membre idirigentd’Esquerra Republicana icol·laborador de l’Orfeó Català. Amb laderrota s’exilià primeraFrança i després aMèxic, oncontinuà sentunactiu de laciutat. durant laGuerra Civillitocà gestionar undelsmoments mésconvulsos delahistòria Alcalde deTerrassa, encincetapes diferents delperíoderepublicà, entre 1931 i1937, Republicana deCatalunya. un delsseuslíders,ienrepresentació de laqualparticipàafundaciód’Esquerra de lamaçoneria iaFraternitat Republicana deTerrassa, delaqualn’esdevindria Tornat aCatalunya iniciàelseucompromís cívicipolíticcom amembre en elmarc delesguerres colonials espanyoles alNord d’Àfrica. cap alpoderconstituït. Dejove marxà aArgentina perevitar elservei militar va créixer enunafamília protestant queelpredisposà aunaactitudcrítica Samuel MoreraiRibas(Monistrol deMontserrat, 1889 -Ciutat deMèxic, 1969) Josep Puy iJuanicoJosep Puy (Terrassa,1955) i elmónassistencial. Unasíntesidelasevatesi espublicàambeltítol: DoctorenHistòriaContemporània. ProfessordelaUABimestrecatalà.Haestatdirector Pioner enl’estudidelafigura d’AlfonsSala.Mésendavantestudiàlapobresa,beneficència amb nombrososestudissobre laRestauració,l’obrerismeielcaciquismeaTerrassaCatalunya. pedagògic asecundàriaiprofessor d’històriaifilosofiadebatxillerat.Lasevarecerca començà i asilats.Caritat iBeneficènciaalaCatalunya delsegleXIX ha orientatlaseva investigaciócapalrepublicanisme: Prohom delaTerrassa republicana(2015) i latragèdiade l’exili. (2009).Enels darrersanys Domènec Palet iBarba. Pobres, desvalguts

SAMUEL MORERA. ALCALDE REPUBLICÀ DE terrassa

samuel morera ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA

JOSEP PUY Coberta 1934 Samuel Morera, alcalde de Terrassa. FBM SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA

JOSEP puy

BARCELONA, MARÇ DE 2019

En reconeixement, gratitud i homenatge a les netes de Samuel Morera: Benigna (†), Emília, Isabel i Carme Bonastre Morera, que han servat la memòria familiar.

A Jaume Casares Bonastre, amb l’infinit agraïment per haver fet possible que un ambiciós projecte esdevingués una emotiva i meravellosa història. L’aventura ha valgut la pena.

A Rafel Comes i Ezequiel en reconeixement per la seva paciència, ajut i generositat. Els seus grans coneixements de la història de Terrassa m’han permès resoldre, una vegada més, tota mena de dubtes i confusions.

A Rafel Aróztegui i Peñarroya, per la seva ferma amistat i permanent mestratge.

A la Mercè Armengol i Julià per la seva generositat en haver compartit un meravellós tresor d’incalculable valor històric.

A l’Oriol Badia i Tobella, amb una sincera gratitud per fer-me partícep d’una biografia de gran valor històric i emotiu.

A Bernat Rodríguez Pi, «in memoriam».

A la Mercè, amb l’infinit agraïment i estima per tot el seu suport, paciència i comprensió. L’estada a Mèxic ha esdevingut una aventura inoblidable.

A la Maria i l’Anna, les millors filles del món.

«Soc dels que no acostuma amenaçar ni criticar. Sofreixo amb silenci i reservadament dic el que crec he de dir, però el Morera quan caigui, caurà com ho fan els homes que no temen ni la mort ni els enemics.»1

Samuel Morera

1 ANC1-511-T-323. Carta de Samuel Morera a Josep Tarradellas. Perpinyà, 21 d’abril de 1939. FUNDACIÓ JOSEP IRLA [email protected]

EDITOR JOSEP VALL

EQUIP EDITORIAL JOAN ALMACELLAS CARME PUJOL

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA SOFIA LOZANO

DISSENY ORIGINAL JORDI VINYETS

IMPRESSIÓ GRÀFIQUES CUSCÓ

ISBN 978-84-09-09951-1

DIPÒSIT LEGAL B-9180-2019

L’obra editada en aquest llibre va ser la guanyadora de la Beca d’Estudis Històrics President Macià 2017 convocada per la Fundació Josep Irla amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment i suport, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec comercial, la inclusió total o parcial en bases de dades i la consulta a través de la xarxa telemàtica o d’internet. Les infraccions d’aquests drets estan sotmeses a les sancions establertes per les lleis.

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Puy i Juanico, Josep 1955- autor

Samuel Morera, alcalde republicà de Terrassa Bibliografia. Índez ISBN 9788409099511 I. Fundació Josep Irla II. Títol 1. Morera, Samuel, 1889-1969 2. Alcaldes - Catalu- nya - Terrassa - Biografia 3. Republicanisme - Ca- talunya - Terrassa - Història - S. XX 4. Terrassa (Ca- talunya) - Història - S. XX 929Morera, Samuel 329.23(460.23 VaOc Terrassa)”19” 94(460.23 VaOc Terrassa)”19”

2.5.

Josep Puy ALCALDE REPUBLICÀDETERRASSA SAMUEL MORERA, Antoni Segura Isaac Albert

I P P Sumari

2.4. 2.6. 2.3. 2.2. ntroducció 1.3. 1.2. 2.1. ròleg resentació 1.1. 2. 1. Primera estada alapresó . Incorporació alamaçoneria: de RubíaTerrassa...... Picabaralla ambFerran Canyameres...... i lafutura prohibició delafesta delsReis Mags La denúnciad’una«gran mentida». Consolidació deldiscursanticlerical La polèmicadelsenterraments: «LaDefensa Civil».. La CasadelPoble iFraternitat Republicana . Arrelament ideològic,civiliculturalaTerrassa(1915-1930) . Argentina, viatge d’anada idetornada. Formació escolar ambelpastor Antoni Estruch...... Infantesa aMonistrol deMontserrat fent «escala»aBuenosAires(1889-1915). Orígens, famíliaiescola:deMonistrolaTerrassa, . Unterrassencexemplar...... Descobertaiestudid’unrepublicàcompromès...... Compromísrepublicà...... 44 42 42 38 29 33 23 33 23 25 15 13 17 41 9 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 10 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA

funcionari,lapèrduadelfilliferitperbombardeig (1936-1939)...... 6. Gestor, 5.10.

deRepública:anhels,ordreiconflictes(1931-1933)...... 3. Temps 3.10. 4.4. 6.4. 4.6. 6.6. 5.11. 5.4. 4.5. 4.3. 6.5. 6.3. 3.11. 3.4. 5.6. 4.2. 5.9. 6.2. 5.8. 3.6. 3.9. 3.8. 5.5. 5.3. 5.2. 3.5. 3.3. 3.2. 4.7. 6.7. 5.7. 3.7. 4.1. 6.1. 5.1. 3.1. 4. 5. Del sector elèctricalmóndelaràdio ...... Ferit per bombardeig...... Retorn alaGeneralitat...... «Càrrecs» alaCerdanya ialConsell de Seguretat deCatalunya...... La mortdelfillalFront d’Alcanyís...... Inspector deTreball a Madrid...... Feina alaConselleria deTreball...... Adeu definitiual’Alcaldia...... Refugiats Les municipalitzacions...... La CartaFinancera Municipal...... La fam noperdona...... Retorn al’Alcaldia...... Situació insostenible...... Qui manava aTerrassa? ...... La revolució de1936: darrer episodid’unllarg enfrontament...... Ofensiva municipalenl’activitat sanitària,socialiassistencial...... Retorn alanormalitat democràtica...... Diversos projectes,duesalcaldiesiunaguerra(1936-1937)...... Presó, amnistia illibertat...... Els Fets d’Octubre: dies,setmanesimesosdecontrol irepressió...... La «caverna»...... La vaga dellumiforça ...... Preocupant incertesa políticaiviolènciasensetreva...... Lluís Companys visitaTerrassa...... Eleccions municipals...... Temps delluita,adversitatirepressió(1934-1936)...... Estat d’alerta permanent...... Alcalde persegonavegada La CasaGran era unprivilegiat observatori: l’Estatut d’Autonomia il’afer Villamide...... L’assalt al’Ajuntament...... Casaments civils,elsEscolapis il’Hospital-CasadeCaritat...... Rebombori municipalienderrocament alcementiri...... Tensió creixent ipersistent conflicte...... Alcalde accidental...... Junts però malavinguts...... Eleccions municipalsicanvi d’escenari...... Compromís ambEsquerra Republicana...... 105 105 133 145 143 107 136 139 129 126 133 135 125 123 137 127 118 113 121 94 99 49 47 66 69 89 93 85 63 87 47 55 53 73 75 57 111 81 81 71 ...... Bibliografia documentalsigràficsconsultats...... Fons 8.10.

7.3.

7.10. 8.11. 8.4. 8.6. 8.9. 8.8. 8.5. 8.3. 8.2. 7.4. 7.6. 7.9. 7.8. 8.7. 7.5. 7.2. 7.7. 8.1. 7.1. 8. 7. Índex onomàstic...... Entrevistes...... VUIT ESCRITSIDISCURSOSDESAMUELMORERA...... Desenllaç...... L’Orfeó Català...... L’Orfeó Retorn alConsell Directiu d’Esquerra...... La Humanitat: altaveu itestimoni delaquotidianitat...... Un continuat ifidel compromís ambEsquerra Republicana...... La maçoneria al«Valle deMéxico»...... Nacionalitat mexicana...... La feina detrobar feina Integració en unpaísdesconcertant...... Alguns ajutsimoltes necessitats...... L’arribada: precarietat, incertesa iunbrid’esperança...... Mèxic: darreraetapa(1942-1969)...... De CasablancaaVeracruz ambescalaalesBermudes...... De MarsellaaCasablanca...... Dues situacionsmolttenses abansd’embarcar...... De MontpelleraMèxic: entre l’esperança ieldesànim...... Tribunal deResponsabilidades Políticas: expedient isentència...... Nova destinació: Montpeller...... El ServiciodeEvacuación deRefugiados Españoles(SERE)...... Allez, allez!:Prats deMolló, elVoló, campdelsHaras iSantCebrià...... L’hora demarxar...... Adeu persempre, Terrassa!...... Exili aFrança,condemnaEspanyaiviatgeMèxic(1939-1942)...... 209 203 229 225 227 237 147 201 184 148 170 189 168 193 193 159 197 176 147 187 177 175 157 211 181 191 181 151 11 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 12 SAMUEL MORERA PORTAVEU DELGRUPMUNICIPAL D’ESQUERRAREPUBLICANADETERRASSA ISAAC ALBERT Compromís republicà PRESENTACIÓ nicipalisme. lors quevan guiarlesseves vides:lallibertat, laigualtat, lafraternitat ielmu- republicana. Undeute per atots aquellsque continuem inspirant-nos enelsva - un deute delaciutat ambelcompromís deSamuelMorera ilaseva generació innegables ionlacultura il’educació foren elseixos del’acció política. ren anys demodernització delsnostres pobles,vilesiciutats, d’avenços socials dre eltimódelgovern delaciutat iconduir Terrassa cap alallibertat. van enfilarcapal’Ajuntament perhissar lesbanderes catalana itricolor, pren- davant esreuniren alaCasadelPoble. Ambelcarrer Cremat ielRaval plens, blica aBarcelona, elsregidors terrassencs electes, ambSamuel Morera alcap- obrí laportaaunnourègim dellibertats socialsinacionals. de 1931, ensintonia ambcentenars d’altres candidatures republicanes delpaís, —liderat perFraternitat Republicana— aleseleccions municipalsdel12d’abril dors civilsielcentralisme del’Estat. Lavictòria delBlocRepublicà Catalanista patible ambles forces aristocràtiques il’oligarquia, tambéambelsgoverna- seva materialització, ambTerrassa com unclarexemple. talunya desdel segleXIXi,apartirde1931, ERCenfou lamilloreinaper a la municipalisme. L’aposta federal imunicipalista fou clarament majoritàriaaCa- Fraternitat Republicana i d’Esquerra Republicana aTerrassa, era ladefensa del la consagració delsdrets dereunió iassociació, unaeducaciópúblicailaica... nes, laseparació Església-Estat, laminimització—odesaparició—del’exèrcit, abolir lamonarquia. Elsrepublicans exigien elsufragi universal d’homesido- una sèriedecanvis profunds enlasocietat. República significava moltmésque Terrassa. amb elcatalanisme iamblaciutat queelva acollir idelaqualenfou alcalde: Aquesta nova imagníficabiografia del’historiador terrassenc JosepPuy, era Sens dubte, ladècadade1930 fou convulsa, però tambéésevident que fo- El dia14,quanarribaren lesprimeres notíciesdelaproclamació delaRepú- Per aSamuelMorera, lavertebració delpobletendia alallibertat iera incom- Un delsprincipispolíticsdeSamuelMorera, com delaresta deprohoms de A inicisdelsegleXX,elrepublicanisme, moltarrelat aTerrassa, propugnava Parlar deSamuelMorera ésparlardecompromís ambelsvalors republicans, 13 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 14 SAMUEL MORERA FBM Samuel Morera. 1938 CATEDRÀTIC D’HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DELAUB ANTONI SEGURA Un terrassenc exemplar PRÒLEG totes lescontrarietats, va saber-semantenir fidelaunsidealsi unpaís. blança delquefou alcaldedeTerrassa ireferent d’una generació que, malgrat Mèxic. Cal felicitar l’autor perposaral’abast detots, aquesta impagablesem- vistes alafamília, textos delmateix biografiat, dietaris d’amics iunaestada a regut pelsarxiusila bibliografia sobre Morera que, amés,enriqueixamb entre- de JosepPuy, plena derigorid’ofici debonhistoriador, ésun exhaustiu recor- història deTerrassa id’Esquerra Republicana icaldestacar quelainvestigació ça detornar aCatalunya. Català icontinua fidelaERCilamaçoneria, però senseperdre mail’esperan - ca. El1939 s’exilia, primer a França i,desde1942, aMèxic onéssocidel’Orfeó retorn aTerrassa pateix presó —1929, 1935 i1936— perlaseva activitat políti- gentina, oncontreu matrimoni ambBenignaBlanco ionroman finsal1914.De Contrari alservei militar, unany després delaSetmanaTràgica marxa al’Ar- 1936 salva moltes personesd’ésser executades— iàdhuc ambmembres d’ERC. vint liprovoca tensions ambelsadversaris polítics—noobstant això, l’estiu de nera deserdecidida,pragmàtica, avoltes unpèljacobina iautoritària, queso- laica queamblaseva adscripciómaçònica desdel1926 expliquen laseva ma- i deFinances entre 1936 i1938. Filld’unafamília protestant rep unaeducació de Terrassa entre 1931 i1937— idegovern d’ERC—conselleries deTreball autoritària amenaçaelfutur. uen encara isónmesnecessaris quemaiavui quedenoul’ombra d’unaderiva a l’oblit ilesseves ideesproscrites, però elsseusidealsianhelspervi- assolen Europa. Perden laguerra, pateixen larepressió il’exili, sóncondemnats valors republicans, catalanistes i d’esquerres, enfront dels totalitarismes que dones queara fa vuitdècadesintenten bastir unasocietat millor, basadaenels rassencs idelsciutadansdeCatalunya, perquè éslahistòria d’aquells homesi sep Puy, «lahistòria deSamuelMorera éstambélahistòria detots», delster- Així doncs,disposemjadelabiografia d’undelspersonatges cabdalsdela Samuel Morera ésunreferent delapolíticamunicipal—cincvegades alcal- Mancava unabiografia deSamuelMorera iRibas, atès que, com escriuJo- 15 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 16 SAMUEL MORERA FBM Samuel iIsabel. amb elsseusfills i BenignaBlanco Samuel Morera Terrassa, circa1931 d’un republicà compromès Descoberta iestudi INTRODUCCIÓ tosament, unbonnombre derespostes. intervencions socials, pronunciat caràcter ifermes conviccions hantrobat, sor- gun diam’hihe deposar».Les premonicions sobre la seva dimensiópolítica, laix delsprojectes eternament aturats iambaquellsilenciós recordatori de«al- ons ireferències bibliogràfiques sobre SamuelMorera s’amuntegaven enelca- Armengol, Valentí Puigdomènech itambéPedro Alcocer. Les dades,anotaci- da, JosepRigoliCasanovas, Avel·lí Estrenjer, Antoni MarsàiBragado, Domènec dents. Hocontinuen sentd’altres personatges rellevants: EmiliSoleriAngla- tals perconèixer elnostre passat mésimmediat. les dècadesde1920 i1930. Ambdóspersonatges sóndebensegurfonamen- els ideals de progrés, laïcisme i justícia social que identificaren la Terrassa de muel Morera va serelparadigma del’opció municipalista idelcompromís amb xim representant delrepublicanisme enelCongrés delsDiputats, aMadrid,Sa- també rigorós, delafigura deSamuelMorera iRibas.Si Palet iBarba fou elmà- historiador emfaltava deforma prioritàriaelconeixement detallat, espero que aconseguir unavisióglobal,nítidaientenedora. Enelmeu recorregut com a Miquel Palet iMartí.Nohihadubte quecontinuen mancantmoltes peces per ca idescobertes sobre DomènecPalet iBarbaolesincursionsvers lafigura de ca com ainvestigador però tampocmenystinc, ansalcontrari, lameva recer - temporània. republicanisme perentendre elrecorregut políticisocial delaTerrassa con - biogràfica iels coneixements dinsl’àmbit delcatalanisme, elsindicalismeo relament endogàmichanestat importantsnohohadesermenys larecerca dre elseudesenvolupament iparticularitats. Sil’estudi delsalismeielseuar- protagonistes i actors —les exclusions no són pas aconsellables— per enten- tat deTerrassa noéspasunaexcepció irequereix del’anàlisi detots elsseus que hasucceït alllarg d’unaèpocai període determinats. Lahistòria delaciu- però totes imprescindibles, ensdonenunafidelpanoràmica iaproximació del trucció depetitsigrans mosaicsonelconjunt detessel·les, sovint irregulars No hihadubte queSamuelMorera era unadelesmeves assignatures pen- Alfons Salaésunapeçaimportant d’aquest singularmosaicidelameva tas- Les històries dels nostres pobles i ciutats són equiparables a la pacient cons- 17 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 18 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA xement. La consulta d’aquests materials, juntament gle XX» (1993) mereixen, sensdubte, unjust reconei- del rassa? ialtres reflexions (1991)ienelcol·leccionable Terrassa mer número deTerme (1986),enelllibre Història de general ideMorera, enparticular, localitzats enelpri- Xavier Marcet sobre elperíoderepublicà aTerrassa en social de1936-1939 (1980).Elsestudis ireferències de cipio de Terrassa durante la Guerra Civil y la revolución ofereix eltreball inèditdeBernat Rodríguez, ElMuni - comptàvem amb les valuoses aportacions queens lustres delSalódePlens delaCasaConsistorial. col·locació del seu retrat de Terrassencs a la Galeria Il· menatges», dirigitperJaumeValls, ambmotiudela rera, punt departida,disposàvem del’opuscle SamuelMo- històric, ampliicronològic sobre el personatge. Com a organitzar, sensepresses niconcessions, undiscurs de papers,imatges, referències ifotocòpies perpoder l’exili americàdeSamuelMorera. viatge aMèxic perfer l’oportuna recerca de l’etapa de fons bibliogràfic delaFundacióienpreparació del ta dediferents materials d’Esquerra Republicana, del port i facilitats. Aquestes es concretaren en la consul - executiu, iArnauAlbert i JoanAlmacellas pel seu su- Fundació JosepIrlaialseuequip:Vall, director ció irecerca. cions queemvaren fer durant elprocés d’investiga- atorgada per part del Jurat i per les oportunes indica- transmetre elmeusincer agraïment perlaconfiança teniu alesmansés el resultat d’aquella resolució. Vull mar guanyadora lameva proposta iaquest llibre que mon Alquézar, Antoni Segura iQueralt Solévan esti- de Barcelona. ElJurat integrat pelshistoriadors Ra- Fundació JosepIrlaencol·laboració amblaDiputació dis Històrics President Macià2017 convocada perla amb lesbasesdelaconvocatòria delaBecad’Estu- riverista, República, guerra iexili— podienseravinents polièdric, ielseucontext històric —Dictadura primor- Des d’unpuntdevista mésacadèmiciendreçat Amb laconcessió delaBecad’Estudis treia lapols Aquests primersagraïments esfan extensibles ala Vaig considerar quel’estudi d’aquest personatge Diari deTerrassa, «Història deTerrassa enelse- editat per l’Ajuntament el 1985dinslasèrie«Ho- (1987), enlapublicacióQuihamanat aTer- del municipalisme fou moltimportantipolivalent. Es- vitat organitzativa. Laseva experiència enelterreny també era unhomedepartit,compromès amb l’acti- Poble ideFraternitat Republicana deTerrassa, però del color polític. respecte i afecte perlespersones estava perdamunt durant eljulioliagost de 1936, esconstatà queelseu des deMorera enladefensa iprotecció demoltagent, l’alcaldia (1936 i1937). Amblesintervencions arrisca- da del’obrerisme radical ienlesrenúncies forçades de ments (1929, 1935, 1936), la crítica constant i despieta- i fidelamistat foren habitualsdavant els empresona- nasi Ribera d’Acció Catalana. Les proves d’unaferma tí PuigdomènechoJosepPetchamé, d’Esquerra, oIg- fícils ieneltemps d’exili: DomènecArmengol,Valen- en lagestió políticamunicipal,enelsmomentsmésdi- tants políticsd’Esquerra. i, fins i tot, depart dela pròpia militància i represen- carlina, elcatalanisme conservador, l’Esglésiacatòlica tensionat ambelsindicalismeanarquista, laultradreta d’«autoritari». que nocompartien elsseusprocediments ieltitllaren també despertaren moltes tibantors imalfiances dels i rectitud afavoriren vinclesdefidelitat isuportperò de compromís dinsdelpartit.Laseva serietat, ordre cipal, sempre prioritària, amb les tasques directives i Republicana deCatalunya. Combinà l’activitat muni- tica localidelsorígensrecorregut històric d’Esquerra nya entre 1936 i1938. Morera ésunreferent delapolí- de Treball ideFinances delaGeneralitat deCatalu- ocupà diferents càrrecs degestió enlesconselleries ra. Va ser alcalde en cinc ocasions entre 1931 i 1937 i bre larellevància públicaipolíticadeSamuelMore- rència enlameva recerca. vers tots elsquiobriren camíihanestat guiatge irefe- la ciutat. Aquesta obra éstambéunsincer homenatge singular personalitat del que fou alcalde republicà de com méslaprojecció política,elrecorregut històric ila (1981) eren deltot obligats persituarientendre quel- amb els treballs de Miquel Peralta al Morera era el representant genuí de la Casa del La cara foren elsfidelsamicsquel’acompanyaren La manera deseri fer alimentàunpanorama Ben aviat certificàrem totes lesnostres sospites so- Diari de Terrassa port denombrosos amicsifamiliars. França i a Mèxic s’han nodrit amb la col·laboració i su- No caldirque elsdosdarrers capítols sobre l’exili a fessional deSamuelMorera hanestat molt benrebuts. rir algunaspecte de lavidaidel’activitat política ipro- Totes lesaportacionsicomentaris perconèixer oacla- capdavant d’arxius icentres d’estudis idocumentació. l’ajut isuportdemoltagent,forma individualoal saic esfa moltmésentenedor idefinit. Sala, DomènecPalet iBarba,SamuelMorera… Elmo- tes delahistòria delaTerrassa contemporània. Alfons sense capmenadedubte, undelsgrans protagonis- i solidari? Ben segur. En qualsevol cas ha esdevingut, parlar d’unterrassenquisme d’esquerres, compromès volia lamillorciutat peratots elsterrassencs. Podem projectes assistencials, sanitarisi educatius. Morera da deprosperitat iconvivència ontinguinprioritat els taven renyits, ansalcontrari, ambunaciutat revesti- mes sensecontemplacions. temps devagues iconflictes. Volia resoldre elsproble- ra espresenta com aprotagonista actiuidirecte en mers moments de la revolució socialde1936. More- la República expliquen molts fets posteriors en els pri- dels sectors mésradicals del’obrerisme. Elsanys de cobina iautoritària, iaixò eldistancia, any rere any, Ho fa alaseva manera, inflexible idecidida, sovint ja- quefer, conviccions ipersonalitat. li mexicà, ensajudenaentendre moltes coses delseu al. Les activitats dinslamaçoneria, aCatalunya ial’exi - defensa delsvalors dellibertat, progrés ijustícia soci- costums, la recta moral o alterés la seva apassionada és atemptar alsidealsrepublicans, elcivisme, elsbons titud. Noendeixava passar capentot allòquepogu- bre unhomequeesdevé unparadigma d’ordre i rec- o lalluitacontra l’atur forçós. acollida delsrefugiats, lamunicipalitzaciód’empreses ment d’aigües, idurant laGuerra Civil,eltractament i centres escolars, les propostes urbanístiques, l’abasti - ciutat: lagestió sanitàrio-assistencial, lapromoció de devingué actiuprotagonista enelsgrans afers dela Aquesta fascinant recerca haestat possible per Considerava queladefensa del’ordre ilalleinoes- Morera viuiestima laseva ciutat. Era elseutresor. El treball ensofereix unmuntdedescobertes so- Alícia Xicota, del’arxiu delaDiputació Barcelona, as, deDavid Domènec, delaBiblioteca PúblicaArús, de Beatriz García Paz delaFundaciónPablo Iglesi - vo General delaAdministración, aAlcaládeHenares, Lògia deCatalunya, deDaniel Gozalbo, del Archi- quera, deQuimVendrell enrepresentació delaGran de Barcelona, de Miquel Serrano del MUME de la Jon- blioteca delPavelló delaRepública, delaUniversitat a laciutat deBarcelona. pecte aaquellatràgica jornadadel17demarç de1938 han ofert algunesllums i interessants indicacionsres- i el seu projecte «Innovation and Human Rights» ens cia ielsuporthanresultat fantàstics. Conxita Catalán Samuel Morera ha resultat infructuosa però l’experièn - nesa. Larecerca d’unferit perbombardeig queesdeia Pau idel’HospitalClínicBarcelona, com ArturCo- de l’Arxiu Històric del’HospitallaSantaCreu iSant si Salcedo. Agraïm tambél’atenció delsresponsables de Catalunya i agraïm totes les gestions de Joan Igna- tat iconsultat l’Arxiu delTribunal SuperiordeJustícia mentals delsPirineusOrientals,aPerpinyà. Hemvisi- disponibilitat delsresponsables delsArxiusDeparta- sa, amb Marc Torras al capdavant. Agraïm l’atenció i ens haportat al’Arxiu Comarcal delBages,aManre- Maria CruellsiSusanaPenelo. Tot hanestat facilitats. dècades aSalamanca.Elmeusincer agraïment aRosa Restitució a la Generalitat de Catalunya, després de gona Repúblical’exili (1/1), (1/511) iels pertanyents ala sulta delsFons delaGeneralitat corresponents alaSe- tot imprevisibles. Ple. Hemsofert icompartit «jornadeshistòriques» del els dictàmensdelaComissió deGovern olesActes del un munt d’hores enla consulta dels Fons Municipals, Ariño, MariaSànchez iJosepLluísLorca. Hempassat Occidental: JoanSoler, Alan Capellades, Maria José lla; idelsbonsamicsdel’Arxiu Comarcal delVallès tir dePoblet; delaMontseSaludesl’Arxiu Tobe- ró del’Arxiu Montserrat Tarradellas iMacià,alMones- Central de Terrassa; de Rosa Maria Brull i Núria Gavar- Codina, GlòriaSoleriRosa MariaPérez delaBiblioteca Els suggerimentsiindicacionsd’OlgaGiralt delaBi- El recorregut perarxius i centres de documentació L’Arxiu NacionaldeCatalunya enshapermèslacon- Voldria agrair ladisponibilitat deMariaGental,Sara 19 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 20 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA seu pare Servand id’altres personatges deTerrassa. dat isituat respecte lafigura delseu avi Hermies,el ment perHermies iFrancesc Busquéquem’hanaju- l’Arxiu Comarcal delVallès Occidental. Elmeuagraï- avi fou autor d’undietariexcepcional queestroba a Josep Macias i Marimon i Josep Macias i Puig.Elseu sobre larealitat ivivències delseuavi idelseupare, mana. Marcel·la Maciastambém’hasituat d’allò més pera. L’obra ésunemotiutractat sobre ladignitat hu- segona quinzena dejuliol1936 aTerrassa i Matade- que emva ajudaraentendre millorquèva succeir la seu pare, Francesc dePaula Badia,—ara japublicat— Armengol. OriolBadiaemlliurà unllibre inèditsobre el Només pucdonargràcies infinites ala família Latorre- de Morera. Un veritable tresor quemereix serpublicat. seu avi DomènecArmengol,gran ifidel col·laborador Puy perlaseva infinitagenerositat. del Centre Cultural Català deMontpeller. AlaMaria nombrosa documentacióepistolar delaResidència m’ha permèsconèixer tot l’entrellat ibonapartdela En Xavier Puigarnau,gran terrassenc igran persona, gentins haestat facilitada perl’investigador Jordí Galí. México. Lagran iricainformació sobre elsarxiusar- dreu EspasadelaUniversidad NacionalAutónoma de llarroya delaUniversitat deBarcelona; aixícom d’An- Francesc Vilanova iJosepLluísMartínRamos;JoanVi- Joan Estruch, DorisMoreno, JosepMariaSoléiSabaté, professors delaUniversitat Autònoma deBarcelona: Garcia Subirats, Mireia BoiJoaquimVerdaguer; dels Ramon Avellana, LluísPermanyer, Francesc Xavier Marc Ferrer, EricForcada, IsidorAlmirall, LaiaArañó, Josep Casajoana,Coromines, DomènecFerran, tat deFrederic Vázquez, Rafel MariàGalí, Aróztegui, cacions delgran amic Rafael Comes, iladisponibili- ra Civilil’exili. Vull agrair lessempre preuades indi- a Esquerra Republicana, oeneltrasbals delaGuer- el Morera en temps d’infantesa, de laseva militància neguem moltméslafigura ivicissituds deSamu- nerositat. Moltes personeshanfet possible queco - gran disponibilitat. Madrid, hanestat deltot importantsienvoltats d’una i del bisbe Carlos López, de la Catedral Anglicana de Mercè Armengol ens ha deixat llegir el Dietari del Aquest treball ésunexemple inqüestionable dege- ments icircumstàncies. Elmeuagraïment aRaulArtu- agrair tot elquehanfet pernosaltres entots elsmo- nes delanostra estada alaCiutat deMèxic. Maipodré buda com laquehem viscutigauditdurant lessetma- germans. Nopodíemimaginar quetrobaríem unare- xen alsEstats Units Mexicans ienshanacollit com a sep Reyes iBonastre ilaseva esposaAdriana. ta). Elmeuagraïment alssabadellencsadoptius:Jo- (neta d’Ezequiel Morera) i Rosa Prats i Morera (besne- nastre iGómez idelafamília deSabadell:Rosa Morera lit Tort, delescosines deTerrassa: EmíliaiLluïsaBo- gal. Agraeixo les atencions del berguedà i amicHipò- Ezequiel iladelseugendre JaumeBonastre iBru- de lafamília deSamuelMorera, deladelseugermà accions «detectivesques» hetrobat sempre elsuport La família Archivo Histórico Diplomático. responsables delArchivo General delaNaciónidel de Antropologia Histórica. Elmeuetern agraïment als i OlgaSalgadodelaFototeca delInstituto Nacional tropología. Elmeureconeixement Mota peraGabriela de Antropología pertanyent alMuseoNacionaldeAn- México iperaSolangiaTovar delaBiblioteca Nacional ra responsable delaBiblioteca delAteneo Españolde Josep Oliveres, Rosa Palazón Nadal. iGabriel nes quevaig conèixer ientrevistar: JoaquimCarreras, sionants. Lameva consideració iafecte perlesperso- La seva acollida, hospitalitat iajuthanresultat impres- gerent Marcela Zárate. Duespersonesmeravelloses. dor d’Acció Catalana durant laGuerra Civil—il’eficient pel terrassenc JosepRibera, filld’IgnasiRibera —regi- treball. Lahistòria viva del’Orfeó està representada convertir enunfantàstic iemotiullocd’acollida ide seu delcarrer Marsella,45,alaColònia Juárez esva xic ienlapersonadelseupresident Rafael Vidal. La A Mèxic Els descendents directes deSamuelMorera residei- Al llarg demoltsmesosrecerca id’unesquantes Tot elmeuafecte peralasenyora Juventina Herre- El meuméssincer agraïment al’Orfeó Català deMè- Moltes gràcies! col·lectiva amb un reconeixement sincer per a tots. compartit. No ho entenc d’altra manera. És una obra per una espectacular megalòpoli. El resultat ha de ser La seva disponibilitat haestat essencial permoure’ns i col·laboradors quemaihaguéssim pogutsomniar. Luly González Franco hanestat elsmillorsamfitrions sempre haesdevingut just inecessari. teix desatisfacció iorgull davant uncompromís que combat contra l’oblit ielrescat delpassat ensreves - acompanyats peldesconcert iunagran precarietat. El Veracruz, el22demaig1942,abord delNyassa, rera iJaumeBonastre. Tots quatre arribaren alportde la memòriaiunmuntderecords dels pares, IsabelMo- Morera iBenignaBlanco, però tambéhemrecuperat ball. Hemdescobert moltes coses delsavis, Samuel siderem. Aquesta éslamillorconclusió d’aquest tre- som part de la mateixa família. Així ho creiem i ho con- complicitats idespertatota menad’emocions. Són i coneixement delahistòria méspropera crea fermes evident quelarecerca delpassat familiar ilail·lusiópel Bonastre iMorera enshanobertelsbraços ihan fet rez Bonastre (besnetsdeSamuelMorera). ro Pérez Cervantes i als seus fills ArmandoiArturo Pé- Jaume Casares Bonastre (besnet)ilaseva esposa Les netes de Samuel Morera: Emília, Carme i Isabel 21 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 22 SAMUEL MORERA FBM L’infant SamuelMorera —assegut alcentre— amblaseva família: avis, pares, germans... Monistrol deMontserrat,circa1895 1 camp itambédesenvolupava activitats enelsector delafilatura. Morera iRoca ideMariaRibasGordi. Elpare esdedicava alestasquesdel tellet eren també importants nuclis d’activitat fabril. Samuel era fill de Ramon indústria tèxtil. Indrets propers com laBauma,elBorràs oSantVicenç deCas- amb elcanvi desegle. Endestacava l’activitat agrària ambcombinació ambla Era unapoblacióquevorejava els1.900habitantsiquesesituàsobre els2.300 1.1. (1889-1915) fent «escala» aBuenosAires de Monistrol aTerrassa Orígens, família iescola: 2 Al 1 rit demortdurant laGuerra Civilenelfront d’Aragó, elfebrer de1937. Aquests gènit, SamuelMorera iBlanco, voluntari alaColumna Macià-Companys, fou fe- ra, Norbert,va moriralsonze mesos, el1919. També calconsignar queelprimo- vivències ipatiments delnostre biografiat jaqueelsegon filldeSamuelMore- vència detres germansMorera: Samuel,Ezequiel iAdima. onze anys. Nomésdurant uncurtperiodedetemps podem parlardelaconvi- en caure malament davant de casa i moria de traumatisme cranioencefàlic als d’aquells dosgermans.Adima, nascudael1893, va patir undesgraciat accident sa delaseva mort. altre germàfou quevisquétres enGalo anys (1884-1887) iladiftèria fou lacau- qué el1881iva morirals setanys d’edat permalaltiadel’aparell respiratori. Un que van viure moltpocsanys. Aquest fou elcasd’unprimerSamuelquenas- la vila de Monistrol de Montserrat, Aquest començament tràgic delanostra història conclou amblespròpies La tragèdia d’aquella família monistrolenca nos’havia aturat amblamort La família deSamuelhavia tingutd’altres germansqueellnova conèixer, ja Samuel Morera iRibasva néixer el10d’agost de1889, alcarrer delPuig,de na». batanes, fábrica depaños,hilados algodón, defundicióncobre ymolinos de hari- Llobregat, Mayans y Valvert, le proporcionan riego: sus aguas dan también impulso a varios de 1845,Pascual MADOZ, llegimelsegüentsobre Monistrol deMontserrat. «[…] REGISTRE CIVILDEMONISTROL DEMONTSERRAT. Partida denaixement. Infantesa aMonistrol deMontserrat Diccionario geogràfico-estadístico-histórico deEspañaysusposesionesUltramar, 1 en el si d’una família de religió protestant. 2 los rios 23 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 24 SAMUEL MORERA FBM Samuel Morera. Buenos Aires,1913 3 1.2. durant eltemps del’exili aFrança. ra iAndreu, elqualva rebre l’ajut delseuoncleSamuel lina Andreu iRos ivan tenir unúnicfill:Ezequiel More- teix immobleonEzequiel vivia.Esva casarambAde- a laRamblaterrassenca. Tenia laseva seuenelma- companyia d’assegurances LaPatria Hispanasituada representant dediferents empreses. Unad’elles era la tard entornar d’Argentina. denca. SamuelMorera s’hiva incorporar dosanys més egos yFuerzas delEbro», coneguda com LaCana- rassa. El1913,aquesta empresa llogàelnegocia«Ri- treballava alaSocietat General d’Electricitat deTer- gà laseva etapaescolar finsalsdotze anys. Ezequiel Als setanys jaesva posaratreballar. Samuelperllon- de laseva vida. seu fill. Aquella desgràcia l’acompanyà durant la resta vint, durant l’exili, feia referència a la morttràgica del fets luctuososmarcaren lavidadeSamuelMorera. So- per laseva activitat com apastor icom adocent. Va cas quehideixà una empremta important(1877-1879) el casdelreverend metodista Francesc Albricias iBa- molt renom dinsl’àmbit de l’església evangèlica. Fou la presència dereverends irepresentants religiosos de cia delsprotestants fou contínua desd’aquella data. a venedor debíblies,alavilaMonistrol. Lapresèn- colportor. Fou unaterratge inesperat ianecdòtic, com de lamàManuelJiménez Calvo quefeia tasquesde te protestant jaquehitrobem activitat apartirde1870 resa alcostat delacapellai delavivenda delpastor. aules del’església protestant delpoble, alcarrer Man- madament. Elsvinclesdelafamília van portar-loales mació enlaseva etapaescolar entre 1893 i1901 aproxi- Després de la Guerra Civil, Ezequiel Morera va ser Ezequiel (1886-1972) era elgermàgran deSamuel. Des delprimermoment,Monistrol va comptar amb Monistrol deMontserrat fou capdavantera enelcul- Samuel Morera va podergaudird’unaacurada for - la Iglesiareformada hechosrealidad. Francisco SERRANO. Contra vientos y mareas. Los sueños de Formació escolar ambelpastor Antoni Estruch 3 presentants del’església protestant. importants amblamaçoneria, fet habitualentre elsre- munitat evangèlica delavila.També va tenir vincles ser unapersonamoltestimada irespectada perlaco- 9 8 7 6 5 4 important delpaís. glésia anglicanadeMonistrol esva convertir enlamés sús deMonistrol el6d’octubre de1889. premta. Rialbatejà SamuelMorera al’església deJe- Rial (1889-1898) va deixar tambéunaimportantem- dez fou elrepresentant. Elreverend JosepJoaquimi celebrar en la següentdècada.EmiliMartínez i Fernàn- fidel i continuada en els diferents sínodes que es varen 1880, seguidora delritusanglicàiambrepresentació sia EspañolaReformada Episcopal (IERE),fundadael religiosos ienlesclasses delamainada. cipació popular, noexempta detensions, enelserveis tatge de SamuelMorera enmigd’unanombrosa parti- el nostre biografiat. Foren elsanys d’escola iaprenen- tre 1895 i1903. Va exercir unaespecialinfluènciaen cència delacomunitat protestant deMonistrol en- Truth foren freqüents idestacades. Monistrol perpartdelarevista anglicanaLightand el 19dedesembre de1897. pastor Estruch. Aquest fou ordenat prevere a Madrid del bisbeCabrera foren decisius enlaformació del de lacomunitat. Elseumestratge juntamentambel en les tasques de prevere, direcció espiritual i docent La comunitat deMonistrol Antoni Estruch va tenir cura del’església idelado- Rial va precedir Antoni Estruch i Simó (1870-1954) Light andTruth, abrilde1928. Països Catalans. Josep-Lluís CAROD-ROVIRA. Història delprotestantisme als Francisco SERRANO. Op., p. cit. 288. CAM. «Libro deBautismos.1880-1918». Vicente deCastellet. How thework began at Monistrol. count of thework inManresa, Cervera, Lleida,Monistrol, San SPANISH ANDPORTUGUESE CHURCHAIDSOCIETY. Anac- 2005, p. 409-426. de uncorpus», AnalesdeHistoria Contemporánea, núm.21, les ysuvínculomasónico, 1868-1939: hacialaelaboración Jean-Pierre BASTIAN. «Los dirigentes protestantes españo - 8 Les referències alacomunitat de 7 Ambelpasdelsanys, l’es- 5 esva adheriralaIgle - 9 4 6 25 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 26 SAMUEL MORERA FBM el diadelseucasament. i BenignaBlanco Samuel Morera 18 degener1913 Buenos Aires, 12 11 10 integristes catòlics liderats perFèlix Sardà iSalvany. cal sensedefugirenfrontaments inevitables ambels tant trajectòria alcapdavant del’església anglicanalo- Estruch tambéhiva sertraslladat iniciantunaimpor- gresos del’església reformada deMonistrol. incorporar a la indústria tèxtil unbonnombre defeli- Sabadell... Fou enaquesta darrera ciutat onesvaren poblacions delBagesiVallès: Manresa, Terrassa, cercaren feina imillors condicions de vida a diferents jecte formatiu. bitual. Mestratge iculte formaven partdelmateix pro- dels pastors demanant suporteconòmic era moltha- marc d’unahabitualprecarietat. Lacorrespondència ensenyants permetien unamillorsupervivència enel guem llegir: llors descripcions —del 1914— sobre Monistrol que po- d’aquella vila. Montserrat i home molt destacat en algunes millores d’inici icatòlic reconvertit, enginyer delcremallera de i tingué el singularsuportde Julià Fuchs, protestant moure l’establiment escolar delsgermansdelaSalle çalava lesactitudsméshostils icombatives. Va pro- aquim Cañísera quiportava laveu cantantiencap- menys notorietat, alaviladeMonistrol. Mossèn Jo- pastors eren tambéelsmestres. com succeïa aMonistrol deMontserrat on,amés,els dins elprotestantisme. Elsespaiseren compartits, costat delareligiosa era molthabitualenaquelltemps Amb elnousegle, unbonnombre demonistrolencs El surianencJosepRosas ensofereix unadelesmi- Aquests enfrontaments tambéhiforen, ambméso L’activitat docent delesescoles evangèliques al tra l’heretgia ilamaçoneria, igualquanelsrepublicans cal, engegadesdelatrona trabucades d’adjectius con- Sabadell. 1903-2003. COMISSIÓ DELCENTENARI. Història del’EsglésiaCrist de dell (1900-1939). Eduard MASJUAN. Medisobrers iinnovació cultural aSaba- sistema educativo español. Juan Manuel QUERO. «El rector delaparròquia, quanfa elsermódomini- El protestantismo en la renovación del 10 Elsingressos com 11 Antoni 12 15 14 13 Samuel Morera com amàxima autoritat delaciutat Això succeí en un dels períodes —març de 1936— de de Monistrol ideSabadell. fou present aixícom nombroses personesprocedents gurava untemple adscrital’IEREielpastor Estruch hi da relació ambTerrassa. El 22 demaig1913s’inau- Morera, pare deSamuel,hiva morirel1925 als67 anys. lant-se aunhabitatge delcarrer Cremat, 16.Ramon Montserrat i traslladar-se a la ciutat de Terrassa, instal· família Morera-Ribas adeixar laviladeMonistrol de transigents lesqueportaren, entre d’altres coses, ala definitiva localització, al carrer del Pare Llauradó, 56. Pius foren espaisprevis deculte abansdeladarrera i localitzacions. Elcarrer Topete ielcarrer Antoninus El pastor Estruch mantingué una notòria icontinua- Van seralgunesd’aquelles tensions iactituds in- L’església, anomenadaElSalvador, va tenir diferents la diputacióiparlament.» privatius delmunicipiienlesbregues col·lectives pera ca per mantenir una força majoritària en els afers locals publicans, espiritistes iàcrates enlalluitacívicaipolíti- protestant. Itambéparticipenactivament juntambre- que maimésse’ncantarà gallnigallina. al través. I... ai de qui l’atrapin escodrinyant algun catau, els frares tenen minadalamuntanya depuntaai de Montserrat com unasectamaligna. Segonslagent, tució confessional benedictinaqueregenta elmonestir poca-soltes. Totes presenten elsintegrants delainsti - redol del convent dels frares són moltes i enterament capellans ielrector delaparròquia. onar lainquisició, lesguerres carlines,monges,frares, celebren unacte políticnoesdescuidenpasdemenci- L’Acció, Francisco SERRANO, Op. cit.,p. 292. pocho, p. 157 i159. Josep ROSAS. p. 1i4. Els luterans tenen enfuncióunaescola laicaiculte [...] Les fantasies quelaingenuïtat popularva teixint al [...] 27 demarç de 1936, p. 4;L’Acció, El ciutadà desconegut. Del Llobregat al Ma- 13 14 31 demarç de1936, 15

27 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 28 SAMUEL MORERA FBM amb elseufillSamuel. Benigna Blanco Buenos Aires,1914 a lacompanyia elèctricafinsa1936. Terrassa. Estigué vinculat, ambalgunesinterrupcions, 1915, com acobrador a«Riegosy Fuerzas delEbro» de mís políticidedicacióalaciutat. etapa enlaseva vidafamiliar, professional, decompro- Amèrica iestraslladaren aTerrassa. Iniciaven unanova rera, Benigna Blanco ielseufillSamuel van abandonar va declarar excedent per al servei militar. Samuel Mo- seu primerfillSamuelMorera iBlanco (1914-1937). el 18degener1913ienterres americanesnaixiael cunyats treballaven alamateixa empresa. Escasaren Benigna gràcies almaritdelagermanad’ella. Ambdós Blanco aSantiagodelEstero, 1.939. Morera va conèixer rera vivia a l’Avenida Independencia,887, i la Benigna xell A.R. de Genouilly. A la capital del país, Samuel Mo- seva família procedent delportdeVigo, abord delvai- Ria d’Arousa. Havia arribat aArgentina el 1906,amb la Cruz, alaparròquia deCastro, almunicipideBoiro, ala nombroses dificultats ipenúriesalllarg del temps. 1942. Una llarga i emotiva convivència, no absenta de ra etapacom aexiliats alaciutat deMèxic, apartirde plegats desd’Argentina finslaque fou laseva darre- co Chan(1887-1978). Ambellainiciaren el1913uncamí xer laqueesdevindria laseva esposa:BenignaBlan- llar, entre d’altres feines, com aelectricista iva conèi- on hiva viure de1910a1914.ABuenosAires va treba- 17 16 1.3. «retrobaven» després demoltsanys. tubre de1934. Espodriadirquemestre ialumnees la inhabilitació, judiciiempresonament pelsFets d’Oc- després d’haver recuperat l’alcaldia aconseqüència de servir alrei Alfons XIII. festà unadobleobjecció com era lareligiosa iladeno Samuel Morera començà atreballar el9dejuliol El destí afavorí elnostre personatge ielsorteig el Benigna era Galícia, Caboda fillad’un pobletde Samuel Morera novolia fer elservei militarimani- AGA. Documentació delaJARE. (10)12812/02825. AJUNTAMENT DETERRASSA. SamuelMorera. Argentina, viatge d’anada idetornada 16 Va decidirmarxar aArgentina 17 fragments d’aquella rèplica: que licomportà costos importants.Destaquem alguns adversa conseqüència. Fou un home de caràcter fort, nat lacara perdamuntdequalsevol circumstància i vant qualsevol conflicte iacusació. Sempre havia do- mentà, amb detall, la seva posició i actitud valenta da- la seva dilatada gestió política.Morera sempre argu- mena dereferències legalsnivaloracions personalsde cretar enunacartaobertaquenodescuidava tota les acusacionsperladecisióempresarial, esva con- via connivències inqüestionables ambalgundirectiu. la decisiódeCompanyia malgrat quetambéhiha- calde delsanys anteriors. Morera defensà elscriteris i en relació alesformes imaneres enlagestió com aal- polèmica tambéhientraven diversos aspectes polítics Varen acabarsortintvelles tensions iconflictes. Dins la qüestions mésenllàdelesestrictament contractuals. el seugermàEzequiel quitenia preferència. complicava d’allò mésperraons familiars, atès queera veni detreball, percriteris d’antiguetat. Lasituacióes defensà latipologiadel’ascens, segonselvigentcon- Llum i Força no hi estava d’acord amb aquella decisió i cobradors de lacompanyia. ElSindicat Regional de cedències laborals, l’empresa elva nomenarcapdels dent dejudici.Després d’exhaurir unadelesseves ex tubre de1934 iestrobava enllibertat sotafiançaipen- havia estat cessat com aalcaldearran delsFets d’Oc- L’enrenou tinguéllocel1935. Enaquelltemps, Morera ós conflicte vinculat a la seva promoció professional. at SamuelMorera fou protagonista directe d’unseri- La contundent defensa de Samuel Morera, davant En aquell frec a frec s’hi barrejaren tota mena de Dins del’empresa delcarrer delaUnió, l’emple- tothom imoltprincipalment delaclasse treballadora. Si causar-me, puix la meva actuació és prou coneguda de s’actua enunsentitquepocdany personal ipolíticpot po, sensequejo demanésniinsinuésres. superioritat em col·locà interinament enel llocqueocu- nar elreingrés altreball, vaig fer-ho com acobrador; la palesat quejonoheusurpat cap dret aningú.Endema- ...però obeintaunamaniobra políticabaixa igrollera, [...] «Em semblaprou claraixò exposat perquè quedi ben - 29 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 30 SAMUEL MORERA FBM del carrer delaRasa. a l’escola delCADCI Samuel Morera iBlanco, El filldeSamuelMorera, Terrassa, 1926 d’Esquerra Republicana, Jaume Bonastre i Brugal. sar aMontpeller, el1941, ambelterrassenc imilitant camí del’exili aFrança idesprés aMèxic. Esva ca - 20 19 18 tim filldelmatrimoni. 1919. El2defebrer de1923 arribàlaIsabel,tercer iúl- Norbert quenomésva viure onze mesosiva morirel Topete, 119. a Terrassa. Elposterior idefinitiudomicili fou alcarrer Serrano, 11,enelsprimerstemps delaseva residència (1952) iCarme(1957). el Morera: Benigna(1942-2013), Emília(1950), Isabel tre filles, totes nascudesaMèxic, lesnetes deSamu- lumna Macià-Companys, al’inicidelaGuerra Civil. del país,allistant-se tots doscom avoluntaris alaCo- les JERECielcompromís amblesdifícilsvicissituds partiren l’alegria delajoventut, lamilitànciapolíticaa l’amic del’ànima delseugermà,Samuel,ambquicom- coneixien detota lavida,perquè JaumeBonastre era Isabel Morera iBlanco Després delfillSamuelnascutaArgentina, va néixer Samuel Morera va viure amb laseva família alcarrer El matrimoni Bonastre-Morera van serpares dequa- és objecte delamateixa.» produent, puixquelainjustícia sempre beneficiaalque algun efecte pot tenir, tinclaseguretat queserà contra- Macià-Companys; Esquerra a Mèxic. 1941-1980, 79. p. Francesc Xavier HERNÁNDEZ iDavid IÑIGUEZ.LaColumna Esquerra a Mèxic. 1941-1980, p. 213. Morera iRibas»,L’Acció,30 dejuliol1935, p. 4. «Carta obertaqueafecta alnostre estimat companys Samuel 19 acompanyà elspares enel 18 20 Es 31 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 32 SAMUEL MORERA de SamuelMorera. durant lapresidència de Fraternitat Republicana, de laCasadelPoble i del 25èaniversari en commemoració Suplement deLaAcción 6 dedesembre1928 BCT 2 2.1. (1915-1930) cívic icultural aTerrassa Arrelament ideològic, 22 21 Vellsolà iAvel·lí Estrenjer. mada, entre d’altres, per:JosepGarcia, JoanMuntañola,JosepParera, Isidre dactat ipresentat elsestatuts alesautoritats corresponents. Lajuntaera for- rassa sotalapresidència deDomènecPalet iBarba.L’estiu anterior s’havien re- paternalisme conservador ielcontrol sistemàtic delesurnes. ciutat d’unaextrema endogàmiasocioeconòmica ipolíticacaracteritzada pel següents anys. S’obria unafinestra alprogrés, la tolerància ilallibertat enuna sentar l’eix fonamental de desenvolupament del republicanisme local en els dica— idelaFraternitat Republicana —renovat projecte polític—varen repre- i descriumoltbécom devia seraquellaambiciosainova proposta: lom haanalitzat exhaustivament elsorígensievolució del republicanisme local Republicana deTerrassa esdevingueren unreferent degran incidència.JuliCo - i electorals. D’aquesta manera, apartirde1903, la CasadelPoble iFraternitat de renovació iunitat com amillormanera defer front alsreptes socials,polítics El 6desetembre de1903 esva constituir laFraternitat Republicana deTer- La constitució delaprimera CasadelPoble delpaís—immobleientitat jurí - caçment delquehohavia fet enelpassat immediat.» blicanisme en alçaque volia captar les simpaties de lesmasses populars més efi- tat nova, mésvigorosa, mésmoderna,adequadaalesnecessitats d’unrepu- politicoliteràries, alsbanquetscadaOnze deFebrer, esveia superat perunaenti- nions delscomitès, alsocasionals mítings, alsmésfreqüents balls,alesvetllades El republicanisme localidelpaís,iniciàelsegleXXambunaclara voluntat Josep PUY. Prohom delaTerrassa DomènecPalet iBarba. republicana, p. 39-46. Tràgica, p. 298-314. Juli COLOM. Republicanismei cultura republicana aTerrassa. DelaIRepúblicaaSetmana La CasadelPoble iFraternitat Republicana «El casino republicà del dinou, circumscrit a les tertúlies dels socis, a les reu- 22 21 33 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 34 SAMUEL MORERA AT de lesEsquerres Republicanes Catalanistes liderada perSamuelMorera. En representació seva, JoanLlachiAyats foren regidors el1934 enlallista guanyadora Fraternitat Republicana Federal, adherint-sealPartit Republicà Democràtic Federal. Membres delaFraternitat Republicana deSantPere, queapartirde1932 passà adenominar-se Terrassa, circa1923 25 24 23 na deixava moltclarelsseuspropòsits: rassenc: mer diarid’aquella nova èpocadelrepublicanisme ter - espai dediàleg,progrés, cultura iconvivència. representació delesactivitats ilesreflexions d’aquell alisme ielperiodisme. Diferents diarisforen laveu ila camí delacultura, l’ensenyament, lamúsica,elmutu- va unllarg recorregut —finsaladerrota de1939— pel democràtiques ilacultura delpoble». del Poble deTerrassa. Eltema fou «Les associacions augurava elprimercicledeconferències delaCasa econòmica delaCasadelPoble. tat Republicana vetllés, enunfutur, perlabonamarxa i definidatambéhavia arribat el torn quelaFraterni- cent anys, finsal2002. Amblasituació regularitzada sentada perDomènecPalet iBarba. Ellloguerera per un lloguersimbòlic,aFraternitat Republicana, repre- dia l’edifici delcarrer Cremat, demanera formal iamb presentada per Josep Roca i Roca i Antoni Marsà ce- titució delaCasadelPoble, SA. Vilarasau deBarcelona sesignava l’escriptura decons- Antoni López. El22d’octubre ienlanotariadeSoler Josep MartíiSalvany, MartíColomer, RamonCasasi nec Palet iBarba,Bonifaci Romero, JoanMuntañola, Roca iRoca, Francesc Ciurana, Antoni Marsà,Domè- 125 pessetes cadascuna. Elsaccionistes foren: Josep accionistes i cadascun va comprar quatre accions de de laFraternitat Republicana. Esva constituir ambdeu tat quedonàaixopluc icobertura legalalesactivitats Casa delPoble, situadaalcarrer Cremat, 15, era l’enti- ticipava al’entitat jurídicaquelidonaria acollida. La cana deSantPere, alpobleveí. l’endemà s’inaugurava la seu de la Fraternitat Republi- Ibídem. El 3 d’octubre de 1903 sortí la primera edició del pri- El 16degener1904,DomènecPalet iBarba,in- El 29denovembre, laraó socialCasadelPoble re- De manera paradoxal, aquellasocietat políticas’an- El 12desetembre esva fer lainauguració oficiali Fraternidad Republicana,23degener1904. d’ahir, 1875-1931. Lourdes PLANS.La vidacultural i recreativa alaTerrassa Fraternidad Republicanaienlaprimera pàgi- 23 24 25 L’entitat inicia- 27 26 ra exclusiva l’activitat políticadinsl’àmbit municipal. segle XX,DomènecPalet iBarbacentraria demane- canisme localal’Ajuntament. Enlaprimera dècadadel d’una presència i protagonisme continuat delrepubli- i progressista delaciutat. tats fruitdelacol·laboració de moltagentd’esquerres de laCasadelPoble havia fet possible unsgrans resul- Maria Ubach. Montañola. vatella, Fermí Plans, Pere Riera, Francesc Turu iJoan Barba, Salvador Costa, Francesc Comas, Francesc Sal- cans escollits foren: Avel·lí Estrenjer, DomènecPalet i davant l’opció administrativa o«oficial». Els republi- les municipals,lacandidatura republicana va guanyar tingut gensplanerperrenovar laseva presència. En tori. Enleseleccions aCorts, elsalismenohohavia resultats queesvaren produir peraccedir alconsis- el candidat JosepRoca iRoca, escertificava ambels convocatòria deleseleccions legislatives d’abril amb eleccions municipals.L’impuls, ques’havia viscutenla

Aquelles eleccions municipalsesdevingueren l’inici El treball dutaterme perlagentdeFraternitat i El diumenge8denovembre de1903 tingueren lloc mente democrática; [...]» cionista yprogresivo, cuanto porsucondición genuina- humanas, tanto porsucarácter eminentemente evolu - que mássecompadece con lanaturaleza yladignidad la República,elgobiernodelpuebloporpueblo, esel cions delosmás;esrepublicano, porque entiendeque apetencias delosmenosálasconveniencias yaspira- requerirán siempre de una disciplina que someta las sociedades, ya queéstas, porsucondición gregárica, siempre necesaria alarmónico desenvolvimiento delas lítica, como arte degobernar á los pueblos, es y será merón yAlonso. Espolítico, porque entiendequelapo- cidamente ostenta eleximio filósofo donNicolás Sal- al gran partidoRepublicanoúnico, cuya jefatura mere- Fraternidad Republicana,14denovembre de 1903. de 1903, p. 1. «Nuestros propósitos», Fraternidad Republicana,3d’octubre «[...] declara serunperiódico político yestar afiliado 27 L’alcalde d’aquella legislatura fou Alfons 26 35 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 36 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA dinària de«IlTrovatore». s’inaugurà elnouSaló-teatre ambunafuncióextraor- del pesat joude lacensura. El 5dedesembre de1926 aquelles millores. Ullés ilaseva contribució econòmica perfer possible un reconeixement irecordatori perlafigura deMiquel reformes, la Dictadura com elsd’unanova etapad’importants vació després d’alguns momentsdetrasbals ifeblesa. senyament, cantcoral...— patiren unaimportantreno- artístiques delsprimerstemps —biblioteca, teatre, en- durant elsanys 1920 i1930. Les iniciatives culturals i cenari intel·lectual ipolíticqueesva trobar Morera Poble idelaFraternitat Republicana definiren l’es- municipalisme d’esquerres durant laRepública. convertir enelseuinqüestionable successor dinsel ment imodernitat deTerrassa. SamuelMorera esva i responsabilitats d’impulsenlatransformació, creixe- Aquest personatge desenvolupà unmuntdetasques 29 28 Vocals Comptador Tresorer Secretari 3r Secretari 2n Secretari 1r Vice-president President Càrrec 1903 Juntes directives de Fraternitat Republicana deTerrassa QUADRE 1 Hom coincideix aassenyalar elsprimersanys de L’origen, arrelament i consolidació de la Casadel ción, 10dedesembre de 1926. «Festa inaugural Ac delaReforma delaCasa del Poble», La desembre de1928. Suplementdelnúm.322. S.A. ilaFraternitat Republicana (1903-1928)», La Acción, 6 «Número dedicat a les Noces d’Argent de la Casa del Poble 28 malgrat lesrestriccions d’aquell període, i Jaume Rovira Jaume Solé Antoni Marsà Francesc Turu Armengol Gaspar Avel·lí Estrenjer Isidre Vellsolà Josep Parera Joan Muntañola Josep Garcia Domènec Palet iBarba 29 Enelsparlamentshihagué Marian Figueras Valentí Estapé Francesc Ciurana Bartomeu Puigmartí - 30 després alTeatre Principal,unaobra seva ambeltítol de 1930 esva estrenar, primeralaCasadelPoble i món delteatre. Entre eldesembre de1929 ielgener coral, l’organització dexerrades divulgatives oambel ses propostes vinculadesambl’esperantisme, elcant bé importantiendiferents àmbits.Impulsànombro- compromesa amblacultura ilaideologiaprogressista. cana, a partir de 1924, acompanyat d’una junta de gent de Rivera. Fou elpresident delaFraternitat Republi- mers temps delaDictadura delgeneral MiguelPrimo tec cultural ireivindicatiu queviviaTerrassa enelspri- Socors (1928); ielGrup Esperantista (1928). (1922); laSecció Artística (1926); laSecció Mútuade re namització, van ser: des dels orígens, l’Escola Lliu- tic id’esbarjo, queforen objecte d’unaimportantdi- 30 El seucompromís personalamblacultura fou tam- Morera s’incorporà deforma gradual iefectiva alba- Algunes delesiniciatives decaire cultural, artís- (1904);elGrupCoral (1921); elGrupExcursionista cit., p. 305. fabets i programes de conferències. Vegeu Juli COLOM, portància desde 1904:instrucció primària,escola peraanal- Acción. Les institucions d’ensenyament van tenir moltaim- Magisteri. S’anunciava deforma habitualalespàginesdeLa cal·ligrafia, dibuix,francès ipreparava peralbatxillerat iel Estava situadaalcarrer Topete, 67. Oferia cursosdelectura, Josep Sanahuja Miquel Armengol Joan Forn Vicenç Borràs Miquel Querol Llorenç Julià Francesc Torrella Josep Arnella Sebastià Chaler Joan Navarro Samuel Morera 1925 Vicenç Dolz Joan Mateu Isidre Almirall Op. publicana idelseupresident SamuelMorera ennom- L’Acció, propòsits. Va serunaèpocad’unnotablecontrast. la dictadura primorriverista ielsseuscontinuats des- tes delaCasadelPoble eren lamillorresposta davant 34 33 32 31 Ramon CampsiFrancesc Llongueras. bem elsorígensdelCentre Republicà Obrer liderat per discrepàncies, gens menorsambel pas dels anys, tro- nent denúnciajudicialperpartdeMorera. Enaquestes part d’unaquarentena derepublicans i lacorrespo- tants queacabaren ambunmanifest deprotesta per en algunes decisions van derivar en tibantors impor- el Morera. Laseva forta personalitat ilaintransigència Casa delPoble compartia lesmaneres defer deSamu- món clericaliconservador deTerrassa. giada pelpúblicilapremsa republicana icriticadapel onària delpare, DonSever. L’obra fou aplaudidaielo- sionat vers elseuestimat il’actitud inflexible i reacci- voltant d’Angelina, queesdebatia entre l’amor apas- de «Conjura del’amor il’idea».L’argument girava al cal. propostes revestien de solidesa el republicanisme lo- d’un discursobertiprogressista onlamultiplicitat de diren uncompromís demoltagentenlaconsolidació i amenaçadores restriccions decaire políticnoimpe- gué unveritable referent associatiu. Les continuades Des delespàgines de La Acción, Val adirqueno tota lamilitància republicana de la La Fraternitat Republicana d’aquells anys esdevin- 32 (1931-1936). Volum 2,p. 501-504. Maria DolorsIVERN. Esquerra Republicana deCatalunya el 21degener 1939. començà apublicar-sediàriament,finslaseva desaparició, nitzà elnomdelacapçalera aL’Acció. el 2desetembre de1922. El21denovembre de1930 catala - juny de1919. Iniciàlasegonaetapa,encara com asetmanari, mesos dedurada, desdel28desetembre de1918al14 va aparèixer com asetmanari,enunaprimera etapade nou La Acción, órgano delasizquierdas deTarrasa ysudistrito, 1923-1931». Història deTerrassa enelsegleXX. Joan Manuel OLLER. «De la Dictadura a la“Dictablanda”. rassa enelsegleXX. Xavier MARCET. «LaRepública. 1931-1936», Història deTer- Les mobilitzacionsinombrosa assistència alsac- 34 podemcopsar l’activitat delaFraternitat Re- I el9degener1933 33 31 mésendavant BCT de SamuelMorera, aparegut alaportadadeLaAcción. Anunci del’obra teatral «Conjura del’amor il’idea» 24 degener1930 37 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 38 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA publicà rubinencihomeimportantdelamaçoneria. nya derecollida defons afavor deCristóbal Litrán, re- condemna devíctimesdelcaciquisme republicà valencià, Vicent Blasco Ibáñez de condol ambmotiudelamortl’escriptor ilíder 39 38 37 36 35 pública. devindria laveu d’Esquerra Republicana durant laRe- del Poble —Morera va ser-neredactor encap—ies- broses iniciatives. Era eldiarirepresentatiu delaCasa quica NacionalilaUniónPatriótica. de l’administració políticaatravés delaUniónMonár- econòmiques, del’estructura orgànica delSometent, i gat era unampliiencrostrat control delesinstitucions jecte d’unmultitudinarihomenatge el1928. Elseulle- munitat el1924, nomenat comte d’Ègara el1926 iob- vitalici el1923 ipresident d’unadesdibuixada Manco- diputat monàrquic deldistricte, fou designat senador ven mésenllàdelafigura d’Alfons Sala.Elsempitern Les arrels fermes iextenses delsalismeesperpetua- delegat governatiu, tinentcoronel Jorge Villamide. questra» méssignificats van serSalvador Utsetiel calde administratiu era Pere Ribasiels«directors d’or- versa perlesinquietudsdelagentd’esquerres. L’al- 2.2. de l’Església,laqual,habitualment,posava tota mena membres de la seva família sense passar pel control

En qualsevol cas,l’escenografia oficial era prou ad-

Moltsciutadansvolien unenterrament civilperals 1945). Josep PUY. Alfons SalaiArgemí. Industrial ipolític(1863- Cristóbal Litrán Canet. La Acción, 31dedesembre de1926. Suplement dedicat a La Acción, 30degener1925. La Acción, 6degener1925. «La República 1931-1936», Història deTerrassa enelsegleXX. Història deTerrassa enelsegleXX,p. 160;Xavier MARCET, Miquel ALMIRALL,«L’Acció, diarid’ERCdelsanys trenta», Consolidació deldiscursanticlerical «La Defensa Civil». La polèmicadelsenterraments: 35 Tingué intervencions destacades com ara: la 39

36 ; uncomunicat 37 ; olacampa- 38 nia ladarrera paraula segonslalegislació. permís desepultura civilcarl’autoritat eclesiàstica te- lic, provocant unmuntdeconflictes peraconseguir un d’entrebancs alsenterraments fora delcementiri catò - 42 41 40 lla iniciativa, delaqualtambéenformava part: rassa el1938, durant laGuerra Civil,valorava aixíaque- pais d’atenció alsassociats isimpatitzants. Sant Isidre, 77, ambeltemps va ampliarelsserveis i es- el secretari. L’entitat, quetenia laseva seualcarrer de me Torrella enpresidia laJuntaiSamuelMorera n’era en laposadamarxa d’aquesta entitat. El1922, Jau- mort prematurament el 1919, als onze mesos, s’implicà les dificultats perl’enterrament delseufillNorbert, contribució delsseus associats. SamuelMorera davant les despesesdel’enterrament apartird’unamodesta Democràtica «LaDefensa Civil»,queesfeia càrrec de xions lliurepensadores iprogressistes. l’Església. defensa del laïcisme davant eljou, el pes i autoritat de cies sobre elsenterraments civils,l’anticlericalisme ila

Francesc Sàbat, anarcosindicalista ialcaldedeTer- Per combatre aquesta situacióescreà laSocietat A la premsa d’esquerres sovintejaven articles i notí- pus deproblemes.» la religió catòlica i d’aquesta manera no hi hauria cap ti- adherien elsfèiem signarunadeclaració derenúncia a tiu esva crear l’associació iatotes lespersonesques’hi sense respectar lavoluntat deldifunt,peraquest mo- sions decapmenaacceptaven lapresència d’uncapellà familiars enelmomentdeladefunciónovolien discus- realitzés posant tot tipus de problemes. Donat que els anava peraunenterrament civilprocurava quenoes l’església delSantEsperit.Aquest homequanalgúhi per unaJuntadelaqualn’era president elrector de 9 i22d’octubre de1926. Espartaco PUIG. «Destellos defilosofia naturista», La Acción, cosindicalista, batlle i exiliat», L’Avenç, generde1982,p. 16. Xavier MARCETiJosepPUY. «Conversa. Francesc Sàbat: anar- David MUNIESA. SamuelVila: unafe contra unimperio. «...en aquelltemps elcementiri estava administrat La Acción era unatribunaobertaalesrefle- 41 42 Esvaloraven 40 45 44 43 Molera, segonselqual: bre lesprerrogatives decadascúentre l’alcalde JosepUllésielprior ment adurterme. Lasituaciógenerà unapeculiarcorrespondència so- religioses —l’Arxiprestat— no es posaven d’acord sobre el tipusd’enterra- dies eneldipósitdelcementiri carlesautoritats civils—l’Ajuntament— i tes. Aquest éselcasdeSalvador MartíiFarell queva romandre unsquants del difuntoferí algunessituacions esperpèntiquesi,sensdubte, surrealis- ... iquèfem ambaquest mort? quotes deprogrés perpartdelmónliberal ianticlerical: lentia davant elcontrol eclesiàstic. les cerimònies funèraries decaire civilcom sifossin veritables actes deva- Eldebat ienfrontaments sobre elpossible enterrament civiloeclesiàstic Cada cerimònia era vista com unpasendavant enelguany dedrets i L’alcalde rebatia elsarguments eclesiàstics: reducir losconflictos asumínima expresión.» tales comprometen aunayotra Autoridad, fuera dedesearqueseprocurara considerarse como católico ocomo disidente. Precisamente porloquecasos mortuoria yquenopuedesersepultadoporhabersediscernido sihade toridad civilelhallarsefrente auncadáver quesedescompone enlacasa lebrados con laSantaSede.» pultura eclesiástica con arreglo álosSagrados Cánones y álosconvenios ce- de ella;yporconsiguiente deconceder álosunosynegarotros lase- facultad dedeclarar quienesmueren dentro desucomunión yquienesfuera conceder sepultura ensagrado, puesálaIglesiacompete exclusivamente la de diferents credos, peró tots actúenensentitprogressiu.» lització i per això ja es compta amb una minoria bastant important d’adeptes ensopega amb els obstacles tradicionals. Terrassa va incorporant-se a la civi- units iatents perapoiaralqueobrar deconformitat ambsaconsciència, amb sesconviccions. Elselementsqueavans estaven disgregats, avui estan prior deTerrassa, JosepMolera, 5denovembre de1926. ACVOC. Fons Governació. Enterraments civils.1926. Cartadel’alcalde JosepUllés,al Molera, al’alcalde JosepUllés,30d’octubre de1926. ACVOC. Fons Governació. Enterraments civils.1926. CartadelpriordeTerrassa, Josep «Un acte civilmés»,La Acción, 10d’octubre de1924, p. 4. «[...] ynodudocomprenderá V. tambiénladisyuntiva enqueponealaAu- «La autoridad eclesiástica eslaúnicaquepuededecidirsisedebeóno «Cada diaésmésnombrós elnuclidepersonesqueactúenconformitat 44 45 43 en elmarc delaFesta Major. organitzats perFraternitat Republicana Portada delprograma d’actes 1927 RCE 39 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 40 SAMUEL MORERA BCT (LAACCIÓN) presidida perSamuelMorera. Junta Directiva deFraternitat Republicana deTerrassa, enel25èaniversari, Terrassa, desembrede1928 48 47 46 tòlic i no evitava fer algunesincursions en qüestions ari Crónica Social,eren motiud’habitualpolèmica. des accions religioses, exposades i defensades pel di- s’identificava depleambaquell discursidetermina- tir elprogrés ilatolerància delasocietat. L’esquerra O lanecessitat deseparar EsglésiaiEstat pergaran- repensadora: cament amblestradicions iladefensa del’acció lliu- atura tambéeren aprofitats per fer unacridaaltren- ritària iintransigent. pels sectors conservadors sobretot, unaimatge auto- ments considerables amb l’Església que configuraren, curs absolutivergonyant delmónclericalireligiós. criatura. També estractava dereflexionar sobre eldis- citar l’encert d’unafamília perrenunciar albateig dela era qüestió d’enaltir unnouenterrament civilodefeli- Morera. devingueren la constatació deldiscurs anticlerical de me, en els primers temps de la Segona República, es- mentiris id’altres accions fonamentades enellaïcis- la vidaidequotidianitat. Lasecularitzaciódelsce- en aquellsanys delaDictadura ad’altres momentsde

La críticade Acción era àmpliavers elmónca- Val a dir que un casament o el naixement d’unacri- L’embranzida anticlericalanava enaugment.Jano La resposta alesautoritats eclesiàstiques s’estenia amb valentia elcamíquemoltsnofan percobardia. licitém coralment alspares perhaver sabutempendre clavitzat ambl’aigua baptismal ipertantéslliure. Fe- mana. ésser undefensor mésdelsidealsdedignificacióhu- tablerta lamare iqueeltendre filletpuguicreixer per cut un formós nen. Desitgém que prompte estigui res- La Acción, 10d’abril de1925. «Acció anticlerical»,La Acción, 3d’abril de1925, p. 4. Xavier MARCET. «La SegonaRepública», Història deTerrassa. Aquests exemples deuenimitar-se.» Aquest nenqueportaelnomdeJoannohaestat es- «Del matrimoni Pere RusiñoliFrancesca Sol,hanas- 46 Quifou alcaldedelaciutat va tenir enfronta- 47 48

Galvani sotaladirecció delpastor SamuelVila: de lainauguració del temple evangèlic delcarrer de res. D’aquesta manera, el1925, esva fer notableressò de la ciutat tambésovintejaven en lapremsa d’esquer - formacions illoances sobre activitats delsprotestants entre laforma defer decatòlics iprotestants. Les in- internacionals. 51 50 49 2.3. derar quecaliaprohibir lacavalcada queorganitzava de caràcter religiós. El 1934, l’alcalde Morera va consi- d’Esquerra, no aturaren Morera en les seves decisions les pràctiques religioses ilasimbologiacatòlica. i progressistes esdestil·lava unaveritable fòbia contra hibició uns anys després. Des d’alguns sectors liberals de lacelebració delsReis desembocàenla seva pro- part delmóncatòlic. i lacontradicció querepresentava aquest recurs per article, «Veritat i mentida» sobre l’ús i abús de l’engany pastor protestant Samuel Vila publicàun interessant va aquellamentidadels Magsilesjoguines.El1926 el bració dels Reis i a la desigualtat social que provoca-

Les importantsigreus discrepàncies, fora idins cultats ques’els poguessin oposar» d’aquest setmanari,peradefensar-se detotes lesdifi- lica podencomptar ambelnostre modest apoiiambel consciència siguiunfet. Elsamics de l’església evangè- gint untemple oneslaborarà peraquelallibertat de als queacabendedonarunexemple deciutadania,eri- trines religioses, noperaixò hemdedeixar defelicitar nosaltres noestem detota conformitat amblesdoc- Lacríticaalcatolicisme arribàfinsi tot ala cele- La Acción, 15degener1926. «Un temple evangèlic», La Acción, 7d’agost de1925, p. 4. ricales contra Méjico», La Acción, 3dedesembre de1926. També defensa delpresident Plutarco EliasCallesa«Los cle- «La qüestió religiosa iMèxic», La Acción, 13 d’abril de1928. i lafutura prohibició delafesta delsReis Mags La denúnciad’una«gran mentida» «Amb joiadonemaquesta nova, puixencara que 49 També recorria alescomparances 51 Lacríticaalafestivitat isentit 50 41 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 42 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 2.4. un fet aïllat entemps delaRepública: el Centre SocialCatòlic. Aquella prohibició nova ser 54 53 52 rant laSetmanaSantade1925 visités laSantaCova de brada lanitdel5degener de1936: pàgines deL’Acció noesperdonava aquellafarsa cele - cavalcada «reial» pelscarrers deTerrassa. Desdeles enni Negre es va recuperar la tradició i desfilada de la nyada idefermes conviccions religioses. volta, però, esdevingué elparadigma depersonaasse- pels sectors mésconservadors delaciutat. Decop i perit obertibendistant deldiscurscatòlic defensat dur una vida prou moguda i llibertina. Palesava un es-

Una inspiració, apriori,inexplicable va fer quedu- Sota elgovern delaComissió Gestora durant elBi- díssima, ladisposicióprohibitiva delnostre alcalde.» s’hi esborra. és com lasorra enlaqualtot s’hipot escriure, puixtot tre d’unesal·lucinantsestampes. Elcor delsmenutsno amb els seus records infantils hi serva tot hora el llas- lendari. I malèfica en la idiosincràcia de la xicalla, que des delesqualsenfan protagonistes unssantsdelca- ca d’organitzar i passejar pels carrers, sengles mascara - l’insensata intenció d’aquests minyons que tenen la fla- prodiguen com unapreferència divina.» cies dels infants, un pòsit de diferència social, que la sabilitat quecontreuen posantenlestènues conscièn- dia bíblicahauriendetenir encompte l’enorme respon- L’escriptor terrassenc Ferran Canyameres semblava Gustau ERILL.Ferran Canyameres, entre lamemòriai l’oblit. La Acción, 6degener1936, p. 1. 1934, p. 1. «Nous encerts delnostre alcalde»,La Acción, 5degener Picabaralla ambFerran Canyameres Per aquesta raó trobem mésqueencertada, encerta- «[...] «Les personesquedisfressades feren aqueixa parò- Però síqueconsiderem absurda iinadmissible 53 54 52 giques: misses, rosaris, pregàries, sermons... biògraf, Gustau Erill, descriu multitud d’accions litúr- va romandre unsdiesalacapitaldeNoguera. Elseu uns exercicis espiritualsalacapitaldelBagesidesprés Manresa ielSantCrist deBalaguer. Va participaren 56 55 2.5. sobre lamatèria, aixího aconsella». curçons defira, en Ferran homedegran experiència enda deseriósadvertiment: «Lector, guarda’t delses- ra. Unreguitzell dereflexions donaven pasaunaclo- un any després de l’enfrontament amb Samuel More- plica atot elcompendi d’acusacions. Això va succeir re, sotaelpseudònimFerran d’Ègara, unarticlederè- aris ésonse’lspot triturar»— Canyameres va- escriu fou unasituacióprou tensa igrotesca. en confòs ihagueren detornar enrere. Semblaserque d’ambdós anaren perterra i,quanlesrecolliren, s’havi- gir capalcatolicisme mésranci iintegrista. Les gorres arribaren alesmans.Morera noliperdonava aquell frontament importantambSamuelMorera igairebé vi d’actitud idiscurs.L’octubre de1925 va tenir unen - sobre laseva vidaanterior. nyaven tota menadereflexions, àdhucpenediments, meres va tornar aTerrassa tot reconvertit. L’acompa- bres queel7denovembre de 1926 tindrialloclainicia- Masonería yelComunismo perseguint-lo. gències delTribunal Superiorpara laRepresión dela foren, dissortadament, lesnombroses ireiterades dili- li mexicà va sertambédestacat icontinuat com ho activitat. Elseu compromís com agermàdurant l’exi- lloc aRubíidesprés Terrassa va serl’espai d’aquesta promès amblamaçoneria. Laseva iniciacióva tenir En eldiariLa Acción, —«en lesplanesdelsseusdi- Alguns sectors delaciutat noentenien aquellcan- La lògiaFidelidad36deRubí anunciàalsseusmem- Samuel Morera va estar fortament vinculat i com- «Fidel retrat del tipovividor»,La Acción, 15d’octubre de1926. Ibídem, p. 116-123. de RubíaTerrassa Incorporació alamaçoneria: 56 55 Canya- 59 58 57 lla associació: ció deSamuelMorera deTerrassa enelsritualsd’aque- s’assolí aquest rang. Les seves tingudessecelebraven necessitava d’unmínimdesetpersones.Ambeltemps va dejurisdicció pròpia. Elreconeixement d’unalògia primers temps d’existència, conferir graus nidisposa- gia deCatalunya. Havia aixecat columnes el1934. com laresta d’associacions integrades enlaGran Lò- i Armengol. lla entitat agafà elnomdelterrassenc Bartomeu Prat portar setanys omésdinslasocietat maçònica. Aque- grau deMestre era eltercer d’unaescalade33icalia angle Prat iArmengoldeTerrassa apartirde1935. El va abatre columnes permancadegermans. com hoestava SamuelMorera. El1934, lalògiadeRubí professionalment amblaCompanyia d’Electricitat tal ricalisme. Algunsdelsseusgermans estaven vinculats debatre amb profunditat la forma de combatre el cle- tiu Rubinenc. En alguna de les seves tingudes es va trobava situada al carrer Oriol, 7, dinsl’Ateneu Instruc-

El nombre reduït demembres nolipermetia,enels Samuel Morera s’incorporava com a Mestre alTri- La lògiadeRubíhavia aixecat columnes el1925 ies hh.» conveniente lapresencia delmayor número posiblede el elemento izquierdista deaquellapoblación,creemos bre que goza demuchas simpatías é influencia entre mèdic. qualitats guaridores. La seva llar fou una espècie de centre gran edificialcarrer deSantJaumeiinventà un «oli» amb de laciutat perdiferents isingulars iniciatives. Construí un Josep Prat iArmengol(1826-1914), destacà enelmónfabril tornà aTerrassa. Fou enterrat alCementiri civil.Elseugermà, (1834-1897) va marxar aultramar el1866imésendavant re- Rafael Comes ensexplica queBartomeu Prat iArmengol en lamasoneríapopular(1868-1939)». na alaGran Logia Española.Unejemplodevocación política Pere SÀNCHEZ. «Delagran Logia SimbólicaRegional Catala- de Rubí,convidant elsgermansalacerimònia. del venerable mestre RaimonRatés, delalògia Fidelidad36 CDMH-Masonería-B-275. Expedient de Samuel Morera. Carta «Dada lapersonalidaddedichoseñor, pueseshom- 57 59 SeguiaelRituEscocès AnticiAcceptat 58 motiu deljudiciiposterior sentència condemnatòria al centre penitenciari de la Model de Barcelona amb mengol. dà el nomenament s’identifica com a Lògia Prat i Ar- Lògia deCatalunya. panyola licorresponia el 104 aixícom el14dinslaGran rell. Enlanumeració corresponent alaGran Lògia Es- en elsbaixos delcarrer 3,albarrideCan’Au Galileu, - 64 63 62 61 60 de roba alcarrer Goleta. de lesJSUC.Acasaseva tenien unaconeguda botiga fill deJosepMaciasiMarimon fou secretari general anys, però va tenir unavidainteressant iintensa. Era la premsa del’època. diren unacurat idifós tractament deltema maçònic a limitació delnombre degermansaTerrassa noimpe- traordinària delesValls deBarcino. fou escollit delegat representant enl’Assemblea Ex ritat ambd’altres germans.El2 de novembre de1935 xes significatives iengestos de col·laboració isolida- ques derepresentació, enelredactat d’algunes plan- ra van serVenerables Mestres delalògiaTerrassa. Macias iPuig. ra, JoanRovira, JoanSoriano, SamuelMorera iJosep de laPrat iArmengoleren: MàriusLuis,Francesc Rive- Feliu deLlobregat iMolinsdeRei. triangles es localitzaven a Terrassa, Tarragona, Sant bre de1933. ASabadellhihaguélaLlotjaOsiris i els Gran Lògia deCatalunya (GLDC) constituïda elsetem- Catalunya. Ambduescategories s’integraven enla

Samuel Morera va patir presó, pertercera vegada, L’activitat deMorera esva veure reflectida entas- Els nomslocalitzats degermansqueformaven part El 1935 hihavia deu lògiesiquatre triangles a tot mengol deTerrassa, 4denovembre de1935. CDMH-Masonería-B-275. Comunicació delalògiaPrat iAr- litada perRafael Comes. La informació sobre JosepMacias (1911-1937) m’ha estat faci- Una història vigent. gia deCatalunya. Orígens,consolidació irepressió franquista. Josep SÀNCHEZ ICERVELLÓ iQuim VENDRELL.Gran Lò- «La francmaçoneria a la palestra», Pere SÀNCHEZ. Op. cit. 62 Aquest terrassenc va morirjove, als26 60 61 Unaminsaactivitat inicialiuna 63 Francesc Rivera iJoanRovi- L’Acció, 4 de març de 1935. 64 Eltext ons’acor- - 43 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 44 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA guns germansmaçons delaLògia Temis deBarcelona: de 1936— onpalesàelseuagraïment pelsuportd’al- sant planxa escritadesdelcentre penitenciari —gener sa de març a abrilde 1935. Hem localitzat unainteres- grés havia estat el1929 ielsegonalapresó deTerras- arran delsFets d’Octubre de1934. Elseuprimerin- 67 66 JCB. 65 Inspector General icorrespon algrau 33. rang méselevat esconeix ambelnomdeSobirà Gran Aquest era el darrer dels anomenats graus filosòfics. El ribar al grau 30que correspon aldeCavaller Kadosch. ceptat que jahavia practicat aTerrassa. El1948va ar- solir diferents graus dinselRituEscocès AnticiAc- dins laGran Logia delValle deMéxico (GLVM). Va as- seu exili aMèxic. Formà partdelaLogia Libertad 233 troben enbonestat de salutibenatesos». «els germanetsJosep, MiqueliAntoni Fernández es d’Ullastrell. Morera respongué aquellasol·licituddient: Foren localitzats alacolònia deCanPalet delterme ció pertrobar elsfillsd’ungermàdela Lògia Barcino. i laGuerra Civil,com fou elcasdeCarlesMartíiFeced. vitat políticaiprofessional durant laSegonaRepública destacats d’Esquerra va serimportantenlaseva acti- germans dediferents lògiesialhora representants la vidadeSamuelMorera. Labonaentesa ambalguns ca esva posarenevidència endiferents momentsde

Morera continuà l’activitat maçònica enl’etapa del L’agost de1938 selidemanàaMorera lacol·labora– El suporticomplicitat dinsl’organització maçòni- dels avensos políticsisocialsdelmon.» rantisme, enemicssecularsdelesllibertats humanesi taculitzat constantment pelsrepresentants del’obscu- empren perempenyer aquest carro delprogres, obs- i Fraternitat,” critdelluitaqueelshomeslliures delmon planeta, unitspelssublimssímbolsd’“Igualtat, Llibertat litzat enlacadenaqueuneixatots elshomesdelnostre Themis de Barcelona, 8degener1936. CDMH-Masonería-B-275. CartadeSamuelMorera alalògia José Antonio FERRER.La Masonería. «[...] veus dimanantsd’aquell cercle deferro simbo - 65 67

66 com fou elcasdelrepublicà Armengol. Gaspar varen fer costat enaquelladesagradable experiència, es republicanes». daria laprimera estada alapresó per«impulsaride- 2.6. 73 72 71 70 69 68 Joan Lluhí. panys, tambéingressà alapresó finsalmaigde1929, plot fou un fracàs generalitzat. i membres delaguarniciómilitarciutat. Elcom - de València, agrupava representants polítics,sindicals Barcelona, quehavia dedonarsuportal’aixecament Provisional aValència. El gruprevolucionari format a mo deRivera alavegada que s’organitzava unGovern ra. Estractava dedetenir aAlfons XIIIial general Pri- el políticrepublicà conservador JoséSánchez Guer - derrocament delaDictadura quepretenia duraterme sonat entre febrer imaigde1929, per latemptativa de d’aquella adversa situació. Companys va estar empre- és benpossible quelaseva amistat s’iniciésenelmarc rebut durant elsdiesdereclusió. També celebrava elgran nombre devisites quehavia delación» quepatiren Morera ielsseuscol·laboradors. la seva posadaenllibertat ifeia referència a«lainfame celebrava, duessetmanesdesprés enelseueditorial, hi va romandre finsel17d’abril. Casas iValentí Puigdomènech—el4d’abril de1929 i gressà alapresó ModeldeBarcelona —ambFrancesc

Morera va coincidir alaModel ambLluísCompanys i El diarirepresentatiu delesesquerres deTerrassa Samuel Morera, redactor encapdeLa Acción, in- tòria delaGeneralitat de Catalunya idelsseuspresidents. Companys iJover» aJosepMariaSOLÉISABATÉ (dir.) His- Josep MariaSOLÉ ISABATÉ IJoanVILLARROYA. «Lluís La Vanguardia, 2defebrer de1929. La Acción, 17d’abril de1929. Joan Ponsa, Magí Rodó, Antoni Rovira iVirgili iEnricTorres. Font, SamuelMorera, DomènecPalet iBarba,Miquel Palet, mengol enelprimeraniversari delaseva mort. Textos deJoan L’Acció, 22denovembre de1935. Homenatge Ar- aGaspar L’Acció, 2defebrer de1934. La Acción, 5d’abril de1929. Primera estada alapresó 73

69 Sempre va agrair atots elsqueli 72 68 A més de Lluís Com- 71 Anys després recor- 70 74 ció isentiment: Morera, aescriure unpoema,«Plany», carregat d’emo- bon assagista, amicifidel col·laborador deSamuel

L‘estada alapresó portàaValentí Puigdomènech, que dellàgrimesemcosta.» El foc quetincaquí,¡ay! que dolorsipenesemporta. El foc quetincaquí,¡ay! d’un poble, quen’és digne! ¡Un himnegran dellibertat fer perellaungros himne. per cantar-lialabeutat; per fer-li cantsd’alegria; que cerco, jo, unbonmatí, la llumSantaiDivina És perveure resplendir, que jotincperenemiga. És alatrista fosquetat, que’m corseco, iemmigra. És perlabonallibertat que sento pertalSenyora, És gaire béunsentiment la flamaque’mdevora. És lallumd’unpensament que sento delpitendintre. de l’immensfoc ibraceral que pugnapereixir-ne, És lallumd’unideal que dellàgrimesemcosta. El foc quetincaquí,¡ay! que penesidolorsemporta. «El foc quetincaquí,¡ay! 1929, p. 3. Valentí PUIGDOMÈNECH.«Plany», La Acción, 26d’abril de 74 45 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 46 SAMUEL MORERA de laRepública. la proclamació que comportaren a leseleccions a lanounadaERC— —adherida Republicana deTerrassa, liderat perFraternitat Republicà Catalanista municipal delBloc amb lacandidatura Portada deL’Acció, 8 d’abril de1931 BCT 3 entitats delrepublicanisme localicomarcal. ís Companys, del«setmanarisocialista» L’Opinió deJoanLluhíinombroses la gentdel’Estat Català deFrancesc Macià,delPartit Republicà Català deLlu- 78 77 76 75 3.1. (1931-1933) anhels, ordre iconflictes Temps deRepública: nal que va tenir lloc el 13 i 14 de febrer de 1932. Formà part de la ponència so- cipació, l’octubre de1931, enl’Assemblea preparatòria del1rCongrés Nacio - hegemònica delaCatalunya republicana. i s’adheriren alesconclusions d’aquell històric Congrés fundacionaldelpartit Republicana, tre el17i19demarç de1931. lloc al’Ateneu Republicà deGràcia idesprés alFoment Republicà deSants,en- nya. Morera va participarenlaConferència d’Esquerres Catalanes queva tenir implicació icomplicitat ambelnaixement d’Esquerra Republicana deCatalu- dor, entre 1931 i1937. sions polèmiques,dinslestasquesmunicipals,bécom aalcaldeocom aregi- sa estraduïren ennombroses actuacions,àdhucnotoris enfrontaments ideci-

La implicaciódeSamuelMorera ambEsquerra continuà amblaseva parti- Els terrassencs SamuelMorera iJosepPetchamé ennomdeFraternitat La seva trajectòria icompromís dinsFraternitat Republicana derivaren enla L’estima ientossudida defensa deSamuelMorera pelsinteressos deTerras - Pau VINYES.Visca laRepública! Joaquim Ventalló, periodista, polític,poetaitraductor. Puigdomènech. Armengol, Hermies Busqué, SamuelMorera, Domènec Palet iBarba,MiquelPalet iValentí domènech com apresident delComitè Polític. Figuren com abonsoradors: Domènec de 1934, hiconsten JaumeFigueres com apresident delConsell Directiu iValentí Puig- localitats catalanes». Enunafitxa deFraternitat Republicana de Terrassa, del’1maig ANC1-886-T-6639. «Entitats adheridesaEsquerra Republicana deCatalunya endiverses Joan B.CULLA.Esquerra RepublicanadeCatalunya, 1931-2002. Unahistòria política. Catalunya. 70 anys d’història (1931-2001). Ramon ALQUÉZAR. «Esquerra Republicana deCatalunya» dinsEsquerra Republicana de Compromís ambEsquerra Republicana 77 ielperiodista JoaquimVentalló 75 Elnoupartitnaixiacom aconfluència isíntesi de 76 78 deL’Opinió varen participar 47 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 48 SAMUEL MORERA GASPAR, SAGARRA ITORRENTS /ANC en laseva primera visitaoficialalaciutat. davant l’església del’antic Convent deSantFrancesc, decamíal’HospitalSantLlàtzer El president Francesc Macià,ambl’alcalde accidental SamuelMorera, Terrassa, 6dejuliol1931 ment d’unamillorpreparació delesponències ides- per circumstàncies relacionades primerambl’argu- publicana. d’actes delaCasadelPoble, seudeFraternitat Re- juny de 1936. El lloc no podia ser un altre que la sala ra s’havia decelebrar aTerrassa del30demaigal’1 es viviaal’Ajuntament deBarcelona. rau. ElCongrés tambétractaria lasituaciódecrisique Pere Comas, JoanLluhí,JosepTarradellas iAntoni Xi- Congrés il’expulsió delsdissidents: JoanCasanelles, cia deFrancesc Maciàvan acordar laconvocatòria del quatre membres delComitè Executiu sotalapresidèn- publicana deCatalunya» del21desetembre. Elsvint-i- militants ialComitè Executiu Central d’Esquerra Re- vers elpartitidelarecent publicaciódelmanifest «Als tant delgrupdeL’Opinió, respecte alesseves crítiques d’octubre. Hi havia una situació molt delicada al vol- preparar el2nCongrés Nacional extraordinari del7 en elComitè Executiu del27 desetembre de1933 per amb responsabilitats nacionalsaERC. patibilitzà, demanera habitual,lestasquesmunicipals deració Comarcal delVallès Occidental. Morera com- Comitè Central d’Esquerra icom apresident delaFe- sius esva mantenir elseuconcurs iparticipaciódinsel 82 81 80 79 Roig, Andreu Fusté iMariaDolorsBargalló. Edmon Iglésies,Pere Comas, JosepArmengol,Jaume bre «ElProblema Religiós» alcostat d’HumbertTorres, cesc Missé iLluísPrunés. Enric Canturri,Cavol, Grau, DomènecCarrové, Fran- ronat, Magí Soler, Antoni Andreu, JaumeMartíiCabot, de laponènciasobre «Afers Municipals»,ambRoc Bo- ració deBarcelona-Circumscripció. el 24 i25dejuny de1933, enrepresentació delaFede- Central queva sorgir del2nCongrés Nacionalcelebrat

Tres anys després, el3rCongrés Nacionald’Esquer- Va participar, entre d’altres reunions significatives, Morera fou escollit membre del Comitè Executiu La Humanitat, 10demaig1936, p. 1. Maria DolorsIVERN, Op. cit.,Volum 2,p. 281. L’Opinió, 14denovembre de1931, p. 2. gandista d’esquerra. Betsabé GARCIA.MariaDolorsBargalló. Feminista ipropa- 82 Aquell Congrés fou ajornat duesvegades 80 81 Enanys succes- 79 Itambé organitzar. Avel·lí Estrenjer (Centre Catalanista Repu- cat com a president de la Junta provisional que es va va tenir, en aquelles primeres hores, un paperdesta- enmig d’unagran eufòria, dosdiesméstard. Morera Bloc Obrer iCamperol Candidatura Catalanista Coalició Monàrquica Bloc Republicà Catalanista obrí elCongrés. circumscripció, fou un dels membres dela Mesa que tè Executiu Central com arepresentant deBarcelona- Barcelona. Morera, queseguiaformant partdelComi- tivament ielllocPalau deProjeccions deMontjuïc,a va produint. prés ambmotiudelcontext políticenrarit ques’esta- 85 84 83 ANC1-886-T-6588. 3.2. va representar lacloendad’aquella efímera trobada. panys fent unacridaal’optimisme, malgrat lasituació, s’ajornava finsal’octubre. EldiscursdeLluís Com- «defensa delaRepública ideCatalunya». ElCongrés la situaciónoconvidava adiscutirponènciessinóla que JoanCasanovas fes unaintervenció apel·lantque Candidatura Regionalista: ció Monàrquica ilaCandidatura Catalanista delaLliga fà en aquella important convocatòria enfront la Coali - nitat Republicana iCentre Republicà Obrer— triom- —formada pelCentre Catalanista Republicà, Frater- d’esquerres, anomenada Bloc Republicà Catalanista, pals del12d’abril de1931. ATerrassa lacandidatura prés delseunaixement foren leseleccions munici- La proclamació de la Segona República tingué lloc, El 18dejuliol1936 fou ladata assenyalada defini- El primergran repte d’Esquerra Republicana des- El Dia,13d’abril de1931, p. 1-2. La Humanitat, 19dejuliol1936. Eleccions municipalsicanvi d’escenari 85

83 Lagreu realitat delmomentva fer 3.686 1.960 1.587 Vots 123 26,64% 50,10% 21,57% 1,67% % Regidors 21 84 9 - 1 49 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 50 SAMUEL MORERA GASPAR, SAGARRA ITORRENTS /ANC per escoltar elpresident Francesc Macià,devisitaalaciutat. Una gernaciódeciutadansdavant l’Ajuntament Terrassa, 6dejuliol1931 Governació, respectivament. d’alcalde alcapdavant delsdepartamentsd’Obres ide publicà Obrer) figuraven com aprimerisegontinent (Fraternitat Republicana) iRamonCamps(Centre Re- ment queesva constituir el16d’abril. SamuelMorera blicà) fou el primer alcalde republicà delnou Ajunta- Així relatà BaltasarRagonel14d’abril aTerrassa: la bandera espanyola, quefou cremada davant l’edifici. propi Col·legi. seïen d’Alfons XIII,elsqualsforen destruïts alpati del coles Pies,onforen sol·licitats elsdosretrats que pos- Santa Espina”,queforen ovacionades perlamultitud. Camí iEstrenjer, que foren entusiàsticament aplaudits. parlaren alsmanifestants elssenyors Morera (Samuel), portats abraços. els detinguts,ennombre de set,queforen aclamats i es féu amodelesclauscel·les iforen alliberats Després de nopoca resistència de l’escarceller, un grup retrat d’Alfons XIII, que fou estripat davant de l’edifici. bertat presos” i“DesarmeSometent”. tols amblesinscripcions“Volem l’amnistia total”, “Lli- portaven labandera republicana desplegadaiunsrè- cipal que interpretava “La Marsellesa”. Els manifestants síssima manifestació, acompanyada Muni- delaBanda fou posadaalbalcó labandera republicana. ordinària. de laRepúblicail’animació alaviapúblicafou extra- via fet capenaquellindret. d’una gran gentadaque, enassabentar-se delsfets, ha- la CasaConsistorial, enmigde visquesimorissortits que fou estripat icremat alRaval, davant mateix de sions emportant-sedelmateix, elretrat d’Alfons XIII, En havent sopat, jadesdeles nou, laviapúblicaes També aprecs delgrup, elspares escolapis lliuraren A lesset,ungrupesdirigí,alReial Col·legi delesEs- MunicipalinterpretàLa “La Banda Marsellesa”i“La Quan foren alRaval desdelbalcó deCasalaCiutat La manifestació esdirigíalapresó, d’on fou extret el A dosquartsdesets’organitzà alRaval unanombro- A laCasadelPoble ialCentre Catalanista Republicà Arreu delanostra ciutat escomentà laproclamació [...] «Mentrestant, ungrupdejoves invadí elSalódeSes- 87 86 blicans delaciutat, nomenclàtor il’eufòria col·lectiva enelsespais repu- més enllàdelajoiaigatzara populars, elscanvis enel

nes ordres delGovern provisional delaRepública.» proposaven portaracap així querebessin les oportu- i dels seus oferiments de cooperació a la tasca que es cies perl’assistència atots elsrepresentants d’entitats, bada l’Assemblea, nosensehaver donat abanslesgrà- ta, elpresident senyor SamuelMorera dónaperaca- s’encarregà delgovern delaciutat. tats de Terrassa, convocada per la Junta provisional que tat unaAssemblea derepresentants detotes lesenti- llesa” enmigd’aplaudiments igran entusiasme. dí. L’orquestra interpretà diverses vegades “La Marse- cafè estrobaven plensdegomagom.Igualment eljar- blic per a celebrar l’aconteixement. El saló de festes i el dirigiren alaCasadelPoble, onhitenia llocunballpú- buna. clusions: pública. obrers locals,perenviar alComitè provisional delaRe- clusions que havien confeccionat els representants dels coltar, com elshavia estat promès alatarda, lescon- casinos icafès iarreu esparlava delgran esdeveniment. nostra ciutat, niendiesdegrans festes. S’ompliren els trobava novament animadacom mais’havia vist ala La proclamació delaSegonaRepública aTerrassa, sada); iCan’Aurell. Districte IV(Cafè delSol). nitat; Casal d’Esquerra a Can Palet. Districte III (Bar la Rabas - rer SantPere, 38;CasadelPoble deSantPere. Carrer Frater- Casa del Poble. Cremat, 9; Centre Catalanista Republicà. Car- anys 1931, 1932, 1933, 1934, 1935., p. 56-59. Baltasar RAGON. Terrassa fa cinquantaanys. Historials dels Després d’exposar cadascúelsseuspuntsdevis- A lesnoudelavetlla, escelebrà alaCasadeCiu- La multitud es dispersà amb el major ordre i molts es Quarta: Llibertat depensament,reunió idetri- Tercera: Separació del’Esglésial’Estat. Segona: DesarmamentdelSometent. Primera: Llibertat absolutaalspresos. Un delegat delComitè Obrer llegílessegüentscon- El Raval estrobava abarrotat degentpertald’es- 87 pretenia ser, perpartd’Esquerra 86 51 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 52 SAMUEL MORERA GASPAR, SAGARRA ITORRENTS /ANC acompanyat, entre d’altres, perl’alcalde accidental SamuelMorera ieldiputat DomènecPalet iBarba. El president Francesc Macià,devisitaalaciutat, esdirigeixalamultituddesdelbalcó del’Ajuntament, Terrassa, 6dejuliol1931 89 88 3.3. que havien estat escollits. suport itotal confiança perals representants polítics dació delaRepública. Laproclama demanava unferm demanava queningúposésentrebancs enlaconsoli- crida acol·laborar enaquellsmomentshistòrics. Es tituds. ràncies tradicions, les injustícies socials i covardes ac- exemple, com a paradigma del vell caciquisme, de les sucrada vers lesclasses conservadores, elsalismeper es destil·lava unaactitud«comprensiva» iquelcom en- Calia evitar qualsevol actituddevenjança alhora que en defugir del desordre, l’enfrontament i la violència. vència, lallibertat, l’entesa ieldiàleg. Republicana, ungest convincent afavor delaconvi- dència, consens icivisme. gran referent històric de l’entitat i un exemple de pru- orígens. Nohihadubte queeldiputat aMadridera el Domènec Palet iBarbaenformava partdesdelsseus la figura carismàtica deSamuelMorera alcapdavant i d’Esquerra Republicana deCatalunya. Comptava amb cia d’Esquerres Catalanes quedonàllocalafundació ble. Fraternitat Republicana participàalaConferèn- S’identificava, majoritàriament, amblaCasadel Po- hegemònica delahistòria republicana delaciutat. grups queelformaven, eren: nar Terrassa finsaleseleccions municipalsde1934. Els ta, ambelscorresponents canvis d’alcalde, va gover - querdes foren insalvables. ElBlocRepublicà Catalanis- les desavinences existents sinótot elcontrari. Les es- gats com acandidatura. L’èxit obtingut nova resoldre havia tingutimportantsdiferències percaminarple- ons municipals,malgrat unaaparent iferma cohesió,

L’editorial deL’Acció: Amb l’arribada delaRepública esposava l’èmfasi 1. Fraternitat Republicana (FR). Era l’agrupació La coalició republicana guanyadora deleselecci- Xavier MARCET. «LaSegonaRepública», Història deTerrassa.. «Ni rencors, niodis»,L’Acció, 18d’abril de1931, p. 1. Junts peròmalavinguts «ni rencors, niodis»feia una 88 89

Republicà Obrer. de l’entesa entre Acció Catalana ilagentdelCentre tir. Elrellevà al’alcaldia RamonCampscom aresultat tiques deldiariL’Acció livaren passar factura iva dimi- relació al’assalt llibertarial’Ajuntament, ilesdures crí - tud d’Estrenjer davant els Fets de Febrer de 1932, en tembre següent. ons d’alcalde accidental, finselseu retorn el22dese- 92 91 90 temporalment l’alcaldia, latives del28dejuny de1931 va fer queabandonés sió d’Estrenjer del BlocRepublicà Catalanista. Val adirqueladeci- publicana, fou designat alcaldeen nom dela coalició Oliart, Frederic SeguésiPere Tusell. Avel·lí Estrenjer, JosepGirona, JosepMallafré, Albert ren partd’Acció Catalana. Elsregidors electes van ser: daren el 1930 el Centre Catalanista Republicà i forma- Lliga Regionalista. Un sector dels seus integrants fun- bona mesura, elcatalanisme conservador vinculat ala republicans. L’Associació Catalanista representava, en al voltant departiciparonodeldiscursicompromís crepàncies enelsidel’Associació giraren, sobretot, tiga Associació Nacionalista nascudael1917. Les dis- de l’Associació Catalanista, nova denominaciódel’an- gueras, MiquelParera, EnricTorres iPere Trenchs. ren: Ramon Camps, Ferran Fàbregas, Francesc Llon- de l’Art Fabril, n’era ellíder. Elsconsellers escollits fo - la CasadelPoble. RamonCamps,vinculat alSindicat Morera, JosepPetchamé iJaumeRibera. cesc Devant, JaumeFigueres, JoanGenescà,Samuel mènec Armengol,JosepCamí,Francesc Casas,Fran-

Cinc mesosdesprés, unasuposadainegligentacti- Avel·lí Estrenjer, representant d’Acció Catalana Re- 3. Centre Catalanista Republicà (CCR). 2. Centre Republicà Obrer (CRO). Escissió radical de Els regidors escollits ennomdeFraternitat foren: Do- temporalitat que començà unmes després. havia exercit, prèviament, com alcaldeabansdelperíode de juliol de1931. Enel plede9juny de 1931 SamuelMorera ja ACVOC. Acta delPledel’Ajuntament deTerrassa de2 El Dia,3dejuliol1931. sa». Rafael COMES. «ElCentre Catalanista Republicà deTerras- 91 de presentar-se a les eleccions legis- 92 Morera elrellevà, enfunci- 90 Escissió 53 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 54 SAMUEL MORERA FBM i eldiputat DomènecPalet iBarba,durant elbanquetofert enhonorseu. El president Francesc Maciàentre l’alcalde accidental SamuelMorera Terrassa, 6dejuliol1931 de partitid’extrema fidelitat aldiscursmésoficialile- clara afinitat amblaCasa del Poble. Va serunhome discurs laïcista i anticlerical ielcompromís polític en dura enelmarc deladefensa delajustícia social, el via forjat com apolíticdurant els anys delaDicta- l’alcaldia. tat. Era, en certa manera, eljacobinisme traslladat a solidesa d’unpartitnovell, l’autoritat il’ordre alaciu- fort idecidit.Representava laprojecció ivoluntat de ta i,habitualment,inflexible. Era unhomedecaràcter vant l’alcaldia. Oferia undiscurscontundent, legalis- des delaprimera itemporal experiència degestió da- de lapolíticaprogressista id’esquerres d’aquells anys 3.4. Alcaldeaccidental ses populars. ma delprogrés idel’avinentesa entre políticaiclas- Cremat, 9, fou gairebé total. Esquerra era elparadig- identificació d’Esquerra ilaCasadel Poble delcarrer na Fraternitat Republicana. Ambelpasdeltemps, la publicana enclara sintonia amblatradicional ivetera- s’imposà, perdamuntdetot, eldiscursd’Esquerra Re- se situaentre eldesembre de1932 ielfebrer de1934. de novembre de1932. Aquest mandat com aelecte na enleseleccions alParlament deCatalunya del20 donaren elsresultats existosos d’Esquerra Republica- va serSamuelMorera ambelsuportilegitimitat queli Les cincetapesdeSamuelMorera al’alcaldia deTerrassa (1931-1937) QUADRE 2 Morera era homedefermes conviccions ques’ha- Samuel Morera espresentà com elgran personatge Val adirque, demanera continuada iprogressiva, El tercer alcaldedelaSegonaRepública aTerrassa 1 desembre 1932 26 febrer 1936 2 febrer 1934 28 juny 1937 2 juliol1931 Inici 11 desembre 1937 22 setembre 1931 7 octubre 1934 24 agost 1936 2 febrer 1934 Final Electe després delsFets deMaigfinsel vot de censura Reposició finsdimissió perpressió delsindicalisme revolucionari Accidental per dimissió d’Avel·lí Estrenjer Motiu Electe aeleccions municipalsfinsels Fets d’Octubre Electe després deladimissió deRamonCampsiCelma bons ciutadans». rar iexecutar unplamunicipalista «ambelsuportdels 94 93 o JaumeFigueres palesaren, ambnotable fidelitat, la mengol, JosepPetchamé, Isidre Almirall, MiquelPalet ge. Homescom Valentí Puigdomènech,DomènecAr- es enlesrelacions dinsifora d’Esquerra Republicana. seu tarannà provocava, sovint, notablesdiscrepànci- tica idegestionar tota menadereptes iconflictes. El no estava exempta d’unasingularmanera defer polí- rant moltdetemps. Laseva complicitat ambTerrassa libris socials. mena demancances, rancis paternalismes idesequi- res d’unacomunitat atenallada perl’herència detota i puntdepartidadelprogrés ilesanheladesmillo- iterades ocasions, queelmunicipalismeera labase eren afers ireptes delaciutat deTerrassa. re, ansalcontrari, delaseva gran responsabilitat que en elComitè Executiu d’Esquerra nol’havia dedistreu - galista. Considerà quelaseva participacióipresència

Això podiasignificarlacara ilacreu delpersonat - La seva implicacióamblaciutat fou moltgran idu- Morera estava convençut, i així ho transmeté en re- de gener1933. TEROL. «Latasca del’Esquerra al’Ajuntament», L’Acció, lans del15demarç de1936. participà enl’Assemblea delaFederació deMunicipisCata- de 26gener1933; L’Acció, 1933. Vegeu ACVOC. Acta delPle de l’Ajuntament deTerrassa a alcaldeenel1rCongrés Municipalista Català, elfebrer de de laUnióMunicipisd’Espanya d’octubre de 1931 icom participà com atinentd’alcalde enelCongrés Extraordinari Expedients delaComissió deGovernació, capsa237. Morera ACVOC, AjuntamentdeTerrassa. 1/1 Comissió deGovernació, 93 Esquerra esmarcava elrepte d’elabo- 94 21 defebrer de1933. També 16 55 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 56 SAMUEL MORERA I TORRENTS /ANC GASPAR, SAGARRA de SantPere deTerrassa. visitant lesesglésies Samuel Morera amb l’alcalde accidental Francesc Macià El president Terrassa, 6 de juliol de 1931 95 sident de la Generalitat, a la ciutat de Terrassa. de Francesc Macià enlaseva primera visita,com apre- fou l’amfitrió, juntament amb Domènec Palet i Barba, L’Avi ensvisita rien, demanera important,enplenaGuerra Civil. blicanisme local.Palet iFigueres, però, se’ndistancia- seva complicitat ambelmàximrepresentant delrepu- de confluència itrobada delaciutadaniaid’homenat- durada. Enqualsevol cas,elRaval acabava sentellloc corre-cuita, isobtadament,elsllocsavisitari/o laseva va elpersonaldeseguretat ideprotocol amodificar teritzades perundescomunal recorregut queobliga- (24 defebrer de1937) estigueren habitualmentcarac - sul delaUnióSoviètica Vladímir Antonov-Ovséienko 1934), ManuelAzaña(28d’agost de1934) oladelcòn- de novembre de1931), Lluís Companys (4defebrer de com foren les deFrancesc Macià,Marcel·lí Domingo(1 de RàdioTerrassa. inaugurar elGrupescolar Genescàilesinstal·lacions en duesocasionsel1933. Enunad’elles, el2d’abril, va cia perqüestió detemps. Maciàtornà avisitarTerrassa cord ienuigennopodercomptar amblaseva presèn- cà Obrer o elGran Casino manifestaren elseudesa- Els dirigentsd’algunes entitats com elCentre Republi- la Plaça Major o Plaça Vella per Plaça de la República. ble ielCampdelTerrassa FC. Fraternitat Republicana deSantPere, laCasadelPo- col Egarenc, elCADCI,lesesglésiesdeSantPere, la entitats. Per la tarda visità el Casino del Comerç, el Cír- la casaconsistorial va tenir lloceldinard’autoritats i l’edat il’agenda del’il·lustre visitant.Enels jardins de ment. Morera demanava respecte icomprensió davant objecte, a continuació, d’una gran rebuda a l’Ajunta- que va començar al’HospitaldeSantLlàtzer perser en plenaFesta Major. trobada ambl’insignepersonatge va serel6dejuliol

Samuel Morera, enfuncionsd’alcalde accidental, Les diferents visites depersonalitats polítiques, S’aprofità l’estada deMacià percanviar elnomde Macià va tenir, ipatir alhora, unatapeït programa El Dia,8dejuliol1931. 95 La ge popularalvisitantdetorn. 99 98 97 96 3.5. tivitats deladona ielmoviment feminista dinsERC. nigna palesàelseuinequívoc compromís amblesac- les exigències protocol·làries. Ben cert, també, que Be- gonisme i adoptà sempre una actitud discreta davant Val a dir que ella fou procliu adefugirqualsevol prota- d’«alcaldesa» aBenignaBlanco, l’esposa deMorera. tòria contemporània deTerrassa. parlaments, convocatòries imobilitzacionsdinslahis- de laciutat haestat testimoni directe denombrosos forta icontinuada polèmica. calista, lluny de tota intransigència, mantingueren una sa ennomd’Esquerra iEspartacusPuigcom asindi- projecte deprogrés illibertats. El periodista JoanPon - vinculat amb la CNTsobre qui defensava millor aquell sacions, ladiscussió entre elsrepublicans il’obrerisme ses populars. al senseembutseren l’únicaalternativa peralesclas- consideraven quelaviasindicalimobilitzaciósoci- tica ideprogrés al’ampara delaRepública ielsque i tambéd’acusacions entre defensors del’acció polí- escenari iunfidelaparador enelquadre de reflexions bé catalanista. EldiariL’Acció esdevingué unhabitual lisme localilagentvinculadaalmónrepublicà itam- a laciutat entre destacats sectors del’anarcosindica- oasi enelprogressiu climadecrispacióqueesvivia

En lavisitad’Azaña, lapremsa atorgà elrang En realitat espolaritzà,enmigdecontinuades acu- Aquells diesdela Festa Major foren com un petit L’Acció, 13d’agost de1931. d’agost de1931; EspartacusPUIG. «Endefensa delesidees» ta abiertapara mibuenamigoEspartaco Puig»,L’Acció, República», Espartacus PUIG.«Los sindicalistas nosonenemigosdela Betsabé GARCIA.Op. cit. L’Acció, 29d’agost de1934. espectador preferent.(1926-1946). Andreu CALAF. ElRaval, escenari principal.Impressions d’un Tensió creixent ipersistent conflicte L’Acció, 31 dejuliol1931; JoanPONSA. «Car- 99

96 Aquest puntneuràlgic 98 97 7

57 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 58 SAMUEL MORERA GASPAR, SAGARRA ITORRENTS /ANC al carrer Fraternitat. El president Francesc Macià,alaportadeFraternitat Republicana Federal deSantPere, Terrassa, 6dejuliol1931 100 al Sr. President dela Federació Local deSindicats»— Abad. L’alcalde demanàenunescrit—«Cartaoberta lúmnies contra Morera perpartdelmilitantobrer Julià cats al Teatre Recreo es varen pronunciar algunes ca- celebrat el25d’agost perlaFederació Local deSindi- lèmiques situacionsenelsanys següents.Enelmíting per unaconflictivitat queesdevindrà elpròleg depo- tra laseva persona itambéd’unaatmosfera farcida trenjer, esveié envoltada d’unaprogressiva tensió con- ment del’ordre estaven perdamuntdetot. de l’obrerisme. Elcompliment delalleiielmanteni- seva contundència vers elssectors llibertarisiradicals dretes ielcatalanisme conservador. Sobresortí perla clericalisme l’enfrontà amb els carlins, amb la gent de tors delavidapolíticaisocialciutat. Elseuanti- d’enfrontaments, alllarg delsanys, amb diferents sec- seva fermesa ennombroses decisionsforen causa seu posicionamentnooferia capmenadedubte. La tensió iunenfrontament inevitables: mena dedubte sobre unasituacióquealbirava una pas elmateix perunsod’altres. ses ieldescrèdit. LaideaielsentitdeRepública noera cions icalúmnies.Hihavia unareciprocitat enlesofen- consideraven víctimesdetot unreguitzell dedifama- l’agressivitat imaneres delssindicalistes iaquests es L’alcaldia accidental deMorera, ensubstitució d’Es- Morera estrobava immersenaquellfoc creuat iel El to d’algunes columnes ieditorials nodeixava cap Els republicans esmanifestaren endesacord amb com succeeix ambdolorosa freqüència.» vitzar unbonxicelllenguatge, inoinventar calúmnies te alsidealsd’aquests mateixos obrers hauriendesua- no sóndeixebles deladeesaAcràcia, iqueperrespec- encara compte queelnoranta percent desindicalistes en l’actual ministeri. ra, contra els prohoms polítics que exerceixen càrrecs tant elsdesfogaments epilèptics deSolidaridadObre- «No hihadret», L’Acció, 28d’agost de1931, p. 1. Els redactors delperiòdicobrerista nos’handonat «Ja fa temps queelsobrers polítics venim aguan- 100 Federació. si elscomentaris eren atítol personaloennom de la 104 103 102 101 i deteriorament delasituació: pació pelqueopinava queera unamancaderespecte feia ressò d’aquell incidentipalesava laseva preocu- per fer-se escoltar aixícom ladistant trajectòria enel noritària iaixò explica lesgrans dificultats ientrebancs presència aTerrassa d’aquell corrent trentista era mi- de construir res» prudència icriteri davant: «els destructors incapaços i dirigentsdelaCNTcom unexemple desensatesa, el Manifest Trentista perpartd’unsector demilitants tensa situacióesferen méspresents. L’Acció celebrava missió com aalcaldeel24 d’agost de1936. mers mesos de la Guerra Civil i van provocar la seva di- accentuats, d’elevada crispacióiviolència, enelspri- blica iaugmentaren ambeltemps. Aquests foren més molt importantsdurant elsprimersmesosdelaRepú- en particular, amblagentdeCNTiFAI foren

L’editorial d’Avui, periòdiccatalanista republicà, es A primersdesetembre lacara ilacreu d’aquella La tibantor ienfrontaments d’Esquerra ideMorera, vivim unsmomentsdenormalitat absoluta.» el qualtots tenim eldeure dedonarlasensacióquè encausades, quans’està enpleperíodeconstructiu, en pot justificar-se, de capmanera, quan les coses estan cació enmomentsdelluitaapassionada iderevolta, no cultura, sipot, finsa cert punt, ésser objecte dejustifi- ta mancaderespecte, queéssempre unsignedebaixa quan menys, untracte méscorrecte iafectuós. Aques- absoluta derespecte apersonesiidearisquemereixien, la solidesadeseva argumentació, sinóperlamanca no s’ha pas distingit pel seu contingut ideològic ni per ments han vingut portant a terme una propaganda que

L’Acció, 4desetembre de1931. AJUNTAMENT DETERRASSA. SamuelMorera. Xavier MARCET. «LaSegonaRepública», Història deTerrassa; «El respecte s’imposa»,Avui, 8desetembre de1931, p. 1-2. L’Acció, 28d’agost de1931. «D’encà del’adveniment delaRepública,certs ele- 101

104 en referència ala gent de la FAI. La 103 102 59 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 60 SAMUEL MORERA GASPAR, SAGARRA ITORRENTS /ANC al campdefutboldelTerrassa FC, delcarrer Pitàgores. El president Francesc Macià,ambl’alcalde accidental SamuelMorera, Terrassa, 6dejuliol1931 feina eldilluns. perar l’ordre idemanava alsobrers quetornessin a la Morera publicàunbanonoferia complicitats perrecu- van demanarreforços aBarcelona. L’endemà, Samuel n’eren defensors. 108 107 106 105 tat deSabadell.EspartacusPuig recorregut sindicalista delamilitànciaveïna ciu- vagues: posats objectius,possibilitats iconseqüències deles tent enfrontament i dins d’un ampli debat sobre els su- ressant editorial deL’Acció enelmarc d’aquell- persis ien tancar tota mena d’establiments i comerços. fàbriques deixaren laseva activitat igrupsd’obrers fe- vaga general quearribàaTerrassa eldivendres 4.Les Amb eltítol de«S’haacabat» trobem aquesta inte- La primera setmanadesetembre esdeclarà una ni ontoquen, nicom deuendesenvolupar-se. Elseufa- s’explotin. amb eldesenrotllament iriquesadelesindústries que aquells avantatges morals ieconòmiques compatibles pital, iunmotiu decompanyerisme peraassolir tots veiem una necessitat per a enfrontar-nos davant el ca- reix larepulsa seriadelshomesqueenlasindicacióhi ta delsanarco-sindicalistes ésdefet abominable, me- merç ialavidaeconòmica delnostre poble. La conduc- sense preocupar-se delsperjudicisqueirrogaven alco- proclamació, hanvinguthostilitzant-la freqüentment blica sónunsarcasme iuncinisme, jaquedesdellur ves contínues protestes detolerància, d’apoi alaRepú- torbadora, delsanarco sindicalistes delaC.N.T. Les se- de lesa pàtria l’actitud inqualificable, terriblement per- edictes. Expedients dela Comissió deGovernació, capsa425.Bansi ACVOC, AjuntamentdeTerrassa, 1/1 Comissió deGovernació, El Dia,4desetembre de1931. Xavier MARCET. «La SegonaRepública», Història deTerrassa. Monogràfic». Terme, núm.1,novembre de1986. «LaGuerra CivilaTerrassa. Xavier MARCETiJosepPUY. «EspartacusPuig,sindicalista», Els dirigentsdelaC.N.T. sóncecs; nosabenonvan «Som polítics,tenim fe amblaRepública.Ésuncrim 108 106 105 iJosepSanahuja 107 Es ACVOC després d’unesjornadesdevaga. cridant alatornada altreball ilarecuperació delanormalitat Ban deSamuelMorera, com aalcalde accidental, 5 desetembre de1931 61 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 62 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 109 xim representant delrepublicanisme terrassenc: entre nombrosa gentdelsindicat anarquista ielmà- de l’agressivitat, creixent isense treva, que va existir lià. Les paraules iexpressions emprades sónunaprova l’equiparava amblafigura deMussolini iel feixisme ita- amb molta i ofensiva duresa la persona de Morera i se Des delespàginesSolidaritadObrera s’atacà noche en buscadeimaginarios explosivos yarmas, de- sense, allanadomicilios lomismoporeldiaquela radas; y ésta, azuzada por elfatídico “Mussolini” tarra- a laGuardia Civillosdomiciliosdeesosmismoscama- bón, lautilizahienaantes citadapara señalar ahora compañeros delalocalidadantes demarcharse elBor- calde deTarrasa con susabsurdas provocaciones? militantes. Trabajo ysusmásdignos,destacados ydesinteresados letadas decienosobre la Confederación Nacionaldel cio italianosiempre dispuesta alanzarmásypa- a lacabeza, vase convirtiendo enunasucursaldelfas- cans novolem niunacosa nil’altra.» ets, sinóelfeixisme oladictadura militar. Ielsrepubli- República caigués,adarrera seunohivindrienelssovi- desfer els plans dels falsos revolucionaris perquè, si la ministració dictatorial. Elsobrers irepublicans sabrem presó elssuposats responsables delavergonyosa ad- moments enquèelgovern de laRepúblicahaficat ala publicana, doncshanestat promoguts enelsprecisos desordres tenen unasignificació vertaderament antire- aquesta gran vergonya noesrepetirà més.Elspassats manca d’ambient idepreparació adequades[...] poques hores handecapitularignominiosamentperla definit, peratransformar-les en revolucionàries, iales atrocitats, iavui plantegen lesvagues ambcaràcter in- natisme sectarielsportaacometre lesmésindignes «S’ha acabat», L’Acció, 11desetembre de1931, p. 1. Aprovechando larelación quetuvo con algunos ¿Qué pretende elex carlista yex libreño segundoal- [...] «La (?)con “CasadelPueblo” elex carlista Morera S’ha acabat, doncs, l’imperi de la coacció pel terror, i 109 112 111 110 romandre sotaeljoudel’extremisme sindical: la incapacitat de laclasse obrera perfer-se escoltar en de prevenció icautela davant elsperillsdelesdretes o èmfasi enelsseusescritstransmetre unmissatge com Valentí PugidomènechiJaumeFigueres, posaven seus ideals.Persones vinculades o properes aMorera, ma mésidòniadedifusió, protecció iarrelament dels ment delsperillsqueamenaçaven laRepública ilafor- 5è. Elsatemptats de1934. del desembre de1933 ilamortdeFrancesc Catasús; i Els sabotatges demaig1933; 4t.Elsenfrontaments de febrer de1932; 2n.Larevolta delgenerde1933; 3r. naris d’aquella època:1r. L’assalt al’Ajuntament del15 següent cronologia per explicar els esclats revolucio- ca de Morera. L’historiador Xavier Marcet estableix la tat d’aquells anys i acompanyaren la trajectòria políti- ritzar, engeneral, l’activitat socialipolíticadelaciu- prologaven unperíoderevolucionari queva caracte- ces i la vaga general deprimerssetembre de1931 Republicana noheminterromput maicapacte». ons iboicots delsextremistes: «els homesd’Esquerra sistia enl’actitud cívicadelpartitdavant lesactuaci- gui unspuntsbàsicstandemocràtics» alhora quein- hi hacappartitaCatalunya, iàdhucaEspanya, quetin- publicans quenoeren d’altres queelsd’Esquerra: «no presentava com eldefensor delsveritables idealsre- marc deconvivència iprogrés aTerrassa, Morera es Des de les pàgines de L’Acció s’advertia constant- L’estat imparable decrispació, elsinsultsiamena- Davant elsperillsqueafectaven laRepública ielseu ción delcamarada Miranda.» sus consecutivos registros. Tal eslainjustificada deten- antoja, a pesar de los infructuosos resultados que dan teniendo arbitrariamente aloscompañeros queseles pastada enunmotllo medieval, lluitadeferes, l’obrer «L’acte del diumenge»,L’Acció, 11dedesembre de1931, p. 2. Xavier MARCET. «LaSegonaRepública», Història deTerrassa. nas», SolidaridadObrera, 17desetembre de1931, p. 6. «Información regional. Tarrasa. Quitandocaretas republica - «En mig d’aquesta lluita fins ara sorda, però viva, 111 110 112

113 Camps, Armengol,Fábregas, Torres, Figueres, Petcha- l’actuació enelcementiri anaren acàrrec deMorera, ciutat ielsseuscorrelegionaris. l’enfrontament amblesautoritats eclesiàstiques dela Eren intervencions quesemblaven, mésaviat, defugir paret ilapeticiós’havia d’adreçar ad’altres instàncies. l’Ajuntament notenia competències perenderrocar la Republicà. Algunesal·legacionsanaven pelcamíque dors d’Acció Catalana, integrants delBlocCatalanista d’entendre elvot particularicontrari d’alguns regi- de cultes. Elspromotors delaproposta noacabaven publicana sobre llibertat deconsciència imanifestació vanters delaproposta apel·lantala nova legislacióre- gener següent. mentiris queva tenir llocalCongrés delsDiputats el vis aldebat, ifutura llei,sobre lasecularitzaciódelsce- ri ilapèrdua depoderl’Església.Eren elsdiespre- dins eldesigdelafutura municipalitzaciódelcementi- de tot l’espai. Aquella sol·licitudestava emmarcada pital-Casa deCaritat deSantLlàtzer era elpropietari tat queseparava l’espai catòlic delterreny civil.L’Hos - derrocar la paret divisòria del vell cementiri de la ciu- voltant delapetició, perpartd’alguns regidors, d’en- sió, dinsifora delacoalició degovern delconsistori, al a l’alcaldia— esva produir unasituaciódemoltaten- Dissabte 12delales 15h! 3.6. Rebombori municipal El vot particular fou refusat i els vots a favor de Samuel Morera iJaumeFigueres foren elscapda- El desembre de1931 —ambAvel·lí Estrenjer denou ciliació dinslalluitasocial.» dicació obligada,queanul·lentot nobleintent decon- sita fugird’aquests ambientsd’intransigència ideclau- dels popstentaculars delaPatronal idelaF.A.I. Neces- constructiva ambunaclapadesang,necessita fugir serè il’homedecor quenovol embrutarlaseva obra 1931, p. 2-3. Jaume FIGUERES. «Méscivisme»,L’Acció, i enderrocament alcementiri 113 31 dedesembre de del clericalismeenèpoquesanteriors. parar les injustícies sofertes pel poble sota eldomini nitat i justícia. L’enderroc, segons Morera, pretenia re- Morera, elqualmanifestà queaquellacte era perdig- nents d’alcalde JosepCamí,RamonCampsiSamuel publicanes. La comitiva estava encapçalada pels ti- cia importantd’entitats lliurepensadores, cíviquesire- Hi assistiren més desis-mil persones amb unapresèn- tida perprocedir al’enderroc eneldiaihora indicats. mé, Ribera, Trenchs iCasas. 117 116 115 114 tes dequinera l’ambient il’esperit ques’hirespirava: favorables d’aquella mesura consideraven que: L’alcalde Estrenjer estava encontra delaproposta. Els d’opinió ciutadà plens de simbolismeicontrovèrsia. gueres encapçalaren unaposiciópolítica iuncorrent de moltspoblesiciutats. SamuelMorera iJaumeFi- petien enqualsevol nivell iespaidelavidapública els mots i conceptes que mésesreivindicaven ire- augurat l’1denovembre de1932. el noucementiri alazona deCanTorrella, quefou in- lització arribàjust en el temps que s’estava construint molt neguitiforta crispació, sobre lafutura municipa - Lapremsa d’aquells diestampocnodeixava dub- Secularització, laïcisme, pèrdua de privilegis... eren Val adirqueeldebat al’Ajuntament ialcarrer, de tre alpassar pelfielat.» mercancies quehand’ésser objecte d’unrigorós regis- sant-nos càrregues i tributs en pitjor mesura queles l’individu desdequeneixiafinsalaseva mort,impo- ser-ne ellalamestressa. L’Església mantenia esclaua víctimes, doncs de les coses d’aquest món no pot pas conseqüent repudiable elsqueenresultaven ésser-ne de 1931, p. 1. «La secularització delscementiris», L’Acció, rassa. Ana FERNÁNDEZ.Eljardí delamemòria. Elcementiri deTer- L’Acció, 18dedesembre de1931. desembre de1931. ACVOC. Acta delPledel’Ajuntament deTerrassa del 10de «El negocidel’Esglésiaera unnegocid’usura ide 117 114 Esdonava eltret desor- 116

115 11 dedesembre 63 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 64 SAMUEL MORERA JOSEP MARIASAGARRA /ANC Domènec Palet iBarba,Avel·lí Estrenjer, Ventura Gassol,SamuelMorera, xix. D’esquerra adreta: x,MiquelPalet, x,JosepPetchamé, x,OriolAnguera deSojo, Marcel·lí Domingo, Míting alTeatre Recreo durant unavisitadelministre d’Instrucció Pública,Marcel·lí Domingo. Terrassa, 1denovembre1931 lució queambelpasdeltemps havia fet l’Església. des ipotsermassa optimistes, sobre elscanvis ievo - nec Palet i Barba tingué intervencions molt assenya- no l’únic,sobre lasecularitzaciódesocietat. Domè- cementiris ielsenterraments era undestacat capítol, l’Església enlasocietat. Eldebat sobre elfuturdels plantejament profund delpaperielprotagonisme de raments. L’arribada delaRepública implicava unre- l’organització delescerimònies ilalitúrgia delsenter- litat de l’Església en tota aquella qüestió i per extensió tiris. Això implicava tractar, òbviament, laresponsabi- tejà ladiscussió sobre lafutura propietat delscemen- 1932. Enelsdiferents parlamentspronunciats esplan- zació delscementiris esva signarel30degener 121 120 119 118 i denuncià mossèn Josep Homs, rector de la parròquia sa. els 20anys llevat quehaguessin deciditunaaltra co - nerària per a tots aquells que moriren havent complert ment sobre elcaràcter noreligiós delacerimònia fu- que esvetllés iestinguéscura del’estricte compli- la lleipromulgada referent acementiris ienterraments, muel Morera, demanava al’alcaldia queesfes complir complex ientretingut alhora. El1933, Morera, alcapdavant del’alcaldia, sancionà El març de 1932 un grup deregidors, entre ells Sa- El debat alesCorts Republicanes fou intens, llarg, rials iatees. els ciutadansipertotes lescreences religioses, mate- Terrassa tindrà unsolcementiri, queserà igualpertots 121 mens d’alcaldia: 1931-1938. Expedients dela Comissió de Governació, capsa459. Dictà - ACVOC, AjuntamentdeTerrassa, 1/1 Comissió deGovernació, republicana. Josep PUY. Prohom delaTerrassa DomènecPalet iBarba. ner de1932. p. 3.260-3.279. blica Española,13degener1932, p. 3.148-3.173; 19dege- Diario deSesioneslasCortes Constituyentes delaRepú- sembre de1931, p. 3. l’acte delasecularitzaciódelCementiri», «L’acte dedissabte. Mésdesis-milpersonesassisteixen a Visca lallibertat deconsciència!» «Ja hancaigutlesfronteres delcementiri; desd’ara, 119 ElDecret desecularit- 118 L’Acció, 18 de- 120 nifestà molttaxatiu alrespecte: Sant Pere era important i portava cua. L’alcalde es ma- ós. signatura delafullavoluntat d’enterrament religi- gat laseva autorització perpossible falsificació enla de ambunenterrament catòlic quanaquest havia ne- va vigentsobre enterraments ihaver desafiat l’alcal- de SantPere, pernohaver complert amblanormati- 124 123 122 Homs. ofòbia, atribuint-li orígenssefardites: minà catòlic satíric DIC—enl’òrbita delaLliga—se’ldeno- sions l’acusaren ielcriticaren sensetreva. Alsetmanari republicà alservei delacomunitat. Per lesseves deci- amb tothom quevulnerés elrespecte alalleiil’ordre Morera va serinflexible ambel rector deSant Pere i a l’extrem de fer suprimir dels enterraments la clerecia. és clerical, com diu ell. El seu sectarisme tronat, arriba esquerrà deTerrassa, té unafòbia envers tot allòque ordres l’hedenunciat alJutjat.» pot imposar, sinó que, perhaver desacatat les meves estat penyorat ambelmàximdesancióqueunalcalde nades, presentant-se onliera prohibit anar, nosolsha de l’autoritat, icom quedesobeílesordres permido- percebut. El senyor Homs volgué provar la consistència d’abans d’ahir és un de tants, però que no passà desa- fals. Josolsséquecompleixo ambconsciència. Elcas les ordres quejo, com autoritat, puguidonar. però perlameva partestic disposat aquès’acati lalleii

122 1933, p. 2. «Què passa ambels enterraments?» L’Acció, 1933. «Nous encerts delnostre alcalde»,L’Acció, L’Acció, 31degener1933. Aquella nofou l’únicasancióqueva patir mossén «Samuel Morera, aquest liberal irabí alcaldefeixista- Jo séquemoltss’haninteressat perescatir siestic en [...] —Es resisteixen aacatar lalleiilesautoritats civils; «—Tanmateix, elsintolerants, com sempre, sónells! «el rabí Samuel»enunamostra gratuïta dejude- 123 Latibantor entre SamuelMorera ielrector de 124 2 denovembre de 1 defebrer de 65 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 66 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 129 128 127 126 125 3.7. Casamentscivils,elsEscolapis giversar unaactuaciómunicipal. que unescritpodiapretendre intoxicar ellector oter- El Diacriticava elzel municipal quemultava sicreia gun article o editorial podiarepresentar una ofensa. descontent carnoestava exempta depagamentsial- d’un diarisifos elcas.La Creuada manifestava elseu a tothom: elmossèn, el taverner, eltafurodirector considerava justa, exemplar inecessària. N’hihavia per sos. la vida quotidiana de tota mena de vicis i ocis perillo- ritable plagasocialid’unaurgent profilaxi persanejar ritari perpartdel’alcaldia quehoconsiderava una ve- als jugadorsiresponsables assolí untractament prio- pràctica aTerrassa, política deSamuelMorera enaquellsprimersanys de Res podiaaturar lasanciópertinentsiaquesta es La persecuciódeljocil·legal,dellarga tradició i gacions religioses» el rabí Samuel prepara amb motiu de la Llei de Congre- fardita! Jatindrem ellector alcorrent delsatropells que Com es coneix que per les seves venes corre sang se- La defensa dellaïcismefou prioritarienl’activitat

127 l’industrial Francesc Masana. ciutadana davant l’Ajuntament amb motiu de l’assassinat de de tractar lainformació sobre unamanifestació deprotesta «El perilldelfeixisme» de22febrer de1934 ilamanera ta, noera paslaprimera, imposadaaElDiapelseuarticle La Vanguardia, 11demarç de1934. Esva fer ressò delamul- sa iqueexerceix ahores perdudes». Morera comentava: «aquest senyor batlle quetenim aTerras- posades per l’alcalde pel tema dels enterraments. De Samuel sava importantsdiscrepàncies sobre l’afer ilessancionsim- La Creuada, 11defebrer de1933. Setmanaricatòlic quepale- Colon, ElsCaçadors,AmericanBar, Unió, Fitó, Sport… El jocdela«senyora» era molthabitualipracticat arreu: Cafè DR. MATASANOS ICia. DIC,22dejuliol1933, p. 7. «La plagadeljoc»,L’Acció, 27 defebrer de1934. i l’Hospital-CasadeCaritat 126 125 ilapersistència enles sancions 129 128

certant estira-i-arronsa sobre aquesta qüestió. la lleide18juny de1878. Esvisquéunllarg idescon- ment. Les reiterades prohibicions apel·laven sempre a bracions matrimonials enelsalódeplensl’Ajunta- per partdeljutge municipalennopermetre lescele- part d’alguns regidors, delsesperpènticsimpediments aquest àmbit. sicions queelGovern delaRepública dictaminava en la voluntat detraslladar al’àmbit municipallesdispo- treball, el combat i trajectòria de la dècada anterior i la SegonaRepública. 133 132 131 130 seus amicsicol·laboradors. la gentd’Esquerra Republicana iambelsescritsdels sa. titat educativa enelseuretorn alaciutat deTerras- l’estudi iaprovació deles subvencions lliurades al’en - seva etapamunicipal,havia estat moltescrupulósen gògica ja venia de lluny car Palet i Barba, el 1901, en la la ciutat. Elseguiment icontrol delainstitució peda- mira perpartdesectors d’esquerra iprogressistes de curs anticlerical.ElsEscolapis estaven enelpuntde la lleidematrimonis civilsde28juny de1932. sevol cas,semblaquetampocfou suficientel text de mai aclarirquèsignificava una«causa justa» . Enqual- justa» perfer úsdelsalódeplensperò ningúva poder presentant delajústicia al·legava quecaliauna«causa senyal inequívol delapercepció queestenia delses- la jornadadeproclamació de la República, foren un bilitzacions espontànies en elrecinte escolar, durant dis gratuïts debatxillerat icomerç. Algunadelesmo- bia l’Escola Pia —des de 1927— per poder oferir estu- Fou elcasdelscasamentscivilsiladenúncia,per L’educació no estigué tampoc exempta d’aquell dis- El 19 de maig de 1931 es retirava la subvenció que re- 133 republicana. Josep PUY. Prohom delaTerrassa DomènecPalet iBarba. Dictàmens d’alcaldia: 1931-1938. ACVOC, Ajuntament de Terrassa, 1/1 Governació, capsa 459. 1933. Domènec ARMENGOL.«Laïcisme», L’Acció, p. 391. Xavier MARCET. «LaSegonaRepública», Història deTerrassa,

130 Comptava ambelsuportde 131 S’hiaplegaren enelseu 10 demaig 132 Elre- 1933. dustrial d’Arts iOficis. a l’Institut Maragall deBarcelona isituat al’Escola In- creació d’uncol·legi municipaldesecundària,adjunt luntat delConsistori denotrobar impedimentsenla d’aquella institució. Elrerefons detot plegat era lavo- gim icobrament dequotes idel’activitat tributària va traduir enelseguimentdelacomptabilitat, delrè- primer momentdel’arribada delaRepública. Això es nicipal sobre elcentre esdevingué exhaustiu desdel 135 134 part d’alguns sectors delaciutadania. colapis, com agresol deprivilegisiescola elitista, per 136 Ibídem. Vallparadís. Mútua Ègara ilesCarmelites deSantPere enlaMútua Escolar Dr. Cadevall, lesGermanesCarmelites enLa legals va fer quel’Escola Piaesconvertís enlaMútua de la comissió local. La reconversió en altres figures Jaume Figueres iDomènecArmengolformaren part per vetllar sobre lasecularitzaciódel’activitat docent. religiosos. Escreaven senglescomissions municipals hibiren les activitats educatives en mans dels ordes 1933 reblà el distanciament i la tibantor car es pro- dre unaimportantmancança. rir uncentre municipal onestudiar el batxillerat iresol- de boicot del’orde religiós davant lapossibilitat d’ofe- de l’Ajuntament esvolia transmetre elsentitcoactiu i de l’entitat queoferia aquellsestudis enexclusiva. Des bres municipalsi«moreristes» decontrol ifiscalització xifres esfereïdores enelsprimers balanços de1931. sentisme ielselevats nivells d’analfabetisme oferien catiu delaciutat. Lamancadeplaces escolars, l’ab - realitat méscomplexa ipreocupant sobre elmónedu- colapis podienrepresentar tampoc podiaamagaruna Morera iERC vers eltarannà ielsprivilegisqueEs- Aquest va començar laseva activitat enelcurs1932- La lleideconfessions icongregacions deljuny de La focalització deldiscursanticlericalperpartde

Terrassa, 1864-2002. VIGUÉS. Per tot aquest tema: Joan FLORENSA, Jordi OLIVA iMariona Alba VINYES.L’escola deTerrassa del segleXX. 135 DesdelsEscolapis esdenunciaven lesmanio- 136 Una escola implicadaamblaciutat. Escola Piade 134 Elcontrol mu- sa. grups escolars imillorar l’oferta educativa deTerras- misme, elsnousprojectes deconstrucció demoderns cola cuit, negligènciaoapatia noportaven elsnensal’es- reflexions, ja fos per amenaçarels pares queperdes- 140 139 138 137 tari iassistencial. dels quiesresistien a acceptar aquellnoumodelsani- vintejant lesinterferències irecursos judicialsperpart talària del’autoritat religiosa fou tambépolèmic,so- dels centres educatius delaciutat. l’atenció iacollida delsinfants ilaqualitat pedagògica preocupació perl’escolarització delsnensinenes, dins l’etapa obligatòria. amb elscentres religiosos perminvar eldèficitescolar que, malgrat l’anticlericalisme, s’hagués de comptar norama educatiu deTerrassa. Resultava paradoxal portant iquelcom quesempre hacaracteritzat elpa- d’escoles particulars arreu de la ciutat va ser molt im- podia amagarunapreocupant realitat. L’increment laritzats en edat obligatòria, maipersotadel30%,no tuvi, insuficientielballdexifres d’alumnes noesco- competències. feia càrrec delafutura administració idel traspàs de comissió municipal,sotalapresidència deMorera, es assumís elPatronat d’aquella institució secular. Una beneficència particular i provocava que l’Ajuntament sificava el centre sanitaridelaciutat com aentitat de anys de retard, va arribar l’ordre ministerial queclas- ció delavidamunicipal.Elfebrer de1933, ambmolts un altre objectiuprioritarienlaprogressiva laïcitza- Morera iEsquerra Republicana palesaren unagran La creació denoves escoles municipals fou, d’an - L’Hospital iCasa delaCaritat deSantLlàtzer fou

139 i Pere Trenchs. Ramon Camps,Avel·lí Estrenjer, JosepGirona, Samuel Morera febrer de 1933. Formaven la Comissió: Domènec Armengol, ACVOC. Acta delPledel’Ajuntament deTerrassa del 23de La 4dejuny Rambla, de1936. L’Acció, 2dejuny de1936. de 1933. «La tascadel’Esquerra al’Ajuntament», L’Acció, 16degener 138 ojafos peranunciar, potserambelevat opti- 140 Eldesplaçamentenlagestió hospi- 137 Dedicànotables 67 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 68 SAMUEL MORERA SAGARRA, TORRENTS /ANC d’un escamotrevolucionari quel’havia ocupat durant uneshores. Membres del’exèrcit custodien l’Ajuntament després del’assalt, tiroteig irendició Terrassa, 15defebrer1932 armes incautades foren abundants i els impactes fo- de Sindicats. al 15defebrer de1932 perpartdelaFederació Local ticipants esplantejà aTerrassa unavaga general per sindicats i contundent deportació d’alguns dels par- 143 142 141 3.8. l’edifici del Raval al voltant de les deu del matí. banderes blanques,larendició delsque estrobaven a aconseguí, després d’unaalternança detirotejos amb de Barcelona quetambéva prendre posicionsarreu i ribà laCompanyia d’Infanteria número 34procedent pais propers al’Ajuntament. Unaestona méstard ar- Leopold. Laguàrdia civilocupà llocsestratègis enes- controlar lacasernadeGuàrdia Civil delcarrer Sant Amat, queavisà alGovern CivildeBarcelona. amb elsalista ipresident del’Institut Industrial, Pere però noeltrobaren acasa. Tampoc hoaconseguiren en fer elmateix ambeltinentd’alcalde SamuelMorera dors d’ERC,Francesc Devant iFrancesc Casas.Voli- Una estona méstard tambéforen retinguts elsregi- que acompanyà els assaltants contra la seva voluntat. i benzinad’alguns dipòsitsdecarburant delaciutat. Prengueren armesdel’armeria delcarrer delaRutlla tobomba delCos deBombers queestrobava alpati. la guàrdia municipalarendir-se iapoderant-se del’au- segons lescròniques, ocuparen l’Ajuntament, obligant de forts enfrontaments id’impossible reconciliació. primer capítol d’unaconflictivitat socialdellarg abast, una greu crisialacoalició degovern iprovocant un gran repercussió peralahistòria de laciutat, causant Llobregat

El grupderevolucionaris tenia améslaintenció de Es traslladaren acasadel’alcalde Avel·lí Estrenjer De matinada, alvoltant d’uncentenar d’individus, Com aconseqüència delsfets revolucionaris del’Alt anys 1931, 1932, 1933, 1934, 1935. Baltasar RAGON. Terrassa fa cinquanta anys. Historials dels rassa enelsegleXX. Xavier MARCET. «1931-1936. LaRepública», Història de Ter- (1870-1980). Josep TERMES.Història delmoviment anarquista aEspanya. L’assalt al’Ajuntament 141 ambnombroses detencions, clausura dels 142 Elsfets d’aquella jornadavan tenir una 143 Les atenta i agraïda alsuportrebut perpartdelconsistori. cats idelBOCforen clausurats. aquells fets. ElslocalsdelaFederació Local deSindi- innocent, alienaalssuccessos o d’actitud contrària a embogida actuació que va portar a empresonar gent gents sindicalsimilitantsdelaCNTdelBOCsotauna es varen traduir enunapersecucióimportantdediri- del tiroteig dinseldespatx nobledel’alcaldia. Avui endiaencara espodenapreciar algunesmostres ren nombrosos tantadinscom afora del’Ajuntament. 145 144 tinguts. de bonapartlaclasse obrera idelsnombrosos de- flicte i repressió, fent augmentar l’animadversió i enuig Guàrdia Civil—esrepetí end’altres momentsdecon- accions iescritsenfavor illoançadel’exèrcit ide la obert iincondicional alesforces deseguretat ­ no hoconsiderà suficientper continuar. Aquest suport suport delaforça públicaalaseva actuació. Estrenjer mangueren ambellsegrestats alaCasaGran. Tot iel companys Francesc CasasiFrancesc Devant, quero- per partdelconsistori. Notava afaltar suportvers els produït unaprotesta contundent contra aquellsfets sió irrevocable el25defebrer estimant quenos’havia jer, delCentre Catalanista Republicà, presentà ladimis- regidors delBlocRepublicà Catalanista. Avel·lí Estren- volucionàries delmoviment anarquista. tat iladisciplinarepublicanes davant lesaventures re- Les conseqüències d’aquella jornadarevolucionària Aquests fets provocaren unaimportantcrisidinsels Morera sempre apel·làaldiscursdel’ordre, l’autori- 1931-1936. capsa 459, Dictàmens de la Comissió Municipal Permanent, ACVOC, AjuntamentdeTerrassa, 1/1 Comissió deGovernació, de censurar elsprocediments enextrem violentsemprats». les armesperametrallar elpoble. Fent justícia tambés’han monàrquic, convertit decop ivolta alrepublicanisme, usa aquesta força, guiada i influenciada per l’antic caciquisme fent ofrena de laseva vidaiencanvi li dolal’ànima quan compleix amb llurbenemèrit deure encontra dels malfactors mentari: subscripció municipal iSamuel Morera va fer el següent co- per partd’unspistolers. Pocs diesdesprés esva obriruna El diadeNadal1931 laGuàrdia Civilva patir unaagressió Xavier MARCET. «LaSegonaRepública», Història deTerrassa. 145 Val adirquel’exèrcit responia deforma molt «la corporació veu ambjoiaquanlaforça pública 144

— amb 69 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 70 SAMUEL MORERA ANC -FONS MACIÀ Visita deFrancesc Maciàal’Escola Industrial. Terrassa, 2d’abrilde1933 des pelsfets defebrer de 1932. Guerra delesquaranta-dues personesqueforen jutja- 1933 esvaren conèixer lessentències delConsell de 147 146 solissin lallibertat provisional. a lamillora delspresos ilapossibilitat quealgunsas- vant lainèrcia del’activitat judicial, alguna mesura per ment deCatalunya del20de novembre de1932. de l’èxit incontestable d’ERCenleseleccions alParla- sembre quan, aleshores sí,Morera elrellevà després tre paperetes en blanc. Va ser alcalde fins l’1de de- Obrer, accedí al’alcaldia ambsetze vots afavor iqua- lloc l’1demarç. RamonCamps,delCentre Republicà Morera considerava queaquellnoera elmoment: ses apuntaven alaseva figura com anoualcalde. Però rien capdubte: «¡quegoverni quino deixa governar!». vida impossible al’alcalde. Les seves paraules noofe- febrer. Acusava lagentd’Esquerra iL’Acció defer la jer anava mésenllàdelsfets revolucionaris del15de Josep Girona, d’Acció Catalana, ladimissió d’Estren- la CasadelPoble enelsmomentsmésdelicats. Per També palesàelseudesencísennohaver-hi ningúa menge perlatarda inohaver tornar finsl’endemà. llençar elsregidors pelbalcó». ting protagonitzat perlaCNT: «assaltar l’ajuntament i amb paraules quesemblaven escoltar-se encadamí- s’anunciava des defeia temps. I reblava laseva crítica res acusacionsdemancaprevisió davant delque Samuel Morera demanà,enunplemunicipalida- El relleu delaprimera autoritat municipalva tenir Semblava quehavia arribat laseva hora. Les traves- Estrenjer l’acusà d’haver abandonat laciutat eldiu - Avel·lí Estrenjer va rebre deSamuelMorera du- pot acceptar elgovern delaciutat.» li ofereix lacol·laboració delsaltres sectors polítics,no Terrassa, però considera queamb lescondicions quese nia i sentia en benefici de l’administració municipal ide d’abril de1932. ACVOC. Acta del Ple de l’Ajuntament de Terrassa del 19 març de1932. ACVOC. Acta delPledel’Ajuntament deTerrassa del’1 «L’Esquerra Republicanahaditsempre loqueente- 147 Afinalsdejuliol 146 3.9 149 148 de Catalunya aregir elsseusdestins». ven eltext estaturari .Nodeixava derecordar: «el dret i destacà perlaseva críticaalspolíticsqueimpugna- Alai, JosepAntoni Trabal... Participà endiferents actes de partit,Roc Boronat, MariaDolorsBargalló, Josep aquelles preocupacions alcostat d’altres companys català el2d’agost de1931. i bendiferent delplebiscitat favorablement pelpoble finitiva, el15desetembre de1932, d’un text escanyolit tat deCatalunya. rat com una veritable manca de respecte per la volun- justícia illibertat». Tot aquellprocediment era conside- dícul, unregateix (sic) groller, iunpoblequereclama nosaltres; esperllonga tantquehaarribat quasi alri- seu desànimper:«ladiscussió irrespectuosa envers let, Irene Martí,DomènecPalet iBarba... la seva defensa: elGrup Femení d’Esquerra, MiquelPa- debat il’anàlisi deltext estatutari. Tothom s’implicàen xes perlademora ila forma com esdesenvolupava el cebedor. rava, ambproves fefaents iconstants, undesenllaçde- notable preocupació entre laclasse políticaquealbi- iniciat el6demaig de1932, havien creat unclimade tut d’Autonomia alCongrés delsDiputats. per lamanera com esgestionava l’aprovació del’Esta- fia políticacatalana. Hihavia unanotablepreocupació gidors pelstemes queafectaven alpaísil’escenogra- contrastava amb la preocupació de la majoriadere- partits delacoalició republicana. Aquest panorama si latent, senseperspectives demillora, perpartdels Samuel Morera agafà el compromís de difondre Samuel Morera id’altres regidors noamagaven el Durant eljuliolde1932 hihagueren reiterades quei- Els amenaçadors«retocs» ielretard enelseudebat, L’activitat municipalescaracteritzava perunacri-

1932. «Míting d’Esquerra aSabadell»,La Humanitat, 14 dejuny de ÉS (ed.) Història Contemporània deCatalunya, volum 1. blicana finsal’aprovació del’Estatut» dinsJaumeSOBREQU- Felix CUCURULL i Jaume SOBREQUÉS. «La Catalunya Repu- l’Estatut d’Autonomia il’afer Villamide La CasaGran era unprivilegiat observatori: 148 Aquest nofou unaltre quel’aprovació de- 149

71 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 72 SAMUEL MORERA ANC -FONS MACIÀ D’esquerra adreta: Francesc Macià,l’alcalde SamuelMorera iDomènecPalet iBarba. —que jafuncionava desdeldesembre de1932— alaseudelcarrer delaFont Vella, 62. Visita delpresident Francesc Macià.Inauguració oficialdel’emissora EAJ25Ràdio Terrassa Terrassa, 2d’abrilde1933 151 150 les casernesdeGirona, laSeud’Urgell iBarbastre. Media Brigada de Infanteria que estava repartida per tats queestaven sotalesseves ordres pertanyien ala donaria suportalcop d’estat dejuliol de1936. Les uni- él representada». blicanos que tuvieron que luchar contra la tirania por que alaciutat: «hizo imposiblelavidadelosrepu- estat «delegado gobernativo» i sinistre personatge concert pelnomenamentdeconfiança delquehavia ció moltprecisa delpersonatge: en aquest període, Joan ManuelOller, fa una descrip- grans espaisdecontrol idecisió. L’historiador iexpert a través del’Ajuntament ilaUniónPatriótica, elsdos l’eix vertebrador delavidapolíticaisocialciutat, Rivera, eltinentcoronel Villamide havia format partde cit delaRepública. Villamide enuncàrrec militardeconfiança dinsl’exèr- i peraMorera, en particular, elnomenament de Jorge presa queva representar peralconsistori, engeneral, tra qualsevol abúsoinjustícia. Aixíconstatem lasor- altra vegada, tota menad’iniciatives idenúncies con- taveu dereivindicació idenúncia.Encapçalava, unai cap. Sempre va entendre latascamunicipalcom unal- i responsable delgrupd’ERC,noendeixava passar Morera nopodia dissimular laseva sorpresa ides- Des de1923, idurant tota laDictadura dePrimo Samuel Morera, desdel’atalaia municipalderegidor març de1924.» de govern deladictadura, queesva constituir el24 de parar elcamíperalqueseriaveritable primerequip regència delsvocals associats. La seva tasca,fou pre- sència. Exercí com averitable alcaldeeneltemps de polítics comptaven sempre amblaseva inevitable pre- salista dominant.Festes, espectacles i esdeveniments de poderTerrassa ienl’ambient socialdelaburgesia 1936. Capsa 459. DictàmensComissió MunicipalPermanent, 1931- ACVOC. AjuntamentdeTerrassa, Comissió deGovernació. blanda”», Història deTerrassa enelsegleXX,p. 127. Joan ManuelOLLER.«1923-1931: DelaDictadura ala“Dicta- «Villamide esva integrar senseproblemes eneljoc 150 151 Villamide, ambelrang decoronel, fossin ladefer realitat unavella aspiració. part deMorera nodeixaven massa alternatives queno 1932 ieldesiginqüestionable d’accedir al’alcaldia per ons alParlament deCatalunya del20denovembre de 3.10. Alcaldepersegonavegada 153 152 cull aixílaintervenció Morera: ressos morals imaterials delanostra ciutat». L’acta re- d’ocupar-los elmajorencert jaque es tracta delsinte- xem els càrrecs sense recança i desitgem als que han favor delaRepública. Avel·lí Estrenjer expressà: «dei - varen tenir unevident caràcter deplebiscit populara derà queleseleccions municipalsdel12d’abril de1931 tica delaciutat enelsdosdarrers anys. rera esrecordava quinahavia estat latrajectòria polí- del relleu al’alcaldia deRamonCampsperSamuelMo - ons d’organitzar elcartipàsmunicipal.Enprotocol perquè tinguéselcamílliure peralesseves aspiraci- ren elscàrrecs, «justos inecessaris», adisposiciód’ERC sobre quinhavia deserelprojecte de govern. resultats electorals queavalava inoadmetiadubtes tractava d’unacrisidegovern. Hihavia elcoixí d’uns Samuel Morera Nom (desembre de1932 -febrer de1934) Equip deGovern del’Ajuntament deTerrassa QUADRE 3 Francesc Casas Frederic Segués Pere Tusell Enric Torres Jaume Figueres Josep Petchamé Domènec Armengol Els brillantsitreballats resultats d’ERCenleselecci- Els partitsdelacoalició degovern municipalposa-

desembre de1932. ACVOC. Acta del Ple del’Ajuntament deTerrassa del’1i8 1932. Miquel PALET. «Per dignitat», L’Acció, Alcalde Càrrec Partit Acció Social Higiene iSanitat Proveïments Foment Cultura Governació Finances 19 denovembre de 153 Homconsi- FR (ERC) FR (ERC) CCR (ACR) CCR (ACR) CRO FR (ERC) FR (ERC) FR (ERC) 152 Ara noes 73 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 74 SAMUEL MORERA AHCB (ELDÍAGRÁFICO) Postes deconducció elèctricaabatuts perl’explosió dediverses bombes. Terrassa, maigde1933 158 157 156 155 154 3.11. ser presents arreu del’Estat itambédeCatalunya. la comarca. extendre lasituaciódeconflicte ad’altres poblesde tar elcomunisme llibertari—elcasdeCerdanyola— i vència idecol·laboració». de la vanitat i l’orgull per damunt de l’esperit de convi- rigent d’undelssectors consistorials ial’avantposició rada iunamancadeponderació isentitpolíticdeldi- principal dela crisi i divisió: vador atribuïa alcaràcter iactituddeMorera laraó del BlocRepublicà Catalanista. Elcatalanisme conser- d’altres indrets delaciutat. nada dels carrers de Sant Isidre i de Sant Llorenç— i en rotejos prop delacaserna laGuàrdia Civil—canto- ció deviolènciaicaire revolucionari ambsenglesti- La premsa opositora parlava de crisi i divisió dins governarem ensentitesquerrà.» governament delaciutat, alaidealitat delnostre partit: pròpia iperconseqüent nosaltres ensamotllarem enel ella nopodíemgovernar. Somunpartitqueté idealitat majoria, lireclamarem laseva cooperació perquè sense l’Esquerra, i alacceptar l’oferiment queensva fer la hem fet constar queelpúblicdesitjaésser governat per tit d’ells lareclamació delgovern delaciutat. Nosaltres tat pelSr. Estrenjer; solsvol queconsti quenohasor- La nit del 8 al 9 de gener de 1933 hi hagué una situa-

(1870-1980). Josep TERMES.Història delmoviment anarquista aEspanya. Obrera, 10degener1933. «Los graves ysangrientos sucesos deldomingo», Solidaridad anys 1931, 1932, 1933, 1934, 1935. Baltasar RAGON. Terrassa fa cinquantaanys. Historials dels Xavier MARCET. «La SegonaRepública», Història deTerrassa ; El Dia,3desetembre de1932. desembre de1932. ACVOC. Acta delPledel’Ajuntament deTerrassa del’1 Estat d’alerta permanent «El Sr. Morera diuquepocté d’afegir alomanifes- 157 Latensió iambientrevolucionaris varen 155 156 Laintenció era implan- «una ambició desmesu- 154 158

el futur. vell localambgreus ipreocupants conseqüències en irreversible entre elrepublicanisme il’anarquisme ani- 161 160 159 ment delesforces deseguretat; inventari del’armament, presa dedecisions idesplega- de l’alcaldia enelseguimentdelesaccions d’escorcoll, part delesforces del’ordre; 5è. Laimplicaciódirecta i d’altres espaisdereunió; 4t.Unaforta repressió per calistes arrestats; 3r. Laclausura delesseussindicals les accions deprotesta idelsdirigentsmilitantssindi- arbitràries encadaconflicte; 2n.Lajudicialitzacióde als: 1r. Un nombre importantde detinguts idecisions tot 1933 i1934— tenien unescaracterístiques habitu- d’aquell principi d’any —ques’anaren repetint durant l’anàlisi detots aquests antecedents. dels primersmesosdelaGuerra Civilrequereixen de i interpretació delarepressió iviolènciaincontrolades dicals deManresa, Mataró, Valls oSabadell. ra, crítiquesamblaFAI perpartd’organitzacions sin- tanciava respecte aactitudsmésmoderades i,alho- ció iconflicte socialqueesviviaalaciutat. revolucionaris degenerconfirmaven l’estat decrispa- tació socialiradicalisme sindicalexistents, elsintents precedent per entendre el posterior nivell de confron- nuar enaltres momentsisituacions. çava ambbrots deviolènciadestacada iaixíva conti- presentant del’autoritat resultà ferit. Rufí Alcalde i dies després la de Josep Ribera. El re- pondre l’agressió, van significar la mort del militant

Les conseqüències de lesaccions deprotesta La Federació Local deSindicats deTerrassa esdis- Si elsincidentsdefebrer de1932 havien estat un Els trets delguàrdia civilJosepGonzález, enres-

1933, p. 3. «Els obrers ilaRepública», La Humanitat, 18defebrer de 1935., p. 68-71. fa cinquantaanys. Historials dels anys 1931, 1932, 1933, 1934, ferents indrets delaciutat. Vegeu: Baltasar RAGON. Terrassa les víctimes i amb la localització de bombes i explosius en di- del guàrdia civil Josep González amb les dades i adreces de incidents d’aquella nitsotalavisiópersonal, àdhuc«heroica» Baltasar Ragon exposa una descripció molt detallada dels L’Acció, 11degener1933 161 i6è. Eltrencament 159 L’any comen- 160 L’estudi 75 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 76 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA FBM Carnet deSamuelMorera iBlanco, com amembre delaSecció Artística deFraternitat Republicana. 3 dejuny de1933 162 na d’aquells anys. tat política i social que es vivia a la Terrassa republica- preocupant i molt significativa de la conflictiva reali- un total de125persones detingudes.Xifra altament mes. Sifem unrecompte aproximat enstrobem amb per la mort de Francesc Catasús del dia12mateix Cultural, el3dedesembre, ielsdetingutsen protesta tats quan es trobaven reunits a la seu de la Mutualitat tent devaga general demaig,elstrenta-cinc arres- ner de1933, 1932 caliaafegir latrententa llarga de presos delge- A laxifra delsquaranta-dos detingutsdelfebrer de Barcelona. L’Acció, 16 de gener de 1933. Llista de detinguts traslladats a 162 elstretze detingutsambmotiudel’in- lla època: cisió lasituació delsindicalismeterrassenc enaque- anys delaRepública. Xavier Marcet descriuambpre- ficatius adientsdelpanorama políticd’aquells primers detingut eldesembre. Terrassa durant laGuerra Civil,Marcel·lí Sàbat, va ser Mur oFrancesc Catasús. Quiseriaundelsalcaldesde Era elcasdePedro Alcocer, Francesc Meroño, Martí història del’obrerisme irevolució socialdelaciutat. molt combatiu, tambédetràgic protagonisme, en la hi figuraven nomsque van tenir unpaperimportant, o CamilNortes. Enelnombrós arrest degener1933 el casAndreu Rossell, JosepPerarnau, JosepRiembau Crispació, enfrontament i ruptura socialssónquali - En algunscasosesrepetien lesdetencions com era 166 165 164 163 de l’alcalde Morera. Esrepassava laseva carrera políti- recordança delapersonalitat, trajectòria icapacitats gran hostilitat. Analfabets, Inhumans» eren exemples fefaents d’una tractés olavexació delseu acrònim, FAI: «Fratricides, dels materials incautats com sid’unarsenalmilitares de color negre ivermell», elfarciment enlarelació preu delaseva simbologia:«es varen trobar unsdraps calisme: era massa gran. El tracte insultant vers l’anarcosindi- trari, qualsevol intent detreva iconciliació. Lafractura així com undiscursacusatori noafavoria, ansalcon- la classe obrera». demptors de la humanitat» o del feixisme» onambfrases demenyspreu com «re vers lagentdeFAI ambeltítol «els col·laboradors de maigera celebrat ambeditorials desqualificadores torials enlaseva premsa. Elfracàs delavaga general per part d’Esquerra. Ho feia per mitjà d’escrits i edi- curs dedenúnciailegitimaciól’autoritat il’ordre ava l’anarcosindicalisme localera respost perundis- Enmig d’aquella tensió emergien articlesonesfeia Aquesta recíproca, perllongadai agressiva relació El sentimentd’impotència ipersecucióquetraspu - repressió dereraguarda de1936.» Meroño, [Julià] Abad, queseran clausperentendre la homes com [Pedro] units mésperafinitats personalsqueideològiques,amb ció Local deSindicats] unsgrupsd’acció autonòma, re- particularment dura, consolidarà dinslaF.L.S. cions socials,fruitdel’experiència enunaacció sindical rat l’any 1933. Eltarannà violentqueimpregna lesrela- clandestinitat. Entre 1932 i1936, ellocaldelSindicat Cultural, resta pràcticament sempre clausurat. La Mutualitat

L’Acció, 10demaig1933. 397. p. Xavier MARCET. «LaSegonaRepública», Història deTerrassa, Carrer deSantGenís. Carrer delNord. «La C.N.T. entra enunasituaciódeconstant semi- «Miserables! Mésquemiserables!». Elmenys- 164 ateneu cultural llibertari,tambéfou clausu- 166 Alcócer, [Delfí] «angelicals dirigents de 165 [Francesc]Badia, [Federa- 163 -

Els enfrontaments entre lagentd’Esquerra ielsgrups a quiesperaven peratemptar contra lesseves vides. d’Esquerra, signat eljuny de1936, era aellialseufill document deSamuelMorera adreçat alComitè Local de l’alcalde deTerrassa: de la integritat i honestedat com a principals qualitats tós». L’article: «SamuelMorera, recte ijusticier» parla d’insults iqualificatius com el de«dictador» i«vani- discutit delaciutat iquefou elblancdetota mena Des d’Esquerra espresentà Morera com l’homemés var abans i després delaproclamació delaRepública. ca idelsesculls,interns iexterns, queva haver desal- 169 168 167 mítings electorals delaciutat iarreu delacomarca. misos oalterar laseva agendacom abrillantorador en habitual activitat política,suspendre elsseuscompro- d’esquerra. Enqualsevol cas,res podiaimpedirlaseva físic, del’extrema dreta idelradicalisme revolucionari al carrer Colom dela barriada deCanPalet. nes segonslescròniques— contra cincmilitantsd’ERC la perpartd’unnombrós escamotcarlí—trenta perso- gislatives, va tenir llocunatemptat apuntadepisto- Morera acabàsentelblancil’objectiu, dialèctici/o hi té tot unAlcalde.» està convençuda dequèambEnSamuelMorera iRibas als seusdifamadors. Tota lamassa sensata deTerrassa seus enemicsfanatitzats, haesmicolat completament tat delanostra ciutat, quesolshaestat combatuda pels lla campanya! da actuació en l’Alcaldia, es penedeixen de tota aque- vien combatut queavui, davant larealitat del’encerta- la nostra ciutat. Quantsn’hihand’aquells quetantl’ha- pels republicans haestat elmillorAlcalderepublicà de El 19denovembre de1933, jornadad’eleccions le-

vembre de1933 (Olesa)… La Humanitat, juny de1933, p. 2. OPIFEIX. «SamuelMorera, recte ijusticier», L’Acció, L’Acció, 20denovembre de1933. La seva recta ihonesta gestió com aprimera autori- «[...] EnSamuelMorera ésl’Alcalde ideal deTerrassa; 5 de novembre de 1933 (Sentmenat), 9 de no- 167

169 Segons 23 de 168

77 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 78 SAMUEL MORERA per SamuelMorera. encapçalat de l’Ajuntament tinent d’alcalde a JosepPetchamé, per laseva tasca de Terrassa, homenatjà Esquerra Republicana amb elqual Danès— de ­­—obra Diploma 30 dedesembre de1933 FJI 173 172 171 170 en lesdependènciespolicials. un testimoni ampliimoltcolpidor delsmaltractaments Lérida, Sallent,Cádiz,MedinaSidonia,CasasViejas és Tarrasa,namental enBarcelona, Cerdañola, Ripollet, premonitori. Elllibre: España1933. La barbarieguber- auradament, tot acabàsentmassa repetitiu, violenti tranquil·litat igarantir elcontrol delasituació. Mal- ren noves incorporacions deguàrdies civilsperdonar als jutjats de Barcelona. Com a resposta es produï- hagueren noves protestes, noves detencions itrasllats instrucció detrasllat queva tenir untràgic desenllaç. s’adreçaren al’alcalde Morera perhaver donat aquella siva «LleideFugues». Totes lesmirades acusatòries par però tot apuntàala«típica»aplicacióderepres- La versió oficialparlàd’undetingutquees volia esca- Morera— va sermortatrets enelcarrer dePau Claris. opold ienelseutrasllat al’Ajuntament —perordre de algun agentdel’ordre. ser unclarsospitós decometre algunatemptat contra sembla indicarqueanava armat finsalesdentsipodia a la Plaça de la Creu. Catasús fou l’únic arrestat i tot unit ambdubtoses intencions, segonslescròniques, ticipants. ció massiva, ambpresència terrassenca, delsseuspar- tració ultracatòlica d’OlesadeMontserrat iladeten- carlins varen continuar el1934. Destaquem laconcen- Farnés. de laCreu Gran. Era teixidor itreballava alacasaPau detingut l’11dedesembre perla Guàrdia Civilalcarrer rigent obrer ianarcosindicalista Francesc Catasús fou La tensió esrevifà, d’allò més,unaaltra vegada. Hi Estigué retingut alacasernadelcarrer deSantLe - L’afer Catasús enterbolí moltméslasituació.

427. Ed. El Luchador, 1933. Citat per Josep TERMES, dels fets ocorreguts segonsla versió d’aquest diari. El Dia,12dedesembre de 1933. Descripciómoltdetallada 1933, 1934, 1935. Terrassa fa cinquanta anys. Historials dels anys 1931, 1932, Xavier MARCET. «La SegonaRepública»; Baltasar RAGON. 399. p. Xavier MARCET. «LaSegona República», Història deTerrassa, 172 Prèviament ungrupdepersoness’havien re- 170 173 Op. cit. , p. 171 Eldi- de l’espectre polític: aturar elsenemicsdelaRepública debandai Catasús apartir deldesembre de1936. carrer delaCreu Gran esva canviar peldeFrancesc corta igentdeconfiança es feu habitual.Elnomdel pete, 119, a l’Ajuntament i la del retorn a casa, amb es- imatge d’anar, des deldomiciliparticularcarrer To- 176 175 174 tum: Morera. Lasituaciódesembocàenuntaxatiu ultimà- dreu Costa oelpoliciamunicipalToribio Fuertes. sones quefeien tasquesdesuportiescorta com An- els delaFAI». titesi delcaosanarquitzant, olaRepúblicaacabaamb ERC aTerrassa va tancarfilesendefensa isuportde Morera va adoptarmesures deprotecció ambper- tra banda.» lem ésser distingits delsfolls anarquistoides d’unail’al- tals, hem deprestar-hi la col·laboració, sitanmateix vo- que fan delcrimidelahipocresia unamanera deviure. serem indefectiblement arrossegats per la maldat dels llibertat deCatalunya idelaRepública, puixdelcontrari acabar-ho, siacom sia.Iaixò hoexigeix ladignitat ila podria esdevenir-se ungarbuixdifícildedestriar. Cal folls icriminals,envirtutdelsqualslanostra Catalunya l’incubadora d’odis entre elshomes. tampoc mai la religió pot fer dels seus temples, com bament d’untren depassatgers tranquils iconfiats. Ni sassinat estandaritzat com a sistema, ni accepti l’estim- «Vandalisme»,

Andreu CALAF. Op. cit. sembre de1933, p. 1. «Les escomeses periòdiquesdelaF.A.I.», L’Acció, I perassolir-ho tots elsciutadansambdignitat de La nostra llibertat nopot estar alamercè dequatre «No hi hacapideologia humanista que prediqui l’as- «O elsdelaFAI ensorren laRepúblicaqueésl’an- 175 174 Desdelapremsa esfeia unacridaa L’Acció, 12dedesembre de1933, p. 1. 12 de- 176 La 79 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 80 SAMUEL MORERA per SamuelMorera. Catalanistes liderada Esquerres Republicanes municipal deles la victòria alacandidatura municipals quedonaren l’endemà deleseleccions Portada deL’Acció, 15 degener1934 BCT 4 seguir lamajoriaenlesciutats mésimportants delpaísienunnombre total de i atenció assistencial ieducativa delainfància. de govern: millora enl’abastiment d’aigües, construcció denousgrupsescolars 4.1. (1934-1936) adversitat irepressió Temps delluita, 178 177 179 calia derrotar Esquerra per«salvar Terrassa». les dretes —catalanistes conservadors, monàrquics, carlins...—considerava que que començà alesdeudelanitiacabàquartstres delamatinada. tura Gassol, Valentí Puigdomènech,Domènec Armengol, Samuel Morera...— tretze oradors —Roc Boronat, MariaDolorsBargalló, JoanPuigiFerreter, Ven- sa id’àmplia mobilització, ambunacte central alTeatre Recreu oninterveniren Fraternitat Republicana Federal deSantPere (PRDF).Lacampanya fou inten- tres socis:Fraternitat Republicana (ERC),Centre Catalanista Republicà (ACR) i el Morera iERCanomenadaEsquerres Republicanes Catalanistes, formada per Catalunya. ATerrassa lavictòria fou peralacandidatura liderada perSamu- Esquerra Republicana i els partits d’esquerres coaligats amb ella van acon- Partit Comunista deCatalunya Bloc Obrer iCamperol Defensa Ciutadana Els resultats foren: Defensa Ciutadana,l’opció liderada perlaLligaCatalana queagrupava totes Esquerres Republicanes Catalanistes Candidatura El diumenge14degener1934 esvaren celebrar eleccions municipalsa

«El mítingdelesesquerres terrasenques», L’Acció,13 degener1934, p. 1. L’Acció, 15degener1934, p. 2. El Dia,8degener1934; L’Acció,10 degener1934. Eleccions municipals 179 8.033 9.395 Vots 347 67 178 Desd’ERCesreivindicava l’obra 45,02% 52,65% 0,37% 1,94% % Regidors 16 8 - - 177 81 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 82 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA Doble pàginadeL’Acció, Esquerres Republicanes les eleccions municipals de lacandidatura deles Catalanistes, liderada amb breus biografies 2 defebrer de1934 per SamuelMorera, del 14degener. dels membres que guanyà BCT el desembre de1938. Morí alfront, Macià-Companys. a laColumna com amilicià abans d’incorporar-se a l’inicidelaGuerra Civil, esdevingué regidor Ramon Arrufat, era de38anys. Catalanistes», «Esquerres Republicanes de lacandidatura La mitjanad’edat 2 defebrer de1934 BCT 83 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 84 SAMUEL MORERA FBM L’alcalde SamuelMorera presideix l’acte alcostat deLluísCompanys. com apresident delaGeneralitat deCatalunya. Àpat alaCasadelPoble, enelmarc delaprimera visitaoficialdeLluís Companys Terrassa, 4defebrer de1934 laiques aprovades perlaRepública. cia, l’abastiment d’aigües i el compliment de les lleis reptes iprincipisdelseumandat: l’atenció alainfàn- de febrer. Morera va fer undiscurs ondetallàelsgrans en elqueva serl’inicide ladarrera etapadellursvides. 1942, Morera, Palet i Puigdomènech viatjarien a Mèxic cinc marxarien capal’exili francès elgenerde1939. El nistració Central iFoment d’interessos materials). Tots (Sanitat iAssistència Social)iJosepPetchamé (Admi - ces), Miquel Palet (Cultura), Valentí Puigdomènech amb gent de confiança: Domènec Armengol (Finan- mà elnuclidurdelconsistori, laComissió deGovern, 182 181 180 580 ajuntaments. nitat i als més menuts. Hi dedicà temps i pressupost. una gran preocupació enl’atenció iajutalamater- en elsseusparlamentspúblics.Morera palesàsempre estructures, sanitat ilaïcismeforen temes habituals pla degovern deMorera: guarderies, educació, infra- gre iconfirmà elseuarrelament alaciutat. sector ultracatòlic fou importantdurant elBienniNe- trari allaïcisme, monàrquic icorporativista. L’avenç del cal, era tambébenexplícit. Esdeclarava catòlic, con- Josep MariaCunill,genuírepresentant delcarlismelo- en quèvivim».Tothom tenia clarquinescartes jugava. d’acatament peralrègim republicà iperal’autonomia dana, Lluís Vancells, no hagués tingut: cer períodecom amàximaautoritat delaciutat. mouria elsfilsdelapolíticaestatal. Bienni Negre onladreta antirepublicana delaCEDA de l’any anterior que havien donat el tret de sortida al va alpaísdesprés delsresultats del19denovembre antídot davant l’ambient demalfiançaquees respira- La constitució delnou Ajuntamentva tenir llocl’1 La políticasocialiassistencial era prioritàriaenel Morera lamentàqueelportaveu deDefensa Ciuta- D’aquesta manera SamuelMorera Iniciava elseuter- febrer de1934. ACVOC. Acta del Pledel’Ajuntament deTerrassa del’1 1934. «Constitució del nou Ajuntament», 19 dejuliol1936» dinsJaumeSOBREQUÉS(ed.) Op. cit. Fèlix CUCURULL.«Deleseleccions denovembre de1933 al 180 Aquells resultats foren unlleuger L’Acció, 182

«ni una paraula 2 de febrer de 181 For - sidir lesoperacions de lleva delreemplaç de1934. es van organitzar lescomissions quehauriendepre- de Població; iJuntadelCens Cavallar iMular. També teca; JuntadeCasesBarates; JuntaMunicipaldelCens de Colònies Escolars; Junta deMuseus,ArxiuiBiblio- co-Tèxtil; Patronat de Formació Professional; Patronat Primera Ensenyança; Patronat de laBiblioteca Tècni- organismes i comissions de treball: Consell Local de concorreguts ipopularsdelperíoderepublicà. aprofitant l’aniversari dela República, foren delsmés Va serinaugurada dosanys després. Ambdósactes, de laConselleria d’Assistència SocialdelaGeneralitat. que comptava amb elsuport del Segell Pro-Infància i la guarderia decriançons delcarrer Pladel’Ametllera El 15d’abril de1934 esposava laprimera pedra de 183 4.2. Catalunya perlaRepública iles llibertats. Samuel Mo- pals delarecepció. Companys va parlardelalluita Puigdomènech, JoanTauler ielconseller Dencàs. parlaments acàrrec deMariaDolorsBargalló, Valentí guici al’entrada deTerrassa. Fou unajornadadelluïts nitat Josep Dencàs. Morera va rebre al president i se- primer acte oficialdelanova corporació. ri deMontjuïcfou nombrosa iemotiva iva significarel Francesc Maciàpel3defebrer. Lavisita alcementi- pació delconsistori enunhomenatge alatomba de quatre àmbitsdecompetències icridantalapartici- de Govern, ratificant elscàrrecs dels responsables dels prés d’haver-se reunit perprimera vegada laComissió que elnou Ajuntament havia iniciat el seumandat des- tat visitava laciutat deTerrassa. Feia noméstres dies 4 de febrer de 1934, el nou president de la Generali- era elegitperrellevar-lo. Cincsetmanesméstard, el president Francesc Maciàieldia31LluísCompanys En poques setmanes es posaren en marxar diferents La CasadelPoble va serundelsescenaris princi- Companys va venir acompanyat delconseller deSa- El 25dedesembre de1933 moriasobtadamentel febrer de1934. ACVOC. Acta del Ple de l’Ajuntament de Terrassa del 16 de Lluís Companys visitaTerrassa 183

85 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 86 SAMUEL MORERA GABRIEL CASAS /ARF i JosepBorràs (Reus). Lluís Companys, CarlesPiiSunyer (Barcelona), MartíBarrera, Pere Mestres, SamuelMorera (Terrassa) Nativitat Yarza (Bellprat), AmadeuAragay, Antoni Vives (Lleida),Ventura Gassol,JoanCasanovas, (L’Hospitalet), MariaDolorsBargalló iJoanAlavedra; alafiladeldarrere, JosepEscofet, Joaquim Llorens, Francesc ArnauiCortina (Malgrat de Mar)JosepPuigiPujades,RamonFrontera Domènec Pla,JoanVentosa iRoig, JosepPuigiMestres, MiqueldelsSantsCunillera, x,MartíRouret, amb lapresència delsprincipalsalcaldesdelpartit.D’esquerra adreta: alafiladeldavant, després del’ampli triomfaleseleccions municipalsdel14degener. Lapresidència del’acte comptava Diada delsAjuntamentsd’Esquerra. Àpat delavictòria celebrat alPalau deProjeccions deMontjuïc, Barcelona, 11demarç1934 teressant documentquereflectia lapreocupació ima- missió deGovern, presentaren a SamuelMorera unin- i govern d’esquerres aCatalunya. dicotomia era prou evident: govern de dretes a Madrid 185 184 «1931-1934», 4.3. Preocupant incertesa política clamació delaRepública. tercer aniversari delafundaciód’Esquerra idelapro- si cap, moltamésembranzida amblarecordança del tats, elprogrés ilajustícia social.Aquest discursagafà, el pesilafunciód’Esquerra com abaluartdeleslliber- manes posteriors. Hihavia molt d’interès enreafirmar en elsdiferents parlamentsitrobades delsdiesiset- davant lamàximaautoritat delpaís. de nousgrupsescolars sobresortiren enaquelldiscurs ma del’abastament d’aigües ilanecessitat decreació ria ilesadversitats com amilitantipolític.Elproble- 1929, noestalviava explicacions sobre la seva trajectò - el temps delaDictadura ilaseva estada alapresó el de tota unamuntanya d’infàmies id’odis. Recordant tica democràtica ilaicamalgrat haver estat elblanc rera aprofità elparlamentperprojectar laseva polí- peu no albiraven un panorama massa optimista. tats electorals delnovembre de1933 ielcontext euro- tava unanotablepreocupació aCatalunya. Els resul- decoració políticaenelCongrés dels Diputats desper- la seva interpretació dela realitat catalana. El canvi de el tractament polític procedent del Govern espanyol i mers mesosde1934. Hihavia seriosos dubtes sobre desconfiança que existia aCatalunya enaquellspri- trastava ambunarealitat marcada perlatibantor ila Miquel Palet iJosepPetchamé, membres delaCo- Els avenços iambicionsd’Esquerra esmanifestaven Aquest sentimentdecomplicitat iesperança con- s’avança enelshoritzons ennuvolats d’Espanya». «el símboldelacreu esvàstica ésl’horror cruel delcrim que res sobre elpanorama políticieuropeu delspropers temps. esvàstica com atítol iamb unesreflexions prou esfereïdo- L’Acció, i violènciasensetreva 10 demarç de1934. Espublicà unaeditorial ambuna L’Acció, 13d’abril de 1934. 184 185 La la situaciópolíticad’aquells moments: lestar de la majoria de membres delconsistori davant 186 realitzi.» l’Excm. Ajuntamentenplè, enlaprimera sessió que es la Comissió deGovern, siguinsotmesos al’aprovació de cràtica dela República;i contempla elsesdeveniments contraris alavidademo- Govern Espanyol, perlaforma passiva enquèaquest vernants deCatalunya, iprotestar, alavegada, ran del democràtica, catalanista irepublicana dels actualsgo- sar-se, siguicom sigui,atot intent defeixisme. dictatorials degovern, iafirmarestar disposats aopo- en lacontinuació iextensió ideològicadelaRepública. laborar enlacompletació delesllibertats catalanes i totes lesseves atribucions d’autoritat pertaldecol· tic delPoble. me i republicanisme, inspirats en el govern democrà- l’aprovació delessegüentsdeclaracions: bé proposar aaquesta SuperiorComissió deGovern, podria evitar-se quedevingui gravíssima. Per tant,té a xació d’actituds serenes i fermes per part de l’Autoritat ció davant aquesta situacióquesolsamentamblaprefi- públics deresponsabilitat, elfixar clara i concisa posi- ble de tots aquells ciutadans elegits per a ocupar llocs lunya, creuen queésundeure urgent ialhora ineludi- règim ques’hadonat alPoble ial’Autonomia deCata- possibilitats de realització d’esdeveniments contraris al ament anti-democràtic, quealavegada fan preveure passió i de lluita que han possibilitat actituds d’inici- el queal’Estat Espanyol esrefereix; moments plens de vessa lanostra terra iprincipalmenttranscendentals en compte elsactualsmomentspolíticsisocialsquetra - febrer de1934, p. 8-9. Capsa 7.726. Actes de la Comissió de Govern 1934-1935. 7 de ACVOC, AjuntamentdeTerrassa, 1/1 Comissió deGovernació. 6a. Queelsacords anteriors, després defets seusper 5a. Oferir entalsentitlaseva col·laboració alatasca 4a. Declarar, també, ésser contrari atotes lesformes 3a. Declarar, pertant,estar disposats avaldre’s de 2a. La Comissió deGovern afirmaelseucatalanis - 1a. Declarar laurgència delesproposicions. «Els Consellers-Regidors sota-signants, tenint en 186 87 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 88 SAMUEL MORERA FBM Domènec Palet iBarbaSamuelMorera, adreçant-se alsciutadans. del SegellPro-Infància. D’esquerra adreta, entre d’altres: elsconsellers Ventura Gassol iJosepDencàs, Col·locació delaprimera pedra delaguarderia delPladel’Ametllera, unainiciativa delComitè Local Terrassa, 15d’abril de1934 187 el paperd’alcalde accidental, presidí larepresentació tar contra lesautoritats municipals.MiquelPalet, en El diariDefensa Patronal engrescava lagentaprotes- massa cosa per garantir la seguretat de laciutadania. polèmica queva generar laseva mort. L’enterrament va sermultitudinariitambémoltgran la pitós va quedarabsoltperl’Audiència deBarcelona. Tot apuntà a una venjança personal i un possible sos- carrer delaRutlla,el19febrer, alcentre deTerrassa. i fou assassinat enlacruïlladelcarrer delVall ambel Francesc Masana. Era elgerent deSAPHIL–L’Anònima empresarial. Elcasmésgreu fou lamortviolentade lista. S’atemptà contra personesconegudes del món la portaderectoria ialaseudelCírculo Tradiciona- bombes enportalsd’alguns domicilisd’empresaris, ció dequinaera l’opció política,socialoeconòmica. diferents lectures, àdhucpunyents comentaris, enfun- de tota menadecrítiques.Aquell fenomen va produir ació generava intolerància. L’Ajuntament era objecte ri perlasospitadifamatòria delsseusarticles.Lasitu- de les autoritats municipals. Se sancionava algun dia- anteriors. Enqualsevol cashihavia neguitperpart rant el1934 ienlaprimera meitat de1935. lència sovintejà, ambdiferent magnitudiresultats, du- lència, conflicte idenous atemptats a Terrassa. Lavio- complicava d’allò més,carcontinuava elclimadevio- al règim republicà ilesllibertats deCatalunya. litat i el perill querepresentava elGovern espanyol per ves eleccions legislatives davant lasituaciód’anorma- ció delCongrés delsDiputats ilaconvocatòria deno- al President delaRepública perdemanar-liladissolu- Des delapatronal s’acusava l’Ajuntament denofer Es produïren algunsatracaments, escol·locaren Era unaperllongació de situacions i de moments L’ambient enrarit ipreocupant que esviviaarreu es En aquest sentit,l’Ajuntament deBadalonas’adrecà de febrer il’11demarç de1934. Masana, JoanMasana. Aquests successos tingueren llocel7 els danys perlabombadavant lacasadelgermàdeFrancesc na enva resultar greument ferida, Dorotea Layunta) itambé da deldomicilidel’industrial JoanSanllehí(una personaalie- anys 1931, 1932, 1933, 1934, 1935. Descriul’explosió enl’entra- Baltasar RAGON. Terrassa fa cinquantaanys. Historials dels 187 a per lamésgran anarquia. ses, oferia unavisiód’unaciutat senselleiidominada havien demanat ajutreiteradament però noforen ate- sures. Eltext, quenoamagava quelesautoritats locals de salista havia arribat l’hora d’intervenir iprendre me- culo Tradicionalista, finsalmaigde1935. Per al’alcal- 1934 ambl’explosió d’unabombaenelportaldelCir- violents ocorreguts aTerrassa, desdel12degener tre delaGovernació ManuelPortela Valladares. gestor JosepHomsenviava undetallat escritalminis- pendents dejudiciifortes penesdepresó, l’alcalde- nicipal cessat i amb Samuel Morera i alguns regidors ació violentaiconflictiva. El1935, ambelgovern mu- dicalisme revolucionari. seguia enelpuntdemira del’extrema dreta idelsin- ca perllançarlescrítiquescontra elconsistori. Morera rer delaPalla. Lamort deMasanaera unaocasióúni- comissaria depolicia. La seva ubicacióva seralcar- Des del’Ajuntament esdemanàlainstal·lació d’una mengol estrobava fora deTerrassa. nant participació. Morera estava malaltiDomènecAr- municipal d’unfuneral caracteritzat perunaimpressio- 189 188 4.4. en aquellgran problema ciutadà. mer alcalde del franquisme volia mostrar-se resolutiu de canviar lescoses. Elqueseriaposteriorment pri- març iafectà tambéelsferrocarrils deCatalunya per pensions. Lavaga esdesenvolupà entre el15i19de Ram delaLlumiForça demanava unamillora deles rassa. Lavaga esva iniciaraBarcelona. ElSindicat del mentà lasituaciódeconflicte socialqueesviviaa Ter- El text feia referència de tots els atemptats i actes Les dretes saberen treure rendiment d’aquella situ- Des d’alguns sectors es parlava d’estat d’anarquia. Aquest fou unaltre incidentimportantqueincre-

Capsa 441. Expedients delaComissió deGovernació. Fons d’alcaldia. ACVOC, Ajuntament deTerrassa. 1/1 Comissió deGovernació. Xavier MARCET. Quihamanat aTerrassa? ialtres reflexions. Xavier MARCET. «LaSegonaRepública», Història deTerrassa; La vaga dellumiforça 188 Havia arribat elmoment 189

89 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 90 SAMUEL MORERA ARF durant lavisitaquefeu durant diversos diesaalgunespoblacionscatalanes: Sabadell,Mataró... Intervenció deManuelAzañaal’acte organitzat alaCasadelPoble, Terrassa, 28d’agostde1934 191 190 cés al’alcaldia. de «RiegosyFuerzas delEbro», percelebrar elseuac- rebut unhomenatge perpartdelscompanys defeina nades devaga. Nofeia massa diesqueMorera havia plicats idifícilsqueesvisqueren durant aquellesjor- preses afectades, podenexplicar elsmomentscom - com laseva vinculaciópersonalambunadelesem- nyia elèctrica,eltarannà rígiddeSamuelMorera, així La Propagadora deTerrassa, delGas, s’hivaren afegir. Ebro» amblacompanyia detransports. Elsobrers de la vinculació, enaquest cas,de«RiegosyFuerzas del propiades permolts altres, noesferen esperar: la seva desobediència foren suspesos desouifeina. obeïren lesordres carnovolien seresquirols. Davant visió degasperalimentarlesxarxes dela ciutat. No nals alscarrers méscèntrics davant lamancadepro- mòbil d’obres del’Ajuntament queencenguessin fa- Barcelona, noméspodiaserentesa com aprovisional. xells ChurrucaiAlcaláGaliano, ancorats enelportde solució aportadapermarinersespecialistes delsvai- ques iunaindústria aturada perlamancad’energia. La ment enresoldre lasituacióievitar unaciutat alesfos- tament esmobilitzàambavisos alapremsa: particular degasnofuncionava. Acorre-cuita, l’Ajun- ta d’alguna indústria. Elservei domèstic d’enllumenat nis havien fet possible en algunes façanes o a la por- fosques inoméshihavia lallumquealgunsesponta- tadans. Arran de la vaga laciutat s’havia quedat a les funcionament de les empreses i la seguretat delsciu- Les característiques delservei queoferia lacompa- Les al·legacions de Morera, adequades per uns i ina- Morera va ordenar aalgunsmembres delabrigada Des debonprincipiMorera esva implicardirecta- El conflicte tenia repercussions importants peral dre’s l’enllumenat delscarrers.» aquest vespre, enqueperfalta degasnopodrà encen- tat d’instal·lar llumdavant dellursdomicilis,hofacin L’Acció, 16demarç de1934, p. 1. L’Acció, 8demarç de1934. «L’Alcaldia espera detots elsquetinguinpossibili- 190 191 els fanals noera fer d’esquirols». na. La gent de Samuel Morera ho tenia clar: nals» aprofitessin aquellasituaciód’impunitat noctur- nat durant laniti,sobretot, evitar quealguns «crimi- Generalitat durant 1936 i1937. gestió enlesconselleries deTreball iFinances dela tament per això tindria diferents responsabilitats de 193 192 195 194 car davant l’actitud indisciplinadad’aquells obrers» . Brigada Municipal.«Fou l’alcalde quihaguédeclaudi - forma bendiferent l’enfrontament amb els obrers dela malitat. Elditalallagava serquaninterpretaren de una deles ciutats queva trigarmés a recuperar la nor- ques. Segonslapremsa conservadora, Terrassa va ser manca decombustible encentenars dellarsterrassen - gestor iestratega davant elsconflictes laborals. cava. Ambeltemps, Morera havia agafat fama debon tant deMorera. Feien orelles deparet quanse’lcriti- Directiu ilamilitànciad’Esquerra tancaven filesal vol- En qualsevol delscasossemblàprioritaril’enllume- La LligaacusàMorera detotal imprevisió davant la No era laprimera vegada queelsregidors, elComitè en aquest cas,éstot elpobledeTerrassa...» d’aquells queenellhandipositat laseva confiança, que de garantitzar enunmàximlaintegritat físicaimoral —per això precisament és elegitpelsconciutadans— eludible devetllar perlapaudelcarrer; té l’obligació qualsevol país quepassi percivilitzat, té l’obligació in- gú ignora queimpera l’estat d’alarma. L’Alcalde, acíien les actualscircumstàncies enquèvivim,puixquenin- ral, i d’una manera directa de l’Alcalde, i més encara en els elementsquedepenendel’Ajuntament en gene- nades perl’actitud derebel·lia enqueescol·locaren

Alcalde», L’Acció, 17demarç de1934, p. 1. «La vaga deLlumiForça aTerrassa. Ço queensdiuelnostre 1934. «L’experiència delsdarrers conflictes», ElDia,23demarç de 1934. «Puntualitzant l’actitud del’alcalde», L’Acció, de», L’Acció, 27 demarç de1936. La 26demarç Rambla, de1936; «Elsencerts delnostre- alcal «Clar quelamento enl’ànima lesderivacions origi- 194 22 demarç de 192 «encendre 193 Jus- 195

91 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 92 SAMUEL MORERA AHCB (ELDÍAGRÁFICO) hi apareixen elsdiputats DomènecPalet iBarbaJosepAntoni Trabal. A lapresidència, amésdel’alcalde SamuelMorera, Sopar alaCasadelPoble, durant lavisitadeManuelAzaña. Terrassa, 28d’agostde1934 196 sa il’Asil Busquets.Llegim: ri Municipal, el Parc de Desinfecció, la Mútua de Terras- seva gestió ifuncionament.Va serelcasdel Dispensa- rio-assistencials queestrobaven sotasospitaperla satori vers diferents i tradicionals institucions sanità- salisme havia fomentat iconreat. dustrial, Cambra deComerç, Caixa deTerrassa... queel l’endogàmia institucional: BancdeTerrassa, Institut In- tencial sintonitzava icompartia nomsicognoms amb tava deltot caducada. L’entrellat en elcontrol assis- mica característica deTerrassa però queesmanifes- emblemàtiques esdevingué unacombinació endogà- tradició iarrelament alaciutat. caics enlagestió d’entitats iestabliments dellarga Feia referència aconegudes personesimètodes ar- preu queencapçalava sengleseditorials deL’Acció. na» era unconcepte acusatori, habitualidemenys- premsa ilagentd’Esquerra. LaTerrassa dela«caver- «caverna»4.5. La la resolució d’aquest conflicte. desenvolupar unatascaimportantdemediaciópera acostumats». de l’ordre idelaseguretat públiques,talcom ensté a terme unagestió enèrgica id’estricte manteniment d’Esquerra hotenia prou clar:«Elsenyor Morera portà de forma incendiària en elsarticlesdepremsa. Lagent oferir elseusuportpolíticdes delconsistori iactuar ble discurs per part de la dreta, del tot hipòcrita, en les injúriesifalsedats. Esconsiderà quehihavia undo- cia perpartd’Esquerra Republicana. tant flirteig amblalluitadeclasses i recurs alaviolèn- ses» de laconciliació, elpacte ila«col·laboració declas- Havia arribat eltorn d’Esquerra en moure elditacu- Les personesdesempre alcapdavant d’institucions La dreta era titlladadecavernària perpartdela Òbviament ERCiL’Acció esdefensaren ireplicaren Des delespàginesElDiaesdefensà l’estratègia L’Acció, 29demarç de1934. davant elquequalificaven dedemagògia, cons- 196 El conseller de Treball Martí Barrera va 198 197 relació alcapitaliaccionariat del’empresa. dors i una proposta organitzativa de poca volada en nòmiques, elsinteressos particularsdelsseusfunda- desencís. Aquests esvinculenamblesdificultats eco- dedicà unllarg articleperexplicar elsmotiusd’aquell fracàs davant les necessitats de laciutat. havia funcionat gens.Espresentà com lahistòria d’un a laciutat iaixò segonslesautoritats republicanes no seva fundacióhavia estat elsubministrament d’aigües Terrassa mésrònega icavernària. L’únic objectiudela més importantrebuig ianàlisicríticaenelrepàs perla en elnouedificiPro-Infància ques’estava edificant. de labeneficència local». rant moltsanys hantingutalesseves mansl’exclusiva ta del’Asil, composta pelsmateixos senyors quedu- fants defamílies humilsnoesva contemplar: «La Jun- les qualshavia estat creat. L’atenció ieducaciódelsin- haver orientat adequadamentlesseves funcions per a beríntica distribució. d’una dura críticaper la seva suposadaineficàciaila- del Parc deDesinfecció, construït el1915,fou objecte on estrobaven. Elsingulariartístic edificimodernista tat o, finsi tot, l’eficiència arquitectònica delsedificis i laqualitat delsseusserveis, desdelaseva rendibili- funcionament d’aquelles entitats, jafos desdel’àmbit ment van fer especialincidènciaenl’anàlisi irevisió del 200 199 La MinaPúblicad’Aigües deTerrassa centrava el L’Asil Busquets va rebre importantscrítiquesperno La gestió ilagovernança municipalsdelnouAjunta- [...]» la mésnotable [...]Eslimitaacomprar unacasavella va iedificat enunllocqueornamentés laciutat, fent- de nova planta,exprofés perl’objecte quese’ldestina- més àmplia i méseficaç. I no seli acutidear un edifici rassa, pensadonaralsseusserveis unanova modalitat

«De laTerrassa dela“caverna”», L’Acció, «La Terrassa dela“caverna”», L’Acció, 17d’abril de1934. «De laTerrassa dela“caverna”», L’Acció, 6dejuny de 1934. republicana. Josep PUY. Prohom delaTerrassa DomènecPalet iBarba. «Una entitat com laMútuad’Assegurances deTer- 197 198 Hihavia moltes esperances 10 demaig1934. 199 200

L’Acció hi

93 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 94 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA camot delnouSometent constituït amblaRepública. treballadors d’esquerres queformaven partd’unes - López,Gaspar elseufillJosep López iJosep Paysan, els fets luctuososdelacarretera de Rubíonmoriren van haver-hi algunsincidents importants. Hi hagueren 203 202 201 4.6. ElsFets Octubre: des delLlobregat perpartdelaMinaTerrassa. me, ques’oficialitzaria laportadad’aigües a Terrassa Però, nofou finsal4dejuliol1943,enplefranquis- titat, Serveis d’Aigua Unificats deCatalunya a Terrassa. de Morera, esva procedir alamunicipalitzaciódel’en- establert. tabilitzadora oques’escapés delseucontrol i«guió» ric fos alterat percap situació violenta, radical, deses- nou delvespre, desdelbalcó del’Ajuntament. proclamació tenia lloceldissabte 6,adosquartsde m 14 d’octubre de1934 va obtenir laconcessió de 4.000 que va trobar lasempiterna proposta delLlobregat. El mig davant elsimpedimentspolíticsiempresarials des delLlobregat. L’Ajuntament va agafar elcamídel ni elspousdipòsitssinólaconducció d’aigües ció del’aigua. Lasoluciónoeren elsCausdeRellinars, que unplantejament ambiciósenlarecerca idistribu- Companys iambelsuportdelamajoriad’ERC. d’octubre. Hofeia ensintonia ambelpresident Lluís tubre, SamuelMorera proclamava l’Estat Català el6 da perl’Aliança Obrera quehavia començat el5d’oc- 2 Morera novolia queaquelltranscendental fet histò- Segons l’Ajuntament nohihavia altra alternativa En elmarc icontext d’unavaga general convoca- procedents d’aquell riu.

p. 325-366. bre de 1934 a Catalunya: més enllà de l’acció governamental. blicans i la Generalitat arreu de Catalunya», a Manuel LOPEZ ESTEVE. «L’Esquerra, elsAjuntamentsrepu- crònica de175 anys. Ana FERNÁNDEZ.Mina,AigüesdeTerrassa (1842-2017). Una p. 399. p. Xavier MARCET. «La SegonaRepública», Història deTerrassa, dies, setmanesimesosdecontrol irepressió 203 Malgrat lavoluntat depreservar l’ordre 201 El1937, sotaelmandat Els Fets d’Octu- 202 La la Guàrdia Civil: en elseulloc,ienmigdelaconfusió, va patir l’atac de Rubí no va rebre la consigna de retirada, es mantingué re. Segonsaquesta versió, l’escamot delacarretera de estava convençut d’haver complert ambelseudeu- vei del’oligarquia delstemps delamonarquia. Morera nia, suposadament, res a veure amb la institució al ser- qual disposava ilimereixia tota laconfiança carno te- El Sometent era l’únicrecurs permantenir l’ordre del podia repetir unasituaciócom ladefebrer de1932. 205 204 tència contra SamuelMorera. ser undelsprincipalsfets inculpatoris eneljudiciisen- rament delesarmes.La mobilitzaciódelSometent va membres delsdiferents retens al’Ajuntament ifer lliu- tres controls d’accés a la ciutat per retrobar-se tots els de l’estat deguerra. Nohihavia res mésafer. Sometent davant laproclamació fallida ilainstauració rada. Hores després Morera manàelreplegament del tar jaquetenia instruccions demantenir-se aquarte- nir la situació. Amb la Guàrdia Civil no si podia comp- guàrdies d’assalt alaciutat era insuficientpermante- camins, carreteres igarantir l’ordre. Laforça dedeu de mobilitzarelSometent perprotegir edificispúblics, del Sometent Joan Mateu. L’alcalde havia donat ordres Samuel Morera alagreu badadadelregidor icaporal ponsable d’aquella greu negligència. Va témer que el tagonisme. Sembla ser queJoan Mateu també fou res- l’Ajuntament. Pedro Alcocer hitinguéundestacat pro- anarquistes apoderant-se delesarmesquehihavia a la proclamació del’Estat Català, fou aprofitada pels Les instruccions del’alcalde eren desfer aquellid’al- La mortd’aquells tres terrassencs fou atribuïda per El buitdepodermunicipal,després delfracàs de tament, evitant-se aixíaquellatragèdia.» nat la consigna, amb seguretat haurien acudit a l’Ajun- poral deSometent, JoanMateu, perquè d’haver-los do- Executiu d’ERCdeTerrassa, eljuny de1936. ACVOC. Document adreçat per Samuel Morera al Comitè L’Acció, 27 denovembre de1935. «Tal volta allòfou degutaunalleugeresa mésdelCa- 204 Segonsl’alcalde noes 205 209 208 207 206 set hores, alllarg deldiumenge7d’octubre. amb laGuàrdia Civilfou importantiva durar, entre sisi Robert amblaintenció d’alliberar elspresos. Eltiroteig volucionaris s’adreçaren alapresó delaplaçadelDr. matarien siesnegava alesseves pretensions. Casa delPoble. i desperfectes enelmobiliariilesinstal·lacions dela ximat de16.000 pessetes fruitdetota menad’estralls ventariar elsdanys delarepressió ambuncàlculapro- uniformats. LaJuntadeFraternitat Republicana va in- La trobada d’armament va esperonar laferocitat dels pressor isotacontrol governatiu: destitució delscàrrecs electes il’inicid’unperíodere- tornava la«normalitat» alaciutat. Iaixò volia dirla patir algunsdelsseusocupantsforen lamentables. terme alaCasadelPoble ieltracte vexatori quevaren 120 soldats i50guàrdies d’assalt. Elsescorcolls dutsa José Félix Negrete esva produir unsdiesdesprés amb trist record també delcomandant delaGuàrdia Civil litar enfuncionsalaciutat. Lapresència sinistra ide pèssim record peramoltagent,era elcomandant mi- mada. EltinentdelaGuàrdia CivilMiguelMorales, de acostumada alsmoviments iarribadesdegentunifor- Guàrdia CiviliMossos d’Esquadra. Terrassa jaestava jaren lesanadesivingudesdeforces del’exèrcit, Malgrat tot, sembla que el dimecres 10d’octubre La repressió fou immediata icontundent. Sovinte- otra cosa, aDonFrancisco Llongueras Mach,[...]» ciudad mientras porlaSuperioridadnosedispongade gestor único de la administración municipal de esta lidad deCataluña, ynombrar Alcaldeaccidental como reciente actitud de rebeldía del gobierno de la Genera- mando encuentalasafinidadesdelamayoría con la ponentes delExcmo. Ayuntamiento deesta ciudad,to-

Capsa, 7.726. Actes Comissió deGovern. 1934-1935, p. 125. ACVOC, AjuntamentdeTerrassa, 1/1 Comissió deGovernació. L’Acció, 10dejuliol1936. La Vanguardia, 27 denovembre de1935. anys 1931, 1932, 1933, 1934, 1935. Baltasar RAGON. Terrassa fa cinquantaanys. Historials dels «[...] destituir desucargos atodos losseñores com- 208 206 Els re- 209 207

al Comitè Executiu d’Esquerra: celona. Aixíhoconfirmava enun text de 1936 adreçat prés. Morera desaparegué deTerrassa is’amagà aBar- presentar iforen declarats enrebel·lia quinze diesdes- aquella requisitòria elsMorera, pare ifill,noes varen 213 La Humanitat, 10 d’abril de1935;La Vanguardia, 10d’abril de 212 211 210 d’abril va serdecretada laseva llibertat sotafiança. militar itornà aingressar alcapdepoqueshores. El9 març va sortirdelapresó per declarar davant el jutge El seufillhavia declarat unessetmanesabans.El25de Miquel Sabé«el cadiraire» iJaumeFigueres. 1934, juntamentambelseufill Samuel Morera iBlanco, Un llarg isacrificat rosari ma políticisocialdesolador. cions, empresonaments itortures, deixant unpanora- Poble, laseudelBOC,irealitzaren nombroses deten- suspengueren eldiariL’Acció, clausuraren laCasadel per lapresència massiva deforces deseguretat que ments judicialscontra DomènecArmengol,JosepBat- ordres del’auditor deguerra, suspeniaelsprocedi- prestar declaració fou conduït alapresó delPartit. sentar davant elJutjat MilitardeTerrassa idesprés de Samuel Morera fou citat adeclarar el4desembre de La repressió esglaonadaperò imparable va passar El tinentcoronel Pedro Sánchez Plaza,seguintles El 28defebrer de1935, SamuelMorera esva pre- Capital». i haver estat ell qui em proporcionà lloc en arribar a la nyàs enfer-me aBarcelona escàpold’aquesta Ciutat tent entre ambdóselfet quefos ellquim’acompa- estava al’exili iellalapresó. Palesa l’apreci mutuexis- i elquesotasigna nos’havien refredat gensmentre jo 1935. 1935; La Vanguardia,1 demarç de1935. L’Acció, Executiu d’ERCdeTerrassa, eljuny de1936. ACVOC. Document adreçat per Samuel Morera al Comitè La Vanguardia, 6dedesembre de1934. «Les relacions i bona amistat entre en Joan Mateu 211 28 defebrer de1935; La Humanitat, 3demarç de

210 Davant 213 212

95 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 96 SAMUEL MORERA AT (PROCEDÈNCIACONCEPCIÓ AROLA) com ara unretrat deFrancesc Maciàquefou estripat amiques. regirés tota ladocumentaciódeFraternitat Republicana idestruís partdelsbénsques’hitrobaven, La CasadelPoble després queelregistre policial,perpetrat arran delsFets d’Octubre, Terrassa, 8d’octubrede1934 218 217 216 La Humanitat, 25demaig1935; ACVOC, Ajuntament 1/1 215 214 El 16demaigva tenir lloclalectura decàrrecs. nàndez, Anicet Pujolà,Pere RusiñoliEnricTorres Pla. lle, BaldomerCasanovas, JaumeFigueres, JosepFer- l’1 de juny. da il·legítima.Homsva respondre ambun«enterado» tent-li el seu rebuig a una Comissió Gestora considera - terior, s’adreçaren al’alcalde JosepHoms transme- sota fiança,ila resta de regidors cessats l’octubre an- Elies iJaumeSalelles.Isisanys peralseufill. per aJosepPetchamé, Valentí Puigdomènech, Josep Deu anys peraSamuelMorera iJoanMateu. Vuit anys sic del’amor alaPàtria». una conferència de títol: «L’amor a Déu, fonament bà- traconservadora. L’inici d’unanova «etapa» va seramb Nacional era elparadigma deladreta espanyolista iul- cions desempre. Elfundador delaUniónMonárquica cenari políticambelsuportdelagentiles institu- Alfons Sala,comte d’Ègara. Als72 anys tornava al’es- d’aquella interessant iniciativa nova serunaltre que de la Peña Ibérica del feixista Dr. Albiñana. se, elscarlinsdelCirculo Tradicionalista ielpersonal sicions ireunia encoalició lagentdelCentro Tarrasen- embranzida. El Bloque Nacional a Terrassa prenia po- sardanes iconcert delaBandaMunicipal. patxava ambunaensucrada programació decinema, celebració del quartaniversari delaRepública esdes- tendre laciutat ilapolíticadelgovern d’esquerres. La pidors. Aljuny, LluísCompanys era traslladat alpenal licitava, enprimera instància, elfiscalmilitarQuerol. El 15demaig1935 SamuelMorera, enllibertat El discursdretà, àdhucultraconservador, agafava Els maldecapsd’Esquerra eren prou diferents icol- L’1 d’agost se saberen les penes de presó que sol· «Un vell políticqueressucita», L’Acció, 15demarç de1935. p. 400. Xavier MARCET. «LaSegonaRepública», Història deTerrassa , 208. missió deGovernació. Constitució delsAjuntaments.Capsa de Terrassa. Comissió deGovernació. Expedients delaCo- L’Acció, 2d’agost de1935. La Vanguardia, 17demaig1935. 216 Tenien una percepció ben diferent d’en- 218 217 El padrí 214

215

llibertat». el vostre llocperquè vosaltres poguessiu anarfent en vells republicans, que si poguéssim vindríemaocupar tar: Gassol, MartíEsteve... Algundelsvisitantsva comen- va. Varen saludarMartíBarrera, Pere Mestres, Ventura de Terrassa id’OlesadeMontserrat ifou moltemoti- acusacions. plantar cara alasituació iatot unmuntdecrítiquesi del seugermà,Ezequiel. Morera noesva arrugariva dables. El Sindicat defensava els mèrits per antiguetat amb interferències familiars ipolítiquesprou desagra - Llum iForça perunaqüestió depromoció professional Es trobà immersenuncontenciós ambelSindicat de seva feina a«RiegosyFuerzas delEbro» aTerrassa. es trobaven pendentsdejudiciisentència. altres representants municipals d’arreu deCatalunya, terrassencs acusats pelsFets d’Octubre, entre molts ralitat estrobava reclòs enelpenaldeCartagena. Els morera iJoanLluhí.Laresta delgovern delaGene- del Puerto deSantaMaría,acompanyat deJoanCo- 222 Ibídem. 221 220 219 judici militarcontra tots elsacusats pelsFets d’Octu- Coratge, amics,quelavidaésdura! cada pas,unrecordatori: «hay quehablarenespañol». Castell militardeCartagena.Al’entrada delCastell, ia tar elcomandant EnricPérez iFarràs queestrobava al quals l’alcalde Morera. L’endemà aprofitaren pervisi- sells deGuerra contra elspolíticsterrasencs, entre el tagena. nombrosa expedició devisitaalsempresonats deCar- presos enllursergástules». Morera, enllibertat sotafiança,havia tornat ala El dimarts26denovembre de1935 va tenir llocel Hermies BusquéiJoanFont van coordinar una «us saludoennomdelsveterans deTerrassa, dels 1935. «Un precepte diví: Visitar els presos», L’Acció, Morera. palès lapreocupació delsempresonats perlasort de Samuel L’Acció, L’Acció, 30i31dejuliol1d’agost de1935. 220 222 Esfeia sotaelprecepte diví:«Visiteu els 23 d’agost de 1935. Visita d’Estanislau Puig. Es va fer Pere Mestres esva interessar pelsCon- 219 Elpanorama era prou galdós. 221 Hianaren republicans 11 d’octubre de 97 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 98 SAMUEL MORERA AHCB (ELDÍAGRÁFICO) La guarderia delSegellPro-Infància enunafase avançada delaseva construcció. Terrassa, desembrede1934 el judicigeneral debrigadaSebastián Pozas. tenir llocalaCapitaniaMilitardeBarcelona ipresidí a Barcelona pelmateix alcalde. mament en relació a la compra feta uns dies anteriors del Sometent ilaprocedència debonapartdelseuar- seves accions malgrat la insistència sobre l’actuació ment delesforces enelRaval deFermín Galán. sentar ladesmobilitzaciódelSometent ielreagrupa- l’església. Elsegontoc, hores méstard, havia derepre- ca esfeia ambunasirena inopasamblacampanade vocatòria delssometenistes. Entemps delaRepúbli - 6 notenia capaltra intenció quelacorresponent con- que eltoc de la sirena municipal en lavesprada del dia sirena i al protagonisme d’aquells escamots. Explicà ri. L’acusació lidemanàcomptes respecte alstocs de del Sometent. Caliaevitar qualsevol brot revoluciona- nyola noeren accions oposades,ansalcontrari. ció de l’Estat Català dins de la República Federal Espa- seves ordres. Autoritat i ordre municipals i proclama- tremistes perpartdelesforces d’assalt quetenia ales llum. Va fer dissoldre unamanifestació d’elements ex tots elsserveis deprimera necessitat: mercats, aiguai i ditelquetocava. Laprioritat era quefuncionessin majoria deprocessats. Morera considerà quehavia fet Vinyals iAntoni Fernàndez iRos. Rafael Muñido, MiquelEscudé, Avel·lí Estrenjer, Àlvar 225 224 223 bre aTerrassa. sones processades. un Consell deGuerra d’OficialsGenerals amb 24 per- L’interrogatori presenta unMorera convençut deles Morera considerà adientiadequadalamobilització En unasessió maratoniana s’interrogà Morera ila mènech iJaume Comadran. rana, JoanMateu, LluísSaló, Rafael Vilaplana, Valentí Puigdo- Palet, JaumeSalelles, JosepPetchamé, JoanSeguí,Pere Ciu- i Martínez, Vicenç Font, Joan Llach, Miquel Carantela, Miquel Jaume Solé, Laurèa Navarro, Rafael Zapater, Andreu Garcia nillas, Miquel Sabé i Ill, Josep Elies, Antoni Marín i Fornieles, Samuel Morera iRibas,SamuelMorera iBlanco, JosepAre - Guerra Civilis’exilià aMèxic amb elvaixell Flandre. Aquest militaresmantinguéfidelala República durant la Hora, 26denovembre de1935. «Vint-i-quatre homesdavant delTribunal Militar»,Última 223 Hihavia regidors isometenistes. Va 225 Elsadvocats defensors van ser: 224 Era - cius delessentències dictadesafinalsdenovembre. sa conservadora delaciutat ielsseuscomentaris no- 230 «Deixeu-los!», 229 228 227 226 4.7. tra Morera. ro, diari ultraconservador id’afinitat carlina,ElSigloFutu- d’assalt talcom establia elCodi deJustícia Militar. El dats alapresó Modelenunacamionetadelsguàrdies tenciats apenessuperiorstres anys, van sertraslla- xeu-los!», colpidor articledes de la presó. Sota el títol de «Dei- i Blanco. Llach, MiquelPalet, JaumeComadran iSamuelMorera a Valentí Puigdomènech. El tribunal va absoldre Joan anys peraSamuelMorera iJoanMateu. Deuanys per Morera hotenia prou clar: Per Rafael Muñido, lletrat deladefensa: Valentí Puigdomènechva escriure, diesdesprés, un ciutat alesmansil’ocasió espresentés.» ríem mésendavant, sitornéssim atenir elpoderdela ral Espanyola.» ders Estatals amblaproclamació delaRepúblicaFede - aquesta capitalunmoviment derebel·lia contra elsPo- nentment polític.El6d’Octubre esva produir en Avançada lanitesva conèixer lasentència: dotze esfeia ampliressò delacausaisentència con-

bre», ElSigloFuturo, 27 denovembre de1935. «Morera fueunode los promotores de larevolución deoctu- 1935; ElDiluvio, 27 i28denovembre de1935. «Vint homescondemnats», ÚltimaHora, 27 denovembre de Ibídem, p. 4. 1-2. Consell de guerra d’ahir», «L’epíleg d’una gesta catalana i republicana a Terrassa. El Presó, amnistia illibertat «El 6d’octubre elshomesd’esquerra férem elquefa- «Ens trobem davant d’undelicte decaràcter emi- 228 230 Tots elsprocessats, quehavien estat sen- 229 feia una demolidora crítica contra la prem- L’Acció, 13dedesembre de1935, p. 1i4. 227 L’Acció, 27 de novembre de 1935, p. 226 99 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 100

SAMUEL MORERA FBL de lesJEREC. amb lacolla d’amics i MiquelPalet— entre MiquelAlmirall —dempeus, alcentre, Samuel Morera iBlanco Circa 1935 235 234 233 232 231 es Busqué, envià telegrames desuport. rament dels30.000 empresonats» era lafrase mésrepetida. Eldesplega- d’Esquerres inoafluixava enelseuclamunànimd’amnistia. «Volem l’allibe- perança queelsresultats permetessin unaamnistia àmpliaigenerosa. ra. Esdemanava laseva participacióenlaconvocatòria electoral ambl’es- s’adreçaven a les dones de Terrassa amb un text contundent i emotiu alho- febrer. Unmesabans,aquella cartaera tota unapremonició: tant paperdeladonaenelspossibles resultats deleseleccions del16de gueres ennomdetots elsempresonats iamb clares referències al’impor- amb unaplanxa prou extensa iinteressant. També va escriure aJaumeFi- adreçar, ambunsincer agraïment, alsgermansmaçons delalògiaTemis nyer ielregidor HilariSalvadó. rebre destacades visites, com ladel’alcalde deBarcelona, CarlesPiiSu- a laCasadelPoble oalesoficinesdel’empresa delcarrer Salvà. Morera va Plaça de la República —Plaça Vella— de Terrassa i les inscripcions es feien mana ielprimertercer diumengedecadames.Elsautocars sortiendela só ModeldeBarcelona enlesdates devisita:dillunsidijouscadaset- transport deviatgers delaciutat, traslladà moltsamicsifamiliars alapre- tes, tots despareixen com perartdemàgia». liars. el queestà succeint oprovoca elsquevan alapresó avisitaramicsifami- nats. També feia unadura al·legoriaalafigura del«pinxo» quemenysprea 1929— treia ferro aldesencísperlamancade solidaritat vers elsempreso- La premsa republicana nodonava treva ala peticiódesuportalFront Les peticionsdellibertat eren constants. Les donesdelsempresonats L’alcalde deTerrassa va escriure diferents textos desdelapresó. Esva La companyia Marimon Alegre, una de les empreses de mésrenom en el L’amic mésproper ifidelaMorera —ambquijahavia compartit presó el pòs, elfill,germà,promès...» que comprenen millorqueningúquèsignifical’arrancar delallarelpare, l’es- sa nopassarà res mésquel’assoliment d’unaesclatant victòria. Ellessónles triomf deldia16defebrer, serà l’element femení. Silesdonesvolen, aTerras-

«Les donesdelsempresonats alesdones deTerrassa», L’Acció, 24 degener1936. poble republicà icatalanista deTerrassa», L’Acció, 17degener1936, p. 1. «El company SamuelMorera iRibas, en nom dels nostres empresonats, s’adreça al L’Acció, 27 degener1936. La Vanguardia, 19defebrer de1936. Ibídem, p. 4. «Mobilitzeu-vos tots peralalluitaivictòria. L’element mésútilpel «Son covards. Quanve l’hora delalluitairespondre delesmalife- 232 L’assemblea d’ERC,presidida perHermi- 234 233 231 235 per alCarnaval. organitzats perFraternitat Republicana Portada delprograma d’actes Febrer de1936 RCE 101 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 102 SAMUEL MORERA arran delsFets d’Octubre. els 30.000 presos polítics que permetés alliberar per unavictòria de leseleccions legislatives dos diesabans L’Acció clamava 14 defebrer de1936 BCT capdavant del’Ajuntament: no acabava d’arribar, ilesganes de tornar ala feina al paciència sobre l’amnistia, una desitjadallibertat que Barcelona, Morera donava mostres delseuneguit iim- En un reportatge, fet el dia abans a la presó Model de 237 236 deria decriançons ielParc deVallparadís. rera: elsgrupsescolars, l’edifici Pro-Infància, laguar- els projectes deciutat pels quals tanthavia lluitat Mo- de lainoperància ilaincompetència delesdretes en arreu delpaís.També s’aprofitava per fer recordança ment publicitariera enormeielsmítingsessucceïen 238 de lapresó: querres quepermetienalbirar unaimmediata sortida reconeixement alsresultats deltriomf Front d’Es- llançaven unasalutació, undesigderetrobament iel capçalats perSamuel Morera iValentí Puigdomènech, brer. nistia tan desitjada i esperada va arribar el 21 de fe- En elmateix diaritots elspresos terrassencs, en- El Front d’Esquerres va triomfar ampliamentil’am- Front d’Esquerres, quesignificava amnistia, reconque- beral, fent assolir untriomfesclatant, definitiu,peral nostre pobleiaquest hafet honoralaseva tradició li- perit migrat ivenjatiu demolts.» coses. Per damuntdetot, amb lainjustícia socialil’es- ni mica.Tal vegada m’haservitperpensarambmoltes de sempre. L’empresonament nom’hafet canviar gens fers del’Alcaldia. Dieuatots queSamuelMorera ésel nes d’abraçar alsbonsamicsidetornar alsmeusque- hem preguntat.

de febrer de1936. «Volem l’alliberament dels30.000 empresonats», L’Acció, ció, 21defebrer de1936, p. 1. «Moments abans del’amnistia. L’alcalde deTerrassa», L’Ac Front Català d’Ordre, delesdretes liderades perlaLliga. per ERC,aTerrassa va treure 13.002 vots davant els7.691 del La candidatura triomfadora del Front d’Esquerres, liderada 237 «La nostra emocióésintensa. Vàrem tenir fe enel —Que’m frisso, persortird’ací, puixtincmoltes ga- «—Què voleu que digui als amics de Terrassa? l’hi Lasituacióhavia donat untomb espectacular. 238 236 14 - en tots els sentits. 239 val, sempre elRaval, nohicabianiunaagulla. comitè debenvinguda. Laciutat era unafesta ialRa- baix ladirecció dequité l’obligació d’aplicar-la». de multiplicar-nos per l’aplicament de la justícia, però «[...] usprego queusdissolgueu pacíficament.Hem farà!». Tampoc es va oblidar de fer una recomanació: ra hotenia clar: «¡Haarribat l’hora de fer justícia ies budes iquel’enemic noesdonava pervençut. More- ment. Morera va fer recordança delesacusacionsre- Saló deSessions idesprés desdelbalcó del’Ajunta- l’entrada de Terrassa. Els parlaments es feren dins el de laciutat era testimoni d’unfet històric senseparió. bles iciutats. llibertat peralsempresonats ielretorn alsseuspo- 240 243 242 241 Molta gentacompanyà iesperà elsalliberats desde El dissabte 22defebrer va serunagran jornadade talunya ambtots elstraspassos deserveis.» riment delaRepública,retorn total del’Estatut deCa-

«Els companys empresonats al poble de Terrassa», de febrer de1936, p. 1. espectador preferent.(1926-1946). Andreu CALAF. ElRaval, escenari principal. Impressions d’un Guerra Civil,p. 24. Baltasar RAGON. Terrassa 1936-1939. Tres anys difícilsde La Vanguardia, 23defebrer de1936. L’Acció, 24 defebrer de1936, p. 2. 240 ATerrassa larebuda fou espectacular 241 Domènec Palet i Barba presidia el 239 242 L’Acció, Elcor 243 21 103 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 104

SAMUEL MORERA BCT a Terrassa. dels Fets d’Octubre el retorn delsamnistiats L’Acció celebra 24 defebrer de1936 5 245 tants, malgrat elseudiferent propòsit icontingut, quefacultaven al’alcaldia: i Valentí Puigdomènech. seus homes deconfiança: Domènec Armengol, Miquel Palet, Josep Petchamé la normalitat tornava alconsistori. SamuelMorera s’envoltava, novament, dels rant-se lacomposició delcartipàsmunicipalanterior al6d’octubre de1934, 5.1. (1936-1937) dues alcaldiesiunaguerra Diversos projectes, 244 el Morera, Valentí Puigdomènech,JosepPetchamé iJoanMateu. en sessió extraordinària, elpledel’Ajuntament reposà alsseuscàrrecs Samu- me Figueres, JosepBatlle iEnricTorres esreincorporaven com aconsellers. mènec Armengolesdevingué alcaldeaccidental deTerrassa. MiquelPalet, Jau- consellers quenoestaven condemnats osuspesosdelesseves funcions.Do - En lamateixa sessió plenària es varen aprovar duesresolucions moltimpor- mer demarç. vinent[...]» vern delaGeneralitat deCatalunya, quetindran llocelproper diumenge, diapri- irecepcióda aBarcelona oficial delsHonorables President i Consellers delGo- fins aladata; il’altre, quel’Ajuntament assisteixi en corporació als actes d’arriba- ments de personal fets a partir del sis d’octubre de mil nou-cents trenta-quatre, ció davant elsTribunals, delsrecursos procedents, iquerevisi tots elsnomena - tat quepoguessin apreciar entre elsacords adoptats, alsefectes delainterposi- Govern delresultat delaseva gestió isingularmentdelscasosdepossible lesivi- del sisd’octubre delmilnou-cents trenta-quatre, donantcompte alaComissió de sota laseva Presidència examinarà elsacords presos perl’Ajuntament gestor, des La Lleid’Amnistia del21defebrer alliberà elsempresonats. El26defebrer, Els resultats electorals del16defebrer restabliren alseullocelsalcaldesi Ibídem.

febrer i17demarç de1936. ACVOC. Acta del Ple de l’Ajuntament de Terrassa del 26 de febrer de 1936; Retorn alanormalitat democràtica «[...] per talquenomeniunacomissió integrada perquatre Consellers, laqual 245 244 L’Acció, Recupe- 27 de 105 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 106

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA FBM Carnet d’alcalde deTerrassa deSamuelMorera. 27 defebrer de1936 246 ció moral delsseus conciutadans.» d’actuació delssusditssenyors, mereixedora delasan- ri i un xofer. «Es posa de manifest la censurable forma d’un viatge aMadridamblacompanyia d’unfunciona- pals unapartidacorresponent aleselevades despeses Llongueras, s’embutxacà ambcàrrec alsfons munici- 26 de novembre de 1934 pelquall’alcalde, Francesc irregularitats: govern delaComissió Gestora municipalrevelà greus 1. Corrupció. Esva considerar unfrau eldecret de L’anàlisi delaComissió revisora sobre elperíodede missió deGovernació. ACVOC, AjuntamentdeTerrassa. 1/1 Llibre d’actes delaCo- 246 Homs iPere Matalonga. de Defensa Ciutadana, Francesc Llongueras, Josep nar compte alconsistori delaconducta delsregidors muncipals. LaComissió revisora entenia quecaliado- facultats ihavia abandonat ladefensa delsinteressos Gestora s’havia extralimitat, havia abusat de les seves tament com aPatró. Esconsiderava quelaComissió cia particularaquellestabliment iesreconeixia l’Ajun- terial de1933. Aquesta classificava com abeneficèn- Casa deCaritat deSantLlàtzer contra l’ordre minis- blica perpartdelaJuntaAdministradora de l’Hospital tiu davant el Tribunal Suprem de Justícia de la Repú- sió Gestora respecte alrecurs contenciós-administra- 2. Hospital. Es denunciava la inhibició de la Comis- 248 247 dret delazona haguessin representat unaimportant torrent ilacessió gratuïta d’unsterrenys enunaltre in- que plantejava elPla Viñals mens iabandonat torrent deVallparadís. Les reformes una primera fase d’intervenció i urbanització en l’im- esperançadores reformes ciutadanesalscalaixos. municipal mantingueren, definitivament iirremeiable, cament del’activitat políticail’alteració de lagestió zar perl’inicidelaGuerra Civil.Elsobtat iviolenttren- termini. Algunsprojectes no esvaren podermaterialit- Morera encabia en el seu pla de govern a curt imig «ofensiva» entots elsàmbitsiprioritats quel’alcalde sanitària municipal. patronat quenoestigués sotalesordres delapolítica gal. Noesveia ambbonsullsqueaparegués unnou autònom ambpatronat propi iplenapersonalitat le- de Terrassa, sempre considerà innecessari crear unens ventori Antituberculós. SamuelMorera, com aalcalde Riba icom unadependènciamés—jahihavia unPre- de novembre de1935. Caritat deSantLlàtzer enlessessions celebrades el13 ple, enlaseva qualitat dePatró del’HospitalCasa dels acords perlaComissió deGovern iAjuntament cats isensecapefecte legal,elsadoptats enratificació institució benèficaipelseu Patronat. Quedaven revo- neixement amb plena personalitat legal, de la referida als efectes depoderobtenir delaSuperioritat elreco- te deReglament «Pavelló Antituberculós deTerrassa» tembre de1935, pelsqualss’havia acceptat elProjec- del Pledel’Ajuntament Gestor, ambdósde13se- te nieficàciaelsacords dela Comissió deGovern i tre elconservatori il’escola municipaldeMúsica. Un exemple el tenim amb elquepodiahaver estat Amb elretorn al’alcaldia esva iniciarunaimportant Dinselmateix hospital—ambaccés pelcarrer dela 4. Pavelló Antituberculós. Esdeixaven senseefec- 3. Escola deMúsica.Sesuspenial’acord defusióen-

del Castillo ymodificaciónentrada Vallparadís». jectes norealitzats, exp. 294/36, «Urbanizaciónparcial calle ACVOC, Ajuntament deTerrassa. 1/1 Fons d’Urbanisme, Pro- núm. 5,25degener de1983. rassa (III):elPlanViñals 1933», DiariodeTerrassa. Suplement Josep BOIX. «Historia de los Planes de Ordenación de Ter- 248 de1933 enunapartdel 247 5.2. Ofensiva municipalenl’activitat sanitària, socials iprogressistes alaciutat. terès avalorar lafeina feta idesenvolupar polítiques canvi paisatgístic deprimerordre. millora enelreordenament urbanístic. Estractava d’un 251 250 249 d’esperar encara moltsanys afer-se realitat. projecte i el somni d’un parc a Vallparadís va haver cina. Laguerra va impedirlamaterialització d’aquell da central per acabarenunaàrea esportiva iunapis- de Vallparadís; i3r. Dissenyar unparc amb unaavingu- màxim derelleu al’entorn natural ivegetal deltorrent xa i el pont de qualsevol altra construcció; 2n. Donar el el Conjunt monumentaldeSant Pere, elCastell Cartoi- ambiciosa millora del Torrent: 1r. Intervenció peraïllar grups escolars ambelnomdeRoca iRoca. del Castell deTerrassa. Esprojectà laconstrucció d’uns Sot del Pi, situat altorrent deVallparadís i en elcarrer la seva propietat queestaven enelllocconegut com a sió vitalíciaperpartdel’Ajuntament— delesfinques i Roca— va fer lliurament alaciutat —acanvi d’unapen- principis dejuny de1936. rents escritsidiscursosambiciososcompromesos, a i hospitalarisdeTerrassa. Hova fer permitjàdedife- cessitats, enqualitat ioferta, dels serveis assistencials El pladel’arquitecte MelciorViñals plantejava una Dolors Roca i Costa —vídua del republicà Josep Roca Morera va seguirpalesantlaimportànciailesne- juny de1936. rassa ielseugovern municipald’Esquerra», La4de Rambla, del districte III (Can Palet)», L’Acció, 2dejuny de 1936; «Ter- «Inauguració delbanderó enelCasald’Esquerra Republicana 1881-1992. rassa delsinofos... Projectes d’obres norealitzats alaciutat. transformació d’untorrent»; JoaquimVERDAGUER. La Ter- Enric SANLLEHÍ. «Vallparadís, lallarga iencara inacabada 10 dejuny de1936. Lliurament alaciutat d’unsterrenys a càrrec deDolorsRoca. Dictàmens delaComissió deGovern. 1936-1937. Capsa7727. ACVOC, AjuntamentdeTerrassa, 1/1 Comissió deGovernació. social iassistencial 251 Hihavia ganesimoltd’in- 249 250

107 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 108 SAMUEL MORERA FBM En segonterme, entre d’altres: Pere Foix, Valentí Puigdomènech,MiquelAlmirall... el conseller Pere Mestres, eldiputat Nicolau Battestini, elregidor JosepPetchamé iRamonFrontera. D’esquerra adreta, enprimera fila:eltinent coronel Pedro Sánchez Plaza,l’alcalde SamuelMorera, Visita delesautoritats alaCasadelPoble. Terrassa, 12d’abril de1936 253 252 deia SamuelMorera: nança quedonava tots elspodersal’Ajuntament. Com panyada del’aplicació d’unnouReglament degover- Terrassa. Ladissolució del’antiga juntaanava acom- maig de 1914 venia actuant i gestionant l’Hospital de tució benèficaqued’acord ambel Reglament de17 solta, el14demarç, laJuntaAdministradora delainsti- tència SocialiSanitàriadelaGeneralitat, declarà dis- L’Hospital-Casa deCaritat deSantLlàtzer reclamava elsendarreriments perlesestades delsfe - Sanitat deGuerra. Novolia pagarlesdespeses i amés al que havia estat, anterior responsable, el Consell de fatura deHospitalesMilitares. Creia quelicorresponia les instal·lacions hospitalàriesquelireclamava laJe- unes importantsdespesesd’obres irehabilitació de tars. Considerà quel’Ajuntament nohavia depagar mers enunseriósconflicte ambles autoritats mili- preventori anti-tuberculós estraslladà aViladecavalls. ciutat trasbalsada pelsrefugiats iferits deguerra. El funds canvis enelsespaisiatenció sanitàriesd’una fensa Nacional,el15 de setembre de1937, implicàpro- Hospital Militar. Lacessió plenaalMinisterio deDe- vans (tresorer). rassa) ielsindustrials JosepOriolMauríiFrancesc Sal- Oliart (obrer), JoanCuartero (Caixa d’Estalvis deTer- aquim Carrera iPere Tusell (Institut Industrial), Albert (president), DomènecArmengol(vicepresident), Jo- l’Hospital deTerrassa formada per:SamuelMorera Pere Mestres, conseller d’Obres PúbliquesiAssis- Un temps després, SamuelMorera esva trobar im- Durant la Guerra Civil es convertí gradualment en El 23demarç prenia possessió lanova Juntade mèdica.» giques modernes,ambtots elsavenços delaciència malalts totes lesespecialitats iintervencions quirúr- transformant-lo enunaveritable clínicaontrobin els

L’Acció, 25demarç de1936. querra», La4dejuny Rambla, de 1936, p. 4. Samuel MORERA. «Terrassa ielseugovern municipald’Es- «[...] esva alatransformació radical del’Hospital, 252 253 d’aquell organisme era elDr. Alfons Trias. tius econòmics isanitaris,atenció alimentària.L’artífex res treballadores ilainfància querequeria, permo- Assistència Socialdel1933, pertald’ajudar lesma- talunya, una iniciativa delaConselleria deSanitat i de 1934 sotal’aixopluc delSegellPro-Infància deCa- va fer oblidarlaseva estimada Terrassa. durant tota la República, fou continuada. Madrid no li inicis, jaquelaseva implicacióenlapolíticamunicipal, i Barba, va seguir molt de prop el procés des dels seus nifestava sovint. Eldiputat alCongrés, DomènecPalet Morera alcapdavant, n’estava moltcofoi iaixíhoma- feia realitat il’equip degovern municipal,ambSamuel pedra s’havia posat dosanys abans.Unllarg somnies ria peraCriançons delPladel’Ametllera. Laprimera Guarderia delPladel’Ametllera de guerra. mantina delsinteressos municipalsfinsi tot en temps rits. L’afer fou unanova prova delaseva defensa nu- 255 254 dels lactants,infants idelesseves mares. les poblacionsindustrials peramillorar l’atenció icura la lluita contra la mortalitat infantil; i 2n. Guarderies en coles-preventoris contra latuberculosi percontribuir a en dosgrans àmbits:1r. La creació desanatoris id’es- grans propostes de l’entitat assistencial s’organitzaven l’enllaç iresponsable directe delSegellaTerrassa. Les cia Socialihomedeconfiança deSamuelMorera, era al delSegell.DomènecArmengol,regidor d’Assistèn- sa formava partdelsgrans projectes del’obra soci- gell d’adquisició voluntària. al de recaptació de fons a partir de l’emissió d’unse- iniciativa. Estractava d’organitzar unacampanya anu- ple, abans i després de la Gran Guerra, d’aquella noble 1904 aDinamarca. Moltsaltres païsosseguiren l’exem- L’establiment s’havia començat aconstruir l’agost El diumenge 12 d’abril de 1936 s’inaugurà la Guarde - La Guarderia deCriançons ques’inaugurà aTerras- Les arrels delahistòria delSegellesremonten al cina Catalana, Any V, Volum VII,núm.43i44.1937. Alfons TRIAS. «ElSegellPro-Infància aCatalunya», La Medi- l’Ajuntament. Capsa2932, Exp. 11. ACVOC, AjuntamentdeTerrassa, 1/1 Fons Municipalde 254 255

109

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 110 SAMUEL MORERA FBM En segonterme, entre d’altres: JosepPetchamé, RamonFrontera, Pere Foix... Pere Mestres, x,SamuelMorera iValentí Puigdomènech. D’esquerra adreta, enprimera fila:Nicolau Battestini, DomènecArmengol, Palet iBarba, Inauguració delaguarderia delPladel’Ametllera. Terrassa, 12d’abril de1936 rir al país una assistència social de primer nivell sota i l’interès delGovern delaGeneralitat pertald’ofe - tres, en la seva intervenció, interpretava la voluntat tament durant elbienninegre. Elconseller Pere Mes- de febrer— a càrrec delaComissió Gestora del’Ajun- via tingut, prèviament, una discreta inauguració —l’1 prenia possessió «oficial». L’estatgetament en jaha- mena deserveis depuericultura. d’un establiment Pro-Infància d’atenció maternal itota sentada per Joan Mateu. L’objectiu era la instal·lació Unió, a laJuntaLocal deProtecció deMenors,repre - l’Ajuntament, cedien una fincasituadaalcarrer dela pecifica queSamuelMorera iAlbertOliart,ennomde L’edifici Pro-infància «laGotadeLlet» la institució maternal «laGotadeLlet». parlaments. Nova faltar tampocunavisitaalaseude l’obligada visitaalaCasadelPoble iambnombrosos poder estar present. L’atapeïda jornadacomptà amb El seupresident era JoanPuigiFerreter que nohiva cia: Nicolau Battestini, RamonFrontera iAntoni Roca. dels membres delComitè Central delSegellPro-Infàn- ternal ienlacura delsnadonsielsinfants méspetits. nava com un referent de primer ordre en l’atenció ma - que tothom enfeia grans elogis.Terrassa esposicio- ven ambunesplèndidjardí queenvoltava l’edifici idel jador iserveis debugaderia.Les instal·lacions compta- havia sala d’alletament, de banys, de llits, cuina, men- per aunamillordefensa dela salut delsseusfills.Hi de tenir cura de lamainadaperò tambédelesmares infermeres especialitzadesenpuericultura. Estractava fins asetantainfants atesos perpersonalmèdici sistori, hohavien fet possible. recaptació ilacessió delsterrenys, perpartdelCon- Ajuntament. Els diners procedents de la campanya de ra. Aquesta naixiadelabonaentesa entre Generalitat i Mar ilaGuarderia peraCriançons delPladel’Ametlle- Palomar, aBarcelona, elPreventori-Escola d’Arenys de aquelles dates eren laGuarderia deSantAndreu del El 5dejuliol1936, enplenaFesta Major, l’Ajun- En documentnotarialde30gener1934 s’es- Pere Mestres va venir acompanyat, alainauguració, La guarderia per a lactants de Terrassa podia acollir Els grans projectes ques’havien dutaterme finsa 257 256 259 258 gic iforta personalitat. nuat desafiament vers lamàximaautoritat municipal. provocant unaradicalització delaviolènciaiunconti- Catalunya, tingueren aTerrassa unaespecialrellevància pular, aixícom elprocés revolucionari queesva viure a gràcies alacontundent resposta delamobilitzaciópo- 5.3. Larevolució de1936: neral, resultaren moltafectats peraquellcrim. dos diesabans.Morera, enparticular, ilaciutat, enge- publicà MagíRodó, assassinat perunsdesconeguts lla jornadafestiva fou l’enterrament delvell militantre- litats d’atenció iservei. Lacara trista iamarga d’aque- instal·lacions delaCreu Roja ambmoltes méspossibi- de lapolíticad’atenció materno-infantil delaciutat. de l’Ametllera i del carrer de la Unió foren els fonaments cia social: una perspectiva demodernitat id’unaveritable justí- No va servirderes laseva trajectòria, discursenèr- En aquellamateixa jornadas’inauguraven lesnoves El Dr. Paulis n’era elresponsable. ElsedificisdelPla talans hihalavidadelscatalans.» d’allà onsigui,perquè perdamuntdelariquesadelsca- i nofaig capmenadedemagògia,treurem elsdiners distincions defortuna, com calfer desd’ara. Per això, com s’hafet finsara, i atendre a tots elsciutadanssense L’assistència socialté dosaspectes: Socórrer l’indigent vertir la caritat i la beneficència enassistència social. El fracàs delcop militardel19dejuliolaBarcelona,

nya. Obra deGovern. 1931-1939. Volum 1. 1939)», aFrancesc BONAMUSA (dir.) Generalitat deCatalu- Joan SERRALLONGA. «Sanitat iAssistència Social.(1931- novembre de1986,««LaGuerra CivilaTerrassa. Monogràfic». Xavier MARCET. «LaGuerra CivilaTerrassa», Terme, núm.1, Just CASAS. Elsfets dejuliol 1936 aBarcelona. L’Acció, 15d’abril de 1936, p. 4. darrer episodid’unllarg enfrontament «[...] cal enfocar lanostra missió enelsentitdecon- 256

259 Lasituaciócreada era d’ober- 257 258

111 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 112 SAMUEL MORERA FBM Nicolau Battestini... i JoanFerret; darrere, entre d’altres, JosepPetchamé, Valentí Puigdomènech,MiquelAlmirall, D’esquerra adreta: enprimerterme, x,DomènecPalet iBarba,SamuelMorera, Pere Mestres inaugurades ambtota solemnitat el5dejuliol1936. Visita delesautoritats al’edifici Pro-Infància (Maternitat -GotadeLlet)delcarrer delaUnió, Terrassa, 12d’abril de1936 264 263 262 261 260 en perilldavant unpossible atemptat perencàrrec. nal era força complicada. Fins i tot la seva vidava estar dels esdeveniments. Laseva situaciópolíticaiperso- tat. SamuelMorera esva veure superat perlavoràgine preservar l’ordre públicimantenir elcontrol delaciu- ta impotència perpartdel’alcalde Morera perpoder pistolerisme, una complexa casuística teixida alllarg delsanys del reraguarda rassa va venir marcada perunaextrema repressió ala Sindicats Obrers, CNT, FAI, UGT, PSOE, UniódeRa- representats: ERC, PCC, JSU, POUM, Unió Local de de desgavell iconfusió políticaqueesvivia. juliol, elComitè d’Enllaçcom a resposta a la situació rassencs dedretes destinats aserexecutats. intervingué iajudàdirectament enlasalvació deter - en lesprimeres setmanesdelaGuerra, quanMorera donaven accions anteriors nialgunesdelesproduïdes ment anarquista, àdhucgent del propi partit,noliper- actituds d’aquells primersdiesderevolució. Elmovi- sentiment derevenja quesurava enelscomentaris i tes delsconflictes viscutsanteriorment. Hihavia un zat sindicalisme, des de la instauració de la República. nombrosos fets violentsirevolucionaris d’unradicalit- primers mesosdelconflicte. ment idebilitat políticadeSamuelMorera enelsdos alitat revela lasituaciódeviolènciaviscudail’isola- A Terrassa esposava enmarxa benaviat, el20de Hom semblava esperar elmomentdepassar comp- L’anàlisi delesprimeres setmanesd’aquella nova re-

Bernat RODRÍGUEZ,Op. cit. morts i20ferits. Entre 1918-1920 hivan haver aTerrassa 25atemptats amb 5 novembre de1986,««La Guerra CivilaTerrassa. Monogràfic». Xavier MARCET. «La Guerra CivilaTerrassa», Terme, núm.1, ciutat. i entendre aquest periodedelahistòria contemporània dela inèdit és considerat com la principal aportació per conèixer Guerra Civil i la revolución social de 1936-1939. Aquest estudi Bernat RODRÍGUEZ.ElMunicipiodeTerrassa durante la 28 d’agost de1936. tar contra l’alcalde Morera ielconseller Petchamé», L’Acció, «L’autor del’assassinat delfabricant Masanahavia d’atemp- 262 263 —226 morts— que només s’explica per laDictadura dePrimo deRivera iels 261 LaGuerra CivilaTer- 264 Hieren 260 vans, propietaris deSAPHIL. de 1936. Havia treballat aCalNiquetdelafamília Sal- sones idetota menademoviments alaciutat alllarg presentant de l’ordre públic i del control sobre les per- ordre revolucionari. Pedro Alcocer va serelmàxim re- mitè ienlamajoriadedecisionsqueimposava elnou soliren undestacat protagonisme icontrol dinselCo- talanista Republicà iComitè Antifeixista. bassaires, Fraternitat Republicana Federal, Centre Ca- 265 5.4. mília. cocer, impedintquepugésalvaixell amblaseva fa- xic, Morera va tenir una«particulartrobada» ambAl- de Marsella en direcció a Casablanca irumb cap a Mè- madversió. L’abril de1942,apuntd’embarcar alport malifetes detràgiques conseqüències. d’altres van poderemmascarar lesseves particulars la seva presència. Bensegurque, peraquests motius, mós cotxe fantasma queatemoria lagentnomésamb destacaren perlaseva ferocitat ambeltristament fa- o no, delamajoriacrimsquehiva haver. Alguns quillos» encapçalaren laresponsabilitat, demostrable va dirigir la Junta de Seguretat. Pedro iels seus «chi- mer va ser el cap del Comitè d’Investigació i després la violènciairepressió delaGuerra CivilaTerrassa. Pri- retera deTerrassa aTalamanca— deldia24. vuit terrassencs, mésamuntdelaFont del’Olla—car- temples iespaisreligiosos deldimarts21ielscrimsde la Guerra. Sobresortiren elsincendis idestrosses enels panorama políticirevolucionari delsprimersmesosde incidències quetindrienunaespecialrepercussió enel Terrassa unasituaciódecontinuades idramàtriques La gentdelaCNT-FAI ambelsuportdelPOUMas- Samuel Morera iPedro Alcocer estenien mútuaani- La setmanadel20al26dejuliolrepresentà pera (2005). nable també la pel·lícula de Péter FORGÁCS, d’alguns delsprotagonistes de la repressió». Moltrecoma- rant laGuerra Civil(1936-1939): estudi tipològicicomparat Carles ROIG. «El fenòmen dels «incontrolats» a Catalunya du- Qui manava aTerrassa? 265 Va serelparadigma de El perro negro 113 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 114 SAMUEL MORERA AMT i republicana espanyola. amb l’estelada, id’Esquerra Republicana deCatalunya alprimerpis,amblesbanderes catalana Façana delaCasadelPoble —alcarrer Cremat— ambelsrètols delesJERECalsegonpis, Terrassa, circa 1936 270 269 268 267 bé!» de Terrassa. del cotxe foren «convidats» pels uniformats a traslladar-se a l’Ajuntament de laFederació deJoves Cristians deCatalunya. vien assistit alcampamentdeMinyons demuntanya enelmarc del’Aplec ri hianaven elspares escolapis Ventura Leal iJosepPadrós, elsqualsha- d’assalt interceptaren aCanCarbonellelseuvehicle, onamésdelnota - lia Badiaonhavia fet demainadera enaltres temps. Ungrupdeguàrdies cia del’Hospitallasenyora Cinta,personademoltaestima peralafamí- Terrassa aprimera hora delatarda. Bendinat, havia dedeixar alaresidèn- començat. 266 ves detencions durant lessegüentshores com lad’Antoni Barata. gent congregada. Enel«quarteret» del’Ajuntament s’hianaven afegint no- detinguts queentraven alaCasaGran ambcritsd’aprovació perpartdela «revolucionària». gressiva erosió com amàximaautoritat delaciutat davant lapressió lles primeres hores idiesdelconflicte, iquina va serlaseva posicióipro- permet conèixer algunadelesactitudsilimitacionsMorera, enaque- ment acreditatiu idavant lanegativa elshiva preguntar: matrícula B-35162— quedava requisat. Badia elshiva demanar algundocu- ren l’automòbil delnotariilicomunicaren queelseuvehicle Citroên —amb del que estava succeint. De cop i volta, entre quinze i vinthomesenvolta- dirigir al’edifici delsEscolapis delcarrer Col·legi per avisar alpare rector si l’haguésdetingutenaquellatarda dominicallihaguéssalvat lavida. dies després. Samuel Morera va comentar que ho lamentava d’allò més, car tal itràgic desenllaçd’aquella decisió. Elnotariterrassenc fou assassinat rera va donarordres queeldeixessin marxar. Ningúpodiaimaginarelfa- En arribaralRaval sesentiren comentaris d’aprovació —«Ara, ara va El notariFrancesc dePaula Badia,s’havia detraslladar deMatadepera a Durant latarda deldiumenge19dejulioltrobem laprimera situacióque Aquella mateixa tarda, idesprés del’ensurt del’Ajuntament, Badiaesva Francesc dePaula Badiava tenir dificultats persortirdel cotxe però Mo-

Conversa ambOriolBadia. Desembre de2017. L’Acció, 23dejuliol1936. Oriol BADIA,Op. cit,p. 331. cit.; Terme. núm.1,novembre de1986,«LaGuerra CivilaTerrassa. Monogràfic». reraguarda enelsprimersmesos delaGuerra Civil.Vegeu: Bernat RODRIGUEZ,Op. Santsalvador el17d’agost de1936. Formaven partdels226 terrassencs mortsala Ventura Leal iAndreu va morirassassinat el25dejuliol de1936 iJosepPadrós i pedres vives canten: elpare MiquelAltisentlesfa cantar. i Tobella, ferm cristià i excel·lent patriota, Tota l’explicació d’aquell fet es troba detallada a: Oriol BADIA. Francesc de P. Badia 268 — enmigd’unagran tensió imultitud.Formaven partdelsprimers 266 Latensió il’encarament amblagentdelComitè havia el qual ho extreu de Joan TRENCHS. 267 Badiaielspassatgers 269

270 Les

en elmarc delaFesta Major. organitzats perFraternitat Republicana Portada delprograma d’actes 1936 RCE 115 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 116 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 273 272 271 la salvació però elrisctambépodiasermolt elevat. tació deprotesta contra Morera. Barcelona podiaser presó iesva convocar alRaval unaimportantmanifes- al Passeig perimpedirméssortidesdedetingutsla enfrontament. Esva instal·lar unniudemetralladores se consultar elComitè, va provocar unagreu tensió i La decisiódeMorera d’enviar ungrupdepresos, sen- evitar una mort segura era el seu trasllat a Barcelona. ficació: religiosa, política,empresarial… Lasolucióper cava lesllistes ons’apreciava unaheterogènia identi- nicipals s’amuntegaven elsdetinguts.Lapremsa publi- conflicte delaGuerra Civila Terrassa, escriu: ta deltrajecte finsalaseva residència deCanPrat. el trencall queportava capalavilaperfer apeulares- carretera deMatadepera. Eldeixaren, sensecotxe, en i lasenyora Cintaal’Hospitalperenfilar tot seguitla va respondre elnotari.Després acompanyaren Badia corcoll persiportava armes.«Quepocemconeixeu!», dies isetmanes.Algúdel’escamot va plantejar unes- agafà forma icontingut irreversibles enelssegüents A lapresó delPartit Judicialialesdependènciesmu- Xavier Navarro, unbonestudiós delarepressió iel Aquella resposta era elpresagi d’unarealitat que ferència al’ordre públic.» com perimposarlaseva autoritat entot allòquefes re- pugna per tal de recuperar l’espai i poder perdut, així la Generalitat deCatalunya— mantinguéunadesigual de SamuelMorera —alhora Delegat d’Ordre de Públic de laciutat, l’ordre republicà, representat perl’Alcal- d’un Comitè queexercia unveritable control delavida de onomana?

Andreu CALAF. Op. cit. Joan TRENCHS.Op. cit.p. 83-84. Monogràfic», p. 48. me, Xavier NAVARRO. «Larepressió. Juliol-desembre 1936», Ter —Sí, però està controlat pelcomitè.» «Davant d’aquesta hegemoniaiaquest poderreal «—Però, éselquesenyor Morera janoésl’alcal- núm.1,novembre de1986,«LaGuerra CivilaTerrassa. 272 271 273 - nar elsincontrolats. Francesc PidelaSerra escrivia: tuació d’impotència quel’alcalde estava patint perfre- mitat la possibilitat d’abandonar Terrassa, davant la si - 277 276 275 274 liquidats. cas l’expedició fou interceptada ielsseuscomponents nes enperilldeserdetingudesiexecutades. Enalgun ca viapossible persalvar algunsempresonats operso- cies alteu pare vaig continuar tenint pare». Astals. La frase és recordada per les seves netes: coneixement d’aquell fet amb una conversa amb elDr. a Terrassa, després delamort deFranco, varen tenir les primeres visites d’IsabelMorera iJaumeBonastre Mach, pare delDr. MiquelAstals iPitarch. Enunade acabà com acapitàdelaLegió. Després va aconseguir passar alazona franquista i Model deBarcelona. Aquella acció liva salvar lavida. de juliol.Morera va gestionar elseutrasllat alapresó Terrassa durant lavesprada delmateix diumenge19 da enunadelesseves pel·lícules,DeTerrassencs. asta Carles Barba ens fa una aproximació molt acura- mes i guarnit amb nombroses condecoracions. El cine- a Terrassa. Homelrecorda abillat ambvistosos unifor - batents idereconeguda fatxenderia enlapostguerra dalles», convençut militarfranquista, delegat d’excom - afinitat política. Fou elcasdeJosepQuintana «el Me- peticions persalvar la pell degentmésenllàlaseva Morera trobà eneldesplaçamentaBarcelona l’úni- També hihaelcasdocumentat deMiquelAstals i Josep Quintanaestrobava detingutalapresó de Morera va gestionar una munió de compromisos i celona perloquepuguéssuccehir.» naris. Aconssellant-me que faria- bé en anar-me’n a Bar tenien autoritat peracontrolar elsescamots revolucio- Ibídem.

Morera. 20i28degener, 1i3defebrer de2018. Entrevistes amblesgermanesEmília,Isabel iCarmeBonastre Andreu CALAF. Op. cit. , p. 239. 1936-1939, p. 56. Francesc PIDELASERRA.Epistolari alameva filla Paulina. «[Morera] 274 Algunespersonescomentaven enlainti- Va confessar-me queellnil’ajuntament no 276 276 275 277 «grà - 279 278 panya: del 25dejuliol,signadapelconseller JosepMaria Es- feria laConselleria deGovernació enl’ordre-circular dava: «Cal extirpar el pillatge a tota costa!», ban aL’Acció, introduït peruncontundent missatge ho volia transmetre alaciutadania.Lapublicaciód’un d’Ordre PúblicaTerrassa. Era lamàximaautoritat iaixí cordar qui manava i exercia com a alcalde i delegat rama hostil vers laseva figura i actuacions. Calia re- Samuel Morera va exercir lesatribucions que licon- Morera volia imposar la seva autoritat en un pano- mesa delsfacciosos hafet establir.» qualsevol alteració del’ordre revolucionari quel’esco- mir lavidaderespectiva localitat, ésresponsable de de revestir detotal iplenaautoritat, perquè enassu- del Govern delaRepública.Ara mésquemai,però, s’ha com atal,representant delaGeneralitat deCatalunya i sella. ran tractats ambtots elsrigorsquel’actual estat acon- fractors. ciutat, venint obligats els industrials a denunciar els in- ció, requisin qualsevol articledelsestabliments dela de lesactualscircumstàncies isenseprèvia autoritza- miciliari quenoestigui autoritzat convenientment. tadans, que amb elCOMITÈ D’ENLLAÇ, faig avinent atots elsciu- gent lleid’ORDREPÚBLICenestat d’alarma id’acord

de Catalunya, 26dejuliol1936, p. 737. «Governació. Ordre-Circular», ButlletíOficialde laGeneralitat 1936, p. 1. «Cal extirpar elpillatge atota costa!», L’Acció, 23dejuliol «Sempre ésl’Alcalde elprimerMagistrat delpoblei, —L’Alcalde, Delegat d’Ordre Públic.» Terrassa, 23dejulioldel1936. ELS QUE SIGUIN TROBATS ENCAS DEPILLATGE se- Seran castigats tots elsindividusqueaprofitant-se QUEDA RIGOROSAMENT PROHIBIT tot registre do- En virtutdelesatribucions queemconfereix lavi- «BAN 279 278 així ho recor- dia, horelata: ra: calMatarí, cal Duran i calBadia.El fill, JoaquimBa- les qualsestrobaven adiferents indrets deMatadepe- dels familiars de les víctimes, per mitjà d’un autocar, potència pertota aquellatragèdia. Ordenà elrescat un sentimentdeculpaperlamortBadiaid’im- l’endemà, Vell deTerrassa, l’endemà dissabte dia25. 283 282 281 280 sió enmoltsterrassencs. rior troballa delscadàvers causaren unagran impres- Manel Vallhonrat. Aquella violènciaextrema ilaposte - tí Prat, Francesc Salvans, JoanSalvans, Vallès Gaietà i rassencs: JoaquimBarata, JosepMariaDuran, Agus - de l’Olla.juntamentambd’altres setconeguts ter- ligioses, alacarretera deTalamanca prop delaFont la Badiafou assassinat perlesseves conviccions re- nicipal deMura. que ellloconforen localitzats pertanyia alterme mu- retera deTalamanca alcementiri municipalmalgrat Aquell mateix dia 24, algunstreballs ho situen El divendres 24 dejuliol,elnotariFrancesc dePau- També va fer traslladar elscadàvers trobats alacar- gírem capacasa.» ren sortirdemicaeni,pelcarrer Cremat, ensdiri- prés d’entrar tancaren tot seguitlesportes. Ensenfe- companyia d’electricitat del carrer de la Unió, on des- ens odiava. Finalment, l’autocar es dirigí al pati de la molta gentqueensmirava fitament,em va semblarque hagueren de desmuntar per fer-nos pas. Allàhi havia sa, perquè alnivell delburot hihavia unabarricadaque també Xavier NAVARRO. Op. cit. Situa elsfets dela CasaCadafalch el dissabte 25dejuliol; TIN RAMOS. La rereguarda enguerra. Catalunya 1936-1937. Guerra Civil,p. 65, Baltasar RAGON. Terrassa 1936-1939. Tres anys difícilsde 357. Ibídem, p. Oriol BADIA.Op. cit,p. 356. 1939 cesc PIDELASERRA. Epistolari alameva filla Paulina 1936- Sota ladenominaciódels«Fets delaBarata» vegeu: Fran- «[...] L’autocar haguédeparar al’entrada deTerras- ; tambéaTerme, núm.28,2013; iOriolBADIA.Op. cit. 283 va tenir lloc l’ocupació delaCasaCada- 282 Van serenterrats enel Cementiri Situa l’ocupació el dia 24; José LuísMAR- 281 280 SamuelMorera arrossegà 117 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 118 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA Front, portaveu delPOUM,llegimelsegüent: part demembres delComitè. Enelprimernúmero de acusacions sobre perverses detencions iabusosper les accions deMorera noespodientolerar. també permoltsintegrants delseupropi partit,ERC, 5.5. guretat peralaciutat ielcontrol delsseusaccessos: gada queesdemanaven ireberen mésforces dese- ocupants foren detingutsperordres deMorera alave- l’atenció d’aquells altres greus incidentsalaciutat. Els Possiblement elsfets delaFont del’Olladesviaren falch delaCreu Gran perunavintena depersones. 286 «Detencions», 285 284 tes. tè d’EnllaçifuturComitè Local deMilíciesAntifeixis- ferent manera perl’autoritat municipalopelComi- tre unaimatge detranquil·litat iesperança ambcrides Des delapremsa revolucionària esdesmentien les Aquella situaciód’excepcionalitat era entesa dedi- taran tota menadeperillfeixista.» restablertes aTerrassa com mésdepressa millor, ievi- les milíciesciutadanesfaran quel’ordre ilapauquedin ordres queemanendelsorganismes responsables.» venjances personals. gunes personesquehavien estat delatades persimples d’Enllaç Antifeixista. tre o detenció sense el permís corresponent del Comitè mar-nos i hem confirmat que no s’efectua cap regis- tencions queesporten acap, hemprocurat infor- Samuel Morera, através deL’Acció, volia transme- 285 Bernat RODRIGUEZ,Op. cit. «Noves forces aTerrassa», L’Acció, 25dejuliol1936, p. 2. Situació insostenible «Aquestes noves forces, d’acord ambl’actuació de Les milíciesobreres compleixen disciplinadamentles Això hafet possible ques’impedísladetenció d’al - «Davant d’alguns rumorsquecirculen sobre lesde- Per part dels homes de la CNT-FAI, del POUM i Front, 24 dejuliol1936, p. 2. 284 286 cions estaven al’ordre deldia: perjudicats. Elpànicera latent. Les detencions idela- d’un telèfon peravisar al’Ajuntament encasdeser-ne tencions il·legalsdepersones.Lacridas’acompanyava que avisaven sobre elsregistres noautoritzats ilesde- i pillatge, foren substituïts perd’altres mésalarmants nia. Malgrat tot, elseslògansqueadvertien sobre furts merç delaciutat. blí lanormalitat laboral alamajoriad’indústria ico- dues darreres setmanes.Eldilluns3d’agost esresta- alè deconfiança enelfuturdavant eldesgavell deles als enelmóndelabanca. bars, cafès olabonamarxa de les operacions habitu- i elbonsenyal querepresentava laconcurrència en s’avisava delagrata recuperació dels serveis públics evitar lesvenjances personals,ambelscomunicats on i industrial. S’alternaven elseslògansonesreclamava a lanormalitat ialarecuperació delavidacomercial 289 288 287 de la vida comercial i industrial» lars com: «es imminentaTerrassa elrecomençament controlats, fidelmentpublicats encadaedició. Titu- que continuava eldegoteig demortsamansdelsin- transmetre optimismeiaparent tranquil·litat malgrat Es maldava pertransmetre seguretat alaciutada- El diarid’Esquerra Republicana feia elcor fort per venir larepetició d’aquests fets.» per tald’evitar fets tanlamentables. aquesta Alcaldiaopelmitjàmèsràpid dequedisposin tats ialpobleengeneral, avisin pertelèfon a (1718) tat, aquesta Alcaldia demana a tots elsciutadans afec- sones, noautoritzats pelComitè d’Enllaçniperl’autori- COMPTE INSTRUCCIONS LESSEGÜENTS us lavulguinregistrar indegudament

L’Acció, L’Acció, 31dejuliol1936, p. 1. L’Acció, 27 dejuliol1936. S’han pres mesures urgents ienèrgiques afidepre- A fid’evitar registres domiciliarisiladetenció deper- CAL QUETOTS ELS CIUTADANS TINGUINMOLT EN No usdeixeu endur capfamiliar «No obriulaportadevostra casaalssubjectes que 1 i2d’agost de1936, p. 1; ElDia,6d’agost de1936, p. 1. 287 288 289 pretenien donar un muel Morera alcapdavant del’entitat. 5 d’agost, esconstituïa unaJuntad’excepció ambSa- d’Estalvis de Terrassa. En la sessió de l’Ajuntament del intervenció destacada va ser la del control de la Caixa 292 291 290 tat. del moment. malitat» dela institució malgrat lesgreus dificultats ció deSamuelMorera explica lasupervivència i«nor- bres del’anterior JuntadeGovern. Ladecididaactua- de resoldre elbuitprovocat perl’absència delsmem- tela humilitreballadora aixícom davant lanecessitat lesà unagran preocupació perlasituaciód’unaclien- tots elsimponents que noacreditessin estar al’atur o cues queesformaven diarere dia.Morera disposàque de la Caixa d’Estalvis de Terrassa davant les llargues ció deretirar diners,endeterminades circumstàncies, alcalde, correspon al12d’agost respecte alaprohibi- terbolir ambelpasdeltemps. generosa. Labonaentesa entre Morera iPuigesva en- davant delainstitució ambunadedicaciómodèlicai director deL’Acció. Feu untreball molteficientalcap- ria elseudirector Francesc PidelaSerra. cas del Condicionament Terrassenc, tal com recorda- i institucions, incautant-losper protegir-los com fou el les Josefines, com adarrer emplaçament. ges dela«Puríssima» delCamí Fondo ielConvent de grinatge perd’altres immoblesdelaciutat: lesmon- important però dificultós, ique va patir un cert pele- cial d’Azaña. Fou ungest assistencial deprimerordre, Més endavant va serlacasernadeGuàrdia Presiden- da al’edifici incautat delsEscolapis delcarrer Col·legi. sants iniciatives. Unad’elles fou laCuinaPopular situa- ra va seratemps deposarenmarxa algunesinteres- Josep PuigiArnausfou designat director del’enti- Precisament, ladarrera ordre queva donarcom a Samuel Morera participàtambéenlacura d’edificis Més enllà de tots els problemes de seguretat, More-

292 Arnaus. Ibídem. Moltimportant perconèixer lafigura deJosepPuigi Caixa d’Estalvis deTerrassa, p. 96-97. Salvador CARDÚS.Estalvi, Ciutat iProgrés. 125Anys dela Francesc PIDELASERRA.Op. cit,p. 56. Era undestacat militantd’ERCquehavia estat 291 L’alcalde pa- 290

Una altra era pervotació popular: renúncia delcàrrec deconseller nofou admesacarho mènec Armengolenfuncionsd’alcalde accidental. La renúncia queva serllegitenelpledeldia25perDo- lia evitar l’acaparament ol’evasió dediners. frau esconsideraria com un acte desabotatge. Esvo- jornal osalari.Qualsevol actitudd’engany, abúsode de quantitat. Tampoc ho podien fer els que tenien un en situaciódenecessitat nopodrienretirar capmena 296 295 294 293 polític com personal. mig d’unasituació, moltdelicadaidifícil,tantanivell d’agost demanàelrelleu del’alcaldia ideconseller en- i ladarrera diligènciamunicipal,el22dejuliol.El16 Vancells. Itots elsseussuplents. Pere Matalonga, MiquelPuigbò, Francesc SalasiLluís Serapi Bonet,JosepMaria Cunill,Francesc Llongueras, llista liderada perlaLligaCatalana: JosepArmengol, sellers cessats foren tots elsdeDefensa Ciutadana,la no s’havia celebrat capplefinsaldeladata. Els con- ció del22dejuliol.Bencert quedesprés del21dejuliol res. Hodictava elDecret delaConselleria deGoverna- consellers dellistes departitsaliensalFront d’Esquer- lla convocatòria esfeia públicelcessament detots els Morera havia signat, com a alcalde, el darrer decret Morera janova assistir alpledel14d’agost. Enaque- de delsterrassencs.» 12 anys. tres amicsenportàalapresó, ambunacondemna de ver exercit ambtota dignitat, tota vegada queambal- calde delaciutat, càrrec quetincelconvenciment d’ha- ajuntats ambd’altres provats amicsm’elegiren per Al- Baltasar RAGON. Terrassa 1936-1939. Tres anys difícils de de Terrassa, el22d’agost de1936. ACVOC. Discursdedimissió deSamuelMorera, com a alcalde Xavier NAVARRO. Op. cit. Consell Municipal.Capsa414. Acords delaComissió deGovern iComissió Permanent del ACVOC, Ajuntament deTerrassa, 1/1 Comissió deGovernació. Guerra Civil;L’Acció, 11d’agost de1936. […] «Els reunits en aquest Ple Consistorial, tots nosaltres, he actuat com a Alcalde de la ciutat, com a Alcal- 294 296 El dia 22 escrivia un discurs de 295 293 119 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 120 SAMUEL MORERA BCT a l’Alcaldia deTerrassa. de SamuelMorera L’Acció informa delretorn 30 dejuny de1937 POUM, laUniódeRabassaires iACR amb3. tats: ERCilaCNTamb9consellers, laUGT amb6iel aquell govern municipald’Unitat hiestaven represen- fort delapolíticaterrassenca d’aquell període. En let com undelsseusprincipalscol·laboradors ihome 1936 ambJaumeFigueres com aalcaldeiMiquelPa - tat Popular ques’havia constituït el14d’octubre de havien passat moltes coses desdel’Ajuntament d’Uni- 299 298 297 5.6. Morera ielseuequipdeconfiança: DomènecArmen- cosindicalisme ielPOUMplegaren. Tornava Samuel gent d’Esquerra, que més havia sintonitzat amb l’anar - duir elrelleu del’alcaldia idelconjunt deregidors. La xa enrera». tracta dereordenar larevolució, ditaltrament, fer mar- retorn deMorera al’alcaldia. Xavier Marcet escriu:«es blí unabonarelació ambEsquerra perfer possible el gitar elPOUM,va aconseguir controlar laUGT iesta- per avançar posicionsdepoder id’influència. Va fora- hàbil i mesurada les seves cartes i establí complicitats cil gestió. importants adversitats socialsieconòmiques dedifí- protagonisme i influència. Però també augmentaren de 1936 janohieren o, entot cas,ambmoltmenys gonisme. ElscausantsdelacaigudaMorera l’agost gemonia delaCNT-FAI va perdre unimportantprota- El POUMva quedardissolt per«imperatiu legal»il’he- tendre elscanvis políticsquetingueren llocaTerrassa. confrontació dinslazona republicana iésclauperen- seva anterior renúncia janotenien vigència. de 1937, aserl’alcalde delaciutat. Elsmotiusdela fer possible queSamuelMorera tornés, afinalsdejuny En elplemunicipaldel28dejuny de1937 esva pro- A partirdellavors, ElPSUCva jugardemanera molt Els Fets deMaig1937 representaren unagreu El canvi escenogràfic dela realitat políticalocal va

Ibídem, p. 33. novembre de1986,««LaGuerra CivilaTerrassa. Monogràfic». Xavier MARCET. «LaGuerra CivilaTerrassa», Terme, núm.1, Morera alaAlcaldia». Bernat RODRÍGUEZ. Op. capítol cit., «Elregreso deSamuel Retorn al’Alcaldia 299 298 297 Defet, maniobres imaniobretes delssectors del’oposició». i Ribastorna aésser alcaldedeTerrassa, malgrat les posta nova quallar. L’Acció titulava: «SamuelMorera rar incorrecta laconstitució delnouconsistori. Lapro- volia impugnar la proclamació de Morera per conside- gol, JosepPetchamé iValentí Puigdomènech.LaCNT 300 siva. Palet sintonitzava ambelsarguments delPSUC: tada d’unaagressivitat dialècticaconsiderable iofen- d’aquest delesJEREC,eldesembre de1937, envol- frontament entre Morera iPalet acabàambl’expulsió grandir ambelpasdelessetmanesimesos.L’en- fractura dinsEsquerra era inqüestionable iesva en- dels regidors dimissionaris nodeixaren dubte que la Antoni Marimon Josep Padilla Domènec Armengol Enric Torres Emili Garriga Josep Sanahuja Enric Aldave Valentí Puigdomènech Samuel Morera Nom Ajuntament deTerrassa de1937) (juliol QUADRE 4 Les paraules pronunciades perMiquelPalet ennom ra iamblaresponsabilitat quesignificaostentar la re- nent quehanactuat com avertaders homes d’Esquer- convivència amb tots els sectors antifeixistes, ente - signes, que amb la seva conducta han fet possible la Consellers, hanestat unsfidels complidors deles con- panys dimissionaris durant eltemps quehanactuat de den fer constar ben alt que tant ell com els seus com- 30 dejuny de 1937, p. 1;Bernat RODRÍGUEZ,Op. cit. «Sessió extraordinària delPleMunicipaldedilluns», L’Acció, «[…] iper qüestions totalment internes del Partit, po- Proveïments Governació i propaganda Cultura Obres i Assistència Social Sanitat Economia iIndústria Serveis públics i municipalitzacions Finances Alcalde Càrrec Org. UGT CNT ERC UR ACR UGT CNT ERC ERC 300 121 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 122 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 302 301 ment. Laprioritat era: pal, tot ajustant elsistema financer ala realitat delmo- aconseguir lapossible normalitzaciódelavidamunici- de dubte sobre quinaera lasituació i quècaliafer per discurs massa recurrent. crítiques vers elsseufuncionamentacabessin sentun nivell d’indisciplinaiproducció queprovocaren queles l’any anterior queperdien prestigi, perlesesquerdes a ons arreu. Fou elcasdelesempreses col·lectivitzades devingueren qüestions prioritàries. Calia cercar soluci- les municipalitzacionsilagestió del’atur forçós es- nòmica i financera molt delicada. La Carta Financera, refugiats— queafectaren lavidaarereguarda. assistencial i les conseqüències de la guerra —ferits i ment financer, lamancadeproveïments, laprecarietat rera etapacom aalcaldeescaracteritzà peldeteriora- econòmic i financer d’extrema dificultat. Aquesta dar- complicat perlasituacióbèl·licaiambunpanorama El plemunicipaldel’1juliolnodeixava capmena El noucartipàsmunicipalencarava unasituacióeco- Morera iniciava unnoumandat enuncontext molt ra queedifiquinunnousistema social mésjust, queel dre totes aquellesnecessitats socials ineludibles,alho- ques que, dintre l’austeritat pernorma,permetinaten - sió delPartit.» re, però quecom ahomesdisciplinats acaten ladeci- dir benaltquecreuen haver complert ambelseudeu- eix, iaellsperlaseva partsolamentelsquedapoder d’Esquerra no hohaentès aixíiperaixò elssubstitu- ta deconvivència nohafracassat mai,partdelPartit circumstàncies, i encara que al seucriteri la conduc- càs icom acovardia dientqueanaven aremolc deles ta seva actuaciós’haqualificat peralguns com afra- dels AjuntamentsdeCatalunya. Noobstant això aques- militar tenia lamajoriadelGovern enlaquasitotalitat presentació d’unPartit queal’esdevenir lasublevació

Xavier MARCET, Op. cit.,p. 27. juny de1937; tambéhocomenta Bernat RODRÍGUEZ,Op. cit. ACVOC. Acta delPledel’Ajuntament deTerrassa del28de «[...] fixar iestablir lesnoves isòlidesbases econòmi- 301 302 305 304 303 ocupant. necessitat icessant, pertant,tot aquellsquelesvénen te aquellescreacions quenoresponguin aunaveritable recs creats apartirdel19dejuliol,deixant senseefec- al Plemunicipalelssegüentsacords: per tant,elsquesubscriuen,tenen l’honordeproposar que enderrocà elPoble persempre mésel19dejuliol,i cipalització d’aquells serveis decaràcter públic, comptes. lars existents endiverses Conselleries, prèvia revisió de captacions alMunicipiiabolirtotes lescaixes particu- ministració municipal,s’acorda concentrar totes lesre- no Consellers. 3 de juliol prop-vinent, tots els nomenaments de Vocals normalment llurprofessió. les respectives Conselleries esvegin privats d’exercir missió, sempre queperlatascaarealitzar enfront de Consellers-Regidors enfuncionsdePresidents deCo- concepte dedespesesrepresentació, l’Alcalde iels feixisme.» guarda ielsosteniment efectiu delaguerra contra el política quetendeixi avigoritzarl’actuació delarera- ons dimanantsdelsorganismes deGovern, seguint una ciutat. portància peralsciutadansilaindústria delanostra pal sinóquetambéderesoldre problemes devitalim- la finalitat nosolamentd’enrobustir lahisendamunici- juliol de1937. ACVOC. Acta del Pledel’Ajuntament deTerrassa del’1 1937. fúnebres i transport de cadàvers i autobusos. Setembre de havia d’afectar: MinaPúblicad’Aigües, cinemes,pompes Fou una important iniciativa, no exempta de dificultats que ser-hi cridat. Era prioritaridenunciarpossibles emboscats. vulgués eludirl’obligació d’incorporar-se afilesencasd’és - nicipi existís personal queambl’excusa deserempleat públic Samuel Morera estava decidit a no permetre que dins el mu- Primer.— Revisió immediata detotes les places o càr- Cinquè.— Procedir ràpidament al’estudi delamuni- Quart.— Precisant retornar alanormalitat del’ad- Tercer.— Quedennulsisenseefecte, apartirdeldia Segon.— Solamentpodran gaudird’assignacions en Sisè.— Compliment estricte detotes les disposici- 303 305 304 amb 307 RAGON. 306 Baltasar 5.7. de 1937: com apuntava BaltasarRagon,el6dejuny de1937: habituals elsdesplaçamentsalarecerca demenjar, cia Social,sotaladirecció d’ACR. d’EmiliGarriga, ganismes enundesol:Comissió deSanitat iAssistèn- millor eficàciaiestalvi, Morera va fusionarelsdosor- esperadament. El9de juliolde1937, percercar una sistència Socialdel’Ajuntament demanaven ajutdes- El 29demaig1937, lesComissions deSanitat iAs- més podiamenjarunplat calentalaCuinaPopular. els infants, avis, malalts, refugiats i la població que no- ocupació perlamancaderecursos perpoderatendre mera necessitat. Les cuessovintejaren cadacop més. hagueren avalots permancadepaiproductes depri- mandat. Lagentanava alspoblesacercar alimentsihi dels principals esculls que afrontà Morera en aquell Francesc PidelaSerra anotava, el26desetembre a atquirir algunacosa, elscosta apesd’or.» dos otres diasfora decasa,loqueresulta quesiarrivan pans ounskilosdepatates van hores lluny, iespassen deplorable. Hihapobre gentquepertrovar unsquants de Rubíperamoldre elblat.» ten elmenjar, il’endemà, acorrua feta, van als molins L’estació ésplena decarretons queesperen elsquipor- riben diumengealvespre carregats depatates iblat. perquè noentenen ordre operquè elssabenburlar, ar- de Manresa enamunt.Sielscontrols noelshoprenen xen a proveir de tot el que sigui comestible pels pobles ment aTerrassa, aprofiten elstrens deldissabte imar- El trist anecdotari delafam era preocupant. Eren El mónassistencial tambémanifestava laseva pre- El deficientabastiment deproductes bàsics fou un

Francesc PIDELASERRA. Op. cit.,p. 192. Guerra Civil,p. 210. La fam noperdona «L’espectacle queespresencia alstrens ésunacosa «Molts terrassencs imoltsdelsquiviuenaccidental- Terrassa 1936-1939. Tres anys difícilsde 306 307

**** *** ** * (CNT) Boixeres-Viladecavalls)*** (Can

Organigrama del’àmbit assistencial QUADRE 5 Sanatori Mèdic-Quirúrgic Centre Antituberculós Comissió Municipal Comissió deSanitat i Assistència Social. es fusionaven lesduesComissions: El 9dejuliol1937 sotaelmandat deSamuelMorera 6 desetembre de1937 Casa Torrella, CanGuix(c/Nord). Joventuts Llibertàriesdelc/Topete, CasaMatalonga, Casino delComerç (refugiats bascos), Institut Maurín, Casa Alfons Sala,cinemesRecreo iAlegria, per SamuelMorera. 15 desetembre de1937: cessió total gestionada 24 dejuliol de1937: cessió temporal iparcial. 18 d’abril de1937: conveni cessió com HospitalMilitar. dirigit perFrancesc Palau. Després va passar aserHospitalMilitar President: MiquelVinyals iRoig. (abans HospitaliCasadeCaritat deSantLlátzer). A partirdel26desetembre de1936 Dispensari Mèdic (c/Garcia Humet,2) (c/Joan Pomés, 20) Mèdica Popular Mèdica Egara (c/Arquímedes) (c/6 d’octubre) (c/Robert,1)* Maternitat de Sanitat Creu Roja (c/Unió) Mútua Consell MunicipaldeTerrassa d’Assistència Social Casal delsVells (diferents llocs)** Cuina Popular Casal Infants (Asil Busquets) (c/Josefines) (c/Josefines) (c/Nord, 33) Refugiats Comissió 123 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 124 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA cesc PidelaSerra comentava, el27 d’agost de1937: 311 310 RAGON. 309 Baltasar 308 de 1937: Assaltar les fleques amb alguna detenció. Les cues,segonsregistrava Ragon,el29dejuliol del paquetenian preparat peralaventa. Va haver-hi alliberades.» dre detenir i traslladar a la Comissaria. Més tard foren per partd’algunes donesexaltades, alesquals va cal- Aquesta ràtzia delapolicia,va merèixer algunsdicteris nades queesperaven torn peracomprar olil’endemà. de latarda deldiaanterior, jahihavia donesestacio- demà handevendre oli.Enalgunestendes, alesset tar que es formin cues davant els establiments on l’en- està vinthores deTàrrega aTerrassa.» menat casa (m’hanjurat quequannocorre aquest tren ano- tena de carretons i tartanes. Amb una tartana arribo a carat. Pel camíplou.EnarribaraTerrassa hihaunavin- de sacsifarcells. Cinchores deviatge, premut iencar- gle delbalcó d’unaplataforma devagó curulldegent, escalantlabarana,Pujo iempucembotir, dret enl’an- grups de dones van assaltar les fleques, molta efervessència. Avans d’ahir [25d’agost de1937], ació. Alseudietarid’octubre hidiu: Guerra Civil,p. 232. Baltasar RAGON. Terrassa 1936-1939. Tres anys difícilsde Morera nos’hova pensarduesvegades. promotor delsaldarullsiassalts alesexpendeduries delpa. feina enserenxampat perlesforces d’ordre públiccom a Francesc Farré, vigilantd’arbitris, fou detinguticessat de Guerra Civil,p. 227. Joan DUCH.Anys negres (1936-1939), p. 111. «La policialocal,fa unabatuda perlaciutat afid’evi- «[...] Eltren arribaabarrotat ambunahora deretard. Joan Duchtambéfou testimoni directe delasitu- «Aquí [a]Terrassa hempassat unparell dedies de lagana,encorre undecàrrega alanitque 309 Terrassa 1936-1939. Tres anys difícilsde 308 311 apoderant-se 310 Fran- 315 Ibídem., p. 196. 314 313 312 el 26desetembre de1937: taifes. Lafam impedeixtreballar, com anotàPidelaSerra Per Bernat Rodríguez cadapobleera unregne de desenganyada.» sió d’ànim siguigeneral ilagentcadadiaestigui més menjar. Tot aquest malestar condueix aqueladepres- nen unaminssa racció per perssona, ja no se sab què grons, isiundiaenvenen ésracionat inomésendo- se pa,icom quetampocvenen carn, nimongetes, ni si- les manifestantes. les bombes d’incendis del ajuntament i van remullar a moltes corredisses iperdissoldrer elsgrupsvan sortir tarda tothom va trevallar. (setembre de1937).» moment, van fer-los dissuadir delsseuspropòsits iala córrer elsdirigentsdelssindicats iles“a[u]toritats” i,de ian quesensse menjarnoespot trevallar. Després van ques quevan fer vaga debrasos caiguts.Elsobrers de- arribat alperíodeàlgit.Ahirjava haver-hi algunes fàbri- ja nopodenmés.La tragèdia delamancamenjarha se menjar.» en quedaunavegada proveït elveïnat, etquedessens- han proveït elsdelpoble. Éshadir, queeldiano van, aquest any elsvenen lacarn,elpaoelsous,quan nen lafamília enunpobleaestiuejar iaonfa anys quehi no etvolen vendre res. Esdónaelcasquegentte- be. Però ambdiners(que saven queéspapermullat) bacallà, arròs, etc. etdonanpatates, tocino ocarnde donan res. Exigeixen unintercambi. Sielsdonassucre, però ara axò s’està acavant. Alspoblesambdinersno Francesc PIDELASERRA. Op.189. cit.,p. Bernat RODRÍGUEZ, Op. cit. Francesc PIDELASERRA.Op. cit.,p. 175. La qüestió ésquehemestat tres díasseguitssens- […] «Ara síqueésimpossible queaxò durigaire. La gent «[...] 313 PidelaSerra, el19desetembre de1937, deia: fins avui hihavia el recurs delspoblesde fora, 314 312 315 317 316 5.8. vació. ció, esva fer arribaralaGeneralitat peralaseva apro - s’aprovà elprojecte deCartaFinancera i,acontinua- jecte. El4d’agost va tenir llocunpleextraordinari on zacions, jugàunpaperfonamental entot aquellpro- Puigdomènech, responsable de finances i municipalit- pts.) ambunasumatotal de2.768.352,85 pts.Valentí (732.156,80 pts.)ielcalculat pera1937 (2.036.196,05 jecte deCartaFinancera quecobrís eldèficitde1936 del municipi.Apartird’aquí caldriapreparar elpro- d’elaborar tot seguitelpressupost general ordinari i llestissin elsprojectes depressupost parcial pertal dents delesrespectives comissions consistorials en- noves exaccions. blia; i5è. Tarifes quehaurienderegir l’aplicació deles de lesnoves exaccions iordre deprelació ques’esta- i justificació deles exaccions projectades; 4t.Enunciat tetitzada delanecessitat d’acudir alaCartaFinancera nous tributscontinguts enlaCarta;3r. Exposició sin- rendiment ques’esperava obtenir del’aplicació dels situació del Pressupost municipal; 2n. Demostració del apartats: 1r. Previsió ocàlculdel dèficit resultant dela ponent autorització perpartdelaGeneralitat. Un cop elaborada laproposta caliaesperar lacorres- cions escollides com anousconceptes detributació. Carta Financera solamenthipodrienfigurar les exac- pant era urgent eixugar eldèficitpressupostari. Feced. maig signadapelconseller deFinances, CarlesMartíi ons delDecret del9degener1937 il’Ordre de31 ralitat de Catalunya. Això es feia seguint les instrucci - la fórmula deCartaFinancera plantejada perlaGene- nicipals propicià l’adheriment delConsell Municipala Samuel Morera considerava urgent queelspresi- La CartaFinancera havia derecollir elssegüents El panorama econòmic era moltpreocupant. Enla La situaciód’extrema gravetat delesfinances mu- económica despuésdelsFets deMaig». d’agost de1937; Bernat RODRÍGUEZ, Op. cit.«Lapolítica ACVOC. Acta del Pledel’Ajuntament de Terrassa del 4 Diari OficialdelaGeneralitat deCatalunya, 2dejuny de1937. La CartaFinancera Municipal 317 316 Davant unpanorama econòmic moltpreocu- UB-BPR Samuel Morera. durant laGuerra Civil,amblasignatura del’alcalde Paper monedaemèsperl’Ajuntament deTerrassa Novembre de1937 125 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 126 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA nació del’empresa públicaapartird’agost de1937. gua Unificats de Catalunya a Terrassa, lanova denomi- i homedeconfiança per reorganitzar elsServeis d’Ai- discrepàncies ambMorera, fou designat com aexpert cadàvers ielservei d’autobus. malgrat MarianGalí, les Rambla iAlegria,elsserveis funeraris idetrasllat de 321 320 319 318 5.9. ca d’Aigües deTerrassa, Comorera. nomia delaGeneralitat, ambRafael Vidiella iJoan trol i prioritats des de les conselleries deTreball i Eco- siu descrèdit, alhora queelPSUCimposava elseucon- per MiquelPalet. per personesd’Esquerra Republicana encapçalades tratègia reinvindicada tambéperlagentdelPSUCi procedent delriuLlobregat podiensertambéunaso- el següent: de 1937, signat pel president Lluís Companys, llegim públics queestaven controlats perlaCNT. cac financer era lamunicipalitzaciód’alguns serveis Per l’Ajuntament caliamunicipalitzarlaMinaPúbli - El modeldelescol·lectivitzacions patia unprogres- La millora enl’abastiment d’aigües ilaseva obtenció En unDecret delaGeneralitat, del23desetembre limitada al’actual exercici econòmic del1937.» brada eldia4d’agost darrer, lavigènciadequalresta l’Ajuntament deTerrassa, ensessió extraordinària cele- Una altra proposta deMorera persortirdel’atzu- Ho comenta iSegués. elseunetMariàGalí d’AigüesMina Pública deTerrassa. 160anys. Ana FERNÁNDEZ. Op. cit;Pere PASTALLÉ iMiquelSOLÉ. ciones». Monogràfic»; Bernat RODRÍGUEZ,Op. cit.«Lasmunicipaliza- me, En parlenXavier MARCET. «LaGuerra CivilaTerrassa», Ter nya, 26desetembre de1937, p. 1.299. «Finances. Decrets», DiariOficialdelaGeneralitat deCatalu- Les municipalitzacions «Es autoritzada laCartaFinancera aprovada per núm. 1,novembre de1986, «LaGuerra CivilaTerrassa. 320 elscinemesRecreo, Doré, 319 Unaes- 318 321

- lució peral’atur forçós 323 322 tats perlamunicipalitzacióseran considerats empleats laborals assolits desdel19 dejuliol;4t.Elsobrers afec- procés de creació; 3r. Reconeixement detots elsdrets sentació enaquellsorganismes queesderivindelseu teniment delesindústries municipalitzadesambrepre- cats hauriende tenir unafunciód’organització iman- tot elqueafectava lesmunicipalitzacions;2n.Elssindi - ons enaquellple:1r. Laimportànciadelssindicats en per tothom. LaCNTproposà importantsconsideraci- d’Obres iServeis Públics,RamonSantacana. cior Viñals iLluísSapéselcapdelNegociat municipal Valentí Puigdomènech,elsfuncionarismunicipalsMel - el conseller-regidor deFinances iMunicipalitzacions, da dedesenvolupar aquellaproposta: l’alcalde Morera, la Comissió MixtaAjuntament-Generalitat encarrega- Es van designarlespersones queformarien partde cipalitzacions delsorganismes ientitats esmentats. error lamunicipalitzaciód’aquests establiments. nemes socialitzats deTerrassa, però, consideraven un administració a l’Ajuntament. Els treballadors dels ci- taris delscinemesDoré iRecreo havien cedit laseva i delpropietari delcinema-teatre Alegria.Els propie- la Immobiliària Ègara propietària del cinema Rambla tes quehavien desaparegut delaciutat. Fou elcas de entitats pertanyents apersonessospitoses ofeixis- blics esconsiderà deltot justificat aquellprocés amb de laGeneralitat tambéhiva participar. iniciativa tannecessària. L’Institut contra l’Atur Forçós pessetes, enconcepte desubvenció delcost d’aquella Treball iAssistència Social,va concedir 1.500.000 de de laportadad’aigües. JaumeAiguader, ministre de so. Morera demanava el 50% de l’import del projecte nar unajutdelaJuntaNacionalcontra elParo Forzo- ra viatjà aValència, capitaldelaRepública, pergestio- un tema demàximapreocupació peral’alcalde. More- El desplegamentmunicipalitzadornofou acceptat El ple municipal del 2 desetembre acordà les muni- Respecte alamunicipalització delsespectaclespú- setembre de1937. ACVOC. Acta del Pledel’Ajuntament deTerrassa del2de so»; ElDiluvio, 25d’agost de1937. Bernat RODRIGUEZ. Op. «laproblemática cit. delparo forzo- 322 enelsector delaconstrucció, 323

Baltasar RAGON.326 Baltasar 325 324 5.10. Refugiats cipal dequalsevol projecte demunicipalització. mostri elsbeneficisqueesderivarien peral’erari muni- ganitzacions sindicals—CNTiUGT— unestudi quede- Consell Municipalesveurà obligat apresentar alesor- festaran laseva aprovació onoalaproposta; 6è. El mecanismes habitualsdins les pautes sindicalsmani- treballadors delesindústries afectades, elsqualspels ons queelsfuncionaris;5è. Esconsultarà l’opinió dels de l’Ajuntament ihauran d’estar enidèntiquescondici- Sala, Comte d’Ègara, delcarrer Puignovell. instal·lar, majoritàriament,alacasasenyorial d’Alfons el 30desetembre de1936. Procedien d’Iruniesvaren per unaassignació acadarefugiat ofamília. va tancarelfuncionamentd’aquell servei. Esva optar la malaqualitat delmenjar. El18defebrer de1938 es gistraren algunsaldarullsimportantsenprotesta per convivència augmentaren. Elnovembre de1937 esre- recursos ni famílies. Les dificultats de funcionament i sal delsVells» queatenia unsvuitantaancianssense Josefines delaRambleta. També s’hitrobava el«Ca- vament, desdelmarç de1937, al’antic Convent deles hi havia laseudelSocors Roig Internacional. Maurín —antigacasaVancells— vinculat alPOUM,on tics com laseudelesJoventuts Llibertàriesol’Institut sino delComerç) iespais dels sindicats ipartits poli- ga, CasaTorrella, CanGuix),entitats recreatives (Ca- cinemes (Alegria,Recreo), habitatges (casa Matalon- ficatius del’acollida van ser: que nova parar maidecrèixer. Algunselementssigni- de llavors hiva haver undegoteig degentdesplaçada Els primersquaranta refugiats arribaren aTerrassa 2n. Menjaven alaCuinaPopular localitzadadefiniti- 1r. Elsrefugiats foren repartits encasesiespaiscom:

Guerra Civil,p. 113. Guerra Civil»,DiarideTerrassa, 17demarç de2012. Joan PÉREZVENTAYOL. «L’acolliment delsrefugiats dela Acta delplede2 setembre de1937. Terrassa 1936-1939. Tres anys difícilsde 326 Apartir 324 325

327 Pablo Iglesias. terme municipal:CanPrat, Colònia laFloridaiColònia va acollir i atendre els infants en tres espais del seu dents d’arreu del’Estat. Fou el cas de Matadepera que fantils peratendre elsnombrosos nens inenesproce- cas delamainadahihagueren diferents colònies in- tellbisbal, Ullastrell, Viladecavalls iMatadepera. Enel fugiats perunabonapartdelacomarca: Olesa,Cas- tiaeri delaCasaSalvans deMatadepera. com aminaires enlaconstrucció delrefugi-búnker an- bascos —s’arribà alaxifra de524— queparticiparen la seva experiència professional com fou elcasdels del jaexistent queestrobava al’Asil Busquets. possibilitat decrear unAsildenensrefugiats amés mitació en el racionament de queviures. Es plantejà la que noelspodienmantenir donadalacarestia ilali- atesos per lesfamílies d’acollida, lesqualsal·legaven lleria deSanitat iAssistència Social,carnopodienser mant situaciódelsnensqueeren lliurats alaConse- famílies. Elconseller (ACR) EmiliGarriga exposà l’alar- Refugiats Nombre derefugiats aTerrassa (1937-1938)* QUADRE 6 *

3r. Era força habitualrepartir elscontingents dere- 5è. Alguncontingent derefugiats varen demostrar 4t. També hi havia nens refugiats que estaven amb

Joan SERRALLONGA. Op. cit. (Segona República). Capses172 i177; Dades apartirde:ANC.Fons 1.Generalitat deCatalunya de 2010. durant laGuerra Civilespanyola», Terme, núm.25,novembre Josep PEYiCAZORLA. «Les Colònies infantils aMatadepera 3.290 3.447 1.420 1.399 1.388 490 464 466 327 Desembre 1938 Agost 1938 Febrer 1938 Novembre 1937 Octubre 1937 Setembre 1937 Juny 1937 Abril 1937 Data Estades 42.064 42.038 38.798 13.920 13.788 14.130

Import 84.076 28.260 27.840 25.576 77.584 84.128 127 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 128 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA d’una millora enelseucontrol, registre iseguiment. Comissariat d’Assistència alsRefugiats amb l’objectiu 331 330 RAGON.329 Baltasar 328 Baltasar Ragonescriu,el27 denovembre de1937: part delSindicat Agrícola Cooperatiu de Rabassaires. guerra i que no havien estat objecte d’incautació per donades pelsseuspropietaris enelsprimersdiesdela voltant deTerrassa. Estractava decasespairals aban- ribar alasaturació tambés’habilitaren lesmasiesdel hostatjar lamàximaautoritat delaRepública. rials itècniques enlarecerca del’espai mésidoniper de fer tasquesdeguiaiamfitrió, enlesvisites ministe - fou unaveritable profanació. SamuelMorera va haver tació delaCasaSalvans com aresidència presidencial hi van haver problemes d’ordre públic.Sovintejaren les fugiats quearribaven. Mancaven recursos i,finsi tot, buig icríticaenmoltspoblesdeCatalunya capalsre- refugiats a la reraguarda. Manuel Azañadurant tot el1938. escollit com aresidència delpresident delaRepública víctimes delscrimsdelaFont del’Olla,va serellloc 6è. Quanlaconstel·lació d’immoblesurbansva ar- La legislaciónopodiaresoldre lessituacions dere- Amb eldecursdelaguerra empitjorà l’atenció dels L’habitatge senyorial dels propietaris de l’Anònima, sembla unbarrixinès.» ses d’ambdós sexes idraps higiènics.Cadacasapairal tre onhi ha penjats perquè s’assequin calçotets, cami- paper d’estrassa. Cordes quelliguend’unbalcó al’al- sos mullats delmigillençols apedaçats idecolor del cons ontenen feixos dellenya entremig delsmatalas- vidres trencats delesfinestres iprincipalmentpelsbal- 1937. Diari Oficialde la Generalitat deCatalunya, 24 d’agost de Refugiats idesplaçats dinslaCatalunya enguerra, 1936-1939. El millortreball sobre aquest tema: JoanSERRALLONGA. Guerra Civil,p. 252. (1938)». Josep PUY. «Matadepera, capital delaSegonaRepública «Mentrestant van augmentant també elnombre de Terrassa 1936-1939. Tres anys difícilsde 329 330 La Generalitat va crear el 328 Per algunsl’habili- 331 2.000 persones. un aspecte tràgic iemotiualhora: carrer delNord procedent del’estació detren oferint nes, vells icriatures baixà enimpressionant silencipel tiques delcontingent. Unainacabableprocessó dedo- d’aquella nitdesbordà Morera pelnombre icaracterís - cionament delmenjarassignat. població d’acollida: insults,amenaces, vexacions ira - la poblaciódesplaçadaquesesentiahumiliadaen no fou unaexcepció enaquest ambientdesfavorable. hambre» espodiallegirenalgunesmissives. Terrassa racions. cartes demunicipisdemanantaturar noves incorpo- 336 335 334 333 332 l’eleva finsa1.200. França. Noconeixem laxifra exacta. BaltasarRagon de 1.000 refugiats entre donesinensprocedents de de 1937. Prop demitjanitarribàuncontingent demés tant fou lanitdeldiumenge10 aldilluns11d’octubre ritable maldecapperaMorera. Ladata mésimpac- La tragèdia arribàen tren iamitjanit ció queel 1936 era de 47.410 persones. A l’agost de1938 esva arribaral6,9%d’unapobla- més importantqueva viure iesva allotjaraTerrassa. Hi havia tambéunnombre importantdequeixes de Les dificultats enl’acolliment de refugiats fou un ve- En aquellsdiesel3%delapoblacióera refugiada. tràgica.» nyen tambépensenambelsqueefectuen unaodissea ren acasaseva empunyant elfusell ielsquel’empu- nant d’esma, tenia elpensament fit enelsquedeixa- claven elsullsaterra. Tota aquellamultitudcami-

L’Acció, 14d’octubre de1937, p. 1. Joan SERRALLONGA. Op. cit. Francesc PIDELASERRA,Op. cit.,p. 205. Guerra Civil,p. 244. Baltasar RAGON. Terrassa 1936-1939. Tres anys difícilsde ats, comitès, delegacionslocals, entitats…. at d’Assistència alsRefugiats. Correspondència ambrefugi- ANC1-1/Generalitat deCatalunya. ANC1-1-T-11478. Comissari- «Aquelles dones que janoploren. Aquells vells que «Por culpadeellosnosestamos muriendode 336 334 Enqualsevol casfou elcontingent 333 PidelaSerra parlade 1.500a 332 335 El drama problema quehavia sorgit deforma inesperada. ficient per resoldre ambimmediatesa ieficàcia aquell 338 337 Pi delaSerra enshadeixat un testimoni frapant: tembre, 68)i Ateneu Popular (MilíciesCatalanes, 36). tes (Durruti,77-79), Comitè deCinemes(Onze deSe- fulminant: UGT (Pare Font, 37-39), Joventuts Socialis- d’altres casos,Morera va signarl’ocupació immediata i cas delaCNTilesseves Joventuts Llibertàries.En Algunes entitats oorganismes van cedir espais.Fou el Govern iambl’actitud inflexible idecisiva deMorera. determinades finquesambelsuportdelDecret del rebre refugiats acasa. creuava elsditsdenotenir l’ensurt deserescollit per nava unapersona,duesofamília sencera. Hom d’aquells refugiats. Sinodeienres, l’Ajuntament assig- urgent durant elsdiessegüentsal’arribada massiva corresponents. L’habilitació de nous immobles era possibilitats d’atendre refugiats, fessin lesal·legacions tenien malaltsacasa,mancad’habitacionsonul·les mília. Social quedeteminava elnombre derefugiats perfa- d’octubre delaConselleria deGovernació iAssistència procliu aacollir mésnouvinguts. posar unnousacrificialapoblacióde Terrassa, poc refugiats. Notinguémésremei quetirar peldret iim- definitiu. Morera va ser expeditiu enladistribució dels resoldre aquellaprimera nitfinsun repartiment més Vella ideSantPere, adesgrat delspropietaris. Calia dormir. També algunescasesdelscarrers delaFont i Alegriaforen habilitats, uncop més,com allocper Davant lapocaonul·lacol·laboració esvan ocupar L’Ajuntament demanava queaquellesfamílies que Es va fer una lectura sui generis del Decret del 8 El repte era trobar allotjament.ElscinemesRecreu ment ésmoltgros, queenunmomentquènotrovas tes delagent(naturalment “soto voce”)… Ésquereial- caràcter obligatori d’atmetre’ls. Hauriasvist lesprotes-

L’Acció, 13d’octubre de1937. 1937. Diari Oficialdela Generalitat deCatalunya, 10d’octubre de «[...] 337 LadisposiciódelaGeneralitat era deltot insu- l’Ajuntament elsva repartir perlescasesamb 338 com aalcalde. moció decensura iaconseguir laretirada deMorera Comissió MunicipaldeProveïments. Caliaanarauna Morera, lesseves competències alapresidència dela considerar quehavien estat vulnerades, perpartde Miquel Domingo, encapçalàuna«greu» discussió en mode perlesseves pretensions. LaUGT, delamà tica delscomunistes. Morera era unpersonatge incò- reiterades intromissions d’aquest en l’estratègia polí- consistori. da estratègia quetenia unobjectiu ben definit dinsel part delcartipàs no impedímoure elsfils d’una refina- nicipal en benefici de laUGT. at a lesconselleries que li pertocaven en el Consell Mu- ple municipaldel29d’octubre elPSUChavia renunci- tenir elsseusfruitsendarrers mesosde1937. Enel 5.11. Adeu definitiual’Alcaldia 339 341 340 Es tractava detreure Morera del’alcaldia davant les Els tripijocsdelPSUCenlapolíticalocalvaren ob- atmetre’n algun.» No sabemsidemàoqualssevol diatambéenstocarà jar. tació perdormir i cuina,ofoc peraarreglar-se el men- tres personesquetents queproporcionar-los unahabi- de tot loqueestà passant, etportinacasateva doso res permenjar, enquètothom està aborritifastiguejat contra elsesquerrans delacasadel poble. Elsrepubli- tre remei que dimitir. S’han juntat els sindicats obrers gui sortir. Li handonat unvot decenssura inotindrà al- rera. Encare queaquest esdefenssa, nocrec queenpu- Pi delaSerra escriviaenelseuepistolari:

desembre de1937. ACVOC. Acta delPlede l’Ajuntament de Terrassa del4de da enelAyuntamiento». Bernat RODRÍGUEZ, Op., «Renúncia cit. delPSUCasuentra- Francesc PIDELASERRA,Op. cit.,p. 205. Nosaltres afortunadament enshemescapat perara. «Es veu quevolen treure d’arcalde a n’en SamuelMo- 341

339 340 La renúncia de formar 129 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 130 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 342 promovia. blema noera laminoriadeUGT sinóelPSUCquela per unamociódecensura. Tenia moltclarqueelpro- cessitat. Morera noentenia quehihaguésjustificació de laciutat alsproductes alimentarisdeprimera ne- considerà lanecessitat defacilitar l’accés delsobrers cisament, presidia la Conselleria de Proveïments i que lla «usurpaciódefuncions».Varen serundies on,pre- amb lespossibilitats denegociqueaixò representava. queviures ho va traspassar amansd’uncomissionista operativa endisposardel’autorització deretirada de general. L’afer inculpatori esva completar quanlaCo- ments d’extrema precarietat peralaciutat ielpaísen de l’afer carestractava d’aliments bàsicsenunsmo- cedit en les seves funcions.Hom plantejà la «gravetat» quenes delaConselleria deProveïments is’havia ex cost enlacompra d’aliments aFrança. negat l’autorització d’unaoperació d’arriscat ielevat i venjativa perl’actitud inflexible del’alcaldia enhaver lla acusació«usurpadora» hihavia unaactitudtèrbola grons, bacallà,sucre illetconcentrada. Darrere aque- de laJonquera unaimportant partidademongetes, ci- solent, favorablement, unapeticiódepermísretirar rent aunacooperativa detreballadors delmunicipire- i 11dedesembre de1937. l’acusació, moció decensura icomiat delsplensdel4 ments. Aquella acusació fou elmantra queesrepetí en ponsabilitats iatribucions dela Conselleria deProveï- pació defuncions»tot passant perdavant delesres- considerar que Morera havia dut a terme una «usur- Samuel Morera esva defensar inova admetre aque- L’acusació indicava queMorera havia actuat aes- Morera era acusat d’haver donat untracte prefe - Domingo va presentar ladimissió delseucàrrec en veurer coses groxudes.» del Ajuntamentinoseriagensestrany quetornéssim a ja anomenenburgesos. Veurem enquèpararà tot axò. han adonat, ihanemprès unacreuada contra elsque cans voldrian ara aigualirlarevolució ielsobrers s’en Francesc PIDELASERRA, Op. cit.,p. 257. Segurament, elssindicats tornaran aapoderar-se 342 - 344 343 que SamuelMorera: ra com apresident delesJEREC. admetre elsinsults rebuts niacceptar elvot decensu- militant d’Esquerra icom adirigentsindical. Nopodia i sensecomentaris» defensava laseva dignitat com a crit deMiquelPalet quesotaelnomde«Cartaoberta casuística mésgran. let havia col·laborat enaquelldeteriorament dinsuna cap novetat quel’apropament alPSUCperpartdePa- ciament personalipolíticera inqüestionable. Noera enrarit ambeltemps idemanera imparable. Eldistan- d’amistat entre MiquelPalet iSamuelMorera s’havien crisi profunda dins Esquerra. Les relacions polítiques i A l’acta delseudarrer plecom aalcaldeesrecull El Dia, òrgan del PSUC a Terrassa, publicà un es- Morera va perdre l’alcaldia i s’enfrontà, alhora, a una feréndum delpoblequeesdignàelegir-lo.» nora enostentar ladobledesignaciódelpartitire- de Conseller d’aquest Ajuntament,pelqualcàrrec s’ho- confiança, considera un deure continuar en el seu lloc ació, iquementres elpartitquerepresenta noliretiri la peculiar rectitud, escrupulositat moral iclaretat d’actu- cions quesónrotundament incompatibles amblaseva te queelseuànimestigui allunyat detantes maquina- del càrrec d’Alcalde perestimar-la necessària al’objec- dústria delaciutat, ifinalitza reiterant laseva dimissió dria comprometre greuement elsinteressos delain- amb laqueultra jugar-hidosmilionsdefrancs, espo- detalla, desautoritzada pelGovern delaRepúblicai donar l’assentiment aunadeterminada operació que detractors, quealgunarepresalia alaseva negativa en altre motiu alamaniobra tramada pels seuspretesos fonamentada usurpaciódefuncions,nosapveure-hi gidor deProveïments haadoptat alredós d’aquesta in- l’actitud estranya iincomprensible queelConseller-Re- alhora tramat entorn alaseva persona,iquemalgrat El Dia,11dedesembre de1937. desembre de1937. ACVOC. Acta delPledel’Ajuntament de Terrassa del’11 «Al·ludeix aunprocediment preconcebut icapciós 344

343 cesc Sàbat, RamonSoler, Marcel·lí Sàbat iJoanPrat. ta apartirdegener1938. Després hoforen: Fran- la UGT. Enric Aldave va serelprimeralcaldeanarquis- govern sindicalalaciutat sotael«control» dela CNT i ment políticiestratègic. Estractava depromoure un fou aprofitat pelPSUCperdura terme unnou experi- Espartacus Puig,JosepSanahujaiMiquelDomingo. bita delPSUCilaUGT ambcompanys deviatge com 347 346 345 dels nousdirigentsmunicipalsdelaciutat. at iferotge delseutreball alfront del’alcaldia perpart En qualsevol casnova poderevitar unatac continu- ponsabilitats dins d’Esquerra anivell localicomarcal. mera líneadelapolíticamunicipalsensedeixar lesres- temps CalaFelisa). de l’Orfeó deTerrassa situat alcarrer Major(ambel ra Republicana queva trobar aixopluc enelslocals entre d’altres, posaren en marxa el Centre d’Esquer- els qui atacaven Morera en el ple del 4 de desembre. ajudar ad’altres partitsfent tasquesd’orientador vers vació perlaseva actitudindisciplinadaquetendia a la seva família ielmateix MiquelPalet; i2n.Larepro- tat deMorera vers elseupare, DomènecPalet iBarba, especial èmfasi aduesqüestions: 1r. L’oblit delalleial- repàs delsfets, del«nivell deplorable dePalet» iposà qué, hofeu demanera contundent iefectiva. Va fer sident delComitè Executiu d’Esquerra, HermiesBus- demanar labaixa del’entitat. Samuel Morera destruirà l’Esquerra». Acontinuació va ra localdestrueix políticamentenSamuelMorera oen de laCasadelPoble id’ERCaTerrassa: «Ol’Esquer- en lafigura deMorera caraquest espensava serl’amo El desgast, atots nivells, d’Esquerra Republicana Samuel Morera s’allunyava, definitivament, delapri- Miquel Palet, JaumeFigueres iJosepPuigArnaus, L’Acció no va trigargens a respondre a Palet. Elpre- MiquelPalet considerava queelproblema estava novembre de1986,««LaGuerra CivilaTerrassa. Monogràfic». Xavier MARCET. «LaGuerra CivilaTerrassa», Terme, núm.1, destacat representant delrepublicanisme local». amb Terrassa a l’exili mexicà. Principals trets biogràfics d’un Josep PUY. «Miquel Palet i Martí (1908-1988): del compromís L’Acció, 13dedesembre de1937. 346 Palet havia entrat depleenl’òr- 345 347 ACVOC la lleva del1941, coneguda com a«Lleva delBiberó». cridant alaincorporació afilesdelsnascutsel1920, Ban deSamuelMorera, com aalcalde, 4 dedesembre de1937 131 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 132 SAMUEL MORERA AMT rebent l’escalf demultitudterrassencs detotes lesedats, enelseucomiat abansde marxar alfront. Milicians d’Esquerra ilesJEREC,allistats com avoluntaris alaColumna Macià-Companys, Terrassa, 24d’agostde1936 6 posicions dequalsevol naturalesa dictats desdel6d’octubre de1934. d’aquell momentilacorresponent derogació detots elsDecrets, Ordres idis- president Companys, querelacionava tots elsJurats Mixtos existents apartir tava ambtres diesdediferència respecte alDecret del21d’agost, signat pel (1936-1939) i ferit perbombardeig Gestor, funcionari,lapèrdua delfill 351 350 349 348 sident delJurat MixtdeTreball delPort deBarcelona. davant d’altres Jurats Mixtos. Elterrassenc Joaquim Ventalló era designat pre- 6.1. Sanitat iPrevisió ialaConselleria deFinances dela Generalitat. sos càrrecs iresponsabilitats alaConselleria deTreball, alMinisteri deTreball, les relacions laborals. tadura dePrimoRivera enelmarc d’unaevident proposta corporativa dins dria dirqueeren unacontinuació delsComitès Paritaris delperíodedelaDic- la República demaig1931. Malgrat lesdiferències polítiquesilegals espo- de Treball enlesIndústries Tèxtils idelaConfecció deBarcelona. el 18d’agost, elnomenamentdeSamuelMorera com apresident delJurat Mixt segur laseva compensació i reconeixement. Elconseller Lluís Prunéssignava, Les qualitats d’organització igestió com aalcaldedeTerrassa, tingueren ben l’alcaldia jaera oficialelseucàrrec ala Conselleria de Treball delaGeneralitat. Amb aquellaOrdre delaConselleria esnomenaven d’altres càrrecs alcap- En elsperíodesqueSamuelMorera nofou alcaldedeTerrassa, exercí diver- Els Jurats Mixtos deTreball tenien elseuorigenenunDecret delGovern de L’agost de1936, quanencara nohavia fet arribarelseutext derenúncia a

Just CASAS. La política deTreball delaGeneralitat Republicana(1931-1936). Butlletí Oficialde laGeneralitat deCatalunya, 22d’agost de1936. Pau VINVES.Op. cit.. de 1936. Butlletí OficialdelaGeneralitat deCatalunya, 19d’agost de1936;La Vanguardia, 20d’agost Feina alaConselleria de Treball 351

349 Laresolució esdic- 348 350 133 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 134 SAMUEL MORERA FBL al pati del’Ajuntament hores abansdesortircapaBarcelona perincorporar-se alfront. Milicians d’Esquerra ilesJEREC,voluntaris delaColumna Macià-Companys Terrassa, 24d’agostde1936 353 352 355 354 tos resoldrien elsexpedients delaseva competència deixava moltclarque«els presidents delsjurats mix competències. lucionari requerien unarevisió iadaptaciódelesseves ols fou elfuncionarinomenat perlaGeneralitat: plaça d’inspector d’aquells organismes. Francesc Orri- després de la nova composició dels Jurats es creà la d’aquells organismes demediacióiarbitratge. Unmes incidí, sensdubte, enla dinàmica,control icapacitats panys, ensumaven 27. L’excepcionalitat delaGuerra grups i,enelmomentdelDecret delGovern Com - dels diferents agentslaborals. no sempre gaudiren del’acceptació ibenevolença d’acomiadament. Malgrat elseuobjectiuconciliador nada laboral, lescondicions detreball osituacions dències vinculadesambelssalaris,subsidis,lajor- mediació iconciliació davant unampliventall d’inci- les actuacionsdelsJurats Mixtos. control delesresolucions ielsingressos derivats de la Generalitat assolia lescompetències enlagestió, el Les circumstàncies socio-laborals decaràcter revo- En origen els Jurats Mixtos s’organitzaven en 24 Els Jurats Mixtos deTreball exercien funcionsde inspecció directa delDepartamentdeTreball.» raula, ordenació delavidad’aquells organismes sota la personal engeneral ientots elsaspectes; enunapa- tes deconciliació ijudicisordinaris, sobre actuaciódel justa ipura delaLleiJurats Mixtos deTreball enac- per arecórrer contra lessentències, sobre l’aplicació tió econòmica delsJurats quanadipòsitsconsignats pector […],són,ensíntesi, lavigilànciaactiva delages- Ibídem.

de Govern (1931-1939) Volum 1. Francesc BONAMUSA (dir.) Generalitat de Catalunya. Obra Just CASAS. «VII. Treball iObres Públiques(1931-1939)» a 1936. p. 1.517. Diari OficialdelaGeneralitat deCatalunya, 19desetembre de de 1933. Butlletí OficialdelaGeneralitat deCatalunya, 23desetembre «Les funcionsespecífiques atribuïdes al’al·ludit Ins- 355 Eldecret de20d’octubre de1936 352 Elsetembre de1933 353 354 - sota elprismad’un«veritable apostolat social». rantia per exercir amb encert i eficàcia aquell càrrec i als seus coneixements del món del treball com a ga- ment deMorera ial·ludiaalaseva capacitat degestió volucionàries» delmoment. adaptant entot elpossible laLleialesexigències «re- 358 357 356 les Indústries Tèxtils idelaConfecció deBarcelona. dimissió com apresident delJurat MixtdeTreball en signà, el19d’octubre, l’Ordre d’acceptació delaseva nou conseller deTreball iObres Públiques, delPSUC, 6.2. vis defuncionamentdelsJurats Mixtos. nova direcció iorientaciódelaConselleria iambcan- els motiusd’aquella decisiótinguessin aveure ambla Públiques havia durat dos mesos. Ben possible que ment efectiu de10setembre: Madrid iBarcelona, respectivament. durant unessetmanesdesenvolupà elsdoscàrrecs a lat alaConselleria deTreball. Aixídoncs,entenem que Madrid. Ladisposicióarribàquanencara estava vincu- provincial deTreball ambcaràcter interí idestinat a La premsa d’aquells diesesfeia ressò delnomena- Morera va deixar aviat aquellcàrrec. Miquel Valdés, Aquella estada a la Conselleria de Treball i Obres supuesto vigente deeste Departamento.» pítulo 1º, Artículo 1º, Grupo 5º, Concepto único, del Pre- siete milpesetasqueleserá satisfecho con cargo alCa- bajo, interino, con destino enMadridyelhaberanualde muel Morera Arribas[sic],Inspector provincial deTra- L’Ordre Ministerial deldia8donava pasalnomena- El 8desetembre, Morera era nomenat inspector

JCB. Comunicació delaDirecció General deTreball. 1936. Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya, La Vanguardia, 20i26d’agost de1936. fabril itèxtil ideconfecció», L’Acció, «Samuel Morera iRibespresident delJurat Mixte delsrams Inspector deTreball aMadrid «Este Ministerio hatenido abiennombrar aDonSa- 20 d’agost de1936, p. 1; 27 d’octubre de 358 356 357 135 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 136 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA FBM Carnet demembre deles Milícies Antifeixistes deCatalunya, deSamuel Morera iBlanco. Agost de1936 barien exiliats aMèxic després delaGuerra Civil. Morera, Tomàs iPiera, Lluhí,Aiguader iFrontera aca- bre del Comitè Executiu del partit.Justament, tots ells, querra eren intensos, desdelaseva etapacom amem- amb aquests iambd’altres dirigentsnacionalsd’Es- Beneficència. neficència iRamon Frontera era eldirector general de Jaume Aiguaderera elsotssecretari deSanitat iBe- maig asetembre de1936— hohavia estat JoanLluhí. ministre deTreball, Sanitat iPrevisió, com abans—de i Piera d’Esquerra Republicana era, desdelsetembre, República. Allíhihavia laseva gent,carJosepTomàs aquesta continuava sent i exercint com a capital de la Els vinclespolíticsipersonals deSamuelMorera Malgrat elsetge del’exèrcit franquista aMadrid, d’una gran manifestació populardecomiat alRaval, Varen sortirdelaciutat el24 d’agost de 1936 després querra Republicana, com el regidor Ramon Arrufat. joves terrassencs més,militantsde lesJERECid’Es- amic ifuturcunyat, JaumeBonastre, icent-quaranta d’aquella columna demilicians. sa iexercí com adelegat políticdelaprimera centúria punt. Era elpresident ilíderdelesJERECTerras- at alaRasa.Després treballà enelram delgènere de Terrassa. Havia estudiat enelCol·legi delCADCIsitu- com amiliciàvoluntari delaColumna Companys de 6.3. Lamortdelfillalfront d’Alcanyís Samuel Morera iBlanco marxà alfront ambelseu El seufill,SamuelMorera iBlanco, va marxar alfront rassenc, filldel’exalcalde Morera, d’aquesta manera: vida. La premsa recordava elogiosament el jove ter- timent d’impotència elva acompanyar laresta dela trobar-se ingressat al’hospitald’Alcanyís. Aquell sen- es va perdonar mainohaver estat alseucostat per talban. Tenia 22anys ielseuamicJaumeBonastre no caure mortSamuelMorera iBlanco alfront deMon- daments va sermoltimportantirecordat. L’ambient de fraternitat entre civils, milicians i coman- com unasegonacasaperamoltsd’aquells voluntaris. me entre d’altres seccions. Aquesta vilaaragonesa fou lla vilasesituava laPlanaMajorielParc d’Automobilis - Macià-Companys— impulsat perEsquerra. pals d’aquell destacament —ja unificat com a Columna 363 362 361 360 359 Rambla. davant l’Ajuntament, iunaemotiva desfiladaperla el Morera i Blanco, el grup BAM. grans amics:JaumeBonastre, MiquelAlmirall iSamu- front d’Aragó. desfilaven perBarcelona ieldia9marxaven capal El 19defebrer de1937, aPortalrubio (Pancrudo), va Es trencà persempre launióifraternitat detres victòria perlaqualellhasacrificat laseva vidajove.» podrà assistir alavictòria del’antifeixisme, aaquesta la mortperpàtria i per la Llibertat. Samuel Morera no cà d’esquerra. què Samuel Morera sentia l’deal catalanista i republi- ri, aquellaactuacióestava d’acord amb laforça amb vacil·lació niunsolsímptoma deflaquesa.Al contra - El 5desetembre, lescolumnes MaciàiCompanys

«Samuel Morera hamort»,L’Acció, 23defebrer de1937, p. 2. Francesc Xavier HERNÁNDEZ;David ÍÑIGUEZ.Op. cit. te estat», L’Acció,10 desetembre de1936. «Els 140miliciansd’ERCs’aturaren ahiraAlcanyís enperfec- al», Terme, núm.33,2018. rassencs delaColumna Macià-Companys. Lluitadorsde l’ide- L’Acció, Francesc Xavier HERNÁNDEZ; David ÍÑIGUEZ. Ara hatrobat lamort.La mort queellhauriavolgut: «[...] Alllarg delaseva actuació nohihaunasola 359

24 d’agost de1936; Marc FERRER.«Elsmilicianster- 360 Alcanyís fou una de les seus princi- 363 El seus pares desit- 361 Op. cit., Enaque- p. 118. 362 6.4. «Càrrecs» alaCerdanya i Blanco va ser enterrat aAlcanyís onencara reposa. i la seva pèrdua no fou mai superada. Samuel Morera d’aquella decisió. mà estimat. Atribuïren aMiquelPalet laresponsabilitat gran frustració enno poder veure elcos del filliger- lla voluntat familiar. Lafamília Morera va tenir una mònia. sanitàries» eneltrasllat varen ajornarsinedie la ceri- però, nova tenir mailloc.Unessuposades«exigències ra enaquellsmoments. Eldarrer viatge capalVallès, nars depersonesvolien acompanyar lafamília More- Casa delPoble ambgentarribadadetot arreu. Cente- feixisme». tulars com: «otro héroe caido» o«unaaltra víctimadel da. Lapremsa esva fer ressò delaseva mortambti- l’enterrament peral22defebrer alesquatre delatar- javen que rebés sepultura a Terrassa. S’havia anunciat 367 366 365 364 transmetés calma iserenitat alagent.LaComissió es- Comissió per tal que es desplacés a la Cerdanya i guader, conseller deSeguretat Interior, nomenà una un possible atac delagentPuigcerdà. Artemi Ai- econòmic delsproductes de laramaderia bovina. a diferents motius però sobretot a la venda i control la vila.L’enfrontament, cadavegada mésgreu, obeïa CNT-FAI aPuigcerdà ques’havia fet ambelcontrol de Antonio Martín«ElCojo deMálaga»l’homefort dela La tibantor tenia diferents protagonistes, destacant cerdà estava prou deteriorada des de principis de 1937. portant a la Cerdanya. La relació entre Bellver i Puig- Bellver estrobava envigilànciapermanentdavant En elsegonany deguerra elclimadetensió era im-

Morera. 20i28degener, 1i3defebrer de2018. Entrevistes amblesgermanesEmília,Isabel iCarmeBonastre L’Acció, 22defebrer de1937. febrer de1937. La Vanguardia, 23defebrer de1937; La Humanitat, 22 de Ordre públiciviolència aCatalunya (1936-1937). i alConsell deSeguretat deCatalunya 365 Es va dictar una ordre de prohibició d’aque- 364 Hihavia unagran expectació davant la 366 Acasasempre havia estat «el noi» 367 137 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 138 SAMUEL MORERA FBL Ajupit, alcentre, SamuelMorera iBlanco. Dempeus, elprimerisegonperl’esquerra sónServand BusquéiJaumeBonastre. Milicians d’Esquerra ilesJEREC,voluntaris delaColumna Macià-Companys. Terrassa, agostde1936 i laCerdanya. lència revolucionària» quehavia trasbalsat l’Alt Urgell Carrabiners i Guàrdies d’Assalt. Es posava fiala «vio- nombrosa presència de forces de la Guàrdia Nacional, mort. Laresistència delapoblacióva donarpasala Bellver. «ElCojo deMálaga»fou elprimerencaure treva itranquil·litat esva perllongarfinsal 27 d’abril. 371 370 369 368 JCB. laboració delesautoritats peraquellcomissionat. la Conselleria alaCerdanya ireclamava tot l’ajut icol· conduit, onArtemi Aiguaderelnomenava delegat de brer de1937 havia rebut unescrit,amanera desal- UGT i un altre d’Esquerra, Samuel Morera. El 26 de fe- tava formada perunrepresentant delaCNT, undela Josep Tarradellas eldia6. d’Economia DiegoAbad deSantillánel3març ode autoritats. Enaquest sentitcalapuntarladelconseller pocs diessovintejaren trucadesivisites dediferents sari general d’Ordre Públic—enseriaelvicepresident. terior i el director general de Seguretat —anticcomis- Consell estava presidit pel conseller de Seguretat In- substitució de la Junta de Seguretat Interior. Aquest vis, l’aparició delConsell deSeguretat deCatalunya en i laseguretat aCatalunya va portar, entre d’altres can- organismes existents. La reorientació del’ordre públic la prèvia icorresponent dissolució oreconversió dels de decrets ons’unificaven les forces deseguretat amb seller primerJosepTarradellas signava tot unseguit una reorganització moltimportant.L’1 demarç, el con- dre públicilaseguretat aCatalunya. gué llocunaimportantidecisiva remodelació del’or- destinació. Val adir, també, quepocsdiesdesprés tin- Els homesdelaCNT-FAI dePuigcerdà assetjaren La Seguretat Interior experimentà, enaquellsdies, Aquella Comissió nova arribarapresentar-se ala

Francesc VIADIU. Delegat d’Ordre a“LleidalaRoja”. Públic Giovanni C.CATTINI. «Elsfets deBellver ielCojo deMálaga»; Bellver. ca alaCerdanya (1936-1939). El“Cojo deMálaga”ielsfets de Joan POUS i Josep Maria SOLÉ i SABATÉ. 1937. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 371 371 370 Unaaparent situacióde 369 Anarquia i repúbli- Enqüestió de 4 de març de 368 ar la nova responsabilitat de Morera. de lesComissions Delegadesdinslesqualscalsitu- tari delDepartamentiva serlapersonaresponsable seller deFinances ienaquellmomentera elsotssecre- de tota confiança. CarlesMartíi Feced havia estat con- polític indiquenqueera unnomenamentimportanti treballat durant moltsanys. era pasunanovetat peraunapersonaquehihavia i Cristòfol Rebull laUniódeRabassaires. CNT. LluísRoca, Victorí SalaiJoaquimOlaso, elPSUC. na. Vicenç Gil,JosepBarrachina iTomás Castellote la rera iJoanPons representaven Esquerra Republica- 373 372 6.5. 375 374 autoritats encontrolar determinats sectors industrials ca ifinancera delaGeneralitat. Hihavia interès deles ge detot unprocés interventor delapolíticaeconòmi - partien vinclespolíticsidepertinençaalamaçoneria. tegrades enelGovern delaGeneralitat. proporció— lesorganitzacions polítiquesisindicalsin- corregut, hiestaven representades —enlamateixa d’electricitat deCatalunya. tament d’Economia del 5d’octubre— enlesempreses Comissió Interventora —creada perDecret delDepar- tat, elnomenava delegat-interventor deFinances ala sep Tarradellas, conseller de Finances de la Generali- el Morera tornava com agestor alaGeneralitat. Jo- de finalitzarlaseva últimaetapaal’alcaldia, Samu- Les circumstàncies delcàrrec idelcontext bèl·lici Aquella nova responsabilitat noestava pasalmar- En elConsell deSeguretat deCatalunya, denulre- El 21dedesembre de1937, nomésdeudiesdesprés

1937. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 4 de març de La Vanguardia, 7degener1938. de 1937. Diari Oficialdela Generalitat deCatalunya, 24 dedesembre Obra deGovern. 1931-1939. Volum 1. dins Francesc BONAMUSA (dir.). Generalitat deCatalunya. Josep Lluís MARTIN RAMOS. «IV. Governació (1931-1939)» Retorn alaGeneralitat 374 Aquell mónenergètic no 375 Ambdós com- 372 373 SamuelMo- 139 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 140

SAMUEL MORERA FBM abillades ambl’uniforme ilagorra delaColumna Macià-Companys. Isabel Morera —ambtretze anys— entre duesamigues, Terrassa, agostde1936 377 376 te alesindústries d’aigua, gasielectricitat: tat durant laRepública ilaGuerra Civil,escriu,respec- vitat econòmica ifinancera delGovern de laGenerali- Conselleria ienrelació adeterminats sectors. obeïa aunacombinació decontrol iestratègia dela gia d’aquell càrrec idemoltsaltres igualsosemblants per lesseves característiques isingularitats. Latipolo- ció esdiu: interferències ambd’altres conselleries. assenyalat inoexclòs, perdescomptat, denombroses bit fiscal,financer iadministratiu. Elcamí restava ben tats excepcionals alaConselleria deFinances enl’àm- del 20 denovembre de1936 queatorgava unesfacul- trol irendiment va donarunpasgegantíambelDecret ra delaGeneralitat idepoderaugmentarelseucon- Francesc Bonamusa, destacat especialista enl’acti- El decret es desplegava set articles. En la justifica- La manifesta voluntat d’unificar la política finance- ra, Capdella,Pobla, Tremp, SantLlorenç, Seròs, etc.» ren seriososdesperfectes, enparticularlesdeSei- de Catalunya, després debombardejos quecomporta- sa enlescentrals hidroelèctriques distribuïdes arreu sep JuanDomènech,delsgreus problemes dedefen - i Electricitat advertís elconseller d’Obres Jo- Públiques, 1937 laDelegació General de les Indústries d’Aigua, Gas sector moltfràgil, com hodemostra queperl’abril del al iperalasupervivència delapoblaciócatalana. Un Electricitat, bàsiquesperaldesenvolupament industri - exemple d’això eltenim enlesIndústries d’Aigua, i Gas guerra, tot itrobar-se ambimportantsdificultats. Un present en tot el procés econòmic i financer durant la i elsdolorsestralls tanlamentables,però fatals, enl’in-

de Govern 1931-1939. Volum 2. Francesc BONAMUSA (dir.). Generalitat deCatalunya. Obra TE iJoanVILLARROYA, p. 65. tat enelnouordre econòmic», dinsJosepMaria SOLÉISABA industrials. L’estratègia econòmica delgovern delaGenerali- Francesc BONAMUSA. «Economia, finances i col·lectivitzacions «La intervenció delGovern delaGeneralitat va ser «L’heroisme delsnostres germansquelluiten alfront 377 376 376 - 380 379 378 interventor delDepartament deFinances. d’aquelles empreses. S’establia la figura d’undelegat- que tinguessin cura delseguimenteconòmic itributari tricitat. Un Decret habilitava la designació de càrrecs venció financera delesindústries d’aigua, gasielec- El 27 de juliol de 1937 s’aprovà la creació d’una inter- I enl’articulat: social quevivim.» tat d’un interès públic determinat per la transformació tar l’acompliment delsobjectiusreclamats perlareali- llibertat demoviments, pertalqueres nopuguidificul - tricta d’un sentit d’organització i disciplina,la suficient sable launitat d’uncriteri ordenador, l’observança es- ble volum ipalesanecessitat iurgència, ésindispen- sentit d’austeritat severa iordenada. nòmica deCatalunya, subjectant-ladefinitivament aun organització queenspermetid’encaminar lavidaeco- flicte actual exigeix ara, ans que tot, d’aconseguir una consideració demètode, lagravetat iduració delcon- setmanes, la realització immediata era preferible a tota bé enelcampeconòmic isocial;si,enlesprimeres màxim esperit d’abnegació i sacrifici, per a lluitar tam- fantament d’unanova vida,imposenalareraguarda el tat idelsorganismes locals.» tribuent càrregues tributàries del’Estat, delaGenerali- perillosa que es produiria en acumular damunt el con- i coordinar elsressorts fiscalsidefugirlainterferència i totes altres corporacions públiques,pertald’endegar nismes, Caixes autònomes, AjuntamentsdeCatalunya les funcionsfinanceres d’ingressos idespesesd’orga -

Ibídem. 1937, p. 109. Diari Oficialde la Generalitat deCatalunya, 29dejuliol ces republicanes (1931-1939). LluísMestres iCapdevila. de 1936, p. 719.Vegeu Francesc BONAMUSA. Política ifinan- Diari OficialdelaGeneralitat deCatalunya, 24 denovembre Per aportarterme aquesta tasca,deconsidera- b) Per exercir igualmentelcontrol ifiscalitzacióde «Art.1. r 378 379 380 141 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 142 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA FBM Carnet deSamuelMorera, com a delegat-interventor alesemissores delaGeneralitat. 9 demaig1938 381 venció sobre lesempreses elèctriques: El 5d’octubre unaltre Decret concretava lainter- Generalitat». i distribuïdores d’electricitat perpartdelGovern dela nica i administrativa de totes les empreses productores siderat factible mitjançantunaàmpliaintervenció tèc- va organització legalitzada, ço queúnicamentéscon - tots elsserveis elèctrics ambvistes alaseva definiti- sobre lesbasesmésfermes lapolíticad’unificacióde 1937. Diari Oficialde la Generalitat deCatalunya, 7d’octubre de «Atesa, peraltra banda,lanecessitat deprosseguir 381 article delDecret: nancera delaGeneralitat esfeia palesaenelprimer ol d’enguany.» terventor deFinances creat perDecret del27 dejuli- les atribucions quefixa aquest Decret ielDelegat-in- tuïda pertres Interventors-delegats d’Economia, amb serà realitzada per unaComissió Interventora consti- els màximsavantatges econòmics. Aquesta intervenció sar launificaciódelsserveis elèctricsperaaconseguir res d’electricitat deCatalunya, ambl’objecte depropul- trativa detotes lesempreses productores idistribuïdo- L’estructura d’aquella intervenció econòmica ifi- «Art. 1. r És acordada laintervenció tècnica iadminis- 383 Ibídem. 382 nies irumors. sabotejar elsector elèctricambtota menadecalúm- rà enaquellareunió quehihavia unaclara voluntat de alguns empleats criticaven llursdirectius. Esconside- els sindicats d’aquell sector energètic. Semblava que bre elsrumorsdecríticaidescrèdit vers elpersonali pli debat sobresortí lapreocupació generalitzada so- l’Ajuntament deBarcelona. Com atema dellarg iam- Assessora. D’altres temes eren elsdeutes defluid important entre laComissió Interventora ilaComissió tius nohofeien pasadient.Això provocà unadiscussió mensuals. Les circumstàncies ielsgreuges compara- de vidacara» traduït enunaugmentde125pessetes pleats dels Serveis Elèctrics havien de cobrar «unplus gué un ordre del dia intens i divers. Es tractà si elsem- Obrer deControl. Enlareunió degener1938 hiha- presentants sindicals que actuaven com aComitè membres delaComissió Assessora formada perre- nances, elsinterventors-delegats d’Economia iels ticipaven el delegat interventor i el sotsdelegat de Fi- ra com adelegat iAmbrosi Bachcom asots-delegat. Producció isubministrament d’electricitat ambMore- Batlle com adelegat. IladelegaciódelesIndústries de ció iSubministrament d’enllumenat deGas ambEsteve com adelegat. Unaaltra peralesIndústries deProduc- es deSubministrament d’Aigua ambJosepMariaRius gener de1938, quecreava tres intervencions diferents: nes al’Ordre delDepartamentdeFinances, del12de Enlesreunions delaComissió Interventora hipar- Es creà una delegació específica per a les Indústri - El nomenamentdeMorera s’anticipava unessetma- ció exclusiva.» importància icomplexitat perarequerir unainterven- ció deconjunt. Cadaundelsrams intervinguts té prou titat nopot encarregar-se ambeficència delainterven- rable i tan divers en la seva composició que una sola en- 1938. Diari Oficial delaGeneralitat deCatalunya, 16 de gener de «El volum delesindústries enqüestió éstanconside- 382 383 386 385 384 6.6. mans JoanBaptista iAlfons Armengol, dedicats al merciant dellanes,elsoldat JoanSoldevila ielsger- deig del17demarç aBarcelona: Agustí Castella, co- propi peuiesdissiparen aquellstràgics presagis. la donaifilla. gunes personess’aproparen perdonarel«condol» a Morera aTerrassa escomençaren arebre visites. Al- ren unadramàtica confusió. EneldomicilideSamuel nografia infernal onelsrumorsilesnotíciesalimenta- de trilita.Dotzenes demorts i ferits oferien unaesce - la bombadelColiseum il’explosió d’uncamiócarregat la tarda quanesva produir l’impacte mésmortífer amb vida. rides van deixar aMorera unavisiblecicatriu deper del pisdedaltvaren evitar unfatal desenllaç.Les fe- tauló —també es va parlar d’un matalàs— provinents va designatura. qui podiaretirar fons, quinesquantitats iquidisposa- quantitat quees podiapagarenefectiu alscreditors, d’Empresa deproducció isubministrament elèctric,la rents als bancs. Es va debatre, en relació als Consells d’autoritzar elmoviment decabalsdelscomptes cor- Samuel Morera, va ocuparelcentre dedebat laforma nava detallsdelaseva localització. bre duesferides alcap. Labreu notadepremsa nodo- nant enunbar, alvoltant delesdues la tarda. Va re- de producció isubministrament elèctricestrobava di- na. El delegat-interventor de Finances a les empreses bardeig del17demarç de1938 a laciutat de Barcelo- Quatre terrassencs perderen lavidaenelbombar- Fou tambéenelmateix bombardeig delesdues En unaposterior reunió, malgrat lanoassistència de Samuel Morera va patir lesconseqüències delbom- Morera. 20i28degener, 1i3defebrer de2018. Entrevistes amblesgermanesEmília,Isabel iCarmeBonastre L’Acció, 18demarç de1938. Acta núm.21.28de febrer de1938. ServeisUB-BPR. FD3(16)/1. ElèctricsUnificats deCatalunya. Ferit perbombardeig 386 384 SamuelMorera arribàacasapelseu 385 Semblaqueun 143 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 144 SAMUEL MORERA USAM -OPERAZIONE MILITARE SPAGNA al capdavant dedeuavions Fiat Br-20, llençà finsa80bombesde100quilos,l’oest delaciutat. A les8:25delmatí, l’aviació feixista italiana—comandada peltinentcoronel UgoRampelli— aeris delaguerra, tot iquefora delseunucliurbà. Dos diesabansdel’entrada delestropes franquistes alaciutat, Terrassa va patir undelspocsatacs Terrassa, 24 degener1939 6.7. 389 388 387 transport irecaderia. RamonArgemí enresultà ferit. 391 390 gué laintervenció tècnica ieconòmica d’aquells mitjansdecomunicació. d’apropiació delesduesemissores deradiodifusió deBarcelona, mantin- fònica. Així,malgrat quelaGeneralitat derogava, el27 dejuliol,eldecret Direcció General delaRadiodifusió. Elprocés unificadorobeïaque: via començat moltabans.Eldecret de9gener1937 jahavia creat la tífers idestructius del’aviació italiana.Feren 979 mortsimilersdeferits. sores RàdioBarcelona iRàdioAssociació deCatalunya. era nomenat interventor-delegat del Departament de Finances a les emis- nances alaComissió Interventora delsserveis elèctrics.Enlamateixa data l’Ordre acceptant la dimissió deMorera com a delegat-interventor de Fi- L’estratègia de laGeneralitat noeximia capaspecte niemissora radio - El control iintervenció delmóndelaràdio perpartdelaGeneralitat ha- Els bombardejos del16,17i18demarç aBarcelona, foren delsmésmor- diofònic deCatalunya.» diversos organismes creats ambfinalitats idèntiquesdintre delmoviment ra- deixen enl’activitat radiodifusora, laqualcosa pot aconseguir-se unificantels una unitat dedirecció quetradueixin lacomplexitat delsfactors quecoinci- radiodifusió exigeix, per part de la Generalitat, una intervenció més directa i El 9demaig1938, elconseller deFinances JosepTarradellas signava

Joan VILLARROYA. Elsbombardeigs durant deBarcelona laGuerra Civil(1936-1939). ports Terrassa SL)alaPlaçaVella, entre elscarrers deMosterol iCantarer. eren fillsdeMarcel·lí Armengoli tenien la cotxeria ieldespatx de recaderia (Trans- queviures deBarcelona; JoanArmengol (1890-1938) iAlfons Armengol(1895-1938) Terrassa; JoanSoldevila iObiols(1914-1938) treballava dedependentenunabotiga sardana. El1920 era secretari de l’Associació deComissionistes iRepresentants de vatxons. Fou undelsjoves expulsats delCírcol Egarenc el1906perhaver ballat una Agustí Castella iRodó (1885-1938) era d’unafamília debotiguersdelcarrer- deGa Civil; Francesc PIDELASERRA.Epistolari alameva filla Paulina. 1936-1939. amb laconsulta de: BaltasarRAGON. Terrassa 1936-1939. Tres anys difícilsdeGuerra Aquestes dades han estat recopilades gràcies a la col·laboració de Rafael Comes i FRANQUET. Història aCatalunya delaRàdio alsegleXX. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 18 de gener de 1937, p. 42. Vegeu Rosa Diari OficialdelaGeneralitat deCatalunya, 12demaig1938. Diari Oficialdela Generalitat deCatalunya, 18degener1937. Del sector elèctricalmóndelaràdio «És evident quelatranscendència, delservei públicquepresta avui diala 390 387 389 388 391

de Sanitat deTerrassa. a laComissió Municipal Vinyeta d’ajut Circa 1937 145 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 146 SAMUEL MORERA CARLES DURANTORRENS /AMT La jornadava comptar ambunadesfiladaila celebració d’unpartitd’hoquei femení. amb motiudelavisitad’unadelegaciólesHitlerjugend. El Raval guarnitambsimbologianaziifalangista davant l’Ajuntament franquista, Terrassa, 7dejuny de1942 7 7.1. (1939-1942) i viatge aMèxic Exili aFrança, condemna aEspanya 392 ció del24 degener1939, diu: mença icol·lapse. Les memòriesdeLluísSarlésónprou explícites. Enl’anota- nences bàsiques. car lamanera desortir delaciutat iprotegir familiars, amicsilesquatre perti- tes aTerrasa eldijous26,foren unveritable trasbals ineguitcol·lectiu percer- eta clàssica delesxemeneies decalGuardiola, elpontdeSantPere, lesesglésies volgudes quesegurament tardaran moltsanys areproduir-se alaretina. La silu- es respira tragèdia. Elcor etfa malenveure tot aquest paisatge, aquestes coses que lesporticapaVic. […]Pertot planaunsilenciestrany, inusitat. En l’ambient ajudar C. Elles pensen anar en direcció de Granollers i intentar agafar un camió és possible que puguem veure S. i comunicar a aquest que faci el que pugui per havíem quedat queelcamiódels mutilats ensdeixaria pelsvolts deVic, li dicque matinada perlamuntanya. Ignorem ladirecció quehanpres. Com queenprincipi bem M., T. i la seva mare i una altra dona que no coneixem. Els O. han marxat a la paquets deroba imenjara l’espatlla, fan viacapal’Escola Industrial. Alponttro- (per quèvoldran elsmobles,aquests desgraciats?), homes idonesambgrossos Les descripcionspersonalsenstransmeten unasensaciódedesgavell, te- Els darrers diesdegener1939, abansdel’entrada delestropes franquis -

Agustí BARTRA. «Enmoltsllocsd’aquest món…»,L’arbre de foc, p. 97. Adeu persempre, Terrassa! «Per l’avinguda Jacquard i el Passeig, un tràfec estrany. Camions amb mobles Camp d’Agde, 1939» Agustí Bartra «En moltsllocsd’aquest mónhihaespaisdeblat madur sota cels onelscantstenen unvol segur...» 392 147 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 148 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 394 393 pació: Franco. Aquesta éslavivència d’Antoni Garriga: omfal» delestropes italianesidel’exèrcit sediciósde uns diesdeporihores incertes abansdel’entrada «tri- dels quivaren romandre alaciutat, petitsigrans, en pre eren prou colpidors però no ho eren menys aquells Isidre Roca relata lesprimeres impressions del’ocu- Els testimonis delsqui deixaven Terrassa persem- ria. Queequivocats queestàvem!» anys de guerra, confiàvem ques’havia acabat lamisè- anarquistes ilafam imisèries després deprop detres però davant de les malvestats que havien comès els cines ilocals—quefugiendeTerrassa. […] pesino —quehavien passat unsdiesalaciutat ocupant re Salvans deMatadepera— idelsmilitarsLíster iCam- dia delPresident Azaña —ques’havia establert alaTor- a casa. Al carrer només circulaven els cotxes de la Guàr- una ampollamigplenad’oli. […] de cincquilosmelmelada,unculsacllenties, pupitre. Vaig recollir quatre bacallanssecs,unallauna ment. Vam anarfent viatges delsmagatzems alnostre entréssim per siencara podríemtrobar-hi algunali- jat iques’hohavien emportat tot. Enssuggeriaquehi fants durant latempesta militar), queelshavien saque- costat del’escola (creats permitigarlagana delsin- via entrat alsmagatzems delsmenjadorsinfantils del mestre Salaensva dirquealanitgentdelcarrer ha- cinc osisalumnesperseverants vam entrar aclasse, el la meva vida,elPasseig, elpont...» ri, elcarrer delaIgualtat queemguarda tantsd’anys de romàniques, els horts de la vall, el terraplè del cementi -

Francesc Playà iIsidre Roca al’Ateneu Terrassenc. mavera-estiu 2014, p. 94-95. Col·loqui ambAntoni Garriga, «L’ocupació deTerrassa enprimera persona», Vallesos, pri- 46-47. català enelscampsdereclusió ielssanatoris francesos, p. Lluís SARLÉ-ROIGÉ. Ombres delavida idelamort.Unexiliat La meva família noera pasdelrègim delsocupants, Aquella tarda tarda tota laciutadaniaestava tancada «[...] Quanalmatí d’aquell dia25[dimecres]només 394 393 396 395 7.2. 397 nifestació decondol. de desembre aBarcelona. Fou unaimpressionant ma- fer Francesc Moliné, moriren enelbombardeig del31 Joan Andrés iDídacMartíque, juntamentambelxo- l’enterrament dels regidors d’Esquerra de Sabadell, les notícies.Feia unessetmanesquehavia assistit a rava moltatristesa iadversitat. Noméshihavia ma- a laCasadelPoble ambd’altres companys. Esrespi- brià el15defebrer de1939. fins queaquest va sortir«lliure» delcampdeSant Ce- amics ifamiliars. ArmengoliMorera estigueren junts re, caminar i patir al costat d’ell, juntament amb alguns la seva esposai la seva filla,l’amic Joan,elsgermans Vilanova ilaGeltrú,Vicenç Borràs, JosepPetchamé, de SamuelMorera, laseva filla Isabel,JosepSolerde mà dia24 aprimera hora delmatí. Morera, havia aconseguit un camió que sortiria l’ende- Petchamé, unaltre delsregidors icol·laboradors de i elneguitcaliapreparar lasortidadeTerrassa. Josep tà queestava malaltacasaseva. Enmigdel’angoixa com era el cas de Valentí Puigdomènech del que resul- i estada al’exili. llat dietariambtot l’itinerari iadversitats delseucamí de Terrassa ambSamuelMorera, va escriure undeta- SamuelMorera es trobava lanit del 23 de gener En aquellvehicle hianirienBenignaBlanco, esposa Disposats amarxar, cercaven notíciesd’unsid’altres que johauriadeveure encara estava pervenir.» aquella “alliberació” acabava laguerra, però elmésdur menjarem”…, però tampoc no vam menjar. Oficialment, i xocolata. La gent els rebia contenta. Pensaven: “ara dats arribaven contents, cantantirepartien cigarretes tropes franquistes oferia laimatge contrària: elssol- L’amic DomènecArmengol,primer tinent d’alcalde

Ibídem, p. 97. La Humanitat, 5degener1939. MAJ. DomènecARMENGOL.«Dietari personal(1939-1950)». L’hora demarxar «L’endemà, encanvi, l’ocupació deTerrassa perles 396 Enlesprimeres setmanesva conviu- 397 395 398 da. Hermies BusquéiIsidre Rovira arribaren perlatar- propietaris eren amicsdeSamuelMorera. Aquest amb de dosquartsdueslatarda. La destinació era lavilad’Olot,onarribaren alvoltant Marc iDomènecArmengollaseva esposaAdima Cot. 399 ses coneixences iamistats deMorera: Generalitat. Armengol constatà ben aviat les nombro- Virgili ensdeixà testimoni: persones ivehicles era impressionant. Antoni Rovira i camió, però tot va resultar infructuós.Elmoviment de maletes ipaquetsanaren alarecerca d’algun cotxe o nec Armengolilaseva esposaAdima carregaren amb per trobar algunvehicle peranaraFigueres. Domè- —del 24 al26degener—ambelcorresponent neguit Es van hostatjar enunacasaquefeia d’hotel onels L’estada a la capital de la Garrotxa va durar tres dies fins a cert punt,iqueenlesdarreres hores haanat em- tra situacióensfeien donarsabó, oli, etc.» xant apartalgunscontrols queaprofitant-se delanos- nostra situació. perança detrobar unbonacolliment i comprensió ala xàvem ambelpropòsit depassar lafrontera ambl’es- cas era fugirdelafúriafeixista... La majoria,però, mar- Segurament quemoltsnohosabienambcertesa, el regats detot loquepodien portar… iaonensdirigíem? sones-maletes-matalassos, etc. etc. id’altres apeucar- res ifileres decarros-autos-camions tots plensdeper- 398

p. 5. MAJ. Domènec ARMENGOL. «Dietari personal (1939-1950)», durant el1937. militant d’ERCisecretari particulardel’alcaldia deTerrassa ra entemps delaGuerra Civil.Isidre Rovira iBernadesfou d’Art Fabril. Va serPresident delComitè Executiu d’Esquer- blicana el1922 isecretari delComitè Central delaFederació a sindicalista irepublicà. Fou vicepresident dela UnióRepu- varro (1880-1943), teixidor d’ofici, ambunllarg historial com Rafael Comes explica que estractava d’HermiesBusquéiNa- «[…] però caldirquela situaciód’Olot era ahirbona Férem elviatge sensecapnovetat desagradable dei- «El viatge era vertaderament unavisiótràgica, file- AOlots’hitrobava bonapartdelGovern dela 399 moments: decisió d’esperar laclaror. Armengoldescriuaquells netes de Samuel Morera confirmen aquellaprudent 403 402 401 400 gent icaminanttots enunamateixa direcció. fins aPrats deMolló, incorporats aunamultitudde d’hivern finsquelallumdeldiaelspermetés baixar nec Armengolil’esposa Adima. vira, JaumeBorràs, esposa ifilla,HermiesBusqué, JosepSoler, Isidre Ro- rera, l’esposa Benigna,lafillaIsabel,Josep Petchamé, del coll d’Ares. El grupestava format perSamuelMo- interminable devehicles endirecció alpasfronterer ren endirecció Camprodon. S’afegiren aunacaravana Es disposaren apassar alras unallarga ifreda nit El dia27 perla nitaconseguiren uncamióimarxa - ge cru.» tats id’altres quenohosóns’expressen enunllenguat - Hi hamarcada lason,fam il’angoixa. Algunsdipu- pesseeixi is’afeixugui. La fesomia delshomesfa por. pessimisme s’accentua. Semblaquel’atmosfera s’es- principals carrers estan embussats. calmosos. Elpasdelsvehicles ésdifícilenextrem. Els Arriben tambéungran nombre desoldats, taciturnsi multitud que no sap on va, ni on anar, ni on posar-se. cat damuntGirona. Aquest matí laciutat ésplenad’una riba jaaOlot unariuadahumana com laques’haabo- pitjorant acausadel’afluència degentdurant lanit.Ar- mençà aclarejar tothom emprengué lamarxa munta- estava nevada i feia un fred terrible. Tan bon punt co - que es fes clar per poguer veure el camí. La muntanya

Francesc VILANOVA. Exiliats, proscrits, deportats. nista Republicà. Amadeu Boncompte iPijoanera militant delCentre Catala- Ebro». el Morera perhaver treballat juntsa«RiegosyFuerzas del Jaume Borràs iBalaguer era militantd’ERCiamicdeSamu- publicana. Memòriessobre l’èxode català,93. p. Antoni ROVIRA iVIRGILI.Elsdarrers diesde laCatalunya re- En aquest ambientdemalestar id’inseguretat, el «Vàrem deixar elcamióienstinguérem d’esperar 400 401 AmadeuBoncompte, 402 iDomè- 403 Les 149 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 150 SAMUEL MORERA EFS a través delColl d’Ares. arribant alVallespir Refugiats republicans 28 degener1939 Prats deMolló, des enunrefugi a Clarmontd’Alvèrnia. Benigna Blanco iIsabelMorera estrobaven ingressa- davant ArmengoliMorera varen saberqueAdima Cot, en sortit cap a algun destí del tot desconegut. Més en- dia 29estinguélaconfirmació quelesdones jahavi- 406 405 404 7.3. terrassenc JosepMaciasMarimon: ats que visqueren una experiència similar. És el cas del nodrir ambd’altres testimonis detota menaderefugi- separar persempre», anotàDomènecArmengol. rem uns petons, com si presentíssim que ens anaven a els homesdelesdones,«ambllàgrimesullsensfé- migdia del28degener. Alessetdelatarda separaren El testimoni colpidor deDomènecArmengolespot Molló, elquesempre vèiem però maihiarribàvem.» paciència anàvem fent via cap al petit poble de Prats de d’aquelles quenos’obliden maimés.Però tothom amb veies querelliscaven iqueienperterra… Era unavisió taven lescriatures acoll ielcor ensfeia un salt quan i neu.Les caigudeseren contínues. Moltes mares por- nya avall, sensecamímarcat enmigdebassals d’aigua quadre quesemblava unacarrera deformigues.» perillosos enprendre-hi mal.Dedaltenelfondo ésun que siaaprop esté defer moltsviratges [...]però molt frontera esdivisaelpobledePrats deMollóquesembla el feu lamateixa gentamblespetjades[...].Dedalta la frontera aPrats deMollónohihavia camí.Elcamí per caminar a lo millor relliscaves caient de nassos. De Ja emprenem camíavall pledeglaceres gebrades que L’arribada alavilafrancesa va serpelsvoltants del MAJ. DomènecARMENGOL.«Dietari personal(1939-1950)», nació Marcel·la Macias iGall. ACVOC. JosepMaciasMarimon. Memòries.Quadern23.Do- p. 8. MAJ. Domènec ARMENGOL. «Dietari personal (1939-1950)», camp delsHaras iSantCebrià Allez, allez!:Prats deMolló,elVoló, «Jo anava pobrement iambunamanta moltpetita. 405 406 404 El 408 407 de ladonaifilla: passaria l’endemà iambeldesconeixement deldestí era terrible entots elssentits,amb laincertesa delque però, l’ajut il’escalf delsseuscompanys. La situació i enfonsat fisícamentianímicament,sempre va rebre, nes condicions quevaren patir. SamuelMorera, malalt tres dies. te inhòspitideltot degradant. Allàhivan estar durant convertit en un altre gran centre de triatge i de trac- mé iArmengol,foren traslladats alVoló, ques’havia pel coll d’Ares. L’1 defebrer, Morera, Busqué, Petcha- que entraven aFrança després depassar lafrontera camp deconcentració ideclassificació dels refugiats muntanya”». viatge. ArturBladéhoanomenàun«naufragi en“alta tota menadepertinences peralleugeriraquellfeixuc de gentbaixant icaientperlacarena il’abandó de l’imaginari benpresent querecordava aquellacorrua riba dreta delTec. Foren diesd’unagran duresa amb nament prop delpoble. Elmésgran estava situat ala que arribaven esrepartien perquatre espaisd’inter- panys varen romandre aPrats deMolló. Elsrefugiats La historiadora Geneviève Dreyfus-Armand escriu: Foren jornadesmoltdolentes perlesinfrahuma- Prats deMollós’havia convertit enelprimergran El 29, 30i31degenerSamuelMorera ielsseuscom- rol, Le Boulou,Bourg-Madame oenArles-sur-Tech.» cerca delafrontera, enPrats-de-Molló, La-Tour-de-Ca- se produjeran en los campos de clasificación, situados incluso, adarselasituacióndequeestas separaciones acogida dondeeran recibidos másmalquebien.Llegó, te adiversos departamentos delinterior, oacentros de to tiempoenloscampos,eran evacuados masivamen- los ancianos,inclusosimuchosdeellospasabancier- concentración, lasmujeres, losniños,enfermos y as. Los hombres hábileseran llevados aloscamposde

Artur BLADÉ.L’exiliada. (Dietari del’exili 1939-1940), p. 30. españoles enFrancia, p. 53. Geneviève DREYFUS-ARMAND. Elexilio delos republicanos «En lafrontera, enefecto, seseparaba alasfamíli- 408 407 151 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 152 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA esposa, LluísComa iFrancesc Casas. 411 410 409 a ungaratge conduïts iamagats perlamateixa esposa llotge, unanelliunesmonedesd’or. gol va aconseguir 2.100 francs perhaver canviat unre- lliuraven elsquedisposaven de2.000 francs. Armen- als campsdeconcentració inoméssemblava quese’n grup. AlPertús elsavisaren quetothom anava aparar da. Morera i Armengol foren els únics que restaren del cap moment. tunitat eldiasegüent.Les adversitats nominvaren en un boscambplujaifred tot esperant unanova opor- La frontera era tancada. Hagueren depassar laniten ren ambellslaintenció detornar denouaFrança. amics d’Acció Catalana i tambéambPujolà, s’aproparen a l’Ajuntament. Coincidiren amb alguns bar ambunafugidapertots elscantons. carabiners espanyols elsvolien recuperar. Tot va aca- ir unasituaciódetotal desconcert carsemblaqueels soldats senegalesos i els quilòmetres finsal Pertús sotal’estricta vigilànciadels

Cercaren un taxi i la demora en arribar els portàfins El dia6varen tornar aentrar aFrança perla tar- Els quatre terrassencs varen entrar alaJonquera i El 4 de febrer iniciaren una marxa a peu de catorze guer seure perestar pledebassals d’aigua…» el diaenstingueren depeudret enuncampsensepo - ras hipassarem eldimecres, dijousidivendres. Durant aquestes condicions idormint(si se’npot dirdormir)al pluja queva caure tota lanit…Quinanittantrista! Amb lo tapat que vàrem poguer ja que ens tocà aguantar la Petchamé se’lposàalafalda benacostat delfoc itot llenya iférem foc. En Morera tenia unatos terrible ien i feia unvent moltfort. Vàrem podertrobar unxicde dor d’ERC,el1931. de laUnióRabassaires ideFrancesc CasasiBoada,regi- Rafael Comes explica queestracta deLluísComa iEsquius ar directe, espodriatractar d’Anicet Pujolà. en alaUniódeRabassaires. SegonsJosepCasajoana, famili- Hi havia elsgermansJosepiAnicet Pujolà.Ambdóspertanyi - p. 9i10. MAJ. Domènec ARMENGOL. «Dietari personal (1939-1950)», «Ens tocà dormiralras. Feia unanittremenda, plovia spahis algerians.Es va produ- 411 L’endemà dina- 410 409 laseva Puigdomènech: rera lihoexplicaria diesdesprés, percarta,aValentí bar foren conduïts alcampdelsHaras. la. A la nit repetiren aquell propòsit, però just en arri- trasllat alscamps.Lallibertat demoviments era nul· s’amagaren moltes vegades perevitar lapoliciaiel gendarmes iretornats alVoló. Enaquellapetitavila nyà. Enelprimer, alessisdelmatí, foren aturats pels Domènec ArmengoliSamuelMorera d’arribar aPerpi- Terrassa. forçats abandonamentscom aalcaldedelaciutat de política, el recordatori dels seus empresonaments i els fità lamissiva per fer un repàs delaseva trajectòria en aquellsdiesimomentstandifícils.Morera apro- pecte aalgunesactitudspoc«solidàries»deMorera contundent davant elsretrets dePuigdomènechres- des dePerpinyà, el6d’abril de1939. Ésunacartamolt ons enunacartaadreçada aValentí Puigdomènech solutes. un cafè calent.Laprecarietat ilaindefensió eren ab- Morera continuava amb molta tos i la dona els oferí sa. El garatge esdevingué un altre amagatall nocturn. les circumstàncies tingueren una atenció moltgenero- del taxista. Aquella donaelsajudàd’allò mésimalgrat 413 412 cionaren com aespaid’arribada iredistribució delsre- l’estació dePerpinyà. Aquelles quadres en desúsfun- valls dedicats asementalsieuguesdecriaprop de El 7defebrer hihagueren dosintents perpartde Samuel Morera recordava aquellaid’altres situaci- Es tractava d’unsimmensosianticsestables deca- mentació unpadequilopercada25persones.» ras, toman el vent, laplujailesglassades ipertota ali- una situació personal resolta. Dormir en una platxa al parar aLes Haras id’allà alcampdeSantCyprien, tota de retrobar-nos intentarem arribaraPerpignan, ananta arem algaraix ialdiasegüentdavant laimpossibilitat

nyà, 4d’abril de1939. JCB. CartadeSamuel Morera aValentí Puigdomènech.Perpi- du Mepris.Deschemins del’exil àceux delaresistance. René GRANDO, Jacques QUERALT iXavier FEBRÉS.Camps «[...] Joestava migmort.Fou llavors que ensrefugi- 412 SamuelMo- 413 416 415 414 rillós idifícil: la capital del Rosselló s’havia convertit en quelcom pe- detenia pelscaminsiaccessos alaciutat. Moure’s per taven perduts isensedocumentacióquelapolicia inhumà acollia, en bona mesura, lespersonesquevol- animals pelstirailleurs senegalesos.Aquell indret tan tració. Elsquehianaven ingressant eren tractats com fugiats capaaltres centres d’internament iconcen- dels Haras: mengol: Haras. Aquest éseltestimoni llegat perDomènecAr- També JosepMaciaspassà pelcentre d’internament Riuades derefugiats s’amuntegaven alcampdels En paraules deRovira iVirgili: que emfeu porquequedareu enrampats”.» es veu unaescletxa dellum.Sobretot, bellugueu-vos mes. EnMorera digué:“vaig amirar allàonsemblaque que feia quequasinopodiaenraonar nibellugarlesca- amb l’únicabricqueteníem, unsdiaris.Era tantelfred al campdeconcentració.» no elsté enregla quasiningú—sóndetingutsiportats papers en regla —i talcom les autoritats els volen ara, ta farcells omaletes. Elsestrangers quenotenen els els semblaquefa cara derefugiat, especialmentsipor - de Perpinyà idemanenelspapers atota personaque nyar-se’n gaire! Rondesdegendarmes van pelscarrers de policia,controlats idirigitsaldipòsitdelsHaras.» ven pertota laciutat van serreagrupats alacomissaria

p. 13. MAJ. Domènec ARMENGOL. «Dietari personal (1939-1950)», Antoni ROVIRA iVIRGILI.Op. cit.,p. 183. entales [Perpinyà], 18defebrer de1939, p. 7. «Le controle àPerpignan», L’Indépendant Ori- desPyrénnées «Feia un fred terrible, emvaig embolicarlescames «¡Compte, asortirfora delvehicle isobretot aallu- «En eldiad’ahir, 80refugiats espanyols quecircula- 415 416 414 421 420 419 418 417 ges. varen construir elsbarracons icondicionaren lesplat- d’oficis, compensats ambuna ració extra demenjar, 70.000 persones.Nombrosos voluntaris de tota mena ra hoserienmés.Enpocsdieshivan ingressar mésde Les condicions eren dantesques i les previsions enca- repertori demilitarsfrancesos itropes africanes. d’Argelers. Lavigilànciaanava acàrrec d’unveritable 8 defebrer. Tres diesabans s’havia inaugurat elcamp prés dePrats deMolló, elVoló ielsHaras. quilòmetres. Era el quart camp que trepitjaven des- al campdeSantCebrià després decaminarcatorze pectacular. Passaren lanitalras il’endemà van arribar d’autos icamionsplensdesoldats iparticularsera es- ralt iFebrés: drama del moment és la de l’estudi de Grando, Que- Els primersrefugiats havien arribat aSantCebrià el El 9defebrer van sertraslladats aElna.Lacorrua Una últimaicolpidora aportacióqueenssituaenel prar res.» comprar ambfrancs, jonotenia francs inopodiacom- queviures. La nostra monedanotenia valor. Tenies de paisans francesos ialgunstenien petitscomerços de era secsensemulladeridonaven méscoses permenjar. allà fou unxicmésboperquè perterra hihavia pallai terrogant elrostre indiferent delssenegalesos.» incansablement, pel petit espai delqualdisposaven, in- insults osentències incomprensibles. Algunspassejaven, zoològic, alternativament postrats ogesticulant, cridant

421 Geneviève DREYFUS-ARMAND. Op. cit. l’emigració republicana delsPaïsos Catalans. Daniel DÍEZIESCULIES. Entre filferrades. Unaspecte de Enric PUJOL (coord.). L’exili català del1936-1939. p. 85. René GRANDO, Jacques QUERALT iXavier FEBRÉS.Op. cit., ACVOC. JosepMaciasMarimon.Memòries.Quadern 23. A dintre lesquadres era com unpoblequehivivien «Ens portaren a unes quadres grans de cavalleries, «Els presoners amuntegats semblaven animalsd’un 417 419 418 420

153 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 154 SAMUEL MORERA CHAUVIN /UB-BPR(ALBUMSOUVENIRDEL’EXODE ESPAGNOLE DANS LESPYRÉNÉES ORIENTALES) per donaraixopluc alsmilersderepublicans exiliats. Els refugis precaris fets decanyes iroba s’amunteguen alaplatja nord-catalana Sant CebriàdelRosselló,febrerde1939 Domènec— i,també, Pedro Sánchez. d’Olot, Anton, Roumens, Marc Armengol—germàde vent iunfred queera unadelícia». baven enmigdelaprecarietat mésabsoluta,«feia un 428 427 426 425 424 423 422 fort, AlbertOliart, coneguts: IgnasiRibera, eren elssotsfets alasorra. Varen trobar unsquants de concentració era unagran platja il’únicaixopluc baren esvan trobar ambmilersderefugiats. El camp ra ifilferrades foren laimatge d’unpaisatge infernal. condicions. ren, també, viesdecol·laboració enaquellesadverses de dinsifora delscamps.Elsgermansmaçons cerca- par tasquesd’ajut isuportassistencials alsrefugiats recursos, laGeneralitat havia començat a desenvolu- de l’exili, ienmigd’unaextraordinària precarietat de tera van aconseguir treure’l. Desdelprimermoment de febrer, quanPere BoschiGimpera iRamonFron- humà que desconcertà tothom. Quan Samuel Morera i Domènec Armengol hi arri- Morera va estar al camp de Sant Cebrià finsal15 Sant Cebrià del Rosselló es convertí en un allau

Josep CLARA.«La maçoneria al’exili: França, 1939». p. 16. MAJ. Domènec ARMENGOL. «Dietari personal (1939-1950)», Morera el27 denovembre de1935. «bo» d’aquell procés queacabàamblacondemna deSamuel La revisió dediferent documentacióindicaqueera l’home en eljudicidelsacusats arran delsFets d’Octubre de1934. i moltvinculat amb Terrassa. Va serjutge militarinstructor Pedro Sánchez Plaza era tinent coronel de la Guàrdia d’Assalt publicà. Francesc Morera iArderiu era socidelCentre Catalanista Re- vembre de1936. exemple delaseva participaciópolítica:L’Acció, «El Centre Catalanista Republicà de Terrassa». Vegeu com a ció Catalana Republicana aTerrassa. Vegeu Rafael COMES. MontfortGarriga, iOliartforen destacats representants d’Ac- en lesactivitats culturals del’Orfeó Català deMèxic. Ipanema el7dejuliol1939. Tingué unpapermoltdestacat Guerra Civil.S’exilià aMèxic. ArribàaVeracruz ambelvaixell Ignasi Ribera iVilaseca (1905-1984). Regidor d’ACR durant la Pierre CROS. Saint-Cyprien de1939 à1945. 428 424 Francesc Morera, 423 Emili Garriga, Joan Mont- Emili Garriga, 422 Mar, vent, fred, sor- 427 426 425 Tots estro- Planagumà 14 deno- és tingutlamateixa sortdeseralliberat: dins aquellinfernal periple, pensava quetambéhagu- tenir unacontinuada relació ambMorera. gestió, sotalasupervisiód’ERCaPerpinyà, iva man- ra. A partir d’abril, Frontera es va fer càrrec de la seva 431 430 429 i Feced iRamonFrontera, Gimpera portava ladirecció amb l’ajut deCarlesMartí Cultura, Governació i Assistència Social. Pere Bosch i amb lacol·laboració delsdepartamentsdeFinances, fragilitat iincertesa. anaven sortintideixant enrere aquellmónd’extrema camps davant lafortuna d’aquells queapoc cia demoltsrefugiats «anònims»enromandre enels lectual”! Quinsarcasme!». subjecte iracund, intransigent, esdevingut “un intel· vectiva contra Morera. Parla de«l’ex-cacic» d’Agde, mesosdesprés, alseudietari,unadura in- Cebrià —com MiquelPalet— escriurà desdelcamp bre destacat d’ERCaTerrassa, tambéinternat aSant Domènec Armengol,elseufidelamici company La seuestava aPerpinyà, alCasal Català, icomptava És enaquest context queJosepPuigiArnaus,mem- Morera hoexplicava enlacartaaPuigdomènech: Frontera, el que restá parat en veure’m que encara era m’havia estat res calentalventre.» trobar excel·lent. Nosépaseltemps quefeia queno xic mésdeganame’loferí icom queera calent,elvaig llauna ambranxo... I comprenent l’Anton quejotenia un els soldats delaseva companyia ilidonaren unpot de sibles perpoguertreure’ns atots. L’Anton va anaramb rera. Ensdespedírem, dient-nosquefarien tots elspos- en acercar… Però solsvan venir perl’amic SamuelMo- el cor jaquelaprimera impressió fou dequeensveni- p. 17. MAJ. Domènec ARMENGOL. «Dietari personal (1939-1950)», Daniel DÍAZIESCULIES. Op. cit. AT. JosepPUIGIARNAUS. Dietari.Campd’Agde. 1939. «Un dia[13defebrer]vingueren BoschGimpera i «Venen elsamicsFrontera iGimpera. Emfeu unsalt 429 430 Calentendre laimpotèn- dosbonsamicsdeMore- 431 i d’«aquell 155 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 156 SAMUEL MORERA FBM com aagentdelSERE. de SamuelMorera Carta denomenament 1 dejuny de1939 434 433 432 la seva família il’anhelat, però encara llunyà, retroba - la seva existència. Morera recordava ambenyorança cumstàncies ilallarga espera continuaven empitjorant ses incomplertes de Frontera i Martí i Feced. Les cir- Tarradellas laseva fidelitat ipatriotisme: camp deconcentració. Enaquellamissiva recordava a possibilitat d’entregar-se itornar alespenalitats del Si enbreu temps norebia algunaltre ajutalbirava la insuficients pereixugarelsdeutes demenjaridormir. 300 francs quelihavia donat RamonFrontera, deltot Feced. Desdeprimersmarç havia sobreviscut amb res d’Artemi Aiguader, RamonFrontera iCarlesMartí Comptava ambelsuportilesparaules esperançado - etud familiar malgrat confiar sempre enunasolució. situació molt desesperada tantpersonalcom d’inqui- a JosepTarradellas, datada el3d’abril, esdetecta una Perpinyà. Enlalectura d’unaprimera cartaadreçada via advertit deforma prou clara idirecta. vocar veritables estralls. ElConsell Municipaljaho ha- brià, esva estendre unaepidèmiadetifusqueva pro- Castellnou d’Arri. Enpocsdies,alcampdeSantCe - En va sortirel29d’abril ambl’autorització deviure a mengol fou traslladat alcampdeBram el18defebrer. pinyà. s’escapà EmiliGarriga l’endemà. DomènecAr- breument a Tarbes, i posteriorment es traslladà a Per- En unaltra cartarecorda aTarradellas lesprome- Morera esva instal·lar alCafè duPont–Rouge de En sortirdelcamp, SamuelMorera va romandre de C.,delpobleTerrassa ideCatalunya.» no esmentarlameva actuacióenprofit d’Esquerra R. la darrera expedició quefou autoritzada.» quera. Alsdosdiesemvinguéacercar, essent aquella viu. Enshavien vist com anavem altra volta aLa Jun- 3 d’abril de1939 [Perpinyà]. ANC1-511-T-323. Carta deSamuelMorera aJosepTarradellas, Pierre CROS. Op. cit. de 1939. JCB. Carta Samuel Morera a Valentí Puigdomènech. 4 d’abril «Amic Tarradellas: crec que em coneixeu bé prou per 433 432 434 greu enelrefugi d’internament onestrobaven: ment. Benignaidesprés Isabelemmalaltiren deforma 438 437 436 Ibídem. 435 7.4. una defensa delaseva categoria com apersona: ata. Lacloendadelacartatraspua uncaràcter èpici que elpodiaajudarilipregà algunaresposta immedi- adreçades aAntoni Escofet des delCasalCatalà dePerpinyà, ubicat al’Élite-Bar— dels camps.Ensenglescartes escrites l’1demaig,— del SEREpertaldegestionar lasortidaderefugiats xells com lesdelSinaia,l’IpanemaielMexique. cuar-los alpaísamericàatravés d’expedicions envai- enviar-les al’ambaixada deMèxic aParís, pertald’eva- nòmics, preparava llistes ambmilersderefugiats per me d’ajut alsexiliats. Amésd’assignar subsidis eco- l’exili, havia creat elfebrer de1939, elSERE,l’organis- Morera seguiainsistint aTarradellas com apersona desesperada.» mont-Ferrand ires pucfer perella.La situaciómeva és com dignament.La meva esposaestà malaltaaCler- no escompleix, niesfa res perquè pugui viure quel- era elpoder-mereunir ambelles.La promesa feta les quehedeviure itota lail·lusiódepromesa feta meu fill,però encara em resta unafillai l’esposa per mes quenotemen nilamortelsenemics.» dir, però elMorera quancaigui,caurà com hofan elsho- freixo amb silenci i reservadament dic el que crec he de Samuel Morera fou nomenat, através d’ERC,agent Juan Negrín,elpresident delGovern espanyol a

Ibídem. ANC1-511-T-323. 1de maigde1939. ANC1-511-T-323. 1 demaig1939. de Refugiados Españoles(SERE) El ServiciodeEvacuación «He perdut lesmeves il·lusionsamblamortdel «Sóc dels quenoacostuma amenaçar ni criticar. So- 435 437 iJaumeAiguader, 436 438

157 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 158 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA catalanes ielsresponsables delSERE. ment ideològicera inqüestionable, entre lesautoritats vol cassovintejaren lesdesavinences, careldistancia- del SEREperpercebre subsidiseconòmics. Enqualse- les cartes derefugiats d’Esquerra sobre tràmits davant adreçades alSEREdesdePerpinyà. Foren nombroses formation icoordinava lespeticionsdelagentd’ERC grata ireeixida decisió. rís, fou responsable directe, ambTarradellas, d’aquella sol. Aquest, representant d’ERCdavant el SERE a Pa- germans Artemi iJaumeAiguadernol’havien deixat d’un futuripossiblement controvertit Consell Asses- es duésaterme unaorganització catalana, amode radellas requerint laseva intervenció personalperquè set companys més,unapeticiócol·lectiva aJosepTar- a poble. El20d’abril, Morera signava ambquaranta- talans al’exili idequinseriaeldestí deCatalunya com però restava preocupat pelsamicsipelfuturdels ca- nes després de la sortida del camp de Sant Cebrià, miliar, dedomiciliiresponsabilitat. de maig,hihagueren novetats importantsanivell fa- ment que semblava imminent.Sortosament, amitjans pació il’esperança escombinaven davant unretroba - per mi,com l’anunci dellibertat perl’empresonat». «aquesta nova queemdoneuté tantaimportància Morera, palesava la satisfacció pel nomenament: 442 Ibídem. 441 440 439 tats iconeixences format perEscofet, Malgrat elneguitdelsprimersdies,cercle d’amis- Clarmont d’Alvèrnia on estava internada. prés d’unaforta gripquehavia patit enelrefugi de setze anys, laqualestava moltdelicadadesalut des- i reiterada preocupació perl’estimada fillaIsabel,de Carles MartíiFeced era director delBureau d’In- Morera esmanifestava agraït irecomfortat setma- En lesseves cartes Morera nopodiaevitar unagran ANC1-511-T-125.

querra aMèxic. 1941-1980. d’ERC, viatjà cap aMèxic ambSamuelMorera. Vegeu: Es- Antoni Escofet iMercè (1907-1965) secretari d’Organització Antoni Escofet. ANC1-511-T-323. 1demaig1939. CartadeSamuelMorera a 440 441 Frontera iels 442 Lapreocu- 439

joria delscatalans: sor, quesapiguésinterpretar elssentimentsdelama- 443 qui estava: litat aambdóspersonatges. Deixava claralcostat de neral d’Esquerra. Preservà sempre undiscursdefide- palesà tot elseusuportalpresident ialsecretari ge- de deixar la ciutat de Perpinyà. En diferents moments preocupat perl’efectivitat delseucompromís encas bona feina de Companys i Tarradellas. Morera estava sobre lespossibilitats dedefensa delareputació i no impediren niarraconaven d’altres tipusdeneguits Ni lapreocupació familiar nilasituaciód’isolament ser obeïdes.» manaments quecregui oportunes,lesquetindran d’és- oportunitat d’aquests momentsiamblesordres ico - tal, enlesseves relacions igestions exteriors enlagran tota la responsabilitat d’unGovern català, obrant com a tinció d’edats iseleccionats peroficis ocarreres. cional completin l’organització delscatalans, sense dis- pinyà, etc. unesoficines quealesordres del Consell Na- probable, encasdemobilització. sària decontrol iorganització, evitant així,ladispersió zar-los militarmentiquesiguipermesalatascaneces- trar alscatalans nacionalsenllocsseparats: reorganit- nostra organització. nacional de Catalunya, oferint-los la nostra adhesió i la la subsistència delnostre problema idelapersonalitat tament, prop delesmés altes personalitats deFrança, ment nacional. indirectament d’organitzacions alienesalnostre movi- amb exclusió d’aquells quedepenguindirectament o format perrepresentants detots elsgrupsnacionals, [Perpinyà]. sos militantsd’ERC aJosepTarradellas, 20d’abril de 1939 ANC1-511-T-66. 20 d’abril de 1939. Carta col·lectiva de diver- 5è. QueelConsell Nacionaltinguitota l’autoritat i 4t. Queesformin aParís, Toulouse, Montpeller, Per- 3r. Queesgestioni elpermísnecessari peraconcen- 2n. Queaquest Consell Nacionalplantegi immedia- «1r. Queesconstitueixi aParís unConsell Nacional 443 447 446 445 444 dició ambelvaixell Sinaia.Morera hotenia prou clar: qüestió depocsdies.Estractava delaprimera expe- li plantejà lapossibilitat d’embarcar capaMèxic en ni Escofet. En aquesta explica com Antoni Maria Sbert Treball, èticaifamília rant resposta delseutrasllat aMontpeller. quet permenjarounsubsidi.S’acomiadava tot espe- lerava oblitsniinjustícies al’hora d’aconseguir unti- d’alguns quehavien detenir cura delsrefugiats. Noto- El 4demaigadreçà unainteressant cartaaAnto- Morera s’esverava enveure l’escassa responsabilitat ment com siguipossible.» poder-me reunir ambl’esposa ilafillatanindependent- dentària demenjaridormir. Améselmeudesigésde tit hedepreferir eltreball, servintalpartitalavidase- ball ijo, disciplinat sempre iamicdetreballar pelPar- vida activa deCasal sanovas com unsuperhome.» Companys iTarradellas era perapresentar alfamós Ca- podeu suposarquetot eldescrèdit queabocava sobre contrarrestada iara niell els altres gosen a piular. Ja de Fontbernat. tava aterme ací,delaquen’era capvisibleelpocasolta nya quecontra elPresident i l’amic Tarradellas espor- de maig1939 [Perpinyà]. ANC1-511-T-323. Carta deSamuelMorera aAntoni Escofet, 4 de maig1939 [Perpinyà]. ANC1-511-T-323. CartadeSamuelMorera aAntoni Escofet, 1 1939-1948. tera. Relacionspolítiques entre exili iinterior alapostguerra, 1939) dins Francesc VILANOVA. ta formulada pel Consell Directiu d’Esquerra (novembre de de serelfuturdelpresident delaGeneralitat. Vegeu consul- Resulta interessant l’opinió deFontbernat sobre quinhavia Joan ESCULIES.JosepFontbernat. Conseller deTarradellas. «Casal Català». L’Élite-Bar, era laseusocialdel’Association Perpignanaise «Jo, però, nohe decidit res. Se m’ha proposat untre- «Clar queeltreure’m dePerpinyà oelnopoderfer 445 Conjuntament ambl’amic Pons l’hem 444 talvegada desfermarà lacampa- 447 446 Als dos costats de la fron- 451 450 7.5. 449 448 Puigarnau eldescriucom: me important,àdhucl’heroi, d’aquell projecte. Xavier pagar lesdespesesqueallòrepresentava. Va serl’ho- que havia d’acollir nousrefugiats icercar recursos per decisiva en la creació d’una estructura organitzativa neralitat iexdirector general d’Assistència Social,fou professor del’Escola d’Administració PúblicadelaGe- maig de1940. nistrador, l’ànima ielmotor, desdelseuinicifinsal la ciutat deMontpeller iManuelAlcàntara fou l’admi- fer d’interlocutor ambl’Ajuntament ilaPrefectura de suport delaFundacióRamonLlull.MiquelGuinartva moure desdeParís laseva posta enmarxa ambel talana. Antoni MariaSbertiJosepTarradellas van pro- fugiats polítics majoritàriament d’Esquerra i Acció Ca- ciana enlacapitaldepolíticaicultura catalana. formatives i solidàries, convertint la ciutat llenguado- reagrupats destacà perlesseves nombroses activitats cions properes. Aquest nucli derepublicans catalans rents habitatges escampats pertot Montpelleripobla- es tractava d’unúnicedifici,sinód’una xarxa dedife- sidència delsIntel·lectuals Catalans. Malgrat elnomno per laqualva serconegut entre elsexiliats com a Re- (metges, advocats, arquitectes...) iintel·lectuals, raó 1939 acollint nombrosos polítics,professionals liberals nar elsseusprimerspassos entre febrer i març de Centre Cultural Català, Aquest havia començat ado- 1942, onesretrobaria amblaseva família, aredòs del Samuel Morera aFrança, delmaigde1939 al’abril de La figura deManuel Alcàntara, La Residència deMontpelleracollí dotzenes dere- Montpeller va serlanova i definitiva destinació de Xavier PUIGARNAU. Xavier ra a Mèxic. 1941-1980. Maria DolorsPINYOL. Op. cit.;Vegeu també, AA.DD. Esquer- cia d’Intel·lectuals. (1939-1943)». Maria DolorsPINYOL. «L’Exili català aMontpeller. LaResidèn- nya ilesresidències deMontpelleriTolosa. França (1939-1940). Les finances de laGeneralitat de Catalu- Joan SAURET. L’exili políticcatalà. Nova destinació: Montpeller 449 Celestí Pinyol enva serelrelleu. Economia icultura enelprimerexili. 451 quehavia estat 450 448 159 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 160

SAMUEL MORERA FBM a l’inicidel’exili. i BenignaBlanco Samuel Morera Montpeller, 1939 454 453 452 meres personesarribaren durant lasegonaquinzena tural Català deMontpellerensindicaquelesdeupri- lació d’habitatges». la ciutat. Puigarnau ensparlad’unaveritable «constel· mencar ambellloguerdepisosivillesdinsfora de seguida aquests llocsresultaren insuficientsies va co- Puits-des-Esquilles i en el Grand Hotel Moderne. De de laPaix delaRueLoys, laPensió GibertdelaRue fugiats esvaren instal·lar aVilla Saint-Roch, al’Hotel es trobava alaRueduPetit-Saint-Jean. Elsprimersre- La consulta delsllistats derefugiats delCentre Cul- El centre neuràlgic i administratiu de la Residència Bladé coincidia enlavaloració delpersonatge: de bar.)» que potser noelconeixen sónelscafeters ielsamos cistes, els emblanquinadors… (Els únics montpellerins de comerç, elsmoblistes, elsmatalassers, elselectri- de lesoficines públiques,elspropietaris idependents autoritats, sinóelsempleats debanc,elsfuncionaris càntara ha estat decisiva. Elconeixen nosolamentles si homhadesitjat estudiar, laintervenció delsenyor Al- legalitzar l’estada ací,sis’havolgut trobar unestatge, electricitat, taules,cadires, llits,flaçades…Sihacalgut pensable peraviure ambunacerta dignitat: aigua,gas, i elscatalans hihanvist arribartot allòqueésindis- hotels, lescases,elspisoss’hanobertsensedificultat més popularsdeMontpeller. Amblaseva signatura, els treball incansable». ció, patint migradeses desdelprimerdiaambun xarxa iportàuncontrol administratiu dignedemen- tricistes, etc. Ell,pràcticament tot sol,va bastir la els propietaris ibotiguers, elsmatalassers, elselec- del banc,elsfuncionarisdelesoficines públiques, ller. Elconeixia tothom: lesautoritats, elsempleats

Xavier PUIGARNAU, Op. cit. Artur BLADÉ.L’Exiliada (Dietaridel’exili 1939-1940), p. 363. Xavier PUIGARNAU, Op. cit,p.137. «Actualment elsenyor Alcàntara ésundelshomes «un delspersonatges méspopularsdeMontpe- 453 454 452 caven l’organisme presidit per Negrín. canyament, malfiança imigradesa delsajutsidentifi- molt persotadelesnecessitats. Dèficitprogressiu, es- ller. Enqualsevol cas,lesaportacionssempre estaven mers mesosd’existència delaResidència deMontpe- corresponien lesinscripcions151,152 i153. 15 demaig1939. Foren lafamília número 57 ielshi Morera, BenignaBlanco iIsabelMorera hientraren el ses ilesnecessitats d’aquell centre d’acollida. Samuel taren les famílies, les sol·licituds d’ingrés, les despe- data del18defebrer. Enqüestió desetmanesaugmen- de febrer. ManuelAlcàntara encapçalalallista amb 456 455 en relació alaseva llenguaiidentitat: del Parlament aixícom delsdrets delscatalans exiliats dant-li lesnecessitats delaGeneralitat idelsmembres pel tracte rebut. Elmaigde1939 escriuaNegrínrecor- fer queCompanys paleséselseureiterat descontent sempre elsafectats isempiterns perdedors. complicada unasituacióenlaqualelsrefugiats eren diners ieldistanciament ideològic feien encara més els seuscomponents havien estat ministres delaRe- de laPonència Ministerial —nomdegutalfet quetots badellenc JosepMoix,exministre deTreball, membre El SEREafrontà bonapartdelesdespesesdelspri- El poc interès i atenció delSERE vers Montpeller va El juny adreçà un important escrit de greuges al sa- talán encolaboración con elSERE.» refugiados españoles, con intervención de personal ca- urgentemente acargo delosfondos para ayuda alos donde seencuentren gruposdecatalanes, seorganice reciban asistencia yenseñanzaensulenguamaterna. ner elusooficial delidiomacatalán ydequesushijos juicio delderecho queasiste aloscatalanes demante- fondos delSERE,mediante suintervención ysinper- gidos losrefugiados catalanes, seansostenidos con Ponència Ministerial, 12demaig de1939 [París]. ANC1-511-T-125. Carta de Lluís Companys al president de la Xavier PUIGARNAU, Op. cit. 2º.- Quelaasistencia aloscamposde concentración «1º.- QuelosCentros yrefugios enquesehallanaco- 456 455 Lamancade 161 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 162 SAMUEL MORERA FBM Jaume Bonastre, IsabelMorera, BenignaBlanco iSamuelMorera. D’esquerra adreta: HermiesBusqué, JosepBordas delaCuesta, JoanFerret, Montpeller, circa1941 458 457 sos refugiats iorganismes demanaven alSERE: pública— queera quiconcedia elsajutsquenombro- davant aquellaresolució. formation, declarava el seu desconcert i total desànim terial. Carles Martí i Feced, director del Bureau d’in- del SEREperò fou desestimada perlaPonència Minis- Va rebre l’aprovació de sol·licitud de subsidi per part va serdesprés president delPatronat deMontpeller. ment deCatalunya iexconseller delaGeneralitat, que fou elcasparadoxal dePere Mias,exdiputat alParla- darrera paraula enelcapítol d’ajuts iconcessions. Així La Ponència Ministerial presidida perNegríntenia la tició feta peralseusosteniment.» la teva veu esfarà sentirambeficàciaa favor delape- a esperar-ho, iconfio queenl’assumpte deMontpeller escrit de data 16 de maig, serà contestat, com tinc dret i et demano ho diguis als altres companys, que el meu justícia, icom era degut,mantingudespelSERE. suma unesdotzenes devegades superior, hanestat en havia establert elgovern d’Euzkadi, queimporten una institució, sobretot perpartteva. Les residències que sona, però quedeuriameréixer algunrespecte perla sol·licitar irebre elmeupatronatge modest perla- nes recollides allíperunainiciativa afortunada queva a mésd’alguns d’aquests diputats, hihanaltres perso- Catalunya elegitspelsufragi delpoble. AlaResidència, altres conceptes noentinguincom atalsdiputats per del Parlament català que no percebeixen subsidis per se ushandonat. Tampoc éstolerable queelsdiputats sar-se alamateixa inohederepetir elsarguments que una reunió quetindreu demàdia16. Montpeller, quelapeticióreferida haderesoldre’s en pecte delsosteniment pelSERE delaResidència de juny de 1939. ANC1-511-T-338. Carta deCarlesMartíiFeced aPere Mias.16 Juny de1939 [París]. ANC1-511-T-125. CartadeLluísCompanys aJosepMoix,15de Espero, dicatucom it’ho amembre delaPonència, [...] No pucconcebre quehihaginingúpuguiopo- «[...] m’assabento quesemblahihadubtes res- 458 457 ats catalans. cís idesacord ambl’actitud deNegrínvers elsrefugi- panys havia palesat, endiferents escrits,el seudesen- 459 463 462 461 460 al Parlament MartíRouret, com avocals. exalcalde deTarragona Pere Lloret, ieldiputat d’ERC Mias com a president i el diputat d’ACR alParlament i Parlament iexconseller d’Agricultura iEconomia, Pere cia regulant-ne lesadmissions, ambeldiputat d’ERCal tana Office, entitat vinculadaalaGeneralitat. seus subsidisarribaven aMontpellertravés deLaie- ció RamonLlull.Elfinançamentl’assumí la JARE iels ralitat assumí lagestió del’entitat enllocdelaFunda- la gestió de la Residència. La Presidència de la Gene- tir d’octubre de1939 hihagueren importantscanvis en l’existència delsrefugiats republicans aFrança. Apar- ra Mundialielsseusefectes complicaren encara més sió i d’auxili eren constants. Durant el març de 1940 hi tava respectar aquellaxifra però lespeticionsd’admis- més refugiats dels que s’havia acordat: 350. respectar elpressupost establert com ara nopermetre dels exiliats ilesseves peticionsd’ajut. president— alleugerítota aquellaincertesa perpart els gestors dela JARE —LluísNicolau d’Olwer era el bé que la proximitat ideològica entre la Generalitat i problemes econòmics quearrossegava. Bencert tam- dència nova poderresoldre lamajorpartdelsgreus Es constituí unPatronat queadministrà laResidèn- El setembre de1939 s’iniciava laSegonaGuer- JARE iPatronat acordaren unasèriedemesures per El relleu organitzatiu enelfinançamentdela Resi-

el Centre Cultural Català deMontpeller. ANC1-511-T-119. Resolució per paliar el dèficit i mantenir obert de 1939. president delaJARE, LluísNicolau d’Olwer. París, 17d’agost geu carta del president de la Generalitat, Lluís Companys, al polítiques entre exili iinterior alapostguerra, Ve 1939-1948; Francesc VILANOVA. Alsdoscostats delafrontera. Relacions dins ENRICPUJOL (coord.). Op. cit. presidència de la Generalitat a l’exili (1939-1948). Una síntesi» Francesc VILANOVA. «LafidelaGeneralitat republicana ila català. Mercè MORALES.La Generalitat de Josep Irlail’exili polític Artur BLADÉ.L’Exiliada (Dietaridel’exili 1939-1940). 462 461 460 LluísCom- 463 459 S’inten-

- 163 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 164 SAMUEL MORERA FBM Hermies BusquéiValentí Puigdomènech. D’esquerra adreta: JoanFerret, SamuelMorera, IsabelMorera, BenignaBlanco Montpeller, circa1941 466 465 464 a càrrec delPressupost delaResidència. havia 369 personescensades iuncòmput total de401 ça registrà sempre lamateixa adreça. mentació icorrespondència delaseva estada aFran- moble estrobava alsafores delaciutat. Tota ladocu- Villa de l’Herbette: Chemindel’Herbette. Aquell im- anava creixent. Samuel Morera ifamília s’allotjaren a tribució d’habitatges. Laconstel·lació d’allotjaments problemes alvoltant delssubsidis,elsajutsiladis- sa icontundent: teressat. blica ilesnecessitats específiquesqueafectaven l’in- d’entrada aFrança, elscàrrecs exercits durant laRepú - adreçada alaJARE, indicant la filiaciópolítica,data tava d’unapeticiódesubsidifeia falta unasol·licitud Patronat queportava elrègim d’admissions. Siestrac- la peticióera l’ingrés aMontpellercaliaadreçar-se al possible ajut,tinguésempre lesmateixes respostes. Si de quisol·licitava l’admissió alaResidència o, sobre un Lluís Companys oalseusecretari JoanTauler perpart Les peticionsd’admissió s’amuntegaven itot eren En algunscasoshihavia unaresposta prou adver- Des delnovembre lacorrespondència adreçada a guna cosa pervós.» prop d’ell delvostre prec, pertaldeveure sipot fer al- a veure elseufill;tan aviat com torni, em faré ressó gui moltfeixuga imoltlenta. que la tasca del Patronat, que té cura de l’admissió, si- ment l’ampliació del número de places o llocs, i això fa nacions dequèdisposemnoenspermeten malaurada - sidència està plenaavessar. D’altra banda,lesconsig- a lamancadepossibilitats d’allotjament, doncslaRe- desembre de1939 [París]. ANC1-511-T-67. CartadeJoanTauler aIsidre Armengol, 5 de Tauler idiversos refugiats ialtres persones. ANC1-511-T-67 Correspondència entre LluísCompanys oJoan del Centre Cultural Català deMontpeller. 10demarç de1940. ANC1-511-T-107. Informes sobre elfuncionamentireglament El President està actualmentabsentdeParís. Haanat «[...] nopodenencara formalitzar elseuingrés degut 465 466 464 mília Morera estava inclosaenaquest grup. Enalguns manutenció dedeufrancs perdiaipersona.Lafa- cadires, itambélaroba peralallar. Donava unajutper tres —llum,gasocarbóiaigua—,compra detaulesi Residència abonava lesdespesesdelloguer, subminis- va incorporar finsalgenerde1940. va serautoritzat el21desetembre de1939 però noes Residència. Fou elcasdeValentí Puigdomènech,que bés i s’havia d’incorporar pelsseus propis mitjansala ció enelcampdeconcentració oenellloconestro- figura del’autoritzat. Aquest rebia unacartad’aprova- generaven. car rebien d’altres ajuts,algunesdelesdespesesque una petita aportació i els subsidiats havien de retornar, 468 467 cia mèdica,aixovar ihabitatge. ses demanutenció, subministraments, roba, assistèn- sionistes rebien unajutperafrontar totes lesdespe- diferents: pensionistes, auxiliats isubsidiats. Elspen- Data d’incorporació (30 desetembre de1939)* al Centre Cultural Català deMontpeller Nombre derefugiats QUADRE 7 * Setembre Agost Juliol Maig Abril Març Febrer El grupmésnombrós era eldelspensionistes. La Els residents espodienclassificar entres categories

de Montpeller. ANC1-511-T-110. Cens dePoblació delCentre Cultural Català Martí Rouret oHilariSalvadó. 10d’octubre de1939. Manuel Companys, Antoni Dot,Miquel Guinart,JosepMias, Battestini, JoaquimBilbeny, Enric Canturri,JosepCompanys, di ens indica noms com: Joan Balart, Martí Barrera, Nicolau ANC1-511-T-110. Unllistat de personesbeneficiàriesdesubsi- Xavier PUIGARNAU, Op. cit. 468 També calincloure enaquest univers la Famílies 467 Elsauxiliats rebien 106 286 116 318 44 107 65 184 82 226 21 53 7 10 Refugiats 165 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 166 SAMUEL MORERA MAJ Samuel Morera, BenignaBlanco iManuelCompanys. D’esquerra adreta, entre d’altres hiapareixen: JoanFerret, JosepCompanys, Joaquim Bilbeny, Villa Herbette. IsabelMorera iJaumeBonastre eldiadelseucasament. Montpeller, 24d’abrilde1941 profunda impressió alacomunitat catalana: a Montpellerel24 desetembre de1940, causantuna ís Companys: Josep, ManueliCamil,elqualsesuïcidà ser HermiesBusquéielsgermansdelpresident Llu- la família Morera hihauríemd’afegir Joan Ferret, pot- més particulariindependent.Alsquatre membres de que apartird’aquell temps hiva haver unaactivitat gats hitrobem ladata de l’1febrer de1940. Pensem guraven vuitpersones.Enunarelació d’immoblesllo- 473 472 471 470 469 usuaris temporals com lafamília de Josep Dalmàs al delstres membres de lafamília Morera mésd’altres jador col·lectiu del’Herbette» amblapresència habitu- de 1940, Villa Herbette constava tambécom a«men- justificants dedespeses,entre octubre de1939 igener i maritd’Isabel. terior incorporació deJaumeBonastre com agendre pre fou l’allotjament de la família Morera amb la pos- més moviment pelquefa al’hora delsàpats però sem- Guinart oeldoctor Nicolau Battestini. era freqüentat perSamuelMorera alcostat deMiquel o eldelasenyora Clavel. Aquest tradicional restaurant cafè del’Esplanada,elSelectPension, elPri-Minimes enmig d’unaimprovisada ianimadatertúlia. Hihavia el ciutat iaixípoderprendre unplat calentieconòmic Valentí Puigdomènech. Villa Herbette podiahaver estat, d’inici,unllocde La genttambéesdistribuïa pels restaurants dela solitari, delsafores delaciutat.» tada demursambheures, enuncamí,gairebé sempre cia. Ocupaven unacasaisolada,Villa lesHerbettes, vol- ells va viure Camil en els primers temps de la Residèn- germans JosepiManuel,residents aMontpeller. Amb ral, aixícom lasolidaritat enelcondol manifestada als

Artur BLADÉ.L’Exiliada (Dietaridel’exili 1939-1940), p. 455. Miquel GUINART. Memòriesd’unmilitant catalanista. Català deMontpeller. ANC1-511-T-64. Justificants dedespesesdel Centre Cultural Artur BLADÉ.L’Exiliada (Dietaridel’exili 1939-1940). va perERC. Josep DalmàsiMartí(1898-1975). AlcaldedeCassà delaSel- «D’ací elcaràcter multitudinariqueva tenir elfune- 471 Enelsdiferents censos sempre hifi- 473 470

472 469 o treball, possibilitats defuturiautonomia: cupació peraconseguir lamillora delsacollits quanta onament delaResidència onpalesava l’interès ipreo- Residència. vitats agrícoles mésenllàdelsllistats d’ocupació de la feines temporals dedicadesalaverema id’altres acti- 475 474 ta amb51anys d’edat. l’organització. Morera tambéfigurava enaquellallis- en disposiciódefer-ho segons elcens elaborat per de les133persones,entre 18i60anys, queestaven nera registrada, 35 persones.Unaxifra benallunyada domicilis. D’aquella xifra noméstreballaven, dema- fugiats estrobaven repartits enunacinquantena de ment elsacords ilesprevisions mésoptimistes. Elsre- Residència deMontpeller. Larealitat superava àmplia- concentració oenCompanyies deTreball escampades neixença queestrobaven endiferents campsde lesant uninterès perajudarpersonesdelaseva co - tidianitat noimpediren queSamuelMorera seguíspa- El Patronat elaborà undetallat reglament defunci- El maigde1940hihavia 426personesacollides ala Les privacitats imancances d’aquella forçada quo- l’ociositat perillad’ésser relaxada.» lairament dellurmoral queenelcascontrari osiguien bretot queelsseuscomponents trobin eneltreball l’en- ra catalana, millorar la situació d’altres companys iso- Centre, fent possible això poderatendre millorlacultu- per cadaunial’ensems descongestionar lacàrrega del ball per tal de cercar-los-hi una vida d’independència rilar lavidadelsseuscomponents cap unrègim detre - amb les possibilitats que doni el Govern francès, encar- mateixa, procurarà amesura delsseusmitjansid’acord moralment imaterialment alscatalans acollits alsidela personalitat catalana, lacultura, laseva llenguaiajudar de Catalunya, amésdetreballar perl’enlairament dela neixedor delaresponsabilitat queté davant delpoble

del Centre Cultural Català deMontpeller. ANC1-511-T-107. Informes sobre elfuncionamentireglament ANC1-511-T-95. 15demaig1940 «Art. 14è.- ElCentre Cultural Català deMontpellerco- 474 Val adirquesovintejaren les 475 167 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 168 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA Louviers Francesc Jofresa (Dordonya) (nebot) Ezequiel Morera iAndreu (cosí-germà) Ramon RibasiMorera (Gironde) Amadeu Gil Joaquim SalaiPrat Joan Ibàñez (mort alcampdeGusen) Josep JuliàiBruguera Pere Ciurana iFont Josep Guasch Francesc Abelló iGràcia Josep Larroy Tomás Sagrado iCortés Servand Busqué Aleix Costa iGrau Jaume Parera Isidre Rovira iBarnades Persones sol·licità ajutsillocsonestrobaven (1940) Persones peralesqualsSamuelMorera QUADRE 8 18, rueTourante. Saint Abeyon Polvorí deMauzac. 135 CTE. Camp 3.Barraca 344 Camp d’Argelers. St Médard-en-Jalles 213 CTE. Sector Postal 311 TMOE. 1aSecció. 102 Companyia Ygos. (Landes) Serradora Temboury. Sector Postal 103 32 CTE. (Lot etGaronne) 127 CTE.SaintLivrade. pour Spincourt (Meuse) 92 CTE.Bellefontaine Sector Postal 2197 Estrangers (CTE). de Treballadors 159 Companyia Camp deBram (Aude) Llocs per tot França. 476 7.6. 479 478 477 continuaven iaugmentaven ambelpasdeltemps. cions d’amics, coneguts i familiars, tots ells refugiats, l’efímer càrrec delSEREperò lesnecessitats ipriva- poso queaquest fet deuriaésser ignorat [...]». comportament, ésunadicte deJoanCasanovas. Su- panys iavisa de:«Amésdenoésser massa serioelseu Morera considera undeure informar elPresident Com- porar-se alPatronat delaResidència deMontpeller. Francesc Torrents, exalcalde deGironella, perincor- per fer arribarlaseva estranyesa pelnomenamentde agraïments foren immediats perpartdelsafectats. en format partdelaColumna Macià-Companys. rassencs, algunseren familiars deMorera itots havi- metàl·lic. L’ajut era de100francs. Lamajoriaeren ter- noms iadreces perpoderajudarambunaquantitat en cretari personaldelpresident Companys, unallista de incoar expedient contra SamuelMorera el1940amb el Responsabilidades Políticas deBarcelona (TRRPB)va dictar contra laseva persona.ElTribunal Regional de tat idelasentència queelstribunalsdelrègim varen molts aspectes delarepressió franquista alaseva ciu- Montpeller, però tingueren informació detalladade El 8demarç de1940feia arribaraJoanTauler, Morera aprofità unadelesmissives depeticiód’ajut, Samuel Morera ilaseva família seguienvivinta

març de1940. ANC1-511-T-161. Carta deSamuelMorera aJoanTauler. 31de Morera. 8,26i31de març i23d’abril de1940. ANC1-511-T-161. Correspondència entre Joan Tauler iSamuel XXVII, 2016, p. 167-204. ca», 1959). Elogidelsactors secundarisodelafontaneria políti - Arnau GONZÀLEZIVILALTA. «JoanTauler Palomeras (1879- de Treballadors Estrangers enelscampsdeconcentració. tics. Afinalsd’abril es començaren aorganitzar Companyies 1939 imposava obligacionsmilitarsalsrefugiats iasilats polí- Daniel DÍAZIESCULIES.Op. cit.Eldecret de12d’abril de expedient isentència Tribunal deResponsabilidades Políticas: Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm. 476 Havien passat unsquantsmesosde 479 478 477 Els se- 483 482 481 480 porta data del6desetembre de1941. número dereferència 2.894. Lasentència deresolució quejades: emès perFalange parlava de9,01 pts.i0,62 pts.blo- al facilitat per les autoritats pertinents. Aquest darrer ria ambunaminsadesviació respecte al’informe ofici- Això esdedueixdel’informe emèsperl’entitat ancà- breta número 10.590 delaCaixa d’Estalvis deTerrassa. resultat laquantitat de10,19 pts.corresponent alalli - sinistre, deterrorífic record peramolts terrassencs,. formación deFalange. EmilioMatalonga, personatge màxim responsable delServiciodeInvestigación yIn- cinc entitats bancàries.Elseguimentestava dirigitpel tar totes lespeticionsidiligències. ment. Eljutge especialFrancisco Eyre era quiva por- els possibles béns que disposés Morera aquell mo- cies per procedir a l’inventari —número 760— de tots tats elJutjat CivilEspecialdelTRRPBva obrirdiligèn- Aquella «espectacular» investigació va donar com a En elterreny monetariesvaren demanarinformes a Pel quefeia referència adipòsitsbancarisipropie- cio deRecuperación. bloqueadas. Sus muebles fueron sellados por el Servi- do en la Caja de Ahorros 9’01 ptas. buenas y 0’62 ptas. de este Servicio, dicho individuo es insolvente, tenien- que según averiguaciones practicadas por los agentes MUEL MORERAS RIBAS, tengo elhonordemanifestarle TRRPB, exp. 760/1940. Constituït per 30folis. ACTSJC-APB. Inventari debénsdelJutjat Civil Especialdel la postguerra alaciutat de Terrassa. 1939-1945. Xavier MARCET. Elsanys foscos de la postguerra. Terrassa, TRRPB, exp. 760/1940. Constituït per30folis. ACTSJC-APB. Inventari debénsdelJutjat CivilEspecialdel tor núm.2deBarcelona. Data d’incoació: 28demarç de1940. ACTSJC-APB. Exp. 2984/1940; Exp. 166/1940Jutjat Instruc- [signatura d’EmilioMatalonga]» El DelegadodeInformación eInvestigación. Tarrasa, 13deNoviembre de1940. Dios guarde aVd. muchos años. «[...] acerca delosbienesqueposeeelinculpadoSA Es tracta d’unllibre indispensableperaconèixer 481 483 480 482 - 486 485 484 Ibídem. li —carrer Topete, 119—nova donarcapmenadefruit: informes d’abril de1940. L’escorcoll enelseudomici- tats ambundesenllaçnegatiu per partdelsrespectius disposaren alarecerca delssuposats bénsipropie- Guàrdia Civil,parròquia delSantEsperitiFalange es tat. Eren elstràmits habitualsdel’època: Ajuntament, de bénsmobilitzaren totes lesforces vives delaciu- temps HojadeLunes itambéenlapremsa local: publicada enelBoletínOficialdelaProvincia enaquell possessions espanyoles del’Àfrica. Laresolució va ser luta perpètuaidesterrament durant quinze anys ales litat políticadeSamuel Morera ambinhabilitacióabso- 1941, declarava lapèrdua total debénsilaresponsabi- fonso delaMazayJoaquinVivó, el6desetembre de quiel, únicfamiliar directe ques’havia pogutlocalitzar. es notificava el resultat del’exhort alseugermàEze- ris quedaven «desbloquejats» iel30degener1945 ponent del6desetembre de 1941. Elscomptes banca- 25.000 pts.Esdeixava senseefecte l’embarg corres- habitual jaqueelsbénsintervinguts noexcedien de de gener1945.Aquest tambéera elprocediment bargament delsbénsincautats aSamuelMorera, el4 calitza unaposterior diligènciad’alçament del’em- La incoació d’expedient ielcorresponent inventari La sentència signada per Manuel de la Prada, Ilde- En elfullnúmero 20del’expedient d’incoació eslo- espacio de15años.» nes ydestierro alasposesionesespañolas deAfrica por rojo-separatista. La condena esdeincautaciónbie- desempeñó laAlcaldiadeesta ciudaddurante elbienio sido dictadasentencia contra SamuelMorera Riba,que por elGloriosoEjército Nacional.» los momentos deconfusión alserliberada esta ciudad de ningunaclase, suponiéndosequefuesaqueada en Tarrasa, 25desetembre de1941, p. 3. Hoja delLunes, 29deseptiembre de1941. «Por elTribunal deResponsabilidades Políticas ha «[...] enelinterior delamismanoexistía mobiliario 486 484 485 169 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 170 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA FBM Carnet d’identitat iviatge, emèsperl’Estat francès, aSamuelMorera. 2 degener1942 487 quinze anys. lòmetres dedistància deCatalunya peruntemps de també fou inhabilitat icondemnat aviure a250qui- novembre de 1948. El seu company Josep Petchamé al: Sastreria-Camiseria Armengol «El Blau» a partir de bell noualaRambla,168,ambreconeguda raó soci- del carrer deSantPere. Hagueren decomençar de pogueren recuperar nil’habitatge nilabotigaderoba ca lasentència d’Albert Oliart, d’Acció Catalana. territorio nacional».Enlamateixa data esva fer públi- ción absolutaperpetuayextrañamiento perpetuodel nà a:«sancióndepérdida total debienes,inhabilita - mengol, ambdata del20demaig1941, elcondem- i famílies senceres. Lasentència sobre DomènecAr- luntat d’esborrar delamemòriacol·lectiva persones neració depolíticsterrassencs. Hihavia laperversa vo - Quan lafamília Armengolva tornar aTerrassa no La repressió noperdonà ningúdetota aquellage-

Hoja delLunes, 15deseptiembre de 1941. 487 488 7.7. dència localitzadaindicaqueBonastre va prendre la Jaume Bonastre el maig d’aquell any. particular. mensa majoriaderefugiats idelafamília Morera en balsaren, enunsentitoaltre, lavidadeim- a Montpeller. Hihagueren importantscanvis quetras- tuacions prou significatives peralavidadels residents escenografia, massa sovint dramàtica, ambalgunessi- Isabel Morera esva retrobar ambelseupromès La segonameitat de1940va representar unanova traslladar aMontpeller. a SentJoand’Ilhac prop deBordeus. Elmaigde1940esva cuna (novembre de1938 -generde1939) ial’exili va viure Blasi CaneladeTerrassa. Fou comissari municipalalaLla- Havia treballat enelsector delgènere depuntal’empresa JEREC a Terrassa i voluntari de la Columna Macià-Companys. Jaume Bonastre i Brugal (1915-2005), fou president de les entre l’esperança ieldesànim De MontpelleraMèxic: 488 La correspon- 490 489 al costat delaseva futura esposaifamília. Gironda fent dellenyataire, iromandre definitivament decisió d’anar aMontpeller, després d’untemps ala 492 491 ments Pierre BluchedeMontpeller. treballar com amitjaire enl’empresa tèxtil Établisse- el delsector delgènere depunt.Durant untemps va laboral enaquellofici que liera prou conegut com era da aMontpellerva representar laincorporació almón dels refugiats adscrits.Laprecarietat era crònica. Ha - per poder subsistir i atendre les necessitats bàsiques sidència va veure incrementades lesseves dificultats vern deVichy. enllà detrobar-se enl’anomenada França lliure ogo- de lesextradicions sobre elsrefugiats republicans més nyols. Alalluitapersupervivència s’afegia elperill carietat ilaindefensió de milerscatalans id’espa- dur peral’incert destí dels exiliats, augmentant la pre- gona meitat de1940havia representat uncop molt Mèxic. esperançats aldesitjat isomniat embarcament capa perill decaure sotalesurpesdelsnazisielsapropaven gien, ambmésomenys fortuna, algunsrefugiats del cades o no, perpart d’alguns metges. Aquests prote- nombroses les certificacions d’inutilitat militar, justifi- lització per part dels alemanys. En aquell temps, eren el seudelicat estat desalut. destí militarifeia unadetalladadescripciódequinera dic d’octubre onse’ldeclarava noapte peraqualsevol si unsmesosdesprés. Aixíhodeiauncertificat mè- Ferret. JaumeBonastre va emmalaltirdetuberculo- Bilbeny, elsgermansJosepiManuelCompanys iJoan comptar amb la presència, entre d’altres, de Joaquim ren casaraMontpeller. Unasenzillacelebració queva Enmig d’aquella situaciód’esglai itemença, laRe- L’entrada delsalemanys aFrança, apartirdelase- S’allunyava, nomésdemoment,elperillmobi - Un any després, el dijous 24 d’abril de 1941, es va-

JCB. Cartade24 d’abril de1940. Daniel DIEZIESCULIES. Op. cit. plerta idefinitiva del Servei Militar. JCB. 28 d’octubre de 1941. Certificació d’inaptitud física com- JCB. Certificat detreball del5d’agost de1940. 492 491 490 489 L’arriba- àngels protectors peramoltsrefugiats». es refereix alsdiplomàtics mexicans com «autèntics de joiaiesperança entre l’exili republicà. Dolores Pla Lázaro Cárdenas va tenir, enunprincipi,gran ressò port iatenció alsrepublicans espanyols. nuel Alcàntara. sep Pous i Pagès, de Frederic Rahola i del mateix Ma- Destaquem, enaquest sentit,lesaportacionsdeJo- com el fatídic desenllaç, fossin encara més anticipats. tants departicularsperevitar que, tantl’agreujament Residència va rebre, sortosament, algunsajutsimpor- ce fou aprimersdejuny de1940. Apartird’agost la durant elsúltimsdiesde1942. parable, queportariaalseudesmantellament definitiu via començat unadavallada important,agònicaiim- 495 494 493 ble d’Afers Estrangers deVichy: la cartaqueelministre deMèxic va enviar alresponsa- Edmundo González Roa. lla Gilberto Bosquesielseucol·laborador mésdirecte, de l’ambaixador LuisI. Rodríguez, el cònsol a Marse- sa relació delpersonalconsolar sobresurten elsnoms «indésirables» ricanes. Vichy volia perdre devista aquellsrefugiats cans deFrança iacollir-los iajudar-losenterres ame- ses imexicanes perdeixar sortirelsrefugiats republi- lloc lasignatura del’acord entre lesautoritats france- dora fou la del 22 d’agost de 1940 en la qual va tenir El conveni entre elmariscalPétain iel president El darrer enviament dediners la Layetana Offi- L’acord entre els dos governs es va concretar amb Una altra data moltimportanti,apriori,esperança- sostienen tradicionalmente relaciones defielamistad. ternos delgobiernoy pueblofrancés con loscuales tribuir eficazmente a la solución de los problemas in- que nace demotivos deíndolehistórica, deseancon- una profunda simpatía hacia los refugiados españoles,

Dolores PLA.Elsexiliats catalans aMèxic, p. 147. de juny de2016. Joan DE SAGARRA. «Els “indesitjables”», Maria DolorsPINYOL. Op.; Xavier cit. PUIGARNAU. Op. cit. «1. Elgobiernoyelpueblomexicanos, movidos por 494 493 ielsEstats UnitsMexicans oferien su- La Vanguardia, 495 Del’exten- 26 171 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 172 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 496 Vichy esmalfiava deladiplomàciamexicana jaque te- s’alleugerí ambaquellacord tanesperançador. ació deprecarietat id’incertesa queesviviaaFrança també hovan serelstres viatges delNyassa. Lasitu- de 1941. Elviatge delSanto Tomé va serel1942com cruz delQuanzaielSerpaPinto enelsdarrers mesos a Amèrica. La JARE organitzà lesexpedicions a Vera- En aquellany embarcà el90%delsexiliats queanaren amb elvaixells Sinaia, Ipanema,Mèxique iWinnipeg. SERE, jahavia sortitcapaMèxic iXile durant el1939 La realitat va serprou diferent, tèrbola idramàtica. El gruixmésimportantderefugiats, organitzats pel cer enFrancia hasta elmomento desu emigración.» de serviciosoporotras razones, yquedebenpermane- económica delas autoridades francesas porprestación entran incluidosenlosgruposquereciben unaayuda cia detodos losrefugiados españoles que noseencu- ción delalegaciónqueestá amicargo, alasubsisten- de contribuir con suspropios recursos, ypormedia- nos hacen saberpormediodelapresente sudecisión Tribunales franceses, elgobiernoypueblomexica- dida derepresión quenoseadelacompetencia delos cientes alterreno político, yexcluyendo cualquierme- delitos delfuero común, sinrelación con otros pertene- sivamente losprocesos de extradición a loscrímenes o caron asiloensuterritorio, sobre todo limitandoexclu- a laexistencia yalalibertad delaspersonasquebus- oportuno declarar quemantieneyasegura elrespeto han inspirado constantemente suactuar, considerara los principiosjurídicos yalastradiciones humanasque comprensión humana. que unpaís amigo leshace ennombre delamásalta sen libremente eldeseodegozar deeste ofrecimiento y protectorados, con laúnicacondición dequeexpre- ca, actualmente refugiados enFrancia, ensuscolonias sin distinción desexo, edad,opiniónreligiosa opolíti- recibir enMéxico (cuanto antes) atodos losespañoles, Le hacen saberausted quelesdará unenormeplacer acords del22d’agost de1940, p. 115-116. de lalibertad. Paris-Marsella (1939-1942). Gérard MALGAT. Gilberto Bosques.La diplomacia alservicio 2. Enelsupuesto casodequeelEstado francés, fiela Fragments dels 496 dien viatjar alcontinent americà. preparació itrasllat delsrefugiats quedesitjaven ipo- nics amblesgaranties que requerien lesoperacions de de tota menaperafrontar aquellsviatges transoceà- de vaixells, depreparació organitzativa iderecursos tes es veieren superades per una preocupant manca de lesautoritats mexicanes. tació falsa d’alguns expedicionaris querebien perpart nia seriosessospites sobre elstripijocs iladocumen- 499 498 497 ren d’explicar quèhavia passat quanelshomes,im - trobada d’aquells dospersonatges. Les doneshague- ren alliberats almigdiasegüent,hores després dela Ningú entenia res. Moltstemien elpitjordesenllaç.Fo- tració d’Agde i repartits per les barraques del camp. peller, traslladats encamionsfinsalcampde concen- autoritats franceses. Tots eren «sospitosos» imolt«perillosos»aullsdeles massiva delsexiliats republicans durant lanitanterior. tuació perpartdelapolicia.Hiva haver unadetenció ller van derivar enunacontudent idesconcertant ac- Els preparatius ielsecretisme delareunió deMontpe- per a tots aquells homes que tenien entre 18 i 48 anys. edat militarilaprohibició desortirterritori francès nerar uncompromís sobre elcontrol delsrefugiats en amb Mussolini. Lareunió delsdosmandataris va ge- bada aMontpeller, el13defebrer de1941. tubre, ieltractat entre Franco iPétain enlaseva tro- de l’afusellament delPresident Companys, el15d’oc- país, el23desetembre de1940, lacolpidora notícia sada enmarxa delestargetes deracionament atot el l’acord franco-mexicà esvaren completar amblapo- siu quegenerava elgovern deVichy ilafragilitat de alemanys, lescontinuades sospites decaire repres- cia deMontpeller, l’ocupació deFrança perpartdels pants informacions sobre l’estat agònicdelaResidèn- rers mesos de 1940 i durant tot el 1941. Les preocu- Foren agrupats enelteatre delaComédie deMont- Franco tornava deBordighera després dereunir-se La situacióva esdevenir prou adversa enelsdar-

Joan SAURET. Op. cit. Mercè MORALES. Op. cit. Geneviève DREYFUS-ARMAND. Op. cit. 497 D’altra banda,aques- 498 499

504 503 502 501 500 seves llarsdeMontpeller. mersos encara enlaporiconfusió, tornaren ales per alesfamílies afectades. pas places disponiblesambelcorresponent trasbals Hi havia mésdemandadegentperembarcar queno control alemany cadavegada mésestricte. la sortidadelterritori perpartdelsexiliats va tenir un ire de vêtements et d’articles textiles». Les dificultats elle d’alimentation» (modelA)idela«Carte Proviso- estrangers. Cadascúdisposava dela«Carte Individu- de Pétain pera tots elsresidents alpaís,francesos o ment de queviures i de roba que va instaurar el govern Tots varen tenir dret a la documentació de raciona- subministres. acurada administració perpagarellloguer, alimentsi JARE laquantitat de1.500francs almesicaliauna de laseva manutenció idespeses.Samuelrebia dela família deSamuelMorera uncanvi enelfinançament sos delaResidència deMontpeller va significarperla en casdenéixer unacriatura. L’esgotament derecur- Hi havia assistència mèdicaiajutmaterial ihospitalari com enelsprimerstemps d’estada alpaísamericà. dels ajuts als refugiats abans i durant el viatge així d’embarcament, sovint no exemptes deconflictes. pervisaven les llistes de passatgers i les operacions JARE aVichy iJosepTarradellas, desdeMarsella,su- rietat iespera infinita. quant atràmits durant aquellsmesosd’extrema preca- Marsella iCasablancaforen referents deprimerordre liejament d’unpossible vaixell. Les ciutats deVichy, aquests tenien notícia o sentien rumors sobre elno- sovint perestèrils mobilitzacionsdelsrefugiats quan La quantitat era minsailesdespeses moltgrans. La JARE, gestionada desdeMèxic, esva ocupar Antoni MariaSbert,representant d’ERCdavant la Aquell panorama prou galdóses veia alterat força

AGA. Fons JARE. (10)12812/02825. Joan SAURET. Op. cit. Mercè MORALES.Op. cit. Gérard MALGAT. Op. cit. Miquel GUINART. Op. cit. 504 500 Apartird’aquell moment, 503 501 502

mengol aCastellnou d’Arri... doc, Ferran Canyameres ifamília aParís, lafamília Ar- Francesc Sábat amb la dona i filla a Tolosa de Llengua- Montserrat Pons, Palmira Marcet ilafillaa Perpinyà, França: EnricTorres aBéziers, Isidre Rovira aBram, filla iJosep Petchamé ambl’esposa ifilla. ada ambl’esposa ifills,JaumeFigueres ambl’esposa i i Ramona,JaumeCalvet ambl’esposa ifilla,MiquelBo- naus, MiquelPalet ambl’esposa Carme iles filles Irene Hermies BusquéielseufillServand, JosepPuigAr- el Morera ifamília, JoanMateu, Valentí Puigdomènech, i-sis terrassencs abansescampats pelterritori: Samu- propera, anaren concentrant aMontpellerfinsvint- vida il’anhel d’unasortidadeFrança, mésomenys Immédiat ielsArtisansduDevoir Patriotique. eren: laCroix-Rouge, elComité OuvrierdeSecours de 1941. augmentaren de forma considerable durant la tardor en abastir lapoblacióilesprotestes delaciutadania 508 507 506 505 ques humanitàriessotaelrègim deVichy. lent als inscrits. Era una organització benèfica de tas - de Montpelleroncadamigdiaesfacilitava unplat ca- publicans sol·licitaren seradmesosalSecours National sèria, com descriuEnricCanturri. de recursos ialiments.Van sermesosdegana idemi- comprenia del21degeneral2juliol1942il’au - sortir del país. La validesa del visat de Samuel Morera 1942 convenia disposartambédelvisat actualitzat per gència idata de caducitat. Enelsprimersmesosde Carte d’Identité— ambelcorresponent períodedevi- cumentació deracionament itambélaidentificació— D’altres terrassencs estaven disseminats pertot El pasdeltemps, lamigradesa delescondicions de L’hivern de 1941-1942 fou d’una terrible escassetat En aquellstemps caliadisposaractualitzadalado- p. 69. p. MAJ. Domènec ARMENGOL. «Dietari personal (1939-1950)», sation del’humanitaire (1940-1944). Jean-Pierre LECROM. Au secours maréchal! L’instrumentali- Enric CANTURRI.Op. cit. ment enFrance sousl’Occupation». Fabrice GRENARD. «Les implications politiquesduravitaille - 505 508 506 Moltsrefugiats re- 507 D’altres 173 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 174 SAMUEL MORERA MAJ seguts, x,MarinaJulià,Antoni Armengol,AlbertAdima Cot, IsabelMorera iBenignaBlanco. Mèxic. D’esquerra adreta: dempeus,x,JaumeBonastre, DomènecArmengoliSamuelMorera; as- Domènec Armengol,exregidor deTerrassa iamicdeSamuelMorera, elvisitaabansdelaseva marxa a Montpeller, 16demarç1942 511 510 509 el fill Antoni il’esposa Marina i elnet Albert. mènec Armengol,ambl’esposa Adima, elgermàMarc, van rebre aVilla Herbette lavisitadefamília deDo- Bonastre. Unessetmanesabans—14, 15,i16demarç— muel Morera, BenignaBlanco, IsabelMorera iJaume de Marsella. toritzava alasortidadeFrança capaMèxic pelport la inviolabilitat d’aquells espais. rie nosempre va respectar nielsacords diplomàtics ni atenia les donesielsinfants. Malgrat tot, lagendarme- que acollia la població masculina i el Montgrand que dera mexicana duesresidències. Elchateau Reynalde tencions delsindocumentats esvaren llogarsotaban- rents grupsicomunitats afectades. la història, lamateixa consideració perpartdelsdife- plomàtica deBosquesnohatingut,eneldecurs de ats jueusorefugiats «racials». L’arriscada activitat di- detriment d’altres col·lectius com van serelsrefugi- ajuts mésimprescindibles, alsrefugiats republicans en excepcional, enelstràmits burocràtics irespecte als cipi elgovern mexicà va donaruntracte preferent i nya, peljuny de1940, aMarsella.Desd’unbonprin- 1939, primeraParís, idesprés delainvasió alema- xicà. Era cònsol deMèxic aFrança desdelgenerde ques, conegut posteriorment com el«Schindler»me- refugiats dediferents nacionalitats... havia gentambpapers,sensedocumentació, fugitius, esperava l’oportunitat perembarcar capaAmèrica.Hi Antoni Rovira iVirgili ielmestre Pompeu Fabra. guts com MartíBarrera, JoanSauret, Humbert Torres, Van tenir ocasiódesaludaralgunscamarades icone- per l’imminentcomiat d’aquells amicstanestimats. dies moltemotiusambunsentimentdemoltatristor La ciutat mediterrànea fou elpuntdesortidaSa- En aquellatumultuosaciutat idavant elriscde- Marsella era elcentre d’operacions deGilberto Bos- Marsella era unbatibull impressionant degentque Mercè MORALES. Op. cit. guerra». co en Marsella (1940-1942). La burocracia en tiempos de Daniela GLEIZER.«Gilberto Bosques yelconsulado deMéxi- Ibídem, p. 70. 511 510 509 Foren 515 514 513 512 7.8. restaren almollenmigd’unagran impotència. algunes famílies, ambtota ladocumentacióenregla, ses», respecte a lesplaces disponibles per embarcar i vintejaren elserrors decàlcul,opotserd’altres «cau - l’allau imparable derefugiats querebia laciutat. ats delConsolat fou massa sovint insuficientdavant se sentienamenaçats. Malgrat tot, l’esforç delsemple- als nombrosos controls policialsiajudaratots elsqui molta cura enl’allotjament iacollida perpoderfer front necessitat com llet i pa.La delegació mexicana tenia rament debonsperaconseguir productes deprimera davant organitzà repartiments d’ajut econòmic illiu- car. Lamancadedinersnohova fer possible. oferí lapossibilitat depagarelsbitlletsipoderembar- però matisant queelcònsol Gilberto Bosqueselshi Miquel Santalóhova aconseguir. dir aquell propòsit i amb l’ajut deldirigentd’Esquerra ons urgents davant lesautoritats mexicanes perimpe- Luis, per aconseguir els passatges. Morera va fer gesti - servir l’amistat ambelxofer delcònsol Bosques,Pepe havia catorze places disponibles.Pedro Alcocer va fer econòmiques quegaudialamajoriadelpassatge. Hi jar capaMèxic, ambladonaielsfills,les facilitats cosindicalistes, volia agafar el mateix vaixell per viat- per la «violència revolucionària» practicada pels anar- ra Civil a Terrassa, ambqui s’havia enfrontat durament de Defensa idelaJuntaSeguretat durant laGuer- Alcocer, anticdirigentdelaCNT-FAI icapdelComitè cions apoqueshores d’embarcar. S’adonà quePedro Elconsolat deMèxic ambGilberto Bosquesalcap- Joaquín Alcocer, elseufill, ratificà aquellasituació Samuel Morera va viure dues desagradables situa- se, Joaquín ALCOCER. Vida ymemoriasde unexiliado terrasen- amnèsic/2»; Xavier MARCET(1999). p. 118. Aquesta situacióhoexplica: JoanBUSQUET. «Memòriesd’un Artur BLADÉ.Del’exili aMèxic. Gérard MALGAT. Op. cit. Dues situacionsmolttenses abansd’embarcar p. 22. 514 515 513 Pedro 512 So- 175 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 176 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA cà devenjança personalaquellimpediment. justifica elseu comportament durant laguerra, qualifi- Alcocer, enlesseves memòries,untext enelqueauto- 519 518 517 516 ment aVeneçuela el1947. la localitat deSeta. Alcocer ifamília emigrarien final- viats foren lacausad’aquella negativa. disposar deladocumentacióiportarelsnomscan- Romera, laseva companya, concretà queelfet deno 7.9. naixia laseva primera filla,BenignaBonastre iMorera. me Bonastre recuperà laseva identitat iel28demaig un viatge prou llarg idificultós. EnarribaraMèxic Jau- va moltavançada delseuprimerembaràs complicant ren ambelsregistres 187, 188,189 i190. Més d’una persona s’adonà del canvi a bord. Embarca- criure com sifos el seu fill«JaimeMorera Blanco». centració. Davant eltemor, SamuelMorera elva ins- dre deSamuelMorera, iportar-loauncampdecon- els alemanys volien empresonar Jaume Bonastre, gen- el següentenlesseves memòries: exalcalde delaSeud’Urgell, EnricCanturri,va escriure navegació van millorar. Eldiputat d’ERCalParlament i ta perlescondicions adverses delamar. molt moviment abord ipocagentesmovia percober- Orà iCasablanca.Lanitl’endemà pelmatí foren de lònies. Laseva navegació habitual era entre Marsellai transportar tropes colonials entre lametròpoli ilesco- vaixell francès Maréchal Lyautey, el quales dedicava a cosa ens animava a resistir el mal temps, per mirar les Hores abansd’embarcar varen rebre lanotíciaque Durant elmigdiaitarda deldia15lescondicions de La nit del 14 d’abril sortiren de Marsella a bord del AGA. (10)128 12/02935. Rafael COMES. «Guerra Civil i revolució a Terrassa. El Pedro». Joaquín ALCOCER. Op. cit. pañol. Pedro ALCOCER. Las memoriasdeunrevolucionario es- De MarsellaaCasablanca «[...] Navegàvem prop dela costa catalana, la qual 518

517 519 Van tornar a Isabelesta- 516 Carmen 520 mena dedubte, sobre lasituaciód’aquells moments: Veracruz. L’emotivitat delsseusescritsnodeixa, cap sa. L’itinerari era elmateix: Marsella-Orà-Casablanca- com aprotagonista deladarrera travessia delNyas- cions. ArturBladéenfa unadescripciómoltacurada per lamajoriadeviatgers d’aquella id’altres expedi- Els sentiments de tristesa i emocióeren compartits envistes.» nostres amors,finsqueensla féu desaparèixer deles sura queavançàvem ensanava tapantlaciutat dels tes políticsisocials,delsafusellaments,jaqueame - muntanya, ladelsempresonaments iturmentsperac- osament. es capbussava i,eneixir, l’aigua s’escampava majestu- llorca es dirigia vers el port i véiem com la seva proa sar elTibidabo. Unvaixell delsquefan elservei aMa- bé unbontros delaciutat. La broma ens impedídivi- clara divisàrem laxemeneia delParal·lel, aixícom tam- lom, endevinàrem elcomençament ben delesRambles; que lesonadesproduïen. Veiérem elmonumentaCo- tegeix elport.Podíem contemplar elblancdel’escuma taven perdamuntdelpasseig marítimartificialquepro- divisar el trencament d’onades, que s’estavellaven i sal- passar moltprop delaciutat, cosa queenspermeté de ens hiajuntàrem iquasitots ploràvem. brosos enaquellviatge, entonàrem “L’Emigrant”; tots Tot decop, unnombre decatalans, quen´érem nom- ranes delpassadís quedonava davant laciutat comtal. Tothoma divisarBarcelona. s’abocà, arrapat alesba- ser al voltant de les sis de la tarda quan començàrem costes nostrades. Era unatarda plujosa,grisaidevien va, desafinava iplorava, amb gran sorpresa meva, per- llàgrimes alsulls.Ientre ells,[Antoni]Terré que canta- rere l’altre, alllarg d’aquella barana, vam fer cor, amb mençà acantarL’emigrant. Era inevitable. Tots, l’un grada Família, algú,amblaveu unamicatrencada, co-

Enric CANTURRI. Op. cit.,p. 211. Anárem guanyant camívers Montjuïc,lafatídica El capità semblà que ho féu exprés, ja que vàrem «Quan esvan començar aalbirar lestorres delaSa- 520 tat marroquina. convertí enl’homedeconfiança deBosquesalaciu- tre Marsellai Casablanca. Edmundo González Roa es pació. Sovintejaren lestibantors ienfrontaments en- punt desortircapaMèxic malgrat laseva plenaocu- aconseguir-ho, nouspassatgers alvaixell queestava a tant delaJARE aCasablanca iva voler imposar, sense d’embarcament. JoséAlonsoMallolera elrepresen- tricte de les llistes de passatgers fos quin fos el lloc les diferents expedicions ifer alhora unseguimentes- sella volien tenir tota laresponsabilitat ielcontrol de d’aquella ciutat. Gilberto Bosquesielconsolat deMar- refugiats. Hihavia gentques’afegia alpassatge des les operacions d’embarcament delscontingents de llibertat demoviments durant aquellsdies. ons del’allotjament. Enqualsevol castingueren plena el paisatge marítimalleugeriren lesprecàries condici- la genthavia dedormiraterra. Labonatemperatura i 524 523 522 521 de laciutat. tuat prop delpoblat d’Aïn Sebaâ,aquatre quilòmetres tic balneari—l’Océan Plage—reconvertit enrefugi, si- barcar. Lafamília deSamuelMorera s’instal·là enunan- de Casablanca.Quatre diesdesprés van poderdesem- ren ambsingularsbescanvis deroba peraliments. de laciutat portuàriaqueelsoferien ousdursiacaba- Lyautey esvan veure envoltats denombroses barques ri marroquí. En aquest cas els passatgers del Maréchal alguns refugiats estraslladaren entren finsa territo- Casablanca. Enalgunaaltra expedició semblaserque del vaixell tot esperant lacontinuació delviatge capa arribant-hi el16d’abril. Caprefugiat va poderbaixar Casablanca era unenclau moltimportantentotes El dia18sortiren d’Orà ieldia20amarraven alport La ciutat algeriana d’Orà va serlaprimera escala, sentiment.» veu quehihamomentsenquèlaraó nopot vèncer el què elcreia capaçdesobreposar-se al’emoció. Però es

Gérard MALGAT. Op. cit. Artur BLADÉ.Del’exili aMèxic. Enric CANTURRI.Op. cit. Artur BLADÉ.Del’exili aMèxic, p. 154. 523 521 Hihavia unasalagran, sensemobles,on 524 522 7.10. DeCasablancaaVeracruz 527 526 525 DolorsPLA.Op. cit. encara oferien disculpespelretard. no donéssin al’abast enservirnoves fornades depai l’exili aFrança. Lafam endarrerida feia queelscuiners imaginar encomparació atot elques’havia patit a molt més favorables de les qued’antuvi hom podia fusió. manys icaliaevitar qualsevol menad’irreparable con- xell ja que l’Atlàntic estava atapeït de submarins ale- de mantenir unaclara illuminosaidentificaciódel vai- amb tota menadeprecaucions idurant lanits’havia pilades perIñakiAnasagasti. El viatge s’havia defer via 123 refugiats del País Basc segons les dades reco- dels que 270, aproximadament, eren catalans. Hi ha- maig de 1942, portava al voltant de 804 refugiats terístiques. ren moltdifícilqualsevol altre viatge d’aquelles carac - tota França com elsgreus perillsd’unatac marítim,fe - A partirdenovembre, tantl’ocupació alemanya de vivències de Rosa MariaDuran: aquell any fou de 2.041 ben lluny dels 5.835 de1939. sies. Elnombre total d’exiliats quearribaren aMèxic tar untotal de1.761 refugiats enaquestes tres traves - cer va finalitzar el17d’octubre. El Nyassa va transpor- de març, elsegonva concloure el22demaigiter - vessies entre LisboaiBuenosAires. na Guerra Mundialtambé va duraterme senglestra- feia larutaentre LisboaiCasablanca.Durant laSego- cions derefugiats alllarg del1942—quehabitualment làntic portuguèsde 9.000 tones —va fer tres expedi- família deSamuelMorera capaMèxic. Era untrasat- Algunstestimonis delviatge apunten impressions El segondesplaçamentdelNyassa, entre abrili El primerviatge va arribaralport de Veracruz el 3 El Nyassa fou elvaixell queva portarfinalmentla

Ada SIMÓNiEmilioCALLE.Los barcos delexilio. (1939-1949). ganismos de ayuda a los republicanos españoles en México Aurelio VELÁZQUEZ. Empresas yfinanzas del exilio: losor - ambescalaalesBermudes 527 Éselcasdeles 526 525

177 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 178 SAMUEL MORERA FBM és MiquelPalet. El cinquèperladreta camí del’exili mexicà. Passatgers delNyassa Maig de1942 530 529 528 les seves impressions sobre elviatge: de València idiputat aCorts, ManuelMolina, escriviaa abasto curando lasindigestiones.» ción, la gente se lo comía todo y los médicos no daban sobre todo losquevenían deloscamposconcentra - dre contaba quecomo sehabíapasadotantahambre, demás clases,pero entodas secomía muybien. Mima- su orquesta, ylacomida era bastante mejorqueen las Aurora Molina,actriu,filladelgovernador socialista barazadas Nosotras íbamos en tercera. En segunda iban las em- un barco portuguésmuyagradable, muybienpuesto. en 1942,elsegundodelostres viajes,enelNyassa, dient: “això ja noensserveix”… Va serunacerimònia.» ça, elsva estripar ielsva tirar almarambunaalegria, agafar elstiquetsderacionament queteníem deFran- meva mare, quanjaérem capalameitat delviatge, va no havia passat durant moltsanys. Me’nrecordo quela dor iensservíemcom sifóssim gentnormal,cosa que cipitàvem, sobretot elsprimersdies.Anàvem almenja- gada queensavisava allòera unacarrera, tots enspre- la trompeta queenscridava peranaramenjar:cadave- anys, vam tornar amenjarbé. Encara me’nrecordo, de pel vaixell. feia queensagaféssim de la màidonéssim un tomb i unadelescançons quetocava ensuniaatots perquè sobretot portuguesa,perquè era unvaixell portuguès, cia molt maca. Cadanit, l’orquestreta hi tocava música, lat. Emsemblava preciós ihivam tenir unaconvivèn-

1978), p. 84. Pedro CARVAJAL i Julio MARTÍN. Vivències d’unseparatista. Sanxis iJosepMariaMurià.Hoexplica: JosepMariaMURIÀ. de tres independentistes: Marcel·lí Perelló, MiquelFerrer i na. Hi va haver tres excepcions corresponents a les mullers dones embarassades o amb criatures de pit anirien en sego- La comissió d’embarcament a Casablanca va decidir que les Josep MariaFIGUERES.Veus del’exili, p. 155. «Mi madre, mi hermana y yo salimos de Casablanca Al vaixell, amésiperprimera vegada enmolts «El Nyassa noera gaire gran, però l’havien remode- 529 yencuartaloshombres. La primera tenía El exilio español (1936- 530 528 533 532 531 nom de«vaixell maleït». guerra. Tot això va fer quelagentelbategés ambel alemanys, carjafeia temps queMèxic havia entrat en reconeixement i serioses amenaces dels submarins polissons, malalties, pèrdues d’equipatges, avions de passatgers, incorporació alvaixell d’indocumentats i ferents circumstàncies: restriccions delnombre de dir, nidebontros, delesmateixes condicions perdi- va aunasetmanadedistància. emprat iperl’ofec denopodertrepitjar terra ferma. patge. Va ésser unasituacióprou incòmoda peltemps tats iconeixences aFrança, revisant tota menad’equi- anglesos interrogaren tot elpassatge sobre lesactivi- gú va poderdesembarcar ielsserveis d’intel·ligència control militar dels americans. Durant aquells dies nin- coll perpartdelesautoritats britàniquesisotal’atent Bermudes, entre el9i15demaigambunescor- Morera, va estar aturada alportdeHamilton, alesIlles blicana enlacerimònia decomiat. nes iusat només lasenyera inopaslabandera repu- nyols icatalans perhaver interpretat cançons catala- seriosos enfrontaments iinsultsentre ungrupd’espa- broncopneumònia el 8 d’octubre de 1942, va portar sos, filladelmilitantd’ERCJosepMora, mortaper Ben cert queeltercer viatge delNyassa nova gau- Però l’odisea estava apuntdefinalitzar. Mèxic esta- La segonaexpedició delNyassa, onviatjà Samuel El funeral perlanenaNúria Mora iSoler, devuitme-

Josep MariaMURIÀ. Op. cit. AA.DD. Esquerra a Mèxic. 1941-1980, p. 211. DÉ. Entrevista aRosa Palazón, 19degener2018; ArturBLA Emilio CALLEiAda SIMÓN.Op. cit. De l’exili aMèxic, p. 166-168; «JosepMora iMadalena», 531 532 533 - 179 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 180 SAMUEL MORERA FBM amb laseva primera neta,Benigna. Jaume Bonastre, IsabelMorera, BenignaBlanco iSamuelMorera Ciutat deMèxic,circa1945 8 Àngel Tarrac, Rafael Trueta, Lluís Umbert... Pérez iFarràs, DomènecPla,Francesc Riera, Martí Rouret, MariàSerra iBadell, Alfonsnuel Galés, Gispert,Josep Grau iJassans, LluísMoles,MiquelPalet, Enric Escofet iPascual, Francesc Farreras iDuran, JoanFerret, JaumeFigueres, Ma- munt, Rafael Domingo, Antoni Dot, Ot Duran, Antoni Escofet i Mercè, Antoni ta, Roc Boronat, JosepBorràs, IgnasiCanadell,EnricCanturri,Xavier Casade- Bertran deQuintana,JoaquimBilbeny, EmiliBlanch,Josep Bordas delaCues- destacats militantsd’Esquerra: Francesc Aguirre, AmadeuAragay, JosepMaria nya, ItàliaielJapó. Aquell fou «el añodelesfuerzo» segonselgovern mexicà. Mexicans, presidits perManuelÁvila Camacho, declaraven laguerra aAlema- i generositat. L’acollida fou impressionant. Aquell mateix dia,elsEstats Units espanyols desdel1939: Sinaia,Ipanema,Mexique, Quanza... cruz. Altres vaixells jahavien desembarcat alportmexicà centenars d’exiliats El portdeVeracruz 8.1. (1942-1969) Mèxic: darrera etapa 534 535 Amb SamuelMorera iJaumeBonastre arribaren ambelNyassa, dotzenes de Tant lesautoritats com moltíssims «veracruzanos» elsreberen ambafecte A primera hora delmatí del22demaig1942elNyassa arribava aVera- guarnides d’arços, d’oms idepereres; i hihaguésprades ambullsd’aigua iambvoreres on esfiltrés lallum,grisaigroga, ensomrís, m’agradaria fer-me vell enunpaís

Esquerra a Mèxic. 1941-1980. Josep CARNER.«Bèlgica», Obres completes, p. 688. L’arribada: precarietat, incertesa iunbrid’esperança Josep Carner» «Si fossin elmeufat lesterres estrangeres, 534 535 181 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 182 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA AGN Fitxa delServiciode Migración delsEstats UnitsMexicans, deSamuelMorera, onesrecull elseucaràcter d’asilat polític. 1942 536 estat degestació isuposemquefou atesa alaMater- revisió obligada.IsabelMorera estrobava enavançat barcar unqualificat equipmèdic en feu unaprimera rant tot elviatge pelDr. González Ribera, iendesem- Estibadores ielvaixell ManuelArnúsancorat alport. ela Naval, BodegadelaCompañía Terminal, Unión de canes: Escuela Prevocacional, Escuela Cantonal, Escu- continuar viatge finslacapitalid’altres ciutats mexi- temps d’estada i decisió de les autoritats, abans de Els passatgers havien estat atesos mèdicamentdu- Hi havia diferents espaisd’allotjament, enfunciódel

CO. DELEGACIÓN DE VERACRUZ. «Memoria.1939». COMITÉ TÉCNICO DE AYUDA A LOS ESPAÑOLES EN MÉXI- 536

Morera havia informat iseguit desdeTerrassa, atra- ïda iefectiva amblesautoritats consolars mexicanes. via desenvolupat, perdiferents raons, unarelació flu- hores prèvies al’embarcament deMarsella,Morera ha- la Camachopelsrefugiats republicans aFrança. Enles forç delspresidents Lázaro Cárdenas iManuelÁvAvii- rogants. Benveritat queMorera coneixia bétot l’es- neguitosa incertesa. Les mirades eren plenesd’inter- tat, condicions devidaicostums. Tot era nouid’una desconegut, sensegaire informació delaseva socie- situació. nitat deVeracruz com la resta depassatgeres enigual De manera mésllunyana, però nomenys important, Samuel Morera i la seva família arribaven a un país 540 539 538 537 te iderestricció delpoderdel’Església. catòlica davant leslleismexicanes delimitaciódelcul- ode històric s’identificà perlanumantina resistència neguda com Guerra Cristera oCristiada. Aquell perí- dent mexicà Plutarco ElíasCalles(1926-1929) enlaco- la contundent iferma actuacióanticlericaldelpresi- vés del diari de la Fraternitat Republicana, La Acción, perdedors»: molta contundència: «sentir-seguanyadors enllocde pel govern mexicà. pondre demanera generosa al’hospitalitat brindada lació responsable ambelgovern d’acollida; i5è. Res- clusivismes ideològicsipolítics;4t.Tenir unavincu- d’egoismes iinteressos personals;3r. Superar elsex festar unesperitcol·lectiu idecooperació perdamunt eren unacomunitat devençuts oderrotats; 2n.Mani- present: 1r. Lasuperioritat moral enl’adversitat. No pitjar terra mexicana elsexiliats havien detenir molt senc d’ACR el1936— afirmaqueenelmomentdetre- d’identificació amblacategoria d’Asilat Polític. Era el mexicà va expedir aSamuelMorera laseva targeta Josep Ribera, El mateix diadel’arribada, elServiciodeMigración los desconocían;» rostros y susnombres propios, pero losrecién llegados prójimos ytambiénotros tantos enigmas.Tenían sus sunto delmar—eran para los refugiados otros tantos ban estandartes, yseagitabanenoleadas, como tra- vitoreaban aEspaña. gargantas que daban la bienvenida a los republicanos y el muelledeVeracruz, mediante elgriterío deveinte mil

AA.DD.

México. 1939-1982, p. 57. Salvador REYES.«México en1939», aElExilioEspañol en Entrevista aJosepRibera iSalvans, generde2018. nos españolesaMéxico. p. 175 iss. Miquel MARTÍ ISOLER.L’Orfeó Català deMèxic. (1906-1986), Los hombres y mujeres que gritaban —y enarbola- «[...] México era unarealidad quesemanifestaba, en Sinaia. Diario de la primera expedición de republica- 539 537 filld’IgnasiRibera —regidor terras - 540 538 JosepRibera hodefineix amb - nes peralspropers mesos. prés esregularitzava elseusubsidienterres mexica - blicanos. té Técnico delFideicomiso para Auxiliar a los Repu- d’aquell organisme, finsal1948,amb elnomde Comi- a Mèxic. El1945s’endegà eldarrer tram d’existència bé delsuportiajutdurant elsprimersmesosd’estada ge, del’atenció durant eltrajecte, del’arribada itam- exiliats en terres de França, dels preparatius del viat- nos Españoles(CAFARE). Tenia cura delsubsidials ministradora delosFondos deAuxilio aRepublica - i fou substituït afinalsde1942perla Comisión Ad- i 1942. com ho va fer ambels altres quetingueren lloc el 1941 la Administración (AGA) d’Alcalá deHenares. la JARE esguarden aEspanya, a l’Archivo General de Mèxic. Els expedients personals i la documentació de ria deRelaciones Exteriores (SRE),tambéaCiutat de sulta a l’Archivo Histórico Diplomático, de la Secreta- sobre elprocés denaturalització delsasilats escon- Nación (AGN) deCiutat deMèxic. Ladocumentació lític delsexiliats eslocalitzaal’Archivo General dela cumentals. Lainformació sobre immigració iasilpo- exiliats estroba distribuïda entres arxiusocentres do- trepitjar Mèxic. primer documentpersonalquerebien elsrefugiats en 543 542 541 concepte de«Socorro dellegada». una aportació de 165 pesos, equivalent a 44 dòlars, en fugiats. Morera enarribar al port de Veracruz va rebre ticions extraordinàries iespecífiquesperpartdels re- discutien, tots elspagamentsdesubsidi,ajuts ope- tat de Mèxic. Desd’aquell indret es gestionaven i lló, era elresponsable delaseuJARE alaCiu- La JARE gestionà icoordinà elviatge delNyassa La documentacióperfer l’estudi iseguimentdels El diputat d’ERC al Parlament, Josep Andreu i Abe-

AGA. Fons delaJARE. (10) 12812/02935 Dolors PLA,Op. cit. Auxilio alosrepublicanos españoles (JARE), 1939-1942». 1949). de ayuda a los republicanos españoles en México. (1939- Aurelio VELÁZQUEZ. La otra cara delexilio. Los organismos 541 Aquell organisme funcionava desdeMèxic 542 Molt importantlaconsulta delcapítol 2,«LaJuntade 543 Pocs diesdes- 183 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 184 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA juliol de 1939, amb el vaixell Ipanema. fou alliberat iRibera traslladat alcampd’Agde. de SantCebrià. Ameitats defebrer de 1939, Morera mers diesdel’exili aFrança enelcampd’internament l’Ajuntament deTerrassa. Coincidiren amésenelspri- d’una llarga i intensa activitat política compartida a ra tenien unamoltbonaconeixença iamistat després per saberquetrobaren Morera ilaseva família: de lesseves vides.Eltestimoni d’Artur Bladéserveix contrari, enl’inici d’aquella nova idesconcertant etapa mexicana s’adonaren quenoestaven passols,ansal nacions delterritori. Nomésposarelpeualacapital fugiats arribats alacapitalen relació ad’altres desti- comoditats iatencions delesqualsdisposaven elsre- lions detot elpaís.Homcoincideix enladiferència de nia alvoltant d’unmilióimigd’habitantsdelsvintmi- gent, amuntiavall, era impressionant. Lacapitalte- te arribaren al’estació deBuenavista onelbrogit de un tren nocturn.Després d’unestretze hores detrajec- De Veracruz alacapital 546 545 544 muel Morera. Treballava a Filatures Viladoms, empresa tat enaquellpaís quan,tres anys després, hova fer Sa- a lacapital.Ribera estrobava jabeninstal·lat iadap- cloure alaBodegadeTerminal abansdelseutrasllat dies d’estada a la Ciutat de Mèxic. atendre iajudarlafamília Morera enaquellsprimers Ignasi Ribera va arribaralportdeVeracruz, el7de El viatge deVeracruz alaCiutat deMèxic elferen en Sembla serqueIgnasiRibera fou lapersonaqueva augmentà elpatetisme.» guida amicsiconeguts, àdhucfamiliars, laqualcosa circumstàncies, plorar ésfàcil. Tothom va trobar dese- patriòtics. A molts, els queien les llàgrimes. Segons les triotes icuriosos,ambpancartes debenvinguda icrits Vilaseca. BNAH. Fons 2734. delSERE.Expedient171/ Ignasi Ribera i Morera. 20i28degener, 1i3defebrer de2018. Entrevistes amblesgermanesEmília,IsabeliCarmeBonastre Artur BLADÉ.Del’exili aMèxic, p. 174. «A l’estació ensesperaven unscentenars decompa- 544 545 Ribera i More- 546 El varen re- i IsabelMorera. Margarida Carbóeren moltsamicsdeJaumeBonastre mon Soler. que. Eren dosmilitantsdelaFAI: JaumeCarbói Ra- Mèxic hoferen el27 dejuliol1939 ambelMexi- 8.2. Valentí Puigdomènech. Mestres, Antoni Escofet il’amic i«ajudant» desempre Joaquim Bilbeny, Francesc Mallart,ÀngelVidal, Lluís Samuel Morera foren JoanLluhí,Antoni SoleriTorner, promís. Mèxic va serihaestat moltimportantidegran com- de lafamília Ribera, pare ifill,ambl’Orfeó Català de any ho celebraven en unacasa diferent. La vinculació els Bonastre, elsRibera itambélafamília Salvat. Cada Terrassa, estrobaven lesdiferents famílies: elsMorera, dia serlacelebració irecordança delaFesta Majorde a Mèxic. 1947 perrecollir elseufillJosepi tornar tots doscap mesos d’exili francès. IgnasiRibera tornà aTerrassa el tat alcampdeconcentació d’Agde durant elsprimers bert Oliart.Tots quatre pertanyien aACR ihavien es- d’altres terrassencs: IgnasiAligué, Bernard JosaiAl- d’origen terrassenc. IgnasiRibera arribàaMèxic amb 550 549 548 FPI. 547 ra. naia. Foren, JosepAlcaide, CarlesMolesiJaumeSier- bat aVeracruz el13dejuliol1939 ambelvaixell Si- com apasprevi allloguerd’unhabitatge. Aquesta pri- partits perdiferents hotels ialgunescasesparticulars El filld’IgnasiRibera, Josep Ribera ilaseva esposa Els primersterrassencs exiliats aMèxic havien arri- Els refugiats que arribaren a la capital van ser re- 548

feó Català deMèxic, 1906-2006. CORDERAS. Miquel MARTÍ ISOLER,Op. cit.;NúriaCAPARRÓS iJoan Morera. 20i28degener, 1i3defebrer de2018. Entrevistes amblesgermanesEmília,IsabeliCarmeBonastre Entrevista JosepRibera iSalvans, 16degener2018. Alguns ajutsimoltes necessitats El tercer contingent de terrassencs en arribar a 550 547 D’altres personesproperes alafamília de Catalunya fora de Catalunya. Cent anys del’Or- 549 Enalgunadiadaespecial,com po- 553 552 551 responents enveges imalentesos. lava derefugiats deprimera idesegonaamblescor- tants discrepàncies imalestar entre elsexiliats. Espar- i assignació delssubsidiscrearen, enocasions,impor- les condicions delatravessia marítimaolacategoria les condicions delshotels ilescasesd’acollida aMèxic, i Valentí Puigdomènech. Excelsior. AlGran Hotel residiren MiquelPalet ifamília dies. SamuelMorera ifamília foren destinats al’Hotel mera estada noanava més enllà d’unasetmanaodeu el quehavia rebut ilabasedefinitiva depercepció. de juliolseliva pagar ladiferència delsubsidientre pel pagamentdelsdrets deregistre d’estrangers. El9 avenç desubsidipertres mesosde360pesosmés60 macèutica com hofeien tots elsrefugiats. Livan fer un ben seguitelsubsidiilatargeta familiar mèdico-far - companya deviatge demoltsdelsrefugiats. valoració sobre l’activitat políticadel’interessat: cies eren habitualsenaquellsexpedients aixícom una formacions iraó sobre laseva persona.Avals ireferèn - persona escollida perMorera perdemanar, sicalia,in- subsidis id’altres complements. Antoni Soler correspondència depetició, modificaciói atorgació de havien rebut SamueliBenignaaMontpeller. quessin. ElsubsidideMèxic va serequiparable alque per tant,adjuntarelscomprovants queaixí hocertifi- lia demostrar detalladamentaquellingrés aFrança i, 1.500 francs. Per podercobrar l’equivalent aMèxic ca- di d’acord ambelquejacobrava aFrança queeren La tipologiadelsallotjamentsenarribaraVeracruz, La JARE ajudàtantcom va poder. Morera demanà L’expedient deMorera alaJARE relaciona tota la Es tractava deregularitzar elcobrament desubsi-

Mèxic. 1941-1980. Veneçuela idesprés va tornar aCatalunya. Vegeu: Esquerra a de la Lògia Libertadde Mèxic. A mitjans de 1950 va viure a a França idesprés aMèxic. Pertanyia alamaçoneria, membre ta. Fou director general d’Administració Local (1937). S’exilià Antoni SoleriTorner (1900-1985) va néixer imorirala Flores- quienes sepagaladiferencia delsubsidio. patriotas llegados en la segunda expedición del Nyassa a AGA. Fons delaJARE. (10)00012/02901. Relación decom- Dolors PLA.Op. cit. 551 Lamalfiançaera 553 fou la 552 a laLogia Libertad No. 233deMèxic DF.. Carnet demembre delamaçoneria deSamuelMorera, 15 desetembre1942 FBM 185 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 186 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA FBM amb laseva netaBenigna. Samuel Morera circa 1946 Ciutat deMèxic, 300 pesoscom a«donativo extraordinario». sol·licitat era de500pesos. El 14d’agost liconcediren front alesnecessitats familiars mésurgents. L’import ferències delmaritd’IsabelMorera. quim Bilbeny eren lespersonesquepodiendonarre- combat ienelcamídelaretirada. Antoni SoleriJoa- 556 555 554 8.3. més: Emília(1950), Isabel(1952) iCarme(1957). un presagi jaquelafamília s’ampliaria ambtres noies morts: NorbertiSamuel.Aquell desigva semblartot no fos unhome, pernorecordar elsseusdosgermans el Morera. Laseva mare s’estimava mésquelacriatura ment delacanastreta peralaprimera netadeSamu- despeses delpartiatenció mèdicaaixícom dellliura- habilitat delaJARE queamésesva fer càrrec deles Morera, va néixer el28demaig1942enunespai versitat. tava d’una persona nobleivalenta que nodefuigl’ad- cia —on hi visqueren de1950 a1952— fou alcarrer Ori- estar hostatjats al’Hotel Excelsior. Lasegonaresidèn- liats. S’hivan tralladar després delspocsdiesquevan ra. Carrer de llarg recorregut onviviennombrosos exi- l’avinguda d’IsabellaCatólica, 248, alaColonia Obre- Morera demanàalaJARE unajutespecialperfer Benigna, laprimera filla deJaumeBonastre iIsabel L’expedient deJaumeBonastre explica queestrac - actuar con elpeticionario.» por todos loscompatriotas quehantenido ocasiónde tes deproclamarse laRepúblicasiendomuyapreciado y muyluchadorcomo republicano demuchosañosan- El primerdomicilideSamuelMorera ifamília va sera Morera iRibas. AGA. Fons delaJARE. (10)12812/02825. ExpedientSamuel Bonastre iBrugal. AGA. Fons de laJARE (10)12812/02717. Expedient Jaume Morera iRibas. AGA. Fons de la JARE (10)12812/02825. ExpedientSamuel Integració enunpaísdesconcertant «Samuel Morera espersonademuybuenosinformes 555 Destaca quefou ferit duesvegades: en 554 556 llosa, denotableparticipacióinombroses activitats. recorden eltemps deBolívar com una època merave- qüestió d’edat itestimoniatge, elsfillsinetsd’exiliats enyorades iconcorregudes del’entitat catalana. Per on esprotagonitzà unadelesèpoquesmésreexides, sales, va instal·lar-se alcarrer Bolívar, 31(1954-1974), (1939-1948) i,després depassar unsanys alcarrer Ro- ritori mexicà. oberts pelsseuscompatriotes jabenestablerts enter- d’aniversari delaproclamació dela SegonaRepública. bracions méslluïdeseren vinculadesal’anual recepció México, seudelColegio deMéxico-Colmex. Les cele- al carrer Venustiano Carranza ilaCasa de Españaen país, ter general» delscatalans quevivienalacapitaldel visqueren juntes finsalsprimersanys dels1960. ente, 53, alaColonia Villa deCortés. Ambduesfamílies 557 560 559 558 blicano Español, ment d’indigentsalseuentorn. Existia elCentro Repu- és unedificienrunesambimpressionant campa- da delaRepública Españolaalcarrer deLondres. Avui llocs ontrobar ajutiacollida com lasolemneEmbaja- freqüentats perMorera. el Tupinamba oelDoBrasil, ambdósalcarrer Bolívar i d’estada a Mèxic. Hi havia cafès de tertúlia diària com va anarconcretant ifent visibleambelsprimersanys na com d’Acció Catalana. per excel·lència tantdelagentd’Esquerra Republica - tàlgia. L’Orfeó també va acabarsentelllocdetrobada lans alhora que ajudaven a soportarlainevitable nos- feó, reforçaven lacomplicitat iconvivència delscata- L’Orfeó Català deMèxic, fundat el1906,era el«quar- Els republicans espanyols disposaven dediferents L’univers d’espais ipuntsdereunió iconvivència es Les festes icelebracions, dinsifora delmateix Or-

tualidades, centros dereunión, instituciones académicas». Teresa MIAJA i Alfonso MAYA. «Creación de organismos, mu- Morera. 20i28degener i13defebrer de2018. Entrevistes amblesgermanesEmília,IsabeliCarmeBonastre sa», La Humanitat, [Mèxic DF]15d’octubre de1942,p. 4. «Benvinguda alsgermansd’exili arribats denouenelNyas- Dolors PLA,Op. cit.,p. 261. 557 on elsnouvingutseren rebuts ambelsbraços 558 Tenia laseva seualcarrer d’Uruguay 560 anticconsolat, unespaimoltactiu, 559

187 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 188 SAMUEL MORERA OCM Samuel Morera, ilaseva fillaIsabel,apareixen al’esquerra delaimatge. Dinar degermanorlescolònies republicanes catalanes deCiutat deMèxic idePuebla. Ciutat deMèxic,1948 562 JCB. 561 calia tramitar ambd’altres documents. acompanyava ladocumentaciód’asilat polític—ique formulari número 5—requeriment indispensable que de formalismes pernohaver omplert,enelseudia, trobem quelafamília Morera haderesoldre unmunt ons idiligènciesqueesplantejaven. Entre 1943i1944 ga burocràcia d’aquell paísiacatar totes lesdisposici- joria d’exiliats. lebracions d’Esquerra Republicana per partd’una ma- també era viure icompartir elsideals,sentimentsice - ra el1945.Desdebonprincipi,viure isentirl’Orfeó Jaume Bonastre accedí alavicepresidència d’Esquer- una bonasintonia icomplicitat entre lesdues entitats. dent. Laseuestrobava enelmateix Orfeó. Hihavia triotisme iexperiència». MartíRouret n’era elpresi- Directori d’Esquerra Republicana atenent alseu«pa- ló signava laincorporació deMorera com avocal enel el 23d’agost de1943.Tres diesabans, MiquelSanta- banys. billar, restaurant, cuina, administració, sala de juntes i on augmentàl’oferta d’activitats: teatre, sala d’assaigs, àmplia seudelcarrer Marsella,45,unespaimésgran guay, Rosales iBolívar esvaren traslladar al’actual i de dubte l’Orfeó Català. Després delesetapesd’Uru- espais degermanoricaliucom era sensecapmena seva vida. La integració passava per formar part dels començaven, entots elssentits,unanova etapadela país americà. mílies espanyoles denobleestirp ivell arrelament al ositat, era l’espai dels seguidors franquistes i de les fa- la Ciutat deMèxic, revestit dellarga història isumptu- sobre l’exili republicà d’arreu delmón. amb una de les millors biblioteques i fons documental pañol ambseualcarrer Hamburg, fundat el1949, i La integració volia dirtambéentrar ipatir lafeixu- Samuel Morera esdonava d’alta del’Orfeó Català Samuel Morera iBenigna,IsabelJaumeBonastre El CasinoEspañol,fundat el1863, situat alcentre de Un altre espaimoltimportantva serElAteneo Es-

talunya. Cent anys del’Orfeó Català deMèxic, 1906-2006. Núria CAPARRÓS iJoanCORDERAS. Catalunya fora deCa - 561 562

a partirde1944va ampliarl’oferta alsestudis depri- SERE. Primernomésoferia estudis debatxillerat però ta esva posarenmarxa el1940sotala iniciativa del ta existència, il’Academia Hispano-Mexicana. Aques- l’Instituto Hispano-Mexicano Ruiz de Alarcón, de cur- primer fou l’Instituto LuisVives, creat el1939. Després li» ambalumnesiprofessors desimilarprocedència. El va partdelqueesconeixien com a«col·legis del’exi- 8.4. 564 563 era l’Academia Hispano-Mexicana. escolaritzar lapetitaBenignaenunboncol·legi com ball iesforç. Laseva posicióeconòmica liva permetre la precarietat d’aquells primersanys aMèxic. tant dosid’ocupació ioptimismedavant l’enyorança i maçònica deSamuelMorera significaren unaimpor - de cafè, elcompromís polític amb Esquerra i l’activitat treball, leshores deconvivència al’Orfeó, lestertúlies empreses. La vida familiar i l’arribada de les netes, el d’hora decasaperanar atreballar enlesrespectives amb unadelesfàbriques deméstradició delsector. molt prestigi en el sector de la llenceria i de la filatura, da, guanyant-se moltbélavida.Era unaempresa de mexicana treballà unsquantsanys aLaPerfecciona- lificat. mitjaire i expert engènere de punt.Alacapital tor tèxtil, alafàbrica BlasiCanela.Era untècnic qua- seu treball ihonorabilitat. cediment molt normal en aquell temps, on elogiava el Collins, va estendre uncertificat de recomanació, pro- trials. Hitreballà com acaixer ielgerent, Mr. Paul W. fundició de ferro i a lesinstal·lacions elèctriques indus- mecànic queesdedicava, entre d’altres activitats, ala 1946, al’empresa Suministros Industriales SA, untaller Samuel Morera va treballar durant tres anys, fins al JARE–CAFARE s’acabà entre febrer imarç de1943. xicana, passava pertrobar unafeina jaquel’ajut dela Jaume Bonastre esva obrircamíambmoltdetre- Durant unsquantsanys, sogre igendre, sortienben Jaume Bonastre havia treballat aTerrassa enelsec- L’aclimatació, eneldiaadelaquotidianitat me- JCB. Alfonso MAYA iTeresa MIAJA. Op. cit. La feina detrobar feina 563 564 Elcentre forma- 189 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 190

SAMUEL MORERA FBM de SamuelMorera. naturalització mexicana Carta de 27 demarç1952 que va aconseguir lacartadenaturalització el1944. rassenc MiquelPalet, fillde Domènec Palet iBarba, gar tantdetemps. Benalcontrari. Fou elcasdelter - 568 567 566 Ibídem. 565 una gran persona. Hispano-Mexicana, recordat com un gran professor i màtic ipedagogRicardo Vinós, director del’Academia impuls al món de l’ensenyament. Fou el cas del mate- gogs iprofessors universitaris que donaren ungran drid, creat el1941 ainiciativa delaJARE. Un altre rellevant centre educatiu era el Colegio Ma- mària. JosepRibera enva seralumneapartir de1947. 8.5. quimbo, 636, ladarrera llardeSamuelMorera. 724, de laColonia Lindavista, el 1960 es canvià a Co- bar alatrentena detreballadors. SituadaaCoquimbo, Més endavant va tenir unaèpocamoltbonafinsaarri- van sermoltdurs. productes. Elsprimersanys delafàbrica, finsal1958, mitjons, banyadors iequipsdegimnàstica, entre altres llar però sílamarca quecorresponia alafabricació de el nomde«Molforts». Elnomempresarial nova qua- mallas, leotardos yartículosdepunto» ilamarca duia Tost, SA» BYTSA, «fábrica detobilleras, trajes debaño, pròpia empresa. Laraó empresarial fou «Bonastre y ari, centenars dedeures demanera impecable. i 1952 respectivament. vuit ideuanys després d’haver arribat aMèxic, el1950 i Samuel Morera aconseguiren aquell reconeixement litat mexicana. Sorprèn, apriori,queJaume Bonastre L’exili portàaMèxic unamuniódemestres, peda- El 1953, JaumeBonastre va posarenmarxa laseva La integració plena volia dir aconseguir la naciona-

44-26-78. AHD. Expediente denaturalitzación deMiquelPalet Martí: VII (N)229-9. AHD. Expediente de naturalitzación de Samuel Morera Ribas: Morera. 20i28degener, 1i3defebrer de2018. Entrevistes amblesgermanesEmília,IsabeliCarmeBonastre Nacionalitat mexicana 566 565 Tota lafamília hiestava implicada. Era rígidiexigent. Corregia, adi- 567 D’altres exiliats no varen tri- 568

oritzaren i condicionaren aquella precoç sol·licitud. El seufuturprofessional iladocència universitària pri- 571 570 569 dació d’ERCs’escoltava, sovint, aquest comentari: segons momentsicircumstàncies. tuació políticaaEspanya elsalimentaven orefredaven les trobades al’Orfeó, elgaudidelestradicions ila si- hels delretorn. Laquotidianitat, l’esperit degermanor, tives suraven elsrecords de la pàtria llunyana ielsan- da pergairebé tots elsexiliats. Encelebracions emo- filla Isabel consideraven del tot inviable aquelldesig. la seva peticiódenaturalització. L’esposa Benigna ila talunya alcap depocsanys. Aquest motiuendarreria Valentí Puigdomènechesnacionalitzàel1948. dret dinsels«Estados UnidosMexicanos». a ciutadàespanyol il’acceptació com aciutadàdeple guí lacertificació que reconeixia laseva renúncia com ta però necessària dinsd’unimprescindible protocol: presentar lapeticióqueincloïaunadeclaració insòli- En acabarelsoparanualcommemoratiu delafun- El somnidetornar acasaera unaànsiacomparti- Samuel Morera sempre va pensarquetornaria aCa- El 27 demarç de1952, tres anys després, aconse- El1949, amb60anys, SamuelMorera va decidir formal renuncia almismo, seacualfuere suorigen.» nocimiento tuviera derecho aalguno, desdeahora hago guno a que renunciar, pero suponiendo que sin mi co - barcelonines» lloc, poguemanaradonaruntomb perlesRambles brar elmateix aniversari, ensortirdellocalontingui

mexicana. [Mèxic DF],15dedesembre de1949. JCB. CartadeSamuel Morera depeticiónaturalització manitat, [Mèxic DF],abrilde1948, p. 4. «El SoparenCommemoració del’Aniversari d’E.R.C.», La Hu- destacat representant delrepublicanisme local». amb Terrassa a l’exili mexicà. Principals trets biogràfics d’un Josep PUY. «Miquel Palet i Martí (1908-1988): del compromís «[...] «[...] ambelsecret desigquel’any vinent,alcele- manifiesto queno tengo títulodenobleza al- 570 571

569

191 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 192 SAMUEL MORERA FBM grau 30, cavaller Kadosh. el seurang maçó: que acredita Diploma deSamuelMorera 15 demarç1948 573 572 8.6. 575 574 repressió icondemna deSamuelMorera. obrir expedient iprocedir alasentència, persecució, recopilació d’informació iantecedents maçònics per presión delaMasoneríayelComunismo començava la darrer grau delqueesconeixen com agraus filosòfics. tat dediscernir clarament elbéimal.Aquest era el grau elmaçó hadecercar enelseuinterior lacapaci- obtingué elgrau 30:Caballero Kadosch. aconseguí elgrau 18:Caballero Rosa Cruziel1948 tat, elmateix quepracticava alesValls deBarcino. rimonial quemarcava elRitusEscocès AnticiAccep- Mèxic fou ràpida i va continuar amblagradació ielce - pluc delaGLVM. La incorporació a lamaçoneria de la lògiaLibertadnúm.233queestrobava sotal’aixo- Soler oLluísMestres, entre d’altres. bona entesa ambgermanstambéexiliats, com Antoni iniciat el1926 aRubí.AMèxic continuaren elsvinclesi d’integració alpaísambunaactivitat enlaquals’havia vitats com agermàmaçó era unsignedelavoluntat rant eltemps delaSegonaRepública. tivitat enelTriangle Prat iArmengoldeTerrassa du- iniciació alalògiaFidelitat deRubíel1926 ilaseva ac- voluminós, ambtot l’historial deMorera desdelaseva çònics va portaralaincoació d’unexpedient, prou nisteri deGovernació. Larecerca d’antecedents ma- vern, idela«Dirección General deSeguridad»,delMi- de ServiciosDocumentales»,laPresidència delGo- mençar el1946perpartdela«DelegaciónNacional del Valle deMéxico (GLVM). arribada, SamuelMorera s’incorporà alaGran Logia En elsmateixos anys, elTribunal Especialpara laRe- El 1944tenia elgrau 4:Maestro Secreto. El1945 Morera va formar partiparticipàdelestingudes La recerca d’informes i activitat maçònica va co- El 25d’agost de1942,tres mesosdesprés de la seva JCB.

Ibídem.

el Comunismo. Expedient26.475. 18defebrer de1948. CDMH. Tribunal Especialpara laRepresión delaMasoneríay José Antonio FERRERBENIMELI (2005). La maçoneriaal«Valle deMéxico» 572 Larepresa delesacti- 575 574 573

Enaquest 577 576 8.7. cido» del’imputat. Aquell any s’arxivà laseva causa. seva situaciólegal.Esmantenia el«paradero descono- viat genselsresultats delainvestigació ni tampocla als ijudicials,el20d’abril de1960, quenohavien can- Morera. Escomunicà perpartdelesautoritats polici- de l’Estat, orientadesalarecerca icaptura deSamuel tes lesgestions, inclòsl’escorcoll entotes lespresons fou fidel aaquesta tesi. continuïtat del’Estatut de 1932 ilaRepública. Morera tant deJosepIrlai Tarradellas, defensant la vers. gia políticaaseguir, enelmarc d’uncontext moltad- 1941 hi havia diferents interpretacions sobre l’estratè- ge d’unióva trigar uns anys enaconseguir-se. Des de perfecta, sobretot enelsprimersanys d’exili. Laimat- i connivències. Entot castampocfou unacomunió sobre l’Orfeó ial’inrevés pertot unmuntd’afinitats plicació ireconeixement (1961-1964). A l’inicideladècada1960ambcàrrecs de mésim- odes: 1r. Enelsprimersanys aMèxic (1943-1945); i2n. fou laseud’Esquerra tots aquellsanys. estatutària icom habitualusuaridel’Orfeó, quetambé com amilitant,com apersonafidell’opció legalista i randa lesincidènciesi la trajectòria d’Esquerra aMèxic tat polítiques. En qualsevol cas va viure i seguir fil per naturals discontinuïtats enlaparticipacióicomplici- família oelsuportal’empresa del gendre expliquen les teixa intensitat. Lasalut,l’edat, eltreball, l’atenció ala ERC al’exili mexicà, encara quenosempre amblama- En ladocumentacióesreconeixen infructuosesto- La militànciaméslegalista d’ERCtancàfilesal vol- Escriure sobre Esquerra aMèxic ésescriure també Morera formà partdelConsell Directiu endosperí- Samuel Morera va mantenir laseva implicacióamb

AA.DD. Esquerra Republicana deCatalunya. 70 anys. Ramon ALQUÉZAR. «Esquerra Republicana deCatalunya», a Esquerra a Mèxic. 1941-1980, p. 19-20. amb Esquerra Republicana Un continuat ifidelcompromís 576 576 577 S’enfrontaren duesvisions: 193 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 194 SAMUEL MORERA OCM i elDiadelaIndependènciaMèxic, el16desetembre. L’acte esrevestia degran emocióipatriotisme perlaproximitat entre laDiadadel’11 setembre i MariaDolorsBargalló. D’esquerra adreta, entre d’altres: SamuelMorera, JosepRibera, Llorenç Busquets al monumentconegut com «ElÁngeldelaIndependencia»,d’homenatge alsherois mexicans. Cada any lacomunitat catalana commemorava l’Onze deSetembre ambunaofrena floral Mèxic DF,11desetembre1950 les causes«persecutòries» com victimistes. legats delaseva marxa fregaren l’histrionisme tantper formaven partdelaComissió Gestora. Elsmotiusal· Josep Folch, RamonSaladrigasoLlorenç Busquets era elprincipalartífex d’aquella separació. Pere Ros, sal Català, com unaescissió del’Orfeó. JosepMuni cepció delfuturitractament delarealitat catalana. Barrio ielsrepublicans espanyols respecte laseva per- dubtes plantejats perPiiSunyer vers DiegoMartínez 585 584 583 582 581 580 579 578 per CarlesPiiSunyer, apartirdel juliolde1940 ministes» delConsell Nacional de Londres, impulsat una nova etapa,ensintonia amblestesis «autodeter- i estatutària delaRepública, front alsquevolien obrir els defensors delalegitimitat històrica, constitucional nia ambl’esperit deLondres. L’Orfeó Català encara roman actiu. Català fou unaaventura queacabàdeuanys méstard. tica, mero mitjà decomunicació, publicantjaenelseuprimernú- membres. perena, JosepMariaPoblet iFerran Zuluetaenforen tat Catalana deMèxic. Salvador Armendares, JoanLo- dels Catalans deMèxic acabàanomenant-seComuni- Gent bàsicamentdelPSUCorganitzà, el1943,Ca- A Mèxic va néixer dinsl’Orfeó, El Poble Català fou, desde1941, elseucombatiu

Dolors PLA.Op. cit. , p. 261-262. El Poble Català, [Mèxic DF]octubre de 1941. Dolors PLA.Op. cit.,p. 294. Joan B.CULLA.Op. cit.p. 55iss. cions deComunitat Catalana. Advertiments alamilitànciad’Esquerra respecte alesactua- C.», «Important Declaració del’Organisme Directiu del’E.R. nya alMón,lapresència catalana alMón: seglesXIXiXX. Antoni SEGURA;Josep MariaSOLÉISABATÉ (dir.). Catalu - Miquel MARTÍ ISOLER.Op. cit. quisme ielsseusefectes alsPaïsos Catalans. (1939-1948)», aJordi FONT (dir.). Història imemòria:elfran- Francesc VILANOVA, «L’exili català. DeFrança alnoretorn 580 584 ainiciativa deJosepTomàs iPiera, ensinto- una editorial de suport a la ferma actitud i als La Humanitat, [Mèxic DF],6defebrer de1943,p. 2-3. 582 El1943sortídelaseul’Orfeó Català. 581 Després dedir-seUnió 579 l’Agrupació Patriò– 585 ElCasal 578

583 lir eltriomfdelademocràcia: que deixava benclara la convicció del partit per asso- amb clares referències aPiiSunyer, ambunmanifest Consell Directiu d’ERCaMèxic intentava controlar, 587 586 vocal d’Esquerra. mexicana iamblaincorporació, l’any següent,com a muel Morera enarribarelmaigde1942alacapital Aquest era elpreocupant escenari queestrobà Sa- nia nacional. lament, finsanouacord del’òrgan delanostra sobira- de laGeneralitat ésencarnadaenelPresident delPar- nat del’honorable President Companys, laPresidència cions i de les lleis que les regulen, després de l’assassi- tre poble. Gràcies al’exercici deljocd’aquelles institu- ha deservir, enelfutur, lacausadellibertat delnos- continuïtat delesnostres institucions estem segursque poders legalsbandejats perlaforça. Elrespecte ala elles, doncs,quepertany larepresentació legítimadels institucions catalanes sobreviuen alaviolència.És aquesta enelsseusresultats actuació, méspoderosa serà laseva força iméseficient posat enelsnostres ideals. sinteressada ipermanentactuació, ambelpensament llurs preocupacions particulars,elsmouenvers unade- Catalunya sónpoderosos estímuls que, peldamuntde etud delnostre caràcter il’afany derecobrament de cions patriòtiques i democràtiques, i creu que la inqui- països lliures mantenen més vives que mai lesconvic - catalans quehanaconseguit arribaraMèxic iaaltres clandestina deJosepIrla(1940-1944)». Mercè MORALES. Op. cit.Vegeu capítol 2:«LaGeneralitat muel Morera. dell, Francesc Messeguer, Jaume Guitart,Antoni Escofet iSa- Roc Boronat, JoaquimBilbeny, JosepMascort, IgnasiCana- ni MariaSbert,Artemi Aiguader, MartíRouret, LluísMestres, Directori d’ERC:MiquelSantaló, Josep Andreu iAbelló, Anto- La Humanitat, [Mèxic DF],15d’octubre de1943.Formaren el [...] a) E.R.declara mantenir elseupensamentqueles [...] Quant millorimésperfecta siguilaunitat d’aquesta «El Consell Directiu està segurqueelsnombrosos 586 UnasituacióquelaDelegaciódel 587

195 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 196 SAMUEL MORERA FBM i lesnetes Benigna,EmíliaiIsabel Els avis SamuelMorera iBenignaBlanco, elspares JaumeBonastre iIsabelMorera, Ciutat deMèxic,1952 8.8. tit, ambelcorresponent àpat idestacats parlaments. sovint, elllocescollit percelebrar l’aniversari delpar- 589 588 guay, Rosales, Bolívar i Marsella). seus socialsqueva tenir l’Orfeó Català (carrers d’Uru- Esquerra compartí, alaCiutat deMèxic, lesdiferents me Bonastre; aSanLuísdePotosí, JaumeFigueres. sencs com Valentí Puigdomènech,MiquelPalet iJau- tat deMèxic hitrobem SamuelMorera id’altres terras- militants exiliats alsEstats UnitsMexicans. AlaCiu- rere any, ambgran emotivitat pelsprop detres-cents apareixien Morera, Bonastre iPuigdomènech. vintejaren les informacions d’actes commemoratius on gonitzats pelsmilitantsisimpatitzants delpartit.So- un veritable aparador delsfets mésdestacats prota- corretja detransmissió delsidealsi objectiusd’ERCi La data delafundaciód’ERCera recordada, any La Humanitat editada a Mèxic, de 1942a 1965, fou els catalans.» dent, aplegui,dirigeixiicoordini lesactivitats detots de lanostra representació nacionalquecreï elPresi- RA REPUBLICANAlad’assolir quel’òrgan indiscutible ria. És una de les tasques més immediates d’ESQUER- directrius emanades de la màxima jerarquia estatutà- ritoris esforços seran espontàniamentvinculats ales democràtic, tenim elconvenciment queelsseusme- dent ieldelsmésdestacats dirigentsdelcatalanisme gut perpartdelsenyor PiiSunyer elcriteri delPresi- seu profund patriotisme. Salvada aquellaetapaicone- municació treballant a Londres per Catalunya, guiat pel talanisme, s’haesmerçat ensuperar unaetapad’inco - Pi iSunyer, personaaltamentrepresentativa enelca- talunya. Cent anys del’Orfeó Català deMèxic. 1906-2006. Núria CAPARRÓS iJoanCORDERAS. Catalunya fora deCa - Catalunya aMèxic», Mèxic DF, agost de1942. la DelegaciódelConsell Directiu d’Esquerra Republicana de FJI. Fons Esquerra. 0.1.2. Esquerra aMèxic. «Declaració de altaveu itestimoni delaquotidianitat La Humanitat: b) b) [...] El nostre company deConsell Directiu, Carles 588 589 L’Orfeó va ser, ben filla delmilitantd’ERCJosepMora. na enl’enterrament enaltamardeNúriaMora iSoler, sults iamenaces— arran del’ússimbologiacatala- flicte entre republicans catalans iespanyols —ambin- 593 592 591 590 594 acusatori del’escriptor. recentment. Morera també estava sota l’ombra del dit ta delpartitdefensat permoltsdelsquehavien arribat rència, el1944,contra elsentitmésortodox ilegalis - Mèxic, va pronunciar unacontudent iextensa confe- ria Poblet, home importantdeComunitat Catalana a en elsegon com en el tercer i darrer viatge. JosepMa- l’enfoc políticdemoltsdelsquearribaren el1942,tant d’altres opinionsdemalfiançaisospitasobre elperfili talà deladarrera expedició delNyassa contrastà amb les pàginesdeLa Humanitat, alnombrós passatge ca- leït» perpartdebastants passatgers. del Nyassa va merèixer ladenominacióde«vaixell ma- tres militantsafincats alpaís. per partdelsseguidorsdeComunitat Catalana id’al- el suport al Consell Nacional de Pi i Sunyer a Londres a delegat delpresident Irla,amblamissió derefredar República iexconseller primerdelaGeneralitat, com ge del Nyassa hi arribà Miquel Santaló, exministre de la gors sofertes alavella Europa. Enaquelldarrer viat- d’arribar a unpaísdellibertat, després deles amar- molt emotiuambelsmillorsdesitjos,enelmoment ribats denouenelNyassa». donava unacàlidabenvinguda: «alsgermansd’exili ar- el tracte rebut al llarg del viatge. existent entre elspassatgers pertotes lesincidènciesi nitat noaconseguí amagartota l’agror ielmalestar L’acollida afectuosa, desdel’Orfeó Català idesde El primernúmero correspon a l’octubre de1942i La carinyosa benvinguda manifestada per La- Huma

ons) resultà simpàticament enfervorida». lloc al’Orfeó Català (recepció delesduesdarreres expedici- Artur BLADÉ.Del’exili aMèxic, p. 53. «lafesta queva tenir Joan B.CULLA.Op. cit.;Mercè MORALES.Op. cit. La Humanitat, [Mèxic DF],octubre de1942. 1980, p. 211. «Josep Mora iMadalena»,AA.DD. Esquerra aMèxic. 1941- Entrevista Rosa Palazón Nadal.Generde2018. iGabriel 590 591 Era untext afectuós i 592 Com el seriós con- 593 594 Eldarrer viatge

197 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 198 SAMUEL MORERA FBM Samuel Morera iBenignaBlanco amblesseves netes, EmíliaiIsabel enbraços. Ciutat deMèxic,1953 596 595 l’aniversari dela fundaciód’Esquerra. Participava una dança imemòriadelamilitància. de Setembre eren d’altres articleshabitualsderecor- i notòria. Lajornadadel14d’abril olaDiadadel’Onze de Companys tambéera recordada deforma constant riorment com apresident delaGeneralitat. Lafigura a laseva presència aMèxic com alíderd’ERCiposte- molta informació alsseusviatges, ales seves visites i jectòria iprotagonisme deTarradellas. Esdedicava ra delseusecretari general, Josep Tarradellas. amb elreforçament icontundent projecció delafigu- querra de Tolosa deLlenguadoc, del juny de1945, peller, de1944,ialesresolucions delCongrés d’Es- ble acollida a la iniciativa del ple d’Esquerra de Mont- Delegació delConsell deMèxic estinguéunaagrada- victòria delademocràcia enfront elnazisme. Desdela partir de1945,jaacabadalaGuerra Mundialambla tat el títol «s’embolica latroca» llegimelsegüent: Però lafesta mésreexida era lacommemoració de Des deLa Humanitat esfeia elseguimentdelatra- L’Orfeó Català, Esquerra Republicana iLa Humani- En undelsapartats delaextensa dissertació isota el miracle.» mer pla.” Elsvells partitspolítics,doncs,havien defer els partits, estrènyer les seves fileres; posar-los en pri- se queera aquest: “Resdenousagrupaments:enfortir penúltim, iparlantsempre entermes generals, pot dir- roig viu.Cadanova expedició portava elseulema.Eldel dels dos darrers çament devia ésser elboiveritable. Ambl’arribada bat alaconclusió queelcamíemprès deboncomen- sió delssecrets delapolítica,l’homedelcarrer haarri - quals, idelsèxits (?)assolits pelsquideientenir lavi- lema delsdosanys darrers d’experiències, després dels aquest soldaren, encara méssicap, laseva complicitat a

Francesc VILANOVA. Alsdoscostats dela frontera. Capítol 3. febrer de1944. Conferència donadaaComunitat Catalana deMèxic el23de OCM. JosepMariaPOBLET. «Laveu del’Homedelcarrer». «El casfou quelatroca jaestava embullada.Ique embolica quefafortpot dir-sequehaestat el 595 Nyassa, especialment, la tensió pujà al 596 sament, sentimentiacció...» lula inicialicabdaldetota societat, matriu detot pen - de l’Homeil’homesingularcom ésser definsi cèl· logia del14d’abril oelprograma delpartit:«ladefensa recordant elspersonatges méssignificatius, lasimbo- nitzadors. complicitat defermesa i convicció per partdelsorga- cies del’Orfeó. Montejo, al’hotel Reforma oalesmateixes dependèn- bració esfeia alRestaurant Ambassadeurs, al’Hotel gran majoriademilitants,amicsiconvidats. Lacele- 599 598 597 derar lalluitacontra elfeixisme: romania iespresentava com l’únicaforça quepodiali- rèixer dotzenes de partits i iniciatives. Esquerra, però, ca política d’un exili que havia vist aparèixer i desapa- reivindicà elpaperprotagonista d’ERCdinsladinàmi- ra. El1951, enel20èaniversari delaseva fundacióes pit iposardemanifest laforça il’hegemoniad’Esquer- sim depeusaterra pertaldesumartots junts…». pragmatisme: tre costat del’Atlàntic. Esfeia unacridaalconsens Ial camps deconcentració ianodecebre’ls desdel’al- ben present atots elsquiestrobaven alapresó oen tes lesmalvestats del’esclavatge» idemanava tenir companys queestrobaven aCatalunya: «sofreixen to - tol «Servir Catalunya». Convidava a recordar que els març de1945—unesinteressants reflexions sotaeltí- En laconvocatòria de1945esdetectà unaevident En elssoparsd’aniversari era elmomentdetreure Samuel Morera va escriure més quel’Esquerra. Moltes organitzacions ques’havien cràcia catalana al’exili, iveig quegairebé nohi queda revistes d’activitats diverses. [...] l’abundor degrupsiorganitzacions, depublicacionsi

DF], març de1945,p. 1-2. Samuel MORERA. «ServirCartalunya», La Humanitat, [Mèxic maig de1945,p. 2. «Parlament delSr. M.Santaló», La Humanitat, [Mèxic DF], La Humanitat, [Mèxic DF],març de1945. Però, ara, al’any 1951, observo elcampdelaDemo- «Aquí aMèxic, alsprimersanys d’exili, fou notable 597 MiquelSantalóva fer unextens parlament «voldríem queelscatalans d’ací toqués- 598 599 enaquellesdates — 199 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 200

SAMUEL MORERA al temple deQuetzalcoatl. i EmíliaBrugal, Josep Bonastre i elsseusconsogres Isabel iEmília, les netes Benigna, amb laseva fillaIsabel, Samuel Morera Teotihuacán, 1952 FBM militància d’Esquerra enterres mexicanes. Foren nom - tives va tenir unacontundent resposta perpartdela raconar el president de les seves atribucions execu- Executiu portaren unagran polèmica.Laintenció d’ar - dència il’intent dedesplaçarTarradellas delConsell te basc–català», lesactuacionsaesquenadelaPresi- ret, ielpresident delaGeneralitat JosepTarradellas. 1960— entre elsecretari general d’Esquerra, JoanSau- 602 601 600 8.9. re fet deformar partdelConsell Directiu. Morera va viu- de laresponsabilitat directa quepodiarepresentar el tivitats i juntes d’Esquerra eren habituals més enllà me Bonastre, MiquelPalet iValentí Puigdomènech. amb lapresència terrassenca deSamuelMorera, Jau- Era el29èaniversari. Fou unajornadabenreeixida querra idelaproclamació delaRepública Catalana. i concorreguda commemoració delafundació d’Es- Consell Directiu d’Esquerra, iniciant-seamb unanova Morera adiferents càrrecs deresponsabilitat dinsel 602 Les maniobres deSauret amblasignatura del«pac - Foren unsanys onlapresència deMorera enlesac- franquista;» Catalunya queavui lluitaambcoratge contra elterror ra, enshemdemantenir fidelsaCatalunya, aaquesta donar. Hemdeserfidelsal’Esquerra, imésenca- Partit ambtota laseva executòria gloriosa. els homesdel’Esquerra senten laresponsabilitat del partit, quantot l’altre trontolla? Podem contestar que dirigents, queesmantenen ferms, enquadrats dinsdel querra, quètindran elsseushomes,quètindran elsseus saparegut. Podem preguntar, doncs,“què tindrà” l’Es- creat al’escalf iperl’impulsdelesesperances, hande- La dècadade1960va representar latornada de

traordinària. 17d’octubre de1959. FJI. Fons Esquerra. 0.1.2. «Esquerra a Mèxic». Assemblea Ex La Humanitat, [Mèxic DF],abril-maig-juny de1960. La Humanitat, [Mèxic DF],abril-maig-juny de1951, p. 2. moltdeprop lallarga igreu polèmica—de1958 a Retorn alConsell Directiu d’Esquerra Aquest sentitderesponsabilitat noenshad’aban- 600 601 - nir moltarellevància eltreball icomplicitat deValen- Morera enels Consells Directius d’Esquerra va te- vida ifinsalsdarrers diesdelaseva existència. de col·laboració va serunaconstant alllarg delaseva feó Català, onfou comptable de1950 a1952. L’esperit paginat ambelcompromís patriòtic icultural al’Or- anys. Elcompromís polítichavia succeït itambécom- rera enprendre compromís anivell directiu enaquells na són elementsperentendre la predisposició de Mo- Bonastre i la plena integració social en la vida mexica- la família Morera. da al’Orfeó iva mantenir unamoltbonarelació amb Mèxic. Lafamília Vidal haestat sempre moltvincula- de Rafael Vidal, actualpresident del’Orfeó Català de de JosepVidal —queseriaelsegüentpresident— iavi ció del Nyassa, fou president d’Esquerra. Era el pare dal, quehavia arribat aMèxic amblatercera expedi- ves accions. existent idelapretensió desestabilitzadora delesse- ren Sauret com aprincipalresponsable delmalestar broses les missives de suport al President i assenyala - 605 604 603 de vicepresident. cia iSamuelMorera va passar, perunanimitat, alcàrrec que Puigdomènechocupés,interinament, lapresidèn- mort de Ventosa i Roig, el 30 de juliol de 1961, va fer cia. Morera hova fer com asecretari deRelacions. La i Roig. Valentí Puigdomènech ocupà la vicepresidèn- el març de1961 sotalapresidència deJoanVentosa a febrer de1964. En aquesta etapadelapresència iparticipacióde La bona salut del negoci familiar dirigit per Jaume Morera s’incorporà alConsell Directiu d’Esquerra Morera va ocuparlavicepresidència d’agost de1961

Vidal com apresident iSamuel Morera com avicepresident. neral Ordinària del8demarç de1962ones nomena Angel FJI. Fons Esquerra. 0.1.1. «Esquerra a Mèxic». Assemblea Ge- sell Directiu del20demarç idel29d’agost de1961. FJI. Fons Esquerra. 0.1.1. «Esquerra aMèxic». Actes delCon- pacitat omalíciade laseva actuació. Sauret ipeticiód’un Tribunal d’Honor per determinar lainca - tubre de1959. Acusació deculpabilitat enlapersonadeJoan vador Armendares en l’Assemblea Extraordinària de 17 d’oc- FJI. Fons Esquerra. 0.1.2. «Esquerra aMèxic». DiscursdeSal- 603 605 604 Desde1962ifinsa1980, Àngel Vi- 201 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 202

SAMUEL MORERA OCM Dempeus, perl’esquerra, elprimerésValentí Puigdomènechil’onzè SamuelMorera. Massa Coral del’Orfeó Català deMèxic, enlainauguració delnouestatge, alcarrer Bolívar. Ciutat deMèxic,25novembre1954 de 1955. par demilitantsdelVallès enterres mexicanes, elmaig va, compromesa ipolivalent. Organitzà elprimerso- presentació itrobades degermanorl’Orfeó. ra aMèxic ienlesactivitats culturals, tasquesdere- nech estigué moltintegrat enlavidapolíticad’Esquer- política municipalsalaciutat vallesana. Puigdomè- tant de Morera enlesdiferents etapes de la gestió i prés aMèxic. discrepàncies, durant eltemps del’exili aFrança ides- tingueren unacontinuada relació, àdhuctibantors i força complicades. Ambdósforen elsúnicsqueman- ta col·laboració. Visqueren, conjuntament, situacions la Dictadura dePrimoRivera. Tingueren unaestre- de laFraternitat Republicana aTerrassa entemps de bana iaHisenda,respectivament. ralitat a Sabadell en l’Administració de la Propietat Ur- Guerra Civil,eljuny de1938, va serdelegat delaGene- 610 609 608 607 606 Altisench com aviatjant deteixits. reig iaTerrassa havia treballat a l’empresa de Josep el seu inseparable llacet «separatista». Era fill dePuig- tí Puigdomènech.Sempre anava moltbenabillat amb a París. de comiat aJoanCasanellesabansdelaseva marxa pà, entre d’altres iniciatives, enl’organització delsopar tronat Pro-Pàtria a través d’una carta deJosep Tarra- petició de cooperació en la posada en marxa del Pa- més complicitat políticalacorresponent informació i flicte entre Josep Tarradellas iJoanSauret. nombrosos actes. Va viure ipatir debenaprop elcon- president d’Esquerra aMèxic va participariorganitzar Puigdomènech formava partdelnucli«dur» alvol- Samuel iValentí eren moltbonsamicsdes delsanys Samuel Morera també va rebre en aquells temps de Puigdomènech com asecretari, vicepresident o

La Humanitat, [Mèxic DF],30denovembre de 1961. FJI. Fons Esquerra. 0.1.1. «Esquerra aMèxic». OCM. Llibre d’Actes 1954-1959. Puigdomènech. AGA. Fons JARE. (10) 128 12/02852. Expedient Valentí Núria CAPARRÓS i Joan CORDERAS. Op.69. cit.,p. 609 610 Al’Orfeó tinguéunavinculació moltacti- 606 Entemps dela 608 Partici- 607 tot desitjant-liunaràpida recuperació. president Tarradellas esva interessar perlaseva salut dels seusavis. Les altres netes encara eren petites. El bava aTerrassa, «descobrint» perprimercop laciutat seu costat, doncsjustament peraquellesdates, estro- cats, Benigna,lanetamésgran, nova poderestar al freqüentat pelsexiliats. Enaquellsmomentstandeli- Fragoso alSanatorio delaTorre. Era unbonhospital venció cirúrgica afinalsde1962peldoctor Mario Reyes rang oficialsotalapresidència deAntoni MariaSbert. estat elspromotors. Desdelmaigde1960va assolir dares, Francesc Farreras iDuran iPere Ferrer n’havien entitat privada elnovembre de1954. Salvador Armen- dellas. 611 trobada iacollida detots elscatalans. Larealitat no ques era deltot inviable. seva massa socialdavant algunessituacionsipolèmi- vist. Launanimitat, enl’opinió ienlesrespostes, dela algunes situacionsquenoformaven partdelguiópre- l’exili republicà estrobà, demanera inesperada, amb tenària, farcida derutinesitradicions. Eneltemps de tes. Calnooblidarqueestractava d’una entitat cen- de moltaactivitat itambéd’alguns significats conflic- sabilitat dinsla Junta Directiva. Foren anys idècades l’afiliació políticaodel’exercici entasquesde respon- ció iparticipacióendiferents iniciatives oactivitats, de de l’oficialització del compromís d’alta, de laimplica- la casa de la majoria dels catalans a Mèxic més enllà lentí Puigdomènechel1948.L’Orfeó esva convertir en prés SamuelMorera el1943,MiquelPalet el1945iVa- tegració. JaumeBonastre va serelprimer1942,des- d’alta del’Orfeó com agest delaseva connivència iin- 8.10. L’Orfeó Català 612

En elterreny personalhemdefer notarunainter - La consigna non’era unaaltra: l’Orfeó era lacasade Els familiars iamicsdeSamuelMorera esdonaren desembre de1962. AMTM. Cartade JosepTarradellas aSamuelMorera. 31de juny de1960. AMTM. Carta de Josep Tarradellas a Samuel Morera. 15 de 611 ElPatronat s’havia constituït aMèxic com a 612 203

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 204

SAMUEL MORERA FBM i BenignaBlanco. Samuel Morera Ciutat deMèxic,1955 polèmica. SamuelMorera, enlaseva darrera interven- me Bonastre intervingué demanera directa enaquella atives artístiques en la seu de Bolívar. El seu pare Jau- gran de Samuel Morera fou molt important en les inici- rera enresultà afectada. Laimplicaciódelanetamés 614 613 fou, sovint, tanconsensuada nitanplanera. 616 615 los socios». y queevidentemente seprestarían adivisionesentre estiones quepuedenserinterpretadas como políticas lítics. Rasi curt: «que no se involucre alOrfeó encu- derar que era un afer polític a resoldre pels partits po- víctimes delarevolució hongaresa de1956 enconsi- assemblea desocis es va votar en contra d’ajudar les promisos ifuncions.Novolien interferències. Enuna de serl’entitat oquineseren lesseves tasques,com- en unavisiótradicional, àdhuclegítima,delquehavia tació d’alguns socis.Algunsmembres del’Orfeó teni- quina política,era unmal «negoci»segonslainterpre- tant Raimon,el1967. L’escàndol ambmotiud’undinard’homenatge alcan- pel PSUCenelrestaurant del’entitat, el1956 1953; 5è. La crisia conseqüència d’un soparorganitzat del Pacte deMadridentre Franco ielsEstats Units,el lona, el 1951; 4t. L’actitud de l’Orfeó davant la signatura posta del’Orfeó contra lapolíticafranquista aBarce- Casal Català, tambéel1943;3r. Elposicionamentires- munitat Catalana, el1943;2n.L’escissió icreació del firmen: 1r. Lapolèmicaderivada delnaixement de Co- afers, prou diferents idistants eneltemps, aixíhocon- el marc d’unaforta discussió. ventut, el1968,ilapolèmicaqueaixò va provocar en Morera. Fou elcasdeladissolució de laSecció deJo- entre elsassociats ienconcret delafamília Bonastre- Semblaserquefer política,o més benditsegons També d’altres afers centraren l’atenció iladiscussió

Miquel MARTÍ ISOLER.Op. cit. OCM. Llibre d’Actes d’Assemblees. 15dedesembre de 1956. 301. toni SEGURAiJosepMariaSOLÉISABATÉ (dir), Op. cit.,p. OCM. Llibre d’Actes d’Assemblees. 24 dejuliol 1956; Ana- ordinària. 11dejuliol1968. OCM. Llibre d’Actes d’Assemblees. Assemblea General Extra- 615

616 BenignaBonastre Mo - 613 Alguns 614 ; i6è. de laRepública aTerrassa. corden la seva gestió contundent i decidida, en temps d’altres èpoques.Les explicacions ilesformes ensre- Junta del’Orfeó, recuperem l’estil convincent iestricte vencions ipropostes deMorera, enlesreunions dela rendiment iestalvi enalgunespartides.Enlesinter- de l’Orfeó, anivellar elspressupostos itreure millor tions comptables, gestionar imillorar l’administració zon iIgnasiRibera. llart, Francesc Carreras, Ramon Peypoch, Ramon Pala- sident del’entitat ialajuntahitrobem Francesc Ma- comptable entre 1950 i1952. EnricCalafell era elpre- la seva implicacióenlaJuntaDirectiva enqualitat de l’Orfeó Català deMèxic. Deforma mésdirecta va ser moneda, queva viure iesva trobar SamuelMorera a hi haguessin vencedors nivençuts enaquellconflicte. ció enunaassemblea del’entitat, va demanarqueno 617 618 el mecenes ifilàntrop ArturMundet. posar lainvestigació d’unafer decaràcter ofensiu vers una reunió deJunta definals1950, Morera va pro- ca comptable noimpediren d’altres intervencions. En tuït adeterminades hores. Les aportacionsdetemàti- dominó. L’ús delesinstal·lacions nopodiaresultar gra- manien mésenllàdelesdueslamatinada jugantal ment d’unaquotaextra peratots aquellssocisque ro- la regularització delesquotes delssocisoelplanteja- la cantinadurant uncurtperíodedetemps. tot, esva fer responsable directe del’administració de amb laproposta dejubilaciód’Armero. Morera, finsi trador. Fou unllarg icontinuat conflicte que va acabar veis de cantina que estaven sota la tutela de l’adminis- la comissió quehavia d’escatir labonamarxa delsser- Francesc Mallart iRamonPeypoch formaven partde laritats detectades enlaseva gestió. RamonPalazon, l’administrador Alfonso Armero perunasèried’irregu- La tascadeSamuelMorera fou aclariralgunesqües- Aquesta ésunapartdel’escenografia, lacreu dela D’altres afers van sertots elspassos peraconseguir Morera afrontà de forma directa elconflicte amb

OCM. Llibre d’Actes, 1940-1954. 1950. OCM. «Llibre d’Actes, 1940-1954». Acta del 5 de desembre de 617 618 205

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 206

SAMUEL MORERA FBM i lesquatre filles:Benigna,Emília,IsabeliCarme. els pares JaumeBonastre iIsabelMorera, La família alcomplet. Elsavis Samuel Morera i BenignaBlanco, Ciutat deMèxic,circa1965 el màximcoliseu mexicà. nes ocasions,alTeatro deBellasArtes, qualificat com de gran nivell quetenia elseuemplaçament,enalgu- la ciutat. Lafesta dels JocsFlorals era unacelebració cals, fent acte depresència enindrets emblemàtics de enllà delseulocal,elsseusmuntatges escènics imusi - la programació del’entitat. L’Orfeó sortiaaoferir, més nombroses activitats iparticipacionsqueomplenaven revocable. el 8 de gener de 1952. Considerà el seu comiat com ir- muel Morera enlesreunions deJuntaDirectiva va ser disculpes. Ladarrera presència iparticipaciódeSa- va tolerar aquellgest iendemanàresponsabilitats i 619 620 ís Companys. ElRestaurant Ambassadeurs fou unes- l’Onze deSetembre ol’assassinat delpresident Llu- querra, celebrar l’aniversari delaRepública Catalana, sopars commemoratius perrecordar la fundaciód’Es- titat. Laparticipació tambéera molt elevada enels guides ambmoltd’interès pelssocisiamicsdel’en- les passades. via portat algun conflicte. Els nervispodienjugarma- promís enlaqualitat delesrepresentacions tambéha- germanor idivertiment. Ladiferent percepció icom- a moltsinfants i joves noméses veia com un acte de exigència perpartdelsdirectors corresponents. Per crifici. Algunes vegades es transmetia una excessiva implicada. Darrere hihavia moltes hores d’assaig isa- tes famílies del’Orfeó. Lafamília Ribera hiestava molt postes degran nivell iqualitat queaglutinaven mol- una gran implicació. fet propaganda durant larepresentació. Mundet laquantitat decinquantapesosperhaver-ne algú va citaraquellproducte iva demanar-liaArtur terpretació còmica delTenorio, dutaaterme al’Orfeó, d’altres aportacions,creà el«Sidral Mundet».Enlain- i polivalència empresarial enterres mexicanes. Entre La cara mésamablede l’Orfeó Català estroba enles Les actuacionsmusicals,dansaires iteatrals eren se- La Massa Coral il’EsbartDansaire eren d’altres pro- Mundet fou homed’unagran activitat, mecenatge

La Nova Revista, 1957 Miquel MARTÍ SOLER.Op. cit. 620 Puigdomènechhiva tenir 619 Morera no durant moltsmesospermoltagent. es bevia enporró... Era una jornada especial iesperada dicions deCatalunya: escantava, esballaven sardanes, ta nostàlgia perlaremembrança delscostums ilestra- tari personal.Aquelles trobades esrecorden amb mol- i molt concorreguts. El temps no ha esborrat l’anecdo- carretera deCiutat deMèxic aToluca, foren importants de l’Orfeó. tiu estigués tambémoltpresent alacolònia catalana natges noimpedia,ansalcontrari, quel’ambient fes- militància d’Esquerra. jecció per part de la massa social de l’Orfeó i de la sincera similitud desentimentsiemocions. ra. Esrespirava, enaquellhomenatge alsherois, una numento a la Revolución, situat a laColonia Tabacale- Niños Héroes alparc deChapultepec, odavant elMo- tat: elÁngeldelaIndependencia,Monumento alos floral enalgundelsmonuments emblemàtics delaciu- terme, anualment,una Guàrdia d’Honoriunoferiment junta de l’Orfeó i d’Esquerra Republicana es portés a xic, el16desetembre, va fer quesotalainiciativa con- seva proximitat ambeldiadelaIndepèndenciaMè- militant d’Esquerra, DalmauCosta. d’un altre mecenes de la política i la cultura, el també Aquest establiment era elbucinsígniadelsnegocis d’alguns militantsamblagestió d’aquell establiment. cenari habitual car no podem oblidar la vinculació 622 621 esports, excursionisme, cantcoral, balls... tòries idemoltes inciatives: esbart,sardanes, teatre, jovent del’Orfeó. Elsjoves eren l’ànima demoltes his- qüents pernohaver deretirar massa tard perpartdel ït. Idurant tot l’any lesfamoses «tardeades» eren fre- festes, trobades i celebracions resultava prou atape - tembre tenien llocelsballsdelaMercè. El calendaride a catalans malgrat lameravellosa acollida mexicana. de pensar en Catalunya, parlar en català i viure com Els aplecsal’espai natural ilúdic deSalazar, enla Les Guàrdies d’honoragafaren moltprestigi ipro- La celebració de laDiadal’Onze deSetembre ila Les trobades aSalazar esfeien alaprimavera ielse- Entrevista aJoaquim Carreras iPla.Gener de2018. Núria CAPARRÓS; Joan CORDERAS, Op. cit. 621 Lasolemnitat d’aquells home- 622 Maiesva deixar 207

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 208

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA Il·lustres. deTerrassencsa laGaleria obra deSebastià Freixes, Retrat deSamuelMorera, 1985 agente deseguros». L’obituari deia: donava elcondol alseugermàEzequiel, «prestigioso pública, onesrecordaven lesqualitats com alcaldeies quelcom sorprenent però sensecapreferència alaRe- rassa lapremsa delrègim publicàuna detalladanota, 624 623 carta decondol alafamília Bonastre-Morera. La JuntaDirectiva del’Orfeó va acordar enviar una Mario Reyes nohiva poderfer res persalvar-li lavida. estimada pertot elveïnat. Enaquellaocasió, el doctor fou sentidapergrans ipetitscarera unapersonamolt 79 anys, acompanyat delafamília. Lamortde«l’avi» vius elsrecords d’unspersonatges quejanohisón. on sura elsentimentde tota unaèpocaiesfan ben meravellós recorregut perlahistòria d’unterrassenc tes ial’eixida delaseul’Orfeó Català. Haestat un Josep Ribera iambJoaquim Carreras alaSaladeJun- muel Morera. També en les inoblidables xerrades amb tiva, sobresurt enlesconverses amblesnetes deSa- 8.11. Desenllaç Manuel Royes recordà lapersonalitat, dedicacióitre- seu pare de Terrassencs a la Galeria Il·lustres. L’alcalde tament deTerrassa. Isabelva descobrir elretrat del ra deSamuelMorera enelsalódesessions del’Ajun - emotiu acte d’homenatge ireconeixement alafigu- ara el10desetembre de1985quanva tenir llocun broses ocasionsdesprés delamort de Franco, com després d’haver visitat Terrassa iCatalunya ennom- que elseumarit,1977, alsnoranta anys. Samuel Morera va morirel6defebrer de1969, amb La partméslúdicaifestiva, però tambélamésemo- Isabel Morera iJaumeBonastre moriren el2005, Benigna Blanco Chanva morirvuitanys després Ayuntamiento.» dades administrativas alfrente delapresidencia del la ciudad,demostró poseerdotes demandoycuali-

10. cido en Méjico», «El ex-alcalde de Tarrasa, Don Samuel Morera Ribas, ha falle- OCM. Acta delaJunta d’11defebrer de1969. «En eldesempeñodelaprimera magistratura de 624 Tarrasa Información, 3 de març de 1969, p. 623 ATer- gratitud ésimmensa: ha permèsconèixer-la. L’experiència haestat únicaila història de tots. La seva família i molta altra gent ens seva ciutat. La història de Samuel Morera és també la Terrassa itreballà, mésenllà detota polèmica,perala ca imoltes coses més.Va serunterrassenc queestimà gular imereixedor d’aquest id’altres estudis. var elconeixement ilamemòriad’unpersonatge sin- me, continuada pelsbesnets, hanfet possible preser- les altres netes deSamuelMorera: Emília,IsabeliCar- nerosa. 2013. Homlarecorda com unapersonamoltcultaige- culturals de l’Orfeó Català, va morir el 18 de febrer de arribar aMèxic iquefou l’ànima demoltes iniciatives ries gallegues. Mola, Montserrat, Alcanyís iCabodeCruzBoiro, ales i escamparen lescendres delsavis enindrets com la ren SamuelMorera iRibas. i testimonis dels terrassencs que conegueren i tracta - sant deforma directa iemotiva elsnombrosos records seus viatges aTerrassa, noves ivelles amistats, cop- per JaumeValls ieditat perl’Ajuntament. lecció «Homenatges» dedicat alaseva persona,dirigit la República. Enl’acte espresentà l’opuscle delacol· ball deMorera alcapdavant delconsistori entemps de 625 Samuel Morera fou l’alcalde entemps delaRepúbli - Només l’homenatge, larecordança ielrespecte de Benigna Bonastre i Morera, la neta queva néixer en Les seves netes visitaren Terrassa l’estiu de2004 Jaume Bonastre iIsabelMorera, conrearen enels tardor. Joan OLIVER «PERE QUART». « Corrandes d’exili», En materra delVallès «Avui enterres deFrança “Com elVallès nohihares”.» cinc quarteres massa terra. quatre pinsunboscespès, tres turons fan unaserra, ans d’enyorança viuré. no emmoriré d’enyorança i demàméslluny potser, 625 Saló de 209

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA

3. de SamuelMorera Vuit escritsidiscursos 8. 4. 6. 2. 5. 1. 7. 8 degener de1936 L’Acció, 22denovembre de1935 L’Acció, 13 d’abrilde1934 L’Acció, 2defebrer de1934 El Poble [Sabadell],14d’abrilde1933 La Humanitat [Mèxic DF],març de1945 L’Acció, 5dejuny de1936 La Rambla [Barcelona], 4dejuny de1936 L’Acció, 17 degener de1936 Un santlaic Declaració deprincipisd’Esquerra Republicana Una dataemocionant Planxa desdelapresó alsgermans maçons 1931-1934 Servir Catalunya Servir Terrassa ielseugovern municipald’Esquerra Al poblerepublicà icatalanista deTerrassa 220 223 214 216 217 212 221 215 211 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 212 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 1. ficaven l’anhel general de renovació illibertat.Arreu d’Es- que el poble ens donà. Fórem els homes d’esquerra els què omf; alesquaranta vuithores d’haver rebut elmandatimpe- ons, empresonaments ipersecucions detotes menes, donà- visme feia triomfar enlesurnescandidatures quesigni- ens havien d’obrirelcamí peral’assoliment delaRepública, em estatdisposatssempre ajugar-nos lavida,elsqueanàrem despertàrem als que encara dormien i fórem nosaltres qui els del desigpopular. Fórem elshomesesquerrans, elsquehaví- datures republicanes i d’esquerra coaligades proclamaríem de totes lestiranies ivolem com vosaltres, idealistes exem- dura havíem sabutplantarcara atots elsdictadors demenor i major quantia,noestemordint-nos lescontinuades vexaci- ideari hi figurava enlloc preeminent la República com a for- a leseleccions històriques del 12d’abrilconvençuts que elles apart, per a què triomfés el desig popular d’exiliar per sem- tant i assaltant l’Ajuntament, havent assolit el triomf històric tats monàrquiques, sinó no hauriaestat el triomf tan escla- tícia social. tat perlaRepública idurant elstemps omniososdeladicta- la proclamàvem. Forem, però, els homes de l’Esquerra Re- la República, alesquaranta vuithores d’haver assolit eltri- la República, car tots elsciutadansenshemredreçat davant publicana deCatalunya elspromotors, iniciadors iexecutors plars, unrègim dedemocràcia, dellibertat,d’unamajor jus- poble ambunagesta dedignitatvenia adir-nos:No conspi- pre lamonarquia, símbold’opressió idespostisme. panya com aCatalunya, tots elsestamentspolítics enquin haguérem de decidir;entot moment,àdhucelsde méspe- ma democràtica degovern, s’ajuntaren, deixant partidismes rebelant-nos contra totes les ordres emanades de les autori- ratiu delpobleperquè féssim laproclamació delaRepública, reu més, noexposeu méslavostra llibertatilavostra vidaper rem perbenempleatstots elssacrificis realitzats, ja queel Quines jornades aquelles!Elsquetota lavidahavíem llui- Els que havíem promès al poble que de triomfar les candi- Fa dosanys queelpobleambundigníssim exemple deci- El Poble, 14d’abrilde1933 Una dataemocionant Poble, casa pairal delrepublicanisme terrassenc, hianaven que sempre escolta elpoblequanambsentimentderespon- que tot elpobleestava ambelli—elpoble—queera en què elljudiquiquisónelsquehanobrat ambméslleialtat, en tot momentinterpretar-lo iperaquestmotiuhemseguit desposseint-les ennomdelaRepública dellurs poders, acte dificultats, afrontant tots elsperills, conduint elpobledig- de 1931, però també fou d’incertesa, car ella significava queel a ca la Ciutat, cridaren a les anteriors autoritats municipals, aquells històrics instants el que tenia a llur mà tota l’autori- afrontant elsperills, responent ambdignitatalaresponsabi- amb mésvalentia iambmésidealisme, responent sempre a tat itota lainiciativa, sabriaescoltar laveu deresponsabilitat tingués l’altaeducació cívica perseguir-lo. tothora els dictats de la nostra consciència, que com que és litzés aquellsactes, fent-ho ambvalentia idignitat, car sabia fracassat ipertemences tinguéd’ésser unesquerrà quirea- les persones més caracteritzades de l’esquerra, que entraren l’anàlisi de consciència davant d’aquest poble nostre, per a litat d’aquellmomentemocionantisublim,resolent totes les sabilitat seliparla. ço que ens confià eldia12d’abrilde1931 iqueeldia 14lido- ne pels mateixos viaranys de civisme que ell ens havia traçat, nostre poble emprenia un camí que no teniem la certesa que nerós ipopular delpoble. nàvem elsinicis. però fàcilment quel’entusiasmedelmomentpodia desviar. parlar-ne. Altres hores vindran mésapropiades perafer revolucionari costar que podia car a llurs executors d’haver republicana forçosament havia d’interpretar elsentiment ge- retes dipositadesalesurneselectorals, nosaltres hemcregut rill, elpobleveié elscapdavanters del’esquerrismeterrassenc Conscients del quèelpobleexpressava ambaquellespape- Què vinguédesprés? Crec quenoésmomentoportú de Llavors opinàvem d’aquestafaisó; ara hemrectificat elcri- I alfront d’unapetita manifestació sortida de la Casadel D’intensa emociófou pernosaltres ladatadel14 d’abril volgut donar. que elnostre pobledonarà unalliçó exemplar idigneatot el en iperaquestmotiuvolgué laRepública isaptenir-la icon- des, fer-nos quepoden retornar aèpoquesquetots hemde duir-la peronellvol. aspiracions. així com potdonarsatisfacció atots elsanhelsiatotes les així, car ésdel’única manera quelanostra República segui- tenir ambelseugovern democràtic; seguimtots sensedefa- teri. Elpoblenostre era superioralsgovernants quel’oprimi- lliments pelscamins dellibertatidemocràcia iestem segurs ca tambéenlanostra voluntat, laRepública! poble governen laRepública itant deboquesempre sigui pública democràtica, liberal iprogressiva queellmateix s’ha món iatots elstirans. rà sempre elsimperatius deltemps idelprogrés humà,iés recordar ambindignacióivergonya. Encara elshomesdel Visqui ennosaltres eternament lagesta del14d’abrilivis- Que ningús’enlluerniperconcepcions perillosesiatrevi- Samuel Morera Seguim tots pelscamins delegalitat queelpoblehavolgut El pobletindrà tot allòqueellvulgui,sempre dintre laRe- 213 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 214 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA «Defensa Ciutadana»,puixenssemblava queenfer-la havi- L’Acció, 2. Serà lanostra, però, unarevolució ensentitconstructiu. querra, governaré sotaladisciplinadelpartitifaré complir en detenir encompte elstemps queestem vivint.Éslamen- dels meuscompanys demajoria sensequefacin vacil·lar-me d’una Borsa municipal de Treball i l’abastiment d’aigües. La i continuarem larevolució quealgunscreien ja extingida. ingressos puguinabastarelpladereformes imillores quehi i sempre haestatalpeudelcanó, curant que aTerrassa no alguns interessos davant elsqualsAjuntamentsprecedents aquesta realitat anirà enfocada lanostra política administra- table quenohagintingutunsmotsd’acatament peralrègim té unaextensió moltdilatadainecessita d’innombrables ca- tiva. les lleis, siguin les quesiguin. les apreciacions delscontraris. com lanostra. Anem tambéaquesiaunfet lainstal·lació serveis quepuguinsubministrar cabals alMunicipi.A guessin provocar alteracions del’ordre públic. succeïs elmésmínimicurant fer tenir seny aaquellsquepo- no ensprodueixen cap menad’efecte. M’avinc aladecisió portada d’aigües esprocurarà, malgrat sianecessari lesionar per a infants que tan necessària és per a una ciutat fabril haver recaigut alnostre Partit larepresentació del’Alcaldia, han topat enhavent trobat lasolucióaaquest vitalproblema. ha plantejat. republicà iperal’autonomia catalana. rà de cercar innovacions que la lleili hi permeti per a què els bals peraquequedicom pertoca. L’Ajuntament, doncs, hau- A nosaltres enshasorprès ladeclaració delaminoria Anirem dedret alapropagació d’unapolítica socialitzant, Les al·lusions de censura que s’han fet a la presidència per L’Ajuntament cessant hatingutmoltsmomentsdeprova S’imposa, pertant,anaralamunicipalitzaciód’aquells No espotgravar ja méselcontribuent, tot iqueTerrassa El nouAjuntamentesproposa instal·larunaguarderia Jo, com aalcalde d’Esquerra ielegitperelementsd’Es- Declaració deprincipisd’Esquerra Republicana Discurs depresa depossessió com aalcalde electe 2 defebrer de1934 i l’anheldecultura delsconciutadans. ticier queleshainformades. tres projectes. l’estricte compliment de les quals vetllarem sempre. No fa- llar desectàriesuneslleisaprovades dinselnostre paíspera lleis laiquesidelalaicitzacióTerrassa. No espodran tit- lars necessaris aTerrassa, d’acord amblacapacitat numèrica càcia iextensió iniciades, delaxarxa total delsGrupsEsco- nicipi, posarà lanostra ciutatal’alçària quelicorrespon. munt delsinteressos pertald’assolir laconsecució delsnos- minories. Si aquestaensfallés, aleshores passaríem perda- rem diferències ilesfarem complir d’acord ambl’esperitjus- L’obra queelnouConsistori esproposa realitzar enelmu- Samuel Morera El nouAjuntamenttindrà compte delcompliment deles Nosaltres també anirem alacreació definitiva, ambl’efi- Recabem, enaquestsentit,lacol·laboració sincera deles Tal vegada siguicert. Però aquestaapreciació noésprou po- L’Acció, 3. 1931-1934 vilegiades, sempre serà llurgestió profitosai pelseuestament que no poden volerque nopoden elbédelpoble, puixpertanyent aclasses pri- que ambRepública democràtica, lacosa pública estarà sempre en lesvirtutsdelpoble. el pobleatothora, estàpresent entots elsactes queenlavidapú- en mansdelpoble, sielpoblevol quehiestigui;sinodormso- derosa perafer defallir elsnostres entusiasmesilanostra fe de tenir mailaRepública, ésessencialment mésdemocràtic. i desigs despreciant cada diaambmésenergia, lestutel·les dels i exclusiva elqueté dret adonar-sesimateix elgovern quees- timi méseficient,sempre en concordància ambelsseusanhels lebrant els festeigs commemoratius amb més esplendidesa. tres multituds, precisament perquè elrègim democràtic nobar- l’èxit quetindrà l’aniversari d’enguany, radica també enquèel ser classes queescreuen privilegiadesocastes queescreuen su- sament aqueelsprogrames siguinmésextensos. coincidir aquestamagnafesta endissabte, haajudatpodero- clamació de laRepública ienguany aquesta celebració su- nostra, elpoble, elvertader poble, assistirà aaquestacom- per consegüent, contrari albégeneral, albédelademocràcia. nou règim cada diaésméssentitpelnostre poble;cada any que poble aquicorrespon aquestagestió directiva iésell,únicament periors lesqueencomptes degovernar dominin,sinóqueésal passi, elsignificat dela República estarà mésarrelat enlesnos- pera en brillantesa a les celebracions anteriors. El motiu de memoració ambl’ànimdeprimit, perquè l’esforç querealitza ra democràcia noté lajoia quetenia enelsanteriors, tot ice- ra elpasacap nova concepció, puixsiRepública vol dircosa pú- blica esrealitzen iintervé defaisó eficaç perquè maipuguinés- bre lesconquestes assolides; sientèn quedemocràcia vol dirque blica, elcaire vertaderament democràtic quenovolem quedeixi Algú podrà objectar queeneltercer aniversari lavertade- Tenim lacertesa quealaresta d’Espanya més queacasa S’està celebrant actualmenteltercer aniversari delapro- I sidemocràcia vol dirgovern delpoblepelpoble, sobra dir És cert, però, quenoestàsolamentenaquestacoincidència Tercer aniversari delaRepública 13 d’abrilde1934 Samuel Morera República enllocd’enaltir-lo, elperverteixen; serà elpoder que somelsmésibonsvoler éspoder. que traci elcamí aseguirdetots elspoblesd’Ibèria,alen- estan elsseusenemics… Iquandespertiaquestpoblenostre, els errors delspoblesgermans amantíssims seus, imantenint el seuenviliment inopot, en unsolcanvi derègim, regene- de laRepública alpoblequeéselquilamereix iquilaportà. dre l’esperança, engendrar l’esperit decombativitat. Si ho de que ha estat joguina inconscient dels seus enemics i tor- aniversari podrem fer unafesta mésgran imésmagnífica; amb dignitatlaseva tradició republicana, liberal idemocrà - tent ambbraó, treballant infatigablement, pensantsempre tant-los per alconqueriment de lesllibertats que ja té, roma- totes lesllibertatshispàniques. tica, hagiconvertit alaCatalunya autònoma, enbaluard de tan bo i tan infantívol a la realitat, llavors es donarà compte talà, quemésconscient, mésexperimentat nohagicaigut en tuacions portadesaterme perhomesqueusantelnomdela llibertats delpobleidelaRepública. fem d’aquestafaisó tinguem laseguretat queenelpròxim és moltsuperiorallurcapacitat democràtica icivil,perquè comparar la tasca que portaren a terme homes amics del po- nent alseucostat disposadaadisputar-lesl’adversari deles narà pelsfurs delallibertat,democràcia idelajustícia. podrem celebrar la diadadelaproclamació idelarestitució però els republicans demòcrates tenim el deure ineludible de porta iarrossega totes lespreocupacions itraïcions quesón reconquerir laRepública pelpoble, actuantdeferm, comba- rar-se. Serà l’experiència allòqueelfarà conscient, seran ac- ble, el que els farà comprendre on estan els seus amics i on Amb valor ivalentia, avant, perlaRepública iperalpoble! Que cada udesdellurradi d’accióprocuri alentar, infon- És cert queenmomentsdereflexió l’ànimes deprimeix, És ennoblidorenextrem que lanostra Catalunya siguila És honrós peraaquestpobledecasa nostra, pelpobleca - 215 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 216 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA Armengol significava labondat, tendresa de cor. Tota la Gaspar Armengol fou sempre republicà iesquerrista.Altra L’Acció, 4. vida l’havia esmerçada a remeiar el dolor aliè, donant-se el que enfer-lo s’experimenta; senseesperar res deldesconegut orgullós; ésperaquestmotiuqueera l’amicmésamicque quen serietatihonradesa, bondatifermesa d’ideal. quan descobria unabúsos’assabentava dequèdeterminada els humils posseïen en la ciutat nostrada. I és que Gaspar efectiva una justíciaenvers laqualglatia sempre. ell hauriaacceptat elsprocediments mésextrems perafer tica, però per amor al pròxim, per afecte a les classes humils, tes quenoperdonava. l’home laicajudaalpròxim. Fa elbéperlasatisfacció íntima faceta queenell vèiem, era elseuinstintcaritatiu quelido- l’abús, lacontumàcia a persistir enlamalavida,eren defec- gol significava lasantedat laica, quenonecessita de cerimò- cas queadesgrat delseulaïcismetothora practicava aquella sonalitats. Una,enquadrada enlapolítica. Atot event, en guessin estat obertes? Ningú. Però l’home sentimental, l’ho- çava elsquelluitaven aprimera línea perlaRepública i lalli- nies peraésser promulgada. Sensepompesnifastuositats nava certa tònica dereligiositat, noobstanti ésser untempe- perquè ellaicnocreu enres del’altra vida. persona no era dignade tenir-se-li compassió, perquè el vici, havia viscutlapolítica activa. Era unteoritzador delapràc- màxima deCrist.Ajudava eldesvalgut sensequeaquestsa- me queescommovia com sifos uninfant, era inexorable mengol. Encara nos’assabentava dequealgun perillamena- rament laicista. bés d’onprovenia l’ajut. Qui havia trucat alesportes del’amicGasparquenoha- La senzillesa de què estava posseït no li permetia d’ésser Hem titulataquestarticle«Unsantlaic».L’amic Armen- Nosaltres trobàrem sempre enl’amicArmengol duesper- Per tot terrassenc elsmots«Gaspar Armengol» signifi- Republicà convençut ihomed’esquerra era Gaspar Ar- Políticament, GasparArmengol era unhome íntegre. No Un santlaic En record delprimeraniversari delamortGasparArmengol 22 denovembre de1935 Preferí queelcobrís laMare Terra alafastuositat mundana. En visitarlatomba del’amic,vegí queàdhucenl’hora pòstu- Poble iallàsen’anà. Preguntà permi,si estava enllocse- veure tots elshorrors quesucceïen. quant ellposseïa, pertal quelesvenjances acumuladesda- venció desfé tota unamaniobra teixida al’entorn nostre per el disgustsofert quanjuntambaltres doscompanys, elque descobrir-se iaprendre ide bondat. demodèstia d’una perspectiva tristaperami,notitubejà aoferir-me tot ajut pelsexiliats durant ladictadura. temps. Elsfets d’octubre eltrobaren enunestatdedecandi - tat. No trobà cap obstacleelseunomaBarcelona, perquè era tal defer-nos mal. feren quenoresistís laprova. Gaspar Armengol pagava eltri - gur. Tal vegada, denoésser així,hauriaofert laseva casa. No conegut com a un dels que s’havien distingit més en el seu signa fou portat a la Presó de la capital. Model La seva inter- pectat. Això il’espectacledeterror ques’oferia alseudavant, hauria estatlaprimera vegada d’haver-ne defer ús. ma l’amicArmengol havia volgut perpetuartot elseuideari. ment, però esredreçà. Podia fer falta alsamics delaCasadel munt meunopoguessin tenir efectivitat. but alavida,mésqueperdolença física, peldolormoral de bertat, GasparArmengol comparexia aajudar-lo. Recordem Aquesta vegada però, nieldomicilidelsantlaicfou res- Vàreig rebre amb profunda emoció la nova del seu traspàs. Samuel Morera I l’amicparticipava tantdelnostre dolor, quedavant Davant delnomdeGasparArmengol, tot ciutadàhade Però l’amic estava malalt i no pogué actuar pas molt El partitd’E.R. deC.local volgué distingir-loielféu dipu- 5. 1 valuosa amistat. oblidar jamai, per què són veus dimanants d’aquell cercle de enemics seculars delesllibertatshumanesidelsavensos po- en front d’unapersona desconeguda, però queharesultat és- el volgut g.: Perramont. Altres ambl’avis dequeunsenyor dar-me delgermà Sancho, elquem’ha distingitamblaseva demanava en el locutori per mi, a fi de saludar-me, trovant deure dificildeciutadania. a quèfossin mésllaugers elsefectes delasituacióonemveig tragèdia detantes llars ielllarc segrestament delesllibertats traspúa unafany d’ajut, esquelcom sublimquehomnopot titut dona fortalesa en l’ànim de l’empresonat i li explica en traves deleslletres queenshemcreuat reciprocament amb lítics i socials delmon. ferro simbolitzat en la cadena que uneix a tots els homes del forma gràfica la gran germanor i compenetració que existeix, culitzat constantment pels representants de l’obscurantisme, ser ung.: volgut, pertanyent alaV:. L:.Temis. Aquesta ac- col·locat perhaver servitunsidealsihaver complert ambun nostre planeta,unitspelssublimssimbolsd’«Igualtat, Lli- nia pertots elsgermans palesada,posant-se’m alcostat per públiques. Elsenemics delpoble, coneixen lesseves virtutsi palesada en fets, entre la gran familia masónica. No puc obli- per afer paleselmeuprofund agraiment perlacompanyo- mon empren perempenyer aquestcarro delprogres, obsta- bertat iFraternitat,» critdelluitaqueelshomeslliures del

Aquells oferiments, aquella veu tremolosa d’emoció on Venerable m:.ivolguts g:. Girant l’esguard enrera noesdificilobservar d’onderiva la La vostra solidaritatmoral imaterial l’hevistauns diasa Un deure delleialtatm’obliga adirigir-me aaquestaR:.L:. Per alaV:. L:.Temis Planxa desdelapresó alsgermans maçons Formaven partd’aquesta lògia,ManuelCompanys iJover, Vicenç 8 degener de1936 Guarner iVivanco, LluísMestres iCapdevila,Jaume Miravitlles iNa- varra iJosep Tomàs iPiera. 1 Tal provocació deixar nolapodien passar peralt,elshomes Fou elseupresident, aquellhome quetantes lluites isacrifi - flexió d’aquestitambépelsimplismeirreflexió delshomes votat unaConstitucióliberal, laica iprogressiva. No podien que tantes mostres d’abnegació itants sacrificisels costava la els governants cometre poden enl’erari públicicomensaren els seusdefectes. Observaren queelpuntmésvulnerable de es llansaren alarevolució, tots elspartitsrepublicans tanca- ells elsque, prestant atenció alsrequeriments delsrepresen- da enaquellacroada endefensa deladignitatultratjada. dirigents delbieni. d’oposar unabarrera alesconstants desfrenaments delcleri- atacar publicament elshomesquehavien tingutlagosadia zar elsenemics delaRepublica, dintre elseumateix govern. tal defer caure elprimergovern de laRepublica quehavia l’ordre públic. llur voluntat era l’exemple gràfic deles extralimitacions que tants de la plutocràcia catalana engegaren els primers trets tuida, ambl’ajutderepublicans que esdeienhistòries i foren tres puntalsons’apoiava elrègim caigut, perquèencara que la forma federativa, en front d’aquella Republica queell ma- foren amb laRepublica iquese’ls havia fet lavidaimposible, fou transformat, conculcat ibefat. LaRepublica fou prosti- sems l’argument d’unfet salvatge comès perunservidorde una campanya calumniosa contra l’enxufisme, emprant en- cis té esmerçades enpro delaRepublica, elqueproclamava causa catalanista irepublicana. crisi encrisi,devergonya envergonya, s’arribàaentronit- contra lesllibertatscatalanes esculpidesenl’Estatut.De contra tot allóquedonava eltó d’haver canviat derègim. Tot calisme, elmilitarisme ielsrepresentants del’altabanca, els molt simplistaelnostre poble, noelshauriaseguit. ren amblesinstitucions. Catalunya restar nopodia ressaga- Aquests foren elsarguments emprats pelsreaccionaris per Tot Espanya vullia.Elsmateixos socialistes quetanlleials Les dretes emplaçaren seguidamentelscanons ignasians El triomffou pelsenemics delpoblepelsimplisimeiirre- 217 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 218 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA Monarquics, carlins, clericals, tots rivalitzaren enfer d’acu- va d’arrabassar. Aquella gesta històrica significava la decla- qui deviafer-ho deixá negligit llurdeure. Deixem-los; noens estat estèril, perquèhavent triomfat elrepublicanisme arri- eren tractats com abestiesferes, pelsenemics de llurcausa. era proclamat l’EstatCataládintre delaRepublica federal es- de fuet. Els homes gelosos de la Republica i de l’Autonomía, día, almenys oralment iambtons devehement el·loqüencia. de laGeneralitat. Lavisióclara delpresident, envistadelre- interessen ara. Cadascúté llurconciencia ienelfurintern amb lesostsignasianes elsquehavien guanyat, sinoquees aimants esveieren perseguits, empresonats, lesseves llars als qualselpobleelshavia confiat ladirecció delsseusdes- teix havia proclamat el dia14 d’abril de 1931 i que se’ns acaba- tins. Pel queamirespecte, pucdirqueenlameva demarca- foren asaltadesirobades iellselsseusfills foren fuetejats sonada iamblaperspectiva d’afusellaments. sadors, personals basant-seen odis ipolítics. L’ànim públic com acap responsable delarebelió. cumplir elseudeure, capitulá iespontaniaments’entregava sultat nefast delshomesquehavien dejugar unpaper pre- garantir l’ordre públiccontra tota amenaça. ció vaig control·lar-ho sempre tot ielshomesadictes saberen sabrá siaquestal’acusaoaprova elsseusactes. pir que fossin, no els republicans s’havien què per odi juntat pels queesdeienrepresentants d’ungovern, presidit perun ponderant enaquellajornada iquepelsignideixaren de panyola. Atots elspobleseren amosdelasituacióelshomes home quesempre havía rendit culte alarevolució ialarebel- restava deprimit amb tanta tragedia, amb tanta gent empre- ració de guerra. De moment ens semblá infructuosa per què bista ifoll sobre elsrepublicans autentics, ca ningúpodía - Arreu deCatalunya, entots elspobles, ciutats illogarets Vingué aquella hora tristadelacapitulació delPresident Comensava elcalvari deCatalunya. Elsseushomesmés S’incoaren elsprocesos basatsenelsatastatstrets acops Eren moltselsquepensaven quetot aquell sacrificihauria Sense saberelfall quepoguesrecaure, vaig declarar quede omplenat els presidis i presons de idealistes bons, massa que algunespotser tinguinincluselcaire d’heroiques. Pels el producte de les almohines recollides, acompanyant-los a d’esmenar lafe enunidealil’esperitdelluita.S’equivoquen. descans, com digué l’home essencia de la claudicació i de i perl’Autonomía. a mi,tornaría aobrar deidentica manera. amb l’intent d’arrabassar-los lavida. talán» sielpoblehaguésestatbendirigit,sonelsquehan tents feixistes, pel que demal significava per ala Republica les casernes aquellsdiesesperant cridar«viva elestadoca- letat elpensament esconcentra imedita,treient conseqüen - l’«estraperlisme», oblidant,però, queenaquestsllocs deso- l’estació, elsquesecularitzaren elscementiris, elsqueferen frares i els aplicaven les ordenances municipals, distribuint cia detots elsfets ifalles, coordinant-les asolucions futures cumplir le llei sobre enterraments amb tot rigor; els que pre- sobre elsquemillorcumpliren elsseusdeures d’autoritats nant-los aduríssimes penes. nar alabrega. Eltemps d’empresonament ensservirá de narquics, carlins ielsclericals detotes lescofradies. protestaren amblesarmesalamad’aquellgovern ambin- plantar cara alareacció clerical, mare detotes lesaltres, fo- paraven lasubstituciódemonjes icapellans enelsllocs de presentaven com atriomfadors idirigienlarepressió elsmo- reproduir-se igualsituacióenigualtatdecircumstancies per ren apallissats unsialtres quepogueren escapar, se’ls cercava republicanes. Elsquetractaren com acaptaires lesmonjes i bons, perquèelcor els dominasempre elcervell, comdem- baren latasca, enviant apresons ipresidis elspatriotes que beneficencia, enunaparaula, elsquetingueren la gosadía de Tot aixó, perquè?Pensen queelsanys decondemna han Tots reprimits elsodis durant molttemps foren abocats Més tard els senyors de l’«honor y la caballerosidad,» aca- I fins ací hem arribat forts d’ànim i ansiosos de tor- Els mateixos «caballeros» querestaren espaordits dintre Amb elvostre estimiambelvostre exemple aniré avant sem- que mers accidentsdelalluitad’unmoncontra unaltre, de que compleixen lamissió humanissima d’empenyer elmon que promogué laprotesta perhaver-se produit aquestaiper en derealitzar, nosonelshomescecs perunidealnoblement actuessim deprofetes ielsperillsdenunciatshaginexistit i a viure comodament, donant-setots elsgustos. la llumcontra lestenebres, delallibertat contra latirania. l’Humanitat iperèsser ungermá enamorat ifidelalsprinci- l’espectacle constant que hanofert elsencartats i condem- crit ilajustíciadelesnostres temences. Eltemps hafet que sons ipresidis curullsd’homeshonrats, perquè? cap endavant, aquestes tragedies significar nopoden més gut tota unasituaciópolitica, quenohapogutrealitzar el sentit, sinoquepelcontrari sonelsquelavidaserveix per nats, quefins han produit criside govern quanel remordi- no han pres caires greus icatastrofics per què elsque els havi- pis queinformen iorienten alaGran LógiaEspanyola. pre, complint eldeure deciutadálliure pelbedelaPatria, mutar-els-hi elcàstic aladarrera pena. ment deconciencia obligava alsrepublicans renegats acom- Valls deBarcino, 8degener de1936. Samuel Morera Una forta abraçada atots. I tot elsucceit, lasangvessada, lesllars desfetes ilespre- Per arribaralaconclusió deregoneixer laraó delnostre Res mésvenerable m:.ivolguts gg:. delaV:. L:.Temis. El gest del6d’octubre hatriomfat. N’esprova quehacai - 219 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 220

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA L’Acció, 6. Poble quetanaltsapportarelpenódelaRepública ideCa- orgull peranosaltres pertànyer aaquestagloriosa Casadel què lamemòriadelsquesofrim l’embranzida delareacció, que tots elsmitjans sónbonsperatriomfar, menys lesar- excepció. Existeixen dissortadament exemples delmoltque emprarà tots els mitjans. Un reaccionari significat ja ha dit defalliu finshaver assolit lavictòria queésdecisiva pelsnos- apoi moral, material icívic. ací —alapresó— ipelsqueencara vénen, constitueix una tres ideals, perlaRepública iperCatalunya. talunya, recordant-se, en tot moment i a ultrança dels seus l’assoliment d’unaesclatantvictòria. Ellessónlesquecom- femení. Si les dones volen, a Terrassa no passarà res més que foll icec com estàperquè sapquèsignifica lalluitapropera, categoria honorable laqueensdoneuvosaltres ambelvostre gut alvostre esforç, alavostra fermesa, alavostra valentia. us agraeixo eltelegrama que ensheuadreçat demostratiu de són capaços. nom deTerrassa sonacom quelcom excepcional iaixò ésde- nim mésvisites ielsquerebem méscorrespondència. Ací, el per nosaltres unorgull. Pels companys iamics que trobàrem presos idelsfamiliars d’aquests. L’ésser republicà d’esquer- pare, l’espòs, elfill, germà, elpromès... prenen millor queningúquèsignifica l’arrancar delallarel perdura enl’ànimdetots elsesquerristes terrassencs. Ésun ment mésútilpeltriomfdeldia 16defebrer, serà l’element mes. Recordeu que a Terrassa no tindran en compte aquesta res ipertànyer alaCasadelPoble deTerrassa, cregueu-ho, és Terrassa Mobilitzeu-vos tots per a la lluita i per a la victòria. L’ele - Seguiu avant amblavostra dignaihonrada actitudino Som nosaltres elsempresonats millorassistits i elsquete- Sé quenonecessiteu estímuls, però penseuquel’enemic, Sr. En Jaume Figueres Estimat amic:Ennomdetots elscompanys d’ergàstula Al poblerepublicà icatalanista deTerrassa Carta desdelaModel ennomdelsempresonats 17 degener de1936 que, com nosaltres, cridaran aplepulmóiambelcor obertel dia històric del16defebrer de1936: ¡Visca la República! ¡Vis- ca Catalunya! Samuel Morera I res més, sinóqueunaforta abraçada peratots elsamics L’Acció, 5dejuny de1936 7. L’ensenyament secundari quefinsaleshores restava mono- quesa industrialdelaciutatnostrada. què noexistien, isenseguardar lesrasants convenients. els destinsdelaciutat,aquelles tretze escoles s’han conver- energies, tots elsafanys itotes les ànsiesdelsmeuscompanys de Música harebut unfort impulsdes del’adveniment dela deplorable estat que no preocupava pas gens els senyors de de lesqualstenien l’arcaic caire unitari. de lafaçana del’església parroquial, lainstruccióprimària deute municipalefectuat perportaraterme aquellesobres tit enquaranta-quatre, havent aixecat unnougrupescolar. treballadors queconstitueixen unapartimportant delari- tat iconvertir-la enunadelesciutatscatalanes quevagi a l’Institut deSegona Ensenyança oficial. L’Escola Municipal l’administració pública, als quals res no els importaven les fos, car llevat d’unlimitat radi cèntric, tota laresta oferia un lenta. La dictadura havia augmentat considerablement el l’avantguarda delacultura, l’art,lamecànica, laindústria. setes anuals pels Ajuntaments de la dictadura, ha passat a comptava ambtretze migrades escoles públiques, lamajoria setes delspressupostos municipalsperefectuar elbastiment un solmòbil:fer deTerrassa enorna- unaciutatmoderna components de la majoria esquerrista que dirigeix la política constitueix tot unidealielcompliment d’undeure. Totes les necessàries, però improductives, queladictadura realitzà ar- politzat pelspares escolapis subvencionats ambdeumilpes- ments delamonarquia. S’edificava prescindint deplans, per- mentació, enestètica, en esbargiment, enhigieneisalubri- municipal, els quals m’honoraren amb la presidència, tenen reu senseplaniconcert. Mentre esdestinaven milers depes- barriades ontenien itenen llurs estadeselsmilers imilers de but delpoblel’encàrrec d’administrar laciutatigovernar-la, Terrassa tenia eltítol de ciutat,però res nopalesava queho Terrassa! Heusacíunnomque, peralshomesquehemre- Mercès alshomesd’esquerra portatspelpobleper aregir L’extrarradi estava percomplet abandonatdelsAjunta- Haguérem d’acceptar delamonarquia unaherència do- La Rambla, 4dejuny de1936 Terrassa ielseugovern municipald’Esquerra República, aixícom al’Escola deCultura Femenina, verita- vuit graus cadascun, ambelsqualsTerrassa comptarà amb que noexistia alesbarriadespopulars. ons. Paulatinament s’haanattransformant l’aspecte general que elscalgui peralsseusfilletsil’assistència del tocòleg i esmentades, esva alatransformació radical del’Hospital, dinari per a la construcció grups escolars de cinc moderns de de lapoblaciódotantd’enllumenat,fonts públiques itot allò del puericultor. a nensdelicats desalut. tinats aparc públic,onfuncionarà unanova guarderia per a tejada ienperspectiva és, però, encara mésenorme. titució pro infància a punt d’inaugurar, on podran deslliu- cía Hernández, aixícom delaPlaça del Progrés. La ciutat criançons, unesescoles peranensanormalsiunaescola per una seixantena d’escoles graduades. Amésamés, ambel ci bastitamblacooperació municipal.També ambunains- nostrada necessita jardins públics ialaseva ràpida creació públic denousrecursos. Enelcurs del’actualmandatseran pavimentacions iobertures decarrers. També esdonarà co - pressupost esmentatesportaran aterme noves clavegueres, ïment decarns. hem dedirigirels nostres esforços. municipalitzats altres serveis, com perexemple, eldelprove- municipalització de lespompes fúnebres, quedotaran l’erari menç alaurbanitzaciódelParc deVallparadís. rar-hi lesmares ionseran alimentades, ultra trobar-hi lallet barriades senceres, dotant-lesdeclavegueres ipavimentaci- ble Universitat deladonaperal’educació domèstica. Volem quesiguiunfet laurbanitzaciódelPasseig deGar- Terrassa compta ja ambunaguarderia perainfants, edifi- Serà portadaaterme l’adquisiciódeterrenys cèntrics des- Una obra enormes’haportataterme. Laqueestàja plan- En l’aspecte d’assistència social,ultra lesinstitucions ja En elterreny econòmic estàapunt de portar-se a terme la Dintre depocentrarà envigència unpressupost extraor- Els homes de laRepública hantransformat radicalment 221 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 222

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA xen duessolucions. Manca solamenteldinerperportar-laa vint anys que hom parla d’aquestasolució. Sempre, però, els cors delspatriotes. d’aigua, intentat diverses vegades sensecap èxit. Fa mésde dre de faisó definitiva el problema i moderna del proveïment dernes, ambtots elsavenços delaciènciamèdica. aquesta solucióvital,encara ques’haguésderecórrer ages- tímul imoltd’ordre elnomdeTerrassa. tes heroiques. terme. IaTerrassa n’hi hamoltsdediners. transformant-lo enunaveritable clínica ontrobin elsma- lalts totes lesespecialitatsiintervencions quirúrgiques mo- catalanistes ielqueportaran aterme, tenint noméscom aes- seu tenen tot unpoblequeelsestimulaiassisteix. soir laveu delsrepresentants delaciutat,perquè aldarrera seran vençuts, perquè elpoblevol aigua iningúnopodrà de- ultra sanejar la ciutatsalvarà lanostra indústria. partits components delFront d’Esquerres portarà aterme promesa solemne, deleshospitalàriespàgines«LaRam- pa elnomdeTerrassa ésbonapartd’aquestfoc queemplena mancava l’aigua.Ara aquestelementsobrarà, perquè existei- bla» estant, de portar a lapràctica aquestprojecte vitalque Com ahomed’idealsicom aalcalde delaciutatfaig la Samuel Morera Sé l’abastqueté aquestcompromís: tots elsobstaclesperò, Som homeslluitadors perunidealienelcas queensocu- Heus acítot elquehanrealitzat elshomesrepublicans i Per fi,aquestAjuntamentéselque té eldeure de resol- Esquerra Republicana deCatalunya, ajudadapertots els 8. viuen, breguen, lluiten, van alsupliciisaben morirestoica- quista ifalangista. que lanostra terra ésdissortada. encara són. exiliats enlapròpia pàtria,sofreixen totes lesmalvestats de en aquestes hores no pot haver-hi, des de l’emigració, una el queensposalabenaalsullsenterbolint lavisiódelnostre den pertald’aconseguir l’enderrocament delatirania fran - dintre delespresons oenelscamps deconcentració, creuen de nocreure. Pensem ambaquellsqueencara avui ofrenen i esperen queaquellsgaudeixen delsbeneficisdelalli- aquells queserveixen millorlacausa delanostra terra. tits en realitat, alliberaran Catalunya; pensem amb els que talans quepassem elnostre exili enaquestapartdelmón, les seves videsendefensa delspostulatsqueundiaconver - la llibertatdepensar, desentir, d’expressar-se, decreure o l’esclavatge amblatemença constant deque lesurpesdels caigueren endefensa dels idealsseculars delanostra terra: sen, pelqueparlen icom parlen ipertot allòquehanestati sament ienelcor, ladissort delsnostres compatriotes que sola activitatdecididaieficaç sense tenir present enelpen- conceptuar otitllardetraïdor tot aquellcompatriota que nya. Passa quemoltes vegades éselmateix amoralaPàtria no pensicom nosaltres respecte lamanera deservir Catalu- nya amb tot fervor perquè avui més que no mai, considerem nosaltres queensconsiderem catalans bons, servimCatalu- prendre clarament que tota concepció política, perfalaguera pensament peranodeixar-nos veure clarquisónenrealitat ment perlacausa detots elscatalans dignes, s’hadecom- sicarismoderns falangistes caigui sobre d’ells pel que pen- ria, elpanorama queofreixen elsmàrtirs que aCatalunya bertat enlesgeneroses terres americanes, fan tot elquepo- Cal pensar-hi sempre en els germans de Catalunya que Observant senseapassionaments partidistes odebande- Malauradament, però, entre s’haposatdemoda elsca - Servir Catalunya, pertot boncatalà, ésservirlaPàtria i Per lanostra partfa temps quetenim laconvicció deque La Humanitat, març de1945 Servir Catalunya visible, hoconsideraríem com fer unfeble servei ala pàtriai el poblecatalà alliberat isenyor delsseusdestinshagima- de quepuguinésser considerades mínimesperalguns—ens de reconquerir, enunmot,aquellesllibertatsque—apesar de ciutadania,parlar iescriure lliurement enlanostra d’ací toquéssin depeusaterra pertaldesumartots juntsla dels catalans. i prometedora quesigui,s’hadeposposarenaquestes hores, allò queendret elscorrespon; quetot ciutadàpuguielegir a la conveniència imperiosa d’acabar amb elmartirologi de als catalans quehisofreixen ihimoren. Esperaixò, perCa- tulats socialsperles quals lesmasses obreres puguin erigir tats considerem considerar-s’hi quepoden implícitselspos- tant posicionsradicalíssimes plaçades evindentmentfora de tat, llibertat,seguretat ibenestar. talunya ipelscatalans d’allà,quevoldríem queelscatalans l’abast delarealitat, oactitudsincoherents isensefinalitat lliurement quielgoverni pertaldequelavidanosiguiuna llengua avui perseguida ivexada enelpropi redòs vernacle, la pàtria,derecobrar lallibertatpolítica icultural, elsdrets la ignomíniaqueplanensobre lanostra terra. Iunavegada força necessària perabatre ifer desaparèixer lamalvestat i nostra terra ifinsenla terra delsaltres. Ambaquestes lliber- permetrien cridarVisca Catalunya! entots elsrecons dela per acorrespondre alsseusanhels. Entretenir-nos ara adop- patriotes sofrents alapàtriaid’acord ambaquestamane- nya, per nosaltres, no significa res més que servir la voluntat nifestat laseva voluntat, servir-latots, ja queservirCatalu- humiliació ininterrompuda sinóelgoig d’existir ambdigni- ra depensarisentir farem tot elque estigui al nostre abast Samuel Morera Nosaltres creiem interpretar aixíeldesigdelsnostres com- 223

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 224

SAMUEL MORERA BDH BCT BC AT ARF Pierrefitte-sur-Seine ANF ANC AMTM AMT AMCB AHD AHCB AGN-DI AGN AGA AFB AEM ADPO ACVOC ACTSJC-APB ACBG Fons documentals i gràfics consultats Biblioteca DigitalHispánica Biblioteca Central deTerrassa Biblioteca deCatalunya Arxiu Tobella Albert Roqué iFíguls,Barcelona Archives Nationales deFrance, Arxiu NacionaldeCatalunya Arxiu Montserrat Tarradellas iMacià Arxiu MunicipaldeTerrassa de Barcelona Arxiu MunicipalContemporani Ciutat deMèxic Secretaria deRelaciones Exteriores, Archivo Histórico Diplomático. de laCiutat deBarcelona Arxiu Històric Archivo Intermedio, BuenosAires Archivo General delaNación. Ciutat deMèxic Archivo General delaNación, Alcalá deHenares Archivo General delaAdministración, Arxiu Fotogràfic deBarcelona Ateneo EspañoldeMéxico dels PirineusOrientals Arxiu Departamental Arxiu Comarcal delVallès Occidental l’Audiència Provincial deBarcelona de Justícia deCatalunya ide Arxiu Central delTribunal Superior Arxiu Comarcal delBages USAM UB-BPR UAB-BH SRE RCE OCM MME MAJ JCB INAH-F HCB FPI FJI FBM FBL EFS DDA CDMH CCBA CAM BPA BNAH Militare, Roma Uficcio Storico dell’Aeronautica Biblioteca delPavelló de laRepública Universitat deBarcelona Biblioteca d’Humanitats Universitat Autònoma deBarcelona. Ciutat deMèxic Archivo Diplomático deMéxico Secretaria deRelaciones Exteriores. Rafael Comes iEjarque, Terrassa Orfeó Català deMèxic Museu Memorialdel’Exili,LaJonquera Mercè ArmengoliJulià,Terrassa Ciutat deMèxic Jaume Casares Bonastre, Histórica -Fototeca, Ciutat deMèxic Instituto Nacionalde Antropología Hospital ClínicdeBarcelona Fundación Pablo Iglesias Fundació JosepIrla Ciutat deMèxic Família Bonastre-Morera, Francesc Busqué iLluch,Terrassa Eric Forcada iSalvador, Perpinyà Dietari DomènecArmengoliBallbè de laMemoriaHistórica, Salamanca Centro Documental Casal deCatalunya deBuenosAires Catedral AnglicanadeMadrid Biblioteca PúblicaArús e Historia, Ciutat deMèxic Biblioteca NacionaldeAntropologia 225

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 226

SAMUEL MORERA Luly González, JaumeCasares Bonastre iArturo Pérez Bonastre. Mercè Guillén,JosepPuy, Carme, IsabeliEmíliaBonastre Morera. Ciutat deMèxic,gener2018 Entrevistes Joaquim Gabriel Jaume Carme Hipòlit Mercè Emília Emília Josep Isabel Lluïsa Rosa Oriol Tort, Berga Ribera iSalvans, Ciutat deMèxic Palazon, Ciutat deMèxic Nadal, Ciutat deMèxic Casares iBonastre, Ciutat deMèxic Carreras iPla,Ciutat deMèxic Bonastre iMorera, Ciutat deMèxic Bonastre iMorera, Ciutat deMèxic Bonastre iMorera, Ciutat deMèxic Bonastre iGómez, Lloret deMar Bonastre iGómez, Terrassa Badia iTobella, Terrassa Armengol iJulià,Terrassa 227

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 228

SAMUEL MORERA — BONAMUSA I GASPÀ, Francesc. — — BLADÉ IDESUMVILA,Artur. L’exiliada. (Dietaridel’exili 1939-1940). Barcelo- BATALLA IGALIMANY, Ramon.«L’exili catalanista aMèxic. Unaspecte de BARTRA I LLEONART, Agustí. L’arbre defoc.Martorell: Adesiara Editorial, 2015. ALCOCER ROMERA, Joaquín.Vida y memorias deunexiliado terrasense. Ter ALCOCER GIL,Pedro. Las memoriasdeunrevolucionario español.1983opos- AJUNTAMENT DETERRASSA. SamuelMorera. OpuscleCol·lecció “Homenat- — — — AA.DD. A. MONOGRAFIESIARTICLES BALSEBRE I TORROJA, Armand. BADIA ITOBELLA, Oriol.Francesc deP. iTobella, Badia ferm cristià iexcel·lent Bibliografia a Catalunya (1936-1939). Volum 2.Barcelona: Edicions 62,2004. del Govern delaGeneralitat enelnouordre revolucionari» aLa Guerra Civil «Economia, Finances i col·lectivitzacions Industrials. L’estratègia econòmica Lluís Mestres iCapdevila. Tarragona: ElMèdol,1997. De França aMèxic. Dietari deviatge. Barcelona: Duxelm, 2014. De l’exili aMèxic. Valls: Cossetània, 2008. na: Pòrtic, 1976. 62, juny de2014, p. 18-35. l’èxode rubinencde1939» aButlletíGrupCol·laboradors MuseuRubí.Núm. 1939). Madrid:Cátedra, 2001. terior. ges”, 1985. Esquerra aMèxic. 1941-1980. Barcelona: FundacióJosepIrla,2012. na: Columna, 2001. Esquerra RepublicanadeCatalunya. 70 anys d’història (1931-2001). Barcelo- México: UNAM,1989. [Edició facsímil]. Sinaia. Diariodelaprimera expedición derepublicanos españolesaMéxico. Económica, 1982. patriota. Barcelona: Publicacionsdel’Abadia deMontserrat, 2018. rassa: 2015. El ExilioEspañolenMéxico. 1939-1982. México: Fondo deCultura Política i Finances republicanes (1931-1939). Historia de la radio en España.Vol.I (1874- - 229

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 230

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA CATTINI, Giovanni C.«Elsfets deBellver ielCojo de — CASAS ISORIANO, Just. La políticadeTreball de la CARVAJAL URQUIJO, Pedro; MARTÍN CASAS, Julio. CAROD-ROVIRA, Josep-Lluís.Història delprotestan- CARNER IPUIG-ORIOL,Josep. Obres completes. Bar- CARDÚS I ROS, Salvador. CAPARRÓS, Núria;CORDERAS, Joan.Catalunya fora CANTURRI IRAMONET, Enric.Memòries(República, CALLE, Emilio;SIMON,Ada. Los barcos delexilio. Ma- CALAF IANTER,Andreu. ElRaval, escenari principal. BUSQUET IRUSIÑOL,Joan.Memòriesd’unamnèsic/2. BOIX IGENÉ,Josep. Terrassa, 1877-1977. CienAñosde BONAMUSA IGASPÀ, Francesc; PUYIJUANICO, Jo- — (dir.) 1939). Volum 2. Barcelona: Edicions 62,2004. ROYA, Joan. La Guerra CivilaCatalunya (1936- Málaga» aSOLÉ ISABATE, Josep Maria;VILLAR- nistes ilesvíctimes.Barcelona: Editorial Base, 2016. Els fets dejuliol1936 Elsprotago aBarcelona. - neralitat de Catalunya, 2003. Generalitat Republicana(1931-1936). Barcelona:- Ge 2002. El exilio español (1936-1978). Barcelona: Planeta, 2016. tisme alsPaïsos Catalans. València: Tres iQuatre, celona: Editorial Selecta,1968. Lunwerg, 2001. anys delaCaixa d’Estalvis deTerrassa. Barcelona: talunya, 2009. 1906-2006. de Catalunya. Cent anys del’Orfeó Català deMèxic, guerra iexili). LaSeud’Urgell: L’Avenç, 1987. drid: RBA,2006. Terrassa: FundacióTorre delPalau, 2008. Impressions d’unespectadorpreferent (1926-1946). Terrassa: CasaBernat, 1999. 1977. urbanismo. 2002. Vallès (2000). Barberà delVallès: Ajuntament, República, Guerra CiviliFranquisme del aBarberà sep (coord.). L’exili republicà. Actes delVè Col·loqui: talunya, 2006-2009. 1931-1939. (2volums). Barcelona: Generalitat- deCa Generalitat deCatalunya. Obra deGovern Mèxic: Orfeó Català -Generalitat deCa- Terrassa: Caixa d’Estalvis deTerrassa, Estalvi, Ciutat i Progrés. 125 FEBRÉS, Xavier; GRANDO, René; QUERALT, Jacques. ESCULIES ISERRAT, Joan.JosepFontbernat. Conse- ERILL IPINYOT, Gustau. Ferran Canyameres. Entre la El exilio españolenlaciudaddeMéxico. México: Gobi- DUCH IAGULLÓ, Joan.Anys negres (1936-1939). Ter DREYFUS-ARMAND, Geneviève. Elexilio delosrepu- DIAZ IESCULIES,Daniel.Entre filferrades. Unaspec - — CULLA ICLARA,JoanBaptista. Elrepublicanisme- ler CROS, Pierre. Saint-Cyprien de1939 à1945.Le village- COMITÉ TÉCNICO DE AYUDA A LOS ESPAÑOLES EN COMISSIÓ DELCENTENARI.Història del’Església — COLOM IBUSSOT, Juli.Republicanismeicultura repu- — COMES I EZEQUIEL, Rafael. «Guerra Civil i revolució a CLARA IRESPLANDIS,Josep. «Lamaçoneria al’exili: la resistance. Perpinyà: Llibres delTrabucaire, 1991. Camps duMepris. Descheminsdel’exil àceux de 2017. ller deTarradellas. Barcelona: FundacióJosepIrla, memòria il’oblit. Barcelona: Baula,1999. erno delaciudadMéxico - Turner, 2011. rassa: FundacióTorre delPalau, 2009. 2000. blicanos espanyoles enFrancia, Barcelona: Crítica, (1939-1945). Barcelona: LaMagrana, 1993. te del’emigració republicana delsPaïsos Catalans història política.Barcelona: LaCampana,2013. Esquerra RepublicanadeCatalunya. 1931-2002. Una 1986. rouxista aCatalunya (1901-1923). Barcelona: Curial, le camp–laguerre. Canet:Trabucaire, 2001. MEXICO. Memoria.DelegacióndeVeracruz, s.d. Crist deSabadell.1903-2003. Sabadell,2003. doctoral, 2012. publicà. Elsanys dejoventut. 1848-1878. UAB. Tesi Josep RocaiRoca.Polític, periodista iescriptor re- Tràgica. Terrassa: FundacióTorre delPalau, 2003. blicana a Terrassa. De la I República a la Setmana me, «El Centre Catalanista Republicà deTerrassa», de Col·leccionisme; Centre d’Estudis Històrics, 2011. vil. 1936-1939. Terrassa: GrupFilatèlic, Numismàtic i Exposició decol·leccionisme temàtic delaGuerra Ci- Terrassa. “ElPedro”», Catàleg dePapers deGuerra. França, 1939», Ebre,núm. 38,1-2011. núm.26,Terrassa, 2011, p. 199-212. Ter - - GENERALITAT DECATALUNYA. L’obra normativa de GARRIGA, Antoni. «L’ocupació deTerrassa enprimera GARCÍA ÁLVAREZ, Betsabé. MariaDolorsBargalló. FRONTERA I BOSCH, Ramon; MARTÍ I FECED, Car - FRANQUET ICALVET, Rosa. Història delaràdio aCa- FONT IAGULLÓ, Jordi (dir.). Història imemòria:el FLORENSA IPARÉS, Joan;OLIVA ILLORENS, Jordi; FIGUERES IARTIGUES, JosepMaria.Veus del’exili. FERRER IMURILLO, Marc. «Elsmiliciansterrassencs — FERRER BENIMELI,JoséAntonio, (coordinador). La ­— — FERNANDEZ ÁLVAREZ, Ana.Eljardí delamemòria.El tat deCatalunya, 1937. celona: Comissariat dePropaganda delaGenerali- la Generalitat deCatalunya: ElPlaTarradellas. Bar- la Guerra». núm. 7, primavera-estiu 2014, «75 anys delfinalde Playà iIsidre Roca al’Ateneu Terrassenc», Vallesos, persona. Ccol·loqui ambAntoni Francesc Garriga, Fundació JosepIrla,2017. Feminista ipropagandista d’Esquerra. Barcelona: cument mecanografiat], 1939. les. lunya, 2001. talunya alsegle XX.Barcelona: Generalitat deCata- les, 2007. de València iCentre d’Estudis Comarcals deBanyo- València: Servei de Publicacions de la Universitat franquisme ielsseusefectes alsPaïsos Catalans. sa: 2002. la ciutat. Escola PiadeTerrassa, 1864-2002. Terras - VIGUÉS IJULIÀ,Mariona.Unaescola implicadaamb Barcelona: Cossetània, 2007. al», Terme, núm.33,2018, p. 149-198. de la Columna Macià-Companys. Lluitadorsdel’ide- La Masonería.Madrid:AlianzaEditorial, 2005. Junta deCastilla yLeón, 1987. Valladolid: Consejeria deEducación yCultura dela Masonería enlaEspañadelsigloXIX.Volumen 2. rassa, 2017. de 175 anys. Terrassa: MinaPúblicad’Aigües deTer- Mina, AigüesdeTerrassa (1842-2017). Unacrònica El gènere depuntaTerrassa. Terrassa: Albada,2009. de Terrassa, 2006. cementiri de Terrassa. Entr’aide auxréfugiés catalans.Entr’aide Perpinyà: [do - Terrassa: Funerària Municipal LE CROM,Jean-Pierre. Au secours maréchal! L’instru- LACUEVA IMORENO, Josep Lluís;MÀRQUEZIBER- IVERN I SALVÀ, Maria Dolors. HERNANDEZ ICARDONA,Francesc Xavier, IÑIGUEZ, GUINART ICASTELLÀ, Miquel.Memòriesd’unmilitant GRIERA ILLONCH, MariadelMar;CLOT IGARRELL, GRENARD, Fabrice. «Les implications politiquesdu ra- — GONZÀLEZ IVILALTA, Arnau.«Larepresentació par- GLEIZER, Daniela.«Gilberto Bosquesyelconsulado — PUF, 2013. mentalisation de l’humanitaire (1940-1944). Paris: Fundació Torre delPalau, 2007. franquista aTerrassa (1939-1979). Terrassa: Àmfora; Combat perlallibertat. Memòriadelalluitaanti- ROCAL, Manuel; PLANS I CAMPDERRÓS, Lourdes. Abadia deMontserrat, 1988-1989. na deCatalunya. (1931-1936). 2volums. Barcelona: Fundació JosepIrla,2008. David. Montserrat, 1988. catalanista. ment deBarcelona, 2018. Retrat d’uncol·lectiu heterogeni. Barcelona: Ajunta- Anna. 215. me Siècle. Revue d’Histoire, núm.94,2007, p. 199- vitaillement enFrance sousl’Occupation», Vingtiè- serrat, 2009. 1939). Els diputats catalans alesCorts republicanes (1933- 2007, p. 157-172. la Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm.XVIII, vinculació amblapolíticaespanyola», Butlletíde 1939): delcatalanisme hegemònicipragmàtic ala lamentària catalana alesCorts republicanes (1931- 54-76. na y Contemporánea de México, núm. 49, 2015, p. en tiemposdeguerra», Estudios deHistoria Moder- de México enMarsella(1940-1942). Laburocracia Generalitat deCatalunya, 1938. en laseva sessió del1rdemarç de1938. Barcelona: nances JosepTarradellas alParlament deCatalunya curs pronunciat perl’Honorable Sr. Conseller deFi- L’obra financera delaGeneralitat deCatalunya. Dis- Barcelona: Publicacionsde l’Abadia deMont- El protestantisme alaciutat deBarcelona. La Columna Macià-Companys. Barcelona: Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Esquerra Republica- 231 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 232

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA OLIVER ISALLARÈS, Joan.«PERE QUART». Salóde MURIÀ IROMANÍ,JosepMaria. Vivències d’unsepara- MUÑOZ, Anna;FONT ICARNICÉ,Dolors. Terrassa MUNIESA I AUDIVERT, David. MORALES IMONTOYA, Mercè. La Generalitat deJo- MAYA NAVA, Alfonso; MIAJA DELISCY, Teresa. «Cre- MASJUAN IBRACONS, Eduard. Medisobrers iinnova- MARTIN RAMOS, JoséLuis.La rereguarda enguerra. MARTÍ ISOLER,Miquel,L’Orfeó Català deMèxic (1906- MARCET IGISBERT, Xavier; CALVET, Jordi; NAVAR - MARCET IGISBERT, Xavier; PUYIJUANICO, Josep. — (dir.) — — (coord.) MARCET IGISBERT, Xavier. «El6d’octubre aTerrassa» MALGAT, Gérard. LÓPEZ ESTEVE, Manuel.ElsFets d’Octubre de1934 a tardor. Barcelona: Proa, 1985. tista. Barcelona: ElLlamp, 1985. 1920-1930. Terrassa: Arxiu Tobella, 1986. tra unimperio. Terrassa: Clie, 1979. Base, 2008. sep Irlail’exili políticcatalà. Barcelona: Editorial 1982. en México, México: Fondo deCultura Económica, unión, instituciones académicas»,ElExilioEspañol ación deorganismos, mutualidades,centros dere- 2006. ció cultural aSabadell(1900-1939). Bellaterra: UAB, Catalunya, 1936-1937. Barcelona: L’Avenç, 2012. 1986). Barcelona: Curial,1989. p. 13-85. vil aTerrassa», Terme, RO, Xavier; PUYIJUANICO, Josep. «Laguerra ci- lle iexiliat», L’Avenç, generde1982,p. 15-18. «Conversa. Francesc Sàbat: anarcosindicalista, bat- Diario deTerrassa, 1993. Editorial Ègara, 1991. Qui hamanat aTerrassa? ialtres reflexions. Terrassa: 1987. a AlVent, setembre de1981,p. 13-15. México: Conaculta, 2013. servicio delalibertad.Paris-Marsella (1939-1942). celona: UPF, 2012. [Tesi Doctoral]. Catalunya: mésenllàdel’acció governamental. Bar- Història deTerrassa enelsegleXX.Terrassa: Història de Terrassa. Terrassa: Ajuntament, Gilberto Bosques. La diplomacia al núm. 1,novembre de1986, Samuel Vila: Una fe con- PUY IJUANICO, Josep. Alfons SalaiArgemí. Industri- PUJOL ICASADEMONT, Enric.(coord.) L’exili cata- PUIGARNAU ITORELLÓ, Xavier. Economia icultura POUS IPORTA, Joan;SOLÉISABATÉ, JosepMaria. PINYOL I BORI, Maria Dolors. «L’exili català a Montpe- PI DELASERRAIMATA DELABARATA, Francesc, PI DELASERRAIJOLY, Paulina. L’ambient cultural PLANS ICAMPDERRÓS, Lourdes. La vidacultural ire- PLA BRUGAT, Dolores, Elsexiliats catalans aMèxic. PÉREZ NESPEREIRA,Manuel.JaumeAiguader. La na- PASTALLÉ iSUCARRATS, Pere; SOLÉiSANABRA, Mi- Ordre públic i violència a Catalunya (1936-1937). Bar- ORDÓÑEZ ALONSO, María Magdalena. El Comité Téc - OLLER, JoanManuel.«DelaDictadura ala“Dictablan- al iPolític (1863-1945). Terrassa: ArxiuTobella, 1983. d’Estudis Històrics iSocialsdeGirona, 2003. là del1936-1939. Noves aportacions.Girona: Cercle peu Fabra, 2014. Montpeller iTolosa. Tesi Doctoral: Universitat Pom- de la Generalitat de Catalunya i lesresidències de en elprimerexili aFrança (1939-1940). Les finances blicacions AbadiadeMontserrat, 1988. “Cojo deMálaga”ielsfets deBellver. Barcelona: Pu- Anarquia irepública alaCerdanya. (1936-1939). El vista deCatalunya, núm.209, 2005,p. 9-21. ller. LaResidència d’Intel·lectuals (1939-1943)», Re- Torre delPalau, 2017. a cura deJoanPérez iVentayol. Terrassa: Fundació Epistolari alameva filla Paulina. 1936-1939. Edició Terrassa, 1978. a Terrassa, 1877-1977. Terrassa: Caixa d’Estalvis de dació Torre delPalau, 2000. creativa alaTerrassa d’ahir, 1875-1931. Terrassa: Fun- Afers, 2000. Un estudi delaimmigració republicana. Barcelona: ció popular. Barcelona: FundacióJosepIrla,2018. sa al servei dela comunitat. quel. rial Dau,2011. celona: ArxiuMontserrat Tarradellas iMacià-Edito- cional deAntropología eHistoria, 1997. ria ydocumentos, 1939-1940. México: Instituto Na - nico deAyuda alosRepublicanosEspañoles:histo- da”», Terrassa, segleXX.1867-1993, p. 127-146. Mina Pública d’AigüesMina Pública deTerrassa. Unaempre- Terrassa: Lunwerg, 2002. SÀNCHEZ ICERVELLÓ, Josep. La SegundaRepúbli - ROVIRA IVIRGILI,Antoni. Elsdarrers diesdelaCa- ROSAS IVILASECA, Josep. Elciutadàdesconegut. ROIG IPÉREZ,Carles.«Elfenòmen dels«incontrolats» RODRÍGUEZ I PI, Bernat. El Municipio de Terrassa - du REYES NEVARES, Salvador. «México en1939» aElExi- Régimen delaFraternidad- RepublicanayCasadelPu — — RAGON IPETIT, Baltasar, Terrassa (Historials iEfemè- QUERO MORENO, JuanManuel.Elprotestantismo en — — — — — ca enelexilio. (1939-1977). Barcelona: Planeta,2011. Barcelona: Curial,1976. talunya republicana. Memòries sobre l’èxode català. 2005. Del Llobregat alMapocho. Sabadell:Arxiu Històric, ria Crítica,núm.2,2001. tes delarepressió», Desafectos, d’Histò Publicació - tudi tipològicicomparat d’alguns dels protagonis- a Catalunya durant laGuerra Civil(1936-1939): es- 1939. rante laGuerra Civililarevolución socialde1936- Cultura Económica, 1982. lio EspañolenMéxico. 1939-1982. México: Fondo de eblo deTarrasa. Terrassa, 1904. 1932, 1933, 1934, 1935. Terrassa: ArxiuTobella, 1981. Terrassa fa cinquanta anys. Historials dels anys 1931, Terrassa: Patronat delaFundacióSoler iPalet, 1976. Terrassa 1936-1939. Tres anys difícilsdeGuerra Civil. rides). Terrassa: Imp. Ventayol, 1929. drid: 2004. la renovación delsistema educativo español.Ma- local», Terme, núm.30, Terrassa, 2015. p. 155-170. fics d’undestacat representant del republicanisme amb Terrassa al’exili mexicà. Principalstrets biogrà - «Miquel Palet iMartí(1908-1988): delcompromís publicana. Barcelona: FundacióJosepIrla,2015. Prohom delaTerrassaDomènec Palet iBarba. Re- (1938)», Vallesos, núm.2,2011. «Matadepera, capitaldelaSegonaRepública Fundació Torre delPalau, 2010. lítica icaciquismeaTerrassa (1917-1923). Terrassa: Sàtires, cupletsiacuditsentemps d’eleccions. Po- de juliol1986,p. 16-19. rassa. Suplementespecialsobre laGuerra Civil,19 «De laIIRepública alaGuerra Civil»aDiariodeTer- SOLÉ, Felip; TUBAN,Grégory. Campd’Argelers, 1939- SOLÉ ISABATÉ, Josep Maria;VILLARROYA IFONT, SOLÉ ISABATÉ, Josep Maria,(dir.). SOBREQUÉS ICALLICÓ, Jaume. (ed.) Història Con- SEGURA IMAS, Antoni; SOLÉISABATÉ, JosepMa- SERRANO ÁLVAREZ, Francisco. SERRALLONGA IURQUIDI,Joan.Refugiats idespla- SAURET IGARCIA, Joan.L’exili políticcatalà. Barcelo- SARLÉ-ROIGÉ, Lluís.Ombres delavidaimort. SANTACANA I TORRES, Carles. SANLLEHÍ IBITRIÀ,Enric.«Vallparadís: lallarga ien- — SÀNCHEZ iFERRÉ,PERE.«Delagran Logia Simbóli- SÀNCHEZ ICERVELLÓ, Josep;VENDRELLIMORE- 2003. seus presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Joan. Catalunya. Barcelona: Edicions 62,2004. Columna, 1998. temporània deCatalunya (2volums). Barcelona: talunya, 2008. Món: seglesXIXiXX.Barcelona: Generalitat deCa- ria (dir). alidad. Barcelona: Clie, 2004. reas. Los sueñosdelaIglesiareformada hechosre - lona: Editorial Base, 2004. çats dinslaCatalunya enguerra. 1936-1939. Barce- na: Aymà, 1979. toris francesos. Barcelona: Pòrtic, 1981. Un exiliat català enelscampsdereclusió ielssana- Tarradellas iMacià-Editorial Dau,2014. L’Exili 1(1939-1954). Barcelona: ArxiuMontserrat núm. 20, novembre de2005,p. 83-100. cara inacabada transformació d’un torrent», Premià deMar:ElClavell, 2008. La maçoneria aCatalunya (1868-1947). (2volums). y reacción.(II). Alicante, 1990. MELI, José Antonio (coord.) Historia delaMasoneria Española.FERRERBENI- ninsular (1868-1939). IVSimposioInternacional de ejemplo devocación políticaenlamasoneríape- ca Regional Catalana alaGran Logia Española.Un gent. Tarragona: Arola, 2011. consolidació irepressió franquista. Unahistòria vi- NO, Joaquim.Gran Lògia deCatalunya. Orígens, Història delaGeneralitat deCatalunya idels Catalunya almón. La presència catalana al Masoneria, revolución Contra vientos y ma- Josep Tarradellas. La Guerra Civil a Terme, 233

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 234

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA VILANOVA IVILA-ABADAL, Francesc. Alsdoscostats VIADIU I VENDRELL, Francesc. ­­— VERDAGUER ICABALLÉ, Joaquim.ElSocial1878- VENDRELL I MORENO, Quim. «Maçoneria internacio- — VELÁZQUEZ HERNÁNDEZ,Aurelio. La otra cara del TRIAS IMAXENCS, Alfons. «ElSegellPro-Infància a TRENCHS IBOADA, Joan.Les Pedres vives canten: el TORRENT-ORIOL, Jaume. Salvador Armendares iTor- TORRELLA INIUBÓ, F. La MútuaiTerrassa. Cent Anys TERMES IARDÈVOL, Josep. Història delmoviment SPANISH ANDPORTUGUESE CHURCHAIDSOCIETY. 1979. a “LleidalaRoja”. Barcelona: Rafael DalmauEditor, s/d. alitzats alaciutat. 1881-1992. Terrassa: autoedició, La Terrassa del sinofos... Projectes d’obres no re- Catòlic, 2003. 2003. 125anys d’activitats. Terrassa: Centre Social México; Univesitat Rovira iVirgili, 2016. México DF: Universidad Autónoma de la Ciudad de mundo contemporàneo: vida y destino. Tarragona- VELLÓ, Josep; REIG TAPIA, Alberto. nal, viatge d’anada itornada», aSÁNCHEZ ICER - (1939-1949). México: ElColegio deMéxico, 2014. de ayuda a los republicanos españoles en México Empresas yfinanzas del exilio: losorganismos e Historia, 2012. Universidad deSalamanca-Facultad deGeografía espanyoles en México (1939-1949). exilio. Los organismos deayuda alosrepublicanos núm. 43i44,1937. Catalunya», Pagès, 1992. Pare MiquelAltisentlesfa cantar. Lleida:Virgili & 2006. rent. Metge ipolític.Barcelona: Viena Edicions, Mútua Egara, 2000. d’Història, 1900-2000. Terrassa: MútuadeTerrassa; L’Avenç, 2011. anarquista aEspanya (1870-1980). Barcelona: began at Monistrol”. s.d. Monistrol, SanVicente deCastellet. “How thework An account ofthework inManresa, Cervera, Lleida, 1942. Valls: Cossetània, 2011. La MedicinaCatalana, Any V, Volum VII, Delegat d’Ordre Públic Tesis Doctoral. Exilios en el VINYES IROIG,Pau. Visca laRepública!JoaquimVen- VINYES I CORMINA, Alba. VILLARROYA I FONT, Joan. — na: Duxelm -FundacióJosepIrla,2010. talló, periodista, polític,poetaitraductor. Barcelo- gle XX.Terrassa: FundacióTorre delPalau, 2016. Publicacions del’Abadia deMontserrat, 2001. celona durant laGuerra Civil(1931-1939). Barcelona: 2006. Exiliats, proscrits, deportats. Barcelona: Empúries, de Montserrat, 2001. rior alapostguerra, 1939-1948. Barcelona: Abadia de lafrontera. Relacionspolítiquesentre exili iinte- L’escola de Terrassa del se- - Els bombardeigs de Bar Vida Nueva (1936-1938) Tarrasa Información (1969) Tarrasa (1941) Front (1937) Diario deTerrassa /DiarideTerrassa (1983-2012) Dia, El(1931-1936) Creuada, La (1933) Avui (1931) Acción, La /Acció, L’ (1918-1939) Terrassa Poble, El(1932-1934) Sabadell Poble Català, El(1941-1953) Nova Revista, La (1957) Humanitat, La (1942-1965) Mèxic DF Siglo Futuro, El(1935) Diario deSesioneslasCortes Constituyentes Madrid Vanguardia, La (1931-1939) Última Hora (1935-1938) Solidaridad Obrera (1931-1933) LaRambla, (1936) Opinió, L’ (1928-1934) Humanitat, La (1931-1939) Hoja delLunes (1941) Diluvio, El(1925-1937) DIC (1933) (1936-1939) Diari OficialdelaGeneralitat deCatalunya (1933-1936) Butlletí OficialdelaGeneralitat deCatalunya Butlletí delaGeneralitat deCatalunya (1931-1933) Barcelona B. PREMSA de laRepúblicaEspañola(1931-1933) 235

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 236

SAMUEL MORERA Argemí, Ramon Arenillas, Josep Arañó, Laia Aragay iDaví, Amadeu Antonov-Ovséienko, Vladímir 57 Anton 155 Anguera deSojo, Oriol Andreu iRos, Adelina Andreu iAbelló, Josep Andreu iAbelló, Antoni Andrés, Joan Anasagasti Olabeaga,Iñaki Altisench, Josep Alquézar iAliana,Ramon Almirall, Isidor Almirall iQueralt, Miquel Almirall iMartí,Isidre Almacellas iMoreno, Joan Aligué, Ignasi Alfons XIII Aldave iRebullida, Enric Alcocer Romera, Joaquín Alcocer Gil,Pedro Alcàntara iGusart,Manuel Alcalde, Rufí Alcaide, Josep Albricias iBacas,Francesc Albert iGeneró, Arnau Alavedra iSegurañas, Joan Alai, Josep Aiguader iMiró, Jaume Aiguader iMiró, Artemi Aguirre iTorres, Francesc Abelló iGràcia, Francesc Abad, Julià Abad deSantillán,Diego Índex onomàstic 113, 175, 176 195 145 99 20 86, 181 64 25 183, 195 49 148 177 203 18 20 100, 108,112,137 36, 55,83 18 184 44, 51 121, 131 175 17, 76, 77, 94, 159, 161, 171 75 184 25 18 86 71 126, 136,157, 158 137, 139, 157, 158, 181 168 59, 77 139 Bargalló i Serra, MariaDolors49, 81,85, 71, Barata iRocafort, Joaquim Badia, Delfí Badia iTobella, Oriol Badia iTobella, Joaquim Badia iTobella, Francesc dePaula 20, 115, Bach, Ambrosi Azaña Díaz,Manuel Ayats iFurniol,Joan Avila Camacho, Manuel Avellana, Ramon Astals iPitarch, Miquel Astals iMach,Miquel Arrufat iCalafell, Ramon Aróztegui iPeñarroya, Rafel Arnella, Josep Arnau iCortina, Francesc Armero, Alfonso Armengol, Miquel Armengol, Mercè Armengol, Marcel·lí Armengol, JoanBaptista Armengol, Alfons Armengol, Albert Armengol iTaló, Gaspar Josep Armengol iGall, Armengol iCot, Antoni Armengol iBallbé, Marc Armengol iBallbé, Domènec17, 18,20, 46, Armengol deLlano, Josep Armendares iTorrent, Salvador Ariño, MariaJosé 86, 194 117 128, 148 173, 174, 175 110, 121,148,149, 151,152, 153, 155,157, 170, 53, 55,63, 67, 73, 81,82,85,95, 105,109, 117 77 20 117 143 57, 90, 92, 119, 34, 83 181, 182 20 116 116 83 20 36 86 205 36 20 145 145 145 174, 175 36, 44 119 174, 175 149, 155,175 49 19 195, 203 237

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 238

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA Busqué, Francesc Busqué iTrullàs, Servand Busqué iNavarro, Hermies Brull, Rosa Maria Brugal, Emília Bosques, Gilberto Bosch iGimpera, Pere Borràs, Vicenç Borràs iMesseguer, Josep Borràs iBalaguer, Jaume Boronat iFont, Roc Bordas delaCuesta, Josep Bonet iPalet, Serapi Boncompte iPijoan,Amadeu Bonastre, Josep Bonastre iMorera, Isabel Bonastre iMorera, Emília Bonastre iMorera, Carme Bonastre iMorera, Benigna Bonastre iGómez, Lluïsa Bonastre iGómez, Emília Bonastre iBrugal,Jaume FrancescBonamusa iGaspà, 141 Boada, Miquel Bo, Mireia Blasco Ibàñez, Vicent Blanco Chan,Benigna Blanch iRoig, Emili Bladé iDesumvila, Artur Bilbeny iBosch,Joaquim Bertran deQuintana,JosepMaria181 Battestini iGalup, Nicolau Batlle, Josep Batlle, Esteve Batlle iEsteve, Josep Bartra iLleonart,Agustí Barrera iMaresma, Martí Barrachina, Josep 173 131, 149, 151, 162, 164,167, 173 195 187, 196,198,200, 206,209, 226 187, 196,198,200, 206,209, 226 187, 206,209, 226 187, 196,200, 205,206,209 197, 201, 203, 205,206,209 175, 176, 180, 181,184,187, 189, 191,196, 136, 137, 138,162,166,167, 170, 174, 171, 203, 204,206,209 166, 174, 175, 180, 185,189, 196,198, 57, 148,149, 151,157, 160, 161, 162,164, 184, 187, 195 112, 167 20 20, 138,168, 20, 97, 101, 19 200 175,171, 177 155 36, 148 86, 181 149 49, 81,181, 71, 162, 181 119 200 21, 31,116, 21, 31,116, 21, 31,116, 31, 176, 186, 20 20 20, 21,31,116, 173 20 38 15, 26,28,29, 181 151, 176, 184 181, 166, 171, 108, 110, 111, 95, 97, 105 143 83 147 86, 97, 175 139 149 Camps iCelma, Ramon Camí iEsteve, Josep Calvet, Jaume Calafell iFont, Enric Caixelós iVela, Joan Cabrera, bisbe Busquets iVentura, Llorenç 194 Companys iJover, Lluís Companys iJover, Josep Companys iJover, Camil Comorera iSoler, Joan Comes iEjarque, Rafael Comas, Francesc Comas iCalvet, Pere Comadran, Jaume Coma, Lluís Colomer, Martí Collins, Paul W. Codina, Sara Clavel 167 Ciurana, Francesc Ciurana iFont, Pere Chaler, Sebastià Cervera iSolanich,Tomàs Cavol 49 Catasús, Francesc Castellote, Tomàs Castella iRodó, Agustí Casas, Ramon Casas iBoada,Francesc Casares Bonastre, Jaume Casanovas, Baldomer Casanovas iMaristany, Joan49, 86,168 Casajoana, Josep Casademunt iArimany, Xavier 181 Carrové iViola, Domènec Carreras, Joaquim Carreras iCasadesús,Francesc 205 Carrera iFont, Joaquim Cárdenas delRío, Lázaro Carbó, Margarida Carbó, Jaume Carantela, Miquel Capellades iRiera, Alan Cañís, Joaquim Canyameres iCasamada,Ferran 42,173 Canturri iRamonet,Enric Canadell iCantarell, Ignasi 172, 199, 207 84, 85,86,97, 126,163, 165,167, 168, 63, 69, 73, 152 181 55, 63, 73 71, 37, 46,51,53, 46, 53, 63 173 205 83 25 44, 47, 49, 166, 167, 171 167 97, 126 20 35 49 99 152 35 189 19 35 99, 168 36 83 76, 79 139 143, 145 35 44, 46,53, 21, 226 97 20 49 20, 209 82, 109 182 171, 184 184 99 19 27 49, 173, 176, 181, 195 Fernández, Antoni Fernàndez iRos, Antoni Febrés, Xavier Farreras iDuran, Francesc Fàbregas iEsteve, Ferran Fabra i Poch, Pompeu Eyre, Francisco Estruch, Joan Estruch iSimó, Antoni Estrenjer iMacià,Avel·lí Esteve iGuau,Martí Estapé, Valentí Espasa delaFuente, Andreu Espanya iSirat, JosepMaria Escudé, Miquel Escofet iPascual, Antoni Escofet iMercè, Antoni Escofet iAndreu, Josep Erill iPinyot, Gustau Elies, Josep Elías Calles,Plutarco Ejarque iDols,Carme Duran iTorres, JosepMaria Duran iGili,Rosa Maria Duran d’Ocon, Ot Duch iAgulló, Joan Dreyfus-Armand, Geneviève 151 Dot iArxer, Antoni Domingo, Miquel Domingo iSanjuan,Marcel·lí 57, 64 Domingo iRecio, Rafael Domènec, David Dolz, Vicenç Devant iPrats, Francesc Dencàs iPuigdollers,Josep85,88 Danès 78 Dalmàs iMartí,Josep Cunillera iRius,MiqueldelsSants86 Cunill iPostius, JosepMaria85,119 Cuartero, Joan Cruells, Rosa Maria Cot, Adima Costa, Salvador Costa iVilanova, Dalmau Costa iSerquella, Amadeu Costa iGrau, Aleix Coromines, Josep Conesa, Artur Companys iJover, Manuel 46, 49, 53, 55,63, 64,69, 73, 71, 75, 99 181, 184,195 175 217 44 99 153 181, 203 46, 53, 63 175 169 20 25, 27 17, 33,35, 36, 97 36 20 117 99 181 157, 158,159, 86 42 97, 99 183 173 117 177 181 124 181 129, 131 181 19 36 46, 53, 69 167 109 19 149, 151,174, 35 207 83 168 20 19 166, 167, 171, Grando, René Gozalbo Gimeno, Daniel González, Josep González Roa, Edmundo González Ribera González Franco, Luly Gispert iVila, Josep Girona iBoada,Josep Giralt iEsteve, Olga Gil, Vicenç Gil, Amadeu Gental iMorral, Maria Genescà iArchs, Joan Gavarró iRodríguez, Núria Gassol iRovira, Ventura Emili Garriga, AntoniGarriga, Garcia, Josep Garcia Subirats, Francesc Xavier 20 García Paz, Beatriz Garcia iMartínez, Andreu Marian Galí, Marià Galí, JordiGalí, iMartínez,Galés Manuel Fusté iMontpart,Andreu Fuchs, Julià Frontera iBosch,Ramon Franco Bahamonde, Francisco 116,148, Forn, Joan Forcada iSalvador, Eric Fontbernat iVerdaguer, Josep Font, Vicenç Font, Joan Folch iFolch, Josep Foix iCases,Pere Figueres iSalelles,Jaume Figueras, Marian Ferret iNavarro, Joan Ferrer iSanxis,Miquel Ferrer iMurillo, Marc Ferrer iBatlle, Pere Ferran, Domènec Fernández, Miquel Fernàndez, Josep Fernández, Josep 88, 97 155, 157 111, 136,155,157, 158 172 173, 181,197 57, 63, 67, 73, 82,95, 97, 101, 105,131, 166, 167, 181 171, 153 19 75 177 171, 182 21, 226 181 46, 53, 71 19 139 168 19 46, 53 19 64, 81,86, 121, 123,127, 148 33, 36 19 99 126 20 20 181 49 27 86, 108,110, 36 20 99 97 195 108, 110 46, 53, 55, 36 112, 162,164, 179 20 203 20 44 97 44 159 Lluhí iVallescà, Joan Lloret iOrdeix, Pere Llorens, Joaquim Llorca, JosepLluís Llongueras iMach,Francesc 37, 46,53, Llach iFeliu, Joan Litrán, Cristóbal Leal iAndreu, Ventura Layunta, Dorotea Larroy, Josep Julià, Marina Julià, Llorenç Julià iBruguera, Josep Josa, Bernard Jofresa, Francesc Joaquim iRial,Josep Jiménez Calvo, Manuel Irla iBosch,Josep Iglésies, Edmon Ibàñez, Joan Homs, Mossèn Josep Homs iBages,Josep Herrera Dublán,Juventina Gumà iMas,Jaume Guitart iSoler, Jaume Guinart iCastellà, Miquel Guillén, Mercè Guasch, Josep Guarner iVivanco, Vicenç Grau iJassans, Josep Grau 49 Martí iCabot,Jaume Marsà iBragado, Antoni Marín iFornieles, Antoni Marimon, Antoni Marcet, Palmira Marcet iGisbert,Xavier Mallart, Francesc Mallafré iSegarra, Josep Macias, Marcel·la Macias iPuig,Josep Macias iMarimon,Josep Macià iLlussà, Francesc Luis, Màrius López, Josep López, Gaspar López, Carlos López, Antoni Loperena iRoma, Joan 106, 119 153 50, 52, 54,56,57, 58,60, 70, 72, 85 97, 136,184 44, 47, 49, 163 86 19 34, 82,99 38 115 89 168 174, 175 36 168 184 168 25 25 193, 197 49 168 65 89, 97, 106 20 83 195 159, 167 226 168 217 181 49 17, 35, 36 99 121 173 18, 62,76, 121 184, 205 46, 53 20 20, 43 20, 43,151, 47, 48,49, 43 94 94 20 35 195 Morera iRibas,Galo Morera iRibas,Ezequiel Morera iRibas,Adima Morera iBlanco, Samuel Morera iBlanco, Norbert Morera iBlanco, Isabel Morera iArderiu, Francesc Morera iAndreu, Ezequiel Moreno, Doris Morales, Miguel Mora iSoler, Núria Mora iMadalena,Josep Montfort, Joan Moliné, Francesc Molina, Aurora Molina Conejero, Manuel Moles, Carles Moles iMarquina, Lluís Moix iRegàs, Josep Missé, Francesc Miravitlles iNavarra, Jaume Mias iCodina, Pere Mestres iCapdevila, Lluís Mestres iAlbet,Pere Messeguer iVilloro, Francesc 195 Meroño, Francesc Maza, Ildefonso dela Maurí, JosepOriol Mateu iTreguany, Joan Mateu iManzano, Manuel Matalonga, Emilio Matalonga iFeliu, Pere Mascort iRibot,Josep Masana, Joan Masana, Francesc Martínez iFernàndez, Emili Martínez Barrio, Diego Martín Ramos,JosepLluís Martín Escudero, Antonio Martí, Dídac Martí iSalvany, Josep Martí iFeced, Carles Martí iFarell, Salvador Martí iDomingo, Irene 97, 209 138, 187 30, 31,76, 77, 95, 97, 99, 100, 136,137, 189, 196,200, 206,209 167, 170, 174, 175, 176, 180, 184,187, 188, 140, 148,149, 151,157, 161, 162,163, 166, 109, 110, 111,112 97, 99, 102, 105,173 155, 157, 158,163 23 20, 23,25, 23 23, 28,29, 31, 187 21, 31,116, 155 25, 168 20 95 179, 197 179, 197 155 148 179 179 184 181 161 49 217 163 184, 217 86, 97, 108, 76 169 109 36, 82,94, 83 169 106, 119 195 89 89 25 195 20 137, 139 148 35 44, 125,139, 39 71 239

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA 240

SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA Pétain, Philippe Permanyer iLladós,Lluís Pérez, MariaRosa Pérez iFarràs, Enric Pérez Cervantes, RaulArturo 21 Pérez Bonastre, RaulArturo 20, 21,226 Pérez Bonastre, Armando Perelló iDomingo, Marcel·lí Perarnau, Josep Peralta, Miquel Penelo, Susana Paysans, Josep Parera, Josep Parera, Jaume Parera iRifé, Miquel Palet iMartí,Miquel Palet iEjarque, Ramona Palet iEjarque, Irene Palet iBarba,Domènec Palazon, Rosa Palazon, Ramon Palau, Francesc Padrós iSantsalvador, Josep115 Padilla, Josep Orriols, Francesc Oller, JoanManuel Oliveres, Josep Oliart iLlach,Albert Olaso, Joaquim Nicolau d’Olwer, Lluís Negrín López, Juan Negrete, JoséFélix Navarro, Xavier Navarro, Laureà Navarro, Joan Nadal, Gabriel Mussolini, Benito Murià iRomaní, JosepMaria179 Mur, Martí Muñido, Rafael Muntañola, Joan Muni iSala,Josep Mundet iCarbó, Artur Mota, Gabriela Morera, Rosa Morera iRoca, Ramon Morera iRibas,Samuel(1881-1888) 23 201, 203 131, 137, 155,173, 178, 181,185,191, 197, 82,85,87,71, 99, 100, 105,121,126,130, 103, 109, 110, 112,131,191 52, 53, 54,57, 72, 64,65,66,71, 88,92, 111, 155,170, 184 172, 173 20 19 97, 181 21 179 76 18 19 94 33, 36 168 46, 53 17, 55,57, 64, 173 173 17, 33,35, 36, 20 205 123 121 135 73 20 46, 53, 109, 139 163 157, 161, 163 95 116 99 36 20 62, 172 76 99 33, 35, 36 195 205, 207 20 20 23, 27 Petchamé iTusell, Josep Ragon iPetit, Baltasar Quintana, Josep Querol, Miquel Querol 97 Queralt, Jacques Pujolà iOllé, Anicet Puigmartí, Bartomeu Puigdomènech iBosoms,Valentí Puigbò iCots, Miquel Puigarnau iTorelló, Xavier Puig, Espartacus Puig Pujades,Josep Puig iMestres, Josep Puig iFerreter, Joan Puig iArnaus,Josep Prunés iSató, Lluís Primo deRivera yOrbaneja,Miguel Prats iSabater, Maurici Prats iMorera, Rosa Prat iMarcet, Agustí Prat iCastella, Joan Prat iArmengol,Josep Prat iArmengol,Bartomeu Prada, Manueldela Pous iPagès, Josep Portela Valladares, Manuel Ponsa, Joan Pons, Montserrat Joan Pons iGarlandí, Pomés iAlzamora, Joan Poblet iGuarro, JosepMaria195, 197 Playà, Francesc Plans, Fermí Planagumà 155 Pla iBlanc,Domènec Pla Brugat, Dolores Pinyol iAnglès,Celestí Pi iSunyer, Carles Pi delaSerra iMata delaBarata, Peypoch iPich,Ramon 197, 201, 202, 203, 207 155, 163, 164,165,167, 173, 184,185,191, 103, 105,108,110, 112,121,126,148,152, 17, 18,44,45, 55, 81,82,85,97, 99, 102, 173 36, 44,203 197 124, 129 Francesc 173 170, 102, 105,108,110, 112,121,148,149, 151, 55, 63, 64,73, 78, 82,85,87, 97, 99, 116, 119, 123, 18, 46,47, 53, 51, 75, 123, 116 36 153 83, 97, 152 36 119 20, 159 57, 61, 131 86 86 81, 111 119, 131,155, 49, 133 83 20 117 131 43 43 169 171 89 57 173 139 83 148 35 86, 181 171 159 86, 101, 195, 205 Salelles iSalado, Jaume Salcedo, JoanIgnasi Salas iBallbè, Francesc Saladrigas, Ramon Sala, Victorí Sala iPrat, Joaquim Sala iArgemí, Alfons Sagrado iCortés, Tomàs Sabé iIll,Miquel Sàbat iRomagosa, Marcel·lí 76, 131 Sàbat iRomagosa, Francesc 38,131,173 Rusiñol, Pere Royes iVila, Manuel Rovira, Joan Rovira, Jaume Rovira iVirgili, Antoni Rovira iBernades,Isidre Rouret iCallol,Martí Roumens 155 Rossell, Andreu Rosas, Josep Romero, Bonifaci Romera, Carmen Roig iPadró, Jaume Rodríguez, LuisI. Rodríguez iPi,Bernat Rodó, Magí Roca, Lluís Roca, Isidre Roca, Antoni Roca iRoca, Josep Roca iCosta, Dolors Rivera, Francesc Rius, JosepMaria Rius iPuigdelloses,Vicenç Rigol iCasanovas, Josep Riera, Pere Riera iClaramunt, Francesc Riembau, Josep Ribera iVilaseca, Ignasi Ribera iSalvans, Josep Ribera iMolins,Jaume Ribas, Pere Ribas iMorera, Ramon Ribas iGordi, Maria Reyes iBonastre, Josep Reyes Fragoso, Mario Rebull iCapdevila, Cristòfol 139 Rahola d’Espona,Frederic 189, 195 183, 184,205,207 191, 194,209 124, 128 97, 99 19 119 195 139 168 38, 97 168 95, 99 41, 97 209 43 36 149, 153, 175 149, 168,173 86, 163, 181, 76 27 35 176 49 171 18, 124 111 139 148 111 35, 107 107 43 143 83 17 35 181 76 18, 20, 155, 20, 183,184, 46, 53, 63, 75 38 168 23 20 203, 209 171 Torres iBarberà, Humbert Torrents iTorras, Francesc Torrella, Jaume Torrella, Francesc Torras, Marc Tomàs iPiera, Josep Terré, Antoni Tauler iPalomeras, Joan Tarradellas iJoan,Josep Tarrac iBarrabia, Àngel Soriano, Joan Soler, Magí Soler, Josep Soler, Joan Soler, Glòria Soler iTorner, Antoni Soler iOrriols,Ramon Soler iAnglada,Emili Solé, Jaume Solé iSabaté, JosepMaria Solé iBarjau,Queralt Soldevila iObiols,Joan Sol, Francesca Sierra, Jaume Serrano, Miquel Serra iBadell,Marià Segura iMas,Antoni Seguí, Joan Segués iAutonell, Frederic Sbert iMassanet, Antoni Maria159, 173, Sauret iGarcia, Joan Sarlé-Roigé, Lluís Sardà iSalvany, Fèlix Sapés, Lluís Santaló iParvorell, Miquel Santacana, Ramon Sanllehí, Joan Sànchez, Maria Sánchez Plaza,Pedro Sánchez Guerra, José Sanahuja, Josep Salvatella, Francesc Salvat 184 Salvans iPiera, Joan Salvans iArmengol,Francesc 109, 117 Salvadó iCastell, Hilari Saludes iClosa,Montse Saló, Lluís Salmerón yAlonso, Nicolás Salgado, Olga 158, 159, 173, 193, 199, 201, 203 195, 203 199 49, 175 168 38 36 19 136, 195, 217 176 85, 165,168 49, 139, 157, 181 43 49 148 19 19 184, 185,187 131, 184 17 36, 99 20 18 143, 145 41 184 19 181 18 99 46, 53, 73 175, 201, 203 147 27 126 175, 195, 197, 126 89 19 95, 108,155 44 36, 61, 121,131 35 117 101 19 99 35 20 Torres iPla,Enric Zulueta iGiberga, Ferran Zárate, Marcela Zapater, Rafael Yarza iPlanas,Nativitat Xirau iPalau, Antoni Xicota, Alícia Vivó, Joaquín Vives iEstover, Antoni Viñals, Melcior Vinyals, Àlvar Vinyals i Roig, Miquel Vinós Santos, Ricardo Villarroya iFont, Joan Villamide, Jorge Vilaplana, Rafael Vilanova, Francesc Vidiella iFranch, Rafael Vidal iMoix,Àngel Vidal iAnglès,Rafael Vidal iAluja,Josep Verdaguer, Joaquim Ventosa iRoig, Joan Ventalló iVergés, Joaquim Vendrell, Quim Vellsolà iAymerich, Isidre Vázquez, Frederic Vancells iAmat, Lluís Valls, Jaume Valls iRobert, Josep Vallhonrat iComerma, Manel 117 Vallès iPujals,Gaietà Vall iSegura, Josep Valdés iValdés, Miquel Utset, Salvador Umbert iSantos, Lluís Ubach, Alfons Maria Tusell iRovira, Pere Turu, Francesc Trueta iRaspall,Rafael Trias, Alfons Trenchs iBassas, Pere Trabal iSans,JosepAntoni Tovar, Solangia Tort, Hipòlit 109 73, 82,97, 105,121,173 46, 53, 63, 195 20 99 86 49 19 169 86 107, 126 99 123 191 20 38, 73 99 20 126 184, 201 20, 201 201 20 86, 201 47, 133 19 33, 36 20 119 18 83 117 18 135 38 181 35 46, 53, 73, 35, 36 181 109 46, 53, 63 9271, 20 20 241 SAMUEL MORERA ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA membre idirigentd’Esquerra Republicana icol·laborador de l’Orfeó Català. Amb laderrota s’exilià primeraFrança i després aMèxic, oncontinuà sentunactiu de laciutat. durant laGuerra Civillitocà gestionar undelsmoments mésconvulsos delahistòria Alcalde deTerrassa, encincetapes diferents delperíoderepublicà, entre 1931 i1937, Republicana deCatalunya. un delsseuslíders,ienrepresentació de laqualparticipàafundaciód’Esquerra de lamaçoneria iaFraternitat Republicana deTerrassa, delaqualn’esdevindria Tornat aCatalunya iniciàelseucompromís cívicipolíticcom amembre en elmarc delesguerres colonials espanyoles alNord d’Àfrica. cap alpoderconstituït. Dejove marxà aArgentina perevitar elservei militar va créixer enunafamília protestant queelpredisposà aunaactitudcrítica Samuel MoreraiRibas(Monistrol deMontserrat, 1889 -Ciutat deMèxic, 1969) Josep Puy iJuanicoJosep Puy (Terrassa,1955) i elmónassistencial. Unasíntesidelasevatesi espublicàambeltítol: DoctorenHistòriaContemporània. ProfessordelaUABimestrecatalà.Haestatdirector Pioner enl’estudidelafigura d’AlfonsSala.Mésendavantestudiàlapobresa,beneficència amb nombrososestudissobre laRestauració,l’obrerismeielcaciquismeaTerrassaCatalunya. pedagògic asecundàriaiprofessor d’històriaifilosofiadebatxillerat.Lasevarecerca començà i asilats.Caritat iBeneficènciaalaCatalunya delsegleXIX ha orientatlaseva investigaciócapalrepublicanisme: Prohom delaTerrassa republicana(2015) i latragèdiade l’exili. (2009).Enels darrersanys Domènec Palet iBarba. Pobres, desvalguts

SAMUEL MORERA. ALCALDE REPUBLICÀ DE terrassa

samuel morera ALCALDE REPUBLICÀ DE TERRASSA

JOSEP PUY