DOCSLIB.ORG

L'escultura Del Segle XIII De La Seu Vella De Lleida Meritxell Niñá Jové

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
L'escultura Del Segle XIII De La Seu Vella De Lleida Meritxell Niñá Jové L'escultura del segle XIII de la Seu Vella de Lleida Meritxell Niñá Jové Dipòsit Legal: L.1234-2014 http://hd l.handle.net/10803/275936 ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral. No se autoriza su reproducción u otras formas de explotación efectuadas con fines lucrativos ni su comunicación pública desde un sitio ajeno al servicio TDR. Tampoco se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al contenido de la tesis como a sus resúmenes e índices. WARNING. Access to the contents of this doctoral thesis and its use must respect the rights of the author. It can be used for reference or private study, as well as research and learning activities or materials in the terms established by the 32nd article of the Spanish Consolidated Copyright Act (RDL 1/1996). Express and previous authorization of the author is required for any other uses. In any case, when using its content, full name of the author and title of the thesis must be clearly indicated. Reproduction or other forms of for profit use or public communication from outside TDX service is not allowed. Presentation of its content in a window or frame external to TDX (framing) is not authorized either. These rights affect both the content of the thesis and its abstracts and indexes. FACULTAT DE LLETRES DEPARTAMENT D’HISTÒRIA DE L’ART I HISTÒRIA SOCIAL TESI DOCTORAL L’escultura del segle XIII de la Seu Vella de Lleida VOLUM I Defensada per: Meritxell Niñá Jové Per optar al títol de doctora en Història de l’Art Dirigida per: Immaculada Lorés Otzet Professora titular d’Història de l’Art Universitat de Lleida 2014 1 2 ÍNDEX RESUM ...................................................................................................................................... 11 RESUMEN ................................................................................................................................ 13 SUMMARY ............................................................................................................................... 15 1. INTRODUCCIÓ .................................................................................. 17 1. 1. PRESENTACIÓ ............................................................................................................... 17 1. 2. ESTAT DE LA QÜESTIÓ .............................................................................................. 21 1. 3. METODOLOGIA ............................................................................................................ 34 1. 3. 1. Objectius .................................................................................................................. 36 1. 3. 2. Fonts i obtenció de dades ...................................................................................... 37 1. 3. 3. Hipòtesi de treball .................................................................................................. 39 1. 3. 4. Disseny i estructura del treball ............................................................................. 39 1. 3. 4. 1. Capítols .......................................................................................................... 39 1. 3. 4. 2. Aparell crític. Citacions d’obres col·lectives ............................................ 41 1. 3. 4. 3. Figures ........................................................................................................... 43 1. 3. 4. 4. Infogrames .................................................................................................... 43 1. 3. 4. 5. Annexos ......................................................................................................... 44 2. CONTEXT HISTÒRIC ....................................................................... 51 2. 1. L’ESGLÉSIA I LA CONQUESTA CRISTIANA DE LLEIDA ................................. 52 2. 2. L’ISLAM, L’ENEMIC VENÇUT ................................................................................... 56 2. 2. 1. La consagració de la mesquita aljama com a temple cristià ............................. 56 2. 2. 2. Permanència dels vençuts: musulmans a la Lleida post-islàmica ................... 58 2. 2. 3. L’Església i la legitimació de les conquestes sobre els musulmans ................ 60 2. 3. ASSUMPTES EN DISCUSSIÓ A L’ESGLÉSIA ENTRE FINALS DEL SEGLE XII I PRINCIPIS DEL SEGLE XIII .............................................................................................. 61 2. 3. 1. Els concilis com a font d’informació .................................................................... 61 2. 3. 2. L’empremta del IV Concili del Laterà a l’Església de Lleida ........................... 63 2. 4. EL CATARISME, LA NOVA AMENAÇA .................................................................. 65 2. 4. 1. Penetració del catarisme a la Corona d’Aragó i a Lleida .................................. 65 3 2. 4. 2. Incidència del catarisme a Lleida i persecució per part de l’Església local en el marc de la Inquisició ...................................................................................................... 68 2. 5. L’IDEARI ECLESIÀSTIC ENVERS ELS HERETGES .............................................. 73 2. 5. 1 Una construcció degenerada: la visió cristiana de l’Islam ................................. 73 2. 5. 2. Literatura polèmica anticàtara i temes a combatre ............................................ 76 2. 5. 3. El reflex en les manifestacions artístiques .......................................................... 79 3. EL CONJUNT MONUMENTAL ...................................................... 83 3. 1. ELS EDIFICIS PREEXISTENTS ................................................................................... 84 3. 1. 1. Sobre la ubicació de la mesquita major i de Santa Maria in Sede ...................... 85 3. 1. 2. El claustre precedent a l’actual ............................................................................. 89 3. 2. EL TEMPLE ...................................................................................................................... 94 3. 2. 1. Aspectes constructius i arquitectònics ................................................................ 94 3. 2. 1. 1. Capçalera ....................................................................................................... 94 3. 2. 1. 2. Transsepte i cimbori .................................................................................. 101 3. 2. 1. 3. Naus i capelles laterals del segle XIII ...................................................... 103 3. 2. 1. 4. Estructura (voltes, suports i fonamentacions) ....................................... 108 3. 2. 1. 5. Il·luminació: Finestres i rosasses .............................................................. 111 3. 2. 1. 6. Implantació i metrologia ........................................................................... 113 3. 2. 2. Sobre el cor primitiu ............................................................................................ 115 3. 3. EL CLAUSTRE ............................................................................................................... 119 3. 3. 1. Aspectes arquitectònics ....................................................................................... 119 3. 3. 2. Aspectes constructius .......................................................................................... 121 3. 4. CRONOLOGIA ............................................................................................................. 124 3. 4. 1. Evolució constructiva del temple ....................................................................... 124 3. 4. 2. Evolució constructiva del claustre ..................................................................... 129 3. 4. 3. Els mestres d’obra ................................................................................................ 133 3. 5. L’ESGLÉSIA I EL CLAUSTRE, LLOC D’INHUMACIONS ................................. 137 3. 6. GESTIÓ I FINANÇAMENT DE L’OBRA
Load more

Recommended publications
  • 1. Bernie Sanders - Els Populismes Dultradreta a Leuropa Actual.Pdf
    ELS POPULISMES D’ULTRADRETA A L’EUROPA ACTUAL Bernie Sanders El populisme d’uns és la democràcia d’altres, i a la inversa. RALF DAHRENDORF. ELS POPULISMES D’ULTRADRETA A L’EUROPA ACTUAL ÍNDEX AGRAÏMENTS ........................................................................................... 4 MOTIVACIONS .......................................................................................... 5 OBJECTIUS............................................................................................... 6 MATERIAL I METODOLOGIA DEL TREBALL .......................................... 7 COS DEL TREBALL .................................................................................. 8 1.-INTRODUCCIÓ .................................................................................. 8 1.1. LA COMPLEXITAT DEL TERME POPULISME ........................... 9 1.2. DEFINICIÓ DEL TERME POPULISME ........................................ 9 1.3. CARACTERÍSTIQUES DEL POPULISME ................................. 14 2.- LA ULTRADRETA POPULISTA A EUROPA .................................. 17 2.1. CARACTERÍSTIQUES CONCRETES DE LA ULTRADRETA POPULISTA ...................................................................................... 18 2.2. L’EXTREMA DRETA POPULISTA A EUROPA ......................... 21 2.2.1. ALEMANYA ......................................................................... 21 2.2.2. ÀUSTRIA ............................................................................. 22 2.2.3. BÈLGICA ............................................................................
    [Show full text]
  • La Construcció Del Concepte De Natura a L'edat Moderna
    302 M. A. Martí Escayol 4. ELS PROJECTES PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL CANAL D'URGELL DURANT L'ÈPOCA MODERNA 1. Les condicions naturals del territori Els primers projectes per a la construcció d'un canal a l'Urgell daten del segle XIV, però no es faran realitat fins als anys seixanta del segle XIX, amb l'impuls de Manel Girona (Tàrrega, 1818-Barcelona, 1905). El mateix Manel Girona reconeix en els seus escrits i discursos que l'aprofitament de les aigües al territori català no és una tasca senzilla. Principalment, perquè és un país muntanyós i perperquè té els corrents d'aigua fluvial massa ràpids per a ser aprofitats. Aquests elements, segons Manel Girona, provoquen que la construcció de sèquies o canals sigui molt dificultosa, cal superar uns obstacles naturals molt complicats i per aquesta raó el canal tarda tants segles a pensar-se, idear-se, temptejar-se i construir-se.1 Les terres de l'Urgell estan regades pel riu Segre i per petits rierols com el Corb, el Sió, l'Ondara, la Femosa o altres de petit cabal. La majoria, durant l'edat mitjana, tenien sèquies per a moure molins fariners2 —com el molí de la Torra, situat vora el convent de Sant Bartomeu de Bellpuig. Però abans del canal són rius d'escàs cabal i condicionats per les pluges, repartides de manera molt irregular al llarg de l'any. Aquests rius i rierols desapareixen en arribar a la plana i amb la construcció del canal les seves característiques canviaran 1 Manel Girona, Ensayos para mejorar el crédito y arreglar la situación de España, Barcelona, 1865.
    [Show full text]
  • Finals Del Segle X-Principis Del Segle XII)
    El Poblament rural andalusí a les Aspres, nord del districte/taifa de Lleida (finals del segle X-principis del segle XII) Universitat de Lleida Facultat de Ciències de l’ Jesus Corsà Garrofé UNIVERSITAT DE LLEIDA Facultat de Lletres Departament d’Història EL POBLAMENT RURAL ANDALUSÍ A LES ASPRES, NORD DEL DISTRICTE/TAIFA DE LLEIDA (FINALS DEL SEGLE X - PRINCIPIS DEL SEGLE XII) Tesi doctoral presentada per optar al grau de doctor per Jesús Corsà Garrofé Sota la direcció del Doctor Flocel Sabaté Curull Vol. 2 Lleida, 2012 3. Proposta metodològica i resultats de la recerca 579 580 3.1. NOUVELLES VOIES DE RECHERCHE, NOTRE MÉTHODOLOGIE 3.1.1. Une méthode plurale Afin d’atteindre avec succès les objectifs que l’on s’est proposés précédemment, il est indispensable d’avoir recours à une bonne méthode de travail qui nous permettra de nous rapprocher au maximum de la connaissance scientifique du passé musulman de la haute Noguera occidentale. La méthodologie est l’élément fondamental au moment d’entamer une recherche de grandes dimensions, dans notre cas consacrée à une zone inhospitalière, rurale et, à la fois, frontalière. Nous avons besoin de définir des règles pour pouvoir développer des raisonnements rigoureux, valides et critiques, puisque, comme le signale Andrea Carandini, el cimiento de la historia que se construye es siempre la historia destruida2236. Avec la génération de nouvelles connaissances scientifiques nous pouvons faire rentrer la recherche dans le contexte du renouveau historique international2237. Nous comprenons que la méthodologie de travail est étroitement liée aux courants historiographiques, ce qui signifie que, en fonction du contexte historique dans lequel nous développons une recherche, la science s’applique à partir de critères de recherche concrets avec l’application d’une méthode spécifique.
    [Show full text]
  • President Josep Irla De L’Any 2019
    Memòria del casal President Josep Irla De l’any 2019 Tot allò en que hem aportat enguany en la llarga lluita per l’assoliment de la justícia social i l’alliberament nacional dels Països Catalans. Esquerra Republicana de Catalunya 2 Esquerra Republicana de Catalunya, fou fundada pels nostres avis enguany fa 88 anys. El casal president Josep Irla, secció local d’ERC al districte d’Horta-Guinardó, en fa 42. Quasi la meitat de l’existència d’Esquerra. Hem estat partícips de la reimplantació del partit des del 1976, malgrat l’hostilitat de les demés forces polítiques, el cinisme de les quals marcaria el seu esdevenidor, consentint anar a unes primeres eleccions després d’una dictadura de 40 anys, sense la legalització de l’únic partit republicà. Després el 1978 ja des del districte, picant pedra, amb moltes frustracions i també humiliacions. Però enguany, ens hem rescabalat, recuperant aquells nivells de representació política que ens acosten als dels mítics anys de la república... 3 El nostre casal té l’honor de dur el nom del 124è MHPGC Josep Irla. RECORDANT EL PRESIDENT JOSEP IRLA ...Però, en circumstàncies normals, per la mateixa natura de les seves qualitats i per la reserva en què les exterioritzen, passen desapercebuts... Calen circumstàncies excepcionals perquè llur personalitat es manifesti plenament. Per dissort de tots, Catalunya visqué aquestes circumstàncies excepcionals i Josep Irla fou posat a prova. Quants haurien acceptat, com ell, la presidència del Parlament de Catalunya l’octubre del 1938, quan ja era clar que teníem perduda la guerra? Quants dos anys més tard, immobilitzats a la França de Vichy, haurien acceptat, com ell, la successió del president Companys, assumint el risc de córrer la mateixa sort? Per fer- ho calia, en ambdues ocasions, una convicció ferma i un amor a la terra que anés molt més enllà de la retòrica ordinària.
    [Show full text]
  • Informe Sobre L'observança Del Pluralisme Polític a La Televisió I a La
    INFORME IPM 12/2009 Àrea de Continguts Barcelona, 22 de febrer de 2010 Informe sobre l’observança del pluralisme polític a la televisió i a la ràdio Desembre de 2009 2 ÍNDEX 1. Mètode d’estudi 13 1.1. Objecte d’estudi 15 1.2. Definició de conceptes 17 1.3. Disseny de l’informe 25 1.3.1. Univers d’estudi 25 1.3.2. Incidències 27 2. Anàlisi dels teleinformatius 29 2.1. TV3 31 2.1.1. Temps de notícia de les informacions 33 2.1.2. Presència dels actors polítics 35 2.1.3. Entrevistes als teleinformatius 55 2.2. 3/24 61 2.2.1. Temps de notícia de les informacions 63 2.2.2. Presència dels actors polítics 65 2.3. TVE a Catalunya 81 2.3.1. Temps de notícia de les informacions 83 2.3.2. Presència dels actors polítics 85 2.4. 8tv 99 2.4.1. Temps de notícia de les informacions 101 2.4.2. Presència dels actors polítics 103 2.5. Barcelona TV 115 2.5.1. Temps de notícia de les informacions 117 2.5.2. Presència dels actors polítics 129 3 2.6. Maresme Digital TV 137 2.6.1. Temps de notícia de les informacions 139 2.6.2. Presència dels actors polítics 141 3. Anàlisi dels magazins i altres espais informatius 157 3.1. TV3 159 3.1.1. Entrevistes 159 3.1.2. Debats i tertúlies 161 3.2. 33 163 3.2.1. Entrevistes 163 3.3. TVE a Catalunya 165 3.3.1.
    [Show full text]
  • Forcadell: «Cada Cop Estem Més a Prop De Fer Govern, N'estic
    Política | Redacció | Actualitzat el 17/03/2018 a les 14:52 Forcadell: «Cada cop estem més a prop de fer govern, n'estic convençuda» L'expresidenta del Parlament i diputada d'ERC llença un missatge d'optimisme des de la Fira de Sant Josep de Mollerussa Forcadell ha visitat la Fira de Mollerussa | ACN La diputada d'ERC i expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, s'ha mostrat convençuda que la formació d'un govern a Catalunya està "cada vegada més a prop". "Molt aviat tindrem govern i tirarem endavant, com sempre". Sobre qui el presidirà, però, no s'ha pronunciat. Des de Mollerussa, on ha visitat la Fira de Sant Josep, Forcadell ha volgut llençar un missatge d'optimisme. Ha recordat que la legislatura passada es va investir Carles Puigdemont en comptes d'Artur Mas a dues hores d'acabar el termini per convocar eleccions. "D'això ningú no se'n recorda però va passar i, per tant, ara també tindrem govern, n'estic convençuda". Sobre la possibilitat d'haver de buscar un nom alternatiu a Jordi Sànchez si finalment els recursos no prosperen i no pot sortir de la presó, la diputada ha assegurat que no li correspon a ella entrar a fer travesses perquè "això ho ha de decidir Junts per Catalunya" i "s'està negociant i s'està en converses". Forcadell ha insistit que unes noves eleccions no serien bones per al país. Forcadell ha fet un recorregut per la fira acompanyada del portaveu d'ERC a Mollerussa, Engelbert Montalà, la senadora Anna Azamar, el diputat al Congrés Xavier Eritja i altres càrrecs orgànics i electes d'Esquerra Republicana de Catalunya.
    [Show full text]
  • El Suport Al Dret a Decidir Arrela Entre L'unionisme
    NACIONAL P10 Candidat al Senat per JxCat a Girona P8,9 Puigdemont 119162-1119580w Jami Matamala retreu a Pascal que “Soc resident legal actuï des del a Bèlgica, i no hi he ressentiment L’excoordinadora, rebut cap citació” crítica amb el PDeCAT 1,20€ DILLUNS · 8 d’abril del 2019. Any XLIV. Núm. 14962 - AVUI / Any XLI. Núm. 13832 - EL PUNT P6,7 Cultura i Espectacles P24,25 El llegat del músic El suport al dret balear Baltasar a decidir arrela Samper Diversos estudis i actes recuperen la música i el fons documental del compositor entre l’unionisme exiliat a Mèxic després de la Guerra Civil VOTAR · L’enquesta del CEO manté que la Suport al dret a decidir entre Punt de Vista els votants de: Caiguda lliure Tribuna majoria dels electors del PSC avalen resoldre 59% Un matí Capitalisme i el futur de Catalunya a les urnes TOTS · Els 44% al museu democràcia votants del PP i Cs ho acceptarien menys 40% Eva Vàzquez Josep Manuel Comajuncosa L’ESPORTIU Cap de llista d’ERC per Lleida el 28-A P13,14 Xavier Eritja “La repressió està esclatant a la cara de l’Estat” Una imatge de la multitudinària sortida de la 41a edició de la Cursa d’El Corte Inglés ■ JOSEP LOSADA La gran carrera, un any més Més de 46.000 corredors a la tradicional Cursa d’El Corte Inglés 180822-1208427Q 2 EL PUNT AVUI | DILLUNS, 8 D’ABRIL DEL 2019 HERMES COMUNICACIONS SA Direcció Executiva: Joan Vall i Clara President: Joaquim Vidal i Perpinyà. (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació El Punt Avui expressa la Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench General), Emili Gispert (Informació seva opinió únicament en (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font Esportiva i local), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert els editorials.
    [Show full text]
  • Cultural Information from Catalan-Speaking Lands: 2003 (Li) and 2004 (I)
    You are accessing the Digital Archive of the Esteu accedint a l'Arxiu Digital del Catalan Catalan Review Journal. Review By accessing and/or using this Digital A l’ accedir i / o utilitzar aquest Arxiu Digital, Archive, you accept and agree to abide by vostè accepta i es compromet a complir els the Terms and Conditions of Use available at termes i condicions d'ús disponibles a http://www.nacs- http://www.nacs- catalanstudies.org/catalan_review.html catalanstudies.org/catalan_review.html Catalan Review is the premier international Catalan Review és la primera revista scholarly journal devoted to all aspects of internacional dedicada a tots els aspectes de la Catalan culture. By Catalan culture is cultura catalana. Per la cultura catalana s'entén understood all manifestations of intellectual totes les manifestacions de la vida intel lectual i and artistic life produced in the Catalan artística produïda en llengua catalana o en les language or in the geographical areas where zones geogràfiques on es parla català. Catalan Catalan is spoken. Catalan Review has been Review es publica des de 1986. in publication since 1986. Cultural Information from Catalan-Speaking Lands: 2003 (lI) and 2004 (I): Medieval History (Pere Benito i Monc!ús), Modern History (Àngel Casals), Contemporary History (Carles. Santacana i Torres), Linguistics (Mercè Lorente Casafont and Anna. Joan Casadamont), Literature (Anna Esteve Guillén), Theater and Dance (Francesc. Foguet I Boreu), Visual Arts (Ellena. Llorens), Music (Joaquim. Rabaseda) Catalan Review, Vol. XVIII, number 1-2, (1998), p. 249-294 CULTURAL 1NFORMAT10N FROM CATALAN-SPEAK1NG LANDS 2003 (II) AND 2004 (I) MEDIEVAL HISTORY (2002-2004) T wo years, particularly for the Middle Ages, is by far a too short a time span to present a balance sheet of publications on Catalan medieval history, if one takes into account that many of the publications that appeared on the market during this review period are the product of research begun and often forcibly concluded and inserted within research projects encompassing many years.
    [Show full text]
  • Testimonis, Penes, Suposada Malversació, Impacte a Xarxes
    Política | | Actualitzat el 09/02/2019 a les 08:15 Testimonis, penes, suposada malversació, impacte a xarxes... totes les dades del judici Consulta totes les dades de la causa contra l'independentisme, com les acusacions de cada part, els investigats pel referèndum en cada jutjat o la repercussió internacional de la causa DIES EN PRESÓ PREVENTIVA DE CADASCUN DELS ACUSATS Els "Jordis" ja porten gairebé 500 dies a la presó, 17 més que Oriol Junqueras i Joaquim Forn, els membres del Govern que han passat més temps entre reixes. Els altres consellers en presó preventiva tot just fa poc més d'un any que es troben privats de llibertat. PENES RECLAMADES PER CADA PART, PER AL CONJUNT D'ENCAUSATS A banda dels anys de presó i inhabilitació, tant la Fiscalia General de l'Estat com l'Advocacia General de l'Estat reclamen multes de 30.000 euros per a Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, així com inhabilitació especial per a l'exercici de càrrec públic durant un any i vuit mesos per a aquests exconsellers. Per als tres mateixos dirigents i per a Forcadell, Vox reclama multes de 108.000 euros i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic durant dos anys. El partit ultra també reclama que tots els exconsellers es facin càrrec col·lectivament dels 4.279.985,03 euros que afirma que va costa el referèndum a la Generalitat. Per conèixer detalladament les penes reclamades per a cadascun dels encausats per cada part, clica la seva pestanya en el seu desplegable: https://www.naciodigital.cat/noticia/173068/testimonis-penes-suposada-malversacio-impacte-xarxes-totes-dades-judici Pagina 1 de 23 Fiscalia General de l'Estat (#collapseSeventeen) Advocacia General de l'Estat (#collapseEightteen) Acusació popular: Vox #collapseNineteen( ) QUANTITATS MALVERSADES PER CELEBRAR L'1-O, SEGONS CADA ACUSACIÓ (EN MILERS D'EUROS) En total, la Fiscalia afirma que es van malversar 3.075.304,5 euros de la Generalitat, l'Advocacia assegura que van ser 1.971.601,4 euros, i Vox que la quantitat ascendeix a 4.279.984,4 euros.
    [Show full text]
  • 121/000038 Proyecto De Ley De Presupuestos Generales Del Estado Para El Año 2019
    BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES GENERALES CONGRESO DE LOS DIPUTADOS XII LEGISLATURA Serie A: PROYECTOS DE LEY 12 de febrero de 2019 Núm. 38-4 Pág. 1 ENMIENDAS DE TOTALIDAD 121/000038 Proyecto de Ley de Presupuestos Generales del Estado para el año 2019. En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 97 del Reglamento de la Cámara, se ordena la publicación en el Boletín Oficial de las Cortes Generales de las enmiendas a la totalidad presentadas en relación con el Proyecto de Ley de Presupuestos Generales del Estado para el año 2019. Palacio del Congreso de los Diputados, 8 de febrero de 2019.—P.D. El Secretario General del Congreso de los Diputados, Carlos Gutiérrez Vicén. ENMIENDA NÚM. 1 FIRMANTE: Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana A la Mesa de la Comisión de Presupuestos El Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana, al amparo de lo establecido en el artículo 110 del Reglamento del Congreso de los Diputados, presenta la siguiente enmienda a la totalidad del Proyecto de Ley de Presupuestos Generales del Estado para el año 2019. Palacio del Congreso de los Diputados, 5 de febrero de 2019.—Francesc Xavier Eritja Ciuró, Joan Margall Sastre, Joan Olòriz Serra, Carolina Telechea i Lozano, Jordi Salvador i Duch, Ana María Surra Spadea y Joan Capdevila i Esteve, Diputados.—Joan Tardà i Coma y Gabriel Rufián Romero, Portavoces del Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana. Enmienda a la totalidad de devolución Esquerra Republicana de Catalunya trabaja para la construcción de la República Catalana de una forma pacífica y democrática. En ese camino, Esquerra se ha ido comprometiendo con aquellos proyectos que creímos que servían para avanzar, y un buen ejemplo de ello fue el impulso a la elaboración de un nuevo Estatut d’Autonomia que, sin colmar las expectativas del proyecto republicano, nos llevó a compartir proyecto con el socialismo catalán y español.
    [Show full text]
  • Lleida Es Trasllada a La Costa Daurada
    GRATUÏT ECONOMIA Turisme Lleida es trasllada a la Costa Daurada SE7 Millor Nova Publicació NIT DE LES REVISTES I LA PREMSA EN CATALÀ PREMIS 2016 4 de maig de 2016 MENSUAL JULIOL/AGOST 2016 Número 10 www.7accents.cat Les festes majors es converteixen en la millor alternativa per als qui no Diputació de Tarragona marxen de vacances 16 El foc esdevé el gran protago- nista de l’estiu, que s’inaugura amb la primera temporada de les falles del Pirineu com a Patri- moni de la Humanitat i es clau- la millor cuina Pallaresa activitats d’animació: sura amb l’Aquelarre de Cervera Ctra. C13 Balaguer-Tremp km 75 al restaurant Del Llac zumba, kayak 28 25631 Cellers LLEIDA · 973 65 11 20 piscina pels clients tallers infantils 2 JULIOL/AGOST 2016 ACCENT OBERT ACCENT TANCAT QUI SOM Empresa editora: Xavier Fèlix 7 ACCENTS 2014, SL Director: Gerard Eritja Larrosa Martínez Minguell diputat d’ERC per Lleida tinent d’alcalde de al Congrés l’Ajuntament de Lleida Publicitat: Laia Esquerda Esquerra Republicana de guanyat 746 vots més que A la Paeria se li ha esca- segurar que no pot fer-hi Catalunya ha estat la força en els comicis del desem- pat de les mans l’afer entre res. Mentrestant, la instal- Redactors: més votada a Lleida amb bre. ERC s’ha imposat així les famílies Plaza i Pifarré, lació d’unes noves tanques Judit Gómez, Dani 45.063 vots. La candidatura a Cervera, Tàrrega, Bala- fins al punt que ha deixat per part dels Plaza bloque- Martínez i Gerard de Xavier Eritja ha millorat guer, les Borges Blanques, el conflicte a mans de la gen l’accés de la granja a els resultats del 20-D i ha Sort i la Seu d’Urgell.
    [Show full text]
  • Nous Lideratges En Moments De Canvi Reflexions Sobre Lideratge I Transformació Social
    Nous lideratges en moments de canvi Reflexions sobre lideratge i transformació social. Bellaterra, febrer de 2014 Àrea de Participació i moviments socials Institut de Govern i Polítiques Públiques Equip d’investigació: Direcció / coordinació: Helena Cruz Marc Parés Marc Grau Carola Castellà Gemma Sánchez Joan Subirats Amb el suport de: Edifici MRA 1ª planta Escola de l’IGOP http://igop.uab.cat Campus UAB Urrutia, 17 [email protected] 08193 Bellaterra 08042 Barcelona +34 93 586 88 14 +34 93 407 62 03 Nous lideratges en moments de canvi Reflexions sobre lideratge i transformació social SUMARI 1. Introducció .......................................................................................................................... 4 1.1 Algunes nocions sobre lideratge i crisi ................................................................................. 7 1.2 Objectius i estructura de la publicació ................................................................................ 11 1.3 Les biografies seleccionades ................................................................................................ 13 2. Nous lideratges a Catalunya: el cas del programa Ordit ............................... 16 2.1 Característiques dels joves del nostre estudi .................................................................. 16 2.2 Entre la nova i la vella política .............................................................................................. 23 2.3 Trajectòries de vida .................................................................................................................
    [Show full text]