Hiperconnectats

P 06-19 HIPERCONNECTATS

DIUMENGE 21 DE FEBRER DEL 2016 NÚMERO 1895

2,50 EUROS

DIARI EUROPEU DE L’ANY

AVUI EMPORTA’T ELS SUPLEMENTS ARADIUMENGE _ _ 21 02 2016 #94

LLOCS PER VISITAR 30 EL 2016 r a MEHDI FEDFEDOUACH_AFPOUACH_AFP SER O r ara.cat

21 DE FEBRER DEL 2016 SETMANA 89

MICHELLE JENNER NO SER

Mobile World 03 Congress ESTHER VERA Dossier especial directora sobre la gran cita tecnològica mundial La distància entre la de Barcelona realitat social i la cúpula eclesiàstica es fa molt (12 pàg.) evident en relació amb la sexualitat i les dones XAVIER BERTRAL 02 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara les claus del dia pareumàquines vist IAQUÍ ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM) Les subvencions encobertes altwitter de les llicències de TDT Marc Arza (@marcarza) Llegeixo a El Confidencial: “El Mundo dema- Regidor de l’Ajuntament de Reus (CiU) na 70 milions pels seus canals de TDT i nego- “La Unió Europea és un projecte de consens CARLES CAPDEVILA cia amb Secuoya i Discovery”. El diari, com i per això mai no deixa ningú del tot content. DIRECTOR FUNDADOR és normal en aquests casos, no registra la no- La seva fortalesa és la seva debilitat. #Brexit” tícia. I poden apostar que, si tanquen l’ope- ració i decideixen explicar-ho als seus lec- Carta d’amor tors, no anunciaran el preu de la venda. Berta Barbet (@bpberta) Una de les pluges fines però constants Politòloga al meu odiat que ha de suportar la premsa en català és el “Per què en diuen acord per evitar el Brexit? fet que la Generalitat la subvenciona. Els Això no ho sabem! És un acord per donar-li mòbil mitjans de Madrid ometen el detall que si un estatus especial al Regne Unit, i ja està!” l’Estat no dóna ajuts directes és perquè la Unió Europea només permet subvencions per a llengües minoritzades. ESTIMAT MÒBIL: I, evidentment, el govern central té un munt de maneres alternatives d’afa- Tim Stanley (@timothy_stanley) No sé si llegiràs aquestes línies, per- vorir econòmicament un grup mediàtic o un altre. És el cas de les llicèn- Historiador i columnista del ‘Daily Telegraph’ què encara que vagis d’intel·ligent et cies de TDT, que en cas d’El Mundo van ser concedides de franc i ara –me- “Hem arribat a un punt en què el que necessita noto cada cop més dispers –com jo ravelles de la llei espanyola de l’audiovisual, que permet revendre l’ús so- el Regne Unit i el que vol la Unió Europea ja no per culpa teva– i aquests dies esta- bre un bé públic com són les ones– potser el diari en traurà, clinx-clinx, és compatible. El #Brexit és l’única ràs estarrufat i insuportable confir- 70 quilos nets, ja que se li van concedir les llicències graciosament. Per apa- opció lògica” mant que el congrés més important mar-ho una mica, està bé comparar-ho amb les famoses subvencions als de Barcelona i part de l’estranger mitjans en català (que des de fa anys es donen seguint una fórmula propor- porta el teu nom, i tots et riem les cional a la difusió, de manera que la capacitat de pressió de la Generali- Miquel Roig (@miquelroig) gràcies que fas i les que faràs. tat, en aquest punt concret, és molt reduïda). L’any passat, per exemple, es Corresponsal d’‘Expansión’ a Brussel·les Però hem de parlar d’això nostre. van donar uns 7 milions a tots els mitjans privats en català. Per tant, els “L’estratègia és clara: com més indignació Des que estem junts, i cada dia més, 70 milions que potser ara ingressa El Mundo supera els ajuts a totes les aixequi l’acord, millor el podrà vendre ets l’últim que miro abans d’anar a ràdios, televisions, diaris, setmanaris, revistes, portals digitals i publi- [Cameron] com una victòria a casa seva” dormir i el primer que toco quan em cacions gratuïtes en català durant tota una dècada. Ho dic per contextu- desperto, les meves rutines han fet alitzar preventivament, que ja veuran que mai passen gaires setmanes sen- un gir descontrolat. se un article sobre la Generalitat i els mitjans en català. Erika Casajoana (@ecasajoana) T’adoro. Tant que sovint només Consultora de comunicació pública tinc ulls per tu, em perdo imatges “El #Brexit és pràcticament tot psicològic. precioses del meu voltant amb el lescaresdeldia Força britànics que volen marxar per raons cap ajupit contemplant-te. Qualse- emocionals, i solució molt teatrera: placebo. vol dia tindré un disgust greu, quan @miquelroig” conduint se me’n va la mirada cap a tu, o quan creuo passos de vianant sense estar pendent dels cotxes per- Marc Puigdomènech (@mpuigdomenech) què em tens captivat. Politòleg i president local d’ERC a Tortosa M’has donat alegries immenses. “Als britànics els ofereixen excepcions Rebo tant d’afecte, tantes notícies, per continuar a la UE. Els bascos tinc accés a tant de món apassio- les tenen garantides per seguir a Espanya. nant a través teu des que no ens se- Els catalans, a callar” parem ni un minut, que voldria que això nostre fos per sempre. No sé viure sense tu, ho admeto, Eduard Cabús (@eduardcabus) però a vegades temo que viure tan DECIDIT ENDEUTADA Bloguer i soci de l’ANC pendent de tu no és ben bé viure. “Amb el Brexit: La dependència és massa inten- 1) aquesta Europa no farà fora Catalunya, sa, absorbent, no sóc mai enlloc del David Cameron Sánchez-Camacho 2) no sé si aquesta Europa val la pena, tot, he perdut concentració, m’ar- 3) la gent votarà” rossego per les cantonades pidolant Després d’aconseguir un “estatus És la diputada del Congrés que acu- endolls cada cop que et quedes sen- especial” per al Regne Unit, el pri- mula més deutes. En concret, té se bateria. Sóc el teu esclau. mer ministre britànic ja va fixar ahir deutes i obligacions patrimonials Joan Queralt (@JoanQueralt) Hauríem de donar-nos descans data per al referèndum (23 de juny) per valor de 716.573 €. En quart lloc Jurista i publicista l’un de l’altre, m’hauries de deixar i va anunciar que demanarà el sí a hi ha una altra catalana, la socialis- “Menys de 72 hores i la UE resol, respirar, regalar-me hores lliures i seguir dins d’Europa. P. 24-25 ta Meritxell Batet: 460.734 €. P. 23 sembla, el Brexit. Un any i els refugiats amb el cap clar per tenir tots els ulls continuen sent tractats com infrahumans. pendents dels fills, dels amics, d’un Comparar polítiques” bon llibre dels llargs. Vull una rela- ció oberta. Ja em diràs com ho veus, odiat mòbil de la meva vida. Quim Brugué (@QuimBrugue) Professor de ciència política a la UAB [email protected] “Amb la mort d’Umberto Eco perdem un pilar de la millor cultura europea; d’una Europa que s’esvaeix” EN RECORD

D’UMBERTO ECO Leo Bassi (@bassileo) FUTURISTA GUANYADOR Actor “Umberto Eco va ser un gran escriptor però aquest talent era la conseqüència d’alguna Aleix Valls Gianfranco Rosi cosa més profunda: era un geni de la semàntica”

El director de la Fundació Mobile El jurat de la Berlinale ha concedit World Congress ja imagina un con- l’Ós d’Or al documental Fuocoam- Marta Rivera Cruz (@MartaRiveraCruz) grés de telefonia mòbil sense smart- mare. El director va filmar durant Diputada al Congrés (Ciutadans) Avui recordem a Cultura el desapa- phones. El futur ja no és en la pan- un any i mig la vida d’un nen de 12 “Umberto Eco va ser capaç d’escriure tractats regut humanista Umberto Eco amb talla o la càmera, sinó en la intel·li- anys de Lampedusa, fill de pesca- de semiòtica i un bestseller policíac: el món articles de Miquel de Moragas, Laura gència artificial. P. 06-07 dors, durant l’allau de refugiats. P. 57 sencer se sap el nom d’un lingüista” Borràs, Martí Gironell i Xavi Serra. ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 03 les claus del dia

L’OBSERVADORA

ESTHER VERA DIRECTORA DE L’ARA De beats i menjacapellans

i ha silencis que enverinen i des- petició de perdó, ni protecció del dèbil. Una connexions influents amb el poder a Espanya trueixen i paraules que violen- intervenció burocràtica que està situada a que recorden anys negres. El mateix ministre ten. Silencis que subtilment tei- anys llum de la societat on viu el bisbe, que va de l’Interior ha parlat obertament d’aplicar el Hxeixen comportaments col·lec- citar “la infidelitat” entre les perversions dels Codi Penal a un poema mediocre per “repug- tius que es van construint a poc a temps. Unes paraules pronunciades amb una nant”, “obscè”, “lamentable”, “execrable” i “in- poc, no només de la hipocresia justa i neces- seguretat sobre la certesa pròpia que resulta- qualificable”. Una intensitat emocional inau- sària de les imprescindibles normes d’urbani- ven sorprenentment càndides. dita del ministre contra un poema que al Saló tat, sinó d’aparences a guardar, prejudicis i La influència de l’Església i de la jerarquia de Cent havia passat sense gran interès. Fer- abusos a mantenir. En definitiva, silencis im- eclesiàstica en la mentalitat de molts catòlics nández Díaz converteix així, amb la diatriba, un posats per al compliment del codi que porta és un dels factors que expliquen la dificultat espectacle de l’Ajuntament de Barcelona, que a la confortable acceptació de l’individu per de denunciar els abusos sexuals que s’han pro- no havia sabut trobar el to entre la represen- part del grup. Silencis que envolten aquells als duït en el seu si arreu del món. Protagonitzat tació institucional i la radicalitat, en un acte quals se’ls reconeix el poder de definir què es per un laic o bé un religiós, l’abús a un nen és subversiu que de cop agafa tot el seu sentit ar- converteix en norma. El poder d’aquells que un abús de poder. Però en l’Església, és l’abús tístic i la seva raó de ser. defineixen què està bé i què està malament. de qui es presenta com l’enviat de Déu. Qui L’espectacle del lliurament dels premis Ciu- De guardians de l’ortodòxia tat de Barcelona per part de (i de l’heterodòxia) n’hi ha de l’alcaldessa Ada Colau va pre- tota mena. També n’hi ha de tendre la provocació, i el que periodistes, sí. Però sorprèn semblava una expressió poc que en un país aconfessional, enginyosa pour épater le que no laic, el paper de l’Es- bourgeois amb un estil tradi- glésia catòlica sigui encara tan cional menjacapellans va poderós en la vida política i aconseguir sacsejar consci- social pel que fa al manteni- ències. La provocació que po- ment de la seva visió del món. dia haver significat el primer La separació entre l’Església poema recitat, que era una i l’Estat –i la màxima il·lustra- denúncia de la injustícia so- da de vicis privats, virtuts pú- cial, de la mort, amb les “piles bliques– és increïblement frà- de cadàvers”, del desempara- gil tot i l’evolució social. ment dels refugiats, va passar La influència de qualsevol desapercebuda. religió, amb la seva capacitat Si la família Fernández Dí- d’imposar la correcció, la con- az no s’hagués sentit irada- verteix en un actor amb res- ment provocada, es podria ponsabilitat sobre la vida i la haver obert un debat menys mort de molts creients. La po- polaritzat sobre la qualitat i sició doctrinal de l’Església ca- l’oportunitat de l’espectacle tòlica converteix la negativa a organitzat. Una reflexió so- l’ús de preservatius en una bre l’ampli protagonisme

condemna per a molts a l’Àfri- SUSANA SUBIRANA protocol·lari de l’alcaldessa, ca, i aquí mateix el silenci o la sobre la importància dels minimització dels abusos a menors en una ir- s’enfronta a un professor? I a Déu? No un nen. símbols per damunt de les polítiques, sobre la responsabilitat vergonyosa. Queda ben clar a la pel·lícula Spotlight. dificultat de l’aprenentatge de la gestió de la Divendres escoltava Agustí Cortés, bisbe de Malgrat els intents meritoris del papa complexitat de la realitat. Sant Feliu de Llobregat, entrevistat per Lídia Francesc, que ha gosat parlar de la possibili- Però l’ajuda inestimable dels ofesos profes- Heredia. “No havíem tingut ocasió d’haver- tat de l’ús de preservatius per combatre el Zi- sionals porta el debat a la defensa de la lliber- nos de pronunciar sobre els abusos”, “No hem ka, la distància entre la realitat social i la cú- tat d’expressió. Arraconats entre la reacció o abordat el cas amb els Maristes”, “Van com- pula eclesiàstica es fa especialment evident en la transgressió, no hi ha dubte del valor ines- plir el protocol establert”, “L’actuació es va fer la relació del catolicisme amb la sexualitat i les timable de qui sacseja les consciències. Per d’acord amb el que estava manat”. Una posi- dones. Un tema no resolt i que es perd en el més antic que sembli i per més que recordi el ció estrictament legalista sobre el cas d’abu- magma dels silencis oficials. La sexualitat bucle de l’enfrontament històric entre l’Esglé- sos denunciat pel pare d’un exalumne que ha s’amaga i les dones també. sia i l’esquerra a Espanya i a Catalunya, aquest actuat de catalitzador per a altres nois. Una Encara n’hem tingut un altre exemple és un dels nostres clàssics. La polarització a posició oficial sense cap mostra d’empatia, ni aquesta setmana. L’ortodòxia religiosa manté favor dels beats o dels menjacapellans. 04 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara les claus del dia

L’EDITORIAL Un acord que salva a Cameron i fa la UE una mica més dèbil

ncara no han votat i els britànics ja han començat a canviar la Quatre mesos de divisions, de polarització del país i de lluita interna al seu identitat de la Unió Europea. No és la pressió del primer minis- propi partit. El primer ministre britànic sempre ha sabut que fora de la UE tre David Cameron per renegociar la relació del Regne Unit hi fa fred. Precisament va ser aquest sentiment de marginalitat el que el va amb la UE, sinó les concessions de Brussel·les les que millor re- empènyer cap a aquesta consulta de resultat tan incert. Cameron no ha po- traten el moment que viu la Unió. El pacte de divendres a la gut pair que les decisions més trascendentals i transformadores d’aques- nitE –aconseguit, com sempre, després d’hores de retard, negociacions en- ta Unió Europea s’hagin pres, els últims anys, al si de l’eurozona i, últi- callades i contrapartides als socis més reticents– és fruit de la debilitat, mament, entre els països de Schengen. Aquest ha sigut el gran malestar d’una idea d’Europa que s’allunya de l’esperit de la seva fundació, d’una po- britànic: veure’s fora del nucli dur d’una Unió a la qual volen seguir “as- lítica i d’uns lideratges espantats davant la incertesa. Malgrat que el pre- sociats” però sense ser “absorbits”, en paraules de Winston Churchill. El sident del Consell Europeu, Donald text de l’acord deixa clar que aquesta Tusk, va sortir a anunciar un acord “sen- “unió cada cop més integrada” no serà la se glamur però sense concessions sobre El pacte per evitar el ‘Brexit’ del Regne Unit, proclamava Cameron els valors fonamentals d’Europa”, els després de la cimera. Tampoc ho ha estat Vint-i-vuit han acceptat ampliar i refor- ofereix com a gran cessió endurir durant aquests primers 40 anys de perti- çar una Unió “a la carta”. L’escenificació les condicions als immigrants nença a la UE. d’aquesta cimera i de l’acord final no no- El 23 de juny, però, quan els britànics més retrata un Regne Unit disposat a re- votin si estan per l’in o per l’out d’Euro- plantejar-se quin ha de ser el seu lloc a Europa i al món, també diu molt pa, en realitat estaran decidint sobre el futur de dues unions. La del Reg- dels valors d’una Unió que, finalment, ofereix a Downing Street, com a gran ne Unit, on escocesos i gal·lesos insisteixen que ells no pensen abando- concessió, endurir les condicions per als immigrants, fins i tot per als im- nar el club comunitari, i la d’Europa, perquè passi el que passi en el refe- migrants comunitaris. rèndum, res tornarà a ser igual per als Vint-i-vuit. L’Europa euroescèp- Cameron necessitava una coartada prou sòlida per començar la campa- tica que seu a la taula de negociacions del Consell –i que no és ni molt nya a favor de continuar a la UE. Però encara li queda el més complicat. menys només la britànica– sap que la UE és avui una mica més dèbil.

DE FIT A FIT dietarivv VICENÇ VILLATORO

21 DE FEBRER Espanya recupera els delictes d’opinió

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ha tingut la barra de dir-ho en veu alta: faran servir les declaracions del president Puigdemont en els recursos al Constitucional. De fet, en els recursos ja presentats no es fixen no- més en objectes jurídics, que serien la matèria sobre la qual el Tribunal es podria pronunciar –lleis, decrets, ordres–, sinó també en les paraules, les intencions. Espanya recupera una figura que sembla incompatible amb la democrà- cia, la separació de poders i les llibertats: el delicte d’opinió, de pensament. No es denuncia el que fas sinó també el que dius i el que vols. En ple franquisme, una revista satírica va publicar un acudit que venia a dir: “A Espanya hi ha llibertat de pensament”. I, després, en lletra petita: “Sempre que aquest pensament es quedi en el seu espai natural, que és l’interior del cervell”. Dir coses, tenir opinions, pensar, desitjar, expressar-ho, eren delictes. No tan sols fer-ho. Perseguir declaracions és recuperar l’esperit d’aquell acudit del temps del franquisme. Certament, això no porta enlloc i és només campanya electoral. Però la democràcia espanyola perd un llençol en cada bugada, és a dir, cada divendres en el consell de ministres i la roda de premsa posterior. ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 05 PUBLICITAT 06 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara dossier Dossier

MOBILE WORLD CONGRESS Del mòbil a la intel·ligència artificial Només els algoritmes són capaços de processar l’allau de dades creada per l’internet de les coses

Congress (MWC) és que no hi veu- pis d’aquest any que el seu progra- preses que basa el seu model de ne- JÚLIA MANRESA rem cap gran canvi en els dispositius Aprendre ma AlphaGo havia guanyat cinc par- goci en algoritmes intel·ligents i que BARCELONA mòbils”, diu convençut Aleix Valls, Els dispositius tides de go –un joc xinès– al campió es presentarà al recinte firal de director de la Fundació MWC. Si en europeu. I Apple, el tercer en dis- Montjuïc. “Volia fabricar una jogui- Connectar el rellotge amb la casa, el les últimes edicions l’internet de les intel·ligents còrdia (i històric absent del MWC), na que ensenyés a parlar anglès al mòbil, el cotxe i, de passada, les nos- coses i els famosos wearables van ex- aprenen sols va anunciar al gener la compra meu fill i vaig construir-ne una que tres constants vitals. El trajecte que plotar com a innovacions tecnològi- a mesura que d’Emotient, una start-up que inter- a partir de guions de pel·lícula ens marca l’internet de les coses té ques, aquest matemàtic català té reben més preta l’expressió facial de les perso- aprengués a parlar i li respongués”, com a destinació final un món hi- molt clar que a partir d’ara les alte- informació nes que miren una campanya publi- explica el seu conseller delegat, perconnectat. La hiperconnexió és racions més grans arribaran en for- citària per determinar si funciona Maurizio Cibelli. D’aquesta joguina el “ser o no ser” al qual ens enfron- ma d’intel·ligència artificial. Per a o no. Altres com IBM, Microsoft, en va acabar sorgint un projecte de tem. I si no es creen dispositius prou Valls, dispositius com els actuals te- Futur Amazon i Toyota han invertit re- negoci que encara sembla ciència- llestos i autònoms, l’internet de les nen pocs anys de vida i imaginar un Ja és possible centment en aquest camp. ficció. Hutoma porta a la realitat la coses es convertirà en una allau in- congrés de telefonia mòbil sense pel·lícula Her, en què Scarlett Jo- digerible d’informació que ni ex- mòbils no és cap bogeria. “El canvi ja imaginar Oportunitats de negoci hansson és la veu d’un sistema ope- perts ni empreses podran gestionar. no és en la qualitat de la càmera o de un congrés Una empresa similar a Emotient és ratiu intel·ligent que entén i s’adap- A més, com més petits i semblants la pantalla, sinó en la capacitat del de telefonia Sekg, una companyia fundada per ta als interessos del seu usuari fins a una peça de roba siguin els nous dispositiu d’entendre el seu usuari mòbil sense dos emprenedors catalans que ha al punt que l’acaba enamorant. gadgets, més complicat és que l’usu- i prendre decisions”. ‘smartphones’ desenvolupat un sistema operatiu Hutoma crea una interfície infor- ari els pugui donar ordres sense un Més enllà de la intenció de Mark capaç de convertir en dades less màticamàtica que ffuncionaunciona a parpartirtir ddee reconeixement de veu o una Zuckerberg –fundador de Face- emocions i reaccions dels humanss l’anomenatl’anomenat deep learningg cocon-n- interinterpretaciópretació indeindependentpendent book i pponentonent estrella pperer per després treure’n conclusions.. veversacionalrsacional –l’aprenentatge–l’aprenentatge de la seva activitatactivitat.. AixíAixí tercertercer anyany consecutiu alal De fet, la idea se’ls va acudir en unaa pprofundrofund i automautomàtic,àtic, una de ququee no hi ha mmésés rere-- MWC–MWC– de ffabricar-seabricar-se uunn antiga edició del MWC, quan Aleixx les formesformes existents d’in-d’in- mei: l’avenl’avençç en l’inl’in-- majordommajordom virtuavirtual,l, llaa inin-- Canals i Karim Ennakhli van veuree tel·litel·ligènciagència artificial–.artificial–. Hu-Hu- teternetrnet de lleses coses tel·ligènciatel·ligència artificialartificial un home que duia unes orelles dee toma ééss una esespèciepècie de ppassaassa pperer lala intel·li-intel·li- pren diverses formes.formes. gat que s’activaven en funció de sii compancompanyy ddigitaligital que cadacada ggènciaència artificial. PePe-- DeDe ffet,et, la mateixa xarxxarxaa estava més o menys atent al produc-- usuari potpot entrenar indivi-indivi- rròò ¿¿volemvolem ser un social té un algoritmealgoritme te que observava. D’aquí els va sor-- ddualmentualment a partir,partir, perper mmónón hihiperconnec-perconnec- inteintel·ligentl·ligent que detec-detec- gir la idea: el que cal per millorarr exempexemple,le, dede guionsguions dede tatatt o seseranran lesles ma-ma- ttaa contingutscontinguts audiovi-audiovi- l’experiència d’usuari és entendree ppel·lícules,el·lícules, i queque es potpot apli-apli- teixes mmàquinesàquines les suasualsls ambamb gatets per-per- què vol sense preguntar-l’hi. Sekgg car al susuportport tècnictècnic als tre-tre- que prepreguinguin aquestaaquesta qquèuè viralitzin i treure’ntreure’n torna a ser per segon any consecu-- balladors peròperò tambtambéé ser uti-uti- decisidecisió?ó? aixaixíí mmésés rendiment ppubli-ubli- tiu al congrés paral·lel d’emprene-- lilitzattzat comcom a comercialcomercial de “U“Unana ddee leless nonovetatsvetats citari. Per lala seva banda,banda, doria, el 4 Years From Now (4YFN).. vevendesndes o dd’atenció’atenció aall dd’aquest’aquest MobileMobile WorldWorld GGoogleoogle anunciava a principrinci-- Hutoma és una altra de les em-- cclient.lient.

02 Mark Zuckerberg, fundador de Facebook i ponent

01 estrella del MWC (01). El pilot de Fórmula 1 Lewis Hamilton també serà al congrés (02). Els assistents de veu ssónón un ddelsels exempexemplesles mmésés ccomunsom d’intel·ligència artificialartificial (03). La informació obtobtingudainguda amb sensors i wwearablesearables s’interpretas’interpreta amb alalgoritmesgoritmes intel·liintel·ligentsgents ((04).044). REUTERSREUTERS / GGETTYETTY / FRANFRANCESCCESC MELMELCIONCION

04 ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 07 dossier

UN ESDEVENIMENT D’INTERÈS “ESPECIAL” EL ‘MAKING-OF’ DE LA PORTADA Aquesta setmana l’Estat va ratificar el conveni que atorga al Mobile World Escanegeu el codi QR o entreu a Ara.cat/videos per veure com s’ha preparat Congress la categoria d’esdeveniment públic d’interès especial i que implica la portada especial del diari d’avui, dedicada a l’onzena edició del congrés incentius fiscals per al foment de l’emprenedoria. mundial de telefonia mòbil que comença demà a Barcelona.

Segons Cibelli, que ha treballat com a enginyer informàtic per a Amazon i Microsoft, la intel·ligèn- cia artificial és la clau per al desenvolupament tecnològic perquè “es- tà demostrant que realment pot solucionar problemes complexos”. Que sigui capaç d’aprendre de manera autònoma és la diferència entre un dispositiu informàtic com s’ente- nia fins ara i un d’intel·ligent. Per ai- xò, un algoritme que és capaç de comprendre i interpretar el comportament dels usuaris de Twitter, com fa la catalana Cyberclick, també present en aquest MWC, és un altre exemple de les múltiples oportunitats de negoci que presenta. Tota mena de dispositius La intel·ligència artificial té dues funcions clares: la interpretació au- tomàtica de dades improcessables per al cervell humà, com ara les ob- tingudes de les xarxes socials, les compres digitals o la informació que obtenen els wearables ; i la resolució de problemes complexos per donar mmésés autonomiaautonomia alsals dispositiusd i facilitar la vida dels seusseu usuaris, com ffaa GoogleGoogle amb GoogleGoogle Maps o Apple Un conductor experimentant amb un aparell de conducció virtual al Saló de l’Automòbil de Ginebra el 2015. ARND WIEGMANN / REUTERS amambb eell seu assistent de veu Siri. AquíAquí ésés on entra elel cotxe connectat. “La intel·liintel·ligènciagència artificial és in- L’automòbil avança imparable disdispensablepensable perper al vehicleve autònom i ésés el queque explicaexplica queque el pilot de Fór- mumulala 1 Lewis HamiHamiltonlt sigui l’altra ggranran estrella d’aquestd’aques MWC”, afir- cap a la conducció autònoma ma Valls. “El queque fafa queq s’avanci en el cotxe autautònomònom ééss la seva capacitat dede decidirdecidir que girargir a l’esquerra Les marques despleguen la seva cara més tecnològica amb el cotxe connectat no ééss l’opcil’opcióó correccorrectat malgrat que fins ara sempre s’has’haguésgu pres aquell camcamí”,í”, explica el directordirec general de la FundaciFundacióó MMWC. nectivitat sobre rodes. ¿Quan arriba- Here, per assegurar-se que tenen AAll FFòrumòrum de Davos de fi- ELENA FREIXA rà el cotxe que decidirà per nosaltres Mercedes un proveïdor independent del fanals de genergen els experts BARCELONA un recorregut basant-se en càlculs i La marca és mós Google Maps. Les aliances en- vanvan alertalertara de la pèrdua informació que li arribarà de la xarxa tre marques i empreses tecnològi- dede llllocsocs dde treball que ai- No fa pas gaires anys, les fires on o de la resta de cotxes que també es una estrella ques, doncs, es tornen cada cop més xxòò imimplica.pli Per a Valls, s’exhibien aparells d’electrònica de dirigeixen on anem nosaltres? Un in- del congrés habituals i es visualitzen especial- ééss tot elel contrari: “Els consum punters mostraven objectes gredient perquè el cotxe pugui anar amb la ment en el camp de la mobilitat i el dispositiusdidispossposittius intel·li-intel li quque l’usuari podia dur a sobre o que prescindint de la figura del conduc- ponència del transport. ggentsents nnoo pensaran per ccabiena damunt d’una taula. Al mes tor és la intel·ligència artificial, que pilot Hamilton En aquest MWC, Ford portarà a nnosaltres,osaltres, ens allibe-allibe- ddee gener, però, a la principal fira tindrà la clau definitiva per al cotxe Barcelona el seu conseller delegat raran ddee tastasquesques queque d’d’aparells electrònics, a Las Vegas, ja autònom, un objectiu que és a l’horit- mundial, Mark Fields, que el mes ara mateixmateix nono ensens hhii van brillar els automòbils com zó no només dels fabricants tradici- Aliances passat a Las Vegas va anunciar un ppermetenermmeten pensarpensar uunan de les novetats estrella. I el ma- onals d’automòbils, sinó de la seva Els fabricants acord amb Amazon. Mercedes apor- tatantntt com podrí-podrí- teteix passarà en l’edició del Mobile nova competència, com Google i Ap- ta l’element sorpresa amb una de les 03 emem”.”.” e WWorld Congress que arrenca demà a ple, que ja han anunciat que hi estan treballen per conferències estrella del congrés, en BBarcelona.a La indústria serà una veu treballant en paral·lel. plantar cara què els directius estaran acompa- rrellevant,e protagonista d’un dels al cotxe nyats del pilot de F-1 Lewis Hamil- grgrans eixos al voltant dels quals gira- Un amor-odi entre lobis autònom de ton. La ponència dels directius de la rràà la fira: el cotxe connectat com a Companyies tecnològiques i mar- Google o Apple marca i el pilot, molt bolcat en la tec- avavantsala del futur cotxe autònom. ques de cotxes, per tant, estan con- nologia i les xarxes socials, és un dels Els esforços de les marques estan demnades a entendre’s i a conviu- moments més esperats del congrés. mmolt centrats en aquesta tecnologia re tant al MWC com, qui sap si en un Seat aprofitarà la cita a Barcelona qqueu ja ha començat a revolucionar futur, als tradicionals salons de l’au- per exhibir el que els seus cotxes in- elels automòbils però que encara ho tomòbil, almenys en aquesta fase de corporen en matèria de connectivi- hhaa de fer molt més. La primera fase la revolució de la mobilitat. tat per al gran públic, lluny del luxe ddee la transformació ja ha arribat i no Això no exclou que, en paral·lel, d’altres com Jaguar. hhii ha pràcticament cap fabricant pugnin per liderar aquest canvi i Proveïdors de la indústria de quque no ofereixi plena complemen- que la indústria de l’automòbil no l’automòbil, com Robert Bosch o tatarietat entre els seus cotxes i els es conformi a ser qui acabi acoblant Panasonic, també tenen veu al ssmartphonesm dels clients perquè no les carcasses que incorporaran la MWC. El gegant japonès, amb la haginha de renunciar a aquest objec- intel·ligència artificial, sinó que catalana Ficosa –amb qui s’ha fusi- te i a totes les possibilitats que ofe- vulgui controlar també aquest cer- onat– aportarà la seva visió sobre reixre mentre fan els seus desplaça- vell tecnològic. BMW, Daimler i els retrovisors del futur transfor- mentsm diaris. Volkswagen, per exemple, van ali- mats en càmeres que envoltaran el Però això només és una petita ar-se l’any passat per comprar un vehicle com ja comencen a assajar mostram del que ha de ser la plena con- servei de mapes a Nokia anomenat algunes marques.e 08 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara dossier

MOBILE WORLD CONGRESS Els primers fills del grafè davant la indústria del mòbil El lideratge català en la recerca sobre aquest material el situa per primera vegada dins el congrés de telefonia

empreses relacionades amb el gra- JÚLIA MANRESA fè. Compten amb la dotació europea Indústria BARCELONA de fons públics més important per a El grafè té investigació científica: 100 milions La promesa revolució del grafè és d’euros en 10 anys, des del 2012. aplicacions en una mica més a prop. Aquest mate- El pavelló del grafè de l’onzena la medicina, rial, germà petit del grafit, es va fer edició del congrés mundial de tele- l’energia i les famós després que donessin el No- fonia mòbil encara és petit. Hi seran telecomuni- bel de física l’any 2010 a Konstantín presents 14 companyies que, de mo- cacions Novosiólov i, des d’aleshores, ha ment, presentaran prototips però agafat un aire de llegenda. És el mi- no productes per llançar al mercat. llor conductor d’electricitat i escal- Tot i això, Koppens està convençut Aposta for, el més flexible, el més resistent que en menys de dos anys comença- Gegants com El material i el més petit conegut fins ara. Per rem a veure productes a les boti- perfecte tot això, aquest material fa sis anys gues. “La indústria hi està molt in- Samsung, que promet revolucionar la indús- teressada i ja es podran comprar al- Airbus, Nokia El grafè és tan gruixut tria tecnològica i tots els seus sec- guns dispositius l’any que ve”, afir- i Ericsson com una milionèsima tors satèl·lit, però, com qualsevol ma l’investigador. inverteixen part d’un cabell i pesa descoberta científica, les notícies en grafè van més ràpid que la recerca i no és Barcelona, capdavantera tan poc que amb un sol fins ara que se’n poden començar a Koppens va començar les seves in- gram es podria cobrir veure les primeres aplicacions. Ine- vestigacions sobre el grafè a Har- tot un camp de vitablement el sector del mòbil és vard, però va triar Barcelona i futbol un dels més interessats en els aven- l’ICFO per desenvolupar el gruix de ços d’un material que ho pot fer tot la seva recerca. “No acostuma a pas- millor, més de pressa i en menys es- sar, però en el camp del grafè podem pai. Per això aquest Mobile World dir que Barcelona és pionera en re- Congress ha reservat un pavelló de- cerca i que no ha deixat escapar el dicat exclusivament al grafè. tren”, afirma Albert Cabellos, vice- Es tracta del primer material de degà de la facultat d’informàtica de dues dimensions. El grafè no és un la UPC i responsable d’un grup d’in- triguem gaire a començar a veure cia, pantalles flexibles, antenes gai- element de la taula periòdica sinó vestigació que treballa per desenvo- start-ups i spin-offs catalanes que rebé imperceptibles, bateries flexi- que se sintetitza en un laboratori, un lupar nanoantenes de grafè per con- posin al mercat productes de grafè”, bles per als wearables que es poden dels principals reptes per al seu des- nectar dispositius de l’internet dels diu contundent Koppens. recarregar en un temps rècord o envolupament perquè el procés en- objectes o microprocessadors. A Aquests dos investigadors expli- sensors que detecten la contamina- cara és car. Però les diverses tècni- més de l’ICFO i la UPC, una altra de quen que les aplicacions principals ció de l’aire. ques de producció es van perfeccio- les institucions catalanes capdavan- d’aquest material bidimensional nant i ja hi ha empreses que s’hi de- teres en la recerca de les aplicacions són infinites i que encara queda Objectiu: ‘Graphene Valley’ diquen plenament. Iñigo Charola és del grafè és l’Institut Català de Na- molt camp per investigar. Però ja hi El bressol de les empreses més valu- el director de negoci de Graphenea, notecnologia. “Som líders en recer- ha sortides evidents, com ara sen- oses del món s’anomena Silicon Va- una de les companyies que acudirà ca i és molt realista esperar que no sors invisibles per detectar presèn- lley perquè és precisament el silici és al pavelló del grafè del MWC i que es el material que fa possible la produc- dedica des de fa sis anys a produir EL BITLLET ció dels processadors informàtics. grafè a través de dues de les 12 tècni- Doncs el grafè s’ha demostrat com ques existents. Graphenea ven a cli- l’únic capaç de destronar el silici. “Si ents principalment de dos tipus: Oportunitat per al mòbil i per a Catalunya volem deixar de veure com els nord- centres de recerca i d’investigació, americans ens passen al davant, Eu- com ara el Masachussetts Institute a recerca científica i tecnològica busca al. La Unió Europea ha prioritzat la recerca ropa ha d’apostar pel grafè”, diu Ca- of Technology (MIT), Harvard o contínuament traspassar els límits del en aquest àmbit, triant-la com un dels ano- bellos. Cambridge, i a empreses com Nokia, Lque és conegut, aportar nous coneixe- menats European Flagships de la pròxima Koppens explica que hi ha grans Phillips o el fabricant alemany de ments, noves idees, noves tecnologies. La dècada. Una de les àrees d’aplicació del grafè empreses que ja inverteixen amb for- xips Infimeon. majoria de les vegades, els resultats conduei- són les tecnologies associades a la telefonia ça en grafè i que s’han involucrat amb “La diferència entre ara i fa deu xen a avenços petits. De tant en tant, però, mòbil que es presentaran al MWC. Que el el Graphene Flagship com Nokia, anys és que avui ja es pot produir a apareixen idees que al cap dels anys acaben congrés dediqui un pavelló sencer al grafè és Bosch, Ericsson o Airbus, però la Xi- una escala gairebé industrial”, ex- tenint efectes transformadors en diversos un senyal de l’interès industrial en les tecno- na i Corea els van al darrere amb in- plica Frank Koppens, professor de sectors industrials, milloren de manera sig- logies associades i del potencial de generació versions d’empreses com Samsung. l’Institut de Ciències Fotòniques de nificativa productes i serveis o en creen de de llocs de treball que representa. Que Per a Koppens, la presència al MWC Catalunya (ICFO) i un dels princi- totalment nous. L’aparició de nous materials Catalunya tingui un paper tan des- demostra que la indústria hi aposta pals experts en grafè a tot el món. De és sempre una oportunitat. Els plàstics en tacat, tant en el Flagship europeu amb força, l’últim pas necessari per fet, Koppens és el responsable que són un exemple. Ara els materials basats en com en el pavelló, és una oportu- posar el primer maó de la “Vall del el grafè tingui aquest any el seu pro- el concepte del grafè tenen un gran potenci- nitat que hem d’aprofitar. Grafè”. L’oportunitat ha estat iden- pi espai al MWC perquè forma part tificada i la recerca tira endavant, del comitè directiu del Graphene LLUÍS TORNER “només falten paciència i diners”, diu Flagship, una associació amb 142 DIRECTOR DE L’INSTITUT DE CIÈNCIES FOTÒNIQUES DE CATALUNYA Cabellos. I això, sens dubte, ja és cosa membres, tant investigadors com de la indústria.e ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 09 dossier

El MWC en xifres Edició celebrada Edicions celebrades Previsions a Canes a Barcelona per al 2016 El grafè és el primer material bidimensional i s’obté a partir de 460 làmines de grafit imperceptibles Impacte econòmic en euros 436 a l’ull humà. BONNINSTUDIO / GETTY 397 320 276 301 220 224 140 100 100

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Assistents Expositors 2.100 90.000 +95.000 2.000 86.000 1.800 1.700 72.532 1.500 67.000 1.400 60.000 1.300 1.300 1.300 55.000 52.000 51.000 1.100 49.000 47.000 962 34.900 600

05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 any

Superfície Periodistes acreditats En m2 110.000 3.800 3.800 3.800 100.000 98.000 3.500 94.000 3.300 2.900 2.700 70.500 2.400 2.400 2.250 58.611 57.336 56.007 51.597 1.900 43.000 39.000 1.200

En l’onzena edició del MWC es presentaran 19.500 diversos prototips fets amb grafè

05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 Sensors Antenes i sensors ultrasensibles imperceptibles a 1 per a la salut 2 l’ull humà MUNTATGE PREUS DE LES ENTRADES Una de les aplicacions La composició bidi- menys evidents del grafè és en mensional del grafè el fa invisi- 2.000 tràilers 749 € 2.199 € 2.699 € 4.999 € el camp mèdic. S’exposaran ble tot i ser superresistent i fle- prototips de sensors de grafè xible. Per aquest motiu s’han tan sensibles que permeten pogut desenvolupar sensors Visitant Plata Or Platí detectar la freqüència cardía- flexibles per a wearables que es ca sense tocar el pacient o poden incorporar a la roba o identificar amb més precisió detectors de presència imper- més de 7.500 persones ALLOTJAMENT RESTAURACIÓ certs tipus de càncer. ceptibles per als lladres. i més de 800 empreses Menjar que seservirà diariament involucrades 26.300 Bateries Sensors òptics habitacions 28.000 flexibles, petites per veure-hi reservades peces de brioixeria 3 i més eficients 4 en la foscor La durada de les bate- En els camps de l’òpti- 35.000 entrepans ries del mòbil o altres disposi- ca i la fotònica també s’han CONTRACTACIÓ tius electrònics són una de les desenvolupat sensors que de- assignatures pendents dels fa- tecten llums que l’ull humà no 50.000 cafès bricants. El grafè permet pro- pot veure. Aquests sensors, duir bateries ràpides de carre- instal·lats en cotxes connec- gar i de llarga durada, que a tats o en ulleres intel·ligents, més poden ser flexibles i de poden permetre conduir a les 13.000 llocs de treball directes i temporals 45.000 kg mida més reduïda. fosques, per exemple. La durada dels contractes temporals va dels 4 dies del congrés a un any.

La mitjana és de 3 setmanes de menjar servits en 4 dies Esther Utrilla / Gràfic: MWC Font: 10 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara dossier

MOBILE WORLD CONGRESS El gran negoci de la privacitat 50.000 milions de dispositius connectats generaran una quantitat ingent de dades sobre nosaltres

Evolució dels dispositius connectats Geolocalització

de creueristes PaPParParcc Població mundial (en milions) Güell 50.000 Activitat dels mòbils dels passatgers Dispositius connectats (en milions) connectats per ‘roaming’ el 10/10/2012 entre les Diagonal 08.00 h i les 23.00 h

25.000 menys de 30 mòbils

plaça p. de Gràcia plaça Espanya 12.500 Catalunya més de p. dee les 6.300 300 mòbils Glòriesries 6.800 7.200 7.600 0,5 a

tta 2003 2010 2015 2020 (previsions)

ViaV laietana amb 0,08 Rambles Dispositius 1,84 per persona 3,47

6,58 Font: Cisco Systems i Telefónica / Gràfic: Esther Utrilla

rà l’internauta hiperconnectat, és a connecten a les antenes del port i no sones que passen per aquest carrer. GEORGINA FERRI dir, el que es connectarà a la xarxa Tractament es mouen d’allà”, explica Oriol Llo- “Tenim el 30% del mercat a Espa- BARCELONA des de qualsevol dispositiu, que a la Les empreses ret, director de l’àrea discovery de nya, per tant, podem fer extrapola- vegada estarà connectat amb altres Telefónica I+D a Barcelona. cions molt fiables de com es com- Fins ara mòbil era el nom del telèfon dispositius. afirmen que Smart Steps (passos intel·li- porta la gent”, explica Lloret. sense fils que servia per rebre i fer Aquests aparells connectats a la les dades que gents) és un servei que l’operado- Aquesta anàlisi massiva de dades trucades (i les seves derivades, com xarxa generen una gran quantitat venen estan ra de telefonia ofereix a grans cen- “no suposa un risc per a la privacitat les videotrucades) i amb el qual es de dades sobre nosaltres i sobre els “anonimit- tres comercials o empreses de perquè es fa amb dades agregades i podia enviar i llegir missatges de nostres hàbits de consum, prefe- zades” transport per saber per on van els anonimitzades”, assegura l’expert text. Ara tot és o pot ser mòbil. Com rències o comportaments que són fluxos de gent als carrers. Tots de Telefónica. En canvi, Maria Àn- diu el lema del Mobile World Con- explotats per les marques. anem a la feina o a comprar, unes gels Barbarà discrepa i alerta els gress, “Mobile is everything”. Mòbil “Anem deixant tot un rastre Avís accions que repetim diàriament, usuaris “que han de ser proactius i pot ser un cotxe, unes ulleres, un re- d’informació sobre nosaltres ma- “Els usuaris amb el mòbil a la butxaca. El dispo- conscients per disminuir el risc de llotge o una polsera. És a dir, mòbil teixos sense ser-ne conscients i sitiu es va connectant a les dife- la privacitat”. és qualsevol dispositiu connectat a aquesta informació serà utilitzada han de ser rents antenes per tenir cobertura L’APDCAT assegura que totes internet. És el que s’anomena inter- per les empreses per a usos secun- proactius per de telefonia. Això proporciona in- les aplicacions que ens descarre- net de les coses (o internet of things, daris que ni tan sols podem imagi- disminuir els formació a les operadores sobre els guem “tenen com a finalitat obte- IoT, en les seves sigles en anglès), i nar”, explica Maria Àngels Barba- riscos sobre carrers més transitats. Una infor- nir informació sobre l’usuari” i, per es refereix a un conjunt d’objectes rà, directora de l’Agència Catalana la privacitat” mació molt valuosa per a les empre- tant, demana poder classificar-les de la vida quotidiana que estan inde Protecció de Dades (APDCAT). ses per saber on han de posar boti- segons el respecte a la privacitat terconnectats. Empreses com Telefónica i el gues. També es pot saber quin és el com es fa amb els electrodomèstics L’empresa Cisco Systems calcu- BBVA han desenvolupat models de perfil d’aquestes persones (edat, i l’eficiència energètica. Per la seva la que l’any 2020 hi haurà 50.000 negoci complementaris a partir de gènere, preferències...), per tant, es banda, Gersón Beltrán, expert en milions de dispositius connectats a l’anàlisi massiva de les dades gene- pot intuir quin tipus de producte geolocalització en línia, diu: “Si un internet. Si tenim en compte que hi rades pels seus clients (el que es co- estan disposades a comprar les per- producte és gratuït, és perquè ales- haurà 7.600 milions d’habitants, ai- neix com a big data). Aquestes em- hores el producte ets tu. Facebook, xò fa una mitjana de més de sis apa- preses ofereixen i comercialitzen a Google, WhatsApp o Pinterest són rells connectats a la xarxa per per- tercers l’anàlisi que fan de les da- Recomanacions per a la gratuïts perquè el negoci són les sona. Aquests dispositius poden ser des agregades i anonimitzades dels dades que els facilites sobre tu”. rellotges que ens mesuren les calo- seus clients. protecció de dades amb les aplis ries que cremem cada dia, quina és Predicció de malalties la nostra freqüència cardíaca, com ‘Big data’ i turisme Des de Telefónica també estan des- dormim a la nit i quina és la nostra Telefónica, per exemple, va creuar ● No descarregar aplicacions que demanin envolupant el que anomenen small posició (geolocalització) en tot mo- dades d’utilització de les targetes de permisos excessius data i que consisteix a retornar el ment. Però també són neveres con- crèdit dels turistes que arribaven a valor de l’anàlisi massiva de dades a nectades a internet que fan fotogra- Barcelona i Madrid amb les dades ● Instal·lar programari per protegir adequa- l’usuari, en lloc de vendre-ho a un fies del seu interior cada vegada que del roaming i va poder identificar els dament la tauleta o el telèfon intel·ligent tercer. Així, en connivència amb obrim i tanquem la porta i les envi- seus patrons de comportament i ofe- metges i clients que han sigut diag- en al telèfon mòbil, perquè des del rir recomanacions de negoci a la in- ● Comprovar que l’aplicació que es nosticats d’una malaltia mental, supermercat puguem saber si enca- dústria hotelera. Van identificar, per descarrega és la versió oficial són capaços de predir un possible ra ens queda llet o si cal que com- exemple, que de tots els turistes que brot psicòtic. “Treballem amb el prem més tomàquets. arriben a Barcelona en un creuer, ● Esborrar les aplicacions que ja no metge i monitoritzem el pacient. L’internauta ha viscut una evolu- més del 30% ni tan sols baixen del s’utilitzen Analitzem centenars de dades, com ció des de l’any 1995 fins ara. Ha vaixell (vegeu el gràfic). “En el mo- ara la durada de les trucades, l’hora passat de ser un usuari estàtic que es ment en què el creuer entra a Bar- ● No deixar memoritzades les contrasenyes en què es fan, el to de veu i així fins connectava a la xarxa des d’un or- celona i els turistes connecten el mò- a 300 variables que ens permeten dinador de taula a un usuari mòbil bil, les nostres antenes els detecten ● Abans de descarregar l’aplicació, llegir definir un patró de comportament. que es pot connectar des d’un telè- i sabem quina és la procedència per els comentaris que hagin fet altres usuaris Si detectem que hi ha una variació fon, una tauleta, un rellotge o una l’operadora de telefonia d’origen. en l’estàndard podem alertar d’un televisió. El futur, a partir d’ara, se- Vam detectar que molts mòbils es possible brot”, explica Lloret.e ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 11 PUBLICITAT 12 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara dossier

MOBILE WORLD CONGRESS

en les dollar vans de Nova York: “És A. GARCIA MORERA / J. MANRESA Les ‘start-ups’ catalanes, un servei molt econòmic que agru- BARCELONA pa gent a les estacions de metro i les distribueix a la zona profunda de El Mobile World Congress (MWC) Queens”. Shotl vol fer el mateix a ca- i el 4 Years From Now (4YFN), la a la primera divisió sa nostra utilitzant la tecnologia per trobada d’start-ups paral·lela al con- aconseguir la màxima eficiència. “A grés principal que se celebra al re- Sant Cugat hi ha molta gent que va cinte de Montjuïc, comptaran amb Empreses del país capdavanteres en diversos àmbits amb cotxe a l’estació de tren, i el que la presència de 114 empreses catala- volem és que no hagin d’agafar el nes. Empreses del país capdavante- seran protagonistes sobretot a l’espai d’emprenedoria cotxe”. La voluntat de treure cotxes res en diversos dels àmbits que són de les carreteres, afegeix, és la gran tendència al sector, com el fintech diferència amb Uber i les aplicaci- o l’economia col·laborativa, tindran ons de taxis. Al MWC hi buscaran un paper protagonista durant un ajuntament disposat a fer una aquesta setmana, especialment a primera prova pilot. l’espai dedicat a l’emprenedoria. Publicitat mòbil ‘Fintech’ Billy Mobile, la central d’anuncis Kantox busca socis i vol unir centrada només en la mobilitat esforços amb altres empreses La contractació de publicitat digital La start-up catalana d’intercanvi de ha canviat radicalment amb la ir- divises Kantox serà un dels noms rupció de la tecnologia de compra- propis de la setmana en l’àmbit del venda automatitzada d’anuncis, fintech o tecnologia financera. Al anomenada adtech. Una start-up ca- 4YFN participarà en la sessió dels talana, Billy Mobile, ha creat una “herois locals”, un concepte que To- plataforma centrada només en la ni Rami, cofundador de l’empresa, publicitat mòbil. “Som una central troba exagerat, tot i que reconeix de mitjans del món mòbil, que po- que són un exemple d’èxit. “A més sa en contacte suports amb anunci- de buscar clients, que és obvi, per- ants, però, a diferència de la inter- què hi ha molta empresa tecnològi- mediació tradicional en què truca- ca que ens utilitza, aquests dies són ves a Media Planning i hi havia un una oportunitat per trobar socis component humà molt gran, ho fem amb els quals connectar-nos a nivell de manera automatitzada”, explica de sistema”, explica Rami, que po- el seu president, Vicenç Martí. sa com a exemple la integració de la La intermediació entre venedors seva plataforma en sistemes de ges- i compradors de trànsit mòbil és tió empresarial. complexa i dinàmica, i l’avantatge L’altre objectiu, diu Rami, és unir en tecnologia és clau. “No som una esforços amb altres empreses per- empresa amb una gran força comer- què el fintech “no sigui només una cial i una petita branca tecnològica, moda” i el sistema financer sigui sinó tot el contrari”, explica Martí. “més transparent, més eficaç, i més El seu objectiu immediat és mante- orientat al client”. Sobre els movi- nir el creixement de dos dígits i pre- ments de la banca tradicional, com parar l’obertura d’oficines comerci- imaginBank, creu que “no se’n pot als a l’Àsia i Amèrica, tot i que Mar- dir banc mòbil perquè el banc és La tí subratlla que la proximitat física Caixa, i sorprèn que el segon pas si- amb els suports i els anunciants té gui imprimir un formulari”. una importància relativa: “Et pots connectar a plataformes que ja te- Càrrega sense cables nen el trànsit, i simplement has de MiniBatt presenta el primer ser el millor optimitzant-lo”. carregador sense fils invisible Els mitjans especialitzats preveuen Comerç electrònic que Samsung presentarà avui el Deliberry s’avança a Amazon nou Galaxy S7, que tindrà com un en l’entrega ràpida d’aliments dels grans atractius la tecnologia de El sector del comerç electrònic té càrrega sense cables, que el fabri- un gegant consolidat com Amazon cant ja va incloure en el seu prede- que marca la línia a seguir amb ter- cessor, el Galaxy S6. Una empresa minis d’entrega cada vegada més re- catalana, MiniBatt, presentarà al ESTIL SILICON VALLEY AL CENTRE DE BARCELONA duïts i un catàleg de productes ca- congrés el seu complement ideal, el Les oficines de Billy Mobile ocupen dos pisos d’un modern edifici del barri de da vegada més ampli, que als EUA ja primer carregador sense fils total- Galvany i tenen una piscina de boles, una barra de bar i una terrassa amb barbacoa. inclou aliments frescos. La catalana ment invisible. Deliberry, però, s’ha avançat a la Facebook ha triat aquest espai per celebrar la seva festa oficial del MWC. MARC ROVIRA “Hem optimitzat els components nord-americana amb una platafor- per aconseguir una distància de càr- ma de compra online en supermer- rega superior, i això ens ha permès l’aplicació amb prou feines funcio- què “són fires intenses en què la cats que entrega les comandes en dissenyar un nou carregador que es nava, però el 2015 el van tancar amb 114 gent necessita coses i no té temps”. només una hora. El secret és que els pot instal·lar a sota d’una taula de una facturació superior a la previs- empreses seus treballadors, dones de més de manera que quedi completament ta, i al març faran el salt a l’exterior catalanes Transport 45 anys en risc d’exclusió, van a fer ocult”, explica Jordi Gilberga, direc- començant per Milà, Roma i París. Shotl vol transformar el la compra a una botiga física. tor general de MiniBatt. L’emissor “Estem molt contents, però som participaran transport públic amb tecnologia Gemma Sorigué, cofundadora de pot travessar superfícies de fusta, on hauríem de ser, perquè si no tin- al MWC i al Els dispositius mòbils ja han revo- Deliberry, afronta la seva presència plàstic o vidre de fins a 4 mil·líme- guéssim aquesta velocitat ja haurí- 4YFN lucionat el món del taxi. Una em- al 4YFN com una oportunitat per tres, i ja s’ha començat a vendre a fa- em tancat”, assegura el seu funda- presa de Sant Cugat del Vallès, captar finançament. “És una bona bricants de mobles i establiments de dor, Oscar Pierre. “El nostre gran ri- Shotl, vol transformar ara el trans- plataforma per donar-te a conèixer restauració (vegeu el vídeo). val és el temps, perquè aquest és un Mireu el vídeo a port públic amb el primer sistema davant d’inversors molt impor- mercat que és evident que existirà, i l’Ara.cat /vídeos de bus a demanda d’Europa. Quan tants, i les start-ups sempre estem Treball autònom volem córrer molt perquè això pas- es demana un trajecte amb l’aplica- buscant finançament”, explica. Els Glovo celebra el primer sarà amb Glovo o sense”, afegeix. ció, el sistema recalcula la millor plans de futur de l’empresa passen aniversari saltant a l’exterior L’expansió internacional és el seu manera d’agrupar viatgers per opti- per consolidar el servei a Barcelo- Fa un any, al 4YFN, es presentava la objectiu immediat, i per això oferi- mitzar les rutes dels busos, i envia na i a Madrid, on acaba d’aterrar, i plataforma catalana de treball autò- ran proves gratuïtes als assistents instruccions als conductors. “d’aquí uns mesos obrir l’expansió”, nom Glovo, que trasllada el model del 4YFN. És la situació ideal per- El responsable del projecte, Isa- amb la idea de sumar-hi altres ciu- d’Uber als petits encàrrecs. Llavors què els provin, explica Pierre, per- ac Lozano, explica que està inspirat tats de l’Estat aquest any.e ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 13 PUBLICITAT 14 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara

MOBILE WORLD CONGRESS Els imprescindibles del Mobile World Congress El futur de les targetes SIM o el nou Samsung S7 són dos reclams rellevants en aquesta edició

va incloure en l’S6: la possibilitat ALBERT CUESTA d’ampliar la capacitat de memòria Proximitat BARCELONA amb una targeta microSD i la resis- Diferents tència a l’aigua. Aquests detalls de l’S7 i uns iniciatives La majoria dels consumidors no ar- quants més s’havien filtrat durant acostaran ribaran a veure mai el més impor- les últimes setmanes en blogs espe- el MWC als que tant dels dispositius que es posaran cialitzats, però la confirmació defi- no estiguin de llarg al Mobile World Congress nitiva l’ha proporcionat CaixaBank, acreditats (MWC) que comença demà, però informant als seus clients –es veu tots acabarem fent-ho servir d’aquí que abans d’hora– de les condicions pocs anys. Es tracta de l’eSIM, una promocionals amb què oferirà el Retorn nova versió de la targeta SIM que re- nou telèfon a partir del dia 11 de BlackBerry presenta des de fa anys la relació en- març. Seria un pas més en la relació tre les operadores de telefonia i els entre l’entitat bancària i el fabri- torna a seus abonats. La SIM és l’element cant, ja molt estreta: els telèfons, l’interior del físic al voltant del qual gira el nego- tauletes i televisors que aquesta en- recinte però ci d’aquesta indústria, que mou gai- titat ofereix a canvi de determinats fent servir rebé un 4% del PIB mundial, i a Bar- dipòsits són Samsung, i el sistema Android celona farà un canvi substancial: el Samsung Pay de pagament amb mò- xip es desvincularà del plàstic de les bils i rellotges arribarà al mercat es- operadores, serà programable a dis- panyol inicialment amb les mar- tància i vindrà integrat dins dels ques bancàries de CaixaBank. aparells connectats, siguin smartphones, comptadors d’electricitat, ‘Smartphone’ G5, de LG joguines o cotxes. En canvi, l’altre gegant electrònic Mitjançant software, els compra- coreà, LG, ha optat per endarrerir dors podrem associar la nostra uns mesos la internacionalització eSIM als serveis de la companyia prevista del seu sistema de paga- que ens convingui més en cada moment amb mòbil. El motiu: no fer del telèfon com a càmera. La càme- lunya, els exposarà a partir de di- ment. D’aquesta manera serà més ombra al llançament del G5, el seu ra podria portar dos captadors lluns perquè els consumidors no fàcil tant fer la portabilitat del nú- nou smartphone insígnia. En conei- d’imatge, per poder enfocar les foto- acreditats al MWC els puguin pro- mero de telèfon com contractar xerem les prestacions avui a partir grafies després d’haver-les fet. var. Els usuaris, per cert, també tin- temporalment una línia local del de les dues del migdia. Ja sabem que Parlant de càmeres, tornem a dran l’oportunitat de quedar-se al- país on anem de viatge. Al MWC, fa- el G5 manté els botons a la part del Samsung: amb el Galaxy S7 s’espera gun dels 30 smartphones Android bricants de targetes SIM com G+D, darrere i porta una pantalla de 5,3 la presentació de la Gear 360 VR, que l’empresa valenciana Energy Gemalto i Oberthur, que fins ara les polzades que mostra l’hora i algunes una càmera complementària del te- Sistem amagarà en diferents punts venen a operadores telefòniques, notificacions sense haver d’encen- lèfon per captar imatges immersi- de Barcelona. Només els caldrà ser començaran a vendre els xips tam- dre-la, per tal d’estalviar consum. ves que es puguin visionar amb al- els primers a trobar-los, mitjançant bé als fabricants d’aparells. Un dels El que ens queda per confirmar és L’empresa BQ gun dels visors Gear VR de la marca, una gimcana en forma d’aplicació primers a adoptar la nova eSIM ha si es podrà obrir per la part de sota, presenta la molt interessada a encapçalar la mòbil. estat Samsung, que portarà a Euro- com asseguren alguns blogs, per in- primera tendència actual cap a les aplicaci- Una altra firma espanyola, BQ, pa la versió 3G del seu rellotge con- tercanviar la bateria i afegir mòduls tauleta del ons de realitat virtual. Això explica- serà pionera al MWC amb la prime- nectat Gear S2. El vendrà Telefóni- opcionals, amb funcions intrigants mercat que ria que les pantalles dels seus telè- ra tauleta del mercat equipada amb ca, inicialment a Alemanya. com un processador d’àudio Bang & utilitza el fons més recents tinguin una reso- sistema operatiu Ubuntu. I sense Tot i que encara sense eSIM, un Olufsen, un teclat físic, comanda- sistema lució més alta del que caldria per sortir del departament de platafor- altre producte Samsung serà també ments per a videojocs o un agafador operatiu fer-los servir a la mà, però que mar- mes marginals, BlackBerry torna a protagonista d’aquesta edició del amb botó disparador que facilita l’ús Ubuntu. BQ ca la diferència quan els tens a un l’interior del recinte després de di- MWC: el Galaxy S7. El nou parell de centímetres dels ulls. Ep- verses edicions exposant a l’exteri- smartphone emblemàtic de la son és una altra de les empreses que or, i ho fa per consumar la seva ren- marca sud-coreana es presen- presentaran ulleres especials al dició a Android i l’abandonament tarà aquest vespre al centre de MWC, en aquest cas adreçades a les del sistema operatiu propi, una tria convencions del Fòrum i tot aplicacions industrials de realitat que sembla que li està donant resul- apunta que serà una evolució augmentada. tat. Tot i que la seva línia de negoci del Galaxy S6 d’ara fa un any, més rendible és QNX, el sistema amb dues variants de panta- Mòbils amagats per la ciutat operatiu industrial que hi ha al dar- lla: 5,5 polzades amb els late- Huawei, Meizu, Oppo, One- rere de més de la meitat dels dispo- rals corbats o 5,1 polzades Plus i Xiaomi, totes xine- sitius telemàtics i d’entreteniment plana. Com és natural, el pro- ses, són altres marques a bord de cotxes, inclòs el Sync 3 que cessador serà més ràpid, ani- que presentaran nous Ford mostrarà a Barcelona per pri- rà acompanyat de quatre gi- telèfons aquesta setma- mera vegada a Europa. gabytes de memòria RAM i la na a Barcelona. Alguns A més de telèfons i equipaments càmera farà unes fotos i uns d’ells i dels mencionats de xarxa –dels quals parlem en un vídeos encara millors. La no- més amunt es podran altre article–, als vuit pavellons del vetat més destacable de l’S7 veure fora del recinte MWC del recinte de Gran Via hi serà la recuperació de dues de la Fira: el Mobile veurem tota mena d’andròmines característiques molt apreci- World Centre de Tele- connectades. Unes seran per portar ades de l’S5 que Samsung no fónica, a la plaça Cata- a sobre, com els rellotges intel·li- ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 15

El més destacat del Mobile World Congress

febrer Protagonistes febrer Societat Taula rodona El mòbil ho és tot Anthony Lake (Unicef) parla d’in- 22 amb els presidents de Telefónica, 24 clusió digital a Gran Via. Jimmy Vodafone i China Mobile. Confe- Wales (Wikipedia) al 4YFN. Pre- rències de Mark Zuckerberg (Fa- mis Global Mobile de vida connec- cebook) i Mark Fields (Ford). tada i millors aplicacions.

febrer Velocitat febrer MWC a la ciutat Qualcomm i l’equip Mercedes de El MWC16 tanca a les 16.00. Hi 23 Fórmula 1 amb Lewis Hamilton a 25 poden accedir els participants del Gran Via. Dirk Ahlborn (Hyperlo- 4YFN. Visiteu els comerços Mobi- op) al 4YFN. Women in Mobile a le Ready i veieu mòbils nous al l’espai Francesca Bonnemaison. MWCentre de plaça Catalunya.

gents, que ja han superat en uni- Samsung tats venudes el conjunt de la in- presentarà dústria rellotgera suïssa, i els re- durant la gistradors d’activitat física. D’al- convenció el tres seran electrodomèstics i seu model S7, equipament domòtic per auto- que es preveu matitzar les llars. Alguns dels que tingui dues més espectaculars s’agruparan a variants de la GSMA Innovation City, on hi pantalla: de 5,1 haurà reproduccions d’un aero- polzades i de port i un creuer per demostrar les 5,5. SAMSUNG possibilitats de la tecnologia per terra, mar i aire. Tanmateix, pel que s’ha vist en salons recents com la IFA de Ber- lín, el de l’automòbil de Frank- furt i el CES de Las Vegas, la majoria dels proveïdors d’aquests aparells encara pretenen captu- rar els usuaris en exclusiva, obli- gant-los a fer servir aplicacions mòbils pròpies per controlar les funcions o per accedir a les dades. L’assignatura pendent d’aquest segment tan incipient de la indús- tria és oferir interoperabilitat. És a dir, que el pany de la porta de casa es pugui entendre amb el ter- mòstat encara que siguin de marques diferents, i que el meu metge pugui consultar l’evolució del meu pes i el meu ritme cardíac sense haver de disposar de les aplicacions respectives de la meva bàs- cula de bany o el meu braçalet per fer exercici. I bé: ja que tots els fabricants del món es trobaran a Barcelona, podrien aprofitar l’oca- sió per posar-se d’acord.e 16 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara dossier

MOBILE WORLD CONGRESS Les xarxes del futur, presents al MWC A l’espera de la 5G, les operadores no deixen de desenvolupar noves tecnologies per esprémer la 4G

els 25 gigabits per segon amb el seu treure més rendiment a les xarxes i altre mobiliari urbà. Aquesta dis- ALBERT CUESTA prototipus de 5G–, sinó també una Televisió 3G i 4G existents. Aquestes són al- persió fa possibles altres funcions, BARCELONA resposta instantània. La LTE gunes de les tecnologies que les com la localització dels terminals Considerant que aproximada- operadores estan desplegant i que amb una precisió de menys de cinc Més que una exposició de telèfons ment cada dècada entra en servei fa servir les es podran veure en acció al MWC. metres. En alguns pavellons del mòbils i altres dispositius connec- una nova generació de xarxes, està antenes de la La LTE Broadcast fa servir les MWC és així com l’aplicació mòbil tats, el Mobile World Congress és previst que la 5G comenci a cami- 4G per enviar antenes de telefonia mòbil 4G per de la GSMA indicarà als visitants el sobretot el lloc on les operadores de nar cap a l’any 2020. Per fer-ho, contingut difondre contingut audiovisual de camí òptim per arribar a l’estand telecomunicacions negocien entre abans caldrà que governs, submi- audiovisual manera simultània a tots els termi- que busquen. Tot gràcies a les cel·les elles, amb les administracions pú- nistradors, centres de recerca i ope- nals mòbils compatibles que hi ha de curt abast. bliques i amb els seus proveïdors radores arribin a acords sobre els en l’àrea de cobertura. És a dir, com Per proporcionar més velocitat d’equipaments, software i serveis el aspectes tècnics. I ara com ara sem- Exactitud una emissora de televisió però adre- de transmissió de dades hi ha xar- full de ruta de l’evolució tecnològi- bla que Europa podria recuperar el Amb les çada a telèfons. D’aquesta manera xes que fan servir en paral·lel dues ca. I en aquesta edició, aquesta ru- lideratge i tornar a marcar la pauta s’evita la congestió que es produeix, o tres de les bandes de freqüència ta passa per la futura cinquena ge- en telecomunicacions: l’aliança pú- ‘smart cells’, per exemple, quan molts especta- que les autoritats han assignat a ca- neració de xarxes, actualment en blico-privada 5GPPP, promoguda és possible dors d’un estadi de futbol pretenen da operadora. D’aquesta manera es fase de definició. per la Comissió Europea, ja ha esta- geolocalitzar visionar al mòbil la repetició per in- duplica o triplica la velocitat nomi- La 5G ja no serà exclusivament blert acords de desenvolupament amb enorme ternet del gol que acaba de marcar el nal màxima. Orange demostrarà a cel·lular com les anteriors, sinó que conjunt amb entitats homòlogues precisió seu equip, i cadascun fa una petició Barcelona transmissions a 500 abastarà també altres xarxes sense del Japó, la Xina i Corea del Sud. Els separada als servidors. A Corea del Mbps amb una gregació de tres por- fils, tan obertes com subjectes a lli- dos últims són especialment signi- Sud i a Austràlia ja tenen serveis de tadores 4G+ i emetrà en directe cència, i xarxes de telecomunicaci- ficatius perquè impliquen, respec- LTE Broadcast, i aquí Vodafone i contingut de realitat virtual. ons fixes, tot plegat gestionat per tivament, l’operadora mòbil i el fa- Huawei van fer fa mesos una prova La família de les xarxes extenses oferir la millor connectivitat possi- bricant de terminals més grans del pilot a Mestalla. de baixa potència (LPWA) abasta ble en cada situació. En aquest cas, món. Ara només falta que els EUA Donar cobertura de telefonia diversos sistemes per interconnec- millor vol dir que la 5G pretén oferir deixin d’escombrar cap a casa i s’in- mòbil a una àrea extensa és molt tar objectes de l’internet de les co- 1.000 vegades més capacitat que les corporin també a l’acord. semblant a sonoritzar-la: es poden ses que han d’estar sempre actius xarxes de l’any 2010 mentre estalvia Però mentre arriba la 5G, el món posar pocs altaveus que sonin molt emetent petites quantitats de da- fins al 90% del seu consum d’ener- no s’atura. Els proveïdors d’infraes- fort o bé posar-ne més que sonin des, com sensors urbans i compta- gia i arriba a connectar 7.000 mili- tructura, un club molt selecte en més fluix i acostar-los al públic. En dors d’electricitat. Una de les xar- ons de persones i 7 bilions d’objec- què hi ha la sueca Ericsson, la xine- el cas de les antenes, en zones molt xes LPWA més populars és la fran- tes sense cap mena de latència: l’in- sa Huawei i la finesa Nokia (ara denses ja s’estan completant les tor- cesa Sigfox, que té instal·lats milers ternet de les coses no necessita no- també propietària de la franco- res principals dels terrats amb ante- de nodes a Europa, i dóna serveis més alta velocitat de transmissió de americana Alcatel-Lucent), conti- nes de menys potència que s’ins- a alarmes de Securitas Direct i a dades –Ericsson diu que ha assolit nuen desenvolupant sistemes per tal·len en fanals, parades d’autobús sensors de Cellnex.e 5G, una xarxa per a un món hiperconnectat

Els reptes per al 2020

Multiplicar Connectar per 1.000 7.000 milions la capacitat de de persones la xarxa

Connectar 7 bilions de coses

Estalviar Resposta 90% el instantània d’energia

Font: 5GPPP / Gràfic: Esther Utrilla ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 17 dossier

Josep Mària Què hi ha dins el teu mòbil? JESUÏTA, ECONOMISTA I PROFESSOR DE RESPONSABILITAT SOCIAL D’ESADE

OR S’utilitza per “La certificació recobrir cables en les plaques de producte net de circuits encareix només un 0,2% els costos”

COURE Actua com ESTANY a transistor M.R. en les plaques Utilitzat per BARCELONA de circuits fer soldadures en les plaques de circuits A Les mines del rei Leopold, Pep Mà- ria, doctor en economia i expert en responsabilitat social, feia una aproximació a la indústria minera de la República del Congo.

COLTAN TUNGSTÈTU ¿Hi ha esperança per acabar amb A la targeta de circuits Dins del component els minerals de sang? del telèfon, en el qual que permet emmagatzema És un repte brutal perquè es tracta als mòbils l'electricitat d’una cadena enorme, que va des de vibrar l’extracció pels artesans miners al Congo a la fosa dels minerals i els Font:F Elaboració pròpia / Gràfic: Eduard Forroll processadors a l’Àsia. La situació, però, ha millorat des que els Estats Units van aprovar la llei Dodd- Frank el 2010, que obliga les empre- El Congo: la mina de coltan ses que cotitzen a comprar components amb minerals nets. La UE es- tà fent una legislació més ambiciosa, no només per al Congo i no més gran del món es dessagna només sobre aquests minerals. Grups rebels controlen les explotacions a l’est del país per finançar la guerra Això encarirà la producció? Les autoritats de comerç asseguren que si es regula només a Europa els seus costos creixeran i les empreses Tres quartes parts del coltan co- un tràfic mineral legal”. De fet, deixaran de ser competitives. MARTA RODRÍGUEZ mercialitzat al món surt del continua, el que passa al seu BARCELONA Congo i una bona part pro- país no és gaire diferent del I és cert? cedeix de mines de l’est que passa a Síria, en què La multinacional Philips ha incorpo- Caddy Adzuba dóna l’última ullada controlades per grups re- s’imposen els “interessos rat mecanismes de certificació i asse- al seu mòbil blanc abans de comen- bels que, amb estructu- econòmics capitalistes, gura que els seus costos augmenten çar l’entrevista i reprimeix un xiscle. res militars, “exporten a egoistes”. tan sols un 0,2%. Ensenya una foto en què apareix el l’estranger i amb els di- Fuig també dels que cosset d’un nen amb el penis ampu- ners financen la guerra”, acusen només les empre- ¿La solució passa perquè els con- tat. L’activista i periodista relata la explica. Són el que es coses transnacionals, que sumidors pressionin? Pel boicot? història d’aquest petit, la història de neix com a “minerals de en molts casos fan els ulls No, amb un boicot només s’impe- la brutalitat d’un conflicte que des sang”, perquè fins a arri- grossos a tants abusos. “El deix que els artesans miners d’allà de fa dues dècades ha dessagnat la bar a la butxaca del consu- govern del Congo també ha sobrevisquin amb la seva feina i no República Democràtica del Congo midor transformats en qual- de lluitar perquè li respectin el tinguin més incentius que unir-se per una guerra pel control dels re- sevol producte han deixat un dret a la sobirania dels recursos”, als grups armats que controlen to- cursos minerals del país. “El nen té rastre tràgic de morts i violacions afirma, i reclama en aquest punt la ta l’economia de la regió. La solució només tres anys i és fruit d’una vio- de dones i de drets humans. col·laboració internacional per apli- és obligar a fer certificacions i que lació”, explica aquesta dona que ha Abans del MWC, car la “traçabilitat mineral”, que l’ONU i les potències estrangeres donat veu als que no en tenen a la Patiment per entreteniment Caddy Adzuba permeti certificar l’ús de minerals actuïn, perquè al Congo hi ha un guerra. La mare no el volia perquè li “El pitjor és que les nostres dones ha visitat pels quals s’ha pagat un sou, impos- problema militar.e recordava constantment el dolor i són violades i els nens són esclaus Barcelona tos i no suborns i guerres. A la zona l’odi dels agressors. Gràcies al pro- a les mines per satisfer els desitjos convidada per de Bukavu, al sud del país, de les 150 grama de suport que apadrina Adzu- d’Occident”, lamenta, tot i que jura Lafede.cat mines, 50 ja són “verdes”, diu com ba, a poc a poc va aconseguir agafar i perjura que ningú no s’ha de sentir i la xarxa de un cant a l’esperança, a la possibili- el petit en braços, cuidar-lo i esti- “culpable” ni de desitjar un mòbil periodistes tat de “millora”. mar-lo. El mateix grup de rebels que nou ni d’acollir un esdeveniment DevReporter Adzuba torna a la seva experièn- van violar la mare han tornat al po- com el Mobile World Congress. Fer per buscar cia com a responsable d’un progra- ble i en reconèixer la dona han vol- de la necessitat, virtut: l’activista re- sintonia amb ma de rehabilitació d’agressors i regut cobrar-se el trofeu. “Li han dit clama fer servir l’aparador mundi- el sud. RUTH MARIGOT corda l’anècdota d’un adolescent de que es volien endur el nen per fer la al de la cita de la telefonia mòbil per 14 anys que als 6 havia sigut reclu- guerra i, com que ella s’hi ha resis- “crear diàleg” entre totes les parts tat com a soldat pels rebels. És un tit, li han fet el tall”, relata horrorit- del sector i “parlar de la veritat” del procés llarg perquè els menors “so- zada. Poc després, ja amb l’entrevis- que passa en aquell racó del món. vint estan enfadats perquè se sen- ta començada, afirmarà rotunda: No ha vingut a Barcelona per do- ten abandonats”. Són nens que han “Les dones congoleses són les més nar cap missatge antitecnologia. sigut agressors i alhora s’han de fortes del món, arriben a curar-se Aquest desenvolupament en què tractar com a víctimes. “Un dia el malgrat tantes atrocitats”. s’ha embarcat sense fre una part del noi em va dir: «Mama Caddy, La guerra del Congo és la guerra món s’ha de produir, afirma, “res- ¿creus que jo he tingut mare?», i jo dels minerals, que un cop tractats pectant la vida dels altres, deixant li vaig haver de dir que tots tenim seran indispensables, entre altres que els congolesos es beneficiïn una mare i que la seva no tenia cap molts usos, per a la telefonia mòbil. dels seus propis recursos i creant culpa del que li havia passat”.e 18 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara dossier

MOBILE WORLD CONGRESS El mòbil ens allibera o ens esclavitza?

Filòsofs i científics debaten sobre l’impacte de les tecnologies digitals en la condició humana i la percepció del temps. La sociòloga Judy Wajcman ho analitzarà demà al CCCB

IU ANDRÉS LUARNA ❊ BARCELONA

ls temps moderns ja no són líquids, són gasosos. Les noves tecnologies Ehan evaporat les fronteres entre el temps de l’oci, el treball i la família. Avui con- testem un mail des del llit i xategem amb els amics des de la feina. La tecnologia penetra en la vida quotidiana al mateix ritme frenètic amb què evoluciona. ¿Acabarem hibri- dant amb les màquines i el seu temps? ¿O caurem col·lapsats en no poder assumir la velocitat d’unes criatures que nosaltres mateixos hem creat? ¿On és el límit? ¿Hi ha límits? Són dubtes que sorgeixen cada any amb les novetats que aterren al Mobile World Congress. El temps digital i els seus efectes seran objecte de debat demà en la conferència de la sociòloga Judy Wajcman al CCCB.

La paradoxa del temps digital Els dispositius electrònics són cada cop més ràpids, més eficients i més complets. Paradoxalment, pe- rò, tenim la sensació que en lloc d’estalviar-nos temps, ens el ro- ben. “La gran novetat és la sincro- nia”, apunta Genís Roca, arqueòleg i expert en noves tecnologies. Les relacions ara són síncrones, diu, Un senyal ubicat al centre d’Estocolm adverteix de la presència de vianants distrets mirant el mòbil. JONATHAN NACKSTRAND / AFP que vol dir que “esperem respostes immediates”. Reconeix que això i que, a més, és inevitable: “La nos- d’informació pot provocar algun ti- “genera un sensació de col·lapse”, tra voluntat d’innovació sempre ha Perfil pus de deteriorament cognitiu”. Pe- però es mostra optimista i fuig del sigut més gran que la capacitat per rò tampoc vol caure en fatalismes i fatalisme. “L’adaptació de l’espècie conèixer les seves conseqüències”. Judy Wajcman confia que “la fascinació actual es humana a les noves tecnologies no L’ésser humà està condemnat a viu- (AUSTRÀLIA, 1950) CATEDRÀTICA rebaixarà i sabrem trobar el terme DE SOCIOLOGIA A LA LONDON només és raonable, sinó que és re, diu, “en un fora de joc permanent SCHOOL OF ECONOMICS AND mitjà”. Això sí, reivindica la pacièn- molt ràpida”, defensa. Augura que davant les eines que ell mateix ha POLITICAL SCIENCE (LSE) cia. “Hi ha habilitats i virtuts que in- un període d’uns cinc anys serà su- creat” i no hi ha més remei que “in- dubtablement necessiten temps: la ficient per millorar els usos i corre- tentar preservar una certa autono- maduració d’una idea, les relacions, gir la situació. I creu que no hi ha mia”. Per evitar la dispersió que 3 És considerada una de les el treball personal o la gestió de la prou dades per concloure que ex- provoca la multitud d’estímuls digi- recomanacions grans expertes mundials en complexitat. I això no es pot suplir posar-se tant als ritmes digitals tals, “la clau és educar l’atenció”, dede la ponent la sociologia de la tecnologia, amb cap tecnologia”, conclou. tingui conseqüències negatives. fensa. I proposa un instrument que un camp que ha abordat so- En canvi, el físic i biòleg Ricard considera essencial: “El foment de Jonathan Crary vint des d’una perspectiva L’antiga Grècia ofereix solucions Solé es mostra més pessimista. la lectura lenta”. Amb tot, Luri re- ‘24/7: Capitalismo feminista. En els últims anys El repte és contemporani, però la Creu que el ritme evolutiu de l’ésser butja les visions catastrofistes. No tardío y el fin ha enfocat la investigació en solució la podrien haver trobat els humà no està preparat per relacio- pensa que les noves tecnologies si- del sueño’ l’impacte de les noves tecno- grecs fa milers d’anys. Quan Román nar-se amb la informació d’una ma- guin innòcues, però tampoc que tin- (Ariel, 2015) logies de la informació i la es refereix als conceptes de virtut i nera tan veloç i massiva: “La nostra guin el poder de transformar la con- comunicació sobre les socie- terme mitjà ho fa apel·lant a Aristò- capacitat de processar les coses dició humana: “Les permanències Sarah Sharma tats contemporànies. En el til. I Luri recorre a la mitologia gre- s’està quedant enrere”, assenyala. I de l’home són més fortes que el que ‘In the seu últim llibre, Pressed for ga per explicar la complexa relació adverteix dels perills d’acceptar pu- l’envolta”. meantime: time (Chicago Press, 2015), amb la tecnologia. Segons el mite, erilment les novetats digitals pel temporality and explora la sensació d’accele- Prometeu va robar el foc als déus i el simple fet que són més modernes, Saber trobar el terme mitjà cultural politics’ ració vinculada a l’eclosió va oferir als homes. Un regal enve- més ràpides i que contenen més in- Begoña Román, filòsofa i professo- (Duke UP, 2014) del món digital. I l’atribueix, rinat: els proporcionava un nou ins- formació: “Podem empènyer tota ra d’ètica, sí que tem que la plena no als nous dispositius elec- trument poderosíssim, però de con- una generació a una capacitat de re- immersió en el temps digital pugui trònics, sinó als seus usuaris seqüències imprevisibles. Per això flexió molt més baixa de la que po- repercutir negativament en les ap- Hartmut Rosa que els utilitzen per autoim- Frankenstein, símbol de la perver- drien tenir”, afirma. Si bé difereixen tituds humanes: “La sensació de ‘Social posar-se una quantitat de sió tecnològica, rep també el nom de en la gravetat del diagnòstic, Roca pressa genera una impaciència que acceleration. A tasques que no poden assu- Prometeu modern. Seguint l’analo- i Solé coincideixen en la recepta: va en detriment de la qualitat”, afir- new theory of mir. Wajcman situa darrere gia, les tecnologies digitals poden potenciar el sentit crític per evitar ma. Adverteix de les possibles con- modernity’ d’aquesta actitud la cultura ser com un Prometeu contempora- usos irracionals de les novetats. seqüències de tenir “el cervell cons- (Columbia UP, imperant de la productivitat ni: ofereixen un ventall de possibi- El filòsof Gregorio Luri conside- tantment connectat, sense temps 2015) i l’efectivitat. litats infinites, però, com el foc, cal ra que el decalatge entre el ritme per al descans”. I creu que serà ne- aprendre a utilitzar-les bé per evitar humà i el ritme tecnològic no és nou cessari fer recerca sobre “si l’excés que ens cremin.e ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 19 dossier

MOBILE WORLD CONGRESS Barcelona i el MWC, pendents de la vaga de metro TMB i el comitè negocien a contrarellotge per evitar-la

bres del comitè no van acceptar. NÚRIA MARTÍNEZ Posteriorment, els treballadors van Situació BARCELONA presentar al seu torn una contrao- TMB presenta ferta, que va protagonitzar les nego- una nova A l’espera i a contrarellotge. Quan ciacions de la part final de la reunió queden menys de 24 hores per a maratoniana. proposta, i els l’inici del Mobile World Congress Un dels membres del comitè, Ós- treballadors, (MWC), el comitè dels treballadors car Sánchez, va assenyalar que les la seva del metro i Transports Metropoli- diferències no són “de matisos o contraoferta tans de Barcelona (TMB) continu- serrells, les ofertes encara estan en enrocats. Representants dels allunyades”. Amb tot, segons Sán- treballadors i membres de la direc- chez, la contraproposta dels treba- Calendari Congressistes del Mobile World Congress arribant ahir a l’aeroport ció de TMB es van reunir ahir du- lladors podria ser “perfectament as- El comitè del Prat. MANOLO GARCÍA rant més de 7 hores a la secretaria sumible” per l’empresa. Una con- veu “inviable” d’Ocupació de la Generalitat i, al traproposta, però, sobre la qual no l’empresa no hagin aparegut”. En garantir les condicions perquè el tancament d’aquesta edició, enca- va voler donar detalls. poder aquest sentit, el membre del comi- MWC es pugui dur a terme”. ra no havien arribat a un acord que Per si no n’hi hagués prou, Sán- convocar una tè també va apuntar que Colau “no En tot cas, la ciutat estarà plena a impedís desconvocar la vaga. chez també va alertar que, en el cas assemblea de ha de ser la persona que transmeti vessar. Un any més, hotels i aparta- A diferència de les trobades que que s’arribi a un acord, és “bastant treballadors l’oferta: ho hauria d’haver fet abans ments turístics de Barcelona arriba- es van produir divendres, en les inviable” que es pugui convocar una la direcció”. ran a la plena ocupació durant la ce- quals va intervenir la mateixa alcal- assemblea de treballadors del me- lebració del MWC. De fet, la deman- dessa de Barcelona, Ada Colau, i al- tro en les pròximes hores per ratifi- Plena ocupació als hotels da d’allotjament és tan elevada que tres membres del govern, a la reunió car el pacte i desconvocar la vaga. Des de BComú s’aposta per mante- molts congressistes s’han vist obli- d’ahir no hi havia representants po- Per tant, si no hi ha girs de guió d’úl- nir el diàleg fins a l’últim minut i gats a buscar habitació en municipis lítics. A les negociacions hi van par- tima hora, el més probable és que s’espera que es produeixin contac- allunyats de la capital catalana, com ticipar 13 membres del comitè de dilluns la vaga continuï convocada. tes amb el comitè fins a última hora. Girona i a la Costa Brava. També els vaga, 6 de TMB i 4 mediadors de la Sánchez va criticar, així mateix, No obstant això, el primer tinent locals de restauració i oci nocturn conselleria de Treball, Afers Socials l’actitud de l’empresa en els últims d’alcalde, Gerardo Pisarello, ja va faran el seu particular agost gràci- i Família. Per desencallar la situa- mesos i va considerar que “no és lò- voler deixar clar divendres que, si fies al Mobile: preveuen facturar 114 ció, la direcció de TMB va presentar gic” que en una negociació de con- nalment hi ha vaga, “la situació tam- milions d’euros i crear 5.000 llocs una nova proposta, que els mem- veni de sis mesos “els alts càrrecs de poc no és tràgica perquè es poden de treball temporals.e 20 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara política Política

RELACIONS CATALUNYA-ESPANYA

EL PRECEDENT DEL 9-N Cues de votants en el procés

participatiu del 2014. C. CALDERER El Govern apostarà per la via 9-N en el xoc institucional amb l’Estat L’estratègia catalana passa per transitar “dins la legalitat” i ajornar al màxim la topada amb Madrid

avançar”, sostenen fonts governa- cions de Mariano Rajoy es dediqui trucció d’aquesta nova legalitat ca- ORIOL MARCH / FERRAN CASAS mentals consultades per l’ARA. La a “posar bastons a les rodes” i va fer La Moncloa talana, sustentada en el mandat de- JOAN SERRA CARNÉ inspiració en el 9-N s’argumenta ai- una crida a “respondre a cada atac Rajoy no mocràtic del 27-S. És aquesta norma BARCELONA / MADRID xí: “Existien cinc camins per cele- mirant cap al futur”. L’estratègia la que ha d’evitar, segons el Govern, brar la consulta. Ens els van tombar passa per aprovar les lleis del procés afluixarà: “Per que es produeixin buits legals en el “Això no és un conte de fades, però tots, però finalment la gent va vo- –la de règim jurídic català, la de pro- alguna cosa trajecte cap a l’estat propi: incorpo- tampoc una història de terror”. La tar”, interpreten al Govern, tot i que tecció social i la de l’administració vam canviar la rarà tota la normativa aprovada pel frase és de Raül Romeva, conseller d’aquella jornada no en va sortir un tributària– al final de la legislatura, llei del TC, i en Parlament en el període de la prein- d’Afers Exteriors, Relacions Insti- mandat com el que es preveia en la per transitar de la legalitat espanyo- tindrem prou” dependència i també les lleis de l’or- tucionals i Transparència, i la va fer consulta original prohibida pel TC. la a la catalana. “Volem anar de llei denament jurídic espanyol que la servir dijous per referir-se als entre- Tot i encadenar recursos de l’Es- [estatal] a llei [catalana]”, raonen. cambra encara no hagi legislat. “El bancs que haurà d’afrontar el pro- tat i entrebancs al Parlament –com Relació pas definitiu requerirà una altra ve- La pauta la marca el Parlament cés perquè culmini amb èxit. L’Es- la recomanació dels lletrats de la Rajoy espera gada l’aval de les urnes”, afirmen tat ja ha advertit –amb paraules i cambra de reformular la tramitació L’executiu i les forces que li donen fonts integrants del consell executiu amb fets– que no en deixarà passar de les lleis de desconnexió–, Junts suport al Parlament pretenen que que, per per subratllar l’estratègia vigent so- “ni una” i que les lleis espanyoles i el pel Sí preveu avançar en el marc le- aquest recorregut, calendaritzat en cordialitat bre les eleccions constituents, pre- Tribunal Constitucional (TC) no es- gal del procés de ruptura seguint el 18 mesos –tot i que els terminis no institucional, vistes per d’aquí un any i mig. tan, a diferència del govern de Ra- guió prefixat en la negociació amb la haurien de ser una “cotilla”, com re- Puigdemont En tot cas, subratllen a Palau, “no joy, en funcions. L’exemple més clar CUP. Per què no s’altera el rumb? corda l’entorn del president–, es fa- li demani cita serà la Generalitat qui promogui el és la suspensió de les competènci- Bàsicament, perquè els avenços ci amb “seguretat jurídica” i esqui- xoc”. “Tots sabem que això [el pro- es d’exteriors per part del TC, camp “són plenament democràtics i estan vant els embats de Madrid. “El pro- cés] anirà millor si es fa per la via del de batalla del xoc institucional avalats per les urnes”, apunten des cés només es pot fer amb seguretat pacte”, insisteixen. Hi ha un altre obert entre la Generalitat i la Mon- de l’executiu de Puigdemont. L’esto- jurídica”, exposen alts dirigents. El factor que l’entorn de Puigdemont cloa. La via triada per l’executiu de cada del TC al departament d’Exte- Govern assegura que els ciutadans té en compte: l’escenari estatal. “No Carles Puigdemont a l’hora d’afron- riors, un primer avís seriós, no ha fet tindran clar sempre quin és el marc és el mateix un executiu format pel tar el pols és, a grans trets, la de la canviar els plans malgrat que la legal vigent: els actes de sobirania PSOE i Podem que un del PP, o bé jornada de participació del 9-N. Moncloa avisa que fins i tot les decla- els determinarà el Parlament. un dels socialistes i Ciutadans”, as- “Hem de fer la nostra. Potser no racions d’intencions seran usades La llei de transitorietat jurídica senyalen. L’opció més probable, se- desobeir obertament, però sí trobar en contra. Ahir mateix Puigdemont –rebatejada com la llei de règim ju- gons els responsables governamen- mecanismes dins la legalitat per va lamentar que l’executiu en fun- rídic català– ha de facilitar la cons- tals, és la repetició dels comicis. ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 21 política

CARME FORCADELL, PRESIDENTA DEL PARLAMENT BCOMÚ ENCETA Barcelona en Comú va iniciar ahir en assemblea el debat Després que Felip VI es negués a rebre-la, la presidenta del EL DEBAT DEL per construir una confluència estable a escala catalana. Parlament, Carme Forcadell, va dir ahir que intentarà parlar NOU PARTIT Ada Colau va informar del diàleg pels pactes a amb ell en el sopar d’inauguració del Mobile World Congress. l’Ajuntament i va instar a confegir un nou subjecte polític.

Els precedents Veus sobiranistes reclamen Els avenços de l’independentisme sumar l’‘espai Colau’ al procés activen el pols judicial Demòcrates vol atreure els ‘comuns’ a la taula de partits Topada per la consulta En una maniobra exprés, el go- creuant els dits perquè es confirmi vern espanyol es va reunir d’ur- GERARD PRUNA Instrument la tesi, que Podem no diu la veri- gència per elevar un recurs al BARCELONA L’objectiu és tat”, és a dir, que el referèndum Tribunal Constitucional pel de- que l’esquerra acabi caient de les negociacions en- cret de convocatòria de la con- Reactivar la taula de partits per fa- tre Pablo Iglesias i Pedro Sánchez sulta del 9-N. La marxa enrere cilitar que Catalunya Sí que es Pot alternativa per articular un govern de canvi a de l’anterior executiu català, (CSQP) i l’espai que lidera el partit participi en el Espanya que desallotgi Mariano que va organitzar una jornada de l’alcaldessa de Barcelona, Ada debat sobre Rajoy de la Moncloa. de participació, va ser inicial- Colau, participin del procés consti- el nou estat ment ridiculitzada per Madrid, tuent. Aquesta és la proposta que va La CUP acceptaria el referèndum però va acabar sent recorreguda posar sobre la taula ahir el primer Tot i observar-ho com una possibili- per Rajoy. El cas està en mans consell nacional de Demòcrates de Decebut tat remota, el sobiranisme mira de re- de la justícia i amb Mas, Ortega, Catalunya, en un nou intent d’im- Albano Dante üll la possibilitat que un govern espa- Rigau i Homs en el punt de mira. plicar activament l’esquerra alter- Fachin critica nyol pugui acabar autoritzant un re- nativa en el debat sobre com hauria ferèndum. Ahir Antoni Castellà ad- de ser la Catalunya independent. que no es metia que l’únic que podria fer Declaració rupturista L’instrument, emparat per les enti- valori l’aposta l’executiu espanyol per alterar el full tats sobiranistes i que va ser cabdal de Podem pel de ruta cap a la independència és ofe- Un any després de la consulta per a l’èxit del 9-N i el disseny del referèndum rir un referèndum vinculant. També alternativa del 9-N, els vots de posterior full de ruta cap a la inde- la diputada de la CUP Anna Gabriel va Junts pel Sí i la CUP permetien pendència, seria –segons Demòcra- admetre en una entrevista a Europa aprovar la declaració d’inici de tes– el millor escenari per sumar els Press que l’esquerra anticapitalista la desconnexió al Parlament, comuns al debat. acceptaria una proposta de referèn- que inclou la superació del TC Conscient que gran part de les dum d’un nou govern espanyol sem- com a àrbitre en el marc de la possibilitats que l’independentisme pre que constés d’una pregunta binà- política catalana. El text va ser incrementi els seus suports passen ria i clara que permetés als catalans immediatament recorregut a per atreure part dels catalans que a posicionar-se sobre si volen un estat És l’escenari amb el qual treballa l’alt tribunal, que el va suspen- les eleccions del 27-S van optar per propi. Malgrat que va celebrar que també la Moncloa. Rajoy hi ha po- dre en només dos dies. I, fent ús l’esquerra alternativa, el portaveu de Podem hagi situat aquest debat en el sat fins i tot data: el 26 de juny. Això de la reforma feta els últims me- Demòcrates i diputat de Junts pel Sí, tauler polític, Gabriel es va mostrar el convertiria en president en funci- sos, assenyalava 21 alts càrrecs Antoni Castellà, va avisar que és ne- escèptica sobre les possibilitats que el ons fins al setembre. I fins llavors no del Govern i del Parlament. cessari implicar també en els tre- referèndum acabi concretant-se. Per afluixarà en l’estratègia d’escanya- balls de redacció d’una Constitució aquest motiu, va insistir a defensar ment jurídicament al procés. “Per catalana partits i entitats que no vo- seguir la via de la unilateralitat.e alguna cosa vam canviar la llei del Procés constituent len un estat independent. No és TC, per fer complir les sentències, i l’únic que ho creu. En les últimes en tindrem prou”, diuen al PP. A l’alt El TC va iniciar aquest dimecres setmanes s’han multiplicat els mo- tribunal, on la reforma és interpre- els tràmits contra la comissió viments dins els diferents espais de tada com una “patata calenta”, espe- d’estudi del procés constituent. l’esquerra sobiranista per intentar ren que, en cas d’haver de sancionar El ple de l’alt tribunal ha donat collar sectors de l’esquerra alterna- qui desacati, sigui a partir de reque- deu dies a la fiscalia i al Parla- tiva a les taules en què es debati com riments del govern. L’entorn de Ra- ment perquè informin sobre la ha de ser el nou país. Un compromís joy insisteix que algunes declaraci- seva creació. És a dir, que pre- que Colau, líder de Barcelona en Co- ons de líders catalans “regalen argu- sentin al·legacions de “l’inci- mú, va adquirir a principis de febrer ments” i que no estaran quiets dent d’execució” plantejat pel quan es va reunir amb el president “mentre Romeva es presenta arreu govern espanyol. L’Estat creu de la Generalitat, Carles Puigde- com a ministre d’Exteriors”. que la comissió emana de la demont. Colau va apuntar en aquella La Moncloa acompanya l’estratè- claració de ruptura, i estreny el trobada que participaria en el procés gia electoral del PP, i Catalunya n’és setge sobre Forcadell com a pre- constituent i va avisar que la capital un eix potent. Altra cosa és que en- sidenta de la cambra. “mai fallarà a Catalunya”. tre governs hi hagi “una certa cordi- Ara mateix, CSQP forma part al alitat” i que, encara que no es vul- Parlament de la comissió del pro- guin atendre les peticions de com- Conselleria d’Exteriors cés constituent –un cop es va deci- pliment de l’Estatut formulades per dir que la comissió fos d’estudi i no Artur Mas el 2014 –com sí que diu En la mateixa sessió del TC en legislativa–, però s’ha oposat con- que farà Pedro Sánchez–, s’assenya- què es va acordar iniciar els trà- juntament a Ciutadans, el PSC i el li que als “segons nivells” la relació mits contra la comissió del pro- PP a participar en una ponència “és normal”. I per què no una reunió cés constituent també es va conjunta que redacti les tres lleis Rajoy-Puigdemont? A la Moncloa acordar suspendre les compe- de la desconnexió. La prioritat, diuen que no és a Rajoy, “i menys es- tències en matèria d’Exteriors, com es va encarregar de recordar tant en funcions”, a qui li toca dema- que comanda Raül Romeva, ar- ahir a Catalunya Ràdio el portaveu nar-la. El PP no ho veu tan clar i n’hi ran del “conflicte de competèn- adjunt de CSQP, Albano Dante Fa- ha que opinen que podria fer “un cies” plantejat pel govern espa- chin, continua sent el referèndum. gest” per forçar-ho. “No pots acusar nyol. L’executiu de Puigdemont L’aspirant a secretari general de Sánchez de dir no a tot i no dialogar, no té previst canviar el nom ni Podem a Catalunya va reivindicar i tu fer el mateix”, admeten. Si Puig- alterar les funcions “ordinàri- la importància que el partit lila de- demont demana hora, Rajoy el rees” del departament, però Ra- fensi a nivell estatal el dret a deci- brà. Però no hi ha canvis a la vista, joy ja ha avisat que seguiran dir, i va lamentar que l’indepen- per més que els implorin els partida- amb lupa qualsevol activitat. dentisme no ho valori com un fet ris d’una tercera via d’ordre “que positiu. Segons Fachin, hi ha “mol- Ada Colau i Carles Puigdemont en la trobada que han fracassat a les urnes”.e ta gent interessada a demostrar, van mantenir a principis de febrer. ANDREU DALMAU / EFE 22 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara política

L’ESCENARI ESTATAL Sánchez exigeix a Podem renunciar al referèndum El PSOE insta Iglesias a reformular el seu pla territorial i econòmic si vol assolir un acord de govern

la llei d’estabilitat pressupostària i J. SERRA CARNÉ / F. CASAS de l’article 135 de la Constitució. En- BARCELONA / MADRID tre les línies vermelles fixades ahir per Hernando també hi figura la Era coneguda la “decepció i preocu- proposta de Podem de “subordinar pació” del PSOE davant del docu- jutges, fiscals i policies a una secre- ment negociador presentat la setma- taria d’estat de lluita contra la cor- na passada per Podem per formar un rupció que depengui de la vicepresi- govern de progrés a Espanya –els so- dència del govern”, que encapçalaria cialistes no acceptaven ni el guió eco- Iglesias. nòmic de Pablo Iglesias ni que pre- El PSOE va formular la seva con- sentés el referèndum català com a traoferta l’endemà que el mateix “imprescindible”–, i ahir va quedar Sánchez s’hagués mostrat disposat a palesa la distància que separa les du- reunir-se amb Podem, Compromís es formacions, que encara no s’han i IU, una trobada a quatre en la qual assegut a negociar. El partit liderat no es parlarà de “cadires” sinó d’ei- per Pedro Sánchez va materialitzar la xos programàtics, segons va dir ahir llunyania de posicions en un text de Hernando. Els socialistes van retreu- 22 pàgines que Antonio Hernando re a Iglesias que esperoni el diàleg –portaveu del PSOE– es va encarre- amb les forces d’esquerres mentre gar de detallar abans de remetre’l a veta altres partits, en referència a Podem. Els socialistes exigeixen a Ciutadans. “Hi ha elements per a un Iglesias que esmeni el seu pla territo- acord si Podem no s’obstina a vetar rial i econòmic si vol arribar a un pac- altres forces polítiques”, va apuntar te. En la negociació no hi té cabuda un Hernando. Tot i els requeriments de referèndum com a solució al plet ca- Podem, el PSOE avança en el diàleg talà. “Hi ha elements per a l’acord si amb la formació d’Albert Rivera. Podem no s’obstina en el referèndum dem insisteix en aquesta via dinami- teix a imposar aquestes qüestions no Els líders de d’autodeterminació, en el control po- tarà un acord d’esquerres. Per pres- podria haver-hi acord, perquè no Podem, Pablo El PSC descarta seure amb el PP lític d’òrgans institucionals i de po- sionar Iglesias, els socialistes recor- són propostes realistes”, va afirmar Iglesias, i del El PSC no perd l’esperança que Sán- der, i a vetar altres forces polítiques”, den que si no es vota la investidura de Hernando. A Ferraz no accepten PSOE, Pedro chez tanqui un acord amb Podem i va explicitar Hernando en relació als Sánchez se cedeix la iniciativa de go- que Podem vulgui endarrerir tres Sánchez, en Ciutadans. La portaveu dels socia- compromisos amb Ciutadans. vernar a un PP lesionat pels casos de anys la reducció del dèficit per sota una imatge listes al Parlament, Eva Granados, Malgrat encetar el missatge amb corrupció, unes ferides judicials del 3%, perquè entenen que la deci- recent. EFE va expressar que encara veu possi- les coincidències programàtiques, obertes les últimes setmanes a Va- sió no depèn només d’Espanya; tam- ble un pacte a tres que doni pas a un els socialistes van detallar les “dis- lència i Madrid. bé veuen inviable renegociar el pa- “govern reformista”. Això sí, Grana- crepàncies” que impedirien una en- Més enllà de les desavinences en gament del deute associat al rescat dos va descartar que, en el cas que tesa. I la primera línia vermella és la qüestió territorial –el PSOE de- bancari; no consideren assumible Sánchez no se’n surti, el secretari l’acceptació del dret a decidir. “Ho fensa una reforma de la Constitució incrementar la despesa pública fins general del PSOE negociï la investi- dic amb claredat: el PSOE no com- per avançar en la confecció federal als 96.000 milions d’euros en la prò- dura de Rajoy. “La ciutadania ha vo- parteix la proposta de referèndum d’un Estat que atengui les sensibili- xima legislatura, així com tampoc tat per un govern de canvi i progrés, perquè divideix i fragmenta la soci- tats perifèriques–, les principals comparteixen l’augment dels in- i això no passa ni per Rajoy ni pel etat”, va subratllar el portaveu de desavinences formen part del bloc gressos públics a partir d’un impor- PP”, va dir des de Tarragona, on els l’equip negociador de Sánchez. Her- sobre política econòmica. “Hi ha una tant pujada impositiva; i rebutgen la socialistes catalans celebraven la nando també va recalcar que si Po- clara discrepància i si Podem insis- derogació proposada per Iglesias de seva escola d’hivern.e

gués que donaria suport al més votat. “Qui no sap netejar casa seva no C’s prioritza el combat a pot netejar Espanya i qui no té el partit net, tampoc. Qui no fa la feina la corrupció en els pactes no pot abanderar una nova etapa”, va afirmar. El fet que Rajoy declinés l’oferiment inicial del rei també és dicions lluitar contra la corrupció i clau per entendre el canvi de posició F.C. punxar la bombolla política. “La de C’s. Per a Rivera, “no hi haurà re- MADRID corrupció és el segon problema forma si no hi ha regeneració”, pe- d’Espanya i ningú entendria que rò el seu partit busca ara ser un mo- Albert Rivera està a punt de tancar nosaltres no estiguéssim liderant tor dels consensos, tal com va pas- un pacte de governabilitat amb el això”, va dir en una trobada amb re- sar amb l’acord amb el PSOE i el PP PSOE, al qual voldria atreure des- presentants de la seva formació en per la mesa del Congrés, segons va prés el PP per forjar un executiu comissions d’investigació de Parla- recordar davant els dirigents de C’s. constitucionalista a tres. De fet, avui ments autonòmics. al matí l’executiva dels liberals es Per a Rivera, “la democràcia i la Comissions d’investigació reunirà amb caràcter d’urgència per corrupció són incompatibles”, i en Més enllà d’això, Rivera va anunci- analitzar la situació i facultar la di- el seu ànim de fer de baula entre els ar una ofensiva parlamentària per recció per tancar els serrells de dos partits del sistema va voler dei- unificar el funcionament de les co- l’acord, bàsicament en temes de fis- xar clar, però, que “no hi haurà cap missions d’investigació, que en calitat. Preveuen fer-ho avui mateix acord de govern a Espanya en què Rivera voldria un “pacte nacional Albert Rivera l’àmbit de la corrupció C’s ha impul- o, a tot estirar, demà o dimarts. Les no hi hagi regeneració”. Per al líder contra la corrupció”, i això implica ahir a la seu sat on ha pogut. “Hi ha partits que bases i la direcció del PSOE votaran del partit taronja això és condició si- també un govern compromès. Un de Ciutadans no volen regenerar-se i això s’ha l’acord amb Ciutadans (C’s) i Coa- ne qua non i, de fet, és una part en executiu que, al seu entendre, no a Madrid. d’acabar”, va dir. El principal canvi lició Canària i, a les portes del debat què ja ha avançat molt en la nego- pot estar presidit per Mariano Ra- VÍCTOR LERENA / EFE és que n’hi hagi prou amb un terç de d’investidura, que comença el 2 de ciació amb el PSOE, per exemple a joy, amb qui preveu reunir-se im- la cambra per convocar-les i que es març, Pedro Sánchez intentarà que l’hora de decidir com es trien els re- mediatament després de tancar el puguin presentar vots particulars a s’hi sumin Podem, Compromís i IU presentants als òrgans constituci- pacte amb el PSOE. La trobada amb les conclusions “perquè no les faci per assegurar-se una majoria. onals o acordar fórmules per apar- el líder del PP hauria de ser dimarts qui governa”. Al Congrés i al Parla- En tot cas, ahir Albert Rivera va tar els imputats i els que afrontin ju- o dimecres. Però no el vol fer presi- ment de Catalunya ja funcionen en insistir a situar com una de les con- dicis per corrupció. dent, per més que en campanya di- bona part com ell proposa.e ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 23 política

POPULARS CATALANS L’ESCENARI ESTATAL Ningú al Congrés acumula tants deutes com Sánchez-Camacho Té casa a Madrid des d’abans de passar el relleu oficialment a Albiol

GERARD PRUNA BARCELONA

La tarda del 27 de juliol gairebé nin- gú al PP català sabia qui seria el candidat popular a les eleccions catalanes del 27 de setembre. Després de setmanes de suspens, la rumoro- logia apuntava a un relleu d’Alícia Sánchez-Camacho –erosionada per la polèmica de La Camarga–, però pocs s’atrevien a mullar-se per un pas enrere de l’encara presidenta El president del govern espanyol en funcions, Ma- del PP a Catalunya, i ella mateixa riano Rajoy, ahir a Bilbao. LUIS TEJIDO / EFE –que havia contribuït amb les seves declaracions a generar expectatives Rajoy s’aferra a les seves sobre el seu futur– assegurava que estava “en plena forma”. L’endemà, possibilitats de ser Xavier García Albiol era nomenat candidat, confirmant un adéu de president amb PSOE i C’s Camacho que la versió oficial expli- caria que s’havia gestat en poques setmanes. Ara, però, la declaració de béns de la dirigent popular qüestio- ARA ❊ BILBAO na aquesta versió. Segons el document, que es pot Rebobinar la conversa amb Cameron consultar a la web del Congrés, l’únic Disgustat pel fet que transcendís la conversa amb el patrimoni que diu que té la líder del primer ministre britànic, David Cameron, on adme- PP a Catalunya és una casa a Madrid tia que l’escenari més probable eren unes noves comprada el febrer del 2015, un mes eleccions el 26 de juny, Mariano Rajoy va redoblant després de l’acord entre Artur Mas esforços per reivindicar les seves opcions de seguir i Oriol Junqueras per convocar elec- a la Moncloa. Per això, tant divendres a la nit des de cions el 27-S i cinc mesos abans Brussel·les com ahir dissabte des de Bilbao, va insis- d’anunciar el seu relleu. Un calenda- tir en la gran coalició amb PSOE i Ciutadans (C’s) da- ri que, segons entenen diferents di- vant el govern “impossible” que intenta Sánchez rigents del PP a Catalunya, fa evi- amb C’s i Podem. El líder del PP va carregar contra dent que Camacho ja sabia feia me- l’”excés de soroll”. “Se’m criticava perquè feia po- sos que el seu futur passava per Ma- ques rodes de premsa; d’aquí poc se m’elogiarà per drid i no pel Parlament, i que ho va haver-ne fet les justes i necessàries davant dels que amagar a pràcticament tothom dins en fan moltes per no dir res”, va ironitzar. Va fer una el partit. La dirigent popular ha de- La líder del PP català va anar de número 3 per Barcelona a les eleccions crida a passar d’aquest estadi al debat “seriós”. Ra- clinat parlar amb l’ARA, però la res- del 20-D i ara és secretària de la mesa del Congrés. SERGIO BARRENECHEA / EFE joy va admetre, però, que és possible el pacte PSOE- posta oficial del partit apunta que es Podem-C’s. Si el líder del PSOE fracassa ell provarà tracta d’una decisió familiar que no tes el 50% de dues hipoteques de les 50.000 euros que la dirigent popular de ser investit i oferirà als socialistes i a Albert Rive- afecta la seva gestió com a líder dels quals encara queden per pagar té pendents d’abonar per un con- ra un acord molt semblant al que puguin assolir ells populars a Catalunya. Sí que adme- 361.800 euros–, i el cap de gabinet de tracte de compravenda. els pròxims dies, tal com va avançar ahir l’ARA. ten que ella ja havia decidit alesho- Mariano Rajoy, Jorge Moragas, que res que volia anar a la llista del PP a deu 349.694 euros. En el cas de Po- El partit, en mans d’Albiol Fins al capdamunt de la corrupció les eleccions espanyoles. dem, el diputat més endeutat és Al- Ja l’any 2011, quan va ser designada Un eix en què va admetre que calen reformes, i que berto Montero (196.762 euros), pel Parlament senadora, Camacho és prioritari per a C’s, és el de la corrupció. “No cal que Fins a quatre crèdits oberts mentre que a ERC ho és Gabriel Ru- va presentar una declaració de béns et digui fins a on n’estic, de la corrupció”, va dir a un La compra de la casa a Madrid –amb fián (168.965 euros), i a Democràcia amb un deute bancari de 734.900 jove en l’acte de les Noves Generacions abans de rela consegüent hipoteca– explica un i Llibertat Toni Postius, amb un deu- euros, repartit en quatre crèdits amb cordar que ha impulsat “més lleis que mai” i “expul- altre dels factors que criden l’aten- te de 162.142 euros. Tots ells, però, quatre entitats diferents. Quatre sat molta gent”. Tanmateix, Rajoy va remarcar que ció de la declaració de béns: l’elevat molt lluny de les xifres que mostra deutes, però, diferents als actuals, ja “no es pot condemnar un innocent”, i va esgrimir que endeutament de la dirigent popular. Camacho. que no coincideixen ni en data de s’han vist molts casos de presumpta corrupció que Camacho admet que té deutes i obli- En concret, la declaració de la sol·licitud ni en quantitat. Llavors han acabat en res. De fet, el PSOE i C’s han pactat un gacions patrimonials per valor de presidenta del PP a Catalunya –que l’únic patrimoni que declarava era compromís per apartar dels càrrecs i les llistes els im- 716.573 euros, una xifra que la situa, com a secretària de la mesa del Con- un pis a Barcelona que ara s’ha venut putats i reformar la llei per suspendre automàtica- amb molta diferència, com la dipu- grés cobra 7.078 euros al mes entre per anar a Madrid, on ja passa gai- ment els alts càrrecs i els electes que estiguin sot- tada més endeutada d’entre els 350 sou, despeses de representació i de rebé tota la setmana. Un trasllat que mesos a judici oral per corrupció. parlamentaris escollits el 20 de de- lliure disposició i indemnitzacions– l’ha dut a deixar en segon terme el sembre. Darrere seu hi ha altres di- no inclou comptes d’estalvi i mostra seu paper com a presidenta del PP a Pressió empresarial per al pacte putats del PP com Miguel Ángel Pa- fins a quatre crèdits oberts amb tres Catalunya –pràcticament ja només En qualsevol cas l’escenari de la repetició d’elecci- niagua (amb pagaments pendents entitats bancàries diferents. Un del passa per la seu els dilluns– i a un- ons, que cap partit admet que promogui, preocupa per valor de 544.600 euros), Alejan- 2009, pel qual, quan va registrar la gir fa dues setmanes Albiol com a co- els sectors empresarials. Ahir el president del Cer- dro Ramírez (492.094) o la secretà- declaració el 7 de gener, encara ha- ordinador nacional del partit perquè cle d’Economia, Antón Costas, va dir a la cadena Co- ria d’Estudis i Programes del PSOE, via de pagar 8.670 euros; dos del mes n’agafi les regnes mentre no arriba pe que els partits haurien de demostrar “que saben Meritxell Batet (amb tres préstecs de febrer del 2015 –quan va comprar el pròxim congrés, previst per a l’es- governar en coalició”. Per ell, les forces polítiques hipotecaris dels quals encara ha de la casa a Madrid– i pels quals deu tiu. Un traspàs de poders incomplet. han de ser capaces de gestionar el resultat del 20 de pagar 460.734 euros). Per la franja 614.370 euros, i un últim préstec de Camacho, la presidenta que més desembre “perquè és el que van voler els espa- alta dels diputats endeutats també 45.000 euros demanat al juliol i del temps s’ha mantingut al capdavant nyols”. L’economista va alertar que Espanya ha cres- hi ha el líder de Ciutadans, Albert Ri- qual encara ha de tornar 43.533 eu- del PP català, continuarà en el càrrec cut aquests anys gràcies al dèficit públic.e vera –que declara entre els seus deu- ros. Unes xifres a les quals cal sumar encara uns mesos més.e 24 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara internacional Internacional

UNIÓ EUROPEA

putats de segona fila, ahir es va sa- QUIM ARANDA ber que quatre ministres i un dels LONDRES màxims responsables del partit fa- El Regne Unit ran campanya per sortir de la UE. Per primera vegada des de la Guerra Iain Duncan Smith (Treball i Pensi- de les Malvines (1982), el govern bri- ons), John Whittingdale (Cultura), tànic es va reunir en dissabte. Es mar- Theresa Villiers (Irlanda del Nord), cava així el caràcter excepcional de la Priti Patel (secretària d’estat d’Ocu- trobada davant del que, en paraules votarà el 23 de juny pació) i Chris Grayling (líder dels del primer ministre, David Cameron, Comuns) s’afegien al nom ja cone- és “una de les decisions més impor- gut divendres de Michael Gove (mi- tants que en aquest país haurem de nistre de Justícia), amic personal i prendre en la nostra vida”. aliat polític tant de Cameron com de Ho va afirmar quan passaven 20 si vol seguir a la UE George Osborne, responsable minuts del migdia, hora de Lon- d’Economia. dres, en una solemne compareixen- Cameron apel·la a l’economia i la seguretat nacional En un dramàtic comunicat, Gove ça a la porta del 10 de Downing assegurava: “Durant setmanes he Street en què va anunciar que el re- per convèncer els britànics que cal evitar el ‘Brexit’ estat lluitant amb la decisió més di- ferèndum sobre la continuïtat o no fícil de la meva vida política”. I la del Regne Unit dins de la Unió Eu- justificava argumentant que “la UE ropea (UE), després de 43 anys s’ha construït per mantenir el poder d’adhesió, tindrà lloc, com s’havia i el control de les elits en lloc de la apuntat, el dijous 23 de juny. Came- gent”. “La seva creixent burocràcia ron va recomanar als britànics que –afegia– ens atura en cada àrea, les acceptin “quedar-se en una Unió normes de la UE ho dicten tot”. reformada”, després que aconse- guís arrencar dels 27 socis comuni- La ‘banda dels sis’ taris un acord que dóna al país “un La banda dels sis, com ja es coneix estatus especial”. El govern és so- aquest grup de dissidents entre els lidari amb l’acord, per bé que sis mitjans britànics, pot acabar sent la dels seus membres faran campanya dels set si s’hi suma Boris Johnson. per abandonar la UE. L’alcalde de Londres anunciarà la “Estem més segurs, som més forts seva decisió avui o demà, sempre i estem millor” econòmicament dins després que Cameron detalli amb de la Unió, va dir Cameron, de mane- precisió les garanties pel que fa a la ra que donava el tret de sortida als sobirania del Parlament de West- quatre mesos que queden fins al re- minster per sobre de l’Eurocambra. ferèndum. “Des de dins –va dir– tre- Johnson és, en opinió dels analistes ballem amb els nostres socis per desde la vida política de Westminster, afiar el crim internacional i el terro- la persona clau que podria inclinar risme i podem tenir un paper de lide- un debat que, a hores d’ara, apareix ratge en una de les organitzacions a les enquestes frec a frec.

Transcendència Divisió Els britànics s’enfronten a “una de Cinc ministres del gabinet les decisions més importants” de i el líder ‘tory’ dels Comuns la història del país, diu Cameron demanaran sortir de la UE més grans del món, prenent decisi- Però Cameron ha obtingut l’im- ons en comerç o seguretat que poden portant suport de Theresa May, la determinar el nostre futur”. Aques- ministra de l’Interior, que li ha fet tes paraules li van valer crítiques dels costat amb la lectura que el Regne partidaris de sortir de la UE, que el Unit és “més segur” dins de la van acusar de jugar amb la por per Unió. convèncer els electors. Les reaccions a l’anunci i al con- L’accés al lliure mercat de les em- tingut de l’acord han anat des del preses britàniques, el benefici en menyspreu de Nigel Farage, cap de llocs de treball, en inversions i en l’antieuropeu UKIP, a la crítica des preus baixos van ser altres dels ele- de l’esquerra social feta pel líder la- ments en què va incidir. Ahir, a dife- borista Jeremy Corbyn. A Cardiff, rència del que havia fet des de Brus- Corbyn va assegurar: “Tot i la fan- sel·les divendres, un cop acabada la fàrria, els canvis que [Cameron] ha cimera, el missatge no va fer cap es- negociat són en gran mesura irre- ment a la cultura “del tot a canvi de llevants per als problemes que en- res”, en referència als immigrants fronten la majoria dels britànics. comunitaris que suposadament re- No ha fet res per promoure llocs de clamen beneficis socials i ajudes per treball segurs, ni protegir la nostra als fills abans d’haver contribuït a la indústria de l’acer, ni per aturar la Hisenda britànica. propagació dels salaris baixos. Les La limitació d’aquests beneficis prioritats laboristes per reformar la ha sigut un dels punts més comple- UE serien diferents, i l’oferta de xos de la negociació amb la UE. Les David Cameron és una oportunitat dades oficials del Tresor britànic, perduda per fer els canvis reals que però, indiquen que només ho fan el necessitem”. 16% dels nouvinguts. En els pròxims mesos, l’electorat Les emfàtiques paraules de Ca- haurà d’examinar si els canvis ob- meron no han evitat que comenci la tinguts per Cameron són retòrics o guerra interna tory. A més de, com a El primer ministre britànic, David Cameron, va anunciar ahir la convocatòria del suficients per acceptar una Unió re- mínim, una setantena llarga de di- referèndum des de la porta del número 10 de Downing Street. JUSTIN TALLIS / AFP formada i, potser, més afeblida.e ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 25 internacional

ORDRE Les autoritats de Calais han emès l’ordre d’evacuació del D’EVACUACIÓ campament sud de la frontera, conegut com la jungla. 9.495 civils han mort en bombardejos de Baixar al-Assad o de Rússia A CALAIS Mil immigrants tenen fins dimarts per anar a centres des del novembre del 2014, entre els quals hi ha 1.668 nens. De tots aquests, d’acollida o seran desallotjats per les forces de l’ordre. 1.653 són responsabilitat de l’aviació russa, amb 402 nens.

“I do not love Brussels. I love Britain” Europa aguanta la respiració davant d’un referèndum que la pot canviar per sempre

la “reforma” en profunditat que el ta– que deixen clar que, tingui l’es- Anàlisi primer ministre britànic, David Ca- tatus que tingui, el Regne Unit és, meron, va reclamar per quedar-se ara mateix, un soci més dels Vint-i- MARC VIDAL a la UE. Les urnes diran el què. vuit. I que l’entesa de divendres era BARCELONA Sigui com sigui, just quan la pres- la part fàcil de la feina que tot just cripció de més Europa sembla l’únic comença ara per evitar el Brexit. Ara horitzó viable en un món multipo- toca convèncer els britànics. n una Europa mig defa- lar, els britànics tenen a les seves llida per la crisi de l’euro mans prendre la medicina contrària Merkel, debilitada i la dels refugiats, ataca- i girar-li l’esquena. Des de diven- ¿I on és el lideratge europeu d’An- Eda pels recels entre paï- dres, Cameron ha capgirat el seu gela Merkel? La foto a Twitter de la sos d’una i altra banda, discurs tradicionalment crític amb cancellera amb una paperina de pa- acaba de sonar el tret de sortida d’un la UE i s’ha vestit d’europeista per tates fregides, en un quiosc al car- referèndum que la pot canviar per demanar el sí al referèndum. Un rer –en plena cimera–, és una mos- sempre. D’aquí quatre mesos, els canvi tan arriscat com forçada és la tra que alguna cosa està canviant. britànics decidiran a les urnes si vo- frase que va deixar anar poc després Els retrets a la seva política de por- len quedar-se o sortir de la UE. So- de l’acord: “I do not love Brussels. I tes obertes amb els refugiats –dels bre la taula tenen l’acord aconseguit love Britain” (No m’estimo Brus- països de l’Est i altres socis influ- divendres que consagra l’estatus es- sel·les. M’estimo la Gran Bretanya). ents– sembla que han debilitat la pecial que el Regne Unit tindrà si de- Els socis europeus van treballar seva capacitat de marcar el pas. cideix quedar-se al club europeu. durant els dos dies de la cimera so- Amb Merkel en hores baixes, el De fet, els britànics han gaudit bre la base d’evitar un Brexit de con- Regne Unit a un pas de tocar el dos, sempre d’una relació sui generis seqüències imprevisibles i minimit- l’eurofòbia que guanya pes en cada amb la UE que els ha mantingut al zar alhora –tant com fos possible– cita electoral i les tensions inter- marge de dos grans pilars europeus: un efecte contagi que arrossegués al- nes entre el nord i el sud, i l’est i l’euro i Schengen –l’àrea de lliure tres països de la UE a demanar el l’oest de la Unió, s’acosten temps circulació de persones–. Justament mateix tractament. Van ser 30 ho- nous per a una construcció euro- per això, l’acord de Brussel·les sem- res més o menys calculades d’una El Regne Unit ha gaudit tradicionalment pea que s’endinsa en aigües desco- bla més una escenificació que no pas negociació –sobretot de lletra peti- d’una relació especial amb la UE. BEN PRUCHNIE / GETTY negudes.e 26 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara internacional

OBSERVATORI DELS EUA ESTATS UNITS

JAUME MASDEU PERIODISTA Batalla política per un jutge

n estat creat per colons només podia acceptar la delegació de competències a un govern central amb una desconfian- ça majúscula. Els pares fundadors dels Estats Units s’hi van acabar resignant, Uperò només després de col·locar-hi tots els contra- pesos possibles. Per evitar poders absoluts, al president li van contraprogramar un Senat perquè es controlessin mútuament; i com a àrbitre van instaurar el Tribunal Suprem, que, a la realitat, ha anat molt més enllà i s’ha convertit en actor decisiu en les grans decisions que han marcat època als Estats Units. Totes les grans decisions –dret a portar armes, abolició de la discriminació racial, pena de mort, drets dels homosexuals, avortament– vénen marca- des pels 9 poderosos jutges d’aquest tribunal. Si el dia a dia el marquen els polítics, les tendències de fons les han d’avalar els jutges. Magistrats nomenats de per vida. Un cop es posen la toga, no hi ha marxa enrere, i com tothom a la so- Partidàries de l’exsecretària d’Estat dels EUA, Hillary Clinton, celebraven ahir la victòria de la seva cietat moderna, també els jutges tendeixen a la lon- candidata als caucus de Nevada. JUSTIN SULLIVAN / AFP gevitat. Antonin Scalia, el jutge que va morir aquesta setmana, icona del conservadorisme extrem, portava dictant jurisprudència des del 1986, quan el va nomenar Ronald Reagan. Gairebé 30 anys que el van Clinton guanya els caucus de fer famós per les seves tesis brillants i ultres que tras- lladava a les sentències quan guanyava o a uns vidri- òlics vots particulars quan quedava en minoria. Nevada amb un marge estret Substituir-lo és una patata molt ca- La candidata demòcrata solidifica la seva condició de favorita Suprem lenta per a Barack Substituir el jutge Scalia, Obama, però també una gran oportuni- mort fa uns dies, és alhora tat. En un tribunal Gort, investigador sènior a l’Institu- els candidats republicans, el vot lla- una patata calenta i una ara mateix dividit S. SÁNCHEZ / N. FERRAGUTCASAS te for Work and the Economy, que tí no era decisiu. Els col·legis electo- oportunitat per a Obama per la meitat, 4 jut- BARCELONA / WASHINGTON ha sigut assessor de l’Hispanic Task rals republicans encara estaven ges de perfil demò- Force del Senat dels Estats Units. oberts al tancament d’aquesta edició, crata i 4 de perfil republicà, un novè membre de ten- Hillary Clinton va aconseguir ahir És per això que aquest cop Clin- però Donald Trump era el favorit. dència progressista portaria al Tribunal Suprem més solidificar la seva condició de favori- ton ha treballat molt el vot llatí des Els republicans, però, no hauri- liberal de les últimes dècades. ta en les primàries demòcrates grà- de l’inici de la campanya, tot i que en d’oblidar-se de l’electorat llatí. D’aquí la batalla que s’ha declarat de manera im- cies a una victòria als caucus de Ne- el discurs trencador de Sanders és Segons els experts, el candidat re- mediata entre Obama, que es prepara per proposar vada. Tot i així, l’exsecretària d’Es- també molt atractiu per a les noves publicà que guanyi les primàries ne- candidat, i els republicans, que controlen el Senat i tat va guanyar per un estret marge el generacions d’hispans. cessitarà almenys un 44% del vot amenacen de bloquejar-lo, tot exigint que no mogui seu màxim rival, Bernie Sanders. Al I els anomenats mil·lenialistes llatí per endur-se la presidència en peça encara que li quedin ni més ni menys que 333 tancament d’aquesta edició, amb un (18-33 anys) són molt importants en- les eleccions del novembre. Un rep- dies de mandat. 68% escrutat, Clinton era declara- tre el vot llatí aquest 2016: ja repre- te que no sembla que preocupi gens Els candidats a la nominació republicana han sor- da guanyadora per l’agència Associ- senten el 41% dels votants llatins dels Donald Trump, que no s’ha estat de tit en tromba a exigir a Obama que no s’atreveixi a ated Press amb un 52,2% dels vots. Estats Units (el 44% a Nevada). Cada titllar els immigrants llatins de “cri- nomenar ningú, i més significatiu, també el líder re- Sanders obtenia el 47,7%. any s’afegeixen 800.000 nous vo- minals” i “violadors”. publicà al Senat, Mitch McConnell, ha formulat la Una de les claus de la seva victòria tants a la comunitat llatina: joves que mateixa advertència. va ser el suport que va obtenir dels fan els 18 anys. “El problema és que Els republicans el necessiten votants llatins. És una dada relle- n’hi ha molts que no fan efectiu el seu El vot llatí (un 12% del total nacio- Conflicte entre el president i el Senat vant, ja que va demostrar que, tal dret de vot per diversos motius, com nal) té molt de pes en alguns dels es- Es tracta del conflicte entre president i Senat, dues com creuen els experts, té més su- ara el baix nivell educatiu o el baix ni- tats clau de les pròximes presidenci- institucions plenament legítimes, dos poders sorgits port de les minories que el senador vell salarial”, circumstàncies que els als, com Florida, Colorado i Nevada. d’eleccions diferents, en anys diferents i utilitzant de Vermont. Tot i ser una victòria porten a l’abstencionisme, però tam- Però Trump intenta superar aquest sistemes electorals diferents, però igualment vàlids. estreta, Clinton pot encarar ara amb bé “per culpa d’algunes legislacions handicap amb una altra estratègia. Un conflicte que fa preveure un xoc de trens que blo- força les pròximes primàries de dis- republicanes o derivades del Tribu- “La classe treballadora blanca amb quegi el tribunal i amenaci fins i tot de fer descarri- sabte que ve a Carolina del Sud, on el nal Suprem que han estat limitant pocs estudis que normalment no volar tot el sistema. vot dels afroamericans és molt im- l’accés al vot de les minories”, afegeix ta –i que ara està emprenyada– té la Històricament, aquest duel permanent presidèn- portant. No és casualitat que la sego- Brown-Gort, que va ser a Barcelona clau; si Trump els mobilitza pot gua- cia-Senat s’ha resolt a base d’acords molt treballats, na tongada d’estats a votar a les pri- convidat pel Cidob. A Texas, per nyar fins i tot sense el vot llatí”, diu però els temps de crispació no són fèrtils en pactes, màries republicanes siguin Nevada exemple, no s’accepta el carnet uni- Brown-Gort. i en campanya electoral hi ha més sabotejadors que i Carolina del Sud. versitari per votar, però sí que ser- Dos candidats republicans d’ori- no enginyers construint ponts de diàleg. El vot llatí, doncs, va ser decisiu veix el permís d’armes, malgrat que gen cubà, Ted Cruz i Marco Rubio, es En tot cas, Obama ha anunciat que proposarà per decantar la balança a favor de no té foto. disputen el vot llatí. “Però Trump ha candidat i el Senat, si el veta, haurà de justificar-ho. Hillary Clinton. “Clinton té lligams Els estats del sud dels EUA és on girat tant el discurs cap a la dreta que Obama pot triar un candidat ideològicament molt molt forts amb la vella guàrdia de la més ha crescut la població llatina ara la baralla entre ells és sobre qui marcat, o un més de consens i, per tant, més difícil població hispana al país”, cosa que –un 148% a Carolina del Sud des del s’ha atrevit mai a dir res bo dels im- de bloquejar. Si l’elegit passa la dura nominació, li va donar el triomf a Nevada el 2008 2000–, però tot i així encara són mi- migrants il·legals”, ironitza. Brown- aquesta vegada més dura que mai, certificarà el do- contra Barack Obama, però no li va noria –només el 5% de la població Gort creu que cap dels dos està ben mini liberal en aquest tribunal tan poderós. És un garantir la victòria final “perquè a Carolina. vist entre la població llatina, i recor- èxit que Obama vol apuntar-se en la recta final dels Obama es va guanyar el vot dels lla- Per això, a les primàries de Caro- da que el 2012 Obama va guanyar pel seus dos mandats.e tins més joves”, relata Allen Brown- lina del Sud, que ahir es disputaven gran suport dels llatins.e ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 27 PUBLICITAT 28 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara societat Societat

SALUT

El reiki entra a l’hospital Les teràpies complementàries posen un peu a la sanitat pública de la mà de voluntaris

energètica de manera gratuïta als pa- d’un estat d’angoixa a mantenir un sigui innocu”, diu la metge integrati- LARA BONILLA cients que ho sol·licitin. A la Vall Perfil cert equilibri i calma”, diu. va Cristina Pellicer. Pere Gascón, con- BARCELONA d’Hebron s’ofereix a nadons i paci- Voluntaris fan “No estem creant cap necessitat sultor del servei d’oncologia del Clí- ents del servei maternoinfantil. “No nova sinó responent a les necessitats nic, recorda que hi ha productes natu- Cada cop són més els pacients, sobre- sé si m’ho crec, però de mal no n’hi fa- reiki a nadons dels pacients, que ja estan utilitzant rals que poden interaccionar amb els tot oncològics, que complementen els rà i a ella la relaxa”, diu després d’una a la Vall aquestes teràpies. Anem per darrere tractaments. Per això, diu, grans cen- tractaments mèdics amb les anome- sessió Albert Ribas, el pare de l’Aina, d’Hebron i a d’ells”, sosté Cristina Abadia, metge tres internacionals de tractament del nades teràpies naturals o comple- de cinc mesos, ingressada a l’UCI per pacients amb i presidenta del comitè de salut inte- càncer han creat unitats de medicina mentàries. Les més conegudes són el problemes de deglució. “Més que una càncer al Clínic grativa de l’Hospital de Terrassa, que integrativa per evitar la fuga dels pa- reiki, l’acupuntura, la meditació o el medicina ho considerem una millora acaba d’obrir una unitat de medicina cients a circuits extrahospitalaris on mindfulness. Aquests pacients recor- del confort del pacient”, diuen des de integrativa. “Que sapiguem, no s’es- no poden controlar el que fan. ren a aquestes teràpies fora de la sani- la Vall d’Hebron. Model tà fent en més hospitals públics cata- Pellicer creu que a Catalunya ca- tat pública, ja que encara estem lluny Al Clínic i al Moisès Broggi fan rei- Centres de lans”, diu. Una iniciativa similar es va da cop més metges estan oberts a l’ús de la Gran Bretanya o els Estats Units, ki a pacients amb càncer. “A tots els engegar a l’Hospital de Mataró però del reiki o acupuntura per part dels on hospitals de prestigi com el MD centres on anem hi ha d’haver un con- Nova York va acabar tancant fa quatre anys. Aba- pacients per “millorar la qualitat de vi- Anderson de Houston i el Memorial veni firmat i els voluntaris saben que i Houston dia creu que si aquestes teràpies es fan da i reduir els efectes secundaris dels Sloan Kettering de Nova York tenen som uns convidats de l’hospital i, per tenen unitats dins de la sanitat pública “ofereixen tractaments”, però considera que cal unitats de medicina integrativa, la que tant, hem de ser prudents. No poden de medicina més garanties als pacients”. anar més enllà i obrir-se a “l’ampli uneix el millor de les teràpies naturals emetre opinions ni fer moviments integrativa ventall de teràpies naturals” que hi ha. amb la medicina convencional. amb les mans que puguin incomo- Amb evidència científica Veu difícil que es facin un lloc en No obstant, alguna cosa està can- dar”, explica Irene López, coordina- Les teràpies naturals, però, es miren la sanitat pública: “Jo m’estic dues ho- viant i les teràpies complementàries dora de voluntariat de l’associació. amb recel. “No és només que calgui res en una primera visita i la implica- han posat un peu a la sanitat pública Intenten no alimentar les reticèn- evidències científiques, és que, enca- ció que requereix no és realista en un de la mà de voluntaris i de professio- cies que ja de per si generen aquestes ra que n’hi hagi, els metges no ho vo- hospital”. Gascón argumenta que, tot nals que creuen que cal una visió ho- teràpies. Entrar al Clínic els ha cos- len acceptar perquè se’ls trenca el seu i que hi ha voluntat d’introduir medi- lística del pacient que també tingui en tat dos anys. Però han comptat amb paradigma i se senten amenaçats”, as- cina integrativa en hospitals catalans, compte el seu vessant psicoemocio- l’ajuda de Jaume Güell, coordinador segura Miriam Algueró, presidenta de el procés “serà lent” perquè “cal un nal, els seus hàbits de vida i la seva ali- d’infermeria de l’hospital de dia, for- l’Associació Oncologia Integrativa, cap de servei valent”. mentació. El reiki, per exemple, ja ha mat també en medicina naturista. Ell que vetlla pel bon ús d’aquestes terà- Güell, en canvi, creu que el reiki és entrat en hospitals públics com el Clí- defensa els beneficis de les teràpies pies. Els professionals insisteixen que només el primer pas: “Si em diuen fa nic, el de la Vall d’Hebron i el Moisès naturals. “No han de ser mai una al- només s’han d’utilitzar teràpies natu- tres anys que estaríem fent reiki al Broggi a través de voluntaris de l’As- ternativa, però sí que complementen rals amb evidència científica i no han Clínic, no m’ho crec! I per demostrar sociació de Terapeutes Reiki a Cata- les necessitats de les persones. Des- de substituir el tractament convenci- que no és res esotèric, cal implemen- lunya, que ofereixen aquesta tècnica prés de fer reiki els pacients passen onal. “Que sigui natural no vol dir que tar-ho a la sanitat pública”.e ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 29 societat

MÉS EXEMPLES: Hi ha més exemples de teràpies no convencionals que DEL TXI-KUNG A es fan dins de la sanitat catalana. Al Parc Sanitari Pere 30% dels pacients de càncer utilitzen alguna teràpia complementària per L’ACUPUNTURA Virgili, per exemple, es fa txi-kung per a pacients pal·liar els símptomes de la malaltia i el tractament, segons la Societat geriàtrics i al CAP Barceloneta s’ofereix acupuntura. Espanyola d’Oncologia Mèdica. Alguns estudis eleven la xifra al 60%.

02 “A la carrera no em van parlar mai de teràpies energètiques” Metges de l’Hospital de Terrassa obren una unitat de salut integrativa

pies perquè ella també era escèptica Memorial Sloan Kettering de Nova L.B. fins que ho va provar. “El primer cop York. A part de la consulta externa TERRASSA que em van fer teràpia energètica de salut integrativa, des del juliol –ara en fa ella– va ser un xoc perquè també es fan sessions de reiki a paci- L’Ángeles té 45 anys i en fa tres que veia que no m’estaven tocant però jo ents ingressats a la unitat de cures conviu amb una metàstasi òssia de- estava sentint coses, i això xoca amb pal·liatives, així com als mateixos rivada d’un càncer de pit que li van tota la meva formació prèvia. A la professionals de l’hospital, ja que diagnosticar fa sis anys. Ella és la carrera no m’havien parlat mai de també es vol fer pedagogia entre la pacient que estrena la consulta de teràpies energètiques!”, reconeix classe mèdica per trencar estigmes. medicina integrativa que aquest Cristina Abadia. “Per això entenc les mes de gener s’ha obert a l’Hospital crítiques que ens fan perquè jo tam- “S’ha de provar” de Terrassa, una iniciativa pionera bé les he fetes, però ara he de callar En la seva primera visita, l’Ángeles que veu la llum gràcies a l’esforç perquè ho he viscut”, afegeix. Tam- acorda amb la Cristina i la Josefina d’un grup de metges i infermeres bé Josefina Domènech hi va arribar que farà harmonització energètica. que estan convençuts que les terà- per una experiència personal. “Si a Ja ho havia provat abans. “En la pri- pies naturals poden conviure amb nosaltres ens va ajudar, ¿per què no mera sessió ja em vaig sentir que la medicina convencional, profes- podem oferir aquestes teràpies als flotava, vaig sentir molta pau, com sionals com Cristina Abadia, metge pacients que, a més, ja les estan uti- si m’acariciessin. Em vaig trobar a del treball, i la infermera Josefina litzant?”, es van preguntar. mi mateixa i fins i tot vaig aprendre Domènech. Elles formen part de a respirar”, explica. Diu que a ella li l’equip de set treballadors del cen- Coresponsabilitzar el pacient funciona i està sorpresa de poder tre que imparteixen les teràpies na- Defensen que, a diferència de la me- accedir a aquest tractament sense turals de manera voluntària: sense dicina convencional, més passiva, pagar i dins de la sanitat pública. cobrar, fora del seu horari laboral i aquesta requereix d’un pacient ac- “Amb tot el que s’està retallant, sense la bata blanca preceptiva. Re- tiu que faci canvis en els seus hàbits quan ho vaig saber em va semblar quisits indispensables de la direc- de vida i d’alimentació. inaudit! Deu funcionar si ha arribat 01. L’Aina, de 5 ció del Consorci Sanitari de Terras- La nova unitat de salut integrati- fins aquí i tant de bo més hospitals Tractaments mesos, i el seu sa per autoritzar aquest servei que va de l’Hospital de Terrassa és fruit pugin al carro!”, assegura. pare, l’Albert, s’ofereix a banda de la cartera de de set anys de treball de formigueta “Hi ha gent que diu que no fan res, Teràpies naturals rebent una serveis del CatSalut. d’aquests professionals i l’ha impul- però s’hauria d’experimentar abans, que ofereix l’Hospital sessió de reiki La consulta no està oberta a tot- sat un comitè de salut integrativa, tot i que cal una predisposició”, afe- de Terrassa a la Vall Hebron hom. Per ara només s’ofereix als pa- que presideix Abadia i que organitza geix Domènech. Cristina Abadia re- per part de cients d’oncologia, radioteràpia i jornades, conferències i estudis al coneix que “no a tothom li aniran bé voluntaris. cures pal·liatives de l’hospital, pe- voltant de les teràpies naturals. aquestes teràpies”. “Potser ens estem FRANCESC MELCION rò no es descarta ampliar-ho a altres S’inspira en serveis similars que ja equivocant, però si no ho provem no ‘Mindfulness’ 02. Pacients especialitats. Els pacients, derivats tenen hospitals de renom com el ho sabrem mai”, raona.e També anomenada atenció plena o del Clínic en pel seu oncòleg, poden accedir a sis atenció conscient. Pretén que la una sessió de sessions d’acupuntura, de teràpies persona se centri en el moment reiki mentre fan energètiques (harmonització i terà- present de manera activa. S’usa quimioteràpia. pia de polaritat), de mindfulness o de per combatre ansietat o estrès. PERE TORDERA nutrició. Com qualsevol altre tractament, aquestes teràpies també constaran en la història clínica. Teràpies energètiques Reduir els símptomes de la qui- En destaquen l’harmonització mioteràpia o millorar l’ansietat de- energètica i la teràpia de polaritat. rivada dels tractaments i de la ma- Actuen sobre l’estructura energèti- laltia són alguns dels beneficis ca de la persona. Tracten de resta- d’aquestes teràpies, sosté Abadia, blir l’equilibri físic i emocional. que deixa clar que tot es fa “en paral·lel als tractaments convencionals”. “Això, sobretot! No modifi- Reiki quem ni interferim en cap tracta- Teràpia reconeguda per l’OMS en ment mèdic ni psicològic. Acompa- què es canalitza l’energia a través nyem el pacient i no li direm mai que de les mans. S’usa per alleujar el amb teràpia energètica es curarà o dolor i incrementar el benestar. que abandoni la químio”. Només apliquen teràpies que tinguin “evidència científica demostra- Acupuntura da”, una altra de les condicions que Tècnica de la medicina tradicional va posar l’hospital juntament al re- xinesa que consisteix en la inserció quisit que les impartissin professio- d’agulles en el cos. S’usa per con- Mireu el vídeo a nals de l’hospital i no de fora. L’al- trolar el dolor i alleujar símptomes. Ara.cat/videos tra condició és generar evidència ci- entífica dels tractaments que no tinguin suficients estudis al darrere. I Nutrició posa l’exemple del reiki. “En té pe- Els canvis en l’alimentació poden rò potser no és suficient, però si no ajudar els pacients amb càncer a ho fem tampoc en generarem”, diu combatre vòmits, nàusees o la inape- Abadia. Assegura que comprèn les Josefina Domènech i Cristina Abadia escolten l’Ángeles, pacient de la tència derivada de la quimioteràpia. crítiques que generen aquestes terà- unitat de salut integrativa de l’Hospital de Terrassa. CRISTINA CALDERER 30 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara societat

enbreu ENTREVISTA Pep Freixa i Sílvia Torralvo

PSICÒLEGS CLÍNICS “Hi ha pares que prenen els psicòlegs per gurus”

J. CASARES / EFE ■ Culpables les tres acusades del crim JOSEP PASTELLS GIRONA contra la presidenta del PP a Lleó El jurat del crim de la presidenta de la Diputació de Són els creadors del mètode Volave- Lleó, Isabel Carrasco, ha declarat culpables runt, un nom inspirat en un gravat d’assassinat amb un delicte d’atemptat a de Goya que vol expressar amb iro- l’autoritat i tinença il·lícita d’armes les tres nia que alguns joves viuen als nú- acusades: Montserrat González; la seva filla, vols. Aquest mètode dóna pautes Triana Martínez, i l’agent de la policia local Raquel per actuar davant els conflictes que Gago. El fiscal del cas, Emilio Fernández, ha plantegen els adolescents en la vi- reclamat 22 anys de presó per a Montserrat da diària. Preocupats pels joves que González i ha sol·licitat una pena de 19 anys de perden part de la seva vida i la seva presó per a la seva filla. energia atrapats en l’apatia i el con- sumisme estèril, els dos psicòlegs gironins també han constituït l’as- ■ Mor un conductor a la ronda del Mig sociació Junior Crescit. en xocar i incendiar-se-li el cotxe Què és el mètode Volaverunt? Un home va morir ahir en un accident de trànsit a Pep Freixa: Un mètode que ens aju- la ronda del Mig de Barcelona després que el da a facilitar el trànsit, a vegades turisme que conduïa xoqués contra un obstacle conflictiu, dels adolescents a la vida fix, bolqués i s’incendiés. L’accident va passar poc adulta. És una manera de divulgar després de les quatre de la matinada a la sortida estratègies i tècniques perquè els del túnel situat a l’altura de l’avinguda de Carles III, pares ajudin els seus fills a créixer. al districte de les Corts, segons va informar l’Ajuntament. Per causes que es desconeixen, el No han sigut sempre conflictius, vehicle va xocar contra un element fix de la via i, a els adolescents? causa del fort impacte, va bolcar i es va incendiar P.F.: Sí, però és que ara molts són sense que el conductor en pogués sortir. L’home eternament adolescents. Aquesta encara no ha pogut ser identificat. societat necessita joves energètics i potents, amb ganes de fer coses, de viure, i ens en trobem que són total- ■ Detingut per disparar contra agents ment apagats i necessiten ajuda. dels Mossos a Sant Adrià de Besòs Van a la universitat i els acompanyen els pares a matricular-se, te- Els Mossos d’Esquadra van detenir ahir al matí un nen qualsevol problema i els pares home de 24 anys veí de Sant Adrià de Besòs per han d’estar-hi sempre a sobre. Po- DAVID BORRAT disparar, presumptament, diversos projectils sem els joves en capses de vidre. En contra agents de la policia catalana. L’arrestat, altres cultures tenen una energia permetre que gestioni la seva vida. I és a la inversa. Això també es pot fer amb nombrosos antecedents policials, tenia cinc deu mil vegades superior: les cir- en l’espai social, els pares han de extensiu a les parelles homosexuals. ordres de cerca i captura. Els fets van passar el 10 cumstàncies de la vida els han fet deixar que la societat posi normes: En qualsevol cas, perquè l’adoles- de febrer. créixer. Els nostres joves entren en si l’escola renya el seu fill, els pares cent creixi cal la part que estimula una zona de comoditat –tenen mò- no han d’anar a queixar-se. i la part que protegeix. bils, la casa calenta, tot a canvi de P.F.: Als pares els diem que siguin P.F.: Teníem una parella de pintors res– i viuen massa protegits. Es tor- feliços i ja veuran que el seu fill es- que s’entenien molt bé: ell feia el di- nen obesos, passius, agressius i tà bé. També els diem que deixin de buix i ella el pintava; l’estructura, avorrits. fer cas als psicòlegs i actuïn amb els límits i l’ordre són la part mas- sentit comú. Si s’equivoquen, no culina, i la creativitat i la bellesa, la Quins són els problemes més greus passa res. El problema és que hi ha femenina. que us trobeu? pares amb por de prendre decisions Sílvia Torralvo: Cada cop hi ha més que només es dediquen a demanar ¿Algun missatge indispensable per adolescents que no surten de casa. consells i prenen els psicòlegs per als pares? Es tanquen a l’habitació, els costa gurus. S.T.: Que el seu fill no és seu, és de anar a l’escola, no tenen cap mo- la vida. No és el seu nino, ni el seu tivació... Hi ha diversos graus, es- Vosaltres aconselleu els pares. gosset, ni el seu objecte, ni la seva clar, però s’accentua la tendència S.T.: Sí, però intentem que visquin, parella. Té la seva vida i ha de fer el a l’aïllament. que explorin. Mobilitzem, alhora, seu procés. NÚRIA MARTÍNEZ P.F.: És com si el món els fes por. La l’energia masculina i la femenina. P.F.: Que confiïn en els seus fills, ■ Més de 200 persones es manifesten gent dedica molts diners al fet que La masculina limita, marca i esti- que els llancin com als ocells, que els contra el turisme massiu a Barcelona els seus fills trobin feina i facin acti- mula el creixement i la femenina re- deixin volar. I que no han de ser pa- vitats, però és més important canvi- presenta la creativitat, la protecció, res perfectes: la imperfecció ajuda a “Stop turisme massiu”. Sota aquest lema, més de ar l’actitud dels pares, que són els la part més amorosa. La nostra rela- créixer. 200 persones es van manifestar ahir davant de la que realment tenen la capacitat i el ció de treball en equip és un bon Sagrada Família per reivindicar un altre model poder perquè l’adolescent canviï. exemple per a les parelles: ens fem Només treballeu amb els pares? turístic. Representants dels barris amb més bromes, discutim, treballem... S.T.: També fem tallers amb joves i turistes de la ciutat –Barceloneta, Gòtic i Sagrada I què han de canviar? teràpies amb professionals que tre- Família entre d’altres– van demanar l’abolició dels S.T.: L’ordre és fonamental. Són Però tots tenim una part femenina ballen amb joves. Tothom ajuda a pisos turístics i la fi de la construcció de nous pautes bàsiques i de sentit comú. A i masculina, no? créixer els adolescents, no només la hotels. La marxa va aplegar pancartes de tota la família, les normes les posen els S.T.: Parlem d’arquetips, de rols. És família, també els que estan dia a dia mena: des de la negativa a la construcció del Rec pares. Dins del seu espai privat, ha possible que dins d’una família la amb ells. Igualment és veritat que Comtal fins a l’expulsió de les bicis de les voreres. de començar a posar-se-les l’adoles- dona agafi el paper masculí i l’ho- alguns pares allarguen l’adolescèn- cent: habitació, hobbies... S’ha de me el femení, tot i que normalment cia fins als 40 anys.e ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 31 PUBLICITAT 32 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara economia Economia

ENTREVISTA Pere Aragonès SECRETARI D’ECONOMIA DE LA GENERALITAT

Dèficit “Per quadrar el pressupost ens falten 2.000 milions, però comptarem com a ingrés la futura revisió del model de finançament” Patrimoni “No vendrem més edificis” Taxa turística “És dels àmbits en què més frau fiscal hi ha” “A Catalunya ja es paguen els impostos que s’han de pagar, el problema és qui els recapta”

Aquestes dues condicions es man- ÀLEX FONT MANTÉ tenen. Per tant, cal tornar a situar ROGER TUGAS l’interès al 0%, i això ens permetria BARCELONA un estalvi important.

Pere Aragonès (Pineda de Mar, Quants interessos es pagaran al 1982) és el secretari d’Economia de FLA aquest any si no es rebaixen? la Generalitat i la seva primera fun- Aquest any aproximadament 400 ció és una de les més difícils: ha de milions. quadrar uns pressupostos sense diners a la caixa. Pel que diu, per tant, no preveuen apujar impostos per assolir els Fa anys que a la Generalitat li fal- 2.000 milions que falten. ten entre 2.000 i 2.500 milions per Podem incorporar mesures fiscals, quadrar els pressupostos. Com però tindran un efecte bastant limi- s’ho farà per tapar aquest forat? tat perquè en l’última legislatura ja El 2016 els ingressos milloraran, en ho vam provar tot. Alguns retocs es bona part perquè fa dos anys Hisen- poden fer, i si es posen sobre la tau- da va calcular malament els diners la els discutirem. que ens pertocaven com a bestreta del model de finançament i ara ens Quins impostos es poden retocar? haurà de compensar. Això seran uns La CUP reclama apujar l’impost de 1.250 milions. La recaptació d’im- successions. postos també augmentarà, però el En aquest impost hem trobat el problema és que la despesa de la Ge- punt d’equilibri entre un instru- neralitat també pujarà. Després ment de redistribució de rendes, d’anys de contenció, cal començar a que ho és, i la necessitat de no gra- alliberar algunes restriccions que var excessivament les herències de s’havien fet... Si no, les conseqüèn- patrimonis petits i mitjans. Ara hi cies serien molt greus. Es tornen a ha un equilibri adequat. Gravar més pagar les 14 pagues als treballadors per aquí trencaria aquest punt públics, hi haurà el pla de xoc soci- d’equilibri. A més, si apliquem un al i creixerà la despesa en salut, en diferencial molt gran respecte a al- part per una qüestió demogràfica. tres territoris, podríem tenir pèrdu- Per tant, una cosa compensarà l’ales perquè hi ha gent que podria can- tra i tornaran a faltar 2.000 milions viar de domicili fiscal. ¿Podem estu- per quadrar el pressupost. diar les bonificacions i fer-les més progressives? Podem, però un can- I d’on traurà els 2.000 milions? vi en l’esquema actual de l’impost de Aquesta diferència no reflecteix successions no el veiem viable. El l’evolució de l’economia catalana. problema és que a Catalunya ja es És una qüestió política. Hi ha altres paguen els impostos que s’han de governs amb qui compartim llengua CÈLIA ATSET pagar, però que els recapta qui no i dèficit fiscal, les Balears i el País Ara bé, si planteja aquesta revisió, el govern espanyol ho ha validat. Per els ha de recaptar. I l’Estat s’endú Valencià, que han inclòs la revisió que és necessària, nosaltres hi par- tant, en relació amb això nosaltres una part molt important del pastís del model de finançament en els ticiparem per responsabilitat. El Rescat podem fer una estimació. per finançar el seu pressupost. seus pressupostos [com a partida de que no té lògica és que l’Estat no ha- “Aquest any nous ingressos]. Tots dos ho han fet gi actualitzat els ingressos del mo- pagarem ¿Hi ha sobre la taula la possibili- Un altre punt que s’havia inclòs perquè el model s’hauria d’haver re- del de finançament, que són ingres- tat de refinançar els interessos que tant en l’acord de JxSi com en visat el 2014. Mentre se’ns tracti sos que ens corresponen, i en canvi 400 M€ al paga la Generalitat? l’acord amb la CUP és la baixada de com una comunitat autònoma, re- et vagi donant préstecs, que s’han de FLA en Una de les qüestions que aborda- l’IRPF a les rendes més baixes. Ai- clamarem que el tracte sigui correc- tornar amb interessos. interessos si rem amb Hisenda és que els interes- xò està sobre la taula? te com a comunitat autònoma. Hisenda no sos del FLA aquest any han de tor- Encara no. No es preveu que en Per tant, els pressupostos es basa- ho rebaixa” nar a ser com el 2015, és a dir del 0% aquests pressupostos s’inclogui. La Generalitat va dir que no lidera- ran en una ficció, ja que no se sap si en comptes del 0,834%. Quan van ria la batalla per un nou finança- hi haurà nou sistema ni quants in- abaixar l’interès al 0% van donar Revisareu la taxa turística? ment autonòmic. gressos addicionals generarà. dues raons: que Espanya s’estava fi- S’ha de posar al dia. Ara se’n destinen El que no farem és bescanviar el Hi ha altres comunitats autònomes nançant a cost baix gràcies a les po- els ingressos a la promoció del turis- procés d’independència per una ne- que han incorporat aquestes parti- lítiques del BCE i que no s’havia re- me i hem de debatre si també es po- gociació del model de finançament. des en el seu escenari d’ingressos i visat el sistema de finançament. den destinar a la caixa de la Genera- ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 33 economia

SIS DIRECTIUS DEL BANC XINÈS, A LA PRESÓ MÉS PETROLI AL MERCAT El jutjat número 7 de Parla (Madrid) va decretar ahir presó per L’Iran vol augmentar en 700.000 barrils la seva producció diària als sis directius de la sucursal madrilenya del banc xinès ICBC de petroli fins a arribar als 4,7 milions de barrils de cru diaris, detinguts dimecres per presumpte delicte de blanqueig. segons el viceministre de Petroli, Rokneddin Yavadi.

BANCA PÚBLICA litat o a altres mesures per compen- litat perquè llavors es confondrien sar l’impacte d’una concentració les funcions de la Generalitat amb molt alta de turistes. En això el Go- les del banc públic”, afirma. “Si un vern encara no té una posició defini- banc públic finança l’administració tiva. S’haurà d’abordar més endavant, de la qual depèn, el seu deute s’inte- no en aquests pressupostos. Però, so- gra en el d’aquesta administració. bretot, en aquest impost cal millorar Nosaltres ho tenim molt clar: en cap el grau de compliment, i l’Agència cas emetrem deute que sigui finan- Tributària de Catalunya hi està treba- çat per l’ICF”. llant. És un dels àmbits de la lluita En realitat, actualment a Europa contra el frau fiscal on ens haurem de les fitxes bancàries les concedeix el centrar més perquè és evident... Hau- Banc Central Europeu, però aques- rem de fer més inspeccions. ta institució no té capacitat de moni- toritzar tot el continent i, per tant, La Generalitat tenia diners per utilitza els bancs centrals de cada es- aguantar fins al març sense proble- tat perquè facin de filtre. D’aquesta ma. Però som al febrer i el govern manera, el vistiplau del Banc d’Es- central encara no ha aprovat el panya es converteix en un requisit. FLA del 2016. Quan s’aprovarà? La informació que tenim és que es El sentit d’un banc públic començarà a aplicar les pròximes Destacats personatges públics, com setmanes. Les xifres del FLA estan per exemple l’exgovernador del determinades i acceptades pel mi- Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fer- nisteri d’Hisenda. Saben quines són nández Ordóñez, han criticat que hi les nostres necessitats. Falta que hagi qui defensi la necessitat que ells arbitrin com pensen fer efectiu existeixin els bancs públics, sobre- el FLA 2016, que ha de cobrir dife- El Banc d’Espanya, que governa Luis María Linde, de moment ha optat per no autoritzar tot després de veure com la majoria rents conceptes. D’una banda, el la fitxa bancària a l’Institut Català de Finances. ANDREA COMAS / REUTERS d’entitats amb participació pública FLA cobreix tots els venciments de –les caixes d’estalvis– van necessi- deute de la Generalitat i una part de tar ser rescatades. les seves empreses públiques. Això “No volem que l’ICF Aragonès admet que “cal ser són uns 7.500 milions d’euros, i no conscient de l’aprenentatge” que va ens preocupa. De l’altra, hi ha el dè- suposar la fallida de les caixes. ficit autoritzat, que són 650 milions. financïi el futur estat català” “L’aprenentatge és que quan tenim Finalment, el FLA també cobreix una institució financera vinculada a l’excés de dèficit –per sobre del lí- un govern, aquest ha de donar un mit no autoritzat– dels anys ante- L’entitat encara no té la fitxa bancària que dóna el BCE mandat genèric, però no ha d’entrar riors. Aquesta part [denominada en la gestió, i en el cas de les caixes FLA extraordinari] és la més gran, potser no va ser així: hi havia mas- però Hisenda no dóna data. d’Espanya, i aquest ha demostrat tesa interferència política partidista À.F.M./R.T. nir poca pressa per donar-li la fitxa en l’elecció de càrrecs i en el govern ¿I els diners pendents de la liquida- BARCELONA bancària, que és la llicència que ne- Requisits de les entitats”. Com a exemple que ció del 2014 quan els rebreu? cessita qualsevol entitat per operar El BCE dóna la això no es repetirà, Aragonès cita la Podria arribar tota de cop al juliol, El programa econòmic de Junts pel com un banc normal. Ja fa dos anys fitxa, però ha llei que obliga que hi hagi una majo- però hem demanat a Hisenda que Sí definia l’Institut Català de Finan- que van començar les negociacions de tenir el ria de persones independents en la n’avanci una part. ces com “una estructura econòmica amb el Banc d’Espanya i, segons junta de govern de l’ICF, una norma d’estat”. De fet, ja fa temps que la Aragonès, des de l’estiu l’ICF ja vistiplau del aprovada l’estiu passat i que va ser ¿Hi ha algun risc que els diners no Generalitat està intentant impulsar compleix tots els requisits per ser Banc l’últim requisit que faltava per po- arribin abans que els comenceu a l’ICF perquè es converteixi en un mereixedor de la fitxa bancària. d’Espanya der rebre la fitxa bancària. necessitar? banc que, tot i conservar la titulari- Transcorregut mig any, però, la lli- De totes maneres, Aragonès ex- Al març tenim unes necessitats de tat pública, tingui la seva pròpia fit- cència no ha arribat. Per què? “Les plica que l’ICF no aspira a ser un tresoreria, però encara tenim marxa bancària i pugui operar com una especulacions me les guardo”, diu el banc com poden ser els que tenen ge per poder-ho gestionar. entitat de crèdit més. Per al secreta- secretari d’Economia. els lands alemanys, que ingressen ri d’Economia, Pere Aragonès, l’ob- Més d’una vegada s’ha especulat nòmines i donen hipoteques. L’ob- Acabem: ¿què passarà amb els edi- jectiu és aprofitar la “solvència fi- que l’ICF podria jugar algun paper jectiu de l’ICF és arribar a donar ficis de la Generalitat que estaven nancera de l’ICF” per estimular la com a finançador d’un eventual es- crèdit “assumint risc” allà on no ar- en procés de venda? concessió de crèdit “sobretot per a tat català en el procés de transició, riben els bancs comercials . Els que estan en tràmit de ser ve- petites i mitjanes empreses, el fo- en cas que la Generalitat perdés I què farà el Govern si el Banc nuts, si se’n pot completar el procés ment de l’emprenedoria, l’econo- l’accés al crèdit. Aragonès ho nega d’Espanya rebutja sine die la con- es completarà. Però no preveiem en mia social i l’economia verda”. rotundament. “L’ICF ha de finançar cessió de la fitxa bancària? “Els el pressupost del 2016 ingressos per De totes maneres, el paper de l’economia productiva, no ha de ser- plans B no s’acostumen a explicar”, la venda de patrimoni.e l’ICF ha fet arrufar el nas al Banc vir per facilitar el deute a la Genera- conclou Aragonès.e 34 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara emprenem araemprenem La indústria dels dentistes en s La investigada Vitaldent ha liderat la clíniques dentals a grans cadenes de molt agressives comercialment i que @ARAemprenem sovint prioritzen els ingressos a les necessitats mèdiques dels pacients

cCréixer FELIP ARIZA FELIP

EL NEGOCI DE l’odontologia va viure un moment històric a principis dels 90. I l’epicentre d’aquesta revolució mundial era Espanya. Igual que havia passat amb altres indústries, des de la moda fins a la distribució d’ali- mentació o fins i tot els mobles, els dentistes van iniciar un camí de la petita clínica unilocalitzada a la gran cadena que prometia rebaixar preus gràcies a un volum de negoci superior. El pioner d’aquesta revolució va ser Er- nesto Colman, un protètic dental uru- guaià que va parir el model de negoci de Vitaldent i que aquesta setmana ha sigut detingut per presumpte blanqueig de capitals i estafa. Colman va imaginar una nova apro- ximació al negoci dental que no passava per la petita clínica propietat del mateix odontòleg. En el seu model, l’amo era un inversor que obria una gran clínica, associada a una xarxa que ell controlava. El model va fer furor. ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 35 emprenem sèrie a mutació de les e franquícies, e

gre, perquè l’amo de la marca acostuma a quedar- se una part de la facturació i, per tant, és el més interessat que no hi hagi una caixa B opa- ca a la clínica, perquè els suposaria una pèrdua d’ingressos. El patró de negoci té grans detrac- El professor de màrqueting Manu- tors, com els mateixos dentistes, que el Bermejo sosté que el model de fran- acusen aquests nouvinguts de mercan- quícia “és un precursor de l’economia tilitzar la salut i caure, en alguns casos, tar-se amb una financera per pagar-se col·laborativa”. En una franquícia, en en pràctiques poc ètiques tractant els el tractament que la clínica cobra al essència, les petites empreses s’uneixen pacients com a simples clients a qui comptat d’entrada. per oferir-se serveis com la publicitat i col·locar un producte. “El que vol la clí- L’experiència ha resultat profitosa crear una marca, explica. I d’això se nica és arribar als objectius de factura- i ha enriquit molts dels que s’hi han n’aprofiten tots. Vitaldent va ser pione- ció marcats i la necessitat real del trac- llançat. En el cas del fundador de Vital- ra a traslladar aquest model a la salut. Hi Les campanyes publi- tament queda en un segon terme”, sos- dent, la seva vida de luxe incloïa heli- ha altres exemples, com les clíniques citàries funcionaven i es té Antoni Gómez, que és president del còpters privats, més de 200 finques i d’estètica o oftalmològiques, que tam- va crear la sensació entre Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estoma- milions d’euros repartits en comptes bé l’estan assajant. Però el model està els clients que l’odontologia es tòlegs de Catalunya. “Hi arribes per tres i calaixos. L’efecte crida als competi- a punt de revolucionar un altre sector: posava al seu abast. De fet, l’es- empastos i en surts amb un pressupost dors, mirant com han proliferat clíni- el dels serveis professionals. “En tots els forç comercial de les cadenes és de 10.000 euros”, afegeix. Segons Gó- ques pels carrers, ha funcionat. mercats que estiguin molt fragmentats enorme i algunes es valen de cares mez, quan un entra en una clínica d’al- hi ha marge perquè triomfi”, explica el molt conegudes. Una de les més noves, guna d’aquestes cadenes, s’hi troba un L’EXPANSIÓ PER FRANQUÍCIES per- professor. Els despatxos d’advocats es- Dentix, ha fet grans contractes publi- agent comercial que vol que contracti met créixer ràpid i amb menys neces- tan començant a créixer amb models si- citaris amb només cinc anys de vida un tractament. I, si no el convenç, so- sitat de capital de l’empresa propietària milars, especialment arrossegats per amb personatges com l’excapità del vint truca per oferir-li un descompte. de la marca. El negoci també és bo per macroprocessos molt lucratius com els Reial Madrid Iker Casillas i l’exbarce- “És vergonyós, hi als franquiciats, segons el president de escàndols de les preferents, les accions lonista Xavi Hernández. ha empreses que es l’Associació Espanyola de Franquicia- de Bankia i les clàusules terra de les hi- Han passat més de dues dècades i el “Hi arribes dediquen a esden- dors, Xavier Vallhonrat, que explica que poteques. model de Vitaldent no només ha fet fu- per tres tegar la gent. No els propietaris de clíniques de Vitaldent Però casos com el de Vitaldent són un ror –amb 450 clíniques a tot Espanya pot ser que puguis els han trucat més preocupats per com cop dur per a aquesta nova manera de fer i set milions de clients durant aquest empastos i en obrir una clínica continuar amb el negoci que no pas per negocis. “Hi ha una temps–, sinó que l’han imitat altres ca- surts amb un com qui obre una desempallegar-se’n. pèrdua de reputa- denes. Unidental, CareDENT i més re- pressupost botiga de pernil La de Vitaldent era una franquícia ca- El model de ció que no només centment Dentix en són alguns exem- ibèric”, critica Gó- ra. Costava 30.000 euros per cada cabi- franquícies afecta la marca sinó ples. Dentix, nascuda fa només cinc de 10.000 mez. na, i s’exigia que com a mínim se n’ins- tot el model. Tam- anys, té un model diferent, ja que no euros”, diuen El Col·legi tal·lessin tres. I, tot i així, el negoci era no existia bé les empreses de franquicia, sinó que les clíniques són els dentistes d’Odontòlegs veu profitós, pels bai- en els serveis la competència”, seves i el personal també, però l’essèn- una triple causa de xos costos dels ma- de salut. Ara explica el professor. cia del model perviu: grans remeses de la bombolla: l’ac- “No pot ser terials aconseguits entra també Les similituds en- comercials que es formen a Madrid de cés a mà d’obra ba- que puguis gràcies al gran vo- tre aquesta compa- manera exprés per entrar en contacte rata (a base de dentistes acabats de sor- lum de compra. No en altres, nyia i alguns dels amb el sector bucodental i que després tir de la facultat), la facilitat per obrir la obrir una és el mateix comcom els seus competidors, marxen a dirigir les clíniques d’arreu de clínica i el “llibertinatge” publicitari clínica com prar cinc implants advocats sumades a la bel·li- l’Estat amb criteris purament de resul- que impera en el camp sanitari i que va qui obre una que mig milió gerància dels col·le- tats, segons explica un treballador que més enllà d’aquestes clíniques i s’estén d’unitats. gis professionals avui és subdirector d’un centre després fins a les asseguradores que anuncien botiga de Tot i així, tant contra el model low cost, fan que els con- d’un mes de cursos de formació. “La di- assegurances dentals “enganyoses”. pernil ibèric”, Vallhonrat com el sumidors puguin acabar posant al ma- recció mèdica i empresarial estan sepa- L’aposta per dentistes júnior que as- diu el Col·legi professor Bermejo teix sac totes les empreses. rades i els dentistes estan ben pagats sumeixen la feina com una primera ex- d’Odontòlegs defensen que una Potser per això algunes companyies però és una feina no apta per a qui no periència laboral serveix a les empreses franquícia pot ofe- es mouen ràpidament per desmarcar- està acostumat a treballar sota pres- per ajustar sous, explica el president del rir tan bona quali- se’n. Dentix ha anunciat que es quedarà sió”, assegura aquest empleat, que pre- Col·legi. Afegeix que molts professio- tat com una clínica unilocalitzada. els pacients que FunnyDent ha deixat fereix no fer pública la seva identitat. nals treballen en règim de falsos autò- “L’amo de la marca sap que li va la repu- penjats després de tancar portes. Dentix noms i se’ls sotmet a jornades marato- tació sobre la bona qualitat”, explica el es farà càrrec dels tractaments bucoden- LA IDEA DARRERE de tot plegat és clàs- nianes perquè els seus sous van lligats a professor. Part de l’escàndol de Vital- tals a mitges després d’un acord amb les sica. Consisteix a fer arribar el model uns objectius de facturació. Però tenir dent ha destapat que el propietari exi- empreses financeres amb les quals molts fordista a un sector que li havia sigut ve- mà d’obra a preus ajustats o llargues gia al franquiciat el pagament en negre clients van firmar contractes, de manera tat durant dècades. Els implants en sè- jornades, o bé anunciar emblanqui- d’una part dels diners acordats. El pre- que no es quedaran amb el deute i sense rie, les economies d’escala i els pagaments, implants o obturacions a preus sident dels franquiciadors condemna la el servei. Els pacients de Vitaldent tam- ments a terminis prometien “democra- imbatibles, no implica que aquestes ca- presumpta pràctica de l’amo de Vital- bé estan aquests dies amb l’ai al cor. ¿Re- titzar” el servei odontològic, segons ex- denes siguin de baix cost, sosté Gómez. dent i defensa que, malgrat l’experièn- sistiran a l’escàndol les franquícies on plica Manuel Bermejo, professor de Molts pacients surten amb pressupos- cia d’aquestes clíniques, en una franquí- tenen els serveis contractats?—Elena màrqueting de l’IE Business School. tos molt alts i assumint el risc d’endeu- cia és més difícil cobrar amb diner ne- Freixa i Dani Sánchez Ugart Mirades Una catifa flotant de mortaldat Fotografia: Iggoy el Fitra / Reuters Un nen examina els peixos morts en una de les piscifactories flotants del llac Maninjau, a Indonèsia. Segons els funcionaris de pesca, haurien mort 30 tones de peixos com a conseqüència d’unes fortes ventades. El fenomen s’ha repetit diverses vegades en aquest llac ubicat en el cràter d’un volcà. ara.cat 21-02-2016

El millor fotoperiodisme al teu iPad. Descarrega’t l’aplicació gratuïta de l‘aramirades Amb el patrocini de 38 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara emprenem

MOROSITAT De fet, seria possible elaborar un De- vol dir que un producte que es ven a ter- 5. ÚS DE la tecnologia. Brachfield se sap càleg Brachfield per evitar aquest tur- minis no pertany al comprador fins que de memòria una de les excuses més ha- Cobrar dels ment dels empresaris. Seria aquest. l’ha acabat de pagar sencer. També s’hi bituals dels morosos: “No hem rebut la morosos ja no depèn poden pactar els interessos de demora, factura”. Aquest especialista admet que 1. VAL MÉS prevenir. Aquest expert re- el fet que en cas de litigi es vagi a arbi- no és lògic ni funcional enviar “totes les de portar una comana informar-se sobre els clients. tratge i no a judici o que en cas de con- factures per via notarial”, però hi posa “Cal saber qui és la gent d’una empre- trovèrsia la causa es vegi als jutjats una solució: ja hi ha programes per en- pistola sota l’aixella sa, els administradors, els socis”. En d’una determinada zona. viar les factures en format PDF que aquest sentit recomana fer un informe compleixen la legislació tributària i ar- Els clients morosos no són un mal comercial “que et pot costar deu euros, 3. NO VENDRE indiscriminadament. riben en temps real. inevitable: això defensa Pere o uns 150 si ja és amb més profunditat”. “La millor manera de solucionar un im- Brachfield, expert en la qüestió* No es refereix als investigadors privats, pagament és evitant-lo”, diu Brachfield. 6. DUBTAR DE la llei. Aquestes precau- sinó a empreses especialitzades en Per això, recomana “no donar 20.000 cions són necessàries perquè la legisla- aquestes tasques. euros de línia de crèdit al primer que ció espanyola, diu Brachfield, és “molt passa per la porta”. Per evitar enganxar- complicada” i fa “molt difícil” recuperar 2. UN CONTRACTE blindat. Brachfield se amb clients amb els quals no es té una un impagat. A més de normes contra- explica que en un contracte “s’hi poden llarga relació, és important aplicar el dictòries, n’hi ha que beneficien el mo- posar totes les clàusules que vulguis”, prepagament: “Que paguin i quan ho fa- rós, com l’obligació de l’empresa que A PERE BRACHFIELD li agrada explicar sempre que no vagin explícitament cin els enviarem la mercaderia”. pateix l’impagat de fer front a l’IVA de que quan va començar en el negoci de la contra una llei. “Un acord signat entre la factura que el morós no atén. gestió d’impagats (disciplina després les parts té la mateixa força legal que el 4. SISTEMATITZAR EL cobrament. En- rebatejada com a credit management) codi de comerç o el codi civil”. En cara que sembli mentida, Brachfield 7. CONVÈNCER AMB arguments. “L’ob- Franco encara vivia. L’afirmació és tèc- aquests documents s’hi pot fixar, per afirma que moltes factures estan mal fe- jectivitat és important per fer front a les nicament irreprotxable: era l’any 1975 i exemple, que en cas d’impagament el tes i que moltes empreses no porten un falsedats, a allò de «la senyora de fer fei- al dictador li quedaven uns mesos de vi- proveïdor no ha de seguir servint el seu control precís de quines factures tenen nes ha esborrat el correu on arribava la da. Va ser en aquells inicis que Bra- producte, o la defensa de domini, que emeses, pagades o impagades. En factura»”. Segons diu, cal que el client chfield va conèixer un company que s’hi aquest sentit, és molt important tenir entengui que “regularitzar la seva situ- dedicava. La seva principal caracterís- clar que l’albarà d’entrega “és el docu- ació és la seva opció menys dolenta”. tica és que “portava una [pistola] ment clau: si el tens, tens el plet gua-

Astra sota l’aixella”. nyat, i si no, estàs perdut”. 8. BASTÓ I pastanaga. O també “pic i pa- Efectivament, potser la ges- Quina opinió té la”, diu Brachfield. Cal dedicar-hi tió de la morositat estava poc d’El Cobrador del FracPrefe- i temps, parlar molt amb el morós i saber elaborada en aquella època i empreses similars? collar-lo amb la llei. Brachfield va fer-ne la seva reixo no dir-ne res. Per parlar bé especialitat. Començant pel d’algú no tinc cap problema; 9. DETECTAR LES necessitats del mo- per fer el contrari, m’esti- principi: es va inventar el ter- mo més callar. rós. Si el morós necessita el teu produc- me morosologia. Ara, més de 40 Quins tipus de morosos te, per exemple, serà molt fàcil poder ar- hi ha? Hi ha persones honra- anys després, és considerat un dels des amb problemes puntuals. I ribar a acords perquè pagui. principals experts en una matèria força hi ha el penques. A Espanya, 10. RENEGOCIAR EL desconeguda i ha publicat Vender a cré- aquests, els morosos professi- pagament. Com dito y cobrar sin impagados, un llibre en onals, són el 5% o el 6%. Amb fan els grans bancs amb els deutes, Bra- què recull la seva experiència i en què la crisi n’hi ha hagut més per chfield recomana refixar terminis de dóna voltes a una idea: evitar la moro- necessitat, per sobreviure. pagament, condonar part del deute sitat és qüestió de previsió i mètode. quan sigui necessari i “deixar sempre una porta oberta”.—Albert Vidal

? La Què és més urgent canviar Que deses del punt de vista legal? Quins són els pagadors més complidors pagui a més de 60 dies és inevitable sen- gent més humil compleix més. I, de vegades, els que tenen se sancions. I el termini mitjà a Espanya servei filipí i cotxes de luxe són els pitjors. A Espanya els són 95 dies. Hi ha empreses de l’Íbex que millors pagadors són a Euskadi, després a Navarra i la Rioja, paguen a 180 dies, és una vergonya. després a Castella i Lleó i Catalunya. A Catalunya es fan molts concursos per protegir l’administrador.

Com decidim si donem S’ha de veu- crèdit a un client? re la capacitat de reemborsament, que de- pèn dels ingressos nets reals i de l’endeutament. No s’han de mirar ni el pis ni la garantia que dóna pel crèdit, això seria l’últim extrem.

➝ PROFESSOR DE ‘CREDIT MANAGEMENT’ A EAE BUSINESS SCHOOL I EXPERT EN ‘MOROSOLOGIA’

PERE BRACHFIELD

MARC ROVIRA ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 39 emprenem

segueix movent-se en la mateixa direc- ció, es continuarà ampliant en el futur pel seu impacte potencial en els beneficis del grup.

PER TIRAR ENDAVANT aquest moviment estratègic, la junta general del grup Borges, empresa familiar, ha aprovat aquesta mateixa setmana, en una re- unió extraordinària a Tàrrega, una am- pliació de capital per a la divisió de fruita seca que busca 30 milions d’euros a la borsa. BAIN llençarà al mercat continu un total d’1.127.000 noves accions. David Prats explica l’estratègia: “Volem nous inversors, nous accionistes, però tenim clar que han de tenir un perfil especial, els negocis agroalimentaris no són aptes per a especuladors que volen un retorn immediat de la inversió”. Prats afegeix que “els ametllers que plantarem trigaran 6 o 7 anys a donar fruit, i, això sí, un cop ho comencin a fer són valors segurs que es poden explotar durant molt de temps”. Amb aquesta ampliació de capital, la família Pont, que lidera Borges des de la seva creació, l’any 1896, passarà de tenir un 95% de la filial de fruita seca a un 77%, amb la qual co-

BORGES sa perdran una petita quota de poder pe- rò conservaran el control. dura i el sud de Portugal. Una aposta ter- ment d’aquí a 11 anys. El segment de les De fet, la creació de BAIN forma part ritorial que, en paraules del conseller de- ametlles és el més important de Borges d’una reorganització interna, aprovada AGROALIMENTARI legat de Borges, David Prats, s’explica en el sector de la fruita seca, on represen- a la mateixa junta d’accionistes. A partir per les condicions climàtiques “més fa- ta actualment gairebé un 48% del total d’ara, sota el paraigua de Borges Inter- Borges busca 30 M€ vorables” que es donen en aquestes re- comercialitzat. Borges va vendre l’any national Group, la companyia quedarà a la borsa per iniciar gions, més adequades que Catalunya per passat 16.776 tones d’ametlles, un 6,9% estructurada en 3 filials: l’esmentada al cultiu de l’ametlla. El moviment estra- del consum d’aquest aliment a la UE. BAIN, Borges Agricultural & Industrial la producció pròpia tègic permetrà que Borges Agricultural Edible Oils – dedicada al sector de l’oli– & Industrial Nuts (BAIN), la recent- AMB LA POTENCIACIÓ de la producció i Borges Branded Foods, orientada a la co- d’ametlles ment creada divisió de fruita seca de pròpia d’ametlles l’empresa espera fer mercialització de productes alimentaris. Borges, arribi al 20% de producció prò- un salt pel que fa a rendibilitat, davant El grup Borges té més de 1.000 treba- BAIN, la filial de fruita seca de Borges, pia de l’ametlla que comercialitza, una d’unes perspectives de futur molt bones lladors, comercialitza productes a 111 vol produir el 20% de les ametlles que aposta estratègica que incidirà molt po- per al sector de la fruita seca. La produc- països i l’any passat va tenir una factura- necessita amb 2.500 hectàrees entre sitivament en la rendibilitat del segment ció mundial ja va créixer un 22% entre ció global de 675 milions d’euros. Les di- el sud d’Espanya i Portugal de negoci, el més important en la famí- 2008 i 2014, una tendència que es pre- verses filials dedicades a la fruita seca lia de la fruita seca. veu que s’acceleri en els pròxims anys (ametlles, nous, pistatxos, entre d’al- Fins ara, el percentatge de producció per la consolidació dels hàbits saluda- tres) que ara s’integren a BAIN van fac- pròpia d’ametlles ha sigut ínfim. El 99% bles en l’alimentació i els efectes posi- turar 206 milions d’euros el 2015. Per prové de països com els Estats Units o tius demostrats que, en aquest sentit, té gestionar la producció BAIN compta Austràlia, entre d’altres, en funció de les la fruita seca, en particular per a la sa- amb 7 centres de processament (dos a oscil·lacions de preu i qualitat del mer- lut cardiovascular. Borges optimitza ai- Reus i Andalusia i un a Castelló, Badajoz LA FILIAL DE LA fruita seca del gegant cat. La resta prové de petits productors xí els marges comercials davant d’un i els Estats Units). A Catalunya, la frui- agroalimentari català Borges impulsa catalans, fonamentalment de les comar- mercat llaminer que tot fa pensar que ta seca que pesa més en el total de la pro- un pla d’expansió per als pròxims 5 anys ques de Lleida i Tarragona. El conseller seguirà creixent en les pròximes dèca- ducció és el pistatxo, un segment en què que preveu plantar 600.000 ametllers al delegat del grup aclareix que la nova des. El sostre del 20% en producció prò- Borges gestiona una finca de 40 hectàre- sud de la Península, unes 2.500 hectàre- plantació d’ametllers serà gradual i que pia d’ametlles és només un primer ob- es al voltant del canal Segarra-Garri- es repartides entre Andalusia, Extrema- esperen que doni el seu màxim rendi- jectiu a mitjà termini que, si el mercat gues.—Dani Revenga 40 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara emprenem

junt d’eines d’anàlisi desenvolupades fins a arribar a la caixa: “D’aquesta ma- Innovació per IBM que li permetran condicionar nera es podria saber quines són les se- la seva logística en temps real a cada cir- ves preferències i quines coses deixa RETWEETS cumstància i l’anàlisi de les demandes per al final, on s’està més estona i per majoritàries dels compradors. En altres on passa de llarg; això i el seu perfil de paraules, Consum podrà, gràcies a IBM, compra ens donaria molta informació Adéu analitzar els perfils de compra dels seus per fer-li ofertes concretes”. No es trac- clients i així saber quins productes te- ta només de saber què ens agrada, sinó a la llei nen més demanda en un moment do- també què ens podria interessar si ens nat. Si encreua aquestes tendències ho proposessin o què ens molestaria de Moore i amb dades externes com el clima, la po- que no fos al lineal. Per exemple, la bri- lítica o la imminència d’un període de tànica Tesco va valorar la retirada vacances, podrà preveure les necessi- d’una marca de cereals que li resulta- o és qüestió tats futures i, en conseqüència, carregar va deficitària, però finalment la va dei- d’arribar el pri- els seus camions amb els productes que xar en un lloc preferent perquè era en- mer, sinó de els consumidors demanaran en un fu- tre les favorites de les clientes que més saber arribar”. COMERÇ tur imminent. gastaven. “NHo diu una De Pablos explica que “els perfils de cançó que La caixera SEMBLA COSA DE màgia, o de ciència- compra i l’ordre en què un usuari bus- cantàvem en moments d’exaltació ficció, però això és precisament el que ca els productes serveixen a Ulabox per etílica i aviat ho aplicaran també els del súper vol de va fer la cadena Wal-Mart als EUA veure el potencial que té per acceptar fabricants de xips, que determinen tu alguna cosa més abans que l’huracà Katrina toqués ter- nous reptes, com ara comprar peix o el ritme d’evolució de la indústria ra i destrossés Nova Orleans. El resultat verdures en el nostre lloc”. Així, durant tecnològica. Fa més de 50 anys que que diners és que van ser l’única cadena de super- el procés de compra al client li aparei- Gordon Moore, cofundador d’Intel, mercats de la zona que tenia l’aprovisi- xeran diverses ofertes de producte va observar que la quantitat de La gestió de dades té cada dia més onament adequat per a una emergència fresc, probablement amb descomptes transistors que es poden posar en importància a l’hora d’optimitzar tant abans que es produís. Era el 2005 i gai- promocionals, per temptar-lo. És un xip es duplicava cada dos anys, la logística com l’eficàcia en les vendes rebé ningú havia sentit parlar del big da- l’avantatge de vendre per internet: la in- i en conseqüència ho feia també, ta, però a Wal-Mart ja sabien on havi- teracció és constant. més o menys, la potència de càlcul en d’invertir els diners. del xip. Aquesta llei de creixement Ara, al 2016, segons Sergi de Pablos, NO PASSA EL mateix en un supermercat exponencial que porta el nom de director tècnic i cofundador del super- físic. ¿Com s’aconsegueixen les dades de Moore ha marcat la pauta de les TIC mercat en línia Ulabox, “El Corte In- l’usuari i com s’hi arriba més enllà de la des d’aleshores, fins al punt que ca- glés està invertint centenars de milions caixa? Amb les targetes de fidelització. da 10 anys ha sorgit una nova ge- “PER LES SEVES obres els coneixereu”. d’euros a reformar els seus magatzems Un article de The Guardian del 2013 re- neració d’aparells més petits i po- Aquesta frase de l’Evangeli segons sant de manera que puguin adaptar-se a velava que aquestes targetes havien pas- tents: dels ordinadors centrals als Mateu, capítol 7, versicle 20, podria es- l’anàlisi de les dades dels clients”. De sat de ser un simple instrument per miniordinadors, els PC de sobretau- tar penjada al refectori de qualsevol Pablos explica el cas d’Andrew Pole, un mantenir l’usuari vinculat a convertir- la, els portàtils, els smartphones i els parròquia, però també faria bonic al analista dels grans magatzems Target, se en l’eina més valuosa per conèixer-ne objectes connectats. El mercat tam- despatx de molts analistes de dades als EUA, que el 2012 es va fer famós els hàbits i costums. Cada targeta és en bé seguia el ritme de la llei de Moo- d’avui en dia, sobretot si treballen en el perquè va predir embarassos de les cli- si mateixa una base de dades personal re: el mòbil que estàs pensant a sector del comerç i especialment a les entes mitjançant les variacions en el que supermercats de tot el món proces- comprar costa el mateix que el de fa grans superfícies i supermercats. seu perfil de compra. “De totes mane- sen. Hi ha les llistes de la compra, on vi- dos anys, però va el doble de ràpid. El motiu és que, tal com un estudi de res no tots els processos són tan espec- vim, amb quina freqüència comprem, Sempre s’havia pensat que Gardner posava en relleu fa poques set- taculars –matisa–, però sí que és cert les ofertes que hem acceptat i les que aquesta progressió havia de tenir manes, s’espera que l’anàlisi de dades que el potencial del big data aplicat a les hem rebutjat. I en funció d’aquestes da- un límit –el mateix Moore no espe- dels consumidors canviï la majoria de compres és immens”. De Pablos afegeix des i de l’interès que el supermercat tin- rava que durés més d’una dècada–, tècniques de venda en molts pocs anys, que el volum d’informació és clau: “A gui en cada moment, ens tractaran mi- però potser no arribarem a veure’l. i no només en el comerç en línia, tam- Ulabox la quantitat de dades rebudes llor o pitjor. “No tots els clients tenen Segons Ars Technica, Intel té previst bé en les botigues físiques. D’aquesta encara és petita per plantejar-nos una els mateixos descomptes”, explica De fabricar tres generacions de proces- manera, conèixer els hàbits de compra analítica ambiciosa, però si tinguéssim Pablos. Si compres en un súper pròxim sadors amb la tecnologia actual de dels clients freqüents i les circumstàn- el flux de Caprabo o Mercadona sens a la teva feina però la cadena té plane- 14 nanòmetres abans de passar a la cies que poden alterar-los s’ha tornat dubte l’aplicaríem”. jat obrir a la zona on vius, és possible pròxima, de 10 nanòmetres. A més una tasca crucial per a molts negocis. Aquest expert creu que l’ideal de la que et facin més descompte. Són els de les enormes inversions que re- Una mostra d’això és la inversió que la captació de dades seria poder inserir en nous temps: a la caixa del súper no hi quereixen els canvis d’escala, cada cooperativa Consum, la primera de l’arc els carrets del supermercat un xip que deixem només diners, sinó també les vegada té menys sentit la cursa de mediterrani, ha fet fa poc en tot un con- rastregés el recorregut que fa un client nostres dades.—Jordi Sabaté velocitat dels xips, perquè si necessitem potència de càlcul només cal afegir uns milers de servidors als milions que ja hi ha al núvol d’internet. El que els usuaris volem és que els nostres mòbils s’escalfin menys i la bateria els duri més. I, de fet, el que fa que siguem més o menys eficients amb un aparell ja no és el processador més ràpid, sinó que el software ens posi les coses fàcils. I això depèn del disseny del sistema operatiu i de les aplicacions. Els que tindran un problema són els programa- dors, que ja no podran donar per fet que els aparells que vinguin seran molt més ràpids.

ALBERT CUESTA ANALISTA TECNOLÒGIC

@albertcuesta IDOIA VALLVERDÚ ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 41 emprenem

Petites & Mitjanes L’EXECUTIVA AGRESSIVA Enveja

& ediocre, in- competent, estúpida. No tens amor “Mpropi, ni co- ratge, no vals res com a professional i tampoc com a persona. Ets una aduladora, una cotilla i una aprenent en el món de la intriga i el boicot. Obsessiva, obtusa i curta. No ets llesta ni intel·ligent i amb els teus últims actes només demostres baixesa i deses- peració. Em fas pena”. Ep! Això no era per a vosaltres, perdoneu. És una nota que mai en- viaré a una persona de la compe- tència de la meva empresa, que,

I.V. després d’anys deixant-me com un drap brut de mil maneres, ha tits comerços, ha patit la crisi, però els da mercat al qual ens dirigim; no tots vo- decidit passar a l’escarni públic que han resistit han contribuït també len els mateixos colors o teixits”, defen- contra una servidora utilitzant MODA que Vilaseca capegés la caiguda de ven- sa l’empresari. molt males arts, avergonyint fins i des “considerable” dels últims deu anys. Vilaseca ja està acostumat a canviar tot els seus interlocutors. I ho ha Les calces de tota És per això, explica l’empresari, que han per adaptar-se al mercat. En els seus 60 fet amb una persona del meu la vida es passen triat experimentar amb el comerç elec- anys de vida l’empresa ha viscut canvis equip com a destinatari indefens trònic amb una marca i segment total- importants: el cotó ha passat de ser el rei del Tomahawk més malintencio- al comerç electrònic ment nous, per no entrar en competèn- en la roba interior a quedar desplaçat per nat de què la creia capaç. cia amb els mateixos clients. Les mar- altres fibres com la licra, i les peces, sobre- Us explicaré la història del per- El fabricant de la roba íntima femenina ques de sempre, Avet i Set, es mantin- tot les femenines, s’han reduït, amb talls sonatge: en resum, porta no sé Avet i dels calçotets Set llança a dran en el canal de vendes tradicional. més moderns i fibres compressores per quants anys intentant triomfar marcar figura.—Elena Freixa amb el servei en què jo i el meu internet una nova marca de roba L’ONADA RECENT DE grans cadenes equip, des de ja en fa set, hem arra- tècnica esportiva que han apostat per establiments espe- sat en el nostre petit nínxol de cífics de moda interior –Oysho, Woman mercat. Sobreviu professional- Secret o Intimissimi, per exemple– i l’ex- ment, cosa que haig de reconèixer pansió dels centres comercials han sigut, que té un mèrit important, amb un juntament amb la crisi, els culpables de producte de baixa qualitat que la pèrdua del 15% de les vendes, un feno- compren quatre despistats, i es men que fa tres anys que s’ha estabilitzat. passa el dia mirant quins movi- L’EQUIPACIÓ PER A la pràctica d’es- Vilaseca va facturar 16 milions d’euros ments fem nosaltres per criticar- port o per fer qualsevol tipus d’activi- l’any passat, un 1% més que el 2014. los primer, intentar boicotejar-los tat física, com el running, que ara està L’exportació ha sigut un refugi im- en segon lloc i, finalment, copiar-los tant de moda, sovint equival a tot un portant. Les vendes a l’exterior, con- malament i empitjorar-los. Porta exèrcit de peces de roba, calçat i com- centrades en països com França, Holan- set anys fent el ridícul davant del plements. Això ha sigut l’excusa perquè da i Suècia, representen el 15% dels in- client i de la resta de competidors la tèxtil catalana Vilaseca SA, fabricant gressos anuals. La voluntat és guanyar i veient com uns altres han aconse- de la roba interior femenina Avet, ha- pes en altres mercats on avui la presèn- guit el que ella no es podia imaginar gi creat una nova marca especialitzada cia és més tímida com a Txèquia, Eslo- ni en el més dolç dels seus somnis. en moda tècnica dissenyada per fer es- vàquia, Portugal, Rússia i, molt especi- La meva resposta ha sigut pro- port. Wong és una col·lecció pensada alment, penetrar més al gran mercat bablement la més dolorosa: l’abso- tant per a dones com per a homes, des alemany, explica el director de l’empre- luta indiferència. Tinc massa coses de samarretes tèrmiques fins a roba sa. “Costa molt créixer, i suem, però a fer per preocupar-me d’un compe- compressiva i també roba íntima, que anem endavant”, afegeix. Les vendes tidor que m’odia, però que més en- només es ven a través d’internet i que més importants d’Avet i Set són al mer- llà de fer passar una mala estona a està orientada a practicar activitat físi- cat espanyol, en un 65%, mentre que el les persones del meu equip (a mi no ca, explica el director general de l’em- mercat català suposa el 20% restant. ha tingut mai valor per dir-me’n ni presa, Esteve Vilaseca. L’empresa ha defugit temptacions mitja), perdent l’últim gram de de- Wong suposa el salt cap al comerç d’entrar a fabricar per a la marca blan- cència que podia mantenir, em re- electrònic d’aquesta empresa familiar ca i s’ha mantingut fidel a les marques sulta absolutament irrellevant. catalana nascuda el 1952. “Estrenem lí- pròpies. “Ens ha fet mal la competència Alguna lliçó de tot això? Sí: ser nia de roba amb propietats tècniques i i alguns clients han desaparegut, però objecte de l’enveja (un mal endè- també canal de vendes”, sosté. És una no hem parat d’innovar i d’incorporar mic de la nostra societat) dol, pe- aposta que tot just comença, un “temp- nous teixits, com ara la llana i la seda, a rò estic segura que és pitjor sentir teig” del món digital, però que anirà a les samarretes interiors”, explica Este- la derrota. més i que serveix per adaptar l’empresa ve Vilaseca, que dirigeix juntament amb al comerç del futur i per incorporar la seva germana Assumpció el negoci nous perfils professionals. La roba es fundat pel seu pare. ven a través d’un portal creat especial- Al contrari del que han fet alguns fa- ment per a Wong des de finals de l’any bricants tèxtils catalans, que s’han endut passat. Vilaseca ja ha aprofitat alguns la producció a països amb mà d’obra més esdeveniments esportius a Catalunya barata, Vilaseca manté tota la producció L’EXECUTIVA per començar a fer-ne difusió. a Mataró. Al final, aquesta aposta s’ha de- AGRESSIVA L’aposta pel comerç electrònic, però, mostrat no només viable per al tipus de no substituirà a curt termini l’estratègia client que busca l’empresa, sinó que s’ha ÉS UNA JOVE de l’empresa, focalitzada en el creixe- tornat un avantatge fins i tot a l’hora EMPRENEDORA ment de la botiga tradicional de roba in- d’exportar. “Podem fer molt més ràpida- [email protected] com terior. La cotilleria, com molts altres pe- ment les adaptacions de les peces a ca- 42 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara emprenem

Talent Roger Guasch DIRECTOR GENERAL DEL GRAN t TEATRE DEL LICEU LLOC I ANY DE NAIXEMENT BARCELONA, 1966

“Vaig estudiar a la mateixa Formació acadèmia privada que l’alcaldessa Ada Colau”. 1980-1984 BUP I COU, ACADÈMIA FEBRER

Amb Woody Allen. 1984-1994 La banda del EL DIRECTIU EXPLICA QUE A CHUPA “Faig el doctorat director, actor, CHUPS VA PASSAR ELS SIS ANYS MÉS perquè un mes DOCTOR ENGINYER QUÍMIC, dramaturg i músic FRUCTÍFERS DE LA SEVA TRAJECTÒRIA INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ novaiorquès va PERSONAL I PROFESSIONAL. abans de graduar- obrir la programació me em vaig trencar 2000-2002 del Suite Festival de l’any passat. el genoll i ningú em MÀSTER EN OPERACIONS volia contractar I INNOVACIÓ, ESADE fins que no em recuperés”. 2005-2005 PROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT blau DIRECTIU, IESE “Entre el 2010 i el 2011 vaig estar nou Experiència laboral mesos a l’atur. Cada dimecres compartia Toyota la meva experiència amb altres exalumnes 1994-1995 DIRECTOR DE PRODUCCIÓ, de l’Iese que també s’havien quedat “DAINISHISEIKA VA MUNTAR UNA FÀBRICA A INTORSA-DAINISHISEIKA sense feina durant la crisi”. TORTOSA PER PRODUIR UN SOL COLOR: EL BLAU TOYOTA. TREBALLAR AMB ELS JAPONESOS EM VA SERVIR PER APRENDRE 1995-1998 TÈCNIQUES DE MILLORA CONTINUADA”. DIRECTOR DE PRODUCCIÓ I INNOVACIÓ, BEIERSDORF “A partir del 2000 les 1998-2001 vendes de Chupa “Sabia que marxant d’aquí feia un pas DIRECTOR DE PLANTA, Chups baixen enrere, però volia ampliar la meva CHUPA CHUPS considerablement i formació empresarial per tenir una l’empresa entra en visió més global de què és un negoci”. 2001-2004 pèrdues. És en aquest DIRECTOR CORPORATIU moment de dificultat DIA DEL SEU NOMENAMENT COM A DE FABRICACIÓ, CHUPA CHUPS DIRECTOR GENERAL DEL LICEU. A LA quan aprenc més coses FOTO L’ACOMPANYEN JOAQUIM “No sóc un crac començant una sobre gestió”. MOLINS, PRESIDENT DEL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ, I FERRAN empresa des de zero. Sóc més innovador 2004-2005 MASCARELL, EXCONSELLER DE liderant equips i companyies que ja DIRECTOR GENERAL A ESPANYA, CULTURA DE LA GENERALITAT. tenen una estructura al darrere”. SOLVING-EFESO CONSULTING

2005-2010 “Sincerament crec que vaig fer una bona feina professionalitzant DIRECTOR GENERAL, “El 2013 el Liceu tenia un deute de 15 milions MANUFACTURAS METÁLICAS aquesta empresa familiar durant CANALS d’euros. La situació era tan insostenible que cinc anys. Llàstima que el 2009 i el vam haver d’acomiadar 60 persones per 2011-2013 2010 les vendes baixessin un 35% DIRECTOR GENERAL, a causa de la crisi”. poder millorar la qualitat de les produccions GRUP L’ALIANÇA artístiques. Alguns cantants no volien venir aquí perquè no cobraven”. “Si no s’arriba a vendre L’Aliança a Divina Pastora, 2013-ACTUALITAT 33.000 avis es podrien haver quedat d’un dia per l’altre DIRECTOR GENERAL, sense assegurança ni seguretat social”. GRAN TEATRE DEL LICEU “Actualment estem fent els deures: tornem 10 milions d’euros en impostos Per Jordi Planas dels 19 que rebem en subvencions; invertim 1,2 milions en projectes socials; “Ens agradaria remodelar la façana creem 1.000 llocs de treball; generem 128 “Que l’òpera és cara? És més car anar al i que el Liceu es converteixi en un milions de PIB a Barcelona...” Camp Nou o a un concert de Madonna. referent de la ciutat. Les grans capitals Els menors de 30 anys poden entrar al mundials tenen teatres d’òpera més Liceu per menys de 30 euros”. icònics i potents que el nostre”.

LLIÇONS DE VIDA

“Un directiu ha de ser provocador i inconscient”. / “Defineix bé el lideratge o faràs comissions i debats que no serveixen per a res”. / “L’ambició és bona si es posa al servei dels altres”. ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 43 emprenem

sistema que funciona bé a gran escala

ENTREVISTA però és molt car. Això deixa un forat al mercat, que és el que volem ocupar. Per ‘PORCA MISERIA’ ara el Wall-B pot reconèixer ampolles transparents, però estem en desenvolupament constant perquè cada vegada si- Reciclar? guin més residus. Tenim dos contractes d’explotació compartida amb plantes Quin pal! de reciclatge a Mataró i Barcelona i en volem posar en marxa dos més durant el 2016.

Vosaltres parleu de l’economia cir- làstic, paper, vidre, cular. Què és? Des dels inicis de la in- substàncies orgàni- dustrialització l’economia ha sigut molt ques. Les deixalles lineal: producció, consum i rebuig. Cal que van al punt verd. convertir aquest sistema unidireccio- PTot aquest material nal en un en què el residu pugui tornar es multiplica, creix, al cicle productiu després del consum. sembla tenir vida pròpia i nosal- Això té un potencial enorme i fa que es tres, pobres humans, no donem pugui treure molt més suc a qualsevol l’abast. Què podem fer? L’error producte, perquè els recursos circulen. que cometen les institucions és fer recaure la responsabilitat del Heu guanyat el premi a la millor reciclatge en el consumidor final. start-up de robòtica a la Global Ro- El problema real està en la font, bot Expo, la fira més important del en el packaging, en el comerç, en sector a Europa. El que agrada de la els fabricants. En tenim prou amb nostra empresa és que no som un fabri- una compra a qualsevol mercat cant de robots sinó que els donem una per veure com tots els productes

MARC ROVIRA aplicació nova. A més, la tecnologia pot (fins i tot el plàtans!) s’emboli- tenir molt recorregut més enllà dels re- quen una vegada i una altra en Belén Garnica: sidus. Per exemple, en els controls de bosses de plàstic. Per tant, la cam- qualitat de qualsevol empresa. Estem a panya de la Generalitat adreçada punt de tancar una nova tanda de finan- al consumidor final és equivoca- “El robot serà una eina de productivitat çament de 350.000 euros, en què segu- da i no arriba a solucionar el pro- rament entrarà un fons de capital risc blema. Fem que els productors fa- per al treballador, igual que l’ordinador” dels Estats Units. Aquesta empenta ens cin servir menys embalatges, pro- permetrà tirar endavant la fase de co- hibim les ampolles de plàstic com ➝ COFUNDADORA DE SADAKO TECHNOLOGIES, EMPRESA DE ROBÒTICA mercialització i encarar l’expansió in- a San Francisco, fomentem l’ús ternacional. Encara no hem començat a d’aigua depurada en els restau- facturar però preveiem tancar el 2016 rants. Això és el futur, mentre diació nuclear, però ens vam adonar que amb uns 130.000 euros. que les campanyes actuals són el Has decidit emprendre amb el teu no podíem arribar al mercat. passat. La clau és produir menys germà bessó Eugenio. Com va això Com s’han d’adaptar els robots al residus, no reciclar més. I s’obriran de barrejar els negocis amb la famí- El vostre primer producte és en nostre cicle productiu? En general noves possibilitats de negoci. lia? Em sento còmoda amb el concep- Wall-B, un robot d’intel·ligència ar- s’haurà de fer un encaix, ja que els ro- te de start-up familiar, encara que òbvi- tificial que pot reconèixer i separar bots faran cada cop més tasques, entre ament hi ha moments per a tot. Hem residus. Després de fixar-nos en diver- les quals n’hi ha moltes que avui dia fan tingut camins professionals diferents, sos sectors, i una mica per casualitat, les persones. En el cas del Wall-B, això però ens hem tornat a reunir amb Sada- vam anar a parar als residus. Tot i que no és necessàriament dolent, perquè es ko Technologies. Abans d’engegar-ho jo part dels que generem es recuperen, en- tracta d’una feina molt dura. Com diuen NICOLA em dedicava a l’assessorament financer cara n’hi ha que es perden i s’acaben in- els americans, respon a les tres D (dirty, d’emprenedors i coneixia força aquest cinerant o portant als abocadors. Això dull and dangerous); és a dir, tasques PADOVAN món. Quan l’Eugenio em va proposar el passa perquè amb la tecnologia actual brutes, avorrides i perilloses. Volem EMPRESARI projecte vaig veure que era una opor- reciclar volums més grans té un cost pensar que el robot serà una eina de pro- ITALIÀ tunitat per ajudar-lo. En un primer mo- massa elevat perquè resulti rendible. La ductivitat per al treballador, de la matei- ment la nostra idea era desenvolupar un majoria de plantes detecten les ampo- xa manera que ara ho són l’ordinador o @nicolapadovan sistema de reconeixement visual de ra- lles o llaunes a través d’infrarojos, un el telèfon mòbil.—Paula Solanas 44 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara PUBLICITATPUBLICACIÓ ESPECIAL ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 45 PUBLICACIÓPUBLICITAT ESPECIAL 46 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara l’entrevista

JOSEP MARIA MUÑOZ Historiador, director de la revista ‘L’Avenç’ “Em fa patir la ingenuïtat del somriure sobiranista”

La primera de les entrevistes men- Cosa que és al·lucinant, perquè el suals que vostè va fer a L’Avenç, el van anar a buscar a Roma gairebé 2007, va ser a Pasqual Maragall. de genolls perquè vingués a encap- Perfil Josep Maria Va ser una bomba. Era la primera en- çalar la candidatura. Muñoz Lloret (Barcelona, trevista que concedia Maragall des- És la contradicció: no tenien un can- 1959) és doctor en història prés de deixar traumàticament la didat millor, però en canvi els inco- contemporània per la UB. presidència. Hi ha moltes claus per modava. És un personatge una mi- Acaba de recopilar entre- entendre el que ens passa ara. La idea ca shakespearià. ANTONI vistes seves publicades a d’ERC, ICV i el PSC era que el pujo- L’Avenç Temps BASSAS lisme ja no donava més de si amb el Vostè entrevista el catedràtic Javi- al llibre passat, temps present peix al cove i que les esquerres, un er Pérez Royo, que explica que com (La cop al poder, podien plantejar-se un que Andalusia va tramitar l’Esta- Magrana, 2016). L’histori- nou Estatut en l’Espanya plural de tut d’Autonomia per la mateixa via ador busca que li expliquin Zapatero. I aviat es comprova que ai- que catalans i bascos, va haver de la vida per entendre des de xò té uns límits, i entrem en el que fer un referèndum de ratificació. I quina posició parla l’entre- Joan B. Culla ha anomenat “la dèca- diu Pérez Royo que el que s’hi plan- vistat. Per exemple: Rubert veu que va en detriment de la potèn- da de les decepcions”. Primer hi ha la tejava era: “¿Vol que l’estructura de Ventós va escriure Crí- cia de Barcelona i, per tant, de Cata- decepció de la dreta, de Pujol, de de l’Estat es defineixi per un pac- lunya. I després del traumàtic pro- tica de la modernitat el dia constatar els límits del PP en l’as- te entre l’Estat, Catalunya i el Pa- cés d’aprovació de l’Estatut, que hi sumpció de la pluralitat de l’Estat, i ís Basc, o ha de ser definida com un que en un avió no trobava el passen el ribot, de la sentència del després són les esquerres les que te- problema espanyol en el seu con- potet de la llet perquè no hi TC, que té uns elements humiliants, nen la mateixa decepció. junt?” I diu Pérez Royo: “Andalu- deia “llet” sinó “per al seu allò de dir que Catalunya és un sub- sia serà més pobra, però és el cen- cafè”. Marina Subirats sistema dins el sistema espanyol, Com va veure aquell Maragall? tre de gravetat: Espanya existeix recorda que la seva educa- una part important de la gent diu El president Maragall ha sigut in- perquè, políticament parlant, An- ció escolar va estar més que no hi ha altre camí que la inde- comprès i ara comença a ser reivin- dalusia és Castella. L’Estat es deci- vinculada a aprenentatges pendència. Cosa absolutament nova dicat. Primer, perquè els adversaris deix a Andalusia”. morals i cívics que instru- dins la història del catalanisme. Mai van presentar-lo sovint amb una ca- Hi coincideixo absolutament. Pérez l’independentisme havia tingut la mentals, no com ara, i així ricatura. Però he treballat a prop seu Royo ve a dir que els andalusos van força que té ara. i és un home d’una gran solidesa. aconseguir que no hi hagués una bi- ens va. Sergi Pàmies havia Aquell 2007 estava desorientat. Ha- lateralitat entre l’Estat i catalans i escrit poesia però va con- Diuen que la història d’Espanya és via passat per un terrible desengany: bascos, van aconseguir instaurar un cloure a la mili, on escrivia reaccionària en sentit literal, és a l’havien traït. Hi ha una anècdota fa- règim d’autonomia per a tothom. El les cartes dels companys dir, que després d’un període de mosa, que és quan ell torna d’una re- problema és que ha sigut un règim analfabets (amb un “èxit progrés ve una reacció contrària. unió amb Zapatero a Madrid i li diu de descentralització. fabulós amb les noies de les Sí. Tampoc és un fenomen específi- a l’aleshores col·laboradora més cartes”), que era més inte- cament espanyol: la història és canvi pròxima, Marta Grabulosa: “Diu I 35 anys després, un 48% dels cata- ressant parlar en prosa dels i, per tant, reacció al canvi. Però sí, de que ja tenen una altra persona per lans voten partits independentistes. fet José María Aznar escriu España, altres que en poesia d’un Entrevista sencera posar-hi”. “Sí, en Montilla”. “Com Aquí hi ha dos factors. Un, que Cata- la segunda Transición quan encara a l’Ara Vídeos ho saps?” Ell ja havia marxat com a lunya és una nació i hi ha hagut un mateix. I així fins a 14 no és president del govern. Conside- alcalde donant un cop de porta al procés de construcció nacional. entrevistes, fetes amb ra que en el tema territorial s’ha anat PSC, sabia els límits del PSC, per ai- Hem aconseguit un cert marc comu- tempo d’historiador. L’any molt més enllà del que voldria i hi di- xò aquesta obsessió seva d’eixam- nicatiu, educatiu, etc. Però, després, que ve L’Avenç, que Muñoz buixa una recentralització. Està es- plar-ne la base, de crear plataformes hi ha hagut una constatació que l’Es- dirigeix des de l’any 2000, crit fa més de 20 anys. El PP, en els que anessin més enllà, com Ciuta- tat no es reconeix en aquesta plura- farà 40 anys. Preparen períodes en què ha manat amb majo- dans pel Canvi. Però sabia com ho litat, que continua construint l’Es- festa grossa. ria absoluta, tant Aznar com Rajoy, havia rebut l’aparell del partit. panya radial. La societat catalana ho ha fet des d’aquesta idea. ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 47 l’entrevista

Paradoxa ”L’antipujolisme ha fet mal a l’esquerra, li ha impedit veure que així Pujol ocupava l’espai central de la política catalana” Seriositat ”Un president de la Generalitat ha d’oferir una certa posició incompatible amb els acudits”

zó todo”. Tot i que agraeixo el canvi de to del president Puigdemont i el sentit de l’humor a les rèpliques en la investidura, per a mi és revelador, em temo, d’una certa ingenuïtat dels catalans sobiranistes, una mena d’autoconfiança que amb la capacitat d’omplir la carretera des d’Alca- nar fins al Pertús ja en tenim prou. Tenim un enemic temible, que ten- dim a menystenir. Els andalusos de vegades parlen de “superioritat”. Jo la veig més ingènua que superior. I la política és una cosa molt bèstia i al davant hi tens un Estat. I aleshores cal jugar molt bé les cartes. Vicens Vives parlava de la “impotència co- ercitiva” dels catalans.

Expliqui-m’ho. A finals dels anys 50, a Notícia de Ca- talunya, Vicens Vives explica que els catalans fa un segle que aspirem a transformar Espanya, i fer-la semblant a la nostra realitat, o sigui, una realitat europea. I amb això hem cre- mat diverses generacions. I diu que sovint hem menystingut la nostra capacitat real. Ara som un 16% de la població espanyola, el 19%-20% de l’economia espanyola, però en el sistema espanyol, mentre no hi hagi un reconeixement explícit a les minories, sempre manaran les majories. I enduts per la convicció que tenim 100 anys al darrere i que ens hem carregat de raons, no concretem. I per acabar, un president de la Gene- ralitat ha d’oferir una certa posició incompatible amb els acudits.

¿Hi ha algun element de repetició de la història en l’emergència de la CUP o dels Comuns? Són moviments nous, responen a un RUTH MARIGOT context que no és només català ni es- El president Pujol encaixava per- aconsegueix ocupar l’espai central En Ramoneda va revelar l’altre dia panyol. La Transició no s’explica fectament en la narrativa del que de la política catalana. Les esquer- a l’ARA que Francisco Fernández sense la força d’un moviment veïnal, vostè deia abans de la construcció res, per governar, han d’aspirar a Ordóñez li va dir: “Mai m’hauria obrer, associatiu... Però crec que nacional de Catalunya, però ara és ocupar aquest espai central. I imaginat que si un dia hi havia uns aquesta nova política prové d’un una peça incòmoda. Com encaixa- aquest espai central passa també Jocs a Espanya no fossin a Madrid. món amb menys ideologia del que te- rà en la història de Catalunya? perquè la gent percebi que els nos- Els vau tenir perquè aquí no ens ho níem als 70 i amb una gran capacitat A part de l’enorme decepció que ha tres governants defensaran els nos- Fita vam creure. I quan ens en vam ado- d’empatitzar amb el patiment de la representat l’afer Pujol per a molts tres interessos davant de Madrid. I “Els Jocs del 92 nar ja era tard. Barcelona va jugar gent. Vaig veure el documental que pujolistes i no pujolistes, ara caldrà en això, l’esquerra catalana sempre es van fer molt bé les seves cartes”. va fer Sílvia Munt, que seguia una sè- un període de penitència, però els ha tingut una posició que ha estat Em sembla una reflexió feliç. Segon rie d’assemblees que feien a Sabadell historiadors hauríem de ser capa- vista, justament o no, com a més amb una certa aspecte. Els Jocs Olímpics van ser amb gent que s’unia a la Plataforma ços de separar aquest aspecte i ava- subordinada. complicitat una excusa per a la transformació de d’Afectats per la Hipoteca. Em va im- luar correctament el període de la de l’Estat, Barcelona, i en aquesta transforma- pressionar veure que eren sessions llarga presidència de Pujol, de la se- Mirant enrere en els últims 40 però al marge ció hi ha consens i orgull ciutadà: on no es parlava de política sinó on la va enorme influència, de la seva anys, em sembla detectar tres de l’Estat” “Ens ho han donat a nosaltres, ho fa- gent plorava, explicava els seus pro- mateixa concepció d’Espanya, de grans somriures de Catalunya. Un rem millor que ningú, acollirem la blemes, trobava comprensió: és im- Catalunya. el 1977, la tornada de Tarradellas gent que vindrà a veure’ns”. Aques- portantíssim per a les societats tro- amb la imminència d’un Estatut ta cosa que ens agrada tant als cata- bar aquesta empatia, però em va L’altre dia Vicenç Villatoro escrivia que s’aprovarà el 1979; l’altre els lans de quedar bé amb els de fora. Els semblar que l’element emocional que l’antipujolisme ha sobreviscut Jocs Olímpics del 1992, i el tercer Jocs van estar per damunt dels par- predominava per damunt de l’ele- al pujolisme. la revolta dels somriures. tits. Ningú va dir que fos una opera- ment polític. També és una cosa que L’antipujolisme era una reacció lò- Vejam. Primer, l’operació del 92 no ció especulativa. es diu respecte al sobiranisme. gica al que era vist per alguns com es fa en contra de l’Estat, es fa fins un règim (per a mi, exageradament, i tot amb una certa complicitat de I es fan sense corrupció. Una esquerra que sap jugar amb els tot i que sí que hi havia una certa vo- l’Estat, però es fa al marge de l’Estat. Sense, esclar. Importantíssim. símbols, despenjant el bust del rei o luntat d’exclusió de l’esquerra). Pe- El govern espanyol del moment es- declamant un parenostre capgirat. rò crec que l’antipujolisme també tà preocupat per la celebració del 5è I el somriure del 2010-2015? Em resulta una mica naïf; fins i tot, ha fet mal a la mateixa esquerra. Centenari, fa un AVE de Madrid a Em fa patir la ingenuïtat del somriu- segons com, una mica infantil. Però Perquè li ha impedit de veure que Sevilla i té la mirada posada en re sobiranista. L’altre dia sentia el també em preocupen les reaccions: Pujol, el 1977, no és pas ni el primer, l’Amèrica Llatina. Fem els Jocs president Puigdemont al Parlament, no podem posar a la presó dos tite- ni el segon, ni el tercer partit de Ca- Olímpics perquè volem fer-los nos- citant Gerard Piqué: “Gracias, Tri- llaires perquè fan una obra amb talunya. I en canvi és l’home que altres, des de Barcelona. bunal Constitucional. Contigo empe- algun contingut de mal gust.e 48 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara debat

DIRECTORA ESTHER VERA

DIRECTOR FUNDADOR La llarga nit siriana CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR ADJUNT IGNASI ARAGAY lgunes poblacions asset- neguit turc és obvi, el cisma amb jades des de feia mesos, els opositors àrabs resulta inquie- SUBDIRECTORS DAVID MIRÓ, CATALINA SERRA, anys, gairebé mig milió tant, mentre Al-Assad i Rússia es JORDI CORTADA, SÍLVIA BARROSO, de persones en 15 pobla- congratulen d’aquest cop de mà GEORGINA FERRI A cions (les del sud ofega- circumstancial.

DIRECTORA D’ART des pel règim; les poblacions xiïtes Els opositors, per la seva banda, CRISTINA CÓRDOBA al nord, per forces rebels; Deir continuen presentant un desequili- al-Zor, a l’est, per Daeix), han vist fi- bri entre les aspiracions polítiques EDICIÓ PAPER ROSA RODON nalment un bri de llum aquesta set- LURDES VIDAL i la seva capacitat operativa. La no- EDICIÓ DIGITAL mana amb l’entrada dels combois va fase del conflicte, on Al-Assad ISAAC SALVATIERRA humanitaris. CAP DE L’ÀREA MÓN ÀRAB pren avantatge, facilita que es mos- POLÍTICA JOAN RUSIÑOL És just un capítol més de la histò- I MEDITERRANI DE L’IEMED tri benevolent i pugui acceptar tre- INTERNACIONAL MARC VIDAL ECONOMIA ÀLEX FONT ria dels setges en aquest pedaç de ves parcials que el rehabilitin inter- SOCIETAT ALBERT SOLÉ món. En són testimoni fortaleses d’Al-Assad queden en un segon pla, nacionalment, però tindrà pocs in- CULTURA LAURA SERRA com el Crac dels Cavallers, la Ciuta- un mur contra el qual en un mo- centius per transigir en una eventu- COMUNICACIÓ ÀLEX GUTIÉRREZ ESPORTS TONI PADILLA della de Saladí o la d’Alep, avui ei- ment o altre s’acabaran estampant. al negociació si creu que té la xam de franctiradors. I és que Síria El primer intent de reprendre partida militar guanyada. DELEGACIÓ A MADRID recull les complexitats de l’estat i de Ginebra va fracassar perquè el su- El resultat de tot això és un vell FERRAN CASAS DELEGACIÓ A BRUSSEL·LES les societats del Pròxim Orient, on port aeri rus amb el pretext de la conegut: es menystenen els drets i LAIA FORÈS grecs, romans, bizantins, perses, “guerra global contra el terroris- les aspiracions dels ciutadans del LLENGUA ALBERT PLA croats, otomans, francesos i d’altres me” va permetre al règim avançar territori, se sol donar suport a rè- FOTOGRAFIA XAVIER BERTRAL han intentant tenir un exèrcit o una sobre el front nord del país i recu- gims qüestionables i si convé es des-

EDICIÓ DE PREMSA atalaia des d’on fer giravoltar els en- perar territori al voltant d’Alep. El encadenen accions militars direc- PERIÒDICA ARA, SL granatges de la política regional i “conversant, conversant, però tes. Així conflueixen dues dinàmi-

PRESIDENT mundial. Avui, les mateixes rivali- mentrestant anem atacant” va re- ques contradictòries: l’intent de FERRAN RODÉS tats geostratègiques que van portar sultar inacceptable per als rebels. desescalar el conflicte diplomàtica- CONSELLER DELEGAT emperadors i califes a construir for- I és que l’antic cor econòmic del pament amb treves i cessament d’hos- SALVADOR GARCIA RUIZ DIRECTORA FINANCERA taleses i batallar pel territori es re- ís és un objectiu cobejat pel règim: tilitats, i la pretensió d’escalar-lo FOIX VALDÉ produeixen amb tossuderia, con- recapturar Alep seria una propa- més amb ingerències externes, DIRECTOR DE MÀRQUETING demnant-lo a l’infern de les guerres ganda sensacional i permetria sege- aquest cop les amenaces saudites i ORIOL LLEVAT DIRECTOR COMERCIAL interposades i superposades. llar el corredor cap a la frontera tur- turques, sobre el terreny. SERGI GERMÁN L’entrada dels combois ha estat el ca vital per als rebels. El conflicte serà llarg, com aque- DIRECTOR DE NEGOCI primer èxit diplomàtic en molt de Els kurds, de retruc, estan afavo- lla nit que retratava el cineasta Ha- ORIOL CANALS temps. Una victòria relativa perquè, rint aquesta victòria militar tem Ali a La llarga nit. Ni eliminar DIRECTOR DE TECNOLOGIA MARC CAMPRODON com recorda el mediador de les Na- d’Al-Assad. Punta de llança local de Daeix, ni un acord sobre paper po- cions Unides Staffan de Mistura, “el la coalició contra Daeix, han apro- saran fi a un conflicte tan complex. C/ DIPUTACIÓ, 119 govern sirià té l’obligació de perme- fitat la seva posició de força per Perquè les intencions dels actors 08015 BARCELONA. tre que les Nacions Unides propor- connectar territoris del nord-oest externs no són honestes ni la priori- TELÈFON: 93 202 95 95. cionin ajut humanitari als civils”. –que prenen de mans rebels– amb tat els innocents. Perquè s’ha donat ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 902 281 110 Una espurna de llum que difícil- el seu bastió a l’est, una zona conti- carta blanca a les perversitats del [email protected] ment posarà fi a la llarga nit siriana. gua fronterera amb les regions kur- seu entorn. Per passivitat i avarícia TEXT LEGAL Si més no, hauria de facilitar el des de Turquia, on el govern d’Er- aliena, els sirians estan condem- Edició de premsa periòdica ARA es reserva tots els drets sobre el contingut del diari retorn al joc diplomàtic. El lloat dogan s’enfronta amb el PKK. El nats. El seu pecat original va ser el ARA, els suplements i qualsevol producte de acord de la Conferència de Segure- desig de llibertat. S’estan adaptant venda conjunta, sense que es puguin repro- duir ni transmetre a altres mitjans de comu- tat de Munic i la iniciativa diplomà- a aquesta dramàtica realitat, saben nicació, totalment o parcialment, sense prè- tica té dos objectius principals: com serà de difícil reconstruir la se- via autorització escrita. Ni eliminar Daeix d’una banda, el cessament d’hostili- va societat. En canvi, els europeus Difusió controlada per l’OJD tats, cosa que permetria a les parts ni un acord sobre el paper ens resistim a afrontar-la: ni capaci- asseure’s altre cop a la taula de con- posaran fi al conflicte. tat diplomàtica ni humanitarisme, verses; de l’altra, permetre l’accés Les intencions dels actors simplement fracàs col·lectiu en- de l’ajut humanitari als civils. Les front dels que veuen la guerra com causes del conflicte i el futur externs no són honestes una oportunitat més.

DIÀLEG

Els grans debats de l’actualitat dors implicats. [...] Això és, però, ex- posposin els viatges a les zones epidè- en mitjans d’aquí i del món tremadament perjudicial. Aquesta si- miques [...]. No obstant, no es diu res tuació no ajuda a la integració dels de l’atenció a les dones que estan em- missatges de prevenció i augmenta barassades o que volen estar-hi de les La resposta sanitària l’ansietat. Els missatges de prevenció Antilles franceses o de la Guaiana. [...] al Zika i detecció són elements prioritaris de Touraine va explicar que el seu (LE MONDE) la lluita contra l’epidèmia. Aquests ministeri hi enviaria experts. Però i discursos que de vegades no arriben a els experts locals? Qui millor que els S’ha descobert un nou virus després la gent o que són completament re- equips mèdics locals [...]? O per què de l’estela encara visible de l’epidè- butjats donen pas a rumors i informa- no s’escolten els equips de la Polinè- “mia de l’Ebola. [...] Es tracta d’un ar- cions errònies, cosa que està obstacu- sia i els polinesis que prèviament bovirus transmès per mosquits als litzant l’eficàcia de la resposta. [...] Pe- s’han enfrontat a un brot de Zika? humans i que s’estén ràpidament rò fins i tot si els arribés la informació, D’altra banda, ¿no caldria ajudar per tot el continent americà i el Ca- ¿com es protegirien contra els mos- aquesta regió a dotar-se progressiva- rib. No obstant, no fa tant, el 2013, quits quan no disposen de repel·lents ment d’eines de recerca pròpies? [...] el virus ja havia afectat els polinesis ni de mosquiteres? Potser hem de pensar a escoltar amb una difusió ràpida i greu. [...] [...] El discurs dels mitjans se cen- millor i donar la paraula a les pobla- [...] La informació segueix un camí tra sobretot a dibuixar meticulosa- cions més afectades. La qüestió és que va de dalt a baix, que s’emet des de ment el mapatge de les àrees i les per- escoltar les seves percepcions l’Organització Mundial de la Salut, el sones contaminades. Malgrat que la d’aquesta malaltia per adaptar la EL DIARI D’AHIR govern, els mitjans de comunicació i voluntat és legítima i permet [...] esta- resposta sanitària i per millorar-ne Fe d’errades: L’ARA agraeix als lectors la comunitat científica cap a les pobla- blir una coordinació eficaç, comporta l’acceptabilitat i l’eficàcia. que ens facin arribar els errors que de- cions afectades, sense parar atenció al un alt risc d’estigmatització. La minis- [16 de febrer] tectin en el contingut dels articles. Un seu retorn. Com amb l’Ebola, les nostra de Salut francesa, Marisol Tourai- EMILIE MOSNIER cop confirmat l’error, l’ARA publica la fe INFECCIÒLOGA ESPECIALISTA d’errades en aquesta mateixa columna. tres elits sembla que paren poca aten- ne, insisteix, amb raó, en les recoma- EN MEDICINA TROPICAL Podeu fer-nos arribar les vostres esme- ció a escoltar els pacients i els cuida- nacions a les embarassades perquè nes a [email protected]. ” ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 49 debat Beneficis de la secessió per a Espanya

argument més encer- mantenir-lo congelat i independència és sem- creix la pèrdua fiscal que els suposa- tat en els molts de- fins i tot augmentar-lo. pre econòmica. rà la nostra independència. bats sobre l’euro és, a I si ara mirem enda- Imaginem ara què pas- Si encara afegim que Catalunya L’parer de molts, el que vant i no enrere, ¿què ens sarà amb la independèn- sembla disposada a no reclamar a Es- proposa la sortida trobarem? Analitzem cia de iure. De ben segur panya el deute històric acumulat de d’Alemanya i no pas la de cap país què ha passat, per exem- que no rebaixarem els què parlava abans i fins i tot dispo- perifèric. De ben segur que la seva ple, amb el nostre sector nostres estàndards per sada a assumir part del seu deute pú- moneda es revaluaria, el país per- fruiter, segons m’expli- recuperar la part del mer- blic, els beneficis per a Espanya són dria competitivitat i la guanyaria la caven recentment a la JORDI ANGUSTO cat espanyol que hem més que evidents. Tot això, sense que perifèria sense haver de patir les principal cooperativa perdut; voldrem i podrem minvin els beneficis per a Catalunya, dramàtiques devaluacions internes. fruitera del país. Per ven- augmentar aquests es- que en tot cas es quedarà amb un dè- Evidentment no convindria a Ale- dre als més exigents mer- ECONOMISTA tàndards, en tenir capaci- ficit d’infraestructures clau i amb el manya, que fins i tot es resisteix a fer cats europeus, han per- tat normativa i recursos, repte que suposa competir a prime- de motor d’Europa augmentant la dut l’espanyol, que no està disposat per tal de mantenir i augmentar la ra divisió i deixar enrere un model inversió pública, avui en mínims a pagar el sobrecost que suposa el nostra presència al molt més gran low cost que no es correspon amb el històrics. Però malgrat les resistèn- control de qualitat més elevat exigit CONSULTEU mercat europeu i mundial. Per tant, nostre nivell educatiu, científic i em- MÉS ARTICLES A cies, s’ha vist obligada a prendre me- per aquells. Un efecte que es replica www.ara.cat el mercat espanyol es podrà treure un presarial. Deixar enrere els salaris de sures com ara establir un salari mí- en molts altres sectors i que explica, competidor de sobre i guanyar espai misèria i el turisme de baratillo, per nim i facilitar que els salaris reals boicots a banda, la caiguda del nostre per als seus propis productors. I si hi exemple, o un sector porcí que faci dels treballadors alemanys pugin superàvit comercial amb Espanya i afegim una adaptació dels nostres sa- dúmping ambiental en no suportar per sobre de la productivitat i molt l’augment de les exportacions arreu laris a la productivitat i el cost de la vi- les taxes de sanejament de purins més que a la perifèria; quelcom que, del món. No ser dins la frontera de la da a Catalunya, que són més alts, les que sí que paguen Pirineus amunt. de fet, suposa una mena de revalu- pesseta ens ha allunyat d’Espanya, al empreses espanyoles guanyaran El procés de separació fa temps ació interna, encara que modesta, preu de perdre part del seu mercat, competitivitat-preu davant les cata- que està en marxa i els costos ja els que li restarà competitivitat-preu i ens ha acostat a Europa i al món, an- lanes i Espanya podrà deixar de tenir, hem pagat amb la pèrdua parcial en benefici del conjunt de la UE. ticipant la independència de facto a per fi, dèficit comercial amb Catalu- d’un mercat abans gairebé captiu i Salvant les distàncies, la situació la de iure. Al capdavall, la veritable nya. Un guany que supera amb es- sense reduir en paral·lel el dèficit fis- d’Alemanya a la UE s’assembla a la cal; només ens falta culminar el pro- de Catalunya dins d’Espanya. Fent cés institucionalment i jurídica- història-ficció, a l’Espanya de la pes- ment. I com ha quedat dit, en benefi- seta també li hauria convingut que ci potencial de les dues parts. Només Catalunya no n’hagués format part. les empreses menys competitives La moneda catalana hauria estat d’aquí i els nostàlgics nacionalistes més forta que l’espanyola i Espanya d’allí poden témer la secessió! no hauria tingut el dèficit comerci- Se m’acusarà de cinisme o supèrbia al tradicional amb Catalunya. És per pretendre que amb la nostra inde- cert que Espanya ha més que com- pendència acabaria guanyant també pensat aquest dèficit comercial pas- Espanya. En defensa pròpia diré que, sant el rasclet fiscal a Catalunya si això no fos possible, ni jo ni molts –prop de mig bilió des de la Transi- més no la voldríem, així com també ció; uns recursos, però, que no li han diré que, si és possible, és perquè la si- servit per resoldre el seu gap de tuació actual suposa un (des)equilibri competitivitat sinó, més aviat, per precari que no satisfà a ningú.

Amb la independència, el El procés de separació fa mercat espanyol es podrà temps que està en marxa. treure un competidor de Només falta culminar-lo sobre i guanyar espai per i fer-ho en benefici als seus propis productors de les dues parts LAMARTARILE ‘Socialisme democràtic’: oxímoron o redundància?

✒ La gran sorpresa de les primàries ✒ Però, en el pla estric- a dalt amb esforç i talent– ✒ El pèndol ideològic està caient i a la Casa Blanca és que algú que es tament teòric, el socia- va pretendre basar-se en situarà cada dia més la presumpció defineix com a socialista sigui capaç lisme i el capitalisme no la desregulació dels mer- de culpabilitat en un model econò- de plantar cara a Hillary Clinton. s’oposen pel grau de de- cats, l’eliminació d’im- mic que condemna la major part de Enlloc com als Estats Units el terme mocràcia sinó pel grau postos i el dret a enri- la població a anar enrere: a viure socialisme projecta ombres tan si- de propietat privada: pel quir-se sense límits, però pitjor que els seus pares. Al pas que nistres. S’entén, doncs, que Sanders fet que sigui el poder po- aquest camí ha dut al anem el que caldrà demostrar és hi afegeixi l’adjectiu democràtic. És lític i les lleis els que la Malson Americà –a la que capitalisme democràtic no és tan imprescindible perquè l’elector limitin (poc, bastant o ALBERT PLA NUALART gradual destrucció de la un oxímoron. nord-americà se l’escolti com pot gairebé del tot) o que es classe mitjana amb l’as- resultar sobrer per a Trump o Cruz deixi en mans de la lliure censor social avariat– ✒ ¿Fins quan caldrà que ens socar- defensar el capitalisme democràtic. competència la respon- LINGÜISTA I ESCRIPTOR quan les grans corporaci- rimin les flames dels inferns que han sabilitat d’evitar que ons i una economia fi- creat els paradisos fiscals perquè ens ✒ L’implícit és evident: el socialis- l’acumuli una oligarquia. nancera globalitzada han tingut més adonem que el Mur de Berlín va cau- me tot sol no és democràtic i el capi- El pèndol poder que qualsevol polític elegit. re cap als dos costats; perquè veiem talisme sí. I no faltarà qui arribi a dir ✒Socialisme també vol dir no creu- que tan incompatible és amb la de- ideològic que una cosa és un oxímoron i l’altra re que un mercat lliure ja s’autore- ✒ La pregunta que torna quan la mocràcia estar sotmès a un partit una redundància. La història del se- gula i evita la creixent desigualtat. està caient i desigualtat creix és: ¿quina relació hi únic com sotmetre la política a l’eco- gle XX abona aquest punt de vista. Creure que el nivell d’igualtat que fa fa del nostre ha entre la propietat privada i la de- nomia? No és només que la història Els països anomenats comunistes –el factible la democràcia només es pot mocràcia? ¿És cert, com quan el pa- no s’acabés aquell dia: és que 26 anys socialisme real– van ser, des de la garantir si les lleis d’un govern de- model pu era el comunisme, que no podem després hi ha raons per pensar que el mateixa Revolució d’Octubre del mocràtic redistribueixen la riquesa. econòmic el limitar l’una sense limitar l’altra o és sistema en el qual havíem de menjar 1917, des de Lenin, règims de poder presumpte més exacte dir que només limitant la anissos eternament haurà d’evoluci- centralitzat amb tendència a degene- ✒ El Somni Americà –la idea que culpable riquesa i redistribuint-la la demo- onar, si no ens volem carregar el pla- rar en un monstruós totalitarisme. tothom partint de zero pot arribar cràcia deixa de ser una pantomima? neta, cap al socialisme democràtic. 50 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara debat Exemple i actualitat de l’aranya

aig tenir la sort de sopar que confessava sense ta mort interior, aquest ranyina que teixim per captar el recentment amb la ci- complexos la seva fasci- sadomasoquisme de món. Aquesta imatge és recollida entífica colombiana nació pels polls, les pa- l’esclau-tirà” per Nietzsche per dir-nos que la VGladis Aparicio Rojas, parres i les aranyes, co- Des d’una perspecti- xarxa amb la qual atrapem el sen- que té l’obstinada pre- menta diverses vegades va diferent, Francis Ba- tit del món és el nostre llenguatge, tensió de crear un nou material aquesta conducta del con compara les tas- que està fabricat i extret de nosal- sintètic basat en el fil de l’aranya seu admirat Spinoza. ques de l’aranya amb les tres mateixos. Estenem la nostra Nephila clavipes que, al seu parer, Ens diu que, de la ma- de la formiga i l’abella teranyina lingüística i cacem no- augmentarà la vida útil de les bate- teixa manera que les GREGORIO LURI per concloure: “Els que més aquella part de la realitat que ries. “És molt més resistent que aranyes no esperen cap s’han ocupat fins ara de s’hi deixa atrapar. l’acer i més flexible que el niló”, em premi per teixir bé la les ciències han estat L’aranya també s’ha utilitzat va dir. Li vaig preguntar per la se- seva teranyina, els hu- PEDAGOG empiristes o racionalis- per representar el funcionament va relació amb les aranyes i em va mans hauríem de rea- tes. Els empiristes, a la de la llei. Sembla que va ser Ana- respondre que “al principi sentia litzar la nostra essència humana i manera de les formigues, es con- carsis, un filòsof escita amic del una por natural”, però que, a poc a viure d’acord amb ella sense dipo- Cacem formen reunint i utilitzant el que grec Soló, el primer que va dir que poc, va començar a entendre el seu sitar les nostres esperances en han reunit; els racionalistes, a la les lleis són semblants a les tera- comportament: “Vaig aprendre a premis futurs. “Els animals –afe- la part de manera de les aranyes, teixeixen nyines. Els animals petits i prims relacionar-m’hi i avui dia ens hem geix Deleuze– ens ensenyen el ca- la realitat les teles a partir de la seva pròpia s’hi queden travats i presos, però fet bones amigues. Són unes com- ràcter irreductiblement exterior que es deixa substància; però el mètode de els grans i forts les trenquen i se’n panyes de feina molt especials i els de la mort. No la porten en si ma- atrapar l’abella és el millor: recull la seva van. El poeta còmic Plató va dir al- tinc molta estima”. teixos, encara que es matin neces- matèria de les flors dels jardins i guna cosa semblant: “Les nostres Mai hauria vist en una aranya sàriament els uns als altres. La a la nostra dels camps, però la transforma i la lleis són com aquestes fines teles una companya de feina. Però en- mort és, en el seu cas, el resultat teranyina digereix per una facultat que li és que l’aranya teixeix entre els tenc que un científic pot fer-ho. d’una topada inevitable en l’ordre lingüística pròpia”. murs”. Aquesta analogia és recolli- La ciència contempla el passat i el de les existències naturals. Però Som com aranyes, ens diu Dide- da per Francesc Eiximenis al Regi- futur des de les hipòtesis que ha ells no han inventat encara aques- rot, i els nostres sentits són la te- ment de la cosa pública, en què es bastit en el present. És la seva fei- GETTY queixa que en “els temps presents” na. Però en les coses humanes no la cosa pública està en decadència passa el mateix. Les coses huma- per culpa dels governants que “fan nes convé observar-les des del de la llei tela d’aranya que no pot passat, per entendre bé les seves retenir res que sia fort, però que constants, les permanències, i reté mosquits i coses sense força”. comprendre per què algunes A Spill d’exemples de naturaleses imatges remotes continuen sent d’uns quants animals, escrit per un valuoses per desxifrar-nos a nos- frare franciscà a principis del segle altres mateixos. XV, llegim, en aquest mateix sen- Vista des de les coses humanes, tit: “La aranya fon ben adaptada al l’aranya és l’animal teixidor que fa propòsit de la justícia, perquè no de la caça amb parany un art molt n’à sinó per al pobre. Que si en la subtil. Ningú sap, però, si en rea- tela de la aranya hi cau un animal litat quan teixeix la seva tela té la petit, o moschó o semblants, s’hi pretensió de caçar mosques. Spi- atura e la aranya se’l menja; si hi noza sembla que es feia aquesta cau un animal gros (…) se’n va sa e pregunta quan s’entretenia engan- salvo”. xant-hi mosques per contemplar De vegades l’expressió “els el posterior festí aràcnid entre ri- temps presents” significa “el pre- alles estentòries. Gilles Deleuze, sent continu de l’home”. “Los catalanes hacen cosas”

✒ Fa temps que m’obsedeix la fra- dran a mi, jo he gua- malson de Sísif, sempre atac de realisme. Hem decidit deixar se reveladora de Rajoy : “Los catala- nyat... Jo vaig descobrir carregant la pedra refor- de ser arrossegats dins l’Espanya nes hacen cosas”. Com si fóssim uns Amèrica: sí, el gallec Ra- mista peninsular, una quixotesca ancorada en una paralit- espanyols peculiars, excèntrics. No joy encarna perfecta- pedra que ens acabava zadora i imaginària grandesa, ara fe- ja perquè parlem un altre idioma, si- ment el tòpic que l’or esclafant amb una guer- ta d’AVEs. Perquè el problema no és nó perquè som actius. Fem coses! És americà va fer malbé ra, una dictadura, una el quo vadis, Catalonia?, sinó el quo una frase que sobretot diu molt de Castella. sentència del Tribunal vadis, Hispania?. Va endavant o en- qui la diu: es veu que per a un espa- Constitucional. rere, Espanya? ¿Es tornarà a tancar nyol el que seria normal és no fer-ne ✒ I, mentrestant, els ca- IGNASI ARAGAY en l’unitarisme castrador o accepta- gaires, de coses, fer el mínim. Serí- talans vam fer la Revolu- ✒ “Los catalanes hacen rà d’una vegada la seva diversitat em l’altra cara d’una inactiva nor- ció Industrial i la Renai- cosas”. Efectivament, i creadora? Tot apunta enrere. I Ca- malitat. Ell mateix, l’encara inquilí xença, i seguim fent co- DIRECTOR ADJUNT les seguirem fent. Fer és talunya aquesta vegada no la segui- de la Moncloa, és el paradigma ses perquè sabem que la nostra manera de ser. rà, baixarà del carro atrotinat. d’aquesta passivitat secular, tan in- ningú, ni des de Madrid ni des de Ens hem Tenim un esperit més laboriós que terioritzada que li surt de l’ànima Brussel·les, no ens regalarà res. Du- especulador. El filòsof Josep Ferra- ✒ En fi, posats a desitjar, convin- elogiar els qui la contradiuen. rant un parell de segles ben bons despertat ter Mora, ell mateix un especulador dria que els espanyols abandones- vam intentar reformar, activar, model malson molt laboriós –penseu només en el sin el secular i panxacontent rajo- ✒ Té el no-fer ben arrelat. Ho hem dernitzar aquella Espanya paralit- de Sísif, seu unipersonal i ingent Diccionario yisme de no fer ni deixar fer i es po- tornat a comprovar amb la seva re- zada en el temps, adormida, domi- de filosofía–, definia tres formes de sessin ells també a fer-ne, de coses, núncia a la investidura. Ha cedit to- nada per una colla d’impassibles se- sempre vida catalana: el seny, la mesura i la en lloc de mantenir l’obsessió per ta la iniciativa als rivals. S’ha quedat nyors Rajoy, ben establerts damunt carregant ironia. Ja és això: un pragmatisme dir-nos què hem de fer els catalans, esperant a veure-les venir, inaltera- la pobresa dels altres. Fins que ens la pedra amable, esforçat. Com diria Gaziel a què podem fer i què no podem fer. ble a les crítiques, fins i tot dels seus. hem cansat de fer coses per als al- Quina mena de gent som, som més Ànima inquisitorial. Prohibir, no El vam enxampar dient que li sobra- tres i ara les volem fer per a nosal- reformista Sancho Panza que Quixot. Ens atreu premiar. Quan reclamem el dret a va temps. Un fàcilment se’l pot ima- tres. Per a nosaltres, no contra nin- peninsular. irresistiblement el que és “enrao- decidir no demanem sinó que ens ginar al despatx, ociós, fumant-se gú. Ja no som el despertador d’Es- Volem fer nat, assenyat, pràctic, productiu i deixin fer la nostra, sense imposici- un cigar mentre llegeix el Marca. panya. Som i ens veiem com uns eu- pacífic”. I no és que ara vulguem ser, ons. En definitiva, el dret a ser per Com un hidalgo que accepta la fa- ropeus més, per cert, més més coses de cop, un poble remolcador, con- poder fer. Ves per on, senyor Rajoy, talitat del destí, incapaç de posar-se conscientment europeus que molts. queridor, heroic. El procés no és una els catalans volem fer encara més a treballar per canviar-lo. Ja vin- Senzillament ens hem despertat del rauxa quixotesca. Al contrari, és un coses. ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 51 debat

CARTES I MISSATGES

Més sobre el poema Què ens pot arribar de Dolors Miquel de bo d’Espanya? A mi no m’ha agradat el poema per diver- Tinc una bona colla d’anys. He nascut ses raons, però en vull remarcar una per- i sempre he viscut a Catalunya i per la què no l’he vista ni l’he sentida comenta- CAFÈ I PASTA meva vida professional m’he relacionat da enlloc. A l’autora se l’ha considerat fe- amb la resta de l’estat espanyol. He vis- minista en aquest poema, i jo en discrepo. cut intensament la vida política del meu Em sembla que l’insult “fill de puta” diri- Marta Rojals país, Catalunya, i tots els seus atzars, git a persones per blasmar el seu compor- d’ara i d’abans. tament denigra les prostitutes, o sigui do- Tinc la impressió que me n’aniré nes, ja que els fills no trien de quina ma- d’aquest món sense saber si Espanya ha re neixen. Les prostitutes acostumen a ser fet alguna cosa bona per a Catalunya. dones molt explotades. Deixem d’una ve- “Abans les poesies Amb tot el que he viscut i he llegit no gada de fer-les servir per insultar altres he sabut veure-hi res de positiu. ¿Pot- persones; són dones que també ens han de ser estic equivocada? No és ironia, són merèixer respecte. Ara bé, dit això, vull deien paraules boniques” ganes de saber què ha fet de bo l’Estat afegir que jo no portaria Dolors Miquel a per a Catalunya, i no em val tot el que la justícia. Simplement no li compro, ni li hagi fet com a conseqüència del retorn hauria aplaudit, el poema. –Nen, que no tenia un suplement de –Alguna cosa li deu haver ensenyat, la dels nostres impostos. MARIA DOLORS VALLS PRAT cuina, aquest diari? seva mare! Ara volem anar-nos-en. Què ens po- BARCELONA –Sí, Conxita, però se’l va endur ahir –Miri, no penso discutir sobre això. den dir per convèncer-nos de no fer- un client, que es veu que és molt fan Tingui, si vol els diaris, jo vaig ren- ho? A part d’amenaçar-nos amb tota del cuiner que sortia a la portada. tant els gots, que no vindrà la jefa a mena de dissorts... Què hi ha de bo si ens Golegem la intolerància –Ai, senyor, des que els homes us heu fregar-me’ls. quedem? Què ens ofereixen per sentir- El futbol és un món més de testosterona ficat a la cuina... –Només faltaria! El jovent d’ara us nos a gust a Espanya? Algú podria dir- que de neurona. És simptomàtic, per –Què vol dir, que ens hem ficat a la...? penseu que sou els més moderns i els nos alguna cosa? exemple, que cap jugador d’elit hagi reco- –Recóc, abans les receptes només sor- més... Goita! L’altra, la que va recitar MAGDALENA CORTES TARRÉ negut la seva homosexualitat (tampoc és tien a les revistes de la perruqueria, i aquell parenostre que diu totes aque- CASTELLTERÇOL obligatori que ho faci, però), i s’intueix que ara entrevisten els cuiners com si fos- lles marranades! Ja ho vas veure, que els motius no responen a qüestions de pri- sin artistes de cine... I tot són homes! el Fernández Díaz es va aixecar i va vacitat sinó de por a l’estigmatització. La –Ui, ui, uiii... Pensi que en aquest marxar. Un govern que escolti intolerància és un virus no eradicat al nos- bar estem per la igualtat de gènere i –I l’àngel de la guarda també? els ciutadans tre país, i l’esport no n’és una excepció. la incorporació de l’home a la... –No, nen, que el de l’àngel de la guar- En general tenim la sensació que estan Altres mostres d’això són el reguitzell –Calla, beneit, incorporació de l’ho- da és l’altre! Ara, potser aquest tam- canviant moltes coses, essencialment de procacitats, càntics humiliants –o, di- me! Si només us interessen les flori- bé en té un, com que són família de en l’àmbit de la política, ja que interessa rectament, xenòfobs– i joc brut als ter- tures, a vosaltres! Abans, quan havi- possibles... més que mai. Però ens adonem que no renys de joc; en el futbol femení, una plè- es de fer dinar i sopar per a quatre i –Ara m’ha fotut riure, vostè. tan sols s’ha de canviar la política sinó iade de brètols es dediquen a proferir co- cinc criatures, ja el podies anar a bus- –Sí, doncs no riguis tant! Mira què també la manera de governar, ¿o és que mentaris masclistes denigrants a les no- car, l’home... El meu Antònio en vida diu, la dels versos, mira: “No he vol- amb els anys no ens mereixem tenir un ies; a les categories de base, els àrbitres (la només va saber girar i tombar quatre gut ofendre ningú, el meu poema és bon govern? majoria joves) reben un tracte vexatori costelles a la brasa. I els diumenges! un cant a la maternitat”. Un cant a la Volem un govern que escolti els d’alguns pares disfressats de vàndals; a la Ja veus tu quin sacrifici! maternitat, i deia no sé què de la vagi- ciutadans i les ciutadanes del nostre premsa, les respectives caverna meren- –Hòstia, raó de més per celebrar na i del cony! país i que sàpiga que no som un xec en gue i cova culer es dediquen a escalfar que... –Que no sortim d’un cony, les perso- blanc. l’ambient amb un maniqueisme de guar- –Celebrar? Si ara tot és lluïment, nes? Ara sembla que ningú té una solució deria i una tendenciositat que ruboritzen. nen! Quantes cuineres famoses veu- –L’altre, també! Abans les poesies de- per a la qüestió catalana. Tampoc es És hora de reflexionar amb profundi- ràs, a la tele? La Rostolleda i para de ien paraules boniques, eren una cosa tracta de concessions sobiranistes, sinó tat, però amb el cap, no amb els peus. El comptar! Com les perruqueres dels fina... Ara no fan ni rodolins, tot ho que es tingui el valor de reconèixer que futbol, en molts aspectes, va amb bol- famosos, quantes me’n sabries dir, reciten de qualsevol manera, amb hem estat abandonats. quers. I, sovint, fan pudor. tu, eh? versos que no lliguen, i a veure qui la El poble català té ganes de decidir, i ÒSCAR PUJOL ESCANERO –És que jo de perruqueria de famo- diu més grossa! en això confia plenament el nostre ac- BADALONA sos... –És que l’art evoluciona, Conxita! I a tual president de la Generalitat. –Rees, cap ni un! Quan es tracta de més la religió catòlica ha estat opri- ANNA MARIA MUNTADA BATLLE fer filigranes, allavòrens sí, però ara, mint les dones en tots els putos segles GRANOLLERS Muriel Casals tu fixa-t’hi, eh?: cada vegada que els de la seva vida, i per una vegada que o la confiança hi fan una entrevista, tots diuen el surt una dona lliure i fa una versió Saber generar confiança és un dels dons mateix: com les receptes de la mare, lliure, lliure que vol dir amb llibertat, En record més grans que podem oferir com a perso- cap! I a la mare, tu ho has vist, que li d’una cosa catòlica, ui, abominable, de Muriel Casals nes. Muriel Casals va saber crear confian- hagin donat cap medalla ni cap prè- terrible! Si la cultura no pot ser lliu- Malauradament, la veu menys estri- ça per poder tenir una vida intensa i do- mit? Sí, home! Per lluir ja hi són ells! re, què ens queda, hòstia? I no em fa- dent, però alhora més ferma i valenta en nar força a un moviment tan vital per a –Doncs aquesta pasta que està sucant ci parlar, perquè hi ha catòlics i apos- pro de les llibertats i la cultura del nos- Catalunya com ella va saber generar: el al cafè l’ha fet el tio de la pastisseria, tòlics que sí que cometen actes abo- tre país s’ha apagat prematurament. procés cap a la independència. i no sé si llevar-se tots els festius a les minables i terribles, i, dels seus fanà- Crec, però, que tots els que l’hem admi- Quan hi ha crisi, la confiança és l’únic quatre ho fa per lluir-s’hi gaire... tics, encara no se n’ha aixecat cap! rat tenim el deure moral de preservar el motor de transformació. En un món ple seu inestimable llegat lluitant amb va- d’incerteses i de perplexitats com ara el lentia, fermesa i educació com ella ha nostre, la confiança és vital per sortir- Què en farem, finalment? nostres representants polítics tampoc fet sempre per les causes legítimes que nos-en. Necessitem confiar en persones no acaben de posar-se d’acord sobre defensava, per poder fer nostre el seu com la Muriel per fer sortir de nosaltres ¿Valdria la pena, hi sortiríem guanyant què hi han de posar, entre aquelles qua- immens somni i poder construir així un les capacitats necessàries per afrontar d’alguna manera els tarragonins, si es tre parets. gran país. amb èxit els propòsits que com a poble posés en venda l’edifici del Banc Ignorem si la superfície de l’edifici ANNA MARIA COLOMER ens hem assignat. d’Espanya situat a la Rambla Nova? Se- –més de 3.000 m2– permetria ubicar- TARADELL Gràcies, Muriel: la teva aposta per un ria una manera senzilla de recuperar hi, alhora, dues institucions culturals país més lliure ens fa exposar a tots els uns calerons que, qui sap, les arques de tan arrelades i importants per als catalans convençuts que un país nou és l’Ajuntament potser agrairien... Pel tarragonins com el Conservatori Pro- Les cartes enviades pels lectors han de tenir un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el possible amb una lluita permanent per- que fa als tarragonins, en general no fessional de Música i la que es podria dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer què la justícia i la maduresa social hi si- semblem gaire interessats –com en anomenar Gran Biblioteca d’Història constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica, guin presents. tantes i tantes altres qüestions– a saber de la Ciutat... número de carnet d’identitat JORDI BUFURULL GALLEGO PERE SERRA VILAS i un telèfon de contacte. quina utilitat es podria donar a aquest Les cartes no es respondran. BARCELONA edifici. D’altra banda, sembla que els TARRAGONA

Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies: @diariARA facebook.com/diariARA @ [email protected] Carrer Diputació,119, 08015, Barcelona Fe d’errades: [email protected] 52 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara

Saint Laurent reinventa la seva base més famosa amb Delevingne La base de maquillatge Le Teint Touche mètic, que tantes adeptes ha captat. En la Éclat va néixer el 2013 i, des de llavors, no reformulació per a la nova versió s’han ha deixat de recollir èxits. Ara la firma incorporat ingredients com l’extracte de Saint Laurent presenta una nova versió galzeran, que ajuda a combatre la fatiga i amb Cara Delevingne i la seva companya afavoreix la desaparició de les vermellors. Amilna Estevão. La maison corrobora El llançament es fa en 22 tonalitats i ESTILS amb la campanya el triomf d’aquest cos- inclou una brotxa gruixuda.

mentar que aquella mostra d’estudiants de Harvard potser no era Lean In, la revolució de prou representativa, o que potser hi havia una tal Heidi a la classe que no queia bé a ningú. Segurament no va ser el cas. No és cap novetat que hi ha xifres la número 2 de Facebook de sobres que demostren la desigualtat de gènere professional. Com ara que de 190 caps d’estat no- més nou són dones. O que de les Es tracta d’un moviment, liderat per Sheryl Sandberg, que centra la seva lluita 500 empreses més importants del món en ingressos només 21 estan en l’equitat de gènere en tots els estrats socials i que ja s’estén a 136 països dirigides per dones. Però fa anys era pitjor. Als anys setanta una dona 01 cobrava –en proporció d’euros– 59 REGINA RODRÍGUEZ SIRVENT cèntims per cada euro que cobrava BARCELONA un home. El 2010 la relació ha pujat a 77 cèntims per cada euro mascu- a història de Heidi lí, però encara som lluny de l’equi- Roizen és senzilla: és una tat. Què hem de fer? emprenedora de Silicon LValley amb una persona- Solució òbvia litat forta i una mentali- A la xerrada TED (Technology, En- tat oberta que va saber utilitzar hà- tertainment, Design) més famosa bilment la seva xarxa de contactes de la Sheryl Sandberg, el 2013, es va personals i professionals i que es va proposar una solució òbvia i apa- fer famosa per l’enorme èxit que va rentment fàcil: negociar com a pro- assolir com a assessora de capital fessionals, independentment de si risc. Fins aquí, tot correcte. Però som homes o dones. Quan ella es va què passa si el cas de Heidi Roizen reunir amb Mark Zuckerberg per passa a ser el cas de Howard negociar el seu sou com a directo- Roizen? Quin efecte pot tenir un ra d’operacions de Facebook, la se- simple canvi de nom? gona a bord de l’empresa, ho va po- Dos professors de Harvard van sar a la pràctica i Zuckerberg va decidir comprovar-ho explicant la apujar fins a tres vegades la seva mateixa història a dues classes di- proposta inicial. Però posar-ho en ferents: per a una classe la protago- pràctica no és tan fàcil. nista era la Heidi i per a l’altra era el Exemples com el seu els explica Howard. Després d’escoltar el cas Sandberg al llibre Lean In, que va els estudiants havien d’opinar so- escriure arran de l’èxit d’aquella bre l’èxit i la imatge que els queda- xerrada, en què examina per què el va de la Heidi o del Howard. A l’ho- progrés de les dones per arribar a les ra de parlar de l’èxit no va haver-hi posicions de poder s’ha estancat i cap diferència significativa; ara bé, ofereix solucions per enfortir el rol quan parlaven de la imatge que pro- femení i poder assolir el seu poten- jectaven, els de la classe del Howard cial total. De la xerrada al llibre, i del van coincidir que el veien com una llibre a la fundació. Leanin.org vol persona interessant i competent. I continuar promovent els postulats ara ve el marro... del llibre i ampliar l’audiència al Els de la classe de la Heidi la ve- màxim. Actua en petits cercles que ien egocentrista: “El tipus de perso- es reuneixen regularment i són tan na que no contractaríem per treba- únics i diversos com les persones llar al nostre equip”. Podríem argu- que els comencen, tots sota un mateix lema: aconseguir fer-nos valer 02 per qui som. Homes i dones formen part dels més de 26.000 cercles que es reparteixen per 136 països. Es tracta de sortir de la zona de confort i parlar obertament de l’equitat de gènere. Fins ara els cercles de Barcelona els formaven ex- patriats i s’hi parlava en anglès, pe- rò fa un mes van començar els primers cercles en català i castellà; el pròxim cercle està previst per a la primera setmana de març. En un altre format, però amb el mateix objectiu i des de Barcelona, s’ha llançat la plataforma Shiftba- 01. Sheryl Sandberg és líder de Lean In i lance, que recull experiències in- número 2 de Facebook. REUTERS 02. Imatge ternacionals i projectes positius d’un dels cercles de reunió de Lean In, per contribuir a l’equilibri. Aurélie a Nova York. LEANIN.ORG 03. Emma Watson Salvaire, que ara mateix és al golf va fer un discurs dur a la seu de l’ONU. REUTERS Pèrsic fent tallers en terrenys difí- ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 53 estils

Un article científic de la El monestir de les URV, guardonat als EUA Avellanes fa 850 anys Un article de la unitat de nutrició humana, de Un repic de campanes va obrir ahir la comme- l’IISPV i la URV, publicat al The American Jour- moració dels 850 anys del monestir de les nal of Clinical Nutrition, ha sigut considerat un Avellanes. L’aniversari inclou un bon nombre dels de més impacte científic del 2015 per l’Ame- d’activitats durant el 2016 per remarcar la im- rican Heart Association. L’article tracta la re- portància cultural d’aquest espai de la Nogue- lació entre el tipus i l’origen del greix consumit ra, que cada any visiten unes deu mil perso- amb el risc de tenir malalties cardiovasculars. nes. L’espai compta amb una hostatgeria.

cils, és experta en temes de gènere víctimes d’estereotips sexistes: “No què pensarien de mi. La veritat és què sóc jove. O potser per una qües- i educació, i mitjançant Shiftba- parlem gaire dels homes que són Significatiu que no vaig lluitar perquè no volia tió de personalitat. Estic segura que lance utilitza l’eina de l’storytelling presos d’estereotips de gènere pe- Només 21 semblar difícil o mimada. En aquell són les dues coses. I basant-me en per ajudar les dones a transformar rò també els pateixen. Quan siguin empreses del moment em semblava una bona les estadístiques, veig que no sóc la pròpia narrativa i, per tant, a lliures les coses també canviaran ‘top 500’ del idea no fer-ho, fins que van sortir a l’única dona amb aquest problema. transformar la realitat social. per a les dones de manera natural”. la llum els salaris dels meus com- Estem socialment condicionades? A Sheryl Sandberg se l’ha criticat Un dels millors moments va ser món les lidera panys i em vaig adonar que a ells els ¿Pot ser que encara arrosseguem per enviar el missatge de Lean In quan va dir: “I què fa aquesta noia de una dona importava una merda què en pen- l’hàbit d’expressar les nostres opi- des d’una posició privilegiada: do- Harry Potter aquí a l’ONU? Havent sés la gent, si semblaven difícils o nions de manera que no ofenguem na blanca, bona família, graduada vist el que he vist, i tenint aquesta mimats a l’hora de negociar. He o espantem els homes?” summa cum laude a Harvard i tute- oportunitat, sento que és la meva pensat que vaig pecar de tonta per- Mentre Jennifer Lawrence es lada per un dels professors d’eco- responsabilitat dir-hi alguna cosa”. preocupava per si quedava com una nomia més prestigiosos del món: nena mimada, els seus companys Larry Summers. Però la realitat és Opinar però no ofendre 03 de repartiment Bradley Cooper o que la filosofia de Lean In arriba a Jennifer Lawrence també va sentir Christian Bale no van demostrar tots els estrats socials, perquè el aquesta responsabilitat, d’interve- que tinguessin cap problema moral problema és estructural. nir en públic, quan es va assabentar per ser hàbils i agressius a l’hora de En tot cas, és una branca més del que els seus companys de la pel·lí- lluitar per un bon salari. Quan es va moviment per a l’equitat de gène- cula La gran estafa americana esta- filtrar un altre e-mail de Sony amb re, que sembla que ha agafat bon rit- ven cobrant més del doble del que els comentaris sobre les negociaci- me. Agafa el relleu a les accions con- cobrava ella. I ho va fer públic amb ons de salaris, un dels productors cretes que han fet altres personat- una carta molt explícita que va pu- va titllar de “nena malcriada” una ges públics d’impacte mundial, com blicar al blog de Lena Dunham, dide les seves companyes actrius: “No el cas d’Emma Watson i el seu dis- rectora, productora i protagonista sé per què però no me’l puc imagi- curs pronunciat a les Nacions Uni- de la sèrie de televisió Girls. nar dient el mateix d’un home”. des el setembre del 2014. Watson va “Estaria mentint –escriu Law- Amb aquestes paraules va acabar estendre una invitació formal i ex- rence– si digués que vaig lluitar pel Lawrence la seva declaració indig- plícita al paper dels homes en meu salari com a actriu d’aquesta nada... que també van firmar els aquesta lluita, ja que ells també són pel·lícula sense que m’importés seus companys de repartiment.e 54 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara cultura

FERNANDO JEAN-JACQUES SAVATER ANNAUD FILÒSOF CINEASTA “Era un humanista “Era un erudit amb una integral que no només gran alegria per viure. LES tenia cultura sinó que Una barreja entre el FRASES sabia que el seu sentit savi i l’home amant CULTURA és buscar la felicitat” del riure i el menjar”

XAVI SERRA BARCELONA

En una entrevista del 2013 al New York Times, Umberto Eco va ser in- terrogat sobre el declivi de la cultura italiana. “Quin declivi? –replica- Umberto Eco, va ell, burleta–. Encara hi sóc jo!” La fatxenderia no era un dels atributs del gran novel·lista, filòsof i semiò- leg, mort divendres als 84 anys, pe- rò sí l’humor. Eco es reia una mica de l’estatus cultural que havia assolit la seva figura a Itàlia, on se’l con- el savi infinit siderava poc menys que l’últim gran humanista del país, un intel·lectual total capaç de sacsejar el pensament occidental amb assajos com Apocalíptics i integrats, de dignifi- car el bestseller amb el supervendes El nom de la rosa i d’enriquir la vida cultural i acadèmica amb la seva veu crítica i els seus projectes edu- catius. Un bibliòfil contumaç, un home savi –“L’home que ho sabia tot”, ha titulat en primera pàgina el seu diari, La Reppublica– que no marcava línies vermelles entre l’alta i la baixa cultura i que sentia tanta passió per l’estètica medieval com pel còmic nord-americà. La semiòtica va ser l’àmbit principal dels seus estudis acadèmics. Eco ocupava la càtedra d’aquesta matèria a la Universitat de Bolonya, la més antiga d’Europa, i va escriu- Mor l’escriptor i re una vintena de tractats en què in- terpretava la cultura a través dels filòsof italià, autor seus símbols i signes, ja fos a partir del llenguatge i les banderes o dels d’‘El nom de la rosa’ còmics, la roba i la música. A Opera i humanista eclèctic aperta, un influent assaig del 1962, reformulava la relació entre obra i capaç de conciliar en lector, convertint el segon en coau- tor del text a partir de la pluralitat la seva obra literària d’ordres i sentits. I en el cèlebre i assagística l’alta i Apocalíptics i integrats, del 1965, examinava les diferents posicions la baixa cultura davant la cultura de masses i els mitjans de comunicació a través dels seus mites.

Un pont entre dos mons bits és la seva primera novel·la, El de 15 milions d’exemplars), però la món. Mai no va defugir el comenta- L’escriptor va compaginar la seva nom de la rosa (1980), ambientada seva carrera novel·lística continua- ri polític i va alçar la veu contra Ber- activitat acadèmica i assagística en un monestir italià del segle XIV ria amb títols com El pèndol de Fou- lusconi, subratllant que el veritable amb l’estudi de la cultura popular, a on s’estan produint assassinats de cault (1988), que gira al voltant d’un problema no era l’empresari “sinó la la qual es va aficionar de petit devo- monjos per ocultar l’existència d’un complot que involucra esoterisme i societat italiana per haver-li permès rant les obres de Jules Verne i Mar- tractat filosòfic d’Aristòtil que es fórmules matemàtiques, o l’històric acumular tant de poder”. co Polo i còmics d’aventures a casa creia perdut. Un relat que es pot lle- Popular Baudolino (2000), en què les incre- L’erudició és divertida del seu avi. És famosa la seva anàli- gir en clau detectivesca, històrica o ’El nom de la ïbles aventures d’un jove camperol si de Casablanca: comparava la al·legòrica, protagonitzat pel mon- rosa’ va del segle XII es barregen amb debats El filòsof Fernando Savater recorda- pel·lícula amb la Sagrada Família de jo franciscà Guillem de Baskerville, filosòfics i mitologia medieval. La va ahir la curiositat voraç d’Eco: “Te- Gaudí i la definia com una destil·la- que es podria considerar tant una vendre més seva última novel·la, Número zero nia coneixements en molts àmbits, ció del mite de la renúncia eròtica variació medieval de Sherlock Hol- de quinze (Rosa dels Vents, 2015), alertava so- alguns d’ells molt abstrusos i d’altres que anava directament a l’inconsci- mes com un alter ego del mateix au- milions bre la crisi del periodisme a través de molt populars. Era un ésser poli- ent col·lectiu del públic. Eco va ser tor pel seu amor als llibres i la cultu- d’exemplars d’una història ambientada en la Ità- fònic que s’ho volia passar bé i una de un pont entre els dos mons: els seus ra. Insaciable bibliòfil, Eco va reu- lia del 1992 sobre un empresari que les coses amb què més es divertia era assajos estaven plens de referènci- nir una col·lecció de més de 50.000 crea un diari per manipular els po- l’erudició”. Admetia que feia un ús es pop com Superman i Retorn al fu- volums que ocupaven dues plantes lítics i intimidar els seus rivals. La habitual de la Wikipedia i la defen- tur, i les seves novel·les més popu- de casa seva, plena de manuscrits seva veu crítica sobre els mitjans sava, tot i que n’assenyalava els de- lars, de preocupacions estètiques i medievals, i amb un interès especi- també es va fer sentir en els articles fectes, però creia absolutament en el erudició filosòfica i històrica. al per les falsedats històriques. que publicava a la premsa –l’ARA futur del llibre, sobre el qual conver- El millor exemple de la capacitat L’escriptor no repetiria mai un n’havia publicat– i en les conferèn- sava amb Jean-Claude Carriere a d’Umberto Eco per unir els dos àm- èxit com el d’El nom de la rosa (més cies i xerrades que oferia arreu del Nadie acabará con los libros. “El lli- ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 55 cultura

MATTEO RAFAEL FRANÇOIS DARIO RENZI ARGULLOL HOLLANDE FRANCESCHINI PRIMER MINISTRE ITALIÀ ESCRIPTOR PRIMER MINISTRE FRANCÈS MINISTRE DE CULTURA ITALIÀ “Era un intel·lectual “Va ser un escriptor “Mai es va cansar “Va ser un gegant que extraordinari amb una total i universal d’aprendre va portar la cultura intel·ligència única que va anar més enllà i de transmetre italiana per tot el món. unida a la capacitat de les fronteres la seva erudició amb Jove i volcànic d’anticipar el futur” acadèmiques” eloqüència i humor” fins a l’últim dia” ‘Andiamo’ a la Rambla

tats i les contradiccions de les noves una de les seves visites a la capital In memoriam tecnologies de la comunicació, recla- catalana, una mica tip d’una recep- mant sempre el valor de la lectura, ció oficial, em va dir: “Andiamo a la MIQUEL DE MORAGAS allò que permet a l’ésser humà viu- Rambla”. L’intel·lectual preferia CATEDRÀTIC EMÈRIT re –imaginàriament– moltes vides i viure els ambients de la ciutat. DE COMUNICACIÓ (UAB) en moltes èpoques. Tot i haver titu- En aquella època la seva obra va lat el seu llibre Apocalípticos e inte- Influència significar per a nosaltres un gran es- mberto Eco ens ha dei- grados, mai no va creure en aquesta Va tenir pes a tímul al desenvolupament del pen- xat un llegat intel·lec- mena d’oposicions radicals, sempre Catalunya tant sament social crític. Mediador amb tual de múltiples di- va buscar els clarobscurs de les expe- els corrents intel·lectuals europeus, Umensions: com a semi- riències comunicatives modernes. en les ciències la seva influència a Catalunya va ser òtic, filòsof, professor, I més enllà de l’àmbit acadèmic, socials, com decisiva en el plantejament dels es- escriptor, periodista, crític cultural, sempre hi trobàvem l’intel·lectual en el disseny i tudis culturals i de la comunicació i, intel·lectual present en el debat pú- crític, compromès amb la idea d’una l’arquitectura per tant, de les nostres facultats de blic per la democràcia, capaç d’ana- Europa culta i democràtica. ciències socials i humanitats. Però, litzar la història i també de fer pros- més enllà, la seva influència també pectiva de futur. I tota aquesta ac- A Barcelona va ser molt significativa en altres tivitat tenia un eix principal, una te- En l’etapa semiòtica, la seva presèn- àrees, molt singularment al món de màtica central: els signes, la cia a Barcelona va ser freqüent, amb l’art, l’arquitectura i el disseny. Com significació i la cultura. importants vincles amb l’editorial a anècdotes significatives puc recor- Dotat d’una capacitat intel·lectual Lumen i les universitats catalanes, dar que un dels primers compradors admirable –recordo la rapidesa amb entre els quals algunes conferènci- del llibre La estructura ausente què va corregir les quasi 400 pàgines es massives a Bellatera. (1972) va ser el crític d’art Cirici Pe- de la versió en castellà del Tratado de Eco es movia amb comoditat per llicer, o la celebració del primer sim- semiótica general–, va ser mestre en la Barcelona de la resistència al posi de semiòtica de l’arquitectura diversos camps i disciplines. Em re- franquisme, sempre disposat a sig- celebrat a Castelldefels, també el feriré aquí especialment a les seves nar els manifestos a favor de la de- 1972. Sí, Eco va influenciar els líders primeres etapes més acadèmiques, mocràcia. Entrava al Bocaccio i els intel·lectuals de l’emergent movi- abans de convertir-se en una gran fi- arquitectes i editors que hi estaven ment del disseny i de l’arquitectura gura literària internacional, l’època reunits el saludaven com si trobar- moderna. També qüestió de signes, durant la qual vaig tenir l’oportunitat lo allà fos la cosa més natural. En significació i cultura.e de trobar-lo més freqüentment. La seva contribució als estudis de comunicació i cultura del segle XX és fonamental. Amatent a les aportacions de l’estructuralisme, va saber sintetitzar els corrents de la semiò- tica francòfona (Saussure, Barthes) i la tradició de la semiòtica anglosa- xona (Morris). Més que fundador de la semiòtica, va ser-ne un gran sinte- titzador, amb una influència direc- ta a les nostres universitats, obrint noves perspectives en l’estudi de les GIUSEPPE CACACE / AFP formes culturals de masses. Els seus llibres de semiòtica traduïts al caste- llà, com La estructura ausente (1972), bre és com la cullera, el martell, la ro- Tratado de semiótica general (1976) da i les tisores. Un cop s’ha inventat i Lector in fábula (1981), van tenir ja no es pot millorar; ha superat la una influència decisiva. prova del temps”, deia. Alhora, Eco pot ser considerat un Eco va rebre premis com l’Strega dels introductors dels estudis cultu- –màxim guardó literari d’Itàlia–; el rals, autor d’un llibre emblemàtic, Médicis, de França, i el Príncep d’As- Apocalípticos e integrados (1965), de túries de comunicació i humanitats. fet, una síntesi dels grans corrents També el van nomenar honoris cau- teòrics d’aquells estudis. Això li va sa d’una vintena d’universitats i ca- permetre establir ponts entre la se- valler de la Legió d’Honor francesa. miòtica i la sociologia de la comuni- Però tot i ser proposat algun cop al cació, i va contribuir a un canvi de Nobel, sempre es va quedar a les por- paradigma teòric que reclamava tes de rebre’l, com lamentava ahir el més atenció a les competències dels filòsof Rafael Argullol, que critica- receptors en els processos de comu- va que l’acadèmia sueca no valorés nicació (Lector in fábula, 1981). De- una obra que “va reunir perfecta- ia: en lloc de preguntar-nos què fa la ment una reflexió teòrica i de crea- televisió a la gent seria millor fer-ho ció literària”. No obstant això, Eco sobre què fa la gent amb la televisió. s’ho prenia amb humor. La posteri- En els darrers anys la seva im- tat, per a ell, no residia en els premis, pressionant cultura humanística li Umberto Eco durant el rodatge d’El nom de la rosa, dirigida per Jean-Jacques Annaud i sinó en les biblioteques.e va permetre assenyalar les possibili- amb Sean Connery entre els protagonistes. GETTY 56 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara cultura

MOR UMBERTO ECO, EL SAVI INFINIT Silvia Querini L’humanista global EDITORA DE LUMEN I D’UMBERTO ECO DES DEL 2002

In memoriam “La seva gran

LAURA BORRÀS ensenyança és la DIRECTORA DE LA INSTITUCIÓ DE LES de no banalitzar LLETRES CATALANES la realitat” mberto Eco, semiòleg, professor, filòsof del llenguatge, assagista, novel·lista, periodista, LAURA SERRA crític, estudiós de l’estè- BARCELONA Utica medieval... o “l’home que ho sabia tot”, com el definia La Reppubli- Com era treballar amb ell? ca, és mort. En assabentar-me’n, vaig Eco era un mestre en tot. I, a més, li acabar el meu post diari a Facebook agradava ensenyar. Amb ell vaig amb una de les seves cites brillants: aprendre a cuidar tots els detalls de “Els llibres es respecten llegint-los, l’edició: algunes vegades vam arri- no deixant-los en pau”. Jo el dec res- bar a discutir per un adjectiu de la pectar molt, perquè els seus llibres traducció. Era molt acurat i sabia no els deixo en pau. Vaig córrer a la molt bé el que volia. Amb el temps, meva biblioteca, on, a més de les no- una descobria que ell tenia raó. vel·les (segurament el que menys m’interessa), tinc Lector in fabula, Tenia opinions molt dures sobre el Art i bellesa en l’estètica medieval, moment actual. La seva última no- Seis paseos por los bosques narrati- vel·la, Número zero, és l’única que vos, Interpretación y sobreinterpreta- situa a l’Itàlia contemporània; se’n ción, Socialismo y consolación i Nadie va al 1992, no més enrere. acabará con los libros, la magnífica Perquè estava cansat de la manera conversa amb Carrière, entre d’al- com es banalitza i tergiversa la re- tres. La meva tristesa personal és alitat. A vegades per l’afany de tenir gran, com sempre que es mor un un titular, de trepitjar l’exclusiva a mestre, algú que t’ha influït. un altre mitjà, fem i diem coses que He copsat, també, una sensació ni són certes ni convenen. Número de commoció general per la pèrdua zero és una gran crítica als mitjans d’un intel·lectual respectat i admi- Umberto Eco i José Saramago, dos gegants literaris i humanístics. REUTERS i l’última lliçó, amb molta ironia i rat que va acostar el món de l’alta sentit de l’humor, d’un mestre. Els cultura a la cultura popular amb bé com a divulgador, mitjançant nen, no només el text en si mateix, polítics espanyols l’haurien de lle- productes de qualitat esdevinguts aportacions a la premsa i al debat sinó com aquest modela i incideix gir com un vademècum. Quant autèntics fenòmens, com ara El nom col·lectiu. Ha pensat la cultura me- en l’audiència. “La lectura de les n’aprendrien! de la rosa. Sovint ens sembla que ar- dieval i la cultura moderna, de Ja- obres literàries ens obliga a un exer- ribem a conèixer les persones que hi mes Bond fins a l’hipertext. En una cici de fidelitat i de respecte en la lli- Les seves reflexions abraçaven ha darrere els llibres que llegim. En lògica de competició de suports en- bertat de la interpretació”, escrivia molts altres temes: jihadisme, cor- el cas d’Eco, la familiaritat amb els tre la memòria vegetal (manuscrits El llegat al deliciós volum traduït per Carme rupció, Berlusconi, Twitter... seus textos, les vegades que hi he i llibres) i la mineral (pedra i ordina- Seguirem el Arenas Sobre literatura (Destino, Era un home que vivia al dia. Con- tornat, que l’he fet servir en articles dors), va apostar per la comprensió. seu missatge: 2002), una festa del saber literari. nectat d’una manera intel·ligent, per desenvolupar reflexions partint Va obrir espais de diàleg entre apo- Esperem haver entès el missatge. que convidava a la reflexió. La seva de les seves, el diàleg privat i virtu- calíptics i integrats en la seva recer- seguirem Seguirem llegint. Seguirem inter- gran ensenyança és la de no banalit- al que hi he mantingut, me l’ha fet ca permanent del sentit del signe. llegint i pretant, fidels i lliures. Perquè sa- zar la realitat. Posar cadascú al lloc imaginar com una ment desperta i Seguint Eco, com a professora de interpretant, bem que llegir és viure més. Per ai- que li correspon. No posar un tren- crítica, sorneguera i tremendament literatura i estudiosa dels signifi- fidels i lliures xò li dedico la cita de Kempis que in- ding topic de moda al mateix nivell actual: un exemple vívid de pensa- cats, he entès la textualitat en qual- clou a la seva catedral literària par- que una reflexió sobre la societat ac- ment humanístic global. sevol suport com una forma d’inter- ticular: In omnibus requiem tual. No tot té el mateix valor. Per ai- Eco és un dels grans pensadors textualitat, per la seva interacció quaesivi, et nusquam inveni nisi in xò tenia problemes amb Twitter i de la cultura, hi ha dedicat la vida, amb altres textos. Si alguna cosa ens angulo cum libro. Vaig cercar la pau Facebook [el 2015 va aixecar polse- convertint-la en una projecció de va ensenyar Eco és com textualitat i arreu, sense trobar-la enlloc més guera la conferència a Torí on afir- saber contínua als seus estudiants intertextualitat descriuen el com- que en un racó i amb un llibre. Re- mava: “Les xarxes socials donen en l’àmbit de la docència, però tam- plex procés de la lectura, i exami- quiescat in pace, professore!e dret a parlar a legions d’idiotes que abans parlaven només al bar des- prés d’un got de vi. Abans eren silen- ciats ràpidament, ara tenen el mateix dret a parlar que un premi No- Els ecos d’Umberto bel. És la invasió dels idiotes”].

fins a l’última obra publicada tot que han fet de l’obra d’Umberto Eco La Repubblica avui el defineix com In memoriam just l’any passat, Número zero. Pen- Estil una producció que sovint semblava “l’home que ho sabia tot”. seu en qualsevol de les que hàgiu lle- Combinava eclèctica però que en el fons mante- No només era curiós: era voraç. I ai- MARTÍ GIRONELL git i hi trobareu aquests ingredients nia els principis bàsics. Primer: es- xò es reflectia en el que deia i escri- ESCRIPTOR que ara us detallaré. Hi podreu estar la crònica criure perquè en tens ganes. Sovint via. Tenia fam de realitat. Podia os- d’acord o no, però els que l’hem tin- medieval ho oblidem i és providencial. Segon: cil·lar entre apocalíptic i integrat, gut de referent hi combreguem. I els i el relat en escriure perquè el lector es divertei- però sempre tenia una opinió prò- any 1983 Eco va publi- ecos del seu estil es troben en les clau filosòfica xi i escriure pensant en el lector. Ter- pia, tot el seu fons d’armari cultu- car un llibret que es obres de molts autors. i al·legòrica cer: escriure una novel·la és com fer ral li servia per analitzar l’últim cò- deia Postil·les a ‘El D’Adso de Melk a Baudolino pas- una excursió a la muntanya, s’ha mic o un cas de corrupció política, nom de la Rosa’. Enca- sant per Roberto de la Grive i Colon- d’aprendre a respirar, agafar ritme i de Topolino a Renzi. ra no en vuitanta pà- na han estat els actors que ha fet ser- familiaritzar-te amb el paisatge. gines,L’ el professor de semiòtica de la vir Eco per mostrar el seu art: la ca- Amb la seva desaparició, Eco fa bona Què pensava d’El nom de la rosa? Universitat de Bolonya definia i de- pacitat de combinar la narració i la també la frase que va deixar escrita: Crec que hi tenia una relació d’amor- fensava la seva concepció de no- crònica medieval amb el relat ideo- “L’autor s’hauria de morir després odi, entre altres coses perquè va ta- vel·la. Unes idees a les quals, amb lògic en clau filosòfica i al·legòrica d’escriure la seva obra per aplanar el par l’obra que vindria després. Però pocs matisos, s’ha mantingut fidel amanit amb tocs policíacs. Detalls camí al text”.e no crec que li preocupés.e ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 57 cultura

66è FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE BERLÍN

Trine Dyrholm, premi a la millor actriu per The commune, i Gianfranco Rosi, Ós d’Or per Fuocoammare. SEAN GALLUP / GETTY El palmarès

ÓS D’OR AL MILLOR FILM ‘FUOCOAMMARE’ GIANFRANCO ROSI

GRAN PREMI DEL JURAT ‘DEATH IN SARAJEVO’ DANIS TANOVIC

PREMI ALFRED BAUER ‘A LULLABY TO THE...’ LAV DIAZ

‘Fuocoammare’, Ós d’Or coherent MILLOR DIRECCIÓ MIA HANSEN-LOVE per al drama sobre els refugiats ‘L’AVENIR’ ‘Death in Sarajevo’, de Danis Tanovic, Gran Premi del Jurat de la Berlinale

partir de la distància entre dos noves perspectives”, va ser la solució VIOLETA KOVACSICS / XAVI SERRA grups de persones que compartei- de compromís perquè Lav Diaz pu- BARCELONA xen un mateix espai, però que no es gés a l’escenari per fer la brometa troben. Fuocoammare resumeix (“Gràcies per premiar el meu curt”) Era el desenllaç més previsible. En perfectament l’esperit de la Berli- i que Dieter Kosslick, el director del una edició marcada pel drama dels nale. És una pel·lícula necessària, festival, respirés tranquil. El direc- refugiats des de la primera roda de més pel tema que per la seva pro- Oblidada tor filipí va dedicar el premi als cine- MILLOR ACTRIU premsa, el documental italià Fuoco- posta cinematogràfica. El director astes que “creuen que el cinema pot El jurat no TRINE DYRHOLM ammare va endur-se l’Ós d’Or de la va dedicar el premi a la gent de l’illa, va premiar la canviar el món”, un propòsit que no Berlinale. Gianfranco Rosi, que ja va “sempre acollidora i amb el cor sembla assumit en una pel·lícula tan ‘THE COMMUNE’ guanyar el Lleó d’Or a Venècia amb obert als altres pobles”. gran actuació hermètica com la seva. el seu anterior documental, Sacro d’Isabelle L’èxit de Death in Sarajevo i Fuo- De Sarajevo a les Filipines GRA, va filmar durant any i mig la Huppert a commare va relegar L’avenir (favo- MILLOR ACTOR situació dels refugiats a l’illa de L’altre gran triomfador de la nit va rita de la crítica) a l’Ós de Plata a la ‘L’avenir’ MAJD MASTOURA Lampedusa. El punt de partida és ser Death in Sarajevo, del bosnià Da- millor directora per a Mia Hansen- nou, diferent de les múltiples apro- nis Tanovic, Gran Premi del Jurat i Love. Premi menor per al film més ‘HEDI’ ximacions periodístiques que s’han Fipresci de la crítica. L’acció se si- subtil i emocionant del festival, re- fet del tema. Rosi se centra en dos tua en l’hotel de luxe on s’allotgen trat d’una professora de filosofia elements. D’una banda, filma els dignataris per commemorar els 100 que tot d’una es queda sense marit MILLOR GUIÓ moments quotidians d’alguns dels anys de l’esclat de la Primera Guer- ni feina i ha de reinventar la seva TOMASZ WASILEWSKI habitants de l’illa, especialment ra Mundial, un microcosmos en què manera de viure. Sense caure en tò- d’un nen que juga i parla i que de cop es barregen discussions polítiques i pics de les crisis de la maduresa, és ‘UNITED STATES OF LOVE’ ha de fer front a un problema de vis- conflictes laborals amb les ferides un film serè i madur, polític en un ta. L’altra cara del retrat són els re- obertes de la Guerra dels Balcans. sentit profund i amb una Isabelle fugiats que arriben a la costa. Basada en l’obra Hotel Europe de Huppert extraordinària a qui Han- MILLOR FOTOGRAFIA Rosi es fixa especialment en els Bernard-Henri Lévy, Tanovic plan- sen-Love va dedicar el premi. MARK LEE PING-BING habitants de Lampedusa. Al princi- teja una paràbola sobre el malestar Entre la resta de guardons, res pi de Fuocoammare, els immigrants d’Europa a l’estil del seu famós Ter- destacable: la correcta interpreta- ‘CROSSCURRENT’ gairebé no es veuen. Les imatges ra de ningú, plena de subratllats i ció de Trine Dyrholm a la nefasta són de vaixells, de màquines i dels apunts didàctics que fan excessiu el The commune, el premi al protago- guardes costaners, vestits com si doble reconeixement al film. nista de Hedi que el tunisià Majd fossin astronautes. Tot sembla abs- El jurat tenia un problema amb el Mastoura va dedicar “a tots els màr- tracte, com si el que veiem no fos film filipí A lullaby to the sorrowful tirs de la revolució” i l’Ós de Plata d’aquest món. Finalment, els ros- mystery; és a dir, més enllà de la pro- al millor guió per a la crueltat inne- tres dels refugiats comencen a apa- va de resistència que suposen les se- cessària de la polonesa United Sta- rèixer a la pantalla i el dolor se si- ves vuit hores. Com podien excloure tes of love. Premis inevitables per- tua aleshores en primer terme. La del palmarès una jugada tan arrisca- què algú se’ls havia d’endur i que idea de Rosi és tan clara com simple. da del festival? El premi Alfred Ba- són un reflex acurat d’una edició Es tracta d’establir una metàfora a uer, que distingeix títols que “obren poc memorable del festival.e 58 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara esports

EL LAS PALMAS REMATA MÉS, PERÒ SENSE EFECTIVITAT Setze vegades van xutar els canaris, per treze dels catalans. El Las Palmas va fer més remats, però només 3 a porteria.

LUIS ENRIQUE MARTÍNEZ: “Jugant cada dos o A DOS PARTITS DEL RÈCORD tres dies només ens El Barça es va situar a dos partits del podem exigir rècord de partits invicte del Madrid competir. Estic de Leo Beenhakker, que en va estar content del que Esports 34 sense perdre el curs 1988/89. he vist” El líder també guanya a càmera lenta El Barça es dosifica pensant en l’Arsenal en un partit que juga amb fredor, però s’emporta els tres punts contra un Las Palmas lluitador

del Barça. “Hem intentat dominar la ser previsible. És a dir, guanyar. També TONI PADILLA possessió, però s’han perdut massa pilo- volia que fos un partit sense gaires sor- ENVIAT ESPECIAL tes i ens han obligat a córrer massa”, es preses, però sense Busquets li va costar A LAS PALMAS queixava Luis Enrique, que no es va es- retenir la pilota. I mira que Iniesta va estar de recordar que el Barça juga cada tar encertat, amb l’ajuda del seu escuder, Després de derrotar equips com el Va- tres dies. Sí, el cansament afecta un Bar- Sergi Roberto. Arda Turan, però, sem- lència, l’Athletic o el Celta a base de gols, ça que ja porta 15 partits oficials aquest blava un existencialista del futbol, bus- el Barça va desfer-se del Las Palmas in- 2016. 15 partits sense derrotes. I en tocant el sentit del seu joc, buscant un es- tentant deixar sense armes el rival a cò- tal, 32 partits oficials invicte. pai. Massa perdut, va veure una groga i pia d’avorrir-lo. En una actuació sense Una ratxa de 32 victòries en què cada al descans ja l’havien canviat per un Ra- ànima ni grapa, el líder va demostrar que partit tenia el seu relat propi. Alguns, kitic que va encarregar-se d’ajudar Ini- sap guanyar també quan provoca més plens d’exuberància; d’altres, amb men- esta per posar ordre i convertir tota la badalls que elogis, cosa que evidencia talitat calculadora com a Las Palmas. segona part en un espectacle monòton que l’acumulació de minuts també car- Quan es va voler tenir la pilota i no ha- amb bastants badalls en què Suárez va rega les cames dels millors. El quinzè ver de cansar-se es va enyorar la figura fallar dos gols. A més, durant bona part partit oficial del 2016 va permetre posar de Sergio Busquets. Convertit en la clau del temps la pilota era al centre del entre l’espasa i la paret l’Atlètic i el Ma- de volta, en el centre de gravetat de camp, a les botes dels jugadors de Luis drid, va refermar el liderat del Barça i va l’equip, Busquets és com un bon oli en Enrique, massa lluny de la porteria de engreixar les estadístiques: 32 partits una amanida. A primera vista no el veus Varas. Massa lluny de l’espectacle. El sense perdre i Suárez, tot sol, amb 25 entre els ingredients, però quan no hi és partit, a la segona part, només va ani- gols a la Lliga. És a dir, l’uruguaià, tot so- mar-se en els últims minuts quan va en- let, porta més gols que un grapat trar Araujo, exjugador del Barça B, i amb d’equips de Primera. I hauria pogut fer- Messi, com un jugador de tres xuts gairebé va castigar la fredor ne més, de gols, a Las Palmas, però en va d’un Barça que comptava els metres que fer un en un triomf (1-2) que referma el pòquer, va calcular l’esforç feia, els minuts que jugava, i intentava liderat, malgrat que a sobre la gespa es va que calia fer al camp no carregar massa els bessons quan toca veure la versió freda d’un equip que per volar a Londres dilluns per jugar contra moments és tot cor. A Las Palmas va fer l’Arsenal. acte de presència un Barça una mica El Barça volia un partit “Podem estar més o menys encer- cansat de jugar dos cops per setmana. tats, tenir més o menys control, però es- Un Barça que té ganes de Champions. previsible i el Las Palmas tic content del que he vist”, deia Luis Un líder que va guanyar a camèra lenta, una festa anàrquica Enrique malgrat que el trident no va sense curses elèctriques ni pluja de gols. acabar d’estar endollat. I això que van Amb una excepció: l’uruguaià. Suá- el paladar es queixa. Sense Busquets, marcar Suárez i Neymar. L’uruguaià va rez, animal competitiu, és incapaç de do- sancionat, el Barça va perdre pilotes, va fer un gol i va inventar-se una jugada sificar. Va perseguir cada pilota amb la cedir espais entre línies i va caure mas- per la banda per cedir la pilota a Messi, mateixa mirada embogida amb què els sa al parany d’un Las Palmas que va sor- encara abans del descans. Però Javi Va- buscadors d’or es llançaven a l’aigua tir millor al terreny de joc de l’estadi de ras, el porter que sempre brilla contra quan veien una cosa brillant al fons del Gran Canària. Malgrat que el Barça va l’argentí, va aturar-li el xut. El rebuig, riu. Els seus companys, en canvi, viuen colpejar primer en una contra en què però, el va convertir Neymar en el gol del talent i no de la lluita com ell. I, per Iniesta i Alba van regalar el gol núme- del triomf quan encara quedava molt tant, saben quan cal aixecar el peu de ro 41 d’aquesta temporada a Suárez, el per jugar, quan molta gent, a Las Pal- l’accelerador. Messi i Neymar, especial- gol de l’empat just després, als 10 mi- mas, creia que el Barça, en algun moment l’argentí, van gestionar els esfor- nuts de joc, va ser tan just com ho hau- ment, es posaria la seva disfressa de su- ços amb la mateixa fredor amb què un ria pogut ser un segon gol blaugrana. Al- perheroi per inventar-se aquelles juga- jugador de pòquer medita les pròximes ba va trencar el fora de joc, Jonathan Vi- des impossibles que finalment no van jugades. A Las Palmas, el Barça va inten- eira va decidir que la rua de carnaval co- fer acte de presència. En canvi, sí que va Després d’uns tar amagar la pilota i no haver de córrer mençava abans d’hora i d’esperó li va agradar Mathieu, primer acompanyat partits a un alt gaire, però no ho va acabar d’aconseguir, donar la pilota a Willian José, que no va de Mascherano i després de Vermaelen, nivell, Messi, ja que els locals van convertir el partit en fallar davant Bravo. que va aprofitar aquest partit, ja que di- perseguit per un duel d’anada i tornada. Tal com agra- El Las Palmas volia que el partit fos marts segurament ja no jugarà. A Lon- Bigas a la foto, no da a l’afició canària, els jugadors alegres una festa, anàrquica, esbojarrada com la dres el Barça oferirà la seva millor cava tenir el millor sempre són ben rebuts. El que segura- rua que s’havia de fer després pels car- ra. A Las Palmas el líder tenia la mira- dia a Las Palmas. ment no esperaven, però, era trobar-se rers. Volia sol, però durant bona part del da freda de qui vol omplir un expedient. JAIME REINA / AFP al davant una de les versions més fredes partit va ploure. El Barça, en canvi, volia I ho va fer.e ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 59 esports

Las Palmas Barça ENTRENADOR: Quique Setién 1 2 ENTRENADOR: Luis Enrique Martínez JUGADORS TARGETES GOLS JUGADORS TARGETES GOLS Varas, Garrido, Aythami, Roque Mesa (84’) Willian José (10’) Bravo, Alves, Mascherano, Arda Turan (34’) i Suárez (8’) i Bigas, D. García (Nili, 88’), Mathieu, Alba, Arda (Rakitic, Dani Alves (87’) Neymar (39’) Roque, Momo, Tana, Viera 46’), Sergi R. (Vermaelen, (Lemos, 66’), El Zhar (Araujo, 68’), Iniesta, Messi, Suárez i 75’) i Willian José. Cap Neymar. Cap

ESTADI: Estadi de Gran Canària ■ NOMBRE D’ESPECTADORS: 26.951 ■ ÀRBITRE: Del Cerro Grande (Comitè Madrileny)

Quatre LES CLAUS maneres de NATALIA ARROYO perdre contra PERIODISTA I ENTRENADORA el Barça

XAVIER BOSCH PERIODISTA

uis Suárez, després de marcar un gol, d’inventar-se’n un altre i d’espifiar el tercer més Lcantat de la seva carrera, que ens hauria estalviat una pan- dèmia de lipotímies, va dir que en els úl- tims quatre desplaçaments s’havia sa- Espai a l’esquena de la defensa but patir per guanyar els partits en Com a pla habitual, el Las Palmas no va voler pressio- camps on es guanya la Lliga. És veritat nar a dalt (tot i que puntualment va buscar les pessi- que contra el Màlaga, el Llevant, l’Spor- golles a Mathieu i Mascherano) i va replegar-se en un ting i el Las Palmas el Barça s’ha endut, bloc intermedi, més a camp propi que a camp rival. consecutivament, els dotze punts amb L’equip de Quique Setién va ajuntar molt les seves lí- enfrontaments relativament sem- nies per eliminar espais interiors. El partit va reclamar blants. Al final tothom perd contra el arribades des de segona línia, desmarcatges a l’espai Barça de Luis Enrique, però la manera a l’esquena de la defensa canària, que va preferir fer com els rivals intenten fer mal al líder un pas endavant per no concedir una recepció per varia segons la circumstància de cada dins que cuidar la distància amb el seu porter. plantilla i el guió boig de cada partit. El Màlaga ens va fer glatir amb una allau d’atacs anàrquics, el Llevant ens va combatre amb il·lusió i amb una lliçó tàctica de Rubi, un Sporting farcit de su- plents ens ho va fer gruar mentre els va durar l’empenta i la Unión Deportiva va combatre’ns fent el més difícil de tot: jugant a futbol. Ja al partit al Camp Nou –el dia estrany de la lesió de Messi–, els canaris van jugar la pilota molt per damunt de les seves possibilitats. Ahir l’equip de Quique Setién, en zona de descens, va jugar sense complexos, amb Poruc pas enrere dels centrals les armes del campió del món de clubs. Dues hores abans de la Rua de Carnaval, El Barça no va acabar d’estar còmode en aquest esce- l’equip local es va disfressar de Barça i nari, no tenia marge per consolidar el seu atac i totes van ser els canaris els que es desmarca- les accions se li acabaven massa d’hora. A més, de- ven amb velocitat, els que intentaven fensivament, l’equip transmetia sensació d’insegu- l’un contra un i els que combinaven bé, retat, de certa por. La parella Mathieu-Mascherano jugant en curt per dins. El Barça, men- mai va acabar-se de creure la necessitat de jugar trestant, s’autoregulava, que és l’eufe- amunt, d’empènyer enrere el seu rival per eliminar misme per dir que jugaven molt per so- les seves possibilitats de transició. Els centrals van ta de la intensitat dels grans partits. A jugar massa lluny, tant del rival com dels companys, les Canàries, l’equip basculava per tapar una situació que es va saber corregir al segon temps. forats però anava de corcoll, marcava els rivals amb la mirada, no tenia la con- Joc entre línies dels canaris centració necessària i semblava un equip trencat entre línies, amb un tri- Aquesta vigilància poc agressiva de la línia defensiva dent especialment espès. Te raó Luis va donar ales a Willian José i Jonathan Viera, especial- Suárez que traient petroli en partits ai- ment perillosos quan el Las Palmas va encadenar més xí el títol és més a la vora. Si aquest Bar- fases ofensives de les esperades. Els locals van bus- ça té una virtut respecte al de la prime- car recepcions interiors a l’esquena dels interiors ra temporada de Luis Enrique és que blaugranes, que deixaven massa metres descuidats competeix encara millor i és més fiable entre Sergi Roberto i els centrals (o entre els laterals que ara fa un any. I ara –festa grossa– i els centrals). Va ser un context ideal per al talent torna la Champions.e tècnic dels canaris, tot i que en els últims metres els va faltar precisió per ferir més un Barça competitiu. 60 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara esports

L’EXAMEN DE ‘LA TDP’ BARÇA

RICARD TORQUEMADA Suárez, cara i creu, sempre llança PERIODISTA ell la moneda enlaire L’uruguaià porta 25 gols a la Lliga, i iguala o supera els números de sis equips

ALBERT LLIMÓS Tants gols o més que 6 equips BARCELONA GOLS Luis Suárez va a un altre ritme. Aquest Luis Suárez 25 inici del 2016 l’uruguaià ha sostingut el Barça amb els seus gols i la seva inaca- bable generositat. Ahir, contra el Las Granada 25 Suárez Palmas, en un partit sense lluïments, amb un Messi gris i un Neymar inter- El davanter uruguaià va fallar contra el mitent, totes les jugades del conjunt de Llevant 24 Las Palmas els dos gols més fàcils de la Luis Enrique van pivotar sobre la se- seva vida, una rematada de cap a la pri- va omnipresent figura. Va ser ell qui va mera part i una altra a l’àrea petita al obrir el marcador, rubricant una juga- Las Palmas 24 segon temps. Tot i això va ser el millor da de tiralínies pel carril esquerre de del partit, mai es desendolla, amb des- l’atac, ideada per Andrés Iniesta i exe- marcatges i moviments que sempre cutada per Jordi Alba. Va ser ell qui va Espanyol 22 tenen sentit, aportant profunditat i caçar de cap una centrada de Messi, re- lluitant cada pilota. Suárez és un tre- matant tot sol, però incomprensible- Màlaga sor per a dies exuberants i també per a ment enviant la pilota fregant el pal de 21 dies espessos com el d’ahir. Javi Varas. També en el segon gol va ser clau, retallant a la línia de banda Betis 19 per deixar assegut el defensor, i assis- tint amb l’exterior perquè l’argentí Font: Elaboració pròpia / Gràfic: ARA tornés a posar el Barça al davant. No- vament va aparèixer Varas per deixar palès que té la mida presa a Messi, i va haver de ser Neymar qui aprofités el rebuig. Va ser ell qui va tenir la millor ocasió del segon temps, rematant for- çat a boca de gol, però topant amb el porter rival.

Insistència Fins a cinc vegades va rematar Suárez Sergi Roberto de les tretze ocasions que va tenir el Barça a l’Estadi de Gran Canària. La Una primera mirada feia pensar que el majoria del perill va arribar per les se- Barça va patir una falta de control per ves jugades, buscant trencar la defensa l’absència de Sergio Busquets. Ningú es avançada del conjunt de Quique Se- pot comparar al millor del món en aques- tién. Els canaris van superar els blau- ta posició, però Sergi Roberto va oferir granes en aquesta estadística, l’atrevi- ofici en un mig del camp ple de paranys, ment del Las Palmas va permetre’ls re- per les pèrdues de pilota constants i el matar fins a setze vegades, la majoria joc d’un Arda desubicat, que van dificul- sense trobar els tres pals defensats pel tar la seva feina. Sergi Roberto, però, es xilè Claudio Bravo. va fer un fart de ser generós, i va lluitar Suárez no va tenir el dia, però no es va contra el paper de víctima. cansar d’intentar-ho. La seva punteria erràtica va fer que fins a dues vegades es desfogués amb el pal de la porteria de- El davanter uruguaià del Barça, Luis Suárez, va tornar a marcar un gol decisiu i fensada per Varas. Primer, després de va participar del segon, que va certificar el triomf a Las Palmas. DENIS DOYLE / GETTY perdonar amb el cap, va abraçar-s’hi durant uns segons, lamentant per dins 2016 com una coartada. “No és excusa”, aquesta temporada. De moment, amb el l’oportunitat perduda. Després, just a va assegurar encara en calent, deixant gol contra el conjunt insular, Suárez en- l’inici del segon temps, va llançar una clar que l’equip és molt conscient que capçala la classificació, eixamplant la puntada de peu rabiosa contra el pal per s’ha de regular i que arribaran dies mi- distància respecte al madridista Cris- haver desaprofitat l’assistència d’Alves llors per saciar l’exigència estètica que tiano Ronaldo i superant el davanter ar- al cor de l’àrea. L’uruguaià ho va ser tot sempre acompanya aquest equip. gentí del Nàpols Gonzalo Higuaín, que ahir, cara i creu del Barça, però la mone- demà contra el Milan voldrà recuperar da sempre la llançava ell enlaire. Més gols que 6 equips el primer lloc d’aquest rànquing. Encara sobre la gespa de l’Estadi de Amb el gol que va marcar al minut sis de A la Lliga, després de 25 jornades Gran Canària, el davanter blaugrana va partit ahir, Suárez du ja 41 gols aquesta (Suárez es va perdre el duel contra el Desconnexió reconèixer que aquest tipus de partits temporada, 12 en els últims 7 duels dis- Llevant de la primera volta), ja ha fet 25 són els que al final donen la putats pels blaugranes. Porta més gols. Uns registres que fan que l’uru- La desconnexió que a vegades té Lliga. “Per guanyar títols gols que partits disputats, és qui guaià hagi fet tants gols o més que sis l’equip és un risc que no estic segur que s’ha de patir, portem un En ratxa més vegades ha vist porteria de equips de Primera Divisió. Quan només sigui calculat. Ahir va faltar concentra- parell de partits patint, En els últims 7 tota la plantilla barcelonista queda un terç de temporada, ha fet els ció, va faltar rigor tàctic. És cert que ju- però és el que té. i supera un Messi que fa mateixos que el Granada, i ha superat gar dos partits cada setmana satura Aquests són els par- partits, el futbolista molts anys que liderava fins ara els números del Llevant, el Las mentalment, que el Barça és conscient tits que donen una blaugrana ha marcat aquesta faceta. Palmas, el Màlaga, l’Espanyol i el Betis. que no necessita partits rodons per Lliga”, va admetre el 12 gols, uns registres El futbolista uruguaià El Barça va llançat cap a la Lliga, i bo- guanyar. Però sempre que es juga la futbolista sud-ameri- que el fan liderar la està en un moment de for- na part de la culpa d’aquest còmode carta de la desconnexió, hi pot haver cà, que va descartar lluita per la Bota ma dolç i lluita per aconse- avantatge és de Suárez i la seva voraci- ensurts. L’avantatge a la Lliga no pot l’acumulació de partits guir la Bota d’Or, un trofeu tat insaciable. Pot fallar, però sempre hi fomentar-ho. que ha viscut el Barça du- d’Or que l’acreditaria com el davan- és per tirar la moneda enlaire perquè rant aquest tram inicial del ter més efectiu d’Europa durant acabi sortint cara.e ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 61 esports

PRIMERA DIVISIÓ Dures proves per al Madrid i l’Atlètic per no llençar la Lliga

A.L. BARCELONA

La Rosaleda posarà a prova aquesta tarda (16 h, Canal+ Liga) la capacitat del Reial Madrid de Zinedine Zidane de jugar dos partits per setmana. Des- prés de superar el Roma 0 a 2 a la Champions, els blancs buscaran a Màlaga un nou triomf per mantenir una petita escletxa per a l’esperança a la Lliga. Zidane no podrà comptar amb Benzema, baixa d’última hora per problemes a l’esquena, ni tampoc amb els defenses Varane i Pepe, cosa que portarà Nacho a formar parella amb Ramos a l’eix de la defensa. L’an- dalús i Carvajal estan advertits de sanció, i en cas de veure la groga es perdrien el duel del cap de setmana que ve contra l’Atlètic de Madrid. David García, Roque Mesa i El Zhar rodejant Iniesta per prendre-li la pilota en el Las Palmas-Barça d’ahir. ELVIRA URQUIJO / EFE El Madrid visitarà un Màlaga instal·lat a la zona mitjana de la taula, després d’un inici de campionat dubi- tatiu. Ahir, a la prèvia, Zidane va evi- Créixer amb la pilota, la màxima tar polemitzar amb les crítiques del seu antecessor, Rafa Benítez, al mo- canària per imitar La Masia del de club de Florentino Pérez: “Ja tinc prou feina amb les meves coses”.

Amb gent de la terra, el Las Palmas competeix amb un joc d’arrels blaugranes Segon contra quart al Calderón També sense marge d’error, l’Atlètic de Madrid rep un Vila-real que enca- els nens juguin i juguin des de petits”, pre ha sigut molt informal, molt atrevit. dena 11 partits sense perdre a la Lliga NATALIA ARROYO insisteix Tonono. Després, de vegades li ha faltat un punt i arriba al Calderón després de guanyar BARCELONA No és l’únic que lloa el talent del ju- de competitivitat o de disciplina, per- el Nàpols a l’Europa League. Els ma- gador canari, un perfil de futbolista àgil què les lligues canàries tenen poc nivell. drilenys no podran comptar ni amb el “Sabíem que el Barça viu de la possessió i tècnic que sempre ha cridat l’atenció Té un caràcter tan illenc que sovint ha central Giménez ni amb l’extrem Car- i dels tres de dalt, i que no n’hi hauria a can Barça, com si existís una connexió patit per adaptar-se a un altre ritme de rasco, mentre Griezmann és a una tar- prou fent un partit competitiu”, comen- que facilités la seva adaptació en el joc vida i de competició, però cada cop els geta de la suspensió, cosa que faria que tava, resignat, Roque Mesa després de la blaugrana. Ja sense Pedro al club, i al joves pugen més professionals”. es perdés el duel contra el Madrid de la derrota. El canari era un dels cinc juga- marge de Sandro Ramírez, ahir a la ban- setmana que ve. dors formats al planter en l’onze titular queta, el club confia ara en la qualitat de “Futbolista de carrer” del Las Palmas, juntament amb Aytha- Rafa Mújica, fitxat el maig del Gris comparteix aquesta visió i re- mi, Momo, Tana, David García i Viera (a 2015 i que va debutar al gener coneix que, per falta d’adapta- Resultats més de Nili, que va entrar a la segona amb el juvenil A quan es va Laureano ció, ha vist tornar a casa ju- Lliga BBVA - 25a jornada meitat). L’entitat illenca és, darrere de acabar la sanció de la FI- gadors només dos dies des- Ruiz Llevant - Getafe 3 - 0 l’Athletic Club (63%), l’equip de Prime- FA. “Entre els observa- prés de trepitjar La Masia. Las Palmas - Barça 1 - 2 ra que més jugadors formats al futbol ba- dors de futbol base sem- Formadors del fut- Tenen alguna cosa molt Espanyol - Dépor 1 - 0 se té a la plantilla, amb la meitat del vespre dèiem que el planter bol base canari adme- brasilera, diu, aquella Betis - Sporting 1 - 1 Celta - Eibar 3 - 2 tidor criat a casa –el Barça té un 40% de canari era el que tenia ten la influència del barreja entre el caos tàc- Rayo - Sevilla 12 h representativitat de La Masia–, un segell més talent d’Espanya, tècnic que va posar tic i la màgia amb la pilo- Màlaga - Reial Madrid 16 h del qual presumeix amb orgull. “La nos- era com una petita Sud- les bases de joc ta als peus, com va demos- Granada - València 18.15 h tra política es basa en tres grans pilars: amèrica”, explica Jordi trar Jonathan Viera en la Athletic Club - Reial Societat 18.15 h captar bé, formar bé i promocionar ade- Gris, que va treballar com a al Barça seva genial assistència en l’ac- Atlètic de Madrid - Vila-real 20.30 h scouter quadament els joves amb talent”, afirma del Barça a les Canàri- ció de l’1-1. Entrenaments a la Classificació el responsable del planter, Manuel Ro- es durant anys. platja, personalitat llatina i un desig dríguez Tonono, que admet obertament “Fem broma dient que som com un de transformar el joc en un seguit d’un EQUIP PT que la seva filosofia beu essencialment petit Uruguai, que xutes una pedra i et contra un. 1 Barça 63 de l’herència que deixa Laureano Ruiz al surt un futbolista”, diu des de la dele- I això és el que Tonono, apassionat de 2 Atlètic de Madrid (-1) 54 Barça als anys 70: “Tenim un estil clar, gació de Promoesport Canarias, el rela formació, lamenta que s’hagi perdut 3 Reial Madrid (-1) 53 4 Vila-real (-1) 48 intentem jugar bé i volem que els nos- presentant José Carlos Rodríguez. I amb la vida tecnològica d’ara: “El carrer 5 Sevilla (-1) 40 tres jugadors siguin creatius i entenguin afegeix: “El perfil de futbolista que surt sempre ha sigut la millor escola, l’en- 6 Celta 38 el joc. Sempre insistim que han de fer-se d’aquí té molta qualitat individual, sem- torn ideal perquè el nen descobrís el joc 7 Eibar 36 amics de la pilota, que fins i tot han de del futbol”. Però ara s’està intentant 8 Athletic Club (-1) 35 dormir amb ella”. “robotitzar” els jugadors, filtrats abans 9 Deportivo 32 Jordi Gris en grups de tecnificació que condicio- 10 Reial Societat (-1) 30 Voler tenir la possessió 11 Màlaga (-1) 30 Exobservador del Barça a les Canàries nen la seva imaginació amb entrena- Segurament per això no és casualitat ments més rígids que aquells partits 12 València (-1) 28 “Entre els ‘scouters’ del futbol 13 Betis 27 que ahir el Las Palmas discutís la pos- amb porteries inventades. “Estem fent 14 Getafe 26 sessió al Barça i acabés amb un merito- base sempre dèiem que el jugadors avorrits”, lamenta. 15 Espanyol 25 ri 47% –la localització en molts mo- planter canari era el que tenia Ahir al Barça li va tocar sumar una 16 Rayo Vallecano (-1) 24 ments era en terreny de joc rival–. més talent d’Espanya, era com victòria més pragmàtica que bonica 17 Sporting 24 “Sempre hem entès que el futbol ha de una petita Sud-amèrica. El contra un rival que, amb humilitat i amb 18 Las Palmas 21 ser un esport per a especialistes, és a dir, precarietat d’instal·lacions, intenta in- 19 Llevant 20 per a jugadors tècnics, i busquem que Barça sempre se l’ha mirat bé” ventar-se la seva pròpia Masia.e 20 Granada (-1) 20 62 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara esports

enbreu FUTBOL - PRIMERA DIVISIÓ Marco Asensio dóna una mica d’oxigen a Galca L’Espanyol supera el Deportivo i es retroba amb la victòria després de dos mesos

LA LIGA Espanyol 1

Segona Divisió Deportivo 0

Empat amb gust de Espanyol: Pau; Javi López, Álvaro, Duarte, Víctor Álvarez; Víc- tor Sánchez (83’, Roco), Diop; Marco Asensio, Abraham, Burgui derrota del Nàstic (71’, Gerard Moreno) i Caicedo (90’, Salva Sevilla). Entrenador: Constantin Galca. Deportivo: Lux; Juanfran (68’, Luisinho), Arribas, Sidnei (25’, a Mallorca (2-2) Laure), Navarro; Borges (78’, Fede Cartabia), Bergantiños, Mos- quera; Fajr, Luis Alberto i Riera. Entrenador: Víctor Sánchez El Nàstic va empatar a dos en la vi- del Amo. sita al Mallorca. Els tarragonins van començar més forts i van acabar la Gols: 1-0 Marco Asensio (52’). Àrbitre: Ricardo de Burgos Bengoetxea. Comitè Basc. primera meitat amb dos gols a favor. Targetes grogues: Marco Asensio (19’), Arribas (47’) i Víctor A la segona, els balears van sortir Sánchez (56’). amb l’objectiu de remuntar i no ho Targetes vermelles: Cap. Estadi: Estadi RCDE. 28.455 espectadors. van aconseguir per ben poc. Amb l’empat, el Nàstic iguala a 42 punts l’Oviedo, que serà el rival del Giro- MARTÍ MOLINA na avui (17 h). Tres punts complicats BARCELONA però necessaris per seguir escalant posicions. A la mateixa hora el Lla- Després de dos mesos, l’Espanyol es gostera jugarà a casa del Tenerife. va retrobar amb la victòria. El dia que l’equip estava amb l’aigua al coll i que Constantin Galca es jugava el lloc, els Resultats blanc-i-blaus van reaccionar i van der-

rotar el Deportivo (1-0). Tres punts de Lliga Adelante - 26a jornada vital importància per agafar aire a la Alcorcón -Bilbao Athletic 1 - 0 Mallorca - Nàstic 2 - 2 classificació i mirar cap al futur amb Albacete - Mirandés 1 - 1 una mica més d’optimisme. Una rema- Lugo - Leganés 1 - 2 tada de Marco Asensio a l’inici de la se- Ponferradina - Còrdova 1 - 3 gona meitat va servir per calmar els Alabès - Almeria 12 h ànims d’un estadi que no les tenia totes Valladolid - Numància 17 h i que presentava la segona millor entra- Elx - Osca 17 h da de la temporada. Els jugadors de l’Espanyol celebrant el gol de Marco Asensio a la segona meitat Girona - Oviedo 17 h TONI ALBIR / EFE Tenerife - Llagostera 17 h A l’Espanyol no li va ser fàcil sumar que va servir per derrotar el Deportivo, ahir a Cornellà. Osasuna - Saragossa 19.15 h els tres punts. El gest de ràbia dels futbo- listes just després que l’àrbitre indiqués espectadors. A la primera part no les te- El partit va començar amb els dos Classificació el final servia per evidenciar la tensió nien totes perquè els gallecs van arribar equips a l’expectativa. Tu em piques i jo EQUIP PT que es respirava a l’ambient. No és nor- amb cert perill a la porteria de Pau. A la et pico. Accions puntuals dels davanters 1 Alabès (-1) 47 mal que Marco Asensio perdoni dos un segona, es posaven les mans al cap per- i construcció del joc en zona de segure- 2 Leganés 46 contra un a la segona meitat. Ni tampoc què la pilota no volia entrar. tat. Luis Alberto, el més actiu del Dépor, 3 Còrdova 43 4 Oviedo (-1) 42 que Caicedo desaprofiti dues accions va tenir tres ocasions clares al primer 5 Nàstic 42 igualment clares davant el porter Lux. Més nervis que futbol temps. L’Espanyol, per la seva banda, va 6 Mirandés 40 L’Espanyol va començar a guanyar fent- Galca estava fet un sac de nervis, donant poder marcar per mitjà d’un Caicedo 7 Alcorcón 40 se fort al darrere i aprofitant els espais indicacions a la banda. L’entrenador va que hi posava ganes però que tenia la 8 Osasuna (-1) 39 9 Elx (-1) 38 que deixava el Deportivo. En condicions apostar per enfortir la defensa i millo- pólvora mullada. 10 Saragossa (-1) 37 normals, i tenint en compte el partit, els rar el mig del camp amb un trivot. L’es- La segona part va començar més o 11 Valladolid (-1) 36 homes de Galca haurien hagut d’impo- quema no va acabar de funcionar a l’ini- menys igual i es va desencallar amb el 12 Lugo 36 sar-se sense tantes dificultats. En una sici, ja que els gallecs van tenir algunes gol de Marco Asensio, que va aprofitar 13 Numància (-1) 33 1 4 Girona (-1) 33 tuació de caixa o faixa la porteria es va ocasions perilloses. En canvi, a la repre- una assistència de Burgui, de cap, per 15 Tenerife (-1) 30 fer més petita i van haver de patir fins al sa sí que es va veure una aposta més afusellar el porter Lux. Després arriba- 16 Ponferradina 28 minut 90 per assegurar-se que els tres contundent, amb menys esquerdes, rien les altres ocasions. L’Espanyol no- 17 Mallorca 27 punts es quedarien a casa. sense córrer riscos en la sortida. En de- més va poder marcar un gol però va su- 18 Osca (-1) 26 19 Albacete 26 Els aficionats de l’Espanyol van res- finitiva, un Espanyol que va millorar la mar els tres punts. El premi que real- 20 Almeria (-1) 22 pondre a la crida que havia fet el club. Es imatge respecte dels partits anteriors i ment buscava. Una mica d’oxigen. Un 21 Llagostera (-1) 21 van vendre les 12.000 entrades disponi- que està en línia ascendent, a l’espera de primer pas per calmar els ànims i co- 22 Bilbao Athletic 18 bles i a l’estadi hi havia gairebé 30.000 solucionar els problemes amb el gol. mençar a mirar endavant.e

Futbol internacional FUTBOL INTERNACIONAL L’Arsenal empata en la FA Cup (0-0) Un exuberant Müller dirigeix la remuntada del Bayern

L’Arsenal no va poder passar de jugadors sancionats, va vendre molt canal de la Champions. El triomf contra el l’empat a zero contra el Hull City en ISAAC LLUCH ra la seva pell emparat en la seva tenaci- Darmstadt va ser un dels més exigents el partit corresponent a la cinque- MUNIC tat defensiva i en el poc encert que va te- dels 15 que suma en 15 partits a casa en na ronda de la FA Cup. Els gunners nir el Bayern en el remat final. totes les competicions. Davant un rival no van estar gens encertats de cara Un sensacional remat de tisora efectuat L’equip de Pep Guardiola va acabar que va fixar una defensa de sis homes, a porteria i van topar amb un ins- per Thomas Müller mentre queia d’es- fent els deures (3-1) per assegurar-se Guardiola va alinear tota l’artilleria: pirat porter rival. Aquest empat quena a porteria va ajudar el Bayern a una renda d’onze punts d’avantatge en Costa, Robben, Lewandowski, Müller, obligarà els dos equips a repetir el acabar amb la malastrugança d’un partit el liderat a l’espera del que faci avui el Coman i, al segon temps, el reaparegut partit. Una segona oportunitat per- molt complex davant el modest Darms- Dortmund a Leverkusen. I tot això en Ribéry. Wagner va avançar els visitants, què el campió revalidi el títol. tadt, un rival que, tot i ser un ascendit a vigílies de viatjar a Torí, on s’enfronta- i a la represa Müller (dos gols) i Lewan- Primera i comptar amb la baixa de cinc rà a la Juve en l’anada dels vuitens de fi- dowski van capgirar el marcador.e ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 63 esports

BÀSQUET - COPA DEL REI enbreu

Handbol El Fiatc Joventut, a la final de la Minicopa El Granollers El Fiatc Joventut i el Reial Madrid dis- guanya i test de putaran aquest migdia (12.15 hores, nivell per al Barça Canal+ Deportes) la final de la Mini- copa Endesa al Coliseum. Després de El Fraikin Granollers va estrenar el superar el Cenor Obradoiro en la jor- caseller de victòries de la fase de nada inaugural (54-107), la Penya va grups de la Copa EHF davant l’Aal- superar ahir el Gran Canària (62-50) i borg (25-31). La clau de la victòria va perdre contra el València Basket vallesana va ser el fulgurant inici (76-79). Tot i la derrota, l’equip en- que ben aviat els va donar un avan- trenat per David Jimeno va aconse- tatge de sis gols (1-7). Per la seva guir la classificació. L’última vegada banda, el Barça Lassa d’handbol que el conjunt verd-i-negre va aixe- s’enfrontarà al Palau a partir de les car el títol va ser l’any 2011. El Reial 17 hores al Pick Szeged, en el partit Madrid és el campió de les últimes corresponent a la dotzena jornada tres edicions del torneig. El Barça de la Lliga de Campions. Si el Bar- Lassa va quedar eliminat en una pri- ça guanya serà líder del grup. mera fase en què es va imposar a l’Unicaja (75-76) i el Movistar Estudi- antes (82-75) i va caure derrotat Aíto García Reneses, entrenador de l’Herbalife Gran Canària, durant la contra el Madrid (87-67). semifinal contra el Dominion Bilbao Basket. EFE

“L’Herbalife Gran Canària disputarà Don Alejandro per primera vegada la final de la Copa del Rei i això té un mèrit impressionant. Crec que la clau és la feina que el club ha sí que pot amb el Bilbao fet durant molts anys. La progressió Exhibició del Fraikin en terres L’entrenador de 69 anys s’ha classificat per a 12 exigeix un gran esforç”, va recordar Aí- daneses. ARA to García Reneses. “La felicitat del ves- finals de la Copa del Rei amb 4 equips diferents tidor és completa. Teòricament no hau- ríem de jugar la final, però intentarem Futbol sala aprofitar les oportunitats que tinguem. seu quart equip, ja que abans ho havia No importa si som campions o subcam- El Barça pateix ÀLEX GOZALBO aconseguit com a tècnic del Barça, el Jo- pions, estarem orgullosos”, va afegir. ENVIAT ESPECIAL ventut i l’Unicaja. però derrota el A LA CORUNYA L’Herbalife Gran Canària es va veu- El rival serà el Madrid Santiago Futsal re obligat a remuntar un desavantat- El rival de l’Herbalife Gran Canària se- Don Alejandro està en forma. Aíto Gar- ge de 19 punts (55-36) per acabar amb rà el Reial Madrid, que ahir va eliminar Després d’una primera meitat per cía Reneses sí que va poder amb el Do- un combatiu Dominion Bilbao Basket, el Laboral Kutxa en una semifinal molt sota en el marcador i sempre a re- minion Bilbao Basket, botxí del Barça però no va perdre mai la fe i va acon- disputada (80-86). Sergi Llull i Sergio molc, el Barça de futbol sala va po- Lassa, i va conduir l’Herbalife Gran Ca- seguir la gesta. “Al descans he dit als Rodríguez van tenir un paper clau en der remuntar per derrotar el San- nària a la final de la Copa del Rei (71-81). meus jugadors que no podíem jugar l’últim període. L’equip blanc, que tan tiago Futsal al Multiusos Fontes do L’entrenador de 69 anys serà protago- sense competir, sense ver valents. Es- sols s’ha perdut una de les últimes set fi- Sar (4-7). Tolrà, amb tres gols, va nista del partit decisiu del torneig del tic molt content amb la seva reacció”, nals de la Copa del Rei, buscarà el seu ser el màxim golejador. També van KO per dotzena vegada i ho farà amb el va dir el tècnic madrileny. tercer títol consecutiu.e marcar Bateria (2), a més d’Aicardo i Dyego. Els blaugranes mantenen la persecució al Movistar Intel FS, que al migdia havia derrotat per 3- 2 ElPozo Murcia al Jorge Garbajo- ROGER GRIMAU sa de Torrejón de Ardoz. EXCAPITÀ DEL BARÇA

OPINIÓ Una espina clavada e tingut la sort de tenir el bàsquet, que amb la quantitat de par- carreres, un vell rocker que costarà grandíssims entrena- tits, infinitat de temporades a l’espatlla, retirar. Cada any que passa sembla dors en la meva carrera. títols, clubs per on ha passat i que sem- que en sàpiga més, i no és fàcil créi- HN’he après molt de tots pre ha fet créixer i jugadors que ha fet xer quan ja ets molt gran. Quan va co- Una imatge del Santiago Futsal - en l’aspecte esportiu i triomfar, continuï amb la il·lusió d’un mençar era un base eminentment Barça Lassa d’ahir. LNFS personal, com ara ser coherent amb rookie, continuï buscant reptes nous, anotador, i amb els anys ha après a sa- els valors i el mètode de treball al segur que sense apartar-se dels seus ber què cal fer exactament a cada mo- marge de si els resultats són millors principis, adaptant el mètode a un bàs- ment del partit. Manté l’instint ano- Rugbi o pitjors. N’hi ha que tenen més mà quet totalment diferent del bàsquet de tador quan cal posar-lo al servei de esquerra que d’altres, maneres d’en- quan va començar. l’equip, però sobretot dirigeix amb La Santboiana pot trenar que m’agraden i que no, i qui Des d’aquestes línies vull mostrar el mestratge l’equip. sap si les podré aplicar en un futur. meu respecte per un mite de les banque- I els meus veterans preferits, tot i retallar distància Doncs una de les espinetes que tes i felicitar l’Herbalife Gran Canària que sé que no són estimats aquí a casa, amb el líder m’han quedat clavades ha sigut no per la final, a pesar que han deixat fora els però em ve de gust parlar-ne: l’Àlex haver pogut gaudir almenys un any meus lagunak (amics) de Bilbo. Aprofito Mumbrú i l’Axel Hervelle, o com dos Després d’un cap de setmana de d’Aíto García Reneses. He sentit par- també per felicitar el Dominion Bilbao tios (més Raül López) poden mante- descans, aquest diumenge torna la lar molt d’ell, molts companys que Basket per una gran Copa del Rei, als nir viu un club sencer. Sense ells el Bil- Divisió d’Honor de rugbi. El partit han passat per les seves mans expli- quals l’últim quart se’ls ha fet molt llarg. bao Basket ja no existiria. Sé que no més destacat és el que enfrontarà la quen les seves bondats. També, per Nocioni, Reyes, Navarro, Savané, Rafa són ben vistos, però sempre al meu Santboiana (tercera) contra el líder, què no dir-ho, hi ha algunes ombres, Martínez, Bourousis... la importància equip i al meu costat com a amics. Zo- el Quesos Entrepinares. Els del que tots tenim. Per sobre de tot em dels veterans a tots els equips. Dins i fo- rionak! Categoria especial per al geni Baix Llobregat juguen a Valladolid, sembla superalliçonador per a tot- ra de la pista. de Vic: he vist pocs jugadors amb tant mentre que el Barça rep la visita del hom que vulgui dedicar-se, o ja ho fa- He tingut la sort de compartir amb talent com Raül López. És, potser, el Getxo Artea a la Teixonera. Els dos ci, a aquest meravellós esport que és Albert Oliver els inicis de les nostres jugador que més admiro.e partits es disputen a les 12.30 h. 64 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara mèdia elradar elprogramarecomanat

LA SEXTA 21.30

‘Salvados’

El programa presentat per Jordi Évole es trasllada aquesta setmana al Sud-est Asiàtic per ensenyar el tracte pèssim que reben els treballadors de la indústria tèxtil. Évole mirarà de descobrir què s’amaga darrere el concepte fast fashion, un fenomen que s’estén cada cop més pels països asiàtics i que, aprofitant la pèssima situació laboral d’aquests indrets, produeix roba barata, de curta durada i s’adapta a les tendèn- cies estilístiques del moment. L’epi- sodi comptarà amb la col·laboració d’experts del món de la moda.

José Antonio Álvarez Gundín, director d’informatius de TVE. TVE

TV3

TVE reconeix que va comparar 06.00 Notícies 3/24. queria, protagonitza un 21.00 Telenotícies vespre. 10.00 Signes dels temps anunci. Paral·lelament, 21.55 30 minuts representants sindicals amb etarres (Religiós). 800 anys es poden sentir els (Reportatges). No dels dominics: Aquest pitjors acudits que puc viure sense tu: Al La direcció de TVE havia defugit fer cap co- En la nota feta pública per la direcció de la 2016 es compleixen s’han explicat mai al reportatge es veu com 800 anys de la plató d’Ahora caigo. el mòbil ha significat mentari de la reunió entre la cúpula i el comi- cadena, no s’expressa cap disculpa pels fets fundació de l’Orde dels un canvi, de vegades tè d’empresa en què el cap d’informatius ter- i tampoc es nega que la citada frase es digués Predicadors. profund, en les rela- ritorials, Juan Roldán, va comparar els sindica- en la reunió. El comunicat, a més, afirma que 10.45 Planetari. cions. Les xarxes listes amb etarres. Tot i això, aquest dissabte les paraules només van ser pronunciades 11.10 Els Estats Units des d’amics s’han ampliat i la direcció de la cadena pública espanyola re- “per un membre de la direcció”, que han sigut de l’aire (Sèrie docu- és molt més fàcil lligar. coneixia a través d’un comunicat que la desa- “tretes de context”, que no s’ha qualificat mental). Producte dels Però aquesta hipersoci- fortunada comparació s’havia produït en la ci- d’etarra cap treballador i que les paraules de Estats Units. alització té conseqüèn- cies no desitjades, com tada trobada, de la qual els sindicalistes van Roldán només volien “plantejar una metàfo- 12.10 Rex, un policia dife- 16.45 Tarda de cine: rent (Sèrie). Lligams L’atracament. EUA, la distracció contínua o filtrar l’incident a diversos mitjans. ra” sobre “el que passava” al País Basc –d’on de sang: El secretari 2009. Dir.: Peter el phubbing, és a dir, fer En la reunió, Roldán va dir als representants ell és originari– “fa anys” i que les va dir des- d’un partit polític és Hewitt. Int.: Morgan més cas al telèfon que que si els demanaven de retirar un expedient prés dels “insults” dels sindicalistes, que havi- brutalment assassinat Freeman i Christopher a la persona que tenim sancionador contra un treballador d’informa- en tractat la direcció de “manipuladors, ergo, durant un míting per un Walken. Tres guàrdies al davant. tius que havia denunciat “manipulació”, estaven corruptes”. Per últim, TVE assegura que Rol- franctirador. de seguretat d’un 22.32 Afers exteriors. Corea actuant com etarres. “Si ens exigiu la retirada de dán, que no ha sigut amonestat per les seves 13.05 Crackòvia (Humor). museu, després de 30 del sud (II): El presentador mostra com és l’expedient és com ETA. Ens poseu a la diana” paraules, “va retirar l’expressió i va demanar 13.40 Polònia (Humor). anys en contacte amb 14.15 Tot un món les mateixes obres la relació amb el Nord és la frase que ha transcendit. disculpes”. J.C. (Reportatges). Les d’art, han desenvolupat i s’interessa pel seu mil cares d’en Babou: un profund vincle passat de dominació Babou Cham inter- emocional amb elles. japonesa. Miquel preta la part animal del 18.10 Pel·lícula: L’últim Calçada també desco- brot psicòtic que té el concert. EUA, 2012. breix el funcionament protagonista de Tu no Dir.: Yaron Zilberman. del seu famós sistema surts a la foto, l’obra Int.: Philip Seymour educatiu.Tot seguit, d’Enric Nolla dirigida Hoffman i Catherine reposició d’Israel. per Antonio-Simón que Keener. Un quartet de s’acaba d’estrenar. corda veu perillar la 14.30 Telenotícies migdia. seva continuïtat per la 15.40 APM? Extra (Humor). malaltia d’un dels seus El presentador d’Es- membres. ports de TV3 Xavi 20.00 Murdoch mysteries Valls (foto) ofereix (Sèrie). Un carrer sense al programa el seu sortida: En una fira del 00.15 Retrats (Entrevistes). repertori de fuetades. camp que se celebra La nostra contaminació Això sí, sense treure’s a la ciutat, el detectiu interna. el somriure de la cara. Murdoch queda 01.05 Boulevard du palais A més, Rita Barberá, captivat pel detall d’una (Sèrie). Justícia de que ha abandonat miniatura d’un paisatge pedra picada (T1). un moment la perru- urbà. 02.35 Ritmes a l’aula.

SUPER 3/ 33

06.00 Mic. 1989. Dir.: Hayao 22.40 Pel·lícula: Born. La mort de Salvador Dalí protagonitza una de les portades escollides. EFE 06.28 Les Tres Bessones. Miyazaki. La Nicky és Espanya, 2014. Dir.: 07.19 El cavaller rovellat. una bruixa de 13 anys Claudio Zulian. Int.: 08.30 El Mic i els seus amics. en període d’entrena- Vicky Luengo i Josep L’Associació Catalana de Premsa 09.00 Doraemon. ment que es diverteix Julien. Basada en fets 10.17 L’inspector Gadget. volant en la seva reals, narra les peri- Comarcal celebra 35 anys de portades 11.00 La família del Super3. escombra al costat del pècies del calderer 11.30 Pumpkin Reports. Jiji, un savi gat negre. Bonaventura, de L’Associació Catalana de Premsa Comarcal trevista exclusiva al president Josep Tarra- 12.15 Zoom, el dofí blanc. 17.21 Una mà de contes. la seva germana 13.04 Pel·lícula: La casa 17.30 Les noves aventures Marianna i de l’amant (ACPC) compleix 35 anys. Per celebrar l’efe- dellas. El tret de sortida de la campanya s’ha d’Anubis: La pedra de Peter Pan. d’ella, el ric droguer mèride, ha engegat una campanya que ser- donat amb la publicació per part de tots els Angular de Ra. 18.40 Les misterioses Vicenç, que van viure virà per relatar els fets més destacats que associats d’una pàgina que explica en xifres Regne Unit, 2013. Dir.: ciutats d’or. al començament del han passat a Catalunya a través dels mitjans què representa el conjunt de la premsa co- Angelo Abela. Int.: Kae 19.25 Quin crac, l’Angelo! segle XVIII al barri del associats des de la fundació de l’entitat, marcal a Catalunya, amb 137 publicacions, Alexander. Una visita 20.12 Tom & Jerry. Bornet de Barcelona, l’any 1980. en què treballen 836 persones. al museu fa que una 21.05 Bola de drac Z. Una arrasat després del Els mitjans de l’ACPC tornaran a publicar A partir d’aquesta setmana, els mitjans as- estudiant robi un antic bona oportunitat de 1714. tresor anomenat La portades que van tenir anys enrere i que sociats publicaran un espai setmanal en què disparar contra el 00.30 Programa sindical Pedra de Ra. planeta endimoniat. UGT. narren fets com la mort de Salvador Dalí, destacarà la reproducció de la portada escolli- 14.15 Turbo F.A.S.T. 21.35 Lo Cartanyà. Emissió 00.40 Extres. Avui el l’alliberament de la farmacèutica d’Olot, l’es- da. L’ACPC és una entitat sense ànim de lucre 15.00 Súper 4. de dos episodis: Sant programa parla de trena de l’AVE Madrid-Lleida, els atemptats que aglutina la pràctica totalitat d’empreses 15.40 Pel·lícula: Kiki, l’apre- Petersburg (T1) i 10.000 km. de l’11-S, els incendis de l’Empordà i una en- del sector que treballen en català.e nent de bruixa. Japó, Houston (T2). 00.50 El manicomi Bedlam. ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 65 mèdia lespel·lículesrecomanades ✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

ANTENA3 22.10 PARAMOUNT 22.00 TVE 22.05

‘Paul’ ‘Juego de patriotas’ ‘El maestro del agua’ ✰✰ ✰✰✰ Director: Greg Mottola Director: Phillip Noyce ✰✰✰ Actors: Simon Pegg, Nick Actors: Harrison Ford, Director: Russell Crowe Frost, Jane Lynch Anne Archer, Patrick Actors: Russell Crowe, Bergin Olga Kurylenko, Jai EUA, 2011. Graeme Courtney i Clive Gollings són dos EUA, 1992. Jack Ryan deixa anglesos que decideixen la CIA per passar més temps Austràlia, 2014. El 1919, visitar un festival anual de amb la família. En unes quatre anys després de la còmics als Estats Units. vacances a Londres, salva la batalla de Gal·lípoli, a Mentre s’hi dirigeixen, vida d’un membre de la Turquia, un granger austra- descobreixen un alieníge- família reial i, per instint, lià es disposa a buscar els na que es fa dir Paul, amb assassina el terrorista. seus tres fills desapareguts el qual acaben veient Quan el germà del difunt se en combat. Amb l’ajuda d’un que tenen més en comú n’assabenta només pot oficial turc travessa el país del que es pensaven. pensar en la venjança. sense perdre l’esperança.

INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA

ESPORT3 TVE-1 ANTENA 3 CUATRO TELE 5 LA SEXTA

06.00 Zona zàping. 06.00 Noticias 24 horas. 06.00 Minutos musicales. 06.30 Malas pulgas. 06.55 I love TV. 06.20 Historias con denomi- 06.25 Esport club. 09.05 Flash moda. 07.10 Pelopicopata. 07.20 El zapping de 07.55 Galerías Paradise. nación de origen. 08.00 Temps de neu. 09.35 Seguridad vital. 08.10 Los más... surferos. 08.55 Cámbiame. 06.50 Bestial. 08.25 Lliga Segona Divisió B. 10.05 Comando actualidad. 11.30 Ahora caigo. 08.40 Espectaculares y 12.00 Got Talent España. 07.45 Piso compartido. FC Barcelona B-Atlètic 12.15 Viaje al centro de la 14.00 Los Simpson (Sèrie). comestibles. 15.00 Informativos 08.50 Hoteles con encanto. Llevant. Comentaristes: tele. Emissió de dos 09.30 Veterinario al rescate. Telecinco. 09.50 Frontón. Jordi Sunyer i Jordi 14.00 L’informatiu. episodis: La venganza 12.00 Callejeros viajeros. 15.35 Deportes. 11.00 Zapeando. Gonzalvo. 14.30 Corazón. es un plato que se sirve 14.00 Noticias Cuatro. 15.45 El tiempo. 12.30 Top Trending Tele. 10.00 Champions Magazín. 15.00 Telediario 1. tres veces (T18) i 500 14.45 El tiempo. 16.00 Pel·lícula: Planes 14.00 La Sexta noticias 1ª 10.25 Hat trick Barça. 16.00 Sesión de tarde: En tu llaves (T22). 14.55 Noticias Cuatro de boda. EUA, 2002. edición. 11.30 Zona zàping. vida. Alemanya, 2015. 15.45 Deportes. deportes. Dir.: Adam Shankman. 15.00 La Sexta deportes. 11.55 Lliga Segona Dir.: Thomas Nennstiel. 15.55 El tiempo. 15.15 Deportes Cuatro. Int.: Jennifer 15.30 La Sexta meteo. Divisió B. Club Lleida Int.: Suzan Anbeh. 16.00 Multicine: La hija 15.45 Home cinema: Lopez i Matthew 15.45 Pel·lícula: Deep Esportiu-Vila-real CF L’Elisa i el Marcus són perdida. Alemanya, Jumper. EUA-Canadà, McConaughey. Mary impact. EUA, 1998. B. Comentaristes: Jordi dos estranys que 2013. Dir.: René Heisig. 2008. Dir.: Doug Fiore, organitzadora de Dir.: Mimi Leder. Int.: Sunyer i Jordi Gonzalvo. intercanvien les seves Int.: Ann-Kathrin Liman. Int.: Hayden casaments, té descui- Robert Duvall i Téa En directe. cases. Kramer i Hans-Jochen Christensen i Jamie dada la seva pròpia vida Leoni. Leo Biederman, 13.55 Champions Magazín. 17.30 Sesión de tarde: El Wagner. Bell. El David ha crescut sentimental. un jove membre del 14.20 Especial esports. De secreto de Gripsholm. 17.45 Multicine: La confe- amb un misteriós poder 18.00 Pel·lícula: Un amor club d’astronomia de camí cap a Milà. Alemanya, 2013. Dir.: sión. EUA, 2013. Dir.: capaç de teletranspor- verdadero. EUA, la seva escola, desco- 14.50 Programes Externs Dennis Satin. Int.: Jutta Michael Landon Jr. Int.: tar-lo a qualsevol lloc 2014. Dir.: Gary Yates. breix al firmament un Esports. Top Ten Show: Speidel. Katie Leclerc i Rebecca que desitgi. Int.: Meghan Markle cometa que es dirigeix Descapotables més 19.00 Copa del Rey. Bàsquet. Koon. 17.35 Home cinema: i Christopher Jacot. a la Terra. bonics. Final. Des del Coliseum 19.30 Multicine: Mi querida Operación Koh-I- L’Amy torna a la ciutat i 18.15 The Glades (Sèrie). 15.35 Zona zàping. de la Corunya. Sunday. EUA, 2014. Noor. Índia, 2014. Dir.: descobreix que la millor Emissió de dos 16.00 Esport club. 20.40 Viaje al centro de la Dir.: Kristoffer Tabori. Siddharth Anand. Int.: amiga, la Sammie, episodis: Pájaro 16.50 EHF Champions tele. Int.: Rachel Blanchard i Hrithik Roshan i Katrina es casa amb el Hank, en mano (T1) i La League. FC Barcelona 21.00 Telediario 2. Erica Carroll. Kaif. Rajveer Nanda té l’antic xicot de l’Amy. tormenta perfecta (T1). Lassa-MOL Pick 22.05 La película de la 21.00 Antena 3 Noticias 2. l’encàrrec de robar el 19.30 ¡Qué tiempo tan feliz! 20.45 La Sexta meteo. Szeged. Comentaristes: semana: El maestro 21.45 Deportes. famós diamant Koh-I- Avui tres parelles de 21.00 La Sexta deportes. Joan Ramon Vallvé, del agua. Austràlia, 21.55 El tiempo. Noor, un dels més ball estan disposades 21.30 Salvados. Jordi Évole Valero Rivera i Jaume 2014. Dir.: Russell 22.10 El peliculón: Paul. grans del món. a demostrar que són viatja a Cambodja on Fort. Des del Palau Crowe. Int.: Russell EUA, 2011. Dir.: Greg 19.50 Noticias Cuatro. els reis de la bachata grans marques occi- Blaugrana. En directe. Crowe i Olga Kurylenko. Mottola. Int.: Simon 20.55 El tiempo. al jurat que formen dentals contracten 18.40 Esport club. El granger australià Pegg i Nick Frost. Narra 21.05 Deportes Cuatro. Lola González, Bigote proveïdors locals per 19.25 FIM Superbike World Joshua Connor viatja a les aventures de dos 21.30 Los Gipsy Kings. Els Arrocet i Javier Castillo. produir part de les Championship. Istanbul per descobrir joves anglesos que Fernández segueixen 21.05 Informativos seves col·leccions a 20.20 Motor a fons. què ha passat amb els viatgen fins a la Comic intentant convèncer Telecinco. baix cost. 20.45 Km 0. seus fills, desapareguts Con i, després, fins a La Gordita perquè torni 21.35 Deportes. 22.30 El Objetivo. El líder 21.10 Hat trick Espanyol. en combat. l’Àrea 51. amb el Kiki, mentre 21.45 El tiempo. d’Izquierda Unida- 21.50 Hat trick Total. 23.50 Pel·lícula: La duda. 00.00 Pel·lícula: El doble que La Rebe inicia el 22.00 Gran Hermano VIP Unitat Popular, Alberto 23.00 Hat trick Barça. EUA, 2008. Dir.: John del diablo. EUA, 2011. seu particular camí de 2016: el debate. Garzón, visita el 00.10 Champions Magazín. Patrick Shanley. Int.: Dir.: Lee Tamahori. perfecció. 01.45 Gran Hermano VIP programa. 00.35 Hat trick Barça. Meryl Streep. Int.: Dominic Cooper i 23.20 Cuarto milenio. 2016: la casa en 23.30 El Club de la Comedia. 01.45 Hat trick Total. * (Pot variar pel bàsquet.) Ludivine Sagnier. 03.50 Puro Cuatro. directo. 02.20 Juega con el 8.

#0 LA 2 BTV 8 TV IB3 BARÇA TV 06.05 Mr. Dynamite. James 08.00 Los conciertos de La 07.05 Terrícoles. (R.) 07.35 07.10 Catalunya blues. 08.15 07.25 Programació infan- 06.30 600’’. 06.45 El partit. Brown. 08.00 Un lugar lla- 2. 08.45 Espacios naturales: Catakrac. 08.05 Tot art. (R.) Rumbo al inglés. 09.05 Culture til. 08.35 Mosaic. 09.05 08.30 600’’. 08.45 El partit mado mundo. 09.05 Premier huellas trashumantes. 09.15 08.35 Catakrac. 09.30 Catakrac. vultures. 09.30 Televenda. Parlament. 09.40 Balears sal- de bàsquet: Semifinal Copa League World. 09.35 NBA en Buenas noticias TV. 09.30 (R.) 10.00 La cartellera. (R.) 12.40 Just for laughs. 13.30 vatge. 10.30 Eucaristia a la 2015/16. (R.) 10.15 El Partit acción. 10.05 Gameplay. La his- Shalom. 09.45 Medina en TVE. 11.00 Slow BTV. (R.) 11.45 R.I.S. Crímenes imperfectos. Seu de Mallorca. 11.20 Fires i Futbol Base: Benjamí B-CE toria de los videojuegos. 11.41 10.00 Últimas preguntas. 10.25 BTV Esports. (R.) 14.00 BTV 17.10 Shark. 18.45 Miénteme. mercats. 11.55 Lliga Segona Futsal Mataró. 12.00 El par- El origen de la mafia. Nueva Testimonio. 10.30 La missa en Notícies migdia. 14.30 Monty 21.00 8 al dia. 21.40 Comisario Divisió B. 14.00 IB3 Notícies tit de futbol femení: Femení York. 12.42 BBC Earth. Inclou català. 11.15 Moments. 11.30 Python’s Flying Circus. (R.) Montalbano. Emissió de dos migdia. Cap de setmana. 15.15 B-UD Collerense. 14.00 Barça Patagonia salvaje: montañas Pueblo de Dios. 12.00 Sinfonía 15.00 #Selfie best. (R.) 15.35 episodis. El ladrón de merien- El temps migdia. Cap de setma- a l’hora. 14.05 2001: Pau, punt de fuego, Patagonia salvaje: ti- de estrellas. 12.55 Planeta co- Western: Invitació a un pisto- das: El comissari Montalbano na. 15.20 Pel·lícula: Sóc espia. de partida. 14.35 600’’. 14.50 erras sedientas i Patagonia sal- mida. 13.50 Sabores del mun- ler. EUA, 1964. Dir.: Richard investiga l’assassinat d’un ho- EUA, 2002. Dir.: Betty Thomas. El Partit Futbol Base: Benjamí vaje: costas salvajes. 15.25 The do. 14.25 Costa España. 15.05 Wilson. Int.: Yul Brynner i me anomenat Lapecora, pro- Int.: Eddie Murphy. 16.50 B-CE Futsal Mataró. (R.) 15.50 Blacklist. Emissió de dos episo- Vive la vía. 15.35 Saber y ga- Janice Rule. (R.) 17.00 Música pietari d’una empresa d’im- Pel·lícula: Laconia, el hundi- 600’’. 16.00 El Marcador. Cap dis. 16.55 Beckham. Por amor nar fin de semana. 16.20 moderna. (R.) 17.55 Slow BTV. portació i exportació. La voz miento. Regne Unit, 2010. de setmana. 21.00 Quina pe- al fútbol. 18.30 Copa del Rey de Documenta2. 19.00 Mi familia (R.) 19.00 #Selfiematon. (R.) del violín: Accidentalment, el Dir.: Uwe Janson. Int.: Andrew nya!: PB Sant Pol. 21.30 Seguim Baloncesto. Prèvia. 19.00 Copa en la mochila. 19.30 Historias 20.00 BTV Notícies vespre. detectiu Montalbano troba Buchan. 19.55 La Cara B. 20.30 en joc. 22.00 L’últim par- del Rey de Baloncesto. Final. del ojo clínico. 20.30 Los pe- 20.30 BTV Esports. 21.05 el cadàver nu d’una dona jove IB3 Notícies vespre. Cap de set- tit del Barça: UD Las Palmas- En directe. 21.35 El origen de queños asesinatos de Agatha Feeel. (R.) 21.35 La cartellera. en una vila als afores del po- mana. 21.25 El temps vespre. FC Barcelona. 23.45 600’’: la mafia. Nueva York. 22.30 El Christie. 22.00 Versión es- (R.) 22.30 Tube d’assaig. 23.00 ble. Descobreix que la dona, Cap de setmana. 21.30 Mira Arsenal FC-FC Barcelona día del fútbol. 01.00 Tupper pañola: 23-F. 00.20 Música li- Barcelona... i acció: Barcelona, Michela Licalzi, havia comprat per on! 21.55 Hotel Bellavista. (Champions 2009/2010). Late Motiv. 01.56 Nashville. gerísima. 01.20 Metrópolis. un mapa. 00.40 Última sessió: recentment la vila i havia vin- 22.50 La increïble història de 00.00 El Marcador. Cap de set- Emissió de cinc episodis.05.32 01.50 Pel·lícula: Hasta el vien- Laurence Anyways. (R.) 03.30 gut de Sicília a Bolonya per res- les Illes Balears. 00.10 Palma mana. 02.00 El Marcador. Cap Pel·lícula: Altman. to tiene miedo. #Selfie best. (R.) taurar-la. 01.25 Just for laughs. pam a pam. de setmana. (R.) 66 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara mèdia

Bòsnia i Hercegovina torna a Eurovisió després de 4 anys Bòsnia i Hercegovina tornarà a participar tres temes elegits pel país balcànic. La te- al festival d’Eurovisió després de quatre levisió pública bosniana, BHRT, ha deci- anys d’absència. Des del certamen de dit que els seus representants siguin la vi- Bakú, el 2012, el país s’havia mantingut fo- oloncel·lista croata Ana Rucner, el cantant ra del concurs per motius econòmics. En- Deen, la cantant Dalal Medhat i el raper guany reapareix amb una cançó amb forts Jala, que hi interpretaran el tema Ljubav MÈDIA aires ètnics, cosa que ja ha caracteritzat al- je, completament en serbocroat. Una revista per donar veu als refugiats La publicació ‘online’ grega Solomon reivindica la cooperació entre immigrants i autòctons

ALBERT PUIGDEVALL BARCELONA

Grècia ha vist com aquest últim any arribaven constantment a les seves costes onades de fins a set mil immigrants al dia. La situació convulsa al Pròxim Orient ha afectat en gran mesura el país hel·lè, primer contacte amb Europa per a tots els que fu- gen dels conflictes que involucren els països pròxims. El cas més evident i actual és el sirià. Dins d’aquesta problemàtica Atenes ha vist néixer una nova revista en format digital, Solomon, destinada a reforçar la integració dels immigrants i refugiats a Grècia. L’octubre de l’any passat Fanis Kollias, natural d’Atenes, va mantenir una conversa amb un immigrant d’origen afganès que li explicava, “resignat”, la falta d’interacció entre els grecs i els nouvinguts. L’en- demà Kollias ja començava a posar les bases del projecte amb l’ajuda de Rosa Vassilatu i a incorporar fins a nou persones a l’equip, “un nombre que no ha parat d’augmentar” fins a les setze que hi treballen actualment. La majoria són immigrants procedents “de països com l’Afga- nistan, Bielorússia o Somàlia” que El periodista grec Fanis Kollias és el creador de Solomon. La revista, que de moment només s’edita en format digital, compta resideixen des de fa temps al país amb treballadors arribats de tot el món i procura trobar solucions a la crisi migratòria que pateix Grècia. SOLOMON.GR hel·lè i, “esclar, també de Grècia”. Un “nucli multicultural” que l’im- la burocràcia grega, que ens ha po- “Per ara utilitzarem l’anglès perquè del seu punt de vista, és completa- pulsor de la revista considera “la basat moltes traves per poder autofi- som conscients que en tan sols un ment diferent: “Hem de deixar de se ideològica sobre la qual s’ha de nançar-nos”. Al marge d’això, Kolli- clic podem arribar arreu, però si ve- pensar que som superiors i comen- treballar”. “La nostra meta és co- as assegura que l’actual context eco- iem que hi ha una certa demanda en çar a col·laborar en benefici del con- mençar una interacció diària que nòmic del país fa difícil portar a la altres idiomes no tindrem cap pro- junt de la societat. I això és tot!” doni veu tant a immigrants i refu- pràctica propostes innovadores, blema, perquè al nostre equip es Kollias assegura que el seu és un giats com a gent local, que som part “especialment després del control Orígens parlen més de dotze llengües”, sen- projecte “optimista” que vol “con- de la mateixa societat, per pensar en de capital” que el govern ha impul- Solomon està tencia el creador del projecte. tribuir al desenvolupament d’una noves idees”, comenta Kollias en sat a petició del Banc Central i que societat que respecti i toleri les dife- declaracions a l’ARA. ha fet “extremadament difícil i fa- integrada per Una arma per al canvi social rències” i que se centri en “les simi- El nom de la publicació prové del tigosa” una tasca “tan senzilla com treballadors Kollias matisa que “Solomon no és lituds i punts comuns entre cultu- conte de l’escriptor portuguès José obrir un compte bancari”. de països com només una revista”, perquè consi- res”. Amb tot, afegeix: “Molta gent Saramago El viatge de l’elefant, en l’Afganistan dera primordial “contribuir a la ens pregunta quin canvi creiem que què un elefant anomenat Salomó ho Més que una revista o Somàlia construcció d’un marc per integrar aportarà Solomon a la indústria dels demostra tot amb fets i no amb pa- De moment Solomon només es pu- en la societat grega” les persones ar- mitjans de comunicació. Honesta- raules. “Creiem que és el represen- blica en suport digital, tot i que Ko- ribades d’altres llocs del món. En ment, cap!” tant perfecte dels refugiats i immi- llias assegura que el seu “somni” és aquest sentit, el periodista està de- Pel que fa a les ambicions futures grants, que molts cops no tenen “la creació d’una revista en format cidit no tan sols a donar veu a refu- de la publicació, la seva resposta és l’oportunitat d’expressar-se sobre paper”. “Però de moment haurem giats i immigrants, sinó també a po- clara: “Un periodista grec ens va pre- temes que els afecten directament. d’utilitzar vies alternatives com sar les bases per a una cooperació guntar sobre els nostres objectius a Se sol tenir una visió estereotipada l’e-book o la pàgina web [Solo- social estable. llarg termini. De fet, no en tenim d’ells, però tenen moltes coses per mon.gr], des d’on es podran descar- Per ell, la integració social “és cap! Cada dia setze persones vénen ensenyar-nos, i de fet ho fan amb ac- regar els continguts fàcilment”. Els una assignatura del conjunt de la so- a treballar a Solomon i aporten els tes dia a dia, que és exactament el lectors que ho desitgin “podran aju- cietat i no només dels refugiats o seus punts de vista; és la base que que busquem explicar”, diu Kollias. dar amb una contribució econòmi- immigrants”. Per això creu “neces- forma la nostra filosofia. Són perso- Però no tot ha sigut tan fàcil. Res- ca destinada a pagar l’equip editori- sària” la “involucració dels natius nes de tot el món i si nosaltres ho po- pecte als entrebancs amb què s’han al i la feina diària dels treballadors”. grecs”. “Moltes organitzacions gre- dem fer, tothom pot”. I acaba: “Sem- trobat durant la creació de la re- A més, la redacció de Solomon es- gues treballen pensant que són su- pre diem que vivim en l’era de la glo- vista, el seu creador es mostra con- tà formada per persones d’arreu del perherois i que ajudaran aquesta balització. Bé, això és així. Per tant, tundent: “Esclar que hem tingut di- món, i per aquest motiu no els pre- pobra gent que està arribant al pa- vegem-ho com una oportunitat i ficultats, especialment per part de ocupa la llengua que faran servir. ís”, denuncia. Però la realitat, des reclamem-la!” e ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 67 mèdia

Lloguen la tenebrosa casa Kortajarena, primera d’’American horror story’ imatge de ‘La verdad’ La tètrica mansió d’American horror story es Jon Kortajarena ha publicat a Instagram la pot llogar a través d’Airbnb, segons explica primera imatge de La verdad, sèrie de Telecin- Variety. Passar una nit entre les parets de co que coprotagonitza juntament amb Lydia l’immoble, ubicat a Los Angeles, surt per Bosch. El model, ara convertit en actor, apa- 1.450 dòlars, una quantitat que s’explica per- reixerà en aquesta sèrie de Telecinco, un thri- què s’hi han gravat moltes altres sèries, en- ller de 16 capítols en què també hi haurà Ele- tre les quals Expedient X o Buffy caçavampirs. na Rivera i Esmeralda Moya, entre d’altres.

Movistar+ amplia la seva oferta de programes esportius

ga i, segons la cadena, estarà “molt Martínez, va definir Movistar Stadi- ALBERT CASTELLVÍ ROCA enganxat a l’actualitat”, ja que in- um com “un escenari trencador i di- BARCELONA clourà “connexions en directe, en- ferent” des del qual #0 pretén arri- trevistes i debats per analitzar l’ac- bar “a tots els aficionats a l’esport”. Els esports són un dels principals tualitat de l’esport”. Una de les pe- al·licients de l’oferta de Movistar+, culiaritats del programa és que, a di- Champions i Fórmula 1 i la plataforma de pagament vol ferència dels seus rivals més L’estrena del nou plató arribarà treure’n el màxim rendiment. Per directes, no es limitarà a parlar no- pocs dies després que Movistar+ ha- aquest motiu, aquesta setmana ha més de futbol, sinó que promet “do- gi incorporat, aquesta setmana, la presentat un nou plató, que ha bate- nar cabuda a tots els esports”. En Lliga de Campions a la seva oferta, jat com a Movistar Stadium, des del aquest sentit, hi col·laboraran els arran de l’acord que va tancar amb qual s’emetran a partir d’ara els principals experts de Movistar+ en Mediapro al gener i que li permet principals programes d’esports de àmbits com el motor (Ernest Rive- oferir beIN Sports, tal com feien des #0, entre els quals el nou Minuto ras) o el bàsquet (Antoni Daimiel), a del setembre Orange i Vodafone. #0, que a partir del 29 de febrer re- més de cares vinculades al futbol A més, dilluns, Movistar+ inau- sumirà cada migdia, de 14.00 a com Carlos Martínez, Michael Ro- gura una nova temporada de Fór- 15.00, l’actualitat esportiva. El pro- binson o Julio Maldonado. L’equip poliesportiva que servirà d’apara- mula 1, la primera en què disposa grama, doncs, s’emetrà just abans El nou plató de Movistar Stadi- d’esports de dor de la resta d’oferta de la plata- dels drets en exclusiva i, per tant, ja que comenci el gran duel esportiu um també acollirà, a partir del dia Movistar+ al forma. A més d’aquest espai, que no tindrà la competència en obert en obert que protagonitzen cada 27, l’espai d’anàlisi de la jornada fut- nou plató de la s’emet els caps de setmana a les d’Antena 3 i TV3. La primera prova tarda, a partir de les 14.55, Josep Pe- bolística El día del fútbol, que incor- cadena. MOVISTAR 22.30, també es traslladaran al nou del Mundial es disputa a Austràlia el drerol –amb Jugones, a La Sexta– i porarà Carolina García com a co- plató programes com El día después 20 de març, però aquesta setmana la els Manolos de Deportes cuatro. presentadora al costat de Nacho (els dilluns a les 22.00) i Fiebre Mal- plataforma ja cobrirà els primers Aquest nou espai serà conduït Aranda i que a partir d’ara inclourà dini (dilluns a la mitjanit). El cap tests de pretemporada, que es faran per Dani Garrido i Joseba Larraña- també un bloc dedicat a l’actualitat d’esports de la plataforma, Carlos al Circuit de Catalunya.e 68 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara gent

Louis Tomlinson presenta el seu petit Freddie El membre dels One Direction Louis havia aparegut al compte d’Instagram del Tomlinson ha presentat a través d’Insta- seu pare, però no se l’havia vist de manera gram el seu fill, Freddie, de només un mes, tan clara. Tot i que els seus pares no man- fruit d’una relació esporàdica amb la se- tenen cap relació sentimental, la criatu- va amiga Briana Jungwirth, que com ell té ra pot créixer acompanyat pels seus dos 24 anys. En una foto en blanc i negre, el progenitors perquè el cantant va llogar GENT cantant apareix tocant-li el nas. El nen ja una mansió per viure-hi tots plegats.

01 #aixísí#aixíno El tacte de la música

LAURA SANGRÀ ❊ BARCELONA

És el pato, pato dels gre també ajuda a cenyir la silueta vermella dels Grammy era un som- aixísíperiodistes de televi- i fer que sembli més estreta, que no ni seu d’infantesa. Complert i amb sió. L’obsessió per il·lustrar gràfica- és que a Gloster li faci falta, però bé, nota, doncs. ment tot el que es diu: que si s’es- mai fa nosa. I la faldilla és el gran menta un ànec hi surti un ànec, i ai- hit, esclar, no només per l’estampat La cantant Janelle xí amb cada idea que formi part musical, molt adequat com ja hem aixínoMonáe té un estilàs INSTAGRAM d’una notícia. El vestit que va dur la dit per anar als que serien els Os- innat i sempre és fidel al binomi cantant, actriu, model, bloguera, cars de la música, sinó també pel blanc i negre, però en aquesta oca- youtuber i dona orquestra Diana patronatge, en forma de corol·la sió no està gens afavorida amb Kylie Minogue Gloster aquesta setmana als premis que es repenja a terra i fa cua, una aquest conjunt de Jean Paul Gaul- Grammy és el pato, pato dels Gram- preciositat amb molt d’estil. El ma- tier perquè és un batibull d’estam- es compromet my,y, però p ens encanta pperquè q no cau quillatgeqg i el pentinat p també són ppats, textures i referències: des del amb l’actor al paranyparany de la disfressa i a sobre ééss impecables.impecables. Gloster cacasquetasquet de grum dd’hotel hotel o de reclús elegant.elegant. I no era gegensns ffàcilàcil en aqaquestuest s’hos’ho va pprepararreparar tot ddee ppresóresó vvintageintage –encara no hhoo tinc Joshua Sasse cas. TambéTambé ésés cert qqueue no ha fet res ambamb cura i es nota.nota. cclar–lara – ffinsins a les trenes ffalsesalses de RRa-a- queque d’altres no fessinfessin abans, amb AlsAls mitjansmitjans de co-co- ppunzel,unzel, la samarreta de ppun-un- uns resultatsresultats millorsmillors o pitjors.pitjors. Ti- municaciómunicació queque tes amambb un estamestampatpat dede rantrant dede memòriamemòria i d’hemerotecad’hemeroteca re-re- ereneren voravora l’l’entra-entra- ppuntesuntes a sobre, la faldillafaldilla JOAN CALLARISSA cuperemcuperem aquellaquell parellparell ddee vestits tan 01 dada elsels va confes-confes- circucircularlar com un vinivinil,l, llaa BARCELONA anysanys 50 queque lala tardortardor deldel 2011 Dol-Dol- sarsar queque trepit-trepit- cartera amambb ppomponsompons i ce & GabbanaGabbana van ferfer ambamb estam-estam- jarjar la catifacatifa la manicuramanicura de Mondri-Mondri- Tot i que Kylie Minogue (01) té un patpat dede notes musicalsmusicals sobresobre an,an, a mésmés d’un anell a currículum amorós que moltes i fonsfons blancblanc,, la mateixa ideideaa cada dit, com si fosfos un molts envejarien, li ha costat fer el peròperò en horitzontal del mmostrariostrari dd’una’una joieria pas cap a l’altar. Ni homes com el queque després,després, el 2014, el bbarata.arata. Massa caos. model Andrés Velencoso o l’actor dissenyadordissenyador ChristopherChristopher FemFem una cosa ppe-e- Olivier Martinez han aconseguit Bu va confeccionarconfeccionar pperer a ròrò fem-la bbé.é. De –després de llargues relacions– el l’actriul’actriu xinesa Fan BingbingBingbing i veritat,veritat, no hau-hau- que ha aconseguit el joveníssim ac- la seva rèplicarèplica Barbie. I, sense riaria de costarcostar tor Joshua Sasse (01): comprome- anar mésmés lluny,lluny, KatyKaty PerryPerry l’anyl’any tant.tant. L’L’únicúnic qqueue tre’s amb la cantant. passat als GrammyGrammy va dur un Valen-Valen- se salvasalva ésés el La parella ho ha confirmat a tra- tinotino dede tutull ambamb una partiturapartitura bro-bro- 02 maquillatgemaquillatge vés d’un anunci a la secció d’enlla- dada a la faldilla...faldilla... queque il·lumina ços del diari Daily Telegraph, on El de Gloster ésés un dissenydisseny fet tan bé el ros-ros- s’ha fet oficial el que feia dies que es perper TarikTarik Ediz,Ediz, un dissenyadordissenyador tre, peròperò no rumorejava. Des que la parella va d’Istanbul amb formacióformació en engi-engi- prouprou com acudir a la festa dels premis NME, nyerianyeria i matemàtiques.matemàtiques. I sísí que perquèp erq u è la premsa sospitava que s’havien es nota el seu bagatgebagatge veient els ens obli-obli- compromès, ja que ella va lluir un vestitsvestits de festafesta queque fa:fa: aquestaquest ddemem ddee to-to- impressionant anell de diamants paraulaparaula d’honord’honor ambamb talltall aall tata la res-res- (02). A més, The Sun havia filtrat migmig per fer solapes ésés molt ta.ta.e unes declaracions d’un amic d’ells afavoridor pperquèerquè trenca la que afirmava que Sasse ja es referia monotonia d’aquestad’aquesta me-me- a la cantant com “la meva prome- na d’escotsd’escots i eevitavita llaa sesen-n- sa”. Minogue té 47 anys i Sasse 28. saciósació d’amplitud.d’amplitud. El Els dos, que surten junts des del no- faixífaixí vembre, es van conèixer a la sèrie ne-ne- Galavant.e

01. Diana Gloster, amb un vestit del turc Tarik Ediz. GETTY 02. Janelle Monáe vestida de Jean Paul Gaultier. GETTY

INSTAGRAM ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 69 PUBLICITAT 70 DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 ara passi-hobé

araquenos’ofenguiningú ABANSD’ARA JUANJO SÁEZ D’Almirall (Barcelona, 1841-1904) a El Estado Catalán (IV-1873) [] i caricatura a La Flaca (III-1873). La República Federal es la paz

La España unitaria ha sido siempre aficionada a cor- biernos unitarios en España han hecho consistir la rer aventuras, y se ha metido las más de las veces a gloria en extender sus dominios, y la frase tan sa- desfacer agravios que poco o nada la interesaban. bida de que no se ponía el sol en los dominios de Por esto algún comentador del Quijote ha encontra- España era el bello ideal de nuestros gobiernos, el do que los dos tipos principales de la obra del inmor- tipo de sus aspiraciones, la base de su soberbia. No tal manco de Lepanto representaban con toda exac- calcularon nunca los tesoros y las vidas que costó titud a los gobiernos y al pueblo espa- llegar a tal punto, no vieron que eran ñol. Los primeros, viendo en todas simplemente conquistadores; pero partes visiones, soñando aventuras que no llevaban con ellos una idea si- que han de reportarles eterna fama; quiera, que su afán era dominar, no el segundo, viendo la realidad, mani- civilizar; que extendían la tiranía y no festándolo a su señor, y dejándose ar- la justicia, y que su obra no podía ser rastrar por éste a recibir palos, pedra- sólida porque se basaba en la iniqui- das y pisotones de animales inmun- dad; pero ésta satisfacía el orgullo de dos. No hay que registrar las páginas los magnates, y hubo rey que pudo de la historia de los tiempos pasados soñar en la monarquía universal. To- para encontrar datos que prueban la afición de los do se derrumbó, y de aquella inmensa monarquía gobiernos españoles a las aventuras quijotescas. La queda la base primitiva, pero desmembrada, empo- historia contemporánea nos lo demuestra. Recuér- brecida y devastada; sólo quedan recuerdos de odio; dense las expediciones a Cochinchina y a Méjico en ni una idea, ni un hecho que pueda considerarse defensa de intereses que no eran ciertamente nues- glorioso desde el punto de vista moderno. […] tros, la guerra de Santo Domingo, y la de África, tan cacareada como poco provechosa. Además los go- Valentí Almirall 1873

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC

Gaudeix ‘online’ dels mots encreuats de l’ARA a http://passatemps.ara.cat PASSATEMPS

motsencreuats elaborat per Senyor Ventura 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Horitzontals 1. Verticals 1. 1 Capat de manera bàrbara per culpa d’una Si Salut en tingués, tots ho saludaríem. trompada. Poeta famós per utilitzar un llenguatge vulgar. Aquesta té el Call a mà. 2. Abans del migdia. Vaig a una 2 2. Radien. No és del tot cínic, però és bastant parcial. El omeda i en torno amb més branques. És anglès. Feien rà- 3 francès. 3. Acaba fatal. Immobilitzaré. Semblants. 4. El dio, i de quina manera. 3. És cosa de tres, fer descarrilar un cor de les lleones. Tren sense locomotora. Laietana, indi- 4. 4 tren. Posats. Per fi trobes un taxi buit! Algú ha començat 5. geta, ilergeta. Seguides per la xusma. Exterioritzo un a devorar el paté. Guardo les coses al seu lloc. Itineraris. 5 6. sentiment. Tripulació. Un nucli descafeïnat. Principi ae- 5. L’arbre més famós del Liban. Suborn. 6. La mostren els ronàutic. Ni per mal de morir. Escaire. 7. Quim Monzó va fer 6 que no tenen res a amagar. El missatge d’aquest escriptor que rugís de manera salvatge al caire de les clavegueres. 7 romà no requereix gaires explicacions. La tens enmig del Dona que no estima els homes. 8. Un romà. Segueixen. nas. 7. A les portes de Troia. Una qualitat que tenen tots 8 Foto sense marc. 9. És un corrent força popular a Galícia. els infeliços. 8. Moriran per dins. Parlen en públic. Els can- Pal de billar. Camina com cantaven The Bangles. 10. El 9 tons suïssos. Crida l’atenció. 9. Vaivé. Xopem la samarre- socratisme va caure en desgràcia i va patir certa exclu- 10. 10 sió. Un valor molt apreciat al Japó. 11. Corre per les venes. ta. Tenir-ne ens fa estar orgullosos. Un fragment de la Bíblia on es multipliquen coses. Féssim córrer el líquid. 11 Enfonsats. Demostra que és possible caminar damunt de 11. l’aigua. 12. Noranta-nou. Quan som petits, és la nostra És només una part del teatre. Renilli. Grans sobre no 12 principal meta. Espetec fàcil de trobar al supermercat. tan grans. 12. Ve de sèrie en els cotxes alemanys. Tira del 13. 13 13. Adverteixen, avisen. Prepari un teginat. Habitual en carro. Conversin a través del Twitter. Crit del carreter la parla basca. 14. Estableix forts lligams. Un home descrit per fer anar l’animal cap a la dreta. A bodes la conviden. Se 14 per Josep Pla. sap el centre del món. 14. Zero. Estil en parlar llatí. sudoku solucionsd’ahir fàcil difícil MA L E S APAT AMA ACAMP IN RASPOS RT BALANÇ EONS 23 519 12 43 IOTA ITU MISTO DR I BLA AT I AT T A MALCARAT ALA 8 64 694 2 RUB I O MAR I ETA CANAPE OFF I CE TAL VOLAT I L TN 2 1 4 2 9 AV PARAR CURAR MAPO TROTAVA O P SER I E ER I C I S 4 8 6 4 7 OLOT I NOVE I TC CREARA RAUXOSA 3 9 1 fàcil difícil 231984756 864352719 1 3 2 5 4 987653124 751498632 654127983 392176854 4 3 4 8 7 765491238 248917365 423578619 639285471 198362475 517643298 79 2 5 348 312849567 126534987 579236841 983721546 519 84 83 19 846715392 475869123 ara DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 71 passi-hobé

LES críticatv AUDIÈNCIES MÒNICA PLANAS - PERIODISTA Reivindicació del ‘Tria33’

l canal 33 ofereix un espai de pro- rial de les seves seleccions. És important (literatura); la garantia, el bagatge i el se- Epostes culturals excel·lent. En el seu revalorar la figura dels prescriptors de la gell de Jaume Figueras (cinema); la inten- moment (ja en vam parlar en aques- mateixa cadena perquè la prestigia i dota sitat de Pau Benavent (cultura popular); la ta columna) la direcció va decidir triturar els continguts d’una ànima en la tria. Sen- delicadesa i profunditat de Laura Sangrà els diferents programes de literatura, mú- se petulàncies i amb actitud propera. S’ha (arts visuals); la concreció, efectivitat i cla- sica, teatre, art, cultura popular... i fer-ne de potenciar la credibilitat i solvència de redat de Jofre Font (música); l’espontane- Programes més vistos divendres un còctel concentrat en píndoles diàries. Toni Puntí (escena); el bon gust, la peda- ïtat i capacitat explicativa de Júlia Bertran Tria33 ESPECTADORS ‘SHARE’ Va néixer el . Una decisió dubtosa gogia i l’entrevista acurada d’Anna Guitart (talents emergents). I tot plegat embolicat 01 Telenotícies migdia que, en part, no ha sortit del tot ma- per la feina d’un equip que a nivell TV3 14.30 497.000 27,6% lament. Però l’emissió en dos blocs d’imatge, realització, muntatge, edi- 02 Telenotícies vespre (després de la repetició de La Riera i ció musical, disseny gràfic, guió... TV3 21.00 404.000 15,6% al voltant de les onze de la nit) tan converteix el Tria33 en una perla te- 03 La Riera breus que es complementen amb els levisiva que compleix amb la tasca de TV3 15.54 384.000 20,8% 04 Zona zàping extres de la web no és efectiu. servei públic i la de promoció de la TV3 21.56 365.000 12,5% Si a les deu de la nit trobes la prime- cultura amb bon gust i arguments de 05 Allí abajo ra càpsula de cinc minuts ho fas per qualitat. La trituradora de què vam TV3 22.46 351.000 13,8% casualitat. I això es repeteix amb la se- dubtar no ha sigut una mala idea, pe- gona píndola. Divuit minuts escassos rò ara que l’engranatge funciona val- enmig de dos programes més llargs. dria la pena dotar la fórmula de més Canals més vistos divendres La seva hora d’emissió va en funció de transcendència. No pot ser un simple

13,5% la durada de les altres propostes tele- complement de programació a mane- visives. Difícil pescar-lo complet. ra de sandvitx televisiu. Calen deu 12,5% La fórmula de barrejar diverses minuts més diaris i atribuir-li l’enti- propostes culturals, de temàtiques i disci- tat audiovisual que mereix tanta qualitat 10,5% plines variades, encapçalades per dife- Referent cultural i sensibilitat professional. Potenciar-lo rents presentadors, funciona de merave- com a referent cultural del país i conver- 7,1% lla perquè obre horitzons a l’audiència. El ‘Tria33’ no ha sigut una mala tir-lo en influent. En definitiva: estimar- idea, però cal dotar la fórmula 7% L’espectador té les garanties d’un perio- lo i valorar-lo des de dins tant com els seus dista expert que té cura de la línia edito- de més transcendència espectadors ho fem des de casa.

ELTEMPS

MANEL CASCANTE Diumenge, 21 Els termòmetres tornaran a disparar-se i aquest migdia recuperarem la sensació primaveral. El mercuri s’acostarà als 20 graus en alguns sectors de l’interior i superarà els 15 graus a la costa i a les valls pirinenques.

AVUI DEMÀ El consell 15 h 21 h 08 h 15 h Dia per estendre bugades i gaudir a Barcelona 17º 12º 10º 16º l’aire lliure. Demà el pas d’una pe- Lleida 19º 10º 6º 15º tita pertorbació farà que sigui un dia Girona 20º 10º 7º 19º molt més canviant i amb risc d’al- Tarragona 17º 12º 11º 16º gun xàfec curt. València 16º 12º 8º 21º Palma 18º 13º 11º 19º Dilluns, 22 Fraga 19º 9º 5º 15º Que no us sorprengui Mataró 17º 12º 9º 16º Les temperatures tendiran a baixar Manresa 19º 9º 4º 15º al llarg de la setmana i el temps La Seu d’Urgell 15º 5º 1º 12º s’anirà fent gradualment inestable. Tortosa 18º 10º 7º 19º El cap de setmana vinent podria Vilanova i la G. 17º 12º 10º 16º portar-nos força més moviment.

Europa

MÀX. MÍN. Madrid 18º -1º cel clar Londres 15º 13º pluja i vent París 12º 11º tapat i ventós Berlín 9º 5º pluja Roma 16º 3º variable Brussel·les 13º 11º pluja Estocolm 2º 0º insegur Amsterdam 13º 8º ruixats Praga 13º 6º pluja La setmana Lisboa 18º 9º bonança dimartsdimecres dijous divendres

El sol La lluna

ALBA SORTIDA POSTA NIT FOSCA SORTIDA POSTA 07.11 hores 07.39 hores 18.32 hores 19.00 hores 17.31 hores 06.41 hores FORA DE TEST

21.2.2016

RAONS

DEMÀ Carme Colomina El dilema Toni Soler

n dilema recorre el món independentista: ¿ne- Romeva, truca a la Colau gociar o no negociar? UAquest és el dubte. Més enllà dels pronuncia- ments de fidelitat al compliment del full de ruta de Junts pel Sí i de les pi- RELAT. La suspensió de la conselleria ruetes per fer compatible aquesta d’Afers Exteriors de la Generalitat posa promesa amb el compromís de no de manifest una visió prou curiosa del saltar-se la legalitat, en mitjans de dret i la democràcia. La decisió del Tri- comunicació sobiranistes cada cop bunal Constitucional no té a veure amb són més les veus que s’interroguen el càrrec i les atribucions de Raül Rome- sobre què i com negociar amb un fu- va, sinó que es fixa en les seves intenci- tur govern espanyol. ons: es dóna per descomptat que Rome- Els tempteigs, en aquesta llarga va no només farà acció exterior, sinó partida que és la formació d’un nou que ho farà d’acord amb les consignes govern a Espanya, no ofereixen ex- del govern sobiranista del qual forma pectatives gaire optimistes. Però tan- part. Es tracta, doncs, d’una decisió pre- mateix, és previsible que un nou go- ventiva (la qual cosa ja és prou anòma- vern sense el PP entri en una fase la!). Però és que la suspensió també dó- més política i menys judicial en re- na a entendre que Romeva no pot exe- lació a l’independentisme. Com a cutar el mandat pel qual va ser elegit. És gest de bona voluntat, Pedro Sánchez a dir, que el que és inconstitucional –i, s’ha agafat als 23 punts que Mas va per tant, il·legal– és el programa electo- presentar a Rajoy sense merèixer cap ral amb què Junts pel Sí va guanyar les resposta, i Iglesias segueix fent ban- eleccions del 27-S. És obvi que aquesta dera del referèndum. Què cal fer? manera d’entendre la democràcia ens Entrar en negociacions amb un fu- porta a un atzucac, a menys que l’elec- tur govern espanyol és, es vulgui o no, torat català vegi la llum i s’oblidi del so- aparcar la independència. Per nego- biranisme. Però el govern Puigdemont, ciar s’ha de cedir. I la primera cessió optimista militant, creu que l’enroca- serà renunciar al calendari de mà- ment espanyol li va a favor, ja que de xims. La pregunta és si amb aquest moment no estem en una batalla polí- retrocés es pot guanyar temps o no- tica, sinó verbal. L’actitud del govern en més se’n pot perdre. L’altra opció, funcions de Mariano Rajoy alimenta el òbviament, és mantenir-se en la pos- relat que més interessa als sobiranistes: tura que no hi ha res més a negociar l’acarament entre legalitat constitucio- que els termes de la desconnexió. La nal i legitimitat democràtica. Els vo- resposta espanyola és perfectament tants convertits en còmplices. El sufra- previsible: no hi ha res a parlar. És a gi, en si mateix, convertit en delicte. dir, seguir en la llarga incomunicació La diplomàcia catalana ha de tirar d’imaginació per fer-se present al món. EFE d’aquests anys, sense més contacte BARCELONA. És cert que el conseller que les picabaralles entre conselleri- d’Exteriors ho tindrà més complicat per na diplomàtica, perdrà rang i rellevàn- senes d’organismes internacionals, es i ministeris. Probablement és en- fer la seva feina, ara que oficialment es- cia; la diplomàcia catalana ha de tirar manté delegacions i acords amb grans viar la independència a qui sap quan, tà suspès en les seves funcions. Però cal d’imaginació per fer-se present al món, ciutats dels cinc continents i col·labora en la mesura que no hi ha força per dir que, des de la seva presa de posses- i especialment a la Unió Europea. Ima- amb moltes entitats d’abast mundial imposar-la, amb risc de desencanta- sió, Romeva ja estava patint el setge de ginació i eines: les que siguin. I resulta que tenen seu a Barcelona. No dubto que ment i frustració. la diplomàcia espanyola, com els seus que en tenim una de molt important: l’actual equip de govern municipal esta- Quin és el millor ca- antecessors. (La Generalitat gasta Barcelona. La capital catalana no només rà encantat d’obrir portes a la nova di- mí per sortir de l’en- menys diners muntant actes diplomà- és una ciutat amb un enorme potencial plomàcia catalana, de coordinar estra- fangament i poder tics que el ministeri boicotejant-los.) i projecció. A més, té una tradició diplo- tègies i de fer possible, entre uns i altres, fer passos enda- Abans de conèixer la decisió del TC, el màtica consolidada, herència de man- que tinguem una veu potent al món. Si vant? Aquesta és conseller ja era conscient que difícil- dats anteriors. La direcció general de jo fos Raül Romeva, no trigaria gaire a la qüestió. ment podria ser rebut oficialment per Relacions Internacionals i Cooperació, trucar a Ada Colau i posar-li damunt la cap dels seus –diguem-ne– homòlegs. que depèn del tinent d’alcalde Pisarello, taula un conveni amb tots els ets i uts. I Però si Romeva no es fa un lloc en l’esce- gestiona la presència de la ciutat en de- planejar junts el primer viatge oficial. JOSEP RAMONEDA