VI. Activitat De Recerca

Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 331

VI. Activitat de recerca

Programes de recerca

Secció Històrico-Arqueològica

Banc de dades de monedes catalanes bliogràfic, documental i d’imatges dels Director: Miquel Crusafont i Sabater edificis de tipus religiós existents a la Ca- talunya altmedieval (segles ix-xiii). L’objectiu d’aquest programa és recollir les dades i classificar materials catalans (Vegeu-ne més informació en l’apartat existents a diferents arxius. «Centres de recerca», dins d’aquest mateix Durant el curs 2006-2007, el banc capítol.) de dades va completar el cicle de Roses i Empúries de la moneda grega de l’Arxiu Leandre Villaronga i ha catalogat, a més de la llarga sèrie de les dracmes ibèri- Corpus documental de les relacions

ques d’argent d’imitació emporitana, algu- internacionals de Catalunya 331 nes monedes amb lectures gregues, d’al- i de la Corona d’Aragó tres amb lectures mixtes i unes altres amb Directors: Maria Teresa Ferrer i Mallol ACTIVITAT DE RECERCA lectura plenament ibèrica. S’ha seguit el Manuel Riu i Riu mateix procediment del curs anterior i s’han completat les informacions de les La finalitat d’aquest projecte és publicar, fitxes. En total, s’hi han incorporat mil en edició crítica, els tractats internacio- dues-centes noves monedes, totes de l’àm- nals de Catalunya i, després, de la Coro- bit català. També s’han atès consultes de na d’Aragó. diferents investigadors. S’ha acabat la redacció del tom primer del primer volum del Corpus. El Corpus documental és precedit per dos estudis introductoris: un sobre les rela- Centre d’Art Romànic Català (ARCAT) cions amb Occitània durant els segles xi i Directors: Joan-F. Cabestany i Fort xii fins a la mort de Pere el Catòlic a la M. Teresa Matas i Blanxart batalla de Muret el 1213, redactat per Pere Benito i Monclús, de 155 pàgines, i El principal objectiu del projecte ARCAT un altre estudi sobre les relacions amb di- és aconseguir un corpus informatitzat bi- versos estats italians, redactat per Maria Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 332

Teresa Ferrer, que té 118 pàgines, més la nat de Pere el Catòlic i la croada contra bibliografia. els càtars. Esther Redondo ha realitzat di- Contingut dels estudis versos quadres genealògics, que permeten Occitània: L’estudi cobreix el període de entendre els parentius i els drets als terri- l’anomenada expansió catalana a Occità- toris de les diferents famílies comtals, ves- nia (1067-1213); el comentari crític dels comtals o senyorials occitanes. També ha documents del Corpus s’insereix en la realitzat alguns mapes, que permeten si- història política d’aquest espai. És una tuar els diversos comtats o senyorius dels aportació important perquè Pere Benito quals es parla. ha consultat la historiografia produïda a Itàlia: L’estudi, realitzat per Maria França i a altres llocs sobre aquest perío- Teresa Ferrer, analitza les relacions amb de a Occitània, fins i tot tesis doctorals els comuns italians —Gènova i Pisa— i inèdites elaborades en els darrers anys, amb els normands que s’instal.laren a Ità- que a Catalunya no havien estat recolli- lia a la segona meitat del segle xi, que són des ni integrades en el context històric ca- les primeres relacions documentades amb talà. Aquest examen de la historiografia territoris de la península italiana. L’estu- ha permès revisar datacions, episodis i di té una extensió menor que el d’Occità- 332 interpretacions que fins ara només se sos- nia perquè tracta només de relacions in- tenien sobre les síntesis clàssiques d’his- ternacionals, malgrat que l’aliança amb tòria política de Catalunya de Rovira i Pisa i amb Gènova quedà lligada, en la MEMÒRIA: CURS 2006-2007 Virgili, Santiago Sobrequés o Ramon primera època, a l’expansió territorial d’Abadal. L’extensió d’aquest estudi és catalana, en la qual col.laboraren: Pisa, superior al que és habitual perquè s’hi en la primera conquesta de Mallorca analitzen més que relacions internacio- de 1114-1115, i Gènova, en la conques- nals. Catalunya formà part, en certa mata de Tortosa de 1148. S’han estudiat nera, de la història occitana. tant notícies de cròniques que ens infor- Els capítols són els següents: men dels contactes més antics, com els 1) La compra dels comtats de tractats i altres documents que ens infor- Carcassona i Rasès (1067-1071) per part men de pactes o negociacions durant el dels comtes de Barcelona; 2) La gran guer- segle xii. Una part es relaciona amb la ra occitana: des de l’annexió de Proven- confrontació amb l’Islam i una altra part ça fins a la submissió dels Baus; 3) La amb les guerres d’Occitània. Hem incor- gran coalició antitolosana de 1158; 4) Les porat les aportacions bibliogràfiques més guerres entre Tolosa i Barcelona durant el recents a la interpretació d’aquestes rela- regnat d’Alfons I, aliances i paus; 5) Reg- cions i s’han precisat alguns aspectes. Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 333

El contingut dels diferents apar- Pere el Catòlic, amb Frederic I, rei de Si- tats és el següent: 1) Les aliances amb els cília i futur emperador. normands establerts a Itàlia. El casa- ment, potser només prometatge, d’Este- Corpus documental fania, filla de la comtessa Ermessenda, El Corpus documental pròpiament dit amb Roger de Tosny. El matrimoni de conté cent seixanta-nou documents. S’hi Ramon Berenguer II amb Mafalda o Ma- publica l’edició crítica dels tractats, però haut, filla de Robert Guiscard; 2) L’a- també capitulacions matrimonials, si com- liança amb genovesos i pisans per a un porten el domini d’algun territori nou, primer atac a Tortosa l’any 1092; 3) L’a- com Provença o Montpeller, i documents liança amb Pisa (1113) i la conquesta de relacionats amb aliances que prenen for- Mallorca de 1114-1115; 4) De nou l’ob- mes diverses. jectiu de Tortosa i la repoblació de Tar- La documentació recollida proce- ragona. Negociacions amb Pisa i la San- deix, pel que fa a Occitània, de l’Arxiu ta Seu; 5) La guerra d’Occitània: el comte Reial (Arxiu de la Corona d’Aragó), de de Barcelona i Gènova en camps oposats. diversos arxius occitans i dels de París. Els tractats de 1126 i de 1127; 6) Una Pere Benito s’ha encarregat de recórrer aliança sense conseqüències amb Roger II aquests arxius per tal de localitzar la do- 333 de Sicília el 1128; 7) Recels pisans des- cumentació i obtenir-ne microfilms, foto- prés del tractat de Ramon Berenguer III grafies o fotocòpies. Pel que fa a Itàlia, la

amb Gènova; 8) El tractat amb Gènova documentació que publiquem procedeix ACTIVITAT DE RECERCA de 1146 per a la conquesta de Tortosa: la de l’Arxiu Reial i de l’Archivio di Stato de conquesta conjunta i l’assignació de la ter- Gènova, on es desplaçà Carles Vela per cera part de Tortosa a Gènova. El fracàs tal d’obtenir-ne fotografies. de la colònia genovesa; 9) Projectes per a Carles Vela s’ha dedicat a la cor- la conquesta de Mallorca vers el 1162; recció dels documents referents a Itàlia, 10) L’aliança amb Gènova contra Pisa tant la transcripció com els regestos. A de 1167; 11) L’aproximació a Pisa i l’in- partir de les fotografies obtingudes a Gè- tent d’aliança amb l’Imperi bizantí en el nova, tant de pergamins com dels dife- context de la guerra occitana; 12) El trac- rents exemplars del Liber Iurium Reipu- tat de 1177 amb els pisans; 13) Nova blicae Januensis, ha introduït les notes aliança del rei Alfons amb Gènova el 1186; tècniques referents a la datació i la trans- 14) Les relacions amb Gènova entre els missió de les còpies. També s’ha encarre- regnats d’Alfons el Cast i de Pere el Ca- gat d’unificar les col.leccions de docu- tòlic. El tractat amb Gènova de 1198; 15) ments d’Occitània i d’Itàlia en una única El matrimoni de Constança, germana de col.lecció. Ha fet la numeració definitiva Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 334

i ha unificat els criteris en notes i abre- documentals (Arxiu Departamental dels viatures. Pirineus Orientals, ADPO; Biblioteca de Maria Teresa Ferrer ha revisat Catalunya, BC; etc.). amb Carles Vela tots els documents refe- S’han enllestit els estudis següents: rents a Itàlia per tal de resoldre els dubtes Eulàlia Miralles ha lliurat a l’editorial va- pendents de transcripció i de puntuació. lenciana Afers, que publica la revista La major part de la documenta- Afers: Fulls de Recerca i de Pensament, ció que presentem ja era coneguda, però l’article «Dos llibres de devoció del notari no havia estat publicada recentment i en Lluís Guilla», que ha de sortir en aquesta edició crítica. També presentem alguns publicació, en què estudia dues obres pie- documents inèdits. toses publicades a Perpinyà pel notari Guilla i resol els dubtes en la datació dels impresos que les transmeten partint d’e- lements textuals; d’altra banda, Mercè Co- Corpus textual de la Catalunya mas ha escrit l’estudi divulgatiu «La vita- del Nord litat de la impremta perpinyanesa al llarg Directora: Eulàlia Duran i Grau de la història (segles xvi-xix)», que ha d’a- parèixer al número 2 (2007) de la revista 334 El programa de recerca «Catàleg d’im- nord-catalana Mirmanda: Revista de Cul- presos rossellonesos» (CIR), del Corpus tura; i, finalment, Pep Vila, en col.labora- textual de la Catalunya del Nord (CTCN), ció amb Rotllà Serès-Brià, ha enllestit «La MEMÒRIA: CURS 2006-2007 té la voluntat d’establir un catàleg d’im- Regla de la gloriosa Santa Clara (Per- presos de les premses rosselloneses en- pinyà, 1707), un imprès no inventariat» tre 1500 i 1840 i d’estudiar la impremta (Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, i la llibreteria en aquest territori durant AIEG, vol. xlviii, 2007), en què s’estudia el període esmentat. La confecció d’un el testimoni únic d’aquest imprès, no co- corpus de les característiques del CIR res- negut fins ara, i que actualment és al con- pon a la necessitat de recuperació del pa- vent de les clarisses de Perpinyà. trimoni cultural català. Es va inaugurar la pàgina web del La llista d’impresos a catalogar CIR, on es poden consultar les monogra- per al CIR s’ha dut a terme partint del fies publicades fins ara pels membres de buidatge de fonts bibliogràfiques (reper- l’equip del programa. toris d’impresos, catàlegs en línia, catàlegs Paral.lelament, s’ha continuat bui- manuals, cedularis, etc.) i s’actualitza con- dant bibliografies i continuen apareixent tínuament. Pel que fa a l’estudi de la im- títols fins ara desconeguts, o bé exemplars premta i la llibreteria, es parteix de fons que no teníem controlats, alhora que es Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 335

continua treballant en les descripcions ti- gics dels vitralls i els vitrallers; mapa dels pobibliogràfiques dels impresos perpinya- vitralls dels Països Catalans; mapa dels vi- nesos. S’han tancat les descripcions dels tralls de Barcelona, bibliografia general; impresos de 1500-1699 i es troba més glossari vitraller català i trilingüe; índexs. avançada del que havíem previst la cata- logació dels impresos de 1700-1840 en biblioteques al nostre abast. De Barcelona a València. Els orígens del patriciat urbà en el marc de l’expansió catalana

Corpus Vitrearum Medii Aevi (CVMA) del segle XIII (1238-1338) Directors: Anscari Manuel Mundó Director: Enric Guinot i Rodríguez i Marcet Xavier Barral i Altet L’objectiu general de la recerca és estudiar els orígens del patriciat urbà de la Rosa Alcoy ha fet l’estudi dels vitralls pin- ciutat de València en el marc de la colo- tats de Sant Domènec de Puigcerdà; Car- nització feudal del segle xiii i principis del me Domínguez, les fotos dels del Palau xiv, amb dues vessants d’anàlisi social: 335 dels Reis de Mallorca de Perpinyà; també una primera més breu dedicada a les pos- s’han fet les dels vitralls ficticis de l’edi- sibles relacions entre l’oligarquia urbana

fici de l’Hospital de Sant Pau de Barcelo- de la capital catalana i els primers colons ACTIVITAT DE RECERCA na, actualment visibles en les sales d’es- pobladors de la ciutat de València, i una tudi de la Biblioteca de Catalunya. segona anàlisi més extensa de recons- Antoni Vila i Delclòs ha reunit i trucció dels principals llinatges de la bur- ordenat tot el material del volum, dispers gesia urbana valenciana del primer segle fins ara. Mundó ha revisat tot el volum. de la seva existència (1238-1338), a par- La redacció final de la segona part con- tir tant de la seva activitat econòmica com tindrà el següent: la introducció a tota l’o- de la política en el nounat municipi. El bra: visió general sobre el vitrall a Cata- projecte es planteja una recerca en tres lunya; el prefaci: la història del CVMA períodes històrics: un primer període re- català i els seus personatges; el vitrall me- ferit al temps de Jaume I, la generació de dieval o l’art de la imatge transparent: la conquesta; un segon període, al darrer context monumental i marc historiogràfic terç del segle xiii, als regnats de Pere el a Catalunya; el vitrall a Catalunya: relació Gran i Alfons II (1276-1291), i, final- amb pintura i escultura, estil, iconografia; ment, al temps de Jaume II, el canvi de les restauracions actuals; quadres cronolò- segle (1291-1327). Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 336

Atenent l’estat de la qüestió del cia (sis manuscrits de la dècada de 1290) tema i la necessitat d’exhumar pràctica- i els set llibres del càrrec del justícia de la ment el 90 % de la documentació a con- mateixa ciutat (1280 i 1299). Tots ells sultar, la metodologia de treball consta també restaven inèdits però forneixen una també de dues parts successives. Una pri- magnífica informació complementària so- mera dedicada a avaluar la participació bre activitats econòmiques, crèdit, nego- del patriciat urbà de Barcelona en la con- cis, deutes, etc., mitjançant la qual hom questa de València i els seus interessos a veu dia a dia els interessos de dit patriciat la nova ciutat, tot a partir dels estudis so- urbà en un temps en què aquest, la sego- bre dit grup social. I una segona, de llarga na generació després de la conquesta, co- durada, que haurà de reunir el cos do- mençà a consolidar-se també en l’àmbit cumental existent sobre la ciutat de Va- polític gràcies als privilegis reials. lència del segle xiii i principis del xiv per En resum, la tasca plantejada en trobar-ne el rastre dels seus primers ciu- aquest darrer període comportarà l’am- tadans. pliació considerable i definitiva de la A més de la redacció i publicació col.lecció documental referida al patriciat dels corresponents treballs històrics que urbà de València del segle xiii, així com donen compte dels resultats de la investi- la redacció d’un llibre final que recollirà 336 gació, un dels resultats complementaris aquesta història dels orígens del patriciat però significatius del projecte va ser l’e- urbà medieval de la ciutat de València. laboració d’un complet catàleg de la do- MEMÒRIA: CURS 2006-2007 cumentació doscentista existent per a la ciutat de València i sobre aquesta, la qual serà posteriorment posada a l’abast de la De re frumentaria: Corpus comunitat científica. de documentació municipal relativa Aleshores, el pla de treball per al al mercat urbà de cereals als Països proper període passa per acabar de loca- Catalans a la baixa edat mitjana litzar i fer el regest dels documents rela- Director: Antoni Riera i Melis cionats amb els ciutadans de València per al període cronològic proposat de la dar- L’objectiu del projecte és recollir, editar i reria del segle xiii, amb la complicació analitzar la documentació municipal re- (i l’oportunitat de fornir dades millors) de lativa a l’abastament de gra, al funciona- l’aparició de dues noves sèries documen- ment del mercat frumentari local, a la tals que fins aquestes dates no es conser- producció i al consum de pa i a la políti- vaven. Ens referim als primers protocols ca annonària del consell municipal a les notarials coneguts de la ciutat de Valèn- nou ciutats dels Països Catalans que du- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 337

rant la baixa edat mitjana es van mante- nuel Milà i Fontanals ha respost a les pos- nir ininterrompudament per damunt dels sibilitats i expectatives d’una simple fase set-cents cinquanta focs fiscals: Barcelo- preparatòria: una estada de dues setmana, Perpinyà, Lleida, Tortosa, Girona, nes (del 4 al 16 de juny) i una de tres dies València, Ciutat de Mallorca, Morella i (del 16 al 18 d’agost) a la Biblioteca de Xàtiva. Menéndez Pelayo de Santander ha permès de fer-se càrrec de la nova orde- nació dels papers de Milà i Fontanals i d’avançar en llur identificació i indexa- El discurs de fundació ció, en la transcripció d’alguns textos i en de les institucions científiques l’avaluació de la feina pendent de cara a catalanes de la segona meitat fases ulteriors del projecte (especialment

del segle XVIII i començament del XIX per a l’edició dels estudis i reculls de lite- Director: Santiago Riera i Tuèbols ratura popular i la de l’epistolari). Ha estat sol.licitada la reproducció digitalitza- S’han estudiat els discursos per tal de da d’una bona part dels documents a fer-ne els aclariments necessaris mit- editar en el futur. Al mateix temps, ha jançant la introducció de notes al peu de quedat establerta la distribució hipotèti- 337 pàgina. S’ha escrit un pròleg que versa ca dels materials en els toms i volums cor- sobre la Il.lustració i serveix de marc als responents.

esmentats discursos, als quals propor- ACTIVITAT DE RECERCA ciona un sentit que supera la individua- litat de cadascun d’ells. Finalment s’ha fet un repàs minuciós dels textos per tal Excavació i estudi de les termes d’evitar i esmenar els errors de trans- públiques de la ciutat romana de Iesso cripció. Director: Josep Guitart i Duran

L’objectiu d’aquest programa de recerca és investigar i difondre el jaciment ar- Edició crítica de les obres de Manuel queològic de Guissona, corresponent a Milà i Fontanals l’antiga ciutat de Iesso. L’IEC col.labora Director: Manuel Jorba i Jorba en el programa en el marc del Patronat d’Arqueologia de Guissona, consorci en L’activitat duta a terme durant aquest què participen també l’Ajuntament de curs per al projecte que vol desembocar Guissona, el Consell Comarcal de la Se- en l’edició de les obres completes de Ma- garra, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 338

Diputació de Lleida i la Universitat Autò- estat molt productives: s’ha localitzat el noma de Barcelona. Aquest consorci s’en- pati descobert de les termes que faria el pa- carrega de la gestió del Parc Arqueològic per de palestra i de banys a l’aire lliure i de Guissona i del museu-centre d’inter- hi ha aparegut la natatio de les termes, pretació del jaciment. de dimensions molt considerables i en molt bon estat de conservació. L’excava- Estat actual del programa i realitzacions ció d’aquest espectacular i monumental Durant el curs 2006-2007 s’han portat a element de les termes caldrà completar- terme dues campanyes d’excavació al la en una propera campanya. L’excava- Parc Arqueològic de Guissona, una de ció d’aquesta part del complex termal l’1 de setembre al 30 d’octubre de 2006 permet ja formular una hipòtesi sobre la i l’altra del 15 de maig al 6 de juliol. seva estructura bàsica i les seves dimen- Del 9 de juliol al 20 de juliol l’excavació sions, que sens dubte devien apropar-se va continuar en el marc del curs d’estiu als 1.500 metres quadrats. Dimensions d’arqueologia de camp amb participació realment molt notables per una ciutat ro- d’estudiants universitaris. mana de l’interior de Catalunya a mitjan En aquestes campanyes s’han segle i dC. concentrat els esforços i els recursos en el El 23 d’abril es va presentar el lli- 338 sector de les termes públiques de la ciu- bre Iesso, Guissona: La descoberta d’u- tat romana descobertes al Parc Arque- na ciutat romana a Ponent, Guissona, ològic i començades a excavar en els cur- 2006, 86 p., editat pel Patronat d’Ar- MEMÒRIA: CURS 2006-2007 sos anteriors. Aquests treballs previs ja queologia de Guissona, amb el suport de havien evidenciat, d’una banda, la im- l’IEC i de les altres institucions que for- portància arqueològica d’aquest edifici men part d’aquest consorci. Aquest llibre termal i les seves dimensions considera- és una presentació sintètica i il.lustrada, bles i, d’altra banda, la complexitat de la dirigida a un públic general, dels resul- seva excavació, ja que el complex va ser tats assolits fins ara en el coneixement de remodelat diverses vegades i es conser- l’antiga Iesso. ven restes d’almenys tres fases successives de la seva evolució durant l’època altimperial. Per tot això s’ha procedit a l’ex- El Fons Pere Calders. Estudi i edició cavació en extensió de les termes cap a Director: Jordi Castellanos Vila l’oest i cap al nord a partir de la zona on ja havíem localitzat les restes del tepida- L’objectiu del programa és l’estudi dels rium i el frigidarium. Les campanyes han documents i originals del Fons Pere Cal- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 339

ders de la Universitat Autònoma de Bar- Llatí i escriptura als Països Catalans celona, la preparació de l’epistolari i dels en època romana. Els documents contes i de les novel.les inèdits de Pere directes Calders per a la seva publicació, si és el cas, Director: Marc Mayer i Olivé i l’elaboració d’un banc de dades de l’o- bra gràfica, periodística i literària de l’es- Les finalitats d’aquest programa de re- criptor i dels escrits i de les crítiques so- cerca són l’estudi de les particularitats del bre la seva obra. llatí en l’àmbit lingüístic català i la intro- S’ha treballat en l’edició crítica de ducció de les dades epigràfiques en el pro- textos de creació inèdits de les tres no- grama internacional EAGLE. vel.les inacabades següents: Durant el curs les persones encar- 1. La ciutat cansada, edició i prò- regades del processament informàtic han leg de Joan Melcion. Aquesta obra serà completat la introducció de les dades publicada durant el 2008 per Edicions 62 epigràfiques en dos programes, tots dos dins de la col.lecció «El Balancí». dintre del programa internacional EAGLE. 2. La marxa cap al mar, edició S’ha introduït, per consegüent, crítica, estudi preliminar i notes de Car- el 30 % aproximadament del treball, sen- los Guzmán Moncada. se introducció pel que fa a l’epigrafia so- 339 3. Sense anar tan lluny, edició bre pedra, i és pràcticament complet crítica, estudi preliminar i notes de Va- l’instrumentum domesticum, amb un es-

lentí Rossell i Riera. tudi específic per tal d’incloure nous ele- ACTIVITAT DE RECERCA ments de bronze i de plom. Aquestes obres seran publicades S’han corregit proves dels dos en un únic volum i en edició crítica per la volums d’actes del Congrés Internacio- Universitat Autònoma de Barcelona en nal d’Epigrafia Grega i Llatina celebrat coedició amb l’IEC. a Barcelona el 2002, publicats, en col.la- Quant a l’epistolari Vicenç Cal- boració entre la Universitat de Barce- dés - Pere Calders, s’ha preparat una lona (UB), la Universitat Autònoma de edició anotada d’una àmplia selecció de Barcelona (UAB) i l’IEC, aquest mateix l’epistolari Vicenç Caldés - Pere Calders any 2007, i constituïts per 1.550 pàgi- (1939-1963), a cura de Jordi Castella- nes, amb publicació paral.lela en suport nos i Magda Alemany. El conjunt de car- informàtic. Això ha donat un especial re- tes constitueix un testimoni de primera lleu a la nostra recerca, en ésser presen- mà de l’exili a Mèxic i de les relacions tats en el decurs del congrés internacio- personals i literàries entre els exiliats i nal celebrat a Oxford el mes de setembre l’interior. del 2007. Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 340

Actualment es troba en prepara- bestimmung und Isotopenforschung de la ció el següent volum de Sylloge epigra- Universitat Christian Albrecht de Kiel, phica Barcinonensis, que serà publicat obtingudes sota la responsabilitat del pro- en el decurs del 2008. Es troba també en fessor P. M. Grootes. La cova del Reclau premsa el volum que conté l’inventari del Viver va ésser totalment excavada als material etrusc contingut a les col.leccions anys quaranta del segle passat per Josep catalanes. Maria Corominas. No es conserven car- bons i les datacions s’han hagut de fer sobre os i, quan ha estat possible, sobre indústria òssia. Cinc datacions antigues, El llibre de faristol de Pau Villalonga també sobre os, obtingudes a Oxford Director: Romà Escalas i Llimona el 1965 sobre mostres proporcionades per J. M. Corominas van donar uns resultats Els objectius principals d’aquest programa inacceptables, perquè malgrat que se- de recerca són la descripció del manuscrit, guien l’estratigrafia, totes eren molts l’estudi codicològic, la identificació de les mil.lennis més joves del que s’esperava. obres i, finalment, la preparació de la Ara, els resultats, a més d’ésser coherents transcripció i publicació de les obres mu- amb l’estratigrafia, concorden amb les 340 sicals amb un text crític complementari. datacions obtingudes en altres jaciments europeus. També s’han datat unes restes humanes dels nivells gravetians que, com MEMÒRIA: CURS 2006-2007 esperàvem, han resultat ésser les restes Materials de les coves prehistòriques d’Homo sapiens més velles de Catalunya. de Serinyà Hem continuat treballant en el lli- Director: Narcís Soler i Masferrer bre de Pere Alsius i Torrent i en la mono- grafia de la Bora Gran. L’estiu del 2007 La finalitat d’aquest programa és prepa- es va excavar a la cova de l’Arbreda durar, estudiar i publicar els materials de rant un mes, amb un equip d’una quin- les excavacions antigues i modernes de les zena de persones. La cova de l’Arbreda és coves prehistòriques de Serinyà. actualment el més important dels jaci- S’han començat a estudiar els ma- ments de Serinyà, s’excava des del 1975 terials de la cova del Reclau Viver. D’a- i conté la seqüència paleolítica més im- quest jaciment, hem rebut els resultats portant de Catalunya, que comprèn qua- d’una important sèrie de datacions ob- si tot el Paleolític superior (aurinyacià, tingudes sobre les mostres lliurades el gravetià i solutrià), precedit de més de curs anterior al Leibniz Labor für Alters- tres metres de potència de nivells moste- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 341

rians, del Paleolític mitjà. Actualment s’ex- que restà manuscrit fins a la publicació caven ocupacions mosterianes d’una edat feta per J. M. Sans i Travé i C. Ballart i superior als cent cinquanta mil anys. Marsol («El catàleg de Diputats i Oïdors Hem treballat en la preparació d’una sè- de comptes de la Generalitat de Catalu- rie de mostres d’ossos i d’indústria òssia nya (1359-1710) de Pere Serra i Pos- de l’Arbreda per a ésser datades dins d’un tius», Estudis Històrics i Documents dels projecte europeu per a precisar millor les Arxius de Protocols, Barcelona, Col.le- últimes ocupacions mosterianes i les del gi Notarial de Barcelona, vol. viii, 1980, Paleolític superior antic, datacions que p. 63-118). Disposar de la publicació de portarà a cap l’Oxford Radiocarbon Ac- tots els matriculats des del 1493, any celerator Unit de la Universitat d’Oxford. de la primera insaculació, més enllà dels escollits, fins al 1714, suposa oferir als investigadors una eina de consulta molt útil per a situar tot el cos social català amb Preparació per a l’edició dels llibres capacitat de poder i per a identificar mi- de matrícula de les insaculacions llor les persones de pes, la seva incidèn- (llibres de l’ànima) cia en els moments històrics crítics i les Directora: Eva Serra i Puig relacions entre societat i institucions po- 341 lítiques d’aquells segles. S’està acabant la transcripció dels llibres Els col.laboradors del projecte han

de matrícula del personal insaculat de la fet el buidatge dels volums de la Genera- ACTIVITAT DE RECERCA Generalitat fins al 1714. Les insacula- litat G-81/1, G-81/2, G-81/3, G-81/5, cions de la Generalitat (llibres de matrí- G-82/2, G-82/3 i G-82/5, que es conser- cula o llibres de l’ànima) es conserven a ven a l’ARB-ACA, i els han contrastat l’Arxiu Reial de Barcelona - Arxiu de la amb altres volums complementaris quan Corona d’Aragó (ARB-ACA). L’actual ha calgut. projecte pretén ampliar el coneixement El projecte no s’ha limitat a una del personal polític d’aquells segles, més mera transcripció, sinó que s’ha fet la re- enllà de la nòmina de diputats i oïdors collida d’informació a través de diverses que sortiren extrets, els quals meresque- bases de dades d’acord amb la seqüència ren el treball Institució dels Deputats del cronològica de la documentació. Aques- General del Principat de Cataluña y tes bases de dades permeten la lectura de Catàlogo dels noms i cognoms de aquells la informació segons diversos interessos: que són esta[t]s deputats y Oïdors de cognoms, càrrecs, professions (quan hi comptes del general de Cataluña, de l’e- consta) o procedència local, sempre se- rudit Pere Serra i Postius (1671-1748), gons un ordre cronològic. La recollida de Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 342

la informació és acompanyada de la trans- Històrico-Arqueològica», un nou lliura- cripció literal dels noms per tal de res- ment de la sèrie, el cinquè per ordre d’a- pectar-los per a la història de la llengua. parició, que obre la nova línia Reperto- Cal, després, un acoblament dels diversos ri 1620-1714. El llibre, intitulat Repertori prismes de la recollida de la informació de manuscrits catalans (1620-1714), vo- per a fer-ne una sola i definitiva base in- lum i: Barcelona: Biblioteca de Catalu- formativa de la qual es podran extreure nya (Barcelona: IEC, 2006, 681 p.), ha els diversos textos i llistes esmentats. estat dirigit per Eulàlia Duran i compilat per Maria Toldrà, i ha comptat amb la col.laboració d’Anna Gudayol, responsable de la Secció de Manuscrits de la Bi- Repertori de manuscrits catalans blioteca de Catalunya. Se n’ha publicat

del segle XVI (1474-1620) una recensió, signada per Daniel Genís, Directora: Eulàlia Duran i Grau dins la revista Arxiu de Textos Catalans Antics (vol. 26, 2007). L’objectiu del programa Repertori de ma- Així mateix, s’ha treballat en les nuscrits catalans 1474-1714 és elaborar descripcions dels manuscrits de l’Arxiu un inventari de manuscrits catalans del Històric de la Ciutat de Barcelona del pe- 342 Renaixement (1474-1620) i la seva con- ríode 1620-1714, destinades al volum ii tinuació, el Barroc, fins a l’any 1714, a del Repertori de manuscrits catalans partir de la descripció directa dels ma- (1620-1714). MEMÒRIA: CURS 2006-2007 nuscrits en els arxius i les biblioteques on Pel que fa a la línia Repertori es conserven i del buidatge de la biblio- 1474-1620, ha entrat en fase de correc- grafia a l’abast. Es fa una atenció par- ció el volum iv del Repertori de manus- ticular a les qüestions relacionades amb crits catalans (1474-1620). l’autoria dels manuscrits i la identificació d’obres desconegudes. L’objectiu és oferir un panorama de la diversitat de la producció manuscrita als països de llen- Tabula Imperii Romani (TIR) - Forma gua catalana durant l’edat moderna. Orbis Romani (FOR) S’ha treballat en la preparació de Director: Josep Guitart i Duran dos volums, corresponents a cadascuna de les dues línies del programa, Reperto- El programa Forma Orbis Romani (FOR) ri 1474-1620 i Repertori 1620-1714. és un programa promogut per la Unió Es va publicar, com a número 71 Acadèmica Internacional, complementa- de la col.lecció «Memòries de la Secció ri d’un altre programa de recerca, Tabu- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 343

la Imperii Romani (TIR), d’aquesta ma- ponent a l’Alt Camp i la resta del Tar- teixa institució. ragonès. La FOR és un programa de recer- Durant aquest curs 2006-2007 ca de la topografia arqueològica del món s’han prosseguit les tasques d’elaboració romà que es proposa la reconstrucció dels que seran els primers volums d’a- històrica dels territoris antics, portant la quest programa: cartografia i l’anàlisi al marc regional Volum Tarraco I (Cossetània mitjançant mapes de detall (generalment oriental): està pràcticament conclòs. El a l’escala 1:25.000 o 1:50.000) que per- mapa corresponent editat per l’Institut meten una localització precisa de les da- Cartogràfic de Catalunya està preparat des, mantenint a la vegada una visió ge- per a ser editat. neral del territori corresponent. Volum Baetulo: la seva prepara- El programa FOR a Catalunya i ció està molt avançada. La catalogació i una part del País Valencià es concreta l’estudi dels jaciments del territori, el pro- en la Forma Conventus Tarraconensis, cessament informàtic i l’estudi global del que ha de comportar la publicació de di- territori estan completats. L’Institut Car- versos volums. En una primera etapa el togràfic de Catalunya ha preparat el mapa programa es proposa l’elaboració dels corresponent per a ser editat. Cal con- 343 volums corresponents als territoris de les cloure la planimetria i la catalogació de les principals ciutats romanes de Catalu- restes arqueològiques corresponents al nu-

nya. Pel que fa al territori de l’antiga cli urbà de la ciutat romana de Baetulo. ACTIVITAT DE RECERCA Tarraco, la seva considerable extensió Volum Tarraco II: s’ha seguit tre- ha aconsellat dividir-lo en tres volums: ballant en la preparació d’aquest volum, Tarraco I (Cossetània oriental), corres- en col.laboració amb l’Institut Català ponent a l’actual Baix Penedès; Tarra- d’Arqueologia Clàssica i en el marc d’un co II, corresponent bàsicament al Baix projecte més ampli, Estudi del paisatge Camp i la part del Tarragonès a la dre- arqueològic antic de l’Ager Tarraconen- ta del riu Francolí, i Tarraco III, corres- sis (a la dreta del riu Francolí). Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 344

Secció de Ciències Biològiques

Bateria de tests verbals at també vint-i-vuit ítems de vocabulari i Director: Lluís Garcia i Sevilla trenta-tres de correlats verbals de nivell superior (C, D). Els tests o proves psicotècnics en la nos- S’ha fet la selecció i l’ordenació, tra llengua són més aviat testimonials. per nivell de dificultat progressiva, de la Aquesta situació comporta el descrèdit de versió experimental 1 dels tests, amb cent les mesures psicològiques, perquè en seixanta-vuit ítems de vocabulari (tres aquests mesuratges la llengua i la cultu- d’exemple) i cent trenta-vuit ítems de cor- ra de l’examinand són factors determi- relats verbals (tres d’exemple). nants. I les mesures psicològiques són S’han redactat les instruccions fonamentals en molts àmbits d’una socie- d’administració, amb temps ad libitum, tat complexa i moderna. Aquesta man- de la versió experimental 1 dels tests. cança tècnica i cultural de la nostra societat esdevé màxima quan la llengua ja no és un simple vehicle, com en la mesura del raonament numèric, o quan la Biblionatura. Banc de dades sobre 344 llengua és més que un factor cultural de biodiversitat a Catalunya primer ordre, com en l’avaluació de la per- Director: Xavier Llimona i Pagès sonalitat, o quan és el suport físic del pen- MEMÒRIA: CURS 2006-2007 sament racional, com en la mesura del ra- L’objectiu d’aquest programa durant onament verbal. aquest curs és la continuació de la base D’ací naix el projecte de confecció de dades Biblionatura, creada per facili- d’un conjunt, d’una bateria de tests ver- tar la localització pública per Internet de bals, un projecte que no és una simple tota mena de fonts bibliogràfiques que tasca reparadora i de suplència, sinó que continguin dades sobre la biodiversitat de també té característiques normatives i Catalunya i de la resta dels Països Cata- normalitzadores. lans. Durant les primeres fases, s’explo- S’han creat cent quaranta-cinc ren principalment les fonts publicades a ítems de cinc alternatives de vocabulari, Catalunya. així com cent cinquanta-un ítems de cinc alternatives de correlats verbals. S’ha fet Treballs realitzats durant la fase 3 l’anàlisi racional dels dos-cents noranta- — Ampliació de les fonts bibliogràfiques sis ítems anteriors i la classificació per ni- utilitzades; s’ha cercat i obtingut fotocò- vell de dificultat (A, B, C, D). S’han cre- pies de revistes i llibres no tinguts en Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 345

compte abans, i s’ha ampliat també la co- Darwin.cat bertura cronològica, tant en direcció al Director: Juli Peretó i Magraner present com incorporant treballs cada cop més antics. L’objectiu del programa és contribuir a la — Marcatge i ampliació de les profunditat científica i l’amplitud divul- paraules clau en els articles obtinguts. gativa de dues activitats concretes: a) una — Traspàs de la base de dades exposició historiogràfica sobre Darwin i provisional de Winisis a una pàgina web, b) la difusió de continguts sobre Darwin també provisional (Biblionatura provi- i l’evolució a través d’Internet i la publi- . sional), que serveix per a anar confeccio- cació d’una edició popular, amb illustra- nant la pàgina web definitiva i poder con- cions originals de Carles Puche, de L’ori- tinuar introduint nous articles i corregint gen de les espècies. els registres introduïts fins ara. — Crítica i ajust dels detalls de presentació del que ha de ser la pàgina Espècies animals endèmiques web definitiva. de Catalunya. Projecte de catalogació, El 31 de desembre de 2007, el visualització i valoració contingut del web ha arribat a 2.763 re- Director: Xavier Bellés i Ros 345 gistres, procedents de seixanta-una publicacions. La finalitat primordial d’aquest projecte és

Per una banda, cal anar actualit- establir un catàleg de les espècies animals ACTIVITAT DE RECERCA zant la base amb els números nous de les endèmiques de Catalunya i posar a l’abast revistes, a mesura que es van publicant. de la comunitat internacional seqüències Per l’altra, cal anar-la completant amb d’interès filogenètic d’aquestes espècies. fonts cada cop més antigues, especial- Quant a l’objectiu general d’esta- ment del primer decenni anterior al 1996. blir un catàleg de les espècies animals Un altre objectiu, una mica més llunyà a endèmiques de Catalunya, s’ha finalitzat la causa de la dificultat de la recerca bi- recollida d’informació dels grups següents: bliogràfica, és l’obtenció de fonts publi- Acari Oribatei (cinc espècies), Araneida cades en revistes no catalanes que con- (sis espècies), Diplura (cinc espècies), Dip- tinguin dades sobre la biodiversitat dels tera (vint-i-set espècies), Miriapoda (vint- Països Catalans, començant per les de les i-set espècies), Oligochaeta (vint-i-tres Illes, del País Valencià i d’Andorra. espècies), Opiliones (sis espècies), Orthop- tera (setze espècies), Planariidae (quatre espècies), Psocoptera (tres espècies) i Mol- lusca (quaranta-set espècies). Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 346

Pel que fa a l’objectiu de posar a c) Cartografia de la vegetació de l’abast de la comunitat internacional se- Catalunya qüències d’interès filogenètic d’espècies d) Flora i cartografia de briòfits animals endèmiques de Catalunya, s’han amplificat i s’han seqüenciat els gens 16S a) Biodiversitat micològica de noves espècies endèmiques de Coleop- de Catalunya tera de la família Leptodiridae, que ja Director: Xavier Llimona i Pagès s’estan utilitzant per a fer estudis filo- genètics d’aquesta família. També s’ha Durant aquest curs hem mantingut els amplificat i seqüenciat el gen wingless, i objectius de completar l’estudi d’àrees s’ha comprovat que conté informació fi- poc conegudes de Catalunya i de gèneres logenètica en algunes espècies endèmi- imperfectament coneguts, amb l’aporta- ques singulars, com el coleòpter caverní- ció de noves dades corològiques i florísti- cola del Maestrat Ildobates neboti. ques per a la base de dades FUNGACAT, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Aquesta base ha continuat creixent amb les nostres i altres Flora i cartografia de les plantes, aportacions, fins a abastar en aquest mo- 346 els fongs i la vegetació ment 66.605 citacions, extretes de quatre- centes noranta-cinc fonts bibliogràfiques, Aquest programa inclou quatre subprojec- que en total corresponen a 5.181 tàxons MEMÒRIA: CURS 2006-2007 tes de recerca que tenen com a finalitat co- de fongs, una xifra que es va apropant a muna l’estudi de la diversitat biològica per la de les plantes vasculars censades a Ca- ella mateixa i en relació amb el territori, i talunya. que fan servir, en part, mètodes d’estudi semblants. A més, tot i que cadascun ac- Treballs realitzats durant la fase 14 tua independentment, s’estableixen entre Les condicions meteorològiques han estat ells interrelacions de concepte i de meto- desfavorables a la major part del Princi- dologia i, de vegades, transvasaments de pat, però amb la prospecció d’algunes dades i d’investigadors. Els quatre sub- àrees privilegiades, un insistent treball de projectes són els següents: camp i la utilització de material d’herba- a) Biodiversitat micològica de Ca- ri d’altres anys, que havia estat fotografiat talunya i descrit abans d’ésser deshidratat, ha es- b) Cartografia de la distribució de tat possible acabar treballs de gran interès, les plantes vasculars als Països Catalans amb aportacions taxonòmiques notables (ORCA) als gèneres Entoloma, Rhodocybe, Corti- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 347

narius, Mycena, Tubaria, Mycocalicium, «Catàlegs Florístics Locals» i també mit- etc. Ha continuat la nostra contribució a jançant la xarxa Internet. Abraça tres lí- la iconografia amb el volum 25 de la sèrie nies d’actuació complementàries: un banc «Bolets de Catalunya», acompanyat d’un de dades, un atles corològic i una sèrie de CD que conté la base de dades de tots els catàlegs florístics locals. tàxons, il.lustrats en color, tant dins la sèrie Es va continuar incorporant in- mencionada com dins la Revista Catalana formació al Banc de dades de la flora dels de Micologia. Amb la publicació del núme- Països Catalans (BDORCA), de manera ro 26, arribem a les 1.300 espècies icono- que a finals d’aquest curs s’havia aplegat grafiades. Cal afegir-hi els dos volums de la vora un milió de citacions. coneguda sèrie «Fungi non Delineati» pu- Amb vista a la continuació de l’At- blicats el 2007, que ultrapassen de molt las corològic de la flora vascular dels Paï- llur valor iconogràfic per a convertir-se en sos Catalans, es van informatitzar les da- autèntiques monografies parcials, en aquest des rebudes dels diferents col.laboradors, cas dels gèneres Entoloma i Cortinarius. se’n va fer la revisió i la depuració i es va Des de l’inici del projecte, hem publicar el volum 14, amb dos-cents vui- comptabilitzat la publicació de dos-cents tanta-vuit mapes. trenta-dos treballs directament o indirec- Pel que fa als «Catàlegs Florístics 347 ta relacionats amb el programa. Locals», abans de final de curs es van rebre els originals corresponents a un nou

b) Cartografia de la distribució quadrat UTM, el 31T CG36 Isona, que ACTIVITAT DE RECERCA de les plantes vasculars als Països inclou els estanys de Basturs, una àrea Catalans (ORCA) prou interessant. Seran publicats l’any Director: Xavier Font i Castell 2008 com a volum 17 de la sèrie. Josep Vigo i Bonada c) Cartografia de la vegetació Projecte que recull els estudis i els plan- de Catalunya tejaments del grup de treball ORCA (Or- Director: Josep Vigo i Bonada ganització per a la Cartografia de les Plantes Vasculars als Països Catalans), L’objectiu d’aquest subprojecte és, global- creat l’any 1982 dins la Secció de Cièn- ment, l’aixecament de mapes de vegetació cies de l’IEC. La seva finalitat és estudiar i la publicació dels documents resultants. i representar amb exactitud la distribució Aquest curs s’ha continuat la sèrie de ma- geogràfica de les plantes vasculars dels pes a escala 1:50.000, i més en concret la Països Catalans i publicar els resultats primera etapa, corresponent als Pirineus dins de les sèries «Atlas Corològic» i catalans. L’equip que du a terme aquest Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 348

projecte s’encarrega, no solament de l’es- el curs anterior i va ser publicat el de- tabliment de criteris d’actuació i de les sembre del 2006. feines d’aixecament cartogràfic i digita- Tot seguit es va abordar la prepa- lització dels documents, sinó també de l’e- ració del segon volum, que ha de dur per laboració de les maquetes dels mapes, de títol Handbook of Liverworts and Antho- manera que aquestes queden a punt per a cerotae of the Iberian Peninsula and the ser editades. Cada document cartogràfic Balearic Islands. Un cop establert l’es- és acompanyat d’una memòria específica. quema definitiu, han quedat enllestides Durant aquest curs es va acabar de les descripcions morfològiques i les il.lus- redactar la memòria dels mapes 213 i 214 tracions corresponents a una bona part de (el Pont de Suert i Sort), que per diverses les espècies del grup de les Marchantia- raons havia quedat encallada, i això va les (hepàtiques tal.loses) i s’ha traduït a permetre de distribuir el document car- l’anglès el text redactat. togràfic sencer. A més, es van finalitzar i maquetar els fulls 219 (Maçanet de Ca- brenys) i 257 (Olot), i es van ajuntar en un document cartogràfic únic, i se’n va Galeria de científics catalans confeccionar la memòria corresponent. Directora: Mercè Durfort i Coll 348 Aquests darrers materials seran publicats properament. La galeria de científics catalans en xarxa ha estat actualitzada enguany amb noves MEMÒRIA: CURS 2006-2007 d) Flora i cartografia de briòfits fitxes corresponents a científics de renom Directora: Creu Casas i Sicart que malauradament han traspassat en els († 20.05.2007) darrers mesos. També s’han incorporat fitxes d’altres personatges destacats del La finalitat immediata del subprojecte és passat. ara la finalització i la publicació de la flora briofítica de la península Ibèrica i les illes Balears. Igualment com la flora referent als Països Catalans, que li serveix de La histamina en els formatges: model i que en representa una extensió, continguts i estudi del risc aquesta obra consta de dos volums, l’un alimentari que pot representar dedicat a les molses i l’altre, a les hepàti- Director: Abel Mariné i Font ques i les antocerotes. El primer volum de la flora, que La histamina i altres amines biògenes (ti- abraça les molses, havia quedat enllestit ramina, serotonina i altres) exerceixen Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 349

importants funcions biològiques en plan- gades la superin la putrescina o la cada- tes, animals i microorganismes. El con- verina. Normalment, els nivells d’hista- sum d’aliments que contenen nivells re- mina solen ser baixos, però en certes con- lativament elevats d’amines biògenes pot dicions es troben en xifres elevades. No hi provocar efectes tòxics com les falses ha normes legislatives sobre nivells mà- al.lèrgies (anomenades també intoxica- xims tolerables d’histamina en els for- cions histamíniques), migranyes d’origen matges. En canvi, sí que n’hi ha en el peix alimentari i crisis hipertensives (per la i derivats (100 mg/kg), que garanteixen interacció entre determinats fàrmacs i que si els aliments no els superen, no hi amines presents en aliments), que en cer- haurà intoxicacions. La raó és que hi ha tes condicions són importants. Les ami- més dades sobre la presència i el paper de nes biògenes són el resultat de la descar- la histamina en el peix que no en el for- boxilació microbiana dels corresponents matge. aminoàcids precursors, per la qual cosa El formatge ratllat sofreix més la presència d’histamina i altres amines manipulacions que altres tipus de format- en aliments està relacionada amb l’estat ge i presenta una superfície de contacte higiènic de les matèries primeres i/o l’e- més gran, que fa que el risc de contami- xistència d’una contaminació microbia- nació sigui més elevat i el deteriorament 349 na durant l’elaboració o l’emmagatze- més ràpid. És probable, per tant, que els matge. continguts en histamina i altres amines

A causa d’uns brots d’intoxica- biògenes siguin més alts en el formatge ACTIVITAT DE RECERCA cions alimentàries en guarderies de Cata- ratllat que en el no ratllat. Les dades dis- lunya durant l’any 2005, atribuïts al con- ponibles són escasses, per la qual cosa el sum de formatge ratllat amb un contingut projecte es proposa aportar-ne de noves. anormal d’histamina, aquest projecte es També s’aborda l’efecte que té l’emma- proposa aportar noves dades sobre les in- gatzematge refrigerat d’aquests format- toxicacions histamíniques i estudiar els ges sobre els continguts en aquestes ami- nivells d’aquesta amina en els formatges nes un cop obert l’envàs. a casa nostra, molt especialment en els Segons els resultats obtinguts, la ratllats, que per les seves característiques tiramina segueix essent l’amina majorità- poden tenir un risc de presència de nivells ria, però, a diferència dels formatges no nocius d’histamina que, fins ara, no ha- ratllats, en els ratllats la histamina és la via estat gaire considerat. segona amina més abundant i assoleix va- Els continguts d’amines biògenes lors que arriben fins a 556 mg/kg. En can- en els formatges són molt variables: la ti- vi, en formatges no ratllats el nivell més ramina és la majoritària, encara que a ve- elevat que s’ha trobat és de 162 mg/kg. Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 350

En quatre de les mostres de formatges tot en les mostres que ja en contenien ini- ratllats analitzades, els continguts d’his- cialment, i arriba en algun cas a nivells tamina han superat els 100 mg/kg, que d’histamina superiors als 1.000 mg/kg. per analogia amb el peix es consideren Per tant, un consum normal d’aquest for- inacceptables, tant des de la perspectiva matge ratllat, sense arribar a representar higiènica (contaminació microbiana) com un risc de toxicitat, sobrepassa clarament de la seguretat alimentària. la dosi màxima tolerable. Respecte a la Assumint un consum normal de intolerància, la majoria de les mostres formatge ratllat (uns 30 g), en el cas que contenen histamina sobrepassen el lí- de les mostres amb continguts més alts, la mit tolerable. En definitiva, més del 50 % ingestió seria d’aproximadament 17 mg. de les mostres poden provocar símptomes Aquesta és una quantitat que no repre- d’intolerància histamínica en persones senta, en l’estat actual de coneixements, sensibles, especialment si es tracta d’in- un risc clar d’intoxicació, però sí de pos- fants. sibles símptomes d’intolerància. Sabem La conclusió és que el consum del que hi ha persones especialment sensi- formatge ratllat que es troba en les boti- bles a la histamina, per causes genèti- gues i mercats de Catalunya, segons el ques, patològiques o farmacològiques, nostre mostreig, que inclou les marques 350 per a les quals els límits màxims tolera- disponibles avui, no constitueix un risc bles són deu vegades inferiors als de la d’intoxicació histamínica per a la pobla- població mitjana. En aquestes condi- ció sana general, però el consum d’alguns MEMÒRIA: CURS 2006-2007 cions, el 36 % dels formatges ratllats es- formatges ratllats pot constituir un risc tudiats sobrepassaria el límit tolerable, i d’intolerància histamínica, sobretot si es un d’ells seria potencialment tòxic per a fa, com sol ser, junt amb altres aliments persones intolerants a la histamina. A que també contenen histamina. Per altra més, cal tenir en compte que altres ali- banda, l’elevada formació d’histamina en ments i begudes habituals en la dieta (vi, formatges ratllats pot ser una indicació de embotits, peix) són també fonts d’hista- males pràctiques en l’elaboració o el con- mina. dicionament, i constitueix un risc que cal Pel que fa referència a les dades controlar. obtingudes després de l’emmagatzemat- Aquests resultats s’han presentat ge en refrigeració del formatge ratllat un a la 4.ª Reunión de la Sociedad Española cop l’envàs ja ha estat obert, s’ha obser- de Seguridad Alimentaria, a Santiago de vat que el contingut global en amines Compostel.la (octubre de 2007). biògenes, i en histamina en particular, augmenta (arriba a duplicar-se), sobre- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 351

Llibre vermell de les plantes en territoris propers, com Aragó o el País vasculars endèmiques i amenaçades Valencià. També ha estat necessari dis- de Catalunya posar del màxim d’informació relativa a Directors: Llorenç Sáez i Goñalons diverses espècies en aspectes taxonòmics. Josep Vigo i Bonada Hi han participat especialistes en certs gè- neres problemàtics (Hieracium, per Gon- S’han realitzat (d’un total de dues-centes zalo Mateo, de la Universitat de València, noranta-una fitxes per a les espècies que i Centaurea, per Juan Antonio Devesa, de han de ser incloses al llibre) cent noran- la Universitat de Còrdova). ta-vuit fitxes completes i noranta-tres fit- Les espècies amenaçades (siguin xes de les quals cal completar alguns endèmiques o no) han estat assignades a camps d’informació (descripcions mor- alguna de les categories de la IUCN fològiques, establiment d’una categoria (2001). Les fitxes s’han confeccionat per d’amenaça concreta segons els criteris de a aquelles que es qualifiquen per catego- la Unió Internacional per a la Conserva- ries d’amenaça (CR, EN i VU) o per a ció de la Natura i els Recursos Naturals aquelles que s’han extingit en l’àmbit re- (IUCN) [2001], etc.). Sobre la base d’a- gional (RE). questa informació s’estableix un nou cri- A banda, tenim una base de da- 351 teri de planta endèmica a Catalunya, amb des corològica de quadrats UTM de dos subtipus: 10 × 10 km, a partir de la qual es gene-

a) Endemismes en sentit estricte, ren els mapes de distribució de tots els tà- ACTIVITAT DE RECERCA l’àrea dels quals està restringida al terri- xons (endèmics i amenaçats) dels quals tori administrat per la Generalitat de Ca- s’aporta una fitxa (dues-centes noranta- talunya. una en total). Actualment ens resta dis- b) Subendemismes: s’inclouen en posar d’un fons cartogràfic sobre el qual aquest grup les plantes que tenen, si més plasmar les àrees de distribució dels dife- no, més del 50 % de la seva àrea absolu- rents tàxons. Possiblement caldrà recórrer ta de distribució dins dels límits del terri- a l’Institut Cartogràfic de Catalunya per tori administrat per la Generalitat de Ca- disposar d’aquesta base. talunya. Disposem d’una recopilació d’i- Per tal de discriminar aquells tà- matges fotogràfiques dels tàxons tractats xons que arriben a ser subendèmics dels a les fitxes que compta a hores d’ara amb que no ho són, ha estat necessària la recent catorze imatges. De vint-i-set tàxons copilació detallada de dades corològiques disposem de dibuixos detallats originals (generalment a escala de quadrats UTM que han estat realitzats per un dibuixant 10 × 10 km o en el recompte de localitats) científic. Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 352

Dels tàxons dels quals no es podrà — Article científic sobre una part disposar de fotografies al camp, es man- de l’estudi de la riquesa d’espècies llenyoses té actualment material premsat separat, i les característiques del paisatge: Estevan, per poder escanejar les mostres i poder H.; Lloret, F.; Vayreda, J.; Terradas, J. aportar alguna imatge de la planta en (2007). «Determinants of woody species qüestió al llibre. richness in scot pine and beech forests: cli- A banda de les dues-centes no- mate, forest patch size and forest struc- ranta-una fitxes previstes, es preveu in- ture». Acta Oecologica, vol. 31, p. 325-331. cloure un breu capítol relatiu a espècies — Article científic sobre estratè- que per algun motiu no han estat incloses gies de regeneració basat en les dades de entre el grup de les quals s’ha realitzat fit- plantes llenyoses: Lloret, F.; Estevan, H.; xa, és a dir, o bé no són endèmiques o sub- Vayreda, J.; Terradas, J. (2005). «Fire re- endèmiques, o bé no són considerades generative syndromes of forest woody spe- amenaçades segons els criteris de la IUCN cies across fire and climatic gradients». (2001), i justificar els motius en cada un Oecologia, vol. 146, p. 461-468. dels casos. — Capítol de llibre: Estevan, H.; A hores d’ara, resta per finalitzar Lloret, F.; Terradas, J. (2005). «Species els capítols introductoris previstos al llibre. richness analysis based on forestry inven- 352 tories in Catalonia». A: Neugebauer, K. R. (ed.). Landscapes, ecosystems and populations: Dynamics, functions and conser- MEMÒRIA: CURS 2006-2007 Les plantes llenyoses dels boscos vation. Verhandlungen der Gesellschaft de Catalunya: riquesa d’espècies für Ökologie band 35, p. 523. i caracterització ecològica — Llibre: Lloret, F.; Estevan, H.; Director: Jaume Terradas i Serra Solé, A.; Vayreda, J.; Terradas, J. Atles de les espècies llenyoses dels boscos de Els objectius acomplerts durant el curs Catalunya. Barcelona: FTP: IEC; Bella- han donat lloc als treballs i les publica- terra: Lynx. [En premsa] cions següents: — Lloc web: Lloret, F.; Solé, — Article científic sobre els resul- A.; Mata, T.; Vayreda, J.; Estevan, H.; tats més globals: Lloret, F.; Lobo, A.; Es- Terradas, J. Estimació de la riquesa mà- tevan, H.; Maisongrande, P.; Vayreda, J.; xima d’espècies llenyoses en els boscos de Terradas, J. (2007). «Woody plant rich- Catalunya [en línia]. in Catalonian (Northeastern Spain) fo- — Participació en el 35è Congrés rests». Ecology, vol. 88, p. 2270-2279. de la Societat d’Ecologia d’Alemanya, Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 353

Suïssa i Àustria (GfÖ), «Landscapes, tídics del sèrum obtinguts mitjançant ecosystems and populations - dynamics, espectrometria de masses MALDI-TOF functions and conservation», a Regens- (Matrix Assisted Laser Desorption/Ioni- burg, del 19 al 23 de setembre de 2005, zation-Time of Flight) i anàlisi de repro- amb la comunicació oral: «Species rich- ductibilitat. ness analysis based on forestry invento- L’anàlisi del peptidoma del sèrum ries in Catalonia», de H. Estevan, F. Llo- mitjançant espectrometria de masses ret i J. Terradas. MALDI-TOF ha generat expectatives en — Participació al 2n Congrés el camp del diagnòstic precoç i recerca de Forestal Català, del 25 al 28 de setem- nous biomarcadors, especialment de ma- bre de 2007, amb les comunicacions: lalties oncològiques. No obstant això, Solé, A.; Lloret, F.; Estevan, H.; Vayre- existeixen limitacions referents a la re- da, J.; Terradas, J. «Atles de les espècies productibilitat dels resultats, a causa, llenyoses de Catalunya»; Lloret, F.; principalment, d’una falta d’estandardit- Solé, J.; Vayreda, H.; Estevan, J.; Ter- zació, tant del procés de preparació de radas, J. «Estimació de la riquesa màxi- mostres com del mètode d’adquisició d’es- ma d’espècies llenyoses en els boscos de pectres. Per altra banda, s’han realitzat Catalunya». pocs estudis sobre la influència de dife- 353 — Treballs de recerca de màster: rents variables, com el sexe o l’edat, d’a- Estevan, H. (2007). «Patterns of woody quests perfils peptídics. Per tot això, els

species richness in Catalonia (NE Spain) objectius d’aquest treball han estat obte- ACTIVITAT DE RECERCA from a forest inventory». Projecte de re- nir una metodologia apropiada i fiable a cerca de ciències ambientals. Codirigit través de la selecció de procediments i la per J. Terradas i F. Lloret. Universitat verificació i avaluació de la reproductibi- Autònoma de Barcelona (UAB). litat de tot el procés analític, així com investigar la influència del sexe en un grup d’individus control. L’estudi inicial, consistent en la Proteòmica per a l’estudi diagnòstic posada a punt de la metodologia analíti- de malaltia tumoral ca per a demostrar i comparar els perfils Director: Francesc Gonzàlez i Sastre proteòmics procedents de mostres humanes, es va realitzar en tres etapes con- El projecte sobre proteòmica en pacients sistents en: 1) l’elaboració del mètode amb carcinoma de cap i coll ha posat a d’adquisició d’espectres per a la tècnica punt la metodologia analítica i l’estudi de MALDI, 2) l’optimització del procés de la influència del sexe en els perfils pep- purificació de mostres i 3) la robotització Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 354

de la fase preanalítica amb el robot Free- Sampietro, M. L.; Lao, O.; Caramelli, D.; dom EVO (TECAN). Lari, M.; Pou, R.; Martí, M.; Ber- La mediana dels coeficients de va- tranpetit, J.; Lalueza-Fox, C. (2007). riació intradia obtinguts de l’anàlisi del «Paleogenetic evidence supports a Human Serum Control per a cadascuna dual model of Neolithic spreading de les m/z de l’espectre va variar entre el into Europe». Proceedings of the 7 % i el 13 %. La mediana dels coeficients Royal Society of London B., vol. 274, de variació intradia va ser de l’11 %. p. 2161-2167. En el grup d’individus control no es van trobar diferències significatives en- La darrera publicació representa tre homes i dones en cap dels peptídics la primera població neolítica del sud detectats (cent noranta-quatre) en els d’Europa de la qual s’han recuperat se- perfils peptídics. Tampoc no es va iden- qüències d’ADN i que ha permès establir tificar un perfil característic del sexe amb una hipòtesi global sobre l’expansió del cap dels mètodes estadístics utilitzats. Neolític a Europa: difusió cultural al nord En conclusió, l’ús de condicions i difusió dèmica al sud. Les dades han estandarditzades de recollida i manipula- permès, a més a més, establir una nota- ció de les mostres de sèrum, juntament ble continuïtat genètica a casa nostra des 354 amb una extracció peptídica automatitza- del Neolític fins a l’actualitat. da, dóna com a resultat perfils peptídics reproduïbles. Amb aquest procediment MEMÒRIA: CURS 2006-2007 d’extracció no s’observen diferències significatives pel que fa al sexe. Sedimentació actual de pol.len als Pirineus en relació amb el clima i la vegetació, com a eina d’interpretació paleobotànica Reconstrucció del poblament i paleoclimàtica (PIRIMOD) humà de Catalunya: anàlisi genètica Director: Josep Vigo i Bonada de restes del passat Director: Jaume Bertranpetit Aquest estudi pretén correlacionar la com- i Busquets posició taxonòmica dels conjunts pol.línics actuals amb la vegetació i el clima, tant Durant aquest curs s’han finalitzat les en l’aspecte qualitatiu com en el quanti- anàlisis de diverses poblacions prehistò- tatiu, de manera que permeti estimar els riques de Catalunya, i això ha donat lloc paràmetres climàtics mitjançant funcions a la publicació següent: de transferència que, aplicades a registres Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 355

passats, expliquin l’evolució climàtica i més, durant aquest curs també vam dur a biòtica d’una forma numèrica. terme la segona fase del treball de camp, El curs precedent vam establir un és a dir, el sondatge de torbes i sediments transsecte altitudinal de la Vall d’Aran, lacustres a fi d’obtenir seqüències sedi- dins la zona de protecció del Parc Nacio- mentàries que utilitzarem per a compro- nal d’Aigüestortes i Estany de Sant Mau- var la capacitat (o fiabilitat?) de les rela- rici, que va des dels voltants de Viella fins cions estadístiques obtingudes en l’estudi al circ de Colomèrs, entre 868 i 2.585 m d’anàlegs moderns amb vista a l’estima- d’altitud; i vam seleccionar-hi trenta-tres ció dels paràmetres paleoambientals cor- localitats en intervals més o menys regu- responents. Els sondatges es van dur a ter- lars, mirant que representessin els princi- me amb una sonda russa de 50 cm útils pals tipus de vegetació de la zona. Per a de retenció a l’Estanh dera Lòssa (42,63° conèixer la pluja pol.línica actual es fan lat. N, 0,93° long. W; 2.044 m) i al Pletiu servir les matetes de molses, que actuen dera Montanheta (42,64° lat. N, 0,92° com a trampes de pol.len a l’escala de dè- long. W; 1.885 m), situats dintre el trans- cades. Per això, a cada localitat vam secte altitudinal abans esmentat. A la pri- prendre entre tres i cinc mostres de mol- mera localitat vam obtenir una secció de ses, vam aixecar inventaris exhaustius de torba d’1,14 m de profunditat, que servirà 355 la flora vascular local i vam fer una des- per a deduir els canvis paleoambientals cripció sintètica del tipus de vegetació cor- del darrer mil.lenni a una escala de dè-

responent. cades, mitjançant un mostreig d’alta re- ACTIVITAT DE RECERCA Durant aquest curs vam iniciar les solució (una mostra cada centímetre). A la anàlisis de pol.len i espores de plantes vas- segona localitat vam obtenir una secció culars. Això es fa examinant, mitjançant de torba i sediments lacustres de 7,06 m de el microscopi òptic, les preparacions, fe- profunditat, que va ser mostrejada cada tes amb una base d’oli de silicona i sense 3 cm, i que servirà per a reconstruir els segellar, obtingudes de les mostres reco- canvis ocorreguts durant l’Holocè (els dar- llides. El procediment consisteix a identi- rers onze mil anys, aproximadament) a ficar i comptar un mínim de tres-cents escala de segles. grans de pol.len i espores per mostra, per També vam prendre mostres per tal de garantir la idoneïtat estadística. A datar aquests sediments mitjançant el mè- finals de setembre, aquesta tasca, la més tode del carboni 14 a la Universitat de laboriosa de tot el procés, s’havia acom- Pittsburgh, que col.labora habitualment plert en un 30 % aproximadament. A en els nostres projectes paleoclimàtics. Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 356

Secció de Ciències i Tecnologia

La ciència en la història dades presentada al Consell Supervisor, i dels Països Catalans es crearen uns circuits d’alimentació de la Director: Ramon Parés i Farràs base de dades. Fruit de l’avaluació de l’estructu- S’està treballant en el volum iii: De l’ini- ra de dades, s’ha entrat en una fase de re- ci de la industrialització a l’època ac- formulació global del projecte a tots els tual, que serà lliurat properament al Ser- nivells, la qual ha culminat amb un se- vei de Publicacions de la Universitat de gon document de disseny conceptual de València. la PCT. Han estat redactades dues recen- Les parts reformulades han estat sions del volum i per a revistes interna- les següents: redefinició dels objectius i cionals d’història de la ciència. finalitats del projecte, reformulació de l’estructura de dades de la base de dades, reformulació de la càrrega de dades, establiment dels perfils d’usuaris i amplia- Diccionari de Ciència i Tecnologia ció de les funcionalitats, reformulació del 356 (DiCiT) lloc web de la PCT i disseny de pantalles Director: Salvador Alegret i Sanromà que hauria de tenir la base de dades de la PCT, d’acord amb la nova estructura MEMÒRIA: CURS 2006-2007 Al llarg del primer terç del curs, es rea- de dades. litzà una primera proposta d’estructura Paral.lelament a aquestes tasques, de base de dades, la qual formaria part el programa dóna suport a diversos pro- del document de requeriments informà- jectes: tics de la Plataforma de Ciència i Tecno- logia (PCT). 1. Diccionari de les ciències ambientals Aquesta proposta d’estructura de (DCA) dades fou presentada al Consell Supervi- El DCA és un diccionari d’especialitat que sor del programa de recerca, el qual ava- es començà l’any 1996 i que els autors luà l’estructura de dades de la PCT com donaren per acabat l’any 2004. a molt complexa. Inicialment, aquest projecte va re- Seguidament, es continuà treba- bre finançament de l’IEC (al qual se llant en l’establiment de protocols d’ac- sumà el suport a la realització de l’obra tuació per a la importació de dades, ate- de la Secció de Ciències Biològiques i la nent al model d’estructura de base de Secció de Ciències i Tecnologia) i, poste- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 357

riorment, el projecte també fou finançat Estudi de la presència del català pel Departament de Medi Ambient de la a la Xarxa Generalitat de Catalunya. Director: Lluís Jofre i Roca El programa donà suport al projecte en dos aspectes: L’objectiu d’aquest programa és estudiar a) revisió lexicogràfica i correcció la presència del català a la Xarxa. S’ha lingüística de l’obra, iniciat una tasca de recollida de dades b) realització d’una edició elec- existents que ens puguin donar unes pri- trònica en línia. meres pistes sobre la realitat de la presèn- cia del català a la Xarxa. 2. Diccionari de química macromolecular Per emmarcar l’estudi, tot i que (DQM) no és l’objectiu principal del treball, s’ha El DQM és un diccionari de creació nova analitzat la situació de context quant a que respon a la finalitat del programa de l’ús d’Internet al món i a Catalunya. En potenciar la creació de repertoris termi- aquest sentit: nològics en llengua catalana, i que va nài- • En aquests moments hi ha al xer a partir d’una sol.licitud de la Socie- voltant d’un miler de milions d’usuaris tat Catalana de Química. d’Internet, una gran majoria d’ells con- 357 El programa donarà suport al centrats als països més desenvolupats, projecte en tots els aspectes relacionats amb uns percentatges de penetració que

amb l’elaboració de l’obra. són del 70 % a l’Amèrica del Nord, el ACTIVITAT DE RECERCA 40 % a Europa (54 % a la Unió Europea) 3. TERMIEC o el 10 % a Àsia. El percentatge de crei- El projecte TERMIEC comença l’any xement anual és d’aproximadament un 2003, de la mà de l’Oficina de Correcció 10 %, en bona part concentrat a Àsia. i Assessorament Lingüístics (OCAL), amb • El percentatge d’usuaris d’In- la finalitat de dissenyar una base de dades ternet a Catalunya és aproximadament terminològica que permetés recollir tota d’un 55 % de la població, xifra que coin- la terminologia de les obres editades per cideix amb la mitjana de la Unió Euro- l’IEC des de 1980 que tingueren alguna pea, amb un creixement que és de prop mena d’índex, glossari i/o vocabulari. del 3 % anual. El programa decidí anostrar • En l’àmbit social s’observa cla- aquest projecte amb la finalitat de ga- rament un ús pràcticament universal en- rantir la seva continuïtat. tre els joves i les persones amb estudis avançats. Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 358

Quant a la presència del català a Unes primeres conclusions que es Internet, unes primeres dades extretes de poden extreure de l’estudi inicial són: diferents fonts (Fundació Observatori per • L’espai de continguts a Inter- a la Societat de la Informació de Catalu- net, amb creixements anuals en alguns nya, FOBSIC; Universitat Pompeu Fabra, casos superiors al 25 %, serà cada cop UPF; Arxiu de la Corona d’Aragó, ACA) més un espai de presència i projecció lo- destaquen, en l’apartat de webs: cal i global. • De les pàgines web que tenen • La presència actual del català a una adreça IP assignada a alguna xarxa Internet es correspon aproximadament, de l’Estat, aproximadament la meitat són en termes percentuals, amb la del seu ús en castellà, una tercera part en anglès i social. una dècima part en català. • Els creixements anuals del 10 % • Els dominis situats a l’Estat en el nombre d’usuaris d’Internet (que amb més pàgines en català són bàsica- signifiquen aproximadament 100 milions ment els de les universitats catalanes. de persones) ofereixen unes oportunitats • Quant a pàgines visitades, els grans de millorar la presència del català a diferents webs relacionats amb la Cor- la Xarxa que caldria aprofitar. poració Catalana de Ràdio i Televisió • Pel que fa al treball, caldria de- 358 (CCRTV) constitueixen una de les fonts finir uns paràmetres bàsics de presència més clares d’interès, amb xifres que es po- del català a Internet dels quals es pogués den acostar als 300 milions de pàgines vi- fer un seguiment anual. MEMÒRIA: CURS 2006-2007 sitades. • Creiem que podríem i hauríem de trobar aliances, per exemple amb algu- En l’apartat de ràdio i televisió nes de les institucions mencionades, per a per Internet, es pot destacar: realitzar aquesta tasca de seguiment anual. • L’existència de fins a un cente- nar de ràdios d’accés en línia, algunes d’aquestes amb continguts genèrics però altres amb continguts molt específics Matemàtiques a l’abast: de l’alemany orientats ja a Internet. al català • La televisió a Internet és un fe- Directora: Pilar Bayer i Isant nomen més recent però que es va estenent progressivament. Es troben també canals L’objectiu d’aquest projecte és portar a genèrics més convencionals i canals pen- terme la traducció al català d’una mostra sats específicament per a Internet. d’articles matemàtics que, escrits en llengua alemanya amb anterioritat a la Se- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 359

gona Guerra Mundial, han esdevingut bà- Richert, H.-E. «Sobre descomposicions sics per al desenvolupament de temes ac- en nombres primers diferents». Math. tuals de la matemàtica. Z., 52 (1950), p. 342-343. Bona part de la producció de la recerca matemàtica desenvolupada per l’escola alemanya abans de la Segona Guerra Mundial és difícilment abastable Millora del disseny de la tenora atesa la seva manca de difusió i de tra- Director: Joaquim Agulló i Batlle duccions a altres llengües. Això no obstant, no hi ha dubte que el seu contingut Les proves fetes amb el prototip 0 per- ha tingut un pes remarcable, no sempre meteren ajustar el model matemàtic i reconegut manifestament, en el desenvo- procedir, encara dins el segon any del pro- lupament de la matemàtica del segle xx. jecte, al disseny del prototip 1. Aquest En aquest projecte s’ha procedit a la se- prototip fou concebut com el disseny lecció, l’estudi tècnic i la traducció d’ar- òptim sota la condició de conicitat única ticles d’autors d’aquella escola. En un al llarg del cos de fusta de la tenora. Per al programa futur es portarà a terme un es- pavelló es mantingué el perfil emprat en tudi detallat de la influència que han tin- el prototip 0. 359 gut aquests textos en produccions poste- El prototip 1, proveït d’un joc riors i se’n redactaran comentaris. complet de claus, fou construït per Pau

Concretament, els articles traduïts Orriols. D’acord amb les previsions, la ACTIVITAT DE RECERCA han estat: seva afinació i l’espontaneïtat en l’emis- Frobenius, F. G. «Sobre els factors cons- sió de les notes van ser correctes al llarg tants de les sèries theta». J. Reine U. de tota la tessitura de l’instrument. Angew. Math., 98 (1885), p. 244-263. Aquest prototip va ser presentat Noether, E. «Invariants d’expressions di- en públic a l’IEC amb motiu del concert ferencials qualssevol». Nachr. v. d. de Sant Jordi de l’any del Centenari. El Ges. d. Wiss. zu Göttingen (1918), van fer sonar els dos músics que formen p. 37-44. part de l’equip del projecte: Jaume Vilà i Deuring, M. «Els tipus dels anells de mul- Jordi Campos. tiplicadors dels cossos de funcions Les proves més exhaustives del so el.líptiques». Abh. Sem. Hamburg, 14 real del prototip 1 posaren de manifest un (1941), p. 197-272. problema de marge dinàmic —capacitat Sprague, R. «Sobre descomposicions en per a tocar de piano a forte— per a les nombres quadrats diferents». Math. tres notes més greus. A partir d’un cert Z., 51 (1948), p. 289-290. volum de so passava a ser rogallós. L’anà- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 360

lisi freqüencial del so captat per mitjà tims dels forats i els algorismes genètics d’un micròfon inserit al tudell —i per per a optimitzar el perfil interior— i tant, molt proper a la secció d’entrada de l’anàlisi del problema suscitat en el pro- la columna d’aire— va posar de manifest totip 1 seran presentats en una comuni- que el règim de vibració de la canya es- cació oral en el proper Congrés Interna- devenia caòtic. La causa determinant d’a- cional d’Acústica Musical ISMA2007, que questa inestabilitat va resultar que era la tindrà lloc a la seu de l’IEC del 9 al 12 de inharmonia de la tercera ressonància de setembre. la columna d’aire. Corregir aquesta inharmonia demanava modificar el perfil del pavelló i, versemblantment, fer entrar el perfil variable en la part propera a la Protecció dels sòls (2a fase) sortida del cos de fusta. De fet, les teno- Director: Jaume Porta i Casanellas res tradicionals tenen un gratat intern en aquesta zona del cos de fusta. Es tracta- L’objectiu d’aquest projecte és la recerca va de trobar un perfil regular definit ma- i l’estudi de la informació cartogràfica de temàticament que portés a uns resultats sòls dels territoris de parla catalana i la semblants. posterior creació d’un espai web per a fer- 360 Des del mes d’abril es treballà en ne difusió des de l’IEC. l’optimització del perfil de la columna Els resultats dels estudis perme- d’aire per aconseguir, per a les tres notes ten posar els continguts següents a l’abast MEMÒRIA: CURS 2006-2007 més baixes, una harmonia de la tercera del públic per mitjà del web: ressonància semblant a la trobada en te- — Informació general sobre pro- nores tradicionals considerades com a bo- tecció dels sòls: funcions dels sòls, crite- nes. Aquesta recerca d’un perfil òptim ha ris de sostenibilitat, processos de degra- estat empresa per mitjà de la tècnica dels dació i control, criteris de protecció de algorismes genètics d’optimització. En sòls, indicadors de qualitat. aquesta fase del treball s’ha incorporat a — Mapes de sòls: informació de l’equip Ester Cierco, estudiant d’engi- sòls, finalitat dels mapes de sòls, sèries nyeria de so i imatge de La Salle, qui ha de sòls, característiques d’un mapa de treballat sota la direcció de la doctora sòls, gestió i interpretació d’informació Ana Barjau. de sòls a l’espai digital. El plantejament del redisseny de la — Mapes de sòls de zones carto- tenora, les dues tècniques d’optimització grafiades: accessibles per fulls del mapa emprades —els algorismes del gradient 1:25.000 de l’Institut Cartogràfic de Ca- per a determinar la posició i diàmetre òp- talunya (ICC). Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 361

— Mapes de sòls existents: esca- via telemàtica o per correu postal i les neig dels mapes, fitxa tècnica, accés a visites a centres dipositaris de fons. En cada mapa descarregable en PDF (amb relació amb el segon punt, hem de des- accés per municipis i parròquies i per tacar les visites al Museu Marítim de quadrícules del mapa 1:25.000 de l’ICC). Barcelona, al Museu de Ciències Natu- — Mapes a petita escala i d’in- rals de Barcelona, al Museu d’Història de terès històric: recull i elaboració de la fit- la Medicina de Catalunya del Col.legi xa tècnica de cada mapa. Oficial de Metges de Barcelona, a l’Ins- — Enllaços d’interès: revistes, lli- titut de Paleontologia Miquel Crusafont, bres electrònics, editorials, associacions al Laboratori de Llum Sincrotró i a l’Ins- de la ciència del sòl, societats de la cièn- titut Cartogràfic de Catalunya, entre cia del sòl, instituts de recerca i àmbits d’altres. Amb algunes d’aquestes insti- temàtics dels sòls (classificació, sòls per tucions hem establert convenis de col.la- àrees geogràfiques, morfologia de sòls, boració per al tractament dels seus fons. mapes de sòls, etc.) A finals del curs 2006-2007 con- tinuaven en curs o en preparació els trac- taments dels fons següents: — Miquel Crusafont. Institut de Paleon- 361 Servei d’Arxius de Ciència: tologia Miquel Crusafont (2a fase) consolidació i expansió (Sabadell).

Director: David Jou i Mirabent — Sincrotró. Fons històric del Laborato- ACTIVITAT DE RECERCA ri de Llum Sincrotró (2a fase) (Bella- El Servei d’Arxius de Ciència (SAC) té terra). com a objectiu primordial contribuir a la — Joaquim Rodríguez Femenias. Institut conservació i difusió del patrimoni docu- Menorquí d’Estudis (Maó). mental de la ciència i la tecnologia con- — Josep Lluís Amorós. Institut Menor- temporànies a les terres de llengua ca- quí d’Estudis (Maó). talana. — M. Àngels Cardona. Institut Menorquí Les principals realitzacions del d’Estudis (Maó). període 2006-2007 han estat: — Fons del Museu d’Història de la Me- dicina de Catalunya (Barcelona). Recerca de fons d’arxius científics — Pau Vila. Institut Cartogràfic de Ca- i visites informatives talunya (Barcelona). Aquest és l’eix fonamental del nostre — Serveis Cartogràfics de Catalunya. Ins- projecte i consta de dues tasques com- titut Cartogràfic de Catalunya (Barce- plementàries: la recerca d’informació per lona). Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 362

Difusió Síntesi d’esllavissades de Catalunya Les tasques de difusió han de servir per a Director: Jordi Corominas i Dulcet donar a conèixer el SAC, fer recerques de fons de científics i d’institucions científi- Aquest projecte de recerca té dos objec- ques catalanes dins i fora del territori na- tius: el disseny de l’estructura i la posada cional, fomentar vincles de col.laboració a punt d’una base de dades sobre les es- amb diferents centres i fomentar la cons- llavissades succeïdes a Catalunya i el cienciació pública de la importància d’a- Principat d’Andorra (LLISCAT) i l’en- quest patrimoni. trada de la informació i el manteniment En relació amb la difusió dins de d’aquesta base de dades. Catalunya, s’ha realitzat a través de les Durant el curs 2006-2007 ja s’ha visites informatives a nombrosos centres fet el disseny i la posada a punt d’a- i de material promocional en forma de questa base de dades. Conté tres nivells tríptic informatiu que va ser distribuït a d’informació, dels quals els dos primers les Jornades d’Arxius de Catalunya (abril s’omplen per a tots els registres de la base del 2007). de dades, i el tercer nivell, només per als La difusió del SAC en l’àmbit in- moviments molt estudiats i dels quals es ternacional es realitza principalment a disposa de la informació necessària. 362 través del grup CASE (Cooperation on La informació que s’ha inclòs està Archives of Science in Europe), format estructurada en tres nivells: per arxivers i historiadors de diferents Nivell 1: informació bàsica d’i- MEMÒRIA: CURS 2006-2007 països, i es materialitza en les comunica- dentificació de l’esllavissada. Conté el cions del Servei realitzades a les jornades nom, la localització, la tipologia de l’es- internacionals «Future Proof II» i «Future llavissada, l’esquema geomorfològic, una Proof III», celebrades a Munic i Estras- fotografia i una referència bibliogràfica. burg l’abril del 2006, respectivament. Nivell 2: informació de les carac- Així mateix, el Servei participarà en les terístiques descriptives de l’esllavissada. properes jornades (que se celebraran a Conté dades morfomètriques, descrip- Estocolm el 2008) i organitzarà les jor- cions geomorfològiques, plànol de situa- nades del 2009. ció, causes del moviment, cronologia, Amb aquestes accions, el SAC ha danys produïts i actuacions (dispositius consolidat la seva presència en l’àmbit in- d’auscultació i/o instrumentació, mesu- ternacional i ha assentat les bases de fu- res correctores) realitzades en el movi- tures col.laboracions. ment. Nivell 3: informació avançada. No- més disponible en algunes esllavissades. Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 363

Conté informació de detall, com ara re- grafies. Cada esllavissada ha estat codifi- coneixements realitzats, sondatges, mos- cada, referenciada cartogràficament i lo- tres, resultats d’assaigs, datacions, anàli- calitzada sobre plànol. En una primera sis d’estabilitat, etc. fase, la base de dades LLISCAT s’ha om- Els dos primers nivells són fun- plert amb informació disponible a les bi- cionals per al conjunt d’esllavissades de blioteques i centres de documentació de la base de dades LLISCAT. El tercer ni- la Universitat Politècnica de Catalunya vell només està disponible per a algunes (UPC). S’ha fet un buidat de tota la in- esllavissades. formació continguda en els volums dels La consulta es pot realitzar per diferents simposis i congressos especialit- municipis, comarques, unitats morfoes- zats, tesis doctorals, projectes i informes tructurals, litologia o el tipus d’esllavis- tècnics, entre altres fonts documentals. A sada. finals d’any hi havia disponible informa- Durant l’última part del curs s’ha ció de més de quatre-centes esllavissades procedit a l’alimentació de la base de da- individuals d’arreu de Catalunya i del des. El procés d’entrada de dades suposa Principat d’Andorra. una tasca feixuga que comprèn la cerca, El pas següent consistirà en la consulta i tria de la informació disponi- georeferenciació de les dades i la seva vi- 363 ble i l’escaneig de documents i de foto- sualització interactiva. ACTIVITAT DE RECERCA Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 364

Secció Filològica

Atles lingüístic del domini català Cooperació en neologia catalana: Directors: Joan Veny i Clar desenvolupament d’una plataforma Lídia Pons i Griera de treball en xarxa via Internet Directora: M. Teresa Cabré i Castellví Durant aquest curs s’han dut a terme les activitats següents: Assolits els dos primers objectius del pro- — S’ha treballat en la preparació jecte el curs passat, durant el 2006-2007 dels materials del quart volum de l’Atles s’ha treballat per assolir els objectius 3, lingüístic del domini català (ALDC) rela- 4, 5 i 7, que són els següents: tius als capítols «9. «El camp i els cultius» — Posar en marxa un mètode de i «10. Indústries relacionades amb l’agri- recerca cooperativa que integrés grups cultura» (preguntes 819-1176 del qües- dels diferents dominis del català. tionari). — Facilitar als organismes lin- — S’ha continuat la preparació güístics materials per a l’actualització del d’etnotextos del català nord-occidental corpus lèxic de la llengua d’acord amb les (control de la transcripció fonètica i de la tendències manifestades en la creació i 364 versió normalitzada, formació del glossari). l’ús de neologismes. — S’han fet les primeres proves — Proposar noves estratègies de cartogràfiques per a la preparació del detecció automàtica de neologia formal MEMÒRIA: CURS 2006-2007 Petit atles lingüístic del domini català que milloressin el Sistema d’Extracció (PALDC); s’han confeccionat sis mapes in- Automàtica de Neologia (SEXTAN). troductoris i cent quatre de lingüístics amb — Fornir materials per poder con- els seus respectius comentaris lingüístics, trastar les tendències de creació de lèxic que seran els que configuraran el primer nou en les diferents llengües romàniques. volum del PALDC. Es tracta de mapes de caràcter fonètic i lèxic presentats en DIN BuscaNeo A4, en color i sobre fons poligonal, com- En primer lloc, s’ha millorat el programa pletats amb una introducció, un apartat de detecció SEXTAN amb l’objectiu de de terminologia lingüística i un índex de poder utilitzar el programa en línia: s’ha mots. S’ha lliurat l’original a la impremta. creat un nou sistema, BuscaNeo (http:// — S’ha procedit a la digitalitza- obneo.iula.upf.edu/buscaneo/). Aquest pro- ció de tots els materials que havien estat grama informàtic de detecció de neo- enregistrats inicialment en cent setanta- logismes està format per dos mòduls: un sis cintes magnètiques. gestor de diccionaris i un cercador de neo- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 365

logismes. BuscaNeo treballa amb qual- s’ha fet una primera reunió de presenta- sevol text no marcat lingüísticament. El ció del projecte amb els coordinadors de text d’entrada pot provenir d’un fitxer lo- cada un dels grups col.laboradors. Tots cal, però sobretot està pensat per treba- els grups amb els quals s’ha contactat han llar directament amb textos de pàgines acordat de treballar en el projecte per a web, especialment de mitjans de comuni- detectar neologia de les diverses varietats cació escrits. diatòpiques del català en la premsa de El projecte BuscaNeo suposa di- gran difusió. Sempre que ha estat possi- versos avantatges, ja que permet: ble, s’ha contactat amb un professor d’u- — Treballar amb textos no eti- niversitat d’un departament de català i quetats lingüísticament i, per tant, és una amb el responsable del servei lingüístic de eina independent de llengua que no ne- la seva mateixa universitat. cessita cap preprocés. La filosofia de treball de la xarxa — Operar a través d’Internet. NEOXOC estableix grups per a cadascu- — Utilitzar diferents diccionaris na de les variants dialectals de la llengua conjuntament o per separat, de manera catalana: nord-occidental (Universitat que permet saber si una paraula és neo- d’Andorra, Universitat de Lleida), valen- lògica en relació amb una font lexicogrà- ciana (Universitat d’Alacant), balear 365 fica concreta. (Universitat de les Illes Balears), septen- — Detectar amb un 100 % de co- trional (Universitat de Perpinyà) i central

bertura la neologia formal i la neologia (Universitat de Girona, Universitat Pom- ACTIVITAT DE RECERCA per manlleu. peu Fabra i Universitat Rovira i Virgili, — Integrar els resultats directa- la qual també s’encarregarà de la variant ment a la plataforma de treball en línia nord-occidental tortosina). de l’Observatori de Neologia, plataforma que inclou un gestor neològic, una base NEOROM: xarxa de neologia romànica de dades i una interfície d’interrogació; S’han abocat a la base de dades NEO- així doncs, es completa una cadena in- ROM les dades procedents dels diferents formatitzada de treball en neologia. observatoris col.laboradors, amb la qual cosa ja es poden fer estudis de contrast de Constitució de NEOXOC: la neologia de les llengües romàniques. xarxa de neologia catalana Finalment, en aquest darrer any En aquest període s’ha començat a orga- s’han elaborat diversos estudis per a es- nitzar la xarxa NEOXOC, amb l’establi- tablir filtres de neologicitat que perme- ment dels grups de treball per a les di- tessin extreure llistes de neologismes se- verses varietats geolectals del català, i gons diversos criteris. I és en premsa una Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 366

publicació que recull el treball sobre de- període del curs anterior (en què es van tecció de neologia i establiment de graus redactar 7.820 articles), s’ha produït un de neologicitat dels neologismes: Cabré, augment relatiu del 7 % en el ritme de re- M. T.; Estopà, R. (ed.). La novetat de les dacció. paraules: Criteris de detecció i mesura de la neologicitat. Nous desenvolupaments informàtics Durant l’any 2006 s’ha portat a terme la fase executiva del projecte de migració del CTILC a un nou entorn informàtic. El Diccionari del Català Contemporani - CTILC fou desenvolupat en un ordinador Diccionari descriptiu de la llengua AS400 d’IBM, màquina que ja des de fa catalana uns anys no forma part de les línies d’in- Director: Joaquim Rafel i Fontanals versió en infraestructura informàtica de l’IEC. Aquesta limitació, juntament amb La finalitat del programa és elaborar un la necessitat de dotar l’aplicació d’accés diccionari descriptiu del català sobre la al CTILC de noves funcionalitats més d’a- base dels recursos constituïts en la prime- cord amb les possibilitats actuals de l’anà- ra fase del projecte (Corpus textual infor- lisi de corpus, va fer plantejar la necessi- 366 matitzat de la llengua catalana, CTILC). tat d’abordar la migració de les dades del El Diccionari descriptiu de la llengua ca- CTILC a un altre sistema informàtic i la talana (DDLC) és l’obra lexicogràfica construcció d’una nova interfície d’accés MEMÒRIA: CURS 2006-2007 que té com a objectiu la definició de les al corpus que satisfaci totes les necessitats unitats lèxiques de la llengua, des del de consulta, tant interna (per als treballs de punt de vista del seu contingut i de la seva redacció del diccionari descriptiu i l’ús en utilització real, sense restriccions basades diferents projectes i serveis de l’IEC) com en criteris prescriptius. externa (la consulta pública del corpus a través d’Internet). Progressió en els treballs de redacció Sobre la base dels estudis previs Fins a finals d’agost de 2007 s’han re- realitzats, hom determinà que la migració dactat 38.647 articles de diccionari, que es faria cap a una base de dades orienta- es distribueixen en 28.186 articles prin- da al tractament d’estructures XML (que cipals i 10.461 articles secundaris. és el format d’ús més generalitzat per a l’a- Considerant particularment les notació i tractament de corpus). En con- dades referides al curs 2006-2007, s’han cret, la base de dades escollida ha estat redactat 8.377 articles fins a finals d’a- Tamino, de l’empresa Software AG, que gost. Si prenem en consideració el mateix s’ha fet càrrec de la migració de les dades Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 367

i de la construcció de la interfície. Els tre- xa arquitectura i sistema operatiu que la balls de migració i desenvolupament de la resta de la xarxa informàtica de l’IEC. interfície s’han portat a terme íntegrament La implantació i, per tant, la ge- als locals de l’IEC, a fi d’assegurar el se- neralització de l’ús d’aquest nou recurs en guiment directe i el control dels múltiples els treballs de redacció del diccionari des- aspectes i de la complexitat que planteja criptiu ha tingut lloc durant el mes de fe- un projecte d’aquesta naturalesa. brer de 2007. Entre els avantatges més destaca- bles de la nova interfície hi ha: a) La millora de les possibilitats de consulta del corpus, ja que el nou sis- Epistolari de Josep Sebastià Pons tema integra de manera dinàmica i inter- Director: August Bover i Font activa mòduls específics per a la consulta de coocurrències i amplia les opcions S’ha comptat amb la col.laboració del se- de filtratges contextuals de la informació. nyor Jordi Raventós i Barlam, que ha tin- b) L’accés per navegador con- gut cura de la transcripció dels textos d’a- vencional i l’estructura funcional de l’a- cord amb els criteris que es van establir plicació, que permet tant la utilització in- durant el curs anterior. 367 terna per a les finalitats pròpies de l’IEC A més de prosseguir les recerques com l’accés extern a través d’Internet. a l’Arxiu Comarcal del Pallars, a Sort, se

c) La possibilitat de creixement n’han fet als arxius dels monestirs de ACTIVITAT DE RECERCA modular en forma de noves opcions de Montserrat i de Sant Miquel de Cuixà, al consulta, la qual es deu al coneixement del CIRDOC de Besiers i als de l’editor Jo- directe de l’estructura funcional de l’a- sep Maria de Casacuberta, de l’activista plicació adquirit pel personal de l’IEC du- cultural Esteve Albert i dels escriptors rant el procés de construcció. Joan Maragall, Josep Pla, J. V. Foix i Gu- d) La possibilitat d’ésser usada mersind Gomila (Montpeller); per raons com a interfície genèrica d’accés al cor- de conveniència dels propietaris, no ha pus en eventuals futurs projectes, com ara estat possible, encara, fer recerca en els la constitució d’un corpus complementa- arxius de l’escriptor nord-català Jordi ri del CTILC. Pere Cerdà (Antoni Cayrol) ni en el de la e) La millora de les possibilitats fundació museu Aristides Maillol (París) d’administració informàtica de l’aplica- ni en el de la família Pons, aquest darrer ció (gestió de la seguretat, permisos, man- tancat a la recerca fins ara. teniment de les dades, etc.), que es deu al La immensa majoria de l’episto- canvi cap a una plataforma de la matei- lari és escrit en llengua catalana, llevat de Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 368

les cartes als seus pares i la seva germa- Estudis Romànics na, que són en francès, igual que algunes Director: Antoni M. Badia de les enviades al seu amic i col.lega i Margarit Tomàs Garcés durant la postguerra im- Director adjunt: Joan Veny i Clar mediata —aquestes darreres, sens dubte, per no crear dificultats al destinatari, ja La publicació d’aquesta revista continua que la censura militar les llegia abans que com és habitual cada curs, i s’ha prepa- li arribessin, tal com fan evident els se- rat i publicat el volum xxix, que ha apa- gells que hi estampaven. Els documents regut el mes d’abril de 2007. van de simples notes a cartes d’altíssim (Per a obtenir-ne més informació interès literari, com per exemple l’adreça- vegeu el capítol x «Publicacions».) da a Joan Maragall, on Pons parla de la seva concepció de la poesia i de la seva vi- sió de la poesia a Catalunya i a la Cata- lunya del Nord. La transcripció és d’una Glossarium Mediae Latinitatis gran dificultat, derivada del fet que Pons Cataloniae escrivia amb una lletra minúscula, enca- Director: Joan Bastardas ra més petita que la ja famosa diminuta i Parera 368 lletra de Salvador Espriu. Director adjunt: Pere J. Quetglas L’altra gran dificultat és la de la i Nicolau datació, ja que Pons no sempre datava les MEMÒRIA: CURS 2006-2007 seves cartes o, molt sovint, les datava de El programa constitueix una empresa con- manera incompleta —escrivia l’any però junta de la Institució Milà i Fontanals del no el dia o el dia però no l’any, o només Consell Superior d’Investigacions Científi- el dia de la setmana, etc. ques (IMF-CSIC), de la Universitat de Bar- En aquests moments, i a falta de celona i de l’Institut d’Estudis Catalans. la consulta en els arxius esmentats, tenim La seva finalitat és l’elaboració d’un recull cent quaranta-dues cartes adreçades per del lèxic llatí específic que apareix en les Pons a catorze interlocutors de Catalu- fonts catalanes entre els segles ix i xii. nya, del Rosselló i d’Occitània entre 1905 Pel que fa a les activitats desen- i 1962. I onze cartes adreçades a cinc in- volupades, cal destacar les següents: terlocutors entre 1906 i 1961. A més de — Continuen els treballs d’elabo- set cartes escrites o rebudes per la seva ració dels articles corresponents a la lle- germana, la poeta Simona Gay, o pel seu tra E (fascicle 10). gendre, Enric Frère, totes de comença- — S’està treballant intensament ments dels anys seixanta. en una edició multilingüe (català-cas- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 369

tellà-anglès) del primer volum del Glos- gle xix, recollida per Milà sense aprio- sarium (lletres A-D), cosa que serà possi- rismes i amb una voluntat estrictament ble gràcies a la concessió d’un ajut per científica. part de la Generalitat de Catalunya. L’equip de treball ha estat for- — Continuen a bon ritme els tre- mat per Francesc Bernat i Baltrons (Uni- balls d’informatització o digitalització del versitat de Barcelona, UB) amb la col.la- corpus documental, amb l’objectiu final boració d’Elisabet Coromines (IEC). de posar-lo a l’abast del món acadèmic a través de la Xarxa.

Obres completes de Pompeu Fabra Directors: Joan Solà i Cortassa Les notes personals Jordi Mir de Manuel Milà i Fontanals sobre els dialectes catalans Durant aquest curs han aparegut els vo- Director: Josep Moran i Ocerinjauregui lums 2 i 3. El volum 2 ha estat d’una dificultat gran. Es tracta del primer volum La finalitat d’aquest projecte ha estat en què hi ha textos no facsimilats, i a 369 transcriure i interpretar les notes perso- més són textos molt delicats perquè no nals de Manuel Milà i Fontanals sobre el són de la mà de Fabra sinó apunts d’a-

valencià conservades a la Biblioteca de lumnes de cursos orals del gramàtic. En- ACTIVITAT DE RECERCA Menéndez Pelayo de Santander. El tre- tre aquests textos d’alumnes, hem tingut ball realitzat durant aquest curs ha con- la fortuna d’incloure’n un de totalment sistit en la transcripció i interpretació desconegut. En aquest volum 2 s’hi ha d’aquestes notes, contingudes en setan- inclòs el Silabari català de 1904, que en ta-vuit quartilles de la segona meitat del principi estava destinat a l’antic volum 5, segle xix escrites a mà amb una cal.ligra- i se n’ha exclòs la gramàtica de París fia difícil. de 1946, que encaixa més bé amb les A més de la transcripció, s’ha fet dues gramàtiques previstes per al volum 6 un inventari complet dels fulls i un re- actual. gest del contingut, a fi de facilitar la consulta per part dels investigadors del Perfeccionament del llibre d’estil material transcrit. D’aquesta manera, el Amb l’acabament d’aquests tres volums, projecte ha recuperat una informació el llibre d’estil del projecte ha pogut que- valuosa i inèdita sobre el català parlat al dar ben definit. sud del domini lingüístic durant el se- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 370

Establiment de la resta de volums cialment inclosa a l’antic i també actual El volum inicialment previst com a 4, les vol. 2) i de 1956, i el teatre (inicialment Converses filològiques, ha donat també un previst per a l’antic vol. 5); augment de feina inicialment no previsi- — Volum 7: les Converses filolò- ble: d’una banda, l’equip de Josep Mur- giques (antic vol. 4); gades ha resseguit minuciosament les he- — Volum 8: la resta de l’antic meroteques per assegurar-se que els textos volum 5 (llevat del Silabari català, inclòs d’aquesta obra cabdal estaven ben con- ja al vol. 2); trolats; d’una altra banda, l’equip de Mur- — Volum 9: l’antic volum 9. gades s’encarrega també de documentar Per a l’any 2008 es preveu que tots els textos (sobretot antics) que Fabra apareguin els volums 6 i 7: el primer con- cita de manera no detallada; la decisió so- tindrà les gramàtiques de 1918-1933, bre el contingut mateix del volum ens ha de 1946 (París) i de 1956 (pòstuma); i el ocupat també durant mesos; i finalment, segon contindrà les famoses Converses fi- la decisió de proveir aquest volum d’un lològiques, que s’editaran per primera ve- índex de matèries propi ha obligat a alen- gada completes i acompanyades d’un ric tir la marxa de la feina, simplement per- aparat crític i de comentaris diversos. què l’operació és alhora el banc de proves 370 per als índexs generals de tots els volums. Aquesta circumstància i molts altres detalls dels altres volums ens han La revernacularització del català MEMÒRIA: CURS 2006-2007 obligat a refer parcialment el calendari a la ciutat d’Alacant d’aparició de la resta de volums i par- Director: Brauli Montoya Abat cialment també el contingut d’aquests volums restants. La continuació del projec- Aquest projecte, que comptava amb un te és com segueix: equip de sociòlegs i lingüistes de les uni- — Volum 4: Diccionari ortogràfic versitats d’Alacant i de València, té com i altres obres ortogràfiques (antic vol. 7) i a objectiu observar si s’havia produït la les quatre obres breus de l’editorial Bar- reintroducció del català com a llengua fa- cino de 1925 i 1926 (inicialment previs- miliar a les llars dels infants que acudien tes per a l’antic vol. 5); a les escoles d’immersió lingüística de la — Volum 5: Diccionari general ciutat d’Alacant. Per a assolir aquest ob- de la llengua catalana i un altre docu- jectiu es va dissenyar un qüestionari, ins- ment breu que s’hi relaciona (antic vol. 8); pirat en un altre de semblant aplicat a — Volum 6 (= antic vol. 6): les Dublín, que es va distribuir entre els pa- gramàtiques de 1918-1933, de 1946 (ini- res, alumnes i professorat dels centres es- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 371

colars referits. Els resultats d’aquesta re- que no estan implicats en les escoles d’im- cerca es van presentar en una jornada mersió, les quals atenyen només un 6 % científica que es va celebrar a Alacant el de la ciutat. mes de març de 2007. Aquesta jornada es va estructurar en dues parts. La primera va ser d’aportació d’experiències externes: a Dublín, a càrrec de Pádraig Ó Vocabulari de la llengua catalana Riagáin; a Vitòria, a càrrec d’Iñaki Mar- medieval de Lluís Faraudo tínez, i a les escoles de la Bressola de la de Saint-Germain Catalunya del Nord, a càrrec de Joan Pere Director: Germà Colón Domènech Le Bihan. La segona part va consistir en la presentació dels resultats de la nostra S’ha treballat per esbrinar, entre altres enquesta i en un debat a partir d’unes comprovacions, quines edicions de certes taules redones amb especialistes en el obres va utilitzar Faraudo, per tal de veu- tema: assessors didàctics, professors de re coincidències i discrepàncies amb pu- magisteri, sociolingüistes i directors de les blicacions científiques actuals. escoles enquestades. La jornada va servir Sobretot s’han controlat en l’Arxiu per a prendre consciència que les mesu- de la Corona d’Aragó els molts documents 371 res educatives cenyides estrictament al inèdits citats per l’autor, dels quals Fa- marc de l’aula no aporten la solució al pro- raudo no va indicar la data de redacció ni

blema, que és l’absència del català com a el monarca que els va promulgar. ACTIVITAT DE RECERCA llengua d’ús a les llars familiars a la ciu- S’ha previst enllestir la segona re- tat d’Alacant. Concretament, l’enquesta visió i continuar controlant les edicions i mostra que s’ha aconseguit aturar el pro- els documents editats. Restarà la tasca, cés històric de minva de l’ús del català en més llarga, a l’Arxiu de la Corona d’Ara- la transmissió intergeneracional i recupe- gó, que es preveu que durarà entre any i rar-lo molt tímidament, però també posa mig i dos anys. En paral.lel es treballarà en evidència que això no és suficient per en l’edició en paper dels materials del cor- a contrarestar el contingent d’alacantins pus de Faraudo. Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 372

Secció de Filosofia i Ciències Socials

Arxiu de Textos Catalans Antics Estat actual del programa i realitzacions Director: Josep Perarnau i Espelt Durant el curs 2006-2007 s’ha fet la pre- paració dels materials del volum 26, que L’Arxiu de Textos Catalans Antics va conté els materials següents: néixer l’any 1982 amb la voluntat de ser — Taula general una publicació periòdica anual, desti- — Articles: nada a edicions, estudis i exposicions de Torné i Cubells, Josep. «Catàleg de per- ciència positiva, però sense excloure al- gamins de l’actual arxiu del monestir tres tipus de recerques entorn d’obres de Poblet». d’autors catalans anteriors al segle xix, si- Puig i Oliver, Jaume de; Marquès i Pla- gui quina sigui la llengua en la qual foren nagumà, Josep M. «Els primers docu- escrites. ments del primer president de la Ge- Es tracta, doncs, d’una biblioteca neralitat de Catalunya, Berenguer de especialitzada i d’un banc de dades on Cruïlles, bisbe de Girona». consten la notícia i la localització biblio- Hernando i Delgado, Josep. «Obres de tecària o arxivística de textos catalans i la Francesc Eiximenis en biblioteques 372 bibliografia que es va publicar en relació privades de la Barcelona del segle xv». amb els textos esmentats. Requesens i Piquer, Joan. «Hug de Balma El contingut de la publicació (s. xiii) en català (s. xv): La seva The- MEMÒRIA: CURS 2006-2007 abraça tot l’àmbit on ha arrelat la llengua ologia mystica en el Tractat de con- catalana i, quan l’època estudiada ho exi- templació de Francesc Eiximenis i geix, tot el conjunt de regnes i terres que edició del pròleg traduït». formaren part de la Corona catalanoara- — Notes i documents: gonesa. Batalla, Josep. «Es pot ésser lul.lista avui La publicació de l’Arxiu fou ini- dia? Reflexions entorn de Kurt Flasch: ciada l’any 1982 per la Fundació Jaume El pensament filosòfic a l’edat mit- Bofill; després, del tercer al cinquè volum, jana». la publicació fou possible gràcies a la Perarnau, Josep. «Noves notícies sobre col.laboració d’aquesta Fundació amb Ramon Llull i lul.lisme a Alemanya, l’IEC. Des del sisè volum, es du a terme segles xiii-xv». gràcies a un conveni de col.laboració en- Planes i Albets, Ramon. «El contracte tre l’IEC i la Facultat de Teologia de Ca- d’edició de De officio judicis et advo- talunya. cati (Barcelona, 1639) de Joan Pau Xammar». Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 373

Planes i Albets, Ramon. «Gabriel Olzina La metodologia s’ha concretat en a l’Arxiu Reial de Barcelona: Una cer- les tasques següents: consulta bibliogrà- tificatòria del seu treball d’inventari». fica i documental de treballs previs sobre — Butlletí bibliogràfic: la temàtica general i local; treball de Serra i Puig, Eva. «Butlletí bibliogràfic camp, amb diversos recorreguts al llarg sobre les Corts catalanes». del curs dels rius per a la recollida de da- Puig i Oliver, Jaume de. «Arqueologia i des diverses (ha estat la base de la recer- documentació: Set publicacions sobre ca); consulta en arxius locals, comarcals història urbana de Girona». i nacionals; entrada de les dades obtingudes en diverses bases de dades; anàlisi, tractament i interpretació de les dades; redacció dels textos amb els resultats i les Dinàmica i evolució dels paisatges conclusions; elaboració i obtenció de ma- de ribera dels rius Foix i Amadorio pes, diagrames i taules. Director: Josep M. Panareda i Clopés L’equip de treball és format per dos subequips, un a Barcelona i l’altre a L’objectiu central d’aquest projecte és, Alacant, encarregats del treball sobre el primer, estudiar quins han estat els usos Foix i l’Amadorio, respectivament. 373 dels recursos naturals d’aquests rius al A més, hi han col.laborat puntual- llarg dels darrers segles i quins han estat ment altres especialistes i tècnics informà-

els paisatges que se n’han derivat. En se- tics i cartògrafs, que han donat suport en ACTIVITAT DE RECERCA gon lloc, es pretén analitzar el paisatge ac- el treball de camp o en consultes en arxius. tual, resultat dels diversos factors naturals Hi ha un primer resultat de la re- que l’han condicionat i dels aprofitaments cerca des del punt de vista metodològic, i usos al llarg del temps. Tot plegat es fa en haver posat en pràctica l’estudi global per a assolir el seu coneixement i poder del paisatge de ribera des de la perspec- disposar de pautes i criteris per a conser- tiva històrica i geogràfica. var i gestionar aquest patrimoni natural i En relació amb els continguts, el humà. Es tracta d’un estudi de geografia primer resultat és haver iniciat l’establi- històrica orientat a conèixer com és el pai- ment en una base de dades d’informació satge actual de ribera i com ha de ser trac- diversa entorn de la història, la geografia tat en el moment present. i el paisatge d’un riu, amb la possibilitat Aquest treball té com a objectiu d’un tractament global. final l’estudi de l’evolució dels paisatges Els resultats més tangibles per a mediterranis de ribera dels Països Ca- tothom són els que es concreten en publi- talans. cacions. Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 374

Han estat escrits i encara s’estan El resultat més destacat serà l’e- elaborant textos d’articles per a publi- dició d’un llibre amb bona part dels re- car en revistes o presentar en congres- sultats de la recerca sobre el Foix, inclosos. La destinació final d’alguns escrits sos mapes, gràfics, perfils i fotografies, encara no es pot concretar, ja que estan que és previst tenir-lo enllestit del tot l’a- pendents d’acceptació per part dels res- bril de 2008. ponsables corresponents; d’altres, encara no han estat enllestits ni definits del tot, i es faran en els primers mesos de 2008. La periodística d’autor comparada Un article general sobre els factors entre Catalunya i països americans condicionants de la dinàmica actual dels Director: Josep M. Casasús i Guri rius ha estat preparat per a la publicació a Treballs de la Societat Catalana de Geo- L’exili republicà acollit per diversos paï- grafia, de l’IEC. sos americans va suposar que molts pe- Un article sobre el paisatge del riodistes catalans exercissin la professió en curs baix del Foix, embassament avall, diaris i revistes d’expressió castellana i en que presenta la dinàmica de la ribera do- publicacions en llengua catalana editades 374 minada per poblacions de murtres, és allí, i que alhora establissin relacions de previst presentar-lo en el Butlletí de la treball directes amb autors d’unes tradi- Institució Catalana d’Història Natural, cions culturals que combinaven formes MEMÒRIA: CURS 2006-2007 de l’IEC. Prèviament, un resum d’aquest pròpies d’evolució colonial espanyola amb ja ha estat presentat en un congrés de ve- una certa influència angloamericana pro- getació, com a pòster. duïda, ja aleshores, per raó de l’hegemo- Un article sobre la història i la nia continental dels Estats Units. problemàtica del paisatge i dels usos de Aquelles circumstàncies, dissorta- l’espai del pantà de Foix es presentarà des per a aquells que havien deixat per en la revista digital Scripta Nova, cosa força la pàtria, possibilitaren, en conse- que permet una extensió més gran i la qüència, situacions de recepció professio- inclusió de mapes en color. És previst nal mútua. presentar resultats parcials d’aquesta Les cultures periodístiques ameri- temàtica en algun congrés al llarg de canes reberen també la influència d’uns 2008. professionals catalans que aportaven dos S’ha preparat un article resum so- valors genuïns. bre l’evolució del paisatge del Foix, com Per una banda, arribava a Amèri- a treball de síntesi de la recerca. ca la tradició d’una periodística catalana Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 375

vinculada en bona part a les formes del temàtic de la recepció mútua entre la cul- gran periodisme francès de finals del se- tura periodística catalana emigrada a gle xix i començaments del segle xx. Amèrica i la cultura periodística dels Per altra banda, arribaven també països d’acollida dels professionals cata- allí les solucions d’avantguarda concep- lans exiliats, principalment a l’Argentina, tual, de gèneres i d’estil experimentades Colòmbia, Mèxic, l’Uruguai, Veneçuela a la Catalunya republicana per una ge- i Xile. neració de periodistes que el final de la El coneixement d’aquests fenò- guerra, l’any 1939, va estroncar de ma- mens de recepció aporta dades sobre l’e- nera violenta. volució de les cultures periodístiques en Aquesta hipòtesi de treball havia circumstàncies històriques de contacte estat objecte de recerques exploratòries professional directe en experiències com- que el director d’aquest projecte de re- partides de treball, i, en concret, de l’in- cerca havia publicat des dels inicis dels flux del periodisme català en les societats anys noranta a la revista Treballs de Co- d’acollida. municació, editada per la Societat Cata- Un objectiu secundari és ampliar lana de Comunicació, i en dos llibres: Pe- les primeres constatacions sobre les apor- riodística catalana comparada, publicat tacions de la pràctica periodística reno- 375 per l’editorial Pòrtic l’any 1993, i Perio- vadora catalana dels temps de la Genera- disme català que ha fet història, publicat litat republicana a la desclosa del conreu

per l’editorial Proa l’any 1996. del gran reportatge novel.lat per part de ACTIVITAT DE RECERCA El desplegament d’iniciatives de diversos autors catalans, durant la guer- col.laboració en recerca amb la Universi- ra (Pere Calders) o a l’exili (Cèsar August tat Diego Portales de Xile i la direcció Jordana, Avel.lí Artís-Gener, Vicenç Rie- d’una tesi doctoral sobre la influència que ra i Llorca, Joaquim Amat-Piniella, Joa- en els seus anys de formació professional quim Casas, Agustí Cabruja, entre altres). va rebre Gabriel García Márquez, en una En la primera fase del projecte, redacció de diari a Barranquilla (Colòm- hom procedeix a establir un cens i les da- bia), de part del periodista català Ramon des biogràfiques professionals pertinents Vinyes i Cluet (el «sabio catalán» de Cien dels periodistes catalans exiliats des del años de soledad) permeteren plantejar 1939 a l’Argentina, Colòmbia, Mèxic, dins la Secció de Filosofia i Ciències So- l’Uruguai, Veneçuela i Xile. cials un programa investigador de més En una segona fase de treball, i a abast. partir de l’esmentat cens i de les biogra- Aquest projecte es proposa una fies tècniques, procedim a examinar a primera aproximació al coneixement sis- cada país americà triat les experiències de Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 376

treball professional i les relacions profes- gust Jordana i Domènec Guansé) i sobre sionals establertes per aquells periodistes les seves relacions amb publicacions i pe- durant el seu exili americà. riodistes d’aquells països, i s’han establert En una tercera fase de treball, primeres hipòtesis sobre les influències analitzarem la recepció mútua d’estils i mútues. gèneres entre els dos grups professionals vinculats per aquesta situació històrica, anàlisi comparativa que serà desplegada a partir d’una selecció representativa de La representació de l’espai mostres de la seva obra. a les cartes portolanes itàliques Durant l’any 2007, l’equip ha i catalanes desplegat la recerca en hemeroteques i Director: Vicenç M. Rosselló i Verger ha mantingut entrevistes de treball amb la col.laboradora a Xile, la doctora Ceci- Amb vista a la publicació i pensant en lia García-Huidobro, de la Universitat pròximes recerques, s’ha continuat reco- Diego Portales, en el marc d’unes estades llint material de documentació gràfica i a Buenos Aires i a Santiago. arxivística. En roman una doble col.lecció A Barcelona, altrament, s’han re- a les respectives cartoteques de la Uni- 376 alitzat treballs sobre els antecedents versitat de València i de l’Institut Car- històrics i les tradicions professionals en togràfic de Catalunya. les relacions periodístiques entre Catalu- S’ha dut a terme la revisió teòrica MEMÒRIA: CURS 2006-2007 nya i Amèrica; s’ha procedit al buidatge i literària dels treballs redactats, espe- hemerogràfic i documental i a la configu- cialment de la tesi doctoral de Ramon J. ració de fitxes sobre periodistes exiliats a Pujades, a la qual s’han afegit nous do- l’Amèrica Llatina durant el segle xx; hom cuments, més imatges i se n’han retocat ha avaluat el model de fitxa i s’ha apro- anàlisis i matisat conclusions, i s’ha pre- fundit en les dades sobre periodistes ca- parat per a la impremta el llibre Les car- talans a Mèxic i Colòmbia; s’ha fet recer- tes portolanes: La representació medieval ca en hemeroteques i en documentació d’una mar solcada, que és una revisió del sobre les relacions entre el periodista ca- text complet de l’esmentada tesi doctoral, talà Ramon Vinyes i Cluet i els colom- acompanyat d’una abundosa il.lustració bians Gabriel García Márquez, Alfonso (en gran part inèdita i mai reunida en un Fuenmayor i Álvaro Cepeda Samudio; llibre semblant), taules toponímiques, s’ha aprofundit en les dades sobre perio- corpus documental i literari, reproducció distes catalans a l’Argentina i Xile (par- de cartes i atles portolans a gran format ticularment Francesc Trabal, Cèsar Au- (llegible) i un DVD amb la totalitat del Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 377

repertori cartogràfic. Es tracta del primer l’obtenció de les imatges i dels correspo- llibre d’aquestes característiques que sor- nents drets. La iniciativa editorial és de tirà al món —en català i anglès— i ser- l’Institut Cartogràfic de Catalunya, se- virà d’eina bàsica per a moltes investi- cundat per l’Institut d’Estudis Catalans: gacions futures. Ha implicat, ultra la ambdós signaren un conveni ad hoc, al dedicació purament intel.lectual, un ex- qual s’ha sumat l’Institut Europeu de la traordinari esforç material, sobretot en Mediterrània.

377 ACTIVITAT DE RECERCA Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 378

Centres de recerca

Centres propis Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard Fontserè Centre d’Art Romànic Català Laboratori de Fonètica Centre Català de la Nutrició Càtedra UNESCO de Llengües i Educació

Centres vinculats Centre de Terminologia Catalana Centre de Recerca Matemàtica Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals

Centres propis 378 Laboratori d’Estudis Geofísics L’estructura del LEGEF consta Eduard Fontserè (LEGEF) d’un director, un col.laborador científic MEMÒRIA: CURS 2006-2007 (que forma part del personal de l’IEC i Director: Antoni M. Correig Blanchar realitza funcions de secretari i coordinador) i diversos col.laboradors de diferents

El Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard institucions dins la mateixa àrea de tre- Fontserè (LEGEF) va ésser constituït l’any ball. Segons un conveni establert amb la 1982 i està format per investigadors de di- Universitat de Barcelona (UB) el novem- ferents institucions amb la finalitat comu- bre de 1994, els professors, investigadors na de treballar i divulgar estudis en el i becaris de la mateixa Universitat ads- camp de les ciències de la Terra. Aquest la- crits al LEGEF desenvolupen les activi- boratori centra la seva activitat en l’estudi tats de recerca al LEGEF i a la UB. Com de la sismicitat i l’estructura interna (litos- a laboratori de l’Institut d’Estudis Cata- fera) de Catalunya a partir de les dades de lans, el LEGEF té assignat un membre de les estacions que gestiona o bé fent servir l’IEC com a ponent. la informació proporcionada per altres institucions que treballen en el mateix camp. Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 379

Comitè científic: Antoni M. Correig vidor s’ha complementat amb un segon Blanchar (director) servidor hostatjat per l’Institut d’Estudis Josep Enric Llebot Catalans, visible a l’adreça http://sismic. Rabagliati (ponent) iec.cat. Ambdós servidors contenen la pà- Josep Vila Codina gina web oficial del mateix LEGEF (http:// (coordinador) sismic.am.ub.es/legef/ i http://sismic.iec. Ramon Macià Jové cat/legef/) i el sistema de visualització de Ramon Ortiz Ramis la informació sísmica en viu de tots els canals d’enregistrament en temps real de què El LEGEF disposa d’estacions sísmiques disposa el LEGEF. Durant els anys 2006 pròpies, que proporcionen dades sísmi- i 2007 s’ha ampliat el nombre d’estacions ques de manera directa i tenen la funció en temps real i s’han complementat amb de laboratori, instal.lades al túnel del Cadí d’altres ja existents, totes elles gestiona- (CADI) i al monestir de Poblet (POBL), i des, directament o en col.laboració, pel també gestiona, mercès a un conveni, l’es- mateix laboratori. Amb la finalitat de po- tació de la central nuclear Vandellòs II der disposar d’informació d’altres insti- (VAN2). Endemés, i gràcies a un conve- tucions d’arreu d’Europa, ambdós servi- ni marc de cooperació amb la Reial dors també presenten dades en temps real 379 Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelo- d’Itàlia i de Grècia. En virtut del conveni na (RACAB), gestiona també, de manera marc en matèria de sismologia entre l’IEC

conjunta amb aquesta institució, les esta- i la RACAB, el LEGEF coopera activa- ACTIVITAT DE RECERCA cions digitals que envien senyal a l’Ob- ment amb l’Observatori Fabra, publicant servatori Fabra (FBR i FONT). a Internet les activitats realitzades i man- Continuant amb la política d’a- tenint un tercer servidor (http://www. costament de la ciència a la societat ini- fabra.cat) exclusivament per a les dades ciada durant el curs acadèmic 2004-2005 i tasques educatives que es realitzen al i amb el suport del Departament d’Astro- mateix observatori. nomia i Meteorologia de la Universitat de Les activitats realitzades amb les Barcelona, el LEGEF ha obert les portes estacions de caràcter professional es de la recerca que du a terme a la societat complementen amb activitats educatives en general, obrint els sistemes informàtics d’assessorament d’escoles i instituts d’en- que ja tenia en funcionament i mostrant- senyament secundari en matèria de sis- los a través d’un servidor d’informació mologia. La part més important d’aquest sísmica anomenat SISMIC, visible a tra- treball és la posada a punt d’estacions sís- vés del portal d’Internet http://sismic. miques educatives, el senyal de les quals am.ub.es. Durant l’any 2007 aquest ser- és integrat als sistemes de gestió d’infor- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 380

mació de la mateixa manera que les esta- termes de criticalitat autoorganitzada, cions professionals. microsismes com a sistemes excitats pel Des del punt de vista pròpiament soroll. científic, els estudis que hom porta a ter- 2. Soroll sísmic. Estudi dels ni- me es poden agrupar en dues parts: vells de soroll de fons que afecten els re- a) Estudis de sismicitat local i de gistres sísmics. Comparacions i efectes detectabilitat, amb l’emmagatzematge locals. d’informació dins d’un sistema accessible 3. Servidors d’informació en temps externament. Aquests treballs queden re- real. Transmissió d’informació de caràc- flectits en els informes o reports interns ter seqüencial en temps real i sistemes au- que, de manera anual, semestral o qua- tomàtics de petició d’informació. drimestral, du a terme el laboratori. 4. Instrumentació sísmica. Cali- b) Mitjançant l’anàlisi de les dades bratge i configuració d’estacions sísmi- disponibles, es fan estudis per a conèixer, ques i de control SOH. amb més precisió, la localització d’esdeve- Des del punt de vista tècnic i rela- niments sísmics i la resposta del terreny, cionat amb l’apartat d’obtenció de dades, temes necessaris per a treballs posteriors el LEGEF realitza, de manera continua- de perillositat sísmica, tant pel que fa a ne- da, optimitzacions dels sistemes d’adqui- 380 otectònica i enginyeria civil (disseny d’es- sició que gestiona. En aquest sentit, du- tructures sísmiques) com a risc sísmic. Per rant els anys 2006 i 2007 el LEGEF ha dur-ho a terme es treballa a partir de les continuat amb els processos d’actualitza- MEMÒRIA: CURS 2006-2007 línies iniciades ja fa temps, tal com es re- ció dels sistemes d’adquisició i enregis- flecteix en resums d’anys anteriors. Aques- trament de les estacions sísmiques del tú- tes línies són les següents: nel del Cadí, del monestir de Poblet i de — tractament digital de senyals, l’Observatori Fabra, i ha complementat — atenuació d’ones sísmiques, els equips existents amb altres d’experi- — estudi de ressonàncies locals, mentals, així es manté el concepte de la- — caracterització de la font sís- boratori de sismologia. Cal remarcar que mica, les tres estacions estan equipades amb — caracterització del soroll de equips de darrera generació i sensors de fons dels punts de registre. banda ampla i rang ampliat. Després de la Durant el curs 2006-2007 s’ha connexió de l’estació sísmica del mones- continuat aprofundint, bàsicament, en tir de Poblet a Internet, s’ha afegit un sis- quatre temes d’investigació: tema d’enviament GPRS a l’estació del 1. Sistemes complexos de la na- túnel del Cadí, fet que completa els tre- turalesa. Ocurrència de terratrèmols en balls de continuïtat de la recerca en tots Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 381

els camps que es basen en l’anàlisi en llaç http://www.orfeus-eu.org/data-info/ temps real. dataquality.htm. Durant el curs acadèmic 2006- Les activitats dels membres del 2007 s’han continuat les cooperacions comitè científic del LEGEF comprenen amb altres institucions internacionals, en- un total de quatre càrrecs i/o comissio- tre les quals destaca l’Observatories and nats al Comitè Europeu de Sismologia Research Facilities for European Seismo- (Grup de Sismicitat Volcànica), Obser- logy (ORFEUS), on l’Institut d’Estudis vatories and Research Facilities for Eu- Catalans està representat a través del ropean Seismology i International Fede- LEGEF i el doctor Antoni M. Correig és ration of Digital Seismograph Networks un dels membres fundadors i el doctor Jo- (FDSN), amb un total de catorze afilia- sep Vila és el coordinador del grup de tre- cions a societats científiques (deu d’inter- ball número 1. També s’ha continuat, nacionals i quatre de nacionals). Com a durant el curs, una cooperació activa novetat durant aquest curs acadèmic, cal amb el Museu Nacional de Ciències Na- esmentar que el coordinador del LEGEF, turals del Consell Superior d’Investiga- Josep Vila, ha estat nomenat coordina- cions Científiques (CSIC) dins l’apartat dor europeu de les activitats del Working d’instrumentació i en l’aplicació de les Group I on Station Siting and Instrumen- 381 tècniques desenvolupades al LEGEF a tation de l’organització global Internatio- senyals volcànics, amb la participació di- nal Federation of Digital Seismograph

recta del laboratori en el disseny d’un sis- Networks a la reunió celebrada el mes de ACTIVITAT DE RECERCA tema de control adaptat a les illes Canàries, juliol de 2007 a Perugia durant la cele- també visible mitjançant un dels servidors bració de l’Assemblea General de la Unió sísmics (http://sismic.am.ub.es/teide/). En Internacional de Geodèsia i Geofísica. l’àmbit internacional, el LEGEF ha coo- L’execució de l’activitat de recerca perat activament en el desenvolupament i desenvolupament realitzada pel LEGEF de programari de control d’estacions sís- durant el curs 2006-2007 ha quedat re- miques en temps real, juntament amb els flectida en: responsables de la Xarxa Europea Virtual • tres participacions en projectes fi- d’Estacions de Banda Ampla (VEBSN), nançats en convocatòries públiques, on els esforços se centren en la seva apli- • quatre participacions en projectes o cació a diverses xarxes a escala euro- convenis amb empreses i/o adminis- pea. El primer resultat visible ha estat la tracions, creació d’un sistema de control de quali- • cinc articles internacionals, tat de la VEBSN basat en les investiga- • un article nacional, cions del LEGEF, visible per mitjà de l’en- • sis informes interns de funcionament, Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 382

• tres contribucions rellevants a con- municació per tal de poder disposar de gressos, assemblees o tallers interna- més dades en temps real i adaptar tots cionals (coordinació, presidències de els bancs de dades existents a protocols sessió, etc.), estàndard. Es preveu també, gràcies a • cinc participacions més en congressos, l’estreta cooperació amb l’ORFEUS, la assemblees o tallers internacionals, instal.lació de servidors d’informació sís- • vuit comunicacions presentades en mica a totes les estacions gestionades pel congressos, assemblees o tallers inter- LEGEF, amb la qual cosa es podran vi- nacionals, sualitzar les dades en temps real des de • dues conferències fetes a institucions in- qualsevol ubicació. Aquest fet incre- ternacionals arran de la seva invitació, mentarà, de manera significativa, tant • tres visites a centres de recerca inter- l’apartat educatiu com l’eficàcia en l’en- nacionals, registrament ordinari d’informació sís- • dues cooperacions amb mitjans televi- mica. Així mateix, es pretén instal.lar sius (TVE i XTVL). sistemes de comunicació entre servidors basats en estàndards SeisComP que per- Les previsions per als cursos metin establir connexions múltiples en- acadèmics següents són poder continuar tre centres i agilitzar la velocitat i flux 382 i millorar els desenvolupaments de co- de dades. MEMÒRIA: CURS 2006-2007 Centre d’Art Romànic Català (ARCAT) bibliogràfic, documental, gràfic i plani- Directors: Joan-F. Cabestany i Fort mètric de les comarques de l’Alt Urgell i M. Teresa Matas i Blanxart d’Andorra. L’anàlisi d’aquestes dues zones ha suposat un increment de deu nous El principal objectiu del projecte ARCAT codis i l’enriquiment bibliogràfic i his- és realitzar un corpus informatitzat bi- toriogràfic, en especial del grup de bi- bliogràfic, artístic, documental i d’imat- bliografia, que s’ha incrementat amb ges dels edificis de tipus religiós existents 1.624 títols que completen l’estudi ar- a la Catalunya altmedieval (segles ix-xiii) quitectònic de cada una de les tres-cen- que aplegui l’estudi científic del patrimo- tes dinou esglésies romàniques que con- ni preromànic i romànic català. figuren el corpus d’aquestes comarques objecte d’estudi. També ha continuat la Estat actual del programa i realitzacions digitalització del material gràfic, el qual El treball dut a terme durant el curs ha augmentat, enguany, en un total 2007 se centrà, bàsicament, en l’estudi de 2.222 fotografies. Actualment l’arxiu Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 383

gràfic de l’ARCAT conté 7.252 fotogra- blioteca d’Humanitats de la Universitat fies digitalitzades. Autònoma de Barcelona, Biblioteca de La recerca de l’arquitectura reli- Comunicació i Hemeroteca General de la giosa preromànica i romànica de la co- Universitat Autònoma de Barcelona, Bi- marca del Pallars Sobirà, completada blioteca de la Universitat de Barcelona, amb l’anàlisi de les notícies documen- Biblioteca Balmes, Biblioteca del Centre tals conservades en els arxius d’Urgell i Borja de Sant Cugat del Vallès, Bibliote- de Vic i juntament amb els estudis dels ca del Centre Excursionista de Catalunya, elements escultòrics/ornamentals, pictò- Biblioteca Milà i Fontanals del Consell rics i iconogràfics, així com de les arts Superior d’Investigacions Científiques de l’objecte, ens ha permès enguany la (CSIC) de Barcelona, Biblioteca de Cata- redacció del llibre Les esglésies pre- lunya, Biblioteca de l’Escola Tècnica Su- romàniques i romàniques del Pallars perior d’Arquitectura de Barcelona, Bi- Sobirà: De Sant Pere de Burgal a la vall blioteca de l’Institut Municipal d’Història d’Àssua, el qual ha estat altament valo- de Barcelona (Casa de l’Ardiaca), Biblio- rat pel Consell Comarcal del Pallars So- teca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Bi- birà i pel Consell Cultural de les Valls blioteca Pública Episcopal del Seminari de d’Àneu. Barcelona, Institut Amatller d’Art Hispà- 383 El Servei de Conservació i Res- nic, Arxiu Diocesà i Capitular de la Seu tauració de Béns Mobles de la Generali- d’Urgell, Arxiu Històric Comarcal del Pa-

tat de Catalunya, en el decurs de la res- llars Sobirà i Arxiu i Biblioteca Episcopal ACTIVITAT DE RECERCA tauració i consolidació de les pintures de de Vic. Sant Vicenç d’Estamariu (Alt Urgell), ens L’estudi de les tres-centes setze va sol.licitar l’estimació de la qualitat fonts bibliogràfiques (monografies, pu- pictòrica i estilística de la descoberta i de blicacions periòdiques i locals) i docu- la recent restauració arquitectònica d’a- mentals ha permès ampliar i completar quest edifici. l’anàlisi historicodocumental i arqui- tectònica d’un total de tres-cents cin- Estudi de les fonts bibliogràfiques quanta-nou edificis dels 3.506 codificats. La tasca duta a terme en el curs 2006- Estudiats per comarques són: l’Alt Urgell 2007 ha consistit en la introducció a la (285), Andorra (34), el Pallars Jussà (7), base de dades de l’ARCAT de la infor- la Noguera (18), el Solsonès (13) i la Cer- mació bibliogràfica recopilada en els tres- danya (2). cents setze títols consultats a la Biblioteca La informació introduïda d’a- General d’Història de l’Art del Museu Na- quests tres-cents cinquanta-nou edificis cional d’Art de Catalunya (MNAC), Bi- representa 2.125 noves entrades. Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 384

L’ARCAT, per a l’estudi de les es- El febrer de 2007, els directors de glésies de la vall d’Àssua, ha realitzat vint l’ARCAT, Joan-F. Cabestany i M. Teresa plantes, resultat del treball de camp efec- Matas, van ser nomenats membres del Co- tuat en aquesta zona de la comarca del mitè Científic del Centre Culturel Euro- Pallars Sobirà, i ha continuat com a línia péen Saint Martin de Tours (CCESMT), d’investigació l’estudi de les esglésies pre- a petició del professor Bruno Judic, pre- romàniques i romàniques del Pallars So- sident del CCESMT i professor d’història birà situades a la vall de Batlliu (munici- de l’edat mitjana a la Universitat François pi de Sort) i al municipi de Soriguera, el Rabelais de Tours. qual serà publicat l’any 2008. El 12 de març de 2007, es pre- S’han estudiat també els con- sentà al Saló del Vigatà del Palau Moja junts de pintures murals, descoberts i de la Generalitat de Catalunya el llibre restaurats recentment pel Servei de Les esglésies romàniques de la vall de Conservació i Restauració de Béns Mo- Cardós, de Joan-F. Cabestany i Fort, bles de la Generalitat de Catalunya, de M. Teresa Matas i Blanxart i Josep M. Sant Esteve de Canapost (Baix Empor- Palau i Baduell. La presentació de l’obra dà) i Santa Maria de Cervià de Ter (Gi- anà a càrrec d’Antoni Navarro Cossío, ronès). arquitecte responsable de la planificació 384 i coordinació dels programes de patri- Participació en sessions científiques moni cultural de la Generalitat de Cata- El 15 de setembre de 2006 tingué lloc a lunya. MEMÒRIA: CURS 2006-2007 l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri El 23 de març de 2007, M. Tere- d’Àneu, Pallars Sobirà) la presentació del sa Matas participà en la jornada científi- llibre El romànic de la vall d’Àneu, del qual ca amb motiu del Centenari de l’IEC són autors Joan-F. Cabestany, M. Teresa «1907: El paper de l’IEC en la història de Matas i Josep M. Palau. La presentació l’art i en la restauració de monuments anà a càrrec del senyor Ferran Rella, pre- medievals a Catalunya i Europa» amb la sident del Consell Cultural de les Valls ponència «El Centre d’Art Romànic Ca- d’Àneu. Joan-F. Cabestany i Fort dissertà talà (ARCAT): Una investigació suggeri- sobre «El romànic de la vall d’Àneu: l’in- da per la tasca feta, ara fa cent anys, per terès del seu estudi». Josep Puig i Cadafalch». En la Jornada Científica a la de- L’ARCAT presentà el 8 de setem- legació de l’IEC a Castelló i Lleida, M. bre de 2007 a l’Ajuntament de Ribera de Teresa Matas féu la presentació i demos- Cardós (municipi de Vall de Cardós) el tració de les possibilitats per a la investi- llibre Les esglésies romàniques de la vall gació de la base de dades de l’ARCAT. de Cardós. L’acte fou presentat pel regi- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 385

dor de Cultura del municipi de Vall de M. Les esglésies romàniques de la vall de Cardós, Eulogio López Otero, i per Pepe Cardós. Barcelona: Institut d’Estudis Ca- Quero Brechal, en representació del Con- talans, 2007. sell Comarcal del Pallars Sobirà. Matas i Blanxart, M. Teresa. «Aproxi- mació històrica». A: Verge del Mar: Publicacions Església de la Santíssima Trinitat - Cabestany i Fort, Joan-F.; Matas i Blan- Benicarló. Castelló: Diputació de Cas- xart, M. Teresa; Palau i Baduell, Josep telló, 2007, p. 53-57.

Laboratori de Fonètica ment provinent del projecte de recerca Director: Daniel Recasens del Ministeri d’Educació i Ciència MEC HUM2006-03743 («Factores articulato- Durant el curs 2006-2007, el Laboratori rios y perceptuales en los cambios foné- de Fonètica ha comptat amb la col.labo- ticos y fonológicos»), així com del grup ració en les tasques de processament i de recerca consolidat de la Generalitat de anàlisi de dades de la llicenciada en esta- Catalunya Grup de Fonètica Experimen- dística Aina Espinosa i amb finança- tal (2005SGR 00864). 385

Centre Català de la Nutrició (CCNIEC) — Fomentar i difondre missatges ACTIVITAT DE RECERCA Director: Màrius Foz i Sala d’educació nutricional correcta a la po- blació. Els objectius fonamentals del CCNIEC — Assessorar les administra- són contribuir a l’avenç de la recerca bà- cions públiques, els mitjans de comuni- sica i aplicada en nutrició i millorar la cació, la indústria alimentària i la po- qualitat de la informació i de la formació blació en general en temes relacionats nutricional de la societat. amb la nutrició. — Contribuir a la lluita contra els Funcions trastorns alimentaris i l’obesitat. Entre les principals funcions del — Actuar com a element dina- CCNIEC, destaquen: mitzador i coordinador de projectes d’in- — Coordinar els esforços indivi- vestigació bàsica, clínica i epidemiològi- duals i col.lectius dels grups d’investiga- ca relacionats amb la nutrició. ció per poder resoldre els problemes nu- — Desenvolupar iniciatives en el tricionals dels ciutadans. camp de la docència en aspectes relacio- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 386

nats amb la nutrició, en col.laboració amb — Grup de Recerca en Nutrició i les universitats. Aparell Digestiu de l’Hospital Universita- — Assessorar les administracions ri Germans Trias i Pujol de Badalona. públiques en diferents problemes relatius — Grup de Nutrició Molecular de a la competència i l’exercici professional la Universitat de les Illes Balears. en l’àmbit de la nutrició clínica. — Grup d’Estudi de l’Estat Nu- tricional - Biodisponibilitat d’Elements Organització Minerals de la Unitat de Nutrició i Bro- Els grups que formen el CCNIEC són: matologia de la Universitat de València — Grup de Nutrició i Bromatolo- (Grup BIONUTEST). gia del Departament de Nutrició i Bro- — Grup de Fisiologia i Nutrició matologia de la Facultat de Farmàcia de Experimental del Departament de Fisio- la Universitat de Barcelona. logia - Divisió IV de la Facultat de Far- — Grup de la Unitat de Trastorns màcia de la Universitat de Barcelona. de l’Alimentació de l’Hospital Universita- — Observatori de l’Alimentació ri Germans Trias i Pujol de Badalona. de la Universitat de Barcelona. — Grup Nitrogen-Obesitat del — Grup de Nutrició, Medi Am- Departament de Nutrició i Bromatologia bient i Càncer de l’Institut Català d’On- 386 de la Facultat de Biologia de la Universi- cologia. tat de Barcelona. — Grup de Trastorns Alimenta- — Grup de Recerca en Nutrició ris (Hospital Clínic) de la Universitat de MEMÒRIA: CURS 2006-2007 de la Facultat de Medicina i Ciències de Barcelona. la Salut de Reus de la Universitat Rovira i Virgili. Activitats de recerca — Grup de Recerca en Nutrició Els treballs en fase d’elaboració són els Comunitària de la Universitat de Barce- següents: lona. — Efecte del tractament amb — Grup de Bioquímica i Biotec- oleoil-estrona sobre el metabolisme nologia Enològica del Departament de energètic en mares gestants i els seus fe- Bioquímica i Biotecnologia de la Univer- tus. Grup Nitrogen-Obesitat del Depar- sitat Rovira i Virgili. tament de Nutrició i Bromatologia de la — Grup de Nutrició i Envelli- Facultat de Biologia de la Universitat de ment del Centre d’Investigacions en Bio- Barcelona. 3.500 euros. química i Biologia Molecular (Hospital de — Influència dels fitosterols sobre la Vall d’Hebron) de la Universitat Autò- el metabolisme de la glucosa en models noma de Barcelona. animals de diabetis tipus 1 i diabetis ti- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 387

pus 2. Professor Francesc Gonzàlez i Sas- sobrepès. Grup de Recerca en Nutrició tre, membre de la Secció de Ciències Comunitària de la Universitat de Barce- Biològiques de l’IEC. 3.000 euros. lona. 3.000 euros. — Avaluació de l’estat nutricio- — Aspectes de qualitat i segure- nal i de la qualitat de vida relacionada tat alimentària relacionats amb l’emma- amb la salut de pacients adults amb so- gatzematge i distribució del cava. Grup brepès i obesitat en comparació amb un de Nutrició i Bromatologia de la Facul- grup de control amb índex de massa cor- tat de Farmàcia de la Universitat de Bar- poral normal. Grup de la Unitat de celona. 1.250 euros. Trastorns de l’Alimentació de l’Hospital — Estudi de la utilitat de les Universitari Germans Trias i Pujol de amines biògenes com a indicadors de la Badalona. 3.500 euros. qualitat higiènica del pernil curat. Grup — Efecte de la dieta mediterrà- de Nutrició i Bromatologia de la Facul- nia sobre la síndrome metabòlica i els tat de Farmàcia de la Universitat de Bar- seus components. Grup NURETA de la celona. 1.500 euros. Facultat de Medicina i Ciències de la Sa- — Possibles beneficis del consum lut de Reus de la Universitat Rovira i Vir- de polifenols en els incidents cardiovas- gili. 3.500 euros. culars. Grup de Nutrició i Bromatologia 387 — Ensenyar a menjar sabent per de la Facultat de Farmàcia de la Univer- què es menja el que es menja. Observato- sitat de Barcelona. 1.250 euros.

ri de l’Alimentació de la Universitat de ACTIVITAT DE RECERCA Barcelona. 3.000 euros. Altres activitats — Componentes funcionales de Els dies 10 i 11 de maig, el CCNIEC, en la leche materna de interés en la preven- el marc del Centenari de l’IEC, organitzà ción de la obesidad en etapas posteriores unes jornades amb el títol «Present i fu- (LEO). Grup de Bioquímica, Biologia Mo- tur de les relacions alimentació-salut: No- lecular, Nutrició i Biotecnologia-Nutri- ves necessitats i nous aliments». El pro- genòmica de la Universitat de les Illes Ba- grama va ser: lears. 3.000 euros. — «Alimentació i salut: La nutri- — Estabilitat de la fracció lipídi- ció i la ciència dels aliments ahir i avui», ca de derivats làctics enriquits amb fitos- a càrrec d’Abel Mariné. terols. Grup BIONUTEST de la Universi- — «Alimentació i salut: Problemes tat de València. 3.500 euros. mèdics actuals», a càrrec de Màrius Foz. — Eficàcia de l’ús de podòmetres — «La genètica en la producció i i del suport informàtic i/o via telèfon mò- el disseny d’aliments», a càrrec de Pere bil en la pèrdua de pes en individus amb Puigdomènech. Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 388

— «Nutrigenòmica i malalties — «Estat actual i interès futur de cardiovasculars», a càrrec de José M. Or- les tecnologies suaus en l’elaboració dels dovás. aliments. Exemples», a càrrec de Teresa — «Síndrome metabòlica: Una Aymerich. perspectiva des de la nostra experiència — «La producció primària d’ali- personal», a càrrec de Manuel Serrano ments amb una alta productivitat i un alt Ríos. rendiment energètic», a càrrec d’Alfons J. — «Nutrigenòmica i càncer», a Canicio. càrrec de Pere Gascón. — «Tendències a la Unió Euro- — «Impacte de la nutrigenòmica pea en la legislació alimentària: Casos en la indústria alimentària», a càrrec de d’actualitat», a càrrec de Lluís González Daniel Ramón. Vaqué. — Taula rodona: «La ciència i la Les jornades van tenir un notable tecnologia dels aliments al servei de la sa- èxit, amb una nodrida assistència i una lut». Moderadors: Abel Mariné i Josep important repercussió mediàtica. Diferents Obiols. membres del CCNIEC han col.laborat en — «Nutrició animal i humana: tasques de divulgació en temes d’alimen- Recerca nutricional i pinsos industrials», tació, nutrició i salut en diversos mitjans 388 a càrrec de Francesc Puchal. de comunicació (televisió, ràdio, premsa). MEMÒRIA: CURS 2006-2007 Càtedra UNESCO de Llengües Objectius i Educació En l’àmbit lingüístic: la Càtedra s’orien- Director: Joan A. Argenter i Giralt ta a l’estudi i la promoció de la diversitat lingüística i de les pràctiques adients per Creació de la Càtedra al seu manteniment i desenvolupament. El 25 de febrer de 2002, se signà el con- En són objectius específics els processos veni de creació de la Càtedra UNESCO de de codificació, estandardització i revita- Llengües i Educació entre la UNESCO i lització lingüístiques. La Càtedra ha de l’IEC. El 9 de juny de 2004, la UNESCO contribuir a la transferència de coneixe- i l’IEC ratificaren la vigència del conveni ment envers altres institucions i comuni- fins al 25 de febrer de 2006. El 18 de tats immergides en el procés de recupe- maig de 2006, la UNESCO i l’IEC ratifi- ració d’una llengua. caren el conveni fins al 25 de febrer de En l’àmbit educatiu: els objectius 2008. de la Càtedra són la promoció i difusió dels valors de la diversitat lingüística i l’e- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 389

ducació plurilingüe i l’elaboració de ma- — WOMUPE (Organização dos terials amb aquest objectiu i adreçats a Professores Sateré-Mawé do Marau, Man- gestors i/o beneficiaris de processos de re- jurú e Urupadi) cuperació lingüística. — Associação Comunidade Wot- chimaü˜cü - Comunidade Tikuna de Manaus Personal col.laborador — Comunidade Tikuna de Ma- La Càtedra està formada per un col.labo- naus. Associação Wotchimaü˜ cü rador tècnic (a temps parcial), un admi- — Universitat Federal d’Amazo- nistratiu (a temps parcial), una becària i nes (Manaus, Brasil) un estudiant en pràctiques. — Consorci Universitat Interna- També consta de quaranta col.la- cional Menéndez Pelayo de Barcelona boradors —professors, conferenciants, — Instituto Científico de Cultu- investigadors— en activitats concretes: ras Indígenas (ICCI) - Casa Amèrica Ca- vint-i-sis a l’Estat espanyol i catorze a talunya (Barcelona) l’estranger (Algèria, Austràlia, Bèlgica, els — Universitat de les Illes Balears Estats Units d’Amèrica, França, Holan- (Palma de Mallorca) da, Mèxic, el Regne Unit, Suïssa). — Departament de Filologia Ale- manya, Universitat de Barcelona 389 Entitats col.laboradores — Departament de Filologies Ga- Entitats que han col.laborat amb la Càte- llega i Portuguesa, Universitat de Barcelona

dra o amb les quals aquesta ha col.laborat: — Estudi de Filologia Romànica, ACTIVITAT DE RECERCA — Institut d’Estudis Catalans Universitat de Girona — Departament d’Innovació, Uni- — Departament de Filologia Cata- versitats i Empresa. Generalitat de Cata- lana i Comunicació, Universitat de Lleida lunya — Servei Lingüístic de la Univer- — Instituto Camões sitat de Lleida — Secció Filològica, Institut d’Es- — Delegació de Lleida de l’Insti- tudis Catalans tut d’Estudis Catalans — Escoles associades de la — Royal Museum for Central Afri- UNESCO i escoles Linguapax ca (Tervuren, Bèlgica) — GELA (Grup d’Estudi de Llen- — Société d’Ethnologie, Univer- gües Amenaçades), Universitat de Bar- sitat de París X celona — Linguapax Pacífic (Nouméa, — OPISMA (Organização dos Nova Caledònia) Professores Sateré-Mawé do Andirá e — Acadèmia de les Llengües Ca- Waikurapá) nac (Nouméa, Nova Caledònia) Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 390

Activitats realitzades Joan Miralles (Universitat de les Illes Ba- Activitats de formació lears i Institut d’Estudis Catalans). Col.laboració amb la xarxa d’escoles Lin- Té l’objectiu de recuperar i digi- guapax: seminaris pedagògics per a mes- talitzar fons documentals d’interès per al tres i trobades d’alumnat. patrimoni de les Illes Balears i conèixer la contribució de la comunitat mallorquina Activitats de recerca a Cuba. — Projecte Manual de bones pràctiques lingüístiques per a ONG. Participació en projectes de cooperació L’objectiu és la identificació, la — Col.laboració en el projecte Revitalit- formulació i, eventualment, l’adopció de zació de la llengua i la cultura sateré- bones pràctiques lingüístiques en activi- mawé (2004-2006), coordinat per la tats de cooperació internacional. doctora Dulce do Carmo Franceschini Acabat el treball de camp, la (Universitat Federal d’Amazones). transcripció de dades i l’informe sobre el El sateré-mawé és una llengua del treball de camp, s’ha redactat un esbor- tronc tupí i és parlada a l’Amazònia per rany de proposta de bones pràctiques lin- unes nou mil persones a l’àrea indígena güístiques per a ONGD (organització no d’Andirá-Marau i a la ciutat de Manaus. 390 governamental per al desenvolupament), L’objectiu del projecte és l’enfortiment de que ha estat presentat a la Federació Ca- la llengua i la cultura indígenes en el con- talana d’ONGD, a l’Agència Catalana de text escolar i l’elaboració de material es- MEMÒRIA: CURS 2006-2007 Cooperació al Desenvolupament i a la Se- colar. cretaria d’Afers Exteriors de la Generali- — Col.laboració en el projecte Re- tat de Catalunya. vitalització de la llengua i la cultura ti- — Projecte Names and surnames kuna a Manaus (2002-2006), coordinat in personal documents in all languages: per la doctora Dulce do Carmo Frances- A Catalan proposal for a new ISO norm chini (Universitat Federal d’Amazones). about names and surnames. La llengua tikuna està classificada Després d’haver aplegat una do- com un illot lingüístic, ja que no presenta cumentació significativa, s’ha elaborat un cap parentiu lingüístic amb altres llen- informe que ha estat presentat al Depar- gües indígenes. Es parla a l’Alto Solimões, tament d’Interior de la Generalitat de Ca- a la zona fronterera entre el Brasil, el Perú talunya. i Colòmbia, i també a Manaus. Els tikuna — Projecte Recuperació de fons constitueixen el grup indígena més gran documentals de mallorquins traslladats del Brasil, amb prop de trenta-sis mil per- a Cuba (2005-2007), dirigit pel doctor sones. L’objectiu del projecte és l’envigo- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 391

riment i la revaloració de la llengua indí- febrer de 2007; «La politica linguistica gena, sobretot en el context escolar. della lingua sarda», Lleida, 15 de febrer de 2007; «“Limba sarda comuna”: prima Organització de congressos, seminaris i storia, spirito politico e forma futura», col.loquis Barcelona, 16 de febrer de 2007. — Cicle «La gestió interestatal de les — VII Curs de Tipologia de les llengües transfrontereres (2006-2007)». Llengües Ameríndies. Barcelona, 16-20 d’a- Com en el curs 2005-2006, les bril de 2007. conferències d’aquest cicle han tingut lloc Organitzat conjuntament amb el en sessions ordinàries de la Secció Filolò- GELA (Grup d’Estudi de Llengües Ame- gica. Els conferenciants també han dis- naçades, Facultat de Filologia de la Uni- sertat en universitats catalanes sobre al- versitat de Barcelona), l’Institut d’Estudis tres temes. Catalans i la Facultat de Lletres de la Uni- Conferenciants: Ivo Castro (Uni- versitat de Girona. Professors invitats: versitat de Lisboa): «Filologia pessoana», Lyle Campbell (Universitat d’Utah), Ve- Barcelona, 15 de març de 2007; «Forças de rónica Grondona (Universitat de Michigan uniâo e separaçâo no espaço da língua por- Oriental), Francesc Queixalós (Centre Na- tuguesa», Barcelona, 16 de març de 2007. cional de la Recerca Científica, CNRS, 391 Aquesta activitat continuarà el França) i Andrés Salanova (Massachusetts curs 2007-2008. Institute of Technology, MIT).

— IV Fòrum de les Llengües Ame- Programa: Andrés Salanova: «L’a- ACTIVITAT DE RECERCA ríndies: «Llengües d’Amèrica: Ús i norma- lineament ergatiu»; Lyle Campbell i Ve- lització». Barcelona, Casa Amèrica Cata- rónica Grondona: «L’alineament actiu-es- lunya, 23-24 de novembre de 2006 (amb tatiu»; Francesc Queixalós: «L’alineament la col.laboració de la Càtedra UNESCO de ergatiu i la intransitivitat escindida»; Lyle Llengües i Educació). Participació: Joan Campbell i Verónica Grondona: «Els díc- Moles, moderador de la taula rodona. tics», i sessions de tutoria. — Conferències amb motiu de l’acord d’unificació lingüística sarda i de la Participació en congressos, seminaris i seva implementació per l’Administració col.loquis regional. — XIV Col.loqui Internacional de Llen- Giuseppe Corongiu, assessor per a gua i Literatura Catalanes (Associació In- les activitats lingüístiques de la Regió ternacional de Llengua i Literatura Cata- Autònoma de Sardenya i president de lanes, AILLC). Budapest, 4-9 de setembre Sòtziu Limba Sarda: «La politica lin- de 2006. Comunicació de Joan A. Argen- guistica della lingua sarda», Girona, 14 de ter: «Dinàmiques de la llengua a l’Alguer». Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 392

— Curs La multiculturalitat i les Pobouti, cap de gabinet, Leon Wamitan, llengües. Consorci Universitat Interna- secretari general de l’Administració del cional Menéndez Pelayo de Barcelona - Govern de Nova Caledònia, i Weniko Centre Ernest Lluch. Cursos de tardor. Ihage, director de l’Académie des Lan- Barcelona, 9-10 d’octubre de 2006. Con- gues Kanak. 19 de març de 2007. ferència de Joan A. Argenter: «La preser- — Signatura d’un conveni marc vació de la diversitat lingüística: Políti- amb el Govern de Nova Caledònia i amb ques i projectes». Linguapax Pacífic. 19 de març de 2007. — Entrevista amb Erla Erlends- Assistència a reunions i trobades oficials dóttir, de l’Stofnun Vigdísar Finnboga- — Cerimònia de clausura del seixantè dóttur í erlendum tungumálum (Institut aniversari de la UNESCO. València, Pa- Vigdís Finnbogadóttir de Llengües Es- lau de les Arts Reina Sofia, 4 de novem- trangeres) de la Universitat de Reykja- bre de 2006. vík, sobre el projecte d’un Centre Uni- — The UNESCO Forum on High- versal de Llengües a Islàndia. 6 de juliol er Education, Research, and Knowl- de 2007. edge. Global Colloquium: «Universities as Centers of Research and Knowledge Cre- Publicacions 392 ation: An Endangered Species?». París: «Llengües i Educació. Institut d’Estudis UNESCO, 29 de novembre - 1 de desem- Catalans». A: Les Càtedres UNESCO bre de 2006. a Catalunya, Barcelona: Generalitat MEMÒRIA: CURS 2006-2007 de Catalunya. Departament d’Educa- Assessorament i consultories ció i Universitats, 2006. (Temes de — International Advisory Board. Center Recerca i Innovació; 3), p. 45-46. for Multiple Languages and Literacies. OPISMA; WOMUPE. Wahemeikowo tue- Universitat de Colúmbia, Nova York. rüt aheko. Barcelona: Institut d’Estu- — Entrevista amb el senyor dis Catalans: Càtedra UNESCO de Weniko Ihage, autor del projecte de l’A- Llengües i Educació, 2007. cadémie des Langues Kanak (Nova Ca- Associação Comunidade Wotchimaü˜ cü - ledònia), i Lluís Bernabé, director de Lin- Comunidade Tikuna de Manaus. Co- guapax Pacífic. munidade Tikuna de Manau. Asso- — Visita de l’Excel.lentíssima ciação wotchimaü˜ cü, Ugütaerü’ ü Senyora Déwé Epéri Gorodey, vicepresi- y tikunaarü Cagü’ü arü natchiga denta del Govern de Nova Caledònia, a Oregü u’gü. Barcelona: Institut d’Es- l’Institut d’Estudis Catalans. Acompa- tudis Catalans: Càtedra UNESCO de nyen la vicepresidenta els senyors Sylvain Llengües i Educació, 2007. Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 393

Argenter, Joan A. «Els discursos sobre la 60en aniversari de Georg Kremnitz. situació lingüística a Catalunya. Diag- Viena: Praesens, 2007, p. 135-147. nosi i prospectiva: de la monotonia a Argenter, Joan A. «La preservació de la la polifonia». A: Czernilofsky, Barba- diversitat lingüística: Polítiques i pro- ra; Roviró, Bàrbara; Cichon, Peter; jectes». A: Martí i Castell, Joan; Hoinkes, Ulrich; Tanzmeister, Robert Mestres, Josep M. [ed.]. La multicul- [ed.]. El discurs sociolingüístic actual turalitat i les llengües. Barcelona: català i occità: Col.loqui amb motiu Consorci Universitat Internacional del 60 aniversari de Georg Kremnitz = Menéndez Pelayo de Barcelona - Cen- Lo discors sociolingüistic actual cata- tre Ernest Lluch: Institut d’Estudis lan e occitan. Collòqui a l’ocasion del Catalans, 2007, p. 171-184.

Centres vinculats

Centre de Terminologia Catalana Creat el 1985 per l’Institut d’Estudis Ca- (TERMCAT) talans i el Departament de Cultura de la

Directora: Rosa Colomer i Artigas Generalitat, el Centre de Terminologia 393 Catalana (TERMCAT) és actualment un L’Institut d’Estudis Catalans participa en consorci entre aquestes dues entitats i el el Centre de Terminologia Catalana Consorci per a la Normalització Lingüís- ACTIVITAT DE RECERCA (TERMCAT) amb la presència al Consell tica que es regeix pel Decret 217/1997, de Direcció i al Consell Supervisor. de 30 de juliol. El TERMCAT té per finalitats la Consell de Direcció promoció, l’elaboració i la difusió de re- Vicepresident: President de l’IEC cursos terminològics, la normalització Vocal: Joan Martí i Castell dels neologismes catalans i la prestació de serveis d’assessorament per a facilitar l’ús Consell Supervisor de la llengua en els àmbits científics, tèc- President: Joan Veny i Clar nics i socioeconòmics. Vocals: Carolina Santamaria Per a una informació detallada i Jordà sobre l’activitat del TERMCAT, consul- Jaume Vernet i Llobet teu l’adreça www.termcat.cat. Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 394

Centre de Recerca Matemàtica (CRM) millora de la recerca matemàtica a Cata- Director: Joaquim Bruna lunya, tant en l’aspecte qualitatiu com en el quantitatiu. El 2002, el CRM va esde- L’Institut d’Estudis Catalans participa venir un consorci amb personalitat jurídi- en el Centre de Recerca Matemàtica ca pròpia, integrat per l’Institut d’Estudis (CRM) amb la presència al Consell de Catalans i la Generalitat de Catalunya, la Direcció. qual hi participa per mitjà del Depar- tament d’Innovació, Universitats i Em- Consell de Direcció presa. Vicepresident: President de l’IEC Per assolir els seus objectius, el Vocals: Salvador Alegret CRM invita destacats científics d’arreu a i Sanromà fer estades de recerca, facilita el contacte Joan Girbau i Badó amb aquests i amb institucions científi- Ricard Guerrero ques als nostres joves investigadors, du a i Moreno terme programes de recerca, organitza congressos, seminaris i altres reunions L’Institut d’Estudis Catalans creà l’any científiques i difon els resultats de la re- 1984 el Centre de Recerca Matemàtica cerca. 394 (CRM) amb l’objectiu principal de posar Per a una informació detallada a la disposició dels matemàtics catalans sobre l’activitat del CRM, consulteu l’a- un centre d’investigació que estimulés la dreça www.crm.cat. MEMÒRIA: CURS 2006-2007

Centre de Recerca Ecològica Patronat i Aplicacions Forestals (CREAF) President de l’IEC Joandomènec Ros i Aragonès L’Institut d’Estudis Catalans participa en el Centre de Recerca Ecològica i Apli- El Centre de Recerca Ecològica i Aplica- cacions Forestals (CREAF) amb la pre- cions Forestals (CREAF) és un centre de sència al Consell de Direcció i al Pa- recerca bàsica i aplicada en ecologia ter- tronat. restre, especialment forestal. La figura institucional del CREAF Consell de Direcció és la de consorci, creat pel Decret Director: Javier Retana 300/1987, de 4 d’agost, i és constituït per Vocal: Xavier Bellés i Ros la Generalitat de Catalunya, la Universi- tat Autònoma de Barcelona, la Univer- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 395

sitat de Barcelona i l’Institut d’Estudis Barcelona; president de l’Institut d’Estu- Catalans. dis Catalans; representant del Departa- Els seus objectius són: ment d’Agricultura, Alimentació i Acció — realitzar recerca bàsica i apli- Rural; de l’Institut de Recerca i Tecnolo- cada sobre els sistemes ecològics terrestres, gia Agroalimentàries; del Departament de — desenvolupar eines concep- Política Territorial i Obres Públiques; del tuals i metodològiques per a millorar la Departament d’Innovació, Universitats i gestió del medi, Empresa; de la Universitat Autònoma de — difondre aquests coneixements Barcelona i de l’Institut d’Estudis Cata- mitjançant activitats de formació, asses- lans), el membre honorari Jaume Terra- sorament i difusió. das i el secretari (director del CREAF). El Patronat és el màxim òrgan de — Consell de Direcció: format pel govern del CREAF. Un Consell de Direc- president (director del CREAF) i els vo- ció, nomenat pel Patronat, el regeix. El cals (Departament de Medi Ambient; De- CREAF és un institut universitari adscrit partament d’Innovació, Universitats i a la Universitat Autònoma de Barcelona i Empresa; Institut de Recerca i Tecnolo- un centre associat a l’Institut de Recerca gia Agroalimentàries; Universitat Autò- i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). noma de Barcelona; Universitat de Bar- 395 Òrgans de govern: celona i Institut d’Estudis Catalans). — Patronat: format pel president Per a una informació detallada

(conseller de Medi Ambient) i els vocals sobre l’activitat del CREAF, consulteu ACTIVITAT DE RECERCA (rector de la Universitat Autònoma de l’adreça www.creaf.uab.cat. Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 396

Oficines

Oficina de Gramàtica Oficina d’Onomàstica Oficines Lexicogràfiques

Oficina de Gramàtica amb la preparació de material per a l’e- Director: Manuel Pérez Saldanya laboració de diversos capítols de sintaxi. La comesa de l’Oficina ha consistit bàsi- Durant aquest curs l’Oficina ha pogut cament en les tasques següents: cloure i validar el procés de migració tec- a) La gestió de la documentació nològica del Corpus Informatitzat d’O- que ha generat la discussió d’esmenes bres Gramaticals, amb el concurs del Ser- presentades per la Comissió de Gramàti- vei d’Informàtica i de l’empresa Software ca i la Secció Filològica als diversos esbor- AG, iniciat el curs anterior. Aquest pro- ranys de la part de sintaxi de la Gramà- cés ha permès engrandir el corpus fins a tica que s’hi han sotmès (temes 13 i 14), prop de 3.500 documents i millorar i am- i el debat monogràfic que ha dut a terme 396 pliar les opcions d’explotació i manteni- la Comissió de Gramàtica sobre el tema ment del corpus i de consulta i exportació del neutre (sessions dels dies 18 de maig de la informació que conté. Així mateix, i 21 de setembre). MEMÒRIA: CURS 2006-2007 el Servei de Documentació i Arxiu ha cul- b) L’elaboració de recerques i es- minat les tasques de catalogació de la tudis sobre els aspectes següents: I) ora- biblioteca de l’Oficina. cions subordinades interrogatives o relatives amb el verb en infinitiu o subjuntiu Projectes (5 d’octubre de 2006), II) interrogatives Durant aquest curs l’Oficina ha prosse- indirectes introduïdes per la conjunció guit, juntament amb la Comissió de que (3 de novembre de 2006), III) la fle- Gramàtica, les tasques relatives a l’ela- xió verbal dels derivats de veure (15 de boració de la Gramàtica de la llengua ca- novembre de 2006), IV) les oracions talana. Aquestes tasques es concreten en ponderatives És d’un + adjectiu (12 de fe- els aspectes següents: brer de 2007), V) dades d’ús del règim 1. L’elaboració de la part de sin- dels verbs encantar, interessar i conti- taxi. L’Oficina ha assistit el ponent d’a- nuar (21 de febrer de 2007), VI) Qui al- questa part, Joan Solà, i els redactors, tre (15 de març de 2007) i VII) Abans no Manuel Pérez Saldanya i Gemma Rigau, (17 d’abril de 2007). Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 397

c) La preparació de material de sobre qüestions gramaticals formulades consulta: «Repertori de conjuncions». per l’Oficina d’Assessorament Lingüístic. d) La gestió i l’arxiu dels esborranys elaborats pel ponent i els redactors Activitats juntament amb les observacions dels mem- Xavier Rofes, «Gramàtica de la llengua bres de la Comissió de Gramàtica i de la catalana»: descripció general de l’obra a Secció Filològica a aquests esborranys, cor- la delegació de la Real Academia Espa- responents als temes de sintaxi següents: ñola que va visitar l’Institut d’Estudis Ca- I) «Tema 13. El temps, l’aspecte i el mode» talans. 17 d’octubre de 2006. i II) «Tema 14. La modalitat oracional». Manuel Pérez Saldanya i Xavier 2. El seguiment de les parts de la Rofes, «Corpus informatitzat d’obres gra- Gramàtica que són de consulta general al maticals»: descripció general del corpus web de l’Institut (http://www.iecat.net/ al Ple de la Secció Filològica. 19 de gener institucio/seccions/Filologica/gramati- de 2007. ca/default.asp). Joan Solà, «Gramàtica de la llen- Al marge d’aquestes qüestions, gua catalana»: descripció general de l’o- l’Oficina de Gramàtica també s’ha ocupat bra als membres del TERMCAT. 28 de puntualment d’atendre consultes diverses març de 2007. 397

Oficina d’Onomàstica tica, de diversos departaments de la Ge- ACTIVITAT DE RECERCA Director: Josep Moran i Ocerinjauregui neralitat de Catalunya (Política Territo- rial i Obres Públiques, Justícia, Medi Am- Atenció de consultes bient, Cultura, Governació, etc.), dels L’activitat principal de l’Oficina d’O- serveis de català dels ajuntaments i uni- nomàstica (OdO) des del moment de la versitats (com la de les Illes Balears i la seva creació ha estat l’atenció i la respos- de València), de diverses entitats públi- ta a les consultes onomàstiques, tant de ques i privades (com associacions, edito- toponímia com d’antroponímia, adreça- rials, i també molt sovint de mitjans de des a l’Institut d’Estudis Catalans. Du- comunicació escrits i radiofònics) i de par- rant aquest curs, s’han rebut al voltant de ticulars. tres-centes cinquanta consultes (que van des d’un nom propi concret fins a llistes de Normalització de l’antroponímia desenes de topònims), que provenen dels catalana centres de normalització lingüística del L’expedició de certificats —i, en uns ca- Consorci per a la Normalització Lingüís- sos específics, de notes informatives— per Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 398

a la normalització de la grafia dels noms menclàtor, que conté aproximadament i, sobretot, dels cognoms, que ja s’havia dos mil quatre-cents topònims, inclou, a incrementat a partir de la promulgació de més de la forma catalana normativa, la la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política transcripció fonètica dels topònims, llevat lingüística —concretament de l’article 19, dels topònims del Fenolledès, que no per- «L’antroponímia», del capítol ii, «L’o- tanyen al domini de la llengua catalana, nomàstica»— i del Decret 208/1998, però que hi han estat inclosos atesa la re- de 30 de juliol, en el qual es regula el pro- lació històrica d’aquest territori amb la cés de correcció lingüística dels noms i Catalunya del Nord. Durant aquest ma- cognoms, ha esdevingut una tasca central teix curs, Joan Anton Rabella va partici- de l’OdO a partir de la promulgació del par el 30 de novembre de 2006 en el II Decret 138/2007, de 26 de juny, de mo- Seminari de Metodologia en Toponímia i dificació del Decret 208/1998, ja que a Normalització Lingüística, organitzat pel partir del dia 27 de juny tots els certifi- Gabinet d’Onomàstica del Servei Lin- cats hauran de ser expedits per l’Insti- güístic de la Universitat de les Illes Bale- tut d’Estudis Catalans, mentre que fins ars (UIB) i realitzat en aquesta Universi- aquell moment era una feina compartida tat, a Palma, amb una conferència sobre amb la Secretaria General de Política el procés de realització d’aquest no- 398 Lingüística de la Generalitat de Catalu- menclàtor. nya. Encara que el Decret només ha afec- tat dos mesos de tot el curs 2006-2007, Comissió de Toponímia de Catalunya MEMÒRIA: CURS 2006-2007 ja s’ha notat un augment significatiu del Ampliació del Nomenclàtor oficial de to- nombre de certificats que s’han hagut de ponímia major de Catalunya realitzar (dos-cents cinquanta-vuit certi- Al llarg d’aquest curs s’ha portat ficats i quaranta notes informatives). a terme la revisió dels quinze mil topò- Tota la informació sobre certificats i no- nims que integren l’ampliació del No- tes informatives es troba sistematitzada i menclàtor oficial de toponímia major de actualitzada en la base de dades sobre re- Catalunya (en què s’han proposat gaire- gularització de noms i cognoms. bé tres mil cent esmenes) i s’ha començat a realitzar la transcripció fonètica de tots Nomenclàtor toponímic els noms dels nuclis de població de Cata- de la Catalunya del Nord lunya per tal que figuri a la publicació fi- El mes de juny de 2007 ha aparegut el nal d’aquest nomenclàtor, que es preveu Nomenclàtor toponímic de la Catalunya que aparegui en suport de paper i en del Nord, que s’havia començat a realit- DVD durant l’any 2008. zar durant el curs 2004-2005. Aquest no- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 399

Exposició «Mots amb arrels» doms, d’Eugeni Perea Simón (setembre Durant aquest curs ha continuat la iti- de 2006; número 11 de la col.lecció), i Els nerància de l’exposició «Mots amb arrels», noms del Vilosell i el seu terme municipal, que és una exposició de caràcter divulga- de Ramon Pere Anglès (novembre de tiu sobre la riquesa de la toponímia a Ca- 2006; número 12 de la col.lecció). talunya, que es va inaugurar a Barcelona el febrer de 2005, i se n’han fet diverses Col.loquis, cursos i conferències presentacions: el 6 de novembre de 2006, Josep Moran i Joan Anton Rabella van Joan Anton Rabella la va inaugurar a Llei- participar amb dues conferències al col.lo- da amb la conferència «La toponímia: més qui «Discours et savoirs sur les langues que un patrimoni cultural», i el 6 de febrer ancien(ne)s et modernes dans l’aire mé- de 2007, a Tremp amb la conferència «La diterranéenne», a la seu de Besiers de la toponímia: un patrimoni valuós», i el 4 d’a- Universitat de Montpeller, el 19 d’octu- bril de 2007, Josep Moran, com a vicepre- bre de 2006. sident de la Comissió de Toponímia de Ca- Joan Anton Rabella va participar talunya, va inaugurar-la a Perpinyà. amb la conferència «Criteris de la topo- nímia d’àmbit municipal» a la jornada Assessorament i publicació de reculls «Toponímia cartogràfica. Tendències ac- 399 toponímics i ajuts a la recerca tuals i futures», que es va realitzar a l’Ins- Durant aquest any, s’han continuat orga- titut Cartogràfic de Catalunya, a Barce-

nitzant reunions amb la intenció d’esti- lona, el 18 de maig de 2007. ACTIVITAT DE RECERCA mular i d’assessorar la realització de re- El 31 de maig de 2007, Josep Mo- culls toponímics i, també, amb la voluntat ran i Joan Anton Rabella van portar a ter- de provar de facilitar-ne la publicació, me una sessió formativa sobre toponímia tasca que es va concretant en les obres que titulada «Per què els llocs es diuen com es es van publicant dins de la col.lecció «Tre- diuen? Toponímia de Collserola», adreça- balls de l’Oficina d’Onomàstica». Durant da al personal del Consorci del Parc de el curs 2006-2007, l’OdO ha publicat dins Collserola, a la sala Nicolau d’Olwer, a la d’aquesta col.lecció Onomàstica de Riu- seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

Oficines Lexicogràfiques l’entorn de tres eixos: en primer lloc, hi Director: Joaquim Rafel i Fontanals ha la recollida de materials relacionats amb el lèxic; en segon lloc, l’elaboració Les tasques de les Oficines Lexicogràfi- d’estudis i informes sobre els materials ques (OL) s’estructuren, generalment, a aplegats i l’adequació i la regularització Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 400

lexicogràfica d’aquests materials. A par- tiques del text, com és ara la de l’ús de la tir del resultat d’aquestes tasques, la Co- majúscula en alguns mots. missió de Lexicografia (CL) i la Secció Fi- lològica (SF) prenen acords sobre el lèxic b) Preparació de l’edició normatiu. Finalment, les OL també ate- Les OL han continuat la preparació d’al- nen consultes sobre normativa lèxica del guns dels textos que han de precedir el català i forneixen de materials lexicogrà- diccionari: la llista de les persones que hi fics les institucions que en sol.liciten. han col.laborat, les instruccions per al Durant el curs 2006-2007, la maneig i la llista d’abreviatures.1 tasca més important de les OL ha estat — El 19 d’octubre de 2006, des- el tancament del text de la segona edi- prés de tot un procés de preparació, les ció del Diccionari de la llengua catalana OL varen lliurar a Enciclopèdia Catala- de l’Institut (DIEC2) i la seva publicació. na el text final del DIEC2. Concretament, A més, les OL han dut a terme al- es van lliurar, en un disc compacte, el dic- tres tasques relacionades amb projectes cionari en format TXT i etiquetat en d’institucions externes; algunes d’aques- XML, el diccionari en format Word i els tes tasques són col.laboracions puntuals i fitxers corresponents als documents in- d’altres tenen un caràcter sistemàtic. troductoris (pròleg, introducció, compo- 400 sició de l’IEC, llista de persones que hi 1. La segona edició del Diccionari han treballat, instruccions per al maneig de la llengua catalana de l’Institut i llista d’abreviatures). MEMÒRIA: CURS 2006-2007 Durant el curs acadèmic 2006-2007, les — Entre el 19 d’octubre i el mes tasques de preparació han estat distri- de desembre de 2006 les OL han resolt buïdes en quatre àrees: a) validació del diàriament les qüestions plantejades per text i revisions finals, b) preparació de l’e- l’equip d’Enciclopèdia Catalana encarre- dició del diccionari, c) preparació de la gat de la correcció del text del DIEC2, bé consulta del DIEC2 per Internet i d) di- a través del correu electrònic o en reu- fusió del diccionari. nions a l’IEC o a la seu d’Enciclopèdia. — Entre el desembre de 2006 i el a) Validació del text i revisions finals gener de 2007 les OL han revisat les pri- Durant el mes d’octubre de 2006 s’han meres, segones i terceres galerades del enllestit les tasques de classificació i vali- DIEC2. dació de les esmenes proposades pels

membres de la SF i pel corrector extern. 1. Recordem que aquesta preparació Arran d’aquestes esmenes, les OL era el pas previ a la tasca de redacció d’aquests textos feta posteriorment per la CL i validada, fi- han fet encara algunes revisions sistemà- nalment, per la SF. Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 401

c) El DIEC2 per a la consulta a través incorporar en la consulta que funciona d’Internet des del mes d’abril. Les OL han fet un estudi dels diccionaris de llengua general que es poden consul- d) Difusió del DIEC2 tar a través d’Internet per tal de saber Ateses les peticions d’informació rebudes quines possibilitats de consulta ofereixen. arran de la presentació oficial del DIEC2 A partir d’aquest estudi, les OL i l’ana- (18 d’abril de 2007), les OL han elaborat lista corresponent del Servei d’Informàti- un informe sobre els aspectes més relle- ca de l’IEC han definit les característiques vants d’aquesta segona edició del DIEC. i el funcionament que ha de tenir la con- Aquest informe s’ha tramès a diversos de- sulta del DIEC2 per Internet. partaments de l’Institut (Presidència, El Servei d’Informàtica, junta- Gerència i Servei de Comunicació), a En- ment amb els programadors i els disse- ciclopèdia Catalana, a Edicions 62, a la nyadors contractats per a aquest projec- Secretaria de Política Lingüística de la Ge- te, han fet realitat l’aplicació per a la neralitat de Catalunya i a TV3 - Televisió consulta del DIEC2 en línia. Les OL han de Catalunya. adaptat els textos introductoris del dic- Arran de l’acord de la SF de pu- cionari imprès (pròleg, introducció, ins- blicar les diferències entre el DIEC1 i el 401 truccions de maneig i llista d’abreviatu- DIEC2 pel que fa a la nomenclatura, les res) per a la consulta a través d’Internet. OL han elaborat les llistes que s’hauran

Entre el 18 d’abril de 2007, dia d’aplegar en aquesta publicació: articles ACTIVITAT DE RECERCA en què la consulta del DIEC2 per Inter- nous, articles suprimits, canvis gràfics en net es posà a l’abast del públic en gene- les entrades, modificacions de la catego- ral, i final de juliol, s’hi han fet 1.676.465 ria gramatical de les entrades, subentra- consultes. En aquest mateix temps, les des noves, subentrades suprimides, canvis OL han rebut, a través de l’adreça gràfics en les subentrades i canvis en la in- electrònica que apareix a la pàgina web formació morfològica i la llengua d’origen. del diccionari, una setantena de consul- Com a conseqüència de la petició tes que s’han respost amb la màxima ra- formal que Enciclopèdia Catalana ha fet pidesa possible. al director de les OL per a disposar al més Durant aquest mes de juliol les aviat possible de les llistes de diferències OL i el Servei d’Informàtica han co- entre el DIEC1 i el DIEC2, totes les llistes mençat a treballar en el perfeccionament previstes per a la publicació ja han estat de la consulta del DIEC2 per Internet, per trameses a Enciclopèdia Catalana. D’altra tal d’incorporar-hi alguns aspectes que, banda, les OL han començat a treballar en per raons de calendari, no es varen poder l’elaboració de la llista d’accepcions noves Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 402

del DIEC2 i de la llista d’accepcions del gona edició del Diccionari manual de DIEC1 suprimides, atès que també han es- l’IEC, projecte que també figura en el tat sol.licitades per Enciclopèdia Catalana. contracte programa. Fins ara les feines realitzades són: 2. Base de dades lexicogràfiques — Recollida i anàlisi de la infor- BDOL mació referent a la gestació i l’elaboració El manteniment, l’actualització i la millo- de la primera edició del Diccionari ma- ra de la base de dades de les Oficines Le- nual de l’IEC. xicogràfiques (BDOL) és una de les tas- — Recollida dels diccionaris ma- ques que es duen a terme regularment a les nuals (escolars, essencials, etc.) que han OL en col.laboració amb el Servei d’In- aparegut d’ençà de la publicació de la pri- formàtica de l’IEC. Atès que BDOL és una mera edició del Diccionari manual de eina fonamental per als treballs lexicogrà- l’IEC. fics que es desenvolupen a les oficines, el — Anàlisi de l’estructura i del manteniment de la base és una tasca prio- text de la primera edició del Diccionari ritària. Durant el curs 2006-2007 les OL manual amb la intenció de determinar la han acabat d’introduir a BDOL les esme- naturalesa que tindrà la segona edició nes proposades pels membres de la SF i pel d’aquesta obra. 402 corrector extern i hi han introduït també — Anàlisi de l’aplicació informà- les esmenes derivades de la correcció del tica emprada per a l’elaboració de la pri- text del diccionari feta per l’editorial que mera edició del Diccionari manual. MEMÒRIA: CURS 2006-2007 s’encarrega de la publicació del DIEC2. — Informe per a la Gerència de l’IEC sobre l’estat del projecte i assistèn- 3. Altres projectes lexicogràfics cia a una reunió a la Secretaria de Políti- a) Reimpressions del DIEC2 ca Lingüística per a explicar aquest estat. Des del mes de maig les OL han començat a recollir i classificar esmenes per al text c) Nou diccionari normatiu del DIEC2, la major part tipogràfiques, Atès que la CL ha començat a debatre el amb vista a una futura reimpressió del projecte del nou diccionari normatiu, les diccionari i al manteniment del text con- OL han anat recollint els acords que sultable per Internet. aquesta comissió ha pres amb vista a l’e- laboració del futur diccionari normatiu. b) Segona edició del Diccionari manual de l’IEC 4. El DIEC1 a Internet Un cop aparegut el DIEC2, les OL han Arran de l’aparició del DIEC2 i de la nova iniciat les tasques relacionades amb la se- aplicació per a la consulta en línia del Cor- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 403

pus Textual Informatitzat de la Llengua b) Sol.licituds de materials Catalana, s’ha suprimit del web de l’Ins- Les OL han elaborat informes sobre di- titut el Portal de Dades Lingüístiques, que versos aspectes del DIEC2 per a ús del donava accés al DIEC1 i al Corpus. Tan- president de la Secció Filològica i del di- mateix, s’ha vist la necessitat de mantenir rector de les OL en els actes de presenta- a Internet la consulta del DIEC1. ció i difusió del diccionari. Així, les OL, l’analista del Servei El novembre de 2006 les OL van d’Informàtica de l’IEC i el programador cedir al Departament d’Educació i Uni- contractat per a aquest projecte han tre- versitats de la Generalitat de Catalunya un ballat per adaptar el web de consulta del arxiu amb el text íntegre etiquetat en XML DIEC1 a la seva nova situació dins la pà- de la primera edició del Diccionari de la gina de recursos lexicogràfics del web de llengua catalana de l’Institut d’Estudis l’Institut. Aquesta consulta és operativa Catalans, per a la inclusió d’aquest dic- des del mes de juliol. cionari en el joc interactiu Xifres i lletres que l’esmentat Departament elabora, amb 5. Altres activitats finalitats pedagògiques i sense afany de lu- a) Consultes lèxiques o lexicogràfiques cre, per a tota la comunitat educativa. Les OL col.laboren habitualment en la re- El desembre de 2006 les OL van 403 solució de problemes relacionats amb el lliurar al TERMCAT un fitxer que conte- lèxic i la lexicografia plantejats tant pels nia tots els termes de botànica del DIEC2,

diversos serveis del mateix Institut com amb la definició corresponent, per a l’e- ACTIVITAT DE RECERCA per institucions foranes. laboració d’un corpus de fitonímia cata- Durant el curs 2006-2007 les OL lana i per a l’atenció de les consultes d’as- han donat resposta a trenta-dues consul- sessorament terminològic que presta el tes procedents del Servei de Correcció centre. Lingüística de l’IEC, de l’Oficina d’Asses- sorament Lingüístic de la Secció Filològi- c) Consell Supervisor del TERMCAT ca, de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC, del Un membre de les OL participa en les TERMCAT, d’Enciclopèdia Catalana, reunions que el Consell Supervisor del dels Serveis Lingüístics de la Universitat TERMCAT fa amb una periodicitat quin- de Barcelona i de l’editorial Castellnou. zenal amb l’objectiu de normalitzar neo- Les OL han pres part en diverses logismes tècnics i científics. reunions amb l’Oficina d’Assessorament Lingüístic de la SF relacionades amb l’or- d) Assistència a jornades i conferències ganització del nou servei de consultes de El 26 de febrer de 2007 les OL van as- la Generalitat de Catalunya. sistir al seminari titulat «Nanocurs d’es- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 404

tadística per a lingüistes», organitzat per sociació d’Amics del Professor Antoni M. l’Institut Universitari de Lingüística Apli- Badia i Margarit, titulada «Del llatí al ro- cada (auditori de la Universitat Pompeu manç, com hem emplenat el buit?» i or- Fabra, edifici Rambla). ganitzada per l’Institut. El 4 de maig de 2007 les OL van El 10 de juliol de 2007 les OL van assistir a la presentació de la nova inter- assistir a la conferència «Diccionaris, lè- fície d’accés al Corpus Textual Informa- xics, enciclopèdies», impartida pel doctor titzat de la Llengua Catalana, que va te- Jaume Pòrtulas en el marc del curs La nir lloc a la sala Pi i Sunyer de l’IEC. transmissió de la informació en el món El 17 de maig de 2007 les OL van antic, organitzat per la Societat Catalana assistir a la III Jornada Filològica de l’As- d’Estudis Clàssics de l’IEC.

404 MEMÒRIA: CURS 2006-2007 Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 405

Secretaria Científica

Secretari científic: Ricard Guerrero les seccions i les societats filials de l’Ins- i Moreno titut són els cicles de conferències: — Segon cicle de conferències La Secretaria Científica ha intervingut en magistrals «Ciència per a la ciutadania, la preparació i realització de les activitats Sapere aude». La comunicació científica següents: té per objectiu posar a l’abast de la societat els coneixements aconseguits en qual- Jornades sevol branca de la ciència. Per a assolir- — Jornada interdisciplinària «Info-nano- ho, hi ha uns elements imprescindibles i bio-tecnologia: Aplicacions per al se- comuns a tots els àmbits del saber: el llen- gle xxi», organitzada conjuntament amb guatge clar i la utilització de termes i ex- la Fundación Vodafone España, amb el pressions que puguin ser entesos per un suport de l’Institut Català de Nanotec- públic no especialitzat. Hom pot pensar nologia i la Fundación Española para la que això és molt difícil d’aconseguir en de- Ciencia y la Tecnología (FECYT) (5 i terminades matèries. Però això no és així, 6 d’octubre de 2006). com ho demostra el fet que científics molt 405 — Jornada d’estudis «La carn: prestigiosos s’hagin convertit en grans di- producció, consum i representacions a vulgadors, amb llibres, articles de prem-

Europa, des de la prehistòria fins als sa i programes de ràdio o televisió. Aquest ACTIVITAT DE RECERCA nostres dies. Aposta i perspectives d’un cicle de conferències, que s’ha programat programa internacional de la recerca», per segona vegada aquest curs, pretén coordinada per Bruno Laurioux (Uni- contribuir a trencar les barreres que se- versitat de Versalles / Saint-Quentin-en- paren la ciència de la societat i posar el co- Yvelines) i Antoni Riera (Universitat de neixement científic a l’abast de tothom. El Barcelona i vicepresident de l’IEC). Or- cicle del curs 2006-2007 l’han integrat les ganitzada conjuntament amb l’Observa- conferències següents: tori de l’Alimentació de la Universitat de • Conferència d’Emili Gelpí, di- Barcelona i el grup de recerca francès rector de l’Institut d’Investigacions Bio- Patrimoines Européens de l’Alimenta- mèdiques de Barcelona - Consell Superior tion. d’Investigacions Científiques (IIBB-CSIC): «Dels cometes a la Lluna: Els primers anys Conferències de la cosmoquímica i la geoquímica orgà- Una altra via per a divulgar els coneixe- niques al laboratori de Joan Oró» (4 d’oc- ments científics i promoure l’activitat de tubre de 2006). Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 406

• Conferència d’Antonio Lazca- anys del seu naixement» (8 de març no, catedràtic d’Origen de la Vida a la de 2007). Facultat de Ciències de la Universitat • Conferència d’Antoni Accensi, Nacional Autònoma de Mèxic: «Oparin del Centre Europeu de Recerca i Tecno- y Haldane: Dos vidas y dos teorías (no logia de l’Espai (ESTEC) de l’Agència tan) paralelas» (29 de novembre de Europea de l’Espai (ESA): «Viatge per 2006). l’espai-temps: Apunts d’un físic itine- • Conferència de Gemma Regue- rant» (21 de març de 2007). ra, del Departament de Microbiologia i • Conferència d’Ana María Cetto, Genètica Molecular de la Universitat directora general adjunta i cap del De- Estatal de Michigan: «El nanomundo partament de Cooperació Tècnica de bacteriano: Nuevos conceptos en micro- l’Agència Internacional de l’Energia Atò- electrónica y biofísica» (10 de gener de mica (IAEA): «La energía nuclear del fu- 2007). turo» (17 d’abril de 2006). • Conferència d’Eugene Garfield, • Conferència de José Antonio president emèrit de l’Institute for Scien- Vázquez, catedràtic de Microbiologia de tific Information (ISI) i expresident de la Universitat de Bristol: «Organización l’American Society for Information Sci- de la docencia y la investigación biomé- 406 ence & Technology: «Using the Web of dicas» (9 de maig de 2007). Science and HistCite to facilitate writing • Conferència de Roberto Kolter, micro-histories in science» (24 de gener professor de microbiologia i genètica mo- MEMÒRIA: CURS 2006-2007 de 2007). lecular a la Harvard Medical School: «Los • Conferència d’Eliora Z. Ron, antibióticos y la salud: pasado, presente professora del Departament de Micro- y futuro» (7 de juny de 2007). biologia Molecular i Biotecnologia de la • Conferència de Lynn Margulis, Universitat de Tel-Aviv i presidenta de professora distingida de biologia de la la Federació Europea de Societats de Mi- Universitat de Massachusetts a Amherst: crobiologia: «Microbiological sciences, «Una irrefrenable pasión por los escara- an European perspective» (7 de febrer bajos: 3.500 millones de años de evolu- de 2007). ción» (13 de juny de 2007). • Conferència de Mercè Pique- ras, presidenta de l’Associació Catalana — Conferències sobre els premis Nobel de Comunicació Científica (ACCC) i de l’any 2006 membre del Comitè Editorial de la re- L’Institut d’Estudis Catalans organitza vista International Microbiology: «El si- cada any un cicle de conferències per a lenci eloqüent de Rachel Carson: Cent explicar i debatre els treballs guardonats Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 407

amb els premis Nobel que concedeix l’A- vestigador ICREA (Institució Catalana cadèmia Sueca. Les referents als premis de Recerca i Estudis Avançats) al Cen- de l’any 2006 han tingut lloc de l’11 al tre de Regulació Genòmica (19 de desem- 19 de desembre de 2006 i han comptat bre de 2006). amb el cartell següent: • Conferència sobre el Premi No- Programes de recerca i publicacions bel de Física concedit a John C. Mather i — La ciència en la història dels Països George F. Smoot: «Confirmació d’un uni- Catalans vers amb edat finita», a càrrec d’Eduard El 12 de juliol, en un acte que va cloure Salvador, de l’Institut de Ciències del Joan Manuel Tresserras, conseller de Cosmos de la Universitat de Barcelona Cultura i Mitjans de Comunicació de la (11 de desembre de 2006). Generalitat de Catalunya, es va presen- • Conferència sobre el Premi No- tar a l’IEC el segon volum (Del naixe- bel d’Economia concedit a Edmund S. ment de la ciència moderna a la Il.lus- Phelps: «Inflació, atur i la regla d’or del tració) de La ciència en la història dels creixement», a càrrec de Francesc Xavier Països Catalans. Coeditada per l’IEC i la Mena, d’ESADE i de la Universitat Ra- Universitat de València, aquesta obra vol mon Llull (12 de desembre de 2006). reflectir el paper de la ciència i de la tèc- 407 • Conferència sobre el Premi No- nica en la història dels Països Catalans, bel de Química concedit a Roger D. Korn- des del segle x fins al primer terç del se-

berg: «Les intimitats de la transcripció gle xx. El projecte, que es va iniciar el ACTIVITAT DE RECERCA eucariota», a càrrec de Jordi Bernués, de 1997, és dirigit pels membres emèrits de l’Institut de Biologia Molecular de Barce- l’IEC Joan Vernet i Ramon Parés. El pri- lona (CSIC - Parc Científic de Barcelona) mer volum, Dels àrabs al Renaixement, (13 de desembre de 2006). va aparèixer l’any 2005, i el tercer i úl- • Conferència sobre el Premi No- tim, De l’inici de la industrialització a bel de Literatura concedit a Orhan Pa- l’època actual, apareixerà al llarg de muk: «Orhan Pamuk, el turc de veu oc- l’any 2008. cidental», a càrrec de Matilde V. Alsina, Aquest segon volum, Del naixe- periodista del suplement de cultura del ment de la ciència moderna a la Il.lus- diari Avui (18 de desembre de 2006). tració, coordinat per Víctor Navarro i • Conferència sobre el Premi No- Vicent L. Salavert, de la Universitat de bel de Fisiologia o Medicina concedit a València, Antoni Roca Rosell, de la Uni- Andrew Z. Fire i Craig C. Mello: «Silen- versitat Politècnica de Catalunya, i Josep cing of the genome by small non-coding M. Camarasa, de la Secretaria Científica RNA», a càrrec de Ramin Shiekhattar, in- de l’IEC, glossa en 774 pàgines un pe- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 408

ríode crucial del desenvolupament de la dinació i el seguiment de tot el procés ciència, el que transcorre entre els se- editorial. gles xv i xviii, durant el qual, en el marc d’un conjunt de transformacions econò- — Projecte Scriptorium miques, socials, culturals i polítiques pro- El Projecte Scriptorium, coordinat per fundes, hi va haver a Europa l’anome- l’Institut d’Estudis Catalans i amb el su- nada revolució científica, punt de partida port de les fundacions Alsina i Bofill, Tor- de la ciència moderna. A les nostres ter- rens-Ibern i Congrés de Cultura Catala- res aquests són uns temps amb alts i bai- na, té com a objectiu principal publicar xos: uns inicis brillants i prometedors, en català llibres bàsics de text universita- sobretot a València, al segle xvi, seguits ris de les carreres científiques o tècniques, de l’esllanguiment d’una gran part del especialment dels primers cursos. segle xvii i de la difícil represa dels no- A començaments d’aquest curs vatores cap a la fi d’aquella centúria i els s’ha presentat la traducció d’Anàlisi quí- primers anys de la següent, especialment mica quantitativa, de Daniel C. Harris, el brillants a Barcelona durant el regnat de quart llibre que s’ha traduït i una de les Carles d’Habsburg, que fa de la ciutat millors obres d’introducció a la química la seva cort durant els primers anys de la analítica. La coordinació de la traducció 408 Guerra de Successió. Finalment, un se- ha estat a càrrec de Salvador Alegret, ca- gle xviii en el qual s’assoleixen fites ben tedràtic de Química Analítica de la Uni- estimables en molts camps i alguns dels versitat Autònoma de Barcelona i mem- MEMÒRIA: CURS 2006-2007 nostres científics i tècnics s’incorporen a bre de la Secció de Ciències i Tecnologia les principals xarxes de comunicació de l’Institut d’Estudis Catalans, i Elisa- científica i d’innovació tecnològica del beth Bosch, catedràtica de Química Ana- seu temps. lítica de la Universitat de Barcelona, al capdavant d’un extens equip de traduc- — Col.lecció «Clàssics de la Ciència» tors especialitzats. Durant aquest curs s’ha completat el procés d’edició de la Filosofia zoològica, Xarxa CRUSCAT (Coneixements, de J. B. Lamarck, a càrrec d’Editorial Representacions i Usos del Català) Pòrtic, que és qui assumeix la impressió de l’IEC de la col.lecció. La traducció i l’estudi in- Director: F. Xavier Vila i Moreno troductori han anat a càrrec d’Agustí Camós, de la Societat Catalana d’Histò- (Vegeu la memòria específica de la Xar- ria de la Ciència i de la Tècnica. Des de xa dins el capítol vii «Assessorament i la Secretaria Científica s’ha fet la coor- promoció de la recerca».) Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 409

Altres activitats participat en d’altres que han tingut lloc Ajuts externs per a recerca fora de les seves seus. La Secretaria Científica ha informat les Una exposició de tots els cartells seccions, les societats filials i els directors participants en el concurs per a triar el dels projectes de recerca de la convocatò- que havia de servir per a difondre aques- ria de diversos ajuts externs, ha elaborat, ta Setmana de la Ciència s’ha pogut visi- o bé revisat, les sol.licituds i, finalment, les tar al claustre de la seu de l’IEC. Ha estat ha tramès a l’organisme competent. organitzada conjuntament per la Fun- També dins d’aquest capítol d’a- dació Catalana per a la Recerca i la Inno- juts externs, la Secretaria Científica ha vació (FCRI), l’IEC i la Universitat Rovi- fet diverses gestions per a aconseguir ra i Virgili. subvencions per a projectes i centres de La seu de l’IEC va ser l’escenari l’IEC: ha mantingut contactes amb l’Ad- de dos actes més inclosos dintre de la Set- ministració del Govern central i amb en- mana: la sessió inaugural del curs 2006- titats financeres. 2007 de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), que va tenir lloc el di- Ajuts de l’Institut per a recerca jous 16 de novembre i en el transcurs de Aprovada el febrer de 2005 pel Ple de la qual Antoni Munné, de l’Àrea de Pla- 409 l’IEC la proposta de concessió d’ajuts de la nificació per a l’Ús Sostenible de l’Aigua Comissió d’Investigació per al trienni de l’Agència Catalana de l’Aigua, va pro-

2005-2007, la Secretaria Científica, du- nunciar la conferència «Estat ecològic ACTIVITAT DE RECERCA rant el curs 2006-2007, ha anat seguint la dels sistemes aquàtics a Catalunya: Rep- marxa dels diferents programes de recer- tes i problemes per a la gestió sostenible ca seleccionats. El mateix es pot dir dels de l’aigua». El divendres 17 de novembre programes de recerca acollits a la convo- es va fer el lliurament de la 3a Borsa catòria adreçada a les societats filials. d’Estudis d’Arqueologia Josep M. Portús, organitzat pel Museu Arqueològic de l’Es- Setmana de la Ciència querda de Roda de Ter. La Setmana de la Ciència a Catalunya té L’IEC va participar igualment, per objectiu apropar la ciència a la socie- representat per alguna de les seves societat d’una manera atractiva i comprensi- tats filials, en activitats de la Setmana de ble, a través de diverses activitats. la Ciència que van tenir lloc en altres es- En l’edició del 2006, que s’ha ce- pais. Del dimecres 15 de novembre al lebrat del 10 al 19 de novembre, l’IEC, diumenge 19, el vestíbul de l’edifici histò- com en edicions anteriors, ha acollit di- ric de la Universitat de Barcelona va aco- versos actes i reunions científiques i ha llir les visites guiades a l’exposició de bo- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 410

lets que va organitzar, entre d’altres, la So- Comunicació Científica (C4), plataforma cietat Catalana de Micologia, entitat ad- de trobada entre els agents implicats en herida a la ICHN. Del dijous 16 de no- la comunicació científica a Catalunya, vembre al diumenge 19, es va celebrar a promogut per la Fundació Catalana per a la Facultat de Lletres de la Universitat de la Recerca i la Innovació. El C4 vol afa- Girona la IX Trobada d’Història de la vorir en la societat catalana debats i re- Ciència i de la Tècnica, que organitza flexions crítiques sobre temes científics cada dos anys la Societat Catalana d’His- que ajudin la ciutadania a formar opi- tòria de la Ciència i de la Tècnica. La So- nions sòlides i fonamentades i evitin acti- cietat Catalana de Química també es va tuds anticientífiques. L’Institut d’Estudis sumar a la Setmana de la Ciència amb Catalans hi és representat pel secretari una sessió organitzada conjuntament científic. amb la Universitat de Vic que va tenir lloc el 15 de novembre. Crèdits de lliure elecció Un cop celebrada la Setmana de Dins dels terminis establerts per cada uni- la Ciència de 2006, s’ha assistit a diver- versitat, s’ha coordinat la presentació de ses reunions de la comissió organitzado- diverses activitats organitzades per l’Ins- ra per a preparar l’edició de 2007. A més titut (incloses les societats filials) amb vis- 410 de l’Institut, representat per la Secretaria ta a ser reconegudes amb crèdits de lliu- Científica, formen part de la comissió or- re elecció. ganitzadora d’aquesta Setmana la Fun- MEMÒRIA: CURS 2006-2007 dació Catalana per a la Recerca i la In- Presentació del primer volum novació; el Departament d’Innovació, de la col.lecció «Història de la Ciència Universitats i Empresa, el Departament a les Illes Balears» d’Ensenyament i el Departament de S’ha presentat (19 d’octubre de 2006) el Cultura de la Generalitat de Catalunya; primer volum de la col.lecció «Història de onze universitats de Catalunya; el Consell la Ciència a les Illes Balears», projecte im- Superior d’Investigacions Científiques pulsat per la Conselleria d’Economia, Hi- (CSIC); l’Institut de Cultura de Barcelo- senda i Innovació del Govern balear, amb na (ICB) i l’Associació Catalana de Co- la col.laboració financera de Sa Nostra i municació Científica (ACCC). amb la coordinació del Departament d’Història de la Universitat de les Illes Consell Català de Comunicació Balears (UIB). El director de la col.lecció, Científica (C4) el geògraf Vicenç M. Rosselló, membre de Ha continuat la participació de la Secre- la Secció de Filosofia i Ciències Socials taria Científica en el Consell Català de de l’IEC, va presentar aquest primer vo- Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 411

lum, dedicat a l’edat mitjana i coordinat l’any 2004, l’Observatori Fabra posa en per Anthony Bonner i Francesc Bujosa, funcionament aquests «Sopars amb estre- amb col.laboracions de Lola Badia, Helena lles», una iniciativa que converteix els jar- Kirchner, Ricard Soto, Michela Pereira i dins de l’Observatori en l’escenari d’una el mateix director de la col.lecció. A l’ac- singular proposta que combina l’activitat te hi van assistir la directora general de gastronòmica amb la científica i permet Recerca, Desenvolupament Tecnològic i gaudir d’un dels miradors més excepcio- Innovació del Govern balear, Marta Ja- nals de la ciutat de Barcelona i, alhora, cob; el president de Sa Nostra, Fernando apropar els ciutadans a un dels espais Alzamora, i el vicepresident de l’IEC, An- més emblemàtics del seu paisatge cientí- toni Riera. fic i cultural. L’estiu de 2007, a més de les xerrades divulgatives sobre astrono- «Sopars amb estrelles» mia bàsica i les visites guiades a les ins- S’ha col.laborat amb la Reial Acadèmia tal.lacions de l’Observatori, que inclouen de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) l’observació d’objectes celestes per un te- en la quarta edició del cicle «Sopars amb lescopi centenari, s’han fet vint-i-quatre estrelles», que ha tingut lloc del 8 de conferències sobre diferents camps del sa- juny al 7 de setembre a l’Observatori Fa- ber seguides de debat dels ponents amb 411 bra. Durant els mesos d’estiu, d’ençà de el públic. ACTIVITAT DE RECERCA