DOCSLIB.ORG

Memòria Fundació Ernest Lluch Sumari 0

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Memòria Fundació Ernest Lluch Sumari 0 ’08 Memòria Fundació Ernest Lluch Sumari 0 1. Presentació 3 2. Òrgans de Govern / Seccions Territorials 6 3. Informe de Gestió 2008 11 3.1.Informe d’activitats 12 3.2.Dades Econòmiques 22 4. Memòria detallada d’activitats 2008 per àmbits territorials 31 4.1. Activitats Catalunya 32 4.2. Secció Aragonesa 66 4.4. Secció Madrilenya 76 4.3. Secció Basca 81 4.5. Secció Valenciana 84 5. Cronologia 89 6. Publicacions 95 1 Presentació Benvolgudes i benvolguts, Des de la seva constitució, el 21 de gener de 2002, els objectius de la Fundació responen, Madrid el 25 de gener de 2008 i des de llavors ha estat a Saragossa, Sant Sebastià, per una part, a la necessitat de mantenir viva la memòria, el pensament i l’obra d’Ernest Santander i Vitoria. En aquesta mateixa direcció cal destacar els esforços esmerçats en la Lluch, i per l’altra, a la voluntat de promoure activitats basant-se en la reflexió intel·lectual, la creació de l’Arxiu Ernest Lluch que s’ubicarà a la que esperem sigui la nova seu de la Fundació producció acadèmica, els compromisos cívics i les aspiracions socials, culturals i esportives aquest proper 2009, la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar. Un segon eix d’activitats de amb les que Ernest Lluch ens interpel·lava. la Fundació està basat en el desenvolupament dels projectes en el si dels 4 àmbits temàtics que estructuren les activitats de la Fundació. En aquests sentit, cal destacar la consolidació És per aquest motiu, que des dels seus inicis la Fundació promou, organitza i realitza, un del programa de beques i premis, la Conferència Acadèmica Ernest Lluch i els seminaris i cur- ampli ventall d’activitats relacionades amb el bagatge intel·lectual, cultural i acadèmic sos com els realitzats a la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona, la Universitat d’Ernest Lluch, en els àmbits en què va excel·lir i pels quals fou reconeguda la seva person- Internacional Menéndez y Pelayo, a Santander, la Universitat del Pais Basc, o la Universitat de alitat i aportació. D’acord amb aquests principis, la tasca de la Fundació s’orienta a futur, pro- València, i les Jornades de Municipalisme, Sanitat i la de Torroella de Montgrí. jectant les inquietuds d’Ernest Lluch, amb la voluntat d’esdevenir un referent en els àmbits Amb el desig que la Memòria del proper any reflecteixi la mateixa empenta i dinamisme que descrits, per tal que la seva figura no sigui un final sinó un inici generador de saber i reflexió el d’enguany, aprofito l’ocasió per agrair l’esforç i col·laboració de totes aquelles persones per a la ciutadania. que fan possible que la Fundació Ernest Lluch avanci en la consecució dels reptes il·lusion- ants que tenim plantejats. Al llarg d’aquests anys han estat nombroses les col·laboracions desinteressades de person- es, entitats i institucions que han donat suport a la tasca que realitza la Fundació Ernest Salutacions cordials, Lluch. Un recolzament que entenem imprescindible i que ens permet seguir projectant l’es- Fabian Estapé i Rodríguez. devenidor de la Fundació amb les millors garanties d’èxit. La Memòria que teniu a les mans, és la mostra fefaent de l’activisme de la Fundació durant l’any 2008, al mateix temps que esdevé una bona eina de presentació i difusió dels objectius de la Fundació, arreu. Aquest 2008 ha estat un any, per un costat, de consolidació territorial interna i, per l’altre, de refermança i creixement d’activitats que amb voluntat d’estabilitat es concreten en el si dels àmbits temàtics en què s’estructura la Fundació. El dinamisme de les seccions territorials de València, Aragó i el País Basc, enguany s’ha estès a Madrid, on s’han posat les bases per tal que la renovada secció madrilenya es posi a tre- ballar de manera estable. Altrament, la secció valenciana ha crescut en nombre i la secció aragonesa ha continuat treballant per a adequar la seva estructura a la realitat dels seus actes i per a ordenar els seus canals de comunicació i funcionament interns. En l’àmbit d’activitats, la Fundació ha treballat a partir de dos eixos complementaris. Un primer, transversal, centrat en l’homenatge a l’obra i figura d’Ernest Lluch a partir de la gestió de la itinerància de l’exposició Ernest Lluch, l’esforç per construir un país. L’exposició va deixar 2 Òrgans de Govern Seccions Territorials MEMÓRIA FUNDACIÓ ERNEST LLUCH’08 ÒRGANS DE GOVERN / SECCIONS TERRITORIALS Òrgans de Govern PATRONAT COMITÈ D'HONOR DIRECCIÓ FUNDACIÓ ERNEST LLUCH • President: Fabian Estapé Rodríguez Vicent Llombart Rosa Andreu Alfaro Hernández • Director-gerent Joaquim Llach Mascaró • Vice-president: Lluís Ma de Puig Oliver Jordi Maluquer Bonet Juan Mari Atutxa Mendiola • Director adjunt Ferriol Sòria Ortiz • Vice-president: Enric Lluch Galera Enric Pujadas Rovirosa Sol Balcharach de Valera PERSONAL FUNDACIÓ ERNEST LLUCH • Secretari: Mario Romeo García Clementina Ródenas Villena Juan Mari Bandrés Molet Jordi Ferrer Fontanet • Tresorer: Josep Ma Carreras Puigdengolas Lluís Sacrest Villegas Josep Lluís Bausset i Císcar (Responsable de projectes) Alfonso Luis Sanchez Hormigo Montserrat Caballé Folch Esther Fraile Esteban • Patrons: Eduard Sans Subirana Santiago Carrillo Solares (Responsable de secretaria) Jorge Alarte Gorbe Antoni Segura Mas Josep Mª Castellet Díaz de Cossío Joaquim Albareda Salvadó José Mª Serrano Sanz Odón Elorza González Ramon Alfonseda Pous Vicent Soler Marco Lluís Foix Carnicé Salvador Almenar Palau Albert de la Torre i Fornells Josep Fontana Lázaro Jon Arrieta Alberdi Joan Trullén Thomàs Enrique Fuentes Quintana (†) Francesc Artal Vidal Carmina Virgili Rodón Manuel Girona Rubio Jesús Astigarraga Goenaga Felipe González Márquez Lluís Bassat Coen Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón COMISSIÓ EXECUTIVA Lola Bou Camps Joan Lerma i Blasco • President: Fabian Estapé Rodríguez Jaume Claret Miranda Pasqual Maragall Mira • Vice-president: Lluís Ma de Puig Oliver Teresa Coch Roura Jordi Nadal Oller • Vice-president: Enric Lluch Galera Núria Comas Lamarca Raimon Obiols Germà • Secretari: Mario Romeo García Rosa Congost Colomer • Tresorer: Josep Ma Carreras Puigdengolas Josep Oliu Creus Antón Costas Comesaña Joan Rigol Roig Romà Cuyàs Sol • Vocals: Manuel Royes Vila Diputació de Barcelona Joaquim Albareda Salvadó (vocal) Joan Manuel Serrat Teresa (representant Joan Antoni Barón Espinar) Romà Cuyàs Sol (vocal) Javier Solana Madariaga Aurora Egido Martínez Eugeni Giral Quintana (vocal) Manel Esteve Rios Simone Léger Brucker (vocal) CONSELL FAMILIAR Joaquim Ferrer Tamayo Jaume Claret Miranda (vocal) (alcalde Vilassar de Mar) Montserrat Galera Monegal Joaquim Llach Mascaró (director-gerent) Joan Fuster Sobrepere Montserrat Lamarca Morell Joan Gaspar Farreras Enric Lluch Martín Jordi Guiu Payà Eulàlia Lluch Bramón Eugeni Giral Quintana Rosa Lluch Bramón Joan Laporta Estruch Mireia Lluch Bramón Simone Léger Brucker -7- -8- MEMÓRIA FUNDACIÓ ERNEST LLUCH’08 ÒRGANS DE GOVERN / SECCIONS TERRITORIALS Seccions territorials i àmbits de treball CATALUNYA-SEU CENTRAL COMISSIÓ CÍVICO-POLÍTICA SECCIÓ ARAGONESA Bernardí Cabrer Adreça: Sant Jaume, 38 - 40 baixos, Jaume Claret Miranda Adreça: Apartat de correus 10.051. Rafael de Juan Fenollar 08340 Vilassar de Mar 50006-Zaragoza Simone Léger Josep Maria del Rivero Horari: de dilluns a divendres de 9 a 15h. Horari: de dilluns a divendres Lluís Ma de Puig Oliver Elvira García Campos Telf.: 937 590 084 de 9h a 13h (Secretària) Enric Lluch Galera Fax: 937 541 007 Contacte: Paisa Izuzquiza Manuel Girona (Vocal) e-mail: [email protected] Telf.: 692.211.272 Daniel Gozalbo (Vocal) COMISSIÓ CULTURAL e-mail: [email protected] Ignasi Jiménez Raneda (Vocal) COMISSIÓ ACADÈMICA Jaume Busqué Vicent Llombart Rosa (Vocal) Joaquim Albareda Josep Dolcet Eva Almunia Badía Manuel López Estornell Salvador Almenar Joan Gaspar Juan José Badiola Díez Ferran Montesa (Vocal) Francesc Artal Montserrat Lamarca Eduardo Bandrés Moliné Carmen Moya García Germà Bel Vicent Llombart Javier Callizo Soneiro Ernest Nabàs (Vocal) Núria Bosch Josep Lloret Francisco Comín Comín Amàlia Nàcher (Vocal) Josep Ma Carreras Jordi Maluquer Manuel Contreras Casado Xavier Ribera (Vocal) Muriel Casals Mario Romeo Aurora Egido Martínez Clementina Ródenas Villena (Tresorera) Rosa Congost Montserrat Vall-llosera Carlos Escó Sampériz Vicent Soler Marco (President) Antón Costas Guillermo Fatás Cabeza Eloy Fernández Clemente Joan Fuster COMISSIÓ ESPORTIVA SECCIÓ BASCAA Marcelino Iglesias Ricou Eugeni Giral Jon Arrieta Alberdi Ramon Besa Paisa Izuzquiza Rueda Vicent Llombart Jesús Astigarraga Goenaga Lola Bou Rosa Lluch Santiago Lanzuela Marina Teresa Coch Alberto Larraz Vileta Joan Trullén SECCIÓ DE MADRILENYA Romà Cuyàs Carmina Virgili José Luis Malo Guillén Baltasar Aymerich Corominas Enric Lluch Alfonso Sánchez Hormigo Enrique Barón Crespo Mario Romeo (secretario ejecutivo) Álvaro Espina Montero COMISSIÓ ARXIU I MEMÒRIA Eduard Sans José Mª Serrano Sanz Manuel Esteve Ríos Núria Comas Andrés García de la Riva Montserrat Galera SECCIÓ VALENCIANA Julián García Vargas Eugeni Giral Adreça: Castell d’Alaquàs. C/ Pare Carlos Hernández Gil Guillem, 2. 46970 Alaquàs Félix Lobo Aleu e-mail: [email protected] Luis Perdices de Blas Enric Pujadas Salvador Almenar Palau (Vicepresident) Pep Ruiz Aguirre -9- -10- 3 Informe de Gestió 2008 3.1 Informe d’activitats Activitat de la Fundació La Fundació Privada Ernest Lluch fou constituïda el 21 de gener de 2002, i es regeix pels seus Estatuts i per les normes que determina el seu Patronat, sempre d’acord amb les dis- posicions legals i reglamentàries de la Generalitat i totes aquelles que li siguin d’aplicació. Els objectius de la Fundació es concreten, per una part, en mantenir viva la memòria d’Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra, i per l’altra, en una actuació basada en la reflexió intel·lectual, la producció acadèmica, els compromisos cívics i les aspiracions socials, culturals i esportives de qui dóna nom a la Fundació. Els àmbits bàsics d’actuació són, doncs, aquells en que Ernest Lluch excel·lí i pels quals fou reconeguda la seva personalitat i aportació: econòmic, històric, periodístic, polític, cívic, cultural, musical i esportiu.
Load more

Recommended publications
  • Comparing the Basque Diaspora
    COMPARING THE BASQUE DIASPORA: Ethnonationalism, transnationalism and identity maintenance in Argentina, Australia, Belgium, Peru, the United States of America, and Uruguay by Gloria Pilar Totoricagiiena Thesis submitted in partial requirement for Degree of Doctor of Philosophy The London School of Economics and Political Science University of London 2000 1 UMI Number: U145019 All rights reserved INFORMATION TO ALL USERS The quality of this reproduction is dependent upon the quality of the copy submitted. In the unlikely event that the author did not send a complete manuscript and there are missing pages, these will be noted. Also, if material had to be removed, a note will indicate the deletion. Dissertation Publishing UMI U145019 Published by ProQuest LLC 2014. Copyright in the Dissertation held by the Author. Microform Edition © ProQuest LLC. All rights reserved. This work is protected against unauthorized copying under Title 17, United States Code. ProQuest LLC 789 East Eisenhower Parkway P.O. Box 1346 Ann Arbor, Ml 48106-1346 Theses, F 7877 7S/^S| Acknowledgments I would like to gratefully acknowledge the supervision of Professor Brendan O’Leary, whose expertise in ethnonationalism attracted me to the LSE and whose careful comments guided me through the writing of this thesis; advising by Dr. Erik Ringmar at the LSE, and my indebtedness to mentor, Professor Gregory A. Raymond, specialist in international relations and conflict resolution at Boise State University, and his nearly twenty years of inspiration and faith in my academic abilities. Fellowships from the American Association of University Women, Euskal Fundazioa, and Eusko Jaurlaritza contributed to the financial requirements of this international travel.
    [Show full text]
  • Eleccions Al Parlament De Catalunya 2012 Barcelona
    27/11/12 Eleccions al Parlament de Catalunya 2012 Barcelona Eleccions al Parlament de Catalunya 2012 Candidatures Candidatures proclamades Barcelona Barcelona PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) (PSC) CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CIU) INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (ICV-EUIA) ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-CATALUNYA SI (ERC-CAT SI) SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDENCIA (SI) PARTIDO ANIMALISTA CONTRA EL MALTRATO ANIMAL (PACMA) CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR - ALTERNATIVA D’ESQUERRES (CUP-ALTERNATIVA D’ESQUERRES) PIRATES DE CATALUNYA (PIRATA.CAT) CIUTADANS-PARTIDO DE LA CIUDADANIA (C’S) UNIFICACION COMUNISTA DE ESPAÑA (U.C.E.) ESCONS EN BLANC (EB) PARTIT POPULAR (P.P.) PLATAFORMA PER CATALUNYA (PXC) VIA DEMOCRÁTICA (VD) UNION PROGRESO Y DEMOCRACIA (UPYD) HARTOS.ORG CIUTADANS EN BLANC (FARTS.CAT) CANDIDATURA NÚM. 1 PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) (PSC) 1. Sr. Pere Navarro i Morera 2. Sr. Maurici Lucena Betriu 3. Sra. Núria Parlón Gil 4. Sr. Joan Ignasi Elena i García 5. Sra. Rocío Martínez-Sampere Rodrigo 6. Sr. Daniel Fernández González 7. Sra. Eva Maria Granados Galiano 8. Sr. Jaume Collboni Cuadrado 9. Sra. Montserrat Capdevila Tatché 10. Sr. Celestino Corbacho i Chaves 11. Sr. Miquel Iceta Llorens 12. Sr. Jordi Terrades Santacreu 13. Sr. Ferran Pedret i Santos 14. Sra. Alícia Romero Llano 15. Sra. Laia Bonet Rull 16. Sr. Javier López Fernández 17. Sr. Cristòfol Gimeno Iglesias www.parlament2012.cat/ca/Candidatures/Candidatures_proclamades/Barcelona/Barcelona.htm 1/40 27/11/12 Eleccions al Parlament de Catalunya 2012 Barcelona 18. Sr. Sergi Vilamala Bastarras 19. Sra. Maria Soler Sala 20. Sra. Caterina Mieras Barceló 21.
    [Show full text]
  • Authorship at the Fogones: Gastronomy and the Artist in Post-Transition Spain Alison Heather Atkins Brick, New Jersey Bachelor O
    Authorship at the fogones: Gastronomy and the Artist in Post-Transition Spain Alison Heather Atkins Brick, New Jersey Bachelor of Arts, Spanish and Mathematics, Wake Forest University, 2005 Master of Arts, Spanish Literature, University of Virginia, 2007 A Dissertation presented to the Graduate Faculty of the University of Virginia in Candidacy for the Degree of Doctor of Philosophy Department of Spanish, Italian & Portuguese University of Virginia August, 2013 Randolph Pope David T. Gies Gustavo Pellón Herbert Braun ii © Copyright by Alison Heather Atkins All Rights Reserved August 2013 iii Abstract This dissertation analyzes the representation of food in Spanish novels and cookbooks from the 1980s and 90s, a period in which Spanish cuisine gained an unprecedented level of international visibility and prominence. Using both cookbooks and novels published during the period, my project examines the tension between everyday and stylized food practices in order to explore how each text engages with questions of authorship and artistic creation. The first two chapters focus on cookbooks authored by alta cocina chefs as well as by gastronomic critics who have compiled signature recipes by the chefs. I consider how these texts engage with contemporary theories of authorship and creativity, establishing a complex relationship with the modern notion of author as individual, autonomous, and unique, a kind of genius figure. In Chapter 1, I analyze the ways in which the prologue writers and compilers of two cookbooks of the early 1980s, Carlos Delgado’s Cien recetas magistrales (1981) and the 1982 Grandes maestros de la nueva cocina vasca present the featured chefs as unique and autonomous creators as part of a process of establishing culinary art as a legitimate art form.
    [Show full text]
  • 01 E.Castellnou Osona-Un Mapa...Indd
    AUSA · XXVII · 176 (2015) p. 233-300 · © Patronat d’Estudis Osonencs (issn 0210-5853 / issn electrònic 2014-1246) OSONA: UN MAPA POLÍTIC QUE ES FA I ES DESFÀ ENMIG DE LA CRISI I DEL PROCÉS SOBIRANISTA. DE 2003 A 2015 Enric Castellnou Doctor en Ciències Polítiques i de l’Administració [email protected] Osona: The formation and disappearance of a political map in the midst of the economic crisis and sovereignty process En les eleccions locals de 2003 va aflorar In the 2003 local elections a new politi- a Osona un nou mapa polític integrat pels cal map in Osona blossomed made up of partits de la Transició, candidatures inde- the parties of the Transition, independent pendents i formacions noves. Mapa que candidatures and new formations, a map es consolidava el 2007 i el 2011. A partir that was consolidated in 2007 and 2011. del 2011 aquell mapa es va veure sacsejat From 2011 that map was shaken by local per factors locals, personals, pel canvi a la and personal factors, by changes in the Generalitat i a Madrid, i sempre en el marc Generalitat and in Madrid, and always in d’una llarga crisi econòmica i d’un renova- the setting of a long economic crisis and a dor procés pel «dret a decidir» i cap a la renovating process of the «right to decide» possible independència. Factors que han and towards possible independence. These incidit en la configuració d’un mapa nou a factors had a bearing on the shaping of a partir dels comicis municipals de 2015 new map as of the 2015 local elections.
    [Show full text]
  • Class, Culture and Conflict in Barcelona 1898–1937
    Class, Culture and Conflict in Barcelona 1898–1937 This is a study of social protest and repression in one of the twentieth century’s most important revolutionary hotspots. It explains why Barcelona became the undisputed capital of the European anarchist movement and explores the sources of anarchist power in the city. It also places Barcelona at the centre of Spain’s economic, social, cultural and political life between 1898 and 1937. During this period, a range of social groups, movements and institutions competed with one another to impose their own political and urban projects on the city: the central authorities struggled to retain control of Spain’s most unruly city; nationalist groups hoped to create the capital of Catalonia; local industrialists attempted to erect a modern industrial city; the urban middle classes planned to democratise the city; and meanwhile, the anarchists sought to liberate the city’s workers from oppression and exploitation. This resulted in a myriad of frequently violent conflicts for control of the city, both before and during the civil war. This is a work of great importance in the field of contemporary Spanish history and fills a significant gap in the current literature. Chris Ealham is Senior Lecturer in the Department of History, Lancaster University. He is co-editor of The Splintering of Spain: Historical Perspectives on the Spanish Civil War. His work focuses on labour and social protest in Spain, and he is currently working on a history of urban conflict in 1930s Spain. Routledge/Cañada Blanch Studies
    [Show full text]
  • Die Katalanische Unabhängigkeitsbewegung in Den Spanischen Und Katalanischen Medien Nach Der Parlamentswahl Im November 2012 in Katalonien
    Europa-Universität Viadrina Frankfurt (Oder) Kulturwissenschaftliche Fakultät Lehrstuhl für Sprachgebrauch und Sprachvergleich Die katalanische Unabhängigkeitsbewegung in den spanischen und katalanischen Medien nach der Parlamentswahl im November 2012 in Katalonien Eine Kritische Diskursanalyse von Onlinenachrichtenmagazinen und Blogs Masterarbeit im Studiengang Intercultural Communication Studies Vorgelegt von: Nicole Schaupke Matrikelnummer: 38918 zum Erlangen des akademischen Grades Master of Arts Erstgutachter: Prof. Dr. Konstanze Jungbluth Zweigutachter: Dr. Goro Christoph Kimura Eingereicht am: 17. Dezember 2013 Inhaltsverzeichnis Abstract iv 1 Einleitung1 Motivation................................2 Fragestellung und Zielsetzung.....................3 Methodik................................4 2 Theoretische Grundlagen6 Historische Wurzeln der katalanischen Unabhängigkeitsbewegung.7 Kataloniens Geschichte......................8 Der politische Katalanismus................... 12 Die katalanischen Unabhängigkeitsbewegung heute...... 13 Vom klassischen Journalismus zum partizipativen Onlinejournalismus 14 Das journalistische Rollenverständnis.............. 18 Das spanische Mediensystem................... 19 Die Forschungsmethode der Kritischen Diskursanalyse....... 20 Exkurs: Der Diskursbegriff nach Foucault............ 26 3 Analyse des Unabhängigkeitsdiskurses 29 Auswahl und Aufbereitung des Untersuchungsmaterials....... 30 Ergebnisse der Strukturanalyse nach Jäger.............. 38 Themen und Diskursstränge................... 40 Der parteipolitische
    [Show full text]
  • Think Tanks Funciva.Pdf
    Marta Tello Beneitez (Madrid, 1976) es licenciada en Periodismo por la Universidad San Pablo CEU de Madrid y master en Comunicación en Instituciones Públicas y Políticas por la Universidad Complutense de Madrid. Ha desempeñado su carrera profesional en el ámbito de la comunicación en diferentes agencias y gabinetes de prensa. Desde 2006 es Directora de Comunicación de la Fundación Ciudadanñia y Valores (Funciva). Guía de Think Tanks en España Marta Tello Beneitez Colección Interciencias Director: Javier Paniagua Secretaria: Lydia Plumed Edita: Centro Francisco Tomás y Valiente UNED Alzira – Valencia © Fundación Ciudadanía y Valores © Marta Tello Beneitez Todos los derechos reservados. Queda prohibida la reproducción total o parcial de esta publicación, así como la edición de su contenido. Imprime: Ediciones Focum ISBN: 978-84-92885-21-3 Depósito Legal: V-954-2013 Marta Tello Beneitez Guía de Think Tanks en España 2ª Edición corregida y aumentada colección interciencias Índice 05 Presentación 10 Introducción 14 Índice Introducción a la segunda edición 16 Qué es un Think Tank: Origen del término 18 Los Think Tanks en el mundo 22 Objetivos • 25 Cómo trabajan. Difusión • 26 Clasificación • 27 Financiación • 29 Los Think Tanks y los lobbies: dos realidades diferentes • 30 Los Think Tanks en España: “el modelo español” 32 Principales Think Tanks en España 38 Públicos • 318 Conclusiones 342 Listado de Think Tanks 7 Aspen Institute España ........................................................................................................
    [Show full text]
  • 9781000769012.Pdf
    Cultural Organizations, Networks and Mediators in Contemporary Ibero-America This book proposes an innovative conceptual framework to explore cultural organizations at a multilateral level and cultural mediators as key figures in cultural and institutionalization processes. Specifically, it analyzes the role of Ibero-American mediators in the institutionalization of Hispanic and Lusophone cultures in the first half of the 20th century by means of two institutional networks: PEN (the non-governmental writer’s association) and the International Institute of Intellectual Cooperation (predecessor to UNESCO). Attempting to combine cultural and global history, sociology, and literary studies, the book uses an analytical focus on intercultural networks and cultural transfer to investigate the multiple activities and roles that these mediators and cultural organizations set in motion. Literature has traditionally studied major figures and important centers of cultural production, but other regions and localities also played a crucial role in the development of intellectual cooperation. This book reappraises the place of Ibero-America in international cultural relations and retrieves the lost history of key secondary actors. The book will appeal to scholars from international relations, global and cultural history, sociology, postcolonial studies, world and comparative literature, and new Hispanisms. Diana Roig-Sanz is an ERC Starting Grant holder and a Ramn y Cajal senior research fellow at the Universitat Oberta de Catalunya. Jaume Subirana is Associate Professor of Literature at Pompeu Fabra University. Routledge Studies in Cultural History Revolutionary Ukraine, 1917–2017 History’s Flashpoints and Today’s Memory Wars Myroslav Shkandrij Post-Soviet Nostalgia Confronting the Empire’s Legacies Edited by Otto Boele, Boris Noordenbos and Ksenia Robbe Musical Culture and the Spirit of Irish Nationalism, 1848–1972 Richard Parfitt Who Was William Hickey? A Crafted Life in Georgian England and Imperial India James R.
    [Show full text]
  • Sessió Extraordinària De 20 De Maig
    ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE 20 DE MAIG DE 2013 Acta núm. 8 A Vilanova i la Geltrú, quan són les 18:00 hores del dia 20 de maig de 2013, sota la presidència de la senyora alcaldessa, NEUS LLOVERAS I MASSANA (CiU), es reuneixen al saló de sessions de la Casa de la Vila les persones següents: GERARD MARTÍ FIGUERAS I ALBÀ (CiU) ARIADNA LLORENS I GARCÍA (CiU) GLÒRIA GARCÍA I PRIETO (CiU) MIQUEL ÀNGEL GARGALLO SERRANO (CiU) MARIA JOSEP RIBA HUGUET (CiU) JOAN GIRIBET DE SEBASTIÁN (CiU) BLANCA ALBÀ I PUJOL (CiU) JOAN IGNASI ELENA GARCÍA (PSC) JUAN LUIS RUIZ LÓPEZ (PSC) JOAN MARTORELL MASÓ (PSC) XAVIER CARBONELL I CIRAUQUI (PSC) GERARD LLOBET SÁNCHEZ (PSC) MIGUEL ÁNGEL IGLESIAS MONTOUTO (PSC) GISELA VARGAS REYES (PSC) SANTIAGO RODRÍGUEZ SERRA (PP) CARMEN MARÍA RODRÍGUEZ MARTÍNEZ (PP) FRANCISCO ÁLVAREZ MARÍN (PP) MARC FONT I RIMBAU (CUP) MARTA RIUS GALLART (CUP) IOLANDA SÁNCHEZ ALCARAZ (ICV) MANEL CLAVER ROSO (ICV) SECRETARI ISIDRE MARTÍ I SARDÀ INTERVENTOR CÈSAR RODRÍGUEZ SOLÀ per efectuar una sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament en primera convocatòria. No assisteixen el Sr. FRANCESC XAVIER SÁNCHEZ VERA (CIU), el Sr. ORIOL ESCALAS NOLLA (PSC), ni el Sr. RAIMON RÀFOLS FLORENCIANO (CUP). A continuació es tracten els punts de l’ordre del dia, els quals són els següents: ORDRE DEL DIA DICTÀMENS COMISSIÓ INFORMATIVA DE SERVEIS A LES PERSONES Hisenda 1. Modificació de l’Ordenança reguladora dels Preus Públics municipals (Escoles) Serveis Socials 2. Aprovació de la proposta de creació del servei de Centre Obert. COMISSIÓ INFORMATIVA DE PROMOCIÓ DE LA CIUTAT Cultura 3.
    [Show full text]
  • Diari Oficial De La Generalitat De Catalunya Núm
    Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 6307 – 4.2.2013 6191 CVE-DOGC-B-13030008-2013 ADMINISTRACIÓN ELECTORAL RESOLUCIÓN de 10 de enero de 2013, de la presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se ordena la publicación del resumen de los resultados de las elecciones al Parla- mento de Cataluña convocadas por el Decreto del presidente de la Generalidad de Cataluña 104/2012, de 1 de octubre, y celebradas el 25 de noviembre de 2012, conforme a las actas de escrutinio general y de proclamación de electos remitidas por las juntas electorales provinciales de la Comunidad Autónoma de Cataluña. De conformidad con lo dispuesto en el artículo 108.6 de la Ley orgánica 5/1985, del régimen electoral general, en relación con la disposición transitoria segunda del Estatuto de autonomía de Cataluña, aprobado por Ley orgánica 6/2006, de 19 de julio, esta presidencia, en virtud de delegación acordada por la Junta Electoral Central en sesión de 13 de diciembre de 2012, ordena la publicación en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de los resultados generales y por circunscripciones de las elecciones al Parlamento de Cataluña convocadas por el Decreto del presidente de la Generalidad de Cataluña 104/2012, de 1 de octubre, y celebradas el 25 de noviembre de 2012, a tenor de las actas de escrutinio general y de proclamación de electos remitidas por las juntas electorales provinciales de la comunidad autónoma de Cataluña, que recogen los datos que figuran en dichas actas. La publicación se ordena del modo siguiente: Cuadro 1.
    [Show full text]
  • Fundació Rafael Campalans Memòria D'activitats
    _Fundació Rafael Campalans_memòria d’activitats Trafalgar, 12, entresòl 1a | 08010 Barcelona | [email protected] www.fcampalans.cat | T +34 933 195 412 | F +34 933 199 844 Fundació Rafael el CampalansCampalans el Campalans _memòria d’activitats 2009 patronat____ comissió executiva____ equip de treball____ 2 FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS_MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2009 El patronat de la Fundació dirigeix les línies generals de l’activitat de la Fundació, i està format per un màxim de 50 persones, escollides per la Comissió Executiva del PSC. A data 31 de desembre de 2009, els membres del nostre Patronat són: Vicenç Badenes Teixidor Joan Ferran Serafini Núria Pey de la Iglesia Maria Badia Cutchet Pilar Figueras Bellot Joan Manuel del Pozo Álvarez Rosa Barenys Martorell Carme Figueras Siñol Carles Prieto Gómez Meritxell Batet Lamaña Jordi Font Cardona Marcel Prunera Colomer Oriol Bartomeus Bayés Salvador Giner Sanjulián Maria Dolors Renau Manen Jaume Bellmunt Padró Eva Granados Galiano Álex Sáez Jubero Victòria Camps Cervera Miquel Iceta Llorens Josep M. Sala Griso Josep M. Carbonell Abelló Joaquim Llach Mascaró Lídia Santos Arnau Francesc Casares Potau Joan Marcet Morera Maria Teresa Serra Majem Enric Casas Gironella Carles Martí Jufresa Pilar Tacher Castells Carme Chacón Piqueras Rocío Martínez-Sampere Rodrigo Ana Maria Tenza Graells Gabriel Colomé Garcia Isidre Molas Batllori Francesc Vallès Vives Jaume De Puig Oliver Francesc Neira León Ildefons Valls Torné Montserrat Duch Plana Josep M. Obiols Germà Carme Virgili Rodón Joan Ignasi Elena Garcia Maria-Lluïsa Penelas Guerrero Maria Rosa Virós Galtier Daniel Fernández González David Pérez Maynar La Comissió Executiva de la Fundació és la responsable d’aplicar els acords presos en el Patronat, i està integrada pel president, el secretari, el tresorer i els vocals, membres del Patronat, així com el director.
    [Show full text]
  • ERC Avançarà El Congrés Al Juliol
    Política | Quico Sallés | Actualitzat el 01/03/2015 a les 23:59 ERC avançarà el congrés al juliol La direcció dels republicans debatrà la data del conclave aquest dilluns | El pronòstic d'un bon resultat a les municipals i les plebiscitàries per dos mesos després, claus per la decisió | Rovira i Elena signen l'acord pel 24-M La direcció d'ERC, els seus spin-doctors i els quadres territorials portaven dies fent càbales sobre quin seria el millor moment pel congrés que la formació ha de celebrar enguany. Finalment, segons ha pogut saber Nació Digital, la proposta que ha pres més força és la de convocar el conclave per al mes de juliol. Un avançament a la data que pertocaria tenint present que el darrer congrés, que va entronitzar Oriol Junqueras com a rei republicà, es va celebrar a Girona, a l'octubre de 2011. La direcció del partit començarà a debatre la data exacte aquest dilluns i dos dels arguments han estat, són i seran claus per decidir convocar el congrés just entremig de les municipals del 24 de maig i les plebiscitàries del 27 de setembre. En primer terme, els republicans donen per descomptat que les eleccions municipals seran un èxit de resultats a la vista de la patacada electoral que van patir el 2011 perdent la representació a les 10 ciutats amb més població de Catalunya, llevat de Barcelona on van mantenir dos regidors gràcies a una coalició amb Reagrupament i Joan Laporta. En segon lloc, Oriol Junqueras vol utilitzar el congrés com el primer acte de pes de la campanya pel 27-S.
    [Show full text]