“Si El Tripartit No Beneficia El País, Tampoc Beneficiarà Els Qui Som Al Govern” Josepbargalló
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
UNIVERSITAT DE BARCELONA Desembre 2004 Any VIII. 2,4 30 Per Nadal, matem Josep el gall? Reportatge sobre com Bargalló: han canviat els nostres hàbits alimentaris. p. 12 “Si el tripartit no beneficia el país, tampoc beneficiarà Setge a els qui som la malària al Govern.” Pedro Alonso explica el camí “El mapa cap a una universitari vacuna eficaç. Tot sobre català està tancat, aquesta malaltia. no hi ha lloc p. 20 per a cap altra El curs que ve universitat.” començo a la Universitat. Què trio? p. 30 Sumari núm. 30 Carta del rector Europa més a prop Ara sembla que sí. Ara sembla que la norma- tiva bàsica reguladora dels nous graus i post- graus adaptats al marc europeu d'educació superior (la "Universitat a la Bolonyesa" com en diuen alguns) és aquí. Sempre he pensat –i he dit repetida- ment– que la incorporació al "marc Bolonya" constitueix un moment significatiu que hem d'aprofitar per introduir a la Universitat les innovacions requerides per adequar-nos a les noves necessitats de la societat, i que aquests canvis són neces- saris amb o sense Bolonya, que esdevé ara una "coartada" potencialment molt positiva per a l'aggiornamento de la institu- ció universitària. Per cert, la UB fa 555 anys el proper 2005. Entrevista a Josep Bargalló Hem de superar dos tipus d'obstacles per aprofitar aquesta opor- "Trobo a faltar aquest esperit tunitat. El primer el trobem al país mateix: cal reordenar el mapa transgressor que tota universitat universitari català per garantir un ús adequat dels recursos públics hauria de tenir".......................................................................................................... 4 i revertir les "fugides endavant" amb què s'ha afrontat aquesta qüestió en els darrers anys (abans i després del canvi de Govern). Les pressions corporatives i polítiques no poden convertir el que ha de ser una oferta potent i de qualitat a tot Catalunya en un microcosmos on es tripliquen o “n.pliquem” titulacions, amb uns costos socials cada cop més grans quan es publiquen les dades de matrícula en determinades titulacions i universitats. I també hem de superar els corporativismes interns dins la Universitat, que podrien esdevenir una rèmora que ens fes mirar cap enrere en lloc de ser constructius i invitar-nos a mirar cap al futur.Tenir 555 anys com a institució no és un incentiu per ser reactius o defensius, sinó,certament,una responsabilitat afegida per estar a l'alçada del nostre compromís amb la societat del segle XXI. Joan Tugores i Ques Rector Per Nadal, matem el gall o el la universitat ECO ER LÒG P I A C descongelem al microones? ........................12 Revista de la Universitat de Barcelona P Imprès en paper ecològic Consell editorial: Joan Tugores, rector. Ramon Alemany, vicerector adjunt al Setge a la malària .................................................................. 20 Rectorat. Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística. Gabriel Oliver, vicerector d’Edicions i Publicacions. Olga Lanau, gerent. Àngela Jover, directora de Màrqueting, Societat i Empresa. Editada pel Gabinet de Premsa. Director: Albert Roura. Director adjunt: Informació del curs Ernest Trias Redacció: Núria Quintana, Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa 2005-2006.................................................................................................... 30 Martínez, Xavier Codony. Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona.Tel.:93 403 55 44.Fax:93 403 53 57.A./e.:[email protected] la col·laboració de: els Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps Col·labo- Agenda..................................................................................................................43 ració dels fotògrafs: Marta Casellas i J. M. Rué. Producció gràfica i publicitat: Primer Segona Edicions. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: Primer Segona Edicions. Tiratge: 20.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de: Som UB ................................................................................................................44 Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat 3 entrevista “Si el tripartit no beneficia el país, tampoc beneficiarà els qui som al Govern” JosepBargalló Text: Jordi Homs Fotos: Marta Casellas Josep Bargalló Valls (Torredembarra, 1958) Llicenciat en Filologia darreres eleccions va deci- Catalana per la UB (Es- dir tancar la seva etapa tudis de Tarragona), pro- política presentant-se en fessor d’institut des de els últims llocs de la llista 1981 i director de l’Institut per Tarragona, però l’èxit de Batxillerat Pons d’Icart electoral d’Esquerra i el de Tarragona de 1985 a pacte del Tinell el van 1987. Ha fet, a més, d’edi- situar com a conseller tor, crític literari, guionista d’Ensenyament del Go- (adaptació catalana dels vern de Maragall. La crisi diàlegs de La teta i la lluna, política desfermada per de Bigas Luna) i articulis- l’entrevista de Josep-Lluís ta. Afiliat a ERC des de Carod-Rovira amb diri- 1995, va ser fundador de gents d’ETA i la posterior l’Assemblea de Catalunya dimissió de Carod van a la seva població. Va mili- situar Bargalló en primer tar al PSUC, PSAN i Na- pla de l’actualitat política cionalistes d’Esquerra. amb el nomenament de Diputat des de 1992, en les conseller en cap. Al Govern competeix amb Al Govern hi ha uns rols clara- és, sinó també les funcions de Nadal. Una altra cosa és que, dos polítics de raça com ment dibuixats: el president dirigir el Govern i de coordi- en les funcions de portaveu, el Maragall i Nadal. Al seu Maragall està al capdavant de nar-ne l’acció. Al Govern hi ha conseller Nadal tingui un con- partit, Carod també té un les reunions del Govern,repre- un nucli dur de consellers que tacte setmanal amb la premsa perfil molt definit. Com s’hi senta el Govern cara enfora... tenen un pes més important que els altres consellers no troba, entre tots ells? Quin jo faig les funcions de primer que els altres, i en aquest nucli tenen. Però hi ha un reparti- és el seu lloc? On i com ministre: no només suplir el dur hi ha el conseller Nadal, ment de rols bastant clar i bas- troba el seu espai? president quan aquest no hi però no només el conseller tant efectiu. 4 entrevista Dins el partit, també hi ha, en partit, Josep-Lluís Carod-Ro- començament sobretot,jo em aquests moments, rols molt vira.Tot és fàcil perquè tot està vaig sorprendre a mi mateix Convergència evidents: Josep-Lluís Carod- suficientment clarificat, i tot és de la tranquil·litat que tenia va teixir una Rovira és el cap visible del difícil perquè no hi ha res fàcil mentre que altra gent estava partit, l’encarregat d’anar ela- en aquesta vida, i menys en la molt més nerviosa. teranyina borant i duent a la pràctica el vida política… projecte que fa el partit i el I aquestes veus que l’acu- d’afinitats que es que, en nom del partit, és al I com porta aquest equilibri? sen d’estar massa supedi- va desfent a poc territori. Joan Puigcercós és el La gent que em coneix, diu tat al president Maragall... secretari general i, per tant, que el porto amb una aparent Això és molt curiós, perquè a poc qui es dedica a la maquinària tranquil·litat, que a vegades són veus de Convergència i de interna del partit, que compa- els estranya. Tinc una amiga mitjans afins a Convergència, tibilitza amb ser el responsa- que era diputada socialista, la o de periodistes afins a Con- ble màxim del partit a Madrid. Montserrat Duch, que ara és vergència. Convergència, du- I jo sóc el cap visible del partit professora a la URV, que va fer rant els anys que va estar al al Govern i el que faig és dur al com jo, no es va presentar a poder, va teixir una teranyina Govern les directrius del partit les últimes eleccions per d’afinitats que es va desfent a i dur al partit les decisions del retornar a la vida docent. De poc a poc. Aquesta és una tesi Govern. Crec que, com que els tant en tant me la trobo en de Convergència que la diuen rols estan molt clarament algun sopar i em diu:“Fas una dia sí dia no. El dia que diuen definits, no hi ha cap proble- pinta de tranquil·litat quan et que no es quan diuen que ma.Jo ja vaig dir,quan em van veig per la televisió que em Maragall no governa, que no nomenar conseller en cap, deixa esparverada.” I jo li dic: fa res, que ho deixa tot en que tenia dos paràmetres de “Doncs Montse, és veritat, mans dels consellers. El dia treball: d’una banda devia estic descobrint una mena de que toca sí, insisteixen molt lleialtat al president Maragall filosofia zen que és dir: no hi per aquí, però després resulta com a membre del seu govern, ha problemes, hi ha solucions. que els del Partit Popular, que de la mateixa manera que tots No ens hem de preocupar pel són els seus antics aliats i els consellers i conselleres em problema, hem de buscar la amics ideològics en moltes deuen lleialtat a mi; i de l’altra, solució.”I en els moments que coses, van dient el contrari: fidelitat al president del meu hem tingut complicats, al que Esquerra és la que marca El distribuïdor de joc del Govern tripartit Jordi Matas i Dalmases, Professor de Ciència Política i vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística de la UB A Josep Bargalló li ha tocat ser conseller veiem que el conseller en cap es conver- en cap en un moment en què aquesta teix en el distribuïdor de joc de l’equip de figura, no prevista per l’Estatut de 1979 i govern.