DOCSLIB.ORG

1. Bernie Sanders - Els Populismes Dultradreta a Leuropa Actual.Pdf

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
1. Bernie Sanders - Els Populismes Dultradreta a Leuropa Actual.Pdf ELS POPULISMES D’ULTRADRETA A L’EUROPA ACTUAL Bernie Sanders El populisme d’uns és la democràcia d’altres, i a la inversa. RALF DAHRENDORF. ELS POPULISMES D’ULTRADRETA A L’EUROPA ACTUAL ÍNDEX AGRAÏMENTS ........................................................................................... 4 MOTIVACIONS .......................................................................................... 5 OBJECTIUS............................................................................................... 6 MATERIAL I METODOLOGIA DEL TREBALL .......................................... 7 COS DEL TREBALL .................................................................................. 8 1.-INTRODUCCIÓ .................................................................................. 8 1.1. LA COMPLEXITAT DEL TERME POPULISME ........................... 9 1.2. DEFINICIÓ DEL TERME POPULISME ........................................ 9 1.3. CARACTERÍSTIQUES DEL POPULISME ................................. 14 2.- LA ULTRADRETA POPULISTA A EUROPA .................................. 17 2.1. CARACTERÍSTIQUES CONCRETES DE LA ULTRADRETA POPULISTA ...................................................................................... 18 2.2. L’EXTREMA DRETA POPULISTA A EUROPA ......................... 21 2.2.1. ALEMANYA ......................................................................... 21 2.2.2. ÀUSTRIA ............................................................................. 22 2.2.3. BÈLGICA ............................................................................. 23 2.2.4. BULGÀRIA ........................................................................... 24 2.2.5. DINAMARCA ....................................................................... 25 2.2.6. ESLOVÀQUIA ...................................................................... 26 2.2.7. ESLOVÈNIA ......................................................................... 27 2.2.8. FINLÀNDIA .......................................................................... 28 2.2.9. FRANÇA .............................................................................. 29 2.2.10. GRÈCIA ............................................................................. 30 2.2.11. HONGRIA .......................................................................... 32 2.2.12. ITÀLIA ................................................................................ 34 2.2.13. NORUEGA ......................................................................... 38 2.2.15. PAÏSOS BAIXOS ............................................................... 39 2.2.16. POLÒNIA ........................................................................... 40 2.2.17. REGNE UNIT ..................................................................... 42 1 ELS POPULISMES D’ULTRADRETA A L’EUROPA ACTUAL 2.2.18. REPÚBLICA TXECA .......................................................... 44 2.2.19. ROMANIA .......................................................................... 45 2.2.20. RÚSSIA.............................................................................. 46 2.2.21. SUÈCIA.............................................................................. 47 2.2.22. XIPRE ................................................................................ 48 2.3. EL POPULISME D’ULTRADRETA A ESPANYA DES DE LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA A FINALS DEL SEGLE XX I SEGLE XXI49 2.3.1. GRUPO INDEPENDIENTE LIBERAL (GIL) ............................ 49 2.3.2. VOX ......................................................................................... 53 2.3.2.1. VOX I LES ELECCIONS GENERALS DEL 28 D’ABRIL I 10 DE NOVEMBRE 2019 ......................................................................... 59 2.3.2.2. IDEOLOGIA DE VOX ........................................................ 69 2.3.3. EL REREFONS DE VOX: FINANCIACIÓ I AMBICIÓ PERSONAL .......................................................................................................... 74 2.4. LA PERCEPCIÓ DEL POPULISME I DE VOX PER PART DE LES ALTRES FORMACIONS POLÍTIQUES A TRAVÉS DE LES ENTREVISTES ............................................................................................................. 78 DECÀLEG PER COMBATRE EL POPULISME D’ULTRADRETA ........... 83 CONCLUSIONS ...................................................................................... 85 ANNEXOS ............................................................................................... 90 ANNEX 1.- ENTREVISTES A POLÍTICS I POLÍTIQUES ..................... 90 1.1.- ENTREVISTA a FRANCESC GABARRELLA ........................... 90 1.2.- ENTREVISTA a MANU PINEDA ............................................... 96 1.3.- ENTREVISTA a XAVIER ERITJA ........................................... 106 1.4.- ENTREVISTA a HELENA MARTÍNEZ .................................... 115 1.5.- ENTREVISTA a JANET SANZ ................................................ 122 1.6.- ENTREVISTA a SARA VILÀ ................................................... 136 1.7.- ENTREVISTA a ÓSCAR ORDEIG .......................................... 145 1.8.- ENTREVISTA per correu electrònic a RAMON ESPADALER 156 1.9.- ENTREVISTA por correo electrónico a IZASKUN BILBAO ..... 162 1.10.- ENTREVISTA a TONI POSTIUS .......................................... 170 1.11.- ENTREVISTA a JOSEP MARIA FORNÉ .............................. 180 1.12.- ENTREVISTA per correu ordinari a JOSEP RULL ............... 188 2 ELS POPULISMES D’ULTRADRETA A L’EUROPA ACTUAL 1.13.- ENTREVISTA a DAVID BERTRAN....................................... 194 1.14.- ENTREVISTA a ÁNGELES RIBES ....................................... 206 1.15.- ENTREVISTA per correu electrònic a ALEJANDRO FERNÁNDEZ ÁLVAREZ ........................................................................................ 220 1.16.- ENTREVISTA a XAVIER PALAU .......................................... 224 1.17.- ENTREVISTA a TONI LÓPEZ .............................................. 235 ANNEX 2.- IMATGES ......................................................................... 244 ANNEX 3.- DOCUMENTS DIGITALITZATS ....................................... 245 ANNEX 4.- MODELS D’ENTREVISTES EN CATALÀ I CASTELLÀ . 252 BIBLIOGRAFIA ...................................................................................... 258 WEBGRAFIA ......................................................................................... 259 3 ELS POPULISMES D’ULTRADRETA A L’EUROPA ACTUAL AGRAÏMENTS En primer lloc vull agrair molt especialment a la tutora del meu treball, per mostrar-me sempre el camí correcte en aquest treball i donar-me suport des de l’inici. Ella va apostar per aquest projecte tot i les complicacions que representava dur-lo a terme. També donar-li les gràcies per sempre oferir-me la llibertat per fer el treball com jo volia. D’altra banda, agrair-li haver-me mostrat la passió per la filosofia i fer-me gaudir d’ella. En segon lloc, agrair a tots el polítics i polítiques que van accedir a respondre la meva entrevista i que posteriorment passaré a citar: David Bertran, Ciutadans; Alejandro Fernández, PP; Ramon Espadaler, Units per Avançar; Xavier Eritja, ERC; Janet Sanz, Barcelona en Comú; Óscar Ordeig, PSC; Izaskun Bilbao, PNV; Sara Vilà, En Comú Podem; Toni Postius, JuntsxCat; Ángeles Ribes, Ciutadans; Josep Maria Forné, JunstsxCat; Josep Rull, JuntsxCat; Xavier Palau, PP; Toni López, VOX; Manu Pineda, PCE; Helena Martinez, ERC i Francesc Gabarrella, la CUP. En tercer lloc vull agrair a tots els membres de la meva família per donar-me el suport necessari, i en especial a la meva germana, per acompanyar-me a les entrevistes i suportar-me en els pitjors moments, ella sap que per mi és un pilar fonamental en la meva vida; també al meu tiet per haver-me ajudat a realitzar la idea creativa que tenia en ment per a la portada. A més a més, una abraçada molt forta al meu padrí per la seva ajuda i interès pel meu treball. En quart lloc agrair al Jan per estar tan interessat en la realització d’aquest treball i demostrar-me sempre la seva predisposició a revisar-lo. I ja per acabar, vull dedicar aquest treball als meus padrins materns; a la meva iaia Luisa per totes les estones junts, i al meu iaio Julio que segur que des d’on estigui està molt orgullós dels seus nets i netes i sé que sempre m’acompanya. 4 ELS POPULISMES D’ULTRADRETA A L’EUROPA ACTUAL MOTIVACIONS Em considero una persona sensible i atenta a tots els canvis socials i polítics del nostre món. El populisme és un tema de molta d’actualitat. Qualsevol persona que segueixi la política o miri el telenotícies escoltarà com adversaris polítics es llencen el terme populisme com una arma d’insult, mentrestant d’altres, s’adjudiquen el terme amb orgull. Però sabem la ciutadania definir el terme populisme? És aquesta necessitat per comprendre millor els temps moderns de les noves forces polítiques i líders polítics populistes que estan en ascens i cada vegada estan entrant a més cambres representatives a Europa i arreu del planeta la qual va ser el motiu principal pel qual vaig elegir el tema proposat pel Departament de Filosofia que portava el títol “Què és el populisme?”. Ràpidament vaig fer una recerca breu, i vaig comprovar que hi havia poca informació a la xarxa de qualitat i de fons contrastades. I d’altra banda, em va agradar molt dos vídeos de “Fort Apache- Podemos y el Populismo” i un altre “Fort Apache- Populismo de izquierdas”, dues taules rodones amb experts que parlaven i comentaven el tema dirigits per Pablo Iglesias. En el segon vídeo parlaven
Load more

Recommended publications
  • S Amuel Morer A
    Samuel Morera i Ribas (Monistrol de Montserrat, 1889 - Ciutat de Mèxic, 1969) va créixer en una família protestant que el predisposà a una actitud crítica cap al poder constituït. De jove marxà a Argentina per evitar el servei militar en el marc de les guerres colonials espanyoles al Nord d’Àfrica. JOSEP PUY JOSEP Tornat a Catalunya inicià el seu compromís cívic i polític com a membre de la maçoneria i a Fraternitat Republicana de Terrassa, de la qual n’esdevindria un dels seus líders, i en representació de la qual participà a la fundació d’Esquerra errassa Republicana de Catalunya. ERRASSA T Alcalde de Terrassa, en cinc etapes diferents del període republicà, entre 1931 i 1937, durant la Guerra Civil li tocà gestionar un dels moments més convulsos de la història de la ciutat. Amb la derrota s’exilià primer a França i després a Mèxic, on continuà sent un actiu membre i dirigent d’Esquerra Republicana i col·laborador de l’Orfeó Català. morera ALCALDE REPUBLICÀ DE T ALCALDE ALCALDE REPUBLICÀ DE ALCALDE Josep Puy i Juanico (Terrassa, 1955) Doctor en Història Contemporània. Professor de la UAB i mestre de català. Ha estat director pedagògic a secundària i professor d’història i filosofia de batxillerat. La seva recerca començà amb nombrosos estudis sobre la Restauració, l’obrerisme i el caciquisme a Terrassa i Catalunya. Pioner en l’estudi de la figura d’Alfons Sala. Més endavant estudià la pobresa, la beneficència i el món assistencial. Una síntesi de la seva tesi es publicà amb el títol: Pobres, desvalguts i asilats.
    [Show full text]
  • Memòria DMD-CATALUNYA 2017
    Memòria DMD-CATALUNYA 2017 Memòria 2017 DMD-Catalunya Índex 1) Presentació............................................................................................. pàg 3-4 2) Què és DMD? Activitats i serveix que ofereix.............................. pàg 5-6 3) Persones associades............................................................................ pàg. 7-9 4) Organigrama: Junta Directiva i grups de treball....................... pàg. 10-11 5) Dades del voluntariat i creixement........................................... pàg. 12-14 6) Assessorament a la ciutadania, EAP i DVA.............................. pàg. 15-26 7) Activitats de difusió: conferències, xerrades, cinefòrums, col·loquis i jornades....................................................................... pàg. 27-41 8) Incidència política i social: parlaments, ajuntaments, Generalitat, entitats ciutadanes i moviments socials......... pàg. 42-46 9) Grups professionals: educació, salut, psicologia i treball social, juristes................................................................................................ pàg. 47-55 10) Grups locals: Lleida, Figueres-Girona i Tarragona.............. pàg. 56-60 11) Comunicació: presència als mitjans, web, comunicats interns, revista DMD-Federal, reculls de premsa, biblioteca........... pàg. 61-69 12) Biblioteca ..................................................................................... pàg. 70 13) Administració i finances: Balanç econòmic........................... pàg. 71-75 2 Memòria 2017 DMD-Catalunya 1) Presentació
    [Show full text]
  • La Construcció Del Concepte De Natura a L'edat Moderna
    302 M. A. Martí Escayol 4. ELS PROJECTES PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL CANAL D'URGELL DURANT L'ÈPOCA MODERNA 1. Les condicions naturals del territori Els primers projectes per a la construcció d'un canal a l'Urgell daten del segle XIV, però no es faran realitat fins als anys seixanta del segle XIX, amb l'impuls de Manel Girona (Tàrrega, 1818-Barcelona, 1905). El mateix Manel Girona reconeix en els seus escrits i discursos que l'aprofitament de les aigües al territori català no és una tasca senzilla. Principalment, perquè és un país muntanyós i perperquè té els corrents d'aigua fluvial massa ràpids per a ser aprofitats. Aquests elements, segons Manel Girona, provoquen que la construcció de sèquies o canals sigui molt dificultosa, cal superar uns obstacles naturals molt complicats i per aquesta raó el canal tarda tants segles a pensar-se, idear-se, temptejar-se i construir-se.1 Les terres de l'Urgell estan regades pel riu Segre i per petits rierols com el Corb, el Sió, l'Ondara, la Femosa o altres de petit cabal. La majoria, durant l'edat mitjana, tenien sèquies per a moure molins fariners2 —com el molí de la Torra, situat vora el convent de Sant Bartomeu de Bellpuig. Però abans del canal són rius d'escàs cabal i condicionats per les pluges, repartides de manera molt irregular al llarg de l'any. Aquests rius i rierols desapareixen en arribar a la plana i amb la construcció del canal les seves característiques canviaran 1 Manel Girona, Ensayos para mejorar el crédito y arreglar la situación de España, Barcelona, 1865.
    [Show full text]
  • L'escultura Del Segle XIII De La Seu Vella De Lleida Meritxell Niñá Jové
    L'escultura del segle XIII de la Seu Vella de Lleida Meritxell Niñá Jové Dipòsit Legal: L.1234-2014 http://hd l.handle.net/10803/275936 ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora.
    [Show full text]
  • VI. Activitat De Recerca
    Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 331 VI. Activitat de recerca Programes de recerca Secció Històrico-Arqueològica Banc de dades de monedes catalanes bliogràfic, documental i d’imatges dels Director: Miquel Crusafont i Sabater edificis de tipus religiós existents a la Ca- talunya altmedieval (segles ix-xiii). L’objectiu d’aquest programa és recollir les dades i classificar materials catalans (Vegeu-ne més informació en l’apartat existents a diferents arxius. «Centres de recerca», dins d’aquest mateix Durant el curs 2006-2007, el banc capítol.) de dades va completar el cicle de Roses i Empúries de la moneda grega de l’Arxiu Leandre Villaronga i ha catalogat, a més de la llarga sèrie de les dracmes ibèri- Corpus documental de les relacions ques d’argent d’imitació emporitana, algu- internacionals de Catalunya 331 nes monedes amb lectures gregues, d’al- i de la Corona d’Aragó tres amb lectures mixtes i unes altres amb Directors: Maria Teresa Ferrer i Mallol ACTIVITAT DE RECERCA lectura plenament ibèrica. S’ha seguit el Manuel Riu i Riu mateix procediment del curs anterior i s’han completat les informacions de les La finalitat d’aquest projecte és publicar, fitxes. En total, s’hi han incorporat mil en edició crítica, els tractats internacio- dues-centes noves monedes, totes de l’àm- nals de Catalunya i, després, de la Coro- bit català. També s’han atès consultes de na d’Aragó. diferents investigadors. S’ha acabat la redacció del tom primer del primer volum del Corpus. El Corpus documental és precedit per dos estudis introductoris: un sobre les rela- Centre d’Art Romànic Català (ARCAT) cions amb Occitània durant els segles xi i Directors: Joan-F.
    [Show full text]
  • ERC I El Pdecat Tornen a 'Manar' a Madrid
    P8 i 12,13 ERC i el PDeCAT Confirmada 801175-1178781® la suspensió tornen a ‘manar’ de tots els a Madrid diputats Han fet fora Rajoy, controlen Sánchez i a la presó han posat fi als complexos de la generació Joan Tardà, d’ERC, i Carles El Suprem avala les dels Roca, López de Lerma i Duran Campuzano, del PDeCAT ■ intencions de Llarena 1,20€ DIMARTS · 31 de juliol del 2018. Any XLIII. Núm. 14714 - AVUI / Any XL. Núm. 13584 - EL PUNT NACIONAL P6-7 El conflicte Nacional P8 Felip VI i Baltasar Picornell, ahir a Mallorca ■ EFE del taxi El rei s’ofereix ara a “bastir ponts” El president del Parlament balear diu que el monarca aposta pel diàleg Europa-Món P19 s’enquista La política d’immigració uneix la dreta espanyola PROTESTA · Els sindicats mantenen la vaga indefinida amb els Casado i Rivera radicalitzen el discurs taxis al carrer TERMINI · Exigeixen una solució aquest divendres per desgastar el govern de Sánchez Entrevista Josep de C. Laplana P22-23 Director del Museu de Montserrat “Som més lliures que molts museus” 181870-1190165T Un grup de taxistes en vaga, ahir al migdia a la Gran Via de Barcelona, pendents de la reunió amb Foment ■ ORIOL DURAN 2 EL PUNT AVUI | DIMARTS, 31 DE JULIOL DEL 2018 HERMES COMUNICACIONS SA Direcció Executiva: Joan Vall i Clara President: Joaquim Vidal i Perpinyà. (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació El Punt Avui expressa la Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench General), Emili Gispert (Informació seva opinió únicament en (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font Esportiva i local), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert els editorials.
    [Show full text]
  • Informe De Gestió 2020
    INFORME DE GESTIÓ 2020 INFORME DE GESTIÓ 2020 SALUTACIÓ DEL PRESIDENT INFORME DE GESTIÓ 2020 SALUTACIÓ DEL PRESIDENT Teniu a les vostres mans l’informe de gestió corresponent a l’any 2020, un any marcat per PRESIDENT la pandèmia mundial de la Covid-19 que ha afectat milions de persones arreu, milers a casa Josep M. Cervera nostra. Per això voldria començar tenint un record per tots aquells que no l’han pogut supe- Alcalde del Port de la Selva rar i per les seves famílies. Igualment m’agradaria fer arribar el meu recolzament a tots els que encara avui estan afectats pel virus o les seves conseqüències socials i econòmiques. I també, fer un immens agraïment per tots els que ens han ajudat i ens ajuden a minimitzar els seus efectes entre els que es compten centenars d’electes d’aquest país. ElA desembre de 2021 farà 10 anys que un grup d’alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores vam constituir l’Associació de Municipis per la Inde- Som una xarxa extensa, compromesa, activa i potent a favor del nostre país, de la nostra gent que treballem per millorar les condicions socials, polítiques i econòmiques que han de comportar la materialització d’un estat propi, autogestionat, emancipat i amb autonomia per decidir. Tal i com remarquen els estatuts de l’AMI, el nostre objectiu és la independència de Catalunya, l’assoliment de la República, i per aquest motiu entitats, i sobretot, amb els nostres veïns i veïnes, avançant en un trajecte gens planer, com molt bé sabeu. mediàtica que se’n va derivar, portant els nostres líders a la presó i a l’exili, a la persecució de milers de persones –també als ajuntaments i als Enguany passaré el relleu com a president de l’AMI amb la certesa que hem estat remant amb força en tots els viatges en els quals se’ns ha volgut, però també amb la frustració de no haver arribat al port de destí i algun dubte sobre el rumb col·lectiu.
    [Show full text]
  • Finals Del Segle X-Principis Del Segle XII)
    El Poblament rural andalusí a les Aspres, nord del districte/taifa de Lleida (finals del segle X-principis del segle XII) Universitat de Lleida Facultat de Ciències de l’ Jesus Corsà Garrofé UNIVERSITAT DE LLEIDA Facultat de Lletres Departament d’Història EL POBLAMENT RURAL ANDALUSÍ A LES ASPRES, NORD DEL DISTRICTE/TAIFA DE LLEIDA (FINALS DEL SEGLE X - PRINCIPIS DEL SEGLE XII) Tesi doctoral presentada per optar al grau de doctor per Jesús Corsà Garrofé Sota la direcció del Doctor Flocel Sabaté Curull Vol. 2 Lleida, 2012 3. Proposta metodològica i resultats de la recerca 579 580 3.1. NOUVELLES VOIES DE RECHERCHE, NOTRE MÉTHODOLOGIE 3.1.1. Une méthode plurale Afin d’atteindre avec succès les objectifs que l’on s’est proposés précédemment, il est indispensable d’avoir recours à une bonne méthode de travail qui nous permettra de nous rapprocher au maximum de la connaissance scientifique du passé musulman de la haute Noguera occidentale. La méthodologie est l’élément fondamental au moment d’entamer une recherche de grandes dimensions, dans notre cas consacrée à une zone inhospitalière, rurale et, à la fois, frontalière. Nous avons besoin de définir des règles pour pouvoir développer des raisonnements rigoureux, valides et critiques, puisque, comme le signale Andrea Carandini, el cimiento de la historia que se construye es siempre la historia destruida2236. Avec la génération de nouvelles connaissances scientifiques nous pouvons faire rentrer la recherche dans le contexte du renouveau historique international2237. Nous comprenons que la méthodologie de travail est étroitement liée aux courants historiographiques, ce qui signifie que, en fonction du contexte historique dans lequel nous développons une recherche, la science s’applique à partir de critères de recherche concrets avec l’application d’une méthode spécifique.
    [Show full text]
  • 00.Spacont42.Inizi.1A Bozza
    2012, numero 42 Spagna contemporanea EDIZIONI DELL’ORSO ISTITUTO DI STUDI STORICI GAETANO SALVEMINI 2012, anno XXI n. 42 Spagna contemporanea EDIZIONI DELL’ORSO ISTITUTO DI STUDI STORICI GAETANO SALVEMINI Indice Saggi e ricerche Francisco Carantoña Álvarez 1808, Una revolución incómoda 7 José Ramón Rodríguez Lago ¡Salvemos los niños rusos! La Iglesia española y la campaña pontificia en la URSS (1922-1924) 27 Javier Tébar Hurtado “Unos viejos amigos en horas difíciles”. La derrota del Eje y la persecución aliada de los fugitivos de guerra en la Barcelona de 1945 49 Felix Monguilot Benzal Nuovi contributi per lo studio della collaborazione cinemato- grafica tra l’Italia e la Spagna durante gli ultimi anni del fasci- smo e i primi del franchismo 65 Fondi e fonti Matteo Tomasoni Alcune considerazioni su “Igualdad”, il settimanale delle JON-S castigliane (1932-1933) 79 Magí Crusells L’immagine cinematografica del CTV 91 Recensioni Combats pour l’histoire (Luciano Casali) 113 Apropósito de la disidencia religiosa en la España del siglo XIX (Emilio La Parra López) 122 Garibaldini per la Catalogna. Il versante italiano e quello catalano del complotto di Prats de Mollò (Marco Puppini) 124 Cataluña revolucionaria y Catalunya antifeixista (Arnau Gonzàlez i Vilalta) 128 ¿Por qué combatimos? El reclutamiento en la Guerra civil española (Miguel Alonso Ibarra) 130 Chiesa asturiana e Transizione spagnola: tra nazionalcattolicesimo e democrazia (Mireno Berrettini) 135 Schede I. Generali M. Sirvent Romero, Un militante del anarquismo español [Memorias, 1889-1948] (E. Vega); M.M. Gijón, Los (anti)intelectuales de la derecha en España. De Giménez Caballero a Jiménez Losantos (A.
    [Show full text]
  • President Josep Irla De L’Any 2019
    Memòria del casal President Josep Irla De l’any 2019 Tot allò en que hem aportat enguany en la llarga lluita per l’assoliment de la justícia social i l’alliberament nacional dels Països Catalans. Esquerra Republicana de Catalunya 2 Esquerra Republicana de Catalunya, fou fundada pels nostres avis enguany fa 88 anys. El casal president Josep Irla, secció local d’ERC al districte d’Horta-Guinardó, en fa 42. Quasi la meitat de l’existència d’Esquerra. Hem estat partícips de la reimplantació del partit des del 1976, malgrat l’hostilitat de les demés forces polítiques, el cinisme de les quals marcaria el seu esdevenidor, consentint anar a unes primeres eleccions després d’una dictadura de 40 anys, sense la legalització de l’únic partit republicà. Després el 1978 ja des del districte, picant pedra, amb moltes frustracions i també humiliacions. Però enguany, ens hem rescabalat, recuperant aquells nivells de representació política que ens acosten als dels mítics anys de la república... 3 El nostre casal té l’honor de dur el nom del 124è MHPGC Josep Irla. RECORDANT EL PRESIDENT JOSEP IRLA ...Però, en circumstàncies normals, per la mateixa natura de les seves qualitats i per la reserva en què les exterioritzen, passen desapercebuts... Calen circumstàncies excepcionals perquè llur personalitat es manifesti plenament. Per dissort de tots, Catalunya visqué aquestes circumstàncies excepcionals i Josep Irla fou posat a prova. Quants haurien acceptat, com ell, la presidència del Parlament de Catalunya l’octubre del 1938, quan ja era clar que teníem perduda la guerra? Quants dos anys més tard, immobilitzats a la França de Vichy, haurien acceptat, com ell, la successió del president Companys, assumint el risc de córrer la mateixa sort? Per fer- ho calia, en ambdues ocasions, una convicció ferma i un amor a la terra que anés molt més enllà de la retòrica ordinària.
    [Show full text]
  • Informe Sobre L'observança Del Pluralisme Polític a La Televisió I a La
    INFORME IPM 12/2009 Àrea de Continguts Barcelona, 22 de febrer de 2010 Informe sobre l’observança del pluralisme polític a la televisió i a la ràdio Desembre de 2009 2 ÍNDEX 1. Mètode d’estudi 13 1.1. Objecte d’estudi 15 1.2. Definició de conceptes 17 1.3. Disseny de l’informe 25 1.3.1. Univers d’estudi 25 1.3.2. Incidències 27 2. Anàlisi dels teleinformatius 29 2.1. TV3 31 2.1.1. Temps de notícia de les informacions 33 2.1.2. Presència dels actors polítics 35 2.1.3. Entrevistes als teleinformatius 55 2.2. 3/24 61 2.2.1. Temps de notícia de les informacions 63 2.2.2. Presència dels actors polítics 65 2.3. TVE a Catalunya 81 2.3.1. Temps de notícia de les informacions 83 2.3.2. Presència dels actors polítics 85 2.4. 8tv 99 2.4.1. Temps de notícia de les informacions 101 2.4.2. Presència dels actors polítics 103 2.5. Barcelona TV 115 2.5.1. Temps de notícia de les informacions 117 2.5.2. Presència dels actors polítics 129 3 2.6. Maresme Digital TV 137 2.6.1. Temps de notícia de les informacions 139 2.6.2. Presència dels actors polítics 141 3. Anàlisi dels magazins i altres espais informatius 157 3.1. TV3 159 3.1.1. Entrevistes 159 3.1.2. Debats i tertúlies 161 3.2. 33 163 3.2.1. Entrevistes 163 3.3. TVE a Catalunya 165 3.3.1.
    [Show full text]
  • Forcadell: «Cada Cop Estem Més a Prop De Fer Govern, N'estic
    Política | Redacció | Actualitzat el 17/03/2018 a les 14:52 Forcadell: «Cada cop estem més a prop de fer govern, n'estic convençuda» L'expresidenta del Parlament i diputada d'ERC llença un missatge d'optimisme des de la Fira de Sant Josep de Mollerussa Forcadell ha visitat la Fira de Mollerussa | ACN La diputada d'ERC i expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, s'ha mostrat convençuda que la formació d'un govern a Catalunya està "cada vegada més a prop". "Molt aviat tindrem govern i tirarem endavant, com sempre". Sobre qui el presidirà, però, no s'ha pronunciat. Des de Mollerussa, on ha visitat la Fira de Sant Josep, Forcadell ha volgut llençar un missatge d'optimisme. Ha recordat que la legislatura passada es va investir Carles Puigdemont en comptes d'Artur Mas a dues hores d'acabar el termini per convocar eleccions. "D'això ningú no se'n recorda però va passar i, per tant, ara també tindrem govern, n'estic convençuda". Sobre la possibilitat d'haver de buscar un nom alternatiu a Jordi Sànchez si finalment els recursos no prosperen i no pot sortir de la presó, la diputada ha assegurat que no li correspon a ella entrar a fer travesses perquè "això ho ha de decidir Junts per Catalunya" i "s'està negociant i s'està en converses". Forcadell ha insistit que unes noves eleccions no serien bones per al país. Forcadell ha fet un recorregut per la fira acompanyada del portaveu d'ERC a Mollerussa, Engelbert Montalà, la senadora Anna Azamar, el diputat al Congrés Xavier Eritja i altres càrrecs orgànics i electes d'Esquerra Republicana de Catalunya.
    [Show full text]