EDICIÓ CAP DE SETMANA CAP DE SETMANA 25 I 26 MAIG 2019 D.E.S. C.O.N.N.E.C.T.A.

ARTS ESCÈNIQUES Fires: Palo Alto a València GASTRONOMIA / LLIBRES / MÚSICA CULTURA POPULAR Gastronomia: El llagostí del Delta de l’Ebre CINEMA / ARTS VISUALS/ MUSEUS FIRES I MERCATS Arts escèniques: ‘Valenciana (la realitat no és suficient)’ Una maniobra mai vista: les claus de la suspensió dels presos polítics diputats

Illes: El tripartit somiat per Bauzá contra el govern de progrés

J.R. Barrera (CTecno): ‘Barcelona necessita tenir una mirada a vint anys vista’

ENTREVISTA EVA BERTRANA ‘És l’alumne francès qui té més dificultats per a aprendre llengües’

Avui, 25 de maig de 2019, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez fa 586 dies que són a la presó, Oriol Junqueras i Joaquim Forn 569 i Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull en fa 459 2 MAIL OBERT 1/2 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H TESTIMONIS O CÒMPLICES MERCÈ IBARZ

Detall del cartell del documental de Vitaly Mansky ‘Els testimonis de Putin’. VW

Aquest dissabte es torna a projectar al cine Aribau Els testimonis Vitaly Mansky radiografia de Putin (2018), del cineasta Vitaly Mansky, dins del festival a ‘Els testimonis de Doc’s, a les 20.00. Molt ben programat: és un excel·lent com- Putin’ el dirigent alhora pany de la jornada, una bona reflexió sobre com va guanyar les que interroga els límits eleccions aquest home l’any 2000 i des de llavors ha guanyat del periodisme i del totes les posteriors. Es va presentar per primer cop com a suc- documental cessor elegit a dit per Boris Ieltsin anunciat per sorpresa a la població postsoviètica, 140 milions de persones, per televisió, durant les festes de Cap d’Any del 1999 que obrien el nou segle. El desconegut Vladímir Putin, president en funcions del seu últim govern gairebé anònim (ja hi havien passat uns quants, pel mateix càrrec), tindria uns mesos per a fer-se conèixer i després se celebrarien les eleccions, comunicava Ieltsin als votants enmig de les festasses als carrers.

El president de la república demanava perdó a la població per deixar el càrrec en un sentit missatge televisiu i se’n tornava a casa després de deu anys de substituir Mikhaïl Gorbatxov –el constructor de la perestroika, aquella temptativa fracassada de democratització després de la caiguda del comunisme soviètic–, a qui havia vetat del tot en la vida pública. Gorbatxov va desa- parèixer de la tele i dels diaris, i només vam veure Ieltsin, nosal- tres i totes les antigues repúbliques soviètiques. Quan el protegit Putin va guanyar les eleccions el 2000, el seu inventor Ieltsin, 3 MAIL OBERT 2/2 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

com així es veia ell mateix i en part va ser, també va desaparèixer de la tele i de qualsevol altre lloc de la memòria pública. I Putin Una altra raó va esdevenir un altre tsar, per no dir un altre Stalin. poderosa per a veure el film és El film de Mansky (Ucraïna, 1963) és excel·lent per moltes que Mansky fa a raons, entre les quals no és gens menor el caràcter de crònica en primera persona que no té res a veure amb la plaga nar- ‘Els testimonis de cisista que ha buidat de significació en la majoria de casos el Putin’ una cosa sentit del relat personal. No, aquí es tracta d’una altra cosa. que no se sol veure Vitaly Mansky era un documentalista de la televisió nacional gaire, examen de que des d’aquell any del 1999 dirigia el departament de docu- mentals. Volia fer-ne un sobre Gorbatxov quan va caure, però, consciència del com que no li ho van deixar fer, va documentar Ieltsin. Així propi ofici va penetrar en els seus cercles més íntims, a casa i a l’estat. I d’aquí va passar a seguir Putin dia i nit.

Fins el dia de les eleccions, que se’n va anar a casa de Ieltsin, Putin ha restaurat on va poder filmar que el vell dirigent –que vivia aquells co- l’himne de l’antiga micis i els seus resultats com un triomf propi– trucava al fins Unió Soviètica, que llavors protegit, aquest no li agafava el telèfon i, finalment, no torna a sonar en li tornava la trucada. Putin no seria el delfí que esperava Ieltsin. un país que es nega Una altra raó encara més poderosa per a veure el film és que a parlar d’aquella Mansky, premiat internacionalment per aquest i altres títols, època fa a Els testimonis de Putin una cosa que no se sol veure gaire, examen de consciència del propi ofici. El film dialoga amb altres sobre el mateix Putin fets per Mansky al llarg dels anys.

No se’n penedeix, diu. Però li ha arribat el moment de dir prou. Dir prou tan fort com sigui possible si vols continuar vivint i treballant prop d’aquest home, Putin, que ha demostrat no tenir gaires manies amb qualsevol que li repliqui res, sigui periodista, sigui la comunitat txetxena o la ucraïnesa. El realitzador, fet i fet, viu ara a Letònia. Mansky diu prou quan Putin restaura l’himne de l’URSS. Les escenes sobre la nova versió, amb un petit gir en la lletra, que canta el cor, i la conversa en paral·lel entre Putin i Mansky són impressionants. Un himne que torna a sonar en un país que es nega a parlar d’aquella època…

És llavors quan el cineasta confessa allò que en boca seva esdevé al·legoria de tantes coses que vivim: pensava que amb la càmera era un testimoni i prou, però potser he estat un còmplice. Una reflexió cabdal que es podria aplicar a tantes de les imatges nostres, arreu, del periodisme i del documental polítics. I de retruc, als espectadors, al públic que les acceptem.

No estaria gens malament que l’equip que dirigeix Montse Armengou el comprés i l’emetés al ‘Sense ficció’, l’emissió de TV3 que ara celebra deu anys en antena, un èxit formidable que no pararem mai d’aplaudir i on hem vist documentals de categoria i provada eficiència. La reflexió final de Vitali Mansky ens interpel·la a tots i suplica respostes: quan som testimonis i quan som còmplices? 4 RAS I CURT 1/2 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H UNA MICA DE VOCABULARI ELECTORAL

Consells per a fer servir un lèxic precís, genuí i autocentrat en les informacions electorals

per designar el president d’una cor- Conèixer JORDI BADIA poració municipal. Cal no arraconar el Verb, molt emprat en dies d’eleccions, que mot batlle (o batle), que antigament es fa servir abusivament en lloc de saber. Demà hi haurà eleccions al Parlament de designava l’encarregat d’administrar les Illes Balears i als consells insulars de justícia en una vila, però que va anar —Ja es coneix el resultat [se sap]. Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. adquirint el significat de president —Aviat es coneixerà el guanyador de les També votarem els regidors i batlles d’un municipi. Coromines contraposa eleccions [se sabrà]. del País Valencià, les Illes i el Principat ‘l’antic castellanisme alcalde i el mot i a tot el país llevat d’Andorra hi haurà genuí batlle’ i recorda que batlle s’usa Eleccions autonòmiques eleccions al Parlament Europeu. a les Balears, a tot el País Valencià, al Les eleccions de demà a les Illes Balears En dies com demà, els mitjans de Pallars i a Catalunya Nord. A Lleida i a i Pitiüses són unes eleccions ‘autonòmi- comunicació fan ús d’un vocabulari Cervera un paer és un regidor, el batlle ques’ del punt de vista espanyol. Però si específic, que molt sovint manca de és anomenat paer en cap i l’ajunta- les observem amb una visió autocentra- precisió o de genuïnitat, o bé és perio- ment, paeria. Etimològicament, paer da són les eleccions més importants de dísticament poc autocentrat. Hi tro- vol dir ‘guardador de la pau’ i a l’àrea les Illes. Així, doncs, més que eleccions bem de tot: català de plàstic, calcs del de Lleida va passar a designar un mem- autonòmiques caldria dir-ne, per exem- castellà, verbs emprats amb un règim bre del consell municipal. ple, eleccions de les Illes o eleccions al que no els correspon, expressions que Així mateix cal refusar alcaldable (com Parlament de les Illes Balears (que és el denoten una visió hispanocèntrica de presidenciable i mots semblants), un mot nom oficial, com veurem més endavant). la realitat... que no té cap tradició en català i que, a A més, a cada illa s’elegeixen els repre- Vegem i comentem, tot seguit, una més, és format d’una manera estranya, sentants propis, que formen el Consell tria d’aquest repertori electoral: irregular. En direm candidat (a batlle, a Insular de Mallorca, el de Menorca, el la batllia) o cap de llista. d’Eivissa i el de Formentera. Ajuntament Als Països Catalans, aquest mot designa Celebrar Forquilla avui dos conceptes: la corporació forma- Emprat abusivament per comptes de fer; Tothom sap què és una forquilla, no cal da pel batlle i els regidors i també l’edifici l’hauríem de reservar per a contexts de definir-ho. Fer servir aquesta paraula on es reuneixen i fan feina. Per distin- connotació festiva o ritual. per designar la ‘variació entre dos va- gir-los, és bo de mantenir i difondre en lors extrems’ és inadequat. En català, el segon cas els termes tradicionals casa —Avui s’han celebrat les eleccions [s’han en diem interval o ho expressem d’una de la vila i casa de la ciutat. fet]. altra manera (per exemple, unint els dos valors amb la preposició entre). Alcalde (i alcaldable) El mot celebració molt sovint és superflu: El nom alcalde és provinent de l’àrab —Amb un 2% de vots escrutats, el partit alqādī, que vol dir ‘el jutge’. És per —Han prohibit la celebració de l’acte [Han X es mou en una forquilla de 7-8 conse- influència del castellà que el fem servir prohibit l’acte]. llers [un interval]. 5 RAS I CURT 2/2 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—Segons els darrers sondatges, obtin- drà una forquilla de 10-12 regidors [entre 10 i 12 regidors].

Incrementar Cal no abusar d’aquest verb, que n’ha anat suplantant de més habituals, com ara créixer, pujar i apujar.

—S’ha incrementat la participació [Ha crescut]. —La candidata proposa d’incrementar la reserva d’habitatge del 30% al 50% [d’apujar].

Papereta Segons el diccionari Alcover-Moll, aquest mot és un castellanisme. Com que Pompeu Fabra el va recollir, es va anar repetint en els diccionaris succes- La casa de la vila dels Pallaresos. ACN sius. Sens dubte, si volguéssim parlar amb propietat i genuïnitat n’hauríem de dir cèdula. Al costat, hi ha també Ses Illes francès (sondage), l’italià (sondaggio), el butlleta, que té aquest mateix significat Hi ha una certa confusió sobre com portuguès (sondagem)... i sembla genuí. anomenar el conjunt de les illes Balears i Pitiüses. És lògic, perquè tradicional- Sumar Repetir ment els qui hi viuen no han hagut de Tothom sap que sumar vol dir ‘fer su- És un verb generalment transitiu; repe- referir-se sinó a la seva illa. Com que mes’. Però, per influència del castellà, tim una paraula, una acció, un examen… la majoria dels illencs fan l’article sa- se n’ha eixamplat el significat inne- Emprat intransitivament, vol dir ‘tornar lat, diuen ses Illes, però si s’expressen cessàriament. Vegem-ho: a esdevenir-se un atac, una malaltia…’ formalment tots diuen o escriuen les o bé ‘prendre més d’un menjar’. L’hau- Illes. Aquesta és la denominació que —Aquests dos partits no sumen [no ríem d’evitar quan volem dir tornar a haurien de fer servir els no illencs (mai arriben a la majoria]. governar, tornar a presidir… ses Illes), al costat de les Illes Balears, —Han sumat quinze escons [han ob- que forma part dels noms oficials (per tingut]. —Ja es pot assegurar que la presidenta exemple, Parlament de les Illes Ba- —L’independentisme suma X diputats A. repetirà [tornarà a governar]. lears). Així mateix, podem dir-ne les [aconsegueix, ateny, obté]. —M. vol repetir com a batllessa de la ciutat Balears, sempre amb article; evitem, —Si sumés X vots tindria un diputat més [continuar essent batllessa] doncs, els habitants de Balears, el govern [guanyés]. —Sembla que P. repetirà al capdavant de la de Balears… —S’han sumat a les crítiques al cap de institució [tornarà a presidir la institució]. llista [s’han afegit]. Sondeig Resultats El mètode emprat per a saber l’opinió Suports Com passa amb unes quantes paraules i la intenció dels votants és anomenat Per una banda, com passava amb el mot (pressupost, fruita, pluja i qui-sap-los sondeig a molts mitjans de comunicació. resultat, es fa servir en plural inadequa- més), aquest nom es pluralitza inne- Els diccionaris donen prioritat al verb dament: cessàriament: sondar (‘Tractar de penetrar les inten- cions o la manera de pensar d’algú’), —Cada vegada obté més suports inter- —Ja us podem oferir els resultats de la però, alhora prioritzen sondeig d’opinió, nacionals [suport]. votació [el resultat]. en compte de sondatge d’opinió. Tan- —Estem pendents dels resultats defini- mateix, aquest és el terme més coherent I per una altra s’empra erròniament com tius [del resultat definitiu]. i també el que ens vincula amb les llen- a sinònim de vot: gües de l’entorn: l’occità (sondatge), el —Ha obtingut trenta mil suports [vots]. 6 ENTREVISTA 1/3 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

CLARA ARDÉVOL MALLOL

EVA BERTRANA om cada any per aquestes dates, avui se celebra la Bressolada, la festa de les escoles de la Bressola ‘És l’alumne francès qui que té l’objectiu de fer visible la tasca de foment del català que Cfan aquests centres educatius a Cata- té més dificultats per a lunya Nord. Enguany, la celebració ve marcada per la presentació de l’ano- aprendre llengües’ menada llei Blanquer, que ha despertat molta indignació entre la comunitat educativa, com també les declaracions del ministre d’Ensenyament francès, Entrevista a la directora de la Jean-Michel Blanquer, contra l’edu- Bressola sobre la Bressolada cació amb immersió en llengües no franceses. La Bressola ja ha mostrat d’enguany i la polèmica per la llei el malestar i rebuig en un comunicat, Blanquer, que pot fer perillar el però la seva directora, Eva Bertrana, diu que tenen previst de fer accions en català a l’escola coordinació amb les escoles immersives de regions on es parla el bretó, l’occità i el basc. Parlem amb ella sobre els perills per al català que pot implicar la llei Blanquer i sobre les novetats de la Bressolada.

—Què en destaqueu, de la Bressolada d’enguany? —És la setzena Bressolada que fem i la tercera vegada que l’organitzem a Sant Esteve del Monestir, a la vora del llac. És molt més tranquil, agradable i fa més festa popular, malgrat haver perdut aquell sentit d’ocupar el centre de Per- pinyà, on vam deixar de fer-la després dels atemptats de París per raons de seguretat. A les nou, fem una recepció oficial amb autoritats i personalitats del país. Les eleccions municipals i europees fan que no tinguem represen- tació d’autoritats del sud, a banda de la nostra incondicional Ester Franquesa, directora general de Política Lingüísti- ca, que farà el possible per venir, com cada any. El pregó el farà el cantautor i artista Gerard Jacquet. Com que posem l’accent en la variant rossellonesa del català, ens calia que algú del país fes un pregó subratllant que la qüestió important és salvaguardar la llengua i, en la mesura del possible, no perdre la variant del país. CEDIDA 7 EVA BERTRANA 2/3 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—Hi ha cap novetat respecte dels altres —Aquest últim any, ha crescut la de- anys? manda pel que fa a la immersió lin- —L’espectacle en què participen tots els güística? alumnes és una adaptació de l’obra de —Som en la mateixa situació. He parlat Les eleccions Jordi Pere Cerdà La dona d’aigua de Lanós amb el director de l’escola de Perpinyà municipals i europees en format òpera pop. És una actuació de i m’ha preguntat què feia amb les setze molta qualitat que dóna molta feina i famílies que demanaven aquest model. fan que no tinguem que sempre es perd, i per això enguany Nosaltres hem d’esperar a tenir baixes representació posarem a disposició de les famílies d’algú. Només en aquesta escola hi ha d’autoritats del sud un enregistrament en CD que s’ha fet setze famílies que demanen d’entrar prèviament. Una altra novetat és que hi en l’etapa d’infantil. L’única solució haurà una mostra d’entitats del nord, possible és omplir les classes al màxim. com ara el Casal de Perpinyà, el Casal I amb quin criteri diem que sí a un nin del Conflent, la Llibreria Catalana i els i no a un altre? L’única cosa que té una Angelets de la Terra. A més, presenta- mica de lògica és donar la plaça a qui va No li acceptem que rem un punt lila. No és que es necessiti, demanar-la abans. Som en aquest punt. en una assemblea perquè és una festa per a la mainada, però sí que volem sensibilitzar els nos- —Heu parlat dels atacs del ministre pública es permeti de tres alumnes sobre aquesta qüestió. A d’Ensenyament. Aquesta setmana ha dir aquestes mentides més, acabarem la Bressolada amb una dit que la immersió era unilingüisme i mostra de glosa, que introduïm a les que derivava en un desconeixement de nostres escoles. la llengua francesa. —Aquestes declaracions vénen arran —Quines autoritats de l’estat francès d’unes propostes de senadors que van hi assistiran? posar sobre la taula la demanda que, a —Els batlles dels municipis on tenim les condicions per a tenir dret al forfait escoles són tots convidats, així com un escolar, que és l’aportació financera dels representant de la regió d’Occitània i municipis que tenen infants escolarit- un representant del Consell Departa- zats en un altre municipi, es considerés mental. Els demanarem d’acompan- l’obligació de les famílies d’escolaritzar yar-nos més enllà del que fan actual- els fills en un altre municipi si en el propi ment. El missatge que volem fer passar no es facilitava l’ensenyament en català, és que no ens conformem amb el fet fos bilingüe públic o concertat immersiu. que tothom ens estimi i ens agraeixi La resposta immediata del ministre va la feina. Les paraules són boniques i ser, evidentment, que no, i va anar més les apreciem, però cal que el suport enllà: va dir que l’ensenyament im- es demostri amb accions. Tenim un mersiu produïa nins monolingües i que projecte gros i il·lusionant: la creació al cicle infantil només sabien parlar en del segon col·legi de l’etapa d’ESO i llengua regional. del liceu, que correspondria a l’etapa del batxillerat. Fa tres anys que anem —Un mite sobre la immersió que s’ha picant portes, però ningú no ens dóna demostrat que és fals. cap solució, cap suport concret ni cap —Totalment. I ell ho sap perfectament ajuda. I el missatge que vull fer passar perquè, a més a més, ens obliga a fer en aquesta Bressolada és que ja n’hi ha avaluacions específiques. Ens obliguen a prou. Entre els atacs directes i frontals passar, com a totes les escoles de l’estat, del ministre i la poca ajuda concre- l’examen de final d’ESO, i els resultats ta que rebem dels ens locals... No és són tan bons o més que els de la resta pas una fantasia nostra de voler crear d’escoles. No li acceptem que en una aquest segon col·legi i aquest liceu. És assemblea pública es permeti de dir la resposta a una demanada ferma de aquestes mentides. O bé aquest senyor les famílies, perquè no poden, ni volen, no està al cas absolutament de res, la esperar més. qual cosa no ens creiem, o bé hi ha mala 8 EVA BERTRANA 3/3 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

fe darrere. I la mala fe comporta la mala ens treuen aquest atac frontal contra intenció de voler prohibir la immersió a l’ensenyament immersiu. Nosaltres es- l’estat francès. tàvem preservats d’aquestes lleis perquè el caràcter propi d’escola concertada ja —Quins són els fonaments principals estipula que és el centre mateix que posa d’aquesta llei que vol implantar? el seu sistema d’ensenyament. Però com Legalment no ens pot treure —Li ha donat per fer la refundació de que l’ensenyament immersiu a l’estat el concert, però ens pot l’escola. Intenta refundar, com altres representa 13.000 alumnes, això per a obligar a introduir hores de han fet recentment, tot el sistema es- ell comença a ser un perill. francès a infantil colar. Hi ha, per exemple, la reforma del batxillerat o mesures com ara que —Però, amb la llei a la mà, pot impo- el director de la secundària sigui també sar-vos res, tenint en compte que sou director de la primària. Això pot estar la concertada? bé, depèn com es presenti, però ell treu —Fa vint-i-cinc anys que tenim el con- directives sense fonaments que han pro- cert, fa vint-i-cinc anys que passem les vocat vagues. Actualment és un ministre avaluacions i fa vint-i-cinc anys que És que als francesos els fa que es troba en grans dificultats. tenim una mitjana superior a la mitjana por el bilingüisme? Ens ho francesa en francès i altres matèries. No preguntem —Una altra mesura polèmica: la sus- sé què pretén, a banda de tenir urticària pensió de l’atur dels pares dels alumnes en vers les llengües regionals. Potser sí que s’absentin de classe. que darrere hi ha una intenció, i simple- —El sistema social i familiar de l’estat ment prepara el terreny per veure com francès dóna ajudes a les famílies amb la gent reacciona. Legalment no ens pot pocs recursos. El que el ministre preco- treure el concert, però ens pot obligar nitza, pressionat per altres companys del a introduir hores de francès a infantil, govern, és que a les famílies dels nins per exemple, cosa que no fem. Ens pot absents sense motiu se’ls tregui aquesta obligar a un ensenyament més bilingüe ajuda per a lluitar contra l’absentisme. que no pas immersiu. O a un ensenya- públic, en aquest aspecte. És evident. ment bilingüe reforçat, que en diuen. I el En cap moment estem en competició. —La llei no és polèmica només pel que que fem nosaltres ens sembla el mínim Si a ells els falla, nosaltres tampoc no fa a la llengua, doncs. que podem fer... Cal comptar que si els tindrem la plaça per a absorbir la de- —No, toca molts fronts! [Riu.] No sé si nostres alumnes són, majoritàriament, manda. Ens hem de solidaritzar els uns està fent amics… francòfons a casa i al carrer, encara que amb els altres. no féssim ni una sola hora de francès, —I pel que fa a la llengua? estarien exposats al català el 25% de llur —Aquesta serà l’estratègia davant un —Ell posa la força en això que es diu vida activa. Aqueixos nins són molt més atac que afectarà també la llengua bre- ‘el sòcol comú’; és a dir, matemàtiques, exposats al francès que no pas al català. tona, occitana i basca? francès i història. I que tota la resta sigui Si comptem les vacances, els caps de —Sí. Estem en contacte amb les esco- més aviat optatiu. Al liceu, si tota la resta setmana, les vesprades, la televisió, etc., les bretones, que són les tocades més és optatiu, si els cursos de català, bretó, hi ha una presència molt forta que no directament perquè el ministre les va occità o basc es fan a l’hora de dinar, si pot comportar cap perill de no dominar posar com a exemple per a mostrar el la nota d’aquestes matèries no computa el francès. És que als francesos els fa seu propòsit. Hi haurà una acció con- tant com les altres, cal estar molt moti- por el bilingüisme? Ens ho preguntem. junta de les xarxes immersives i pen- vat per triar-les. Per tant, evidentment Se sap que és l’alumne francès qui té sem llançar un moviment més global baixa la demanda i, per consegüent, el més dificultats per a aprendre llengües. de protesta contra el maltractament nombre de mestres. I a poc a poc ho Tradicionalment i històricament ha es- de l’estat cap a l’ensenyament de les anem matant… tat així. llengües regionals. Es comença a parlar de fer una manifestació en un lloc o —Aquestes mesures afecten totes les —Creieu que la Bressola pot tenir en- uns quants. Hi haurà una resposta si llengües no franceses? cara més demanda ara, si es perjudica les coses no canvien. Em consta que —Sí, i concerneix l’ensenyament pú- el català a l’escola pública? molts diputats demanen al ministre de blic. I com que no n’han fet prou, amb —Sí, però tampoc la podrem satis- retirar aquestes declaracions. La cosa l’ensenyament públic, aquesta setmana fer. Nosaltres sostenim l’ensenyament porta cua... 9 ANÀLISI 1/2 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Els presos polítics diputats, en la sessió de constitució del congrés espanyol. EFE Les claus de la suspensió dels presos polítics diputats

Repressió «És inèdit, perquè mai no s’havien suspès diputats electes sense cap resolució judicial ferma»

permet pas la suspensió dels més raons, que el judici oral JOSEP CASULLERAS NUALART diputats, i alhora esgrimeixen ja feia temps que havia co- una interpretació forçada i mençat i que tramitar aquest a mesa del congrés es- esbiaixada d’un article de la suplicatori hauria convertit la panyol, amb els vots dels llei d’enjudiciament criminal immunitat parlamentària en membres del PSOE, el PP (LECrim), el 384 bis, per a po- El Suprem va dir un privilegi i no pas en un dret. i Ciutadans, ha suspès der-los suspendre. La mesa que el reglament de El Suprem va dir que no calia quatre diputats, que són acaba suspenent els diputats la mesa ja preveia aquest suplicatori i que el re- Lpresos polítics, elegits en les sense que el reglament del glament de la mesa ja preveia les possibilitats eleccions del 28 d’abril i a congrés li ho permeti i sen- les possibilitats de suspensió de suspensió dels qui ara retiren tots els drets. se que el Tribunal Suprem dels diputats processats. A més, molt probablement, hagi dictat cap suspensió. I diputats Hi havia un problema: el la decisió de la mesa deixarà ho fa tirant pel dret, aplicant reglament del congrés diu, a alterada la composició del directament un article de la l’article 21.1.2, que ‘el diputat congrés que van determi- LECrim que era previst, tal de les dues cambres decidis- quedarà suspès en els seus nar les urnes, disminuint el com va determinar el Tribu- sin si Oriol Junqueras, Jordi drets i deures parlamentaris pes que té l’independentis- nal Constitucional, només en Sànchez, Jordi Turull, Josep quan, concedida per la cam- me català a la cambra baixa casos de terrorisme. Rull i Raül Romeva podien bra l’autorització objecte d’un espanyola. I això ho han fet ser suspesos com a diputats suplicatori i amb la interlocu- amb l’aval dels lletrats del El precedent del suplicatori acabats d’elegir el 28-A. És tòria de processament ferma, congrés, que han elaborat un denegat un requisit en els casos de es trobés en una situació de informe inèdit, inexplicable El Tribunal Suprem es va ne- càrrecs electes que són pro- presó preventiva i mentre per a molts juristes. Perquè gar, a mitjan mes, a tramitar cessats, però el tribunal que aquesta duri’. A la presó? Sí. els lletrats reconeixen que al congrés espanyol i al senat presideix Manuel Marchena Processament ferm? Sí. L’au- el reglament del congrés no un suplicatori perquè els plens s’hi va negar, adduint, entre torització per a la suspensió 10 ANÀLISI 2/2 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

d’un suplicatori? No. El re- té el propòsit d’ús il·legítim dit, perquè mai no s’havien glament es presentava com d’armes de guerra o explosius, suspès diputats electes sense una via molt més que dub- amb una finalitat de produir la cap resolució judicial ferma. tosa per a aplicar la suspen- destrucció o eversió de l’ordre Els lletrats reconeixen que el sió, malgrat les declaracions constitucional.’ És el que diu la reglament no els permet de Volien preparar que des de començament de sentència 199/87 del TC. suspendre els diputats i que el terreny en setmana van fer alguns di- Llarena va contravenir la el Suprem tampoc no els ha l’àmbit de l’opinió rigents socialistes, com ara doctrina del Tribunal Cons- dit res sobre l’aplicació del pública per a una la vice-presidenta Carmen titucional quan va suspendre 384 bis. I tot seguit diuen que Calvo, sobre la ‘claredat’ del els diputats del parlament. ‘aquesta comunicació es pot decisió que ja reglament per a decidir una Però va fixar un precedent. considerar implícita’ en la era presa, però suspensió ‘inevitable’. Volien Meritxell Batet va demanar interlocutòria del Suprem del l’ambient s’anava preparar el terreny en l’àmbit a Marchena que fes igual que 14 de maig, perquè el tribunal enverinant per la de l’opinió pública per a una va fer Llarena, és a dir, que el no modificava la situació de pressió de la dreta decisió que ja era presa, però Tribunal Suprem els suspen- presó provisional dels presos política i mediàtica l’ambient s’anava enverinant gués i que donés instruccions i perquè, en el darrer punt espanyola per la pressió de la dreta po- a la mesa de la cambra per a de la interlocutòria, el Su- lítica i mediàtica espanyola. fer-ho efectiu. Per això li va prem deia que traslladava les I va arribar el 21 de maig, i enviar la petició de pronun- consideracions que feia sobre els quatre diputats i el senador ciament. Però Marchena se’n el suplicatori a la presidenta I tot per un propòsit van assumir les respectives va rentar les mans, i va dir a del congrés ‘als efectes pro- d’estat: que els actes i van prometre el càrrec. Batet que no havien pas de cedents’. I amb això, amb dirigents de Diputats i senador de ple dret. pronunciar-se sobre l’apli- aquests arguments, la mesa, Meritxell Batet va demanar cació del polèmic 384 bis de amb el suport del PSOE, PP i l’independentisme ajuda al Suprem; la decisió la LECrim. Batet no va tenir Ciutadans, decideix d’aplicar siguin apartats de de suspendre cinc parlamen- la resposta que cercava, l’aval una suspensió que encadena la vida política i taris a les corts espanyoles del Suprem; va tenir una eva- diversos despropòsits. pública li cremava a les mans, i va siva de Marchena. I tot per un propòsit enviar una petició a Manuel d’estat: que els dirigents de Marchena perquè li digués si, Una decisió sorprenent l’independentisme siguin tal com també havia demanat Per tant, aquest matí, quan apartats de la vida política i la fiscalia, es podia aplicar un encara s’havia de reunir la pública, que siguin castigats article de la llei d’enjudicia- mesa i els lletrats del congrés i que no tinguin cap veu. Com ment criminal, el 384 bis, que tot just s’asseien a discutir s’entén, doncs, que se’ls sus- ja havia utilitzat ara farà un què havien de recomanar, no pengui en virtut d’un article any Pablo Llarena. Amb aquest hi havia cap disposició de cap de la LECrim pensat per a article, Llarena havia suspès tribunal que digués que s’hau- terroristes que hagin fet ús directament els presos polí- ria d’aplicar el 384 bis per a d’armes i explosius per a al- tics acabats de processar que suspendre els diputats. I el terar l’ordre constitucional? eren diputats al Parlament de reglament del congrés conti- I si el reglament del congrés Catalunya. És un article que nuava dient això que diu: que no serveix per a suspendre els diu que s’ha de suspendre els sense el suplicatori tramitat a presos, i el 384 bis tampoc, càrrecs públics que siguin en la cambra, tampoc no se’ls pot com és que se’ls ha suspès? presó preventiva i que siguin suspendre. I doncs, no es pot Als presos afectats se’ls ha processats en ferm ‘per un suspendre els presos diputats? vulnerat un dret fonamental, delicte comès per una persona L’estat espanyol es podia per- el de la participació política, integrada o relacionada amb metre això? Que quatre presos que també afecta el milió i bandes armades o individus polítics exercissin lliurement i mig de ciutadans que els van terroristes o rebels’. Però fa plena els seus drets com a di- votar i que veuen com una anys que el TC va deixar clar putats de les corts espanyoles, decisió com aquesta els in- què s’entenia per ‘rebels’, i era amb veu i vot i retribució? valida el sentit d’allò que van això: ‘Per definició, la rebel·lió El dictamen final dels lle- expressar a les urnes. Una és realitzada per un grup que trats és sorprenent. És inè- vegada més. 11 ANÀLISI 1/4 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

cal, el nacionalisme d’estat Illes: El tripartit JOSEP VERGER més ranci que representen PP, Ciutadans i Vox. Un tri- somiat per Bauzá o s’hi presenta, al par- partit de la dreta i l’extrema lament, però de ben dreta que vol eliminar la nor- segur que José Ramon malització lingüística i reduir contra el govern Bauzá somia amb un la llengua pròpia a l’àmbit govern de Ciutadans, familiar, com en temps del NPP i Vox a les Illes. El presi- franquisme, com ja va pre- de progrés dent balear més nefast de la tendre l’apotecari de Marra- història se’n va a Europa amb txí. Vox diu sense embuts que 26-M S’acaba una campanya en què el partit d’Albert Rivera. Des vol tancar la televisió pública, del Parlament Europeu con- IB3, cosa que Ciutadans ja va s’han fet visibles els dos grans blocs · tinuarà destil·lant el seu mis- defensar fa quatre anys. I el Un altre atractiu és el suport social que satge d’odi contra el català. PP del fals regionalista Biel aconseguiran Puigdemont i Junqueras a Les enquestes no preveuen Company farà allò que digui que el somni de Bauzá es faci Pablo Casado, que ha reduït les europees realitat, però l’amenaça hi les visites de campanya als és i s’ha fet visible durant atacs a la llengua, la cultura i la campanya. Per evitar que el país. L’amenaça és massa això passi, PSIB-PSOE, Més gran i obliga el bloc de l’es- i Podem hauran de deixar de querra a entendre’s. banda les diferències evidents Com a espectador de luxe que hi ha entre el partit d’Ar- hi ha el PI, que vol créixer i mengol, la sucursal d’Iglesias augmentar la visió de par- a les Illes i el sobiranisme tit de centre i autonomista. d’esquerres i ecologista que L’esquerra no compta amb aplega PSM, Iniciativa-Verds ells per formar govern i el i ERC. Tots tres tenen clar que situa al bloc dretà. Però po- l’enemic a batre és a la seva drien arribar a ser necessaris dreta, però alhora miren de en funció dels resultats. Els reüll l’esquerra per arreplegar de Jaume Font ja han dit que tot el vot progressista indecís no volen saber res de Vox. que puguin. Tothom assu- Però tampoc de Podem. Una meix que el PSIB-PSOE serà altra opció plausible és la el partit més votat del bloc d’un govern en minoria del de l’esquerra i, fins i tot, es PSIB-PSOE si l’augment de dóna per fet que pujarà. Si hi la formació d’Armengol és ha una majoria progressista, significatiu. A continuació, Més continuarà amb la pinça analitzem què pot passar a al nas i pactarà amb un dels les Illes en les eleccions al avaladors del 155. I aquesta parlament després d’una vegada exigirà que Podem campanya que s’acaba amb entri a l’executiu. certa eufòria de l’esquerra A l’altra banda del bloc de i amb Francina Armen- l’esquerra, hi ha la proposta gol confiada de ser la gran espanyolista, l’herència de triomfadora. Els ciutadans Bauzá convertida ara en tri- també decidiran els ajunta- partit però amb la mateixa ments, els consells insulars aroma antimallorquina, an- i els representants europeus. timenorquina, antieivissenca Aquí, l’atractiu és comprovar i antiformenterenca. És a dir, quin suport rebran les llistes Francina Armengol, en seu parlamentària. EP l’anticatalanisme més radi- independentistes que en- 12 ANÀLISI 2/4 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

per Menorca de retenir aquest suport? A la formació són ben conscients que no serà gens fàcil. La forquilla optimista de les enquestes apunta al manteniment dels nou dipu- tats entre Més per Mallorca i Més per Menorca, però qui més qui menys assumeix un petit descens en vots i potser també en escons. Més per Mallorca ha estat el soci de govern del PSIB-PSOE aques- ta legislatura i ha assumit carteres de gran pes com la de Turisme, a més de la Vi- ce-presidència de l’executiu. El candidat actual, Miquel Ensenyat, ex-batlle d’Espor- Miquel Ensenyat, candidat de Més per Mallorca. VW les i president del Consell de Mallorca aquesta legislatura, ja ha dit que vol Podem al futur govern de les Illes. Aquests Fa quatre anys, l’ecosobiranisme de les quatre anys, el partit que en- Illes va ser el gran triomfador, amb uns capçala a les Illes Juan Pedro resultats històrics Yllanes ha donat suport extern al govern, una posició que no ha agradat mai a Més. La si- capçalen Carles Puigdemont va signar el 2015 els pitjors tuació de Més per Menorca i Oriol Junqueras. resultats del PSIB-PSOE en és similar a la dels germans unes eleccions al parlament, polítics mallorquins. Fa quatre Repetirà Armengol? amb catorze escons més un, anys, van ser la força que més Cap govern de progrés no ha el que aporta Gent per For- va pujar i va disputar l’hege- disposat mai de vuit anys, mentera. Aquesta vegada, les monia de l’esquerra al PSOE, dues legislatures seguides, per enquestes diuen que el PSOE guanyant batllies i governant a desenvolupar el seu pro- puja a costa de Més i Podem. dos anys el Consell Insular. grama. Després del primer Però fins on arribarà aquesta A les Pitiüses, Ara Eivissa té pacte progressista al parla- mossegada? Alguns analistes poques opcions, mentre que ment després de la dictadura, creuen que pot agafar un di- Gent per Formentera aspira el 1999, Francesc Antich va putat més per illa i plantar-se a revalidar la victòria i sumar haver de passar a l’oposició el als divuit escons. l’únic escó en joc. 2003, quan va perdre davant Jaume Matas, i no va ser fins Es consolidarà Més? Recularà Podem? el 2007 que va tornar al Con- L’ascens espectacular del so- A les eleccions espanyoles, solat de Mar. El 2011, va arribar biranisme d’esquerres de Més Podem va perdre vots, però Bauzá amb la majoria absoluta i l’aparició de Podem van fer va repetir els dos diputats al més nociva de les Illes. El re- possible el canvi ara fa quatre congrés que havia aconseguit buig que va generar Bauzá, anys. L’ecosobiranisme de les el 2016. I no tan sols això. És avui candidat de Ciutadans a Illes va ser el gran triomfador, simptomàtic que la caiguda les europees, va fer possible el amb uns resultats històrics. generalitzada del partit de tsunami de l’esquerra a les ur- I aquest és, precisament, el Pablo Iglesias a l’estat espan- nes. I això que la formació de gran interrogant. Seran ca- yol no fos tan pronunciada a la presidenta Armengol també paços Més per Mallorca i Més les Illes. Les enquestes donen 13 ANÀLISI 3/4 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

un petit descens a la formació. còmodes aquests quatre anys del PP signaven obtenir quin- l’esquerra no podia somiar un Entre set diputats i nou, en- al parlament, fent oposició ze escons, un fet impensable escenari millor. La fragmenta- front dels deu que té ara. La però alhora aprovant algunes no fa pas tant i que mostra ció de la dreta i l’extrema dreta lluita entre Més i Podem pel mesures importants de l’exe- la dimensió de la desfeta que pot afavorir la repetició d’un vot més esquerrà és servida. cutiu d’Armengol. s’ensuma al partit que ara co- pacte de progrés per primera És el paper de centralitat manda Biel Company a les Illes vegada. El PI, decisiu? que vol assumir el PI, que i Casado a Espanya. El PP, la El 2015, el PI va signar els tres és també un aspirant clar a força hegemònica durant anys Fins on sumarà l’extrema diputats que acostumava a fer mal al PP si la desfeta del i anys a les Illes, és en caiguda dreta? aconseguir Unió Mallorquina. partit de Company s’acaba lliure. L’hemorràgia provocada Si fem cas dels resultats a El partit que dirigeix Jaume materialitzant a les urnes. per la política de Bauzá, que les eleccions espanyoles, en Font, que va abandonar el PP Sobretot, a la part forana, que el 2015 va fer passar aquesta què Vox va superar els 50.000 en època de Bauzá, malda per és on la formació de Font, formació de 35 escons a 20, es vots, la formació ultra pot desvincular-se de les etique- Melià i companyia té una pot fer encara més gran amb aconseguir representació. tes que l’associen a la forma- implantació més destacable la pujada, més que previsible, Tanmateix, amb la llei elec- ció que capitanejava Maria i d’on provenen les fugues de Ciutadans i la possible apa- toral a la mà, sembla difícil Antònia Munar, encara que dels dirigents més destacats rició de Vox a la cambra. Si els que superi els tres escons. les aspiracions són similars. del PP. També podrien agafar resultats són tan dolents com El 2015, PP i Ciutadans van El partit autonomista vol ser vots desencantats amb Més. diuen les enquestes, públiques sumar 22 diputats (20 el PP decisiu, però amb una novetat i internes, no es pot descar- i 2 Ciutadans), lluny dels 30 important. Sembla que ara no Desfeta del PP? tar un abandonament massiu que donen la majoria abso- ho vol ser a qualsevol preu Fa dos mesos, als passadissos de molts militants, batlles i luta. Tothom coincideix que i, a més, s’han trobat prou del parlament, dues diputades càrrecs del partit. El bloc de Ciutadans pujarà i que ho farà a costa del PP. Les previsions més optimistes apunten que La fragmentació de la dreta i l’extrema el partit d’Albert Rivera po- dreta pot afavorir la repetició d’un pacte dria aconseguir sis diputats. de progrés per primera vegada Però, fins on sumarà la dreta i l’extrema dreta espanyolista? És gairebé descartat que el PI doni suport a un possible go- vern amb aquests tres partits, sobretot per la presència de Vox, que podria quedar fora si no arriba al 5% del vot. Però no és descartable que entri al parlament i obtingui entre un diputat i tres. Així i tot, els comptes no li surten, al tripartit de Bauzá.

Palma i àrea metropolitana, més del 60% del cens de Mallorca La ciutat de Palma repre- senta pràcticament la mei- tat del cens de Mallorca. El 2015, 150.000 dels 350.000 votants a Mallorca eren de la capital. Si hi afegim munici- pis de l’àrea metropolitana com Marratxí i poblacions Bauzá es presenta a les europees amb Ciutadans. VW properes com són Llucma- 14 ANÀLISI 4/4 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Antoni Noguera, batlle de Palma durant mitja legislatura, aspira a la reelecció. TWITTER

jor i Calvià, el percentatge es diputats amb el discurs de l’odi sobiranista de les Illes. ERC dispara per damunt del 60% El gran atractiu de al català que tornen a presentar va sumar 20.000 vots fa cinc del cens electoral de l’illa. les europees a les ara. Els municipis més petits anys i va ser cinquena força Per a entendre els magnífics Illes serà comprovar seran els primers d’acabar amb uns resultats destacables. resultats del nacionalisme, l’escrutini. Uns mals resultats El 2014, Més va donar llibertat quin suport reben n’hi ha prou amb saber que de Més aquí serien un mal pre- de vot al seu electorat entre la han governat els darrers qua- les candidatures sagi. Els ecosobiranistes no es candidatura d’Esquerra i la de tre anys a Marratxí, localitat independentistes mostren gaire preocupats pels Compromís, que va aplegar d’on va ser batlle Bauzá, dos del Principat mals resultats de les espanyo- devers cinc mil sufragis. anys a Palma i un any i mig les i s’aferren a l’exemple de Tot i que ara Més es presen- a Llucmajor. A més, a Calvià Compromís al País Valencià ta amb Compromís, sectors va obtenir per primera vegada que el mateix dia va fer uns amplis de la formació optaran un regidor. Tots aquests són resultats magnífics a les Corts per candidatures independen- feus complicadíssims per a i, en canvi, no tan bons en la tistes. La llista del president l’esquerra nacional i també mateixa circumscripció a les Puigdemont ha rebut el suport per al PI i aporten una gran espanyoles. públic de diverses personali- quantitat de vots. tats de Mallorca i duu candi- A la part forana de Mallor- El suport a dats de l’illa. S’haurà de veure ca, la implantació de Més és l’independentisme a les quin suport rep ERC, que for- molt significativa. Juntament europees ma part de Més a les eleccions amb el PP, és la formació que El gran atractiu de les euro- al parlament, i si JxCat també presenta més candidatures. En pees a les Illes serà comprovar fa forat a les Illes. Ara mateix canvi, Ciutadans, que va pujar quin suport reben les can- és una incògnita, però n’hi ha moltíssim a les espanyoles, ara didatures independentistes més d’un i de dos que consi- deixa de presentar-se a gairebé del Principat. Més per Ma- dera que després del Principat, la meitat de municipis de Ma- llorca va decidir d’anar amb el País Basc i Galícia, les Illes llorca, tot i que es presenta a Compromís, però es dóna per seran el territori que aporti Menorca i Eivissa, a diferència segur que aquesta serà l’opció més vot independentista a les de fa quatre anys. Vénen de dos menys triada per l’electorat europees. 15 REPORTATGE 1/2 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H Joan R. Barrera: ‘Barcelona necessita tenir una mirada a vint anys vista’

26-M Setè capítol de la sèrie ‘Barcelona: veritats incòmodes en temps de campanya’, amb Joan Ramon Barrera, vice-president del CTecno

ROGER CASSANY JORDI CARREÑO

Joan Ramon Barrera li agrada mirar lluny. Potser és per això que ja ha viatjat quatre vegades a l’Himàlaia Aper a escalar-hi muntanyes i potser també és per això que considera que a Barcelo- na li cal una mirada llarga, a quinze o vint anys vista. Una mirada que a vegades troba a faltar. És nascut a Lleida (1971) i es va criar a Vallfogo- na de Balaguer en una família que es dedicava a l’agricul- tura. D’ençà que va anar a estudiar a Barcelona (engin- yeria de telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Joan Ramon Barrera, vice-president del CTecno. VW Catalunya) ja s’hi va quedar. Ha treballat a grans multi- nacionals com Capgemini i Colt Telecom i de fa quatre escletxa digital (és a dir, vet- tenible al llarg del temps; i anys forma part de NAE, una llar perquè la digitalització no en això, l’administració hi consultoria tecnològica bar- acabi excloent res ni ningú). té una gran responsabilitat’. celonina, ‘amb cinc-cents ‘Cada dia hi ha noves em- I avisa: ‘Al sector privat ja hi treballadors, però on totes les preses tecnològiques, d’aquí pensem, en la ciutat del fu- decisions es prenen a Barce- CTecno malda per i de fora, que s’instal·len a tur, en la ciutat global, par- lona’. Alhora, és vice-presi- crear les millors Barcelona [actualment n’hi ticipativa i hiperconnectada, dent del Centre Tecnològic condicions perquè ha 2.800], perquè és una ciu- però també hi han de pensar de Catalunya (CTecno), una les empreses tat que ara mateix té totes les administracions, que han fundació que fa de lobby de les característiques perquè de fer de motor vertebrador tecnològiques les empreses tecnològiques això passi; però compte, el d’aquest sector tecnològic del país i que malda per crear del paíspuguin repte no és que avui vinguin efervescent, sigui dirigint les millors condicions perquè prosperar com més empreses millor, el bé la compra pública per a puguin prosperar, a més de repte és saber cuidar aquest fomentar la innovació, sigui lluitar contra l’anomenada ecosistema per fer-lo sos- definint estratègies de futur.’ 16 REPORTATGE 2/2 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Però la tecnologia avança molt de pressa. Tant, que sovint la política i les lleis arriben tard. ‘Hi ha àmbits de la societat que no avancen a la velocitat que nosaltres demanem: encara avui, per fer un sol tràmit bàsic amb l’administració a vegades cal anar físicament a tres fines- tretes diferents, mentre que la tecnologia fa temps que permet de fer-ho de manera molt més senzilla.’ I això ens ajudaria a tots: ciutadans, ad- ministració i empreses. Això sí, ‘cal que sigui una digitalit- zació inclusiva, no exclusiva, perquè mentre ho fem hem de capacitar les persones i no deixar ningú desatès.’ Joan Ramon Barrera, vice-president del CTecno. VW Pare de dos fills, Barrera és optimista; però alhora, com a bon alpinista, pru- dent. I, com a bon enginyer, per a millorar la vida de les empreses tecnològiques són és analític i té clar que cal persones.’ Tot plegat fa que ‘Hem de mostrar ocupats per homes i això ho identificar els problemes i les empreses instal·lades a exemples femenins hem de canviar.’ Tornant al trobar-hi solució. Per això Barcelona molt sovint acabin d’èxit, que n’hi ha, futbol, ‘ara el futbol femení les demandes no acaben contractant professionals omple estadis, però cal tenir i molts, perquè el aquí: ‘Actualment, tenim de fora perquè aquí no tro- present que fa un any, i dos, un problema de talent: la ben els que necessiten. I de sector sigui atractiu aquests equips femenins que ciutat atrau moltes empreses seguida apareix el símil fut- per a les dones’ ara seguim ja existien i no tecnològiques, però el nostre bolístic: ‘Que vingui Messi els omplien pas, els estadis; teixit no és capaç de proveir és indiscutible, perquè ens l’única cosa que ha canviat perfils que donin resposta enriqueix, però en la tec- és que ara els hem fet visi- a les noves activitats que nologia també necessitem bles; amb la tecnologia cal s’hi desenvolupen.’ Per què? formar Xavi i mostrar-lo fer igual, hem de mostrar ‘D’una banda, les universi- com a referent, per poten- exemples femenins d’èxit, tats encara treballen amb ciar talent i vocacions aquí. que n’hi ha, i molts, perquè plans d’estudis de fa deu Perquè de talent, aquí n’hi el sector sigui atractiu per a o quinze anys i és hora de ha molt, però no es dedica a demanda del sector amb els les dones.’ repensar l’ensenyament en la tecnologia.’ centres de formació i promo- En aquest punt, però, el clau més transversal, po- De fet, el CTecno és mem- vent Barcelona com a capital remei és segurament més tenciant nous perfils, que bre de la Barcelona Digital del talent digital. profund, perquè a més fer facin valdre aptituds socials Talent, una iniciativa (de Tanmateix, com explica visibles referents femenins, més que no pas estrictament la qual també formen part Barrena, si bé cal talent local, cal per sobre de tot trencar els tècniques, com es fa en al- l’Ajuntament de Barcelona, sobretot calen més perfils estigmes del passat, tant els tres països; i, de l’altra, la la Generalitat, Foment del femenins en l’àmbit de la que pesen sobre la tecnologia tecnologia és encara avui Treball, Barcelona Global, tecnologia. Aquest és un gran com, ara més que mai, els que vista com una cosa com- BarcelonaA Tech City i 22@ repte per a Barcelona i per a encara pesen sobre les dones. plexa i llunyana, quan en Netwok) dedicada precisa- tots, explica. I alhora pot ser I això també vol dir mirar canvi hauria de ser vista com ment a posar remei a aquesta part de la solució: ‘El 80% lluny. Tots plegats, polítics una eina que ha de servir problemàtica, connectant la de llocs de direcció de les inclosos. 17 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H 7 DIES La selecció de la setmana 20-24 de maig

Dilluns 20. Una Comissió Europea d’esquerres? EFE

Dijous 23. JxCat i ERC: la disputa per l’hegemonia a peu de carrer

ACN

Divendres 24. Joan Ribó: ‘La tornada de la corrupció a València seria terrible’

CEDIDA 18 ENTREVISTA 1/3 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

PERE MARTÍ

JOAN RIBÓ oan Ribó (Manresa, 1957) es pre- senta a la reelecció com a batlle de València per Compromís des- ‘La tornada de la prés de quatre anys de gestió del govern de la Nau. La suma dels Jvots de Compromís (9 regidors), el PS- corrupció a València seria PV (5 regidors) i València en Comú (3 regidors) va aconseguir de fer fora del terrible’ consistori la totpoderosa Rita Barberà i emprendre un trajecte d’un govern d’esquerres plural, però no pas exempt de tensions internes. Tot i ser fundador Joan Ribó es presenta novament com de Compromís, Ribó prové d’Esquerra a cap de llista de Compromís per a Unida del País Valencià, de la qual va ser secretari general entre 1997 i el 2003. revalidar la batllia de València Professionalment, va arribar a la ciutat per estudiar enginyeria agrònoma a la Universitat de València, després d’haver fet el batxillerat a Barcelona. Durant els set anys següents, va ser professor de la UPV a les Escoles Superiors d’Engin- yers Agrònoms i Industrials. El 1978, va aprovar les oposicions de professor agregat de Física i Química d’Ensen- yament Mitjà, i cinc anys més tard, obtingué per oposició la plaça de cate- dràtic. Des d’aleshores, desenvolupà la tasca docent als instituts de batxillerat de Manises, Sorolla i Districte Marítim a València, i Meliana, on actualment té plaça en excedència per ser batlle de València.

—Compromís va guanyar a València el 28-A i el CIS pronostica que repetirà. Confieu en la victòria? —Estic il·lusionat per revalidar l’alcaldia de València per a Compromís el pròxim mandat, però la decisió, encara que siga una obvietat dir-ho, és de la gent i de qui es mobilitze més a l’hora de votar. Per tant, l’única certesa és la que isca de les urnes diumenge.

—La dreta pot sumar una altra vegada? —Aquests quatre anys, hem fet una bona feina i, sincerament, la sensació al carrer és d’una ciutat que vol continuar avançant cap al futur. Que no vol que la tornen al passat. Per això confie que els valencians i les valencianes optaran CEDIDA 19 JOAN RIBÓ 2/3 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

per reeditar un govern progressista, —No hem de perdre de vista que fa qua- valencianista i ecologista. La tornada de tre anys València era en l’epicentre de la la corrupció als governs municipals com corrupció i que avui, en canvi, és recone- el de València seria terrible. guda pels seus valors. Per la solidaritat La tornada de la amb l’Aquarius, per la cultura amb les corrupció als governs —Parlant de corrupció. La imputació Falles com a Patrimoni Immaterial de de Francisco Camps pel circuit de F1 la UNESCO, per la sostenibilitat amb la municipals com el desgasta el PP? capitalitat mundial de l’Alimentació. de València seria —El PP duu desgastat aquests darrers Hem reduït el deute a la meitat, hem fet terrible quatre anys. Tot el seu grup munici- noves zones verdes en tots els districtes pal a l’ajuntament (els deu regidors de la ciutat, tenim pressupostos parti- de deu) estan imputats per corrupció; cipatius... La llista és llarga, i encara cal exactament, per emblanquiment de continuar avançant. capital. Als noticiaris cada dia tenen un rosari d’ex-consellers i, fins i tot, —D’acord, però segur que teniu objec- ex-presidents encausats o directament tius pendents. L’augment del processats: Francisco Camps, Eduardo —Els meus principals reptes són en ma- preu del lloguer fa Zaplana, Juan Cotino, Rafael Blasco... La tèria d’habitatge i ocupació. L’augment necessari posar un gent té memòria, i sap el mal que han fet. del preu del lloguer fa necessari posar límit i crear oferta un límit i crear oferta d’habitatges amb d’habitatges amb un —Confieu a revalidar l’acord amb el PS- un lloguer assequible. Això ho farem lloguer assequible PV i Unides Podem malgrat les tensions amb l’empresa pública Aumsa i amb viscudes aquesta legislatura? una entitat mixta amb aquesta missió. —Tampoc hi ha hagut tantes tensions, Quant a l’ocupació, en aquest mandat la veritat. Necessitem un govern estable s’han generat més de 15.000 nous llocs i alhora valent. Fixeu-vos-hi, en tot el de treball a la ciutat, però vull impulsar mandat hem estat la primera ciutat de un Pla Estratègic d’Ocupació destinat, tot l’estat d’aprovar, any rere any, el sobretot, a joves, a majors de 55 anys i pressupost municipal. És més, avui som a desocupats de llarga durada. És a dir, a l’única ciutat de més de 500.000 habi- aquells sectors de població que ho tenen tants amb els comptes del 2019 aprovats. més difícil. Això diu molt d’un govern de coalició. És clar que vull revalidar eixe govern —Una de les vostres primeres decisions compartit. Encara que siguen d’altres va ser derogar el Pla del Cabanyal, però partits, són companys de govern, i vull els veïns es queixen que el barri conti- comptar amb ells. nua tenint problemes. —És clar: la destrucció sistemàtica del —La figura del futur batlle està en dis- Cabanyal durant 24 anys no es redreça cussió si Compromís no queda primera en només quatre. Hem fet moltes coses força? que el veïnat agraeix: s’han atorgat —A hores d’ara pràcticament totes les centenars d’ajuts a la rehabilitació d’ha- enquestes donen com a primera força bitatge, hem reurbanitzat les zones més Compromís. L’enquesta del CIS, que tant castigades i també el seu entorn, hem encertà les passades eleccions espanyo- treballat amb un pla de convivència al les, també diu que serem primera força. barri... I cal continuar per aquesta senda. I encara més: en les eleccions a les Corts I dic una cosa més: el veïnat fa molt bé del passat 28 d’abril, Compromís va ser de posar les reivindicacions del barri a novament la força més votada, i això l’agenda política. És el que cal. ja no és una enquesta: és una realitat objectiva. —Us acusen d’haver fet política només per a la gent que va en bicicleta? —Què ha canviat a València en aquests —L’oposició diu això. Les dretes que en- quatre anys de govern de la Nau? carnen PP, Ciutadans i els ultres només 20 JOAN RIBÓ 3/3 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

han tingut una proposta per a aquesta econòmica passa per la connexió amb campanya: destruir els carrils bici. La Europa i això només ho aconseguirem veritat és que considere més adient que amb el corredor mediterrani, per a la bicis i patinets vagen pel seu carril i consecució del qual hem de col·labo- no per les voreres. I sobretot s’ha de rar, no només València i Barcelona, dir que hem fomentat les noves zones sinó també Tarragona, Castelló, Múrcia Amb Pedro Sánchez caldrà de vianants, l’ampliació de voreres i el i Andalusia. Un corredor potent, que estar igualment a l’aguait transport públic. Donaré només una da- arreplegue des del Nord de l’Àfrica fins a da: en aquests quatre anys, hem adquirit l’extrem europeu i connecte amb l’Àsia. 176 nous autobusos híbrids i elèctrics. No podem quedar-nos enrere. En tot el mandat anterior, el PP només en comprà dos. Per al pròxim període, —L’estat boicota el corredor mediter- cal abordar la mobilitat metropolitana: rani? que la gent que ve a València a treballar, —És obvi que hi ha hagut governs estudiar o divertir-se no haja d’agafar espanyols que han preferit promocio- Si els turistes provoquen el cotxe necessàriament, sinó que puga nar l’anomenat corredor central per despeses és totalment lògic vindre en transport públic. davant del corredor mediterrani. Ho que també contribuïsquen al vam veure clarament durant els go- manteniment de la ciutat —A València s’ha disparat el preu del verns de Rajoy. Però compte, que amb lloguer. No s’ha fet prou des de l’ajun- Pedro Sánchez caldrà estar igualment tament? a l’aguait. I això que a Europa ho tenen —Precisament per això us comenta- ben clar: l’única opció econòmicament va abans les propostes per al pròxim viable i amb projecció territorial com mandat, perquè volem fer més. Posar a euroregió és establir un corredor un límit al preu del lloguer i crear oferta mediterrani. d’habitatges amb un lloguer assequible mitjançant l’empresa pública Aumsa. —Heu tingut bona relació amb Ada Amb això intentarem fer front a aquest Colau? model en qüestions com, per exemple, problema. —Sí. De fet, vaig protagonitzar una visita la política respecte dels apartaments històrica a l’Ajuntament de Barcelona, turístics i la promoció de la ciutat. —Que es reediti l’acord del Botànic és aquest mandat. No tenia cap sentit no De fet, ha estat un dels alcaldes més bo per a València? mantenir una relació de cordialitat i ferms a l’hora de defensar els barris —L’Acord del Botànic anirà per una col·laboració amb Barcelona. A més, de l’especulació i dels fons voltor que banda, i el cap i casal per la seua. Amb tenim una visió compartida d’un aspecte hi ha darrere de determinats projectes això vull dir que jo, com a alcalde, no fonamental per a tots dos: el corredor de turistificació. permetria mai que València fóra moneda mediterrani no pot ser només un trànsit de canvi de res ni de ningú. Evidentment, comercial, també ha de ser una via de —Esteu a favor d’una taxa turística? vull un govern d’esquerres també a la comunicació per a les persones. I enca- —Per descomptat. És totalment lògica. Generalitat. ra més, les nostres ciutats no es poden A València volem un turisme ordenat, veure afectades per l’impacte ferroviari diversificat, desestacionalitzat i que cree —Veig que us cureu en salut. I un go- com si no passara res: hi ha d’haver ocupació de qualitat. I cal tenir cura de la vern del PSOE a Madrid? una política real d’adequació urbana ciutat perquè el turisme funcione. Això —Jo preferiria un govern que necessitara per als nostres barris. Això a València ho vol dir tenir recursos per a fer-ho reali- els suports de l’esquerra per a legislar hem reivindicat durant dècades, amb un tat. Dit d’una altra manera: si els turistes al parlament, i per a executar des de la parc central que per fi hem aconseguit, provoquen despeses en matèries com Moncloa. però parcialment: exigim el soterrament neteja, platges, zones verdes, seguretat, immediat de la platja de vies per tal de etcètera, és totalment lògic que també —València i Barcelona competeixen o cosir el barris que el ferrocarril ha dividit contribuïsquen al manteniment de la col·laboren? històricament. ciutat. Una taxa per als turistes, com —Han de col·laborar, perquè així ens tenen la immensa majoria de grans ciu- anirà millor a totes dues ciutats. O, si —I amb el batlle de Palma? tats europees, farà possible que València m’ho permeteu, amb una competèn- —Amb Miquel Noguera també com- estiga cada dia millor i atraga un turisme cia sana. El nostre objectiu en matèria partisc inquietuds i per a mi és un de més qualitat. 21 ENTREVISTA 1/4 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

ANDREU BARNILS

ORIOL JUNQUERAS riol Junqueras ha enviat a Vi- laWeb aquest mateix matí les respostes sobre el qüestionari ‘Al congrés vam poder electoral. El vice-president em- presonat té temps per a comentar Obreument com va ser la seva experiència mirar a la cara aquells al congrés dels diputats espanyol. Però l’entrevista se centra, sobretot, en la que no han volgut parlar i seva candidatura a la presidència de la Comissió Europea, la seva visió i experiència com a eurodiputat, si creu dir-los que existim’ que Europa va fallar durant l’octubre del 2017, i racons i ciutat del continent que té al cap. Junqueras també comenta Entrevista al president d’ERC, la tensió, que nega, entre exili i presó i, candidat a les eleccions europees i per últim, compara l’hegemonia d’ERC pres polític a Soto del Real amb la convergent. —Com vau viure la sessió al congrés espanyol? —Emocionant. Per l’oportunitat de po- der fer política al lloc on correspon. Però, sobretot, per poder mirar a la cara aquells que no han volgut parlar i dir- los, novament, que existim. Que som molts. Que persistim. Que guanyarem i que, per molt que s’hi resisteixin, hauran de dialogar tant sí com no.

—Heu estat elegit diputat al congrés espanyol. Deixareu l’acta per ser eu- rodiputat? —Vull portar la repressió i la denúncia de la regressió democràtica de l’estat espanyol al cor d’Europa. No hi ha res més trencador en aquest sentit que fer que un pres polític surti de la presó per entrar al Parlament Europeu, avalat pels vots i per una nova victòria a les urnes.

—L’exili afecta el punt de vista sobre la política catalana. No es veu igual des d’allà. I la presó, afecta com es veu la política catalana? Com? —El fet de no ser en el dia a dia et fa perdre una part de context, però pro- bablement et dóna més perspectiva. De tota manera, el veritable efecte és no poder veure els meus fills i la meva dona. Fa més d’un any i mig que ens tenen tancats i ens volen aïllats. Ens EFE 22 ORIOL JUNQUERAS 2/4 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

volen castigar, però no ens coneixen, —Com descriuríeu Diana Riba? no podran aturar-nos. Som els qui no —Una de les persones més valentes ens rendim mai. La presó no deixa de que he conegut. Li vaig fer una pro- ser una fase més que assumim per posta gairebé deshonesta, pel sacrifici La presó no deixa a guanyar la llibertat i la República que comportava en una situació com de ser una fase més catalana. la seva i no va trigar ni un minut a dir que sí. Té clar que és una oportunitat que assumim per a —Potser hi ha tensió entre exili i in- única per a denunciar la repressió i guanyar la llibertat i terior. Però això ja va passar durant el s’hi ha tirat de cap. Descobrireu una la República catalana franquisme entre Tarradellas i l’inte- persona molt intel·ligent, preparada rior. Com se soluciona? És greu? i valenta. —No estic d’acord que hi hagi tensió entre els represaliats. L’exili i la presó —L’hegemonia d’ERC serà tan autono- són dues cares de la repressió. Tothom té mista com ho va ser la de CiU? molt clar que l’adversari comú és l’estat —He, he, he. Fa gràcia aquesta pregunta, La llista d’Esquerra i en cap cas els companys de viatge. Tots i fer-me-la a mi, a la presó. Perquè sóc Republicana hem de continuar treballant per avançar independentista de tota la vida i Esquerra cap a la consecució de la República cata- Republicana també. No hem estat mai representa la força de lana i crec que tots ho fem. Això sí, com autonomistes i no ho serem mai, no és l’independentisme hem reclamat diverses vegades, cal que el nostre model, nosaltres treballem per català, basc i gallec i tracem una estratègia comuna entre tots aconseguir la independència i construir serveix per a sumar els actors que volen que Catalunya sigui la República catalana. I si, precisament, forces de tot l’estat al un estat independent i estic convençut Esquerra Republicana és un projecte projecte impulsat des que ho farem. tan sòlid ara mateix i que s’ha situat al de Catalunya centre de la política catalana, és perquè —Per què Toni Comin no va a la llista la majoria de la societat catalana ha d’ERC? evolucionat cap a l’independentisme i —Toni Comín ha decidit d’anar en una no a l’inrevés. altra llista electoral i, com sempre hem dit, respectem les decisions de tothom. —Per què voleu dirigir la Comissió Europea? —Argument: un independentista ha de —És una oportunitat única per a posar el votar la llista de Puigdemont perquè hi conflicte de l’estat espanyol i Catalunya ha tres independentistes catalans als sobre la taula europea, és una oportu- primers llocs (Puigdemont, Comin i nitat única per a posar la repressió de Ponsatí) mentre que a la llista de Jun- l’estat al centre d’Europa. Mai abans queras només un (Junqueras), la resta cap català ni cap pres polític no havien són bascs i gallecs. Com ho contraar- estat candidats a la Comissió Europea. gumentaríeu? És la candidatura dels independentistes —D’entrada, negant la major, és fals. europeus d’arreu, de les nacions sense Entre els quatre primers llocs de la llista estat, com els gallecs, escocesos, bascs d’Esquerra Republicana hi ha tres inde- i flamencs. Desenes de partits de tot pendentistes catalans, però ha interessat Europa han decidit que sigui jo qui en- fer córrer aquesta mentida. Són l’eurodi- capçali la candidatura, un pres polític, i putat Jordi Solé, la Diana Riba, que a més això és d’una transcendència molt im- és la dona d’un pres polític, i jo mateix. portant. Hi ha cap imatge més potent per I ens acompanya també Pernando Ba- a l’independentisme que un pres polític rrena, un independentista basc de pedra com a candidat a la Comissió Europea? picada. La llista d’Esquerra Republicana Ens situa al centre. representa la força de l’independentisme català, basc i gallec i serveix per a sumar —Què canviaríeu d’Europa? forces de tot l’estat al projecte impulsat —Que primin les persones i els drets des de Catalunya. per sobre dels interessos econòmics i 23 ORIOL JUNQUERAS 3/4 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

La diversitat d’Europa i a la vegada els valors que comparteix tot el continent és una riquesa que no podem perdre

EFE

dels estats. No pot ser que mori gent a la pitjor de la humanitat, és probablement presentant de la sobirania dels ciutadans Mediterrània i Europa no faci res, no pot un dels millors racons del món per europeus, hauria de tenir més força, més ser que l’austeritat estigui per sobre de a viure, però hem de saber mantenir poder real i no estar tan supeditat a la les necessitats més bàsiques. L’Europa l’esperit fundacional d’Europa, no girar Comissió Europea i al Consell. Nosaltres actual és més un club d’estats que no pas l’esquena als grans problemes i gaudir sempre hem defensat que som indepen- una federació de pobles, com es pretenia de la història i la cultura creada aquí. dentistes respecte de l’estat espanyol en la seva fundació. Cal posar les perso- Una altra idea que m’agrada és la que i federalistes respecte d’Europa, però nes al centre de totes les polítiques i que defensa George Steiner, quan diu que volem canvis, i un d’aquests canvis és es respectin els drets i les llibertats, no Europa són els seus cafès, cosa que no millorar els sistemes democràtics eu- pot ser que Europa miri cap a una altra passa en altres indrets del món. A Euro- ropeus, de manera que la ciutadania banda en funció dels interessos. I a la pa es passa l’estona als cafès, es llegeix, tingui més capacitat de decisió, encara vegada cal potenciar molt més l’educació es conspira o simplement s’enraona. I que sigui de manera representativa, i no i la innovació, Europa va perdent el tren és igual ser a Roma, a París, a Viena o els estats directament. del present davant altres estats i regions a Sant Vicenç dels Horts. Cafès com a del món. sinònim de lloc de reunió, de conversa, —Quins records teniu dels anys d’eu- de paraula, sense diferències de classes rodiputat? —Què mantindríeu d’Europa? ni orígens, com a sinònim d’espai com- —Va ser un temps del qual tinc molt —Els valors, la cultura, la democràcia, partit per a la discussió però també la bon record. Vam treballar de manera els drets i la llibertat. La diversitat d’Eu- construcció. coordinada amb els companys Ra- ropa i a la vegada els valors que com- mon Tremosa i Raül Romeva, amb parteix tot el continent és una riquesa —De canvis a la Comissió Europea, qui he acabat tenint una molt bona que no podem perdre. Aquesta part del quins n’hi hauria d’haver? amistat. Amb Romeva compartim món que ha estat capaç del millor i del —El Parlament Europeu, que és el re- fins i tot cel·la i és una persona in- 24 ORIOL JUNQUERAS 4/4 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

dispensable en aquesta etapa de la —Europa ens va fallar, l’1-O. Per què? meva vida. —Els estats defensen els estats i això ja ho sabíem. Però és veritat que Euro- —Qui us ha visitat, d’Europa? pa ens ha decebut. Com deia, aquesta —La veritat és que molta gent, i també és l’Europa que volem canviar. De he rebut molts missatges de suport. No l’Europa dels estats a l’Europa dels Catalunya, amb la seva és igual el que fan els estats i els gover- pobles i els ciutadans. A l’Europa dels lluita per la defensa de la ns que el que pensa la ciutadania, els drets i les llibertats, amb les persones democràcia, els drets i les eurodiputats i l’opinió pública de molts al centre. I Catalunya, amb la seva llibertats, és la principal dels països. lluita per la defensa de la democràcia, esperança perquè Europa els drets i les llibertats, és la princi- —Una ciutat europea que recomaneu, pal esperança perquè Europa torni torni a ser aquest espai comú i per què? a ser aquest espai comú de justícia i de justícia i esperança —Si hagués de recomanar una ciutat esperança. europea, recomanaria Florència, perquè és el bressol del Renaixement. —Quan podrem escollir el president europeu directament? —Un país europeu que recomaneu, i —Ens agradaria que fos molt aviat. I per què? afavorir i millorar la democràcia directa —Recomanaria Itàlia, perquè sóc d’edu- a escala europea, també. Els estats continuen veient cació i cultura italianes. les institucions europees —Com valoreu el mandat de Jean-Clau- com una plataforma per a —Heu viscut mai anys fora de Catalun- de Juncker? practicar el seu nacionalisme ya, en algun país europeu? Què hi fèieu? —És evident que de manera molt ne- d’estat i defensar els seus —He viscut o mig viscut a Roma, perquè gativa. Va començar tacat per l’ombra estudiava a l’Arxiu Secret del Vaticà, i de l’escàndol LuxLeaks, una trama per ‘interessos nacionals a Brussel·les i Estrasburg perquè era a facilitar l’elusió fiscal de multinacio- diputat del Parlament Europeu. nals a Luxemburg quan ell era primer ministre. Amb Catalunya ha tingut un —Quines llengües europees parleu? comportament cínic i irresponsable. Un llibre amb aquesta llengua que re- Ens deixa una Europa desorientada i comaneu? sense ambició davant reptes tan im- —Parlo català, castellà, italià i anglès. portants com el canvi climàtic, la jus- I com a llibre en italià recomanaria el tícia social i la defensa dels drets dels Canzoniere, de Petrarca. pobles. Crec que representa allò contra què lluitem. —Com pot ajudar la Comissió Europea als ciutadans catalans? Quines políti- —I el d’Antonio Tajani? ques s’hi fan que afectin la vida de la —Algú que li sembla que el règim feixis- gent? ta de Mussolini no era tan dolent perquè —Molt més que no pugui semblar. Les va fer carreteres no mereix ser president decisions que es prenen a Brussel·les del Parlament Europa. ens afecten en gairebé tots els àmbits: progrés econòmic, cohesió territorial, —I el de Doland Tusk? medi ambient, drets dels consumidors, —Ell és el més prudent i sensat de tots política comercial, política agrícola i tres. Val la pena llegir bé entre línies el pesquera, suport a la recerca i la inno- seu posicionament després del Primer vació... Però hi ha àmbits en què s’hauria d’Octubre. El problema és que els estats de fer més, com per exemple, programes continuen veient les institucions euro- socials, criteris comuns en política fiscal, pees com una plataforma per a practicar acció exterior més ambiciosa i coherent el seu nacionalisme d’estat i defensar els i una defensa aferrissada dels drets i les seus ‘interessos nacionals’. I això ha de llibertats. canviar. 25 REPORTATGE 1/5 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Participants a la convenció municipal del PDECat a Vic, el febrer passat. ACN JxCat i ERC: la disputa per l’hegemonia a peu de carrer

26-M Radiografia dels municipis on es baten el poder territorial

eleccions municipals, on to- guanyat les eleccions, però ODEI A.-ETXEARTE tes dues formacions pugnen perdia Barcelona en mans per enfortir-se a tot arreu. d’Ada Colau. L’interès medià- xCat i ERC batallen per ERC aspira a guanyar-les per tic que desperta Barcelona ho l’hegemonia i l’estra- primera vegada des del 1979, pot enlluernar tot. ERC ho sap tègia independentista però JxCat no li ho vol posar Pel que fa a molt bé. Aquesta vegada, la a peu d’urna en cada fàcil. El 2015, els de Junqueras l’extensió del poder victòria d’Ernest Maragall a la elecció, i diumenge es ja hi van ser a prop. Es van territorial, són capital catalana pot esdevenir Jpot tancar un cicle. Les eu- quedar a 159.000 paperetes de la icona de l’ascens electoral molt rellevants ropees faran visible d’una CiU, que es va mantenir en el d’aquests últims anys, a par- els resultats de manera nítida els suports primer lloc en vots (669.781) tir de la qual ERC podria pro- a Oriol Junqueras i Carles i en regidors (3.336). ERC va les eleccions var novament d’aconseguir la Puigdemont, i marcaran de ser la segona candidatura en municipals presidència de la Generalitat manera decisiva el lideratge regidors (2.380) i la tercera quan Quim Torra convoqui polític del moviment. Però en vots (510.080), darrere del eleccions. El somni d’ocupar no hi ha direcció sense base PSC. les dues bandes de la plaça i, pel que fa a l’extensió del La vella federació naciona- de Sant Jaume: CiU hi va ser poder territorial, són molt lista va pair de manera agre- entre el 2011 i el 2015. Però rellevants els resultats de les dolça aquells resultats. Havia el mapa electoral continua 26 REPORTATGE 2/5 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Pere Aragonès amb els batlles Annabel Moreno (Arenys de Mar), Isaac Peraire (Prats de Lluçanès), Maite Aymerich (Sant Vicenç dels Horts) i l’ex-batlle de Sabadell Juli Fernàndez. ACN

canviant. N’és un indicador llessa Marta Madrenas podria ERC també treballa perquè el nombre de llistes presen- Les lògiques que mantenir-se a la batllia, però el seu cap de cartell, Miquel tades. ERC podrà ser votada expliquen l’opció és una incògnita els suports Pueyo, lideri un canvi a la a 807 municipis, un centenar de vot són diferents que sumarà Guanyem Girona. ciutat, amb l’embranzida dels més que el 2015. JxCat opta a Madrenas intenta mobilitzar resultats de les espanyoles i en funció de les la batllia a 809, tot i que fa l’electorat avisant que, si ERC com a primera força a quatre anys va registrar 850 eleccions poden, pactaran amb ERC la ciutat, seguida del PSC. A candidatures, aleshores amb i el PSC. Fa quatre anys, CiU Tarragona, el socialista Josep les sigles de CiU. va obtenir-hi deu regidors, Fèlix Ballesteros pretén de i ERC, quatre, igual que la governar en solitari i els dos Les quatre grans ciutats CUP i el PSC. El 28-A, ERC va partits independentistes in- El 26-M arriba com la segona ser primera força, seguida tenten guanyar pes al ple. Ara volta del 28-A. Els de Junque- de JxCat, a només tres punts. bé, és ERC qui podria obtenir ras confien que els resultats seller d’Afers Exteriors. Els Caldrà veure si ERC trasllada millors resultats si se segueix de les espanyoles es repliquin pactes de govern no seran al ple municipal aquesta ten- la tendència del 28-A, quan ja diumenge als col·legis elec- senzills si el ple es fragmenta dència a l’alça o si, al contrari, va ser segona força. No era un torals i JxCat encreua els dits tant com indiquen els son- Guanyem també fa forat en el creixement menor: havia es- perquè el vot europeu per a datges, i aquí JxCat, amb El- seu electorat potencial. tat la cinquena feia tres anys. Puigdemont porti l’electorat sa Artadi, pot tenir un paper La pugna entre els dos so- a votar per la mateixa força clau. No hi haurà cap movi- cis de govern s’ha traslladat Què decanta el vot a les a les municipals, unes elec- ment sense conseqüències. El igualment a Lleida, on pot municipals? cions en què tradicionalment color de les aliances a Barce- trontollar la batllia del socia- Les lògiques que expliquen s’ha imposat la confiança en lona i als ajuntaments més lista Fèlix Larrosa, qui l’estiu l’opció de vot són diferents en el candidat i les dinàmiques importants del país pot esb- passat va rellevar Àngel Ros. funció de les eleccions i cal- locals. laimar o reforçar les relacions JxCat, que va ser segona força drà veure si diumenge, amb A Barcelona, les enquestes dels dos socis del govern de el 2015 amb les sigles de CiU, l’efecte del 28-A, s’imposa han reflectit un frec a frec la Generalitat, després d’una aspira ara a aconseguir-la la lògica del contagi, del con- entre Maragall i Colau que es campanya d’enfrontaments amb l’ex-diputat al congrés trapès o una dinàmica pròpia. podria decantar per l’ex-con- continus. A Girona, la bat- espanyol Toni Postius. Però Quins elements defineixen els 27 REPORTATGE 3/5 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

vots a les municipals? Segons JxCat arriba a les muni- Quan ERC guanya en l’observatori de política mu- cipals arrossegant la crisi L’estira-i-arronsa municipis governats per nicipal que elabora Feedback interna amb el PDECat, el independentista JxCat per a l’Associació Catalana de ball de sigles amb la cons- també s’ha L’estira-i-arronsa indepen- Municipis, a les poblacions titució de la Crida Nacio- dentista també s’ha traslladat traslladat a alguns de més de 50.000 habitants nal per la República, ara en a alguns dels principals mu- els factors més decisius són hibernació, i entomant les dels principals nicipis en què governa JxCat. –per aquest ordre– la feina conseqüències de l’ascens municipis en què Aquestes darreres eleccions del grup a l’ajuntament du- electoral d’ERC a totes les governa JxCat espanyoles, ERC va guanyar rant la legislatura anterior i la institucions. Les dues forces, en nuclis emblemàtics de la confiança personal en el can- a més, concorren als comicis força municipal convergent didat, a més de l’orientació colpejades per la repressió com són Sant Cugat del Va- política pel que fa a la relació de l’estat espanyol després llès, Vic, Igualada, Figueres i entre Catalunya i Espanya. En de l’1-O, amb l’impacte de la Seu d’Urgell; ciutats on els canvi, pesen menys la volun- desenes de batlles inves- relleus generacionals que va tat de canvi a l’ajuntament, la tigats i l’arxivament lent i culminar CiU entre el 2007 i identificació ideològica amb progressiu de la majoria de el 2011 van convertir la fe- el partit o la defensa d’un in- les causes. CiU va aconseguir deració en la primera força terès local concret. Per tant, 429 batllies després de les municipalista. els batlles parteixen en teoria últimes municipals, el segon A Sant Cugat del Vallès, amb una fortalesa difícil de cop que superava el PSC en Carmela Fortuny va relle- contrarestar per a l’oposició vots i regidors des del res- var Mercè Conesa a la bat- si han tingut mandats més o tabliment de la democràcia. llia l’any passat, i el 28-A menys plàcids, sobretot si, a Aquest llistó sembla ara di- va veure com ERC obtenia més, han governat amb ma- fícil de repetir, si s’avaluen el 26,75% dels vots i repetia jories folgades. els resultats del 28-A. com a primera força, mentre

Ernest Maragall i Elsa Artadi, quan seien a la taula del consell executiu. Ara es mesuren les forces a Barcelona. ACN 28 REPORTATGE 4/5 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

que JxCat, amb deu punts a canviar la batllia. Provaran ge pactista amb el PSC, ara es les dues darreres espanyoles. menys, perdia suports. Per de bastir ara un pacte d’es- torna a presentar. En les dues També canvia el candidat de entendre l’evolució de l’elec- querres? El 28-A, ERC hi va últimes eleccions espanyo- JxCat a la Seu d’Urgell. Al- torat i avaluar l’impacte de guanyar amb el 26,08% dels les, hi va guanyar ERC, i en bert Batalla no repeteix (in- la tendència s’ha de mirar vots i JxCat va ser la tercera, les darreres catalanes, JxCat. tenta rellevar-lo a la batllia enrere: CiU hi va obtenir el amb un 14,59%. Més difícil CiU ha governat a Vic des el pediatre Jordi Fàbrega) 40,08% dels vots en les es- sembla que això pugui passar del 1979. Però, per primera i JxCat va quedar a més de panyoles del 2011, amb uns a Banyoles, que ha tingut vegada, ERC va guanyar-hi deu punts de distància d’ERC resultats històrics per a la batlles d’ERC i de CiU aques- el 28-A. La batllessa de JxCat, en les darreres espanyoles, federació arreu de Catalun- tes darreres dècades. Miquel Anna Erra, pretén de mante- les segones que ERC queda- ya. JxCat ha governat aquest Noguer, de JxCat, és batlle nir-se a la sala de comanda- va primera. També hi ha un mandat amb onze regidors, i des del 2007 i ara es presenta ments de l’ajuntament, però canvi de candidat de JxCat a ERC, amb tres. Més ajustada a la reelecció. També aquí ERC també s’ha fixat com a Valls, on Dolors Farré cerca de ha estat l’aritmètica a Figue- ERC va guanyar el 28-A i ha fita d’entrar-hi, malgrat les rellevar el batlle Albert Batet, res, on Jordi Masquef ocupa exercit com a principal partit dificultats. Salvant les distàn- un dels homes de confiança la batllia sobre la base de set de l’oposició al ple davant de cies, l’aritmètica no és gaire de Carles Puigdemont i por- regidors des del novembre, la majoria. A Vilafranca del diferent d’Olot, on Josep M. taveu de JxCat al Parlament quan Marta Felip va deixar Penedès, Pere Regull és batlle Corominas ha tancat el man- de Catalunya. Aquí la gover- el càrrec. ERC és la segona des del 2009, després d’una dat gràcies a un pacte amb nabilitat sembla novament força i la CUP ja li va pro- moció de censura avalada per el PSC. Però Corominas no forçada als pactes, després posar un pacte, amb el PSC i ERC i la CUP que va desbancar repeteix. S’hi presenta Pep d’un mandat en què Batet ha Compromís d’Esquerres, per els socialistes. Amb el bagat- Berga i ERC hi va guanyar en governat amb nou regidors i gràcies a un pacte amb els d’Oriol Junqueras, després d’una dècada a la batllia. Hi ha altres municipis governats Aconseguirà ERC de guanyar per JxCat on ERC va guanyar per primera regidors després de l’ascens vegada el 28-A espectacular que ha tingut en les eleccions espanyoles aquests tres últims anys? El 21-D, JxCat va quedar davant d’ERC amb sis punts més. A Vilanova i la Geltrú, tampoc no ha optat a la reelecció la batllessa Neus Lloveras. CiU hi ha governat durant dues dècades i ara JxCat renova la llista, encapçalada per Blanca Albà. ERC va quedar primera el 28-A, i el 21-D, per davant de JxCat.

Les batllies més consolidades de JxCat Hi ha altres municipis go- vernats per JxCat on ERC va guanyar per primera vegada el 28-A. Però la majoria amb què han governat batlles de JxCat, que ara opten a la re- elecció, dificulta molt que hi pugui haver relleus. És el cas Anna Erra i Quim Torra, al mercat del Ram de Vic. ACN d’Igualada, amb Marc Cas- 29 REPORTATGE 5/5 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

sacsejat pels casos de corrup- ció en què es va implicar el socialista Manuel Bustos. ERC també es va enfortir el 2015 a les batllies de Cambrils (Camí Mendoza), Salt (Jordi Viñas), Sant Vicenç dels Horts (Maite Aymerich), el Masnou (Jaume Oliveras), Vilassar de Mar (Damià del Clot), Am- posta (Adam Tomàs), Man- lleu (Àlex Garrido), Balaguer (Jordi Ignasi Vidal, que ara pugna per la reelecció amb el candidat de JxCat), San- ta Coloma de Farners (Joan Martí), la Bisbal d’Empordà Gabriel Rufián i Juli Fernández, en la campanya (Lluís Sais), Solsona (David Rodríguez), Montblanc (Pep electoral del 28-A. ACN Andreu), Falset (Jaume Do- mènech) i Moià (Dionís Gui- teras). És una incògnita si l’as- Diumenge, la batalla per l’hegemonia cens d’ERC a l’àrea me- independentista entre JxCat i ERC també tropolitana en les eleccions es dirimirà decisivament als municipis espanyoles es replicarà ara a les municipals amb l’obtenció de regidors en ciutats fins tells, i una folgada majoria Després de setze anys, l’his- ara gairebé impenetrables, absoluta d’onze regidors de tòric convergent Josep Poblet com Santa Coloma de Grame- vint-i-un. Històricament, a deixa la batllia de Vila-seca net. El PSC es mantindrà en Igualada hi ha hagut batlles amb majoria absoluta. També els seus baluards, però ERC de CiU i del PSC, però mai la presidència de la Diputació podria començar a guanyar d’ERC. A Ripoll, el batlle i de Tarragona, que ha exercit votants en municipis on JxCat també diputat de JxCat Jor- durant dotze anys. Aspira a encara ho té més difícil per di Munell ha governat amb rellevar-lo Pere Segura, de la a créixer, tenint en compte una àmplia majoria absoluta candidatura Vila-seca Segu- que va quedar lluny del podi, d’onze diputats, davant els ra-Junts. sovint com a setena força, quatre d’ERC. Amb algunes per darrere de Vox. És el cas diferències, la situació es re- El pes municipal d’ERC de l’Hospitalet de Llobregat, peteix a Puigcerdà amb Al- Fa quatre anys, el partit de Cornellà, Viladecans, el Prat bert Piñieira, que va accedir Junqueras va obtenir 259 bat- de Llobregat i Sant Adrià de al càrrec el 2015, després de llies i ha governat en més de Besòs. A Badalona, a més, cinc mandats amb ERC amb tres-cents municipis. Una de ERC es presenta en coalició el timó de l’executiu, i ha les més importants ha estat amb Guanyem Badalona, amb governat amb onze regidors la de Sabadell, amb Juli Fer- el propòsit que Dolors Sabater dels catorze. A Mollerussa, nàndez. Hi va arribar per un torni a la batllia en compte Marc Solsona també va veure pacte amb la Crida per Saba- de Xavier García Albiol, del com ERC s’imposava el 28-A, dell (encapçalada per la CUP) PP. Diumenge, la batalla per però fins ara ha gestionat el que incloïa fer un relleu a mig l’hegemonia independentis- consistori amb una àmplia mandat amb Maties Serra- ta entre JxCat i ERC també majoria absoluta d’onze re- cant. ERC i la Crida han com- es dirimirà decisivament als gidors, davant els tres d’ERC. partit la gestió d’un municipi municipis. 30 REPORTATGE 1/2 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Comissió Europea, els ano- Set curiositats ROGER GRAELLS FONT menats spitzenkandidaten que proposen les formacions de les eleccions vui comencen les polítiques de l’eurocambra eleccions europees. d’ençà de les eleccions del Els vint-i-vuit estats 2014. No obstant això, és el europees que membres de la Unió Consell Europeu, format pels (UE), inclòs el Regne primers ministres dels vint- AUnit, voten fins diumenge i-vuit estats, que tria el pre- comencen avui la nova composició del Par- sident de la Comissió perquè lament Europeu per als cinc l’avali l’eurocambra. 26-M El Regne Unit i els Països anys vinents. L’ajornament Habitualment, en unes del Brexit fins a la tardor ha eleccions hi ha unes regles de Baixos són els primers de votar avui, obligat els britànics a concó- joc comunes que estableixen però la majoria dels estats de la UE rrer-hi. De fet, el Regne Unit la igualtat de condicions en- voten diumenge · El Brexit alterarà la és el primer estat que vota: tre tots els electors. Però a avui mateix, juntament amb les eleccions europees no es composició de l’eurocambra que sorgeixi els Països Baixos. respecta aquesta regla de- després del 26-M El gruix d’estats, entre els mocràtica bàsica. Hi ha ba- quals l’espanyol i el francès, rreres electorals diferents, votaran diumenge. Demà hi una edat mínima per a ser haurà eleccions a Irlanda i a candidat segons cada estat, en la República Txeca i dissab- alguns estats no poden votar te, a Letònia, Malta i Eslo- els residents a l’estranger... vàquia. En total, s’elegeixen Tot plegat, un desgavell de 751 eurodiputats que vota- regles i diferències que no ran el candidat a presidir la contribueixen a unificar el

Us oferim set curiositats de les eleccions al Parlament Europeu de diumenge vinent. ACN 31 REPORTATGE 2/2 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

S’escullen 751 eurodiputats, que al seu torn votaran el candidat a presidir la Comissió Europea. ALBERT SALAMÉ

procés electoral sota un ma- ca, Bulgària, Xipre, Grècia i República Txeca, Estònia, teix paraigua. Un desgavell Luxemburg. Grècia, Letònia, Lituània, Tot seguit, repassem set de regles i Polònia, Eslovàquia i Xipre Poden votar tots els curiositats sobre aquestes diferències que no és de 21. eleccions. residents a l’estranger? contribueixen a En quatre estats no és Quina és la barrera L’estat que vota en dos dies unificar el procés permès que residents a electoral? La República Txeca és l’únic electoral sota un l’estranger votin: ni per També depèn de l’estat. N’hi estat de la UE en què els ciu- mateix paraigua correu, ni a l’ambaixada, ha del 5%, del 4%, del 3%, tadans poden votar durant ni electrònicament ni per de l’1,8% i de cap. Bèlgica, dos dies, divendres i dissabte. representació. Són la Repú- la República Txeca, França, blica Txeca, Irlanda, Malta i Hongria, Letònia, Lituània, Quants eurodiputats hi restants: Polònia, Romania, Eslovàquia. El vot electrò- Hongria, Polònia, Polònia, haurà després del Brexit? Suècia, Àustria, Dinamarca, nic es permet a Estònia i el Romania i Eslovàquia tenen En total hi haurà 751 eu- Eslovàquia, Finlàndia, Hon- vot delegat pot exercir-se una barrera del 5%; Itàlia, rodiputats quan passin les gria i Estònia. a Bèlgica, el Regne Unit, Àustria i Suècia, del 4%; Grè- eleccions, però l’eurocam- El Brexit, per tant, alterarà els Països Baixos i a l’estat cia, del 3%; Xipre, de l’1,8%. bra es reduirà a 705 quan el les majories del 26-M. En un francès. A la resta d’estats, en aques- Regne Unit surti de la UE. El context de creixement dels tes eleccions no hi ha llistó pes de cada estat es reparteix partits euroscèptics i de l’ex- Quina edat mínima han de electoral. per un criteri de proporció trema dreta, la redistribució tenir els candidats? demogràfica. Els estats més d’eurodiputats que hi haurà Depèn de l’estat. A la ma- Quan se sabran els beneficiats per la sortida del pot arribar a ser determinant jor part, l’edat mínima és resultats? Regne Unit seran el francès per a les majories al Parla- de 18 anys, però en alguns Diumenge a partir de les i l’espanyol, que guanyaran ment Europeu. és de 21, 23 i fins i tot de 23.00. És l’hora marcada per cinc eurodiputats cadascun, 25. A Grècia i Itàlia no pot al tancament dels col·legis seguits d’Itàlia i dels Països A quins estats el vot és haver-hi un candidat me- electorals a Itàlia, l’estat que Baixos, amb tres, i d’Irlanda, obligatori? nor de 25 anys; Romania acaba més tard. Fins alesho- amb dos. I nou estats es re- En cinc estats de la UE, el estableix l’edat mínima a res, no hi haurà resultats a partiran els nou eurodiputats vot és obligatori. Són Bèlgi- 23; i a Bèlgica, Bulgària, la cap estat. 32 ENTREVISTA 1/7 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

ASSUMPCIÓ MARESMA

JOAQUIM FORN n aquesta entrevista Joaquim Forn explica per què es presenta, per què no ha abandonat la política, per què ‘A la presó és on menys persisteix. Explica que la presó és també un lloc per a aprendre a no Erendir-se. Veu clar el seu projecte de ciu- diferències tenim’ tat, que considera que està pitjor ara que no pas fa quatre anys. Té memòria i critica els socialistes i Iniciativa per haver-se Entrevista al candidat de JxCat a la venut el sòl municipal durant anys. No batllia de Barcelona, pres polític a li agrada fer falses promeses sobre habi- tatge social i concreta el seu objectiu: un Soto del Real 25% d’habitatge públic. Vol ser batlle de Barcelona en llibertat. Enyora passejar per la ciutat, en parla amb consciència. Són anys i anys de conèixer la ciutat a fons, a l’oposició i al govern. El seu nom sempre havia sonat com a futur candidat i ara, quan es presenta per governar la ciutat, es troba amb unes circumstàncies hostils que no s’havia imaginat mai. Inevitable parlar del judici. La gent els diu que fan bona cara quan els veuen per la televisió durant el judici: li agrada i diu que és cert, que procuren mantenir-se, però que hi ha moments que defalleixen. Què la sort és poder estar tots nou junts. Que s’animen els uns als altres. Sobre la sentència, no en veu cap més sinó l’absolució i té la certesa que seria més intel·ligent de no fer previsions catas- trofistes. Considera que fer-ne només serveix per a aplanar al camí als qui voldrien una sentència dura.

—Fer campanya per a ser batlle de Bar- celona des de la presó, no havent comés cap delicte, deu originar uns sentiments difícils d’explicar? —No tan sols per la campanya. Aquest sentiment d’injustícia fa molt de temps que el tinc. Fa més d’un any i mig que estic tancat i cada dia que passa la injus- tícia contra els empresonats i els exiliats és més gran. Si a sobre ets candidat i les traves per fer-nos sentir es multipli- quen, aleshores prens consciència del perquè ets a la presó. Des de la Junta Electoral intentaran silenciar-nos, uti- litzaran tots els mecanismes per impedir que siguem visibles. No ens rendirem i ACN 33 JOAQUIM FORN 2/7 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

haurem de trobar mecanismes per a fer han de tornar a escoltar tothom i a go- arribar la nostra veu. vernar per a totes i tots. Tots els sectors de la ciutat han de tornar a sentir-se —La vostra sinceritat a expressar pú- partícips de fer ciutat. Colau i Barcelona En cap moment no blicament els dubtes sobre si continuar en Comú han posat sota sospita tot allò he perdut el contacte o no fent política és poc habitual. Com que representa l’activitat econòmica; de veieu aquests dubtes des de la posició manera que creiem que l’ajuntament ha ni la informació de actual? de tornar a ser part activa de l’impuls a Barcelona —He tingut dubtes de continuar en la l’activitat econòmica, la generació de política. Tinc clar que fora de la política feina de qualitat i l’aprovació d’un salari també es pot lluitar pels teus ideals. mínim de ciutat que permeti a les famí- També és cert que des del dia que vaig lies de sortir-se’n i tirar endavant. Cal entrar a la presó he vist clarament que que la guàrdia urbana recuperi confiança hi havia una clara voluntat de silen- i torni a sentir-se útil per recuperar tot Per l’obsessió ciar-nos. He vist que fèiem nosa i arran allò que hem perdut en matèria de se- ideològica de Colau i d’aquesta situació he decidit de no ple- guretat i convivència a la ciutat. Millorar gar. Malgrat les limitacions imposa- l’accés a l’habitatge també serà una el seu govern amb el des, he fet el pas de presentar-me a prioritat del nostre govern, oferint un tramvia, han acabat les eleccions municipals. Fa molts anys pacte en aquest àmbit a totes les forces deixant coixa la nova que treballo per la ciutat, la conec, tinc polítiques per avançar en dos objectius: xarxa de busos experiència de govern, puc aportar idees afrontar l’emergència d’habitatge de les i un gran equip per a dur-les endavant. famílies més vulnerables i mobilitzar sòl Presentar-me em permet de continuar a la ciutat perquè administració pública lluitant per Barcelona i per la llibertat. i privats fem créixer el parc d’habitatge de lloguer assequible. I treballar a par- —Es pot dirigir Barcelona de la presó tir d’ara mateix a transformar la ciutat estant? enfront del desafiament ecològic, per —Segur que no. No hi aspiro. El mes fer una Barcelona verda, saludable i de juny s’acabarà el judici i espero fer autosuficient energèticament. d’alcalde en llibertat. —Com considereu que ha gestionat —Com la veieu, la ciutat, des de la sala Colau l’herència del mandat amb Xa- del Suprem o Soto del Real? vier Trias, en el qual vau participar —En cap moment no he perdut el con- activament? tacte ni la informació de Barcelona. —No m’ha agradat. Malauradament, el Molts amics i companys em mantenen govern Colau va fer un esforç des del pri- al dia. Intento estar informat de tot, mer moment per deixar clar que trenca- no tan sols de què passa a Barcelona. va amb etapes anteriors; és legítim, però És cert que quan ets a la presó perds el crec que s’ha fet perillar la continuïtat contacte directe amb moltes persones d’objectius i prioritats municipals que i podries arribar a crear-te una imatge transcendeixen mandats. desvirtuada o parcial de la realitat. Per això és important de rebre informació —Què us sap més greu que no hagi per diversos canals i a través de per- continuat? sones amb sensibilitats diferents. Crec —M’ha sabut greu la seva negativa a que la ciutat està pitjor ara que no pas fa concloure la nova xarxa d’autobusos. quatre anys i diria que és un sentiment Han posat en funcionament totes les compartit per la majoria de barcelonins línies que vam projectar nosaltres, ex- i barcelonines. cepte la D-30, la que havia de recórrer la Diagonal amb busos elèctrics. Per l’ob- —Quines són les cinc prioritats que sessió ideològica de Colau i el seu govern proposeu per millorar Barcelona? amb el tramvia, han acabat deixant coixa —L’ajuntament i el govern de la ciutat la nova xarxa de busos. 34 JOAQUIM FORN 3E/7 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

El turisme –i els efectes que tingui– s’ha de gestionar i no pas limitar-te a criminalitzar-lo

ACN

—Sovint Elsa Artadi posa d’exemple aprofitar ni donar continuïtat a tot allò la direcció, ara ha tornat i es fa càrrec de la gestió en seguretat durant el vostre que ja funcionava. Nosaltres recupera- la inspecció nocturna. Què en penseu? mandat i com han augmentat els de- rem aquests eixos i augmentarem els —L’alcalde Trias el va destituir. Si té el lictes aquests darrers anys. En això, la efectius amb quatre-cents nous agents, dret de reingressar al cos de la guàrdia situació ha empitjorat molt. Per què? però el fet realment important és un urbana, li haurien hagut de buscar un Per les circumstàncies (narcopisos, etc.) canvi en la mentalitat, que la convivència altre lloc. o per la manera com s’ha gestionat? Què i la seguretat passin a ser una prioritat proposeu? per al nou equip de govern. —Cada vegada és més lluny el model de —Sens dubte hi ha hagut un problema policia de barri? de gestió. Tenim un govern que ha tri- —La guàrdia urbana s’ha de democra- —No hi ha models infal·libles. La policia gat massa a reconèixer l’autoritat de la titzar més? Hi ha d’haver més canvis de barri mal comandada, sense objectius Guàrdia Urbana, a definir uns objectius profunds? i prioritats definits, sense un suport del clars i a fer complir les ordenances mu- —La guàrdia urbana és un cos policíac poder polític, no garanteix una millor nicipals. Tot això ha implicat un deterio- democràtic. Tots els seus membres pas- seguretat. rament en la convivència ciutadana i un sen per l’Escola de Policia de Catalunya, augment dels fets delictius que se situa on reben una formació basada en prin- —Valls sembla que ressuscita el pla del en un 27%. Ara, revertir la situació no cipis i valors de legalitat i democràcia. Morrot que havia proposat Xavier Trias. serà fàcil. Nosaltres ja ho vam fer quan Parlem d’un cos de tres mil persones on Què en penseu? Xavier Trias va ser alcalde. Quan es va sempre pot haver-hi casos de compor- —No sé què ha proposat Valls. Jo con- acabar el seu mandat els fets delictius taments inadequats d’algú. El cos ha de tinuo pensant que el Morrot és un espai havien disminuït d’un 15%. Es va actuar, ser capaç d’articular els seus mecanis- on es pot fer ciutat. juntament amb els Mossos d’Esqua- mes interns de control per detectar-los dra, al metro, on es produïa un nombre i apartar els qui puguin tenir aquests —Hi ha consens a dir que la solució important de furts. Es va eliminar el comportaments inadequats. Això val per dels problemes derivats del turisme és fenomen dels tafurers (trilers) a la Ram- a qualsevol altre cos de policia. impulsar el turisme de qualitat. Com bla, es van activar els equips de policia es pot fer? a les platges de Barcelona, els grups de —Sabeu que l’ex-cap de la guàrdia ur- —El turisme –i els efectes que tingui– delinqüència urbana… Colau no ha sabut bana, Xavier Vilaró, que vau apartar de s’ha de gestionar i no pas limitar-te a 35 JOAQUIM FORN 4/7 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

criminalitzar-lo. Fa uns quants anys, a Barcelona hi havia un equilibri 50 a 50 entre turisme d’oci i el del turisme que venia a treballar, de congressos… En acabar el mandat actual, la gent que ve per feina és un 30%, i el turisme d’oci ja és el 70%. No serveix de res proclamar que hem de suportar els efectes d’una plaga, com hem sentit a alguna regidora dels comuns. Cal arromangar-se, impli- car-se, gestionar i, per exemple, recupe- rar la promoció turística, centrant-nos a augmentar el turisme cultural, familiar, esportiu…

—El triomf de l’ANC a la Cambra de Comerç pot ajudar a millorar la vida de Barcelona? Pot significar el final de la pressió de determinats lobbys? —No podem demanar a la Cambra de Comerç que solucioni tots els proble- mes de Barcelona. No és la seva funció. Els resultats de les darreres eleccions són importants perquè representen un canvi i una oportunitat. Han estat unes ACN eleccions democràtiques, en què ha par- ticipat molta més gent que en ocasions anteriors, malgrat que la participació mou entre un 20% i un 25%. El pacte superfície. Una de les bosses de terreny continua essent encara massa baixa. social per a l’habitatge ha de servir per que tenim a Barcelona és de titularitat S’ha de donar confiança al nou equip i a treballar, a llarg termini, per assolir estatal: el Bruc, la Sagrera, l’estació de al president que en surti elegit. De segur aquests percentatges. França, el Morrot. També ens proposem que sabran encarar els objectius que avui de reduir costos, mitjançant incentius tenen els empresaris. —Quants en caldrien? fiscals lligats a l’índex de referència de —No m’agrada quantificar. Acabem lloguers. Així mateix, aprovar un nou pla —La solució de l’habitatge de Barcelona confonent els ciutadans i sembla que en- general metropolità, adaptat a la realitat és que hi hagi més pisos socials? trem en un mercadeig. Per això ens agra- i simplificat. I promoure la rehabilitació —Aquest és un dels principals proble- da dir que volem assolir l’objectiu del integral d’edificis. mes que tenim com a ciutat i per això 25% de parc d’habitatge públic. Creiem demanem un pacte social per a l’habitat- que cal actuar en dos vessants: el primer —Amb quins terminis? ge, que inclogui actuacions per als vint és resoldre la situació de les famílies en —No vull enganyar amb els terminis. És anys vinents i que tingui prou suport situació d’emergència social, inajorna- una operació a llarg termini. Cal posar per a ser executat independentment de ble; i en segon lloc cal que posem les les bases i començar a treballar amb el qui governi. Durant massa temps, en condicions perquè la gent que vol viure màxim consens. Com deia, no podem ser els trenta-dos anys de governs socia- a Barcelona s’ho pugui permetre, posant presoners de les vicissituds d’un man- listes i amb Iniciativa, l’ajuntament s’ha a disposició habitatge assequible. En dat, de si governa un partit o un altre. desprès del sòl públic, subhastant-lo al aquest sentit, les principals actuacions Cal fer un acord ampli i executar-lo. No millor postor. Ha estat un greu error que entenem que hauríem de fer són: és una operació d’un únic mandat. del qual encara paguem les conseqüèn- primer, mobilitzar terreny amb criteri cies. Només així s’explica que, per culpa d’habitatge públic i de lloguer assequi- —No seria una bona solució habilitar d’aquesta manca de previsió, a Barcelona ble; terreny per a promocions públiques els deu mil pisos dels bancs? el parc públic d’habitatge només abasti i terreny per a posar a disposició de la —Insisteixo que això de les grans xifres el 2% del total, tot i que en algunes iniciativa privada, condicionat al lloguer en aquest àmbit ens pot menar a errors altres ciutats europees aquesta xifra es assequible, per exemple amb drets de greus o a frustracions. Ada Colau va 36 JOAQUIM FORN 5/7 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

arribar al govern dient que a Barcelona ve originat per la manca de descans, —El meu advocat ha fet una defensa hi havia 80.000 pisos buits que calia el trasllat, les hores que ens passem al tècnica i jo he fet la defensa política habilitar, i ha acabat reconeixent que Suprem. El mental és degut a la tensió de les meves actuacions. Com podem no existeixen. que tenim acumulada. La gent que ens desmuntar les acusacions de rebel·lió, mira per la televisió diu que fem bona sedició o malversació sense fer una de- —Quin és el barri de la vostra infantesa? cara. És cert, hem intentat cuidar-nos fensa tècnica? És impossible. Només —Vaig néixer i vaig viure els primers per suportar-ho bé, però això no vol dir amb una defensa jurídica ben fonamen- vint-i-vuit anys de la meva vida a la que a vegades no ens sentim defallir. tada podem desmuntar les tesis de la Gran Via, al barri de Fort Pienc. Sort en tenim de ser tots nou junts. Ens fiscalia de l’estat. Hi ha ningú que pensi animem els uns als altres i així podem que guanyar amb arguments jurídics —I el de la vostra maduresa? superar totes les adversitats. no ens dóna més força política? Jo estic —Quan em vaig casar vaig viure a la convençut d’aquesta via i crec que és Dreta de l’Eixample i des de fa dinou —Com us trobeu després d’aquests compartida per totes les defenses; no anys visc a Gràcia, a la Vila de Gràcia. mesos de judici? n’he vist cap a renunciar a la defensa —Ara estic bé, començo a veure el final tècnica dels seus clients. —Deveu enyorar un munt de coses, del judici i això m’anima. He passat però concretament de la ciutat qui racó setmanes difícils. Hem escoltat més de —Què us sembla l’actitud de Marchena? enyoreu més i quin menys? 150 policies i guàrdies civils explicant —En general el veig correcte en les for- —No hi ha cap racó en concret. El que falsedats i mitges veritats. He patit, no mes. És molt conscient que és un judici més enyoro és passejar, caminar per la ho he passat gens bé. No sé tirar-me molt mediàtic, que tindrà una continuï- ciutat, retrobar-me amb la gent, viure les coses a l’esquena. Quan sento una tat davant la justícia europea i vol evitar la ciutat. injustícia, persones que ens volen fer qualsevol error de procediment. També mal, em dol molt. Ara, en contrapartida, és cert que aquests darrers dies l’hem —Per als ciutadans sovint representa hem escoltat els testimonis que van anar vist més nerviós, potser pel cansament. una altra agressió veure segons quins a votar el primer d’octubre. Tots han moments del judici. Com viviu el dia a donat una lliçó de dignitat. —Creieu que ja tenen la condemna dia, vosaltres? decidida i escrita? —Podem dir que tenim dues menes de —Per què heu preferit més una defensa —Sé que a molta gent li agrada dir que cansament, el físic i el mental. El físic tècnica que política? tot ja s’ha decidit i escrit, però no és la meva opinió. Vaig anar a l’Audiència a defensar la meva innocència, a defensar la nostra actuació al davant del govern de la Generalitat. Malgrat la presó, he anat al Suprem amb el mateix esperit. Vull lluitar fins al final, sense donar res per perdut. Sempre he dit que només preveig l’absolució i que hi ha prou arguments jurídics per a sustentar-la. Rendir-se o donar-ho tot per perdut abans de co- mençar, no casa amb el meu caràcter.

—Quina condemna espereu? No quina desitgeu, sinó quina preveieu? —Ja he dit que només preveig l’absolució i que aquesta és l’única sentència justa. No vull esperar res, ni fer cap càlcul ni cap especulació. No m’agrada que la gent especuli amb les nostres condemnes. Quan una persona està convençuda de la seva innocència no pot preveure cap més sentència que l’absolució. Quan ens dediquem a fer previsions catastrofistes aplanem el camí als qui voldrien una ACN 37 JOAQUIM FORN 6/7 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

sentència dura. Seria més intel·ligent de que només hem avançat quan hi ha no facilitar-los tant les coses. hagut unitat estratègica i confiança po- lítica. La nostra feina és restablir aquesta —Acceptareu un indult si el proposa confiança. El resultat de les eleccions Lluito per la meva una altra persona o entitat? espanyoles ha estat molt bo en termes de innocència. Demanar —Lluito per la meva innocència. Dema- país. Hem obtingut un resultat històric i nar l’indult seria acceptar que hem comès la gent continua mobilitzada. És urgent l’indult seria acceptar un delicte. Votar no és delicte, complir els de definir l’estratègia, compartir-la en- que hem comès un manaments del Parlament de Catalunya tre els partits i les entitats, explicar-la delicte no és delicte. Ni puc ni vull pensar en a la ciutadania. l’indult perquè no he comès cap delicte. —Ser a la presó o a l’exili pot condicio- —Heu fet amics a la presó? nar la visió política? O les diferències —He conegut bona gent, a la presó. venien d’abans? Alguns s’han portat molt bé amb mi —És clar que ser a la presó no hi ajuda Fa molts mesos que i m’han ajudat. Segur que quan surti gens. La comunicació amb l’exterior no convivim vint-i- m’agradarà veure’ls i, si puc, donar-los és àgil i nosaltres mateixos podem tenir un cop de mà. El temps dirà si som amics. una visió esbiaixada, perquè no sempre quatre hores el dia i Dins la presó tots som iguals, tots som disposem de tota la informació. Les la visió respecte de presoners, tots hem perdut la llibertat. Si desconfiances a què abans m’he referit l’estratègia a seguir no m’expliquen per què són condemnats no són noves, però també sabem que és molt coincident jo no pregunto. Hi ha gent molt sola, cal superar-les. La desunió ens fa més sense recursos. Un copet a l’esquena, un febles i vulnerables, tots n’hauríem de somriure o una paraula amable poden ser ben conscients. ajudar molt. Qualsevol persona pot fer- ho, és al nostre abast. —Com gestioneu aquestes diferències a la presó? —Quines coses heu descobert a la presó —Precisament puc afirmar que a la que no coneixíeu de vós mateix? presó és on menys diferències tenim. —Mandela deia que la presó és una Disposem de força temps per parlar i magnífica escola de paciència i perseve- ho fem amb tota la confiança. Fa molts rança. Hi estic molt d’acord. Hi he après mesos que convivim vint-i-quatre hores moltes coses. La més important ha estat el dia i la visió respecte de l’estratègia a conèixer-me a mi mateix, adonar-me de seguir és molt coincident. la meva capacitat de resistència. Allò que ahir et semblava que no suportaries, avui —Quin any serem independents? descobreixes que és possible. Aprens a —No crec que ningú pugui predir quin no rendir-te, a viure el present, a des- any serem independents. Jo n’estic se- carregar la motxilla de superficialitats, gur, que ho serem, però que caldrà con- guanyes en tolerància. No desitjo la presó tinuar lluitant i treballant. a ningú, però si t’hi trobes, en pots treure lliçons positives. Sóc conscient que he —La via ha de ser unilateral, com fins tingut més eines i un suport social que ara? Per què? molta gent no té, però la presó m’ha —La millor via és la que ens permeti ajudat a enfortir-me en un sentit positiu. assolir els nostres objectius sempre pacíficament i democràtica. —Per què creieu que no s’arriba a una unitat estratègica? —La vostra muller, Laura Masvidal, té —No hi ha cap culpable, hi ha respon- un paper molt actiu políticament, tant sabilitats compartides, un excés de des- en la reivindicació per la vostra llibertat, confiances que no ajuden a arribar a la com també per la independència i la unitat estratègica desitjada i reclamada democràcia. El paper de les famílies ha per la ciutadania. Tots som conscients causat molt d’impacte en la societat i 38 JOAQUIM FORN 7/7 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

ha estat determinant. Com el viviu? Què —Tintín i, durant la meva infantesa, heu descobert d’ella en aquesta situació? Jep i Fidel. I de les vostres filles? —Tots nosaltres hem madurat, hem —Quin personatge històric valoreu enfortit el caràcter. M’ha donat molta més? tranquil·litat veure que la meva família —Jesucrist. Tots nosaltres hem madurat, era forta; que la Laura i les meves filles hem enfortit el caràcter entenien la situació que els tocava de —Quin és el vostre lema? viure; i que en lloc d’enfonsar-se, han —Podria ser una cita de Jean Cocteau: estat actives en la lluita per la llibertat, ‘Ho van aconseguir perquè no sabien la democràcia i la justícia. Crec que és un que era impossible.’ denominador comú a totes les famílies de presos i d’exiliats. Per a les nostres —Quines feines heu fet fora de la po- famílies, aquesta experiència també lítica? haurà estat un aprenentatge. —La primera feina que vaig tenir era en És bo saber rectificar una fundació dedicada a l’ensenyament. —Quines lectures us han influït dins la presó? —L’escola on heu portat les filles era —He llegit força a la presó. Tenir temps pública o privada? per a pensar i reposar, ajuda a gaudir més —A l’escola concertada, els jesuïtes del de la lectura. He descobert nous autors i carrer de Casp. he rellegit llibres de la meva joventut. No sé si puc dir que determinades lectures —L’última vegada que heu fumat ma- m’han influït, però segur que m’han rihuana? ajudat a evadir-me, a emocionar-me —No he fumat mai. Ni marihuana ni i també a tenir visions diferents sobre cigarretes. Em marejo. determinades qüestions. —La que ha fet més malament? —Amb quina llengua parleu als pares? —La manca de diàleg amb la societat —Escriviu? I als fills? i els partits. Pensar que només ella i la —Escric un nou llibre. És la continuació —Amb la meva mare parlo en castellà; seva gent saben què és bo per a la ciutat. dels Escrits de presó, però ara no tindrà és equatoriana i sempre hem parlat en No ha entès que Barcelona és plural. el format de dietari. Parlaré de la presó castellà. Amb les meves filles parlem als Lledoners i a Soto del Real. També en català. —Quant cobrareu si sou batlle? I si sou del judici. I acabaré el dia que sapiguem regidor? la sentència. —Quina és la mentida més grossa que —Crec que el sou de l’alcalde és d’uns han publicat mai sobre vós en un mitjà 100.000 euros bruts anuals. El de regidor Quim Forn en vint preguntes de comunicació? varia segons les responsabilitats. —Quin és el vostre defecte principal? —No ho sé. No me’n preocupo gaire. —La impaciència. Segur que n’hi ha alguna que m’ha mo- —Qui us ha fet políticament? lestat però tinc capacitat d’oblidar. —M’he format políticament en la Con- —Quins dons naturals us agradaria vergència del 74. Vaig entrar-hi l’any 82, tenir? — El millor batlle de la ciutat fins avui? on hi havia persones com Jordi Pujol, —M’agradaria saber dibuixar i tocar el —N’he conegut més d’un. De tots, n’he Miquel Roca, Ramon Trias Fargas, Josep violoncel. après i tots han fet coses positives. Jo M. Cullell, Maria Rúbies… he estat durant molts anys al costat de —Quin nom (de noi i de noia) preferiu? Xavier Trias i, per a mi, ell ha estat el —Qui creieu que faria la vostra feina —Laura i Joan. millor alcalde de Barcelona. millor, entre la resta de candidats? —L’Elsa Artadi. —Quin és el vostre artista preferit? —La cosa que ha fet més bé la batllessa —Artista plàstic, Miquel Barceló. actual? —Qui creieu que la faria pitjor? —Penso que és bo saber rectificar. Quan —No ho sé, intento fixar-me en les — Quin és el vostre heroi de ficció pre- Colau va rectificar respecte del Mobile persones que poden fer les coses millor, ferit? World Congress, va ser una bona decisió. no pitjor. 39 ANÀLISI 1/3 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H Cinc parlamentaris captius i una empenta de Marchena a Sánchez

Judici 1-O Els presos polítics electes del 28-A assisteixen avui al congrés i al senat espanyols mentre es cou una maniobra política i judicial per a suspendre’ls

Oriol Junqueras i Gabriel Rufián, en el moment de recollir l’acta com a diputats al congrés espanyol. EFE

Jordi Sànchez, Jordi Turull, matí, l’hora en què es pre- JOSEP CASULLERAS NUALART Josep Rull i Raül Romeva per veu que comenci la sessió poder assistir a la sessió de constitutiva. El procediment uatre diputats al con- constitució del congrés i del en ambdues cambres serà grés espanyol i un se- senat espanyols. Uns diputats semblant. Hi arribaran em- nador que arriben des que no poden exercir els seus manillats, custodiats des de És una situació de la presó, portats drets polítics amb plenitud, Soto del Real per guàrdies que neguiteja per la Guàrdia Civil, que romanen empresonats civils, en cotxes sense logo- l’unionisme Qemmanillats, sense dret de mentre dura el judici con- tip, tal com ja va passar ahir reunir-se amb els compan- tra ells i sobre els quals pesa quan van anar a presentar les ys de grup ni possibilitat de l’amenaça de ser suspesos credencials i a recollir l’acta parlar amb la premsa. Aques- immediatament del càrrec parlamentària. En el cas del tes són les condicions que el que han pres avui. congrés, els cotxes entraran Tribunal Suprem espanyol ha Arribaran al congrés i al en un aparcament subterrani, imposat a Oriol Junqueras, senat abans de les deu del i un cop allà portaran els pre- 40 ANÀLISI 2/3 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

sos a la comissaria de la cam- de Ciutadans, Albert Rivera, l’alteració de les majories al bra baixa, on els guàrdies ci- ha anunciat que demanaria La mesa que congrés, i el Suprem no hi vol vils faran el canvi de custòdia immediatament a la mesa del haurà de prendre tenir res a veure. O ho vol apa- amb la policia espanyola. Des congrés espanyol que, una aquesta decisió serà rentar, perquè, per més que la d’aleshores, els presos aniran volta configurada, prengui decisió l’acabi prenent la mesa presidida per la custodiats permanentment la decisió de suspendre’ls del de la cambra, l’encàrrec el fa per policies de paisà, que en càrrec de diputats, al congrés, socialista Meritxell el tribunal, i són Marchena i controlaran els moviments i de senador, a la cambra alta. Batet, i tindrà com els altres sis magistrats del i els acompanyaran fins als a vice-presidenta judici contra el procés que van accessos a l’hemicicle. Una Una alteració de les primera Gloria prendre la decisió de no sol·li- majories vegada a dins, tindran lliber- Elizo, de Podem citar el suplicatori al congrés tat de moviments, oimés que La nova mesa del congrés per a determinar si Junqueras, els diputats no tenen pas as- tindrà la decisió a les mans. Sànchez, Rull, Turull i Romeva signat cap seient en la sessió Manuel Marchena i la resta de podien continuar essent pro- constitutiva. membres del tribunal que jutja cessats. Serà el moment de més els presos polítics han delegat La mesa que haurà de impacte, perquè es farà vi- la decisió sobre la suspensió prendre aquesta decisió serà sible la condició de diputats dels presos polítics electes. El presidida per la socialista Me- electes dels presos polítics, Suprem mira d’aparentar dis- ritxell Batet, i tindrà com a vi- en el mateix espai que el pre- tanciament, de fer veure que ce-presidenta primera Gloria sident del govern espanyol, no prendrà pas decisions que Elizo, de Podem; la vice-pre- Pedro Sánchez, i els dirigents puguin entendre’s com una sidència segona l’ocuparà un i els diputats de tots els altres ingerència del poder judicial altre socialista, Alfonso Ro- grups polítics. És una situació en la política. Perquè aquest dríguez, i hi haurà encara una que neguiteja l’unionisme, cas, la suspensió de quatre di- altra socialista en una de les fins al punt que el president putats, és tan greu que implica secretaries, la parlamentària

Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull, abans de recollir l’acta com a diputats del congrés espanyol. EFE 41 ANÀLISI 3/3 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Raül Romeva recull l’acta com a senador espanyol. EFE

del PSIB Sofía Hernanz, i una si suspèn els presos polítics del judici i hauria obert un altra secretaria per a l’ex-ti- El Suprem va diputats i Raül Romeva com debat parlamentari sobre la nent de batlle de Barcelona alliberar el poder a senador. conveniència de continuar Gerardo Pisarello, d’Unides legislatiu d’aquest processant els presos polítics Podem. Completaran la mesa I el suplicatori? elegits diputats. embolic, i ara li dos membres del PP i dos de I la via per a suspendre’ls El Suprem va alliberar Ciutadans. torna la patata és, segons que han fet saber el poder legislatiu d’aquest El PP ha confirmat que vol calenta bo i dient fonts del tribunal filtrades embolic, i ara li torna la pa- que l’actual presidenta del que no vol interferir convenientment a la prem- tata calenta bo i dient que congrés Ana Pastor continuï en els afers polítics sa espanyola, l’article 21.2 no vol interferir en els afers a la mesa, com a vice-pre- del reglament del congrés. polítics. La interferència hi sidenta. També sona el nom Aquest article regula la sus- serà, perquè la suspensió d’Adolfo Suárez Illana com a pensió dels drets i deures dels dels quatre diputats tindrà secretari popular. Ciutadans diputats: ‘Quan, concedida un efecte clar sobre les ma- ha anunciat que continuaran per la cambra l’autoritza- jories del congrés, atès que a la mesa Nacho Prendes i ció objecte d’un suplicatori la majoria absoluta serà de Patricia Reyes. Tanmateix, i ferma la interlocutòria de 173 diputats en compte de tant PP com Cs han assegurat processament, es trobés en 176. No obstant això, abans que presentarien candidates situació de presó preventiva de la investidura Junqueras a la presidència del congrés i mentre durés.’ El proble- haurà de renunciar a l’acta alternatives a Batet, tot i no ma d’aquest article és que hi si vol agafar la d’eurodiputat. tenir majoria. Pel PP, Ana falla la primera premissa, és Per tant, s’arribarà a la sessió Pastor i per Cs Sara Giménez. a dir, que hi hagi l’autorit- d’investidura de Pedro Sán- Al Senat, el PSOE hi tindrà zació d’un suplicatori per la chez amb 347 diputats i una tres membres, el PP tres més cambra. Justament Marchena majoria de 174. Un maldecap i el PNB un. es va negar a demanar-lo, menys per al president es- Una majoria d’aquestes aquest suplicatori, perquè panyol, gràcies a l’empenta dues meses haurà de decidir hauria implicat la suspensió del Suprem. 42 ENTREVISTA 1/6 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H CARLES PUIGDEMONT ‘Tornaré a una República. Si torno a una Catalunya autonòmica, és que torno a la presó’ Entrevista al president i candidat al Parlament Europeu

ADIVA KOENIGSBERG

ANDREU BARNILS

l president Carles Puigdemont fa català, dels rivals independentistes i dels la revista. Entremig, Puigdemont respon any i mig que viu a l’exili i ara es unionistes. Puigdemont rep VilaWeb i la les preguntes amb temps. presenta a les eleccions europees primera cosa que fa és preparar el cafè de diumenge que ve. Explica que ell mateix a la cuina de casa. La darrera —Per què voleu ser eurodiputat. Quin és part de l’estratègia catalana de que fa, ja fora d’entrevista, és mostrar és l’objectiu? ERepública i independència. En aquesta una col·lecció d’originals de la revista —Ser eurodiputat s’ha d’entendre com entrevista a la Casa de la República, a Ariel. ‘A tu t’agrada, oi, la cultura?’, diu una peça més d’una estratègia catala- Waterloo, parla d’Europa, del procés mentre toca amb delicadesa i admiració na de República i independència, amb 43 CARLES PUIGDEMONT 2/6 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

dos fets circumstancials: A mi m’han —Precisament és l’esperança. Tot això suspès tots els drets polítics d’ençà del que he dit és vàlid. Europa és imperfecta juliol de l’any passat. Políticament es- i ha de millorar. Europa té amenaces tic paralitzat. No ens van autoritzar la i problemes, Europa no sempre fa les No hi ha un investidura, no em permeten d’exercir coses ben fetes. Però és l’únic camí pos- mecanisme millor per política per ser elegit i després resulta sible. No hi ha cap espai de democràcia que tenim unes eleccions al Parlament més gran al món que aquest. Tot i les a arribar a una plena Europeu que arriben en un moment de imperfeccions. democràcia que un maduresa de l’acció exterior. Ens permet sacseig al règim del de fer un gran salt gran endavant. És per —Hi ha votants espanyols que us po- 78 a posar-ho al servei de l’acció exterior dran votar a Madrid, a Sevilla, a l’estat i de l’exili. espanyol en general. Quin missatge els doneu? —Com valoreu Juncker? —Hi ha una pàtria que compartim, que —El president del Brexit. Ha estat molt es diu democràcia i Europa. No hi ha cap decebedor. Si buscàvem un lideratge eu- mecanisme millor per a arribar a una ropeu en què ens poguéssim reconèixer, plena democràcia que un sacseig del rè- no és Juncker. gim del 78. I tots els intents fets fins ara L’unionisme català han fracassat. Crec que el procés català és no té res a veure amb —Hi heu parlat, amb ell? el que més ha ensenyat les vergonyes del l’unionisme espanyol —No. règim. I l’ha posat en una situació en què s’ha de confirmar a si mateix en aquest —Quins canvis necessita Europa? status quo tan insuficient i lamentable —Europa necessita canvis d’arrel demo- o bé s’ha de renovar. cràtica. Si analitzes les estatístiques de l’Eurostat, veuràs que hi ha un procés, —Als unionistes catalans, quin missat- preocupant, de distància entre la societat ge els doneu? i les institucions. Tan sols menys del —Un de doble: ens necessitem mútua- 50% pensa que el seu vot compta a la UE. ment per a poder reforçar la democràcia. Els nascuts als anys cinquanta conside- I aquí hi ha un consens ampli. L’unionis- ren essencial de viure en una democrà- me català no té res a veure amb l’unio- cia, però, dels nascuts als anys vuitanta, nisme espanyol. L’unionisme català no menys del 47% ho comparteixen. Això es pot confondre amb la intolerància vol dir que tenim un problema de valors. antiindependentista que hi ha en part a Un problema important. Espanya. Tenen una idea molt clara: ‘No volem la independència, però ho volem —El 27-O Europa ens falla. Per què? decidir a les urnes.’ És un element dife- —Jo no diria que ens falla el 27. Diria que rencial que cal respectar. Segon element: ens falla el dia 1. I ens falla successiva- en qualsevol cas haurem de fer un país ment. Va romandre indolent, i fins i tot compartit. O una República compartida, còmplice, veient que ciutadans europeus o una monarquia, però compartida. Per eren agredits visiblement, públicament, tant, ens hem de posar d’acord, i crec que per la policia d’un estat membre sense hi estem, en quin model tenim d’escola, cap motiu. I això viola totes les normes de salut. Perquè hi portem els nostres i els valors fundacionals. No és que ens fills. Detecto un gran consens de model. falli en el procés d’independència. Ja Hem de reforçar aquesta idea de model sabíem que no ens farien costat i que compartit. farien costat a l’estat espanyol. Però com a ciutadans europeus qui ens havia de —Els ciutadans es trobaran dues llistes protegir, no va fer-ho. independentistes. Per què han de votar la vostra i no l’altra? —Alhora, s’ha de dir: sou lliure gràcies —Tothom ha de trobar les seves raons. a Europa. És com una paradoxa. La resposta és complicada si no vull 44 CARLES PUIGDEMONT 3/6 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Hem d’esperar a tenir un altre paisatge polític i judicial per prendre decisions

ADIVA KOENIGSBERG

entrar en desqualificacions ni menyste- dependentisme. D’aquest punt de mira, niments, cosa que no vull fer. Sí que puc tenint-hi el PSOE és molt més complicat dir que nosaltres pensem anar a Europa que creixeu. Veient-ho així, va ser un a fer una feina que la gent ja ha vist que error investir Pedro Sánchez? fèiem. Amb uns recursos molt limitats —Al marge de si comparteixo aquest i amb moments de perill molt alt. I crec punt de vista, crec que no. No va ser un que ens hem guanyat la credibilitat en error d’investir Pedro Sánchez. Ho hau- la defensa de les nostres posicions. I que ria pogut ser. Però no. Diguin què diguin, hem aconseguit coses. Ara demanem Europa mira molt aquest procés. I mira de fer un salt endavant. Necessitem les la nostra actitud i la de l’estat espanyol. condicions per a recórrer Europa, parlar I veu que, tot i tenir gent a la presó, a amb gent, i això crec que és una neces- l’exili, i una posició dura davant, l’inde- sitat que té el procés d’independència. pendentisme català fa una proposta clara d’alternativa democràtica. I això no és —Sou president d’una República que sinó benefici. En termes interns, mireu, no existeix. De moment. encara podríem discutir algunes coses. —Nosaltres tenim una República en Però en termes d’estratègia, només po- construcció. En marxa. Som una Repú- díem sortir-ne reforçats. És igual com el blica que va decidir de néixer per vo- dia 10. És un error? En aquell moment, luntat popular i que sap que el procés de sí, però en termes de relat de cara enfora maduració és llarg. I en el mateix naixe- nosaltres hem demostrat que la nostra ment de la República hi ha la síntesi: es invocació al diàleg és sincera, no retòrica. basa en la voluntat de la gent. Això va, Que estem disposats a suportar coses això va anant al marge dels lideratges. molt dures. I que mentrestant l’altre costat no fa res. —El professor Jorge Cagiao diu que el ‘com pitjor, millor’ funciona. Per —Potser sí que ens falta instint ma- exemple, el PP al poder fa créixer l’in- tador. 45 CARLES PUIGDEMONT 4/6 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—Això m’ho ha dit gent, gent no ca- talana ni espanyola. Gent important que m’ha fet aquesta mateixa anàlisi. Però vam decidir que nosaltres triàvem un camí inèdit cap a la independència. I per tant n’hi ha poques referències i referents. I no ens hem de desviar d’aquest camí. És un camí molt segur i lent. Malgrat les coses que ens han passat, no hem reculat. Aquesta societat es va emancipar.

—El full de ruta de l’ANC diu que si superem el 50% a les eleccions hem de declarar la independència. Abaixar bandera, etc. Com ho veieu? —Hem de debatre-ho bé amb l’ANC i amb els altres actors polítics. Això té sentit si mantenim aquella unitat es- tratègica i de treball que ens va portar a l’1-O. Hem de treballar i acordar com fem la fase següent. Crec que això ens falta fer-ho. Els efectes de la repressió hi han estat i l’exili afecta, el cicle elec- toral afecta. Hem d’esperar a tenir un ADIVA KOENIGSBERG altre paisatge polític i judicial abans de prendre decisions.

—Eleccions municipals i europees. Si superem el 50%, més enllà del full de per a respondre als desafiaments. És ruta de l’ANC, quins canvis produirà, a d’escriure a mà quan la gent necessitat parer vostre? ordinador. L’estat nació clàssic se sent —Hi ha una cantarella que diu: ‘No sou qüestionat i reacciona amb violència o prou gent i quan siguem prou gent tin- amb patriotisme. Però les societats i els dreu legitimitat.’ Si això és així, potser estats han canviat molt. El 1972 hi havia El meu adversari no és ERC. aquest argument haurà decaigut. Com un 40% de gent sense escolarització. El meu adversari és l’estat que serem prou gent, això ens legitimarà D’aquí ve aquella frase: ‘Compte amb espanyol per a un acte unilateral per la indepen- els referèndums, que la gent no sap què dència. Potser aquesta idea màgica que vota.’ Paternalisme democràtic. Perquè l’estat espanyol ens respectarà quan avui la societat té tanta formació o més siguem més del 50% en unes eleccions que la classe dirigent. Avui l’equip de desapareixerà, també. govern d’un ajuntament ja no és ne- cessàriament aquella elit. —El procés català posa en qüestió l’es- tat nació. Hi esteu d’acord? —Mas-Colell a l’Ara: ‘Ha arribat l’hora —Hi ha coses que no cal que les posi d’ERC. Són ells els que tenen l’hegemo- en qüestió el procés català. La revolució nia. Ara els toca a ells.’ Hi esteu d’acord? industrial mateix les posa en qüestió. O —No ho sé. No sé si estic d’acord que el concepte d’identitat. Una llengua, una això del combat per l’hegemonia entre cultura, una pàtria. Això és estat nació. I els partits sigui la millor eina per a diri- tot això ha saltat en mil bocins. La globa- gir un procés d’independència. No hi he lització, les onades migratòries, per mil participat. I si ens diem ‘Junts per Cata- raons. L’estat nació és una eina obsoleta lunya’ és perquè compartim que aquesta 46 CARLES PUIGDEMONT 5/6 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

és una hegemonia de la societat i que els apartar de la lluita per la independència —Ens interessa de tenir com més inde- partits hem d’atendre’n les demandes. O cap formació política que consideri alia- pendentisme millor, cert. Però en aquest reunim les màximes forces o la suma de da. El meu esquema és un altre. país, la visió que no és estricament sota debilitats no ens farà més forts. l’etiqueta d’esquerra no pot ser consi- —L’espai postconvergent (Junts per derada no progressista. Aquesta patri- —Mirant el resultat de les eleccions Catalunya, la Crida, PDECat), qui ha de monialització excloent del progressisme espanyoles, veieu que potser hi ha un reconstruir-lo, qui ha de bastir-lo? Vós? que fa una certa esquerra ortodoxa, canvi d’hegemonia? —’Postconvergent’ o ens engloba a antiga, poc moderna, no fa servei al país. —Depèn de per a què ha emès el vot la tots o no engloba ningú: ERC també és Quedeu-vos vosaltres la dreta, com que gent. Hem de mirar-ho amb perspectiva. postconvergent, i la CUP. socialment és minoritària... No és una El 21-D havien de passar unes coses que anàlisi correcta de la realitat catalana. no van passar. A les eleccions generals —El centre-dreta català, doncs. Qui Allò que abans era un espai clàssic de la gent va votar, segurament, la llista l’ha de bastir? dreta o centra-dreta, ara ha mutat. que va veure que tenia més opcions de —Exactament igual. Hi ha gent de Junts guanyar. Però mirem un cicle electoral per Catalunya que no és de centre-dreta —On us situeu? De dreta o de centre-es- complet per a analitzar aquesta situació. ni de centre. Em sembla tremendament querra? injust aquest reduccionisme, sovint in- —Jo no he estat mai de dreta. He estat —Fem una travessa: a les municipals teressat, que diu que tot això que no és sempre progressista. Però fa trenta anys guanyarà ERC i a les europees, Puig- aquest altre és dreta. És una tremenda que m’etiqueten de dretes. I demano: demont. injustícia. Hi ha molta gent, Jordi Sán- tots aquests que etiqueten algú que vi- —No ho sabem. Si això és un combat chez mateix, que no mereix aquesta siblement no és de dreta a la dreta, se’n entre partits, no guanyarem. El meu ofensa. cansaran mai? No. Per què ho fan? Per adversari no és ERC. El meu adversari interessos espuris de partit. Deixem-ho és l’estat espanyol. Un estat autoritari i —Ho deia perquè com a país ens inte- estar, això. Si milites en un partit socia- demofòbic que ens ha enviat a l’exili i a ressa de tenir un centre-dreta, una dreta lista, això et fa d’esquerres? Potser ets la presó. Les energies no les focalitzo a independentista. Oi? un refotut conservador, amb les teves polítiques. Conec molts conservadors d’esquerra. I molts progressistes supo- sadament de dreta.

—Per què hi ha aquesta connexió en- tre vós i Die Linke? És un partit que alguns veuen com l’extrema esquerra alemanya. —Die Linke és divers. Hi ha Bodo Rame- low, president de Turíngia, una persona de gestió brillant d’un land, fins a gent que potser sí que ve del comunisme, i alguns altres de l’SPD. Die Linke són gent demòcrata. Coincidim amb el re- forçament democràtic d’Europa. Són antifeixistes de manera militant, aquí ens trobem. Encara que puguem tenir discrepàncies en el model econòmic o social, no en tenim en els termes de- mocràtics. Però no van ser els únics. Recordo les declaracions d’un alt diri- gent del partit liberal, el vice-president del Bundestag, que va dir que no em podien detenir. Té a veure amb la mirada mental. Si la fem hispànica o europea. A Europa no són sota el paraigua del sectarisme ideològic. ADIVA KOENIGSBERG 47 CARLES PUIGDEMONT 6/6 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—Quin any serem independents? la independència de Catalunya, mentre —Ens hem emancipat mentalment. que nosaltres sí que hem dit explícita- Quin any serem reconeguts interna- ment que rebutjàvem la violència per cionalment? No ho sé. Vaig preguntar a aconseguir-la. Això ja et diu que tenim alemanys si haurien imaginat sis mesos mirades diferents en aquest conflicte. abans que el mur cauria, i em van dir que Però jo encara penso que en l’Europa La societat té tanta formació sis mesos no. Sis dies. del segle XXI, que ens precedeixen o més que la classe dirigent tants conflictes, que tenen origen en la —Però abans em dèieu llarg termini. manca de respecte d’aquests principis —Pot ser qüestió de llarg termini. El fonamentals, ningú no es pot perme- mur de Berlín va durar molts anys. I es tre de caure en cap error. Parlàveu de va ensorrar en qüestió de minuts. Hi ha l’estat nació: se sent amenaçat, l’estat factors que ignorem. Circumstancials nació. Sap que l’actualitat no l’apel·la. o atzarosos. No sabem quins efectes I que la seva transformació és tan dura pot tenir una sentència. Hem d’estar que pot qüestionar els fonaments de Necessitem les condicions per preparats, això sí. Fer pronòstics és la seva autoritat secular. I, com que se a recórrer Europa molt complicat. La cosa important és el sent amenaçat i qüestionat, pot reac- procés: no recular. cionar amb violència. Però és qüestió de temps que ens en sortim, no en tinc —La reacció a la sentència quina hauria cap dubte. de ser? —No la podem aventurar. No en sabem —Què en penseu, de Pérez Rubalcaba? ni data ni contingut. Hem d’estar aga- —No el vaig conèixer personalment. fats a l’esperança que l’estat espanyol s’adonarà que l’única cosa que li convé —I de l’afer Iceta? és una absolució. —Iceta té un problema: no sap amb qui ha d’estar enfadat. —Què creieu, que tornareu a una Re- pública o a una Catalunya autonòmica? —Què us sembla Jordi Graupera? —Sens dubte a una República. Si torno a —L’he conegut. Té un projecte de labo- una Catalunya autonòmica és que torno a ratori d’idees interessants, però hones- la presó. És evident que l’estat espanyol, tament, crec que la ciutat de Barcelona a mi, m’empresonarà. Això és així. Però només té una alternativa seriosa, sòlida, bé, ja ho veurem. en Quim Forn i l’Elsa Artadi.

—L’exili i la presó canvien la perspec- —I Jaume Asens? tiva. Quina lucidesa heu guanyat? —L’he conegut més ara que no abans. —He pres consciència que juguem en Tinc un gran concepte d’ell com a per- una altra lliga. Una altra dimensió. Que sona, com a demòcrata. És una persona és veritat que hi ha una dimensió hispà- d’esperit republicà en el sentit més noble nica del conflicte. N’hi ha. Però també hi del terme i a qui sempre estaré agraït. ha una dimensió europea i internacional Lleial i solidari en temps difícils. que hem de reconèixer i jugar-hi. —Artur Mas? —Una qüestió delicada: potser hi ha —És una persona admirable, hones- morts pel camí. No perquè matem nin- ta, solidària, resilient, afectuosa. M’ha gú. Sinó perquè potser ens maten. Si tractat bé sempre. continuem anant al fons, potser ens agredeixen. Això no caldria dir-nos-ho —Digueu-me un unionista que us agra- els uns als altres, com a societat madura di. que som? —Alberto Garzón i Pablo Iglesias. Val —L’estat espanyol no s’ha compromès molt la pena de conèixer els seus punts mai a rebutjar la violència per impedir de vista. 48 ANÀLISI 1/2 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H Una Comissió Europea d’esquerres?

26-M Els socialistes europeus insinuen un trencament amb el PP però no tenen ni prou credibilitat ni vots per a fer-ho

és vice-president de l’actual VICENT PARTAL Comissió, ni, com sembla, tindrà els números necessaris Maastricht, durant el perquè siga possible. primer debat entre els candidats a la presi- Un parlament europeu més dència de la Comissió ingovernable que mai Europea, el candidat Les enquestes només són Asocialista Frans Timmermans enquestes i en una elecció va afirmar de sobte que votar particularment complicada verd era ‘votar-nos a nosal- com és aquesta fa de molt mal tres tres’. Va obrir els braços dir si es poden agafar com a cap a la dreta i l’esquerra, definitives. Però encara que en direcció a Violeta Tomić, la majoria de països votaran d’Esquerra Unida, i Bas Eic- diumenge, dijous els Països khout, dels Verds, que va re- Baixos i el Regne Unit seran accionar furiós a una cosa que els primers a votar i els nú- va qualificar de manipulació meros no quadren. del candidat socialista. Però Segons les enquestes, els el de Timmermans va ser un socialistes aconseguirien al gest calculat. voltant de 150 escons, els A la campanya, ja de bon Verds i l’Aliança Lliure Eu- començament, els socialistes ropea (on hi ha Esquerra europeus –que segons les en- Republicana de Catalunya i questes podrien perdre entre Compromís) al voltant de 55 quaranta escons i cinquanta i l’Esquerra Unida Europea i obtenir el segon lloc– pro- (on hi ha Podem i Esquerra ven de bastir la imatge que Unida) una mica menys de és possible una Comissió cinquanta. Amb la qual cosa Europea d’esquerres. Això la suma cau molt lluny dels significaria un canvi total 375 escons necessaris per a respecte d’allò que ha estat la majoria. Sumant-hi els li- fins ara, sempre amb el PP i berals de l’ALDE (on hi ha el PS units a dins. La proposta Ciutadans) s’hi arribaria, però trencaria amb la tradició i és impossible de pensar que seria una novetat molt desta- partits tan diferents accep- cable. Però el problema és que tarien una coalició. ni té credibilitat, provenint de Timmermans juga, enca- Timmermans, que representa ra, amb una dada nova. Per El candidat socialista Frans Timmermans. EFE la dreta del Partit Socialista i primera vegada les enquestes 49 ANÀLISI 2/2 vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Debat dels candidats a la presidència de la Comissió Europea. EFE

diuen que el PP i el PS sols no d’arreglar simplement amb ta. El 2012 els seus compan- de competències als estats aconseguirien la majoria ab- una campanya electoral més ys mateixos el van qualificar membres i de la renovació soluta al Parlament Europeu, agressiva i presidencialista amb el malnom de ‘Brutus’ de les lleis europees en el una novetat que obligaria a que no s’ha vist mai fins ara. per la seua implicació en la marc del ‘millor i més eficaç sumar i restar entre les di- D’entrada les enquestes al destrucció del dirigent so- govern’, un programa que verses forces polítiques. No seu país no ajuden. Segons cialista neerlandès que volia l’esquerra europea ha con- solament amb relació a l’eix que indiquen, la plataforma portar el PS cap a l’esquerra. siderat la bandera del neoli- dreta-esquerra sinó també euroescèptica Fòrum per la D’aleshores ençà una part de beralisme. amb relació a l’eix europeis- Democràcia hi guanyaria les l’esquerra socialista europea El seu enfrontament amb me-euroescepticisme. eleccions i els socialistes ob- el veu com un home que vol els governs polonès, hon- tindrien la cinquena posició portar el partit cap a la dre- garès i romanès pels dèficits Un socialista molt de dretes amb menys del deu per cent ta, imatge que ha estat molt democràtics creixents li ha fet Per aquí intenta fer forat Tim- dels vots. Si això es confir- reforçada amb el pas per la gaudir d’una certa popularitat mermans, presentant-se al- ma, Timmermans ho tindrà vice-presidència de la Comis- entre els europeistes. Així i hora com el campió de l’euro- difícil, a part que potser ni tal sió Europea. tot no és clar que això siga peisme. Però el seu problema sols seria elegit eurodiputat. De fet, ha estat el primer suficient per a compensar la no són tan sols les xifres i les Si finalment ho fos, és veritat vice-president en la història imatge de cap de la burocrà- complicades sumes i restes que no hi ha regles per a elegir de la Comissió Europea, un cia europea que s’ha forjat de diputats. Té un passat que el president de la Comissió càrrec creat per Jean-Claude aquests darrers anys quan, dificulta molt que, de sobte, Europea i res no l’impediria Juncker. Formalment s’ha- en vista de l’evident dete- puga aparèixer com el diri- d’accedir al càrrec, però po- via d’ocupar de les relacions riorament físic de Juncker, gent de l’esquerra europea. líticament seria molt difícil amb les altres institucions tothom sabia que era Tim- I la seua gestió aquests da- de justificar que un candidat europees, de la regulació i del mermans qui controlava els rrers anys a la Comissió fa que rebregat d’aquesta manera delicat afer de les anomena- passos, polèmics i discutits aparega molt sovint com la a casa seua s’imposés com des democràcies il·liberals. ben sovint per l’esquerra, de personificació de la burocràcia a president de la Comissió Però a la pràctica ha estat la Comissió. Compensar ara brussel·lesa. Especialment al Europea sense haver estat els el braç dret de Juncker en aquesta feina d’anys, que l’ha seu país, els Països Baixos, socialistes primers a escala tot i no se sap de cap oposi- deixat tan marcat, amb una que semblen ser el pròxim continental. ció real a cap decisió política campanya electoral sembla candidat a abandonar la Unió A més, no ho tindrà fàcil ni del dirigent del PP europeu. una tasca difícil, si no im- Europea. I això no és fàcil tan sols dins el grup socialis- Fins i tot ha dirigit el retorn possible. Gastronomia El llagostí del Delta de l’Ebre Fires Palo Alto a València D.E.S. Exposicions Retrospectiva de Jorge Ballester C.O.N.N.E.C.T.A. >25-26/5/2019 ARTS ESCÈNIQUES GASTRONOMIA / LLIBRES / MÚSICA CULTURA POPULAR CINEMA / ARTS VISUALS/ MUSEUS FIRES I MERCATS

El dramaturg Jordi Casanovas explora el crim d’Alcàsser i el protagonisme dels mitjans de comunicació ‘VALENCIANA (LA REALITAT NO ÉS SUFICIENT)’ 1/5 51 D.E.S. ENTREVISTA C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

ANNA ZAERA

JORDI CASANOVAS a corrupció, la crònica negra i la ‘ruta del bakalao’ van convertir-se en mites que van marcar tota una ‘Volia saber com es generació. El dramaturg Jordi Ca- sanovas (Vilafranca del Penedès, L1978) s’interessa per descobrir per què, construeixen els terrors en aquella dècada de 1990 al 2000, el País Valencià va ser un territori explicat col·lectius’ com un lloc de festa desfermada, i on es va cometre el crim que va marcar la crònica negra dels anys noranta. Després de l’obra Jauría, basada en el judici per Parlem amb el dramaturg, que la violació en grup de la Manada, torna estrena l’obra ‘Valenciana (la realitat construint una altra ficció basada en fets reals. Valenciana (la realitat no és suficient) no és suficient)’, en què explora el analitza el protagonisme dels mitjans de crim d’Alcàsser i el protagonisme comunicació com a fabricants de realitat, en una època on naix la televisió por- que hi van tenir els mitjans de queria a l’estat espanyol. Casanovas s’ha comunicació documentat amb el suport d’altres au- tors que ja s’havien endinsat en aquests fenòmens, com Nerea Barjola, que va publicar el treball Microfísica sexista del poder, el caso Alcàsser y la construcción del terror sexual, i Joan Maria Oleaque, autor d’En èxtasi i Des de la tenebra: un descens al cas Alcàsser. L’obra s’estrena el 21 de maig al Teatre Principal de València i és una coproducció de l’Institut Valencià de Cultura, la Diputació de València i el Grec Festival de Barcelona, on es representarà el 28 i 29 de juny.

—’Valenciana. La realitat no és su- ficient’. De quina inquietud personal sorgeix mirar al País Valencià dels anys noranta? —És un fenomen que va marcar un temps i jo el vaig viure durant l’adoles- cència. Em preguntava com va influir, socialment i políticament, aquella època. En tinc molts records, sobretot de la crònica negra d’aquell temps, i també de referències culturals que han quedat molt en l’imaginari col·lectiu, com és la ‘ruta del bakalao’. Els qui aleshores teníem quinze anys, o setze, ens van quedar gravades moltes coses, sobretot per l’impacte social i televisiu que van tenir. Sempre m’havien quedat les ganes de continuar treballant sobre aquesta ACN 2/5 52 D.E.S. JORDI CASANOVAS C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

època i, en concret, sobre aquests casos dríem tanta sensació de terror. Malgrat que van succeir al País Valencià però que ara ens pensem que s’ha parat el que eren extrapolables a qualsevol lloc cop d’un renaixement de la ultradreta o de l’estat. dels discursos més radicals i xenòfobs, Els mitjans van un té la sensació que en una part de la construir el relat —Quina conclusió general n’heu tret? societat aquests discursos van creixent. —Que és una època que representa una Sembla que es repeteixin cíclicament. i el van fer més tornada cap al control després d’un mo- A començament dels noranta, hi havia impactant que molts ment de certa llibertat i d’anomia. Això por social, una por psicològica de tot altres que tenien es veu en l’àmbit de l’oci i en l’àmbit un col·lectiu, de tot un país, que va fer característiques festiu i musical. I també es veu en la que les polítiques fessin un gir més similars crònica negra. Després de l’any 1992, que conservador. hi ha un esclat d’això que podríem ano- menar la modernitat, de la validació del —Dibuixeu uns mitjans de comunicació país com a país modern, tornen a sorgir no tan sols còmplices sinó protagonis- algunes coses, com la llei Corcuera o la tes d’aquesta deriva repressiva. També crisi econòmica, que fan rebaixar aquella en el cas de la crònica negra respecte de eufòria i aquella llibertat aparentment la llibertat de les dones. En un moment donat sense límits que havia nascut després —Sí, jo he investigat sobre les tesis de es revictimitza la de la dictadura. Nerea Barjola. Ella ha estudiat com el víctima i se la fa relat del cas d’Alcàsser va afectar les culpable d’haver pres —La ‘ruta del bakalao’, el cas d’Alcàs- llibertats de les dones. De fet, els mitjans una decisió ser i el començament de la corrupció de comunicació estan molt presents tota política. Què tenen en comú aquests la funció. Com es construeix un candidat tres fenòmens? i com els mitjans acompanyen i donen —Passats els anys, s’havien convertit en suport a aquest candidat perquè creixi; estigmes i potser calia indagar-hi. Volia com demonitzen unes discoteques que saber què tenien de real i què hi havia havien viscut força al marge de la resta darrere d’aquests tòpics. I a mesura que de l’estat i, de cop i volta, es converteixen hi vas entrant vas descobrint què han en referent i s’autodestrueixen per la construït els mitjans de comunicació. mena de difusió que acaben tenint. El perfil de client que acaba arribant a —Què han construït? aquestes discoteques està molt influït —S’havia demonitzat la ‘ruta del baka- per la manera com s’han presentat als lao’. I quan indagues al voltant d’aquest mitjans. crim famós dels anys noranta, desco- breixes com els mitjans van construir —En el cas de les dones adolescents, i el relat i el van fer més impactant que en temps de revisió dels discursos sobre molts altres que tenien característiques les dones als mitjans, el cas d’Alcàsser similars però que no van transcendir a és paradigmàtic. l’opinió pública. En l’àmbit de la corrup- —Sí. Tenim escenes on es veu cla- ció, em demanava per què una societat és rament que en un moment donat es capaç d’acceptar la corrupció econòmica revictimitza la víctima i se la fa culpa- i moral. I la tesi o la pista va precisament ble d’haver pres una decisió, com per en aquest sentit, a trobar la interrelació exemple, fer autostop. Aquesta crimi- entre aquests fenòmens. Volia saber com nalització de l’autostop, en comptes de es construeixen els terrors particulars i criminalitzar qui ha comès l’assassi- col·lectius i com intentem apaivagar-los. nat, genera molta por. De cop i volta, el moviment dels joves, i especialment —A què creieu que es deu la construcció de les dones joves, es va acabar. I quan d’aquesta por? vius en una zona de poblets, lluny de les —Potser si fóssim en un estat de més àrees urbanes, gairebé és una neces- llibertat o més tranquil·litat, no tin- sitat fer autostop. Però, evidentment, 3/5 53 D.E.S. JORDI CASANOVAS C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Les noies joves d’aquell moment que encara no tenien carnet de conduir van descobrir que no es podien moure fent autostop o que les havia de portar algú

les noies joves d’aquell moment que —Per què aquests fenòmens dels quals encara no tenien carnet de conduir parlem eren més explícits al País Va- van descobrir que no es podien moure lencià que no en altres zones de l’estat? fent autostop o que les havia de portar —Podríem retratar-ho a qualsevol zona, algú. En tot cas, era una retallada de però hi ha una diferència: en l’àmbit co- les llibertats que havien assolit fins a municatiu, el País Valencià no ha tingut aquell moment. mai un gran poder de cara enfora. La in- fluència dels mitjans en l’àmbit estatal, i —Un sistema hereu de la dictadura no potser més lateralment des de Catalunya podia assumir tanta llibertat sobtada? també, és molt forta, però al revés no —No crec que qualsevol crisi o impacte passa. De vegades, el País Valencià s’ha s’hagi planificat deliberadament, és clar, convertit en un espai d’explotació in- però és cert que de vegades s’aprofita per formativa, perquè no té aquesta mus- donar ales a unes maneres de pensar. culatura per a defensar-se. I això també Evidentment que tots els pares pateixen té alguna cosa de cruel, explotar un lloc per la integritat dels seus fills, però quan que no té aquesta possibilitat. És una passen coses d’aquestes, hi ha algú que terra que ha rebut molta gent que hi ha alça la veu i diu: els nostres fills no poden anat per créixer econòmicament i això fa sortir fins tan tard, o tan joves no poden que hagi perdut talent o que hagi rebut sortir de festa perquè estan en perill. I influències centralistes. transformen el seu voltant i obliguen ‘Valenciana (la realitat no és a instaurar aquesta moralitat. A partir —Canal 9 comença els anys noranta suficient)’, de Jordi Casanovas. d’aquí, s’imposa una moralitat una mica produint els primers programes de te- CEDIDA més conservadora i menys rica per a les leporqueria, amb exemples com ‘Tóm- llibertats individuals. bola’. 4/5 54 D.E.S. JORDI CASANOVAS C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

‘Valenciana (la realitat no és suficient)’, de Jordi Casanovas. CEDIDA

—Sí, sí... L’obra explica el naixement —Han passat trenta anys. Com han —Com ha estat el procés de convertir el de tot això. evolucionat els fenòmens que comen- text, basat en fets reals, en ficció? teu? —Hi ha molts referents que la gent —Informativament ha estat una terra —La corrupció es podia intuir, però reconeixerà. Nosaltres ens permetem colonitzada? no era en boca de ningú, ni tampoc als d’imaginar escenes que no sabem si —Hi ha una relació de jerarquia des- jutjats. Ara sí. De la ‘ruta del bakalao’ van passar. Per això els personatges igual. Des de Madrid hi pot haver ara se’n fa una relectura, una rees- són ficticis, i els seus noms també. Fem aquest punt condescendent de sentir tructura, una rehabilitació i, fins i tot, referències a alguna marca o programa que és la seva platja. Això és horrorós! un revival. Pel que fa al crim, els pro- de televisió que són reconeixibles i que Però des de Catalunya també es mira tagonistes han tingut recorreguts molt no calia inventar-nos-en el nom, això sí. el País Valencià com un apèndix i això diferents, i n’hem vist el descens i la no és correcte, perquè no li reconeixen caiguda. Com que en la funció anem —El vostre teatre sempre té un compo- una identitat pròpia sinó que se li de- de 1992 a 1999, també veiem el retrat nent de denúncia social. mana que reconegui la identitat cata- del canvi, d’aquest retorn. Comencem —El meu objectiu és que sigui una obra lana. En aquells moments, Canal 9 va amb alguna cosa semblant a un cau de interessant i apassionant. Hi ha històries optar per una política de centralitzar llibertat, i acabem amb una cosa més tràgiques, històries que es converteixen completament la seva programació. controlada, més estètica, més blanca, en molt còmiques, que es converteix en I, de fet, eren tot de professionals de més semblant als edificis de Calatrava. un viatge impressionant. Perquè hi ha Madrid que hi anaven per fer-la. Hi Això és el que ens porta el final dels dotze intèrprets que són l’hòstia! Que havia aquelles ganes de voler con- noranta i que, segurament, acaba re- seran capaços de fer-nos riure, plorar vertir-se en alguna cosa semblant a blant el 2001 amb els atemptats i amb i vibrar. I el meu objectiu és que els Madrid però en comptes de creant una el final absolut de la sensació de lli- espectadors passin dues hores com- identitat pròpia, copiant la identitat bertats, no tan sols a l’estat espanyol pletament atrapats en una mentida que d’allà. sinó a tot occident. passa sobre l’escenari. Faig teatre, però 5/5 55 D.E.S. JORDI CASANOVAS C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

en realitat em faig unes preguntes com al Centre Cívic de Vilafranca del Penedès. a ésser humà i com a individu. I aprofito Però era ple, i només hi havia lloc al curs aquestes preguntes per convertir-les de teatre. Finalment, ens vam convèncer en obra de teatre. M’agafo molt a les per anar al curs de teatre i allà em vaig paraules de Martin Scorsese, que diu que enganxar. Em vaig començar a proposar la nostra obligació com a guionistes, o d’escriure o dirigir. Vaig deixar teleco- L’obra és la investigació d’un com a directors de teatre o directors de municacions i vaig passar per belles arts. any concentrada i potser cinema, és fer de les nostres dèries una No m’he format a l’Institut del Teatre, després de veure-la arribem cosa interessant i que atrapi l’especta- ho he anat fent a còpia d’escriure, de a preguntes més complexes dor. L’obra és la investigació d’un any provar, de dirigir i d’estrenar, que és on que no ens havíem fet en un concentrada i potser després de veure-la més s’aprèn. arribem a preguntes més complexes que principi no ens havíem fet en un principi. —A la Sala Flyhard de Barcelona, de la qual vau ser cofundador, també vau —Com us heu documentat? Ho heu fet agafar experiència com a programador. tot sol o us han ajudat testimonis locals? —La cosa més bonica de programar en —Hi ha dos llibres referencials, En èxtasi una sala de teatre és que desitges que i Des de la tenebra: un descens al cas Alcàs- vagi bé als companys. És un procés en ser, del periodista Joan Maria Oleaque, què saps que no fas la teva creació, però Els teatres encara són dirigits que em serveixen de punt de partida. A és molt gratificant perquè no desgasta per directors i els directors partir d’aquí, vaig treballar amb l’Euge- tant mentalment, gaudeixes de gent que no acaben de portar bé nio Viñas, que és un periodista valencià. admires i t’agrada que la seva feina surti que els dramaturgs siguin Des de fa un any, hem estat entrevistant bé. Va ser una fortuna ser a la Flyhard i importants altres periodistes i testimonis i hem poder començar diversos projectes, i ara anat buscant referències. A mesura que també ho és anar-ho fent amb Hause & avançava el guió li anava fent preguntes, Richman (H&R), una productora teatral com ara: tu creus que hi podria haver que hem creat. una dona, en aquesta posició? I llavors ho investigàvem i, si la descobríem, —Viu un bon moment, el teatre? Heu indagàvem una mica més sobre això. Al trobat diferències entre Barcelona i final, la trentena de personatges que te- València, ara que hi heu estat treballant? nim són la suma i mescla d’un centenar —Sí i no. Crec que el nivell de la drama- de personatges diferents. Una directora túrgia és boníssim i cada vegada sortim d’un diari és la suma de diverses re- més a fora. La nostra dramatúrgia es ferències, i un polític també és la suma valora, a l’estranger. Però, d’altra banda, de diverses referències. És una ficció, hi ha hagut una mica de regressió en les però amb el luxe de poder concentrar allò polítiques culturals a Catalunya. Arran de més característic o més extraordinari de la crisi, els teatres van retrocedir molt. moltes persones en pocs personatges. A València m’he trobat que tenen una capacitat menor, però amb un nivell —Vau començar a estudiar telecomu- de risc molt interessant. Aquí al Teatre nicacions i vau acabar fent teatre. Ara Rialto de València hi ha coses que són investigueu d’una manera diferent? molt potents, perquè vénen d’arriscar i Com ha estat aquesta evolució? d’apostar per noves autories. La proposta —Jo sempre explico una broma, però de noves autories a Catalunya ha baixat és veritat. Vaig començar telecomu- una mica, sobretot dels teatres públics, nicacions molt convençut, jo volia ser no pas del públic, perquè el públic sem- inventor des de molt jovenet, i em van pre respon. El públic el tenim donant dir que, per a això, havia de ser enginyer cada vegada més suport a la dramatúrgia i em vaig apuntar a telecomunicacions. local. Però els teatres encara són dirigits El primer any ja em vaig adonar que no per directors i els directors no acaben era allò. Amb un amic, a l’estiu, vam de portar bé que els dramaturgs siguin pensar d’apuntar-nos a un curs de cuina importants. 56 D.E.S. C.O.N.N.E.C.T.A. ART I MUSEUS vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H UNA EXPOSICIÓ ANTOLÒGICA REPASSA LA TRAJECTÒRIA DE JORGE BALLESTER

Exposicions La mostra de la Fundació Bancaixa aplega gairebé un centenar d’obres de l’artista

REDACCIÓ

a producció artística de Jorge Ba- llester es mostra en una exposició a la Fundació Bancaixa de València, que es pot veure fins el primer de setembre. Es diu ‘Jorge Ballester. LEntre l’Equip Realitat i el silenci‘ i conté un centenar d’obres de tota la trajectòria de l’artista: de l’etapa a l’Equip Realitat al darrer tram de la seva vida. Els últims anys, malgrat el silenci públic, van ser molt actius creativament, fins a la seva mort l’any 2014. La mostra aplega obres datades del 1965 al 2013, procedents tant de la col·lecció de la Fundació Ban- caixa com dels seus hereus, al costat de préstecs de col·leccions institucionals i privades, com ara l’IVAM. La mostra arranca amb la producció de mitjan anys L’exposició s’estructura en nou blocs: 1960. VW ‘Equip Realitat’, ‘Gestes bèl·liques’, ‘Anys de plom’, ‘A voltes amb el cubis- me’, ‘Ells-jo’, ‘Jodasel’, ‘Pugilatos al una actitud d’avantguarda de l’art va- satírica i de denúncia i amb una visió marge’, ‘Hypnerotomaquia concupis- lencià, que ha articulat la història de contrària a les lleis del mercat de l’art. cente’ i ‘En companyia de la soledat’. A l’art des de mitjan segle XX fins ara. La Després de l’etapa de l’Equip Realitat, banda de recórrer les etapes i temàtiques selecció de peces d’aquesta etapa deixa la mostra se centra en la producció de essencials de la seva trajectòria, també veure la intensitat conceptual, el rigor Jorge Ballester tot sol i en la seva manera és revisada cronològicament i s’hi difon ideològic i l’honestedat estètica que van de concebre l’activitat artística. Malgrat una part de la seva obra inèdita. Així guiar Ballester: de primer, al costat de que Ballester va entrar en una etapa de mateix, s’aprofundeixen les circum- Cardells i, més tard, al costat d’Enrique silenci públic, va mantenir viva i molt stàncies que van envoltar i van motivar Carrazoni, amb treballs marcats pel activa la seva faceta creativa. En l’expo- la producció de les seves obres, deixant compromís amb la situació social, polí- sició hi ha obres creades fins l’any 2013, constància del sentit crític i compromès tica, econòmica i cultural de l’Espanya poc abans de la seva defunció el gener que va impregnar sempre el seu treball pre-democràtica. Tracten de temes com de 2014. Aquest període és caracterit- artístic. ara el consumisme, l’opressió política, zat per peces més personals i íntimes, La mostra arranca amb la producció els falsos convencionalismes dels mit- marcades pel gaudi de la pintura però de mitjan anys 1960, quan fou cofun- jans de comunicació, la funció de l’art carregades de la mateixa intensitat i el dador de l’Equip Realitat, al costat de i el paper de la dona en la societat, tot mateix compromís amb la realitat social Joan Cardells. Aquest grup va mantenir això representat amb una forta càrrega i política del moment. D.E.S. 57 C.O.N.N.E.C.T.A. GASTRONOMIA vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

El llagostí forma part de la cuina tradicional del delta de l’Ebre d’ençà de temps immemorials. JGL CATORZE MANERES DE TASTAR EL LLAGOSTÍ DEL DELTA DE L’EBRE

Fires Fins el 21 de juny, tot de restaurants d’Alcanar participen en les Jornades Gastronòmiques del Llagostí

hi participen catorze restaurants de tot Entre els menús, que costen entre REDACCIÓ el municipi, que inclou Alcanar, Alcanar vint euros i quaranta, hi ha propostes de Platja i les Cases d’Alcanar. tota mena per a assaborir el llagostí del alorat i reconegut arreu, el llagostí El llagostí forma part de la cuina tra- delta. Hi ha menús que l’inclouen com del delta de l’Ebre és fàcilment dicional del delta de l’Ebre d’ençà de a entrant, en una tàrtar o una crema, i recognoscible pels ulls negres i temps immemorials. També ha estat n’hi ha que l’ofereixen com a plat prin- turgents, unes lleugeres taques sempre molt consumit entre els pes- cipal, acompanyant pasta o arròs. També negres a la pell i una musculatura cadors, que en menjaven acabats de hi ha restaurants que s’arrisquen a fer Vconsistent. La millor època per a men- capturar, dalt la barca mateix. La recepta provatures més enginyoses i el presen- jar-ne és entre els mesos de maig i agost, més típica a les terres de l’Ebre és el ten de maneres més sorprenents o amb durant el període de reproducció. Segu- llagostí torrat, cuinat en una planxa ben combinacions més insòlites. El menú rament per aquest motiu, han començat calenta amb sal grossa. Però també és de les jornades es completa amb pos- a Alcanar les Jornades Gastronòmiques molt habitual de menjar-ne amb arròs tres casolanes i vins de la denominació del Llagostí. Duraran fins el 21 de juny i o en el ranxo de barca. d’origen Terra Alta. D.E.S. 58 C.O.N.N.E.C.T.A. OCI I TEMPS LLIURE vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Durant tres dies els Jardins de Vivers es convertiran en una gran festa a l’aire lliure. FPA DISSENY, GASTRONOMIA I MÚSICA A LA FIRA PALO ALTO DE VALÈNCIA

Fires Els Jardins de Vivers s’omplen d’oci, cultura i comerç

s’omplirà de furgonetes de menjar on REDACCIÓ es podran degustar especialitats locals i de tot el món. és disseny, més gastronomia, Entre les actuacions musicals, s’hi més música: aquests són els podrà sentir tota mena de ritmes: música principals reclams del festival electrònica, jazz, rock independent… Di- Palo Alto d’enguany, que es fa vendres hi haurà els concerts de Vitamin aquest cap de setmana a Valèn- Collective, Fru Katinaka, Soleá Morente Mcia. Durant tres dies els Jardins de Vivers i Napoleón Solo, Bearoid, Throes, The es convertiran en una gran festa a l’aire Shine i els discjòqueis Trashy Divas i lliure, amb barreja de lleure, cultura i Jorge Depanachi. Dissabte hi actuaran comerç. Per una banda, hi haurà desenes Viktorija Pilatovic i Joan Soler, Rustix de paradetes on es podrà conèixer de ben Ensemble, Lessus, Santero y Los Mucha- a prop la feina que fan els dissenyadors chos, Electric Big Band, Soledad Velez i més joves i emergents del País Valencià Funk All Stars. Finalment, diumenge s’hi i també comprar-hi artesania, objectes podrà sentir La-Bel, The Secret Invest- de regal, joies, roba, complements… ment, Chlöe’s Clue, Gener i Big Electric I per una altra, una part dels jardins Orchestra. D.E.S. 1/2 59 C.O.N.N.E.C.T.A. LES ESTRENES vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Will Smith és el geni de la llàntia d’‘Aladdin’. ACN WILL SMITH ES FICA EN LA PELL DEL GENI DE LA LLÀNTIA EN L’ADAPTACIÓ DEL CLÀSSIC DE DISNEY ‘ALADDIN’ Una de les estrenes destacades de la setmana és l’adaptació del film d’animacióAladdin en una cinta d’acció real. El clàssic de Disney és dirigit per Guy Ritchie i protagonitzat per Will Smith en el paper del geni; Mena Massoud, com a Aladdin; Naomi Scott, com a Jasmine; i Marwan Kenzari, com a Jafar, el poderós embruixador. També es destaquen les estrenes de Blaze, dirigit per Ethan Hawke i el film de ciència-ficció i terror El hijo.

Aladdin — Direcció: Guy Ritchie. Intèrprets: Nao- mi Scott ; Will Smith, Mena Massoud, Marwan Kenzari. Gènere: Comèdia. — Direcció: Guy Ritchie. Intèrprets: Naomi Scott ; Will Smith, Mena Massoud, Marwan Kenzari. Gènere: Comèdia. D.E.S. 2/2 60 C.O.N.N.E.C.T.A. LES ESTRENES vilaweb.cat 25-26 maig 2019 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Blaze — Direcció: Ethan Hawke. Intèrprets: Alia Shawkat, Alynda Segarra, Sybil Rosen; Ben Dickey, Charlie Sexton, Josh Ha- milton. Gènere: Drama. — Blaze Foley és una llegenda musical a Texas i reflexiona sobre el seu passat, el present i el futur. Diversos fils exploren la seva relació amb Sybil Rosen, la seva última nit obscura a la Terra i l’impacte de les seves cançons i la seva mort en els fans, amics i enemics.

BrightBurn El hijo — Direcció: David Yarovesky. Intèrprets: Elizabeth Banks, Jennifer Holland, Eli- zabeth Becka; David Denman, Meredi- th Hagner, Matt Jones. Gènere: Terror. — Brandon és un nen alienígena amb poders sobrenaturals que apareix a la Terra i és adoptat. Per a la nova família és brillant, amb talent i molt curiós, però a mesura que es va fent gran, hi ha una foscor estranya que li va creixent a dins.

Come un gatto in tangenziale Como un pez fuera del agua — Direcció: Riccardo Milani. Intèrprets: Sonia Bergamasco, Alice Maselli, Gior- gia Calderoni; Paola Cortellesi, Anto- nio Albanese, Luca Angeletti. Gènere: Comèdia. — Giovanni treballa per a un grup prestigiós que es proposa de reurbanitzar les perifèries a les ciutats italianes. Mónica fa de caixera d’un supermercat en un suburbi de Roma. Dos mons que semblen oposats però que són condemnats a entendre’s quan desco- breixen que els seus fills adolescents s’han enamorat. CAP DE SETMANA 25 I 26 MAIG 2019 No faces de la teua ignorància un argument Joan Fuster

vilaweb.cat

Estrasburg es pronunciarà dimarts sobre la suspensió del ple posterior al Primer d’Octubre

L’independentista Roch Wamytan, nou president del congrés de Nova Caledònia

El Periódico prescindeix d’Enric Hernández. La nova directora serà Anna Cristeto El PSOE se suma a la dreta per suspendre els quatre presos polítics

Theresa May anuncia que dimiteix com a primera ministra britànica