President Josep Irla De L’Any 2019

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

President Josep Irla De L’Any 2019 Memòria del casal President Josep Irla De l’any 2019 Tot allò en que hem aportat enguany en la llarga lluita per l’assoliment de la justícia social i l’alliberament nacional dels Països Catalans. Esquerra Republicana de Catalunya 2 Esquerra Republicana de Catalunya, fou fundada pels nostres avis enguany fa 88 anys. El casal president Josep Irla, secció local d’ERC al districte d’Horta-Guinardó, en fa 42. Quasi la meitat de l’existència d’Esquerra. Hem estat partícips de la reimplantació del partit des del 1976, malgrat l’hostilitat de les demés forces polítiques, el cinisme de les quals marcaria el seu esdevenidor, consentint anar a unes primeres eleccions després d’una dictadura de 40 anys, sense la legalització de l’únic partit republicà. Després el 1978 ja des del districte, picant pedra, amb moltes frustracions i també humiliacions. Però enguany, ens hem rescabalat, recuperant aquells nivells de representació política que ens acosten als dels mítics anys de la república... 3 El nostre casal té l’honor de dur el nom del 124è MHPGC Josep Irla. RECORDANT EL PRESIDENT JOSEP IRLA ...Però, en circumstàncies normals, per la mateixa natura de les seves qualitats i per la reserva en què les exterioritzen, passen desapercebuts... Calen circumstàncies excepcionals perquè llur personalitat es manifesti plenament. Per dissort de tots, Catalunya visqué aquestes circumstàncies excepcionals i Josep Irla fou posat a prova. Quants haurien acceptat, com ell, la presidència del Parlament de Catalunya l’octubre del 1938, quan ja era clar que teníem perduda la guerra? Quants dos anys més tard, immobilitzats a la França de Vichy, haurien acceptat, com ell, la successió del president Companys, assumint el risc de córrer la mateixa sort? Per fer- ho calia, en ambdues ocasions, una convicció ferma i un amor a la terra que anés molt més enllà de la retòrica ordinària. Josep Irla, delicat de salut, prop ja de la vellesa, acceptà les responsabilitats i afrontà els perills amb la tranquil·la simplicitat del qui està disposat a complir el deure, costi el que costi i passi el que passi. Catalunya ha pogut sobreviure perquè en els moments més difícils ha trobat sempre homes del tremp de Josep Irla. Gràcies a ells en cara som. És just doncs que perpetuem el seu record i honorem la seva memòria. Heribert Barrera i Costa President del Parlament de Catalunya Barcelona agost de 1981 4 Decepció i esperança L’any 2019 ha estat l’any del “judici del procés”, l’any de la reacció a la sentència del judici, l’any de les eleccions — municipals, europees i espanyoles—. Tot de gran rellevància i transcendència: continuem parlant, dia a dia, de dies que fan història. L’any de judici del procés, el camí cap a la independència de Catalunya, que ens ha unit durant molts anys i que ara és posat a judici per l’estat espanyol. Un judici farsa, televisat en directe i en el qual podem sentir què diuen els nostres líders polítics i socials, després de dos anys de presó infame, i també allò que diuen milers de testimonis presentats per la fiscalia. Podem sentir veritats, mentides, tergiversacions de la realitat, reinterpretacions. Sabem que ens estan jutjant a tots i a totes per uns fets que tornaríem a fer sense cap mena de dubte. Tot plegat ens fa entendre que estem davant un estat on els tribunals de justícia són els que tenen una bona part del poder, la judicialització de la política es fa evident. L’estat espanyol, davant la incapacitat per resoldre democràticament els conflictes, només es dedica a denunciar davant del tribunal constitucional qualsevol de les decisions que es prenen a Catalunya. L’any de la sentència del judici del procés, tots ho esperàvem. La sentència va ser condemnatòria, gairebé 100 anys de presó, i el sentiment de ràbia acumulada, la impotència, la frustració, surten al carrer. Es produeix l’ocupació de l’aeroport, els talls a la Jonquera, dia rere dia s’omplen els carrers del centre de Barcelona, amb aldarulls mai vistos, enfrontaments amb els cossos de seguretat, tant amb els Mossos com amb la Policia Nacional. Manifestacions arreu: són milers de persones demanant la llibertat dels presos polítics per tot el territori. L’any en què hem guanyat les eleccions municipals a Barcelona i hem acabat a l’oposició. Allò que no havia passat mai, passa, el guanyador de 5 les eleccions no és escollit alcalde. La política de pactes, allò que hauria de ser normal, posar-se d’acord per què el model de societat i de govern és semblant i compatible passa a segon pla i els pactes es basen només en obtenir millor posició de poder. L’any de les eleccions generals: per primer cop guanyem les eleccions a Catalunya, som decisius a Madrid. Els socialistes s’han posat d’acord amb els comuns, però per la falta de majoria absoluta necessita l’abstenció d’ERC per poder formar govern. Després de dies de reunions amb els socialistes s’aconsegueix que el PSOE reconegui l’existència d’un conflicte polític i la necessitat d’obrir una taula de diàleg on iniciar les converses necessàries per a resoldre aquest conflicte. L’any en què Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Antoni Comin, a la presó i a l’exili, són escollits eurodiputats. De nou estem davant la judicialització de tot allò que passa, i la judicatura espanyola no permet que Oriol Junqueras exerceixi d’eurodiputat. Un cop més són truncats els drets polítics dels ciutadans de Catalunya. L’any 2019 des del casal no hem parat de treballar, hem participat en totes les campanyes electorals, repartint material, muntant parades informatives, fent xocolatades, conferències, passejades per tot el districte, actes al carrer i moltes més activitats. Hem assistit a manifestacions, accions diverses, concerts i acampades arreu, tot demanat la llibertat dels nostres presos i preses i el retorn dels exiliats i exiliades. No ens hem cansat de demanar la fi de la repressió. L’any 2019 ha estat l’any de seguir, empènyer i resistir, sobretot resistir. Hem arribat al punt en què defallir ja no té sentit, cal tirar endavant, potser explorant nous camins però sempre endavant. Des del casal Irla d’Horta- Guinardó continuarem mantenint l’esperança, treballant per aconseguir la transformació cap a una societat feminista, cooperativa i republicana. Per fer un món més just, amb igualtat d’oportunitats, sense exclusions, on tots i totes sentim que en formem part. Rosa Roman Adjunta a la Presidència del casal Irla 6 Amb un nou equip reforçat de cinc Consellers i Conselleres de Districte L’any 2019 va ser l’any en que vam guanyar la capital del país, després d’una intensa campanya, amb un impressionant equip de regidors i regidores, i l’Ernest Maragall al capdavant, i un treball incansable de la militància, també a Horta-Guinardó, vam arribar a les eleccions municipals del 26 de maig, amb totes les opcions de victòria, i així va ser, uns resultats extraordinaris ens van fer ser la primera força, i només els pactes antinatural de l’alcaldessa per retenir l’alcaldia ens van impedir poder governar la ciutat. Tanmateix, la victòria va demostrar que ja som una força transversal guanyadora a Horta-Guinardó i Barcelona, que representem barri a barri els interessos del veïnat i els valors republicans, i que només és qüestió de temps que podem governar la capital per transformar-la en la ciutat més justa, avançada i pròspera que necessitem, la capital de la República Catalana. Amb un nou equip reforçat de cinc Consellers i Conselleres de Districte, vam seguir la bona feina ja iniciada els mandats anteriors, i liderats pel Grup Municipal a casa gran, vam encetar l’anomenat Govern d’Impuls, portant la iniciativa municipal, eixamplant la xarxa de contactes i arribant a més entitats i veïnat, per ser encara més representatius de tots els barris i col·lectius. Sabeu com sempre que estem a la vostra disposició, per treballar plegats, compartint projecte republicà i fent política de proximitat barri a barri i carrer a carrer per millorar la qualitat de vida de les Persones. Una abraçada i Salut! Xavi Reig conseller de districte d’ ERC a Horta-Guinardó. [email protected] 7 Mobilitzats i compromesos Si tota la feina feta el 2019 es pogués resumir en una sola paraula, aquesta seria: “Mobilització”. No és fàcil resumir l'Acció Política d'un any on hi ha hagut de tot. I no em refereixo només a la tasca purament de campanya (campanyes) , sinó tot el viscut en saber la sentència dels nostres companys i companyes empresonats. Hem sortit al carrer, aquests darrers temps, patint una anomalia sobrevinguda que ha fet més dura la nostra tasca. Però en cap moment hem defallit. Tots els equips que hem muntat han respòs amb força i il·lusió com mai havíem vist! El resultat? Tothom el sap hores d'ara som la formació més votada i ERC encapçala el front independentista a Catalunya. Però encara hi ha quelcom millor que guanyar unes eleccions: Comprovar que el nostre pes al districte, al Parlament, fins i tot al Congreso, fan que el nostre País millori en polítiques socials i de benestar real per al ciutadà. I això només és el començament d'un camí que ens portarà a recuperar les nostres llibertats robades i que mai abandonarem. Aquest ha estat el meu darrer any com a secretari d'Acció Política. Cedeixo aquesta responsabilitat al nou equip de la nova executiva ; i ho faig satisfet, content i orgullós perquè tot queda amb molt bones mans. Ara us animo a seguir recolzant tota la feina que es prepara enguany i, tanmateix, us agraeixo a tots i totes tot el que m'he ensenyat aquests darrers anys tan intensos i inoblidables.
Recommended publications
  • Aquests Són Els Membres Del Nou Govern De Quim Torra
    Política | Roger Tugas / Oriol March | Actualitzat el 19/05/2018 a les 15:31 Aquests són els membres del nou Govern de Quim Torra El president situa Maragall a Exteriors i restitueix Rull, Turull, Comín i Puig en les conselleries que ocupaven abans de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Josep Rull i Jordi Turull, un dia abans de ser empresonats al Parlament | Adrià Costa El president de la Generalitat, Quim Torra, ha nomenat aquest dissabte al migdia (https://www.naciodigital.cat/noticia/155313/quim/torra/restitueix/consellers/empresonats/exiliats/in corpora/maragall/al/govern) amb dues novetats principals: la restitució de Josep Rull, Jordi Turull, Lluís Puig i Toni Comín -empresonats i exiliats- i la incorporació d'Ernest Maragall a Exteriors. Aquest és l'organigrama definitiu de l'executiu, que haurà d'estar molt pendent dels moviments (https://www.naciodigital.cat/noticia/155258/govern/espanyol/adverteix/torra/presos/no/podran/ser/ consellers) que faci el govern espanyol per impedir que els presos i exiliats assumeixin el càrrec. https://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/27603/aquests-son-membres-nou-govern-quim-torra Pagina 1 de 16 President: Torra Debat d'investidura de Quim Torra, 131è president de la Generalitat Foto: Adrià Costa El 131è president de la Generalitat va ser designat per Carles Puigdemont la setmana passada (https://www.naciodigital.cat/noticia/154482/puigdemont/tria/quim/torra/131e/president/generalitat) per evitar noves eleccions. Quim Torra (Blanes, 1962) va anar de número onze a les llistes de Junts per Catalunya (JxCat) i ha estat un dels encarregats de negociar amb la CUP en els primers compassos de legislatura.
    [Show full text]
  • 1. Bernie Sanders - Els Populismes Dultradreta a Leuropa Actual.Pdf
    ELS POPULISMES D’ULTRADRETA A L’EUROPA ACTUAL Bernie Sanders El populisme d’uns és la democràcia d’altres, i a la inversa. RALF DAHRENDORF. ELS POPULISMES D’ULTRADRETA A L’EUROPA ACTUAL ÍNDEX AGRAÏMENTS ........................................................................................... 4 MOTIVACIONS .......................................................................................... 5 OBJECTIUS............................................................................................... 6 MATERIAL I METODOLOGIA DEL TREBALL .......................................... 7 COS DEL TREBALL .................................................................................. 8 1.-INTRODUCCIÓ .................................................................................. 8 1.1. LA COMPLEXITAT DEL TERME POPULISME ........................... 9 1.2. DEFINICIÓ DEL TERME POPULISME ........................................ 9 1.3. CARACTERÍSTIQUES DEL POPULISME ................................. 14 2.- LA ULTRADRETA POPULISTA A EUROPA .................................. 17 2.1. CARACTERÍSTIQUES CONCRETES DE LA ULTRADRETA POPULISTA ...................................................................................... 18 2.2. L’EXTREMA DRETA POPULISTA A EUROPA ......................... 21 2.2.1. ALEMANYA ......................................................................... 21 2.2.2. ÀUSTRIA ............................................................................. 22 2.2.3. BÈLGICA ............................................................................
    [Show full text]
  • Democracy and European Emerging Values: the Right to Decide
    DEMOCRACY AND EUROPEAN EMERGING VALUES: THE RIGHT TO DECIDE COORDINATED BY GERARD BONA LANGUAGE REVIEW BY EMYR GRUFFYDD CENTRE MAURITS COPPIETERS 2015 Contents Foreword 6 Introduction 8 LAKE OR RIVER 14 THE POLITICAL CARTOONING OF CORNISH SELF-DETERMINATION 22 SELF-DETERMINATION AND WALES 44 TOWARDS SOVEREIGN FAROE ISLANDS 54 ABOUT TRANSYLVANIA 62 THE UDBYOUTH : HOW TO BE YOUNG, BRETON AND LEFT-WING WITHOUT AUTONOMY? 72 THE AUTONOMY GENERATION 80 SELF-DETERMINATION AND THE SILESIAN ISSUE 84 THE VALENCIAN COUNTRY AND THE RIGHT OF SELF-DETERMINATION 96 LIBERTY FOR BAVARIA 106 SOVEREIGNTY TO BUILD A GALIZA WITH THE PROMISE OF WORK AND A FUTURE FOR OUR YOUNG PEOPLE 112 “UNTIL ECONOMIC POWER IS IN THE HANDS OF THE PEOPLE, THEN THEIR CULTURE, GAELIC OR ENGLISH, WILL BE DESTROYED” 124 FLANDERS: ON THE ROAD TO BELGIAN STATE REFORM NUMBER 7 132 THE RIGHT OF SELF-DETERMINATION IN THE CATALAN COUNTRIES: 146 THE RIGHT TO DECIDE OF THREE COUNTRIES AND THEIR NATION This publication is financed with the support of the European Parliament (EP). THE MORAVIAN RIGHT TO SELF-DETERMINATION 154 The EP is not responsible for any use made of the content of this publication. The editor of the publication is the sole person liable. THE ROLE OF INFORMATION TECHNOLOGY IN THE SELF-DETERMINATION PROCESS OF ARTSAKH 164 This project has been funded with support from the European Commission. THE YOUTH, PIONEERS IN THE SELF-DETERMINATION OF SOUTH TYROL? 178 This publication reflects the views only of the author, and the Commission cannot be held responsible for any use which may be made of the information CENTRE MAURITS COPPIETERS 188 contained therein.
    [Show full text]
  • 1. Debbie Abrahams, Labour Party, United Kingdom 2
    1. Debbie Abrahams, Labour Party, United Kingdom 2. Malik Ben Achour, PS, Belgium 3. Tina Acketoft, Liberal Party, Sweden 4. Senator Fatima Ahallouch, PS, Belgium 5. Lord Nazir Ahmed, Non-affiliated, United Kingdom 6. Senator Alberto Airola, M5S, Italy 7. Hussein al-Taee, Social Democratic Party, Finland 8. Éric Alauzet, La République en Marche, France 9. Patricia Blanquer Alcaraz, Socialist Party, Spain 10. Lord John Alderdice, Liberal Democrats, United Kingdom 11. Felipe Jesús Sicilia Alférez, Socialist Party, Spain 12. Senator Alessandro Alfieri, PD, Italy 13. François Alfonsi, Greens/EFA, European Parliament (France) 14. Amira Mohamed Ali, Chairperson of the Parliamentary Group, Die Linke, Germany 15. Rushanara Ali, Labour Party, United Kingdom 16. Tahir Ali, Labour Party, United Kingdom 17. Mahir Alkaya, Spokesperson for Foreign Trade and Development Cooperation, Socialist Party, the Netherlands 18. Senator Josefina Bueno Alonso, Socialist Party, Spain 19. Lord David Alton of Liverpool, Crossbench, United Kingdom 20. Patxi López Álvarez, Socialist Party, Spain 21. Nacho Sánchez Amor, S&D, European Parliament (Spain) 22. Luise Amtsberg, Green Party, Germany 23. Senator Bert Anciaux, sp.a, Belgium 24. Rt Hon Michael Ancram, the Marquess of Lothian, Former Chairman of the Conservative Party, Conservative Party, United Kingdom 25. Karin Andersen, Socialist Left Party, Norway 26. Kirsten Normann Andersen, Socialist People’s Party (SF), Denmark 27. Theresa Berg Andersen, Socialist People’s Party (SF), Denmark 28. Rasmus Andresen, Greens/EFA, European Parliament (Germany) 29. Lord David Anderson of Ipswich QC, Crossbench, United Kingdom 30. Barry Andrews, Renew Europe, European Parliament (Ireland) 31. Chris Andrews, Sinn Féin, Ireland 32. Eric Andrieu, S&D, European Parliament (France) 33.
    [Show full text]
  • Barcelona Social Inclusion Plan for 2012-2015
    104 Quality of Life, Equality and Sport Barcelona Social Inclusion Plan for 2012-2015 Barcelona Social Inclusion Plan for 2012- 2015 Annexes Part III 1. DRAFTING PROCESS 1.1. 1.2. Starting point First draft The Plenary session of Barcelona City Following adoption of the resolution, an Council adopted the resolution on the editorial team was formed in the Area Social Inclusion Plan for 2012-2015 in of Quality of Life, Equality and Sport, October 2011. This Plan is the second which set about its tasks using the mo- of its kind and continues the work of nitoring reports for the 2005-2010 Plan previous governments with the Muni- and suggesting that a diagnosis be cipal Social Inclusion Plan for 2005- made of the current state of affairs in 2010. the city with regard to inclusion. The methodology used to prepare the first draft was that proposed in the Guide to Social Inclusion Plans of the Provincial Council of Barcelona (2008), which contains a comprehensive set of indicators to take into account in 105 the study of the subject and a concise Quality of Life, and specific working process. The draft Equality and Sport was prepared in coordination with the Plan for Social City Council's Social Observatory and Inclusion of Barcelona the Research and Knowledge team of 2012-2015 the Area of Quality of Life, Equality and Sport. It followed the order of the in- dicators as listed in the Guide and set December 2011 as the time to take a snapshot of the state of affairs of so- cial inclusion in the city.
    [Show full text]
  • Briefing #12/2019
    BRIEFING #12/2019 A HUNDRED YEARS OF INJUSTICE On 14th October, Spain’s Supreme Court made public its verdict convicting nine political and civil society pro-independence leaders of sedition and sentencing them to a total of 99 years and 6 months of prison and to a similar ban from holding public office1. It is worth remembering that, as pointed out in a communiqué by Agora Judicial- a professional association of judges- “Those found guilty worked together in the calling and the organisation of a referendum on self-determination and that, in itself, is not a crime (...). Such was the decision of the [Spanish] Parliament in 2005 when it excluded from the Criminal Code the call of a referendum without legal base.” Similarly, magistrate and jurist Joaquim Bosch claims that “(…) the verdict attributes to the pro-independence public officials the authorship of sedition through a stream of behaviours linked to the call of the referendum and their calls to go to vote. That attribution of guilt also generates legal doubts, because holding illegal referendums is a conduct that was decriminalized. And encouraging citizens to vote cannot criminalize the summoners for the crimes that may occur subsequently. If it is not a crime to hold a referendum, even less so calling to participate in the consultation. For instance, those who call to take part in a peaceful demonstration cannot be responsible for the offenses that may occur in it. There is no causal link. However, the sentence considers several public officials responsible for sedition, while admitting that they did not participate in acts of passive resistance, nor did they encourage the sitting downs to hinder the actions of [police] agents”.
    [Show full text]
  • “Behind-The-Table” Conflicts in the Failed Negotiation for a Referendum for the Independence of Catalonia
    “Behind-the-Table” Conflicts in the Failed Negotiation for a Referendum for the Independence of Catalonia Oriol Valentí i Vidal*∗ Spain is facing its most profound constitutional crisis since democracy was restored in 1978. After years of escalating political conflict, the Catalan government announced it would organize an independence referendum on October 1, 2017, an outcome that the Spanish government vowed to block. This article represents, to the best of the author’s knowledge, the first scholarly examination to date from a negotiation theory perspective of the events that hindered political dialogue between both governments regarding the organization of the secession vote. It applies Robert H. Mnookin’s insights on internal conflicts to identify the apparent paradox that characterized this conflict: while it was arguably in the best interest of most Catalans and Spaniards to know the nature and extent of the political relationship that Catalonia desired with Spain, their governments were nevertheless unable to negotiate the terms and conditions of a legal, mutually agreed upon referendum to achieve this result. This article will argue that one possible explanation for this paradox lies in the “behind-the-table” *Attorney; Lecturer in Law, Barcelona School of Management (Universitat Pompeu Fabra) as of February 2018. LL.M. ‘17, Harvard Law School; B.B.A. ‘13 and LL.B. ‘11, Universitat Pompeu Fabra; Diploma in Legal Studies ‘10, University of Oxford. This article reflects my own personal views and has been written under my sole responsibility. As such, it has not been written under the instructions of any professional or academic organization in which I render my services.
    [Show full text]
  • Lettre Conjointe De 1.080 Parlementaires De 25 Pays Européens Aux Gouvernements Et Dirigeants Européens Contre L'annexion De La Cisjordanie Par Israël
    Lettre conjointe de 1.080 parlementaires de 25 pays européens aux gouvernements et dirigeants européens contre l'annexion de la Cisjordanie par Israël 23 juin 2020 Nous, parlementaires de toute l'Europe engagés en faveur d'un ordre mondial fonde ́ sur le droit international, partageons de vives inquietudeś concernant le plan du president́ Trump pour le conflit israeló -palestinien et la perspective d'une annexion israélienne du territoire de la Cisjordanie. Nous sommes profondement́ preoccuṕ eś par le preć edent́ que cela creerait́ pour les relations internationales en geń eral.́ Depuis des decennies,́ l'Europe promeut une solution juste au conflit israeló -palestinien sous la forme d'une solution a ̀ deux Etats,́ conformement́ au droit international et aux resolutionś pertinentes du Conseil de securit́ e ́ des Nations unies. Malheureusement, le plan du president́ Trump s'ecarté des parametres̀ et des principes convenus au niveau international. Il favorise un controlê israelień permanent sur un territoire palestinien fragmente,́ laissant les Palestiniens sans souverainete ́ et donnant feu vert a ̀ Israel̈ pour annexer unilateralement́ des parties importantes de la Cisjordanie. Suivant la voie du plan Trump, la coalition israelienné recemment́ composeé stipule que le gouvernement peut aller de l'avant avec l'annexion des̀ le 1er juillet 2020. Cette decisioń sera fatale aux perspectives de paix israeló -palestinienne et remettra en question les normes les plus fondamentales qui guident les relations internationales, y compris la Charte des Nations unies. Nous sommes profondement́ preoccuṕ eś par l'impact de l'annexion sur la vie des Israelienś et des Palestiniens ainsi que par son potentiel destabilisateuŕ dans la regioń aux portes de notre continent.
    [Show full text]
  • His T Òria D'esquerr a A
    Esquerra Republicana de Catalunya naixia el 19 de març del 1931 i esdevenia en poques setmanes el partit polític hegemònic de la Catalunya republicana. També a Vic, ERC encapçalà el govern municipal en moments tant intensos i conflictius com la mateixa època republicana i la posterior Guerra Civil. Passada la dictadura franquista, Esquerra tornà a ser protagonista a l’escena política L CASELLAS catalana i vigatana i, amb el nou segle XXI s’ha convertit novament en una peça clau. IO Al llibre que teniu a les mans hi trobareu la història del partit a la ciutat de Vic des del 1931 fins a l’immediata actualitat de finals del 2014 sense perdre mai de vista OR el context general de Catalunya. Oriol Casellas i Domènech (Vic, 1986) Llicenciat en Història per la UAB i Màster de Formació del Professorat per la UdG. Professor de Ciències Socials a Secundària. Actualment està finalitzant els estudis del grau en Ciències Religioses a l’ISCRVic. Els seus primers estudis publicats s’han centrat en la història local vigatana. Així doncs, és autor de Sagals d’Osona. Quinze anys arrelats al país, enfilats als castells (Associació Cultural Sagals d’Osona, 2012) i de la biografia de l’últim Vigatà Il·lustre Joan Riera Rius, l’home bo (Ajuntament de Vic, 2013). També és autor de l’estudi Tradicions populars vigatanes. La festa major de Vic per a la Fundació Embat Cultural i el Consell de Festa Major de la ciutat de Vic. Forma part del Consell del Patrimoni Cultural així com del Consell de Convivència i Seguretat de l’Ajuntament de Vic.
    [Show full text]
  • The Regions of Spain
    © 2017 American University Model United Nations Conference All rights reserved. No part of this background guide may be reproduced or transmitted in any form or by any means whatsoever without express written permission from the American University Model United Nations Conference Secretariat. Please direct all questions to [email protected] A NOTE Julia Clark Chair Estimats Diputats del Parlament de Catalunya, Dear Diputats of the Parliament of Catalonia, My name is Julia Clark and I’ll be serving as your Chair for the Parliament of Catalonia. I cannot wait to meet all of you in February. Time is of the essence and the Catalan Republic needs creating! As for a little bit about myself: MUN is my life! Last year, I served on the AmeriMUNC Secretariat as the Charges D’Affaires and currently I am an Assistant Head Delegate of the AU Model United Nations competitive travel team. I have done MUN for seven years, competing at 24 conferences across the US and Canada, and I once chaired a conference in the Netherlands! I’m proud to say that AmeriMUNC will be my eighth time chairing. Outside of MUN, I am also the President of my sorority, Phi Mu. If you have any questions about greek life or collegiate MUN, I’d love to chat via email or at the conference. I’m personally very excited to be forming our own new nation, the Catalan Republic. I just studied abroad for four months in Madrid, Spain and was at the center of the real life action surrounding the Catalan independence movement.
    [Show full text]
  • Catalonia, Spain and Europe on the Brink: Background, Facts, And
    Catalonia, Spain and Europe on the brink: background, facts, and consequences of the failed independence referendum, the Declaration of Independence, the arrest and jailing of Catalan leaders, the application of art 155 of the Spanish Constitution and the calling for elections on December 21 A series of first in history. Examples of “what is news” • On Sunday, October 1, Football Club Barcelona, world-known as “Barça”, multiple champion in Spanish, European and world competitions in the last decade, played for the first time since its foundation in 1899 at its Camp Nou stadium, • Catalan independence leaders were taken into custody in “sedition and rebellion” probe • Heads of grassroots pro-secession groups ANC and Omnium were investigated over September incidents Results • Imprisonment of Catalan independence leaders gives movement new momentum: • Asamblea Nacional Catalana (Jordi Sànchez) and • Òmnium Cultural (Jordi Cuixart), • Thousands march against decision to jail them • Spain’s Constitutional Court strikes down Catalan referendum law • Key background: • The Catalan Parliament had passed two laws • One would attempt to “disengage” the Catalan political system from Spain’s constitutional order • The second would outline the bases for a “Republican Constitution” of an independent Catalonia The Catalan Parliament factions • In the Parliament of Catalonia, parties explicitly supporting independence are: • Partit Demòcrata Europeu Català (Catalan European Democratic Party; PDeCAT), formerly named Convergència Democràtica de Catalunya
    [Show full text]
  • La Construcció Del Concepte De Natura a L'edat Moderna
    302 M. A. Martí Escayol 4. ELS PROJECTES PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL CANAL D'URGELL DURANT L'ÈPOCA MODERNA 1. Les condicions naturals del territori Els primers projectes per a la construcció d'un canal a l'Urgell daten del segle XIV, però no es faran realitat fins als anys seixanta del segle XIX, amb l'impuls de Manel Girona (Tàrrega, 1818-Barcelona, 1905). El mateix Manel Girona reconeix en els seus escrits i discursos que l'aprofitament de les aigües al territori català no és una tasca senzilla. Principalment, perquè és un país muntanyós i perperquè té els corrents d'aigua fluvial massa ràpids per a ser aprofitats. Aquests elements, segons Manel Girona, provoquen que la construcció de sèquies o canals sigui molt dificultosa, cal superar uns obstacles naturals molt complicats i per aquesta raó el canal tarda tants segles a pensar-se, idear-se, temptejar-se i construir-se.1 Les terres de l'Urgell estan regades pel riu Segre i per petits rierols com el Corb, el Sió, l'Ondara, la Femosa o altres de petit cabal. La majoria, durant l'edat mitjana, tenien sèquies per a moure molins fariners2 —com el molí de la Torra, situat vora el convent de Sant Bartomeu de Bellpuig. Però abans del canal són rius d'escàs cabal i condicionats per les pluges, repartides de manera molt irregular al llarg de l'any. Aquests rius i rierols desapareixen en arribar a la plana i amb la construcció del canal les seves característiques canviaran 1 Manel Girona, Ensayos para mejorar el crédito y arreglar la situación de España, Barcelona, 1865.
    [Show full text]