Memòria del casal President Josep Irla De l’any 2019

Tot allò en que hem aportat enguany en la llarga lluita per l’assoliment de la justícia social i l’alliberament nacional dels Països Catalans.

Esquerra Republicana de Catalunya

2

Esquerra Republicana de Catalunya, fou fundada pels nostres avis enguany fa 88 anys.

El casal president Josep Irla, secció local d’ERC al districte d’Horta-Guinardó, en fa 42.

Quasi la meitat de l’existència d’Esquerra. Hem estat partícips de la reimplantació del partit des del 1976, malgrat l’hostilitat de les demés forces polítiques, el cinisme de les quals marcaria el seu esdevenidor, consentint anar a unes primeres eleccions després d’una dictadura de 40 anys, sense la legalització de l’únic partit republicà.

Després el 1978 ja des del districte, picant pedra, amb moltes frustracions i també humiliacions. Però enguany, ens hem rescabalat, recuperant aquells nivells de representació política que ens acosten als dels mítics anys de la república...

3 El nostre casal té l’honor de dur el nom del 124è MHPGC Josep Irla.

RECORDANT EL PRESIDENT JOSEP IRLA

...Però, en circumstàncies normals, per la mateixa natura de les seves qualitats i per la reserva en què les exterioritzen, passen desapercebuts... Calen circumstàncies excepcionals perquè llur personalitat es manifesti plenament.

Per dissort de tots, Catalunya visqué aquestes circumstàncies excepcionals i Josep Irla fou posat a prova. Quants haurien acceptat, com ell, la presidència del Parlament de Catalunya l’octubre del 1938, quan ja era clar que teníem perduda la guerra? Quants dos anys més tard, immobilitzats a la França de Vichy, haurien acceptat, com ell, la successió del president Companys, assumint el risc de córrer la mateixa sort? Per fer- ho calia, en ambdues ocasions, una convicció ferma i un amor a la terra que anés molt més enllà de la retòrica ordinària. Josep Irla, delicat de salut, prop ja de la vellesa, acceptà les responsabilitats i afrontà els perills amb la tranquil·la simplicitat del qui està disposat a complir el deure, costi el que costi i passi el que passi.

Catalunya ha pogut sobreviure perquè en els moments més difícils ha trobat sempre homes del tremp de Josep Irla. Gràcies a ells en cara som. És just doncs que perpetuem el seu record i honorem la seva memòria.

Heribert Barrera i Costa President del Parlament de Catalunya Barcelona agost de 1981

4 Decepció i esperança

L’any 2019 ha estat l’any del “judici del procés”, l’any de la reacció a la sentència del judici, l’any de les eleccions — municipals, europees i espanyoles—. Tot de gran rellevància i transcendència: continuem parlant, dia a dia, de dies que fan història.

L’any de judici del procés, el camí cap a la independència de Catalunya, que ens ha unit durant molts anys i que ara és posat a judici per l’estat espanyol. Un judici farsa, televisat en directe i en el qual podem sentir què diuen els nostres líders polítics i socials, després de dos anys de presó infame, i també allò que diuen milers de testimonis presentats per la fiscalia. Podem sentir veritats, mentides, tergiversacions de la realitat, reinterpretacions. Sabem que ens estan jutjant a tots i a totes per uns fets que tornaríem a fer sense cap mena de dubte.

Tot plegat ens fa entendre que estem davant un estat on els tribunals de justícia són els que tenen una bona part del poder, la judicialització de la política es fa evident. L’estat espanyol, davant la incapacitat per resoldre democràticament els conflictes, només es dedica a denunciar davant del tribunal constitucional qualsevol de les decisions que es prenen a Catalunya.

L’any de la sentència del judici del procés, tots ho esperàvem. La sentència va ser condemnatòria, gairebé 100 anys de presó, i el sentiment de ràbia acumulada, la impotència, la frustració, surten al carrer. Es produeix l’ocupació de l’aeroport, els talls a la Jonquera, dia rere dia s’omplen els carrers del centre de Barcelona, amb aldarulls mai vistos, enfrontaments amb els cossos de seguretat, tant amb els Mossos com amb la Policia Nacional. Manifestacions arreu: són milers de persones demanant la llibertat dels presos polítics per tot el territori. L’any en què hem guanyat les eleccions municipals a Barcelona i hem acabat a l’oposició. Allò que no havia passat mai, passa, el guanyador de

5 les eleccions no és escollit alcalde. La política de pactes, allò que hauria de ser normal, posar-se d’acord per què el model de societat i de govern és semblant i compatible passa a segon pla i els pactes es basen només en obtenir millor posició de poder.

L’any de les eleccions generals: per primer cop guanyem les eleccions a Catalunya, som decisius a Madrid. Els socialistes s’han posat d’acord amb els comuns, però per la falta de majoria absoluta necessita l’abstenció d’ERC per poder formar govern. Després de dies de reunions amb els socialistes s’aconsegueix que el PSOE reconegui l’existència d’un conflicte polític i la necessitat d’obrir una taula de diàleg on iniciar les converses necessàries per a resoldre aquest conflicte.

L’any en què Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Antoni Comin, a la presó i a l’exili, són escollits eurodiputats. De nou estem davant la judicialització de tot allò que passa, i la judicatura espanyola no permet que Oriol Junqueras exerceixi d’eurodiputat. Un cop més són truncats els drets polítics dels ciutadans de Catalunya.

L’any 2019 des del casal no hem parat de treballar, hem participat en totes les campanyes electorals, repartint material, muntant parades informatives, fent xocolatades, conferències, passejades per tot el districte, actes al carrer i moltes més activitats. Hem assistit a manifestacions, accions diverses, concerts i acampades arreu, tot demanat la llibertat dels nostres presos i preses i el retorn dels exiliats i exiliades. No ens hem cansat de demanar la fi de la repressió.

L’any 2019 ha estat l’any de seguir, empènyer i resistir, sobretot resistir. Hem arribat al punt en què defallir ja no té sentit, cal tirar endavant, potser explorant nous camins però sempre endavant. Des del casal Irla d’Horta- Guinardó continuarem mantenint l’esperança, treballant per aconseguir la transformació cap a una societat feminista, cooperativa i republicana. Per fer un món més just, amb igualtat d’oportunitats, sense exclusions, on tots i totes sentim que en formem part.

Rosa Roman Adjunta a la Presidència del casal Irla

6 Amb un nou equip reforçat de cinc Consellers i Conselleres de Districte

L’any 2019 va ser l’any en que vam guanyar la capital del país, després d’una intensa campanya, amb un impressionant equip de regidors i regidores, i l’Ernest Maragall al capdavant, i un treball incansable de la militància, també a Horta-Guinardó, vam arribar a les eleccions municipals del 26 de maig, amb totes les opcions de victòria, i així va ser, uns resultats extraordinaris ens van fer ser la primera força, i només els pactes antinatural de l’alcaldessa per retenir l’alcaldia ens van impedir poder governar la ciutat. Tanmateix, la victòria va demostrar que ja som una força transversal guanyadora a Horta-Guinardó i Barcelona, que representem barri a barri els interessos del veïnat i els valors republicans, i que només és qüestió de temps que podem governar la capital per transformar-la en la ciutat més justa, avançada i pròspera que necessitem, la capital de la República Catalana.

Amb un nou equip reforçat de cinc Consellers i Conselleres de Districte, vam seguir la bona feina ja iniciada els mandats anteriors, i liderats pel Grup Municipal a casa gran, vam encetar l’anomenat Govern d’Impuls, portant la iniciativa municipal, eixamplant la xarxa de contactes i arribant a més entitats i veïnat, per ser encara més representatius de tots els barris i col·lectius.

Sabeu com sempre que estem a la vostra disposició, per treballar plegats, compartint projecte republicà i fent política de proximitat barri a barri i carrer a carrer per millorar la qualitat de vida de les Persones. Una abraçada i Salut!

Xavi Reig conseller de districte d’ ERC a Horta-Guinardó. [email protected]

7 Mobilitzats i compromesos Si tota la feina feta el 2019 es pogués resumir en una sola paraula, aquesta seria: “Mobilització”.

No és fàcil resumir l'Acció Política d'un any on hi ha hagut de tot. I no em refereixo només a la tasca purament de campanya (campanyes) , sinó tot el viscut en saber la sentència dels nostres companys i companyes empresonats. Hem sortit al carrer, aquests darrers temps, patint una anomalia sobrevinguda que ha fet més dura la nostra tasca. Però en cap moment hem defallit.

Tots els equips que hem muntat han respòs amb força i il·lusió com mai havíem vist! El resultat? Tothom el sap hores d'ara som la formació més votada i ERC encapçala el front independentista a Catalunya. Però encara hi ha quelcom millor que guanyar unes eleccions: Comprovar que el nostre pes al districte, al Parlament, fins i tot al Congreso, fan que el nostre País millori en polítiques socials i de benestar real per al ciutadà. I això només és el començament d'un camí que ens portarà a recuperar les nostres llibertats robades i que mai abandonarem. Aquest ha estat el meu darrer any com a secretari d'Acció Política. Cedeixo aquesta responsabilitat al nou equip de la nova executiva ; i ho faig satisfet, content i orgullós perquè tot queda amb molt bones mans. Ara us animo a seguir recolzant tota la feina que es prepara enguany i, tanmateix, us agraeixo a tots i totes tot el que m'he ensenyat aquests darrers anys tan intensos i inoblidables. Gràcies per haver-me ajudat tantes i tantes vegades!

Seguim treballant!! Fins a la Victòria!! Recordeu: Passió i Acció! Visca el Casal President Josep Irla!! Visca la B.A.S.F!!, Visca ERC!! I Visca Catalunya lliure!!

David Fluxà i Vidal, "Calero" Secretari d’Acció Política del casal Irla

8 Hem fet arribar la veu del jovent a les institucions.

Aquest any 2019, el Jovent Republicà d’Horta Guinardó hem mantingut el nombre de militància i hem mantingut la constància a l’hora de treballar, amb algun que altre alts i baixos. A nivell institucional, hem fet arribar la veu del jovent a les institucions gràcies els nostres dos consellers Ricard Farin i Laura Pi, representants i militants de jovent i ERC respectivament.

D’altra banda, vam començar el curs finalitzant la campanya A l’esport hi som totes iniciada al últim trimestre del 2018. Aquesta campanya es va iniciar publicant un vídeo on es presentaven diverses dades sobre la dona a l’esport i els rols de gènere que s’intensifiquen a l’esport. Posteriorment, a partir de l’extracció de dades d’una enquesta que vam publicar, vam fer on vídeo per donar veu a persones que havien patit discriminació de gènere a l’esport. Per acabar la campanya, vam dur a terme una taula rodona on hi van participar Helena Sandín (AVRFCB Rugby Barça), Agustí Xifre (Vicepresident FC Martinenc) i Marta Amigó (Juguem totes).

Posteriorment, arran de la campanya per a les eleccions municipals i eleccions espanyoles, al març, vam realitzar un acte electoral a la rambla del Carmel on van participar el candidat per ERC a l’alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall i els candidats per ERC i pel Jovent Republicà a les eleccions espanyoles, Gabriel Rufián i Marta Rosique. En el marc de la campanya per a les eleccions municipals, conjuntament amb el Jovent Republicà de Gràcia, vam dur a terme un acte sobre el model turístic, on van participar la diputada al Paralament i candidata d’ERC per a les eleccions municipals, Eva Baró, el Regidor portaveu d’ERC a Barcelona,

9 Jordi Coronas, el Candidat del Jovent Republicà a les Eleccions Municipals, Max Zañartu, i la Candidata d’ERC a les eleccions municipals, Eli Higueras. Tornant de les vacances d’estiu, hi va haver una baixada d’activitat a nivell de la secció local, ja que estàvem pendents de la sortida de la sentència i de les diferents mobilitzacions que es van dur a terme a causa d’aquesta. Per acabar, considerem que ha estat un any ple de reptes a nivell polític i organitzatiu, i des del Jovent Republicà d’Horta Guinardó, volem seguir treballant amb l’objectiu de construir el districte i la ciutat republicana, d’esquerres, justa i igualitària que volem.

Visca Horta-Guinardó, Visca el Jovent Republicà d’Horta-Guinardó!

Carla Serra i Pablo Portaveu de les Jovent Republicà casal Irla Horta-Guinardó

que

10

que

2018

11 14 de desembre, la història d’ERC.

Avui divendres 14 de desembre, havíem de fer el tradicional sopar de Nadal del casal. Tenim presos polítics i alguns estan en vaga de fam. Aquest panorama desaconsella fer-lo. Tanmateix vam mantenir fer la xerrada al casal, amb la presència entre d’altres, de na Montse Benedí presidenta del grup municipal i d’en Jordi Coronas regidor portaveu. Va presentar l’acte el president Cesc Furné, emmarcant-lo en l’inici dels actes del 40è aniversari del casal.

En Cesc Furné va presentar l’acte felicitant de bell antuvi na Mercè Gallart, premi Horta-Guinardó d’enguany. Anuncià que es posposava el lliurament del guardó anual Casal Irla. Va explicar l’origen d’aquest projecte d’història del Casal Irla. En Jordi Coronas en la seva etapa de conseller de districte, va fer unes aportacions voluntàries que van anar a la Fundació Irla. Donat que aquests fons no es poden emprar en campanyes electorals, va tenir la idea de plantejar a la Fundació Irla aprofitar aquests fons, per fer una història del Casal. Donat el vist i plau, s’encomanà al company del Casal Joan Palomas que és historiador i col·laborador habitual de la Fundació, l’elaboració del projecte. Va remarcar que en la recerca documental, va trobar molt material, el que ha fet que la història abasti des de la fundació d’ERC l’any 1931, fins avui.

12 Aquesta presentació és un tast del futur llibre, i que endega els actes del 40è aniversari del Casal. Pren la paraula en Jordi dient que al cap davall, els diners de la donació venien de l’ajuntament. Al projecte d’entrada no li va donar importància. Després va canviar quan va ser conscient de què ell mateix havia viscut quasi un terç dels quaranta anys d’història del casal i que una història de tota la gent que havia passat pel casal, ens ha de servir per tenir memòria històrica per projectar el nostre futur.

Tot seguit pren la paraula en Palomas que va començar a desgranar aquest tast de la història...no esmentarem tota la xerrada. Per sort la tenim enregistrada i penjada al canal Youtube del Casal. Només direm que el districte va tenir diferents perímetres territorials, que inicialment era poc poblat amb molts camps de conreu i zones forestals. Que a mesura que es va anar poblant es va anar reduint el perímetre. Destacar que en el que avui abasta el districte, els anys 30, hi havia sis casals que tenien al voltant de 300 militants. La guerra i post guerra va significar la desaparició tant dels casals com dels militants... afusellaments, exili presó. La pràctica desaparició del partit.

La represa, la no legalització fins passades les primeres eleccions neomonàrquiques, que ens va comportar la pràctica desaparició del partit, salvats en el darrer moment per una coalició electoral amb el Partit del Treball i d’altres, que va comportar l’elecció d’un sol diputat, Heribert

13 Barrera, que gràcies a la seva ètica política, al seu republicanisme insubornable va reactivar el partit. El 1978 es deixa la Mercè s’inaugura el Casal Irla al carrer Varsòvia. El partit va anar creixent malgrat les crisis internes, fins el torpede a la línia de flotació que va significat el PI, per part del “sis ales” i la traïdora Pilar Rahola, que va comportar sobre tot al districte la pràctica desaparició d’ERC, deixant el local de Varsòvia. Malgrat tot, la minsa però fidel militància, en cases particulars, en locals d’altres entitats o seccions locals, va anar reconstruint el partit, fins l’assentament més estable als dos locals del carrer Amílcar, a Mare de Deu de Montserrat en la baixada del 2010 i ara en el local actual del carrer de l’Art.

Finalment va fer una valoració política personal, on va valorar el fet que totes les prediccions que en el seu moment va fer el president Barrera sobre les grans mancances de la constitució del 78 s’han comprovat al llarg d’aquest 40 anys. Interessant aperitiu del que serà el llibre que esperem no trigui gaire a publicar-se.

Va cloure l’acte na Montse Benedí que com presidenta del Grup Municipal, “M’he emocionat en alguns moments de la xerrada”. Va demanar expressar orgull de la història d’aquest partit, d’on venim que som i on anem.

La gent d’esquerra, temin una manera diferent de per política. Va lligar el passat republicà de Barcelona directament lligat al partit, amb l’anyada que se’ns obra, on Esquerra te l’oportunitat de tornar a guanyar Barcelona, assolint un nou batlle republicà... 80 anys després.

Video de l’acte https://youtu.be/wLTwYNSED7w

14 25 de desembre. Nadal. Francesc Macià

Avui és Nadal, toca recordar i homenatjar al president Francesc Macià. L’home que va proclamar la República Catalana el 1931. Avui fa 85 anys de la seva mort, aquell trist dia de Nadal de 1933.

Seguint la tradició, una colla d'Irlaires, hem anat al cementiri, davant de la seva tomba, per assistir a les ofrenes florals que els diferents estaments li fan.

Enguany, amb el suport de la federació de Barcelona, per primer cop, hem organitzat un autocar que eixint de la plaça de la Universitat, ens durà a Montjuïc i posteriorment a la plaça Catalunya.

15 Arribem a la plaça de la Fe d'hora, a 3/4 de 9. Uns companys lleidatans estan preparant unes immenses banderes apel·lant als presos. Polítics, consellers, senadors, alcaldables, executiva de la federació de Barcelona, conselleres de districte, presidents de casals i militància...

Saludem entre d'altres, al flamant conseller "minister" d'Afers Exteriors Alfred Bosch...Mentre esperem l'inici dels actes, fem un cop d'ull ràpid a les tombes de Manuel Carrasco i Formiguera, i dels germans Badia.

El violoncel·lista Martí Buïl engega el cant dels ocells mentre la comitiva esquerrana diposita el triangle floral republicà als peus de la tomba del president. No cal dir l'emoció del moment, recordant aquell home.

En acabat, n'Ernest Maragall, va fer una glosa de Macià, comparant la dignitat del president Macià, amb la indignitat dels qui tenen a la presó els nostres polítics. Seguidament va fer l'ofrena el MH President de la Generalitat de Catalunya amb el Govern en ple, un cop posada la immensa corona de llorer sobre la tomba del president, el president Quim Torra, va fer una breu intervenció, recordant l'exemple del president Macià, i el reptes que tenim fins a arribar a la independència...

16

A continuació va ver l'ofrena el MH President del Parlament Roger Torrent. Posteriorment a preguntes de la premsa, va fer referència al discurs del rei del país veí, reiterant que el problema d'Espanya amb Catalunya és la falta de democràcia, que ens impedeix fer una votació definitiva sobre el nostre esdevenidor col·lectiu. En acabat l'acte, vam retrobar-nos a l'autocar. Ràpidament encotxem i fem cap a la plaça Catalunya on arribem a 2/4 d'onze. tenim mitja horeta per fer un desdejuni al Núria. seguint la tradició.

Un cop a la plaça Catalunya, al peu del monument al president Macià, Martí Buïl, interpreta de nou el cant dels ocells.

La nostra companya Teresa Clota llegeix emotius extractes de cartes de cadascun dels presos i preses polítiques. Va cloure l'acte, dedicant als presos polítics la interpretació per del violoncel·lista Martí Buïl de la cançó "La Presó de Lleida" molt adient en les actuals circumstàncies i el tenor va dedicar l'Emigrant als exiliats polítics.

Finalment dels assistents, va brollar un espontani cant dels Segadors, amb el que ens vam acomiadar desitjant-nos un bon Nadal malgrat tot,

17 encoratjant-nos a continuar la feina l'any que comença, on hi haurà grans esdeveniments, i que caldran tots nostres esforços.

ECB SC

Vídeo de l’acte: https://youtu.be/fg7QWI6aA

18

2019

19 2 de gener. Primera trobada d’irlaires de l’any

Encara no han passat 48 hores del nou any, i un petit grup d’irlaires ens trobem al Tomy, per a fer unes Moritz. Fa alguns dies que no ens veiem. La fem petar comentant com van les festes nadalenques. Lògicament entren en la conversa les darreres accions fetes a les presons, per tal d’acompanyar als pesos polítics en diades tant familiars, on l’enyorança els hi pot fer estralls...així com el tema dels judicis polítics, que pot ser començaran aviat, convençuts que sigui quan sigui, la sentència està escrita.

La Secretaria d’Acció, senyala la feinada que s’albira en la contesa electoral del maig, on hem de guanyar.

Ens conjurem per treballar a tal efecte. Apurades les copes, ens acomiadem fins la propera reunió ja oficial del casal.

ECB SC

20 25 de gener. Sopar de dones

Sororitat: Paraula formada a partir del mot llatí soror, ‘germana’, i el sufix –itat amb el sentit ‘qualitat de’. Agermanament femení que reflecteix un lligam estret entre dones arran de compartir experiències, interessos, preocupacions, etc.

A l’assemblea Nacional de dones d’ERC que es va celebrar a Pineda de Mar l’any 2017, les dones de Barcelona van acordar que s’anirien realitzant sopars de dones del partit als diferents districtes de la ciutat.

La finalitat és crear un espai distès on parlar d’allò que ens preocupa i establir vincles i relacions que ens permetin millorar i enfortir-nos dins el partit. Aquesta vegada el sopar és al districte d’Horta-Guinardó al restaurant la Bota del Racó.

Al sopar hi assisteixen quaranta dones, tot i que hi falten quatre que no han pogut assistir. Dues perquè són a la presó, la Carme Forcadell i la Dolors Bassa; les altres dues, a l’exili, la Marta Rovira i la Meritxell Serret. Es reserva un espai per tal que siguin presents durant tot el sopar.

En primer lloc, escoltem unes paraules de l’Eba i de la Laura donant-nos la benvinguda i convidant-nos a passar una bona estona, tot i les circumstàncies adverses de la situació política actual.

21 Ens encoratgen a no defallir, a lluitar per a vèncer les diferències, a estimar- nos i agermanar-nos per ser més fortes i assolir les fites que ens proposem. Després fem un petit homenatge per la seva trajectòria política a la Montse Benedí, que ha assolit el càrrec de presidenta del grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona. La Carme llegeix un escrit sobre el seu recorregut polític i li fem un obsequi.

A continuació la Mont explica el projecte “Apadrina una rosa” i el motiu pel qual a cada plat el primer que hi trobem és una rosa. En aquest projecte hi participen, majoritàriament, dones de tot el districte i la finalitat és recollir diners per l’Associació Catalana pels Drets Civils.

El sopar és tot un èxit i es parla animadament fins al moment de les postres, quan el silenci s’imposa per sobre de tot: és el moment d’escoltar a les que no han pogut venir. La Magna llegeix una carta de la Dolors Bassa i la Rosa una de la Carme Forcadell i tot seguit veiem i escoltem a la Marta Rovira en un vídeo. L’emoció del moment se sent al silenci de la sala.

Les tres ens encoratgen a lluitar a fi que les dones fem sentir les nostres veus dins i fora del partit, ens emplacen a ocupar llocs de decisió, a ser actives, a treballar plegades, amb la sororitat necessària, la determinació i el convenciment que tenim la preparació i les capacitats per fer- ho. Cal anar endavant i, com diu la cançó, cal que neixin flors a cada instant.

Finalment es llegeix una carta de felicitació per l’aniversari de la Marta Rovira, que casualment és el 25 de gener, justament el dia en què estem sopant plegades. Li farem arribar la carta pròximament. La Gemma fa el

22 sorteig pel proper sopar que serà al districte de Ciutat Vella i les dones del Raval ja han començat a organitzar-se… les dones som així!

Rosa Roman i Fargues, Adjunta a la presidència del casal

23 27 de gener. Ernest Maragall al Guinardó

Avui fem el primer gran acte al districte, amb el candidat a batlle Ernest Maragall, de cara a les municipals del maig. Fa un dia fred, clar i esbargit. Comencem trobant-nos amb un grup de benvinguda; amb el conseller de districte Xavi Reig, Carme Beltran del Grup de Salut de la Federació, Agustí Xifré vicepresident del Martinenc i d’altres membres de les entitats del barri...per acompanyar l’Ernest en una passejada pel Guinardó.

24 Vam encetar la passejada pel barri, al parc del Guinardó, passant per la font del “Cuento”, la més emblemàtica del Guinardó. La comitiva continuà cap a l’escola del Mar al carrer Gènova, successora d’aquella de la Barceloneta, que introduí les pedagogies més avançades, fou bombardejada durant la guerra civil i finalment reubicada aquí al Guinardó. Vam baixar fins l’avinguda Mare de Deu de Montserrat, just on s’obre una gran balconada, que permet gaudir de la magnífica panoràmica des de la piscina fins el mar al Poble Nou i des de més enllà del Sagrada Família fins el coll de Montcada...cal remarcar l’embadaliment de l’Ernest, amb la panoràmica d’aquesta part de la ciutat que potser desconeixia.

Davallem fins el pla de davant de l’hospital de Sant Pau, a tocar de l’entrada el metro. Els irlaires, ja han muntat el tendal. Els mestres xocolaters Albert i David, ja tenen la xocolata desfeta apunt. Quan arriba la comitiva republicana, es reconforten amb unes xicres de xocolata amb els corresponents melindros, fent una rotllana ja asseguts, comentant amb les representants de les diferents entitats que ens acompanyant, les mancances o defectes del barri....

Tot seguit, comença l’acte en l’esplèndid empostissat que ha muntat la federació, mitjançant l’amic Pau. Hi ha unes 200 persones. Els grups perimetrals, van escampant els volants de propaganda electoral sobre tot a la eixida del metro... Fa de moderador el nostre company regidor Jordi Coronas. L’acompanyen el candidat a batlle Ernest Maragall, la diputada Eva Baró i la consellera de Salut Alba Vergés.

25 En Jordi enceta la conversa, introduint l’equitat com factor fonamental per la convivència ciutadana, tant l’equitat en la mobilitat (aquest districte te un gran problema de mobilitat) com en la salut. També tocà el tema dels joves que cremen la vida en una plaça consumint ves a saber què...va agafar el fil l’Alba introduint el concepte de salut ampli; salut social, física i mental. La col·laboració màxima entre l’agència Municipal de Salut i el Departament de Salut.

La diputada Eva Baró, va tocar el tema de l’habitatge social a Barcelona, comparant els percentatges d’habitatges socials que hi ha les diferents ciutats del món, que són anys llum dels que hi ha aquí. Les converses, van seguir amb la seguretat ciutadana, preventiva amb més guàrdia urbana, però atacant l’arrel del problema, l’atur del jovent, la marginació social, l’educació... En Jordi Coronas: No és pot inculpar als més dèbils en el tema de l’ocupació dels habitatges. No és pot fer demagògia per part de les “esquerres comunes”, en el tema de l’habitatge, l’incompliment de les promeses (4000 habitatges), crea més frustració social. Nosaltres no podem prometre allò que no podem fer... Ernest Maragall, va remarcar que vol una ciutat lliure, capital dels drets humans, on no es persegueixi ningú per les seves idees...el que no pot ser Barcelona és una ciutat-mercat, al servei dels especuladors, globalitzada.

26 Barcelona no es pot deixar comprar...També es va insistir en que Barcelona ha de ser ciutat dona, fent segurs els recorreguts i llocs hostils a les dones fent urbanisme de gènere... Cal crear ciutat, compartir espais com els jardins Pla Armengol. Hem de fer una ciutat que no només s’implica en la conservació dels monuments i el funcionament del serveis. Hem de fer un Ajuntament que s’implica a fons en el l’avenir en cadascun dels ciutadans. Hem de registrar com un actiu tota la xarxa d’entitats cíviques com onegés. Barcelona ha de ser la capital líder de la democràcia i llibertat per Catalunya serà la ciutat de la llibertat de l’Oriol Junqueras, Jordi Rull i tots els presos i exiliats polítics... Alba va introduir les polítiques de gènere en referència al Departament de Salut, especialment la solitud de les dones grans. Eva va resumir el missatge de l’Ernest, fer la política humana, que ens podem mirar als ulls i que reconeixem allò en que ens en sortim i les que no ens en sortim i que tenim una capacitat per transformar.

Cal tenir humilitat per saber fins on pots arribar. Va recordar lleis que s’estan elaborant al Parlament: La llei d’igualtat...Va apel·lar al comerç de proximitat, els mercats, que genera a més d’un plus econòmic, fa xarxa i convivència ciutadana, que fa més humana la vida de la ciutat.

27 L’Ernest proposa un pacte a l’Alba per tal de treure el màxim profit del Consorci de Salut amb la màxima col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament. Barcelona ha de saber trobar el llenguatge entre les diferents ciutats de Catalunya cal trencar el tòpic de què l’interès de Barcelona fos contrari al de Catalunya i al revés. Cal construir complicitats...trencar amb el paternalisme.

L’Alba recull el repte. Va demanar comptar amb tothom; Govern, Ajuntament regidors..., per fer la millor Barcelona , un millor país...

En acabats els parlaments, vam fer un vermut popular, al tendal del casal, on hi participà gran nombre de veïns.

Es formen rotllanes on s’acaben de comentar els diferents temes, sobre tot els que atenyen al nostre districte. En acabat amb una organització quasi perfecte es desmunta l’operatiu i un cop endreçat tot al magatzem del casal anem a la bodegueta a fer el vermut, a celebrar l’èxit de l’acte...

Video de l’acte ECB S.C. https://youtu.be/kWGoT1nsnXk

28 29 de gener. Conferència d’Oriol Junqueras.

La conferència d’Oriol Junqueras on fixa el camí factible cap a la República en 15 idees

L’expectativa d’una conferència d’Oriol Junqueras, estant injustament a la presó, fa que s’ompli de gom a gom la sala del sant Jordi Club. No hi podia mancar un bon tou d’irlaires. Grata sorpresa en veure entre els assistents, alguns “comuns i comunes” que evolucionaran fins a formar part de les nostres llistes electorals. N’Oriol apareix sobre l’escenari de forma espectacular en holograma. La primera part del discurs, és llegida pel seu germà Roger, la semblança de veus, dóna una sensació de miracle, que augmenta l’emoció a l’acte.

El president d’Esquerra Republicana traça el rumb cap a la independència, que passa per Europa i per construir majories inapel·lables. Junqueras defensa que l’1-O és el dia que “vam guanyar-nos la llibertat” i que cal fer de la causa dels catalans, la de la democràcia a Europa

El president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha argumentat que el “camí factible” per assolir la República Catalana passa per “incardinar la nostra causa en la causa general de la democràcia a Europa” i que cal “seduir el conjunt de la societat catalana per sumar i construir un projecte

29 de majories al servei de cadascun dels ciutadans d’aquest país, la majoria republicana”. Ho ha fet en una conferència política al Sant Jordi Club de Barcelona, a la qual han assistit 3.000 persones.

Junqueras ha explicat que, malauradament, Europa es troba enmig d’una “deriva autoritària amb l’ascens de partits d’extrema dreta arreu del continent” i, davant d’això, “cal que Europa entengui que defensar la democràcia i la llibertat a Catalunya és defensar el futur democràtic d’Europa”. També està convençut que “la causa general contra els representants democràtics d’aquesta societat arribarà tard o d’hora al Tribunal Europeu de Drets Humans” i que “Europa contribuirà, des de la perspectiva judicial, a fer caure la injustícia espanyola”

El president d’Esquerra ha remarcat, a més, que “el camí factible cap a la República s’ha de basar en l’enfortiment del moviment republicà i en el debilitament gradual no d’Espanya com a societat, sinó del règim del 78, que encara controla l’Estat”. Per enfortir-se ha insistit en la idea de la majoria republicana i ha apel·lat al 80% de la societat catalana que considera que “qualsevol solució ha de passar per la democràcia i l’exercici del dret a l’autodeterminació”. “El millor instrument és un referèndum, que ha de ser reconegut per la pròpia ciutadania i verificable a nivell internacional. Caldrà,

30 doncs, crear les condicions necessàries perquè l’Estat s’assegui a negociar”, ha explicat. "Sóc l’Oriol Junqueras, fill d’una infermera i d’un professor d’institut, casat amb una gran dona i pare de dos menuts, el Lluc i la Joana. Us parlo des d’una cel·la de la presó de Lledoners, a través d’una pluralitat de veus estimades"

Junqueras ha reivindicat que l’1 d’octubre de 2017 “quedarà per sempre escrit a la història del nostre país com el dia de la dignitat, el dia que vam guanyar-nos la llibertat, perquè el més important d’aquella jornada és que tots vam creure que podíem ser lliures, i quan el poble creu que pot ser lliure, ja ho comença a ser”, i ha volgut transmetre un missatge d’esperança: “Si necessiten tot això per evitar que el poble decideixi quin futur vol, és que realment estan perduts i només és qüestió que el règim acabi caient, perquè a nosaltres ens empresonaran, però les idees persisteixen i no podran fer pensar diferent a més de 2 milions de catalans”. “Us necessitem enèrgicament il·lusionats”, ha afegit, “cal que visquem la repressió que estem patint com una etapa necessària cap a la victòria”. El líder republicà també ha assenyalat que les properes eleccions municipals són una “prova de foc” a tot Catalunya i, especialment, a Barcelona: “Barcelona ha de tornar a ser el referent mundial de la lluita per

31 la llibertat, ha de ser la punta de llança de la lluita antifeixista a Europa, i només ho podrà ser si exerceix de capital de la Catalunya republicana”. Els 15 fragments més destacats de la conferència d’Oriol Junqueras:

1. Avui, més que mai, sento que no només no he fet res del que hagi de penedir-me, sinó que us vull dir que me’n sento legítimament orgullós, perquè ser lleial a un mandat democràtic, voler que la gent d’aquest país decideixi lliurement i democràticament què vol ser, em sembla que és l’ABC de qualsevol demòcrata. I sí, ho tornaria a fer.

2. Aquest país converteix en català a tot aquell que ho vol ser. Ser català no és una herència, sinó una elecció. És català qui ho vol ser, hagi nascut on hagi nascut, parli la llengua que parli, tingui els cognoms que tingui. L’important és allò que volem ser i volem construir entre tots, i no les diferències. No preguntem d’on venim, sinó cap a on volem anar.

3. Som el relleu incansable de generacions i generacions que durant segles han lluitat per la llibertat. Som una baula més d’aquest engranatge històric que ens ha permès ser més a prop que mai del nostre objectiu i hem après que els drets mai no es concedeixen, es conquereixen a base de molt de sacrifici, lluita i esforç.

4. L’1 d’octubre de 2017 quedarà per sempre escrit a la història del nostre país com el dia de la dignitat. És el dia que vam guanyar-nos la llibertat. Perquè el més important d’aquella jornada és que tots, les institucions i sobretot el poble, vam creure que podíem ser lliures, i quan el poble creu que pot ser lliure, ja ho comença a ser. Vam escriure les pàgines més boniques que s’havien escrit des de feia molts anys i que són la base de totes les que vindran.

5. L’únic que demostra tota aquesta onada de repressió que s’ha engegat és l'absoluta feblesa de l'Estat. Si necessiten tot això per evitar que el poble i la democràcia decideixi quin futur vol, és que realment estan perduts i només és qüestió de temps que el règim acabi caient, perquè a nosaltres ens empresonaran, però les idees persisteixen i no podran fer pensar diferent a més de 2 milions de catalans. Fins quan retindran tot un poble per la força?

32 6. No oblidem que qui realment té por és el propi Estat. Sobretot després d’adonar-se que no ens aturarem ni ens resignarem mai. Si creien que amb la repressió, les amenaces i empresonant-nos recularíem o canviaríem, no ens coneixen, ni a nosaltres ni al poble català. Fa molts anys que perseguim un somni, fa molts anys que treballem per la llibertat del país i per més obstacles que hi posin no ens aturarem mai fins a aconseguir-ho.

7. Han de saber que cada dia que ens mantenen a la presó, el nostre moviment es fa més gran, més fort, més creïble i més invencible. Hem guanyat tota la legitimitat i credibilitat davant del món. Ara ja saben, com els havíem dit tantes vegades, que estem disposats a absolutament tot, sempre de manera pacífica, per defensar la democràcia i que els ciutadans de Catalunya, tots, puguin decidir el futur del país. Defensar la democràcia no és cap delicte, fer un referèndum no és cap delicte. I tenim molt clar que si la presó és el preu que hem de pagar per la llibertat, el pagarem. Perquè val la pena.

8. La injustícia de la instrucció i dels procediments judicials construïts contra gran part de la societat catalana, a través d’una causa general contra els representants democràtics d’aquesta societat, arribarà tard o d’hora al Tribunal Europeu de Drets Humans. I estic convençut que Europa contribuirà des de la perspectiva judicial a fer caure la injustícia espanyola. Tenim l’oportunitat de canviar la història. Farem que qui acabi assegut al banc dels acusats sigui l’Estat. El temps i la justícia internacional ens donaran la raó. Mentrestant, cap ben alt, ànima tranquil·la i lluita constant, com hem fet sempre.

9. Estan disposats a anar en contra de Catalunya perquè és l’amenaça més gran que ha existit en contra del poder de l’oligarquia espanyola, en contra dels privilegis polítics i en contra del status quo. Darrera el seu discurs de la unitat d’Espanya, hi ha amagat l’interès pur i dur de mantenir els privilegis d’uns pocs: de la classe política i econòmica de l’Estat espanyol.

10. Europa està malauradament enmig d’una deriva autoritària amb l’ascens de partits d’extrema dreta arreu del continent. Per això, hem de treballar, ara més que mai, per incardinar la nostra causa en la causa

33 general de la democràcia a Europa. Cal que Europa entengui que defensar la democràcia i la llibertat a Catalunya és defensar el futur democràtic d’Europa. Volem ajudar a construir l’Europa dels ciutadans i fer d’Europa un bastió de drets i llibertats.

11. Les properes eleccions municipals són una prova de foc a tot Catalunya i, especialment, a Barcelona. Barcelona ha de tornar a ser el referent mundial de la lluita per la llibertat. Ha de ser la punta de llança de la lluita antifeixista a Europa. I només ho podrà ser si exerceix de capital de la Catalunya republicana.

12. Un camí factible cap a la República s'ha de basar en l'enfortiment del moviment republicà i en el debilitament gradual no d'Espanya com a societat, sinó del règim del 78, que encara controla l’Estat. I això no s’aconsegueix solament amb una o dues batalles decisives, sinó amb una pacient feina de reforçament propi i de desgast del rival. La victòria depèn de molts factors alhora, però de manera molt significativa de la capacitat de seducció sobre el conjunt de la societat catalana, de sumar i construir un projecte de majories al servei de cadascun dels ciutadans d’aquest país. De construir la majoria republicana. Qualsevol solució ha de passar per la democràcia i l’exercici del dret a l’autodeterminació. Així ho planteja el 80% de la societat catalana.

13. Ens van dir que era impossible que l’independentisme guanyés mai unes eleccions i ho vam fer. Ens van dir que era impossible fer l’1 d’octubre i el vam fer. I ens diuen que mai podrem ser independents i ho serem.

14. No han pogut resistir la temptació d'empresonar-nos i no la podran resistir a una sentència exemplarment dura, malgrat són perfectament conscients que les acusacions, la instrucció i absolutament tota la causa és una farsa, un muntatge, però els mou la venjança i l'objectiu d'acabar amb un moviment polític que pot generar el canvi i la fi dels privilegis del règim del 78.

15. Vull dir-vos que us necessitem enèrgicament il·lusionats, com ho estàveu abans de l’1 d’octubre. I n’heu d’estar perquè cal, i perquè és el que més mal els fa als qui ens volen derrotats. Cal que visquem la

34 repressió que estem patint com una etapa necessària cap a la victòria. Ni plors, ni laments, no vull veure mai més la derrota als vostres ulls, en cap de les persones que us estimeu el país i la vida, que us estimeu la gent, que estimeu la justícia i la llibertat. Si perseverem, no tingueu cap dubte que més d’hora que tard es dibuixarà un somriure que serà etern als ulls de tota la bona gent. I recordeu: Som la llavor de totes les victòries. Guanyarem!

No cal dir que vam sortir de la sala, amb molt bones sensacions. Tenim una molt bona direcció a seguir..

Video de l’acte https://youtu.be/paSUsVS4tho

35 14 de febrer. 50a Renovació de la Flama de la llengua Catalana. Biblioteca del Carmel.

Com cada any, organitzem una conferència, per parlar de l’estat de la llengua catalana, al voltant de la Renovació de la Flama de la llengua Catalana, acte reivindicatiu que s’instaurà l’any 1968, en plena dictadura franquista, en l’avinentesa del centenari del naixement del mestre Pompeu Fabra, per la oficialitat de la llengua. Han passat 51 anys i la llengua encara està a precari, patint el brutal xoc que representa la minsa presència del català en els mitjans i en les noves tecnologies... Va conduir l’acte na Rosa Roman, de la Secretaria d’Entitats del casal Irla. Que ens va fer cinc cèntims del les persones de la mesa:

N’Enric Ribas, eivissenc, filòleg, membre de l’IEC, amb un llarg recorregut treballant per la llengua a les Pitiüses, en la

36 toponímia. Va ser diputat. Actualment professor a l’institut de Maçanet de la Selva.

Na Dolors Làzaro de Gràcia, veterana lluitadora patriota. Directora del taller d’art de Gràcia, Vicepresidenta del Club Excursionista de Gràcia, Llicenciada en Arqueologia per la Universitat de Barcelona, militant d’ERC, ha excavat per tot Catalunya, actualment és directora del museu de Parts de Rei.

Na Laura Domingo és de Xest (La Foia de Bunyol), llicenciada en filologia per la Universitat de València. Ha exercit per tot el País Valencià.

Actualment, dona classes al institut del Besòs. Militant d’Esquerra Republicana des de 2014, és membre actiu de la Sectorial de Política Lingüística d’ERC i de la Sectorial d’Ensenyament d’ERPV.

En acabades les presentacions, Rosa Roman, dona la paraula a Dolors Lázaro, una dona patriota, veterana excursionista, ferma, amb conviccions clares, amant de la història del país, que ha excavat arreu del país, i en l’orient. Donat l’alt contingut del testimoni que aporta en aquesta reunió, entre d’altres el del trist l’assalt al casal Montserrat, que estava a redós del

37 monestir de Montserrat. Durant el franquisme, l’església catalana, va ser un nucli i refugi de la catalanitat S’hi desenvolupaven tasques de resistència cultural catalana, hi havia agrupaments escoltes...allò que en deien clandestins o “desafectos” al règim igual com sembla que torna a passar ara.

Bona tarda! Voldria avui parlar-vos de les primeres iniciatives per honorar el mestre Fabra que van tenir lloc a partir del 1968 . Els clubs excursionistes li volien oferir una diada. I és així com es va anar creant la idea de la Flama de la Llengua Catalana. Però si em permeteu voldria poder recular una mica en el temps, tan sols 3 o 4 anys per tal de poder contextualitzar el moment històric. I és que en els papers del meu pare, Joan Lázaro Gabarra, aleshores President del Club Excursionista de Gràcia, s’hi varen trobar fa anys una carta que ell va rebre de la JEFATURA DE LAS JUNTAS JONSISTAS DE BARCELONA (J.O.N.S: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalistas, Partit feixista crear per Onésimo Redondo el 1931 i que Franco va ajuntar amb la Falange).

Aquesta carta ve a dir:

Entre la relación de protectores que se halló entre la documentación capturada por nuestras milicias en la acción del pasado 22 de diciembre contra el “Casal Montserrat” figuraba su nombre, lo cual ha dado lugar a que en nuestros ficheros se le abra un expediente como presunto enemigo de la Unidad Nacional.

38 Censuramos su actitud, la cual por el momento atribuimos a una excesiva buena fe, rayada en la bobería. Desde el momento que esta Jefatura tenga conocimiento a través de su sección de Información, de la persistencia de este tipo de subvenciones, su persona y sus propiedades quedaran expuestas a la acción directa de nuestras milicias...... ”

Què era el CASAL DE MONTSERRAT?

Era un edifici al carrer dels Arcs numero 7, on tenien la seu algunes organitzacions religioses vinculades al monestir de Montserrat, la més important de les quals la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat, fundada pel bisbe Torras i Bages. També s’hi ubicaven agrupaments escolta i grups i entitats que lluitaven pel redreçament de Catalunya.

PERÒ QUÈ VA PASSAR EL 22 DE DESEMBRE DE 1963?

Es va declarar un incendi i quan van arribar els bombers van trobar les portes obertes. La secretaria estava totalment destruïda, carpetes de mapes, biblioteca tot malmès. Era prop de Nadal i els pessebres, quadres, vidres tots trencats. Quan el fum ja va marxar es va veure una pintada que deia “España, una bandera, una patria, una lengua” L’endemà es va convocar una concentració davant del local a les 8 del vespre, en silenci, un petit grup de gent va començar a cantar el Virolai. Tot i que es va demanar des del Monestir s’aclarís els fets, mai es van resoldre. Tothom va seguir endavant i es van reiniciar totes les activitats. El que sabem gràcies a la carta del meu pare és que el fet no va ser aïllat, ni espontani. Gràcies als actes vandàlics van aconseguir informació de noms de persones que havien ajudat a crear o protegir el Casal. És en aquest context que l’excursionisme també és un referent de resistència. L’any 1968 fou l’ Any del Centenari de Pompeu Fabra. S’organitzà una comissió per celebrar la commemoració . Entre altres actes s’organitzen: - Acte inaugural al Palau de la Música amb representació de tots els països de parla catalana

39 - Conferències sobre el Fabra gracienc, el Fabra excursionista I EL Fabra filòleg - Visita a la tomba de Pompeu . Nomenament com a soci honorari del Club Excursionista. Rebudes de la seva filla Carola, placa commemorativa a Sant Maurici on en Pompeu li agradava fer excursions.

Però per molt que es feia no es veia prou per honorar al Mestre. I va ser en aquest context quan la Comissió va proposar el trasllat de la Flama de la Llengua Catalana, encesa a Prada de Conflent davant la tomba de Pompeu Fabra, l’octubre del 68. Després de la missa feta a Sant Martí de Cuixà es va transportar la flama fins al monestir de Montserrat. Aquest fet el van portar a terme equips d’excursionistes de diferent entitats a través de muntanyes i valls. La flama va caminar per Camprodon, Sant Joan de les abadesses, Ripoll, la Gleva, Castellterçol, Castellar i Manresa. Foren 73 hores, amb 121 relleus a càrrec de membres de 21 entitats excursionistes.

El dia 20 es fa encendre la Llàntia que les entitats excursionistes van oferir i que fou col·locada davant l’estàtua del rei Joan I de Catalunya. Montserrat i Prada de Conflent van quedar units. Aquesta llàntia porta la llegenda:

40 “Flama de la Llengua Catalana. L’encengué la Fe, la porta l’esforç i la manté la voluntat d’un poble. “ Des d’aleshores aquesta crema perpètuament a Montserrat i és renovada cada any, el mes de febrer.

EN POMPEU FABRA EXCURSIONISTA

L’excursionisme fou un dels moviments arrelats al país que en temps difícils ha estat una font per a la preservació i el manteniment del bagatge cultural. Els excursionistes han recorregut tot el país, estimant- lo, coneixent-lo. Pompeu Fabra practicà l’excursionisme durant gairebé mig segle. En aquell temps ens hem de situar en un excursionisme tradicional que agrupava investigadors històrics i científics. Aquella concepció havia d’evolucionar cap a tècniques més científiques en contra del treball de camp. Fabra, excel·lent caminador, més que excursionista per vocació, ho fou com a conseqüència del seu amor al país i a la necessitat que sentia de veure’n tots els aspectes humans que enclou. Gràcies a amics del Club Excursionista de Catalunya va recórrer les Guilleries, el Pirineu, Núria, Ull de Ter... Va fer la travessia de Barcelona a Camprodon amb amics i parant a cases conegudes. Va ser un company predilecte d’excursions ja que sempre comptaven amb un grup que es delia per viure de prop les seves experiències. Alguna vegada anava fins de l’Ebre de Mequinensa a l’illa de Buda on va ser acollit pel guardià del seu famós far. Alguns campaments que es recorden són a Marimanya, Monestero, Espot, Sant Maurici, Estany Long...

50 ANYS DE RENOVACIÓ DE LA FLAMA DE LA LLENGUA.

És important que un dia es decidís portar la flama de la llengua a Montserrat. Però ho és més que any rere any s’hagi renovat. Durant 50 anys. Any rere any. La Renovació de la Flama és una manifestació reivindicativa de la llengua, de la unitat de la llengua.

41 Aquell dia van ser 4 les entitats que es van involucrar en el projecte: Club excursionista de Gràcia, la UEC, el centre Àliga i el d’etnografia i folclore. Però van ser molts d’altres qui van donar suport. Poc a poc en són molts més. Des de sempre la nació catalana ha trobat en el foc l’element simbòlic que ha donat caliu a gran part de les seves manifestacions culturals, polítiques i festives. Aquesta llengua nostra que uneix territoris, persones, nació.. És una nació que té voluntat de ser i existir. Som un país obert i solidari. Amb moltes dificultats històriques que anem superant. Però la llengua es renova cada any gràcies a moltes persones que una a una fan l’esforç que així sigui. També vull recordar el monòlit que l’excursionisme va dedicar en el seu moment a Pompeu Fabra instal·lat a la plaça Lesseps, davant la biblioteca Jaume Fuster. Per acabar vull fer esment al record de Roger Lloses amb el seu escrit de fa uns anys. En aquest recordava el mèrit de Prat de la Riba quan l’any 1907 va crear l’Institut d’Estudis Catalans per “el restabliment i organització de tot el que es refereix a la cultura genuïnament catalana” i l’encert en incloure Pompeu Fabra a la secció filològica. La seva autoritat científica i de consens es van anar imposant entre literats tot i l’anarquia ortogràfica, les famoses calaixeres massa geloses dels seus tresors i d’escriptors que consideraven limitada la seva llibertat. El nou català va arribar ràpid als mitjans de comunicació, escoles i ciutadans. Molta feina en poc temps. Han passat molts anys i les dificultats d’aleshores han estat superades. Però la nostra llengua segueix amenaçada, és agredida i menystinguda. Cal que el símbol de la Flama cremi fort. El rigor i la tenacitat de Fabra han de ser el referent .

Com deia en Companys: Catalunya només té els catalans per defensar-la. Visca Catalunya lliure!.

Seguidament va parlar Laura Domingo qui com a militant, va esbossar la posició del partit sobre la llengua. Tenint en compte els tres pilars bàsics: el marc jurídic-administratiu, l’ensenyament i els mitjans de comunicació.

42 Posteriorment, va fer una especial atenció a l’estat de la llengua al País Valencià. Va exposar la realitat multilingüe que viu Europa com el resultat de la globalització i la migració. A Catalunya, és parlen més de 200 llengües. Cal garantir que ningú pugui ser discriminat per raons de llengua. Per tant el català i l’occità, per ser les llengües pròpies de Catalunya, han de ser les llengües d’us preferent i prioritari en tots els nivells de l’administració. Per tal que la llengua catalana sigui la que vertebri, l’escola hi té un paper fonamental. Els darrers 35 anys, l’escola ha bastit un model d’èxit, on el català és eina de cohesió. Des del 1983 en què s’establí la llei de Normalització Lingüística, els escolars parlaven en català o castellà. Avui es parlen més de 200 llengües, el que fa més imprescindible que el català sigui llengua vehicular... Els objectius del model educatiu de Catalunya són: -L’escola ha de proporcionar als alumnes una competència plurilingüe i intercultural, que garantisca un bon domini de les llengües oficials (català, castellà i occità a la Val d’Aran i el llenguatge de signes català si s’escau, així com un grau de competència suficient en una o dues llengües estrangeres. -L’escola ha de reforçar el paper de la llengua i potenciar-ne l’ús per part de l’alumnat. -L’escola ha de capacitar a tots els alumnes per utilitzar totes les llengües del seu repertori individual, pel gaudi, per a la creació, per a l’anàlisi crítica i per actuar de manera ètica i responsable. -La finalitat de l’ensenyament ha de ser el coneixement de la llengua catalana pel 100% de la població...

Pel que fa als mitjans de comunicació, cal regular els operadors perquè promoguin espais d’acord amb les polítiques lingüístiques.

43 També va fer referència les noves tecnologies i les xarxes socials, on cal guanyar espais, sobre tot en els que tenen més influència en els més joves. La rapidesa amb que es vehiculen els continguts a través de les xarxes socials, cal tenir en compte aquest fet perquè pot contribuir a un dels objectius prioritaris de la política lingüística d’ERC, que és assolir la plena normalització d’us de la llengua en tots els àmbits, arreu dels Països Catalans.

Tot seguit va donar una visió de l’estat de la llengua al País Valencià. Va dir que des de la formació del govern del botànic, s’ha començat a redreçar l’esguerro de vint anys de governs del PP. Va constatar que tot i això, hi ha mancances, com la ineficàcia de la llei de normalització lingüística del PV, aprovada fa 37 anys, ha de ser substituïda, perquè està desfasada, no ha fet créixer l’ús social de la llengua, ni ha generalitzat el coneixement del valencià. Tampoc s’ha aconseguit que el ciutadà pugui ser atès per totes les administracions en valencià...s`ha incomplit el progressiu coneixement de la llengua en totes les comarques castellano-parlants... va palesar el mal ús que s’ha fet de l’exempció en aquestes zones.

Finalment, va apel·lar a l’entesa entre les diferents administracions dels Països Catalans. Un cop recuperada, A Punt, la televisió valenciana, s`han començat les gestions per tal de garantir la reciprocitat de tots els espais audiovisuals de l’espai comunicatiu en català. Cal una llei que fixi la lliure recepció i reciprocitat de tots els mitjans de l’àrea lingüística, al menys els públics.

Va remarcar la necessitat d’una llei que reculli les 46 sentències de tota mena de tribunals, que reconeixen la equivalència valencià-català i per tan reconeixen la unitat de la llengua...sols d’aquesta manera, els valencians, deixarem de ser una comunitat lingüística

44 de segona, i podrem incorporar-nos i gaudir dels avantatges de pertànyer a una comunitat lingüística de més de deu milions de parlants, que és un mercat laboral i cultural de primer ordre.

Va acabar amb unes notes positives del darrer informe de la Plataforma per la Llengua, que indica que els joves saben més català que les generacions anteriors i que els joves del Principat, les Illes i Andorra, tenen una proporció de parlants de català que les generacions anteriors. Les persones que són capaces de parlar en català, es manté per sobre dels deu milions i que malgrat el creixement migratori, s’estima en tretze milions la gent que entén el català. També indica el creixement del consum de radio, televisió, teatre...en català, així com la publicació de llibres i discos...

Cal tenir present les paraules de Pompeu Fabra “Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança!...

Tot seguit, va prendre la paraula n’Enric Ribas. filòleg eivissenc que els darrers cinc anys resideix a Maçanet de la Selva, on hi és director de l’institut.

Va titular la seva intervenció: entra submissió i normalització. Tota una declaració d’intencions. Continuem sotmesos a la llengua castellana, malgrat els intents que s’han fet amb les lleis de normalització lingüística als diferents, que s’han aplicat en més o menys intensitat, segons els governs de torn. Dins el capítol de la resistència, va esmentar el cas d’Eivissa, on el eivissencs, són minoria, i la integració, en tot cas s’ha fet en el castellà.

Tot seguit va ressaltar la importància de l’excursionisme per la llengua, donat que quan vas pels diferents indrets, l primer que fem es sentir curiositat pel nom d’aquests llocs. Només s’estima allò que és coneix. Va esmentar la percepció dels noms dels llocs, amb l’imaginari que tenim cascú dels paisatges i indrets que coneixem i identifiquem, és a dir la importància de la toponímia en la vivor de la llengua.

45 Va confirmar el lligam entre l’excursionisme i la llengua, tot recordant en Fabra, del que coneixem més la seva faceta d’excursionisme, però també cal esmentar en Joan Coromines, gran mestre de la romanística, que fins hi tot a banda de les obres monumentals que va escriure, va fer guies excursionistes. També esmentà n’Antoni Maria Alcover, apòstol de la llengua, pare del diccionari Alcover Moll, que també va recórrer tot el territori nacional, en les seves recerques filològiques. La llengua que rebem i el paisatge d’on vivim, impregna el nostre subconscient. Fabra va demostrar un gran coneixement de tots els dialectes de la llengua, el que li va permetre vertebrar científicament la llengua catalana, fent una gramàtica que donés solucions a tots els dialectes al mateix temps, superant les disquisicions del segle XIX...

La situació actual del català es mou entre:

Avenços importants cap a la normalització i entrebancs creixents per part de l’Estat i sectors contraris a la normalització. Com exemple, va recordar les manifestacions a Mallorca contra el decret del plurilingüisme del govern Bauzà...

Malgrat que la llei de Normalització de les Illes, es va fer agafant el millor de les que hi havia, no es compleixen, amb la hipocresia de molts professors i escoles de fer veure que es compleix. Va denunciar la impunitat dels professors i centres que no compleixen.

Va desmitificar la immersió lingüística al Principat, de qui en tenia una excel·lent opinió, que va veure en arribar-hi que en molts centres que de bon tros no es compleix... apel·là a la inspecció per que faci la feina i no

46 quedi tot en paper mullat...un d’aquests entrebancs és l’aparició de Ciudadanos, partit que va néixer exclusivament per anar en contra d’aquesta normalització, creant si cal conflictes i problemes on no n’hi ha...

Va destacar també els avenços importants en premsa, radio, televisió...el que ens indica que hi ha més coneixedors de la llengua que mai, però l’ús social ha anat minvant així com la qualitat de la llengua.

Uns mots de Fabra diuen: “L’obra de fixació i depuració del nostre idioma restaria incompleta si no es tingués en compte els noms propis i de persona”.

Es va congratular de que la majoria de catalans, han normalitzat el seu nom ortogràficament, així com la majoria de pobles, amb algunes excepcions on l’estat, confon una regulació ortogràfica, amb un canvi de topònim. Aquí va comentar el cas d’Eivissa, que té problemes de normalització pel tema hispano-turístic. També va comentar el curiós cas de la “i” entre cognoms...

Va concloure amb les contundents frases:

Cal no admetre la submissió i treballar per la igualtat. La “igualtat” ha de ser del català en el seu àmbit territorial amb altres llengües en el seu propi àmbit territorial, però respectant les altres llengües i identitats. Això vol dir que el català ha de ser llengua preferent...

Va acabar amb una frase contundent: És això possible en un Estat que consagra la desigualtat lingüística?

47 Després dels aplaudiments, la Rosa, va moderar un bon col·loqui. En acabat vam anar al nou Sanllehy a fer el sopar-tertúlia..

Video de l’acte https://youtu.be/LQh5ccnieBo

48 23 de febrer. Plaça del Guinardó

Manquen tres mesos per les eleccions municipals. Cal presentar públicament els candidats del districte d’Horta-Guinardó. Hem triat fer-ho al Guinardó donat que és un barri de muntanya, on la mobilitat és un factor clau per la convivència.

La logística del casal, fa que a partir de les 10 de matí, vagi arribant el tendal, les taules, volants, i els estris per a la xocolatada calenta que, de bon matí en ple hivern venen molt de gust.

Els nostres flamants candidats/es, a regidors/res, estan a punt. Enceta les intervencions Laura Pi del Jovent Republicà. Com a professional del turisme, va denunciar la precarietat de molts dels llocs de treball que genera, sobre tot amb els joves. Va insistir en pacificar el turisme, apostant per un turisme de més qualitat. També va palesar la urgència de gestionar la gran quantitat d’autocars que passen per la part alta del districte duent un excés de turistes, cercant el Parc Güell i darrerament al Turó de la Rovira els antiaeris...

Seguidament, va passar la paraula a Carme Beltran que va parlar de civisme, posant com exemple la mateixa plaça Guinardó, on fem aquest acte, de com compartir espais públics entre diferents entitats al llarg de tota la setmana, saraus mensuals inclosos, sense cap problema amb els veïns.

49

Va destacar el paper d’àrbitre que hauria de fer l’ajuntament, sancionant aquelles conductes incíviques que afecten la convivència ciutadana. El parc del Guinardó és el contrari, on l’incivisme és molt palès en l’àrea de jocs infantils i voltants, on hi proliferen les femtes de gos, que llurs amos, no recullen...també va fer referència als sorolls de festes al carrer que incomoda als veïns, quan es trenquen aquestes normes de convivència, és

50 quan aquestes normes que ens hem dotat han d’aplicar-se, amb les sancions que preveuen.

Va recordar la poetessa Ana Maria Martínez, a qui hi ha dedicat el carrer de davant de la plaça, una de les organitzadores de l’Olimpíada Popular del 1936, que finalment degut a l’alçament feixista, no es va dur a terme. Va aprofitar l’exemple d’aquesta dona, per reivindicar els valors que han aportat les dones invisibles a la construcció de la ciutat.

Va acabar agraint que el casal l’escollís segona candidata a regidora del casal, per conformar la llista de candidats/tes a regidor/es per Barcelona i va aprofitar per dir que ERC, és l’únic partit que té les llistes “cremallera”.

En tercer lloc va parlar en Jordi Coronas, actual regidor adscrit al districte. Va començar la intervenció, sentint-se orgullós de compartir llista amb la Carme i la Laura, veïnes del barri, contràriament el que fan altres que va a cercar gent a França. Va exalçar la Laura per la seva joventut i preparació així com la Carme, que conegué quan era consellera de districte del PSC, honesta amb els seus ideals, que avui veu perfectament identificats amb els d’ERC. Us agrada viure a Barcelona? Sí. Creieu que Barcelona va bé? No. Doncs alguna cosa no va bé. Fa cinc anys una alcaldessa va dir que venia per a canviar-ho tot... Incompliments; va dir que pararia els desnonaments,

51 que faria 4000 habitatges públics... Només es poden fer els 100 000 habitatges que manquen planificant a nivell d’Àrea Metropolitana. Per treure pressió immobiliària a Barcelona, entrem en el tema de la mobilitat. Cal aconseguir que des dels pobles i ciutats que estan el voltant de 50 km de Barcelona, en transport públic, no es trigui més de mitja hora per plantar-se al centre de Barcelona. Cal esponjar...no ho farem tot en quatre anys, però si que començarem a treballar en aquesta línia...

Pel que fa al turisme, Barcelona te 30 milions de pernoctacions anuals, que es concentren sobre tot a Ciutat Vella, el que provoca un seguit de problemes: saturació d’hotels, proliferació de pisos turístics i de negocis il·lícits...a Ciutat Vella si concentren el 50% dels problemes de seguretat de Barcelona. Això també ho començarem a resoldre els propers 4 anys, no només augmentant el nombre de policies, que també sinó descongestionar els jutjats, amb la creació de Jutjats de Pau a cada districte, donat que el 60% dels casos són de convivència. Això si posant-hi els mitjans i formació adient. Va posar com exemple del que no ha de passar amb el cas de la gossa Sota...no han de venir de França ha dir-nos que manca policia, però no només, sinó per aquest casos hi ha mediadors, agents cívics... Nosaltres candidats a regidors, som gent normal, veïns com vosaltres, trepitgem el carrer, coneixem els problemes de la ciutat, hem aprés molt els darrers anys i per això podem aplicar les solucions, i que Barcelona torni a ser la que ens agrada a tots; líder en justícia social, en equitat...L’èxit de la marca Barcelona que s’aconseguí el 92, no vam ser capaços de portar-lo a barris com el Besòs, el Carmel o la Marina de la Zona Franca. També cal treballar en altres àmbits per aturar l’augment de l’extrema dret arreu del món... Tenim molta feina a fer! I no dubteu que amb persones com la Carme, la Laura i jo mateix, ens posarem a disposició per resoldre tot això i el que vingui... Després d’un animat col·loqui amb els veïns, i d’haver escurat l’olla de la xocolata, desmuntem el dispositiu i al retornem al cau. Feina feta!

ECB S.C Vídeo de l’acte https://youtu.be/EhFLTlh4Dyg

52 10 de març. Ernest Maragall a la plaça Bacardí.

Dins la precampanya electoral de les eleccions municipals del 26 de maig, s’organitzà una passejada matinal per Horta, amb el candidat a batlle de Barcelona, n’Ernest Maragall, acompanyat per n’Ester Capella, Consellera de Justícia i Vicepresidenta accidental de la Generalitat i Consellera accidental d’Economia, per baixa paternal d’en Pere Aragonès, el diputat al Parlament Rubén Wagensberg, la presidenta del grup Municipal d’ERC a la batllia de Barcelona, Montse Benedí i el regidor

53 portaveu del Grup Municipal a la batllia de Barcelona Jordi Coronas. Guiats pels nostres consellers de districte en Xavi Reig i en Ricard Farin i per la Laura Pi portaveu del Jovent Republicà i Secretària de Comunicació del casal.

Primer es va fer un recorregut per les associacions de la vila: El complex municipal esportiu d’Horta, pot ser un dels més grans de Barcelona, on encara hi ha pendent la realització de la piscina descoberta. El Caliu entitat molt arrelada a Horta, que acull i ajuda a les persones en risc de marginació social.

Els Lluïsos, màxim exponent d’entitat ateneista cultural popular d’Horta, amb una gran diversitat de seccions, que no té res a envejar dels altres ateneus i centres culturals d’altres barris i ex viles barcelonines. El Foment Hortenc entitat centenària d’origen més senyorial, més especialitzada en teatre, però avui una de les pedreres més importants d’actrius i actors del país...en arribant a la plaça Eivissa, es vam trobar amb elements de l’escola FEDAC, una de les atacades l’1 d’octubre del 2017 per la policia espanyola, en un acte lúdic-reivindicatiu.

Vam aprofitar per passar pel antic edifici bloc 17 que hi ha al pas porxat de la plaça, on fins el 1939 hi va haver el local d’ERC. Requisat pels falangistes , es va intentar recuperar el 1979. Desprès de diferents privatitzacions, ara és propietat de la batllia, i s´hi ha instal·lat el consell de Joventut del districte.

Amb un petit retard, arribem a la plaça Bacardí, on ja feia estona, s’hi havia plantat el tendal del casal, i la xocolatada havia desdejunat a mig barri i reunit un bon tou de persones veïnes, amigues, militants que van rebre l’Ernest i la comitiva amb un fort aplaudiment. El nostre equip de veu, va tornar a fer un bon servei, amplificant la veu primer del regidor Jordi Coronas, que va encetar els parlaments com amfitrió, en la seva qualitat d’hortenc, presumint de vila, descrivint Horta com una barri integrador i solidari, amb un alta activitat social i cultural, patró que voldríem estendre a tota la ciutat. Va anunciar que es farien les àrees de vianants correctament i que faríem la piscina coberta d’Horta.

Montse Benedí, va donar el toc feminista. Va dir que treballarem per donar

54 veu a la meitat dels habitants d’aquesta ciutat que són les dones tant dins com fora de les institucions i per fer arribar la mirada i la veu de les dones a tota la ciutat...Va continuar en Rubén Wagensberg, encantat de la passejada al costat de l’Ernest, que coneix molt bé la ciutat. També va fer una crida a construir una ciutat on hi hagi realment igualtat d’oportunitats...

A continuació la Consellera Ester Capella, va reivindicar la feina que s’està fent des del Govern, millorant el dret català, per tal de garantir habitatges dignes a l’abast de la majoria de ciutadans, així com limitar el preu dels lloguers, per tal de no foragitar el veïns de Barcelona. Va recalcar que el govern col·laborarà al màxim amb la capital de Catalunya per fer-ne una ciutat capdavantera del món. Va tancar la xerrada, el candidat Ernest Maragall, qui recordà l’Horta dels llunyans anys 60, on al voltant del carrer Dante i passeig Maragall, amb

altres companys, havia corregut davant dels grisos, eren altres temps i les coses eren més clares, tots volíem democràcia, llibertat...i és mol fumut, que avui aquí amb conselleres del Govern, regidors, aquí a la plaça Bacardí, haguem de suportar tenir presos (aquí els i les va citar a totes) i exiliats... Va destacar la riquesa de la ciutat tenint barris com Horta. Hem vist una Horta ben viva, hem conegut la xarxa de les seves entitats. Va proposar fer desaparèixer la paraula manar per governar-nos. Va plantejar el dilema de si hi ha molt a canviar o a conservar, al·ludint a la conservació del ric patrimoni hortenc, lluitant contra l’especulació que vol

55 convertir Barcelona en una ciutat mercat, on la globalització encara ho empitjora més. També va afirmar la col·laboració directa entre la batllia i les entitats com el Lluïsos, Unió esportiva....La primera obligació d’un ajuntament és establir complicitats amb els ciutadans. El programa que ens aplicarem estarà basat en educació i cultura... hem de conquerir la ciutat amb l’educació i la cultura, per guanyar la batalla contra el mercat, aquesta globalització que vol anul·lar personalitats i que voldria convertir-nos en ciutat franquícia. Va resumir dient que cal tornar l’ajuntament a la ciutat i la ciutat a les persones. Tot això ajudarà també a fer una Europa de les ciutats. Es referí al treball ingent de les 50 o 60 persones que estan treballant 12 hores seguides per tancar el programa municipal electoral, on hi explicarem tot el detall. Trencarem el tòpic que Barcelona i Catalunya són coses antagòniques. Treballarem Ajuntament i Govern junts i guanyarem la república junts...

El casal president Josep Irla amb, l‘Escamot d’acció política i la resta d’irlaires al final de l’acte de la plaça Bacardí, amb Montse Benedí, Ester Capella l’Ernest Maragall, Rubén Wagensberg i Jordi Coronas. (10.3.2019) ECB SC Vídeo de l’acte: https://www.youtube.com/watch?v=Bjxs2LSJUJ8&t=28s

56 16 de març. Mani a Madrid contra el judici als presos

Ha començat l’indigne judici als presos polítics, que tots veiem com un farsa de cara a la galeria, doncs molts ja preveiem la condemna a que seran sotmesos els nostres electes.

Comença a córrer una veu per les xarxes, per una anada massiva a Madrid, en suport dels presos, i en contra del judici, semblant a la que va haver-hi per anar a Brussel·les. Com que estem en precampanya tant per les municipals com per les espanyoles, consultem a la Federació de Barcelona la possibilitat de muntar una autocar per anar a Madrid. Un cop tenim el vist

57 i plau federatiu, seguint les passes que vam fer per anar a Brussel·les, fem la convocatòria oficial. En un tres i no res, i amb la col·laboració del casal del Clot, i del seu conseller de districte n’Oriol Puig omplim 2 autocars; 114 expedicionaris/es. Des del primer moment que vam decidir organitzar aquests autocars per anar a Madrid a donar suport als presos i preses polítiques, vam contactar amb el territori, tal com ho hem fet sempre que anem arreu. Pensant en trobar-nos amb demòcrates i republicans que estan en sintonia amb nosaltres, que ens podessin acollir, vam establir contacte amb el grup parlamentari d’ERC al Congreso de los Diputados. Parlem amb en Bernat T., ens dona les dades d’una persona, Marta D., una anoienca que viu a Madrid que està relacionada amb Madrileños por el derecho a decidir. Li vam exposar el viatge que faríem dos autocars autònoms d’ERC per tal d’assistir a la manifestació, demanant un acolliment per dinar i descansar abans d’anar cap la mani...

En menys de 24 hores, la gestió de la Marta fa que resti tot embastat. Es va parlar amb gent de “Madrid por el Derecho a Decidir”, tramitaren el dinar de germanor, al Centro Dotacional Integrado Arganzuela, que és una combinació de centre esportiu i centre cívic. Tot a preus populars.

“nos emociona la complicidad que generan los valores republicanos, de la fraternidad, la igualdad y la libertad. La libertad en su máxima extensión, que implica la libertad de los pueblos y de las naciones. Es ejerciendo esta libertad, que se expresa a través del derecho a la autodeterminación, que se conseguirá la fraternidad entre los pueblos, porque será pactada de igual a igual, sin que nadie sea más que el otro, sin imposiciones de nadie, serán los pueblos que decidirán, lo que hará que esta fraternidad sea real i respetada por todos.

Nosotros creemos parafraseando a Cotarelo, que la República Catalana, traerá irremediablemente la III República Española.

¡Vivan los pueblos, las naciones y sus gentes! Madrileños por el derecho a decidir

58 Bategem l’autocar amb el nom d’Estanislau Figueras. Primer president de la primera república espanyola. Confeccionem la guia de viatge amb l’ajut del company irlaire Xavier Garcia. Tot a punt.

Sortim a les 5 de la matinada del carrer Teodor Llorente, prop del CAP del Guinardó, on va haver-hi l’atac de la policia espanyola, aquell 1 d’octubre del 2017.

Fent una bona clapada fins a Alfajarín, àrea de servei on parem una estona per esmorzar. Quin panorama, un fotimer d’autocars aparcats, d’arreu del país, havien descarregat un fotimer de patriotes que omplien de gom a gom el restaurant. Cal dir que pot ser hi havia més cua per anar als lavabos que per demanar el cafè amb llet... malgrat tot, els manyos, a més de fer calaix, se’n van sortir força bé. Va ser una gratificant sorpresa, veure n’Ernest Maragall, el futur batlle, en mig de la gentada, com un viatger més...

59 Havent esmorzat i després de escoltar un toc de gralla de la Magda i de repartir la guia de viatge als dos autocars i dues capses de llibres d’en Quim Gibert, reprenem la marxa. Preveient la corrua de cotxes i autocars i possibles controls policials que hi hauria a l’entrada de Madrid, la Marta el nostre enllaç a Madrid, ens va indicar una ruta directa per anar al centre de trobada. Cosa que el nostre xofer va interpretar perfectament. Al voltant de les dues del migdia, arribem al centre “dotacional Arganzuela”. La rebuda fou memorable. Amb un punt

d’emoció. Unes dotzenes de persones ens esperaven a la porta. Ens van donar la benvinguda amb urnes del referèndum amb els crits de “votarem!” i “l’autodeterminación no es delito!” i “Libertad presos políticos!”.

60 Tot seguit, coneixem la Marta (centre de la foto), ens dóna la benvinguda, agraint-li d’entrada la seva inestimable col·laboració. Ens adrecen a la magnífica sala d’actes, on la Mireille, una altre republicana, ens torna a donar la benvinguda, tot agraint-nos la nostra assistència, el que els permet palesar conjuntament amb nosaltres que a Madrid i a la resta d’Espanya, hi ha demòcrates i republicans que es solidaritzen amb Catalunya i la seva causa republicana. Ens va fer cinc cèntims de com s’havia organitzat la jornada.

Al menjador del centre, s’hi van establir dos torns per tal d’atendre a les més de 200 persones que es van concentrar en el Centro Dotacional.

Seguint el consell de la Mireille, mentre menjaven els del primer torn, ens vam adreçar a una taverna propera que era d’ambient republicà, on vam fer la cervesa, amb l’obsequi d’una generosa ració de truita de patata. No cal dir que ja hi vam trobar força catalans escalfant motors...entrem amb el segon torn i dinem. Vam veure que en algunes taules, hi van seure gent que venia amb nosaltres amb grups locals, el que va permetre interessants converses i compartir complicitats.

Havent dinat, després de repartir la resta de guies de viatge, fem cap a la Castellana, passant per la històrica estació d’Atocha. Vam començar a trobar colles que amb tota mena de pancartes, cartells banderes, desplegables, anaven confluint, cap a Cibeles.. A menys de 500 metres de Cibeles, la cosa ja agafava dimensions onzesetembrines. A empentes i

61 rodolons, vam anar atansant-nos cap a l’empostissat. Ens ubicàrem a la banda dreta, on hi havia unes tanques, on molt d’esquitllada, es podia veure l’arribada de la capçalera de la mani, amb el president Torra, Rufián, Mauri, Paluzie...érem al peu de la bastida que tenia TV3. Li vaig demanar a un noi que hi havia al cap damunt, que em fes una panoràmica amb la filmadora, per copsar la gernació. S’anava fent fosc.

La crònica de La Marea diu:

L'independentisme omple els carrers de Madrid

Estàtua de Cibeles amb una bandera independentista.

La marxa, convocada avui a Madrid, ha reunit a desenes de milers de persones que reclamaven que "l'autodeterminació no és delicte".

Una enorme estelada recorria el Passeig del Prado, a Madrid. "Mira, mira-, què llarga és", li deia un pare al seu fill petit. La capital de país s'ha omplert avui de banderes independentistes i de manifestants vinguts des de Catalunya, principalment, encara que també d'altres parts de l'Estat. L'organització xifrava l'assistència en 120.000 persones mentre que Delegació de Govern només comptava 18.000. La concentració, convocada

62 per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i altres organitzacions, tenia una màxima: no es tractava d'una manifestació independentista sinó d'una marxa a favor de el dret a decidir. "Molts

demanem la independència, però hi ha gent que ve d'altres parts i que només demana que puguem votar", assegurava Jaume, que havia vingut des de Sabadell per estar avui a Madrid. D'altres, però, tenien clar que la fi era la independència: "Madrid, hem vingut a acomiadar-nos".

63 Organitzacions vingudes des de Galícia, Euskadi o Andalusia estaven present en la concentració, encara que eren minoria. Una altra de les plataformes organitzadores, Madrilenys pel dret a decidir, criticava "la deriva autoritària de Govern" tant a Catalunya com a la resta de país: "L'únic que busquen és acabar amb els moviments socials", denunciava, encara que no donaven suport de forma tàcita a un referèndum a Catalunya.

L'acte, presentat per la periodista Patricia López, ha tingut un fil conductor: la defensa de l'antifeixisme. Lemes com «No passarán» es repetien entre els manifestants. Per l'escenari situat a Cibeles han desfilat personalitats com Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium Cultural, Óscar Reina, secretari general de Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), o alguns familiars dels presos d'Altsasu. A baix, a primera fila, polítics independentistes com Quim Torra, Artur Mas, Elsa Artadi, Gabriel Rufián o Joan Tardà, acompanyats d'altres com Jon Iñárritu, senador d'EH Bildu, o Diego Cañamero, diputat de Units Podem, entre d'altres, escoltaven atents com els ponents parafrasejaven a Hannah Arendt, Marcelino Camacho o Salvador Allende. Entremig hi va haver temps per donar suport als líders independentistes empresonats. Es va entonar i corejar el Canto a la Libertad de Labordeta. Per acabar, abraçats, L'estaca, de Lluís Llach...ara ja en plena foscor i amb l’estàtua de Cibeles Il·luminada amb verd, ens saludava inerta...

Encara no eren les 8. Els autocars havien aparcat al zona senyalada per l’ajuntament de Madrid. Al passeig de la Castellana, que havien tallat. Sabíem que les 9 hores preceptives de descans dels xofers, acabava cap a 2/4 d’onze. Per guanyar temps, decidirem anar sopar pels voltants. Quan ens indiquen un lloc per menjar, en avisen que la policia local, dóna una hora

64 per treure els autocars de la Castellana. Anul·lem el sopar, però alguns grups ja havien anat cap els bars.

Tenim un grup de 114 persones escampades per Madrid. Vam fer una complicada crida per missatges i telefonades, per tal, de reagrupar la penya. Un cop tots reagrupats, havent esperat i recollit als més esgarriats, comença el sidral: els xofers, han trencat el descans i tenen el tacòmetre a punt d’esclatar. És veuen obligats a parar en una benzinera, hem d’esperar que vinguin conductors nous des de Barcelona o Saragossa!!.Estem tirats a la carretera unes hores, mirem pels voltants ni hi cap bar a la vista. L’empleat de la benzinera ens diu que a uns 400 metres amagat per una nau, hi ha...un Burguer King! Res més.

Obligats per les circumstàncies, hi fem cap, bé que havíem de sopar. Entrem. Infernal. Els que no hem sovintejat aquest llocs, esverats, ens trobem amb unes màquines expenedores, on has de seleccionar el que vols, prou embolicat, i pagar amb visa!! Els que no en tenim vam haver de pactar amb companys l’intercanvi de plàstic i efectiu...no cal comentar la qualitat de la vianda...Soylent Green ens ve a la memòria.

Cap a al una de la matinada, van arribar els xofers. Finalment, reprenem la marxa. Intentem dormir. Parem novament a Alfajarín, cap a les 5 de la matinada, caldet reconstituent. Finalment arribem a la plaça Maragall cap a 2/4 de 8.

Comiats, abraçades malgrat el cansament, sabem que l’esforç que hem fet és pecata minuta comparat amb el sacrifici dels nostres presos i preses polítiques. Aspecte que oferia el Passeig de la Castellana, pàrquing de centenars d’autocars

Video de l’acte https://youtu.be/D5msn3Kmzxg

65 22 de març. Jovent Republicà al Carmel

Després de molts intents, des de què en Rufián és diputat, per fi aconseguim que vingui a un acte al nostre districte, concretament al Carmel, un barri ideal pel seu discurs integrador. Va ser se de la mà del Jovent Republicà. Ràpidament ens va venir a la memòria el gran acte unitari que vam fer quasi en el mateix lloc el 4 de setembre de 2015.

66 La trobada era al pla que hi ha entre el carrer Dante i la Rambla del Carmel, lloc on el casal Irla, hi hem fet diversos actes els darrers 10 anys (entre d’altres, el míting pel referèndum del 1-O, amb el eurodiputat Jordi Solé el setembre del 2017...)

Vam comptar l’assistència de més de 200 persones, moltes de joves i moltes del Carmel. Van parlar en Ricard Farin del Jovent Republicà del casal Irla, qui va presentar l’acte. Un cop donada la benvinguda, podem resumir el seu missatge en la frase: “El jovent venim a transformar la ciutat. Estem farts de què facin i desfacin a costa nostra...!” va etzibar. Amb aquesta contundent afirmació va palesar la manipulació que sovint es fa dels jovent.

També va parlar Ernest Maragall, que va ressaltar les mancances que té el jovent, la ciutat abocarà mitjans per l’educació dels joves, potenciant l’educació en general i la formació professional en particular, així com el tema de l’habitatge. També va ressaltar el compromís d’ERC a feminitzar la ciutat, fent-la amable i segura per tal que les dones tant joves com grans, tinguin una mobilitat segura a qualsevol hora...

67 Marta Rosique, la candidata més jove de la llista d’ERC al Congreso, va fer una intervenció vibrant. Ressaltem: El proper 10 de novembre hem de rebutjar la repressió, no podem permetre que el PSOE guanyi a Catalunya!. Nosaltres anem a Madrid per plantar cara a l'extrema dreta i dir que malgrat la repressió, seguirem treballant per la República catalana".!

Gabriel Rufián amb gran enardiment, va anunciar que a les properes eleccions espanyoles de l’abril, la cosa anava de democràcia.. també va sentenciar la força que ERC pugui tenir al Congreso, serà vital per tal de tallar el progrés de la ultradreta...

Un cop acabat l’acte, els militants el casal, anem cap el sopar de “primavera”

ECB SC

68 22 de març. 40è aniversari del casal Josep Irla

L’any passat, a mitjans de desembre, havíem de fer el tradicional sopar de Nadal. El fet de tenir presos i preses polítiques fent vaga de fam, va fer que deixéssim el sopar per més endavant. Per altre banda, l’any 18-19, esdevé el 40è aniversari de la fundació del casal irla. Des de finals del 18 i primeries del 19, es van fer reunions de la Secretaria de Cultura, per tal d’organitzar un acte digne de l’efemèride. Per qüestions vàries, es passà de programar un acte esportiu al matí, vermut i dinar popular i un gran acte a la tarda als Lluïsos, a res.

En un darrer intent per fer quelcom, es va decidir de fer un sopar, oficialment seria el sopar per a celebrar el 42è aniversari del casal, i de passada fer el posposat àpat de Nadal....

Una cop fixada la data, donat que unes hores abans hi havia l’acte del Jovent al Carmel, on hi parlava en Rufián, vam demanar a Coordinació que allargués l’estada amb nosaltres, per tal que ens acompanyés al sopar. No va poder ser. Tot seguit, la Montse Canyameras Secretària d’Organització, s’esmerçà en demanar algun/a representant del partit per convidar-lo.

69 Descartades les primeres vuit persones, finalment, vam aconseguir convidar al Robert Fabregat president de la Federació de Barcelona, en Lolo Calero ànima del Free Junqueras, la Montse Benedí, Presidenta del Grup Municipal de la batllia de Barcelona i la candidata a diputada al front de Madrid, Carolina Telechea.

L’àpat es va fer a l’entranyable restaurant la Bacardina, al cor d’Horta on hi anem des dels anys 80, en temps de l’Heribert, quan era secretari general. Finalment, vam aplegar 45 persones, pel que es van habilitar els menjadors del passadís. Havent sopat un l’excel·lent menú, vam començar el torn dels parlaments. el primer en prendre la paraula va ser en Cesc Furné president del casal. Va dir que estem en un bon moment del casal, pot ser no és l’època de més militància, però si en el millor moment social i participatiu, amb la incorporació de la nova militància, s’ha format un molt bon equip de treball, ben travat i il·lusionat. “la pedrera d’ERC a Barcelona la tenim al casal...Va animar-nos a col·laborar el dimarts que bé en la propera gran bustiada de d’informació pre-electoral. Va recordar que aprofitant aquest sopars del casal, cada any, és dona un guardó, a persones del casal, pel seu servei els darrers 40 anys. Enguany (2018) els expresidents del casal, van decidir atorgar-li a na Rosa

70 Salvat. Degut al seu estat de salut, no era al sopar. Es decidir donar-li properament... Tot seguit va prendre la paraula la Montse Benedí, presidenta del Grup Municipal d’ERC a la batllia de Barcelona. Va agrair la invitació al sopar del 40è aniversari del casal, però no d’ERC al districte, recordant que fa 3 mesos, quan va assistir, a la xerrada sobre la història d’ERC al districte 1931-2019, que vam fer al casal. Va tenir unes amables paraules envers aquesta secretaria pel que fa al tema dels autocars. Va recordar l’acord de la darrera Assemblea Nacional, per eixamplar la base, un exemple de feina en aquest sentit, és la incorporació de l’Elisenda Alamany. Va esperonar-nos a omplir el proper congrés de la Federació de Barcelona. A La foto hi ha d’haver molta gent, la darrera abans de les eleccions, per demostrar el múscul d’ERC a Barcelona. També va fer referència a la data d’avui 23 de març, fa un any de l’empresonament de Carme Forcadell. També recordà juntament amb en Jordi Coronas, la mateixa data, el ple de la batllia de Barcelona, on es va saber que la nostra secretaria general Marta Rovira, s’havia exiliat... va acabar animant-nos a treballar en la bustiada, i el dia 30 a omplir el Congrés.

Tot seguit, va parlar en Jordi Coronas, el regidor made in casal Irla, que després

71 d’ensabonar aquest S. de C., va donar la benvinguda als nous militants, alguns s’afiliaren l’u d’octubre, tot agraint que hagin entrat amb força, militant activament. Va tenir un emotiu record d’aquella data, que el que vam fer va ser guanyar...Va fer una agraïment al grup municipal actual, s`ha aconseguit un bon equip, hem treballat molt, però ara serem un grup molt més gran perquè ara és l’hora de recuperar la Barcelona republicana, per primera vegada des de la república del 31. Costarà, però ho aconseguirem veient la força d’aquest casal, que des del 2004 no omplíem aquesta menjador, i avui està desbordat. Potser no és el moment que tenim més nombre de militants, però si de militants actius implicats i compromesos. Parafrasejant els vells culers, aquest any sí !!

Carolina Telechea, va agrair haver-la convidada. Va ressaltar el treball que fan els casals. Va felicitar- nos pel 40è aniversari del casal, durant els quals, la presència d’Esquerra ha anat creixent al districte. També va referir-se als autocars de memòria històrica, cal saber el nostre passat per entendre el present i projectar el futur. Va declarar que la feina important és la que es fa als casals i que cal reconèixer-la. Va apel·lar a les dones, per tal que s’impliquin, malgrat el trasbals familiar que pot portar, però hi ha maneres d’organitzar-se, doncs l’espai que deixem d’ocupar, serà ocupat per un home. Es va posar com exemple ella mateixa, quan els consells de l’Alba la van fer decidir a presentar-se de candidata a diputada. Finalment va destacar la importància de que ERC sigui al Congreso a Madrid, on malgrat les competències que té la Generalitat, s’hi decideixen un munt de qüestions que ens afecten directament. També és Important que tinguem força a Madrid, per aturar els emergents grups ultradretans...

72 A continuació va dir uns mots en Robert Fabregat, president de la Federació de Barcelona. Va recordar que ara fa quatre anys que va ser triat com a president i que mai hagués imaginat tot el que ha passat en aquests anys, recordant (des del despatx del Grup Parlamentari estant), els duríssims dies de la renúncia de la Carme Forcadell, Dolors Bassa i Marta Rovira, de les seves actes de diputades. També el comiat del Raül Romeva, amb el pressentiment que unes acabarien a la presó i l’altre a l’exili. També va tenir un record per en Jordi Rull, que va tenir la valentia de presentar la candidatura a president de la Generalitat i que la injustícia espanyola, va truncar a mig discurs... Va referir-se també al munt de campanyes electorals, i que enguany en tenim tres a la vista: Les espanyoles, les municipals i les Europees. (Òbviament, la 4ta, les del novembre, aquell dia eren inimaginables). “em sap greu repetir-me, sempre dic que les properes eleccions, sempre són més importants que les anteriors, però enguany és més cert que mai doncs tenim per primera vegada des de la república del 1931, de guanyar-les.” Finalment va animar-nos a la participació en la gran bustiada del dimarts que ve, una nova manera de acostar-nos més a l’electorat d’una forma més directa i a fer un nou esforç per guanyar ara sí, les eleccions....

Finalment va prendre la paraula en Lolo Calero, l’amic d’en Junqueras i ànima del Free Junqueras. Va recordar el fet que fa sis anys va venir al districte, (als Lluïsos) on a instàncies de la secretaria de cultura, i aconsellats per l’aleshores tinent de batlle de Sant Vicenç dels Horts, en Jordi Soto, ens va proposar que al Lolo com amic de l’Oriol, que presentés en Junqueras. Així va ser. Era la seva primera al·locució publica.) Va explicar algunes anècdotes de l’Oriol com a batlle, va demanar que el mètode Junqueras d’eixamplament de les bases independentistes i

73 republicanes que es fa a Sant Vicenç dels Horts, s’estengués arreu...va llegir una carta que li havia enviat l’Oriol en acabar la seva declaració al judici a Madrid, i regalant- nos unes ampolles de vi amb etiquetes junquerianes. Va acabar llegint el nom de tots els presos polítics i exiliats...i amb un contundent visca Catalunya i visca la Terra! En acabat el sopar, s’interlocutà en petites rotllanes a la plaça Bacardí i amb la posterior visita al Samba Brasil a fer el gintònic, es va cloure una intensa i densa jornada republicana.

ECB SC

Vídeo de l’acte: https://youtu.be/JBEQeE-M-LY

74

75 24 de març. Ernest Maragall a la Teixonera

Estem en plena precampanya de les municipals a Barcelona. Som dins d’un ampli programa per presentar i promocionar el nostre candidat a batlle Ernest Maragall, perquè Barcelona torni a ser republicana. Som als camps d’esports de la Teixonera, un dels barris més oblidats del districte. A aquestes instal·lacions tenen problemes varis; són prou motius perquè ERC prengui les iniciatives que calgui per tal de què estiguin en perfecte estat de funcionament i estiguin a l’abast dels ciutadans.

Donat que en David Agustí, milita al casal i que està implicat amb la secció de rugbi del Barça, donat que aquesta secció és amateur, juga com a local en aquest camp, avui hi ha partit entre el Barça i el Salvador de Valladolid, són més motius per fer-hi una visita Ens trobem a les 11 del matí a la banda de la Ronda, on muntem el tendal. Fa un dia esplèndid, de primavera.

76 Tenim una vista completa de les instal·lacions. El lloc no és de pas, pleguem veles i ens reunim amb la comitiva que acompanya l’Ernest.

Hi havia pràcticament el casal Irla en ple, àdhuc el matrimoni Salvat Cisteré. L’Ernest acompanyat per en David Agustí i l’equip d’acció municipal del casal i el delegat del Barça, van intercanviar impressions sobre aquestes instal·lacions esportives de la Teixonera, pot ser l’equipament esportiu públic més important del districte, ens comenten l’estat de mig abandó en que es troba, doncs en estar obert i la manca de vigilància i manteniment, fa que estigui brut, i malmès pel comportament incívic d’alguns, fins hi tot s’hi han trobat xeringues.

L’estat del vestidors, és lamentable, i per acabar-ho d’adobar no n’hi ha per a les dones... prenem nota i un nou tou de propostes per aquest barri, nodriran el programa municipal d’ERC del districte per aquest barri.

Tal com dèiem, aprofitant la presencia del matrimoni Rosa Salvat i Jordi Cisteré, vam lliurar el guardó casal Irla 2018 a la Rosa Salvat. Ho va fer l’Ernest, acomboiat per tot el casal. Després de la foto de rigor, per recordar el moment, vam saludar la sortida al camp dels jugadors del Barça i vam fer cap a les grades des d’on vam poder veure el partit de rugbi. Aquest esport, que mai es pot tirar la pilota endavant...i que avui hem entès una mica més...malgrat que el Barça va perdre.

77 Marxem amb una altre acció de districte, que sens dubte, sumarà en la propera contesa electoral.

Ernest Maragall i Cesc Furné en el lliurament del guardó casal Irla 2018 a na Rosa Salvat, acompanyada del seu marit Jordi Cisteré.

ECB SC

Vídeo de l’acte: https://youtu.be/dDn35-N1JMw

78 6 d’abril. Parada al velòdrom d’Horta

Avui diumenge 6 d’abril, fem una parada a Horta, al Velòdrom, amb tots els elements de propaganda de la campanya electoral municipal. Amb el lema principal “Barceloní” i “Barcelonina”, amb diferents cartells de personatges i llocs característics de la ciutat.

Els Irlaires estem frisant per guanyar les eleccions. L’entusiasme ens fa aplegar-ne disset. Com és habitual, fem desplegament pel perímetre del tendal, repartint díptics informatius i explicant als molts ciutadans que passegen pel lloc- les virtuts de votar ERC, tot gaudint d’un l’esplèndid matí de primavera.

79 11 d’abril. Míting inicial eleccions espanyoles Sant Vicenç dels Horts

Després de la moció de censura que va fer saltar el corrupte govern Rajoy, estava comptat que no trigaríem gaire a fer unes “espanyoles”. El partit en general i el casal en particular, tenim tota la maquinària electoral a punt. Vam començar la campanya amb tota la intenció a Sant Vicenç dels Horts, a can Junqueras, el nostre cap de llista.

Per tal de facilitar-hi l’assistència, des del casal amb el suport de la Federació de Barcelona vam organitzar un autocar, amb el que vam anar-hi un bon nombre de companys de diferents casals. Vam eixir de la plaça Universitat i vam arribar a sant Vicenç cap a les nou.

80 Tenim temps per sopar. La Vicentina era plena de gom a gom, doncs entre d’altres hi havia mig Govern: tots els nostres consellers/es. Els amics del Free Junqueras, vicentins de soca-rel, ens indiquen anar a “Mi Casa”, Hi fem cap. Entrem, un munt de cares conegudes omplien el lloc. Un bar restaurant on alguns vam comprovar que a Sant Vicenç, tot és gegantí.

En acabat, anem a la plaça de la batllia, on tot és apunt. Saludem coneguts, diputats/es, candidats/es, i d’altres companys del casal i de la federació de Barcelona que han vingut per altres mitjans.

Les cròniques diuen:

ERC arrenca la campanya a la 'pole position' apel·lant al vot útil independentista per "evitar" un pacte PSOE – Cs

Els republicans fan el primer míting de cara a les eleccions espanyoles del 28-A a Sant Vicenç dels Horts, el municipi del seu president i cap de llista, Oriol Junqueras. El dia que complia 50 anys, el líder de la formació ha tornat a fer-se omnipresent en els discursos.

Amb les enquestes de cara -massa, fins i tot, segons algunes fonts del partit consultades per Públic- ERC ha arrencat la campanya per a les eleccions espanyoles del 28 d'abril a Sant Vicenç dels Horts, la pàtria petita d'Oriol Junqueras, el seu president i cap de llista. Empresonat des del 2 de novembre de 2017, l'ex-vicepresident de la Generalitat -jutjat al Tribunal Suprem des de fa dos mesos- ha estat el gran protagonista, absent.

La jornada havia començat a mitja tarda, amb l'homenatge que li ha brindat la plataforma Free Junqueras arran del seu cinquantè aniversari, que justament era aquest dijous. Unes hores més tard, la formació ha estrenat

81 oficialment la cursa cap a les urnes a la plaça de la Vila del municipi del Baix Llobregat, a escassos metres d'on Junqueras tenia el seu despatx durant els quatre anys i mig que va exercir-hi com a alcalde.

Encapçalada pel vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president del Parlament, Roger Torrent, la cúpula d'ERC ha desembarcat a la ciutat amb la voluntat de transmetre el missatge que el triomf del partit a Catalunya el 28-A és la millor manera de frenar la dreta espanyola i, alhora, d'impedir un pacte entre el PSOE i Ciutadans, "el somni humit de l'Ibex 35", en paraules d'Aragonès. Davant dels centenars de persones que han omplert la plaça -moltes de les quals no eren veïnes del municipi-, el vicepresident de la Generalitat s'ha mostrat convençut del triomf el 28-A i ha fet una crida al vot útil independentista -"a acumular forces"- per assolir una triple victòria: "davant la dreta, davant els que

82 ens voldrien empresonats i davant els que voldrien perpetuar l'immobilisme".

Conscients que les enquestes apunten a un frec a frec a Catalunya entre ERC i el Partit Socialista, tots els dirigents republicans han posat la formació de Pedro Sánchez en l'epicentre de les crítiques: "la victòria republicana ha de ser en contra del PSOE que s'ha acovardit quan tenia a les mans obrir un procés de diàleg", ha proclamat Aragonès. Les dues principals enquestes, el CEO -de la Generalitat- i el CIS -del govern espanyol- situen ERC en una forquilla d'entre 14 i 18 diputats, mentre que el PSC es mou dels 11 als 14. Amb l'estil contundent que el caracteritza el número dos per Barcelona i, de facto, líder físic de la candidatura, Gabriel Rufián, ha afirmat: "al PSOE li preguntem què vol ser? El de Sánchez que va presentar la moció de censura i va fer fora Rajoy o el que va vetar la compareixença de Rajoy i Florentino Pérez a la comissió d'investigació del finançament il·legal del PP?". Com Aragonès, ha insistit que "l'únic obstacle a què el PSOE pacti i negociï amb Cs i Rivera sigui vicepresident i Arrimadas ministra, es diu Esquerra". El fins ara portaveu adjunt dels republicans al Congrés ha defensat la idea d'eixamplar la base" de l'independentisme i ha apel·lat a "interpel·lar el socialista catalanista, que encara existeix".

Rufián, com tota la resta d'oradors del míting, no ha estalviat les referències a Junqueras, fins al punt que en començar la intervenció ha afirmat que "acabo de parlar amb un amic que compleix 50 anys i només m'ha demanat una cosa: que guanyem les eleccions al seus carcellers". El diputat també ha advertit de l'amenaça de l'extrema dreta -"ens enfrontem a aquells que fa 80 anys ja ens van robar una pàtria, un país, una república i els nostres

83 drets civils, socials i nacionals, són els mateixos-, i ha reconegut que "venen temps durs", en què caldrà "plantar cara al feixisme". També ha intervingut el fins fa algunes setmanes dirigents i diputat dels Comuns, Joan Josep Nuet, ara número quatre per Barcelona de la llista d'ERC al Congrés. Fonamentalment, ha aprofitat el seu parlament per justificar el seu canvi de partit: "estem en un moment excepcional i en un moment així no es poden fer les coses que es fan sempre. Estic profundament orgullós d'haver fet aquest pas i haver organitzat aquesta gran coalició entre Sobiranistes [la plataforma que va impulsar amb Elisenda Alamany] i ERC". Nuet també ha reivindicat apostar per uns serveis públics de qualitat perquè "els barris obrers desitgin una república catalana". “Avui s’ha de triar, o estàs amb la democràcia o li dones l’esquena a la democràcia, d’això va el 28 d’abril”, ha reblat.

La número tres de la llista, l'actual diputada Carolina Telechea, ha reclamat "ser molts a les urnes per poder fer fora aquesta extrema dreta que tant ens amenaça i que tants drets vol retallar". Però més enllà de les paraules de cadascun dels oradors, Oriol Junqueras ha tornat a ser el gran protagonista d'un acte, celebrat a casa seva, malgrat que ja fa gairebé un any i mig que està empresonat.

Finalment, la candidata a l’alcaldia de Sant Vicenç, Maite Aymerich, ha assegurat que la candidatura de Junqueras al Congrés i al Parlament Europeu és “un acte de desobediència, de resistència i de no acatament als desitjos de l’Estat”. “Si fos per ells, es podriria a la presó; no desaprofitem les urnes ni els missatges que puguem enviar amb els nostres vots”, ha demanat. També Eugenia Parejo,

84 amiga de Junqueras, ha fet una crida a tendir ponts i ha apel·lat al seu perfil de demòcrata. Cal remarcar que entre mig dels parlaments, es van intercalar vídeos que feien referència a tot i totes persones, preses polítiques i exiliades . En acabat i després de la foto col·lectiva amb la Pili de Free Junqueras, encotxem cap Barcelona, pensant amb les accions dels propers dies....

ECB SC

85 12 d’abril. Primera gran enganxada de cartells

La Secretaria d’acció política ha convocat per fer la primera gran enganxada. Són les 9 del vespre tocades. Ens trobem al casal. Som una bona colla En David i el carter s’han avançat i han preparat la cola. S’organitzen els cartells. Cal enganxar prioritàriament els d’en Junqueras i d’en Romeva. Fem tres equips de quatre persones. Palesem la presència d’un bon grapat de dones. Un grup va cap a la part alta de Mare de Déu de Montserrat, un altre cap a Horta i un tercer cap el passeig Maragall. Armats amb escombres, i galledes de cola, marxem.

Un grup, també porta propilens i l’escala i un bon feix de brides. Els propilens costen més de penjar, però al estar més alts, es veuen més i són més resistents als malgirbats que ens els trinxen.

Amb dues hores folrem tots els panells i tanques amb missatges republicans, uns 200 cartells, la cola llefiscosa, s’ha escampat per les mans i braços. La font dels Quinze ens salva, Tornem cap al casal. Endrecem estriscomuniquem amb la resta de grups. Sans i estalvis, Feina feta!

ECB S

86 14 d’abril. Dia de la República. Acte central de campanya 28A.

VA DE LLIBERTAT

Avui catorze d’abril de 2019, quan fa 88 anys de la proclamació de la República, hem celebrat i reivindicat aquest dia, d’una manera molt especial i particular, anant una gran representació d’homes i dones del casal Irla, a l’acte d’inici de campanya, que s’ha fet al pati de l’edifici Roger de Lluria del campus de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Al arribar un escenari amb un gran lema: Va de Llibertat, damunt d’un fons groc i amb les cares dels candidats i candidates Raül Romeva, al Senat; Carolina Telecha, Montse Bassa, i Gabriel Rufian al Congrés, al fons una gran pantalla amb l’Oriol Junqueras qui encapçala la llista.

87 Ha començat l’acte amb un minut de silenci en reconeixement i homenatge a una gran dona que va morir ahir amb 103 anys, Neus Català. Durant les successives intervencions s’ha fet esment al seu compromís i testimoniatge.

Han intervingut Ernest Maragall, futur alcalde de Barcelona que ha fet esment a d’importància de guanyar Barcelona, com va passar fa 88 anys desprès d’unes eleccions municipals, quan va proclamar-se la República i també a totes les ciutats i municipis de Catalunya, per tal de recuperar els drets socials de les persones amb paraules sinònims de construir República com cultura, ensenyament, habitatge, sostenibilitat... ha dit “El 28 d’abril i el 26 de maig necessitem una triple victòria”.

Seguidament Eugenia Parejo aquesta dona, que ja va parlar dijous a St Vicenç dels Horts, a l’acte d’inici de campanya, andalusa, que va acollir a casa seva a Oriol Junqueras, per a un programa de TV, i, que està ací, perquè li va demanar l’Oriol. Ella és republicana i demòcrata, no independentista, amb la seva senzillesa i sinceritat ens ha dit que no vol que marxem.

Marta Rosique, alumna de l’UPF representant del Jovent Republicà ens ha interpel·lat amb el seu discurs ple de coratge i compromís amb el futur del jovent i del planeta.

Gerard Gómez del Moral, que també anirà al Congres, ens ha fet vibrar amb la denuncia de la situació que estem vivint amb el judici i empresonament dels nostres companys i companyes, per lo que hem de guanyar aquestes eleccions.

88 Ana Surra, que anirà al Senat, ha parlat en nom de les persones que no han nascut ací i que estan amb nosaltres treballant per el seu futur i la República .

Elisenda Alemany, del grup de Sobiranistes, segona a les llistes municipals per Barcelona, ens ha parlat del compromís amb ERC venint d’un altre grup per representar a les persones que volem que la Catalunya independentista estigui ben visible a Madrid “El 28 d’abril l’extrema dreta i l’autoritarisme trobaran un mur a Catalunya”. Joan Josep Nuet, també de Sobiranistes ha agraït a ERC d’estar present i eixamplar la base per acollir al 80% de les persones que volen decidir i millorar els drets civils i socials en una moments diferents i excepcionals quan s’han de fer coses noves, ha interpel·lat als socialistes.

Jordi Salvador, sindicalista i cap de llista per Tarragona, ha posat l’enfoc per les persones treballadores i les persones del camp, ha fet esment a la seva paisana Neus Català de Guiamets.

Montse Bassa, germana de la Consellera empresonada que encapçala la llista per Girona, ha parlat de les ganes de veure les cares i mirar els ulls, quan estigui al govern, ha dit “Les eleccions van de llibertats, individuals i col·lectives, i llibertat és no tenir por”.

Xavier Eritja que encapçala la llista per Lleida, treballa per a treure dos escons.

Mirella Cortes, vol seguir al Senat per a continuar denunciant la realitat a Catalunya, amb la seva contundència tant característica.

Roger Torrent , president del Parlament en un “tó mitinero” i al mateix temps solemne, ens ha demanat esforç per aconseguir els millors resultats, que per primer cop, un partit independentista guanyi les eleccions espanyoles a Catalunya, apel·lant una República “sense sostre de vidre ni peus de fang”.

89 Pere Aragonés, ferm i contundent, ha dit “Som els que defensem aquesta república groga i lila” ,i, “El 28 A o guanyen els que no han renunciat al 155 o guanyem els que defensem la independència. Fins la victòria sempre!!!

“Gabriel Rufian, que ha fet el seu discurs en català, amb els seus gestos característics, picant-se al pit, alçant el puny i picant el faristol “Forma part de la nostra responsabilitat apel·lar a tothom, ahir vaig estar amb un amic en una cel·la que em va demanar una cosa: Que guanyem les eleccions als seus carcellers”, també ha demanat el vot de les persones que voten als seus partits amb el nas tapat “Da igual la bandera que tengas en el balcón o en el corazón”

Hem gaudit dels vídeos d’Oriol Junqueras, amb imatges de quan estava lliure com del judici, i, de Marta Rovira des Suïssa, demanant construir l’horitzó republicà. Ha estat un acte ple de sentiments i emocions, de coratge i de força, interromput amb aplaudiments, xiulets de recolzament, i crits de Llibertat i Independència. Una “injecció” per encarar aquest triplet d’eleccions que tenim per endavant.

Al acabar i després de fer-nos algunes fotos, un grup de persones d’Horta Guinardó, amb majoria de dones, hem anat a dinar a un restaurant proper amb cuina de Nova Orleans, manera republicana de compartir un dia tant especial: El dia de la República que enguany ha coincidit amb Diumenge de Rams

Carme Beltran i Vilagrasa Secretària d’Entitats del Casal Irla

90 23 d’abril. Sant Jordi. Parada del casal a Passeig Maragall – Tajo

Avui és Sant Jordi, patró de Catalunya. Com cada any, el casal munta una parada conjuntament amb del Jovent Republicà. Enguany som a un mes de les eleccions espanyoles del 28A i a dos mesos de les municipals, on ERC, sembla que té bones expectatives. Es per això que la Federació de Barcelona, ha organitzat per aquesta diada, el desplegament de tretze parades simultànies (una per cada casal) a Barcelona, per palesar la nostra força i la nostra implantació així com per fer repartiment de tota mena d’opuscles electorals. Tant de les eleccions espanyoles, municipals i europees.

El lloc assignat el nostre casal és passeig Maragall amb el carrer Tajo. Amb l’esforç de l’equip de logística del casal, parem el tendal i les taules. Es distribueixen els diferent díptics, globus....El grup de dones del casal ha preparat un bon tou de roses grogues i alguna de violeta per oferir-les al públic, per tal d’engreixar la caixa de resistència, per ajudar a pagar el robatori que l’estat espanyol ens fa mitjançant les injustes i desproporcionades fiances judicials.

91 Fa el típic dia de Sant Jordi; comença el jorn amb un plugim primaveral i una temperatura amb una humida fredor. Com que és un dia feiner, s’han organitzat torns, per tal de tenir la parada assistida.

Cal remarcar el moviment de les butlletes que van formalitzant nous amics d’ERC tal com fa en la foto. Al llarg del dia hi passa quasi tot el casal i molts simpatitzants. La gent s’atansa preguntant i comentant sobre els candidats, què farem al front de Madrid, temes dels nostres barris... una bona i catalana jornada per mantenir i difondre els nostres costums. Feina feta!

92 Nota històrica: Sant Jordi és el patró de diversos territoris i nacions, entre els quals hi ha Catalunya, Aragó, Portugal, Anglaterra, Djibouti, etc. Altrament, i igual que Sant Jordi és patró d'Aragó i Catalunya, també ho va ser del Regne de València abans d'optar pel patronatge de Sant Vicent Ferrer, i encara el 1706 es creava el Regiment de Sant Jordi Patró del Regne.

De fet a l'antic escut de la Generalitat del Regne de València, igual que el del Principat, Sant Jordi representava a l'estament militar i nobiliari, junt a la Mare de Déu, del braç eclesiàstic, i l'Àngel Custodi, de les ciutats i viles reials. Així mateix el sant és protector de les ciutats d'Alcoi, Càceres, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Hannover, Amersfoort, Istanbul, Beirut, etc

Escarlati - Catalunya. Diputació del General, Directori de la visita del General del Principat de Catalunya, y Comtats de Rossellò, y Cerdanya: y capitols resvltans acerca dels carrechs, y obligacions dels senyors diputats, y oydors, y oficials de la Casa de la Deputació, y General de Catalunya..., Barcelona, Diputación del General de Cataluña, 1698.

Escudo de Cruz de San Jorge en Losanje; emblema propio del Principado de Cataluña y de su Diputación del General (Generalitat).

93 25 d’abril. Gran enganxada de cartells i embridada de propilens.

Manca un dia per que s’acabi la campanya electoral. La crida del partit a fer un esforç final per acabar de convèncer als darrers indecisos i la nostra indestructible fe en els ideals republicans, ens fan sortir a fer una mega enganxada de cartells, donat que mai fins ara, havíem estat tanta militància prestant aquest servei. Com en els darrers temps, l’arenga al personal, ha anat per compte del secretari d’Acció Política en David.

S’han habilitat més galledes de cola, escombres i propilens. Total es formen sis escamots, que cobreixen pràcticament els barris del districte: Uns a Montbau-Vall d’Hebron. Altres a Horta-Carmel. Altres Sanllehy-can Baró. Uns quarts Mare de deu de Montserrat-passeig Maragall i dos grups d’embridadors de propilens per ronda Guinardó-mercat del Guinardó i un altre de flotant. L’acció s’allarga en la nit ben bé 3 hores. Hem deixat la imatge d’en Junqueras, en Rufiàn i el Raül ben altes i omnipresents per tot el districte.

94

Quan recollim els missatges dels companys, conforme van acabant la feina anem cap el casal on desem les “eines”. Hi ens desencolem les mans, comentem la feina feta. Tots els escamots pengen les fotos. En arribar a casa, ja en la intimitat, les mirem. Realment ha esta una acció gegantina. Orgull de companys/es i de d’ERC

ECB SC

95 26 d’abril. Badalona. Míting final. Campanya eleccions 28A

S’acosta el final de campanya. Fem l’acte final a Badalona, per reforçar la presència d’ERC a l’Àrea Metropolitana i fer un acte de suport a les esquerres locals, en la lluita contra la política del PP en aquesta ciutat. S’organitzen autocars des de Barcelona. Un bon tou d’irlaires hi fem cap. Les cròniques diuen:

Míting massiu, emotiu i amb tota la carn a la graella d'ERC a Badalona per tancar la campanya. L'acte ha començat amb una doble connexió entre la presó de Soto del Real i Ginebra, on han intervingut els presos Oriol Junqueras i Raül Romeva i també l'exiliada Marta Rovira, que s'han retrobat per primer cop després de més d'un any.

A escasses hores perquè s'acabi la campanya i quedi tot fiat a les urnes del diumenge, Junqueras ha volgut apel·lar al vot útil, tot assegurant que són "l'únic partit independentista i republicà que pot guanyar les eleccions". També ha defensat que és el partit més independentista "que ha existit mai" i que ha patit més repressió, pel que l'ha erigit com el "millor que pot culminar la república".

96 Davant unes 4.000 persones, Junqueras ha carregat contra el PSC perquè diu que són ells els que "no són de fiar". En aquest punt, ha recordat que són els que van pactar amb Cs l'any 2015, els que van votar el 155 o van permetre la investidura de Mariano Rajoy i els que es van aixecar de la taula de negociació per "la por de la plaça Colón". "El PSC no és un partit de fiar, ERC sí que ho és, sempre s’ha mantingut fidel a Catalunya i a la República", ha defensat.

97 Rovira demana omplir les urnes de llibertat

Rovira, emocionada pel retrobament però també esperonada per la cita electoral, ha demanat omplir les "urnes de llibertat i de drets civils i polítics" i ha demanat fer un vot per la "dignitat i en contra els que no tenen vergonya, en contra la judicialització, a favor de la democràcia i en contra un Estat cada vegada més escorat a l'extrema dreta".

"Votar a favor de la llibertat és votar a ERC. No utilitzeu el vot per avalar les crosses de l’aplicació del 155, i el règim del 78", ha reclamat. "A Guanyar, que només ens queda aquesta, a guanyar fins al final", ha afegit. Per altra banda, Romeva ha demanat que no hi hagi abstencionisme i la gent no es quedi a casa perquè, ha avisat, després del 28 d'abril "no hi ha marxa enrere". En aquest sentit, ha avisat que "l'única garantia perquè el PSC no pacti amb Cs és que ERC sigui molt gran i determinant". Per tot això, ha demanat aturar els del 155 i els que volen retallar drets i llibertats a les urnes aquest diumenge. Badalona com a exemple

Badalona ha estat la ciutat escollida pels republicans per tancar la campanya, on han reivindicat l'aliança amb els comuns sobiranistes, després del fitxatge de Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany, que també han intervingut a l'acte, però també per l'acord municipal entre els republicans i Guanyem Badalona, sota el nom 'La Badalona valenta' i liderat per Dolors Sabater.

98 Aquesta aliança ha estat, de fet, la que els republicans han utilitzat per fer bandera durant tot el míting i, un dels principals en fer-ho ha estat el número dos d'ERC, Gabriel Rufián, que ha aprofitat l'emplaçament per fer una nova crida al votant "socialista i catalanista que encara queda". També ha carregat contra Ciutadans, que ha assegurat que no representen els treballadors andalusos o extremenys que van venir als anys seixanta, sinó als "senyorets" que els van fer fora. Un missatge important en una ciutat com Badalona, que va rebre gran part d'aquesta immigració i que durant anys va ser un dels feus del socialisme.

Per altra banda, el vicepresident i president adjunt del partit, Pere Aragonés, ha aprofitat per recordar el pacte que el PSC va fer amb el popular Xavier García Albiol perquè prosperés la moció de censura a Badalona. També ha carregat contra el PSOE, a qui ha acusat d'haver "afavorit a Vox de forma irresponsable en aquesta campanya per intentar debilitar el PP".

Finalment, el president del Parlament, Roger Torrent, ha defensat que Badalona és "la república que volem i guanyarem", perquè és una ciutat "feta des de baix, plural i diversa", i ha defensat que tant les eleccions generals de diumenge com les municipals del 26 de maig han de ser "el dic de contenció contra el feixisme".

Els republicans han tancat així una campanya que van començar ja amb les enquestes a favor i que ha estat controlada i sense sorpreses fins al final, per intentar mantenir la primera posició, davant un partit socialista que anava frec a frec. Després de quinze dies de mítings i actes arreu de Catalunya, el veredicte serà a les urnes aquest diumenge.

99 26 d’abril. Eleccions espanyoles. Al·leluia!

Per a nosaltres una jornada electoral és la festa de la democràcia, allò pel que ens vam constituir fa 88 anys. Per això de bon matí ens endiumengem i agafem les nostres credencials i anem amb orgull i front altiu cap als col·legis electorals, som actors directes de la democràcia.

Al Torrent d’en Melis em trobo amb la Mercè , ella i jo som el tàndem d’apoderats d’Esquerra en aquest col·legi. Saludem als elements d’altres formacions, que també fa anys que són en aquest col·legi. Avui per part nostra, hi ha una motivació especial, tot indica que farem un bon paper, però els veterans hem tingut massa decepcions al llarg de moltes eleccions, que ens donaven grans resultats, que després no ho van ser. L’excitació interna ens diu que tot anirà bé, però fins el recompte de vots, ens recorre el calfred de la incertesa...

La jornada transcorre lentament, veiem com les nostres paperetes es mouen, sembla que molt. També la dels socialeros (aquest barri del torrent d’en Melis, hi ha una massa electoral que fa 40 anys els hi van posar el xip d’aquest grup, i no reaccionen ni amb la més gran traïció que facin als seus

100 ideals). Per variar com en les darreres eleccions, sempre hi ha una mesa que li ha tocat una composició no massa il·lustrada, el que fa que es formi un tap a la porta del col·legi, el que ens fa intervenir als apoderats per tal de regular-ne l’accés. No cal dir que sempre surten els caps de fava tocant els pebrots amb la seva manca de civisme.

Veient les cares de pomes agres de la competència a mida que va passant el dia, ens van donant pistes que la informació interna que reben no els hi és massa favorable. Finalment sonen les vuit del vespre. Tanquem el col·legi. És fa el vot per correu, voten els membres de les meses i finalment s’obren les urnes i comença la taquicàrdia final...les piles de paperetes és van separant, sembla que a cop d’ull la cosa promet. Finalment tenim l’escrutini final de tres meses...On hem guanyat!! En dues per bastanta diferència amb els segon. La quarta mes que tot el dia ha anat a remolc, triga una infinitat. Finalment el recompte també ens dóna guanyadors,...!

No cal dir tot el que li passa per la ment a un veterà lluitador, al veure que per primera vegada, guanyem unes eleccions espanyoles i a més en el context de repressió que vivim...el record dels resultats frustrants de campanyes dels 70, 80, 90 .on havíem tingut 0 diputats...ens ve a la memòria aquells companys que vam conèixer, molts havien viscut l’època republicana del anys 30, que ens van acompanyar en els nostres inicis de militància que ens deien que sofrirem molt, però cal perseverar perquè arribarà el dia que guanyarem...un record per ells, sempre us tindrem presents.

Un cop recollides les actes, amb gran excitació, anem cap a l’estació del

101 Nord on hi la nit electoral d’ERC.

Les cròniques diuen:

ERC veu avalat el projecte independentista: "Escolta Espanya, Catalunya és republicana" Eufòria desfermada a la seu electoral d’ERC, a l’Estació del Nord de Barcelona, després de guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya i obtenir un resultat històric. Mai abans un partit independentista havia guanyat aquests comicis i, a més, els republicans ho ha fet amb molta força. ERC partia de 9 diputats i n’han guanyat sis més, situant-se ara en 15 i arribant al milió de vots.

En la valoració posterior a l'escrutini, els dirigents republicans s'han felicitat d'haver guanyat les eleccions als "carcellers", han assegurat que el resultat és un aval al projecte independentista i han avisat a Pedro Sánchez que arriba el moment "d’obrir un diàleg i una negociació" i que l'única opció és "un referèndum d’autodeterminació a Catalunya". "Escolta Espanya, Catalunya és republicana", han advertit en aquest sentit.

El primer a parlar ha estat el número dos de la candidatura, Gabriel Rufián, que ha volgut tenir un record pels presos polítics i els ha felicitat perquè, diu, "heu guanyat aquestes generals als vostres carcellers". "Catalunya no només no desperta el feixisme, sinó que el combat i el destrueix", ha exclamat. Rufián ha pujat a l'escenari instal·lat a l'estació del Nord acompanyat de la plana major d'ERC, que han seguit allà la nit electoral. Qui no hi ha pogut ser, per raons evidents, han estat els presos.

El candidat al Congrés i president del partit, Oriol Junqueras, així com el candidat al Senat, Raül Romeva, han hagut de seguir el recompte electoral sols, a la seva cel·la de Soto del Real, i sense contacte amb l’exterior. Tot i això, poc abans de les vuit del vespre han pogut trucar a l'Estació del Nord i parlar amb els seus companys de partit. Qui no hi ha estat presencialment, però sí que ha estat connectada amb la seu de Barcelona és la secretària general del partit, Marta Rovira.

"És hora d'obrir un diàleg i una negociació"

102 A través d'una videoconferència, des de l'exili a Ginebra, Rovira ha considerat que els resultats avalen el projecte independentista i ha avisat al govern espanyol: "que en prenguin nota!". Per la secretària general del partit, "les urnes anaven de legitimar la república i ho hem tornat a fer. Tenim un mandat sobre la taula". Rovira també ha celebrat l'acord amb Sobiranistes, que assegura que els ha fet guanyadors, i ha defensat que “l’independentisme creix quan no es debat entre ells i quan busca sumar en la diversitat i explora en les seves fronteres".

De forma similar s'ha expressat el vicepresident del Govern i president adjunt d'ERC, Pere Aragonès, que ha avisat al president Pedro Sánchez que és "hora d'obrir un diàleg i una negociació" i ha advertit que "l'única opció és un referèndum d'autodeterminació a Catalunya". "És hora de seure a la taula i tenim la cadira a punt per Oriol Junqueras", ha afegit, reclamant també la seva llibertat i el retorn dels exiliats.

Els republicans, que també han guanyat en vots a la ciutat de Barcelona, han pronosticat una victòria d'Ernest Maragall també a les eleccions municipals del mes que ve. Ha estat aleshores quan Maragall ha pres la paraula i ha llençat dues proclames: "Escolta Espanya, Catalunya és republicana! Escolta Madrid, Barcelona és republicana!".

Victòria a Barcelona ciutat i a tres províncies

103 Els republicans han guanyat a Tarragona, Lleida i Girona, mentre que a BCN ha passat per davant el PSC per només un escó. Tot i això, els republicans han crescut a totes les demarcacions. A Barcelona passen de 5 a 8 escons, i en guanyen un a cadascuna de les altres demarcacions: a Girona passen de 2 a 3, i a Tarragona i Lleida d'1 a 2. El 2016 els republicans ja van aconseguir ser primera força a Lleida i Girona, mentre que a Barcelona i Tarragona van passar-los per davant els comuns. Aquest cop, Tarragona també s'ha tenyit de groc i a Barcelona ha quedat molt més a prop.

A més, els republicans han guanyat en punts estratègics, com a la ciutat de Barcelona, tot i que molt frec a frec amb el PSC, i han tingut un augment significatiu de vots en ciutats metropolitanes com Badalona (+5%), l'Hospitalet de Llobregat (+5%) o Sabadell (+6%).

El dia següent, dilluns 29, al casal va continuar la celebració:

104 1 de maig. Monument a Francesc Layret. Acte obrerista d’ERC.

Continuant la tradició obrerista d’ERC, un dels corrents que confluí en la fundació del partit, ens trobem una colla de companys, al peu del monument a Francesc Layret, un dels ideòlegs que va maldar per crear una força política que unís l’obrerisme amb el nacionalisme, sent un referent pels sindicalistes d’ERC .Entre els assistents dels diferents casals, hi som un bon tou d’irlaires.

A diferència de l’any passat, avui fa un dia esplèndid. Comença l’acte amb la intervenció d‘en Baptista Silanes del Fòrum Sindical. Va congratular-se del recent triomf d’ERC a les eleccions de fa 5 dies, principi de moltes victòries. Va llegir el manifest d’enguany:

105

Fòrum Sindical Esquerra Republicana

Manifest del Primer de Maig de 2019

Per la República del treball digne

Un altre any ens trobem celebrant la jornada més emblemàtica del moviment sindical: el Primer de Maig. Una jornada que té dues vessants, d’una banda per retre homenatge a totes les persones que han lluitat pels drets de la classe treballadora, i d’una altra refermar el seu caràcter reivindicatiu.

Comencem aquest manifest recordant els nostres presos i preses polítics, com també els exiliats i exiliades. Estan patint una ignomínia basada en una venjança política, i un judici-farsa fonamentat en l’odi, odi a les persones i a tot allò que socialment i culturalment representa la nació catalana.

Des d’Esquerra Republicana mantenint inalterable el compromís de lluita per acabar amb aquesta repressió política, social i econòmica a la que l’Estat espanyol ens té sotmesos. I és davant d’aquest escenari que el procés cap a la constitució d’una República Catalana se’ns presenta com

106 l’única alternativa possibilista d’acció transformadora. Exercir la plena sobirania és l’eina imprescindible per poder revertir les situacions d’injustícies econòmiques, laborals i socials actuals. Assolir completament les competències legislatives permetran actuar sobre el present i futur de les relacions laborals i el món del treball.

La celebració d’enguany està emmarcada simbòlicament per dues fites de caràcter històric que han tingut i continuen tenint una gran incidència en la lluita pels drets laborals.

La primera és la commemoració de la creació fa 100 anys de l’OIT (Organització Internacional del Treball), com a part del Tractat de Versalles que va posar fi a la I Guerra Mundial i sota la convicció que la justícia social i el treball digne són dos dels pilars necessaris per a la pau. La segona fita és que el passat 3 d’abril es va complir el centenari de l’aprovació del decret que fixava la jornada laboral de vuit hores a l’Estat espanyol, com a conseqüència de la vaga de La Canadenca a Barcelona (una vaga en la qual Francesc Layret hi participà activament des de la direcció del diari obrer “La Lucha”).

D’un any ençà, la situació sociolaboral no ha canviat gaire. La pobresa laboral ha arrelat de forma permanent en moltes llars; l’ocupació que es genera és molt precària, palesant que aquesta precarització es va fent estructural. La manca d’oportunitats és l’eix que personifica el futur dels més joves i de moltes d’aquelles persones que amb més de 45 anys s’han quedat a l’atur. Persisteix la duradora desigualtat entre dones i homes, que en l'àmbit laboral es manifesta en una perdurable bretxa salarial i en una infravaloració de les feines realitzades principalment per les dones. Constatem que malgrat el gran ressò mediàtic i social Esquerra Republicana, Fòrum Sindical, de les mobilitzacions del 8M dels dos últims anys no s’han produït resultats perceptibles.

Per això, avui reivindiquem: • derogar les reformes laborals de 2010 i 2012 impulsades pels governs del PSOE i PP. • assolir pensions i salaris mínims de 1.200€ (quantitat equivalent al 60% del salari mitjà català, tal com contempla la Carta Social Europea).

107 • establir la jornada laboral de 35 hores. • mesures que facilitin la conciliació de la vida laboral i familiar de forma efectiva. • la fi de la discriminació laboral de les dones. Tampoc podem oblidar-nos dels més de 400 companys i companyes sindicalistes que estan sent perseguits per l’Estat espanyol, en aplicació de la llei mordassa, per la seva tasca sindical. Un estat que persegueix pel fet de manifestar-se i que posa en dubte el dret de vaga, no és un estat democràtic.

És per tot això que us convidem a enfortir les organitzacions sindicals catalanes, a donar suport al Fòrum Sindical d’Esquerra Republicana i a participar activament en totes les convocatòries que se celebren arreu del país.

Ara i aquí, pels presos i preses polítics, pels exiliats i exiliades, per la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la sororitat cridem ben fort: Visca la classe treballadora de la República Catalana! Visca el 1r de maig!

Països Catalans, 1r de maig de 2019.

108 Tot seguit, pren la paraula Núria Marín pel Jovent Republicà. Va dir que malgrat que es diu que la crisis ja ha acabat, cal desconfiar, doncs els joves troben molts entrebancs a l’hora d’estudiar, com les taxes universitàries més altes d’Europa, els transports. Un cop acabats els estudis, es trobarà un d’atur juvenil del 23%, pràctiques no remunerades, uns contractes laborals precaris, el que no els permetrà independitzar-se.

Va denunciar que l’any 2018 hi va haver als Països Catalans, 18 morts per accidents laborals. Va cloure dient que des de les JERC estem convençuts que aquestes injustícies que viu el país, s’han de revertir amb la República Catalana, pel que cal tenir sindicats forts que defensin les classe treballadora i la llibertat nacional. Per nosaltres, els drets nacionals, van lligats amb els drets socials i laborals

Visca l’1 de maig !

Tot seguit pren la paraula candidata republicana a les eleccions europees, Diana Riba, que ha assegurat que "el progrés social i el ple assoliment de les llibertats individuals i col·lectives formen part de la mateixa lluita; ho vam defensar a les urnes aquest diumenge i vam guanyar, i ho tornarem a defensar el 26 de maig als municipis i a Europa".

109 Riba ha defensat que cal “rescatar l’ideal europeista, humanista i democràtic per crear un futur socialment just”, i aquest rescat el poden liderar les forces d’esquerres. “Tornarem a omplir les urnes amb la dignitat dels treballadors i treballadores i per la nostra dignitat com a poble", ha conclòs.

Li passa la paraula a l’Ernest Maragall, proper batlle de Barcelona.

Va comparar els drets guanyats des del 1920, any en que fou assassinat Francesc Layret. És obvi que estem molt millor, però cal estar molt amatents a les vulneracions de molts drets, a que estem sotmesos.

A qui defensaria Layret avui? Als joves viuen amb aquesta incertesa per com encarar el seu futur. Potser als treballadors migrants, que viuen entre els teòrics drets i l’explotació més acarnissada. Va preguntar-se de què serveix guanyar unes eleccions si no podem canviar la reforma laboral, establir salaris mínims....ens manquen les eines de l’estat, de la república. Ara ens toca reconquerir la democràcia des dels ajuntaments.

Ara més esperonats per la victòria del 28A. Ara no podem fallar. Manquen 27 dies. Guanyarem a Barcelona, a Sabadell, a Badalona, a tot arreu. Va proposar l’any que ve que sigui declarat any Layret, l’any de la dignitat, l’any dels treballadors i de la República i que l’any que ve, ens trobem a tots aquí amb l’Oriol Junqueras, la Marta Rovira, la Carme Forcadell en Raül Romeva i la Dolors Bassas i Meritxell Serret. Visca En Layret i visca Catalunya!!

Finalment va parlar el Conseller de Treball i Afers socials Chakir el Homrani,

110 El Homrani: “Cal derogar les reformes laborals, retornar la democràcia al món del treball i un marc normatiu que no afavoreixi la precarietat” El conseller de Treball també ha assegurat que "Esquerra és el partit que té el fil roig més clar de vinculació entre el moviment obrer i el republicanisme. No hi ha República sense drets laborals i socials i qui millor representa això és Dolors Bassa” Esquerra Republicana ha sortit al carrer aquest 1 de maig per reivindicar que cal avançar cap a una República catalana del treball digne que garanteixi drets i oportunitats per a tothom.

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha defensat que “cal derogar les reformes laborals, retornar la democràcia al món del treball perquè hi hagi igualtat de condicions entre els empresaris i els representants dels treballadors i un marc normatiu que no afavoreixi la precarietat”. També ha explicat que, tot i no estar ja als nivells d’atur de plena crisi, “no s’està complint el contracte social, que és que treballant no siguis vulnerable”, i això és així per una “falta de valentia política”. En aquest sentit, ha exigit “reconduir aquesta situació i que les majories progressistes que hi ha al Congrés dels diputats ho permetin”.

Els segadors, van cloure l’acte. En les posteriors rotllanes, saludem entre d’altres en Joan Tardà, en Gerard i Teresa Clota, i tots el companys dels altres casals...

Uns irlaires, vam anar a la Moritz a esmorzar. L’antiga fàbrica Moritz, te un aire, igual que tot aquest barri de ciutat vella que evoca als fets revolucionaris, que celebrem i reivindiquem encara avui...

111 Reconfortats amb els entrepans i les cerveses, marxem tot seguit cap a la concentració de la mani a Ronda amb Urquinaona on ens unim a la capçalera d’ERC. Darrera la pancarta, ja hi ha el MHP del Parlament Roger Torrent. Cal recordar que tant en l’acte que hem fet abans al monument a Layret, com en el gruix de la nostra gent a la mani, les pancartes de suport a la Consellera Bassa, hi predominen. Al llarg de tot Pau Clàris per on passa la manifestació, tant el president Torrent com el Conseller Chakir, són sol·licitats per la premsa:

Des de la manifestació organitzada a Barcelona, el conseller ha defensat que Esquerra Republicana “és el partit que té el fil roig més clar de vinculació entre el moviment obrer i el republicanisme. No hi ha República

112 sense drets laborals i socials i qui millor representa això és Dolors Bassa”. També ha posat èmfasi en el significat del resultat obtingut a les eleccions espanyoles de diumenge passat: "Avui, després del 28 d’abril, la ciutadania tornarà a enviar un missatge molt clar: que no es pot parlar de drets socials i laborals atemptant contra els drets civils i polítics, ni a la inversa”. I ha afegit

que "davant dels que només volen precaritzar més, hem d'utilitzar el suport que ens han donat els treballadors d'aquest país a les urnes per defensar els seus drets”.

Tornarem a omplir les urnes amb la dignitat dels treballadors i treballadores i per la nostra dignitat com a poble. Per la seva banda, el president del Parlament, Roger Torrent, ha denunciat el “context de repressió i de regressió democràtica de tots els drets i llibertats” en què ens trobem i ha explicat que “és important que compartim totes les lluites, també les socials, perquè per això som republicans i independentistes, perquè volem una República dels drets socials, de les llibertats individuals i del treball digne".

Finalment arribant a l’avinguda de la Catedral, la mani es dissol, pleguem pancartes i cartells. Reivindicació feta. ERC com sempre des de 1931 al costat dels treballadors, per la justícia social, fent-los costat en llurs reivindicacions.

113 L’u de maig segueix viu i vigent!!

Vídeo de l’acte: https://youtu.be/wfZu1knWwCc

114 3 de maig. Robert Fabregat a Suïssa. Roses del casal Irla per a na Marta Rovira

Assabentats que en Robert Fabregat president de la Federació de Barcelona i coordinador del Grup Parlamentari, anava a Suïssa a parlar amb Marta Rovira, la nostra secretària general. El grup de dones del casal, va confeccionar un ram de roses de les que fan per “apadrina una rosa”, per recaptar fons pels presos polítics per tal de lliurés a la Marta. Dit i fet!!

Va tenir el detall d’envair-nos la fato testimoni de l’acte. Gràcies Robert i tot el suport del casal Irla a la Marta, en aquesta duríssima etapa que és l’exili polític.

115 4 de maig. Plaça Sanllhy. Acte “Canviem el model turístic!” del Jovent Republicà

Convocat pel Jovent Republicà de Gràcia i Horta-Guinardó, fem una trobada a la plaça Sanllehy per parlar de temes al voltant del turisme, que tant amoïna als barcelonins d’aquesta part de muntanya d’ambdós districtes, sobre tot la massificació del Turó de la Rovira i del parc Güell.

Va presentar l’acte i encetà les intervencions Laura Pi del Jovent del casal Irla. Com a treballadora del sector, va denuncià el foragitament de la ciutat a què és sotmès el jovent per l’augment de lloguers dels habitatges, que produeix proliferació dels lucratius pisos turístics. Va denunciar l’afany desaforat de fer beneficis de les empreses del sector.

116 Va senyalar els punts més conflictius: La impossibilitat de tenir un horari fix. Només tenim un cap de setmana lliure al mes. Tenir fins a vuit jornades seguides de feina i només en descansem dos. La durada dels contractes laborals, difícilment passen d’un any. Donat que el turisme genera el 15% del PIB de la ciutat. Els treballadors i les treballadores del turisme estem explotats. Barcelona no ho pot tolerar, cal parlar-ne i canviar el model turístic de la ciutat. Per això, hem convidat aquests ponents:

Va donar la paraula a Max Zañartu candidat a regidor pel Jovent republicà, qui va aconsellar d’entrada que el jovent del sector, s’ha d’organitzar per exemple sindicant-se. També va aconsellar davant dels comportaments prepotents dels empresaris, fer denúncies a la inspecció de treball. Pel que fa al model de ciutat d’ERC sempre diem que tenim una ciutat de primera, uns treballadors de primera, però uns llocs de treball de tercera. Cal atreure inversions que no siguin merament especulatives, que es creguin Barcelona i que no es carreguin la gallina dels ous d’or.

Eli Higueras candidata a regidora i activista veïnal, va lloar tenir el parc Güell tant a la vora. Va denunciar que la mala gestió que se n’ha fet, l’ha convertit en un petit parc temàtic, que l’estan convertint en un problema per la convivència dels veïns. Va dir que el turisme també genera altres problemes com és el de la mobilitat, palesat en la nova xarxa d’autobusos. Algunes línies estant saturades pels turistes que pugen cap el parc. No podem demonitzar el

117 turisme, cal trobar un equilibri entre el veïnat que va a treballar, comprar, viure i els turistes. Va lamentar que la L9 que hauria de passar per aquí sota encara no funcioni. Va indicar que la llançadora de d’Alfons X no ha alleujat el problema, ans al contrari, està sobrecarregant el trànsit per aquesta plaça i la carretera del Carmel. El tema del turisme és molt complex i una mala gestió no ajuda. Cal començar a governar i consensuar mirant que tot sigui compatible.

Tirant més amunt trobem el turó de la Rovira, on hi tenim més problemes de convivència i seguretat. Hem de trencar aquesta mala gestió i cercar un model que respongui a les necessitats del veïnat...va recalcar la implicació del veïnat per saber que vol el país, el que l’Àrea Metropolitana, permet i els veïns viuen.

Tot seguit, parlà Jordi Coronas, regidor portaveu del Grup Municipal d’ERC a la batllia de Barcelona, qui va dir que el turisme planteja uns del problemes més importants de la ciutat, fa molts anys que se’n parla, que fem plans, però que hi ha molt poca acció. Hem vist els símptomes, hem fet la diagnosi, però ens manca aplicar la medecina adient. El turisme per sí mateix no és dolent. L’any 2017 hi van haver 30,5 milions de pernoctacions a Barcelona, el que fa que hi hagi una població flotant d’unes 84.000 persones diàries.

La distribució no és estable, ni a tota la ciutat ni a totes les estacions de l’any...simplificant el 50% del problema del turisme es a Ciutat Vella, el 25% a la Sagrada Família i l’altre 25% al Parc Güell i Turó de la Rovira. Això és perquè tenim una ciutat atractiva, uns vols de baix cost, molt d’oci nocturn... Això és el model de ciutat que fa que un determinat tipus de turisme vingui a la ciutat. Com que el turisme no marxarà, el que hem de fer és redistribuir, reorientar i reordenar.

118 Redistribuir la riquesa que aporta el turisme, mitjançant l’impost turístic, que hauria de repartir-se un 80% per la ciutat i el 20% per la Generalitat. Cal que els aproximadament dos mil milions d’euros d’IVA que recapta l’estat a Barcelona, en retornin més dels 29 milions actuals. Cal també apujar els impostos dels habitatges d’ús turístic. Destacà l’aprovació del pla especial d’allotjaments turístics aprovat amb els vots d’Esquerra, que vam pressionar per ampliar les zones de decreixement, per ampliar les zones de manteniment i fixar unes normes clares en les zones de creixement sostenible. També vam demanar exigir triplicar els visualitzadors d’habitatges d’ús turístic. Que han funcionat molt bé, i han permès tancar desenes d’habitatges turístics il·legals. Una mesura que també ajudarà molt és la T-mobilitat, que permetrà premiar l’ús del transport públic.

Pel que fa a la precarietat laboral, va dir que des de l’ajuntament es poden fer coses, com retirar llicències de terrasses si no és compleix el conveni salarial...

Cal reorientar el turisme, sortir del tòpic de sol i platja i anar més enllà dels quatre llocs de Barcelona; basar-lo més en la cultura, esport, gastronomia, vins...i expandir-lo a d’altres zones metropolitanes. Tot allò que recaptem per l’impost turístic, el volem destinar a millores de l’espai públic, cultura i transició energètica.

També cal reordenar els tema dels habitatges compartits, per evitar els abusos.

119 Va comentar el tema dels guies turístics la majoria sense llicència que amb grups de 50 o més persones, creen problemes als veïns. Finalment, va remarcar la potenciació dels aparcaments pels autocars en zones grogues, lluny del llocs turístics per tal evitar problemes de mobilitat i massificació.

.Finalment va intervenir Eva Baró, diputada d’ERC al Parlament. Va dir que la situació actual en termes de turisme ve d’una combinació terrible; un model turístic caduc, que es basa en la quantitat i no en la qualitat i una inacció per part dels governs.

El turisme no és el culpable del problema de l’habitatge, però l’agreuja. La concentració del turisme dos o tres mesos l’any porta a fer contractes laborals a precari. Per tant cal ampliar l’estacionalitat, per distribuir els visitants al llarg de l’any, apostant per un model basat en altres conceptes que no siguin només sol i platja, el que contribuiria a fer els contractes de feina més llargs i més estables. El nombre de turistes sembla que ja no pujarà gaire més màxim un 1 o 2%. Per tant el que hem de fer és procurar que gastin més, a més llocs, per tal que els ingressos i els beneficis quedin més repartits. Va ressaltar que el programa electoral fa referència a un patrimoni històric del centre d’Horta, com el palau del marqués d’Alfarràs que s’ha de posar en valor, que es podria convertir en un equipament cultural...com d’altres, per crear nous pols d’atracció i diversificar l’oferta...

Seguidament es va obrir un llarg torn de preguntes entre el nombrós veïnatge assistent. Van preguntar i opinar sobre les línies de bus tant del barri com les externes, l’acaparament de la línia 116 i 118 pels turistes en determinades hores. També es preguntà sobre la taxa turística, com resolen les tarifes del transports en d’altres capitals...En Coronas va lamentar l’error de la promoció dels antiaeris del turó de la Rovira.

120

L’acte ha estat un gran èxit, els veïns han preguntat i raonat més d’una hora. Creiem que el missatge clar i realista d’ERC per Barcelona , avui tindrà més suports.

ECB SC

Vídeo de l’acte: https://youtu.be/2LLlwpYdVMA

121 8 de maig. Cinefòrum al casal

La Secretaria de la Dona va organitzar una primera sessió de cinefòrum al casal, programant la pel·lícula les sufragistes, film britànic del 2015, dirigit per Sarah Gavron.

S’havia contactat amb Marta Selva Masoliver professora de cinema i audiovisuals de la URV, per a presentar la pel·lícula, reivindicativa de la lluita per l’emancipació de la dona, que té un dels seus punt bàsics en la conquesta del dret al sufragi de les dones, fita que assoliren les britàniques, l’any 1908 amb condicions i el 1928 de forma universal. Tot i que el primer país on les dones van poder exercir el vot va ser Nova Zelanda l’any 1893. A Catalunya no va ser fins el 1933.

Malauradament, per qüestions tècniques, no és va poder veure la pel·lícula. Malgrat tot amb les aportacions de la Marta, com a expresidenta de l’Institut Català de les Dones, es va produir un profitós col·loqui sobre el sufragi femení i el feminisme en general.

ECB SC

122 9 de maig. Inici de la campanya electoral Municipal. Espigó del Bogatell.

Finalment arriben les eleccions municipals. Les previsions són bones, el que fa que no ens fiem i posem tota la carn ala graella. Una colla d’irlaires, ens trobem a la plaça Maragall, i prenem el bus que ens porta al Bogatell, a l’espigó, un lloc original i obert amb un toc de marinada, just per onejar-nos el cabells. Les cròniques diuen:

El candidat a l’alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, ha assegurat que “Barcelona necessita un alcalde que no generi ambigüitat, que obri les escoles l’1-O; la Barcelona republicana és la Barcelona valenta”

Esquerra Republicana ha donat tret de sortida a la campanya de les eleccions municipals i europees del proper 26 de maig i ha reivindicat que el seu doble objectiu és que Barcelona sigui una capital republicana governada per Ernest Maragall i fer que Oriol Junqueras torni a derrotar la repressió guanyant les eleccions europees. La platja del Bogatell de Barcelona ha estat l’escenari escollit per arrencar una cursa en la qual els republicans competiran sota el lema “Impuls republicà”.

123 Durant l’acte, la candidata a les europees Diana Riba ha assegurat que “si Junqueras guanya aquestes eleccions, es posarà en entredit la democràcia espanyola, es posarà Espanya i Europa davant del mirall”.

“Fem que un pres polític guanyi les eleccions europees, fem que guanyi l’Oriol!”, ha exclamat Riba.

Segons la candidata, aquestes seran unes eleccions “crucials” per Catalunya, però també pel futur d’Europa, “que fa front a crisis globals i a l’augment de l’extrema dreta”. Ha defensat que cal “seguir demanant una Europa de pau i de drets, social i diversa, valenta i transformadora, de progrés i respecte, però, sobretot, una Europa del diàleg i del pacte”. I ha conclòs dirigint-se als seus adversaris: “A tots aquells que ens volen vençuts, els avancem que el proper 26M entrarem amb encara més força a les institucions i els direm que no han pogut, no poden i no podran!”.

El president del Parlament, Roger Torrent, també ha intervingut a l’acte i ha destacat que aquells que volien “veure Oriol Junqueras callat”, el veuran “recollint l’acta al Congrés amb un somriure d’orella a orella per haver guanyat les eleccions, igual que el Raül al Senat”.

124 El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, per la seva banda, ha posat en valor que “l’Oriol és el candidat a presidir la Comissió Europea de tots els companys de forces independentistes d'arreu d'Europa", i en relació a les eleccions municipals, ha recordat que Esquerra, amb 806 candidatures, és la força que en presenta més: "Anem a tenyir de groc els ajuntaments i a portar les polítiques republicanes i de progrés arreu del país”.

La capital del país ens vol al capdavant de la República, una república de drets i llibertats, feminista, diversa, ecologista i europea

El candidat a l’alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, ha assegurat que “Barcelona necessita un alcalde que no generi ambigüitat, que obri les escoles l’1-O, que tingui valentia”, i és que per Maragall “la Barcelona republicana és la Barcelona valenta". Maragall també ha explicat que va acceptar aquest projecte “perquè la capital del país ens vol al capdavant de la República, una república de drets i llibertats, feminista, diversa, ecologista i europea".

Maragall ha acabat dirigint-se “a tots i totes les progressistes de la ciutat” assegurant-los que els republicans són els únics que poden guanyar si reben el suport dels “ciutadans compromesos amb la llibertat i la República”. “Som la garantia de transformació social”, ha dit.

125 La número dos de la llista a Barcelona, Elisenda Alamany, ha assegurat que “Barcelona avança quan té un alcalde i un projecte que entén la ciutat, i ja va sent hora que hi hagi un alcalde que l'entengui”. Per Alamany el 26M només hi ha dues opcions: “O tenir un govern aïllat que es tanca en si mateix, o un projecte de ciutat amb futur, ambiciós i obert; Aquesta proposta porta el nom d'Ernest Maragall i, per tant, tenyim Barcelona de groc!”.

En acabat, un escamot del casal, amb la coordinació del secretaria d’Acció Política, va fer la primera fixada de cartells. Remarquem la simultaneïtat d’actes i accions amb presència del casal Irla.

126 9 de maig. Pregó de la Festa Major al Mas Guinardó

Mentre uns érem al Bogatell, en l’inici de campanya, uns altres eren al pregó de la festa major del Guinardó, que ha tingut lloc a l’emblemàtic Mas Guinardó. En l’acte, que ha comptat amb la presència entre d’altres, del conseller de districte d’ERC, Xavi Reig. Enguany el pregó va anar a càrrec d’en Joan Romero, de la coordinadora d’Entitats del mas Guinardó, que va parlar del treball conjunt de barri de la coordinadora i l’AVV amb el pacte per un model de barri al Guinardó.

En acabat el pregó, l’acte va continuar amb el lliurament del Premi del Concurs de Cartells. Des de la comissió musical del Girapells van donar espai a tots els músics del barri i per això van organitzar una Jam Session oberta a tothom qui portés el seu instrument s'animés a pujar a tocar-ne algun. Tancà la vetllada un concert de la Big Band de l’Escola de Musica Tritó. Lloc: Pistes de petanca de l’apv Mas Guinardó.

ECB SC, XRR CD

127 10,11 i 12 de maig. ERC Horta – Guinardó fent campanya al districte.

En un desplegament que mai pensàvem que podríem fer, en un esforç gegantí del casal Irla, vam muntar una parada cada dia, tres dies seguits, per donar un impuls a la nostra candidatura. Tot ens indica que enguany guanyarem la Ciutat.

El dia 10 la vam fer a la plaça Alfons X, cruïlla de barris amb molt vot republicà, un espai on hi som sovint, a tocar del parc de les aigües i l’avinguda Pi i Margall (un dels inspiradors del nostre ideari), Mare de Deu de Montserrat i Camèlies.

La gent es mou a remolc del final de la jornada escolar, i s’activa circulant més per la plaça. Es van repartir nombrosos díptics, i es va guanyar més d’un vot, només cal mirar qui hi havia al tendal.

L’11 al Carmel, al voltant del mercat del Carmel. Lloc on també hi hem anat sovint. Punt neuràlgic del Carmel. La proximitat de les municipals, augmenta la requesta d’informació. Sembla cert que les eleccions locals, pot ser com que toquen més a prop als ciutadans, s’hi senten més implicats.

Som a un barri on els unionistes sumen més del 60%. Els nostres simpatitzants cada cop que pugem tenen una

128 alegria. Més d’una dona, jove o gran, es declaren republicanes, les atenem, els hi fem veure que l’única república a l’abast és la Catalana, i que per aconseguir-la ens cal una Barcelona capital, republicana

El dia 12 anem a la plaça Bacardí, podem dir que és Horta en estat pur, on fa un parell de mesos que hi vam ser, amb l’Ernest en un acte força reeixit. Aquí hi tenim un bon tou de vots, potser perquè que es conserva més el sentit de poble o vila, que s’identifiquen més amb els nostres postulats. A més a més en aquesta plaça tenim el restaurant la Bacardina, on hi vam fer el sopar del 40è aniversari i d’altres celebracions al llarg dels 40 anys d’història del casal. És nota molt la complicitat amb la gent que s’acosta a les parades, on els volants informatius són demanats i llegits in situ, complementats amb les aportacions dels nostres militants.

ECB SC

129 12 de maig. El casal obert a tothom Xocolatada de festa Major

Seguint la idea de oferir xocolata desfeta en alguns actes del casal, per atreure la gent, que en el seu moment ens va suggerir l’Albert, tal com ho feien a la colla gegantera del Guinardó, ha anat arrelant. Avui en fem una per celebrar la Festa Major. Havent dinat uns quants/es irlaires, ens trobem al local. Muntem la taula, on hi va el fogó, que aviat començarà a escalfar la xocolata. Les companyes i amics, han anat desplegant cadires. Cal oferir comoditat al veïnatge. Com sempre despleguem un dispositiu, perifèric al casal, amb repartiment d’invitacions per difondre i invitar els que venen del Mas Guinardó o del correfoc.

Poc a poc, comencen a passar i entrar veïns, la majoria famílies joves amb mainada. En David, n’Albert, na Rosa...i a al llarg de la vesprada tothom va anar col·laborant omplint xicres de xocolata i reposant xocolata per tal de mantenir l’olla plena i calenta. Per a arrodonir la dolçor, també repartírem melindros, sobre tot al mainatge. Aprofitem per lliurar els díptics d’informació electoral. Vam detectar que quasi tothom dels convidats, es declararen votants nostres. També es va omplir més d’una butlleta d’amics...

Pleguem al cap de dues hores llargues. Hem fet una nova interacció amb el barri. Al cap d’avall estem al seu servei.

130

131 14 de maig. Fem campanya a la Plaça Maragall.

Continuant amb la campanya electoral, avui hi ha parada a la plaça Maragall. Per una gracieta dels tècnics del districte, també havien donat permís a un altre partit. Cal d’evitar problemes, ens anem a la banda del carrer Olesa menys transitat. Tot hi això, fem informació a una quants veïns de la Plaça Maragall per tal que votin l’Ernest Maragall.

14 de maig. Fixada de cartells

Per la nit nova acció dels escamots fixa- cartells. Cola preparada. Uns anem cap a Mare de deu de Montserrat, altres amb brides i escales van penjar propilens. Gran satisfacció per folrar les parets de la sabateria abandonada dels 15. Comptat i debatut, hem enganxat, centenar de cartells tant de l’Ernest com dels caps de llista.

ECB SC

132 15 de maig. Debat electoral al Mas Guinardó.

Avui fem l’únic debat entre totes les forces parlamentàries presents al districte, organitzat per la Coordinadora d’Entitats del Guinardó.

Els irlaires que no estem directament a la Secretaria de Política Municipal, no coneixíem els consellers de les altres forces, i menys en un debat. Escoltat tot el debat, arribem a la conclusió que el nivell és molt baix, que la majoria dels consellers tenen veritables problemes d’expressió fins hi tot en castellà. La majoria analfabets envers al català i que desconeixen i no saben explicar mínimament els seus programes.

Vist això, es claríssim que en Jordi i per tant Esquerra juga en una altre divisió. Pot ser es va salvar la Susanna més per veterana, i en Pau, potser per que és de la pedrera del casal...

Sincerament, costa de creure que els simpatitzants de les altres forces, hagin sortit mínimament convençuts i molt menys enardits pels seus representants. ECB SC

133 16 de maig. Acte central de campanya del districte

134 Avui fem el míting central del districte. Al Mas Guinardó, a la terrassa de la banda nord. Fa un capvespre primaveral. El cel esbargit. La panoràmica que es veu des d’aquí ens permet contemplar al fons el coll de Montcada, la serra de la Conreria, capa a mar Sant Adrià i Badalona. Bufa una marinada com la del míting del Bogatell. Organització i Acció Política han muntat el tendal d’Esquerra al costat de l’asta de la gran bandera catalana que senyoreja aquest indret. Les cròniques diuen:

Plaça Salvador Riera, Guinardó. Repic de castanyoles. Ell, enfilat al faristol, explica que el seu programa electoral és "fruit del treball de cinc anys". El sol fa ja les darreres esgarrapades. Flamenc de banda sonora de fons. "Així és la ciutat, mentre jo estic al faristol, d'altres ballen i canten", resol. I continua parlant de transport públic i desnivells i de la faraònica cobertura de la Ronda de Dalt o del parc dels Tres Turons mentre es treu i es posa les ulleres i les fa dansar d'una mà a l'altra.

A l’Ernest Maragall se l'escolten, des de la segona fila, la Maria Riba, de 79 anys, que s'abriga bé el coll amb una bufanda groga de punt, i el Ramon Pont, de 91 anys, la família del qual ja era d'ERC als anys 30. "Som del barri de la Sagrada Família i venim cada dijous a aquesta plaça a una trobada

135 per demanar la llibertat dels presos i dels exiliats", explica Pont, que llueix amb orgull un anorac del Barça que confessa que en realitat era del seu nét. No estan "del tot" satisfets amb el govern d'Ada Colau. Si una cosa els irrita, subratllen, és que "es diguin coses i després no es compleixin". Tots dos esperen que la nit del 26 de maig sigui Maragall qui guanyi.

O Colau o Maragall. És el duel al qual els republicans redueixen les eleccions municipals a Barcelona. Aquest dijous, des d'un acte al barri del Guinardó, ERC ha pujat un grau més la crítica contra els comuns acusant- los de tenir un projecte "unipersonal" que pivota en la figura d'Ada Colau. De fet, Maragall ha ironitzat amb un eventual canvi de nom del partit per passar a dir-se "Colau en Comú".

L'alcaldable d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, ha reivindicat la "solvència" del seu equip davant un govern que durant quatre anys ha navegat entre "l'ambigüitat i l'equidistància" mentre s'oblidava de "governar". A aquesta crítica s'hi ha sumat la número dos de la candidatura, Elisenda Alamany, que ha afegit que la ciutat necessita un govern "fort" i no un govern que "es desfà i s'engruna".

Tot un dard a la llista de Colau, que va patir dues baixes sobtades a pocs dies de l'arrencada de la campanya que se sumaven a una renovació important de la candidatura respecte a la del 2015. També van parlar Jordi Coronas que incidí en les propostes pel districte i Maria Buhigas que ho va fer sobre l’urbanisme.

ECB SC

136 14 de maig. Ronda Sant Antoni. Acte central de campanya de les Eleccions Municipals i Europees.

Som a l’equador de la campanya de les municipals. Sembla que les enquestes confirmen la tendència a la gran pujada de vots que tindrà ERC. Nosaltres també copsem en les accions al districte una certa eufòria. Per això s’ha organitzat aquest gran acte en aquest lloc significatiu de la ciutat. Posem tota la carn a la graella. Lògicament un bon nombre d’irlaires, hi fem

cap. Fa molt bon dia i tenim l’al·licient que amés de la plana major de la candidatura i del partit, la tecnologia ens permetrà veure i escoltar el nostre president i la nostre secretària general.

"Tenim una oportunitat fantàstica de posar un pres polític a un escó del Parlament Europeu i de demostrar que hi ha gent innocent a la presó". Missatge contundent de president d'ERC i candidat al Parlament Europeu, Oriol Junqueras, en el míting central dels republicans celebrat al Mercat de Sant Antoni de Barcelona. Un dia abans d'entrar al Congrés a buscar l'acta de diputat, Junqueras ha volgut agrair la victòria del 28-A, perquè assegura que els han fet més lliures, i ha demanat tornar a guanyar el 26-M pel mateix motiu. "Els vostres vots ens fan lliures", ha exclamat.

137 Junqueras ha participat a l'acte central a través de videoconferència des de la presó de Soto del Real al costat del també pres polític Raül Romeva. L'exconseller d'Exteriors i senador electe ha defensat que "només si guanyem farem que l'hagin d'escoltar, encara que no els agradi" i ha assegurat que dimarts al Congrés i al Senat "demostrarem que això se solucionarà fent política". Romeva també ha protagonitzat un dels moments més emotius de l'acte quan ha volgut agrair a la seva parella i número dos a les llistes a l'Eurocambra, Diana Riba, que estava asseguda a la primera fila, la seva dedicació.

Rovira acusa el PSOE de ser "crossa del feixisme"

A l'acte, on hi han assistit un miler i mig de persones, també s'hi ha pogut notar la ressaca política del 'no' dels republicans a la designació com a senador del socialista Miquel Iceta. Qui ho ha fet de manera més contundent ha estat la secretària general del partit, Marta Rovira, que des de l'exili a Ginebra ha arribat a acusar al PSOE d'actuar com a "crossa de la dreta i del feixisme". "La fundació FAES els ha imposat el que han de dir i no són valents per trencar amb el règim del 78", ha exclamat. També els ha acusant d'haver perdut "la noció del què vol dir diàleg" i els ha avisat que "no es construeix reprimint més tornar a guanyar el 26-M: "Els vostres vots ens fan lliures"

"Tenim una oportunitat fantàstica de posar un pres polític a un escó del Parlament Europeu i de demostrar que hi ha gent innocent a la presó". Missatge contundent de president d'ERC i candidat al Parlament Europeu, Oriol Junqueras, en el míting central dels republicans celebrat al Mercat de Sant Antoni de Barcelona. Un dia abans d'entrar al Congrés a buscar l'acta de diputat, Junqueras ha volgut agrair la victòria del 28-A, perquè assegura

138 que els han fet més lliures, i ha demanat tornar a guanyar el 26-M pel mateix motiu. "Els vostres vots ens fan lliures", ha exclamat.

Junqueras ha participat a l'acte central a través de videoconferència des de la presó de Soto del Real al costat del també pres polític Raül Romeva. L'exconseller d'Exteriors i senador electe ha defensat que "només si guanyem farem que l'hagin d'escoltar, encara que no els agradi" i ha assegurat que dimarts al Congrés i al Senat "demostrarem que això se solucionarà fent política". Romeva també ha protagonitzat un dels moments més emotius de l'acte quan ha volgut agrair a la seva parella i número dos a les llistes a l'Eurocambra, Diana Riba, que estava asseguda a la primera fila, la seva dedicació.

També ha fet un discurs molt dur el president del Parlament, Roger Torrent, que els ha retret que parlin de "cortesia parlamentària" quan hi ha presos i exiliats i els ha criticat falta de "decència política". Per la seva banda, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha avisat que té una "mala notícia per aquells que ens voldrien espantats i callats" que serà la seva victòria el 26-M. "Aquells que pensaven que amb la repressió renunciaríem, els diem que no, que vam guanyar i que tornarem a guanyar i que es trobaran a Junqueras al Congrés, a Romeva al Senat i també al Parlament Europeu", ha insistit.

Maragall alerta d'un pacte Colau-Collboni

En clau municipal, també ha intervingut l'alcaldable d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, que ha volgut alertar d'un possible pacte entre l'alcaldessa i candidata dels comuns, Ada Colau, i el candidat del PSC, Jaume Collboni, després del 26-M, i ha posat com a exemple que els seus partits estan

139 pactant la mesa del Congrés i que també formaran govern a l'Estat. Davant d'això, Maragall ha reclamat aglutinar el vot en la seva candidatura per poder "tenir un alcalde independentista". "No podem permetre que el PSC arribi al govern municipal. Els comuns i els socialistes s'han posat d'acord per fer la mesa del congrés, per governar Madrid i ho volen fer aquí. Fem que no passi!", ha reclamat.

La seva número dos, Elisenda Alamany, que l'ha presentat amb "Maragall is in the house", recordant el gag del Polònia on imitava Colau, ha fet un discurs dur contra l'alcaldessa i clarament independentista. Alamany ha defensat que cal acabar amb l'actual govern dels comuns perquè no han estat a l'alçada i ha demanat que el 26-M la ciutat enviï un missatge "al món" de "democràcia i llibertat, sense ambigüitat ni equidistància". "Que ens ho diguin a la cara que parlar de sobirania i de presos no toca, que ens ho diguin a la cara!", ha exclamat, assegurant que Barcelona també és Catalunya i que la ciutat no pot quedar al marge de la reivindicació.

A l'acte també hi ha intervingut el pare de Guillem Agulló, assassinat ara fa 25 anys al País Valencià i l'eurodiputat José Bové, que s'han compromès amb els presos polítics, i també s'hi ha llegit una carta de Carme Forcadell i una altra Dolors Bassa, des d'Alcalà Meco.

140

141 23 de maig. Enganxada massiva de cartells i penjada de propilens

Som a la recta final de la campanya, cal fer un darrer esforç final. Ho tenim a tocar. Secretaria d’Acció Política, ens ha convocat al casal. Els primer en arribar preparen les galledes de cola, s’organitzen els cartells. Es munten cinc escamots!! Més de vint persones mobilitzades! Cal remarcar la presència significatives de dones. El grau d’implicació i de moral de victòria és present.

Dels cinc grups, un va amb els propilens amb cotxe, doncs cal portar tots els estris: l’escala, brides, cúters vinils, propilens... un segon va cap a Horta, el tercer part baixa Mare de Deu de Montserrat i passeig Maragall, el quart plaça Sanllehy can Baró i el cinquè pels voltants del mercat del Guinardó.

142 L’acció dura tres hores. Aquest cop hem enganxat tots els cartells. Tots els plafons que ens havien tapat han estat restaurats. No cal dir que vam acabar els cartells a la sabateria del quinze. Com sempre la font propera, ens va alliberar mínimament de la quantitat de cola que les escombres i esquitxos, ens havia empastifat. Un cop reportem amb els altres grups que tot ha anat bé, marxem cap al casal on endrecem totes les eines. Teníem 600 cartells per penjar. Nosaltres els hem acabat els altres escamots també. Només resta treballant la secció de propilens, aquest acaben sempre més tard...

Barcelona serà republicana! Feina feta! ECB SC

143 24 de maig. Míting final. Campanya municipal al Bon Pastor

Tot té un final. D’aquí a poques hores, s’acaba la campanya. Ens trobem a Nou Barris, al Bon Pastor. Un poliesportiu on sembla que en Raül Romeva hi nedava. La gran pista, està plena de gom a gom. Veiem i saludem a banda dels irlaires, un bon tou d’amics i companys dels altres casals; vells lluitadors que porten anys i panys treballant, picant pedra per a poder per aconseguir la batllia de Barcelona.

144 Noves cares, que manifesten un optimisme contingut, però no dissimulat. Esquerra hi ha abocat tot el seu potencial, fins hi tot amb “presència” d’exiliats i presos polítics (si aquella quota de militants que l’estat espanyol ens ha segrestat i fins hi tot ens ha assassinat des de la nostra fundació). Les cròniques diuen:

Esquerra ha subratllat la reivindicació de vot útil a la ciutat de Barcelona en l’acte final de campanya aquest divendres al Bon Pastor. Ernest Maragall i Elisenda Alamany, acompanyats en persona i en vídeo de la plana major del partit, han demanat a la militància que passi “el rasclet” fins que tanquin els col·legis. A la capital, com avisen les enquestes, “pot anar d’un sol vot”. El mateix dia que la Mesa del Congrés ha suspès a Oriol Junqueras com a diputat electe, han reclamat al sobiranisme que repliqui a l’Estat diumenge a les urnes convertint-lo en europarlamentari.

Maragall ha estat reticent a demanar el vot directament durant la campanya però aquest divendres ha sol·licitat amb tota claredat als independentistes i als progressistes de la capital que triïn la papereta del principal rival d’Ada Colau.

Els sondejos dibuixen pràcticament un empat tècnic i per això ERC reclama

concentrar el vot de forma pragmàtica: “Demano el vot a tots els ciutadans crítics amb el govern d’Ada Colau, molt especialment als d’esquerres, i encara més fort el demano a tots els independentistes”. “Sabré fer-ne bon ús, d’aquest vot, sabré posar-lo al servei del projecte de la República, de la llibertat i la dignitat”, ha promès.

Ha presentat els comicis municipals com “un binomi” entre ell i “un pacte PSOE-Podemos i del constitucionalisme”, que és el que al seu parer significaria la reelecció de Colau.

145 “Si voleu una Barcelona capital de la República per primer cop en 80 anys, si voleu la independència, digueu a tothom que voti ERC”, ha simplificat.

L’exparlamentària d’En Comú Podem i ara número 2 de Maragall, Elisenda Alamany, ha definit la seva excap de files com “l’últim cartutx de l’stablishment, a contracor i com a mal menor” i s’ha emportat una sonora ovació de la militància republicana, davant la que s’ha posat a plorar en

començar la intervenció. “Sóc on he de ser en un moment de brutalitat i d’injustícia, al costat que toca estar!”, ha proclamat entre crits d’independència.

Junqueras, Romeva i Rovira arenguen des de la pantalla

L’acte electoral ha durat més de dues hores i ha comptat també amb les intervencions dels principals dirigents del partit, tant els que ocupen càrrecs com els empresonats i exiliats. A més de donar suport a Ernest Maragall, han reivindicat el vot per Oriol Junqueras per “trencar els murs de la presó” i fer-lo “entrar somrient al Parlament Europeu com ja va fer al Congrés dels

146 Diputats” dimarts. “Si es pensaven que es quedaria emmordassat, no defallirem i farem que guanyi diumenge!”, ha proclamat el president adjunt del partit i vicepresident del Govern, Pere Aragonès.

El mateix Junqueras ha advertit que el seu somriure a la cambra espanyola “no és res comparat amb el de diumenge” tancats a la cel·la i dilluns quan al Tribunal Suprem s’assabentin de tots els detalls dels resultats a través dels seus advocats. “Penseu en nosaltres i en l’alegria que tindrem en saber que heu treballant tant per maximitzar els nostres resultats!”, ha dit. Ha defensat el valor de fer seure a l’escó europeu un pres polític i “defensar amb plenitud la candidatura a la presidència de la Comissió Europea”, per “posar davant dels ulls de tothom la profunda injustícia de tenir tancats uns innocents”. “Deixeu-nos ser el més útils possible per la llibertat, no ens negueu aquests vots que ens són imprescindibles”, ha implorat.

Diana Ribas, número 2 de la llista europea i dona de Raúl Romeva, ha recordat que el seu marit solia nedar cada setmana precisament a la piscina del poliesportiu on s’ha celebrat el míting. “A tots els que ens volen vençuts, els diem que dilluns entrarem a les institucions amb força: No han pogut, no poden i no podran!”, ha defensat.

147 25 de maig. Els darrers cartutxos

Després del míting final, encara resten unes hores per tancar la campanya. Mengem un entrepà a cremadent. Decidim acabar amb els cartells i la cola que resta al casal i fer una darrera repassada per sobre de la avinguda de la Mare de deu de Montserrat. Amb en Xavi S., Moisès, Jordi i Eduard.

Vam recordar aquells frustrants finals de campanya de fa 40 anys, on 2 hores abans del topall de les dotze, sortien centenars de psuqueros i sociates i amb total impunitat, tapaven tot, folraven literalment totes les parets, tanques i fins i tot, amb pancartes les baranes de les places. Avui uns han desaparegut i d’altres ja no tallen el bacallà...

Ho hem donat tot. Feina feta!

148 26 de maig. Jornada electoral.

Arriba la jornada electoral. Ara tot depèn de la tria del ciutadà.

El gran desplegament electoral del casal es va completar els darrers dies amb la captació de voluntaris per tal fer d’apoderats del partit als col·legis electorals. També s’ha fet la corresponent sessió de formació. Cal estar preparats, doncs els adversaris són molts i cal estar alerta per a qualsevol incidència en els col·legis electorals. Hem cobert pràcticament tots el col·legis. El reforç d’amics del casal i els nous militants, ho han fet possible. Com els darrers 20 anys, he anat a l’escola del Torrent d’en Melis. Ja ens coneixem tots, des del bidell el José, fins l’apoderada dels exconvers...

La jornada s’escola lentament, les nostres paperetes es mouen molt. Sempre queda la incògnita dels votants que porten les paperetes de casa. En aquest col·legi, darrerament hi ha molta cua de votants en unes taules concretes, el que ens va obligar als apoderats a controlar l’accés al col·legi. Les paperetes de les europees, la pila de Puigdemont baixa considerablement. Pels missatges que anem rebent dels companys, les coses són similars en els altres col·legis

Finalment toquen les vuit. Tanquem les portes. Comença l’escrutini. Nervis que acompanyen el recompte. Una sensació indescriptible, com d’alleujament i joia, a mesura que el recompte de les paperetes de les diferents taules va avançant, i comprovo que en les quatre taules, les piles de les d’Esquerra van augmentant...A la primera taula que acaba el recompte, hi hem guanyat. A dues més també. Per problemes dels membres d’una mesa, el recompte s’alenteix. Finalment acaben i comprovo

149 que pel que fa a les municipals hem guanyat a les quatre meses i a les europees l’efecte Puigdemont ens ha superat, per hem restat segons, el que vol dir que hem fet entrar n’Oriol al Parlament Europeu....Un cop recollides les actes, anem cames ajudeu-me cap al casal, on deixem la paperassa i anem ràpidament cap a l’estació del Nord, on ERC Hi fa el seguiment de la nit electoral

ECB SC

150 26 de maig nit. Després de la contesa, la festa de la victòria!!

Ambient de gala a l’Estació del Nord. Quan hi arribem, ja és plena. Destaca el nombre brutal de mitjans. Taules curulles d’ordinadors, periodistes i empostissats atapeïts de càmeres i presentadors de televisions. Podem veure de prop i saludar molts periodistes habituals de TV3 i d’altres mitjans...espectacular l’entrada d’Ernest Maragall i la resta de candidatura i dirigents republicans, un cop es confirma la victòria d’ERC.

La Humanitat ho explica així:

Maragall lidera l’èxit republicà en clau local i Junqueras, un pres polític, aconsegueix tres escons al Parlament Europeu amb Ara Repúbliques

Després del 28 d’abril, Esquerra Republicana ha tornat a fer història aquest diumenge amb uns resultats excepcionals a les municipals i també a les europees, amb més vots que mai. Els republicans han guanyat les eleccions municipals a tot el país per primera vegada des de 1931, en una nit electoral clarament republicana i amb dos noms propis: Ernest Maragall i Oriol Junqueras.

151 Maragall, que ha dedicat la victòria a la capital catalana a Junqueras, empresonat a Soto del Real, lidera l’èxit d’Esquerra a les municipals convertint- se, amb deu regidors, en la força més votada a la ciutat des de 1931. “Barcelona tindrà un alcalde republicà, un alcalde progressista, d’Esquerra Republicana de Catalunya”, ha exclamat Maragall als militants que han seguit la nit electoral a l’Estació del Nord de Barcelona.

“Perquè Barcelona sigui la punta de llança de la conquesta pacífica i democràtica del dret a l’autodeterminació de Catalunya. Barcelona serà forta, intel·ligent, lliure, la capital de Catalunya: Barcelona serà Barcelona”, ha afegit el futur alcalde de la ciutat, que ha reivindicat els presos polítics, especialment Junqueras i Quim Forn; Marta Rovira i els exiliats i ha aplaudit la feina de les seves rivals aquest 26M Ada Colau i Anna Saliente.

Amb gairebé 160.500 vots, Maragall lidera doncs uns resultats històrics per Esquerra a Barcelona i encapçala un camí que han seguit també altres ciutats. Els republicans han guanyat a Lleida, Manresa, Blanes i ha obtingut un empat a Tarragona. En total són més de 3.000 regidors i regidores, i més de 800.000 vots arreu del país que han fet confiança a Esquerra.

La victòria republicana de la nit, però, no és només en clau municipal. Sinó que passa també per al Parlament Europeu, que tindrà un pres polític assegut a un dels seus escons. Oriol Junqueras amb la coalició Ara Repúbliques ha obtingut 3 eurodiputats i ha aconseguit més d’1.200.000 milions de vots independentistes i d’esquerres de tot l’Estat. L’acompanyarà doncs a Brussel·les Diana Riba.

152 “La nostra victòria no és només de partit, sinó que és de país. És una victòria per aconseguir la república i tornar la dignitat a tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya”, ha insistit el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, flanquejat per la direcció republicana. “Vam sortir a guanyar, guanyar i guanyar i hem guanyat, guanyat i guanyat”, ha conclòs Aragonès.

Dediquem aquesta victòria a tots aquells parents, companys que van caure pel camí o han esta represaliats des del 1939, fins els que encara avui estan segrestats pel jou espanyol avui. Novament les urnes han tornat a Barcelona el somni republicà. Un record especial pels i les militants del casal Irla que ens han deixat al llarg dels darrers 40 anys, que la prendre el relleu, que els hi vam prometre tenir-los presents en la victòria.

153 27 de maig. Celebració de la victòria electoral al casal Irla

Felicitats pencaires!

154 15 de juny. Quan el deliri del poder traeix la democràcia

Avui s’ha constituït el nou Ajuntament de Barcelona. El nostre Ernest, no serà batlle. Hem pogut comprovar novament com la hipocresia de certs polítics i llurs dirigents, porta als partits unionistes espanyols “equidistants” a fer pactes contra natura per tal de no deixar del tron del poder, fins hi tot els més d’esquerres i més “indignats”, amb els més casposos i fatxes. El nostre astorament és compartit segons enquestes pel 75% de la població. Una altre desgràcia i trava per Barcelona i tot el País. Un endarreriment amarg més en l’assoliment de la independència. Hem vist com hem passat de governar Barcelona segons les urnes, a ser manipulats per una tòtila sense principis ni ètica i els capsigranys del seus socis.

Malgrat tot, nosaltres no defallirem. Continuem!!

Gràcies per aquests quatre anys, per tota la feina que hem fet junts, per haver estat empenyent fins aconseguir la victòria a Barcelona. Per ser imprescindibles. Tenim quatre anys per governar. Governar des del carrer. Per defensar els drets, les llibertats i la justícia social. Ara som molts mes a la institució i aviat serem molts mes des dels carrers i les places. Acaba una etapa i en comença una de nova. Després d’un dia amarg com el d’ahir, després d’escoltar els discursos de l’alcaldessa i d’aquells que l’han posat allà, després de veure la crispació a Sant Jaume, tenim una feina ingent per endavant. Tenim un deute amb la gent, tenim la seva confiança i hem de convertir la seva indignació en esperança. Ens toca fer això, des de l’oposició a l’Ajuntament i des del govern al carrer. I vosaltres torneu a ser imprescindibles.

Jordi Coronas regidor electe d’ERC

155 16 de juny. Santa perpètua. Jordi Cuixart. Òmnium.

Enguany, Òmnium ens torna ha convocar a Santa Perpètua de la Mogoda, (a can Cuixart), a un gran acte Cultural, contra la repressió, al magnífic parc de la Ribera, ara que s’ha acabat l’ignominiós judici del TS, al que han estat sotmesos i humiliats els nostres electes; presos i preses polítiques.

El cartell de cantants i d’altres elements culturals de tots els Països Catalans, és un al·licient més que ens decideix a agafar el tren i fer-hi cap. Quan arribem bastant d’hora, s’està acabant el muntatge. Hi ha dos espais; un davant del gran escenari i un més enrere més petit i a cobert de la solana que cau, on hi els espectacles més familiars.

156 Entremig, tota mena de tendals de mercaderia oficial d’Òmnium. També hi ha tres grans barres, que fan el servei d’hidratació de les més de 25.000 persones qui hi vam passar durant el dia, amb els corresponents elements per picar i veure, curosament seleccionats. Productes catalans, de la terra i etiquetats en català passats pel sedàs d’en Jordi de Tastets i en Jaume P., a que van trobar com esperàvem en una de les barres . Vam escoltar tots els concerts. Més tard vam trobar-nos amb la Eba i el seu company. Escoltats també els parlaments via internet d’en Jordi Cuixart amb els seu “ho tornarem a fer” i l’ enardidora intervenció d’en Marcel Mauri, vicepresident de l’entitat.

25.000 persones han assistit a la segona edició del festival Cultura contra la Repressió que al llarg de tot el dia ha omplert el parc de la Ribera de Santa Perpètua de la Mogoda de música i altres arts escèniques.

Abans de la penúltima actuació de la jornada, Marcel Mauri de los Ríos, vicepresident d’Òmnium Cultural, ha assegurat: “No tenim dret a la resignació. Ni a la tristesa. Exigim eufòria i esperança. Esperança en el futur digne i just que ens mereixem. Esperança davant les incerteses, davant la manca de resposta política i davant la repressió. Esperança en un país que davant d’una sentència injusta s’alçarà, com ha fet sempre, amb la bandera de la pau i la no-violència, per defensar els drets, exercint la desobediència civil si cal per transformar la realitat injusta”. En un discurs fet des de l’escenari Democràcia, Mauri de los Ríos ha qualificat el d’avui com: “un dia d’orgull i esperança. D’autoestima col·lectiva. Perquè hi som, ens tenim i junts ho tornarem a fer!”

157 “Perquè ara que s’ha acabat el judici, ara que l’estat us voldria atemorits i en silenci, desmobilitzats, no ens cansarem de dir-ho: Vosaltres, tots vosaltres sou els imprescindibles”, ha dit el vicepresident d’Òmnium Cultural dirigint-se al nombrós públic assistent al Cultura Contra la Repressió. I ha afegit: “Que tothom ens escolti: tenim el deure, tenim l’obligació cívica, política i moral d’exercir tots i cadascun dels drets que siguin condemnats. I ho tornarem a fer!”

El vicepresident d’Òmnium ha tingut paraules de reconeixement per a la família i els amics de Jordi Cuixart i s’ha mostrat orgullós del president d’Òmnium Cultural: “Orgull per representar tantes lluites compartides. Orgull per una persona que davant del silenci imposat, demana més diàleg contra el feixisme, més cultura contra l’odi, més compartir el projecte de República”.

Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural ha assegurat: “Mai no renunciarem a desobeir tantes lleis injustes com ens siguin imposades”. Cuixart, en presó preventiva des del 16 d’octubre de 2017, ha adreçat una carta als assistents a la segona edició del festival Cultura Contra la Repressió, que se celebra al llarg del dia d’avui a la seva ciutat natal, Santa Perpètua de Mogoda. En la carta llegida per la cantant Mireia Vives, Cuixart ha assegurat: “Sóc aquí, amb tots vosaltres. Convençut que ho tornarem a fer. Que tot això només té sentit si ho fem junts. Sense deixar-nos a ningú pel camí. Que seguirem essent, des de la diversitat, un sol poble” i ha afegit: “Volem acollir, ens volem vives i volem que la Cultura ho inundi tot”.

158 El president d’Òmnium Cultural ha conclòs la seva carta als assistents del Cultura contra la Repressió dient: “Des de Santa Perpètua de Mogoda, on tot comença, i per tots els Països Catalans i el món sencer: Que mai res ens prengui el somriure, ni les ganes boges de viure. Us estimo infinit i sempre endavant!”.

Òmnium Cultural ha organitzat al llarg del dia d’avui la segona edició del festival Cultura contra la Repressió al parc de la Ribera de Santa Perpètua de Mogoda, ciutat natal de Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural. Ha estat la primera gran mobilització després del Judici a la Democràcia.

Des de les 11 del matí i fins les nou de la nit el parc de la Ribera s’ha omplert de cultura Contra la Repressió. La música ha anat a càrrec d’Oques Grasses, Gossos, Dolo Beltran, Maria del Mar Bonet i Brighton 64, juntament amb el quartet Ovidi 4, Ítaca Band, la Companyia Elèctrica Dharma, Miquel del Roig, Cesk Freixas, el grup Mascarats, Paula Valls, Joan Rovira, Pepet i Marieta, El Belda, Les Kolontai, el rap de l’empordanesa Joina, Txell Sota i el jazz de Magalí Sare Duo. El Pot Petit i la Belluga s’encarregaran d’amenitzar la jornada entre els més petits. I l’actuació sorpresa que ha anat a càrrec de Txarango.

En la jornada a Santa Perpètua hi ha hagut una gran diversitat de disciplines culturals. No hi ha faltat el circ, la màgia de Pau Segalés, grafits, l’actuació dels pallassos Pepa Plana & Noël Olivé i els contes de l’editorial Nanit. L’actor Pep Planas i els periodistes Sílvia Soler, Marc Giró i Elisenda Carod, entre d’altres, s’han encarregat de la presentació.

ECB SC Recull

159 21 de juny. Conferència: Polítiques de gènere en el marc de la salut

La Secretaria de Cultura feia dies que pel contacte amb les sanitàries que tenim al casal i el fet de tenir dos hospitals de referència al districte, perseguia fer una conferència divulgativa sobre Salut. Consultat el Departament, se’ns indicà que ara convenia explicar les polítiques de gènere que s’estan planificant des del Departament, tot seguint les directrius del partit sobre el tema que es van aprovar en el darrer congrés, que s’estan implementant en totes les àrees que governem.

Va moderar Rosa Roman, adjunta a la presidència del casal qui va presentar les ponents: La Carme Beltran del grup de salut de la Federació i militant del casal i la Mònica Morros, de relacions institucionals del Departament de Salut. Va agrair la presència del regidor Jordi Coronas, el conseller de districte Xavi Reig i representats del grup de dones d’ERC.

La Carme Beltran va encetar la xerrada amb uns mots per les preses polítiques. Va fer una exposició tècnica del canvi que cal fer en tot l’àmbit de la medicina

• Diferències fisiològiques entre home i dona • Als anys 80/90 es comencen a estudiar aquestes diferències.

160

• Fins ara totes les referències, estadístiques, simptomatologia...de les diferents malalties, sempre estan referits a l’home. És una evidència que també segons quins medicaments, afecten de manera molt diferent a les dones en moltes malalties..

• Les condicions ambientals també afecten de manera diferent a les dones.

• Les dones tenen més greix que els homes.

• Al haver-hi més metgesses en el sistema, fa que hi hagi més interacció entre metgessa i la pacient i s’estudiïn millor les particularitats que aquestes malalties presenten en les dones.

• Les dones viuen més però pitjor (tenen més malalties cròniques i porten la motxilla de ser les cuidadores de tothom).

• Hi ha un informe de la OMS, que ja demanava potenciar les polítiques de gènere.

• Malauradament, aquí anem més ho tenim més o menys bé, però en molts països aquesta visió de gènere de la salut és inexistent.

• Deixar de considerar certes manifestacions fisiològiques de la dona com una malaltia.

161 • Un estudi constata que de les defuncions a l’hospital, la majoria d’homes venen de casa i la majoria de dones, venen de residències. (quan han acabat de cuidat a tothom, a elles ningú les cuida i van a residències...). No cal esmentar també el major nombre de demències en les dones.

• Cal tenir present que aquelles feines fins ara fetes majoritàriament per dones, com l’acompanyament a les persones grans, la sobrecàrrega de les feines familiars, també desenvolupen malalties diferents a l’home i d’altres més agreujades... per això cal aquesta visió en perspectiva de gènere en tot aquests àmbits...

Seguint els acords del partit envers la implantació de la igualtat de gènere en tots els àmbits, els òrgans de govern on hi tenim responsabilitat han començat a fer els plans per anar fen efectives aquestes polítiques. El Departament de Salut ha posat fil a l’agulla, i ha encomanat la tasca a la Mònica, com a directora general de les Relacions Institucionals de la Conselleria de Salut.

162 Seguidament va parlar Mònica Morros, d’entrada distingir entre sexe i gènere. Resumim els punt principals de la seva intervenció:

• El sexe són els genitals que té una persona.

• El gènere és la construcció social d’allò que se’n deriva. Amb tots els tòpics.

• El gènere varia amb el temps i l’espai. No és el mateix se dona ara i aquí, que al mateix lloc el segle XV.

• El gènere s’aprèn i imposa uns condicionats que provoquen desigualtats de gènere per accedir als recursos. Un d’ells la salut.

• Hi ha més depressions entre dones que en homes. La salut de les dones és diferent.

• Si tens una salut neutre en polítiques de gènere, és una salut cega de realitats.

• Creiem els valors republicans i volem que tothom pugui accedir al millor estat de salut.

• Percentualment, els homes viuen més anys amb bon estat de salut que les dones.

• Recollim el testimoni de la lluita de molts anys i moltes persones, perquè avui una consellera de la Generalitat de Catalunya, tingui la perspectiva de gènere com un dels pilars del seu departament.

• La perspectiva de gènere es pot aplicar a tots els àmbits, fins hi tot alguns països nòrdics ho fan per treure la neu!.

• Per poder fer percentualment, tant esport com els homes, potser caldria habilitar el mateix horari pels nens que pels adults, el que comportaria que les mares que acompanyarien els nens, podrien fer-ne.

• L’endometriosi, malaltia invisibilitzada, exclusivament femenina que costa anys diagnosticar. S’ha fet una reeixida campanya informativa.

163 • L’artrosi i les demències, són malalties que afecten més a les dones, també s’estan elaborant plans específics.

• S’ha fet una guia per la introducció de la perspectiva de gènere en tot els àmbits de la Conselleria de Salut i un grup de treball, que va més enllà dels aspectes biològics, introduint tots els aspectes socials... .

• Tot això es pot fer quan tens un lideratge molt fort que aposti per fer aquestes polítiques, com ho fan Marta Rovira i Oriol Junqueras.

• Per accedir a les beques a projectes que dona la Conselleria, cal que les mostres siguin paritàries.

• Donat que la violència masclista augmenta amb els embarassos, s’ha incorporat al protocol dels embarassos, qüestionaris per la detecció de la violència masclista.

• S’està treballant per aplicar el pla d’igualtat de gènere d’ERC a la conselleria, en tots els àmbits, molta feina de formigueta, però ho aconseguirem...

164 Tot seguit la Rosa va conduir un torn de paraules, on intervingueren metgesses, infermeres, activistes, aportant els seus parers. Destaquem la intervenció del regidor Coronas, que agrair el devessall de coneixements que havia adquirit i que tindrà en compte en les actuacions municipals.

En acabat, com és tradicional, vam anat al Racó d’Horta a fer el sopar tertúlia on vam continuar comentant el tema.

ECB SC

Vídeo de l’acte: https://youtu.be/mjrIFdCAew4

165 24 de juny. Sant Joan. Diada Nacional dels Països Catalans. Flama del Canigó.

MISSATGE DE SANT JOAN 2019

Estimats connacionals,

Des de la Catalunya del Nord us portem, com cada any des del 1968, la Flama del Canigó, renovada la nit passada a la pica de la nostra muntanya sagrada, bressol de l’obra de l’abat Oliba i de la de Jacint Verdaguer, per encendre els Focs de sant Joan en tots els Països Catalans.

És nit de solstici d’estiu, nit de regeneració de la natura des de fa mil·lennis per a tots els europeus, nit de compromís, de vida nova per als cristians, per a tots nit d’alegria i d’esperança.

Tanmateix enguany per a nosaltres catalans és nit de dolor, d’amargor perquè compatriotes nostres democràticament elegits, són víctimes de persecucions inquisitorials, engarjolats i obligats de sotmetre's a un judici infame o d’exiliar- se. Vuitanta-quatre anys després es repeteix la repressió contra el Govern català, acusat com el 1935 a Madrid dins la mateixa sala del mateix delicte. Enguany necessitem doncs més que mai l’escalf de la Flama per tenir «llum als ulls i força al braç» per no cedir i mantenir les nostres legítimes aspiracions. Amb la Flama reafirmem la pertinença a la nació catalana ocupada, esquarterada i colonitzada des de fa més de tres segles per França i Espanya. Amb la Flama reivindiquem el dret internacionalment reconegut d’exercir l’autodeterminació. Amb la Flama volem recobrar l’Estat català que garantirà a una part de la nació, lleis i constitucions pròpies imprescindibles. Amb la Flama construirem la Confederació dels Països Catalans.

Visca la Flama del Canigó, símbol de les nostres unitat i unió! Visca Sant Joan, Diada Nacional dels Països Catalans!

Daniela Grau i Humbert Associació nord-catalana dels ambaixadors de la Flama del Canigó

166 28 de juny. Festa Major de Can Baró. Chill out al Turó de la Rovira.

Dins del programa de la Festa Major de can Baró, avui hi ha programat el Chill Out als antiaeris del Turó de la Rovira. Aquesta activitat, es fa des de fa molts anys. Sembla que algú de la comissió de festes va recordar que anys enrere havien vingut a l’estiu estudiants sobre tot alemanys, que van netejat tot el turó i les restes de les barraques, tot pensant que seria bo fer-hi algun acte de la Festa Major, per tal de reivindicar el lloc i fer-ne divulgació. D’acord en principi amb els veïns del barri, es tirar endavant la idea. Per tal d’evitar un excés de soroll i possibles molèsties amb el veïnat, es va decidir fer-ho amb aquest tipus de música, que és més suau i més melòdica.

Malauradament anys després va venir la massificació del lloc, el que comporta uns certs problemes, doncs a més dels als assistents al Chill Out, cal afegir-hi el gran nombre de turistes que hi ha aquelles hores. Malgrat tot, la festa es va fer i els veïns van passar-ho d’allò més bé.

SC

167 30 de juny. Caldes de Montbui, on hi bull la República Catalana.

Vam conèixer personalment en Jordi Solé, batlle de Caldes de Montbui i candidat a eurodiputat, en el míting al poliesportiu de la Vall d’Hebron durant les eleccions europees del 2015, on vam saber que tenia la intenció de dedicar un carrer al president Barrera. Vam dir-li en diferents trobades, que volíem fer un autocar per anar a Caldes. Volíem anar a veure un poble on Esquerra hi governa des de fa anys.

Finalment avui és el dia triat per aquesta sortida de memòria històrica. Cal dir que fa un més en les darreres municipals, en Jordi no es va presentar a la reelecció donat que despès de dues legislatures de batlle, calia un relleu i dedicar-se a la política europea. Tanmateix l’actual batlle Isidre Pineda, continua sent republicà.

Contactat el territori com sempre fem, en Jaume Mauri, president de la secció local i ara tinent de batlle, serà el nostre enllaç.Tal com fem sempre, cercant una persona destacada del lloc on anem, avui a Caldes de Montbui, per tal de nomenar l’autocar que ens hi durà, ens hem topat amb una nissaga de metges, que comença a Caldes, amb el doctor Eduard Xalabarder i Serra, (foto superior), capdavanter mundial, en la prevenció i tractament de la tisi, malaltia que va fer estralls fins l’arribada dels antibiòtics cap els anys 1950. Així doncs, li dediquem el nostre autocar a ell, i als seu fill Conrad i net Eudald, que van continuar els tractaments per l’erradicació de la tuberculosi...tal com es pot veure a la guia de viatge.

Vam sortir de la plaça Maragall a les 8 del matí, vam anar directes al Restaurant del Remei, on ens trobem amb en Jaume Mauri i d’altres regidors dels consistori i membres de la secció local. Esmorzats sortim cap el centre. Ens trobem i saludem amb l’Àngels Llive, flamant regidora de

168 Nova Ciutadania. Caminant vers el centre, tothom anava saludant als regidors. Passem per davant de la casa de les trabucades, a la façana on encara s’hi veuen impactes de les trabucades de les guerres carlines. Arribem a la plaça de la Font del Lleó, centre històric i on encara s’hi conserven les termes la piscina romana. En Mauri ens fa cinc cèntims de l’evolució de la plaça. Remodelada pel seu equip, conservant la geometria externa dels elements soterrats, amb un dibuixos geomètrics del nou paviment. Un sistema de petits forats, fan de respirador, per tal de garantir la sortida de vapor, que origina la surgència de l’aigua a 74 graus. Vam poder comprovar-ho al passar momentàniament la ma en el brollador de la font del Lleó. Acabades les explicacions d’en Mauri, ens dirigeix al Museu, ens acomiadem i agraïm la seva acollida. En Jordi, guia del museu ens fa una detallada explicació dels orígens geològics de les aigües termals, l’origen dels banys termals en temps dels romans fins els nostres dies. Sortim i anem a les termes romanes, que són a tocar. El guia del museu, ens comenta que són les úniques instal·lacions que resten dels romans. Durant una bona estona, explica la història del lloc al llarg dels segles, que va arribar a ser fins hi tot presó.... Continuem la visita i anem al balneari Rius, el més gran i important d’Europa de l’època.

La cultura dels balnearis era molt practicada fins ben entrat el segle XX. Es

169

creia que les aigües termals tenien propietats medicinals, i fins hi tot hi havia un consultori mèdic. Podríem dir que els balnearis era un entremig entre hotel de luxe i un esbarjo social amb tocs de medicina tradicional. Això explica l’auge que va tenir, sobre tot en classes mitjanes i altes. Tot això queda reflectit en les esplèndides instal·lacions d’aquest balneari, com es comprova en el magnífic menjador i sala de vitralls. Actualment tot el conjunt ha estat rehabilitat com Espai Rius pel gaudi de tothom. En acabada la visita guiada, uns van a fer un bany termal al Safareig, instal·lació que la batllia va condicionar com bany termal públic, degut a uns drets històrics que la batllia de Caldes, tenia sobre una part de les aigües termals. Això ha posat a l’abast de tothom gaudir d’aquests reconfortants banys.

Els altres vam anar a fer una visita a les sales del museu on hi ha una interessant exposició del fons de Manolo Hugué artista noucentista polifacètic, amb nombroses escultures, dibuixos i pintures, també documents i fotografies de l’artista així com algunes obres de Picasso que tenia Hugué. Cal remarcar les sales dedicades al termalisme, amb reproduccions dels despatxos de les consultes mèdiques, laboratoris, administració...fins hi tot hi ha envasos de l’intent de comercialitzar l’aigua,

170 cosa que s’abandonà donat que no conservava les propietats un mínim de temps...

Tot seguit, anem retrobar els que s’estan “banyant” al Safareig. Aquí ens vam trobar amb en Xavi S i L’Albert. Des d’ací, contemplem els horts de la vila. Fem un petit recorregut pels altres safareigs perfectament conservats i en estat de servei. Les dones calderines, almenys tenien el consol de rentar amb aigua calenta.

Ens retrobem a la plaça de l’Àngel on fem el vermut tot esperant l’hora de dinar. Vam dinar al “Centru”. L’Ateneu Democràtic i Progressista fundat el 1865. Avui reconvertit en una cooperativa, que segueix treballant pels mateixos ideals. Estava ple de gom a gom. Cal remarcar la patxoca que feia la paella que ens van servir, va ser un àpat agradable podríem dir que de casal. Escurada la paella, vam cloure amb les postres i el cafè.

171 En acabat agafem l’autocar i fem cap al Sant Sebastià de Montmajor.

Els viatgers tenim la mica de nyonya de la migdiada.

En arribar, la senzilla i serena visió de Sant Sebastià, ens recorda els temps en que l’home respectava la natura i hi havia un perfecte equilibri ambiental.

Sant Sebastià de Montmajor

És un nucli petit de població situat a 12 km de Caldes de Montbui, a la vessant nord del Farell, encerclat per muntanyes. La vall de Sant Sebastià conserva tot l’encant de la naturalesa, encara s’hi pot trobar aquella sensació de solitud i de pau. En aquest paratge trobem la bellíssima església romànica del segle XI perfectament conservada. A l’interior, podem admirar-hi les pintures al fresc d’Antoni Vila Arrufat fetes entre 1945 i 1950.

L’església és d’una sola nau amb transsepte que dóna a la planta la forma de creu llatina. La planta té, pel costat de llevant, una capçalera triabsidal, en la que l’absis del centre és de planta quadrada i els dos laterals de planta semicircular. A l’extrem de migdia del transsepte hi ha un altre absis, també de planta semicircular. L’absis central, presenta com a particularitat les tres façanes decorades. Destaquem la presència d’un petit campanar de torre prismàtica de planta quadrangular, amb dos pisos de finestres a cada cara.

Els més inquiets, vam fer un tombet per l’únic carreró del vilatge. Totes les cases ben conservades, restaurades més o menys, però preservant les formes originals dels habitatges vallesans...

Al tombar, se’ns ofereix el magnífic aspecte del conjunt dels absis, el quadrat (poc freqüent) i les dos semicirculars amb unes magnífiques

172 arquacions llombardes. Tot el conjunt rematat pel petit campanar de dos pisos, un amb finestres de mig punt al primer pis i el segon amb dobles finestres amb columna central.

Fem les darreres fotos del grup i girem cua. Tornem cal a Barcelona.

Hem conegut un poble que és republicà fa més de 10 anys, net i amb un bon ordre urbanístic, sense cap barrabassada.

Ben organitzat, endreçat que ha recuperat i restaurat l’edifici més conegut de la vila, pel gaudi de tothom, així com una part de la gestió de l’aigua termal. Que ha urbanitzat la plaça més emblemàtica del poble amb respecte al passat, sense cap frivolitat urbanística. Que té un museu que lliga tota la història del poble amb personal jove i format. Un d’ells cupaizant, que ens va dir que cal reconèixer que ho fan bé. Ah! I Que quan vas acompanyat per algun regidor pel poble el saluden pel nom!

Al girar cua i tornem cap a Barcelona, sentim enveja de Caldes, doncs nosaltres barcelonins ens han furtat la batllia i no podrem encara governar el nostre “poble” com ho fan els calderins...

ECB S

173 1 de juliol. Elecció dels consellers i conselleres de districte

Les eleccions municipals del 26M, ens ha donat 10 regidors i el nombre de vots que hem obtingut al districte, fan que ens pertoquin cinc consellers de districte. Mai havíem tingut tanta representació municipal ni a Barcelona ni al districte. En la reunió convocada per avui, cal triar aquests cinc consellers. Tenim per una banda els actuals consellers en Xavi Reig el més veterà i en Ricard Farin més novell, que va substituir l’any 2018 en Raül Barahona, que volen seguir fent la feina.

Després de les prèvies consultes al diferents militants que podien i volien fer aquest servei, arribem a la reunió d’avui amb els tres candidats/candidates que manquen, són la Magna Martin, la Laura Pi i en Xavi Simó. De fet no caldria, però els formulismes, ens obliguen a fer la votació per poder proclamar els candidats. Així doncs, escoltada una breu exposició de motius de cada candidat/ta, passem la votació amb l’urna (1-O). Fet l’escrutini, van quedar escollits els nostres consellers.

Vam seguir la reunió, comentant la feinada que tindran, donat que al estar a la oposició, hauran d’estar arreu, per dur a terme el programa d’ERC que vol prendre la iniciativa en tota la governació de la ciutat, avançant-se al govern dels manaires actuals; conglomerat de socialeros i de podemites comuns.

Ara cal esperar la constitució de tota la batllia, es preveu que el consell del districte, pugui ser per el 25 de juliol...

Aixequem la reunió satisfets perquè el casal ha assolit una fita històrica; haver contribuït a col·locar deu regidors a la batllia de Barcelona i de retruc augmentar la nostra presència fins a cinc consellers al districte d’Horta- Guinardó, que vist el quintet elegit, de segur que el seu treball als barris, ens ajudaran a assolir de manera inequívoca la batllia de la capital de la República Catalana, fet indispensable per proclamar la independència.

SC

174

175 8 de juliol. Presentació de la memòria 2018. Fotogràfica i escrita del casal.

Finalment, després de retards provocats per la quantitat de feina que hem fet el 2018, i superar amb petits problemes de coordinació, redacció, correcció i d’edició posem presentar la memòria del casal.

Hem fet una relació de tots aquells que hem organitzat o aquells on hi han assistit irlaires,- que és una barreja de crònica, article i dietari- i que hem cregut que en calia servar. De fet, tota entitat hauria de fer una memòria anual. És la manera de avaluar el treball fet, i sorprenent-nos i complaent- nos nosaltres mateixos de totes les activitats dutes a terme, bases per planificar el l’acció política, esdevenidor del casal.

Cal agrair a tots els que de forma directe o indirecte han fet possible aquest recull. Principalment als cronistes: David Fluxà, Xavi Solé, Magna Martín, Cesc Furné, Àngel Ferrer, Núria Mateo, Rosa Roman, Mont Basiana i Rosa Roman. Àngel Ferrer i Manel Salvador per la majoria de fotos. També als càrrecs institucionals: Montse Benedí i Jordi Coronas.

176 A Xavier Garcia per la correcció ortogràfica. En Pep Ràmia que ho ha maquetat, donant-li un aire més professional al llibret. A la Èrica Orte tècnica de la federació i a la papereria la Mar de Papers pel tracte especial en el relligat.

Remarcar que enguany hem editat una memòria fotogràfica en format videogràfic, que complementa aquesta memòria en paper. https://youtu.be/5F_FxmYlfNE

ECB SC

177 19 de juliol. Elisenda Alamany i Oriol Amorós al casal. Sopar d’estiu.

Enguany hem programat el sopar d’estiu en clau més interna. Hem organitzat una xerrada al casal prèvia al sopar, on hi hem convidat la flamant regidora n’Elisenda Alamany, per parlar sobre les impressions d’aquest inversemblant inici de legislatura. També va venir n’Oriol Amorós

178 secretari d’Igualtat i Migracions de la Generalitat.

N’Elisenda va comentar el seu desencís en les polítiques dels comuns dels darrers anys a batllia de Barcelona. Només s’han fet grans declaracions, titulars de diari, sense haver dut res al pràctica. La contradicció de votar a Madrid el suport a la regularització dels preus dels lloguers dels pisos, i al Parlament de Catalunya votar-hi en contra. També va ressaltar la inseguretat que hi ha en certs barris de la ciutat, on hi por de circular-hi segons a quines hores i parlem de la manca de seguretat de les dones.

N’Oriol va intervenir dient que calia estar molt satisfets i orgullosos del resultat de les eleccions. Va apel·lar als veterans, recordant les èpoques que maldàvem per superar els 5% dels vots i ni hi arribàvem. És ha dir 0 regidors. També va manifestar la sensació de que la història s’ha endarrerit 4 anys (Una força, els comuns, en estat de descomposició que tapa el nucli dur socialista que és qui realment mana) ha barrat el pas al força emergent que és ERC. Malgrat tot, cal posar-se a treballar i a fer propostes per avançar-se al govern...

Va entrar en el tema de la migració. Catalunya va créixer 1.200.000 persones en vuit anys del 2002 al 2010. Ho hem fet amb un parlament sense racisme i sense que els elements de convivència s’esquerdin del tot. Ara en tenim símptomes. Manegem la immigració sense tenir la competència principal que és el moviment de fluxos. Hem de solucionar problemes que no hem tingut cap responsabilitat en la seva generació. Cada 10 anys és perden 2.000.000 d’actius entre 16 i 64 anys. A escala europea, fins el 2050, es perdran 150.000.000 d’actius. En aquest temps a Àfrica en creixeran pel cap baix 750.000. Cap el 2030 el 25% de la població tindrà més de 65 anys. Davant d’aquesta realitat, els estats europeus, amaguen el cap sota l’ala. L’any passat entre tots ells van emetre 30.000 visats de treball a l’estranger. Menys de la meitat dels que és va “menjar” Catalunya soleta.

179 Exemple: el cònsol espanyol al Senegal en cinc anys, no ha fet cap visat de treball, quan només a Catalunya hi ha 30.000 senegalesos!! La previsió d’enguany de visats de treball entre Espanya i Àfrica és 0. Tornem ha estar en un cicle migratori que es torna fer des de la precarietat. El que fa que persones estrangeres amb totes les capacitats per treballar es troben en irregularitat. Davant d’això només hi ha tres sortides: la que no vol ningú; la delinqüència. Viure de l’ajuda social, cosa bastant difícil, doncs no és pot donar una ajut nominal a una persona que no existeix administrativament. La marginalitat que fomenta la competència deslleial, condicions laborals a la baixa.. El que ens genera la irregularitat administrativa és una pèrdua de drets de les persones i malestar a la societat per la competència deslleial. Això és una part del que hem de gestionar. Tenim que el 15% de la població de Catalunya, és migrant. La immigració és el meu cap de la feina, el meu sogre, el meu cunyat.... un de cada tres naixements tindrà pares estrangers. Dels matrimonis o parelles de fet que es formin enguany el 28% tindran un membre estranger. Això no està reflectit en la societat; Governs, batllies, associacions, mitjans de comunicació, cos de Mossos...

180 Cal gestionar el fluxos. Segons entitats com Càritas que atenen molts d’aquests casos, ens diuen que si tinguessin papers, dos de cada tres no estarien a la cua, perquè s’espavilarien sols. No tindríem tanta tensió social. Cal tenir present que Catalunya només és blanca i catalanoparlant o castellanoparlant. Vull posar en valor una cosa que únicament a fet Esquerra en les darreres eleccions municipals; presentar pels seus mèrits personals 264 candidats a regidors d’origen migrant a les nostres llistes. N’han sortit escollits 34 (12 d’origen marroquí, 12 regidors llatinoamericans i 8 regidors de l’Europa de l’Est, la majoria dones). Són pocs, però els únics que hi han i són nostres. Hem transformat l’imaginari de molta gent que fa més de 10 o 15 anys que viu amb nosaltres i s’ha adonat que això també va amb ells i han vist persones referents en llocs de responsabilitat. El gran repte que tenim com a país és traslladar en tots els àmbits la realitat del país. Que fem per incloure?, coneixem la realitat, la valorem? És important tenir referents. Sinó hi ha ningú en aquesta societat en algun lloc de qualitat, negre, això afecta als alumnes negres? Perquè les noies no estudien carreres científiques? Perquè ningú els hi ha dit qui era Madame Curie, no hi han referents de dones científiques, pel que fins ara han pensat que això no anava amb elles.

Que fem per la interacció, que fem per trobar-nos? A la Generalitat només el 0,7% de treballadors estrangers. No hi ha interacció. Al departament, a Migració, quan vaig introduir-hi dos tècnics marroquins, vam fer la revolució. Hi havia molts tècnics, que havien estudiat molt el tema, però no havien conviscut ni tenen amics immigrants. Això ens ha fet entendre i encarrilar millor tota la complexitat de la migració. Gràcies a un gitano, he perdut els meus perjudicis envers aquesta col·lectiu. Cal treballar la interacció. La porta del casal és oberta i no entren. Hi ha barreres que són invisibles. Cal treballar aquestes barreres. Va acabar posant l’exemple de les parelles de suport lingüístic, en l’acolliment dels nou militants que no entenguin el català. En definitiva:

Què fem per incloure? Coneixem i reconeixem la diversitat del nostre districte? Que fem per provocar la interacció?

181 Si ho aconseguim, Catalunya se’n sortirà i enviarem un missatge diferent a Europa. N’Elisenda va continuar, dient que cal conèixer la gent, tot comentant el tràgic accident de tren de Castelldefels que va costar la vida de molt jovent la majoria immigrant, on amics seus li comentaven que era lògic perquè ells no havien vist mai un tren...(Uf !!) En un món globalitzat cal cercar culpables, i sempre es troben en els més dèbils. La guerra de les engrunes. També cal poder explicar tot el tema migratori el més curt i senzill possible. Què farem amb el top manta? La solució Colau: més policia. Barregem migració amb seguretat, que és el que fa Valls... És un problema de drets humans. Va indicar que les llistes cremallera són un primer pas per la presència de la dona en la política, ara cal aconseguir que puguin prendre decisions en tots els nivells...la mirada feminista aporta qualitat a la política. Va etzibar que el patró actual del diputat no és el que d’entrada pugui solucionar problemes d’una societat com la nostra.

182 En el col·loqui, és va incidir en les traves burocràtiques que va patir una dona llicenciada que va venir per un projecte de recerca que era turca... Això va donar entrada a l’Oriol que va dir que molts immigrants demanen la nacionalitat espanyola per acabar el mal son de la paperassa. Va comentar la manca de personal en moltes oficines estatals per la no disponibilitat de funcionaris espanyols d’anar a cobrir places a Catalunya...pel que fa fer entendre la política migratòria més breument, va dir que era complex, però que com diu el poeta, si el poema no s’entén, la culpa és del poeta. Hem de trobar imatges més senzilles. En el cas del manter, l’estat en comptes de mantenir-lo en la il·legalitat, dóna-li un permís de treball temporal i mentre es resolt la seva situació, almenys podrà treballar... N’Elisenda a pregunta de la Laura va esbossar la política d’impuls republicà per sobrepassar en les iniciatives i propostes al govern Colau... En acabat vam anar cap el nou Sanllehy a fer el sopar d’estiu. On vam seguir comentant les perspectives dels propers mesos...ens vam acomiadar desitjant-nos un bon estiu...

Vídeo de l’acte: https://youtu.be/kvcm9zgqAZw

ECB SC

183 24 de juliol. Constitució del Consell Plenari del Districte. Casa de les Altures.

Finalment arriba el dia del plenari de la constitució del Consell de Districte. L`acte es fa a la seu del districte, a la casa de les Altures, emblemàtic edifici d’estil neo-mudèjar de l’arquitecte Enric Figueras. Hi ha un ambient de gala. Van arribant els consellers, amics i membres de les diferents forces polítiques. El pacte entre els comuns i Valls, ens ha furtat la batllia. Tota l’aposició, ha consensuat un acord, pel que ERC tindrà 5 presidències de districte.

Va començar la sessió a 2/4 de 8 del vespre. La regidora de districte la socialera Rosa Alarcón va obrir la sessió amb un discurs molt justet. Fets els requisits reglamentaris, és procedir a l’acte d’acatament de la constitució. Els nostres consellers i conselleres, ho feren amb aquests mots:

Prometo per imperatiu legal i per servir la ciutadania de Barcelona, els veïns i veïnes del districte d’Horta-Guinardó i pel mandat del poble de Catalunya. Pels drets, la llibertat i la justícia social.

Un cop proclamats els consellers de districte, es procedí a l’elecció del president del districte. En Ricard Farin presentà l’única candidatura a la presidència del districte (tal com s’havia acordat), en Max Zañartu, regidor electe, del Jovent Republicà de Barcelona. Un cop votat, és proclamat president del districte. En el discurs d’acceptació, va agrair la confiança i treballar per escoltar i conèixer tot el veïnatge del districte, així com actuar encarrilar totes llurs inquietuds. S’aixeca la sessió.

Fem cap a la galeria que dóna a la plaça Alfons X. On hi fem les fotos que testimonien la fins ara mai vista força (època republicana a banda) d’ERC al districte d’Horta Guinardó.

184

Els 5 consellers/es d’ERC al districte d’Horta-Guinardó i el regidor president. Xavi Reig, Laura Pi, Max Zañartu (president), Ricard Farin, Magna Martín i Xavier Simó.

ECB SC

Vídeo de l’acte https://youtu.be/6Yb3pU0on-I

185 28 de juliol – 4 d’agost. Torneig de clubs de futbol històrics. Camp del Martinenc.

186 El Martinenc, és el club esportiu més veterana del districte. El creixement que darrerament te Esquerra al districte, i la ampliada presència institucional, fa que tinguem militants i amics que en són socis i que con entitat social del districte, els hi donem suport tant en les seves accions esportives com les socials.

L’esdeveniment més important que organitza, és l’anual torneig de clubs històrics. Durant aquets 6 dies, han assistit al les diferents eliminatòries tots el nostres consellers de districte, alguns regidors i molts irlaires.

El Torneig d’Històrics s’ha modernitzat fins al punt de tenir pilota pròpia, ser retransmès íntegrament per Esport3 i disposar d’equips que són campions de Copa Catalunya o disputen la Copa del Rei.

Enguany el Terrassa s’ha endut el títol dels històrics, superant per pèls al Badalona

Les reaccions al primer títol d'Històrics del Terrassa

El conjunt egarenc de Xavi Molist es va proclamar, in extremis, campió del Torneig d'Històrics del Futbol Català. Futbol Catalunya va parlar amb els protagonistes de la competició.

Si dos entrenadors volen guanyar un partit, això el converteix, instantàniament, en atractiu. I els entrenadors dels finalistes del Torneig d'Històrics en son un exemple. El vencedor, l'egarenc Xavi Molist, valorava molt positivament el pas del seu equip per la competició. "És una feina molt ben

187 feta pels jugadors. Nosaltres veníem, sobretot, a fer un bon treball físic, de mica en mica anar agafant minuts. I ens hem trobat a la final contra un rival enorme, que l'any passat va fer una grandíssima temporada i aquest any segur que també". Per arribar a la final, el Terrassa s'ha desfet de Sants, Horta i Martinenc. "Hem anat creixent mica en mica. I avui, hem tingut la capacitat de no sortir mai del partit.

D'altra banda, el tècnic del Badalona, Juanma Pons, ha sortit satisfet tot i la derrota a la final. "El torneig ens ha vingut molt bé. Per agafar ritme de partit ens ha vingut sensacional. Mai agrada perdre, i més quan el tenies el partit a la mà, però hem donat minuts a tots els jugadors, també futbolistes a prova", ha destacat. El segon gol, però li ha deixat un regust amarg. "Hem tingut fases del partit molt bones.

A l’esquerra entre d’altres els consellers Ricard Farin, Laura Pi i Xavier Simó. A la dreta, Carme Beltran Vocal i Agustí Xifré, i vicepresident del Martinenc.

ECB SC

188 11 d’agost. Ripoll. Comte Guifré. Inici de la Dinastia comtal catalana. 1.122è aniversari de la seva mort.

Si hi ha una sortida de memòria històrica, aquesta seria la més important; anar a Ripoll, directament als orígens de Catalunya, al monestir de Ripoll. On està la tomba del comte Guifré,

Guifré I de Barcelona, dit el Pelós (c. 840-897) comte de Barcelona, d’Osona, de Girona, d’Urgell, de Cerdanya i del Conflent. Fundador de la dinastia comtal de Barcelona establin la línia d’herència successòria de la seva nissaga. Trenca el dret històric de nomenar comtes que venien exercint els sobirans carolingis.

Ja des de l’edat mitjana els antics reis d’Aragó i comtes de Barcelona en varen glorificar i exaltar la memòria. El seu llinatge es mantingué per descendència directa de pare a fill durant cinc segles. Va morir a mans musulmanes durant la ràtzia islàmica del 897. Fou enterrat al Monestir de Santa Maria de Ripoll, que ell havia fundat. Al llarg dels segles, i seguint les antigues cròniques medievals dels reis de Catalunya-Aragó, se n’ha glorificat la memòria servant el seu record i considerant-lo el fundador de Catalunya, ja des del 1380 fou anomenat “Pare de la Pàtria”.

189 La colla es troba a la plaça Catalunya a ¾ de 7 del matí. Nosaltres pugem al tren a la Sagrera a les 8. Al aturar-se el tren, hem vist on són. Pugem. Saludem a la Teresa Clota, cap de l’expedició. El tren va fent cap a Ripoll, travessant el Vallès Oriental i Osona. Aquesta línia té una forta connotació de nostàlgia. Era la línia més sovintejada en la nostra època d’escoltes, Vall de Neu, el Figueró, el Tagamanent....vagons “costa” de fusta on per les juntes de les llates del terra, es podien veure les travesses. Sovint et deixava tirat al mig de la via i desapareixia el maquinista... et fotia l’excursió enlaire.

Arribem a Ripoll. En sortir de l’estació, a l’esquerra, llambreguem al fons la gran bandera quadribarrada que encimbella el cloquer. Hi fem cap. Arribem a la plaça del monestir. Esmorzem, arriba en Florenci Criviller conservador del Museu. Havent esmorzat i acompanyats d’en Florenci, anem afer una visita al Museu. Hi ha una temporal, Memòria i vida

El Museu Etnogràfic de Ripoll és fruit del llegat de moltes persones que al llarg del temps han cedit els objectes al Museu. En aquesta ocasió, es donarà protagonisme a la persona que hi ha al darrere de la peça conservada. Cada objecte té una memòria, una història, però és la persona qui li dóna vida i valor. Així, a partir d’algunes peces del fons del Museu, descobrirem les diferents històries que s’amaguen en cadascuna d’elles. En Florenci ens explica fil per randa les persones que van fer les donacions o els seus descendents. Pagesos, pastors, fargaires, escriptors periodistes, modistes...,tot una expressió d’agraïment i amor al País. En acabar, la Teresa l’obsequia amb els llibrets, d’en Verdaguer i llibrers de poesia, tot agraint-li l’atenció que ha tingut amb nosaltres.

Tot seguit, travessem el magnífic portal romànic del monestir. Al bell mig de la nau central, ens dóna la benvinguda l‘estàndard dissenyat per Domènech

190 i Muntaner (reproducció fidel de l’original del 1893) .No cal dir que li dóna un toc majestàtic, digne del lloc.

Anem a la banda esquerra del transsepte, on hi ha la tomba del comte Gufré.

Cal concentrar-se per ser conscient d’on ets. Aquí jau aquell que li va fer un 1-O al rei carolingi, amb un acte de sobirania, el que posà els fonaments d’una nació, que arribà a bastir l’imperi mediterrani, combatut per les repúbliques italianes, pels turcs i per França i Espanya, de qui hem sofert repressió i humiliacions, i que encara patim, tot i que nosaltres els descendents d’aquella avui enquadrats en forces independentistes, lluitem per recuperar aquella sobirania que sempre ens fou furtada per la força.

Ens va acompanyar la regidora de Turisme la convergent Manoli Vega, que ens va dir que gràcies per haver vingut i que l’any que bé ja farem alguna cosa...

Al la tomba, fan l’ofrena floral, uns joveníssims néts d’uns companys, simbolitzant el relleu en la lluita per la independència. .

També vam posar un ram als peus del cenotafi de Berenguer IV. (obra de Francesc Rogent). Aquest comte va ser el que conformà el territori del Principat de Catalunya, tancant per ponent amb la conquesta de Lleida, Miravet la baronia d’Entença i pel sud la de Tortosa. Vam acabar d’admirar la magnífica estructura romànica que conformen la volta de canó de la nau central i les de mig arc de les laterals....

191 En acabat, vam anar al magnífic claustre, on ens hi vam regalar una bona estona, admirant els capitells, cal remarcar que no hi ha cap d’igual, veient i fotografiant els arcs des de tots els punts de vista, especialment el que agafa els arcs i el cloquer principal amb la bandera voleiant. Ens ve a la memòria les diferents coneixements de la restauració del monestir, sota l’auspici del bisbe Morgades de Vic, labor que contrasta amb l’actitud que va tenir amb mossèn Cinto Verdaguer, aquí va mortificar especialment els darrers anys de la seva vida.

Vam visitar en un annex del museu que té tota la fila de ser el dormitori de l’antic monestir, perfectament rehabilitada, un exposició de la il·lustradora Carme Solé i Vendrell.

La intensa activitat cultural, ens ha obert la gana. Cal anar a dinar. Anem cap a can Guetes restaurant del Centre d’Acollida Turística tot resseguint uns metres el Ter, que ofereix un magnífic aspecte amb les aigües cristal·lines.

Del restaurant estant, tenim una vista a mitja distància del monestir, sempre identificat per la quadribarrada onejant...

192 En acabat passegem per tot el casc antic, on hi ha el mercat medieval, amb parades plenes d’objectes i menges tradicionals. Seiem a la terrassa de l’hotel Monestir on fem un veure. Manca mitja hora per què surti el tren. Fem cap a l’estació. Estem aquella hora tan agradable de l’estiu quan el sol cau cap a ponent i es crea una atmosfera tranquil.la, amb la fressa llunyana dels estornells.

Girem cua pugem al tren, deixant enrere el plaer haver passat el dia homenatjant aquells valents fundadors de la pàtria.

ECB SC

193 16 d’agost. Festa Major de Gràcia. Casal Francesc Macià

Som al pic de l’estiu. El casal Francesc Macià, com cada any fa l’acte de festa major. Rebut el targetó de convocatòria, constatem que com sempre, tindrem un cartell de luxe. Uns quants irlaires com cada any, hi fem cap.

En arribar, veiem el magnífic guarniment que els companys de Gràcia, han fet a la portalada del casal, unint-se a la tradició de gracienca de guarniment de portals i balcons. Enguany ho fan per segon any consecutiu. Saludem a molts companys irlaires i d’altres de tots els altres casals de Barcelona. Hi ha un bon ambient. Els triomfs electorals, es palesen en les cares, això si amb regust d’amarg per el lladronici perpetrat per la bordissalla dels comuns.

S’aplega un centenar llarg de persones. Comença l’acte amb la intervenció d’Olga Hiraldo, flamant consellera de districte. Va donar la benvinguda a tothom. Va destacar l’esforç i la creativitat dels militants que han contribuït al guarniment del portal del casal, inspirat en els contes des de la presó de l’Oriol Junqueras, on hi col·laborat el regidor Max Zañartu a qui seguidament dóna la paraula.

En Max, va sentir-se orgullós de poder acollir a tothom, malgrat els problemes que genera, durant la Festa Major, i mostrar l’orgull de mostrar- vos la millor Gràcia amb els carrer i balcons engalanats. Va treure pit:

194 malgrat el capolament de les campanyes electorals, han fet una feinada immensa en la confecció d’aquesta portalada, que vol ser un homenatge al nostre president Junqueras, la seva família i per extensió a totes les persones represaliades. Va donar la paraula a Ernest Maragall que diu que Barcelona s’hauria de semblar més a Gràcia.

Ernest va dir que venint, pels carrers, li semblava que Barcelona estava ocupant Gràcia. El món comença a saber que és aquesta festa i que la vol compartir. Aquesta festa és un regal que fa Gràcia a Barcelona, una manera de dir qui som i que som. Hi ha molts dies per treballar, per patir com ens passa ara, però també hi ha d’haver dies de festa. La festa és efímera, però la feina és fa de tot l’any. Això és una mostra de la perseverança del país. També va destacar la intel·ligència emocional dels companys que han elaborat la portalada, que és un evident homenatge a tots les persones perseguides (presó i exili). També és un avís per després de gaudir-ne, la festa s’acaba i caldrà passar dels símbols a l’acció política i institucional.

195 Aquest és el primer cop que ens presentem en Zañartu i jo mateix davant vostre com regidors electes, voldria prendre el compromís de que tota la feina, l’esforç que ha fer els companys en preparar la festa, amb la

realització d’aquesta portalada, la podem traslladar, constatar i reconèixer amb la nostra feina diària a l’ajuntament de Barcelona aquest de Gràcia i a tots els districtes de Barcelona. Va aprofitar la presència d’en Gerard (diputat a Madrid, n’Ester Consellera de la Generalitat i d’en Roger (president del Parlament) Per dir que en totes les instàncies Esquerra, està apunt per encarar els propers reptes com són l’11 de setembre, la sentència del judici...cal persistir tal com ho fa i ens invita fer Oriol Junqueras.

Ester Capella va recordar l’origen de la Festa Major, que eres un descans després del treball més intens que duia a terme fins el final de la sega, amb el gra al sac i la palla al paller. Va dir que cal el descans i la festa, per seguir en la lluita dia amb força renovada per assolir els objectius que ens hem marcat. Gràcia representa la revolució permanent, la voluntat de no vinclar- se davant de la gran capital, però sense deixar de formar-ne part.

196 Els drets cal batallar-los. Res no ens ha estat donat. Cal estar amatent perquè sempre hi ha algú disposat a llevar-nos-els. Això és el que fem treballar en els diferents àmbits on tenim presència; Al Govern de Catalunya, al Parlament, al front de Madrid i a tots els ajuntaments on governem, per que aquests drets, ens siguin respectats i conquerir aquells que encara no hem assolit.

Nosaltres venim d’una història de persecucions, assassinats, prohibicions i sabem que resistir i persistir és guanyar i ho fem des de les presons, des de l’exili, dels governs, des d’on som a la oposició i des de la militància d’ERC un partit polític que ve d’una llarga tradició democràtica, Ens preparem pel que ha de venir. Comptem amb la força de la gent, els que ens han fet confiança i aquells que encara no saben que ens votaran. Per això des del govern, treballem vigilats, però treballem pel dret a tenir drets...vingui qui vingui hi hagi qui hagi a Madrid. Bona festa Major!

MHPPC Roger Torrent primer va palesar la satisfacció que com a president del Parlament assisteix a totes els festes Majors de Catalunya. Va recordar el centenari de la conferència d’en Salvador Seguí el “Noi del sucre” a l’Ateneu de Madrid, i en destacà una frase “a qui més afavoriria la independència de Catalunya, seria als treballadors”. Per primera vegada s’associa doctrinalment el pensament independentista amb el moviment obrer. Va centrar la intervenció en dos conceptes del noi del sucre per aconseguir les finalitats del moviment obrer; tenacitat i convicció.

Tenacitat com el dia d’avui, malgrat tenir presos i exiliades polítiques, i com hem tingut sempre des del 1919. Tenacitat en la convicció que aquest partit és l’únic que tenen els ciutadans d’aquest país per assolir el projecte que compartim: La República Catalana. Tenacitat en assumir els reptes que tindrem l’Onze de setembre i quan sabrem la sentència del Suprem...Malgrat tot no podem rendir-nos,

197 Esquerra no ho ha fet mai en 88 anys. ERC assumirà la responsabilitat que li pertoca. També cal el lideratge com ho han fet l’Oriol, la Marta...i tants d’altres. Però també cal un lideratge en les propostes; com reaccionarem tots davant la sentència del Suprem.

Cal també que siguem propositius, cal que fem una proposta constructiva. cada cop que ho hem fet, hem sumat gent al nostre projecte. A la tenacitat, la convicció i ser propositius, hem d’afegir la ideologia, hem d’explicar més bé, que la República Catalana no és un concepte banal; és més escoles, més hospitals, més oportunitat i més esperances per els nostres fills. De la recent visita als camps refugiats grecs, va dir que havia vist les dues Europes, la que vol acollir i la que és tanca. Els republicans, hem d’explicar la Europa que volem, quina és la nostra proposta de l’Europa. Quina d’aquestes dues és la que volem.

Hem d’explicar millor com la República ajudarà a aquells treballadors i treballadores a que feia referència el Noi del Sucre. Hem fer-nos més entenedors a tots aquells que comparteixen amb nosaltres que volen més escoles, més sanitat...i que encara no entenen que la república és l’únic mitjà per aconseguir-ho.

Us necessitem a tots, no n’hi ha prou amb les accions que fem des de les institucions, tant aquest 11 de setembre com l’octubre quan arribarà la previsible sentència del suprem.

A partir del maig amb la victòria electoral, neix la Barcelona republicana hegemònica. L’esperit d’una alternativa real i factible de govern de transformació de la ciutat. No ni ha prou amb tot allò que vam fer el maig, amb l’Ernest al capdavant, ens va mancar una miqueta perquè

198 l’Ernest fos batlle, però el projecta republicà per Barcelona continua... Estic convençut de que hi sereu en la perdurabilitat del projecte republicà per Barcelona. Que la victòria del maig no sigui el moment àlgid, sinó l’inici de totes les victòries que vindran. Descanseu, fruïu de la festa i ens retrobarem amb noves forces! Bona Festa Major! Visca les repúbliques; la de Gràcia i la Catalana!

En acabada la teca política, ara les taules parades amb l’aperitiu de Festa Major, són l’atracció del personal. Oferien un magnífic panorama amb un generós mostrari de les menges d’un vermut de Festa Major. Éstà clar que els companys del casal Francesc Macià, per Festa Major, han tirat la casa de la finestra. Aquest moments són els que els militants de tots el casals i fins hi tot de fora vila, ens reconeixem en la complicitat, ens saludem, ens abracem ¡, comentem les vivències i les mil anècdotes que hem viscut aquests darrers mesos, on malgrat la tristor i l’emprenyament que ens produeix la repressió espanyola envers les nostres files, les darreres victòries electorals i sobre tot la de Barcelona, ens dibuixen al rostre un somriure i un relatiu optimisme que com a veterà, no ho havia vist mai...

En acabat el vermut, ens vam dirigir al tendal que munta la cooperativa el Cargol Graciós on tradicionalment el casal Francesc Macià fa l’àpat de Festa Major.

199 En el llevant de taula, Vam tenir ocasió de donar la memòria 2018 del casal Irla al MHPP Roger Torrent i a la consellera de Justícia Ester Capella. També en Toni López president del casal de Gràcia, van reconèixer les feines fetes pels militants, tant en l’organització dels actes, com en la decoració de la portalada. Havent dinat, es forma la comitiva per visitar els principals punts de la F.M. Anem just al davant, hi ha la casa Musons, seu de la fundació Festa Major de Gràcia, on tota la comitiva si va esplaiar fent una visita detallada, amb el guiatge de la companya Carla Carbonell, presidenta de la fundació.

Seguidament van tornar al casal Francesc Macià on vam retrobar n’Ernest Maragall, que estava amb tota la junta directiva del club esportiu Europa i una completa representació de tots els equips; que ocupava tot el carrer de les Tres Senyores. Tot desitjant-los-hi els millors èxits per a tots els equips, la comitiva va iniciar un passeig pels diferents carrers engalanats.

Cal destacar expectació del personal amb la presència de n’Ernest Maragall, convidat a jugar més d’una de les partides de dòmino que les veïns dels carrers havien organitzat i el MHPPC en Roger Torrent que és disputaven els objectius dels mòbils. A destacar l’arribada a la plaça del Nord, on la comissió ens va comentar la indignació pels fets vandàlics que

200 van fer uns galifardeus contra els decorats, que els veïns havien fet enguany per primera vegada.

Vam aprofitar l’avinentesa per donar-li també a n’Ernest la memòria del casal 2019. Després d’un recorregut de més de dues hores de passejada, vam acabar la jornada de Festa Major. Un dia ben aprofitat en tots els sentits...

ECB SC

Video de l’acte https://youtu.be/ItriiYqBsBw

201 Del 7 al 15 de setembre. Festa Major d’Horta.

202

203 7 de setembre. Inauguració de la plaça Felip Capdevila i Rovira

Horta homenatja l’historiador Felip Capdevila amb una placa.

Enmig de la Festa Major d’Horta, el barri homenatjarà Felip Capdevila i Rovira (1903-1980), que va ser el primer historiador que es va dedicar a recopilar informació sobre la vida a Horta.

Aquest dissabte 7 de setembre, a les 11 h, amb la presència entre d’altres del regidor-president del districte Max Zañartu col·locà una placa al final del carrer de la Rectoria, al tram que queda tancat pel carrer Eduard Toda. Aquest és un punt on va viure durant part de la seva vida i on hi havia anteriorment una altra placa que havia quedat deteriorada.

El president del districte Max Zañartu, va dir: “En un moment de globalització és important recordar la història de la vila d’Horta, és important recordar tota aquella història que ha construït el veïnat”. Capdevila va ser un historiador hortenc que va recollir i classificar en fitxes una gran quantitat de material històric del barri. La seva tasca ha servit posteriorment a molts historiadors per estudiar els orígens i els costums d’Horta.

Capdevila va documentar des de masies a oficis, actes socials o l’arribada del tramvia a Horta. El seu fons documental està dipositat a l’Arxiu Municipal d’Horta- Guinardó i inclou més de 1.000 fotografies digitalitzades i 500 documents com postals, llibres, retalls de diari o programes de festa major.

204 7 de setembre. Supercopa de bitlles Catalanes BITLLES CATALANES: LA SELECCIÓ INFANTIL GUANYA EL GRAN PREMI CATALUNYA I GODALL LA SUPERCOPA.

La Selecció Catalana Infantil ha sorprès al bo i millor de les bitlles catalanes i s’ha proclamat campiona de la onzena edició del Gran Premi Catalunya de bitlles catalanes, disputat el dissabte 7 de setembre a les pistes del CB Siuranenc d’Horta, club que celebra el seu 25è aniversari En aquest mateix campionat, el CB Godall, campió de la Copa Generalitat, s’ha endut la Supercopa.

hi ha estat present en la persona del president del districte Max Zañartu qui ha fet lliurament dels premis. També ha felicitat al Club de Bitlles Siuranenc pels seus 25 anys.

El Club de Bitlles Siuranenc d’Horta celebra el 25è aniversari. Promouen aquest esport tradicional que, després d’estar prohibit durant el franquisme, es va anar recuperant als anys 80 a diversos punts del país. Actualment, hi ha sis clubs a Barcelona, entre els quals figura el Siuranenc d’Horta, que juga a les

205 pistes de la plaça de Botticelli i que disposa d’una seixantena de jugadors de totes les edats. Les bitlles catalanes són un esport tradicional que data del segle XIV i que es practica molt a les terres de l’Ebre i a Lleida. Consta de sis bitlles i tres bitllots i la màxima puntuació s’aconsegueix en deixar només una bitlla dreta.

25 anys promovent les bitlles catalanes.

L’any 1994, dos veïns d’Horta van fundar el club després de descobrir aquest joc al poble de Siurana, al Priorat. El van anomenar Club de Bitlles Siuranenc d’Horta i 25 anys després segueixen competint. El club participa en les lligues de Barcelona i Catalana i al circuit individual. La seva millor fita va ser quedar tercers al campionat de Catalunya. “Convidem la gent del barri perquè vinguin, coneguin les bitlles catalanes i puguin aprendre un joc que és nostre, és català i que pot jugar tota la família”, explica Ferran Herrera, president del club.

Per no perdre pistonada, volen seguir promovent el joc entre els escolars. De moment, el Siuranenc d’Horta acabarà l’any com a líder del grup 2 de la Lliga Catalana després de guanyar en nou de les 10 jornades disputades.

Vam acabar el dia vam anar al sopar de Festa Major del Foment Hortenc, al carrer Alt de Mariner.

206 10 de setembre. Vetlla de l’11 de setembre. Mas Guinardó

El Mas Guinardó ha estat el marc on s’ha commemorat 306è aniversari de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques franco espanyoles, aquell nefast 11 de setembre. La pluja ha fet que l’acte s’hagi fet al auditori.

ERC hi va tenir una forta presència, amb l’assistència d’un bon tou d’irlaires, els consellers i conselleres de districte d’ERC amb en Max Zañartu president del districte. Es va llegir el manifest d’enguany. Tot seguit es va fer l’ofrena floral al peu d’un roll up amb una imatge de la guerra dels Segadors! Cal destacar el bonic ram que va dipositar el casal Irla conjunt amb el Jovent Republicà.

Per ambientar l’acte, es van desplegar alguns elements de la Coronela de Barcelona. Una rotllana va ballar una sardana. Amb el cant dels Segadors himne nacional de Catalunya es va cloure l’acte.

ECB SC

207

208 7 de setembre. 47è aniversari de l’assassinat de Salvador Allende

L’onze de setembre de 1973 l’exèrcit xilè, comandat pel general Pinochet va perpetrà un cop d’estat a l’estil del seu admirat Franco reprimint i assassinant a tots els demòcrates inclòs el president Salvador Allende, que havia guanyat les eleccions el 1970 amb la coalició Unitat Popular. La història té aquestes coses i amb aquest fets, agermana Catalunya i Xile en la desgràcia i injustícia.

L’any 1985 fou inaugurada la plaça dedicada al president Allende i des del 1986 amb l’acord de tots els veïns i entitats, el districte d’Horta-Guinardó, li ret homenatge. Enguany uns dos-cents veïns i veïnes han participat en l’acte d’homenatge a Salvador Allende. Una nodrida representació d’ERC del casal amb els consellers i el president del districte i l’Alfred Bosch conseller d’Exteriors de la Generalitat, Open Arms...Jorge Contreras, represaliat Xilé, va afirmar que cal que els joves coneixent el passat. Seguidament es va procedir a l’ofrena floral, on destacà el centre ofert pel casal. Van intervenir diferents represaliats i activistes. Es va fer un minut de silenci en record de totes les víctimes de la dictadura. Els himnes nacionals de Xile i Catalunya van cloure l’acte.

209 10 de setembre. Memorial 1714 la Vetlla. Moragues. El míting d’ERC

Un any més som en aquella data fatídica d’avui fa 306 anys en que el Principat caigué sota el jou borbònic. Un grup d’irlaires ens vam trobar al Fossar de les Moreres, lloc de respecte i memòria, on el Memorial 1714 hi te la seu i cada any en aquesta data fa un acte patriòtic en commemoració d’aquells esdeveniments. Avui plou, tal com va fer aquell 11 de setembre de 1714. L’acte s’ha de fer a precari.

Primerament es va rebre la Flama de la Resistència encesa al Castell de Cardona, darrer nucli de la resistència catalana. Seguidament es va tenir un record per en Nicolau Marin fundador de la Coronela de Barcelona, recentment traspassat. El president del Memorial en Jordi Miravet, va llegir el manifest d’enguany. Carme Sansa va recitar el poema d’Apel·les Mestres la cançó dels envaïts, himne dels voluntaris catalans de la primera guerra mundial. El sociòleg Antoni Duran-Pic va parlat sobre la independència de Catalunya. Finalment Gonzalo Boye, advocat del president Puigdemont i d’altre exiliats, va parlar des diferents aspectes de la defensa internacional dels exiliats. Amb el cant dels segadors, es clogué l’acte. La pluja seguia caient. Som una bona colla del casal; Rosa, Joan, Pep, David, Eduard i algú més que s’hi afegí. Anem a fer un mos al Taller de

210 Tapes. Bones tapes i bon vi. Es fan les 11 del vespre. Anem al Pla de Palau al monument al general Moragues. L’acte d’ERC comença. La consellera de districte Alba fa la introducció. En Robert Fabregat va fer el parlament. La pluja va deslluir l’acte que acabà ràpid. Van anar en processó fins al Fossar de les moreres on la pluja havia fet avançar l’acte. El Nacional ho va dir així:

A les portes d'una nova Diada, Esquerra Republicana ha volgut recordar i exigir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. En un acte molt sobri al Fossar de les Moreres, els republicans, han volgut escenificar amb clavells blancs la seva voluntat que els presos surtin de la presó.

Alhora, el partit liderat per Oriol Junqueras, ha hagut d'avançar l'hora de l'acte per culpa de la intensa pluja que ha caigut durant el dia a Barcelona. Durant l'ofrena floral, també s'han sentit crits demanant la llibertat dels presos polítics i alguns dels assistents han demanat la unitat dels partits independentistes. En una comitiva liderada pel líder a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall i l'ex eurodiputat Jordi Solé, acompanyats de la regidora Elisenda Alamany i les joventuts del partit.

211 11 de setembre. Rafael Casanova. Dinar solidari. Manifestació plaça Espanya

Ens traiem la son de les orelles, hem de ser a la ronda Sant Pere a les 9 del matí. És l’hora convinguda amb ERC per trobar-nos i fer l’ofrena floral del partit al conseller en cap Rafel Casanova. Arribem, fem una llambregada per trobar els nostres. Veiem algú de la federació i ens obrim pas entre l’amuntegament de penya. Poc a poc van arribant correligionaris, molts elements del Jovent Republicà, els incondicionals d’altres casals,

212 conselleres, diputats, regidors i membres de l’executiva del partit. Cal esperar una bona estona degut a la immensa quantitat d’entitats que esperen per fer l’ofrena i les mesures de seguretat. També cal esperar els nostres diputats i regidors que fan l’ofrena en llurs respectives corporacions (batllia, Parlament, Generalitat). Tenim també al voltant membres de Bildu, BNG i algun escocès...

Finalment ens toca el torn. La comitiva avança compacte brandant els coixins florals d’Esquerra i del Jovent Republicà com escuts protectors. Poc a poc, ens acostem a l’estàtua del Conseller en Cap, precedits per l’ofrena d’Òmnium cultural. Un cop dins, dipositem els coixins republicans al peu del cap de la Coronela. El cant dels Segadors eixí dels nostres cors amb gran enardiment, que clogué amb un Visca Catalunya lliure!! I Llibertat presos polítics!!! Quedem amb trobar-nos al dinar al Parc de Joan Miró. Tirem cap a l’Arc de Triomf, on hi ha tot un desplegament de tendals de tota mena d’entitats i mercaderia patriòtica. Esmorzem una coca de recapte que comprem a una de les paradetes i una cervesa artesana...fem un complet passeig i gaudim del magnífic espectacle que ofereix la iniciativa catalana: embotits, pans, coques, formatges, llaminadures, cerveses, espardenyes, samarretes, banderes rellotges...i entitats, des del CAOC al tendal de la llengua aragonesa, no cal ressaltar la presència espectacular de l’organitzador Òmnium Cultural...

Anem tirant cap el barri de Sant Pere, passem per les Basses, pel Rec i sortim al Born i finalment arribem al Fossar de les Moreres que estava ple de gom a gom. Saludem a la Tresa Clora, al president del Memorial 1714 Jordi Miravet...i demés coneguts. Després de veure l’exposició temporal, vam anar al Pla de Palau on hi ha la mostra “Eines

213 de País” que ha muntat l’ANC per potenciar tots els elements al nostre abast per aconseguir la independència...un exemple molt pràctic és contractar els serveis a empreses catalanes (electricitat, gas, telefonia...) com ha va fer in situ molta gent en les llargues cues que es feren en els estands d’aquestes empreses...cal fer-ho també a tots els àmbits....

Es va fent tard, hem de fer cap al parc Joan Miró. Fem un cop de metro i ens hi plantem. En arribar, contemplem l’espectacle que ofereix tot el muntatge, l’empostissat, el reguitzell de taules parades. Sembla que és l’àpat d’ERC, que més gent a aplegat Esquerra a Barcelona. Vam aprofitar l’avinentesa

214 per saludar Miquel Ensenyat expresident del consell insular de Mallorca, en Josep Barberà i altres companys del País Valencià, alguns batlles i regidors que hem conegut en els diferents viatges que hem fet de memòria històrica. Ens apleguem tots els irlaires en una taula. En Robert Fabregat president de la Federació de Barcelona, com amfitrió, donà la benvinguda. En el llevant de taula, van adreçar-se als presents, Ernest Maragall president del Grup Municipal d’ERC a la batllia de Barcelona, el vicepresident Pere

215 Aragonés, coordinador nacional d’ERC, així com Marta Vilalta secretària general adjunta. MHPPC Roger Torrent. No cal dir l’impacte de sentir i veure Marta Rovira des de l’exili mitjançant tele connexió. En acabat marxem tots cap a la manifestació, al tram Gran Via Rocafort. El verd turquesa tenyia tot el que abastava la vista. No cal dir l’èxit un cop més de la convocatòria. És van assolir els objectius de llarg ocupant tots el carrers que conflueixen a la plaça Espanya i la mateixa plaça. També la Gran Via de les Corts Catalanes fins més enllà del passeig de Gràcia.

Aquesta manifestació de centenars de milers de ciutadans, a Espanya els hi rebufa... tenen la força de les armes i del corrupte poder judicial i periodístic. Només cal comparar l’impacte de la històrica manifestació contra el racisme que va convocar Martin Luther al memorial Lincoln on hi van anar 200.000 persones i que va canviar moltes mentalitats. Aquí les fem deu vegades més grans i l’estat espanyol i els seus hooligans, se’ls hi en fot.

Acabada la manifestació ens reagrupem una quants irlaires i després de caminar unes quantes maçanes, aconseguí trobar lloc a un bar per hidratar- nos, on acabem la jornada patriòtica, amb canvi d’impressions i constatar l’alta moral de victòria que hem copsat en l’ambient.

ECB SC

216 13 de setembre. Festa Major d’Horta. Botifarrada Popular

La Festa Major continua. Aquest vespre tenim la Botifarrada Popular, organitzada pels veïns i elements del mercat d’Horta. L’escenari escollit el carrer Tajo, que ja acollia la Festa Major fa 100 anys.

Els ruixats intermitents ens acompanyen. Això fa que les taules parades, es buidin per tornar a omplir-se quan para. Malgrat tot, els hortencs tenen ganes de festa, de relacionar-se, de viure la Festa Major. Les cues per comprar els tiquets, ho confirmen. Vam trigar més d’una hora. La taula del casal feia goig, més de 25 irlaires, amb els conseller@s de districte i el president....a la taula del costat, vam saludar en Pau Vinyes i altres membres del casal Lluís Companys...El llevant de taula, vam escoltar una estona de bon swing amb Jazz FM Horta. ECB S

217 15 de setembre. Baixada d’andròmines.

Un dels espectacles més curiosos i més divertits de la Festa Major, és la baixada d’andròmines, aquests “vehicles” de fabricació casolana que els veïns munten amb gran imaginació i fantasia, tal com indiquen les bases del concurs:

Els “ORNIS” han de ser FABRICATS per l’equip inscrit o pels pilots, en cap cas poden ser vehicles comercialitzats, com karts, remolcs, quads patinets, bastides, etc… L’andròmina podrà tenir la forma i l’aspecte que desitgi el participant però haurà de portar obligatòriament frens i direcció (que l’organització podrà comprovar prèviament).

218 Donat que els vehicles han de moure per gravetat o empesos pels concursants.

L’espectacle està garantit si a més tenim en compte l’itinerari: Baixada carrer Dante entre Santa Joana d’Arc i Estoril, amb força pendent, els irlaires que hi van ser, s’ho van passar d’allò més bé, especialment els/les conseller@s de districte.

219 15 de setembre. 3era diada castellera d’Horta

Som al darrer dia de la Festa Major. Al parc de les Rieres d’Horta, s’hi celebra la tercera diada castellera, amb les colles dels castellers de Gràcia, els sagals d’Osona i els Carallots de Sant Vicenç dels Horts.

Valorem la iniciativa d’Òmnium d’instaurar la jornada castellera dins la Festa Major, donar que la pèrdua de les tradicions al llarg dels anys, amenaça la catalanitat de les festes majors, sobretot ens les conurbacions urbanes. Cal remarcar que les colles castellers són espai de solidaritat cohesió i i integració social. El parc es va omplir per gaudir d’aquest espectacle únic, patrimoni cultural de la Humanitat.

220

Nosaltres per raons de complicitat, vam animar els Carallots Sant Sant Vicenç dels Horts. Colla fundada l’any 2012 a iniciativa de 30 vicentins. La seva camisa és taronja. Compta entre d’altres amb el suport de la batllia de sant Vicenç. Oriol Junqueras batlle en aquella data, no se’n estava de palesar-ho, sent-ne un més de la colla.

Ha estat una Festa Major molt participativa, on per primera vegada ERC Horta Guinardó hi ha tingut una gran presència, gràcies a molts militants i a l’empenta dels 5 consellers/es i el president del districte i molts militants. Passi-ho bé i fins l’any que veee !!! ECB SC

221 22 de setembre. Cardona: Sal. Resistència. Joan Torrents. La República

En el nostre periple patriòtic arreu de la nació, redescobrint viles i llocs on hi tenim la batllia republicana, avui anem a Cardona. Aquesta vila hauria de ser coneguda, i visitada a fons, i si pot ser estar-hi uns dies. En faria una prova obligatòria com part de la formació dels militants d’ERC. Primer per

222 entendre la sal, i la seva importància en la conservació dels aliments i pels ramats i el desenvolupament del país i el poder que en generava la seva explotació. Segon com a símbol de la resistència dels catalans, donat que el Castell de Cardona mai fou conquerit. Tercer la República hi calà fons i des del primer moment de la proclamació, el batlle Joan Torrents, en va ser un bastió. Símbol de la persistència del poble i malgrat l’assassinat d’en Joan Torrents per part de l’estat espanyol i posterior repressió, amb tot el sarcasme històric, l’any 2011 havent guanyat ERC les eleccions municipals, on si presentà el seu besnét, hi torna haver un batlle republicà, reprenent la tasca de la governació de Cardona després de 80 anys.

Com fem sempre vam contactar amb el territori, per tal de coordinar tota la logística. En Joan Hernández primer tinent de Batlle i regidor de Memòria Històrica, va ser la persona que ens va ajudar des del primer moment (Entrada lliure a la mina, acte polític a la plaça del poble, lloc on dinar, documentació sobre el batlle Joan Torrens, guiatge al castell, assistència d’en Ferran Estruch actual batlle...). Sense la seva la seva gestió, aquest viatge no hauria reeixit. Donat que coneixem en Roger Herédia, que treballa el tema de la memòria històrica i que va participar en l’acte de rehabilitació d’en Joan Torrent, vam convidar-lo a venir a Cardona. Tot a punt pel viatge amb l’autocar “Joan Torrents”.

Vam sortir de la Plaça Maragall a les 8 del matí, carregats amb un centre floral i l’equip de megafonia. Enfilem cap a l’eix del Llobregat.

223 En el trencall de Cardona, vam passar per Sant Joan de Vilatorrada a tocar de la presó de Lledoners.. Un record pels nostres electes presos polítics. Repartim la guia de viatge. En arribar al lloc convingut per esmorzar, cap a les 9 tocades, el lloc era tancat. L’única disfunció del viatge. Avisat el Joan Hernàndez, ens indica d’anar directament a la mina.

Arribem a la gran esplanada del Parc Cultural de la Muntanya de la Sal on hi ha un bon aparcament. Desencotxem. En Joan tinent de batlle ens espera amb elements de la secció local i algun altre regidor. Ens saludem i ens presentem. Tot està previst. Fem un mos al bar del centre d’interpretació de la sal. Donat que som més de 50 persones cal fer dos torns. Mentrestant donem una ullada a la botiga museu del Parc. Arribat el nostre, pugem en dues furgonetes logotipades al més pur estil Jurassic Park, que en deu minuts ens baixen fins la boca de la mina. Allà ens esperava la nostra guia. Ràpidament ens va fer cinc cèntims de les muntanyes de residus que envolten la mina, que va tancar el 2017.

A l’entrada, ens van fer posar els casc minaire. Entrem. A mesura que ens endinsem se’ns ofereix un espectacle mai vist, entre màgic, encantat i amb un toc de misteri. Els punts de llum estratègicament col·locats, realcen les formacions capricioses dels minerals salins i la bellesa de les estalactites i estalagmites. La guia ens explica els tres tipus de minerals salins que es troben a les mines: Halita la sal sòdica, la silvina la sal potàssica i la

224 carnal·lita la sal magnèsica. Les més dominats són la halita que és blanca i la sivina que és rosada. Aquesta darrera, és la que era explotada per Rio Tinto, donat que és un element bàsic per fer explosius. Així doncs, els tocs rosats, donen una dimensió onírica.

La sal ha anat cobrint i tot a allò que s’abandonà en el tancament de la mina, com l’escala de fusta que un algun minaire va deixar en un racó. La mateixa sal, ha fet una crosta protectora. En el recorregut arribem a una gran sala, on les estalactites formen un ambient guadinià. Fins hi tot un rat penat ha quedat “salinitzat” en un caramell. Després d’una bona hora de visita i explicacions la jove guia, ens du a l’eixida. Deixem els cascs. Vista la cosa, creiem que és un lloc imprescindible de veure; natura en estat pur... Una hora de foscor ens ha adaptat la visió. Les nostres ninetes és tanquen defensant-se de l’impacte de la claror solar al sortir a l’exterior. Els comentaris són d’admiració pel que hem vist. Aplegats tots esperant l’arribada de les furgonetes, ens acomiadem de la guia, que amablement ens fa una panoràmica del grup. Un cop vam ser a dalt, ens vam retrobar amb els primer grup i plegats, vam pujar a l’autocar fent cap al centre de la vila.

Aparquem l’autocar i en Manel agafa l’altaveu i un relleu pren el centre floral. Fem camí a peu lògicament, fins la plaça del mercat. En arribant ens trobem amb elements del casal que han pujat amb cotxe, entre elles el president Cesc Furner, així amb un nodrit grup de militants de la secció local , regidors i familiars del batlle, especialment la seva mare Rosa Maria Torrents, neta del batlle Joan Torrents. No cal dir que vam exhaurir les guies Joan Torrents de viatge. El lloc és ideal, al mig de la plaça del Batlle de Cardona monument d’en Campeny del 1914, dedicat als 1934-1939 herois defensors de Cardona del 1714. Instal·lat l’altaveu, Encetem l’acte polític, amb una intervenció de na Teresa Clota, que va fer un petit recull de frases i passatges patriòtiques de l’obra de Jacint Verdaguer. Tot seguit el tinent de batlle Joan Hernàndez, donar-nos la benvinguda, reclamà la presència de Rosa Maria Torrent, néta de

225 l’homenatjat batlle Joan Torrents. Va agrair haver-nos recordat de Cardona, fent referència la resistència del 1714, el drama de la guerra civil i la posterior repressió que Cardona i d’altres pobles, patiren amb l’assassinat dels seus batlles.

Tot seguir va intervenir en Roger Heredia que va dir ras i curt que l’estat espanyol és l’hereu del franquisme i la perpetuat fins avui. Som l’únic estat on el feixisme va guanyar a Europa. Va fer referència a les samarretes que portem, demanat llibertat per la Carme Forcadell i els presos polítics. No dubteu que si fóssim 40 anys enrere, serien afusellats. Va qüestionar-se com pot ser que a l’estat espanyol hi hagi més de 140.000 persones desaparegudes en més de 2.500 fosses per obrir, com pot ser que tinguem a sentència del president Companys vigent a l’estat espanyol. Va dir el mateix del mausoleu feixista on avui encara hi 34.000 víctimes republicanes...Va condemnar l’assassinat del batlle Torrents i lloar el coratge del seu besnét Ferran Estruch, actual batlle. Va reivindicar en el cas de la seva família, que tenen el besavi desaparegut des del 1938 com molts d’altres i que fins ara ningú ha fet res per localitzar-lo. Havia d’arribar al Govern ERC, per començar la planificació i obertura de fosses, tasca que va engegar el conseller

226 d’Esquerra Raül Romeva, que també és a la presó represaliat. També va homenatjà al conseller Bundó, que va anul·lar tots el judicis i sentències franquistes i que va lliurar fa uns anys, el certificat de nul·litat de judici i sentència del batlle Joan Torrents. Va acabar afirmant que Cardona és passat, present i futur. No perdem mai l’esperança ni la força. Tornarem a lluitar, Tornarem a sofrir, tornarem a vèncer! Visca Catalunya!. Després dels aplaudiments, va prendre la paraula com adjunta a la presidència Rosa Roman qui va fer la intervenció oficial del casal. Parlament que redactà en David Fluxà, secretari d’Acció Política del casal Irla.

Compatriotes!

Va haver un temps en que els catalans i catalanes varen resistir contra tot pronòstic. Va haver una època en que no només varen resistir, sinó que un reducte, un bastió enmig de la nostra Nació, va gosar sortir a atacar contra les forces de dos imperis que l'envoltaven sense treva.

Aquest indret del que parlem és el que ens trobem avui. La fortalesa de Cardona és l'exemple que perdurarà al llarg de la nostra història per tal de que nosaltres podem explicar-ho a les futures generacions, sabent que mirant el passat podem construir millor el nostre futur.

Des del Casal President Josep Irla d'Horta- Guinardó, juntament amb altres companys i companyes vinguts d'altres parts de Barcelona, us volem donar les gràcies per la vostra acollida i hospitalitat, al mateix temps que ens sentim orgullosos de compartir unes hores amb tots vosaltres de la vostra experiència i aprendre'n tots

227 els detalls que han fet d'aquesta vila, un municipi de referència patriòtica per a tot el nostre territori. En aquests moments difícils, en que la nostra acció política es veu condicionada pel fet de tenir els nostres representants a la presó o a l'exili, ostatges d'una injustícia imperdonable, es fa més transcendental si cal ser- hi avui aquí per prendre nota d'una lliçó que ens ha de servir de revulsiu i detonant per tal de fer el mateix que varen fer el poble que va resistir darrera d'aquestes muralles: No rendir-se, tot i que la victòria es vegi com una cosa gairebé impossible. Ara no ens llencen bombes, no destrueixen les nostres cases, no caven túnels per sota de les nostres muralles per fer-les caure… També es veritat que l'atac que patim ara és més subtil i covard i pot minar la nostra moral d'igual manera, però tenim a les nostres mans l'eina de la democràcia per fer prevaldre els nostres drets de llibertat.

En els propers mesos que venen, que seran molt durs, pensem, en els moments de feblesa, amb tots aquells que aquí vàren lluitar i donar la vida pel nostre País. Aquells que vàren resistir també a les tropes feixistes durant la Guerra Civil. Amb l'esforç de l'alcalde de Cardona d'aleshores, en Joan Torrents i Macià i tots i totes aquelles persones que el van acompanyar en la lluita, i amb la presència avui del seu net i actual batlle, en Ferran Estruch i Torrents, ens sentim suficientment impulsats a seguir endavant sense defallir.

Que el sacrifici de tots aquells testimonis d'una terrible batalla, no ens facin perdre mai l'esperança que ells vàren mantenir ; que sigui el seu llegat, la clau per assolir la Victòria!

Casal president Josep Irla (Text d’en David Fluxà secretari d’Acció Política) ERC Horta-Guinardó

En acabar els aplaudiments, vam dipositar amb la na Rosa Maria Torrents, el centre floral, ofrena del casal que s’ajuntà als que encara hi havia del passat onze de setembre. Vam acabar l’acte amb els Segadors, corejat per tota la plaça.

228

Tot seguit, baixem el desnivell que ens dur a la part baixa de la plaça de la Fira. Les taules parades sota els tendals fan patxoca. Ens entaulem. Ens acompanyen el batlle Estruch, el tinent de batlle Joan Hernández, Roger Heredia i famílies. Tot plegat més de 60 persones en l’àpat

229 republicà...xatonada, botifarres... En el llevant de taula, en Cesc Furné, va agrair l’acollida i totes les atencions envers els viatgers...i l’honor de visitar una vila republicana i va acabar obsequiant als regidors amb la memòria del casal 2018 i el llibre den Quim Gibert. També va aprofitar per anunciar que malauradament tornarà haver-hi eleccions espanyoles el proper més de novembre pel que ens caldrà l’esforç i la participació de tothom. El mateix Batlle Estruch, va adreçar-se als presents, dient que és la tercera legislatura municipal republicana, i que des de Cardona, treballem per un país més just més net i més digne, que és el que volem per Catalunya. Agraí en nom del poble, haver triat Cardona per fer un autocar d’Esquerra de memòria històrica. També com família del batlle Torrents va donar les gràcies per donar el nom del seu besavi a l'autocar. Orgullós que 80 anys després del assassinat del darrer batlle republicà, els seu besnet, fos el següent batlle republicà de Cardona. Ho va reblà amb un brindis: molta salut i llibertat ! VISCA CATALUNYA LLIURE!

Anem cap a l’autocar. Pugem fins l’aparcament del castell. Ens hi acompanya el batlle Estruch. Allà ens va presentar la Mònica, la nostra guia, una dels molts i moltes professionals que són a la fundació i que s’estimen

230 castell. Aquí es va acomiadar el batlle, Amb nous agraïments i desitjant-nos bon viatge de tornada. La Mònica ens va fer una completa guia del castell. D’entrada va comentar la importància de la cisterna de l’aigua en la resistència del setge del castell. Els orígens és una estructura de defensa, frontera de la Marca Hispànica i el món musulmà. Superada la frontera, la possessió de la muntanya de sal més gran d’Europa, anomenada or blanc i el poder que en genera la seva explotació, fa créixer la família vescomtal de Cardona. Es va construir la residència dels vescomtes el palau ducal. Els Cardona van ser la família més potent de

Catalunya, arribant a ser creditors de la família reial. Només cal veure que

van passar de vescomtes a comtes i finalment ducs. Al llarg de la història, van fer casaments estratègics, amb totes les famílies nobles catalanes. A partir del segle XVII es relacionen amb la noblesa castellana. Els casaments amb els Medinaceli els descatalanitza. Degut a les immenses possessions, abandonen Cardona i van a residir en els grans palaus d’aquella família.

Cardona és un castell que mai ha estat abandonat. Hi ha varis períodes històrics: el romànic fundacional, la transició al gòtic el gran moment d’esplendor, amb una cort ducal de 400 persones. El barroc que només es manifesta en les construccions militars a partit de 1705 (les muralles

231 exteriors). Els Cardona ja no hi són. Primer intervé l’exèrcit austriacista i després el Borbó fins el 1903. Després de 200 anys d’ocupació militar, no resta res de l’interior del palau. Tants sols l’actual menjador del parador que era part de la sala d’audiències de la cort ducal.

Va destacar la separació entre els dos poders medievals; el terrenal i l’espiritual, aquí convenientment separats des de l’any 1019 per les arcades gòtiques que donen pas al claustre, any en que el tercer senyor de Cardona fa lliurament del terreny del que serà la col·legiata de sant Vicenç. A finals del segle XVIII els darrers homes d’església són expulsats, donada la incompatibilitat amb els militars. A les hores l’església es convertí en part de la caserna.

Va fer referència a l’any 1964 quan Orson Wells filma “campanades a mitja nit”, projectant Cardona al món. No va trigar gaire el a les hores ministre Fraga, a convertir la part civil en parador de turisme, mantenint la separació civil – església (Avui Museu d’Història) de sempre. La canònica estava regida pels agustinians. Traspassem la línia. Entrem al claustre gòtic, conservat incomplet. bastit per tan posteriorment a l’església. Els anys 90 s’hi va fer una restauració de contrast, el que palesa honestament el que és i el que no és. Des de l’atri, comenta que era una església completament pintada. Els originals són al MNAC. Aquí hi ha reproduccions.

232 Entrem a l’església. Destaca l’alçada (19 metres) en un romànic llombard i l’amplària i la lluminositat, tot el contrari de la majoria de les esglésies romàniques. Es construeix amb 11 anys! Una església amb romànic llombard de 55 metres de llargada per 19 d’alçada.... Qui ho va pagar? El senyor de Cardona, amb tot el que calgués, pedra, fusta, els millors mestres d’obra...Tot una demostració de poder. Com es pot fer una nau tant alta amb volta de canó, que funciona repetint el pes? Amb dues naus laterals més baixes que pressionen a l’inrevés, produint un equilibri de tensions i mil anys després aquí la tenim...

Finalment va ser consagrada pel bisbe Eribau d’Urgell el 1040, germà del senyor de Cardona. Quan els clergues abandonen l’església, esdevé menjador, polvorí... de fet s’hi guardaven les coses més preuades, donat que la volta de canó, aguanta molt bé els impactes de les bales dels canons, absorbint la força dels impactes. En el transsepte, vam veure les tombes de diferents comtes Joan Ramon Folc III, del Duc Joan Ramon Folch aquest ja es va casar amb Francisca Manrique de Lara...De la noblesa castellana). El ser al capvespre, comentà la disposició de les finestres del cor i de la capçalera, que donen una lluminositat insòlita en un temple romànic. Continuant la visita, baixem a la cripta. La Mònica ens comenta una curiositat arquitectònica ; les dimensions de les columnes que sostenen la part superior del temple, son relativament primes, comparades amb les de les naus. L’explicació és que la pedra local és gres, poc resistent a l’erosió, pel que van portar la pedra de les columnes de fora... La cripta era el lloc on es guardaven els tresors i les relíquies, que aquí no eren poques, ni van haver de varius sants i santes...). una altre curiositat són les finestres, que donen una claror inusual a la cripta. Anem sortint travessem tota la nau contemplant novament la impressionant nau de volta de canó.. Ens acomiadem de la Mònica, l’excel·lent guia. Personalment agraeixo que quant visites un lloc amb guia, que en sàpiga més del lloc que jo. És el cas d’avui. Aquí cal destacar la feina feta per la batllia, organitzant i interpretant els llocs d’atracció claus del Municipi, amb la gestió acurada dels centres, amb personal jove i format, que estimen el seu poble. Conseqüència: més gent treballant al poble, no cal marxar fora, baixen l’atur juvenil, i augmenten l’autoestima personal i col·lectiva...quasi res! I amés sent un lloc fundacional i resistent de Catalunya.

233 Pot ser hi té ha veure alguna cosa un govern republicà...!

Les persones més valentes, encara tenen força per pujar la torra de la Minyona, on es pot veure una panoràmica que abasta tota la comarca fins la serralada del port de Comte. Realment el castell està en el punt altament estratègic, s’hi atalaien més de 50 Km. Difícil arribar a la fortalesa per sorpresa.

El sol ja ha caigut per ponent. Enllestida la visita al castell-palau, ens reagrupem per pujar a l’autocar. Hem passat un jorn amarat de terra, sal, resistència, nissagues republicanes, fortificacions fundacionals de Catalunya, creixem dels poders comtals, abandó de la terra de les mateixes. Finalment tant sols hi resta el poble, ja republicà, que persisteix en la reconquesta de la llibertat total de la pàtria.

ECB SC

234 29 de setembre. Festa Major de Montbau. Arrossada popular.

Dins el programa de la Festa Major de Montbau, avui toca la paella popular.

Una vintena d’amics i companyes del casal, ens hi deixem caure, acomboiant el nostre flamant grup municipal: els cinc consellers/es i el president del districte. En aquests esdeveniments col·lectius on els veïns s’organitzen per viure les festes, és on millor es detecta l’esperit d’iniciativa i solidaritat del veïnat.

Arribem d’hora. Ajudem a muntar les taules i les cadires. Hi ha famílies i gent gran, de les fornades primerenques de migrants andalusos. Montbau i concretament aquesta plaça de la Poesia, té aspectes urbanístics destacables com són la distància i enjardinat entre blocs d’edificis, li dóna una aspecte on hi fa bo de viure, sembla que és un bon exemple d’arquitectura racionalista.

Val a dir que malgrat ser un barri de poca densitat demogràfica, pel que els ”grans partits” que han manat a la batllia fins ara l’han ignorat, nosaltres al llarg dels anys, sempre hi hem estat molt pressents i al costat de les reivindicacions veïnals, això explica que en les darreres eleccions municipals, hi guanyéssim. Més d’una persona, se’ns acosta tot fent preguntes de temàtica municipal, el que fa que els consellers facin la feina. Reservem taula i mentre fem el vermut, van arribant la resta d’irlaires. Les cues per aconseguir el plat d’arròs i les posteriors repeticions, van palesar l’èxit de l'àpat de germanor. Després d’un amè llevant de taula, cap a mitja tarda vam marxar...

235 En aquests actes populars, és on Esquerra és va fent omnipresent. Avui aquí en aquest acte, no hi havia oficialment cap més partit que ERC. Suposem que el fet de ser un barri “engroguit”, fa que les altres forces polítiques el donen per perdut...Ja és un territori republicà...

ACB SC

236 29 de setembre. Vetlla, 2 anys del 1-O Plaça de la República Catalana

Aquest vespre, els irlaires assistim a l’acte que els veïns han organitzat a la plaça del Mercat del Guinardó, que des d’avui serà la plaça de l’u d’octubre.

Vam començar amb la confecció del gran mural, la xocolatada i tallers infantils.

237 Els parlaments van contextualitzar els fets d’ara fa dos anys, on la policia colonial espanyola va atacar i ferir la ciutadania pacífica i indefensa que volia votar en el col·legi electoral habilitat en el CAP, participant en al referèndum d’autodeterminació convocat pel Govern de Catalunya.

Especial sentiment d’impotència al revisar el vídeo dels fets, que van muntar amb les aportacions dels veïns filmades amb els mòbils, aquell heroic 1 d’octubre del 2017.

En acabat, es descobrí la placa nominativa de la plaça en la cantonada de la façana del Cap que dóna a la plaça del mercat. La jornada finí amb un animat sopar de carmanyola, tot maleint els “gobiernos de su majestad”, i els seus repressors espanyols siguin jutges, fiscals o policies i exèrcits colonials i la violència exercida sobre elements civils que es disposaven a votar pacíficament. Una altre ocasió per estrènyer i compartir complicitats i vincles entre els veïns, que vam saber de primera ma que és Espanya en estat pur i patir-la en la pròpia pell,.

ECB SC

238 1 d’octubre. Dos anys del referèndum

Ahir vam començar al Guinardó la commemoració del segon aniversari dels fets de l’1 d’octubre de 2017. Avui els irlaires ens trobem a la plaça Catalunya per tal d’assistir a la mani convocada a l’efecte per l’ANC. Les cròniques diuen:

239

Barcelona torna a ser escenari, aquest dimarts, d'una de les mobilitzacions convocades per l'ANC arreu del país per commemorar el segon aniversari de l'1-O i reivindicar el referèndum d'autodeterminació del 2017. A les portes de la sentència del Tribunal Suprem -que es preveu de forma imminent- milers de persones han participat en una marxa amb inici a la plaça de la Catalunya i final a l'institut Jaume Balmes, un dels escenaris de les càrregues policials del referèndum.

La Guàrdia Urbana ha xifrat en 18.000 persones els participants a la manifestació. Sota el lema "Ho vam fer i vam guanyar", la marxa ha enfilat per passeig de Gràcia entre estelades i proclames independentistes. Els manifestants han repetit càntics com "vam votar i vam guanyar", "independència" i "1 d'octubre, ni oblit ni perdó", al temps que també han cridat en contra de la policia espanyola.

Abans d'arribar al centre, però, la manifestació ha passat per la seu de la Comissió Europea, amb intenció d'arribar també per davant de la delegació del govern espanyol, tot i que s'ha trobat amb un important dispositiu policial. Amb un megàfon, un portaveu de l'ANC ha llegit un comunicat en què ha reclamat no renunciar als objectius polítics.

L'institut Jaume Balmes, on ha acabat la marxa pocs minuts abans de les 21.00 hores, va ser un dels col·legis electorals del referèndum on es va poder viure la repressió exercida pels cossos de seguretat de l'Estat. La

240 policia nacional espanyola va carregar contra les persones concentrades al centre per tal de desallotjar-lo i requisar urnes i paperetes.

Totes les generacions de catalans des del 1640 han patit la persecució de l’estat espanyo i francèsl: ens han declarat guerres, hem patit invasions, empresonaments, tortures, confinaments, penjaments , humiliacions, vexacions, persecucions lingüístiques, afusellaments, assassinats...les actuals ja tenim la nostra dosi en els fets de 1- O de 2017. Aquesta vegada, no ens reprimí l’exercit directament sinó la seva secció de la policia colonial, amb la interessada col·laboració del aparell judicial i el 90% dels partits borbònics. Per primera vegada, sota una teòrica democràcia, i amb el vist i plau dels estats europeus!!

Nosaltres també hem tastat l’Espanya en estat pur...! Per llogar-hi cadires!!!

ECB SC

241 10 d’octubre. Al Mates i Ramis. Conferència d’Afers Exteriors.

Després del cicle electoral, reprenem les conferències del casal. Avui tenim l’oportunitat de comptar amb representants de la Conselleria d’Afers Exteriors, una de les més perseguides per l’estat espanyol, doncs en la seva funció és promoure al món tot allò que fa referència a Catalunya; de la seva indústria, l´agricultura, la cuina, la cultura en tots els seu aspectes i donar a conèixer l’opressió que patim els catalans envers l’estat espanyol, explica al món que encara és en moltes aspectes Espanya és una continuïtat del franquisme. La prova fefaent és la presó que pateix el conseller legítim Raül Romeva, per explicar al món que passa a Catalunya i per començar a obrir fosses per tal de restituir la dignitat dels desapareguts i assassinats franquistes i les seves famílies.

L’acte va ser a la biblioteca del Guinardó, Mercè Rodoreda. Va presentar els ponents la companya Mont Basiana militant del casal i membre del grup de dones d’ERC.

Un cop exposats el brillants currículums, va donar la paraula a la secretària d’acció exterior Mireia Borrell.

242 Recollint algunes preguntes del públic, va contestar presentant el pla estratègic de la conselleria que es resumeix en quatre paraules: presència, influència, excel·lència i compromís.

Primer cal ser presents no només a Europa, sinó als cinc continents. Degut al poder dels estats a l’Europa actual, s’obren més portes en altres continents...podem explicar-nos als legislatius, executius, grups de pensament, universitats, premsa...

Promovem excel·lència; expliquem que fem aquí amb les pimes, el turisme de qualitat, som un centre logístic, un hub d’innovació. Produïm molta cultura de qualitat i això també ho expliquem i exportem.

Promovem la influència (presència proactiva) a nivell polític, hi ha una situació per denunciar amb pesos polítics i exiliats. També expliquem que som persones de diàleg, que volem que la tensió entre Catalunya i el regnes d’Espanya, es solucioni mitjançant un referèndum. També parlem d’immigració, de refugiats amb ministres, parlaments i sobre tot a través de xarxes, que és una eina vital quan ets una nació sense estat. Amb això s’aconseguí que un tema sobre immigració, amb coordinació la secretaria

243 arribés a la Comissió europea. En la majoria de qüestions, la comissió no ens fa cas. L’accés a grups de les xarxes que hi tenen influència, és fonamental per nosaltres. Compromís en l’acolliment de refugiats amb el tema de ports segurs (els 5 que gestiona la Generalitat).

El compromís. Acabem de presentar l’agenda 2030: promoure un món sostenible, el canvi climàtic, drets humans, denúncia del tracte dels immigrants. També parlem de cooperació, per assolir el desitjat 0,7% de PIB, per destinar-lo als ajuts dels tercer món. Això és el que fem. Com ho fem? Aquí entren en joc les delegacions. Un cop rescabalades les dotze delegacions que el 155 es carregà i l’engegada de les tres darreres, actualment tenim 15 delegacions: Unió Europea (Brussel·les), Londres, París, Berlin, Roma, Europa Central, Països Bàltics, Washington, Suïssa, Balcans, Països Nòrdics, Portugal, Mèxic, Argentina i Tunísia. Són 15 delegacions que cobreixen 39 països, Amb Mèxic i Argentina es comencem a cobrir Amèrica del Sud i properament seguirà Àsia. Les delegacions són austeres, estan formades pel delegat i tres persones més; una persona de comunicacions, una de relacions institucionals i una administrativa. La de Brussel·les hi ha deu persones, donat el moviment que genera tot el que fa referència als afers europeus, Benelux, Bèlgica i Holanda. Ens movem amb un pressupost de 6.500.000 €. Per les 15 delegacions. (430.000 € per delegació si fossin iguals, si comptem els sous dels 4 membres i els lloguers dels locals i els serveis, desplaçaments, la cosa és més aviat austera.) Les delegacions són doncs el braç executiu de l’estratègia que fem des de Barcelona. Anem a guanyar la narrativa, explicar al món el que passa aquí. L’estat diu que vol tancar delegacions perquè volem malmetre el nom d’Espanya. Nosaltres si l’estat fa les coses bé no malmetem res. Si ho fa malament ho expliquem. En tot cas és el mateix estat que es desacredita.

244 En molts països d’Europa ens volen rebre, però reben la trucada de l’ambaixador de torn i la cosa es complica.

Fora d’Europa, recentment a l’Uruguai ens van rebre molts ministres, candidats a la presidència... En aquests viatges és fan molts contactes, ens fan conèixer el canals d’entrada en la política i institucions de cada país, i promovem l’economia amb intercanvis d’empreses d’aquí i d’allà... que després es passen a Acció Política...Parlem amb cultura de Mèxic, el que fa després siguem invitats al esdeveniment més important que es fa a Mèxic...

Perquè ho fem! Doncs perquè és necessari, en un món global no pots tancar-te a casa. So hi ets no et veuen i no surts a la foto. Les delegacions formen part d’un conjunt, que apliquen i expliquen en els diferents països els programes d’esquerres dels partits que han esta votats per fer polítiques d’esquerres a la Unió Europea, tractant d’encarrilar Europa cap a un espai de llibertats, drets i benestar social, reorientat l’actual deriva neoliberal que practiquen els estats europeus.

També ho fem perquè és legal. Hi tenim dret estatutàriament. El jutjat va desestimar els recursos a l’obertura de les darreres tres ambaixades. El recurs presentat per l’esta contra les delegacions, lluny d’argumentaris jurídics i tècnics, fa una narrativa de ficció, es munten una història i tot acaba basant-se en un tuit.. Ara amb el pla estratègic, el que impugnen és el pla de futur, et denuncien als tribunals perquè tens una visió del futur que amb ells no els hi sembla bé. La pròpia doctrina del constitucional diu que tenim dret a fer acció exterior. Corre la veu que Europa no és el que hauria de ser i cal deixar-ho córrer. No és exacte. Si parlem dels ciutadans i la premsa europea, no ens han girat la cara, al Parlament Europeu hi ha molts grups que no ens han girat la cara. El Consell europeu si, és un club d’estats hi ens han girat la cara. Hi ha algunes excepcions com alguns estats bàltics i Eslovènia. Aquí et topes amb la “real politik”.

Va explicar l’organigrama de la conselleria. Hi ha tres secretaries: la d’Acció Exterior, la de Transparència i la Secretaria General. La secretaria d’Acció Exterior té quatre direccions generals: la d’Europa i el Mediterrani, la d’Afers

245 Globals, la de Cooperació i la d’Anàlisi i Planificació Estratègica on s’elaboren els plans d’acció que duran a terme les delegacions. Tot això per explicar la realitat catalana a la resta del món...

Seguidament va intervenir Jordi Solé, l’eurodiputat i responsable de la relació exterior d’ERC. Apart d’agrair al casal la invitació a aquesta xerrada, d’entrada va diferenciar la política del Govern de la del partit, que si bé han d’anar coordinades, no és el mateix. Va exposar tres idees:

Per el nostre procés d’alliberament nacional, la variable internacional és molt important però en aquests moments no és la variable decisiva. Ara ho és la variable interna. Quantes més capaços siguem de guanyar adhesions internament, ens facilitarà la feina pel que fa a l’exterior. Hi ha una feina prèvia, generar coneixement, complicitats. Vam fe la declaració d’independència que va anar com va anar. En el proper embat hi hem d’anar més preparats i més decidits. A les hores és quan la variable exterior serà clau. Sent conscients que el món ens coneix a partir de l’1-O,. Dos anys enrere, no ens coneixien. Ara si més no, ens coneixen, però no ens estan mirant cada dia. La meva experiència dels darrers dos anys llargs al Parlament Europeu em diu que el 2017 ens van mirar molt, però després a nivell d’opinió política internacional hem desaparegut bastant del mapa. Al món hi ha molts problemes i nosaltres restem oblidats sobre la taula. Veurem que passarà la setmana que ve (sentència).

Com a primer partit del país, hem de tenir una política de relacions internacionals ambiciosa. Tenim actius del àmbit del partit fent política internacional, al Parlament de Catalunya, als ajuntaments, a l’Àrea Metropolitana, a les Cortes espanyoles, al Govern de Catalunya, al Parlament Europeu. Cal aprofitar aquests actius. Aquesta política internacional, passa per una estratègia. Després de la renovació del partit en el darrer congrés, cal complir la part del, programa que parla de reforçar l’acció exterior. Reforçar els contactes

246 amb els partits afins d’arreu del món, grups d’opinió...per això, hem engegat una pàgina web en anglès, per fer sentir la nostra veu a més del nostre `contenciós amb l’estat espanyol, amb d’altres qüestions que tenen repercussió internacional.

Volem ampliar la política d’aliances que tenim, ara totes són amb els partits de l’ALE. És ben cert però que els partits que la integren, són molt petits.

Dins del Parlament europeu som amb els Verds, que som la quarta força de l’ Euro parlament. Sembla que avui podrien guanyar les eleccions a Alemanya. També va ser el grup que menys malament va reaccionar als fets del 1-O, a les presons i a l’exili, en part gràcies ala nostra presència.

Va carregar contra el tribunal suprem, la Junta Electoral la inacció de Parlament Europeu pel fet de que dels quatre eurodiputats independentistes que van ser escollits, només un ocupa el seu escó. Esperem el més aviat possible tenir dos diputats, en el grup dels verds, grup que no té cap comissionat, que se’ls han repartit novament els patits tradicionals; conservadors, lliberals i socialdemòcrates, però és un grup amb influència creixent i la seva opinió, comença ha tenir-se en compte. Tenint en compte també que per primera vegada els conservadors i socialdemòcrates, no tenen majoria absoluta, el que obra molt el joc. Anem treballant amb els verds, ecologistes, i som aliats naturals de les esquerres europees, tenim bona relació amb el grup de l’Esquerra Unitària Europea, també individualment tenim bona relació amb socialdemòcrates. Anem ampliant l’àmbit de complicitat europea.

En un altre ordre de coses, va manifestar el desengany que hem tingut amb la Unió Europea pel que fa les reaccions envers la nostra situació. Va criticar la mediocritat dels dirigents europeus actuals, com en Junkers, que segons explicà en Jordi, confon unitats estadístiques amb nacions sense estat, quan va dir que no volia una Europa amb 98 estats. Qualsevol que coneix- hi Europa, sap que no hi ha 98 nacions sense estat o 98 Catalunyes. La creació de nous estats, no ha d’estar en mans de un Junker, o del que decideixin altres estats. Segles enrere, això es dirimia amb casaments entre dinasties, o bé a bufetades.

247 En ple segle XXI i dins una organització com és la Unió Europea, per molt que incomodi als estats, ho ha de decidir la gent, és el dret a l’autodeterminació. Malauradament la suma d’estats que formen aquesta U.E., s’han posat d’acord en que no hi hagin més estats, defensant-se els uns als altres quan tenen un problema intern. El tema de les fronteres és intocable, tot i que en altres àmbits, es legisla en temes supranacionals que són acceptats.

Per Esquerra això és una contradicció, doncs l’U.E., es va crear per superar aquesta visió dels estats. Nosaltres com partit actor principal de l’emancipació nacional de Catalunya, coma partit internacionalista i progressista i com a partit que té diferents actius involucrats el política exterior, hem de ser molt innovadors i molt originals, hem d’intentar arribar a tot arreu amb vies que els estats no se les esperin o que no pugin controlar totalment. Aquí és molt important la diplomàcia parlamentària, estar al Parlament Europeu, fòrum on hi ha 751 diputats de tot l’arc ideològic, 28 països, on hi persones que han estat ministres o que seran primers ministres, persones influents en els seus partit...per tant, cal ser-hi, encara que sigui per prendre un cafè o fer una conversa de passadís amb no sé qui del Parlament Europeu. Si mirem les cúpules dels estats, ho tenim molt complicat, però si mirem les opinions públiques i publicades, hi tenim bastantes complicitats.

248 Això és el que cal treballar, i mitjançant els nostres partits amics anar calant en l’opinió pública. Cal dir que això no és in problema que afecti només a Catalunya, sinó que són drets democràtics i que afecten a tota Europa. La Política internacional és molt dura i freda, però com a partit i com a Govern, hem de treballar molt, i aprofitar totes les escletxes...

Acabades les intervencions dels ponents, la Mont va obrir un torn de paraules, que durà més de 20 minuts, que va arrodonir la conferència. En el comiat dels ponents, la Mont en nom del casal, lliurà la memòria 2018 del casal Irla a na Mireia i a en Jordi.

En acabat, vam anar el nostre restaurant de capçalera del Guinardó, al nou Sanllehy, on vam fer el sopar-tertúlia i seguir comentant el tema de la visió exterior de la causa catalana i d’altres....

Video de l’acte https://youtu.be/etwgLsfd5MU

ECB SC

Mireia Borrell Porta (@mborrellporta)

Moltes gràcies a vosaltres @ERChg7 per la invitació! Un plaer enorme venir a explicar l’acció d’@exteriorscat dl @govern a una audiència tant fantàstica i interessada. Dona gust treballar per explicar Catalunya al món amb un ciutadania tant involucrada i amb tanta visió de país

249 15 d’octubre. La Venjança espanyola

EL DIA QUE ENS VÀREN SENTENCIAR A TOTS I TOTES.

Finalment va arribar el dia. Una jornada d'aquelles que tothom espera però no pas pet celebrar alguna cosa. Aquell dilluns va ser un dels començaments de setmana més durs per l'entorn del nostre partit i pera tot el món independentista en general.

El Tribunal Suprem espanyol dictava la sentència dels nostres presos i preses polítiques i la feia pública. Tothom sabia que la condemna seria greu, i així ho va ser, però fins que no es va fer ferma, encara imperava a l'imaginari nostre un bri d'esperança que va quedar frustrada en escoltar la sentència. No entrarem ara en explicar els anys i resta de detalls de les penes que hores d'ara tothom coneix, sinó que farem un petit resum del que vàrem viure les hores i dies posteriors, si és que es pot transmetre en paraules escrites tot allò que va entrar als nostres ulls i oïdes per a marcar les nostres vides ...

250 El mateix dilluns la nostra Seu Nacional ens va convocar urgentment a fer una concentració davant mateix de les seues portes del carrer Calàbria. Allí ens vàrem trobar un bon grup d'irlaires que ens sumarem amb la resta de gent d'ERC. S'hi palpava en l'ambient nervis, tristor, ràbia continguda... Però tothom tenia clar el que havia de fer: Mobilitzacions fermes i pacífiques constants. Tots pendents dels seus dispositius mòbils per saber cap a on havia d'anar un cop acabats els parlaments que vàrem fer els nostres càrrecs. Tots seguíem sense alè les paraules d'ànim i recolzament d'en Rufián, Aragonès, Vilalta i resta de ponències. Era el tret de sortida per a que la força d'un Poble sortís altre cop al carrer per fer prevaldre els tres drets xafats per una justícia manejada pels polítics espanyols.

I així va ser: Com a formigues dispersades per una petjada gegantina al seu formiguer, aviat es van formar grups de treball : Un bon grup de gent va anar a l'Aeroport, on tots i totes sabem la repercussió que va tenir aquesta acció; d'altres a tallar pacíficament vies i carrers importants de la nostra ciutat. El nostre Casal també hi va participar en totes les mobilitzacions oficials convocades per les entitats sobiranistes.

251 En arribar la vesprada, el Casal President Josep Irla, a través de la secretaria d'Acció Política, va organitzar una enganxada amb els nous cartells grocs amb lletres negres que tant hem penjat i pegat aquestes darreres setmanes sense descans. És colpidor com la repressió d'un estat mancat de democràcia moderna pot servir de revulsiu per a que centenars de milers de persones es mobilitzin com una sola en poca estona i mantenint una constància durant un període de temps molt llarg. No hi han prou cròniques per descriure aquests fets històrics. Necessitarem anys per pair- ho...

El nostre districte i la resta de la capital del País, aviat va quedar ple de cartells on s'hi llegia: "LLIBERTAT", "AMNISTIA". "INDEPENDÈNCIA". Un crit que ha sortit de les nostres goles sense aturador i seguirà el temps que calgui. Tampoc oblidarem les nits posteriors al centre de la ciutat... La repressió policial, nous ferits, més detencions, la ràbia i la provocació va esclatar en determinats llocs i moments. El brunzit dels helicòpters sobre els nostres caps cada nit controlant els moviments...

Totes aquestes vivències se'm fan difícils d'explicar. Tots i totes estem tocats pels esdeveniments... Però una cosa està clara i quedarà gravada a la nostra memòria per a les generacions que vindran : El Poble Català, la nostra Terra, mai s'hi rendirà. Seguirem defensant els nostres drets com a Nació amb afany d'esdevenir una República. Lluitarem i vencerem, com diu l'Oriol : Fins a la Victòria!!!

David Fluxà, "Calero" S.A.P. Casal Irla ERC Horta-Guinardó. ERC crida a respondre a la sentència “al carrer i a les urnes”

Rufián i Vilalta qualifiquen el veredicte de “salvatjada”

Auguren que provocarà “un terratrèmol polític i social”

252 15 d’octubre. Castell de Montjuïc. Assassinat d’estat. Lluís Companys.

La història és repeteix. Ahir el contuberni de jutges borbònics, va condemnar a més de cent anys de presó als nostres electes, en una clara venjança per haver dut a terme les promeses electorals.

Avui recordem el nefast dia d’ara fa 79 anys en que es va executar la sentència de pena de mort, a la que els pares o avis de dels actuals jutges borbònics, en la seva faceta colpista i militar, van condemnar a mort en un altre farsa de judici al president de Catalunya. Va ser l’únic president escollit democràticament que va ser assassinat pel feixisme. Els militrontxos i feixistes espanyols, van creure que matant al president Companys, acabarien amb el “problema catalán” ...

79 anys després som aquí amb el mateix partit, els mateixos ideals pels que vam lluitar i ser reprimits. Recuperant governs, batllies, que 85 anys després de les eleccions municipals del 1934, tornem a governar en la major part del territori. És com si al temps i el poble català estes palesant la inutilitat de la guerra i dels morts, de les purgues i castics col·lectius i particulars, que van fer-nos patir els feixistes, que lluny de derrotar al poble català en la seva persistent lluita per l’alliberament nacional, en un sarcasme històric, tornem a tenir aquelles majories que van permetre malgrat tot, el somni de d’assolir la llibertat durant el període republicà.

253 Enguany ha estat el s’han aplegat més elements del casal Irla. A ¼ de 6 de la matinada, ens trobem a la plaça de la Universitat, on agafem l’autocar que a noliejat la federació. A ¾ de 6 som dalt al castell. Ens trobem amb un gran nombre de militants i amics d’ERC, així com una bona representació institucional. Com a comentari particular, no crec amb l’efecte que produeix una marxa de torxes aquelles hores de la matinada, amb la silueta del castell i el calfred que produeix tot el que representa, es pugui comparar un portar un clavell a la ma, que ningú veu i no llueix.

Com cada any (els més veterans des de la clandestinitat esquivant les parelles de la guàrdia civil, que vigilaven els voltants del nínxol anònim on eren enterrades les despulles del president màrtir i que molt poca gent sabia exactament on era) el record d’aquell tràgic i vil assassinat, ens fa un nus la gola, només recordant el patiment fins el darrer moment del president Companys i com diu el nostre Oriol Junqueras, la desolació que hi havia al ciutat aquell 15 d’octubre de 1940, una Barcelona vençuda i novament ocupada per l’exèrcit espanyol, amb la majoria d’homes a l’exili o represaliats, sent les mares i les àvies les que van transmetre la llavor del sentiment català...

Sota la negra nit de Barcelona i amb el castell de Montjuïc de fons, ERC ha recordat el 79è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys. Aquest any, però, com s'han encarregat de recordar, no ha estat "un any més". La sentència del judici al procés, coneguda tot just aquest dilluns al matí, feia inevitable els paral·lelismes, malgrat les distàncies històriques.

Una delegació de republicans, encapçalada per la secretària general adjunta, Marta Vilalta, el conseller Josep Bargalló i el líder del partit a Barcelona, Ernest Maragall, s'han acostat tot just passades les sis del matí al Fossar de Santa Eulàlia, i encara amb l'herba del castell mullada per la pluja que ha caigut aquesta nit, han fet una

254 ofrena al lloc on va ser afusellat Companys. Un cop allà, Maragall ha pres la paraula i ha afirmat que a ERC estan "preparats per persistir i per guanyar". "No ens coneixen si es pensen que amb la repressió, l'amenaça i la por poden acabar amb la figura de Companys, de l'Oriol i dels altres", ha defensat. El líder dels republicans a la capital catalana també ha definit la situació actual com una "cursa entre llibertat i repressió" i ha assegurat que, en ella, no han vingut "a participar" ni a fer de "víctimes", sinó a ser-ne "protagonistes" i a "guanyar".

Per altra banda, Vilalta ha parlat “d'hora greu" i ha titllat la sentència “d'ignomínia". Però, malgrat tot, ha fet una crida a seguir "dempeus", "persistents" i "determinats" i ha assegurat que encara que pugui semblar "impossible", cal tenir "esperança". Vilalta, que ha llegit les paraules dels presos republicans en saber la sentència, ha assegurat que "la paraula sempre és més forta que l'odi, la venjança i la rancúnia".

L'ofrena ha acabat amb el cant dels Segadors i al crit de "llibertat presos polítics". Les desenes de persones que s'han congregat han deixat clavells blancs a la placa que recorda l'afusellament de l'expresident de la Generalitat. Després es van enlairar els tres coets i vam sentir els esclats en la freda i humida matinada tardorenca barcelonina, anunciant a la ciutat el dolorós record del moment ara fa 79 anys en que l’estat espanyol, va assassinar al president.

Vam cloure l’acte amb el tradicional desdejuni de coca i xocolata que ofereix la federació de Barcelona.

ECB SC

255 18 d’octubre. Catalunya en marxa contra les sentències. Vaga general.

Com a resposta a la salvatjada de sentència imposada als nostres electes, la Intersindical i les organitzacions cíviques i partits polítics, han convocat una vaga general i unes marxes de la llibertat, amb origen a diferents ciutats catalanes i que fent diferents aturades, arriben a Barcelona, on hi conflueixen. Estem parlant de centenars de milers de persones, que una vegada més es mobilitzen per reclamar la llibertat dels presos polítics. Els irlaires es vam repartir entre les diferents columnes, afegint-nos-hi a uns quants quilòmetres abans d’arribar al cap i casal. No hi ha paraules per descriure les carreteres i autopistes ocupades per milers de persones emprenyades, però pacífiques, marxant amb pas decidit per dir a l‘estat opressor que ja n’hi ha prou!

Les cròniques diuen:

Catalunya esclata contra la sentència: riuada humana a Barcelona.

256 750.000 persones, s'han concentrat al Passeig de Gràcia a les cinc de la tarda per protestar contra la sentència del judici al procés. Es tracta de l'acte central de la vaga general d'aquest divendres convocada per la Intersindical- CSC i IAC, que compta amb un èxit de convocatòria que supera el seguiment de la del 3 d'octubre del 2017, segons el sindicat.

Els participants han ocupat principalment el passeig de Gràcia, entre els Jardinets de Salvador Espriu i la Gran Via, on s'hi ha instal·lat l'escenari en què s'ha fet l'acte principal. La capçalera de la manifestació ha portat el lema 'Pels drets i les llibertats, vaga general'.

Confluència amb les Marxes per la Llibertat

En la manifestació hi han confluït els milers de manifestants que han arribat aquest divendres a Barcelona procedents d'arreu de Catalunya amb les Marxes per la Llibertat, que van sortir fa tres dies des de Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona, i una última que ha sortit avui des de Castelldefels.

A més, s'hi han sumat altres manifestants directament a la capital catalana i també els universitaris, el sector que més ha seguit la vaga, amb un 90% de seguiment. De fet, els estudiants ja porten tres dies de vaga a l'esquena, que acaba avui amb la concentració al centre de Barcelona. Fet que ha acabat desembocant en una manifestació molt multitudinària amb mig milió de participants

257 La capçalera de la mobilització, situada a Passeig de Gràcia amb Diputació, ha començat a caminar a un quart de sis, liderant una riuada multitudinària que arribava fins més amunt dels Jardinets de Gràcia. Els crits “d'Independència" i "Llibertat" han inundat la capital catalana i feien gairebé impossible sentir el soroll dels helicòpters policials, que voleien per sobre el centre de la ciutat.

"El poble unit, mai més serà oprimit"

Pel que fa als parlaments, la primera en fer-ho ha estat l'actriu Sílvia Bel, que ha aplaudit la convocatòria i les entitats organitzadores. Seguidament, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie ha aplaudit els manifestants que han participat en les Marxes per la Llibertat i ha demanat als polítics que es preparin "per defensar i sostenir quan arribi el moment la declaració d'independència, perquè la gent hi serà".

El líder d'Òmnium, Marcel Mauri, ha denunciat la situació dels presos polítics i ha reivindicat la desobediència i resistència no violenta. "Avui hem aturat el país i no ens aturarem fins aconseguir el nostre objectiu", ha defensat, després de reivindicar que "els presos polítics no són la visualització de cap derrota, sinó un pas més cap a la victòria". Els crits de "el poble unit, mai més serà oprimit" han donat pas als aplaudiments i els parlaments dels sindicats.

258 El líder de la Intersindical-CSC, Carles Sastre, ha reiterat el que ja afirmaven aquest matí: "la vaga d'aquest divendres ha registrat un resultat excel·lent de seguiment, superior al del 3-O del 2017, amb el port saturat, alt seguiment del sector de l'educació, vols cancel·lats... Catalunya ha tancat per dignitat".

Des dels sindicats convocants, han reclamat una República lliure i amb drets pels treballadors i treballadores de Catalunya, lloant els 40.000 mestres de la publica i els 10.000 de la concertada que s'han sumat a la vaga, i també "la persistència de l'alumnat, que ha fet les vagues més grans els darrers anys".

La manifestació, que s'ha desenvolupat en un ambient tranquil i festiu, ha quedat desconvocada una hora i mitja després del seu inici, cap a dos quarts de set.

259 21 d’octubre. Trinitro al casal. Homenatge al company Ramon Sebastià

Avui hem convidat al diputat José Rodríguez “Trinitro”. Som en un moment de certa desorientació, amb el Govern parcialment intervingut, amb els socis de govern fent de radicalets, tibant constantment la corda, amb els cupaires desapareguts presoners dels seus dogmes i amb un desacord entre les seves organitzacions.

Pel que fa als enemics aritmèticament, al Parlament poca cosa poden fer, només soroll. Això si els seves centrals madrilenyes, estan ensenyant cada cop més el llautó franquista maldant amb els seus aliats els jutges borbònics, desactivar l’independentisme.

En Trinitro, va dir que la situació estava molt complicada pels independentistes. Actualment no disposem d’una majoria que ens permeti assolir la independència a curt termini. La via triada per JXCAT sembla ser la confrontació i fer actes de sobirania, que serien estèrils. Una política més de cara a la galeria. La CUP emulant certes forces dels anys 30,

260 volent fer la revolució a l’ensems que la independència, no és mullen institucionalment.

Esquerra es l’única força que veu clarament que cal ampliar el coixí de votants independentistes, cal ampliar la base, per obtenir clares majories que si bé a l’estat veí se li en fot, ni que tinguéssim el 90% de vots per la independència donat el cas seguirien enviant la policia colonial per reprimir- nos. La cosa canviaria radicalment pel que fa a l’exterior, doncs com ens va comentar recentment l’eurodiputat Jordi Soler, perquè la feina exterior reïsca, primer cal fer la feina interior. Es a dir cal tenir majories electorals amplies perquè hi comenci a haver reconeixements internacionals.

En acabar la xerrada amb en Trinitro, vam fer un acte en record del company Ramon Sebastià, al que vam convidar la seva família.

Trobarem a faltar les teves sentències! Ens vam assabentar de la mort del company Ramon Sebastià quan al president li va arribar la baixa del partit per defunció. Sotragada.

Havíem parlat amb ell a principis de juliol, quan va anar a l’hospital de Barcelona segons ens va dir per fer-li un control rutinari. Malauradament, els problemes que tenia, suposem agreujats per l’exposició als elements contaminats de la fàbrica on va treballar, li havia minvat la salut. Estem molt consternats, doncs en Ramon era un militant veterà, que s’afilià el 1979, barrerista convençut i que formà part del casal Irla, des de la seva primera ubicació al carrer Varsòvia. No era de xerrar massa, però de conclusions contundents. Sempre donava el seu toc radical. Records més propers el dels Nadals, no fallava mai. havíem anat plegats al cementiri de Montjuïc, recollint-lo al carrer Sebastida de bon mati i després dels actes del cementiri i la plaça Catalunya, tornàvem a Horta, fent un vermutet de Nadal. A Clau de volta, va ser un dels primers descobridors del Whisky Jaume I. Darrerament també ens va acompanyar en molts autocars, quan aconseguia organitzar-se i escapar-se unes hores del drama familiar que tenia amb el cunyat.

Sempre el recordarem !

261 prenem el seu testimoni en el relleu en la lluita per l’alliberament nacional. Descansa en pau company!

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca, digueu-li que la vull però no puc anar a estimar-la, que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu el cau de la sirena, allà enmig de la mar, jo l'aniria a veure, però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra, porteu tots els meus cants i un ram de flors vermelles a qui tant he estimat, si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures, amb vosaltres vull anar, que per poder-les viure jo me n'he fet soldat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra, porteu tots els meus cants i un ram de flors vermelles a qui tant he estimat, quan guanyem el combat.

262 26 d’octubre. Homenatge a les brigades internacionals

Un any més, el casal va assistir a l’homenatge a les brigades internacionals, aquell grup de idealistes i voluntaris de tot el món, que van venir a defensar la república del feixisme franquista durant la guerra civil.

Almenys 35.000 persones van formar part de les Brigades, un moviment de solidaritat internacional sense precedents a la història. Les pressions internacionals, però, van forçar el Govern espanyol a decretar la seva retirada. Enguany es compleixen 81 anys de la desfilada de comiat que va transcórrer per la ciutat el 28 d’octubre de 1938, efemèride que es commemora des de 1998 gràcies a l’Amical de les Brigades Internacionals amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.

Durant l’acte, a més de la batllessa, hi han assistit la Regidora del Districte, Rosa Alarcón, i el Regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, ha estat conduït i presentat per Eduard Amouroux, secretari de l’Amical de les Brigades Internacionals, també hi han intervingut Isabel Ribas, que ha llegit les paraules amb les que La Pasionaria va acomiadar les Brigades; l’historiador nordcatalà i especialista en l’exili republicà, Grégory Tuban; i el director del Memorial Democràtic, Jordi Font. El Quartet Brossa ha posat música entre els parlaments.

263 Record per a Lluís Martí Bielsa

L’homenatge d’enguany també ha servit per recordar el president de l’Amical de les Brigades Internacionals, Lluís Martí Bielsa, mort recentment, a qui Colau ha expressat públicament el seu reconeixement i agraïment i en honor del qual s’ha fet un minut de silenci.

Lluís Martí Bielsa va néixer el 1921 a Gallur (Saragossa) i va participar en la Guerra Civil com a responsable polític de les Joventuts Socialistes Unificades. Després de la guerra, va passar pels camps de concentració de la Catalunya Nord i va unir-se a la Resistència francesa contra l’ocupació nazi. Víctima de la repressió feixista, Bielsa va aconseguir evadir-se mentre era deportat al camp d’extermini de Dachau i va patir tortures i sis anys de presó després de tornar a Espanya un cop acabada la II Guerra Mundial.

Els nostres consellers/es, i el regidor president del Consell del Districte, van fer l’ofrena floral republicana.

264 29 d’octubre. Mani contra la sentència de la injustícia espanyola.

Òmnium i l’ANC han convocat una mani per demanar la llibertat dels presos polítics i denunciar la sentència de la injustícia espanyola, amb que el borboneig a consumat la venjança del 1-O.

Els irlaires ens vam trobar a la plaça del gendre d’en Jaume I. Allà ens hi vam aplegar una gran riuada de catalans, que moguts per un mateix ideal, vam anar baixant pel carrer de la Marina Catalana, fent-se cada cop més espessa la gentada. A l’alçada de Rosselló, la marxa es va aturar. Tot estava ple fins a baix de tot on hi havia la capçalera. Vam estar pràcticament una hora, seguint les consignes de LLIBERTAR PRESOS POLÍTICS. NO ESTEU SOLS, INDEPENDÈNCIA. En el punt àlgid de la mani, vam aplegar-nos més de 30 irlaires.

Hem fet tantes manis pels presos polítics i la seva llibertat, així com demanant l’autodeterminació i la independència, que se’ns barregen els records i les impressions. Però el que si que tenim clar és que les xifres oficials de manifestants que donen els estaments oficials, són fetes a ull. Tot un carrer Marina de dalt a baix a petar de manifestants, hi ha més de 350.000 persones, que és la xifra que dóna la Urbana. Sigui com sigui un cop més lo poble ha sortit al carrer a reivindicar la llibertat, sense defallir i per desesperació dels borbònics, la cosa no es desinfla....

265 Marcel Mauri, vicepresident d‘Òmnium, creu que la mobilització aglutina gent “amb diverses sensibilitats” i la “immensa majoria del país que està en contra de la sentència”. Per aquest motiu, també ha volgut llançar un missatge al govern de Pedro Sánchez per recordar-li que, davant d’aquestes mobilitzacions, “no pot mirar cap a una altra banda” i que no es poden solucionar els problemes polítics “amb repressió”. El vicepresident d’Òmnium també ha recordat que les reivindicacions al carrer es faran “tantes vegades com faci falta”, i ha declarat que la situació política no “es resoldrà mentre hi hagi presos polítics”.

Per la seva banda, la presidenta de l‘ANC, Elisenda Paluzie, ha afirmat que la ciutadania no aturarà les mobilitzacions pacífiques fins a aconseguir “el dret a l’autodeterminació del poble català”. Ha avisat també l’Estat espanyol que com més repressió exerceixi, més mobilitzacions hi haurà. I ha afirmat també que la resposta de l’Estat persegueix dos objectius ben clars: d’entrada, que els catalans abandonin la lluita per la independència i, després, provocar la por amb l’empresonament dels manifestants.

ECB SC

266 30 d’0ctubre. Al Matas i Ramis. La justícia

Seguint la idea de conèixer l’actualitat de les nostres conselleries al Govern i palesar la feina que hi fan els nostres elements, avui hem convidat per indicació de la consellera Ester Capella a Patrícia Gomà, secretària general del Departament de Justícia. Volem tocar el tema les polítiques de gènere i de la situació dels presos, entre d’altres qüestions. Ens ajuda com ponent la companya Carme Bertran la nostra secretària d’entitats.

267 Va presentar el conseller de districte Xavi Reig, qui va fer les salutacions i agraïments per l’assistència a l’acte. Va fer la presentació de Patrícia Gomà, que té un extens currículum: advocada, ex diputada del Parlament de Catalunya, presidenta de la federació de Barcelona d’ERC. Recentment ha esta nomenada Secretària General del Departament de Justícia. Va presentar també Carme Beltran, secretària d’Entitats del casal Irla procedent del grup Socialisme i Llibertat, que va deixar el PSC quan va perdre els principis fundacionals.

Carme Beltran va encetar la xerrada, fent un record als represaliats, principalment a les preses polítiques que porten més de dos anys i mig anys a la presó. “Resistim amb fermesa i dignitat per vosaltres, mai ens cansarem” (Dolors Bassa).

“No podem canviar els País sinó canviem el partit. I no canviarem el partit i el país si les dones no estem presents ens els llocs de decisió amb la mateixa qualitat i quantitat que els homes, les dones volem ser-hi, hem de ser-hi. Cal convertir la ràbia, la impotència i la tristesa en força, il·lusió i fermesa. Fem-ho. Calen estratègies noves i polítiques igualitàries i transformadores, que pensin la persona en tota la dimensió social. Sortim al carrer, obrim-nos, anem als barris, parlem amb la gent. Som una societat madura, compromesa i responsable que sap el que vol i si sabem escoltar, ens ho dirà. No estigueu tristos, el nostre empresonament no serà envà. Gaudiu de la vida i de la llibertat, no ens convertiu en víctimes. Som dones, som demòcrates i volem ser lliures. Reivindiqueu-vos!” (Carme Forcadell).

Per data, l’acte d’avui se’n marca dins la precampanya del 10N, amb el lema “compromís amb la llibertat” mencionat els principals punt del programa electoral:

268 • Dret a l’autodeterminació. • Denunciar i combatre l’eina repressiva de l’estat, política, judicial i contra la llibertat d’expressió. • Ser la millor garantia en la defensa dels drets i llibertats, esdevenint un baluard barrant el pas a la ultradreta. • Promoure els valors republicans: transparència i rendiment de comptes. • Combatre les desigualtats de gènere. Inflexibilitat amb qualsevol manifestació de violència masclista. • Protegir els interessos de les classes populars i la economia innovadora i productiva d’uns postulats republicans i partidaris de la justícia social. • Reforçar el model català de ciutadania, obert a totes les procedències i respectuós amb els sentiments de procedència de tothom. • Fer una atenció especial a la defensa del marc nacional dels Països Catalans, reivindicant en tot moment el dret a l’autodeterminació dels territoris que els componen. • Garantir espais d’actuació comuna amb les forces partidàries de la República Catalana (País Basc...). • Treballar per la República Catalana, perquè és la única alternativa per superar el règim del 78. Defensar la República Catalana és defensar la democràcia i la igualtat.

Seguidament va definir el micromasclisme:

El micromasclisme és el masclisme normalitzat socialment. Així, es consideren micromasclismes tots els comportaments interpersonals, els comentaris verbals i les actituds exercides per homes o dones que contribueixen a la dominació i violència contra les dones en la vida quotidiana. A diferència d'altres formes de violència masclista que poden ser socialment condemnades i denunciades habitualment, aquestes pràctiques, més subtils, que reflecteixen i fomenten la desigualtat entre homes i dones, són legitimades per l'entorn social, com per exemple totes les relacionades amb el fet d'ignorar -o fins i tot menysprear- la menstruació o aprofitar-se del "treball de cura" de la dona. Es considera, a més, que conformen la base i donen lloc a una tendència que pot desenvolupar-se donant lloc a altres formes més agressives, ja considerades delicte, de maltractament emocional, psicològic, físic, sexual o econòmic. És a dir, que

269 els micromasclismes són la base de la violència de gènere o violència masclista. Cal reflexionar doncs sobre els nostres actes del dia a dia, per anar assolint la igualtat d gènere i en darrer extrem evitar aquests comportaments i arribar a actituds clarament delictives.

Va fer èmfasi dels punts del programa que parlen de discriminació i igualtat: • Una república feminista amb igualtat efectiva entre homes i dones. • La lluita contra la precarització i la pobresa femenina... • L’empoderament de les dones en tots els àmbits de representació i presa de decisions en la vida pública... • Igualtat salarial i garantia professional per blindar la igualtat en el món laboral. • Igualtat retributiva i tancament de la bretxa salarial. • Trencament del sostre de vidre d’accés als llocs de presa de decisions. • Racionalització dels horaris que permeti la corresponsabilitat d’homes i dones en les tasques en les tasques de la cura. • Erradicació de la violència masclista. • Garantia dels drets sexuals i reproductius, dret a la maternitat i a decidir sobre el propi cos. • Una república respectuosa amb la llibertat sexual i la identitat de gènere. • Garantir els drets dels col·lectius LGTBI i lluita contra la homofòbia i transfòbia. • Esdevenir referent internacional de respecte als drets humans i diversitat sexual.

La Carme va acabar la seva intervenció amb paraules de la secretària general Marta Rovira: “Estem en una situació de conflicte polític i el conflicte polític, implica confrontació, encara que mai sigui volguda o voluntària. Clarament identifico la situació política actual en forma de conflicte polític.”

Patrícia Gomà va iniciar la intervenció amb agraïment per la invitació i va fer una salutació el casal de part de la consellera Ester Capella, molt apreciada col·laboradora del casal. Tot seguit donà unes dades ( referents a l’estat) sobre la situació de la dona en l’àmbit de la justícia on el masclisme impera tant o més que en els altres àmbits.

270 Hi ha un 56 % de dones que estudien dret. (Podem dir que el dret és una professió molt escollida per a les dones). Quan anem a les professions associades al dret, les dones són minoria; les procuradores són un 34%, les graduades socials són un 47% i les advocades són un 48%. Pel que fa als col·legis professionals, els quatre degans de la procura i de graduats socials són homes. Pel que fa als 14 col·legis de l’advocacia que té Catalunya, només hi dues deganes.

Pel que fa a les professions jurídiques no administratives, d’accés per oposicions, tenim les notàries on les dones són el 31%. Les registradores de la propietat són un 45%. Advocades de l’estat 38%. En tots el casos, són majoria els homes. Finalment el tercer paquet, el dels funcionaris de justícia que hi accedeix per oposicions; els jutges, on les dones són el 53%, els fiscals, on les dones són el 64% , finalment hi ha un 67% de secretàries judicials. Aquest percentatges fan pensar que a curt termini han de comportar una feminització de l’administració de la justícia. Cal recordar que fins aquí tots aquests càrrecs són per oposició, per mèrits propis.

Perquè la justícia és l’àmbit on hi ha més dones? Perquè antigament les dones no tenien accés a aquests llocs de treball. En temps de dictadura, les dones no podien opositar a jutges. Va ser quan es va modificar el codi, després del 1977 que van desaparèixer les permisos maritals i d’altres traves, que les coses van canviar de manera que la presència de la dona ha anat assolint aquests percentatges. Arribant al 2013 en que hi ha més dones que homes en el món judicial. Aquí tenim la gran paradoxa que iguala la justícia amb ela altres àmbits socials; sent la justícia un sector en que hi ha majoria de dones, les cúpules

271 directives, allà no s’hi accedeix per oposicions, sinó per nomenaments discrecionals, són ocupades per homes. El president del Tribunal Suprem i president del Consejo General del poder Judicial és un home. El Vicepresident és un home, les cinc sales del TS, estan presidides per cinc homes. L’Audiència Nacional, la presideix un home i té dues sales presidides per homes i una presidida per una dona. Dels setze Tribunals superiors de Justícia, només n’hi ha un presidit per una dona. Pel que fa a Catalunya, la sala de Govern del TSJ que la composen 16 magistrats, només hi ha quatre dones, sent el president un home. De les quatre audiències provincials, només una i de fa poc és ocupada per una dona. Una explicació del perquè passa, pot ser el temps lliure que tenen els homes, acabada la jornada laboral, que els permet tenir relacions i fer conxorxes, cosa que les dones generalment quan acaben la feina, tenen altres feines que les esperen. Això també ho avalaria els dies i permisos i llicències que agafen els homes i les dones per la cura familiar (fills): 2% d’homes i 98% les dones.

El pes de ser mare, perjudica professionalment a les dones. Sinó l’home no arriba a entendre que cal compartir tasques homes i dones, l’esdevenidor serà complicat i com ja passa ara, cada cop neixen menys criatures, homes i dones ens farem grans i necessitarem relleus i recursos... L’any passat les oficines d’atenció a les víctimes van atendre 12.000 persones, dels que el 90% eren dones, es adir el 90% de les víctimes de TOTS els delictes són dones. D’aquestes 12.000, el 58% de dones, eren víctimes de violència masclista. El percentatge restant són dones víctimes d’altres delictes.

El nombre de recluses a les presons catalanes és del 7% del total. D’aquest 7% de dones, la majoria són víctimes de violència masclista o que han estat extorquides per homes per cometre delictes (mules). Conclusió una societat en que els homes i les dones nos són ben tractats, és una societat subdesenvolupada. L’indicador d’igualtat i del tracte digne, és un indicador de país desenvolupat i en progrés moral, de països capdavanters al món, i nosaltres volem que Catalunya sigui en aquesta aspecte un model i una referència...

272 Sobre el tema sentència i procés, va dir que hem de tenir com un mantra que estem davant d’un conflicte polític, i els conflictes no es resolen per la via judicial. Sinó tornem a la via política les coses es compliquen més i després de la sentència encara més i encara hi ha possibilitats de complicar- ho molt més, doncs a banda de les sentències bestials que tenim, hi ha altres persones a l’espera de judici...els polítics de Madrid han d’entendre que no hi ha solució possible si no es torna a la política. Nosaltres no desapareixerem siguem el percentatge que siguem. La repressió continuada fins quan i fins on es podrà mantenir? És obvi que en campanya electoral és el pitjor dels escenaris per parlar amb serenitat. Cal asseure’s a parlar, sense vetos per cap banda, sabent que l’acord polític no satisfarà ni les pretensions d’uns i dels altres.

Primer cal arribar a un acord sobre la repressió i anar avançant sobre drets, democràcia...sabent que va per llarg...i més si tenim en compte que hem fet quatre eleccions espanyoles en les darrer quatre anys, on les forces anticatalanistes van guanyant vots. Tot és susceptible de empitjorar. Potser el problema més gros el tenen a Madrid on cada cop costarà més justificar la pèrdua de drets...cada cop costarà més asseure’s a fer política. Una conseqüència d’aquesta judicialització de la política, és la pèrdua de credibilitat, independència, imparcialitat, neutralitat que són les principis bàsics que s’esperen del poder judicial. Revertir això i tornar a guanyar prestigi costarà molt. Quan entres a la via judicial, no es pot rescatar, està obligat a seguir un procediment fins al final.

El qüestionament de la separació de poders és molt greu per l’estat espanyol, com ja reflecteixen les dades de la OCDE. També està qüestionat el paper de la fiscalia, que ha jugat un paper molt preocupant al servei dels partits governamentals i segons diuen senadors, que tenen controlat el poder judicial, per no parlar de les filtracions intencionades, la comunicació de sentències per la premsa o whatsapps...Crec que al final, la justícia europea, el tribunal dels drets humans els hi passarà factura. També va destacar l’anomalia de l’acusació popular, exercida per un partit d’ultra dreta...i en campanya electoral...Cal remarcar que aquestes actuacions de descrèdit d’aquestes instàncies judicials, ens consta que creen inquietud en un nombre de jutges cada cop més gran.

273 En aquest judici, s’ha vulnerat el principi de predictibilitat, el dret a doble instància, la fragmentació d’una mateixa instrucció en diferents tribunals...el cas més brutal és el de la Carme Forcadell, una presidenta d’un parlament democràtic, amb immunitat parlamentària per exercir el seu càrrec, no te responsabilitat penal...exercint com a presidenta, com a mesa o coma diputats, per uns mateixos fets, a la presidenta li cauen 13 anys de presó per sedició, a la mesa en altre tribunal la jutgen per desobediència i als diputats no els hi passa res! També s’han vulnerat els drets dels diputats que van ser inhabilitats per les “cortes”. Pels que hem estudiat dret, tot això es nou, res a veure amb la llei.

Realment el tribunal en comptes d’analitzar uns fets i veure quin delicte han s’ha comès, han fet al l’inrevés; això ho hem de condemnar, anem a construir el relat fàctic al revés, quina llei podem forçar fer condemnar i castigar als independentistes. Condemnes dures que serveixin com escarment i avís per navegants. Sinó no s’expliquen aquestes penes per aquests delictes, que no quadren, perquè ni hi va haver sedició, i no quadren aquestes penes tan dures... Ara només resta fer el recursos al constitucional espanyol i anar a Europa.

El compliment de la sentència, ara és competència de la Generalitat, a qui toca aplicar el reglament penitenciari, on les juntes de tractament, estableixen quin règim seguirà el pres per reinserir-se a la societat.

274 Aquestes mesures de reinserció, Com que són presos polítics això no hi tenen lloc. (No és poden fer rectificar les teves conviccions polítiques). Com que les condemnes son molt llargues, serà difícil que puguin exercir el dret als beneficis penitenciaris. De totes maneres, el departament sempre optarà per aconseguir el màxim de moviment pels presos i preses polítiques. Sempre amb la màxima discreció. Cal evitar la intervenció del tribunal sentenciant ...amb quests mots va acabar la seva intervenció. A continuació, es va obrir un profitós col·loqui.

Al tancar l’acte, la Mont va lliurar un pomell de roses solidàries a la Patrícia. Seguidament vam anar al racó d’Horta a fer un pa amb tomàquet i una Moritz, tot continuant els comentaris que la xerrada a provocat.

ECB SC

Video de l’acte https://youtu.be/pYuz9ulQ0UI

275 31 d’octubre. Sant Andreu teatre. Inici de la campanya electoral de tardor.

Tal com dèiem a les eleccions de primavera, El PSOE no ha aconseguit bastir prou confiances entre el grups polítics del parlament espanyol, per a formar govern, el que ha acabat amb la tercera convocatòria electoral. Això si, la campanya serà més curta: una setmana.

276 Com és normal, una nodrida colla d’irlaires, van anar a l’acte d’inici de campanya, al veí Sant Andreu. Un diari digital va fer-ne la següent crònica:

ERC obre foc contra el PSC i crida a derrotar-lo el 10-N per respondre a la sentència.

Missatge clar d'ERC per l'inici de campanya: l'objectiu dels republicans pel 10 de novembre és guanyar les eleccions al PSC per demostrar a les urnes el rebuig a la sentència. "Contra la seva venjança, la nostra victòria", ha exclamat el candidat del partit a Madrid, Gabriel Rufián. Una crida similar a la que ha fet el coordinador nacional, Pere Aragonès, que ha defensat que "amb el Codi Penal no es pot guanyar aquest país" i instat a demostrar-ho a les urnes.

Republicans i socialistes es trepitgen de nou els talons a les enquestes, un pols que el 28-A es va decantar pels d'Oriol Junqueras i Gabriel Rufián, i que esperen que diumenge que ve torni a ser així. Per això, malgrat que els republicans aposten pel diàleg amb l'Estat, mostren una línia més dura contra el PSOE durant la campanya, i insisteixen en la idea que només si l'independentisme i ERC guanyen les eleccions el proper 10-N es podrà "obligar" a Pedro Sánchez a dialogar i s'evitarà una "gran coalició" de PSOE i PP amb Catalunya com a pretext.

277 En aquest sentit, en l'acte d'inici de la campanya celebrat al Sant Andreu Teatre, Rufián ha fet una crida a "tots els demòcrates d'aquest país" que pensin que el conflicte es resol amb "diàleg i política" a derrotar el PSOE per "forçar-lo a negociar". "Dos milions de persones, per molt que ens peguin, ens empresonin i ens jutgin no desapareixerem, i ells tampoc", ha afirmat. Per aquest motiu, ha afirmat que "cal parlar" i que "això passa perquè el PSOE no pugui escollir el proper 10N; si ho fa, escollirà la pitjor opció".

Aragonès acusa el PSC d'abandonar la "lluita antifranquista". Més dur ha estat Pere Aragonès, que ha arribat a acusar el PSC d'abandonar la "lluita antifranquista" per ser "còmplice de la repressió". Tot i això, ha avisat que ni amb el Codi Penal, ni amb el Tribunal Suprem, ni tampoc amb els "amenaces" constants, aconseguiran que l'independentisme claudiqui perquè, ha assegurat, el camí és "irreversible".

Una línia similar a la expressada pel president del Parlament, Roger Torrent, que ha assegurat que la independència és una "qüestió de supervivència democràtica". Torrent s'ha expressat així just després del nou embat contra la Mesa del Parlament. El president de cambra ha optat per respondre-li des de l'escenari del míting, i ho ha fet per avisar que mentre els republicans tinguin la màxima autoritat de la cambra s'hi podrà "parlar de tot. "No permetrem que la censura entri", ha afegit, en un discurs en el que també ha acusat al PSOE d'estar convertint-se en el "millor portaveu de la dreta espanyola" i de no haver-hi "cap diferència" entre populars i socialistes.

Crida al vot útil independentista.

Finalment, el líder del partit a Barcelona, Ernest Maragall, ha estat l'encarregat de fer la crida més explícita al vot útil. Maragall ha defensat que per primer cop el “debat” de les properes eleccions és que guanyi “ERC o el PSC”, el que també ha definit com una “binomi” entre “Catalunya o l’Estat”. En aquest sentit, ha demanat una victòria “esclatant” dels republicans perquè el PSC, a qui ha titllat de “vergonya”, no arrabassi la victòria a ERC i s’erigeixi com el “representants de Catalunya”.

278 A l'acte també hi han participat la número dos dels republicans a Madrid, Carolina Telechea, així com altres candidates al Congrés i al Senat com Marta Rosique, Maria Dantas o Mirella Cortès. L'escenari escollit per aquest dijous ha estat el teatre del barri barceloní de Sant Andreu que s'ha omplert de cartells de color groc demanant l'amnistia i la independència, les dues línies mestres de la campanya dels republicans. El proper gran acte d'ERC serà aquest dissabte a Lledoners, dos anys després de l'empresonament del president del partit, Oriol Junqueras.

Recull ECB SC

279 2 de novembre. Presó de Lledoners. 2 anys amb presos polítics.

Acte central de les eleccions del 10N

Fa un any que ERC va concentrar un nombrós nombre de persones al pla de Lledoners, davant de la presó. En aquell moment els nostres electes, estaven en presó preventiva. Ara amb una inquisitorial condemna. Hi havia un bri d’esperança de que les condemnes no fossin tant llargues. Sigui com sigui, avui hem tornat a Lledoners, (tot just quan fa 2 anys que fa entrar en presó) per reiterar el nostre suport als presos polítics, per demostrar-los-hi la nostra fidelitat i suport, denunciant aquest càstig injust, amb el que realment voldrien atemorir als catalans, i escapçar el nostre partit i els altres grups independentistes. És aquesta voluntat continuada al llarg dels segles, que té l’estat de perseguir amb instints genocides tot allò que

280 no sigui submissió incondicional, que creien que havien aconseguit amb la derrota del 1714. Ves per on 306 anys després, som aquí tossudament alçats, això si, amb la tradicional quota que l’estat espanyol ens adjudica de presos i represaliats polítics i socials.

Com no podia ser d’una altre manera, un nodrit grup d’irlaires mitjançant els autocars noliejats per Esquerra i d’altres amb cotxes van assistir a l’acte.

730. És la xifra que resumeix els dies -i nits- que porta el líder d'ERC, Oriol Junqueras, empresonat. Dos anys entre reixes i una indignació que en l'acte central de la campanya dels republicans aquest dissabte just davant de Lledoners s'ha convertit en una exhibició de múscul i en una batalla verbal contra els socialistes. Transmetre que les condemnes del Tribunal Suprem no evitaran que tornin a guanyar el 10-N ha estat un dels principals eixos argumentals. El propi Junqueras des del centre penitenciari ha aixecat la veu per adreçar un missatge als 6.000 assistents que, segons el partit, s'han congregat davant de la presó: "Us estimo Lluc i Joana. Guanyarem!". La cúpula republicana s'ha esgargamellat per reivindicar que són l'única força independentista amb capacitat per guanyar el 10-N i estroncar els plans del PSOE d'aconseguir una aritmètica al Congrés que li permeti aïllar ERC. Els republicans consideren factible, fins i tot, superar Ciutadans en nombre de diputats a nivell estatal. "Que se'ls glaci la cara als que intenten fracturar la societat", ha demanat el vicepresident del Govern i coordinador nacional

281 d'ERC, Pere Aragonès, que ha recordat que hi ha enquestes que apunten que el sorpasso pot ser possible. ERC redueix a una dicotomia les pròximes eleccions: o els socialistes "de la repressió" o els republicans "de la llibertat". Conscients que el PSC són els principals rivals que tenen a les urnes a Catalunya i que la capacitat per influir en la governabilitat depèn també de què el PSOE no aconsegueixi ampliar molt la seva majoria, ERC ha situat els de Pedro Sánchez i Miquel Iceta en el centre de la seva diana. Els republicans insisteixen que només la seva victòria podrà "afeblir" un Pedro Sánchez que, per ara, deixa buida la cadira del diàleg.

La bateria de dards contra els socialistes han anat in crescendo. Aragonès els ha definit com "el millor aliat" de la dreta; i el candidat, Gabriel Rufián, ha denunciat que els fogons de la cuina socialista treballen ja per una "gran coalició" amb PP i Ciutadans perquè el PSOE està "acovardit pel feixisme". Atiant aquesta por, els republicans busquen el vot útil de "tots els demòcrates" que, al marge de si són independentistes o no, considerin que la solució al conflicte passa per dialogar. També la secretària general adjunta i portaveu del partit, Marta Vilalta, ha replicat les paraules del president espanyol en funcions, que el 14 d'octubre, en fer-se pública la

282 sentència, va concloure que l'independentisme havia fracassat. "Serem nosaltres els que farem fracassar Sánchez a les urnes", ha dit.

Aragonès ha definit el rei com el "pare i el nét polític d'un Estat corrupte i borbònic que continua amb un franquisme sociològic"

La temperatura verbal ha pujat un graó més quan Aragonès ha afirmat que l'acte de "propaganda" del PSOE que va arrencar al Valle de los Caídos amb l'exhumació de Franco i que es va transformar en "exaltació del feixisme", continuarà el pròxim dilluns amb l'acte del rei Felip VI a Barcelona, a qui ha definit com el "pare i el nét polític d'un Estat corrupte i borbònic que continua amb un franquisme sociològic". La Junta Electoral Central ha tombat els recursos presentats per JxCat i ERC en què demanaven que s'ajornés l'acte del monarca.

I rematant la bateria de crítiques contra els socialistes, Montse Bassa, candidata per Girona i germana de Dolors Bassa, empresonada a Puig de les Basses. "On són els sindicats majoritaris? I l'esquerra espanyola? On són els comuns? Ningú d'aquests pot dir alt i clar que aquesta sentència és una aberració? No puc entendre com els socialistes catalans poden dormir tranquils", ha deixat anar. L'exconsellera Bassa va ser secretària general de la UGT, motiu pel qual la seva germana ha transmès indignació tant amb la posició del sindicat com dels socialistes, dels quals ha arribat a dir que li fan "fàstic".

Més enllà d'exhibir força electoral, l'exdiputat al Congrés Joan Tardà i l'exconseller Carles Mundó han centrat els seus discursos en subratllar que ERC juga un paper cabdal per consolidar majories a favor de la República Catalana. En un moment en què l'independentisme segueix atrapat en la seva desunió i que els republicans encaixen crítiques pel seu discurs pretesament realista i pragmàtic que pivota en el diàleg amb el govern espanyol, Tardà ha demanat mantenir "l'autoestima".

La via defensada és, segons ell i malgrat els retrets, l'encertada, i la que acabarà portant més rendiment amb la vista posada en les eleccions catalanes. "Els catalans que diumenge no ens votaran, són els que ens votaran l'any que ve o en els pròxims mesos", ha reivindicat Tardà, que és

283 partidari d'un govern de "front ampli" amb els comuns per eixamplar majories. Aquesta diagnosi segons la qual és ERC la que ha aconseguit "arrossegar" el nacionalisme català -una referència a l'espai representat pels post-convergents- cap al republicanisme i ampliar les fronteres d'aquest projecte polític és compartida per Carles Mundó.

L'exconseller, condemnat i inhabilitat per desobediència, ha reivindicat que ERC ocupa "el carril central de la política catalana" i que el repte del 10-N ha de ser guanyar per "condicionar" també la política espanyola. ERC defuig de nou en aquesta campanya el cos a cos amb JxCat, a qui no veu com un rival electoral. Sense mencionar els de Laura Borràs, Carles Mundó ha fet referència a aquells que "es piquen el pit" i ha recordat que els republicans defensaven la independència en temps en què eren minoria i patien "incomprensió i menyspreu". Ha lamentat, en aquest sentit, les "coses injustes sobre el compromís d'ERC" que es diuen des d'alguns sectors de l'independentisme.

ERC busca revalidar la victòria del 10-N no només per certificar que la seva aposta -abanderada ara pel perfil moderat de Gabriel Rufián- és la que més adhesió genera dins de l'independentisme, sinó també per garantir-se el millor lloc de sortida en la cursa de les catalanes. En ple xoc estratègic, l'independentisme entén el 10-N com el punt de partida per dirimir qui continuarà portant les regnes del procés sobiranista

Recull ECB SC

284 Del 4 al 8 de novembre. Enganxades de cartells a preu fet.

El fet d’estar immersos en una nova campanya electoral sobrevinguda per la incompetència de les forces parlamentàries espanyoles, no ha minvat l’enardiment del casal pel que fa al pla de treball i a les accions de carrer. Nosaltres estimem les urnes. Aquest 5 dies reals que hi de campanya, hi ha hagut més de 20 persones enganxat cartells aquestes vesprades. Més que mai. Cal ressaltar que hem augmentat els propilens, donat que resten protegits pels rebenta-cartells i són molt visibles. Tot i això, els diferents escamots enganxa-cartells, van aconseguir sortir cada vesprada, mantenint els principals carrers del districte ben folrats. Cal destacar que cada cop el personal ciutadà ens manifesta més la seva complicitat. Una anècdota que ens ho confirma va ser quan un d’aquests vespres, enganxant per l’avinguda de la Mare de Deu de Montserrat, en arribant a l’alçada de la Bota del Racó (restaurant), va sortir un cuiner oferint-nos unes ampolles d’aigua fresca, tot dient-nos “ Gràcies per la feina que feu”.

285

286 8 de novembre. Míting final de campanya a Terrassa

Terrassa ha estat la ciutat triada per tancar la campanya electoral. Aquesta ciutat que vaig sovintejar entre els anys 1974 i 1980, compatibilitzant la militància d’ERC-JERC, amb la vocalia del Jazz Cava de Terrassa. Aquest cop, donat que és cap de setmana i no feia un bon dia, només hi vam anar del casal en Lluís Alemany fundador del casal Irla i jo. Superada la confusió d’auditori, vam arribar amb l’acte començat. Darrere nostre va arribar n’Ernest Maragall. Hi va intervenir molta gent, tal com ens ho diu la crònica de la Humanitat:

Pere Aragonès: “Catalunya no es mereix que la resposta a la sentència sigui una victòria del PSOE a Catalunya. Serà una victòria republicana, independentista”

El vicepresident del Govern i coordinador nacional d’Esquerra Republicana, Pere Aragonès, en l’acte final de campanya a Terrassa, ha animat a anar a votar el proper diumenge i ha votar Esquerra Republicana: “El passat 28 d’abril vam guanyar el PSOE a Catalunya. I el 10 de novembre ho tornarem a fer. Catalunya no es mereix que la resposta a la sentència del Tribunal Suprem sigui una victòria del PSOE a Catalunya. Serà una victòria republicana, independentista”. A més, Aragonès ha carregat contra el partit de Pedro Sánchez: “Ara el PSOE vol recuperar l’organització d’un

287 referèndum com a delicte al codi penal; allò que va fer Aznar i es va revertir. Si han de recuperar el delicte de fer un referèndum, per què han empresonat els nostres companys?”, ha denunciat.

Així mateix, davant de la negativa de la Junta Electoral Central de rehabilitar Oriol Junqueras com a candidat, després de la suspensió d’inhabilitació per part del Tribunal Suprem, Aragonès ha assegurat que “presentarem tots els recursos que facin falta perquè l’Oriol sigui rehabilitat com a candidat. No ens prendran el dret a vot i ni a l’opció que l’Oriol s’assegui al Congrés i miri als ulls d’aquells qui el volen a la presó”.

El candidat al Congrés, Gabriel Rufián, també ha criticat als socialistes espanyols: “Ja hem vist a Sánchez escollint a la dreta i ara si pot també ho farà. La ‘gran coalición’ també ho és amb l’abstenció de Casado, i on no arribi Casado, arribarà Rivera. No només aniran a pels independentistes, la regressió de drets civils i socials serà absoluta”. El candidat al Congrés ha acabat el discurs animant a tothom a votar: “Voteu per cada vegada que heu sentit fàstic escoltant a Iceta, Borrell i Sánchez, voteu per cada vegada que heu sentit ràbia davant de les mentides de Carrizosa, Arrimadas o Rivera, que bonic seria guanyar-los aquest diumenge. Voteu per cada un dels anys que han carregat als nostres companys i companyes. Voteu, voteu, voteu que guanyarem! Heu nascut per guanyar!”

288 La secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, també ha intervingut des de Ginebra i ha fet una crida a la mobilització aquest 10 de novembre: "Cal convèncer fins a l’últim vot independentista que diumenge vagi a votar, perquè allò que ells volen guanyar amb la repressió, nosaltres ho volem guanyar a les urnes. Som els que volem que les nostres idees tinguin l’aval democràtic més legítim". Rovira també ha destacat que “davant d’aquesta repressió incessant, nosaltres exercim la democràcia fins a l’extenuació. S’han d’adonar que el problema no som nosaltres, ni el que pensem o defensem, sinó que el problema és la repressió i l’immobilisme de l’Estat", ha assegurat.

El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha afirmat que Esquerra Republicana “guanyarem perquè no podem permetre'ns que guanyi a Catalunya el PSOE que només sap amenaçar. Davant de la sentència miserable i injustificables, guanyarem i el missatge serà alt i clar: desbordem les urnes, omplim-les de groc republicà”. Torrent també s’ha dirigit al president espanyol en funcions, Pedro Sánchez: “Miri'ns als ulls, senyor Sánchez. Si ens vol a la presó, nosaltres li diem que guanyarem per l'Oriol, per la Carme, per la Dolors, el Raül, la Marta, la Txell i per tots els represaliats. Guanyarem perquè hem patit tantes vegades la repressió i el dolor de la derrota que no ens cansarem de defensar la llibertat”.

Per la seva banda, la secretària general adjunta i portaveu d’Esquerra Republicana, Marta Vilalta, ha apel·lat a tots els demòcrates que veuen com a l’Estat espanyol no es respecten molts drets fonamentals a votar aquest diumenge i votar Esquerra Republicana. “Us imagineu la cara de felicitat dels presos i exiliats quan tornem a tenyir el mapa de groc, i la cara que se’ls hi pot quedar a Sánchez, Marchena o Arrimadas, quan l’independentisme torni a guanyar les eleccions encara amb més força? Doncs fem-ho!”, ha afegit Vilalta.

" Davant d’aquesta repressió incessant, exercim la democràcia fins a l’extenuació. S’han d’adonar que el problema no som nosaltres, ni el que pensem o defensem, sinó que el problema és la repressió i l’immobilisme de l’Estat ". Marta Rovira Secretària general d'Esquerra Republicana

289 La candidata del Jovent Republicà al Congrés, Marta Rosique, ha posat en valor el paper dels joves en aquest procés polític. “Som activistes per obligació i hem decidit alçar la veu als carrers i a les urnes. Votarem contra els corruptes i els hereus del franquisme, votarem contra qui ens empresona, però sobretot votarem per l’amnistia, l’autodeterminació i per la República que ens mereixem”.

L’acte a la cocapital del Vallès Occidental ha comptat amb la intervenció d’Aleix Villatoro, un dels represaliats pel jutjat número 13 de Barcelona pel referèndum de l’1 d’octubre. Villatoro ha recriminat el nombre de processats per l’Estat espanyol. “Som molts els companys processats, investigats en molts jutjats. Tota la solidaritat els que estan patint aquesta estratègia repressiva de l’Estat, que té un objectiu clar: fer-nos por. Però davant la repressió, responguem diumenge a les urnes amb fermesa i amb moral de victòria. Guanyarem!”, ha sentenciat.

L’eurodiputada republicana, Diana Riba, també ha participat al míting final de campanya. Riba ha denunciat la campanya mediàtica que fa el govern espanyol per defensar la democràcia espanyola: “Cada cop hi ha més

290 eurodiputats i diplomàtics que veuen que a l’Estat espanyol hi ha un dèficit democràtic i que crea un precedent perillós al cor d’Europa”. I ha afegit: “Sinó per què destinen milions d’euros a Espanya global per justificar a tot el món la democràcia pleníssima que diu la ministra Calvo?”, ha preguntat Riba.

Per últim, el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Terrassa, Isaac Albert, ha conclòs l’acte, davant de més de mig miler de persones a l’Auditori Municipal de la ciutat, assegurant que “des de Terrassa treballem pel país i la seva gent, perquè la repressió de l’Estat doni pas a la llibertat i a la democràcia”.

Recull ECB SC

291 10 de novembre. Re Re Repetim eleccions espanyoles

Pels militants d’ERC, el dia de les eleccions, és la festa major de la democràcia. Malgrat que darrerament n’hem fet un munt, no baixa el desig de votar.

Nosaltres estimem les urnes, fins l’extrem de tenir presos polítics per posar-les. Un fet que es constata que es repeteix a cada contesa electoral, és el gran nombre de apoderats que s’apunten per assegurar el joc net en els col·legis electorals. Pràcticament cobrim tot els centres de votació del districte.

Avui la sensació és de guanyar i repetir els resultats de la primavera. Malgrat tot, sempre hi ha aquell punt de pessimisme intern, que frustracions de molts fracassos electorals han arrelat en el nostre subconscient.

Feia pot ser 25 anys que anava d’apoderat a l’escola del Torrent d’en Melis. Avui m’han assignat Sant Genís dels Agudells, barri on hi hem anat sovint... Dins del col·legi electoral, el civisme i la normalitat van ser la nota del dia. També amb va complaure saludar un grup de varies parelles després de votar, que van venir amb l’autocar a la mani de

292 Madrid pel dret a decidir del més de març. No cal dir la trobada amb l’amic i company de les JERC del 1978 i fundador del casal en Jaume Guiu i sa germana l’Antònia, que viuen en aquell barri des d’abans que s’asfaltessin els carrers.

Tots el jorns s’acaben i el d’avui també. Enganxats a la radio a les 8 del vespre tocades, sabem que les enquestes ens donen la victòria. El recompte es fa més llarg que la resta del dia. De les 4 meses, en tres hem quedat segona força. La radio ens confirma la victòria al voltant de les deu quan l’escrutini ja està avançat. Acabo d’arreplegar les actes i marxo volant cap el casal. Allí compartim l’alegria d’una altre victòria electoral i en van 4.

Esperem que la cinquena sigui la de la victòria al Parlament de Catalunya.

ERC SC

293

11 de novembre. TOT UN SEGUIT DE CAMPANYES

Els darrers esdeveniments històrics han fet que ens anem acostumant a ser convocats a preparar campanyes de forma gairebé continuada. Seguint la tònica dels darrers anys, el 2019 hem treballat encartellant per a les municipals, europees (el més de maig) i les espanyoles el 28 d'abril i 11 de novembre que ens han vingut repetides i sobrevingudes.

Però això no ha repercutit en els nostres ànims de fer acció política com mai al nostre districte. Hem desenvolupat tot tipus de format d'acte al carrer. Podem destacar l'acte de caire Nacional el 27 de gener a l'Hospital de Sant Pau, amb la presència de la companya Alba Vergés i

294 l'estrena del nostre candidat a l'alcaldia, Ernest Maragall. Tot aquest acte complementat amb una bona xocolatada com és costum al nostre Casal. Podem afegir les passejades amb el nostre candidat a Barcelona, les conferències i, sobretot, les múltiples encartellades de propilens, que pengem ben alt dels fanals, i els cartells de paper que, a banda de demanar el vot, exigim la amnistia i llibertat dels nostres presos i preses. Cartells que vàrem fixar fins el darrer minut de campanya i alguna nit sota la pluja.

Tot esforç té recompensa : Hem guanyat les municipals, malgrat la mala jugada del pacte a posteriori dels rivals al consistori que tots coneixem. Al nostre districte ERC ha estat la primera força a la meitat dels barris! I si mirem el mapa de tot el territori Català, tan a les municipals com a les espanyoles hem fet el millor resultat en dècades. Tot aquest triomf ens fa responsables com mai de cara a la ciutadania i ens encoratja a seguir el camí i la crida cap a les llibertats dels nostres companys i companyes, la fi de la repressió, i a assolir la Llibertat final del nostre País. De la bona feina que fem a partir d'ara depèn arribar a nostra la meta.

David Fluxà, "Calero". SAP

295 17 de novembre. Cursa dels Tres Turons

La Carme Bertran, vocal del martinenc ens envia un tuit referent a la cursa dels tres turons, que organitza El Foment Martinenc, la veterana entitat esportiva del barri.

Un any més la Cursa 3Turons ha sigut un èxit. Felicitats organitzadors i organitzadores, voluntaris i voluntàries, participants i especialment als guanyadors i guanyadores. (Carme)

296 El FC Martinenc, organitza per setè any la cursa dels Tres Turons.

El cros és una cursa que discorre total o parcialment per camp obert, per camins, pistes o corriols, i per tant el terreny és irregular i sovint marcadament vertical. Aquest entorn juntament amb l'esforç i la tensió competitiva poden ser causa de caigudes. Cal tenir presents aquestes característiques a l'hora de la inscripció i ser conscients que en formalitzar-la assumim el risc que comporta participar-hi.

El recorregut del Cros 3Turons serpenteja entre els tres cims dels districte: el Turó de la Rovira, el Turó del Carmel i el Turó de la Creueta del Coll oferint unes vistes privilegiades de tot Barcelona. La sortida i arribada tindran lloc en l'encantador marc de la Casa de les Aigües i el circuit passarà també pel Parc del Guinardó i parc Güell.

Com es pot veure a la foto, l’esdeveniment va comptar amb la participació del company tot terreny David Fluxà, , acomboiat pel conseller de districte Ricard Farin i la Carme Bertran.

ECB SC

297 17 de novembre. 93è aniversari dels fets de Prats de Molló

Hi ha fets de la nostra història que palesen la lluita secular per la llibertat de la pàtria. L’acció del coronal Macià i els seus voluntaris, és el primer acte de sobirania d’ençà la desfeta de 1714, a l’intentar alliberar Catalunya del jou espanyol. La traïció el va fer fracassar. Els esdeveniments posteriors; el judici i l’exili, van contribuir a fer conèixer el cas català al món de l’època. Van fer créixer el mite de Macià. Va anar a Cuba, on s’aprovà el projecte de constitució de Catalunya el 1928 i va visitar d’altres països on els catalans i teníem forta presència, recaptant fons per finançar els seus projectes...

Per tot això, sempre que podem, amb col·laboració amb la Teresa Clota, organitzem un autocar per anar a Prats per retre homenatge a Francesc Macià i els seus valents voluntaris.

Hem dedicat aquest autocar a en Roc Boronat, precisament un dels voluntaris que van acompanyar a Macià en l’aventura de Prats. Va estar en la fundació d’ERC. En les municipals del 31 va sortir elegit regidor a la batllia de Barcelona, dirigint la regidoria d’assistència social, on va tirà endavant la idea del doctor Constantí Llambias i Morató que li havia comentat Lola Anglada, que era la creació del cupó dels cecs. Amb la victòria feixista, van represaliar al personal i van centralitzar i espanyolitzar el nom: ONCE.

298 Donat que cal estar a Prats de Molló d’hora, vam sortir de Barcelona a les 7 de la matinada de Balmes-Gran Via de les Corts Catalanes. Enguany, per estalviar-nos els incomptables revolts que hi ha anant pel coll d’Ares, així com les possibles glaçades, hem optat per anar per Ceret. Ens aturem per esmorzar a l’àrea de l’Empordà de l’autopista. En la represa del viatge, repartim la guia.

Arribem a Prats capa 2 /4 d’11. Enfilem la carretera de la Presta. L’autocar ens deixa al mateix indret on hi ha el petit monument de record i homenatge a Francesc Macià i als voluntaris, molt a la vora de la Vil·la Denise, la casa que Macià emprà com estatge de seu estat major.

L’organització donà la benvinguda. Saludem a tothom, en Jordi de Vic, la Daniela d’Elna, l’Arnaudies de Ceret, al nostre diputat per Girona Joan Margall...especialment al batlle Claudi Ferrer, a qui vam agrair la seva actitud de negociador amb les forces policials franceses els talls de l’autopista del més passat, que es produïren en protesta per la sentència dels presos polítics. A tots ells els hi vam lliurar una guia de viatge.

Seguidament es procedí a l’ofrena floral, on la Mercè Gallart, deposità el centre floral del casal Irla i un pomell de roses solidàries a títol personal. A continuació, el violoncel·lista Miquel Sala va interpretar el cant dels ocells.

El primer en prendre la paraula va ser al batlle Claudi Ferrer, qui donà les gràcies per venir a Prats a retre homenatge a Francesc Macià figura mítica de la nostra terra i de les nostres lluites. Els fets de Prats de Molló que protagonitzà Macià un home visionari que el 1926 ja volia proclamar la República Catalana. El 1990 a proposta del r egidor Pere Guardiola la batllia de Prats, va decidir realitzar aquest monument a la glòria de l’avi, a prop de la vil·la Denise. Va agrair al president Quim Torra

299 la recent visita, que per primera vegada a la història, un president de la Generalitat de Catalunya, visités aquest lloc. El 1975 amb la mort de Franco no va acabar el franquisme. Tots sabeu l’arrelament de Prats de Molló pel tema català. Els episodis que estem vivint a Catalunya, és una reiteració de la història. La lluita és permanent. Els catalans han de ser reconeguts i ser respectats. França i Europa, haurien d’implicar-se per la defensa de la democràcia, de la llibertat d’expressió i per la llibertat dels presos polítics i els exiliats. Continuem junts la lluita. Podeu comptar amb el nostre suport. Visca Prats de Molló! Visca la República Catalana! Visca Catalunya lliure!

Tot seguit en Joan Margall, historiador i diputat d’ERC al front de Madrid. Va fer una prèvia per dir en nom dels catalans uns mots d’agraïment envers el batlle Claudi Ferrer, per la seva mediació entre la policia francesa i els manifestants el més passat, que tallaven l’autopista en protesta per la sentència.

La conductora de l’acte Mercè Guix de l’associació Prats endavant, llegí la proclamació de la República Catalana que Francesc Macià va fer el 14 d’abril de 1931, fent un emotiu repàs de la trajectòria del lideratge de Francesc Macià,. Sabia que el capgirament del regim monàrquic obria possibilitats per una Catalunya independent, però sempre a l’uníson amb la resta de les forces revolucionà ries que estan en desacord amb les estructures polítiques i socials existents, amb el moviment separatista al cap davant. Per això no dubtà el encapçalar el projecte que amb la seva trajectòria i amb el suport del partit que va fundar, va guanyar les eleccions, foragitant els borbons i va proclamar la República Catalana. El seu esperit lúcid i enlairat, ens acompanya i dóna vida i ens esperona a tornar-hi. Catalunya encara no ha dit la darrera paraula. Malgrat tot les coses no van anar com les desitjava

300 Macià...Avui encara regna un Borbó a Espanya, que no ha estat desmamada del franquisme. El segle XX va sobtar al món amb la caiguda del mur de Berlin i la desintegració de la Unió Soviètica. El segle XXI podria sobtar el món amb la independència de Catalunya i la República Catalana. Com deia Francesc Macià, ens hem retardat, però no ens hem aturat! Visca Catalunya lliure! Seguidament va parlar Maria Pàrraga de l’IPEEC. Va fer un resum històric de l’entitat, acabant amb un recordatori pels presos i exiliats polítics.

La següent intervenció, la va fer el ceretà en Miquel Arnaudies president de la Federació per la Defensa de la Llengua i de la Cultura catalanes del Nord de Catalunya. En la seu breu intervenció, va palesà que és molt estrany que les paraules de Francesc Macià al voltant de l’any 26, són les mateixes d’avui. El mateix Jordi Cuixart, ha dit recentment que “que ho tornarem a fer!”.

Va remarcar que hi ha una lenta però constant conscienciació de que i qui som al nord de Catalunya, gràcies als esdeveniments que han passat al sud i gràcies també a persones com el batlle de Prats, a qui hem de regraciar la feina que fa, aplegant electes i polítics al seu voltant, això fa que poc a poc, s’obri una conscienciació al nord de Catalunya del que som i el que volem ser. Va denunciar que molta catalans del sud, quan anem a Perpinyà, o Ceret a qualsevol lloc del nord, diuen anem a França!. No!, No! Heu ser conscients els del sud, que aquí també sou en terra catalana. Finalment va fer referència a un proper llibre de la Paluzie, en referència a que Catalunya econòmicament pot ser independent que és dirà “podem... i perquè no ho fem”, fent un joc de paraules amb aquest títol.

Tot seguit parlà en Tomàs Callau, historiador i membre d’Estat Català. Va encetar la intervenció, agraint als nord catalans, el seu recolzament, en tots els moments difícils que hem passat al sud, tant en la dictadura de Primo de

301 Rivera, un dels actes, el recordem avui aquí, així com durant la dictadura franquista i l’exili. Tots recordem el pas de coll d’Ares i l’acolliment dels pratencs als milers de refugiats que van passar la ratlla l’hivern del 39. També agraí la col·laboració dels nord catalans en la organització del referèndum de l’u d’octubre del 2017. La signatura de més de 100 batlles en suport als presos polítics. També va agrair la presència en els talls de l’autopista contra la sentència dels presos polítics del més passat. Tot seguit contextualitzar el moment de la dictadura primoriverista per entendre els fets que van passar aquí. Malgrat tot van fer un acte de dignitat, dient som aquí i no ens hem rendit.

Sobre el tema dels fets de Prats de Molló, no està tot dit; com va palesà, indicant tres llibre nous. Un és una biografia de Rafel Ramis, que fou el “comptable” del Fets de Prats. També va fer referència a Jaume Mir, que ja estava exiliat a Brussel·les a rel dels fets de la Setmana Tràgica. Va acollir i finançar els expulsats de França per la sentència del judici a que foren sotmesos Macià i els voluntaris. Jaume Mir tenia una trajectòria com espia anglòfil durant la primera guerra mundial, detingut i condemnat a mort pers alemanys...alliberat al final de la guerra i reconegut com heroi. Finalment va referir-se als esforços que es fan per traslladar les restes de l’únic català que va morir a l’exili belga, que tenim localitzat dels fets de Prats.. . Fora de programa, va intervenir Rosa Marner la filla d’en Pere Marner, un dels voluntaris, que va recordar totes les vicissituds d’aquells patriotes.

Donada la presència a l’acte de na Daniela Grau, se li va donar la paraula. Va agafar el micròfon per dir que casa seva i la seva família també als anys 70 van acollir refugiats. Va esmentar en Josep Deloncle fundador del museu

302 de la casa pairal de Perpinyà, que v a posar a disposició dels refugiats un local de casa seva. Aquests fets malauradament es tornen a repetir. Tot hi que hi ha una diferència cabdal. Quan ens reuníem als anys 70, érem pocs. Ara quan ens reunim cada dijous al vespre davant del Castellet a Perpinyà, presó on van ser torturats els resistents a l’annexió francesa, es a dir a la mutilació de Catalunya, espero que cada vegada que hi passeu per davant, penseu que el vermell de la façana, dels maons, és el vermell de la sang de la gent torturada. De Manuel Descatllar historiador universitari de Perpinyà, Alícia Marcet havia dit que hi havia pàgines dels crits de Manuel de Descatllar sota les tortures que li havien imposat al Castellet. Quan ens reunim doncs cada dijous la gent dels comitès de solidaritat amb els presos i exiliats, sem molt més nombrosos que als finals del segle passat i que jo recordi, ni hi havia pas cap batlle. Va dubtar de la qualitat democràtica dels estats francès i espanyol, al no respectar el dret a l’autodeterminació del pobles. També va fer referència a la creixent conscienciació dels Països Catalans, perquè malgrat que el focus està sobre Catalunya, la solidaritat va creixent als diversos territoris. Va comentar una recent teletrobada amb els exiliats (Comín) on expressaven la convicció de ser reconeguts com eurodiputats. Va insistir en atreure als joves donat que a les concentracions patriòtiques hi manquen. S’estan formant. Arrel dels esdeveniments dels darrers anys, els joves es van conscienciant de continuar la lluita empresa pels pares i avis. Malgrat que no som ens els millors moments, tenim molt poques esperances de fer valer els nostres drets nacionals, tenim gèrmens d’esperança en el nostre jovent i en tota la nació, es ha dir en tots els Països Catalans.

A continuació va parlat na Teresa Clota, que va fer un recordatori de n’Enric Garriga Trullols, en el 8è aniversari de la seva mort, ànima de l’IPECC i creador i promotor de tots el actes de memòria històrica de la institució, començant per recórrer tot els llocs històrics de l’imperi català medieval

303 (Atenes, Sicília...) així com el seguiment de l’exili català del 1714 per Àustria, Gibraltar...i la vista als llocs de referència del separatisme català, ara dit independentisme.

Un d’ells, aquest de Prats, que va iniciar, el 1990, exposant la idea al batlle de Prats del moment, i que el regidor Pere Guardiola, va copsar ràpidament, fent el petit monument i instaurant el retrobament anual de Prats de Molló, homenatge al president Macià i als seus voluntaris. Avui en fa 30 anys. En aquell primer acte, hi assistí Heribert Barrera president d’ERC. Va fer un paral·lelisme entre la situació de l’exili de llavors i d’ara. Va cloure dient: ara ens toca a nosaltres poder omplir la plana gloriosa i definitiva de la nostra llibertat. Avui la causa més urgent és l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats. Agraïm d’una manera especial la presidència del batlle Claudi Ferrer per presidir aquest acte de retrobament català. Enguany per un reconeixement afegit per la seva manifesta solidaritat. Visca els Països Catalans lliures!

Va cloure l’acte en Joan Margall diputat d’ERC de les comarques gironines, al Front de Madrid. Va començar amb un reconeixement pel testimoni de la Rosa Marné i va demanar a la Daniela per assistir als actes del dijous al Castellet. El moment pot semblar que és de desesperança. El moment és molt difícil, però no és la primera vegada a la història la repressió contra la dissidència existeix. Cada generació de catalans i catalanes a patit la repressió de l’estat espanyol. Jo que sóc diputat al cor de la bèstia, us haig de dir que la bèstia és molt grossa, molt lletxa, molt peluda, és ferotge i està enfadada, està tocada. No ens perdonarà que l’octubre de 2017 ens auto determinéssim. Ho demostra la sentència que no és justícia sinó venjança, que ha condemnat a 99,5 anys de presó als nostres presos i preses polítiques. La cosa no s’acaba aquí,

304

veurem en els propers mesos detencions i imputacions per delictes de terrorisme a moltíssimes persones que ens hem manifestat pacíficament per defensar la democràcia. Davant d’això, hem de demostra molta intel·ligència col·lectiva i molta capacitat de resistència. Malgrat tot som més que el 2017. En aquest país, cada cop que s’han posat les urnes, l’independentisme a augmenta la representació. No havia passat mai des de la república que un partit independentista guanyés unes eleccions espanyoles. L’abril vam passar de 17 diputats independentistes a 22.

El 10 de novembre passat, els independentistes vam tornar a guanyar i ara som 23 diputats independentistes. Aquest és el camí, ser cada vegada més per quan vingui un embat amb l’estat, guanyar-lo i podem saltar el mur que per desgràcia, no vam poder superar l’octubre de 2017. Va llançar un missatge per a tothom d’aquí i per al món: NO ENS RENDIREM

Jo represento ERC, un partit que fa anys i panys que lluita per la independència d’aquest país, per això som el partit més represaliat per l’estat espanyol. Som el partit de Macià, Companys, Irla, Tarradellas, Pau Casals d’Oriol Junqueras, de Carme Forcadell, la única presidenta d’un parlament democràtic que ha estat condemnada per permetre un debat parlamentari. Som el partit de la Dolors Bassa, secretària de la UGT de les

305 terres gironines durant 8 anys, promotora de la renta garantida de ciutadania...Nosaltres doncs no ens rendirem, que ho sàpiga l’estat. Tots els que som aquí, som conscients que som una baula més d’una cadena de persones de molts anys de lluites per la democràcia les llibertats i la república. Que ho vam perdre tot excepte la dignitat. Ens sentim hereus de molts homes i sobre tot dones, que durant la llarga nit del franquisme van mantenir a casa seu i a la clandestinitat o la vora del foc, van transmetre als seus fills i néts, els valors de la catalanitat i de la llibertat. L’1 d’octubre, vam tocar la llibertat amb la punta dels dits i aquella sensació no la podem oblidar i com que l’estem cercant incansablement, que ningú dubti que ho aconseguirem. La propera vegada l’abraçarem i no la deixarem anar mai més! Visca la República Catalana!

Teresa Clota va llegir les adhesions a l’acte. Finalment va fer lliurament al batlle de Prats d’uns obsequis, convidant-lo a visitar el Fossar de les Moreres...Va respondre dient que el que fem amb 120 batlles de Catalunya Nord, que és signar un manifest per la democràcia i la llibertat dels presos polítics, ens sembla

306 normal, perquè som un poble pacifista. Ahir vau veure que a França les manifestacions són molt diferents. He anat a moltes manifestacions al Sud, són un exemple per nosaltres...Va agrair l’obsequi del llibre d’en Pompeu Fabra, que li va fer recordar la visita que va fer fa dos anys amb al president Torra a la tomba de Pompeu Fabra a Prada de Conflent. Acte molt emotiu per jo i els catalans de Catalunya Nord.

Amb el cant del poble amb la col·laboració d’en Jordi Bancells a la trompeta i el cant dels segadors, vam acabar l’acte. Vam anar un minut carretera avall per poder fer uns plans de la vil·la Denise.

Amb un tres i no res, en Franc ens porta al monument a Jacint Verdaguer, (en Verdaguer, va viure uns dies a Prats), on na Mercè Guix, va fer una explicació dels orígens del poema de la Barretina, dedicada al darrer barretinaire de Prats de Molló... Seguidament es va fer l’ofrena floral. Miquel Sala al cel·lo i En Jordi Bancells a la trompeta, interpretaren Muntanyes del Canigó. La colla, s’atreví amb l’emigrant. L’ambient distès, va fer taral·larejar a na Mercè Guix “la Barretina” que amb més voluntat que afinació vam seguir.

Ha passat l’estona, l’activitat patriòtica, ens a obert la gana. Ens adrecem al restaurant el Sud, que l’Elena ha aconseguit que obrin per nosaltres, donat que aquestes alçades de novembre, la temporada turística es acabada. El local és una antiga casa que segons vam deduir de les bigues de fusta del soterrani on hi havia la comuna, devia ser contemporani d’en Josep de la Trinxeria, finals del segle XVII. Pels comentaris dels expedicionaris, sembla que l’àpat va agradar.

307 Havent dinat, i després d’agrair l’atenció amb nosaltres, al personal del restaurant, vam improvisar un vol pel poble, donat que la persona que ens havia de guiar, no va venir.

Vam anar fins l’hospital, vam passar per l’espai Lluís Llach...pel pont amb reixa que tancava l’accés pel riu...des de dalt, gaudirem de les magnífiques vistes de l’església de la resta del poble, sempre vigilats per la fortalesa (com totes les frontereres) que construí l’omnipresent Vauban per reprimir la resistència del catalans a la domini francès.

Després de fer una bona passejada per la vila antiga, vam descansar una estona, prenent un té. Cap a 2/4 de 6, vam girar cua. En Franc, el nostre conductor, ens va menar cap a Barcelona, on vam arribar cap a 2/4 de 9.

Contents d’haver homenatjat un cop més aquells patriotes compromesos, que no dubtaren en posar-se a les ordres de Francesc Macià, disposats a tot, per alliberar la pàtria del jou espanyol. ECB SC

308 23 de novembre. Presó Mas d’Enric. Suport a la presidenta Carme Forcadell

Ens assabentem via Free Junqueras d’un acte de suport a la presidenta Carme Forcadell, a la presó d’en Mas d’Enric que organitzen les dones d’ERC del Baix Llobregat, l’Hospitalet i del Camp de Tarragona. Vam parlar amb la Maite, ex batllessa de Sant Vicenç dels Horts qui ens donà el contacte de la regidora Yolanda que portava la organització. Donat que no havíem tingut fins ara oportunitat d’anar a aquesta presó a donar el nostre suport a la Carme, vam decidir aprofitar l’avinentesa.

Anem a l’hora convinguda a la seu nacional, doncs pel matí hi havia una reunió de dones, algunes d’elles anaven a Mas d’Enric. Això va fer que l’autocar eixís de Calàbria amb un bon nombre de dones cap a Sant Vicenç dels Horts. Allà s’ompli l’autocar; la majoria dones, algunes amb les seves parelles. Al seient del meu costat s’hi assegué una companya de Vallirana. El viatge és curt, arribem al Catllar. Al aparcament de la presó. Encara amb claror. De sobte cau el capvespre, el lloc és solitari i momentàniament la

309 foscor crea uns moments d’inquietud. Algunes encenen el llum del mòbil...al cap de cinc minuts, s’encén l’enllumenat. Potser massa enlluernador.

310 Preparada la megafonia, va començar l’acte. Potser el més simbòlic, va ser l’intercanvi de terres del Baix Llobregat i del Camp de Tarragona.

Agermanament amb les dones Republicanes del Camp de Tarragona.

Ahir 23 de novembre, les Dones ERC Baix Llobregat i l'Hospitalet ens vam agermanar amb les Dones Republicanes del Camp de Tarragona davant el centre penitenciari de Mas d'Enric, on justament feia 20 mesos que és injustament empresonada l'estimada Carme Forcadell, en un simbòlic acte en què ens vam intercanviat terra i poesia.

Tenim el compromís d'enfortir la xarxa de sororitat entre ambdós territoris, creant mecanisme s de col·laboració que ens enriquiran mútuament. Treballar conjuntament i fer intercanvi d'idees, propostes, experiències i activitats, i fer una trobada de germanor anual en la què hem de ser cada vegada mes dones!

Moltes gràcies companyes, per l'acollida, pel berenar, la terra, les xapes i la poesia. Ara hem de fer xarxa i mantenir el nostre compromís en la lluita per la República Feminista! Tenim molta feina, però juntes son moltes i som molt fortes!

Reproduïm el text de Carme Forcadell que gentilment ens fa arribar la Yolanda regidora vicentina.

311

312

313 23 de novembre. Conferència “La repressió de les dones” a Trinitat Nova.

314 Ens assabentem d’aquesta interessant conferència pel nostre company Manel Salvador, que hi ha esta convidat com a ponent , donat que la seva mare va ser una de les moltes dones reprimides d’aquella època..

Aquest vespre, a les 18.30, el Casal de Barri de la Trinitat Nova – Som La Pera acull un acte que dona veu a les dones represaliades a Andalusia pels tribunals militars franquistes. Vam comptar amb la presència de Pura Sánchez, llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Granada i també professora de Llengua Castellana i Literatura, visibilitza a les represaliades pels tribunals militars a la postguerra. Sánchez, El 2008 va publicar ‘La repressió de les dones a Andalusia (1936-1949)’, una investigació històrica que desvetlla la identitat de les dones andaluses represaliades pels tribunals militars franquistes en el període de la Guerra Civil i la immediata postguerra. En la mateixa línia historiogràfica, la seva obra de 2009 ‘individus de dubtosa moral’ posa de manifest la duresa de la repressió no només pels abusos a que eren sotmeses les dones, sinó perquè a més es les volia castigar per haver pretès emancipar-se de la funció subordinada al fet que els condemnava la seva condició femenina. L’any 2010 li va ser atorgat el premi Andalusia de Memòria Històrica. Va intervenir l’Elisenda Alamany, regidora d’ERC a la batllia de Barcelona. Montse Cuspinera consellera de districte de Nou Barris i Manel Salvador membre del casal Irla d’ERC Horta-Guinardó, en la seva condició de fill de mare represaliada.

315 30 de novembre. 61è congrés de la federació de Barcelona

Avui ens trobem al centre cívic Urgell, on fem el 61è Congrés de la federació de Barcelona d’ERC, per tal de perfilar la ponència política que cal aprovar en el proper congrés del partit. Després de llargues sessions de discussió i negociació entre els esmenants i els ponents oficials, es van incorporar moltes esmenes a la ponència oficial. Aquelles esmenes que s’han mantingut, cal sotmetre-les a la consideració de l’assemblea de la Federació. Després d’una llarga i intens debat entre els esmenants i els ponents, amb tot un seguit de votacions, finalment vam aprovar la ponència oficial. Cal tenir en compte que el document oficial ja duia incorporades moltes aportacions dels diferents casals i militants. Aquestes llargues sessions on es llegeix l’emena corresponent, la defensa dels ponents, contrarèpliques... és la part de participació del militant menys atractiva, pot ser més feixuga, però també cal tenir ben present que els resultat, serà el document on s’hi reflectirà la nostra propera acció política.

En acabat, amb companys/es d’altres casals, donat que era tard, vam anar plegats a fer un mos. Aquestes trobades, tenen aquesta part més informal on el contacte entre militants dels diferents casals de Barcelona, fa que ens coneixem i nodrim la complicitat.

316

317 Prèvia Un any més continuem denunciant la ignomínia de l’estat espanyol, mantenint engarjolats els i les preses polítiques i reclamant la seva llibertat i el retorn dels i les exiliades. amb la força i la determinació que ells i elles ens han encomanat ens han ajudat en la nostra acció política diària.

Epíleg

Fins aquí arriba aquesta memòria 2019 del casal president Josep Irla feta amb més voluntat que altre cosa, però això si, els actes s’han fet amb l’esforç i de vegades suor de la militància, lliurada a la lluita per assolir els ideals republicans.

Se’ns ha fos una altre anyada, la 42a del casal, com un gelat a la boca, però engany ens resta la dolçor de les victòries electorals. Hem reflectit la majoria, d’accions i col·laboracions que hem organitzat des del casal i d’altres actes rellevants organitzats per altres seccions locals del propi partit. També aquelles manis i altres actes que han fet entitats patriòtiques. No hi és tot, doncs només amb seguiment de la feina dels nostres consellers de districte, ompliríem desenes de pàgines.

Crec que aquest 2019 ha estat pel casal Irla, l’any més important de la seva història. Les suors del treballs de les campanyes electorals-candidats a banda-han donat els seus fruits: el triomf en les eleccions, especialment les municipals. Malgrat les traïcions ideològiques d’altres partits que ens han tancat la porta del govern de la ciutat, ens han donat la representació institucional més nombrosa a la batllia de Barcelona d’ençà la fundació del casal el 1978. El casal aporta un regidor en Jordi Coronas, cinc consellers/es de districte Ricard Farin, Laura Pi, Xavier Simó, Magna Martín, i Xavi Reig. De retruc vam aconseguir que el regidor Max Zañartu del Jovent Republicà de Gràcia, fos elegit president del Consell de districte d’Horta Guinardó. Podem dir que aquesta fita, és l’objectiu més important dels

318 casals a Barcelona: palesar la nostra presència al districte i difondre el nostre ideari municipal per guanyar la batllia. De fet això justifica totes les d’accions del casal doncs està clar que totes les parades i mítings a les places dels barris, les xerrades tan al casal com en biblioteques, les xocolatades i revetlles al casal, els autocars de memòria històrica, les accions individuals de cadascú de nosaltres a les diferents entitats dels barris... tenen una sola finalitat; convèncer als nostres conciutadans de que el nostre projecte és l’únic que portarà la tan somiada justícia social i la independència nacional, única forma viable de relació amb Espanya.

No parlaré del brutal nombre d’eleccions a que hem esta sotmesos, però si que constatem la victòria de les tres darreres. Pels veterans que preteníem aquests resultats en les primeres eleccions, aquell llunyà 15J del 1977, ens reconforta en els nostre patiment de tants resultats adversos de tantes conteses electorals i encara que tard, veiem que la feina silent de molts anys de companys/es que ens han precedit , no ha estat endebades.

Voldria agrair a totes les persones que han col·laborat amb el casal mitjançant aquesta Secretaria al llarg de l’any en els diferents actes i la realització d’aquesta memòria:

A l’equip de consellers/es municipals i regidor president. Al David Fluxà pel seu enardiment i per la redacció i correcció dels diferents textos, a Rosa Roman, Carme Beltran i Mont Basiana, per la seva col·laboració entusiasta en la presentació i participació de les conferències, així com les seves cròniques. Als fotògrafs Àngel Ferrer i Manel Salvador. Al president de la Federació de Barcelona per la seva magnífica col·laboració tant d’ell com de l’equip de tècniques de la federació que han elaborat els cromos i la difusió dels diferents actes, així com el finançament dels programes i les guies de viatge. Finalment, gràcies també a tots els militants i amics del casal que d’una manera o altre han donat suport als diferents esdeveniments relatats en aquesta memòria.

IRLAIRES, SÓU UNS MAGNÍFICS PENCAIRES. MÉS INDEPES QUE NOSALTRES ELS I LES IRLAIRES, NO EN TROBAREU PAS GAIRES.

Eduard Casanova Secretari de Cultura Casal Irla d’ERC a Horta-Guinardó

319 29 d’abril celebració victòria eleccions espanyoles al casal

ERC: 1931-2019..., 88 anys de dignitat, fidelitat, honestedat i sacrifici al servei de Catalunya.

Casal Josep Irla, 42 anys construint l’Estat Català des d’Horta-Guinardó

Horta-Guinardó

Casal President Josep Irla Art 87, 08041 Barcelona [email protected] Països Catalans

320