P8 i 12,13

ERC i el PDeCAT Confirmada 801175-1178781¨ la suspensió tornen a ‘manar’ de tots els a Madrid diputats Han fet fora Rajoy, controlen Sánchez i a la presó han posat fi als complexos de la generació Joan Tardà, d’ERC, i Carles El Suprem avala les dels Roca, López de Lerma i Duran Campuzano, del PDeCAT ■ intencions de Llarena

1,20€

DIMARTS · 31 de juliol del 2018. Any XLIII. Núm. 14714 - AVUI / Any XL. Núm. 13584 - EL PUNT

NACIONAL P6-7 El conflicte Nacional P8

Felip VI i Baltasar Picornell, ahir a Mallorca ■ EFE del taxi El rei s’ofereix ara a “bastir ponts” El president del Parlament balear diu que el monarca aposta pel diàleg

Europa-Món P19 s’enquista La política d’immigració uneix la dreta espanyola PROTESTA · Els sindicats mantenen la vaga indefinida amb els Casado i Rivera radicalitzen el discurs taxis al carrer TERMINI · Exigeixen una solució aquest divendres per desgastar el govern de Sánchez Entrevista Josep de C. Laplana P22-23 Director del Museu de Montserrat “Som més lliures que molts museus” 181870-1190165T

Un grup de taxistes en vaga, ahir al migdia a la Gran Via de Barcelona, pendents de la reunió amb Foment ■ ORIOL DURAN 2 EL PUNT AVUI | DIMARTS, 31 DE JULIOL DEL 2018

HERMES COMUNICACIONS SA Direcció Executiva: Joan Vall i Clara President: Joaquim Vidal i Perpinyà. (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació El Punt Avui expressa la Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench General), Emili Gispert (Informació seva opinió únicament en (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font Esportiva i local), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert els editorials. Els articles i Joan Vall i Clara. Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments París (Comunicació), Miquel Fuentes firmats exposen les i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i els (Administració i RH), Lluís Cama opinions dels seus autors. nostres productes a [email protected]. Tots els (Producció), Concepció Casals (Distribució) Punt de Vista contactes rebran resposta de la direcció. i Ricard Forcat. Keep calm La vinyeta Isabel-Clara Simó Fer Borbons

embla que sobre S els Borbons està caient un xàfec. No hi ha sorpreses: tots sa- bíem el que sabíem, i sabíem que el rei emèrit d’Espanya va arribar amb una mà en cada butxaca i que anys des- prés sortia a la revista Forbes com un dels homes més rics del món. També alguns sabíem per què va dimitir Adol- fo Suárez com a cap de govern. Les se- ves paraules exactes van ser: “Este borboncete no me borbonea a mí”, i que el desacord entre el cap de govern i el cap d’estat era inguarible. També sabem que l’aleshores príncep va jurar los Principios del Movimiento Nacional, i ja rei va jurar la Constitució... Després, i donats els escàndols, es va retirar i, cosa insòlita, va demanar perdó públicament. I ara la seva amant està ventilant papers molt comprome- sos. La reina Isabel II, antecessora se- va, feia tantes trampes que fins tot li tocava la Lotería Nacional quan neces- sitava quartos, i què dir del “cametes”, el seu avi, Alfonso XIII, que va deixar un grapat de fills. Ombres d’Estiu Els espanyols han fet fora els Bor- Imma Merino L’hereu va fer un discurs el 3 d’octubre del 2017 en què deia –ell, no jo– que jo no soc L’alteritat, rebuig i temor espanyola. No ha rectificat.

s diu que l’estructura narrativa prés d’haver-lo rentat i pentinat: bons dues vegades: una, Isabel II, i l’al- de Cims borrascosos és com una “Heathcliff és “Tens l’aspecte d’un príncep disfres- tra, Alfonso XIII. E matrioixca. Unes quantes pàgi- sat. Qui sap si el teu pare no era un Ara és cap d’estat el seu fill, que, di- nes enrere d’aquella a la qual he arri- sempre l’alteritat, emperador de la Xina i la teva mare guem-ho clar, gaire espavilat no ho és. bat, pràcticament al terç de la novel- una reina índia, cadascun d’ells prou Doncs bé, l’hereu va fer un discurs el 3 la, la cultivada serventa Nelly, dins de que es relaciona ric per poder comprar, amb els ingres- d’octubre del 2017 en què deia –ell, no la narració que desplega davant de sos d’una setmana, els Cims Borrasco- jo– que jo no soc espanyola. No ha rec- l’encuriosit Lockwood, amb el qual ens amb una estrangeria sos i la Granja dels Tords junts? I tu tificat. Així doncs, per a la Corona bu- emmirallem els lectors, explica què li incerta que provoca vas ser raptat per mariners malvats i fen mals vents. I la cosa va començar a va relatar Heathcliff quan, després portat a Anglaterra.” Catalunya. d’una tarda en què va fer una de les rebuig i temor El desig de “civilitzar-se” el sent el Crida l’atenció que culpin l’escola passejades en llibertat amb Catherine mateix Heathcliff un cop Catherine o TV3. El menyspreu pels Països Cata- Earnshaw, va tornar sol a Cims Bor- torna de la Granja dels Tords, on s’ha lans és tal que no s’han molestat ni a rascosos. Havien arribat fins a la passat cinc setmanes refent-se del tur- escoltar, ni a mirar, ni a pactar. Com, Granja dels Tords i, mentre espiaven mell destrossat pel gos que va enxam- si no, la Soraya parlaria d’“apartheid”?, la família Linton, uns gossos van per- par-la. Això perquè s’ha adonat que, com, si no, Rivera (que és català!) seguir-los i un va enxampar Catherine “segrestada” pels Linton, Catherine ha quan es va expandir per les Espanyes per un turmell; ell no va voler fugir, in- descobert una vida acomodada i orde- ho va anomenar “movimiento”? Com, capaç d’abandonar la seva inseparable espanyol o, com es diu sovint, un gita- nadament burgesa que l’atrau, com si no, aquest personatge va mostrar companya, però el senyor Linton va no) que provoca rebuig i temor. A part també ho fa el fill de la família veïna, un mapa dels Països tot me- expulsar-lo reconeixent-lo com aquella del senyor Earnshaw, que el va adop- Edgar, que es converteix en el rival de ravellat? “estranya adquisició que el seu difunt tar i va protegir fins que va morir sen- Heathcliff. Aquest confessa a l’omni- L’independentisme ha estat sempre veí va fer en un seu viatge a Liverpool, se preveure que després seria maltrac- present Nelly el desig de ser un “altre” latent. El gran moviment popular el un petit matiner indi, o un nàufrag tat pel seu fill natural i hereu (Hind- per retenir Catherine: “M’agradaria te- va crear Alfonso Guerra, i allò de “va- americà o espanyol”. Heathcliff és ley) per venjar-se del fet de sentir-se nir els cabells rossos i la pell blanca i mos a cepillar el Estatuto”, després sempre l’alteritat, que es relaciona relegat per aquell “intrús”, només l’ac- anar vestit i comportar-me tan bé com d’aprovar-lo el Parlament i la població amb una estrangeria incerta (tant se cepta Catherine, mentre que Nelly, en ell i tenir les mateixes possibilitats de en referèndum. Mira si ho teniu a val que se suposi que podria ser un pe- tot cas, fantasieja amb la identitat del ser ric que té ell!” L’exclusió fa que ell l’abast. tit mariner indi, un nàufrag americà o noi per encoratjar-lo a refinar-se des- mateix es rebutgi. EL PUNT AVUI Punt de Vista 3 DIMARTS, 31 DE JULIOL DEL 2018 | |

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera, Conseller delegat: Joan Vall i Clara. Accedeix als Xevi Sala i Ferran Espada. Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau- Edita: Hermes Comunicacions SA Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro- lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), Josep continguts del web http://www.elpuntavui.cat nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne- Sánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste- 972 18 64 00 crològiques), Marcela Topor ( Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste- Podràs gaudir per un dia dels Güell, 68. 17005. Girona (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament). mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans: avantatges del web amb aquest Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro- ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con- codi QR o entrant a cepció Casals. http://epa.cat/c/ujsmtn A la tres EDITORIAL Xevi Xirgo / [email protected] Negociacions Així no, majestat! per al taxi

Quatre hores de reunió amb l rei Felip VI es va trobar ahir desastres per tots costats, i que el que el Ministeri de Foment no van amb el president del Parlament “Diuen (diuen, busca ara és una mica de vida pròpia i servir perquè els taxistes descon- E balear, Baltasar Picornell (no de protagonisme mentre té un cunyat deixa de ser curiós, que aquest darrer diuen, diuen) que a la presó i al seu pare l’investiguen no voquessin ahir la vaga iniciada di- també tingui nom de rei, tot i ser de només per haver dut allò que en diuen vendres. El govern del PSOE els ofe- Podemos) i es veu que el monarca li va ara el rei vol “bastir una vida alegre sinó per haver amas- ria una declaració institucional pe- dir (diuen, diuen, diuen) que està dis- sat una fortuna il·legalment? Diu Bal- rò defensava que els canvis legisla- posat a “bastir ponts” per ajudar a re- ponts”. Però a ell no tasar que diu el rei que ara vol “bastir soldre el problema català (curiós, tam- li hem sentit a dir ponts”. I jo em pregunto: i per què no tius no arribarien fins al setembre. bé, que mai s’hi refereixin com al pro- ho diu ell directament? Ve de dues vi- Part de la solució, pel govern, és el blema espanyol, però vaja). Curiós, res. Tot al contrari sites a Catalunya –als Jocs d’en Balles- traspàs de les competències del ta- que el rei ara estigui disposat a “bastir teros i als Premis de la Fundació Prin- xi a les comunitats autònomes, co- ponts”. La pregunta és: i per què no ho cesa de Vilablareix– i no li vam sentir sa que sona prou estranya a Catalu- va fer abans de l’1-O? O just l’endemà? ponts de veritat, per què no ho diu ell dir res, de tot això. I ara, a Palma, amb Com és que el rei (això algun dia algú directament? Quina necessitat té de aquella calor, amb tothom de vacan- nya ja que, justament, aquesta mo- ens ho hauria d’explicar) va optar per fer servir Baltasar? I segona pregunta: ces –i ell també– diu que vol “bastir bilització va començar perquè l’Es- situar-se al costat del PP aquell 3-O? A per què ara vol “bastir ponts” si no ho ponts” a través de Baltasar Picornell? tat va impugnar l’acord entre l’Àrea mi ja em sembla bé que el rei digui ara va fer després de l’1-O? Quina diferèn- Així no, majestat! Seria molt impor- Metropolitana de Barcelona i el taxi el que diu, però abans de donar-ho per cia hi ha? Si la diferència és que ara tant –per republicans que siguem tots fet, ens hauríem de preguntar dues co- governa el PSOE i abans ho feia el PP, plegats– que el rei hagués dit de veri- que incorporava, com vol el sector, ses. La primera, si ho ha dit de veritat. potser és que el rei és una mica titella, tat el que ha dit. Que li ho sentíssim a la proporció 1/30 entre els cotxes Ho ha dit de veritat, això? O ho ha dit no? Canvia de criteri cada cop que dir a ell. Però no l’hem sentit. I, encara de lloguer amb conductor i els ta- Baltasar Picornell, que té nom de rei canvia de govern? I si fos que al rei el més important, no li hem sentit dema- xis. Foment va errar i ara cal dema- però no és el rei? Si el rei vol bastir que li passa és que està envoltat de nar disculpes per aquell 3-O. nar-li celeritat perquè sàpiga sortir d’aquest atzucac. El taxi té un pro- blema que altres sectors econò- De reüll Les cares de la notícia mics del país ja han tingut. Els can- Marga Moreno PRESIDENT DEL PARLAMENT BALEAR vis al mercat i la introducció de Baltasar Picornell nous formats, gràcies a l’aprofita- ‘Ciao’, ment de la tecnologia, són molt Portaveu reial més àgils que la capacitat de regu- Vitruvi lació de les administracions. En Amb la canícula ens arriben informacions tan pin- aquest cas, l’administració ha fet toresques com que el president del Parlament ba- ixí com l’extrema dreta, infravalorada durant tard a evitar l’intrusisme i a regular lear es converteix en portaveu de la casa reial per aquestes noves fórmules de l’ano- A dècades, reacciona i es fa present davant l’auge de dir-nos que Felip VI li ha dit que voldria bastir propostes i valors que dinamiten els seus sistemes ponts. Ho fa tard i malament, si ens haguéssim de menada economia col·laborativa caducs, també l’emergència global del feminisme més -+= creure que en té la voluntat. que no poden estar en cap al·legali- agosarat de tots els temps fa aflorar el masclisme ocult en el sistema límbic d’alguns individus. I és que les tat, sobretot pel que fa als impos- INVESTIGADOR DE L’ICREA I LA UNIVERSITAT DE LLEIDA dones i altres col·lectius secularment bescantats, tos. reclosos o minimitzats ja no ens conformem amb “ser Paul Christou com ells”. Perquè això vol dir “no ser nosaltres”. El taxi és un sector regulat i, Avui dia, l’home blanc heterosexual i triomfador ja no Recerca rendible per tant, la seva transformació és és un paradigma que cal emular per molt complexa i s’haurà de pactar. I Ser un “home assolir l’excel·lència humana. L’investigador lidera un grup que ha trobat resul- com cal” està L’home de Vitruvi dissenyat per tats molt esperançadors per evitar els contagis pactar també voldrà dir renunciar a perdent Leonardo ja no encarna la perfecció. del VIH mitjançant la producció de gels microbici- coses perquè els taxistes hauran de interès i Ser un home dels que fins fa poc es des capaços d’impedir-los, i amb un cost prou trobar com sobreviure als canvis, consideraven “com cal” està baix per als països pobres. Un exemple de la col- trobar vies per ser competitius da- bonificacions perdent interès i bonificacions -+= laboració entre laboratoris. socials socials. Ja no es tracta del “gènere vant de les noves formes de compe- neutre”: és una categoria més, al DIRECTOR DEL MUSEU DE MONTSERRAT tència que els amenacen i que no costat de les lesbianes negres, les gitanes s’han pas de prohibir, sinó regular. monoparentals, els magribins transsexuals i tantes Josep de C. Laplana En tot cas, el que cal evitar de totes altres maneres de viure, tan legítimes com la primera. Probablement costarà de fer-ho entendre a molta gent, Un museu del segle XXI totes és qualsevol cas de violència, també a algunes dones, què hi farem. I molts diran que fins i tot la verbal. Tenen tot el dret a “ens estem passant”, i tornaran a dir-nos què hem El pare Josep de C. Laplana dirigeix des de fa qua- protestar, però no es pot dir que “es d’opinar per ser benpensants. La por del canvi és una ranta anys el Museu de Montserrat, que rep unes matarà” per protegir el sector i en- 150.000 persones anualment. Laplana ha trans- realitat, però cal continuar lluitant i trencant esquemes. cara menys agredir a qui ells pen- Els catalans i les catalanes en sabem molt, de fer format aquest equipament i l’ha obert a les mani- pedagogia i de predicar en el desert. No deixem de -+= festacions artístiques contemporànies, per con- sen que són conductors de les em- fer-ho, per cap de les bones causes. vertir-lo en un autèntic museu del segle XXI. preses que els fan la competència. 4 Punt de Vista EL PUNT AVUI | | DIMARTS, 31 DE JULIOL DEL 2018 Tal dia En punt mort El sector energètic El cas Marey El sector de les autoescoles és Gas Natural controlarà la José Barrionuevo carrega amb com 1 a la corda fluixa per culpa del 10 tercera elèctrica estatal. 20 força contra el Tribunal any conflicte obert entre la direcció anys Després dels intents d’Iberdrola anys Suprem, que el va condemnar a general de Trànsit i els i Endesa, ara s’assegura Unión 10 anys de presó i 12 avui fa... examinadors del carnet. Fenosa. d’inhabilitació pel cas Marey. Full de ruta Emili Bella Tribuna Joan Ferrerós. Excatedràtic d’institut Europa “Em poses calenta” no existeix

o ha exclamat, a les 4 de la tarda i a sadismes de primer i de tercer món; i per tres queda amb “em poses” perquè en cas- ablo Casado diu la tele, una dona de mitja edat, l’altra donar a entendre que la decoració tellà es diu molt. L’esmentada “tirar- P que “no és possi- H atractiva i sacrificada mare de fa- del pubis només serveix per orinar. En fi: se’l/se-la” és similar a la més pudorosa però ble que hi hagi papers mília, amb marit i dos fills de vint-i-tants. si és així, benvingut sigui el gest contrari a més genuïna de “fer-se’l/se-la”; ambdues per a tothom”. No, no En d’altres moments algun altre dels pro- aquest tram de fariseisme televisiu. han substituït les que eren, des del punt de és possible que hi ha- tagonistes de l’emissió ha precisat que X vista de la dona, humiliants i corrents fa gi papers per a tot- (generalment un home) “s’ha tirat” Y (ge- DIT AIXÒ, PODEM REFLEXIONAR sobre qui- mig segle –i ara sí que l’època permet de hom, perquè no tothom aconsegueix neralment una dona); a vegades això de na és la llengua que la tele propaga quan es deixar-la només en femení: “fotre-se-la” i, a arribar a Europa, són molts els qui mo- tirar-se algú –repetim: més tirar-se-la que refereix al sexe. Teníem la venerable i ar- Olot i al seu voreland, que a vegades arriba ren pel camí. Després afirma, en la ma- no pas tirar-se’l– és etzibat, o amb enveja caica fórmula de “fer l’amor” –els troba- fins a Barcelona, “cardar-se-la”. TV a ban- teixa piulada, que “no és sostenible un o com un retret, i ambdues maneres fan dors, ni que fos amb versos, ja el feien, da, el català disposa de molts recursos per estat del benestar que pugui absorbir veure que l’acoblament púbic ha donat l’amor–; molts la trobaven bleda però, vo- referir-se al sexe i a les seves pràctiques, els milions d’africans que volen venir a satisfacció només a un membre de la cò- lent-la fer més explícita, algú la va empitjo- però amb dos entrebancs. Un, que la majo- Europa”. Alemanya va “absorbir” més pula i no inclou l’altra per a res: queda pas- rar amb “fer sexe” i la variant horrible de ria han passat de moda perquè se servien d’un milió de sol·licitants d’asil el 2015 siva, burlada o sotmesa. Però el que volia l’anglicisme “tenir sexe”. Al títol hem reco- d’elements agropecuaris, sobretot horto- i l’estat del benestar alemany no ha dir és que dec baixar d’Oix perquè tenia llit “em poses calent/a”, que a vegades es lans; per mostra, els populars “figa” i “pe- col·lapsat, al contrari, es beneficiarà de entès que, en horari diürn, la televisió, refrigera amb “em poses a cent” i en d’al- brots”. I els sectors industrials i de serveis l’arribada de mà d’obra i de cotitzants. per llei o per costum, no emetia missatges no els han pas substituït..., perquè –és el Quants milions ha absorbit Espanya, ni escenes explícites sobre sexe. Què dic: segon entrebanc– el relleu l’ha facilitat, així, darrerament? ni tan sols imatges de nus. Al Merlí sí, pe- com en gairebé tot, el castellà: “joder” i “fo- “Africans”, escriu. D’aquella unifor- rò és que s’emetia de nits, quan la infància llar”, els més corrents, i “xupar-l’hi” va gua- mitat anomenada Àfrica. Africans que es pretén protegir (?) figura que “Quina és la nyant a “mamar-l’hi”; sort que no s’ha tro- també són els espanyolíssims ciuta- dorm, però a l’habitació n’hi ha que con- bat un equivalent per “me la pone dura”. dans de Ceuta i Melilla, però que sàpi- necta webs “per a adults”. Hem d’enten- llengua que la tele Quan els informatius parlen de l’afer ga Pablo Casado que no només els dre que deu haver-se acabat la comèdia Trump-meretriu (130.000 $) solen usar africans intenten arribar a Europa, televisiva consistent, “en horari infantil”, propaga quan es “idil·li”; a veure si algú els proposa fórmules també els asiàtics. Qui deuen ser els per una banda barra lliure quant a tota més escaients per referir-se a qui presu- asiàtics, per al nou líder del PP? Aviat li classe de sang i fetges, armes, explosius i refereix al sexe? meix d’engrapar-les per la figa. apareixeran màsters en antropologia i La ultradreta xenòfoba, això sí que té un efecte crida, El lector escriu es reprodueix per Europa Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected] geografia. Al seu cap es deu imaginar Tot llegint el gància sobre la valentia, la ternitzant pels carrers de Ca- rabassada i la pretesa preocu- milions, centenars de milions d’afri- Quixot, 400 anys teòrica sobre la pràctica de les net amb ultres que acabaven pació per la convivència no- cans, segurament no de Madagascar, després armes”... És la constatació d’agredir activistes de l’ANC. més amaga unes irreprimibles d’Egipte o de Sud-àfrica, intentant sal- d’una societat en crisi. No es- L’unionisme està tan preocu- ganes de trencar-la. tar la tanca de casa seva. b Qui no recorda l’esperpent tem parlant d’ara, que d’això pat per la convivència que, da- SALVI PARDÀS SUNYER “Hem de dir-ho, encara que sigui que va muntar al nostre Parla- en fa 400 anys! Senyores i se- vant l’allau d’agressions físi- Barcelona políticament incorrecte”, continua. No, ment Ciutadans aixecant en- nyors diputats de Ciutadans, ques de signe espanyolista als no és políticament incorrecte, és políti- laire un volum del Quixot? La llegiu el Quixot i potser podreu nostres carrers, el nou presi- La farsa del judici cament xenòfob. Aquest noi pretendrà diputada Laura Borràs els va aprendre alguna cosa de pro- dent del PP, el mateix que governar “netejant” Espanya, cual Xa- recomanar llegir-lo amb un fit i aplicar-la al vostre progra- amenaçava el president Puig- b Els partits unionistes vier García Albiol a Badalona. Deu ser afinat to irònic. El Quixot viu ma. Gràcies anticipades! demont que acabaria com (PSOE, PP, Cs), en negar el que ha fitxat l’assessor que va disse- en una altra realitat, mentre JORDI LLEAL I GIRALT Companys, que va ser afuse- referèndum d’independèn- nyar el relat xenòfob d’aquella campa- que Sancho Panza toca de Badalona (Barcelonès) llat, encara té la indecència cia, moralment i ideològica- nya electoral municipal. Ah, no, que peus a terra. Hi ha diferents d’esperonar a “reconquistar ment esdevenen còmplices aquest l’ha contractat Pedro Sánchez. episodis en l’obra de Cervan- Convivència? Catalunya”, com quan en la de l’arbitrària incorporació I acaba el tuit: “Siguem sincers i res- tes amb què es fa una crítica guerra dels Segadors el com- per la força de les armes del ponsables amb aquesta qüestió.” Des- ferotge de l’època: com quan b L’unionisme sempre s’ha te duc Olivares cridava a “alla- nostre país al regne d’Espa- prés de l’assumpte del màster, Casado lamenta, en la persona de Ri- mostrat molt preocupat per la nar” Catalunya o el general nya el 1714. I aquí cal dir que no pot invocar la sinceritat ni apel·lar a cote i la seva filla Ana Félix, convivència a Catalunya. Des Espartero recomanava “bom- el president re- la responsabilitat. “Siguem cínics i hi- l’expulsió dels moriscos; quan de Jorge Fernández Díaz, el bardejar Barcelona cada cin- marcà, en l’acte de rebuda a pòcrites amb aquesta qüestió”, hauria s’encreua amb un seguici de ministre de l’operació Catalu- quanta anys per mantenir-la a a Water- d’haver escrit. galiots, castigats pel rei, i com nya, que tant patia per l’har- ratlla”. En aquestes condicions loo, que els catalans ja vam Casado s’emmiralla en la mitja Eu- que hi van forçats, ell els alli- monia familiar a les llars cata- hem de conviure? El respon- votar l’1-O i el 27-O vam pro- ropa asalviniada, on aquests postulats bera; quan a Sancho Panza lanes, però que es dedicava a sable de les càrregues poli- clamar la independència i triomfen. La ultradreta xenòfoba, això l’anomenen governador de fabricar acusacions falses per cials de l’1-O, el coronel Pérez que ara toca fer efectiu sí que té un efecte crida, es reprodueix. l’illa de Baratària, sense tenir desprestigiar els nostres diri- de los Cobos, ens ho resumeix aquell mandat. El judici als Els africans, diu. I els europeus? Qui la més mínima capacitat; gents, fins als diputats de Ciu- així: “El compliment de la llei exiliats i als presos polítics és són els europeus? “Àfrica no existeix”, quan afirma que “triomfa la tadans, retirant amb agressi- està per damunt de la convi- una farsa. escrivia Ryszard Kapuscinski. En políti- peresa sobre la intel·ligència, vitat els llaços grocs de la ban- vència”. És a dir, la unitat d’Es- JORDI PAUSAS ca migratòria, Europa, tampoc. el vici sobre la virtut, l’arro- cada del Parlament o confra- panya justifica qualsevol bar- París EL PUNT AVUI Punt de Vista 5 DIMARTS, 31 DE JULIOL DEL 2018 | | La frase del dia “Els Jocs del Mediterrani han estat un èxit i han deixat en evidència els que deien que era un somni que no es faria”

Josep Fèlix Ballesteros, ALCALDE DE TARRAGONA De set en set Tribuna Enric Serra Josep Vallverdú. Escriptor Els Girona Si el rei vol conversa....

l paper de la burgesia en la confi- tesi doctoral, sobre la qual ha compost tant lletres de canvi. Aquest patriarca guració econòmica i social de Ca- Els Girona, la gran burgesia catalana tingué en dos matrimonis un bon esca- Baltasar Picor- E talunya és central a partir de la del segle XIX (Fundació Noguera, Bar- mot de fills: els barons retingueren ca- A nell, president del meitat del segle XIX, amb el creixe- celona 2014). En les 320 pàgines de dascun activitats industrials, bancà- Parlament balear que ment industrial i el rerefons d’una se- l’edició, l’autora ens permet de veure ries, inversores o comercials, i el ma- passava de puntetes cular i intel·ligent activitat comercial. molt clarament exposada la trajectòria teix patriarca intervingué en l’impuls pel palau de l’Almu- La indústria tèxtil no fou hegemònica, d’aquesta família, un grup molt extens definitiu de la construcció del canal daina en el marc de les indústries catalanes foren múlti- i coordinat, compacte, abocat a inte- d’Urgell. Era el moment de satisfer una les recepcions oficials que la casa reial ples, també provinents de la menestra- ressos múltiples, socialment actiu, que il·lusió de sempre, posseir una gran fin- concedeix cada any a les autoritats lia; pensem en la importància i signifi- s’origina al segle XVIII quan els Girona ca a la plana urgellenca: fou el Castell mallorquines quan va de vacances a cació, avui mateix, de la mitjana i peti- es traslladen de la Selva del Camp a del Remei, nom que arrossegarà, en vi- l’illa, li ha tocat fer de portaveu del rei ta empresa. A l’activitat i extensió de la Tàrrega, entren en el comerç i en l’in- da del seu fill gran, la construcció d’un Felip VI. Ja ho veus, Picornell, un pode- tèxtil s’afegien la mecànica i la quími- tercanvi de mercaderies, sense deixar gran casal centre de l’empresa vinícola. mita com tu, que potser fins i tot su- ca, la de la construcció i desenes i dese- d’adquirir finques si esqueia. A la pri- Jaume Mateu i Giral, a El Castell del Re- maràs esforços amb MES per fer un nes més. Indústries auxiliars, comple- meria del XIX un membre de la família, mei, terra, aigua i cultura del vi a la referèndum sobre la monarquia a Ma- mentàries, noves orientacions. Ignasi Girona i Targa, és enviat a Bar- Plana d’Urgell (Pagès Editors, Lleida, llorca, ara et veus fent de portanoves celona a estudiar comerç; en ell l’ins- 2012, 220 p.), és consulta obligada en de sa majestat. D’aquesta majestat LA BURGESIA FOU EL MOTOR de l’anome- tint natural del comerciant va lligat a aquest punt. que el 3 d’octubre passat va sortir a la nada Revolució Industrial. Posseïa el un sentit agut de l’oportunitat, sap es- televisió a fer un discurs defensor de capital, els contactes i els canals de dis- tablir relacions socials, incrementa ELS FILLS, DES DEL 1855, multiplicaren les tribució i exportació. Per tant, el co- qualsevol negoci que emprèn; crea amb diferents activitats, ja individualment, Les imatges són ben clares i merç continuava operatiu perquè, com altres socis “Girona i Cia.”, la primera ja dins la segona societat, “Girona Her- explicatives: violència contra deien les frases estereotipades dels ma- empresa societària on apareix el cog- manos y Cía”. La doctora Lluïsa Pla es- nuals, “el secret de la indústria és el co- nom. Aprofitarà el Trienni Constitu- menta nou membres de la família que democràcia merç”. Les figures burgeses capdavan- cional del 1820-1823 per adquirir fin- formen el major grup inversor de Cata- teres pertanyien a unes elits socials, ques provinents de la Desamortització. lunya: promogueren, ara l’un ara l’al- l’ordre constitucional però vestit de disposaven de reserves provinents dels Feu també operacions de crèdit a parti- tre, el Banco de Barcelona, l’Hispano- cap de tots els exèrcits i dos dies des- negocis fets a ultramar, o havien cons- culars, aprofitant debitoris o descomp- Colonial, el Casino Mercantil; patroci- prés que la policia de l’Estat fes a Ca- tituït el capital a base de les finques he- naren la Universitat de Barcelona, pro- talunya una acció selectiva i particular- retades d’antecessors dins l’Antic Rè- mogueren la façana de la Catedral, la ment violenta de repressió. Les imat- gim o adquirides un cop decretada la junta constructora del Liceu i el canal ges són ben clares i explicatives: vio- desamortització de béns eclesiàstics i d’Urgell; feren créixer el Castell del Re- lència contra democràcia en una in- monacals. La burgesia, com havia fet mei, inventaren maquinària agrícola, acabable galeria que és impossible l’aristocràcia abans, efectuava matri- promogueren ferrocarrils, carreteres, d’acabar de veure sense ràbia, dolor i monis dins la mateixa classe social, i foneries, estengueren els tentacles odi. Què vol, doncs, ara, el rei? Parlar? d’aquesta manera es mantenia i en- “Una família vers l’estranger, estigueren amatents a Sobre què? De com el poble de Catalu- grandia el poder econòmic. Igualment, qualsevol espurna productiva. nya es manifesta sobre el seu futur po- la burgesia era al capdavant de les no- socialment fruitosa, lític? Als catalans no ens fan por les ur- ves empreses bancàries. JOAN, MANUEL –el més conegut a Barce- nes: hi anirem tantes vegades com ens que alià mecenatge lona–, Ignasi, Jaume i Casimir formen donin l’oportunitat d’anar-hi i, quan no D’ENTRE LES FAMÍLIES DESTACADES en el el quintet que heretà del pare direc- ens la donen, hi posem nosaltres els mapa de la classe burgesa als segles amb negoci. Un trius i empenta. Nets, nebots i altres recursos i les urnes i votem. Perquè no XIX i XX cal sempre recordar els Giro- exemple definitiu de membres diversificaren els negocis hi hagi dubte del que pensem, del que na, la família arquetípica d’empresaris fins pràcticament les darreres dèca- volem. En aquest sentit, l’1-O és un fet agosarats, financers, emprenedors, la burgesia més des. Una família socialment fruitosa, cabdal, executat malgrat totes les difi- propietaris d’actius no només indus- que alià mecenatge amb negoci. Un cultats i malgrat totes les mancances, trials, sinó també agraris. Innovadors exemplar exemple definitiu de la burgesia més però amb dues coses que fan el resul- en molts de camps, han estat estudiats exemplar. El seu pas per l’economia de tat ineludible: les urnes i els vots. Això a fons per Lluïsa Pla i Toldrà, en la seva la Catalunya moderna deixà petja. està fet. Ara, de parlar, parlem, si vol.

Sísif Jordi Soler 8 Nacional EL PUNT AVUI | | DIMARTS, 31 DE JULIOL DEL 2018

panyol plantegi la qüestió i la negociï directament amb el govern de Torra. El rei s’ofereix ara a “bastir Tant Bosch com Bonve- hí, per cert, van subscriure les tesis reiterades els dar- rers dies per Jordi Sàn- chez (JxCat) i Joan Tardà ponts” amb el sobiranisme (ERC) en el sentit d’apos- tar per la via escocesa com a Diu al president del Parlament balear que està “intentant parlar” amb els partits predisposats, a millor sortida, ja que van deixar clar que pactarien però que hi ha “reticències” a Les forces independentistes recelen i li exigeixen un canvi de posició de totes totes amb l’Estat si oferís l’opció de negociar Ò. Palau un referèndum. L’un i l’al- Les frases tre, això sí, van deixar clar BARCELONA ————————————————————————————————— també que si no arriba, els Felip VI està ara disposat a “Ara és el moment catalans no renunciaran a propiciar un acostament de bastir ponts. I ell (el la sobirania. “L’alternativa amb els partits catalans, rei Felip VI) també no pot ser quedar-se de inclosos els sobiranistes. O està disposat a bastir braços plegats, Catalunya això, almenys, diu el presi- ponts” ha d’explorar qualsevol via dent del Parlament balear, Baltasar Picornell per fer efectiu el que ha vo- Baltasar Picornell, que va PRESIDENT DEL PARLAMENT BALEAR tat els últims anys”, rebla- aixecar la llebre ahir des- ————————————————————————————————— va Bonvehí, que no deixa- prés d’una trobada amb el “El primer que li va clar si entre les vies hi monarca al mallorquí Pa- demanarem és que es ha la convocatòria d’un al- lau de l’Almudaina. Se- retracti de les seves tre referèndum unilateral. gons Picornell, el rei “està afirmacions en el El portaveu adjunt dels disposat a estendre ponts” discurs del 3-O” comuns al Congrés, Fran- en relació amb el conflicte cesc Vendrell, veu “positiu David Bonvehí polític a Catalunya i, de fet, PRESIDENT DEL PDECAT tot allò que sigui diàleg”,

“està intentant parlar” ————————————————————————————————— però lamentava que el dis- amb les parts que hi estan “Si és qui va sortir a curs del 3-O, seguint ins- més predisposades, per Felip VI ahir al Palau de Marivent amb Baltasar Picornell, president del Parlament balear ■ EFE dir que calia posar truccions de La Moncloa, ara. I és que també adme- tota la força de l’Estat no hi contribuís gens, ans tia que fins ara ha trobat al contrari. “Hauria d’ha- “partits reticents”. La casa contra Catalunya, ens ver comptat fins a deu”, La CUP rebutja ser en la preparació de la bilateral ofereix poc crèdit” reial no ho va voler confir- ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— deia. En canvi, els socialis- mar ni desmentir ahir. Pi- Alfred Bosch tes ho van rebre de bon ull. La CUP va rebutjar ser ahir a l’Estat”, justificava en una no- econòmics i competencials” i PRESIDENT D’ERC A BARCELONA cornell, per cert, que mili- la reunió convocada pel con- ta. Maragall es va comprome- no sols “relacionats amb el ————————————————————————————————— “Qualsevol iniciativa que ta a Podem, va presentar al seller de Relacions Institucio- tre amb la resta a comparèi- procés”, i que participi als fò- “Bastir ponts entre contribueixi a la normalit- rei algunes propostes le- nals, Ernest Maragall, per pre- xer al setembre al Parlament rums multilaterals. Els co- zació i la bona relació entre gislatives de la cambra ba- dos llocs que tenen institucions és positiva”, parar la comissió bilateral de per donar detalls. Mentre que muns van reclamar que no se conflictes socials és lear, entre les quals la que demà. “L’acció política al Par- el PDeCAT expressava la con- supeditin afers socials al re- apuntava la portaveu par- ahir mateix van presentar lament no ha de contribuir a fiança en els negociadors del ferèndum. Per a Cs va ser una absolutament lamentària Eva Granados. conjuntament el seu grup i potenciar una nova fase au- govern, el PSC li va demanar “presa de pèl” perquè s’havia imprescindible,” Més en fora de joc va que- Més per Mallorca perquè tonomista i pactista amb que s’obri a negociar “temes “limitat a llegir l’ordre del dia”. Josep Borrell dar la també diputada So- se celebri a tot l’Estat un MINISTRE D’AFERS EXTERIORS nia Sierra, de Cs. “És no- referèndum sobre monar- més un titular, és tot en quia o república. distensió– va ser acollit sat en contacte amb nosal- acusar l’independentisme contra el desig dels cata- condicional i no sabem en El sobtat canvi de dis- amb escepticisme entre tres”, aclaria ràpidament de trencar la societat i l’es- lans de respondre d’un vot què consisteix, no sembla curs de Felip VI –que arri- les forces sobiranistes, su- el president del PDeCAT, tat de dret, i va avalar la i d’una decisió democràti- una proposta en ferm”, ba després que el presi- posadament les que estan David Bonvehí, que en tot persecució que ha patit ca, ens dona ben poc mar- apuntava, sorpresa. “Per- dent Torra anunciés al ju- posant les “reticències” de cas avançava que si els ar- tant abans com després. ge de crèdit”, subratllava, què hi hagi diàleg s’han de ny que el govern hi trenca què ell es queixa ara. “Som riba tal oferiment, el pri- “Si és el monarca que el en la mateixa línia, el líder complir les lleis i hi ha d’ha- relacions, just abans que el primer partit indepen- mer que li exigiran és que 3-O va sortir a dir que s’ha- d’ERC a Barcelona, Alfred ver lleialtat institucional, i visités dues vegades Cata- dentista del país i no em “es retracti” del seu dur via de posar tota la força de Bosch, que en tot cas és això avui els separatistes lunya sense fer cap gest de consta que el rei s’hagi po- discurs del 3-O, quan va l’Estat contra Catalunya i partidari que l’executiu es- no ho fan”, cloïa. ■

cop reunides les declara- cions i denúncies dels Set agredits quan penjaven agredits, junt amb els in- formes mèdics, els Mossos van presentar al jutjat una estelada a Manresa d’instrucció número 5 de Manresa un atestat per amenaces lleus, lesions Redacció a les xarxes socials per di- Els Mossos d’Esquadra i lleus i desordres públics. MANRESA versos col·lectius que con- la policia local de Manresa Els independentistes demnaven l’agressió, en- van identificar disset per- estaven tornant a penjar Set persones van ser agre- tre elles el mateix CDR de sones al lloc dels fets i van l’estelada després que ja dides la matinada d’ahir Manresa– van increpar els obrir diligències, tot i que hagi estat arrencada en mentre penjaven una es- independentistes primer no van practicar cap de- dues ocasions. El CDR de telada a la plaça Onze de cridant-los des d’un cotxe tenció. Manresa i Unitat contra el Setembre de Manresa. i, després, colpejant-los. Tot i que les dues parts Racisme van convocar Quatre persones suposa- En total, cinc de les set víc- havien amenaçat de pre- una concentració ahir al dament vinculades a times van ser ateses pels sentar una denúncia, fi- vespre a la plaça on van te- grups d’extrema dreta serveis d’emergència per nalment els unionistes no nir lloc els fets per rebutjar Milers de manifestants, en una imatge d’arxiu, protestant –que van ser identificades contusions lleus. van testificar. Per això, un l’atac. ■ contra les detencions de membres del CDR ■ ORIOL DURAN 10 Nacional EL PUNT AVUI | | DIMARTS, 31 DE JULIOL DEL 2018

El PDeCAT es Confirmada dona l’estiu per culminar la la suspensió reorganització Ò.P.J. dels diputats BARCELONA La nova executiva del PDeCAT es va reunir ahir per primer cop des que va a la presó ser elegida per l’assemblea el 22 de juliol, i es va donar a el que resta d’estiu de mar- El Suprem avala la pretensió de ge per completar la reorga- Llarena de llevar l’acta a Junqueras, nització de funcions. El president, David Bonvehí, Turull, Sànchez, Rull i Romeva va explicar que volen “dis- tribuir-se per àrees de ma- nera horitzontal”, però Redacció empresonats van argu- que parlarà abans amb els MADRID mentar que la menció a 30 integrants, alguns dels “individus rebels” que fa la quals més enfocats al ter- La sala d’apel·lacions del llei no se’ls pot aplicar en ritori, per “començar de Tribunal Suprem va con- no haver actuat en el marc zero”. Mentrestant conti- firmar ahir la suspensió de bandes armades o acti- nuarà vigent l’actual con- com a diputats dels cinc vitats terroristes. La sala, figuració, que deixa com a parlamentaris en presó però, estableix que l’arti- portaveu Maria Senser- preventiva, una situació cle no es refereix única- rich, a qui en tot cas reite- que també afecta Carles ment als delictes de rebel- El jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena, en una imatge recent ■ ACN rava una “confiança to- Puigdemont, a l’exili bel- lió comesos per bandes ar- tal”, per bé que ara tant ell ga. El tribunal desestima mades i recorda que els com la vicepresidenta Mí- els recursos formulats per fets són de tal gravetat que El TSJC avala el llaç groc en edificis públics riam Nogueras assumiran , Jordi Tu- “pretenien, amb l’auxili de ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— més aquesta faceta. El pre- rull, Jordi Sànchez, Josep previsibles actes de violèn- El Tribunal Superior de Justí- de caràcter polític com llaços ció de drets fonamentals, pe- sident també es coordina- Rull i Raül Romeva i asse- cia, alterar els límits terri- cia de Catalunya (TSJC) ha grocs, cartells amb peticions rò la Generalitat va demanar rà amb “tots els actors” del nyala que la mesura “no és torials no només d’Espa- rebutjat un recurs presentat de llibertat de presos polítics, que no s’admetés a tràmit seu espai, en al·lusió a fruit d’una decisió discre- nya, sinó de la Unió Euro- per l’associació Aixeca’t-Le- fotos de polítics en presó pre- per “falta de legitimació acti- JxCat o la Crida Nacional, i cional” de l’instructor, Pa- pea”. És a dir, avala el relat vántate contra la Generalitat; ventiva” o “reivindicacions va” del recorrent. La fiscalia per això aquesta setmana blo Llarena, sinó que està fictici de Llarena sobre tu- el president, Quim Torra, i el polítiques a favor de la repú- va considerar que el que de- visitarà a Lledoners els ex- prevista a l’article 384 bis mults i violència. vicepresident, Pere Arago- blica catalana”. manava l’associació tenia un consellers Forn, Rull i Tu- de la llei d’enjudiciament Sobre l’alteració de la nès, per haver permès que en El tribunal declara la inad- “interès general i legítim”. En rull, després d’haver-ho criminal (Lecrim), que majoria parlamentària, el organismes i edificis públics, missibilitat del recurs con- canvi, la sala contenciosa ad- fet dissabte a l’exiliat Puig, preveu que una vegada el Suprem considera “injus- així com també en la indu- tenciós administratiu presen- ministrativa del TSJC cita membres tots de la comis- processament sigui ferm i tificats” els retrets dels mentària d’alguns empleats i tat per “falta de legitimació sentències del Suprem per sió que ha d’estudiar l’aco- es decreti la presó preven- processats a Llarena en el càrrecs públics i vehicles de activa” de l’entitat. L’associa- rebutjar el recurs i dona la raó blament. Bonvehí va expli- tiva per un delicte relacio- sentit que el plantejament la Generalitat, hi hagi “signes ció s’emparava en la protec- al govern. car també que, tot i que és nat “amb bandes armades de l’instructor “està molt una “injustícia” perquè “la o individus terroristes o allunyat de qualsevol pre- gestió comptable és total- rebels”, el processat que tensió d’indicar al Parla- ahir la recusació de cinc Els dos presos polítics po- judiciament podrien tro- ment diferenciada” de la ostenti un càrrec públic ment quina ha de ser la se- dels magistrats de la sala sen en dubte la seva im- bar-se en col·lisió amb els de CDC, els dirigents com- quedarà “automàtica- va actuació”. Els afectats que jutjarà l’1-O: Manuel parcialitat. “Podrien exis- dels processats fins al pareixeran a l’Audiencia ment suspès” en el seu ex- han deixat de cobrar com Marchena (president), tir elements per sospitar punt d’afectar a la impar- Nacional a “eliminar cap ercici mentre duri la situa- a diputats. Andrés Martínez, Juan que els valors, creences i cialitat dels jutjadors”, de- ombra de dubte”, després ció de presó. D’altra banda, Junque- Ramón Berdugo, Luciano ideologia dels magistrats fensa l’escrit de l’advocat que hagi imputat el partit En l’apel·lació, els cinc ras i Romeva van demanar Varela i Antonio del Moral. integrants de la sala d’en- Andreu van den Eynde. ■ pel cas del 3%. ■

829430-1191031L EL PUNT AVUI 12 | Nacional | DIMARTS, 31 DE JULIOL DEL 2018 Tornen a pintar a Madrid a El PDeCAT i ERC han forjat la primera moció de censura triomfant i tenen a la mà el futur de Sánchez a Posen fi als complexos davant la generació de Roca, López de Lerma i Duran a Rajoy és un registrador perquè postconvergents i republicans han expulsat l’últim supervivent del Majestic

David Portabella Les frases MADRID ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— Quan l’exdiputat de CiU al “Després d’elevar “Val el que sempre Congrés Josep López de l’autogovern amb el hem dit: és més fàcil Lerma va publicar el seu PP del 1996, hem entendre’s amb un diari com a diputat a la car- liquidat l’aznarisme, govern progressista rera de San Jerónimo du- que tenia en Rajoy la que amb un del PP. rant vint-i-quatre anys seva extensió” Però no val a badar” (1980-2004), el títol era una reivindicació pròpia i ————————————————————————————————— un dard als polítics cata- “Els vots del PDeCAT “ERC és lleial i va dir lans del present: Cuando mai s’havien exercit que la censura no era pintábamos algo en Ma- amb la contundència un suport al govern. drid. El dietari del diputat d’ara: han fet caure el Ens podem entendre Bonvehí vol potenciar Míriam Nogueras al Congrés convergent sobre un quart govern espanyol” si fa els deures” ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— de segle de peix al cove i El nou president del PDeCAT, que serà un “rol important i gueras ja va exhibir els seus Carles Campuzano Joan Tardà d’ofertes per tenir minis- PORTAVEU DEL PDECAT AL CONGRÉS PORTAVEU D’ERC AL CONGRÉS David Bonvehí, va anunciar diferent”. Segons ell, no està galons dimecres: ella i tres di- teris va aparèixer el setem- ahir la disposició del partit a decidit si el protagonisme de putats més fidels a Carles bre del 2016, quan el pro- potenciar Míriam Nogueras Nogueras implicarà que ella Puigdemont –Lourdes Ciuró, tagonisme del pare consti- dèficit i el sostre de despe- PDeCAT no s’havien exer- al Congrés, on és diputada sigui la nova portaveu al Con- Sergi Miquel i Toni Postius– tucional Miquel Roca o del sa del 2019 –la base del cit mai amb tanta contun- des del 2015. L’elecció de No- grés. “És lògic que abans en van escenificar l’encariment democratacristià Josep pressupost– és la prova de dència com en aquesta gueras com a vicepresidenta parlem nosaltres, i redefinim dels suports absentant-se del Antoni Duran en èpoques la cotització a l’alça dels 8 ocasió: la primera vegada del PDeCAT en l’assemblea millor les tasques”, va indicar ple i no votant quan els altres de majories simples al escons postconvergents i en quaranta anys que surt del 21 i el 22 de juliol no s’ha Bonvehí, que preveu reunir-se quatre –Campuzano, Xuclà, Congrés contrastava amb dels 9 republicans respec- una moció de censura i que traduït per ara en cap canvi al abans amb diputats i sena- Ferran Bel i Feliu Guillaumes– la majoria absoluta del PP te al seu valor ara fa dos són els vots catalans els grup parlamentari a Madrid, dors per “trobar l’encaix a la sí que votaven el nom de Ma- de Mariano Rajoy (186 di- mesos, quan Rajoy ni sos- que fan caure el govern es- on Carles Campuzano conti- nova organització”. teo. La divisió en dos del grup putats), que no oferia cap pitava que l’1 de juny pas- panyol”, constata Campu- nua com a portaveu al Con- En la primera votació on del PDeCAT ja no es va repetir marge de diàleg per a res. saria a la història com el zano. I ho fa amb el llegat grés i Jordi Xuclà coordina els es posaven en joc al Congrés en la votació de divendres, on Dos anys després, el PDe- primer mandatari expul- d’haver compartit grup electes al Congrés i al Senat. els vots decisius del PDeCAT tots vuit van votar Mateo i CAT i ERC tornen a pintar sat de La Moncloa. parlamentari amb López Bonvehí no va concretar per a l’estabilitat del govern van tombar l’itinerari del dèfi- a Madrid fins al punt d’ha- Abans com a diputat de de Lerma i d’haver viscut quin serà el paper de Nogue- de Sánchez –l’elecció de Ro- cit i el sostre de despesa del ver propiciat la primera CiU des del 1996 i ara com amb portaveus a Madrid ras, però sí que va deixar clar sa María Mateo a RTVE–, No- 2019 amb una abstenció. moció de censura triom- a portaveu del PDeCAT, com ara Joaquim Molins fant en quaranta anys de Carles Campuzano suma (1995-1999), Xavier Trias democràcia que ha fet fora 22 anys al Congrés en què (2000-2004) i Duran i Llei- qui governa contra Catalu- tat, va protagonitzar algu- “Probablement des del Rajoy de la vida política i ha estat un actor tant dels da (2004-2016). nya, perd”, conclou Cam- nes de les decisions més 1996-2000 no hem tingut tenen a la mà el futur de rèdits del pacte del Majes- La fi de Rajoy és una puzano. importants per enfortir el cap altre increment de Pedro Sánchez, que aspira tic del 1996 amb el PP de obra que va més enllà de Tornant la vista enrere, poder de Catalunya: els l’autogovern substancial, a arribar com a president José María Aznar com de l’independentisme: dels però, Campuzano no obli- Mossos, la desaparició dels però és aquest mateix PP al 2020. la moció de censura que ha 47 escons catalans al Con- da els rèdits sobre l’autogo- governadors civils, que les el que el 2000 té la deriva El revés que el PDeCAT i fet fora el successor, Ra- grés, 36 van votar la moció vern de l’Aznar de la pri- autoritats portuàries de autoritària i recentralitza- ERC –junt amb Podem– joy, que ha retornat a San- de censura –i van arrosse- mera legislatura. “El PP Barcelona i Tarragona fos- dora de la qual Rajoy és un van propinar divendres a ta Pola –i ara ja a Madrid– gar el PNB– i només 11 (els del 1996-2000 és un partit sin nomenades per la Ge- ortodox continuador”, ar- Sánchez amb l’abstenció a fer de registrador de la 6 de Cs i els 5 del PP) no la que, segur que no per con- neralitat”, recita l’actual gumenta Campuzano. que tombava l’itinerari del propietat. “Els vots del van secundar. “La lliçó és: vicció però sí per necessi- portaveu del PDeCAT. La paradoxa dels últims EL PUNT AVUI DIMARTS, 31 DE JULIOL DEL 2018 | Nacional | 13

Campuzano (PDeCAT) conversant amb Tardà i Rufián Casado i l’as al ■ (ERC) en un acte a Madrid ACN Senat del 155

BASA · El líder del PP pot imposar a la cambra alta l’article que suspèn l’autogovern i dur Sánchez a obeir-lo RAR · Els populars hi tenen majoria absoluta amb el 33% dels vots

Pablo Casado controla el Senat gràcies a la majoria absoluta del PP ■ QUIQUE GARCÍA / EFE

David Portabella tard seria vetat pel PP de Pablo Casado MADRID al Senat. El motiu: la llei d’estabilitat regala al Senat –i al PP que hi té una l diputat per Àvila Pablo Casado majoria impròpia dels percentatges– el vint anys és que aquell PP de cruesa. “No és un sí a te. I sap que ERC juga amb no és un senador perquè el seu poder de tombar l’itinerari de dèficit catapultat al poder per la Sánchez, és un no a Rajoy”, total lleialtat. Quina és la E escó és al Congrés, però l’actual aprovat pel Congrés sense que més vella CiU ha estat enviat a avisava Tardà el dia que vo- lleialtat d’ERC? Que vam sistema bicameral espanyol el tard el Congrés pugui revertir aquest l’oposició de la manera tava la moció de censura. dir que votar la moció de converteix a ell en l’amo de facto del vet, com passa en la resta de lleis. “Si el més cruel pel PDeCAT. Després de set anys de censura no significava do- Senat. Després de la moció de censura govern fa els deures i elabora un nou Quan se li pregunta per la no rebre trucades de La nar suport al govern. Però que va desallotjar Mariano Rajoy de La sostre de despesa més ambiciós i ho ironia de la història de fo- Moncloa amb Rajoy com a això no treu que ens pu- Moncloa l’1 de juny i va enviar el PP a acompanya d’una reforma de la llei ragitar l’últim supervivent inquilí, Tardà fa valer el guem entendre, ara ha de l’oposició d’un dia per l’altre, la cambra d’estabilitat pressupostària perquè el de la foto del Majestic, nou paper d’ERC. “Val el fer els deures”, diu Tardà. alta s’ha convertit en l’última trinxera Congrés pugui obviar el vet del Senat, Campuzano somriu. “Do- que sempre hem dit: és A Cuando pintábamos dels populars, que es beneficien aquí és a dir, del PP, aleshores al setembre nem per liquidada l’etapa molt més fàcil entendre’s algo en Madrid, López de d’una anomalia d’origen que atempta ERC pot canviar de posició”, apunta el de l’aznarisme, que té en Lerma s’acomiadava de contra qualsevol proporcionalitat: amb portaveu d’ERC, Joan Tardà. Rajoy la seva extensió”, es ————————————————————————————————— l’època d’influència en la només el 33 dels vots en les últimes Si bé Casado no ha hagut ni tan sols vanta. L’expulsió de Rajoy Expulsar Rajoy política estatal sentint-se eleccions espanyoles, el PP hi té el 62% de desenfundar l’amenaça de tombar era especial per a un era especial per al l’últim “vigia” i lamentant dels senadors i hi gaudeix alhora d’una res al Senat perquè ja ho han tombat PDeCAT que el 2017 va grup que va veure que no acceptés majoria absoluta amb la qual desafia el abans els teòrics aliats de Sánchez al viure la inhabilitació de tenir ministeris per ser “a Congrés i el president espanyol. Congrés, el líder del PP es guarda una Francesc Homs. Homs inhabilitat la cuina i no al menjador Si durant el pujolisme l’expressió “la bala de plata fins al 2020: la reedició de ————————————————————————————————— adjunt”. “El vigilant se’n va Bàltica s’ha glaçat” va fer fortuna com l’article 155 contra l’autogovern català. Tardà retorna al 2004 amb un govern progressis- afartar i, simplement, va a descripció d’una situació bloquejada “Si el govern de Pedro Sánchez segueix Al grup d’ERC, Joan Tardà ta que amb un govern del marxar, Avui ja no queden per la intransigència a Madrid, l’Estat contemporitzant i prestant-se al xan- retorna a la situació del PP, això és una veritat com vigilants”, deia López de espanyol viu ara una segona legislatura tatge dels secessionistes, el PP sol·lici- 2004, any en què arribava un temple. Però no val a ba- Lerma de si mateix. La po- de dos anys dins el mandat iniciat per tarà l’aplicació d’un nou 155 i a més ga- al Congrés i en què José dar pel fet de ser progres- lítica espanyola, però, en- Mariano Rajoy el 2016 en què el Senat rantint que, quan arribi al Senat, tin- Luis Rodríguez Zapatero sista”, etziba Tardà. El por- cara regala girs de guió in- –sovint tan menyspreat com ignorat– drà els vots suficients només amb el governava sense majoria taveu republicà no creu esperats fins i tot per a qui té el poder de glaçar les millors inten- nostre partit”, repeteix Casado en cada absoluta. Si bé amb Zapa- que Sánchez opti per no ar- va abandonar Madrid cre- cions tant del president Pedro Sánchez aparició des que va ser entronitzat tero mantenia i manté una ribar al 2020 tot i l’encari- ient que ja ho havia vist tot, com del Congrés. Una prova recent ha com a successor de Rajoy. El nou líder relació cordial tot i con- ment dels suports cata- i ara uns nous vigies han estat la falta d’acord per a l’aprovació del PP sap que la seva majoria al Senat cloure que “va ser una lans. “Crec que el govern de forçat Rajoy, als 63 anys, a de l’itinerari de dèficit i del sostre de li regala un escenari diabòlic: que sigui oportunitat perduda”, Sánchez no té cap interès a abraçar la vocació oblidada despesa del 2019, que no va prosperar el PP com a partit de l’oposició el que amb Sánchez és d’una ti- convocar eleccions perquè de ser registrador de la pro- perquè Units Podem, ERC i el PDeCAT imposi a la cambra alta una interven- bantor que s’ha reconduït significaria que renuncien pietat després de quaranta es van abstenir donant per fet que no ció que no ha d’executar tot desafiant cap a un diàleg no exempt a fer possible el seu projec- anys al PP. ■ valia la pena donar uns vots al que més Sánchez a ser-ne el braç executor. ■ EL PUNT AVUI Nacional 17 DIMARTS, 31 DE JULIOL DEL 2018 | |

selectivament el 60% dels La recollida selectiva, per comarques residus, les dades de l’any El reciclatge registra Recollida selectiva bruta en % de generació total 2017 passat suposen un repunt Kg/hab Comarca % de recollida selectiva tenint en compte que el 432,14 Osona 60,44 2016 el percentatge havia 365,66 Terra Alta 54,39 caigut un 0,5% respecte a l’increment més gran 680,6 Pallars Sobirà 54,22 l’any anterior. “No ens 566,8 Moianès 53,61 hem de quedar satisfets”, Segarra 398,37 53,37 va dir Tost davant unes xi- 493,71 Montsià 50,49 456,34 Priorat 50,34 fres que encara estan llu- del darrer lustre 537,82 Conca de Barberà 50,30 ny del repte. 484,18 Alt Urgell 50,18 Per assolir l’objectiu, a 455,46 Ribera d’Ebre 49,57 Tost va remarcar la impor- La recollida selectiva de residus va créixer un 40% el 507,35 Garrotxa 47,43 tància de “millorar i evolu- a 441,65 Gironès 46,48 cionar els sistemes per 2017 Osona és la comarca que més separa les deixalles 979,51 Val d’Aran 46,10 455,54 Bages 44,48 buscar la màxima eficièn- 569,15 Maresme 44,28 cia”. Així, va explicar que Pla d’Urgell Redacció 416,75 44,27 al setembre s’engegarà Les xifres 496,41 Alt Camp 42,78 l’elaboració d’una nova llei BARCELONA ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— 460,24 Baix Llobregat 42,65 de residus i recursos que Després d’anys d’estanca- 549,00 Ripollès 42,36 preveu “incorporar ins- 509,50 Alt Penedès 42,28 ment, la recollida selectiva 832,67 Baix Empordà 42,05 truments innovadors per- va experimentar l’any pas- 3,8 60 Baix Camp què el món local pugui fer 556,68 41,40 sat un creixement del 7% milions de tones de deixa- per cent de residus reci- 531,84 Baix Ebre 40,30 front a la gestió sostenible respecte al 2016. En con- lles es van generar el 2017, clats és el repte que Catalu- 469,07 Urgell 39,18 dels residus”. cret, es van reciclar 1,54 de les quals es va recollir nya s’ha fixat per a l’any 563,06 Alta Ribagorça 38,50 Precisament, Tost va milions de tones, cosa que selectivament un 40% 2020 460,77 Vallès Oriental 38,21 subratllar el marge de mi- 470,1 Pla de l’Estany 37,47 representa el 39,9% dels 527,08 Pallars Jussà 37,42 llora de les grans ciutats residus municipals de Ca- 795,54 Alt Empordà 36,80 en contrast amb petits talunya. L’augment és el pujada del cànon dels resi- augment del 3,3% en com- 410,24 Vallès Occidental 36,73 municipis que tenen uns més alt dels últims cinc dus municipals. paració amb el 2016, però 516,58 Solsonès 36,49 nivells molt superiors de anys i s’atribueix a diver- Segons les dades pre- és un creixement inferior 602,19 Garraf 36,06 reciclatge. L’any passat, sos factors: una major sentades ahir pel director al del PIB català, de mane- 618,82 Tarragonès 34,96 nou comarques van reco- 675,7 Selva 34,87

conscienciació derivada de l’Agència de Residus de ra que es dibuixa una “ten- Mitjana catalana 39,93% llir més del 50% dels resi- 447,71 AMB (abans EMSHTR) 34,16 de les campanyes de sensi- Catalunya (ARC), Josep dència al canvi cap a un 488,62 Berguedà 32,53 dus de manera selectiva. bilització, l’augment dels Maria Tost, el 2017 es van model de producció i con- 652,84 Baix Penedès 31,57 Osona lidera la llista amb ajuts als ens locals per fo- generar 3,8 milions de to- sum més sostenible”. 427,77 Segrià 28,56 un 60,4%, gràcies a siste- mentar el reciclatge, l’im- nes de deixalles, que equi- Amb l’horitzó posat en 420,35 Noguera 27,85 mes com el porta a porta. plantació de sistemes de valen a 1,4 quilos per habi- l’any 2020, per quan s’ha 633,26 Cerdanya 26,92 En canvi, l’AMB es queda Garrigues recollida més eficients i la tant i dia. Això suposa un fixat l’objectiu de recollir 396,63 26,01 enrere, amb un 34%. ■ 801175-1192806L