Recull De Premsa
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
S Amuel Morer A
Samuel Morera i Ribas (Monistrol de Montserrat, 1889 - Ciutat de Mèxic, 1969) va créixer en una família protestant que el predisposà a una actitud crítica cap al poder constituït. De jove marxà a Argentina per evitar el servei militar en el marc de les guerres colonials espanyoles al Nord d’Àfrica. JOSEP PUY JOSEP Tornat a Catalunya inicià el seu compromís cívic i polític com a membre de la maçoneria i a Fraternitat Republicana de Terrassa, de la qual n’esdevindria un dels seus líders, i en representació de la qual participà a la fundació d’Esquerra errassa Republicana de Catalunya. ERRASSA T Alcalde de Terrassa, en cinc etapes diferents del període republicà, entre 1931 i 1937, durant la Guerra Civil li tocà gestionar un dels moments més convulsos de la història de la ciutat. Amb la derrota s’exilià primer a França i després a Mèxic, on continuà sent un actiu membre i dirigent d’Esquerra Republicana i col·laborador de l’Orfeó Català. morera ALCALDE REPUBLICÀ DE T ALCALDE ALCALDE REPUBLICÀ DE ALCALDE Josep Puy i Juanico (Terrassa, 1955) Doctor en Història Contemporània. Professor de la UAB i mestre de català. Ha estat director pedagògic a secundària i professor d’història i filosofia de batxillerat. La seva recerca començà amb nombrosos estudis sobre la Restauració, l’obrerisme i el caciquisme a Terrassa i Catalunya. Pioner en l’estudi de la figura d’Alfons Sala. Més endavant estudià la pobresa, la beneficència i el món assistencial. Una síntesi de la seva tesi es publicà amb el títol: Pobres, desvalguts i asilats. -
1. Bernie Sanders - Els Populismes Dultradreta a Leuropa Actual.Pdf
ELS POPULISMES D’ULTRADRETA A L’EUROPA ACTUAL Bernie Sanders El populisme d’uns és la democràcia d’altres, i a la inversa. RALF DAHRENDORF. ELS POPULISMES D’ULTRADRETA A L’EUROPA ACTUAL ÍNDEX AGRAÏMENTS ........................................................................................... 4 MOTIVACIONS .......................................................................................... 5 OBJECTIUS............................................................................................... 6 MATERIAL I METODOLOGIA DEL TREBALL .......................................... 7 COS DEL TREBALL .................................................................................. 8 1.-INTRODUCCIÓ .................................................................................. 8 1.1. LA COMPLEXITAT DEL TERME POPULISME ........................... 9 1.2. DEFINICIÓ DEL TERME POPULISME ........................................ 9 1.3. CARACTERÍSTIQUES DEL POPULISME ................................. 14 2.- LA ULTRADRETA POPULISTA A EUROPA .................................. 17 2.1. CARACTERÍSTIQUES CONCRETES DE LA ULTRADRETA POPULISTA ...................................................................................... 18 2.2. L’EXTREMA DRETA POPULISTA A EUROPA ......................... 21 2.2.1. ALEMANYA ......................................................................... 21 2.2.2. ÀUSTRIA ............................................................................. 22 2.2.3. BÈLGICA ............................................................................ -
Jordi Pujol Hagi Entrat Amb Gaire Bon Peu a La Presidència De La Generalitat
i %<s>. I ENTT15 vostè té crèdit cada dia a 2.600.000 establiments Una targeta extraordinària per als nostres clients No es tracta només que vostè tingui avantatges si vol anar a Pestranger. El que importa és que la targeta també li sigui útil aquí quan faci les compres habituals en un supermercat, una sabateria o qualsevol establiment comercial, quan hagi de pagar el compte d'un restaurant, comprar una joguina o fer un regal Ja pot fer les coses de cada dia sense haver de dur diners! A cada pas veurà un establiment que té a la porta la reproducció de la nostra targeta. Hi serà ben rebut, perquè vostè s'hi presentarà com una persona de crèdit JL· CAIXA DT5TALVI5 DE CATALUNYA CAÍXA DE TOTS li ofereix gratuïtament la Targeta Master Charge Carta del director En aquest Les primeres passes Amic lector: No es pot dir que el senyor Jordi Pujol hagi entrat amb gaire bon peu a la Presidència de la Generalitat. Cartes a L'HORA. Pàg. 5 El sistema electoral vigent provoca, tant a Catalunya com arreu de l'Estat, que sigui molt difícil per a un partit polític assolir la majoria absoluta. Es pot dir que guanyi qui guanyi, dels resultats electorals es desprèn sempre un poder Pujol, president a la segona, per AL- dèbil que ha de pactar-ho tot, igual que passava a França amb la IV República. BERT GARRIDO. Pàgs. 6 a 8. D'altra part, la victòria electoral de Pujol va ser molt ajustada i es pot dir que. el seu programa ha anat endavant per l'imperatiu que senten els partits cata-* Jordi Pujol, president 115 de la Ge- lans de no frenar el procés institucionalitzador de Catalunya. -
?El Desè President De La Generalitat, Inhabilitat
Punt de vista | Joan Roma | Actualitzat el 12/10/2020 a les 08:23 ?El desè President de la Generalitat, inhabilitat Deixem les coses clares, ja d'entrada, per evitar malentesos posteriors. Quim Torra, ha estat el desè president de la Generalitat de Catalunya i no el número 131, com els independentistes volen fer creure, seguint una nomenclatura que es va inventar l'historiador Josep M. Solé i Sabaté l'any 2003, en una obra per ser inclosa dintre de l'Enciclopèdia Catalana. En un exercici de salt al buit, fent servir un munt de consideracions, va fixar els inicis de la presidència de la Generalitat, en Berenguer de Cruïlles, eclesiàstic , entre els anys 1359 i el 1362, fins acabar amb Josep de Vilamala, 1713 - 1714. Aquests imaginaris ?presidents? tots eren eclesiàstics, formant part d'un dels braços de la Diputació del General de Catalunya, però sense cap de les competències que té un president. Si s'acceptés aquesta relació, resultaria que Catalunya hauria tingut 121 ?presidents? capellans. Quan dic capellans, vull dir eclesiàstics perquè hi podríem trobar des de monjos, a bisbes, i altres càrrecs religiosos, però tots pertanyents a l'església catòlica, i en ple exercici de les seves funcions. Ens hem de creure aquest invent ? La realitat és que el primer president fou Francesc Macià, elegit el 17 d'abril de 1931, i a partir d'aquí, l'han seguit Lluis Companys, Josep Irla ( a l'exili) , Josep Tarradellas ( a l'exili, fins el seu retorn ), Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Joaquim Torra. -
Memòria DMD-CATALUNYA 2017
Memòria DMD-CATALUNYA 2017 Memòria 2017 DMD-Catalunya Índex 1) Presentació............................................................................................. pàg 3-4 2) Què és DMD? Activitats i serveix que ofereix.............................. pàg 5-6 3) Persones associades............................................................................ pàg. 7-9 4) Organigrama: Junta Directiva i grups de treball....................... pàg. 10-11 5) Dades del voluntariat i creixement........................................... pàg. 12-14 6) Assessorament a la ciutadania, EAP i DVA.............................. pàg. 15-26 7) Activitats de difusió: conferències, xerrades, cinefòrums, col·loquis i jornades....................................................................... pàg. 27-41 8) Incidència política i social: parlaments, ajuntaments, Generalitat, entitats ciutadanes i moviments socials......... pàg. 42-46 9) Grups professionals: educació, salut, psicologia i treball social, juristes................................................................................................ pàg. 47-55 10) Grups locals: Lleida, Figueres-Girona i Tarragona.............. pàg. 56-60 11) Comunicació: presència als mitjans, web, comunicats interns, revista DMD-Federal, reculls de premsa, biblioteca........... pàg. 61-69 12) Biblioteca ..................................................................................... pàg. 70 13) Administració i finances: Balanç econòmic........................... pàg. 71-75 2 Memòria 2017 DMD-Catalunya 1) Presentació -
Catalonia, Spain and Europe on the Brink: Background, Facts, And
Catalonia, Spain and Europe on the brink: background, facts, and consequences of the failed independence referendum, the Declaration of Independence, the arrest and jailing of Catalan leaders, the application of art 155 of the Spanish Constitution and the calling for elections on December 21 A series of first in history. Examples of “what is news” • On Sunday, October 1, Football Club Barcelona, world-known as “Barça”, multiple champion in Spanish, European and world competitions in the last decade, played for the first time since its foundation in 1899 at its Camp Nou stadium, • Catalan independence leaders were taken into custody in “sedition and rebellion” probe • Heads of grassroots pro-secession groups ANC and Omnium were investigated over September incidents Results • Imprisonment of Catalan independence leaders gives movement new momentum: • Asamblea Nacional Catalana (Jordi Sànchez) and • Òmnium Cultural (Jordi Cuixart), • Thousands march against decision to jail them • Spain’s Constitutional Court strikes down Catalan referendum law • Key background: • The Catalan Parliament had passed two laws • One would attempt to “disengage” the Catalan political system from Spain’s constitutional order • The second would outline the bases for a “Republican Constitution” of an independent Catalonia The Catalan Parliament factions • In the Parliament of Catalonia, parties explicitly supporting independence are: • Partit Demòcrata Europeu Català (Catalan European Democratic Party; PDeCAT), formerly named Convergència Democràtica de Catalunya -
What Catalans Want 1 During the Republic, the Main Catalan Bank Was Taken Over by the State
“Catalonia is a nation which in synthesis is based on its medieval history and the economic revolution of the 18th and 19th centuries”. That’s how former president Jordi Pujol i Soley describes his country. A moderate nationalist, Pujol was the surprise winner of the 1980 Catalan parliamentary elections, the first after the dictatorship fizzled out with the placid death of Franco in 1975. Two years later, at the first Spanish Parliament elections, Madrid-based socialists, communists and the Spanish right had obtained the most votes in Catalonia. It seemed as if forty years of Franco, plus decades of immigration from southern and central Spain, had got the better of nationalist sentiment. In historical terms, it was certainly a contrast to the election results registered during the Republic (1931-1939), when Catalan nationalist parties had swept the board. Indeed, the first Catalan president in the Republican period, Francesc Macià, had been an outspoken advocate of separatism. Now, in the late 70s, the political control of Catalonia seemed poised to fall into the hands of a Catalan Socialist Party that was clearly subservient to the Spanish Socialists. It was Jordi Pujol who prevented that. Jordi Pujol qualified as a doctor though he never practiced medicine. From an early age, he saw Catalanist activism as a way of protesting against Franco. His group used the mysterious initials “CC” in slogans painted on the roads, apparently with the idea of putting across a joint “Catalanist” and “Christian” message. In 1960 he was arrested for having instigated a protest in Barcelona’s Palau de la Música, where a patriotic song was song in the presence of the Francoist authorities. -
Play It Again, Artur O Per a Aquells Que Els Viuen Com a Períodes Parlamentaris
Editorial La Veu Un pas per davant Butlletí de Reagrupament Independentista L’arribada de les vacances d’estiu és una època que convida a fer balanç -especialment per a aquells que vivim els anys repartits en cursos escolars Play it again, Artur o per a aquells que els viuen com a períodes parlamentaris. El balanç El president de la Generalitat vol tornar a començar amb de com ens ha anat personalment l’eterna cançó de l’enfadós de regenerar Espanya per feina, família, amistats o salut, o el balanç, per a aquells que estem més preocupats per la política i les llibertats, de com ha anat tot plegat des d’un punt de vista polític. I, en aquest aspecte, ara que ha fet un any de la gran manifestació del 10 de juliol, he de dir que ha estat un any on els ciutadans col·lectivament han crescut i s’han fet sentir de moltes formes diferents a part de manifestar-se. Hem demostrat que, de forma pacífica, valenta i organitzada, es poden canviar les coses. El procés de les consultes per L’actual president de la Generalitat premi com a espanyol de l’any per la independència ha tingut un fort de Catalunya, Artur Mas, ha part d’un diari més que conservador impacte cívic i ha estat un èxit a aconseguit allò tan provincià i, espanyol. Barcelona i també el debat per la alhora, tan preuat a les nostres En el darrers temps, el mateix Jordi regeneració democràtica ha arribat al Pujol ha fet avinent que els seus contrades, que és fer una entrevista carrer, especialment entre els joves. -
Catalonia Vs Spain: a Desire for More Autonomy Has Led to a Surge of Independentism and a Divided Catalan Society
Department of Political Science Chair of Political Sociology Catalonia vs Spain: A desire for more autonomy has led to a surge of independentism and a divided Catalan society SUPERVISOR CANDIDATE Noé Meiler Prof. Michele Sorice Matr. 0792 ACADEMIC YEAR 2017-2018 Table of Contents 1 Introduction ......................................................................................................................................... 3 2 History .......................................................................................................................................................... 3 2.1 Early History of Catalan Institutions: ........................................................................................................... 3 The Generalities .......................................................................................................................................................................... 3 2.2 The rise of “Catalanism” ............................................................................................................................. 4 Republicanism and Federalism.................................................................................................................................................... 5 2.3 The Franco Regime ..................................................................................................................................... 6 Primo De Rivera .......................................................................................................................................................................... -
VI. Activitat De Recerca
Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 331 VI. Activitat de recerca Programes de recerca Secció Històrico-Arqueològica Banc de dades de monedes catalanes bliogràfic, documental i d’imatges dels Director: Miquel Crusafont i Sabater edificis de tipus religiós existents a la Ca- talunya altmedieval (segles ix-xiii). L’objectiu d’aquest programa és recollir les dades i classificar materials catalans (Vegeu-ne més informació en l’apartat existents a diferents arxius. «Centres de recerca», dins d’aquest mateix Durant el curs 2006-2007, el banc capítol.) de dades va completar el cicle de Roses i Empúries de la moneda grega de l’Arxiu Leandre Villaronga i ha catalogat, a més de la llarga sèrie de les dracmes ibèri- Corpus documental de les relacions ques d’argent d’imitació emporitana, algu- internacionals de Catalunya 331 nes monedes amb lectures gregues, d’al- i de la Corona d’Aragó tres amb lectures mixtes i unes altres amb Directors: Maria Teresa Ferrer i Mallol ACTIVITAT DE RECERCA lectura plenament ibèrica. S’ha seguit el Manuel Riu i Riu mateix procediment del curs anterior i s’han completat les informacions de les La finalitat d’aquest projecte és publicar, fitxes. En total, s’hi han incorporat mil en edició crítica, els tractats internacio- dues-centes noves monedes, totes de l’àm- nals de Catalunya i, després, de la Coro- bit català. També s’han atès consultes de na d’Aragó. diferents investigadors. S’ha acabat la redacció del tom primer del primer volum del Corpus. El Corpus documental és precedit per dos estudis introductoris: un sobre les rela- Centre d’Art Romànic Català (ARCAT) cions amb Occitània durant els segles xi i Directors: Joan-F. -
Descarregar (PDF)
BEN tarradella coberta 17/6/10 10:17 Pgina 1 C M Y CM MY CY CMY K Composicin Barcelona, març 2010 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Martí Vallverdú, Pep, 1964- Josep Tarradellas, 1899-1988. – (Biblioteca de l’Esquerra Nacional) Bibliografia. Índexs ISBN 9788461389988 I. Fundació Josep Irla II. Títol III. Col·lecció: Biblioteca de l’Esquerra Nacional 1. Tarradellas, Josep 2. Presidents – Catalunya – Biografia 3. Polítics – Catalunya – Biografia 929Tarradellas, Josep Fotografia de coberta: Archivo General de la Administración, Alcalá de Henares Dipòsit legal: B-14.632-2010 ISBN: 978-84-613-8998-8 JOSEP TARRADELLAS 1899-1988 PEP MARTÍ SUMARI Fill de la Catalunya popular (1899-1931) ................................ 7 Sense por de manar (1931-1939) .........................................17 Secretari general a l’exili (1939-1954) ..................................41 14è president de la Generalitat (1954-1977) ........................55 La revenja de la història (1977-1980) .................................. 67 El crepuscle. Un balanç (1980-1988) .................................. 77 Índex onomàstic ..................................................................81 Índex d’organitzacions ........................................................ 87 Índex de publicacions periòdiques .......................................89 Bibliografia .........................................................................91 Fill de la CatalunyA popular (1899-1931) «Jo no sóc, mai no he estat, marxista, ni socialista, ni comunis- ta; vaig començar en el nacionalisme català d’esquerres, i he estat sempre fidel al que vaig aprendre en la meva maduresa política: que la Generalitat és el principi de l’existència nacional de Catalunya».1 Josep Tarradellas i Joan va néixer a Cervelló (Baix Llobregat) el 19 de gener de 1899, en el si d’una família d’extracció popu- lar originària de la Plana de Vic. Entre aquesta data i el 10 de juny de 1988 transcorre una aventura vital que comprèn, com poques, totes les grandeses i les tragèdies de la història de la Catalunya del segle xx. -
ERC I El Pdecat Tornen a 'Manar' a Madrid
P8 i 12,13 ERC i el PDeCAT Confirmada 801175-1178781® la suspensió tornen a ‘manar’ de tots els a Madrid diputats Han fet fora Rajoy, controlen Sánchez i a la presó han posat fi als complexos de la generació Joan Tardà, d’ERC, i Carles El Suprem avala les dels Roca, López de Lerma i Duran Campuzano, del PDeCAT ■ intencions de Llarena 1,20€ DIMARTS · 31 de juliol del 2018. Any XLIII. Núm. 14714 - AVUI / Any XL. Núm. 13584 - EL PUNT NACIONAL P6-7 El conflicte Nacional P8 Felip VI i Baltasar Picornell, ahir a Mallorca ■ EFE del taxi El rei s’ofereix ara a “bastir ponts” El president del Parlament balear diu que el monarca aposta pel diàleg Europa-Món P19 s’enquista La política d’immigració uneix la dreta espanyola PROTESTA · Els sindicats mantenen la vaga indefinida amb els Casado i Rivera radicalitzen el discurs taxis al carrer TERMINI · Exigeixen una solució aquest divendres per desgastar el govern de Sánchez Entrevista Josep de C. Laplana P22-23 Director del Museu de Montserrat “Som més lliures que molts museus” 181870-1190165T Un grup de taxistes en vaga, ahir al migdia a la Gran Via de Barcelona, pendents de la reunió amb Foment ■ ORIOL DURAN 2 EL PUNT AVUI | DIMARTS, 31 DE JULIOL DEL 2018 HERMES COMUNICACIONS SA Direcció Executiva: Joan Vall i Clara President: Joaquim Vidal i Perpinyà. (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació El Punt Avui expressa la Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench General), Emili Gispert (Informació seva opinió únicament en (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font Esportiva i local), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert els editorials.