NACIONAL P10 Candidat al Senat per JxCat a Girona P8,9 Puigdemont 119162-1119580w Jami Matamala retreu a Pascal que “Soc resident legal actuï des del a Bèlgica, i no hi he ressentiment L’excoordinadora, rebut cap citació” crítica amb el PDeCAT

1,20€

DILLUNS · 8 d’abril del 2019. Any XLIV. Núm. 14962 - AVUI / Any XLI. Núm. 13832 - EL PUNT

P6,7 Cultura i Espectacles P24,25 El llegat del músic El suport al dret balear Baltasar a decidir arrela Samper Diversos estudis i actes recuperen la música i el fons documental del compositor entre l’unionisme exiliat a Mèxic després de la Guerra Civil VOTAR · L’enquesta del CEO manté que la Suport al dret a decidir entre Punt de Vista els votants de: Caiguda lliure Tribuna majoria dels electors del PSC avalen resoldre 59% Un matí Capitalisme i el futur de Catalunya a les urnes TOTS · Els 44% al museu democràcia votants del PP i Cs ho acceptarien menys 40% Eva Vàzquez Josep Manuel Comajuncosa

L’ESPORTIU

Cap de llista d’ERC per Lleida el 28-A P13,14 Xavier Eritja “La repressió està esclatant a la cara de l’Estat”

Una imatge de la multitudinària sortida de la 41a edició de la Cursa d’El Corte Inglés ■ JOSEP LOSADA La gran carrera, un any més Més de 46.000 corredors a la tradicional Cursa d’El Corte Inglés 180822-1208427Q 2 EL PUNT AVUI | DILLUNS, 8 D’ABRIL DEL 2019

HERMES COMUNICACIONS SA Direcció Executiva: Joan Vall i Clara President: Joaquim Vidal i Perpinyà. (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació El Punt Avui expressa la Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench General), Emili Gispert (Informació seva opinió únicament en (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font Esportiva i local), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert els editorials. Els articles i Joan Vall i Clara. Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments París (Comunicació), Miquel Fuentes firmats exposen les i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i els (Administració i RH), Lluís Cama opinions dels seus autors. nostres productes a [email protected]. Tots els (Producció) i Ricard Forcat. Punt de Vista contactes rebran resposta de la direcció. Keep calm La vinyeta Lluís Falgàs Fer Qui guanyarà?

amos a ganar, “Vpero no sabe- mos quiénes.” Es una frase de Pío Cabanillas (pare) a la sortida d’un congrés a Palma. Es va produir a la fi de la UCD, que finalment i des d’aquell conclave va quedar des- trossada de dalt a baix. Amb lleugeres variants, la frase de l’exministre fran- quista i de la UCD s’ha fet servir quan hi ha un alt grau d’indecisos. Fet que està passant de cares a les eleccions gene- rals convocades per al 28 d’abril. Val a dir que en aquestes eleccions concretes les empreses d’enquestes filen molt prim en els seus pronòstics. En les dar- reres eleccions generals va haver-hi im- portants fracassos demoscòpics. El 2015 van fer suspensió de pagaments dues empreses importants d’àmbit es- tatal d’enquestes per haver equivocat el resultat. Les empreses públiques catala- na (CEO) i estatal (CIS) mantenen les seves enquestes i ambdues disposen de bons pressupostos per fer-les. Això fa que siguin les més fiables, malgrat que cal estar sempre molt atents a les seves respectives cuines. Caiguda lliure En la campanya d’aquestes eleccions Eva Vàzquez Parlant amb els partits es detecta que els és difícil controlar l’indecís i el que Un matí al museu passi en les darreres hores generals no s’ompliran places de braus. –a Catalunya pràcticament han desapa- er vida als museus, ves quina co- el sol tenia avui fiblades polars i per- regut–. Difícil serà, en el cas que algun sa, però un dissabte al matí et fa- “A Mela Muter li què acabo de llegir un assaig de Joan partit s’atreveixi a omplir pavellons d’es- F ries creus de la quantitat de gent Foncuberta sobre les “imatges que pa- ports. No hi ha programats multitudina- que, per més bon temps que faci a fo- surt un paisatge que teixen”, aquelles fotografies recupera- ris actes de públic electorals. Mentres- ra, per més que el sol esclatant des d’una expedició sueca a l’Àrtic el tant, curiosament els debats i actes te- d’abans de migdia inviti a asseure’t a dansa, entre arbres 1897, tan agredides per la humitat i el levisats estant augmentant notable- una terrassa a prendre, com se’n deia fred, que a les plaques només queda- ment l’audiència. Podemos i Vox són ex- abans, l’aperitiu (gasosa, xips i olives), per bastiments ven espectres de neu. Com que entre emples del fenomen televisiu. El líder de per contrarestar el corrent fi d’aire po- el públic hi ha uns quants amics del Podemos, Pablo Iglesias, ho va clavar en lar que ha vingut a suspendre l’avan- Vallès, la directora del museu, que una entrevista: “Encara que Podemos çament de la primavera; per més que n’és paisana, els dedica jovial, com si no només s’expliqui per televisió, Pode- tot inviti a ser a qualsevol altre lloc i els hi dictés el rajolí d’una font, els ver- mos no s’explica sense la televisió.” A no en alguna d’aquestes dependències sos de les Corrandes d’exili que fan Vox li fan la publicitat la majoria de tertu- fosques de l’antic palau episcopal, tos de Bertrana, Palol, Ruyra i Mont- allò de “tres turons fan una serra, / lians parlant de la formació ultra. El seu aquest dissabte el Museu d’Art de Gi- salvatje a propòsit de Cases vora el quatre pins un bosc espès, / cinc quar- líder, Santiago Abascal, parla poc. Li va rona és un anar i venir de gent que riu, el més conegut dels quadres que teres massa terra. / Com el Vallès no bé que parlin d’ell encara que sigui ma- s’encanten per les sales davant d’algun l’artista va pintar a Girona el 1914. hi ha res.” I acabem així, enriolats i fe- lament. quadre preferit, emocionats per la be- Tots parlen de les cases de l’Onyar liços, com si fos la cosa més natural Sovint en cercles d’amics sento dir: llesa bosquetana de les marededéus com d’una postal decrèpita, un racó del món passar un matí entre quadres “No sé què votar.” No és fàcil aconsellar trobades, embadalits per la fusteria re- d’immundícia que només semblaven de Mela Muter, llegint Ruyra i recitant davant la confusió que estan generant fulgent dels retaules gòtics i barrocs. estimar els pintors, però a Mela Muter Pere Quart. Encara ens quedem xer- alguns missatges electorals i davant la Avui hi ha, a més, una de les converses li surt un paisatge que dansa, entre rant una bona estona al vestíbul, de forta influència que pot tenir el debat te- organitzades a l’entorn de l’exposició dos arbres per bastiments, amb les fa- l’Àrtic i dels oblits, de poesia i d’exilis; levisat. Parlant amb els partits polítics es temporal sobre Mela Muter, i unes çanes aixecant-se les faldilles perquè ens hi estem tant, de fet, que Carme detecta que els és difícil controlar el vot quantes persones que just ara acaba- no se les emporti el llot verdós corrent Clusellas té temps d’acompanyar els de l’indecís i sobretot allò que pugui pas- ven la visita guiada amb la comissària avall. Un verd força més pàl·lid, gaire- amics vallencs a veure l’exposició. Un sar en les darreres hores. Tots volen gua- Susanna Portell aprofiten per quedar- bé un gris emperlat, apareix a la paret d’ells en torna amb els ulls plorosos nyar sense saber qui. Hi ha el temor de se a escoltar la directora del museu, de fons del retrat del galerista Josep d’emoció. A vegades, per més de tort més d’un de ser candidat a la derrota. Carme Clusellas, que està llegint tex- Dalmau, que em recorda tant, perquè que te’l miris, aquest món és preciós. EL PUNT AVUI Punt de Vista 3 DILLUNS, 8 D’ABRIL DEL 2019 | |

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera, Conseller delegat: Joan Vall i Clara. Accedeix als Xevi Sala i Ferran Espada. Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau- Edita: Hermes Comunicacions SA Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro- lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), Josep continguts del web http://www.elpuntavui.cat nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne- Sánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste- 972 18 64 00 crològiques), Marcela Topor ( Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste- Podràs gaudir per un dia dels Güell, 68. 17005. Girona Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament). mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans: avantatges del web amb aquest Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro- ducció i Logística: Lluís Cama. codi QR o entrant a http://epa.cat/c/4flvft A la tres EDITORIAL Carles Sabaté / [email protected] Líders del Preparats i llestos rànquing de la vergonya n el debat recent sobre l’aturada Són els partits els que no estan pre- parlamentària de la regulació de “Eutanàsia, parats per al debat, no els ciutadans, E l’eutanàsia s’han posat de mani- que ho reclamen. És el mateix menys- fest les contradiccions dels partits es- referèndum per a preu als electors que els partits unio- Catalunya és, des de fa sis tatals i les seves misèries. Ramón nistes tenen a Catalunya amb els seus anys, el territori de l’Estat on Sampedro va morir el 1998. Va ser el Catalunya... El PP, Cs votants. L’última enquesta del Centre hi ha més desnonaments. El liderat- primer ciutadà a demanar judicial- d’Estudis d’Opinió alerta que puja el ge de tan lamentable rànquing es ment el suïcidi assistit, que va haver i el PSOE temen nombre de votants, sobretot del PSC, de fer clandestinament i il·legal. En els haver de decidir però però també del PP i Cs, que avalen el concreta en el fet que l’any passat últims anys, només ERC i IU havien dret a decidir, en percentatges del 59 i es van superar els 13.000 casos i, a demanat al Congrés tramitar l’eutanà- els seus votants ja no del 40%, respectivament. més, tal com denuncia la Platafor- sia. Zapatero ho va obviar i la iniciativa Cada cop sembla més clar que algu- ma d’Afectats per la Hipoteca de Podem de fa uns anys va ser atura- na mena de votació, consulta, referèn- (PAH), el degoteig no s’atura, fins al da pel PSOE, el PP i Cs. El segon intent dum o validació democràtica s’hauria de Podem de fa uns mesos va ser blo- de fer de l’encaix, o el desencaix, de punt que actualment se’n compta- quejat pels mateixos tres partits i els Catalunya a l’Estat. Miquel Iceta va en- bilitzen 55 al dia; més de dos cada socialistes han presentat ara, a darre- Quan el PSOE frenava les propostes redar-se fa dies amb el referèndum avi- hora. I, en realitat, encara en són ra hora, una proposta pròpia que Cs i adduïa falta de preparació de la socie- sant que potser caldria buscar una “so- més, perquè no hi ha registres ofi- el PP han aturat a la mesa del Congrés. tat per afrontar aquest debat. Cs va fer lució” si dos terços de catalans estaven No volien donar a Sánchez cap triomf. el mateix la setmana passada i Rivera i a favor de la independència. Va haver cials dels desnonaments per ocu- Total: 15 iniciatives parlamentàries Casado han de fer equilibris en les en- de ser desmentit pel PSOE, que no pació d’habitatges. frustrades per uns i altres i una de- trevistes per justificar la seva negati- guanya per errors en la precampanya, manda del 70% de la població espanyo- va, després del flagrant cas del pati- però els seus votants estan preparats Gairebé set de cada deu, el la, segons el CIS, sense regular. ment i mort de María José Carrasco. per decidir el futur de Catalunya. 64%, són originats per la impossi- bilitat de pagar el lloguer, el preu mitjà del qual ha crescut un 49% Les cares de la notícia els últims cinc anys. L’impagament De reüll del lloguer s’ha convertit en la pri- Anna Puig PRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL mera causa dels desallotjaments Vida que forçosos, davant dels que s’execu- Sense drets ten contra les persones que no po- no és vida den fer front als costos de la hipote- Clarividència del líder d’Òmnium en interpretar el ca. Afecten, és clar, famílies vulne- judici com una clara mostra de vulneració de escena és tremendament impactant. “Et presto rables que es veuen obligades a drets. Alerta en la seva carta als socis de l’entitat buscar el recer de pares i avis, fet L’ les meves mans”, diu l’home, mentre acosta a la que la justícia espanyola vol convertir les víctimes seva dona un got amb una palla. Ella xucla un líquid en botxins i que la campanya electoral només es que provoca que hagin de conviure transparent, sense dubtar, transmetent una sensació de -+= basa en una subhasta d’atacs a Catalunya. fins a tres generacions en pisos que pau interior que et deixa paralitzada. És una imatge que no reuneixen les condicions sufi- de cap manera et pot deixar indiferent. Ángel González està investigat per haver ajudat a morir la seva dona. Hi ESCRIPTORA cients. D’altres, es veuen abocades ha un vídeo que en dona testimoni. Feia 30 anys que ella Gemma Sardà a l’ocupació de pisos buits, o a viure tenia esclerosi múltiple i d’un temps ençà vivia amb una al carrer. discapacitat del 82%. Una situació límit i irreversible La fascinació de les caixes que la feia dependre del seu home. El brutal contrast entre el nom- És vida Només amb morfina se li L’escriptora barcelonina parteix de dues mudan- encadenar apaivagava el dolor. Una vida que no ces de dos personatges gens enllaçats en la seva bre de desnonaments i la quantitat un dia rere és vida. La seva esperança era la llei novel·la, Mudances. Naturalitat i frescor en la seva d’habitatges buits censats a Cata- un altre de de l’eutanàsia que s’estava literatura, que va fluint fins al desenllaç d’una obra lunya –448.000, segons dades de tramitant al Congrés. La que va ser finalista del premi Casero i que esdevé la PAH– evidencia que no hi ha vo- sofriment convocatòria d’eleccions, però, ho -+= un joc. constant? ha estroncat. Una vegada més, el luntat política d’abordar amb fer- mesa i des de tots els punts de vista tema queda en un calaix. Ara l’Ángel MINISTRE DE L’INTERIOR D’ITÀLIA s’enfronta a un delicte d’inducció al suïcidi, que pot un dels problemes més sagnants arribar a tenir una pena de 10 anys de presó, tot i que se Matteo Salvini amb què es pot trobar avui una per- li podria aplicar un atenuant. Aquest és el preu per posar fi al patiment de la seva dona, que amb plenes facultats Antigitanisme electoral sona: que se li negui el dret a un ha- mentals havia decidit que volia morir. Vivia una vida de bitatge digne. No és acceptable patiment. Una vida que no era vida. I la del seu home, El líder de la Lliga italiana ha fet de l’expulsió de que, amb aquestes dades, només tampoc. Al segle XXI no es pot decidir lliurement posar fi les persones de raça gitana la seva bandera elec- l’1,3% del parc d’habitatges sigui a un futur de dolor continu? És delicte ajudar a fer toral i l’aireja sempre que s’acosten comicis. L’ex- d’ús social. Posar fi als desnona- realitat aquesta decisió vital? Els opositors a l’eutanàsia cavadora amb què proposa eliminar els campa- diuen que defensen la vida. És vida encadenar un dia -+= ments esdevé el seu símbol, sense anar més enllà ments hauria de ser una prioritat en rere un altre de sofriment constant? ni buscar una política d’integració. l’agenda política. 4 Punt de Vista EL PUNT AVUI | | DILLUNS, 8 D’ABRIL DEL 2019

Canvi d’estratègia Remodelació Cinc condicions Tal dia El president de la Generalitat, Zapatero intenta remuntar Les potències occidentals 1 , reclama 10 canviant cinc ministres. 20 reaccionen a l’alto el foc com any que s’obri una etapa de diàleg i anys Augmenta el pes polític del nou anys unilateral de Belgrad amb una que es permeti investir Pedro govern per afrontar l’economia, llista de cinc exigències a avui fa... Sánchez. les europees i els pactes. Slobodan Milosevic. Full de ruta Jaume Vidal Tribuna José M. Murià To de re per a La disculpa espanyola mandolina

any 1982 Espanya va convocar els 100 pobladors a la primera arribada d’euro- de governs militars i als moviments diplo- a setmana passa- països d’Amèrica llatina perquè co- peus, a mitjan segle XVII en quedaven no- màtics, la truita es va girar del tot i la posició L da informaven de L’ mencessin a preparar una gran ce- més 5. Per manca de mà d’obra per fer la fei- mexicana fou acceptada per tots, menys pel la creació per part de lebració del V centenari del descobriment na que els peninsulars consideraven degra- representant de Xile. Encara més: en una re- Núria Puyuelo i Laia d’Amèrica: 1992. Gairebé tots els represen- dant i massa feixuga, va ser que es van fer ve- unió a Centreamèrica que em va tocar presi- Figueras de l’editorial tants estaven farcits de l’espanyolisme més nir africans en les més inhumanes condi- dir, el senyor Yáñez va declarar que havia Nanit, que té com a ranci i van assistir a una reunió a la Repúbli- cions. Tampoc pensàrem els representants après una gran lliçó i que, després d’haver-se objectiu editar llibres infantils que es ca Dominicana l’octubre de 1983, per crear mexicans que fos vàlida la idea de descobri- mirat bé les coses, “davant del testimoni de basen en cançons de l’anomenat Rock “la Conferència” ad hoc, ben disposats a dir: ment, forjada al segle XIX, com si no hi ha- qualitat de la societat nicaragüenca, en nom Català, entenent aquesta definició “Sí, senyor!”. La comissió de Mèxic, però, de gués hagut presència humana digna de d’Espanya, demanava solemnement perdó com els solistes i grups que van optar la qual jo mateix n’era secretari tècnic, es prendre’s en compte. pel que havia fet”. Davant de la freda respos- pel català en la música popular i co- presentà amb idees diferents. En una re- ta del públic, em va preguntar, inquiet, amb mercial del país, sense que comercial unió prèvia de dos ministres i tres acadè- PERÒ LA TRANSCENDÈNCIA del que va esde- veu baixa, què en pensava del que havia dit, i sigui un menysteniment. El Rock Cata- mics, un d’ells molt distingit (Miguel León- venir a conseqüència del 1492 també s’havia li vaig respondre que el felicitava i li ho agra- là, que va tenir la primera gran visualit- Portilla), havíem interpretat que una majo- de considerar; per això preferírem parlar ïa, però que hauria anat millor que hagués zació escènica en el cèlebre concert ria dels mexicans i el mateix president de la d’un encontre de dos mons a partir d’aquell considerat que érem a Costa Rica... del Palau Sant Jordi del juny del 1991 República pensàvem que no ens podíem any i que comportà avantatges a la humani- amb Sau, Sopa de Cabra, Els Pets i prestar a fer una festassa per celebrar l’in- tat, malgrat les moltes, però moltes, desgrà- UNA CARTA amb una intenció semblant, pot- Sangtraït, ha evolucionat i ha anat ca- controvertible daltabaix que va esdevenir a cies per als vençuts. La trobada a Santo Do- ser poc oportuna, del nou president de Mè- lant en la cultura popular i molts dels Amèrica com a resultat de la conquesta i la mingo va anar malament per als mexicans, xic, elegit pel 54% de la població, ha esvalotat temes ja formen part del cançoner de colonització de la corona de Castella. ja que llevat de Costa Rica i Panamà, que es el galliner del nacionalcatolicisme, és a dir, el les escoles, o com és el cas de Boig per van abstenir, tots els altres van votar a favor franquisme espanyol, i ha fet que ensenyes- tu, de Sau, de multitud de versions en CAL TENIR PRESENTS xifres que parlen so- d’Espanya... Recordo que en contra del do- sin tota la seva orella supremacista, en diferents idiomes. El Rock Català ha les: al que se’n diu Mesoamèrica, entre 1520 cument que vaig preparar, un senyor Yáñez comptes d’aprofitar-la per ajudar a guarir tingut el suport d’una publicació espe- i 1550, la població es reduí a la meitat, men- Barnuevo, que era el president de la comis- una ferida que encara no s’ha tancat i, tal cialitzada, com Enderrock, i ha aconse- tre s’enderrocaven les grans civilitzacions sió espanyola, va declarar que els indígenes com anem, encara en té per molt... És curiós guit formar part de la cultura catalana originàries. Però després va ser encara pit- americans “no foren capaços d’elaborar que el 2015 s’hagués demanat el perdó dels com ho ha fet la Cançó. Però aquest jor, ja que la caiguda demogràfica entre idees abstractes”. Però un any després, a la jueus, sense cap problema, per la seva expul- patrimoni musical català que abasta 1550 i 1650 va ser del 90%. Total: de cada reunió de Buenos Aires, gràcies a la caiguda sió ja fa un xic més de 500 anys. La Cançó i l’anomenat Rock Català ja formen part del El lector escriu cançoner popular de la Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió. música del país, però on ha El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected] quedat preservada la música Ranci i antic mocràcia el codi deontològic Espanya està malalta; la ma- vital. Encara que, sigui quina si- progressiva dels setanta? de les forces de l’Estat hauria laltia es diu Catalunya; Borrell gui la decisió, la Terra seguirà b Hi ha un component “entra- millorat en la seva aplicació. n’és un símptoma…. no hi ha girant com sempre... i que duri! des de principis dels seixanta amb la nyablement” senyorial i atàvic JORDI GARCIA VILANOVA arguments; quan es toca la lla- JORDI S. BERENGUER Cançó fins als últims grups d’ara, té un en l’actuació de la Guàrdia Civil Terrassa (Vallès Occidental) ga els nervis salten, i “coco” es- Barcelona forat en què temo que es perdran mol- i de la Policía Nacional de l’Es- cup insults. tes coses. Els setanta també van ser tat. Senyorial o millor de cacic a Ministre Borrell JOAN MARTORELL I BARBERÀ Exemple de diàleg molt rics musicalment: Màquina, Tapi- Catalunya al llarg de les jorna- Matadepera (Vallès Occidental) man, Secta Sònica, Pegasus, el Lone des de l’1 d’octubre? Un com- b Si estàs en desacord amb b Les diferències profundes Star dels setanta, Atila, Esqueixada portament que pot recordar un l’opinió de l’altre, i en lloc d’ar- Canvi d’horari... o entre la religió catòlica i la religió Sniff, Oriol Tramvia, La Banda Trapera paternalisme ranci i antic, que gumentar només saps tractar no islàmica després de la trobada del Río, infinitat de grups que cantaven retrata molt bé la distància de mentider el teu interlocutor i que el papa Francesc i el gran indistintament en català, anglès o cas- mental entre una part de la po- deixar-lo plantat, segur que no b Aquesta és la qüestió. La Co- imam d’Al-Azhar van mantenir tellà però que van configurar la cultura blació catalana i una part de tens la raó a mà per exposar ra- missió Europea segueix deba- a Abu Dhabi el mes de febrer contemporània de la música moderna l’espanyola. Qui hauria cridat cional i tranquil·lament el teu tent sobre mantenir o no l’hora reafirmen una realitat latent: del país amb les seves incursions en el aquí, si s’haguessin donat les punt de vista; així es va com- fixa durant tot l’any, ja que el La importància cabdal de la jazz-rock, en la música progressiva, en circumstàncies, “A por ellos”? portar Josep Borrell amb l’en- canvi d’horari hivern/estiu po- fraternitat humana per la pau la salsa, en el punk, en la música d’ar- Sembla com si en molts indrets trevistador de la televisió ale- dria tenir repercussió en l’eco- mundial i la convivència. Fixar- rels mediterrànies. Potser aquest ha de la geografia hispànica ja manya Deutsche Welle. La in- nomia pel consum d’energia. nos en allò que ens uneix i dei- estat el mal, que a banda d’anomenar- s’haguessin oblidat les corre- capacitat de dialogar en aquest També per a l’agricultura, la ra- xar de banda allò que ens sepa- la música laietana no s’ha trobat una disses davant dels “grisos” i els cas i sobre aquest tema i l’insult maderia i la salut dels humans ra. Essencialment la fe en Déu etiqueta que aixoplugués tot el que es interrogatoris. I encara es vis- com a únic recurs a l’entrevista- per l’alteració del son en els des de la seva arrel mateixa no va fer. Quan diem Rock Català saben qués sota el paraigua de l’Espa- dor (el va titllar de mentider) seus ritmes circadiaris. La solu- comporta cap altra cosa que el del que parlem ni que sigui reggae, però nya negra: capellà amb sotana, van demostrar la seva derrota. ció hauria de consensuar-se fet que el creient vegi en l’altre quan parlem de la música catalana dels alcalde nomenat a dit i parella Després Borrell va dir: “No amb el criteri de diversos ex- el germà o germana que vol setanta només es recorda que ja hi de La Benemérita. Vaig com- n’hi ha per a tant...” Talment perts en diferents especialitats respectar i estimar amb justí- eren Sisa, Pau Riba i la Dharma, però provar l’1 d’octubre que la fat- com un dia va afirmar que els que van de l’ontologia a la me- cia. sona a xinès esmentar l’Orquestra Mi- xenderia de les forces de l’Estat colons americans només van tafísica. No és la política sinó la ANNA MARIA MUNTADA BATLLE rasol i l’imprescindible disc Salsa cata- segueix intacta. Imaginava que matar un grapadet de pellro- ciència la que ha de tenir l’últi- Granollers (Vallès Oriental) lana i To de re per a mandolina i clarinet. amb tots aquests anys de de- ges. ma paraula en una qüestió tan EL PUNT AVUI Punt de Vista 5 DILLUNS, 8 D’ABRIL DEL 2019 | | “No és no. No hi haurà independència de Catalunya. La frase del dia Defensarem l’Estat de les autonomies”

Pedro Sánchez, PRESIDENT DEL GOVERN I CANDIDAT DEL PSOE De set en set Tribuna Anna Carreras Josep Manuel Comajuncosa. Professor d’economia d’Esade Capitalisme i democràcia Ser l’altre

es de l’esclat de la crisi financera als mistes; consideren que això continuarà sinó que n’és un veritable motor. Estats Units i la Gran Recessió la passant en el futur. Un element central de iu Michel Ho- D percepció sobre les bondats del sis- la seva tesi és el paper de l’estat, comple- EL POPULISME APAREIXERIA quan grups D uellebecq que tema capitalista ha empitjorat molt. La cri- mentari al del mercat. L’estat garanteix la importants de la població creuen que el sis- viure sense llegir és si va posar al descobert algunes de les seves lliure competència, la formació de les per- tema de partits establert ha deixat de re- perillós, perquè debilitats. Malgrat tot, els seus partidaris sones i el finançament de les infraestruc- presentar els seus interessos. L’augment t’obliga a conformar- continuen afirmant que el sistema capita- tures i de la recerca que permet els avenços del populisme ha estat provocat pel canvi te amb la vida. I es- lista funciona i, fins i tot, que des del punt tecnològics. En les economies avançades del model industrial imperant al segle XX tareu d’acord amb mi que, de vega- de vista econòmic, és l’únic que funciona. la formació i el nivell de vida de les classes cap a una economia del coneixement. des, la vida és una bona merda. La Els arguments històrics són potents. És el mitjanes les converteix en el grup domi- En el model del segle XX els treballadors lectura, vista així, és una possibilitat sistema capitalista el que ha permès que la nant, clau per garantir que l’economia es amb formació i aquells amb menys forma- de felicitat, en la mesura que ens Xina, que als anys 50 del segle passat va governada d’acord amb els principis de la ció eren complementaris i interdepen- dona l’oportunitat de viure tot de vi- veure com el seu pla del Gran Salt Enda- prosperitat econòmica. dents. En l’economia global del coneixe- des possibles alienes a la nostra, la vant esdevenia una catàstrofe, en les dar- ment això ja no és així. Aquesta economia real, la rutinària, aquella que sovint reres dècades hagi experimentat un crei- UN FACTOR ADDICIONAL, bastant original, depèn de grups de persones amb molta for- engegaries a rodar. Abril no és el mes xement i una reducció de la pobresa sense és la seva opinió que els sectors empresa- mació que tendeix a concentrar-se en dels llibres, pels mateixos motius que precedents. rials més avançats i innovadors depenen grans ciutats. Els treballadors industrials el primer diumenge de maig no hau- d’una xarxa de persones que viuen en loca- de l’anterior model i els seus fills van que- ria de ser el Dia de la Mare. Feu el fa- HA ESTAT UN ÈXIT de la reforma de tipus ca- litzacions determinades. Les empreses són dant de banda, en barris perifèrics o ciutats vor de no comprar un llibre per Sant pitalista iniciada per Deng. En termes his- menys mòbils del que sembla i només es po- més petites i allunyades d’aquests centres Jordi perquè toca, perquè l’heu de re- tòrics, la prosperitat del sistema capitalis- den permetre localitzar en altres països les de talent. Aquesta mobilitat a la baixa és galar, perquè amb un a l’any ja n’hi ha ta de l’Alemanya Occidental o de Corea del activitats que requereixen menys forma- la causa del ressentiment dels membres prou. Aquella mena de llibres, po- Sud va ser molt millor que les seves econo- ció. Els governs democràtics i les empreses de l’antiga classe mitjana cap als grups que bres, que després de l’estiu, enfari- mies veïnes de planificació central. I és el innovadores es necessiten mútuament, la els han abandonat i cap a la seva cultura eli- nats de sorra i enganxosos de mojito sistema capitalista el que ha permès, els qual cosa donarà estabilitat a les democrà- tista. de la guingueta de la platja de torn, darrers vint anys que, no només a la Xina cies avançades. Especialment si els governs encara tenen la meitat de pàgines sinó també en moltes altres zones d’Àsia, poden satisfer la principal demanda de les UN ELEMENT CENTRAL per evitar l’augment immaculades. Sé, com Borges, que el l’est d’Europa o inclús d’Àfrica, milions de classes mitjanes: la possibilitat de mante- del populisme es troba en el sistema educa- verb llegir –com el verb estimar i el persones hagin abandonat la pobresa i mi- nir el seu nivell de vida i el dels seus descen- tiu. Aquest ha d’oferir als fills de les antigues verb somniar– no suporta l’impera- llorat el seu nivell de vida, en un nombre no dents i l’accés a serveis públics de qualitat. classes mitjanes l’oportunitat de recuperar tiu. Heu de pensar que la capacitat vist mai fins ara en la història. En canvi, els Llavors la democràcia no és un obstacle per el seu estatus, no mitjançant redistribu- lectora modifica el cervell: hi ha més detractors del capitalisme assenyalen que a la prosperitat econòmica, com diuen les cions monetàries, sinó mitjançant una mi- matèria grisa al cap d’un lleó que de aquest pot posar en perill la democràcia. veus partidàries de models més autoritaris, llor formació. És a dir, mitjançant oportuni- segons quin humà, i més neurones Provoca una distribució de la renda molt tats. També hi ha perills. Si les forces políti- als cervells que llegeixen que en desigual mentre que les grans empreses ques populistes guanyen poder poden aquells que ho desestimen. Quan lle- poden evitar amb facilitat les polítiques re- prendre decisions polítiques (Brexit) i eco- gim recreem el que imaginem. Se’ns distributives desplaçant la seu de paga- nòmiques (proteccionisme descontrolat activen les mateixes zones cerebrals ment d’impostos cap a refugis fiscals. La de Trump) que empitjoren el nivell de vida que quan observem el que passa en injustícia social i la inestabilitat política se- “Un element de les persones decebudes. El descontenta- la realitat: llegir un llibre és viure’l en rien el seu destí final. ment d’aquestes augmenta i s’inicia una es- present. Com a obvietat, recordar central per evitar piral negativa problemàtica. Un altre perill que llegir habitualment ens permet HI HA, PERÒ, VEUS que insisteixen en la és que els grups que tenen més renda es parlar, escriure i comunicar-nos més complementarietat entre capitalisme i de- l’augment del desentenguin de la resta de la població, i bé amb els altres. Ens fa savis. Ens fa mocràcia. És la tesi que defensen Iversen i que intentin aïllar-la de la presa de deci- empàtics. Ens fa lliures, sobretot, Soskice al seu llibre Democracy and Pros- populisme es troba sions. Aquest autoritarisme restringiria el perquè aprenem a tenir sentit crític, perity, acabat de publicar. Sostenen que el en el sistema caràcter competitiu i obert de l’economia i quelcom tan escadusser en els nos- darrer segle la combinació entre democrà- n’estroncaria la capacitat de creixement. tres dies, caracteritzats per una in- cia i economia de mercat ha estat positiva, educatiu Posaria en perill la democràcia, però també substancialitat i una apatia superlati- i que s’han reforçat l’una a l’altra. I són opti- la prosperitat del sistema capitalista. ves que fan feredat.

Sísif Jordi Soler EL PUNT AVUI 6 | DILLUNS, 8 D’ABRIL DEL 2019

Entrevista al L’acompanyant de Manifestació Les treballadores candidat al Puigdemont a l’exili de dones de de la llar lluiten Senat Jami recorda que “no fer feina a contra l’economia Matamala podia deixar sol Barcelona submergida i la Nacional el president” precarietat laboral

L’anàlisi del comportament dels votants i la seva fidelitat als partits Encreuament del record de vot al Parlament de Catalunya amb la intenció de vot (%) “Els catalans i les catalanes tenen dret a decidir el seu futur com a Record Ciutadans Junts Per Esquerra PSC Catalunya En CUP PP Resta No votarà NS/NC Total país votant en un referèndum? (%) de vot Catalunya Republicana Comú Podem Grau d'acord en el dret a decidir segons la Ciutadans Junts Per Esquerra PSC Catalunya En CUP PP Ciutadans 56,0 0,0 0,0 4,7 0,0 0,0 20,0 2,5 6,3 3,4 6,1 intenció de vot al Parlament de Catalunya Catalunya Republicana Comú Podem 18,7 89,1 89,6 52,1 95,8 16,7 Junts Per Catalunya 0,0 51,1 1,8 0,7 0,0 1,2 0,0 0,0 2,5 0,4 7,3 Molt d’acord 57,9 25,6 Bastant d’acord 20,8 22,0 9,1 9,2 34,3 33,0 3,2 27,8 0,0 31,2 3,4 6,8 15,3 0,0 7,5 7,1 9,2 Esquerra Republicana 82,3 26,9 Ni d’acord ni en desacord 3,9 4,4 0,9 0,5 7,0 3,2 0,0 0,0 PSC 11,0 1,1 1,2 71,8 12,6 1,2 5,0 0,0 9,6 4,2 11,5 Bastant en desacord 6,9 22,0 0,0 0,2 16,9 3,2 1,1 22,2 Molt en desacord 7,9 30,8 0,9 0,5 13,4 6,4 0,0 27,8 Catalunya En Comú 0,0 0,0 0,6 2,7 5,9 0,0 2,5 6,3 1,7 6,3 Podem 61,2 No ho sap 1,7 2,2 0,0 0,0 1,2 1,1 0,0 5,6 CUP 0,0 4,8 5,0 0,0 0,0 69,4 0,0 0,0 2,9 1,3 6,3 No contesta 0,9 0,0 0,0 0,0 1,7 1,1 0,0 0,0 PP 0,0 0,0 0,0 0,0 1,0 0,0 50,0 2,5 1,7 0,8 1,2 Com valora l’actuació política d’aquests líders de l’1 al 10? Resta 8,0 0,0 1,5 1,3 2,9 0,0 10,0 67,5 7,5 8,8 5,7 Coneixement Mitjana de Mitjana 3a Ciutadans Junts Per Esquerra PSC Catalunya En CUP PP No votarà 8,0 0,5 0,3 3,4 3,9 1,2 5,0 5,0 28,8 5,9 7,1 % valoració onada 2018 Catalunya Republicana Comú Podem Intenció de vot al Parlament de Catalunya al Parlament de vot Intenció 17,0 11,3 7,4 12,1 11,7 5,9 10,0 12,5 27,5 21,6 Carles NS/NC 64,3 Puigdemont 99,1 4,65 4,59 0,52 8,62 7,11 2,12 3,78 6,59 2,94 Oriol 97,6 6,37 5,97 2,57 8,10 8,69 4,97 5,96 7,57 4,81 Encreuament del record de vot al Congrés dels Diputats amb la intenció de vot (%) Junqueras Quim 91,9 4,53 4,34 0,95 7,46 6,40 2,84 3,44 5,58 2,69 Record En Comú Esquerra PSC Junts Per Ciutadans PP Resta No votarà NS/NC Total Torra de vot Podem Republicana Catalunya Inés Arrimadas 90,6 2,24 2,19 7,46 0,78 0,80 3,66 1,71 0,58 6,20 En Comú Podem 47,3 0,9 3,8 0,0 0,0 0,0 9,7 6,4 2,3 7,1 Marta Rovira 82,3 5,37 5,16 1,34 7,36 7,35 3,41 4,34 6,49 3,10 Esquerra Republicana 9,5 74,2 8,0 24,0 1,4 4,4 16,1 8,8 9,0 24,1 Miquel 81,9 4,08 3,95 4,36 3,24 3,50 6,73 4,69 2,36 2,90 18,2 0,6 1,0 11,6 4,4 0,0 9,2 3,9 Iceta PSC 59,6 13,5 Manuel Valls 68,4 1,96 - 4,89 1,16 1,32 2,92 2,14 0,81 5,44 Junts Per Catalunya 0,7 4,7 0,9 47,9 2,9 2,2 6,5 1,6 3,2 5,6 Meritxell 60,0 4,72 4,42 2,70 5,16 5,27 5,54 4,60 4,11 3,60 Ciutadans 0,0 0,3 2,8 0,0 42,0 20,0 0,0 5,6 2,6 4,5 Batet Carles 47,3 5,16 5,01 2,47 6,25 5,93 3,94 4,64 7,37 4,33 PP 0,0 0,0 0,5 0,0 0,0 33,3 0,0 1,6 1,0 1,5 Riera Alejandro 29,2 2,08 - 4,38 1,35 1,16 3,45 2,33 1,34 8,00 Resta 5,4 4,5 4,7 4,2 4,3 13,3 38,7 6,0 4,5 5,8 Fernández Joan No votarà 0,0 1,5 0,5 1,0 2,9 2,2 0,0 19,6 3,2 4,6 Mena 25,9 4,98 - 2,77 5,61 5,54 4,32 5,39 5,54

Intenció de vot al Congrés dels Diputats al Congrés de vot Intenció Jèssica NS/NC 18,9 13,4 19,2 21,9 34,8 20,0 29,0 41,2 70,4 33,3 Albiach 21,3 4,81 4,44 2,38 5,41 5,36 4,35 5,17 5,10 3,00 Un 60% dels votants del PSC, favorables al dret a decidir TRANSVERSAL Un 70% dels quals volen una república, i el CEO detecta fins i tot bosses superiors al 40% d’electors del PP i Cs que acceptarien un referèndum TRASPÀS ERC és el partit amb el vot més fidel, seguit del PSC, i el PP i Cs són els que tenen més fugues

òscar Palau coses conclusions que ferència per la república espanyol federal, i no per dels seus votants, que po- donen més puntuació els BARCELONA s’extreuen d’una anàlisi com a sistema de govern. un estat independent. den tenir criteris molt di- votants de la CUP (7,57, en més profunda, pel que fa al Hi donen suport un 69,8% Fins i tot un 6,3% dels de la ferents dels oficials dels contraposició amb el 7,37 Un 59,9% dels votants del comportament dels vo- d’electors del PSC, en con- CUP. I al contrari: un 5,2% aparells. Un argument del seu diputat Carles Rie- PSC estan molt (25,6%) o tants, de les dades del ba- traposició amb el 33,3% dels votants socialistes de- més que abona la necessi- ra i el 6,59 de Puigdemont) bastant d’acord (34,3%) ròmetre de març del Cen- dels del PP i el 18,7% dels de manen una Catalunya in- tat de fer referèndums. i dels comuns (que li donen amb l’enunciat que els ca- tre d’Estudis d’Opinió, que Cs, els dos únics grups en- dependent, a més d’un un 5,96, superior a la valo- talans tenen dret a decidir es va presentar divendres. tre els quals continua gua- 17% dels comuns. Tot i Junqueras, transversal ració de Joan Mena i Jéssi- el seu futur com a país vo- De fet, la defensa d’un re- nyant l’opció de la monar- que aquí ja hi ha matisos, Un fenomen similar es fa ca Albiach, que superen el tant en un referèndum. ferèndum, que en conjunt quia, amb un 55,6% i un i fins i tot perviuen certes palès fins i tot a l’hora de 5 per poc). De fet, el líder O, el que ve a ser el mateix, arriba al 78,7% dels en- 57,1%, respectivament. contradiccions quan la puntuar els líders polítics. d’ERC obté millor nota en- creuen que Catalunya té questats, és tan transver- És clar que, d’opinions pregunta es redueix a un sí (amb un tre els votants de JxCat dret a l’autodeterminació, sal que també té un suport d’electors que a priori no o no a la independència en 8,69) i Carles Puigdemont (8,1) que el mateix presi- a diferència del que defen- notable entre els electors s’alineen amb el que de- un referèndum binari: un (amb un 8,62) són, de dent Torra (7,46). I obté sa la línia del partit, més catalans de forces que hi fensen els seus partits, de 8% dels votants d’ERC i molt, els més valorats pels resultats força alts entre enllà d’alguna declaració són tan bel·ligerants com fet n’hi ha en tots els sen- JxCat votarien que no, seus propis votants, però ja els unionistes: un 4,97 dels ambigua i de seguida recti- el PP (44,5%) i Cs (40,7%). tits. Davant una pregunta i un 8,7% dels socialistes i és més sorprenent que el votants del PSC i un 4,81 ficada del primer secreta- Els votants de dretes, oberta sobre l’organitza- un 28,7% dels comuns, republicà (el més ben vist dels del PP. Només entre ri, Miquel Iceta. De fet, tan això sí, són més lluny d’un ció preferida de l’Estat, que sí. Dades, en tot cas, pel conjunt, amb un 6,37) els de Cs (2,57) queda sols un 30,3% dels votants altre gran consens de país per exemple, un 20,5% que demostren que els també sigui el més apreciat lluny de l’aprovat. En can- socialistes s’oposen, com en què els socialistes tam- dels votants d’ERC i un partits no són una equació fins i tot pels votants d’al- vi, a més de Junqueras i fa l’aparell, al dret a deci- bé estan d’acord de mane- 9,1% dels de JxCat aposta- exacta que reflecteixi la tres partits. Junqueras, ai- de Rovira (7,35), els vo- dir. És una altra de les su- ra molt majoritària: la pre- rien d’entrada per un estat transversalitat ni tan sols xí, és el líder polític a qui tants d’ERC només donen EL PUNT AVUI DILLUNS, 8 D’ABRIL DEL 2019 | Nacional | 7

L’APUNT Pedro Sánchez va fent campanya per Espanya dient el criminessin per raó d’ADN. Un bon cacau mental a que volen i deixen de voler els catalans, parlant per bo- partir d’estereotips, desconeixement i proximitat ca de tots per concloure, és clar, que no volen la inde- electoral. Tal va ser el batibull, que el ministre va afir- Ábalos s’identifica pendència. Després ve José Luis Ábalos a fer un aigua- mar que la identitat territorial és voluntària i la va barreig de no sé què de la identitat, la sang i les urnes, comparar amb la identitat sexual: “La nostra orienta- com si els catalans pretenguessin imposar la identitat a ció sexual, religió, cultura, aficions, gustos, tot ho de- Emili Bella algú –quan és precisament al revés– però alhora el dis- cidim nosaltres.” Un bon discurs de dreta neandertal.

Un 41% a l’Estat Les xifres ————————————————————————————————— acceptarien un referèndum ————————————————————————————————— 10,2 Un 15,7% dels espanyols veuen per cent dels enquestats pel bé un referèndum d’autodeter- CEO dubten entre votar ERC o minació a Catalunya, segons JxCat en els comicis del 28-A. una enquesta publicada ahir per l’ABC, que hi afegia que un ————————————————————————————————— altre 25,8% l’acceptarien si es fes a tot l’Estat, fet que eleva el suport a una votació al 41,5%. 2,2 Entre els votants del PSOE i per cent dubten entre votar fins i tot de Cs, el percentatge ERC o el PSC en les mateixes puja al 50%. Un 54,4% dels eleccions. El mateix percen- espanyols el refusen. tatge dubta entre el PP i Cs.

un notable a Puigdemont En certa manera, El secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, ahir a Ripollet ■ POL SOLÀ / ACN (7,11), per sobre de Torra aquests canvis de parer es (6,4) i de Riera (5,93). reflecteixen en els dubtes expressats pels enquestats Fidelitat de vot a l’hora de votar el 28-A op- Ábalos defensa que la Les matrius de fidelitat als cions que serien frontere- partits –és a dir, les que en- res. Els principals dilemes creuen el record de vot en són entre ERC i JxCat (ho les últimes eleccions amb expressen un 10,2%), però identitat no es vota i alerta la intenció en les properes, també hi ha dubtes entre tant al Congrés com al Par- votar el PSC o Cs (4,7%), el lament– també detecten PSC o Podem (un 3,5%) i el que podrien ser movi- ERC o la CUP (3,2%). Fins d’un 155 en altres territoris ments interessants pel que i tot n’hi ha entre opcions fa a possibles transvasa- que semblen ara mateix a ments d’electorat. ERC, més llunyanes, com ara El ministre acusa el PP, Cs i Vox d’estar dirimint qui guanya les primàries amb un 74,2% que li repe- ERC i el PSC: un 2,2% te- de la dreta a Batet culpa els populars de posar en perill la unitat d’Espanya tiran el vot el 28-A respecte nen aquest dubte, el ma- a les últimes espanyoles, i teix percentatge que dubta el PSC, amb un 56,2%, són entre el PP i Cs. Emili Bella bar un diputat d’ERC els que registren més fideli- Les frases al Congrés i quan en va RIPOLLET ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— tat, amb percentatges que El govern suspèn menys marxar ens va deixar un Ara que l’oposició al Parla- El secretari d’organització “La identitat “Rajoy va venir amb un pla Ibarretxe i vuit dipu- ————————————————————————————————— ment ha posat en qüestió la del PSOE i ministre de Fo- no la decideixen 23% d’independentistes tats d’ERC. Mariano Rajoy Un 24% d’electors feina del govern, si es mira ment, José Luis Ábalos, va els altres i no la i va marxar amb el 47%. va venir amb un 23% d’in- de CDC ara podrien la valoració que en fan els venir ahir a Catalunya a voten els altres” Qui posa en perill la dependentistes i va mar- votar ERC, i el PSC enquestats també la suspe- explicar la seva particular unitat d’Espanya?” xar amb el 47%. Però qui nen, amb un 3,99 de mitja- visió sobre la identitat i la posa en perill la unitat rep vots d’ECP i Cs na, si bé repunta una mica, sang, partint de la seva José Luis Ábalos d’Espanya? Qui no entén SECRETARI D’ORGANITZACIÓ DEL PSOE Meritxell Batet ————————————————————————————————— això sí, respecte al 3,72 del història personal, fill de CANDIDATA DEL PSC PER BARCELONA Espanya”, va respondre’s. baròmetre anterior, a l’oc- pares de Conca, però nas- La ministra de Política en el cas de les eleccions al tubre. És clar que el govern cut a València: “Arriba un el ministre ho va compa- El dirigent socialista va Territorial també va par- Parlament, com que són espanyol encara obté pitjor pura sang i diu que jo no rar amb l’orientació se- obviar que el PSOE va ser lar de pobles “partits en més recents les últimes, nota: un 2,98, la mateixa soc valencià del tot; haver xual, la religió, la cultura, un dels artífexs de l’aplica- dos” a Catalunya i va ver- són encara més alts, del que llavors, tot i que amb el nascut a València no em les aficions i els gustos: ció del 155 i va advertir la sionar la frase de Carles 82,3% i el 71,8%. En canvi, PP al poder no s’arribava al val, que no n’hi ha prou “Tot ho decidim nosaltres, resta d’autonomies de Puigdemont “referèndum només repetiran un 33% 2. En general, de fet, tot i d’haver nascut a València, igual com també vam deci- l’Estat que si governen el o referèndum” amb un dels votants populars (un suspendre, els polítics cata- perquè sembla que la sang dir ser socialistes, i a la res- PP, Ciutadans i Vox el fa- “diàleg dins la llei o diàleg 20% opten ara per Cs), un lans estan molt més ben va- dels meus pares m’ha con- ta els toca acceptar-ho; no ran extensiu a altres terri- dins la llei”. 42% dels de Cs (un 11,6% lorats que els espanyols: un taminat, i llavors decidei- tolerar-ho, acceptar-ho, toris, ja que plantegen la En una intervenció votaran els socialistes), un 4,38 (un pèl més que el 4,04 xen d’on soc.” “Soc valen- això és la democràcia.” recentralització a tot l’Es- breu, Iceta va constatar 47,3% dels comuns (un de l’octubre) versus un cià amb sang de Conca”, va “Cadascú té la seva identi- tat. “No estan pensant en que fa set anys que els so- 18,2% també nodriran 2,28, la mateixa nota que fa resoldre. tat, uns territorial, altres Espanya, sinó en qui gua- cialistes no guanyen “una el PSC) i un 47,9% de l’anti- sis mesos. Institucions go- Davant d’un auditori sexual, ideològica o reli- nya les primàries de la dre- sola partida” i va criticar la ga CDC (un 24% votaran vernamentals a banda, les d’alguns centenars de per- giosa, però tots formem ta, parlen dels problemes creació d’una àrea de segu- ERC). En uns comicis al més valorades pels cata- sones a Ripollet (Vallès part d’un projecte polític de la dreta, no hi ha bande- retat institucional dins els Parlament, els electors de lans són les universitats, els Occidental), Ábalos va que hem decidit fer junts, ra prou gran per poder re- Mossos per protegir el pre- Cs (només un 56% repeti- Mossos i els ajuntaments, carregar contra un refe- que es diu Espanya”, va in- partir-se-la”, va deplorar. sident de la Generalitat, rien), JxCat (un 51%) i el les tres úniques que apro- rèndum d’autodetermina- sistir al costat de la minis- La candidata Batet va com té La Moncloa: “Fal- PP (50%) també fugirien ven, de fet. La monarquia ció perquè la identitat –es- tra del PSC Meritxell Ba- acusar el PP de posar en ten policies als barris i ara, respectivament, so- espanyola, l’Església catòli- panyola– “no la decidei- tet i del primer secretari perill la unitat d’Espanya. decideix bretot al PSC (11%), ERC ca i la banca, en canvi, te- xen els altres i no la voten dels socialistes catalans, “José María Aznar quan va crear-se una guàrdia per- (31%) i Cs (20%). nen el prestigi per terra. ■ els altres”. A continuació Miquel Iceta. arribar al govern es va tro- sonal”, va dir. ■ EL PUNT AVUI 8 | Nacional | DILLUNS, 8 D’ABRIL DEL 2019

qual anàvem de molt malament Tenint en compte que la seva Jami Matamala Candidat al Senat per JxCat a Girona el 28-A a bé. Ara és exactament a la in- estada a Bèlgica va ser impre- versa: anem enrere. I cada cop vista, què li diu la família? és pitjor. Semblava que vivíem Des del primer minut m’han do- en una democràcia consolidada nat suport. Quan me’n vaig i hem descobert que no. anar, perquè no es preocupes- sin els primers dies, a la família “Tornaria a fer Es dona per fet que vostè és els vaig dir que estava malalt. l’empresari que ha assumit la Fins que amb el president una majoria dels costos de la Casa televisió ens va filmar a Bèlgica i de la República. el meu germà em va trucar per No és cert. Vaig assumir algu- dir-me: “El pròxim dia que esti- nes despeses els primers dies. guis malalt, vigila que no et fil- el mateix; no Res més. La resta és una inven- min.” He rebut un gran suport ció. familiar, tot i que no deixa de ser una situació complicada. No és l’empresari que ha finan- çat l’exili? L’ha sorprès alguna situació, podia deixar sol No. No és cert. Aquesta és una per bé o per mal? etiqueta que m’han volgut col- He rebut moltíssimes mostres locar interessadament. de suport per part de molta gent. No acabaria la llista de Quin paper hi ha tingut, doncs, persones que han mostrat in- el president” econòmicament parlant? terès per la nostra situació, tant El d’ajudar en els primers dies. del president com la meva. Però Res més. de la mateixa manera que estic FINANÇAMENT · “Vaig assumir algunes despeses els primers dies, res molt agraït per aquestes mos- SITUACIÓ · Continua sent el gerent d’Inca- tres de suport, he de dir que més” “Soc resident legal a Bèlgica, i no hi he rebut cap citació” tis, l’empresa que es dedica a també m’ha sorprès que d’al- organitzar esdeveniments gas- guns que jo considerava amics, tronòmics arreu de Catalunya. Xevi Xirgo confiança, cap a l’exili. Vaig ment, perquè el vaig anar a bus- fins i tot del món de la política, WATERLOO (BÈLGICA) creure que jo també l’havia car per rebatre el seu article. Recentment ha transcendit que no n’he sabut res. És el cas, per d’acompanyar. Ens vàrem discutir molt, però a l’havien apartat de l’organitza- exemple, del fins ara diputat al onegut públicament du- partir d’aquí vàrem bastir una ció del Fòrum Gastronòmic Congrés Jordi Xuclà. No ha fet rant molts dies com l’en- I per què s’hi va quedar? bona amistat. com a represàlia per la seva re- ni una trucada per saber com igmàtic “amic del presi- Perquè no el podia deixar sol. lació amb el president. És cert? estàvem. I m’ha sorprès. C Fins al punt que el va empènyer Què hi ha de veritat? dent” que havia acompa- Havíem previst que alguns con- nyat Carles Puigdemont en el sellers es quedarien amb ell, pe- a ell a entrar en el món de la po- És cert. He rebut una comuni- Quina és la seva situació legal? seu viatge a l’exili, l’empresari rò no tots els que estava previst lítica? cació del Fòrum dient-me que A vostè el mantenen investigat gironí Josep Maria Matamala, que es quedarien a Bèlgica ho Ell ha estat sempre un animal prescindeixen dels meus ser- per un presumpte delicte d’en- que ara es presenta com a can- van fer i van optar per roman- polític. Sempre ha fet política. veis. I ho fan com si fos un sim- cobriment, perquè anava didat al Senat per la circum- dre a Catalunya, molt legítima- Potser és veritat que formo part ple proveïdor, quan en realitat d’acompanyant de Puigdemont scripció de Girona, parla, en el ment, i per tant vaig pensar que dels que el vàrem pressionar nosaltres som uns socis. Inde- quan va ser detingut a Alema- que és la primera entrevista que nya. Però no va anar a declarar. concedeix des que va marxar de Ha rebut noves citacions? Catalunya, de la seva situació En aquests moments tinc la personal i política. meva residència legalment fixa- da a Bèlgica. I aquí no he rebut No puc començar l’entrevista ❝❝❝ cap citació. Es diu que m’acusen Si surto elegit com a M’ha sorprès que Al final del sense preguntar-li abans si es d’encobriment perquè anava considera un exiliat polític. senador en les alguns que jo creia franquisme anàvem amb el cotxe del president quan Una persona que no ha fet res, properes eleccions, que eren amics, com d’una situació pitjor el van detenir a Alemanya, però com és el meu cas, no es pot jo no he rebut cap citació. Sa- considerar un exiliat. Ara bé, seré a Waterloo, a Jordi Xuclà, no hagin a una de millor; ara bent-ho, els meus advocats han una altra cosa és que, vist com Girona i a Madrid fet ni una trucada és just a la inversa ofert que jo declari per video- es comporta l’Estat espanyol, i conferència, però crec que no veient que passen coses que han rebut cap resposta. mai no ens hauríem imaginat, els advocats m’aconsellin que, jo m’havia de quedar un temps perquè hi entrés, però amb mi o pendentment del que decidei- Ha tornat a trepitjar Catalunya per pura precaució, tingui un més amb el president. I les cir- sense mi ho hauria fet igual- xin els advocats, el fet cert és en alguna ocasió? comportament que en algunes cumstàncies han fet que anés ment. No en tinc cap dubte. que me’n sento desvinculat. Pe- He anat i vingut sense proble- coses s’assembli al d’un exiliat. ajornant la data de tornada. rò jo continuaré treballant mes fins al mes de març de l’any Però jo, més enllà de sentir-me Se’n penedeix, vista la situació igualment en el mateix projec- passat. atrapat per aquesta persecució Fins i tot quan ja hi havia altres que pateixen tots dos? te, i per tant possiblement a Gi- de l’Estat, no me’n considero. consellers a l’exili... No. La situació s’ha complicat, rona hi acabarà havent dos pro- Per què es presenta al Senat? De cap manera. Sí. Però és que jo em podia per- però no fins al punt de penedir- jectes similars. Soc militant de Convergència metre quedar-m’hi un temps me de res. des del 1976, i ja havia estat en Quan a l’octubre va acompa- més. I vaig decidir fer-ho sense La decisió que li han comunicat la política activa durant vuit nyar el president Puigdemont a posar-hi un termini. Tornaria a fer el mateix? l’atribueix al seu suport al pre- anys. No he deixat mai la políti- Bèlgica, era conscient que tam- Sí. I tant! sident Puigdemont? ca. Una altra cosa és que ara ho bé anava a l’exili? De què es coneixien, amb Puig- Sí. I és cert que ells, com a em- faig presentant-me a les elec- No. Jo l’acompanyava en el viat- demont? Va ser qui el va empè- El seu pare va ser un dels fun- presa, n’han sortit perjudicats, cions. És una nova etapa. El ge d’anada, i havia previst tor- nyer a la política? dadors de la llibreria Les Voltes d’aquesta situació. Perquè en president m’ho va proposar i ho nar l’endemà. Ens vàrem conèixer als anys de Girona, que va tenir un pa- un projecte que teníem a Galí- vaig acceptar. Em sembla que vuitanta, en les primeres elec- per molt actiu en favor de la cia n’han sortit perjudicats. En és un moment oportú, entre Per què hi va anar? cions municipals. Jo anava a la llengua catalana en els darrers el que no estic d’acord és que d’altres coses per veure quin Per acompanyar-lo. Perquè a llista de CiU a l’Ajuntament de anys del franquisme. La situa- m’atribueixin a mi tota la culpa. marge democràtic té l’Estat. I, vegades les circumstàncies fan Girona, que encapçalava Josep ció actual, li recorda aquells Hi ha una guerra amb l’Estat. I no el vull enganyar, això també que hagis de fer allò que has de Arnau. I Puigdemont, que era moments? l’Estat ens intenta perjudicar a em permetrà mesurar quina és fer. El president no podia anar- periodista, va fer un article molt Ara és molt pitjor. El franquis- tots. I estic dolgut bàsicament la meva situació personal. se’n tot sol, acompanyat només dur contra l’alcaldable. Ens và- me i la seva evolució fins a la amb les formes i amb les menti- per una altra persona de la seva rem conèixer en aquell mo- transició va ser un procés en el des que han dit. Què els diria a aquells que pen- EL PUNT AVUI DILLUNS, 8 D’ABRIL DEL 2019 | Nacional | 9

sen que el seu principal mèrit dència? per ser a la llista és ser amic del Junts per Catalunya no defugi- president Puigdemont? rà mai les urnes. Mai. I no defu- Que s’equivoquen. Els diria que girem cap àmbit on defensar els vaig començar a militar en po- interessos dels catalans i els lítica l’any 1976, que vaig ser drets de Catalunya. Per tant, vuit anys regidor a Girona, i que anirem a Madrid, a Brussel·les i vaig ser tretze anys president on calgui a fer sentir ben fort la del comitè local de CDC a Giro- veu i la força de Catalunya. Això na. Si algú creu que tot i això no vol dir que anirem a bloque- el meu principal mèrit és ser jar res ni a ser els del “no a tot”. amic del president, un fet del Al contrari: volem fer política i qual no tinc per què amagar- farem política. I fer política pas- me’n sinó tot al contrari, és lliu- sa per defensar la nostra posi- re de pensar-ho, però s’estarà ció, que no és altra que el dret equivocant. d’autodeterminació i la fi de la repressió. Vostè ja havia estat en el món de la política, però feia anys Si de vostè depengués, qui pre- que n’estava apartat. Ho viu feriria que governés Espanya: com un retorn? Pedro Sánchez o Pablo Casa- És que no n’havia estat mai, do? Tem un govern a l’estil del d’apartat. Vivia la política d’una d’Andalusia? altra manera. Acompanyar el Aquest és un altre parany al president també ha estat una qual se’ns sotmet. Nosaltres vo- manera de fer política. Ara serà lem i preferim un govern espa- una nova etapa. Es pot fer polí- nyol que respecti Catalunya, tica de moltes maneres. que sigui valent per afrontar el repte polític català i que no ens Té garantit que podrà prendre faci xantatge dient que els al- possessió si surt elegit? tres són pitjor. No investirem I per què no? Compleixo tots els ningú només per evitar que un requisits per poder-ho fer, si soc altre arribi a La Moncloa; nego- elegit. Fixi’s en quin parany ciarem amb qui sigui prou va- mental ens volen fer entrar: allò lent per comportar-se com una que és normal esdevé insòlit, democràcia del segle XXI. com és el cas de ser elegit en unes eleccions. I, per contra, es- Com creu que acabarà el judici devé una possibilitat raonable de l’1-O? allò que hauria de ser un escàn- Crec que Espanya no es pot per- dol, com és el fet de no prendre metre una sentència condem- possessió havent estat escollit. natòria. Els governs europeus i l’opinió pública europea han I si és elegit, deixarà Waterloo descobert que Espanya no és per Madrid? Deixarà el presi- només aquell país simpàtic on dent i tornarà a Girona o a Ma- passar les vacances, sinó un país drid? on el govern prefereix pegar als Seré a Waterloo, a Girona i a votants que no escoltar-los. I ai- Madrid. Si hi ha eurodiputats xò Madrid ho sap perfectament. que viuen part de la setmana a Han perdut, per golejada, la ba- Madrid i treballen a Brussel·les, talla internacional, i en bona per què no puc viure part de la part és gràcies a la feina que fan setmana a Brussel·les i treballar el president Puigdemont i el a Madrid? Consell per la República.

El president ha dit que si surt També hi havia qui deia que Es- elegit eurodiputat i té l’acta, panya no es podia permetre tornarà a Catalunya. És cert? que entressin a presó. Se’l creu? Sí. Però des que són a presó i ha Tot el que ha dit fins ara ho ha començat el judici l’escàndol ha complert. Potser hi hagi qui ha arribat a extrems molt elevats. fet interpretacions errònies de Han volgut construir un relat la realitat per interès partidista. que se’ls desmunta a mesura Però estic convençut que les que passa el judici i queda pale- persones de bona fe saben des- sa la falta de proves. I en això te- xifrar la veritat enmig de tant nen un problema, perquè tot soroll interessat. plegat serà jutjat, de nou, en tri- bunals europeus on els jutges sí Hi ha qui li retreu que no va tor- que són independents. nar després del 21-D. Va dir que tornaria si era elegit Si la sentència és condemnatò- president. I algú no va convocar ria, quina ha de ser la reacció? el ple que l’havia d’elegir, incom- Els catalans no ho podem ac- plint d’aquesta manera l’acord ceptar. que hi havia. I això què vol dir? Quina feina s’hi ha d’anar a fer, Que s’haurà de reaccionar fent al Senat i al Congrés? S’ha de el que en aquell moment es de- col·laborar amb el govern que cideixi. Però més que parlar de Josep Maria Matamala, Jami, fotografiat a les escales de la hi hagi? O continua posant com quina reacció hi ha, l’important ■ Casa de la República, a Waterloo XEVI XIRGO a condició ‘sine qua non’ que es és que hi sigui. I que es dugui a reconegui el dret a la indepen- la pràctica sense complexos. 10 Nacional EL PUNT AVUI | | DILLUNS, 8 D’ABRIL DEL 2019

gura en cap llista de Junts per Catalunya per al 28-A, tot i que va ser escollida Pascal planteja un partit no com a candidata del PDe- CAT a Osona per al Con- grés. En l’assemblea del partit del juliol passat, va plegar de la direcció perquè “subordinat” a Puigdemont no disposava de la “confian- ça” de Puigdemont, en pa- a L’excoordinadora general del PDeCAT defensa que no es pot governar Catalunya des de Waterloo a El raules seves. “Els presos tindrien motius més que president retreu a la senadora que “passegi el seu dolor pels diaris” i faci política en reservats de Madrid comprensibles per deixar- se endur per sentiments Emili Bella negatius i, en canvi, lluny BARCELONA d’anar passejant el seu do- lor pels diaris, donen una La senadora i excoordina- lliçó de dignitat històrica”, dora general del PDeCAT, Marta Pascal, obre la porta a la creació d’un nou par- Les frases tit: “Podria ser una opció. I ————————————————————————————————— unes futures eleccions al “Catalunya no es pot Parlament, un horitzó de dirigir des de Waterloo treball.” En una entrevista ni es pot regir des de ahir a La Vanguardia, l’emotivitat Pascal considera que una desbordada” part de l’electorat tradicio- Marta Pascal nal convergent se sent “or- EXCOORDINADORA GENERAL PDECAT fe” políticament, que “ha ————————————————————————————————— arribat el moment d’ac- “Els presos, lluny tuar” i carrega contra el d’anar passejant el seu president de la Generalitat dolor pels diaris, a l’exili, Carles Puigde- donen una lliçó de mont: “Catalunya no es pot dirigir des de Waterloo dignitat històrica” Carles Puigdemont ni es pot regir des de l’emo- 130È PRESIDENT DE LA GENERALITAT tivitat desbordada i l’anti- política.” La senadora enumera va etzibar Puigdemont per les discrepàncies que ha videoconferència en un ac- tingut amb Puigdemont, Marta Pascal i Carles Puigdemont, a Berlín, en un altre temps ■ ACN te de JxCat a Girona. En com ara en la moció de aquest sentit, va censurar censura a Mariano Rajoy. malaconsellar perquè ma que manté un contacte els qui fan política “des de la Assegura que el president s’apartés. Hauríem d’ha- sovintejat amb Mas, però Citen Forn com a president de mesa comoditat de les taules dels no volia investir Pedro ver estat més clars. No es no concreta si voldria que ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— reservats de restaurants de Sánchez –“Puigdemont pot perdre la identitat”, tornés a la primera línia Quim Forn ha demanat sortir l’exconseller d’Interior, Laura Madrid”. Pascal va oferir estava fred”– i preferia conclou. Pascal considera política (quan expiri la de la presó per fer de presi- Masvidal, en una entrevista l’entrevista a la cafeteria mantenir un escenari de que el PDeCAT es va dei- condemna per inhabilita- dent d’una mesa electoral del ahir a RAC 1. Els tribunals han d’un antic hotel de la capi- forta confrontació. D’altra xar desdibuixar i veu com ció pel 9-N). “La recupera- 28-A, després d’haver rebut rebutjat sistemàticament to- tal espanyola. banda, Pascal era partidà- “un error” pretendre una ció de l’espai que jo defenso dimecres la citació de la junta tes les seves peticions de sor- El cap de llista per a les ria de convocar eleccions Catalunya “guiada per ha de ser un esforç com- electoral. “El que és surrealis- tir de la presó preventiva. eleccions al Parlament el turbulent octubre del control remot”. Tampoc partit per diverses genera- ta és la situació, no això, per- “Anem demanant llibertat Europeu i impulsor de la 2017 i contrària a la re- no s’està de criticar el seu cions”, explica. què el Joaquim té els drets i cada pocs dies perquè el jut- Crida Nacional per la Re- núncia d’ el ge- antic tàndem a la direcció Puigdemont va retreu- deures polítics intactes. No ge Manuel Marchena ho tin- pública va reivindicar ner del 2016. “No hauria del partit: “Discrepo de la re a Pascal, sense esmen- està jutjat, és un ciutadà nor- gui sobre la taula. A veure si JxCat davant dels qui ad- d’haver cedit a la pressió subordinació de David tar-la directament, que mal. I això és un sorteig alea- un dia, dormint, li ve la llum i voquen “per la política de la CUP i a la pressió de Bonvehí.” “passegi el seu dolor pels tori”, va explicar la parella de els la vol donar”, va afegir-hi. de sempre” dins de l’inde- les persones que el van En qualsevol cas, afir- diaris”. La senadora no fi- pendentisme. ■

ERC CS BCN EN COMÚ PSC Maragall: “Valls Valls, el dorsal Els comuns fan Collboni aposta ja ha perdut, no té 43052 en la Cursa el porta a porta per la “millor cap possibilitat” d’El Corte Inglés a Sant Andreu Barcelona” El candidat d’ERC a Barcelo- El candidat a l’alcaldia de Bar- Un centenar d’activistes de El candidat del PSC a l’alcal- na, Ernest Maragall, va dir ahir celona Manuel Valls va partici- Barcelona en Comú, acompa- dia de Barcelona, Jaume Coll- en un acte a les Corts que la par ahir en la Cursa d’El Corte nyats de regidors i membres boni, va afirmar ahir que en tria el 26-M serà entre ell i Co- Inglés, que va congregar més de la candidatura, van fer ahir vista d’una Barcelona inde- lau, i va criticar el debat a La de 46.000 corredors. Valls va un porta a porta pel districte pendentista o de dretes la se- Sexta amb Valls en “un intent córrer amb el dorsal 43052. El de Sant Andreu. Aquesta és va aposta és que torni “la mi- desesperat per impedir-ho”. candidat va destacar el “valor una de les fórmules que la llor Barcelona”, liderada per un “Valls és un perdedor, no té social i esportiu” de la prova i candidatura de Colau ha tro- alcalde socialista i amb Pedro cap possibilitat democràtica”, va qualificar l’experiència de bat per intensificar el seu dis- Sánchez, un “amic” de la ca- va cloure. Els republicans avi- “molt satisfactòria”. L’ex-pri- curs durant la precampanya pital catalana, a La Moncloa. sen que dels seus vots el 28-A mer ministre francès va reite- electoral. Els porta a porta La candidatura de Collboni es dependrà que el PSOE no tin- rar la seva proposta de fer uns s’estan fent des del setembre va fer ahir la foto de família gui “temptació” de fer Rivera altres Jocs Olímpics a Barce- Manuel Valls, ahir, després tots els caps de setmana. des del mirador de l’Alcalde a Collboni i Bonet, ahir, en la o Arrimadas ministres. ■ Ò.P. lona. ■ REDACCIÓ de córrer ■ EL PUNT AVUI ■ REDACCIÓ Montjuïc. ■ JOSEP LOSADA foto de família ■ JOSEP LOSADA EL PUNT AVUI Nacional 11 DILLUNS, 8 D’ABRIL DEL 2019 | |

“Cada vot serà imprescindible per enfortir els drets” a Jordi Cuixart fa una crida a la mobilització en unes eleccions “marcades per un anticatalanisme visceral” El president d’Òmnium, en una de les jornades del judici al Suprem ■ ACN

Xavi Aguilar La frase BARCELONA ————————————————————————————————— El president d’Òmnium “L’Estat converteix Cultural, Jordi Cuixart, les víctimes en botxins alerta que les eleccions del i les deshumanitza per 28-A seran una cita clau justificar la violència “per enfortir el drets, les policial” llibertats i l’autodetermi- Jordi Cuixart nació”, i per aquest motiu PRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL fa una crida a la participa- ció: “Cada vot serà impres- cindible.” En una carta als banal ni casual, el resultat socis de l’entitat escrita de la qual marcarà el nos- durant les llargues ses- tre esdevenidor col·lec- sions del judici al Tribunal tiu”, reflexiona. Suprem, Cuixart constata Cuixart constata que el que som a les portes judici “qüestiona sistemà- d’unes eleccions espanyo- ticament l’exercici de les “marcades per l’antica- drets fonamentals”, però talanisme visceral”, i tam- tot i això assegura que no bé lamenta que el panora- sent odi ni s’afebleix. “Al ma no és gaire esperança- contrari, escoltar-los ens dor, amb “una dreta cada reafirma amb tots i cadas- cop més extrema que cun dels actes que estem competeix amb el feixis- duent a terme. Per- me i un PSOE acomplexat què l’absurd absolut no- incapaç de combatre’l”. més es pot vèncer des de la En la missiva, Cuixart coherència més desacom- també es refereix al judici plexada”, escriu. de l’1-O negant que sigui El president d’Òmnium “exactament” un judici també denuncia la volun- farsa. “És un judici polític tat d’il·legalitzar l’acció po- d’estat. Sota l’aparença lítica i la desobediència ci- d’imparcialitat i justícia, vil, “una eina històrica de està perfectament orques- transformació social” i la trat i planificat per conso- impunitat que envolta lidar una doctrina judicial l’extrema dreta, tot i els on la dissidència política, actes violent, contraposa- social i cultural quedi neu- da a la repressió i les pre- tralitzada. Una cerimònia sons provisionals per als plena de pompositat, gens contraris al feixisme. ■

Intimidació a un mosso testimoni ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— Albert Donaire, coordinador va utilitzar el cap de setmana de Mossos per la República i passat amb l’alcalde de Vilas- testimoni del judici al procés, sar de Mar, si bé en aquesta va denunciar ahir que un grup ocasió els autors també van d’ultres espanyolistes van escriure en el vàter missatges dur a terme una acció intimi- homòfobs i al·lusions a la se- datòria a casa seva dissabte a va pròxima declaració en el la nit. Segons es pot veure en judici del procés al Tribunal un vídeo que ell mateix va Suprem. Donaire va escriure penjar a Twitter, diverses per- a la mateixa xarxa social que sones van deixar davant de la “malgrat les intimidacions i porta del seu edifici un vàter els insults” declararà “sense amb l’estelada a dins envoltat por en el judici farsa” i va re- de llaços grocs que prèvia- cordar als autors que l’intent ment havien retirat de dife- de coacció previ a la declara- rents carrers. Aquest és el ció a un testimoni d’un judici mateix procediment que es és un delicte.

119001-1207735Q EL PUNT AVUI 12 | Nacional | DILLUNS, 8 D’ABRIL DEL 2019

Cap de llista d’ERC a Lleida per al 28-A Laia Bruguera BARCELONA

avier Eritja, cap de llista d’ERC a Xavier Eritja Lleida per als comicis del 28-A, Xassegura que ell i els seus com- panys viuen la sortida d’un pes pesant al Congrés com Joan Tardà com si fos “un dol”. El fins ara portaveu al Congrés marxa en un moment molt de- licat, amb escenaris molt incerts, i cap dels quals és fàcil per a Catalunya, però “La repressió està Eritja deixa clar que ERC s’adaptarà a tot el que hagi d’arribar i continuarà de- fensant els drets socials, però també els nacionals, perquè són “indestriables”.

L’Assemblea Nacional Catalana ha exigit esclatant a la cara a les candidatures independentistes que després de les eleccions facin “un front de bloqueig al Congrés”. A Madrid, s’hi ha d’anar a fer bloqueig o a fer política? Més que bloquejar, el que cal és posar en evidència les mancances democràtiques de l’Estat” d’un estat que Catalunya ha tensionat al màxim i ha deixat al descobert. Una de les maneres de fer-ho és denunciar i blo- EFECTES · “La ultradreta està creixent perquè no s’afronta políticament el problema de quejar les pràctiques que no són demo- Catalunya” PREGUNTA · “Acceptaríem un referèndum que inclogués una proposta de cràtiques o que no respecten els drets i les llibertats, començant pel 155. Però l’Estat” ACORDS · “Em preocupa un pacte PSOE-Ciutadans, perquè és el més viable i perillós” s’ha de tenir present que hi ha decisions que, ens agradi o no ens agradi, es pre- ❝ A Madrid cal fer política i aprovar lleis, però també posar en evidència les mancances democràtiques de l’Estat

nen a Madrid perquè nosaltres no en te- nim les competències, i hi hem de ser.

De fet, destaca que ERC ha donat suport a la majoria de les mesures aprovades pel govern de Pedro Sánchez, a excepció de la llei d’habitatge. Sí, vam donar suport a la recuperació de la sanitat universal, a l’ampliació del per- mís de paternitat... Hem donat suport a una vintena de reials decrets, perquè consideràvem que eren avenços socials que d’alguna manera revertien les reta-

Activista cultural i polític Nascut a Sallent, al Bages, el 1970, Xavier Eritja ha participat en nombroses platafor- mes, entitats i institucions de Lleida, on viu actualment. Entre d’altres, ha estat presi- dent de l’Ateneu Popular de Ponent, mem- bre fundador de l’Assemblea Nacional Cata- lana a Lleida i portaveu de la plataforma Lleida Decideix. Assegura que des d’aques- tes plataformes ha pogut anar “copsant amb emoció l’articulació i el creixement ex- ponencial del moviment independentista”. Fa dos anys i mig que és diputat al Congrés. ORIOL DURAN EL PUNT AVUI DILLUNS, 8 D’ABRIL DEL 2019 | Nacional | 13

llades de drets que el govern del PP havia amb els partits que estaven al govern i fet durant anys. En això sí que ens te- no van complir amb el full de ruta? nien al costat. Ara bé, en una democràcia Fins a l’1 d’octubre, vam complir amb el Votació massiva i s’han de garantir els drets socials, però full de ruta. Pensàvem que l’Estat s’hi també els civils i els polítics; entenem avindria i arribaria a una mena d’acord que va tot junt i no entenem actituds o negociació; no comptàvem amb la for- com la de Podem, que, pel que fa als se- ça repressiva, i per això el full de ruta va dividida a Andorra gons, s’hi posa de perfil. quedar inservible. Molta gent dirà que pecàvem d’innocents, però és que ningú a En aquesta campanya, Sánchez està pensava que l’Estat sobrepassaria l’estat Els Demòcrates confien a retenir la majoria al Consell sent molt crític amb els independentis- de dret i el seu propi marc democràtic. General tot i la fragmentació del vot entre set candidats tes i es va fer enrere amb la qüestió del relator perquè va generar massa polè- Per facilitar la via de l’acord, Joan Tardà mica. Creu que hi ha una escletxa real ja va assenyalar fa uns dies que una op- Redacció per negociar amb els socialistes? ció seria que la resposta del referèndum ANDORRA LA VELLA Al PSOE se l’ha de forçar perquè vegi que no fos binària –independència, sí o no–, o busca una via política de resolució que sinó que l’Estat hi pogués afegir la seva Els electors andorrans es inclogui un referèndum o aquest xoc proposta. Aquest és el nou platejament? van abocar ahir a les urnes amb Catalunya s’eternitzarà. La via de Si volem un referèndum acordat amb en les eleccions amb més la repressió no porta enlloc, sinó al revés: l’Estat, les condicions les han de marcar participació i més alterna- a l’Estat li està esclatant a la cara. Tot tots els bàndols; per tant, és possible que tives de poder de la histò- aquest sector de la ultradreta i el feixis- l’Estat hi vulgui incloure la seva proposta ria del país. Amb set candi- me està creixent per no haver-se enfron- federal. Això sí, ha de ser seriosa i amb datures per governar el tat al problema. El PSOE ha pecat d’una contingut. Consell General, els gran covardia donant suport al 155, per- 27.278 electors cridats a què sabia que transgredia el mateix El preocupa que torni a governar la dre- les urnes, 11% més que en Diversos electors exercint ahir el dret a vot ■ ACN marc de l’estat de dret, i va ser un error, ta, fins i tot amb la inclusió de Vox? les eleccions del 2015, van perquè es va obrir la porta a un sector El PP, Ciutadans i Vox no faran govern dir-hi la seva, però la falta Andorra com la força més dels suports. D’aquesta d’extrema dreta que ja pot demanar, fo- perquè no sumen; el vot d’extrema dreta de sondejos i la peculiari- votada (35%) i amb possi- manera, les formacions ra de l’estat de dret, qualsevol cosa. i de dreta és el que és, només va passant tat del recompte, amb cir- bilitats de reeditar un ter- que ja tenien representa- d’un partit a un altre. A mi el que em pre- cumscripcions nacional i cer mandat. Xavier Espot, ció al Consell (Liberals El preocupa el vot útil als socialistes? ocupa és un pacte PSOE-Ciutadans, per- territorials, el panorama líder del partit en substitu- d’Andorra i Progressistes Una majoria del PSOE a través del vot què és el més viable i perillós, ja que vol- polític encara no estava ció de Toni Martí, haurà de SPD) així com les sorgides clar en el moment de tan- demostrar dots de nego- en els darrers mesos po- car aquesta edició. El re- ciació, atès que el Partit drien tenir la clau de la go- compte (no definitiu) si- Socialdemòcrata de Pere vernabilitat, en funció ❝ ❝ tuava els Demòcrates per López acumulava un 30% dels resultats finals. ■ Fins a l’1 d’octubre, vam Si el PSOE que ha d’arribar complir amb el full de és el que no retira la

ruta. Ningú pensava Lomqe, la ‘llei mordassa’ 844498-1198504Q que l’Estat sobrepassaria ni la reforma laboral, l’estat de dret anem malament

útil descapitalitza la part de l’esquerra dria dir més repressió. Veient la poca va- espanyola que inclou Podem, i em pre- lentia del PSOE, de seguida caurà en les ocupa que tingui una baixa represen- temptacions de Ciutadans, i probable- tació, perquè considero que hi ha poca ment també estarà lligat pel discurs de varietat, dins de l’esquerra. La nostra l’extrema dreta; tindrà poc marge de gran aposta, en funció de com vagin els maniobra. No deixa de ser una versió acords, és poder forçar el PSOE, però més light del règim del 78, en les formes, també Podem, amb vista a arribar a però no realment en el contingut. aquesta línia de diàleg per aconseguir el referèndum. En l’àmbit laboral i educatiu, quins són els deures en aquesta legislatura? Quin paper té la via de la desobediència Hi ha grans lleis que el PSOE va dir que per forçar aquest referèndum? derogaria, com la Lomqe, la reforma S’ha d’optar per un referèndum dins del laboral i la llei mordassa, i no s’ha fet marc democràtic actual, estirant al mà- res. Si el PSOE que ha d’arribar ara és xim el marc normatiu, el mateix estat de aquest que no les retira, malament dret. Celebrar un referèndum no és il·le- anem, perquè afecten drets i llibertats gal com ens volen fer veure, hi ha marge; bàsiques. A la gent d’esquerres se li ha una altra cosa és que políticament inte- de dir. I si hi ha un acord amb Ciuta- ressi o no. Ara bé, pot ser que, en un mo- dans, què passarà amb aquestes lleis? ment puntual, aquesta via d’acord i dià- S’enduriran encara més? leg sigui inviable i que ens vegem abocats a la desobediència. És justificable, crec, Quines són les principals reivindicacions sempre que la via habitual, democràtica, de Lleida al Congrés? no sigui viable. No ho podem descartar A Lleida hi ha una falta brutal d’inver- perquè, per a nosaltres, per damunt de sions, sobretot en infraestructures. En l’estat de dret hi ha la democràcia. els últims pressupostos, hi havia entre un 20% i un 25% menys d’inversió al ter- Hi ha gent que se sent traïda perquè va ritori. Van ser venuts com els pressupos- defensar les escoles, va votar tot i les tos més socials, però territorialment no agressions policials i va arribar un mo- ho eren. També s’ha de negociar la nova ment en què tot es va convertir en fum. política agrària comuna, cosa que afecta Què diria als que se senten decebuts molt el territori. ■ 14 Nacional EL PUNT AVUI | | DILLUNS, 8 D’ABRIL DEL 2019

Elisenda Alamany Número 2 de la llista d’ERC a les eleccions municipals a Barcelona “Els comuns no han estat a l’altura del moment”

CRÍTICA · “L’espai ha abandonat la centralitat del país, i quan ho fas deixes de ser útil i corres el perill de ser del tot irrellevant. Està en fallida” JUDICI · “La resposta a la sentència no crec que hagin de ser unes eleccions sense més ni més, sinó crear aliances més enllà de les que tenim” ERROR · “En lloc de proclamar i després construir, cal començar a construir per acumular forces”

El Parlament ha demanat elec- Òscar Palau DE 2 A 2. BARCELONA Després de ser cions. Pensa que s’hi ha d’anar? regidora a Cas- Hi ha hagut profundes febleses es del principi als co- tellar per una en la manera de gestionar i ex- muns li van penjar l’eti- llista alternativa plicar per part de Torra, però no queta d’independentis- des del 2007, va crec en les eleccions com a solu- D ta. La molestava? fer el salt a Cata- ció màgica. Serien una puntada No me n’he amagat mai, no crec lunya en Comú endavant. La prioritat ha de ser que sigui res per amagar-se’n. amb Xavier Do- parlar de l’estratègia que volem Forma part de la meva identi- mènech. Va ser seguir a partir d’ara com a país. tat, fins i tot ho era quan érem portaveu i coor- D’entrada, en projectes polítics quatre gats i ens fèiem teràpia. dinadora de co- que apleguin el 80% per ser més municació dos forts davant la deriva autorità- Així sembla natural l’acord amb anys, abans ria de l’Estat. Hi ha la sensació ERC... Feia molt que es coïa? d’anar-hi de 2 a que el país no es mou i nosaltres Quan els comuns ens presen- les eleccions del hem volgut que es mogués i per tem volem representar una no- 21-D. Després això hem fet el pas, assumint va esquerra que posi noves solu- d’haver dimitit a costos personals fins i tot. La cions al tancament d’època que l’octubre com a nostra és una primera resposta, ve d’una triple crisi política, eco- portaveu, ara ha però hi haurien d’estar pensant nòmica i nacional. Aixequem deixat el grup i també altres actors socials i po- les banderes de la precarietat, la l’escó. Creadora lítics. La pregunta als que pro- regeneració política i també de Nova, s’ha posen eleccions és: per a què? d’una solució democràtica per a aliat amb ERC a En quin sentit és un pas enda- Catalunya, i apostem per cons- Barcelona i serà vant? Si són anticipades, sem- truir l’espai com una força níti- la 2 d’Ernest pre són un punt i a part. Quin és dament sobiranista. La diagnosi Maragall ■ J.L. ara? Quina alternativa es plan- ara de molts és que aquells prin- teja? Concentrem-nos a cons- cipis fundacionals s’han anat Alamany va deixar l’escó fa dues setmanes, i es presenta a les municipals a Barcelona amb ERC ■ truir la nova estratègia que ens engrunant, fent-se més i més demana la ciutadania, que està petits. Els funcionaments d’al- amb un milió de votants. Això a l’altura del moment que vivia ERC fa temps que reclama un una mica desorientada, el país guns actors s’han acabat impo- mereixia una reflexió, i pensà- el país, i això es reflecteix en po- front unitari contra la repres- està estancat i les institucions, sant, i s’ha perdut de vista la vem que en el procés de renova- sicionaments erràtics, persones sió. La seva aliança és amb vo- a mig gas. És moment de cons- funció original. I s’ha abandonat ció de la direcció tocava ento- que han marxat i altres que han cació d’estabilitat en el futur? truir certeses i no més interro- la centralitat del país. I quan ho mar el debat. Malauradament, intentat construir altres eines. És una proposta que va més en- gants, i no abocar-nos a comicis fas deixes de ser útil i corres el d’aquest procés no en sortim re- La conseqüència de la mala ges- llà d’artefactes electorals, va de que no sabem si solucionen res. perill de ser totalment irrelle- forçats, patim dinàmiques de tió de la pluralitat interna és el projectes polítics que esperem vant. En un moment excepcio- vetos i purgues per eliminar que veiem. L’organització s’ha que sumin altres actors, per què Podrien ser la resposta a la sen- nal com l’actual, amb repressió i certa pluralitat, després arriba esforçat massa a voler-ho tapar no, a les eleccions catalanes. tència? O quina hauria de ser? presos polítics, cal contribuir i la marxa de Domènech, canvia i massa poc a voler-ho redreçar. La resposta rau a crear aliances arromangar-se per aliances i l’ideari fundacional quan tot Com els mateixos comuns? que vagin més enllà del que ara candidatures àmplies i fortes just feia un any que caminàvem El seu trencament amb els co- S’haurà de veure, però sempre tenim. Una convocatòria electo- que ofereixin respostes però i el que està passant ara, que a muns ha estat traumàtic? he defensat que calia una aliança ral sense més ni més, i que l’en- que també siguin capaces de molts municipis importants es M’agrada parlar en termes polí- del sobiranisme d’esquerres. demà estiguem igual, no crec plantar-se. Per això aquest pas. presenten els comuns partits, tics i deixar els personals a ban- Fins ara l’estratègia ha tingut que sigui una resposta a l’altura. és el reflex del que passa en da, perquè són els que ens per- certes febleses, com ara pensar Per què creu que els comuns l’àmbit nacional. Aquest diag- meten construir. Hi ha hagut que després de l’1-O ja estava tot Es veu fent alcaldessa Colau? han abandonat la centralitat? nòstic fa pensar que l’espai polí- poca autocrítica en l’espai... Era decidit i vivíem en una república. Veig l’Ernest guanyant l’alcaldia. Ens hem de remuntar a la reno- tic està en fallida, si bé els valors més fàcil centrar-ho en el debat Ara el que cal, en lloc de procla- vació de la direcció, quan fem la de regeneració democràtica i personal, que és el que s’ha fet, mar i després construir, és co- I a ella fent-lo alcalde a ell? valoració que l’1-O no vam estar d’una nova manera de fer políti- que afrontar-ho en termes de mençar a construir per acumu- Això ho haurà de dir ella, l’im- a l’altura, perquè quan una for- ca no han d’esfondrar-se amb el debat polític. Moltes vegades lar forces, donar resposta a les portant és que la ciutadania de ça sobiranista que aposta per la partit, perquè juguen un paper s’ha volgut matar els metges i demandes de la gent, arrossegar Barcelona tingui el projecte que radicalitat democràtica té tants fonamental en la política catala- no pas acatar el diagnòstic. I en- grans majories socials i políti- es mereix, i la solvència, proxi- dubtes per participar del que va na. Cal dotar-los de noves eines. cara que els metges marxem, el ques, i ser més forts per acabar mitat i claredat que suposen ser... El reflex de com es va ges- diagnòstic continua igual. Si forçant una cosa inevitable, un ERC i Nova ho poden oferir. ■ tionar acaben sent els vuit dipu- Fachin també va marxar ja... preguntes al carrer si Catalunya referèndum per decidir quina re- tats al Parlament, quan havíem Hem de pensar que hi havia un en Comú és una força sobiranis- lació volem tenir amb l’Estat. L’entrevista sencera, a guanyat dues eleccions estatals projecte que potser no ha estat ta, tindran dubtes per dir que sí. S’ha d’invertir l’estratègia. ˱ www.elpuntavui.cat