

Saló de l'Ensenyament

Del 9 al 13 de març a la Fira de Barcelona.La Universitat de Barcelona i totes les institucions del grup UB presenten la seva oferta educativa al Saló de l'Ensenyament i la Formació contínua.

Durant cinc dies, els futurs universitaris tindran al seu abast informació de totes les univer- sitats. La UB ja treballa a hores d'ara per presentar tota la seva oferta educativa i de serveis durant aquesta trobada, així com per organitzar xerrades d'orientació i assessorament als seus visitants.

GENER Dimecres 9 de febrer Dijous 24 de febrer Dijous 27 de gener • Matfòrum • Solistes de l’Orquestra • Solistes de l’Orquestra iniciativa destinada a fomentar Universitat de Barcelona (OUB) Universitat de Barcelona (OUB) les relacions entre estudiants i Flauta i guitarra Violí i piano empreses. Durant la jornada els Obres: Francis-Paul Demillac, 8 del vespre Paranimf - Edifici estudiants tindran la possibili- Francisco Javier López, Joaquín Històric (Gran Via, 585). tat d'intercanviar impressions Rodrigo, Xavier Montsalvatge, amb els representants de les Astor Piazzolla. empreses participants i de lliu- 8 del vespre Paranimf - Edifici Departament d'Història FEBRER rar-los el seu currículum. Històric Contemporània de la Facultat de Facultat de Matemàtiques, Geografia i Història, tindrà lloc a Dijous 3 i Gran Via, 585 l'Aula Magna de l'Edifici Històric divendres 4 de febrer MARÇ de la UB. Cal inscripció prèvia. • Seminari sobre Formació del Dijous 10 i Professorat Universitari a divendres 11 de març l'Espai Europeu Dijous 10 de març Organitzat pel grup Formació • Jornades sobre Interstici, • Solistes de l’Orquestra Docent i Innovació Pedagògica Gènere, Espais Urbans i Universitat de Barcelona (FODIP) del Departament de Contactes Interculturals a la (OUB) Didàctica i Organització Ciutat de Barcelona 2 violins i piano Educativa als espais d'aquest Presentació de les conclusions Obres: A.Vivaldi, F.Couperin, L. mateix Departament (Campus del projecte de recerca que, Spohr, F.Mendelssohn. Mundet). durant els últims quatre anys, 8 del vespre Paranimf - Edifici La inscripció no és oberta. ha portat a terme un equip Històric dirigit per la professora de la UB Mary Nash. L'acte, promogut pel Dies 7, 8 i 9 de febrer Dijous 10 de febrer ABRIL Dilluns 4 i dimecres 6 d'abril • Tercera trobada de professors • Concert de M. Teresa Vert, de ciències de la salut Soprano • 15è Col·loqui de Gramàtica Facultat de Farmàcia Festival líric. Generativa Cal inscripció prèvia. Més infor- 8 del vespre Aula Magna. mació: www.ub.edu/3atrobada Paranimf - Edifici Històric Cal inscripció prèvia.

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora. 43 som UB

Antoni Pérez Portabella, director del programa Universidades de l’SCH a Catalunya

“Volem que els nostres projectes es facin a la UB perquè és capdavantera en l’àmbit universitari”

La col·laboració amb la UB d'UB Virtual, que volem que universitat en el món d'avui Personalment, em fa especial ha estat pionera en la polí- sigui un model d'ensenya- dia. il·lusió treballar en l'àmbit dels tica del Santander amb el ment on-line a escala interna- antics alumnes, on la UB té món universitari? cional. Per què el col·lectiu uni- unes enormes possibilitats, i La nostra experiència amb el versitari els resulta espe- de la formació de postgrau, on món universitari va comen- En el món de la universitat, cialment interessant? podem oferir uns productes çar a la Universitat de Can- la UB és un exemple a seguir Actualment el Santander in- financers a mida per a aquests tàbria,on va néixer el Banc de i, per tant, volem que els verteix el 2 per cent del seu estudiants. També volem inci- Santander, i després va venir nostres projectes es facin benefici, uns 50 milions d'eu- dir en el camp dels emprene- la Universitat de Barcelona. aquí perquè aquesta institu- ros anuals, en universitats dors per incentivar el gust ció és capdavantera en l'àm- (incloent-hi des del suport a d'arriscar entre els joves que A la UB, la nostra col·labora- bit universitari. La UB és una l'e-learning fins al finança- surten de la Universitat per- ció va permetre accelerar la marca excel·lent i, a més, té ment de beques, per exem- què creïn empreses. docència en xarxa. D'aquí va molt clara la importància de ple). Això sense comptar els sorgir UB Mèdia i hem arribat la relació universitat-empre- 60 milions anuals que es des- El Santander ha dissenyat a l'actualitat amb la creació sa, fonamental per situar la tinen a Universia. Es tracta, productes financers espe- doncs, d'una inversió impor- cífics per a la comunitat tant que per a nosaltres és universitària. Amb quina molt satisfactòria i també per filosofia? El portal Universia al conjunt de la societat atès Els docents i investigadors de Universia (www.universia. del grup Santander, que el que invertim en un àmbit cru- la Universitat i el personal net) és un portal universita- finança. cial, la formació de persones. d'administració i serveis són ri que actualment s’estén clients VIP per a nosaltres. Els per Espanya i Amèrica Lla- Els continguts que ofereix La seva col·laboració amb hem d'oferir uns bons preus i tina. La seva vocació d’ex- Universia es poden classifi- la UB engloba molts àm- serveis, amb una sensibilitat pansió mundial fa que ja car en tres línies principals: bits. Què en destacaria? especial. Als estudiants, els s’hagin signat acords amb Formació, que inclou l’a- A més de la importància de oferim finançament per a les entitats per introduir el nunci d’ofertes de formació l'e-learning i de la UB Virtual, matrícules, la compra d'ordi- portal a la resta d’Europa, on-line o el suport a la tasca en l'àmbit de la tecnologia i nadors, ajudem a fer cursos a als Estats Units i, fins i tot, a docent de les universitats; l'ús dels ordinadors per a l'en- l'estranger a aquells que aca- l’Àfrica. Feina (publicació d’ofertes senyament universitari vo- ben la carrera… I també de treball i de pràctiques en lem fer més coses amb la UB, estem col·laborant amb les Amb tres milions de perso- empreses) i Comunitat en la línia del nostre projecte beques universitàries, de ma- nes registrades, participen Universia (amb serveis com Atenea per facilitar el finan- nera que la universitat, que té en la seva direcció represen- webmail o la participació en çament d'ordinadors perso- el prestigi en aquest àmbit, tants del món universitari i xats i fòrums). nals a tots els estudiants uni- atorga les beques i nosaltres versitaris. hi aportem el finançament.

44 som UB

Homenatge als patrocinadors de la UB Llicència en la Trobada Universitat-Societat-Empresa per a l’ús de

La UB ret homenatge cada ofert a la institució al llarg de • FCC Construcción la marca UB curs als seus patrocinadors en 2003, gràcies al qual s'han • Futbol Club Barcelona la Trobada Universitat-Socie- pogut fer realitat diversos pro- • Generalitat de Catalunya L'empresa Brita, fabricant de tat-Empresa. Enguany aques- jectes Som UB necessaris per • Grup Freixenet filtres d'aigua, i la UB han ta trobada va tenir lloc la nit a la comunitat universitària i • Grup Soteras signat un acord per a l’ús de del 7 d'octubre a l'Edifici que contribueixen a la millora • Iberia la marca UB en els seus emba- Històric de la Universitat. de la societat. També hi ha el • Layetana latges i campanyes de difu- desig de la UB de reforçar les • Metro News sió. La marca UB identificarà Els patrocinadors van rebre bones relacions existents amb • Primer Segona Publicitat els resultats de l'anàlisi senso- uns Diplomes d'agraïment de les institucions i amb el teixit • RBA Editores rial d'aigües de proveïment la UB en un acte al Paranimf empresarial promovent un • Soportes Mediterráneo públic no filtrades i filtrades presidit pel rector, Joan Tu- espai de diàleg. Amics amb productes Brita, realitzat gores, acompanyat pel presi- • Amics del Liceu per l'equip investigador diri- dent del Consell Social, Juan Els guardonats que han • Bayer git per la professora Elvira José López Burniol, el presi- col·laborat amb la UB du- • Caja Madrid Tamames de la UB. dent del Consell Assessor de la rant el 2003, són: • Casademont Fundació Bosch i Gimpera, Protectors • Emascaró Consulting L'Associació Espanyola de Fa- Rafael Foguet, la gerent de la • Caixa de Catalunya • Euro Briefing bricants de Gelats (AEFH) i la UB, Olga Lanau, i la directora • Santander Central Hispano • Fundación Privada Renta UB han arribat a un acord pel de Màrqueting, Societat i Em- Mecenes Corporación qual l'AEFH podrà usar la presa de la UB, Àngela Jover. • El País • Fundació Salvat Inquifarma marca UB en la difusió de dos Els Diplomes van consistir en Patrocinadors d'honor • Grup SABA informes fets per investiga- uns gravats de l'artista i antic • Caixa d'Estalvis i Pensions de • Imige dors de la UB sobre els bene- degà de Belles Arts, Joan Her- Barcelona "la Caixa" • Novartis Farmacèutica ficis nutricionals i de salut nández Pijuan.Tot seguit es va • Oportuna • Ràdio Barcelona dels gelats. Les autores dels celebrar el tradicional sopar Patrocinadors Empreses amb protocols de informes són Carme Vidal, d'aquesta trobada, en el qual • Ajuntament de Barcelona col·laboració especials Carmen López i Teresa Ve- van col·laborar el Grup Soteras, • Banco Zaragozano-Grup • 20 Minutos ciana, del Dep. de Nutrició i El Periódico de Catalunya, Amics Barclays • AGBAR Bromatologia. del Liceu i Mistral Bonsai. • Diputació de Barcelona • ASBA. Australian Spain • El Mundo Deportivo Business Association La trobada vol agrair als • El Periódico de Catalunya- • CECOT. Confederació Em- col·laboradors de la UB i del Grup Zeta presarial Comarcal de Difusió de Grup UB el suport que han • Emagister-Grup Intercom Terrassa màsters i • ECCUS-Indoormedia • Edicat postgraus • El Temps • Farmaindústria L'empresa Media Planning • FNAC Group, ha entrat a formar part • Fundació Món 3 del grup de patrocinadors de • Gaceta Universitaria la UB donant suport a la plani- • Grup Estrader Nadal ficació de mitjans de la campa- • Informació i Comunicació de nya de difusió dels màsters i Barcelona, SA-BTV postgraus de la UB i el seu • Institut Municipal del Grup. El conveni de col·labora- Paisatge Urbà ció signat entre les dues enti- • Prensa Deportiva tats també apunta la possibili- Gratuita. Crack 10 tat d'establir nous acords per- • Telstar Instrumat què Media Planning assessori • Vodafone la Universitat en diferents pro- • Vsa jectes de difusió. 45 som UB

La família d’Oriol Martorell finança Acords amb la catalogació de l’arxiu personal del músic mitjans de

La Biblioteca de la UB té al UB el 1997 pels fills d'Oriol res. A excepció dels enregis- comunicació seu fons l'arxiu personal Martorell, inclou, a més de les traments sonors, la resta de Els estudiants de la UB tindran d'Oriol Martorell, figura de la cartes, fotografies, reculls de material ja ha estat catalogat accés a les revistes gratuïtes història de la música catalana diari, fullets… La donació de per la UB. Hoy i Viari als seus centres grà- i catedràtic de la UB. Es tracta Josep Martorell i Roser cies a l'acord signat entre la d'uns 3.000 documents, entre Solanic és una forma de com- institució i aquestes publica- els quals cal destacar nom- memorar el 50 aniversari tant cions. Dins aquest mateix con- broses cartes i manuscrits del seu matrimoni com del veni, la UB disposarà d'espais que van ser llegats a la Uni- d'Oriol Martorell. A tall d'a- de publicitat sense cost en versitat. Ara, el matrimoni for- nècdota, es dóna la circums- aquestes revistes, per a la difu- mat per Josep Martorell tància que els dos germans sió dels seus serveis i activitats. (germà del músic) i Roser es van casar amb dues dones Solanic fa una segona donació que també eren germanes. En la mateixa línia, ha estat a la Universitat: el finança- renovat l'acord amb Gaceta ment necessari per catalogar El llegat d'Oriol Martorell a la Universitaria per a la distribució aquest arxiu personal del fun- UB inclou, a part de l'arxiu del setmanari als expositors de dador de la Coral Sant Jordi. personal, discs LP,singles, cas- Fotografia de l'arxiu Martorell-Solanic les facultats i escoles universi- L'arxiu, que va ser donat a la sets, CD i més de 900 partitu- de la Biblioteca de la UB tàries de la UB. Aquesta publi- cació posa a disposició de la UB una secció mensual i un Els titulats de 2004 tenen el carnet d’antic especial anual per a la comuni- cació dels projectes Som UB alumne gratuït durant un any promoguts per la institució. Els titulats de la UB de l'any Som UB, que inclou diversos tic alumne de la UB és haver 2004 que ho sol·licitin abans beneficis, alguns d’específics acabat qualsevol ensenya- del 31 de gener podran gau- per als antics alumnes, oferts ment de primer, segon o ter- dir gratuïtament durant un per la mateixa Universitat i cer cicle a la Universitat de any del carnet d'antic alumne d’altres per empreses col·la- Barcelona. Reedició gràcies a la col·laboració del boradores (salut, productes Santander Central Hispano, financers, oci, informàtica, del llibre entitat protectora Som UB. formació, compres...). Els titu- Per a més informació i sol·licitud d’homenatge El carnet Antics UB permet lars del carnet també reben del carnet us podeu adreçar a: continuar formant part de la gratuïtament aquesta revista Antics UB.Tel.934 024 290 a Rosa Roig comunitat universitària i La Universitat. El requisit per [email protected]; gaudir del Pla d'avantatges poder obtenir el carnet d'an- www.ub.edu/anticsub És a punt de reeditar-se Rosa Roig, biografia d'una pedago- ga (1890-1969), gràcies a una iniciativa de les autores, Presentació de l’associació Paleoalumnes Francesca Comas i M. Isabel El 15 d'octubre va tenir lloc ràcter acadèmic, científic, El Geòleg Manel Julivert va Miró, de la Facultat de For- la presentació pública de professional i lúdic. pronunciar una conferència mació del Professorat i de l'Associació d'Antics Alum- sobre el Sàhara. l'Associació d'Antics Alumnes nes de Geologia, Paleo- Durant l'acte van intervenir d'aquest centre. El llibre narra alumnes, creada amb l'ob- el degà de la Facultat de el compromís cívic de Rosa jectiu d'establir mecanismes Geologia, Pere Santanach, i Associació de Paleoalumnes Roig. Les persones interessa- de participació i comunica- el president de l'Associació, Tel.: 934 021 336 des a adquirir-ne un exemplar ció entre la Facultat i els Antonio Domínguez, cate- Fax: 934 021 340 poden fer la seva comanda a seus antics alumnes i pro- dràtic de la Facultat Forma- [email protected] l'Associació. mocionar activitats de ca- ció del Professorat de la UB. www.ub.edu/anticsub (Tel. 933 176 723 [email protected]) 46 som UB

Estudi per ajudar els universitaris davant els exàmens

La UB participa en l'estudi disposat de punts d'informa- les estratègies per poder millo- informatius. Paral·lelament "Ajuda a l'universitari davant ció i autoavaluació dels estu- rar-les. PAU Education ha signat un els exàmens", amb l’objectiu diants per tal que aquests, a Aquest estudi, dissenyat per conveni amb la UB pel qual d’informar sobre les situa- través d'un qüestionari i amb PAU Education, companyia l'empresa entra a formar part cions a les quals s'enfronten el suport d'assessors psicolò- especialitzada en el desenvo- del grup de patrocinadors els estudiants universitaris en gics, puguin detectar les mani- lupament de projectes educa- Som UB, dins la categoria d'a- l'època d'exàmens. festacions derivades de les tius, es complementa amb la mic, en el projecte de Portes Diversos centres de la UB han situacions ansiògenes i trobar difusió de diversos materials Obertes de la institució.

Pla d’avantatges Som UB

El carnet Som UB permet accedir a un interessant pla d'avantat- Avantatges externs: música, cinema, teatres, assegurances, ges (estudiants, PDI, PAS, antics alumnes i membres Som UB de compres,productes financers en condicions preferents,etcètera. societat). Aquests són alguns dels avantatges incorporats en el darrer tri- Beneficis interns: en l'oferta formativa de la UB i el Grup UB, mestre: oferta cultural i institucional... i molt més.

Caixa Catalunya, entitat pro- Préstec Estrella Estudis, Prés- Institut Català de la Retina. 26 anys als quals es poden tectora Som UB, ofereix un tec Universitari de Màsters i Aquest centre, especialitzat afegir localitats per a les conjunt d'avantatges finan- Postgraus, Pla de Pensions en oftalmologia integral, ofe- sessions del Foyer "En oca- cers en condicions preferents VidaCaixa, etcètera. reix als membres de Som UB sió...", corresponents a les als membres de Som UB que condicions especials en cirur- òperes incloses dins el vinculin el seu carnet a un Toshiba. Els posseïdors del gia refractiva, cirurgia de mateix abonament, o una compte de l'entitat (Llibreta carnet Som UB es poden cataractes i visites i urgències localitat per a Don Giovanni Total, Crèdit Total, Crèdit Estu- beneficiar dels productes To- oftalmològiques. o Aïda. dis, Préstec Personal, Préstec shiba a uns preus molt avan- Ordinador, Multipla de Pen- tatjosos i en condicions espe- Merak Yacht Charter. Com- Espai Brossa. Espai de creació sions Total...). cials de finançament. Portàtil panyia especialitzada en i exhibició a l'entorn de l'uni- Toshiba Satellite A60 Campus, lloguer de velers i serveis vers escènic i poètic de Joan Santander Central Hispano, 899 euros.Portàtil Toshiba A50 nàutics. 10 per cent de des- Brossa. 50 per cent de des- com a entitat protectora Som Campus: 1.199 euros (preus compte en el lloguer de compte tots els dies de la set- UB, ofereix a la comunitat uni- amb IVA inclòs). velers i tots els serveis de la mana. versitària una àmplia gamma companyia. de productes i serveis financers Punt UB. Punt UB,gestor de la Alberg INOUT. Complex tu- (crèdits per al finançament de marca de la Universitat de La Roca Village. Centre outlet rístic orientat a la integració la matrícula d'estudis i per a la Barcelona, us ofereix tots els de moda, esport, comple- de persones amb discapacitat compra d'equipaments infor- productes UB amb un 10 per ments i llar. Accés amb el car- psíquica. Disposa de zones màtics, préstecs hipotecaris, cent de descompte. Així net Som UB a la llibreta VIP, esportives, jardí i bosc i s'a- plans de pensions...) en condi- mateix, fins al 31 de desemb- amb descomptes a les boti- dreça especialment a joves, cions preferents i amb un re del 2004, podreu gaudir gues del centre (oferta no estudiants, grups de treball, assessorament personalitzat. d’un 5 per cent de descompte vàlida en rebaixes). equips esportius i famílies addicional en els articles Som joves. Els estudiants i antics "La Caixa". Ofereix múltiples UB (tasses, clauers i samarre- Amics de Liceu. Descompte alumnes tindran un des- productes financers als mem- tes). Per a més informació: del 65 per cent en els abo- compte del 25 per cent en el bres de Som UB: Línia Oberta, www.ub.edu/puntub. naments per a menors de cost de l’allotjament.

Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi cal consultar la pàgina web de Som UB: www.ub.edu/somub

47 som UB

Suma’t a Som UB

Totes aquelles persones, empreses accions de màrqueting: pro- preses patrocinadores de Aquestes aportacions com- i institucions que vulguin com- mocions i publicitat als cent- Som UB. porten la desgravació fiscal partir els objectius comuns de res, mitjans de comunicació – Oferir al personal de l’empre- corresponent. millora del coneixement, con- interns, presentacions a estu- sa la possibilitat de formar • El pla d’avantatges permet servació del patrimoni públic i diants i borsa de treball, etcè- part del col·lectiu Som UB i a les empreses oferir avan- enriquiment de la qualitat de vida tera. gaudir dels avantatges asso- tatges als col·lectius identi- de la societat poden sumar-se al • Mitjançant la quota corpo- ciats.L’empresa passarà a for- ficats de la UB i el seu Grup: projecte Som UB de cinc maneres rativa: mar part del col·lectiu d’em- estudiants, docents i inves- diferents: – Oferta per fer membre de preses ciutadanes. tigadors, personal d’admi- • Patrocini d’algun dels projec- Som UB tot el personal de • Donacions: les empreses, per- nistració i serveis, antics tes amb causa. En funció de la l’empresa, com a benefici sones i institucions interessa- alumnes, societat, etcétera. quantia anual aportada, es extraordinari, per tal que des a col·laborar amb els pro- • El programa de sinergies determinen les categories de aquest gaudeixi del pla d’a- jectes Som UB també es possibilita fer intercanvis en col·laboradors i les diferents vantatges associat i participi poden afegir a la iniciativa espècies –de recursos– en- contraprestacions associades. en el projecte de causa que fent una donació en línia, mit- tre la UB i les organitza- • Serveis de màrqueting UB.Ca- decideixi. L’empresa passarà jançant la pàgina web de Som cions, sense un cost extra- nals per dur a terme les seves a formar part de les em- UB (www.ub.edu/somub). ordinari.

...... ¡ ...... Demaneu el vostre carnet Som UB Feu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o personalment. Rebreu al vostre domicili el carnet Som UB, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual 35 ¤ (27 ¤ si sou antic alumne*). Inclou la subscripció a la revista La Universitat. * Per poder obtenir el vostre carnet Som UB d’antic alumne heu d’haver acabat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona. DADES PERSONALS Cognoms: Nom: DNI: Data de naixement (dd/mm/aaaa): Sexe (h/d): Adreça: Població: Codi postal: Província: Telèfon: Adreça electrònica:

DADES LABORALS Nom de l’empresa: Càrrec: Adreça: Població: Codi postal: Província: Telèfon: Fax: Adreça electrònica:

Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents: Titulat en: Any: Indiqueu si voleu ser inclòs en el directori d’Antics UB DADES BANCÀRIES Entitat: Oficina: Dígit control: Núm. compte corrent:

Som UB. Àrea de Màrqueting, Societat i Empresa Signatura de la persona sol·licitant UNIVERSITAT DE BARCELONA Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona • Telèfon 934 024 290 - Fax 933 170 763

E-mail: [email protected] - www.ub.edu/somub ...... , ...... de ...... de 20......

Digueu-nos com us heu assabentat sobre com fer-vos el carnet: Revista Web Un amic Premsa Mitjançant un soci d’Antics UB Altres Indiqueu si esteu interessat/da a rebre el butlletí electrònic Som UB Indiqueu si autoritzeu la difusió de les vostres dades amb la finalitat de fer-vos arribar avantatges d'empreses col·laboradores Som UB: Sí No

Si voleu col·laborar amb Som UB mitjançant altres vies de vinculació, seleccioneu l'apartat que us interessa. Us contactarem en breu.

Patrocini i donacions Serveis de màrqueting Quota corporativa Pla d’Avantatges

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret a exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. 48

botiga UB

Llibres

MATERIALES DE EL GRABADO NO EL VALOR DE LA PRIDE AND ELS MOVIMENTS ECONOMÍA TÓXICO MIRADA: SORDERA Y PREJUDICE SOCIALS A LA Rodríguez Pascual, Jaime Nuevos procedimientos y EDUCACIÓN A novel by Jane Austen CATALUNYA Juan Ferrer, M. i Masó materiales Fernández-Viader, M. del P. Moya, A., López, G., Hurtley, CONTEMPORÀNIA Portabella, Figueras Ferrer, E. (editora) i Pertusa Venteo, E. (coord.) J.A. (ed. i introd.) Prat, E. (coord.) M. (col·laboradors) 19 x 26 / 206 pàg. 17 x 24 / 507 pàg. Textos i comentaris, 7 Biblioteca UB. Els Juliols Col·lecció UB, 82 ISBN: 84-475-2810-3 ISBN: 84-475-2805-7 15 x 21 / 387 pàg. 14 x 21 / 257 pàg. 21 x 29,7 / 226 pàg. Dolor sit amet, consectetuerISBN: 84-475-2835-9 adipiscing elit, sed diamISBN nonummy : 84-475-2790-5 + CD-ROM ISBN: 84-475-2822-7

Podeu adquirir aquestes obres a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es Productes UB

Llibreta Joc de bolígraf i portamines

Carpeta de congrés reciclada

Corbates de seda Maleta de pell

Al Punt UB i en diversos indrets de venda de centres de la Universitat trobareu tot tipus de productes UB, com ara material de papereria o objectes de regal. Per a més informació, consulteu la pàgina web www.ub.edu/puntub o bé truqueu al telèfon 93 403 53 78.

50