DOCSLIB.ORG

Finals Del Segle X-Principis Del Segle XII)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Finals Del Segle X-Principis Del Segle XII) El Poblament rural andalusí a les Aspres, nord del districte/taifa de Lleida (finals del segle X-principis del segle XII) Universitat de Lleida Facultat de Ciències de l’ Jesus Corsà Garrofé UNIVERSITAT DE LLEIDA Facultat de Lletres Departament d’Història EL POBLAMENT RURAL ANDALUSÍ A LES ASPRES, NORD DEL DISTRICTE/TAIFA DE LLEIDA (FINALS DEL SEGLE X - PRINCIPIS DEL SEGLE XII) Tesi doctoral presentada per optar al grau de doctor per Jesús Corsà Garrofé Sota la direcció del Doctor Flocel Sabaté Curull Vol. 2 Lleida, 2012 3. Proposta metodològica i resultats de la recerca 579 580 3.1. NOUVELLES VOIES DE RECHERCHE, NOTRE MÉTHODOLOGIE 3.1.1. Une méthode plurale Afin d’atteindre avec succès les objectifs que l’on s’est proposés précédemment, il est indispensable d’avoir recours à une bonne méthode de travail qui nous permettra de nous rapprocher au maximum de la connaissance scientifique du passé musulman de la haute Noguera occidentale. La méthodologie est l’élément fondamental au moment d’entamer une recherche de grandes dimensions, dans notre cas consacrée à une zone inhospitalière, rurale et, à la fois, frontalière. Nous avons besoin de définir des règles pour pouvoir développer des raisonnements rigoureux, valides et critiques, puisque, comme le signale Andrea Carandini, el cimiento de la historia que se construye es siempre la historia destruida2236. Avec la génération de nouvelles connaissances scientifiques nous pouvons faire rentrer la recherche dans le contexte du renouveau historique international2237. Nous comprenons que la méthodologie de travail est étroitement liée aux courants historiographiques, ce qui signifie que, en fonction du contexte historique dans lequel nous développons une recherche, la science s’applique à partir de critères de recherche concrets avec l’application d’une méthode spécifique. Ce fait marque le caractère plus ou moins rigoureux du travail puisque la méthode est l’essence et le fondement de la recherche. La méthode est la condition élémentaire pour accorder crédit, authenticité et 2236 CARANDINI, Andrea; Historia en la tierra, Crítica, Barcelone, 1997, p. 257. 2237 FRANCOVICH, Riccardo; HODGES, Richard; Villa to Village. The Transformation of the Roman Countryside in Italy, c. 400-1000, Londres, 2003. BROGIOLO, Gian Pietro (éd.); La fine delle ville romane: transformazioni nelle campagne tra tarda antichità e alto medioevo. I Convegno Archeologico del Garda, Società Archeologica S.r.l., Mantoue, 1996. BARKER, Gramer; et al.; A Mediterranean Valley. Landscape archeology and Annales history in the Biferno Valley, Illustrated edition, London-New York, 1995. SCHNEIDER, Laurent ; "Territoires savants, territoires vécus dans l’ancienne Gothie. De la villa tardo-antique à la villa du haut Moyen Âge et à la paroisse", Revue Archéologique de Narbonnaise, 35 (Montpellier, 2003), p. 355-366. GÓMEZ, Antonio; El poblamiento altomedieval en la Costa de Granada, THARG, Grenade, 1998. BARCELÓ, Miquel; et al.; El agua que no duerme. Fundamentos de la arqueología hidráulica andalusí, El Legado Andalusí, Grenade, 1996. GUTIÉRREZ, Sonia; La cora de Tudmir de la Antigüedad Tardía al mundo islámico. Poblamiento y cultura material, Casa de Velázquez, Madrid-Alicante, 1996. AZUAR, Rafael; El ribat califal. Excavaciones e investigaciones (1984-1992), Casa de Velázquez, Madrid, 2007. ACIÉN, Manuel; “Poblamiento y fortificación en el sur de Al-Andalus: la formación de un país de husun”, Actas del III Congreso de Arqueología Medieval Española, Universidad de Oviedo, Oviedo, 1992, vol. I, p. 137-150. MENASANCH DE TOBARUELA, Montserrat; Secuencias de cambio social en una región mediterránea. Análisis arqueológico de la depresión de Vera (Almería) entre los siglos V y XI, B.A.R. International Series, Oxford, 2003. SABATÉ, Flocel; “Catalunya Medieval”, Història de Catalunya, Albert Balcells (dir.), Esfera del Llibre, Barcelone, 2005. SÉNAC, Philippe ; La frontière et les hommes (VIIIe-XIIe siècle) : le peuplement musulman au nord de l'Ebre et les débuts de la reconquête aragonaise, Maisonneuve & Larose, Paris, 2000. 581 valeur académique à n’importe quelle recherche, ce qui veut dire qu’une bonne méthode garantit un travail excellent2238. Par conséquent, la méthodologie de travail est le moyen à travers lequel il est possible de construire de nouvelles connaissances2239. En ce sens, la recherche actuelle rentre dans le cadre d’une méthodologie excellente pour améliorer l’approche matérielle et documentaire du monde andalousin2240. Ainsi, les chercheurs entretiennent, toujours, une étroite collaboration entre des groupes de recherche et les universités, ainsi qu’ils sont aussi attentifs aux innovations scientifiques des principaux courants européens2241. Il va de soi que l’analyse de cette information est toujours faite de façon rigoureuse, contrastée et avec une finalité innovatrice primordiale, puisque l’informazione presuppone qualcosa di inatteso ed è quindi direttamente collegata all’improbabile. L’informazione, in altre parole, è inversamente proporzionale alla probabilità2242. Nous avons ainsi besoin d’appliquer une méthode bien définie pour réaliser une bonne sélection de l’information. Ainsi, notre méthode de travail doit donc servir à découvrir la réalité territoriale, démographique, économique et défensive de la zone rurale en question, ce qui signifie manipuler une grande quantité de données pour pouvoir découvrir une réalité très dégradée, tant au niveau matériel que documentaire. Il semble, à première vue, qu’il ne soit pas facile de développer cette recherche parce que les 2238 Nous souhaitons employer une méthode innovatrice et attentive aux nouvelles technologies géographiques et numériques afin de garantir des résultats contrastés, valides et ajustés à la réalité du passé andalousin du Xe-XIIe siècle dans la Noguera nord-occidentale. Nous savons que cette période, surtout en ce qui concerne les sources documentaires, avec certains manques, ce qui rend difficile l’accès au passé historique. Néanmoins, nous croyons que ça ne sera pas un obstacle puisque l’archéologie du paysage nous ouvre de nouvelles voies pour nous rapprocher de ce passé lointain de façon scientifique. 2239 CRIADO, Felipe; “Del Terreno al Espacio: Planteamientos y Perspectivas para la Arqueología del Paisaje”, CAPA: Cuadernos de Arqueoloxía e Patrimonio, 6 (La Corogne, 1999), p. 17. 2240 ACIEN, Manuel; “Las torres/buruy en el poblamiento andalusi”, Al-Ândalus espaço de mudança. Balanço de 25 anos de história e arqueologia medievais. Homenage a Juan Zozaya Stabel-Hansen, Susana Gómez (coord.), Campo Arqueológico de Mértola, Mértola, 2006, p. 21-29. GUTIÉRREZ, Sonia; La Cora de Tudmir de la antigüedad tardía al mundo islámico. Poblamiento y cultura material, Casa de Velázquez, Madrid-Alicante, 1996. KIRCHNER, Helena; “Tierras de clanes: espacios hidráulicos y clanes andalusíes en la isla de Yabisa (Ibiza)”, Arqueologia espacial, 19-20 (Teruel, 1998), p. 351-372. MALPICA, Antonio; Los castillos en al-Andalus y la organización del territorio, Universidad de Extremadura, Cáceres, 2003. 2241 ARAGUAS, Philippe ; "Les châteaux des marches de Catalogne à la brique médiévale: élaboration d’une méthode d’archéologie monumentale ‘extensive’", Agira I. Arqueologia Medieval. Reflexions des de la pràctica, Flocel Sabaté (dir.), Pagès Editors, Lleida, 2007, p. 223-243. BAZZANA, André ; CRÉSSIER, Patrice ; GUICHARD, Pierre ; Les châteaux ruraux d’Al-Andalus, Histoire et archéologie des husun du sud-est de l’Espagne, Casa de Velázquez, Madrid, 1988. CAMBI, Franco; TERRENATO, Nicola; Introduzione all’Archeologia dei Paesaggi, Carocci Editore, Rome, 2004. FRANCOVICH, Riccardo; “Alcune tendenze passate e recenti dell’archeologia medievale”, Coloquio Hispano-Italiano de Arqueología Medieval, Publicaciones del Patronato de La Alhambra y el Generalife, Grenade, 1992, p. 15-26. 2242 TAYLOR, Mark; Il momento della complessità. L’emergence di una cultura a rete, Codice, Turin, 2005, p. 41. 582 données dont nous disposions sont très limitées et très fragmentées. Cependant, nous prétendons, à travers la méthode plurale, combiner toutes les sources d’étude en un seul objectif, obtenir des informations. Un des points forts de notre méthode de travail est l’archéologie du paysage, discipline qui a pour objectif principal l’étude du paysage, lequel, comme Jackson le suggère, ne doit pas être interprété comme un synonyme d’environnement parce que les paysages sont synthétiques2243. On a conçu le paysage comme le résultat de la transformation du milieu physique par les individus qui s’y installent2244. Par conséquent, le paysage a été conçu comme n’importe quelle partie de la surface terrestre telle que la perçoit la population, c’est-à-dire que c’est le résultat de l’action et de l’interprétation de facteurs naturels et humains2245. Comme le signale Paul Dury, the landscape of Europe reflects the interaction between man and nature over many millennia. Thus it is an historic environment, in the sense of being a document or archive which can tell the story –from the Palaeolithic until yesterday– of how people have interacted with the landscape that they inherited. It is also a cultural environment, a major component of the cultural heritage of people in Europe today2246. Comme principe général, en lien avec l’option de Malpica et celle d’autres excellents chercheurs, nous établissons que le paysage doit être considéré dans sa totalité comme une source historique intégrée, comme un grand magasin de témoignages et de preuves du passé2247. D’une part, Lucio Gambi propose
Load more

Recommended publications
  • 1. Bernie Sanders - Els Populismes Dultradreta a Leuropa Actual.Pdf
    ELS POPULISMES D’ULTRADRETA A L’EUROPA ACTUAL Bernie Sanders El populisme d’uns és la democràcia d’altres, i a la inversa. RALF DAHRENDORF. ELS POPULISMES D’ULTRADRETA A L’EUROPA ACTUAL ÍNDEX AGRAÏMENTS ........................................................................................... 4 MOTIVACIONS .......................................................................................... 5 OBJECTIUS............................................................................................... 6 MATERIAL I METODOLOGIA DEL TREBALL .......................................... 7 COS DEL TREBALL .................................................................................. 8 1.-INTRODUCCIÓ .................................................................................. 8 1.1. LA COMPLEXITAT DEL TERME POPULISME ........................... 9 1.2. DEFINICIÓ DEL TERME POPULISME ........................................ 9 1.3. CARACTERÍSTIQUES DEL POPULISME ................................. 14 2.- LA ULTRADRETA POPULISTA A EUROPA .................................. 17 2.1. CARACTERÍSTIQUES CONCRETES DE LA ULTRADRETA POPULISTA ...................................................................................... 18 2.2. L’EXTREMA DRETA POPULISTA A EUROPA ......................... 21 2.2.1. ALEMANYA ......................................................................... 21 2.2.2. ÀUSTRIA ............................................................................. 22 2.2.3. BÈLGICA ............................................................................
    [Show full text]
  • La Construcció Del Concepte De Natura a L'edat Moderna
    302 M. A. Martí Escayol 4. ELS PROJECTES PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL CANAL D'URGELL DURANT L'ÈPOCA MODERNA 1. Les condicions naturals del territori Els primers projectes per a la construcció d'un canal a l'Urgell daten del segle XIV, però no es faran realitat fins als anys seixanta del segle XIX, amb l'impuls de Manel Girona (Tàrrega, 1818-Barcelona, 1905). El mateix Manel Girona reconeix en els seus escrits i discursos que l'aprofitament de les aigües al territori català no és una tasca senzilla. Principalment, perquè és un país muntanyós i perperquè té els corrents d'aigua fluvial massa ràpids per a ser aprofitats. Aquests elements, segons Manel Girona, provoquen que la construcció de sèquies o canals sigui molt dificultosa, cal superar uns obstacles naturals molt complicats i per aquesta raó el canal tarda tants segles a pensar-se, idear-se, temptejar-se i construir-se.1 Les terres de l'Urgell estan regades pel riu Segre i per petits rierols com el Corb, el Sió, l'Ondara, la Femosa o altres de petit cabal. La majoria, durant l'edat mitjana, tenien sèquies per a moure molins fariners2 —com el molí de la Torra, situat vora el convent de Sant Bartomeu de Bellpuig. Però abans del canal són rius d'escàs cabal i condicionats per les pluges, repartides de manera molt irregular al llarg de l'any. Aquests rius i rierols desapareixen en arribar a la plana i amb la construcció del canal les seves característiques canviaran 1 Manel Girona, Ensayos para mejorar el crédito y arreglar la situación de España, Barcelona, 1865.
    [Show full text]
  • L'escultura Del Segle XIII De La Seu Vella De Lleida Meritxell Niñá Jové
    L'escultura del segle XIII de la Seu Vella de Lleida Meritxell Niñá Jové Dipòsit Legal: L.1234-2014 http://hd l.handle.net/10803/275936 ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora.
    [Show full text]
  • ARTESA DE SEGRE I COMARCA Inauguren El Nou Casal De Gent Gran
    la FEBRER 2014 Núm.P 374 Preu 2,80alancac PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA Inauguren el nou Casal de Gent Gran L’escola celebra el dia de la Pau Homenatge a Espriu Artesa redueix el pressupost pel 2014 un 9,1 % Inauguren el nou Casal de Gent Gran Entre altres notícies, destaquem en porta- da la inauguració d’un nou Casal per a la gent gran, que ja han canviat vàries vega- la des de local. A les pàgines centrals, però, Palanca parlem del pressupost municipal d’Artesa de PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE, Segre per al 2014. VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER, FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR Fotos: M. Serret, Esc Els Planells i J. Espinal 4 L’AGENDA. METEOROLOGIA 26 CARTES A LA REDACCIÓ Vivències de la vella Artesa. Temps de Guerra 5 EDITORIAL TV3 és la nostra? 27 VIDA SOCIAL 7 NOTICIARI 29 UN RACÓ PER PENSAR I CRÉIXER Inauguració del Casal de Gent Gran On la neu canvia el paisatge Artesa passa sis dies sense senyal de TVC 30 DES DEL MIRADOR DEL MONTSEC 11 BALDOMAR Arnau Mir de Tost, guardià del Montsec MUNICIPIS 32 ESPORTS 12 LA NOGUERA Artesencs a Marrakech. Campionat de veterans de futbol 7. La Cursa de l’oli. Partits del CE Artesa 13 AMPA ESCOLA ELS PLANELLS Donem regna solta a la creativitat! 36 PARTIS POLÍTICS 15 EL CAP INFORMA 37 MEDICINA NATURAL Cal moderar el consum de sal Les sals de Schüssler, història d’un èxit 16 NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA 39 LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLS Construïm la Pau 19 REFLEXIONEM La casa dels mil miralls 40 FA 25 ANYS 20 PARLEN LES ENTITATS 42 INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA Campanya de Nadal al comerç.
    [Show full text]
  • Bandolerisme Al Segle XIX, I Altres Esdeveniments Relacionats a Artesa De Segre
    Bandolerisme al segle XIX, i altres esdeveniments relacionats a Artesa de Segre Per Ramon I. Canyelles Historiador d’Artesa de Segre www.artesadesegre.net Grup de Recerques de les Terres de Ponent Pàgina anterior. Aixecament topogràfi c de la planta de la Cova del Bandoler (Salgar), realitzada per Joseph Maluquer durant la seva exploració el mes de setembre de l’any 1902. Extreta del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya núm. 95. Desembre 1902. 360 Actes de la Jornada de Treball XXXVIII Ordre públic al BOP de Lleida Iniciem aquest treball amb la recerca que hem fet al Butlletí Ofi cial de la Província de Lleida amb la intenció de recollir els cassos, articles, bans i altres in- formacions que ens puguin ajudar a documentar et fet delictiu a les poblacions de l’actual municipi d’Artesa de Segre. Certament que inicialment les expectatives de trobar-hi fets relacionats amb el bandolerisme i de concretar alguns casos dels que disposàvem vagues informacions no ens han acabat de satisfer. Malgrat tot, pen- sem que aquestes informacions, basades en la transcripció ofi cial dels diferents fets ocorreguts ens ajuden a completar la visió del motiu d’aquest estudi. Dins dels casos inclosos en aquest periòdic destaquem, cronològicament, els següents fets publicats al llarg del s. XIX. 1841.- El BOP del 7 de desembre es fa ressò de l’apressament del bandit Antoni Aranès, àlies lo Tardà, natural de la vila d’Àger, a mans del caporal segon José Roigé i el corneta Antonio Gessé amb altres efectius. Sembla que la detenció va ser tan meritòria que els dos mossos esmentats foren premiats amb la suma de 400 rals1.
    [Show full text]
  • EL FIN DE LA PRESENCIA ISLÁMICA EN LA LITERA (HUESCA): LA EXPANSIÓN FEUDAL CRISTIANA (1048-1149) ROBERTO VIRUETE ERDOZÁIN Universidad De Zaragoza
    EL FIN DE LA PRESENCIA ISLÁMICA EN LA LITERA (HUESCA): LA EXPANSIÓN FEUDAL CRISTIANA (1048-1149) ROBERTO VIRUETE ERDOZÁIN Universidad de Zaragoza RESUMEN El presente artículo analiza el proceso de expansión feudal cristiana sobre las tierras musulmanas del distrito de Lérida en la actual comarca oscense de La Litera. El estudio de las fuentes pone de relieve que la Reconquista de La Litera se realizó en tres etapas distintas y que en ellas participaron Arnau Mir de Tost, su nieto Gerau Pons, los condes de Urgel y Barcelona y el rey de Aragón. Asimismo, Ramón Berenguer IV de Barcelona fue el encargado de concluirla recuperando los lugares perdidos tras la crisis generada a la muerte de Alfonso I de Aragón. PALABRAS CLAVE Reconquista, islam, expansión, Litera, Huesca RESUM El present article analitza el procés d’expansió feudal cristiana sobre les terres musulmanes del districte de Lleida en l’actual comarca de la Llitera (Osca). L’estudi de les fonts posa en relleu que la Reconquesta de la Llitera es va realitzar en tres etapes distintes i que hi van participar Arnau Mir de Tost, el seu nét Gerau Pons, els comtes d’Urgell i Barcelona i el rei d’Aragó. Així mateix, Ramon Berenguer IV de Barcelona va ser l’encarregat de concloure-la recuperant els llocs perduts després de la crisi generada amb la mort d’Alfons I d’Aragó. PARAULES CLAU Reconquesta, islam, expansió, Llitera, Osca ABSTRACT This paper focuses on the expansion of Christianity in the Hispanic Muslim territory in the region of La Litera (Huesca, Spain).
    [Show full text]
  • Arnau Mir De Tost Noble, Militar I Dominador Del Vescomtat D'àger, És Un Dels Personatges Històrics Lleidatans Més Importants De L'alta Edat Mitjana
    Societat | Redacció | Actualitzat el 08/05/2016 a les 00:00 Arnau Mir de Tost Noble, militar i dominador del vescomtat d'Àger, és un dels personatges històrics lleidatans més importants de l'alta edat mitjana Arnau Mir de Tost jurant fidelitat a Ermengol II - Nascut poc després de 1000, de la casa dels Tost a l'Alt Urgell. Va quedar orfe de pare de jove i es va casar amb la jove Arsenda, amb la que van comprar al comte el castell de Llordà. - Aquest castell li va servir de base per començar a ampliar els seus dominis al territori. Cap al sud, va conquerir la fortificació d'Àger, municipi del qual va ser nomenat senyor. Va ser el repoblador de la vall d'Àger, i va combatre els musulmans. - Durant la seva vida va anar acumulant castells entre les seves possessions. En va arribar a tenir trenta. Els seus dominis, que van formar un vescomtat, s'estenien des dels castells de Vallferosa i Biosca al Solsonès, passant per l'alta Noguera, en llocs com Montmagastre i Artesa de Segre, resseguint a banda i banda del Montsec cap a Àger. - Després de les negociacions mantingudes per la seva dona Arsenda amb la Santa Seu i de generoses donacions, assolí del papa Nicolau II la independència de la canònica d'Àger respecte als bisbes i el dret a nomenar-ne l'abat, cosa que li va facilitar el control de les rendes eclesiàstiques del seu territori. - Aquesta abadia es va anar fent cada vegada més poderosa, i va esdevenir una de les més riques i poderoses del sud d'Europa, i hereva en part dels dominis del vescomte.
    [Show full text]
  • Crusades Volume 14, 2015
    Crusades Volume 14, 2015 Published by for the Society for the Study of the Crusades and the Latin East Offprint from Crusades Vol. 14 (2015). © by the Society for the Study of the Crusades and the Latin East © Copyrighted material Eleventh-Century Pilgrimage from Catalonia to Jerusalem: New Sources on the Foundations of the First Crusade Nikolas Jaspert Universität Heildeberg [email protected] Abstract This article analyses an unusually large and generally ignored corpus of private charters: namely, testaments from eleventh-century Catalonia, some of them as yet unedited, that make reference to an upcoming or consummated pilgrimage to Jerusalem. The documents provide rare information about the testators’ social, financial and spiritual circumstances. They not only open a window to the mindset of medieval men and women, but also enable us to discern changes of devotion over time. An analysis of the pilgrims’ declared goals reveals the paramount importance of Christ’s Sepulchre during the largest part of the eleventh century, whereas the town of Jerusalem gained momentum as an “attractor” already prior to the First Crusade. Similarly, a growth of penitential anxieties can be discerned in the second half of the century. The documents analysed in this article therefore substantiate the narrative sources generally used to study pre-crusade pilgrimage. They also demonstrate that Catalonia in the eleventh century was an area much more closely connected to Jerusalem and Palestine both by land and by sea than hitherto thought. Veneration of the holy sites was strengthened by the construction and dedication of churches and chapels, by the transfer of relics and other material and mnemonic devices.
    [Show full text]
  • Ager, Un Topbnim Berber a La Marca Superior D'al-Andalus*
    Faventia 1611. 1995 73-85 Ager, un topbnim berber a la Marca Superior d'Al-Andalus* Xavier Puigvert i Gurt Arxiu Comarcal d'Olot Goya, 3. 17800 Olot (Girona). Spain Abstract The medieval arabic chronicles document a fortification in the septentrional frontier of Al-Andalus called Agira, now Ager, in the region of la Noguera. The archaeological data point out that it is a mjlitary settlement probably of the LX century. Moreover, the existence of a place-name similar to Magreb makes you think of the establishment in this area of a berber tribal fraction called Banü Agar during the period of the islamic domination of the Iberian peninsula. Sumari El hisn &Ager El rastre dels Banü Agar a Al-Andalus La identitat dels pobladors Consideracions finals Un paral.le1 al Magreb Ahmad al-Rizi (889-955) i Ahrnad ibn Umar al-Udri (1003-1085), dos dels autors kabs que més informació han proporcionat sobre la Marca Superior (Al-Thagr al- Alci) d'Al-Andalus coincideixen a assenyalar l'existkncia d'un hisn Aiira (ccAyqueaxe>>o c(Aycreaxe>>en les traduccions que ens han pervingut d'Al-Rizi) al districte de Laridal. Després d'una primera identificació del topbnim amb Ayera, partida de Castilsabás, a Osca (Aragó), es va proposar &atribuir-10 a Ager, al nord * Agraeixo a Miquel Barceló les oportunes observacions i a Maria José Pena la seva amable indi- cació bibliogrifica que m'han permss millorar el text inicial d'aquest treball. 1. CATALAN,D.; Ma S. de ANDRBS,M.S. de (1975) (eds.). Crónica del moro Rasis.
    [Show full text]
  • President Josep Irla De L’Any 2019
    Memòria del casal President Josep Irla De l’any 2019 Tot allò en que hem aportat enguany en la llarga lluita per l’assoliment de la justícia social i l’alliberament nacional dels Països Catalans. Esquerra Republicana de Catalunya 2 Esquerra Republicana de Catalunya, fou fundada pels nostres avis enguany fa 88 anys. El casal president Josep Irla, secció local d’ERC al districte d’Horta-Guinardó, en fa 42. Quasi la meitat de l’existència d’Esquerra. Hem estat partícips de la reimplantació del partit des del 1976, malgrat l’hostilitat de les demés forces polítiques, el cinisme de les quals marcaria el seu esdevenidor, consentint anar a unes primeres eleccions després d’una dictadura de 40 anys, sense la legalització de l’únic partit republicà. Després el 1978 ja des del districte, picant pedra, amb moltes frustracions i també humiliacions. Però enguany, ens hem rescabalat, recuperant aquells nivells de representació política que ens acosten als dels mítics anys de la república... 3 El nostre casal té l’honor de dur el nom del 124è MHPGC Josep Irla. RECORDANT EL PRESIDENT JOSEP IRLA ...Però, en circumstàncies normals, per la mateixa natura de les seves qualitats i per la reserva en què les exterioritzen, passen desapercebuts... Calen circumstàncies excepcionals perquè llur personalitat es manifesti plenament. Per dissort de tots, Catalunya visqué aquestes circumstàncies excepcionals i Josep Irla fou posat a prova. Quants haurien acceptat, com ell, la presidència del Parlament de Catalunya l’octubre del 1938, quan ja era clar que teníem perduda la guerra? Quants dos anys més tard, immobilitzats a la França de Vichy, haurien acceptat, com ell, la successió del president Companys, assumint el risc de córrer la mateixa sort? Per fer- ho calia, en ambdues ocasions, una convicció ferma i un amor a la terra que anés molt més enllà de la retòrica ordinària.
    [Show full text]
  • El Món Alt-Medieval I El Seu Entorn Artístic En Les Terres De L'antic Vescomtat I Abadiat De Sant Pere D'àger
    El món alt-medieval i el seu entorn artístic en les terres de l'antic vescomtat i abadiat de Sant Pere d'Àger. Un apropament a llurs fonaments històrics, artístics i arqueològics. (segles XI-XII) Francesc Fité i Llevot ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing).
    [Show full text]
  • The Ager Valley Historic Landscape: New Tools and Quantitative Analysis
    The Ager valley historic landscape: new tools and quantitative analysis. Architecture and agrarian parcels in the medieval settlement dynamics Antonio Porcheddu http://hdl.handle.net/10803/436891 ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora.
    [Show full text]