Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 331 VI. Activitat de recerca Programes de recerca Secció Històrico-Arqueològica Banc de dades de monedes catalanes bliogràfic, documental i d’imatges dels Director: Miquel Crusafont i Sabater edificis de tipus religiós existents a la Ca- talunya altmedieval (segles ix-xiii). L’objectiu d’aquest programa és recollir les dades i classificar materials catalans (Vegeu-ne més informació en l’apartat existents a diferents arxius. «Centres de recerca», dins d’aquest mateix Durant el curs 2006-2007, el banc capítol.) de dades va completar el cicle de Roses i Empúries de la moneda grega de l’Arxiu Leandre Villaronga i ha catalogat, a més de la llarga sèrie de les dracmes ibèri- Corpus documental de les relacions ques d’argent d’imitació emporitana, algu- internacionals de Catalunya 331 nes monedes amb lectures gregues, d’al- i de la Corona d’Aragó tres amb lectures mixtes i unes altres amb Directors: Maria Teresa Ferrer i Mallol ACTIVITAT DE RECERCA lectura plenament ibèrica. S’ha seguit el Manuel Riu i Riu mateix procediment del curs anterior i s’han completat les informacions de les La finalitat d’aquest projecte és publicar, fitxes. En total, s’hi han incorporat mil en edició crítica, els tractats internacio- dues-centes noves monedes, totes de l’àm- nals de Catalunya i, després, de la Coro- bit català. També s’han atès consultes de na d’Aragó. diferents investigadors. S’ha acabat la redacció del tom primer del primer volum del Corpus. El Corpus documental és precedit per dos estudis introductoris: un sobre les rela- Centre d’Art Romànic Català (ARCAT) cions amb Occitània durant els segles xi i Directors: Joan-F. Cabestany i Fort xii fins a la mort de Pere el Catòlic a la M. Teresa Matas i Blanxart batalla de Muret el 1213, redactat per Pere Benito i Monclús, de 155 pàgines, i El principal objectiu del projecte ARCAT un altre estudi sobre les relacions amb di- és aconseguir un corpus informatitzat bi- versos estats italians, redactat per Maria Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 332 Teresa Ferrer, que té 118 pàgines, més la nat de Pere el Catòlic i la croada contra bibliografia. els càtars. Esther Redondo ha realitzat di- Contingut dels estudis versos quadres genealògics, que permeten Occitània: L’estudi cobreix el període de entendre els parentius i els drets als terri- l’anomenada expansió catalana a Occità- toris de les diferents famílies comtals, ves- nia (1067-1213); el comentari crític dels comtals o senyorials occitanes. També ha documents del Corpus s’insereix en la realitzat alguns mapes, que permeten si- història política d’aquest espai. És una tuar els diversos comtats o senyorius dels aportació important perquè Pere Benito quals es parla. ha consultat la historiografia produïda a Itàlia: L’estudi, realitzat per Maria França i a altres llocs sobre aquest perío- Teresa Ferrer, analitza les relacions amb de a Occitània, fins i tot tesis doctorals els comuns italians —Gènova i Pisa— i inèdites elaborades en els darrers anys, amb els normands que s’instal.laren a Ità- que a Catalunya no havien estat recolli- lia a la segona meitat del segle xi, que són des ni integrades en el context històric ca- les primeres relacions documentades amb talà. Aquest examen de la historiografia territoris de la península italiana. L’estu- ha permès revisar datacions, episodis i di té una extensió menor que el d’Occità- 332 interpretacions que fins ara només se sos- nia perquè tracta només de relacions in- tenien sobre les síntesis clàssiques d’his- ternacionals, malgrat que l’aliança amb tòria política de Catalunya de Rovira i Pisa i amb Gènova quedà lligada, en la MEMÒRIA: CURS 2006-2007 Virgili, Santiago Sobrequés o Ramon primera època, a l’expansió territorial d’Abadal. L’extensió d’aquest estudi és catalana, en la qual col.laboraren: Pisa, superior al que és habitual perquè s’hi en la primera conquesta de Mallorca analitzen més que relacions internacio- de 1114-1115, i Gènova, en la conques- nals. Catalunya formà part, en certa ma- ta de Tortosa de 1148. S’han estudiat nera, de la història occitana. tant notícies de cròniques que ens infor- Els capítols són els següents: men dels contactes més antics, com els 1) La compra dels comtats de tractats i altres documents que ens infor- Carcassona i Rasès (1067-1071) per part men de pactes o negociacions durant el dels comtes de Barcelona; 2) La gran guer- segle xii. Una part es relaciona amb la ra occitana: des de l’annexió de Proven- confrontació amb l’Islam i una altra part ça fins a la submissió dels Baus; 3) La amb les guerres d’Occitània. Hem incor- gran coalició antitolosana de 1158; 4) Les porat les aportacions bibliogràfiques més guerres entre Tolosa i Barcelona durant el recents a la interpretació d’aquestes rela- regnat d’Alfons I, aliances i paus; 5) Reg- cions i s’han precisat alguns aspectes. Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 333 El contingut dels diferents apar- Pere el Catòlic, amb Frederic I, rei de Si- tats és el següent: 1) Les aliances amb els cília i futur emperador. normands establerts a Itàlia. El casa- ment, potser només prometatge, d’Este- Corpus documental fania, filla de la comtessa Ermessenda, El Corpus documental pròpiament dit amb Roger de Tosny. El matrimoni de conté cent seixanta-nou documents. S’hi Ramon Berenguer II amb Mafalda o Ma- publica l’edició crítica dels tractats, però haut, filla de Robert Guiscard; 2) L’a- també capitulacions matrimonials, si com- liança amb genovesos i pisans per a un porten el domini d’algun territori nou, primer atac a Tortosa l’any 1092; 3) L’a- com Provença o Montpeller, i documents liança amb Pisa (1113) i la conquesta de relacionats amb aliances que prenen for- Mallorca de 1114-1115; 4) De nou l’ob- mes diverses. jectiu de Tortosa i la repoblació de Tar- La documentació recollida proce- ragona. Negociacions amb Pisa i la San- deix, pel que fa a Occitània, de l’Arxiu ta Seu; 5) La guerra d’Occitània: el comte Reial (Arxiu de la Corona d’Aragó), de de Barcelona i Gènova en camps oposats. diversos arxius occitans i dels de París. Els tractats de 1126 i de 1127; 6) Una Pere Benito s’ha encarregat de recórrer aliança sense conseqüències amb Roger II aquests arxius per tal de localitzar la do- 333 de Sicília el 1128; 7) Recels pisans des- cumentació i obtenir-ne microfilms, foto- prés del tractat de Ramon Berenguer III grafies o fotocòpies. Pel que fa a Itàlia, la amb Gènova; 8) El tractat amb Gènova documentació que publiquem procedeix ACTIVITAT DE RECERCA de 1146 per a la conquesta de Tortosa: la de l’Arxiu Reial i de l’Archivio di Stato de conquesta conjunta i l’assignació de la ter- Gènova, on es desplaçà Carles Vela per cera part de Tortosa a Gènova. El fracàs tal d’obtenir-ne fotografies. de la colònia genovesa; 9) Projectes per a Carles Vela s’ha dedicat a la cor- la conquesta de Mallorca vers el 1162; recció dels documents referents a Itàlia, 10) L’aliança amb Gènova contra Pisa tant la transcripció com els regestos. A de 1167; 11) L’aproximació a Pisa i l’in- partir de les fotografies obtingudes a Gè- tent d’aliança amb l’Imperi bizantí en el nova, tant de pergamins com dels dife- context de la guerra occitana; 12) El trac- rents exemplars del Liber Iurium Reipu- tat de 1177 amb els pisans; 13) Nova blicae Januensis, ha introduït les notes aliança del rei Alfons amb Gènova el 1186; tècniques referents a la datació i la trans- 14) Les relacions amb Gènova entre els missió de les còpies. També s’ha encarre- regnats d’Alfons el Cast i de Pere el Ca- gat d’unificar les col.leccions de docu- tòlic. El tractat amb Gènova de 1198; 15) ments d’Occitània i d’Itàlia en una única El matrimoni de Constança, germana de col.lecció. Ha fet la numeració definitiva Memòria 2006-2007 - 4 9/6/09 15:49 Página 334 i ha unificat els criteris en notes i abre- documentals (Arxiu Departamental dels viatures. Pirineus Orientals, ADPO; Biblioteca de Maria Teresa Ferrer ha revisat Catalunya, BC; etc.). amb Carles Vela tots els documents refe- S’han enllestit els estudis següents: rents a Itàlia per tal de resoldre els dubtes Eulàlia Miralles ha lliurat a l’editorial va- pendents de transcripció i de puntuació. lenciana Afers, que publica la revista La major part de la documenta- Afers: Fulls de Recerca i de Pensament, ció que presentem ja era coneguda, però l’article «Dos llibres de devoció del notari no havia estat publicada recentment i en Lluís Guilla», que ha de sortir en aquesta edició crítica. També presentem alguns publicació, en què estudia dues obres pie- documents inèdits. toses publicades a Perpinyà pel notari Guilla i resol els dubtes en la datació dels impresos que les transmeten partint d’e- lements textuals; d’altra banda, Mercè Co- Corpus textual de la Catalunya mas ha escrit l’estudi divulgatiu «La vita- del Nord litat de la impremta perpinyanesa al llarg Directora: Eulàlia Duran i Grau de la història (segles xvi-xix)», que ha d’a- parèixer al número 2 (2007) de la revista 334 El programa de recerca «Catàleg d’im- nord-catalana Mirmanda: Revista de Cul- presos rossellonesos» (CIR), del Corpus tura; i, finalment, Pep Vila, en col.labora- textual de la Catalunya del Nord (CTCN), ció amb Rotllà Serès-Brià, ha enllestit «La MEMÒRIA: CURS 2006-2007 té la voluntat d’establir un catàleg d’im- Regla de la gloriosa Santa Clara (Per- presos de les premses rosselloneses en- pinyà, 1707), un imprès no inventariat» tre 1500 i 1840 i d’estudiar la impremta (Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, i la llibreteria en aquest territori durant AIEG, vol.