DOCSLIB.ORG

El Pacte Nacional Pel Referèndum Farà Campanya Estatal I

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
El Pacte Nacional Pel Referèndum Farà Campanya Estatal I Política | Sara González / Oriol March / Isaac Meler | Actualitzat el 23/12/2016 a les 18:37 El Pacte Nacional pel Referèndum farà campanya estatal i internacional per la via pactada El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, aposta per començar reclamant la consulta acordada en un intent de seduir els "comuns" | Un òrgan col·legiat de vuit persones amb Joan Ignasi Elena al capdavant gestionarà el dia a dia de l'organisme | Es prepararà un manifest que recollirà "adhesions" a favor del referèndum Munté, Colau, Puigdemont, Forcadell i Junqueras, a la cimera pel referèndum | Adrià Costa Primer la via pactada, després -si cal- la unilateral. Aquesta és una de les qüestions que ja s'han posat damunt la taula en la cimera pel referèndum que s'està celebrant aquesta tarda al Parlament de Catalunya (http://www.naciodigital.cat/noticia/122292/independentistes/comuns/reunits/buscar/cami/unificat/c ap/al/referendum/2017) . El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha estat l'encarregat d'arrencar la trobada, ha indicat que es posarà en marxa una campanya "nacional i internacional" per defensar la consulta vinculant acordada. Així ho assenyalen a NacióDigital diverses fonts coneixedores del contingut de la trobada, que ha arrencat a les 17.40. Una de les qüestions que ja s'ha confirmat és la posada en marxa d'un òrgan col·legiat amb l'exdirigent del PSC Joan Ignasi Elena al capdavant per portar el dia a dia del Pacte Nacional pel Referèndum, que es constituirà en la cita d'avui i que estarà format per set persones més. Aquests vuit components del comitè executiu seran (http://www.naciodigital.cat/noticia/122298) , a més https://www.naciodigital.cat/noticia/122297/pacte-nacional-referendum-fara-campanya-estatal-internacional-via-pactada Pagina 1 de 3 d'Elena, Francesc Pané (exdiputat d'ICV per Lleida); Maité Arqué (excalcaldessa de Badalona); Itziar González (exregidora socialista de Ciutat Vella); Carme Laura Gil (exconsellera d'Ensenyament en governs de Jordi Pujol); Jaume Bosch (exdiputat d'ICV); Carme Porta (exdiputada d'ERC); i Francesc de Dalmases (educador social de formació i director de la revista Catalan International View). Tot i que han mostrat tot el seu "respecte" pels integrans d'aquest grup i "confiança" vers Elena, dirigents dels comuns han demanat poder fer més propostes de noms i que el grup de coordinació no es tanqui aquest divendres. "Carregar-se de raons" i "emplaçar l'Estat" Aquest equip pilotarà la campanya per sumar sol·licituds a favor del referèndum pactat de persones, institucions i partits, entre d'altres, de Catalunya, Espanya, Europa i el món. Els objectius de la campanya serà, a més de buscar suports, "carregar-se de raons" perquè de portes enfora es comprengui la reivindicació d'un referèndum sobre la independència a Catalunya i "emplaçar l'Estat" a acceptar-ho. Una de les qüestions que es posaran en marxa serà un manifest a favor del referèndum pel qual es recolliran "adhesions", segons assegura una de les fonts consultades. Aquest document "constitutiu" serà una de les primeres feines que tindran els encarregats de comandar el nou Pacte Nacional. Durant aquest trajecte, serà clau l'entesa entre independentistes i comuns per garantir una àmplia majoria. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha promès treballar de forma "lleial" per aconseguir aquest referèndum acordat i defensar la sobirania de Catalunya i de les seves institucions. Amb tot, ha avisat que "un altre 9-N no seria un referèndum". L'alcaldessa ha reconegut que l'espai és "plural", que cal "sumar-hi més gent" i que la "centralitat" ha de ser la "democràcia". Sobre la campanya pel referèndum pactat, els "comuns" s'han compromès a estudiar la proposta. L'alcaldessa no s'ha estat de recordar que el suport al referèndum fora de Catalunya ha anat creixent i ha destacat especialment la defensa que en fa l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena. "Això demostra que no hem estat ingenus", ha dit. Amb tot, Colau ha demanat que el Pacte "es doni tot el temps que sigui necessari" per treballar. El secretari general d'EUiA, Joan Josep Nuet, per la seva banda, ha afegit que el referèndum ha de ser "amb plenes garanties democràtiques" i anar més enllà del desig dels independentistes. "Amb aquesta visió ampla i plural ens hi deixarem la pell i el guanyarem", ha dit. El seu homòleg de Podem, Albano Dante Fachin, ha demanat "no traslladar el bloqueig del Parlament" al pacte i avisa que la seva formació defensa el referèndum "a Catalunya, a Madrid i a Andalusia" malgrat que "alguns ho hagin menystingut". https://www.naciodigital.cat/noticia/122297/pacte-nacional-referendum-fara-campanya-estatal-internacional-via-pactada Pagina 2 de 3 Foto de família dels integrants al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Foto: Adrià Costa https://www.naciodigital.cat/noticia/122297/pacte-nacional-referendum-fara-campanya-estatal-internacional-via-pactada Pagina 3 de 3.
Load more

Recommended publications
  • Jordi Pujol Hagi Entrat Amb Gaire Bon Peu a La Presidència De La Generalitat
    i %<s>. I ENTT15 vostè té crèdit cada dia a 2.600.000 establiments Una targeta extraordinària per als nostres clients No es tracta només que vostè tingui avantatges si vol anar a Pestranger. El que importa és que la targeta també li sigui útil aquí quan faci les compres habituals en un supermercat, una sabateria o qualsevol establiment comercial, quan hagi de pagar el compte d'un restaurant, comprar una joguina o fer un regal Ja pot fer les coses de cada dia sense haver de dur diners! A cada pas veurà un establiment que té a la porta la reproducció de la nostra targeta. Hi serà ben rebut, perquè vostè s'hi presentarà com una persona de crèdit JL· CAIXA DT5TALVI5 DE CATALUNYA CAÍXA DE TOTS li ofereix gratuïtament la Targeta Master Charge Carta del director En aquest Les primeres passes Amic lector: No es pot dir que el senyor Jordi Pujol hagi entrat amb gaire bon peu a la Presidència de la Generalitat. Cartes a L'HORA. Pàg. 5 El sistema electoral vigent provoca, tant a Catalunya com arreu de l'Estat, que sigui molt difícil per a un partit polític assolir la majoria absoluta. Es pot dir que guanyi qui guanyi, dels resultats electorals es desprèn sempre un poder Pujol, president a la segona, per AL- dèbil que ha de pactar-ho tot, igual que passava a França amb la IV República. BERT GARRIDO. Pàgs. 6 a 8. D'altra part, la victòria electoral de Pujol va ser molt ajustada i es pot dir que. el seu programa ha anat endavant per l'imperatiu que senten els partits cata-* Jordi Pujol, president 115 de la Ge- lans de no frenar el procés institucionalitzador de Catalunya.
    [Show full text]
  • ?El Desè President De La Generalitat, Inhabilitat
    Punt de vista | Joan Roma | Actualitzat el 12/10/2020 a les 08:23 ?El desè President de la Generalitat, inhabilitat Deixem les coses clares, ja d'entrada, per evitar malentesos posteriors. Quim Torra, ha estat el desè president de la Generalitat de Catalunya i no el número 131, com els independentistes volen fer creure, seguint una nomenclatura que es va inventar l'historiador Josep M. Solé i Sabaté l'any 2003, en una obra per ser inclosa dintre de l'Enciclopèdia Catalana. En un exercici de salt al buit, fent servir un munt de consideracions, va fixar els inicis de la presidència de la Generalitat, en Berenguer de Cruïlles, eclesiàstic , entre els anys 1359 i el 1362, fins acabar amb Josep de Vilamala, 1713 - 1714. Aquests imaginaris ?presidents? tots eren eclesiàstics, formant part d'un dels braços de la Diputació del General de Catalunya, però sense cap de les competències que té un president. Si s'acceptés aquesta relació, resultaria que Catalunya hauria tingut 121 ?presidents? capellans. Quan dic capellans, vull dir eclesiàstics perquè hi podríem trobar des de monjos, a bisbes, i altres càrrecs religiosos, però tots pertanyents a l'església catòlica, i en ple exercici de les seves funcions. Ens hem de creure aquest invent ? La realitat és que el primer president fou Francesc Macià, elegit el 17 d'abril de 1931, i a partir d'aquí, l'han seguit Lluis Companys, Josep Irla ( a l'exili) , Josep Tarradellas ( a l'exili, fins el seu retorn ), Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Joaquim Torra.
    [Show full text]
  • Memòria Fundació Ernest Lluch Sumari 0
    ’08 Memòria Fundació Ernest Lluch Sumari 0 1. Presentació 3 2. Òrgans de Govern / Seccions Territorials 6 3. Informe de Gestió 2008 11 3.1.Informe d’activitats 12 3.2.Dades Econòmiques 22 4. Memòria detallada d’activitats 2008 per àmbits territorials 31 4.1. Activitats Catalunya 32 4.2. Secció Aragonesa 66 4.4. Secció Madrilenya 76 4.3. Secció Basca 81 4.5. Secció Valenciana 84 5. Cronologia 89 6. Publicacions 95 1 Presentació Benvolgudes i benvolguts, Des de la seva constitució, el 21 de gener de 2002, els objectius de la Fundació responen, Madrid el 25 de gener de 2008 i des de llavors ha estat a Saragossa, Sant Sebastià, per una part, a la necessitat de mantenir viva la memòria, el pensament i l’obra d’Ernest Santander i Vitoria. En aquesta mateixa direcció cal destacar els esforços esmerçats en la Lluch, i per l’altra, a la voluntat de promoure activitats basant-se en la reflexió intel·lectual, la creació de l’Arxiu Ernest Lluch que s’ubicarà a la que esperem sigui la nova seu de la Fundació producció acadèmica, els compromisos cívics i les aspiracions socials, culturals i esportives aquest proper 2009, la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar. Un segon eix d’activitats de amb les que Ernest Lluch ens interpel·lava. la Fundació està basat en el desenvolupament dels projectes en el si dels 4 àmbits temàtics que estructuren les activitats de la Fundació. En aquests sentit, cal destacar la consolidació És per aquest motiu, que des dels seus inicis la Fundació promou, organitza i realitza, un del programa de beques i premis, la Conferència Acadèmica Ernest Lluch i els seminaris i cur- ampli ventall d’activitats relacionades amb el bagatge intel·lectual, cultural i acadèmic sos com els realitzats a la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona, la Universitat d’Ernest Lluch, en els àmbits en què va excel·lir i pels quals fou reconeguda la seva person- Internacional Menéndez y Pelayo, a Santander, la Universitat del Pais Basc, o la Universitat de alitat i aportació.
    [Show full text]
  • Comparing the Basque Diaspora
    COMPARING THE BASQUE DIASPORA: Ethnonationalism, transnationalism and identity maintenance in Argentina, Australia, Belgium, Peru, the United States of America, and Uruguay by Gloria Pilar Totoricagiiena Thesis submitted in partial requirement for Degree of Doctor of Philosophy The London School of Economics and Political Science University of London 2000 1 UMI Number: U145019 All rights reserved INFORMATION TO ALL USERS The quality of this reproduction is dependent upon the quality of the copy submitted. In the unlikely event that the author did not send a complete manuscript and there are missing pages, these will be noted. Also, if material had to be removed, a note will indicate the deletion. Dissertation Publishing UMI U145019 Published by ProQuest LLC 2014. Copyright in the Dissertation held by the Author. Microform Edition © ProQuest LLC. All rights reserved. This work is protected against unauthorized copying under Title 17, United States Code. ProQuest LLC 789 East Eisenhower Parkway P.O. Box 1346 Ann Arbor, Ml 48106-1346 Theses, F 7877 7S/^S| Acknowledgments I would like to gratefully acknowledge the supervision of Professor Brendan O’Leary, whose expertise in ethnonationalism attracted me to the LSE and whose careful comments guided me through the writing of this thesis; advising by Dr. Erik Ringmar at the LSE, and my indebtedness to mentor, Professor Gregory A. Raymond, specialist in international relations and conflict resolution at Boise State University, and his nearly twenty years of inspiration and faith in my academic abilities. Fellowships from the American Association of University Women, Euskal Fundazioa, and Eusko Jaurlaritza contributed to the financial requirements of this international travel.
    [Show full text]
  • Eleccions Al Parlament De Catalunya 2012 Barcelona
    27/11/12 Eleccions al Parlament de Catalunya 2012 Barcelona Eleccions al Parlament de Catalunya 2012 Candidatures Candidatures proclamades Barcelona Barcelona PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) (PSC) CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CIU) INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (ICV-EUIA) ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-CATALUNYA SI (ERC-CAT SI) SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDENCIA (SI) PARTIDO ANIMALISTA CONTRA EL MALTRATO ANIMAL (PACMA) CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR - ALTERNATIVA D’ESQUERRES (CUP-ALTERNATIVA D’ESQUERRES) PIRATES DE CATALUNYA (PIRATA.CAT) CIUTADANS-PARTIDO DE LA CIUDADANIA (C’S) UNIFICACION COMUNISTA DE ESPAÑA (U.C.E.) ESCONS EN BLANC (EB) PARTIT POPULAR (P.P.) PLATAFORMA PER CATALUNYA (PXC) VIA DEMOCRÁTICA (VD) UNION PROGRESO Y DEMOCRACIA (UPYD) HARTOS.ORG CIUTADANS EN BLANC (FARTS.CAT) CANDIDATURA NÚM. 1 PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) (PSC) 1. Sr. Pere Navarro i Morera 2. Sr. Maurici Lucena Betriu 3. Sra. Núria Parlón Gil 4. Sr. Joan Ignasi Elena i García 5. Sra. Rocío Martínez-Sampere Rodrigo 6. Sr. Daniel Fernández González 7. Sra. Eva Maria Granados Galiano 8. Sr. Jaume Collboni Cuadrado 9. Sra. Montserrat Capdevila Tatché 10. Sr. Celestino Corbacho i Chaves 11. Sr. Miquel Iceta Llorens 12. Sr. Jordi Terrades Santacreu 13. Sr. Ferran Pedret i Santos 14. Sra. Alícia Romero Llano 15. Sra. Laia Bonet Rull 16. Sr. Javier López Fernández 17. Sr. Cristòfol Gimeno Iglesias www.parlament2012.cat/ca/Candidatures/Candidatures_proclamades/Barcelona/Barcelona.htm 1/40 27/11/12 Eleccions al Parlament de Catalunya 2012 Barcelona 18. Sr. Sergi Vilamala Bastarras 19. Sra. Maria Soler Sala 20. Sra. Caterina Mieras Barceló 21.
    [Show full text]
  • Catalonia, Spain and Europe on the Brink: Background, Facts, And
    Catalonia, Spain and Europe on the brink: background, facts, and consequences of the failed independence referendum, the Declaration of Independence, the arrest and jailing of Catalan leaders, the application of art 155 of the Spanish Constitution and the calling for elections on December 21 A series of first in history. Examples of “what is news” • On Sunday, October 1, Football Club Barcelona, world-known as “Barça”, multiple champion in Spanish, European and world competitions in the last decade, played for the first time since its foundation in 1899 at its Camp Nou stadium, • Catalan independence leaders were taken into custody in “sedition and rebellion” probe • Heads of grassroots pro-secession groups ANC and Omnium were investigated over September incidents Results • Imprisonment of Catalan independence leaders gives movement new momentum: • Asamblea Nacional Catalana (Jordi Sànchez) and • Òmnium Cultural (Jordi Cuixart), • Thousands march against decision to jail them • Spain’s Constitutional Court strikes down Catalan referendum law • Key background: • The Catalan Parliament had passed two laws • One would attempt to “disengage” the Catalan political system from Spain’s constitutional order • The second would outline the bases for a “Republican Constitution” of an independent Catalonia The Catalan Parliament factions • In the Parliament of Catalonia, parties explicitly supporting independence are: • Partit Demòcrata Europeu Català (Catalan European Democratic Party; PDeCAT), formerly named Convergència Democràtica de Catalunya
    [Show full text]
  • What Catalans Want 1 During the Republic, the Main Catalan Bank Was Taken Over by the State
    “Catalonia is a nation which in synthesis is based on its medieval history and the economic revolution of the 18th and 19th centuries”. That’s how former president Jordi Pujol i Soley describes his country. A moderate nationalist, Pujol was the surprise winner of the 1980 Catalan parliamentary elections, the first after the dictatorship fizzled out with the placid death of Franco in 1975. Two years later, at the first Spanish Parliament elections, Madrid-based socialists, communists and the Spanish right had obtained the most votes in Catalonia. It seemed as if forty years of Franco, plus decades of immigration from southern and central Spain, had got the better of nationalist sentiment. In historical terms, it was certainly a contrast to the election results registered during the Republic (1931-1939), when Catalan nationalist parties had swept the board. Indeed, the first Catalan president in the Republican period, Francesc Macià, had been an outspoken advocate of separatism. Now, in the late 70s, the political control of Catalonia seemed poised to fall into the hands of a Catalan Socialist Party that was clearly subservient to the Spanish Socialists. It was Jordi Pujol who prevented that. Jordi Pujol qualified as a doctor though he never practiced medicine. From an early age, he saw Catalanist activism as a way of protesting against Franco. His group used the mysterious initials “CC” in slogans painted on the roads, apparently with the idea of putting across a joint “Catalanist” and “Christian” message. In 1960 he was arrested for having instigated a protest in Barcelona’s Palau de la Música, where a patriotic song was song in the presence of the Francoist authorities.
    [Show full text]
  • Play It Again, Artur O Per a Aquells Que Els Viuen Com a Períodes Parlamentaris
    Editorial La Veu Un pas per davant Butlletí de Reagrupament Independentista L’arribada de les vacances d’estiu és una època que convida a fer balanç -especialment per a aquells que vivim els anys repartits en cursos escolars Play it again, Artur o per a aquells que els viuen com a períodes parlamentaris. El balanç El president de la Generalitat vol tornar a començar amb de com ens ha anat personalment l’eterna cançó de l’enfadós de regenerar Espanya per feina, família, amistats o salut, o el balanç, per a aquells que estem més preocupats per la política i les llibertats, de com ha anat tot plegat des d’un punt de vista polític. I, en aquest aspecte, ara que ha fet un any de la gran manifestació del 10 de juliol, he de dir que ha estat un any on els ciutadans col·lectivament han crescut i s’han fet sentir de moltes formes diferents a part de manifestar-se. Hem demostrat que, de forma pacífica, valenta i organitzada, es poden canviar les coses. El procés de les consultes per L’actual president de la Generalitat premi com a espanyol de l’any per la independència ha tingut un fort de Catalunya, Artur Mas, ha part d’un diari més que conservador impacte cívic i ha estat un èxit a aconseguit allò tan provincià i, espanyol. Barcelona i també el debat per la alhora, tan preuat a les nostres En el darrers temps, el mateix Jordi regeneració democràtica ha arribat al Pujol ha fet avinent que els seus contrades, que és fer una entrevista carrer, especialment entre els joves.
    [Show full text]
  • Catalonia Vs Spain: a Desire for More Autonomy Has Led to a Surge of Independentism and a Divided Catalan Society
    Department of Political Science Chair of Political Sociology Catalonia vs Spain: A desire for more autonomy has led to a surge of independentism and a divided Catalan society SUPERVISOR CANDIDATE Noé Meiler Prof. Michele Sorice Matr. 0792 ACADEMIC YEAR 2017-2018 Table of Contents 1 Introduction ......................................................................................................................................... 3 2 History .......................................................................................................................................................... 3 2.1 Early History of Catalan Institutions: ........................................................................................................... 3 The Generalities .......................................................................................................................................................................... 3 2.2 The rise of “Catalanism” ............................................................................................................................. 4 Republicanism and Federalism.................................................................................................................................................... 5 2.3 The Franco Regime ..................................................................................................................................... 6 Primo De Rivera ..........................................................................................................................................................................
    [Show full text]
  • Descarregar (PDF)
    BEN tarradella coberta 17/6/10 10:17 Pgina 1 C M Y CM MY CY CMY K Composicin Barcelona, març 2010 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Martí Vallverdú, Pep, 1964- Josep Tarradellas, 1899-1988. – (Biblioteca de l’Esquerra Nacional) Bibliografia. Índexs ISBN 9788461389988 I. Fundació Josep Irla II. Títol III. Col·lecció: Biblioteca de l’Esquerra Nacional 1. Tarradellas, Josep 2. Presidents – Catalunya – Biografia 3. Polítics – Catalunya – Biografia 929Tarradellas, Josep Fotografia de coberta: Archivo General de la Administración, Alcalá de Henares Dipòsit legal: B-14.632-2010 ISBN: 978-84-613-8998-8 JOSEP TARRADELLAS 1899-1988 PEP MARTÍ SUMARI Fill de la Catalunya popular (1899-1931) ................................ 7 Sense por de manar (1931-1939) .........................................17 Secretari general a l’exili (1939-1954) ..................................41 14è president de la Generalitat (1954-1977) ........................55 La revenja de la història (1977-1980) .................................. 67 El crepuscle. Un balanç (1980-1988) .................................. 77 Índex onomàstic ..................................................................81 Índex d’organitzacions ........................................................ 87 Índex de publicacions periòdiques .......................................89 Bibliografia .........................................................................91 Fill de la CatalunyA popular (1899-1931) «Jo no sóc, mai no he estat, marxista, ni socialista, ni comunis- ta; vaig començar en el nacionalisme català d’esquerres, i he estat sempre fidel al que vaig aprendre en la meva maduresa política: que la Generalitat és el principi de l’existència nacional de Catalunya».1 Josep Tarradellas i Joan va néixer a Cervelló (Baix Llobregat) el 19 de gener de 1899, en el si d’una família d’extracció popu- lar originària de la Plana de Vic. Entre aquesta data i el 10 de juny de 1988 transcorre una aventura vital que comprèn, com poques, totes les grandeses i les tragèdies de la història de la Catalunya del segle xx.
    [Show full text]
  • Authorship at the Fogones: Gastronomy and the Artist in Post-Transition Spain Alison Heather Atkins Brick, New Jersey Bachelor O
    Authorship at the fogones: Gastronomy and the Artist in Post-Transition Spain Alison Heather Atkins Brick, New Jersey Bachelor of Arts, Spanish and Mathematics, Wake Forest University, 2005 Master of Arts, Spanish Literature, University of Virginia, 2007 A Dissertation presented to the Graduate Faculty of the University of Virginia in Candidacy for the Degree of Doctor of Philosophy Department of Spanish, Italian & Portuguese University of Virginia August, 2013 Randolph Pope David T. Gies Gustavo Pellón Herbert Braun ii © Copyright by Alison Heather Atkins All Rights Reserved August 2013 iii Abstract This dissertation analyzes the representation of food in Spanish novels and cookbooks from the 1980s and 90s, a period in which Spanish cuisine gained an unprecedented level of international visibility and prominence. Using both cookbooks and novels published during the period, my project examines the tension between everyday and stylized food practices in order to explore how each text engages with questions of authorship and artistic creation. The first two chapters focus on cookbooks authored by alta cocina chefs as well as by gastronomic critics who have compiled signature recipes by the chefs. I consider how these texts engage with contemporary theories of authorship and creativity, establishing a complex relationship with the modern notion of author as individual, autonomous, and unique, a kind of genius figure. In Chapter 1, I analyze the ways in which the prologue writers and compilers of two cookbooks of the early 1980s, Carlos Delgado’s Cien recetas magistrales (1981) and the 1982 Grandes maestros de la nueva cocina vasca present the featured chefs as unique and autonomous creators as part of a process of establishing culinary art as a legitimate art form.
    [Show full text]
  • 01 E.Castellnou Osona-Un Mapa...Indd
    AUSA · XXVII · 176 (2015) p. 233-300 · © Patronat d’Estudis Osonencs (issn 0210-5853 / issn electrònic 2014-1246) OSONA: UN MAPA POLÍTIC QUE ES FA I ES DESFÀ ENMIG DE LA CRISI I DEL PROCÉS SOBIRANISTA. DE 2003 A 2015 Enric Castellnou Doctor en Ciències Polítiques i de l’Administració [email protected] Osona: The formation and disappearance of a political map in the midst of the economic crisis and sovereignty process En les eleccions locals de 2003 va aflorar In the 2003 local elections a new politi- a Osona un nou mapa polític integrat pels cal map in Osona blossomed made up of partits de la Transició, candidatures inde- the parties of the Transition, independent pendents i formacions noves. Mapa que candidatures and new formations, a map es consolidava el 2007 i el 2011. A partir that was consolidated in 2007 and 2011. del 2011 aquell mapa es va veure sacsejat From 2011 that map was shaken by local per factors locals, personals, pel canvi a la and personal factors, by changes in the Generalitat i a Madrid, i sempre en el marc Generalitat and in Madrid, and always in d’una llarga crisi econòmica i d’un renova- the setting of a long economic crisis and a dor procés pel «dret a decidir» i cap a la renovating process of the «right to decide» possible independència. Factors que han and towards possible independence. These incidit en la configuració d’un mapa nou a factors had a bearing on the shaping of a partir dels comicis municipals de 2015 new map as of the 2015 local elections.
    [Show full text]