La Construcció Del Concepte De Natura a L'edat Moderna
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
302 M. A. Martí Escayol 4. ELS PROJECTES PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL CANAL D'URGELL DURANT L'ÈPOCA MODERNA 1. Les condicions naturals del territori Els primers projectes per a la construcció d'un canal a l'Urgell daten del segle XIV, però no es faran realitat fins als anys seixanta del segle XIX, amb l'impuls de Manel Girona (Tàrrega, 1818-Barcelona, 1905). El mateix Manel Girona reconeix en els seus escrits i discursos que l'aprofitament de les aigües al territori català no és una tasca senzilla. Principalment, perquè és un país muntanyós i perperquè té els corrents d'aigua fluvial massa ràpids per a ser aprofitats. Aquests elements, segons Manel Girona, provoquen que la construcció de sèquies o canals sigui molt dificultosa, cal superar uns obstacles naturals molt complicats i per aquesta raó el canal tarda tants segles a pensar-se, idear-se, temptejar-se i construir-se.1 Les terres de l'Urgell estan regades pel riu Segre i per petits rierols com el Corb, el Sió, l'Ondara, la Femosa o altres de petit cabal. La majoria, durant l'edat mitjana, tenien sèquies per a moure molins fariners2 —com el molí de la Torra, situat vora el convent de Sant Bartomeu de Bellpuig. Però abans del canal són rius d'escàs cabal i condicionats per les pluges, repartides de manera molt irregular al llarg de l'any. Aquests rius i rierols desapareixen en arribar a la plana i amb la construcció del canal les seves característiques canviaran 1 Manel Girona, Ensayos para mejorar el crédito y arreglar la situación de España, Barcelona, 1865. 2 Per a l'extensió de la xarxa de sèquies al segle XII a la vall del Sió, vegeu: Xavier Eritja, “Assentaments i sistemes hidràulics a la vall del Sió” dins AD, Paisatge i història en època medieval a la Catalunya Nova, Universitat de Lleida, Lleida, 2002, p. 181-188. La construcció de la natura moderna 303 substanciosament, la majoria augmentant de cabal i passant a cobrir funcions de desguàs o de reguer, fent aparèixer boscos de ribera i canyissars. L'Urgell posseeix un tipus climàtic mediterrani continental temperat. El relleu és suau i marcat per l'acció erosiva dels agents meteorològics. Els sòls presenten una textura moderadament fina, un contingut mitjà o alt de carbonats, una baixa proporció de matèria orgànica, un pH bàsic, una capacitat molt variable a l'hora de retenir l'aigua, i posseeixen alguns llocs salins. El bosc hi és escàs, tant per aquestes característiques morfològiques i climàtiques com per l'activitat humana.3 Malgrat que des de l'edat mitjana els cultius de l'Urgell aprovisionen la resta del Principat, el problema és que aquests depenen extraordinàriament de la intensitat i de la distribució temporal de la pluja. En molts moments de la història, els testimonis descriuen el territori com una zona pobra, plena de masos rònecs i de parcel·les desocupades on la dependència respecte a l'aigua explica la importància de les basses, els pous i els petits rierols. La singularitat de l'aigua també caracteritza les relacions socials del territori, fins al punt que els conflictes generats pel control de l'aigua condicionen les estratègies militars (la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió o la Guerra del Francès) i ajuden a comprendre alguns episodis de bàndols de la Catalunya occidental. I, en aquest mateix sentit, la multitud de croquis dibuixats entre els segles XVI i XVIII, on se situaven i argumentaven les àrees en litigi, són un altre testimoni de les contínues disputes judicials entre els propietaris i els pagesos de la zona. Tal com hem indicat, les produccions agrícoles a la zona eren força aleatòries, per la dependència intensa de la pluja. I la construcció del canal transforma profundament el territori. En reduir la dependència respecte al règim de precipitacions, l'expansió del reg permet un increment considerable de les collites i, sobretot, les fa més regulars. El canal comporta un canvi que ultrapassa àmpliament l'àmbit estrictament econòmic de la producció agrícola i 3 Enric Saguer i Ramon Garrabou, “Métodos de fertilización en la agricultura catalana durante la segunda mitad del siglo XIX. Una aproximación a los procesos físicos de reposición de la fertilidad agrícola”, a: Ramon Garrabou i José Manuel Naredo (ed.), La fertilización en los 304 M. A. Martí Escayol de les infraestructures. Socialment i culturalment afavoreix el cooperativisme agrari, en l'agricultura i l’urbanisme, impulsa la construcció de ponts, banquetes o safareigs i respecte al paisatge incrementa la diversitat botànica i faunística, amb l'extensió de la vegetació de ribera i de la fauna aquàtica, al llarg dels cursos fluvials, als aiguamolls permanents i a les llacunes temporals, alimentats per les filtracions de l'aigua de reg en el terreny. 2. Els primers projectes Els primers projectes de la història del canal d'Urgell arrenquen, possiblement, l'any 1346. En aquest primer document, Jaume d'Urgell demana als consellers de Manresa que atorguin permís a l'enginyer Guillem Catà per a efectuar un reconeixement sobre el futur canal d'Urgell. Tot plegat no ens hauria pas de sorprendre. Precisament, a principis del segle XIV, Catalunya viu un moment de plenitud política, militar, econòmica i demogràfica; però, simultàniament, apareixen els primers símptomes de les futures dificultats. El creixement de la població impulsa la demanda de cereals i, al mateix temps, des de 1333 (“lo mal any primer”) comença un període d'intensa restricció de l'oferta. Els preus s'eleven acompanyats pels beneficis dels propietaris. Aquest és un context favorable per a realitzar una gran inversió, que es podria amortitzar ràpidament. És el moment en el qual Manresa construeix la seva sèquia. Però, inesperadament, la pitjor catàstrofe demogràfica de la història cau sobre Europa. L'any 1348, la pesta negra arrasa Catalunya. La població es redueix dramàticament. La demanda de cereals també i arreu manquen treballadors. En aquest moment la construcció del canal esdevé inviable. Caldrà esperar dos segles perquè la demografia es refaci i els projectes reapareguin.4 sistemas agrarios. Una perspectiva histórica, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1992. 4 Aquí és imprescindible establir paral·lelismes amb les pulsacions ecològiques de la resta d'Europa entre l'edat mitjana i l'època moderna, on s'ha detectat que la situació demogràfica i La construcció de la natura moderna 305 Així, a mitjans del segle XVI, a l'època de Carles V, es redacten unes ordenances referents a la construcció d'una sèquia reial a la plana d'Urgell.5 En concret, l'any 1554, Martí Joan Franquesa fa un primer viatge per aquelles terres per estudiar el traçat d'un possible canal. I, a més, entre 1576 i 1577, intenta convèncer els urgellencs de la necessitat de “patir noves contribucions a favor del Reial erari, por compte del qual devia verificarse la construcció de l'obra”. En aquesta època, una obra d'aquesta mena depèn de les provisions reials. I, en data 16 de 1557, la princesa Joana (regent dels territoris peninsulars de les corones de Castella i Aragó) escriu una carta a Felip II que ens permet entendre algunes de les dificultats que presenta una obra tan ambiciosa: “Vuestra Alteza por su real carta ordenó y mandó que todo lo procedido de las rentas del vizcondado de Castelbó se convertiese en la obra de la cequia que por mandado de vuestra alteza se hauria de abrir en el campo de Urgel y porque assi por respecto de la guerra que agora hay con Francia, como por falta de dinero y otros muchos inconvenientes y difficultades que se offrescen por agora no se podra hazer esta obra”.6 I, efectivament, dos anys després (1559), el Consell de Cent es referia al canal d'Urgell com un dels grans projectes que Catalunya tenia pendents.7 Posteriorment, Felip II tornà a enviar una demanda a Martí Joan Franquesa —que mentrestant havia esdevingut tresorer i conseller del rei— per analitzar per segona vegada la possibilitat de construir aquest possible canal. Però, finalment, M. J. Franquesa caigué en desgràcia davant del rei i el projecte s’avortà. En aquest intent de construcció, entre els pobles més actius a favor de econòmica condiciona l'aparició i desaparició de conflictes ambientals, per exemple, relacionats amb el creixement del consum de fusta i la consegüent disminució de la massa forestal i l'augment de la pol·lució de l'aire. Vegeu: William H. Te Brake, “Air pollution and fuel crisis in preindustrial London, 1250-1650”, Technology and Culture, núm. 16 (1975), p. 337-359. 5 Josep Iglésies, Els conflictes del canal d'Urgell, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 1968, p. 2- 10. 6 Arxiu Corona Aragó, Reial Cancilleria Reg. 4009, fol. 76 r. 306 M. A. Martí Escayol la construcció cal destacar Bellpuig, Anglesola i el monestir de Poblet, posseïdor de les terres de la Granja dels Barbens i d'extensos territoris per tot l'Urgell.8 Entre 1585 i 1599 el Consell de Cent elabora grans projectes de futur de caràcter econòmic i militar. La puixança econòmica dels anys anteriors sembla que anima una ofensiva constitucionalista catalana encapçalada per unes oligarquies desitjoses d'incrementar la seva riquesa i les seves esferes de poder polític. Les lleis catalanes no s'estan de mostrar el seu interès per la qüestió de l'estalvi d'aigua a l'Urgell. A les Corts de Montsó de l'any 1585 s'estableix el capítol 29 de les corts: “Stablim y ordenam ab consentiment de la present Corts attesa la gran utilitat donan, y resulta al present Principat de les Sequies de Leyda, Puigcerda y Tuhir, que los qui tenen us de regar de ditas Sequias, y quiscuna de aquellas apres de haver regat