Memòria del casal President Josep Irla De l’any 2019 Tot allò en que hem aportat enguany en la llarga lluita per l’assoliment de la justícia social i l’alliberament nacional dels Països Catalans. Esquerra Republicana de Catalunya 2 Esquerra Republicana de Catalunya, fou fundada pels nostres avis enguany fa 88 anys. El casal president Josep Irla, secció local d’ERC al districte d’Horta-Guinardó, en fa 42. Quasi la meitat de l’existència d’Esquerra. Hem estat partícips de la reimplantació del partit des del 1976, malgrat l’hostilitat de les demés forces polítiques, el cinisme de les quals marcaria el seu esdevenidor, consentint anar a unes primeres eleccions després d’una dictadura de 40 anys, sense la legalització de l’únic partit republicà. Després el 1978 ja des del districte, picant pedra, amb moltes frustracions i també humiliacions. Però enguany, ens hem rescabalat, recuperant aquells nivells de representació política que ens acosten als dels mítics anys de la república... 3 El nostre casal té l’honor de dur el nom del 124è MHPGC Josep Irla. RECORDANT EL PRESIDENT JOSEP IRLA ...Però, en circumstàncies normals, per la mateixa natura de les seves qualitats i per la reserva en què les exterioritzen, passen desapercebuts... Calen circumstàncies excepcionals perquè llur personalitat es manifesti plenament. Per dissort de tots, Catalunya visqué aquestes circumstàncies excepcionals i Josep Irla fou posat a prova. Quants haurien acceptat, com ell, la presidència del Parlament de Catalunya l’octubre del 1938, quan ja era clar que teníem perduda la guerra? Quants dos anys més tard, immobilitzats a la França de Vichy, haurien acceptat, com ell, la successió del president Companys, assumint el risc de córrer la mateixa sort? Per fer- ho calia, en ambdues ocasions, una convicció ferma i un amor a la terra que anés molt més enllà de la retòrica ordinària. Josep Irla, delicat de salut, prop ja de la vellesa, acceptà les responsabilitats i afrontà els perills amb la tranquil·la simplicitat del qui està disposat a complir el deure, costi el que costi i passi el que passi. Catalunya ha pogut sobreviure perquè en els moments més difícils ha trobat sempre homes del tremp de Josep Irla. Gràcies a ells en cara som. És just doncs que perpetuem el seu record i honorem la seva memòria. Heribert Barrera i Costa President del Parlament de Catalunya Barcelona agost de 1981 4 Decepció i esperança L’any 2019 ha estat l’any del “judici del procés”, l’any de la reacció a la sentència del judici, l’any de les eleccions — municipals, europees i espanyoles—. Tot de gran rellevància i transcendència: continuem parlant, dia a dia, de dies que fan història. L’any de judici del procés, el camí cap a la independència de Catalunya, que ens ha unit durant molts anys i que ara és posat a judici per l’estat espanyol. Un judici farsa, televisat en directe i en el qual podem sentir què diuen els nostres líders polítics i socials, després de dos anys de presó infame, i també allò que diuen milers de testimonis presentats per la fiscalia. Podem sentir veritats, mentides, tergiversacions de la realitat, reinterpretacions. Sabem que ens estan jutjant a tots i a totes per uns fets que tornaríem a fer sense cap mena de dubte. Tot plegat ens fa entendre que estem davant un estat on els tribunals de justícia són els que tenen una bona part del poder, la judicialització de la política es fa evident. L’estat espanyol, davant la incapacitat per resoldre democràticament els conflictes, només es dedica a denunciar davant del tribunal constitucional qualsevol de les decisions que es prenen a Catalunya. L’any de la sentència del judici del procés, tots ho esperàvem. La sentència va ser condemnatòria, gairebé 100 anys de presó, i el sentiment de ràbia acumulada, la impotència, la frustració, surten al carrer. Es produeix l’ocupació de l’aeroport, els talls a la Jonquera, dia rere dia s’omplen els carrers del centre de Barcelona, amb aldarulls mai vistos, enfrontaments amb els cossos de seguretat, tant amb els Mossos com amb la Policia Nacional. Manifestacions arreu: són milers de persones demanant la llibertat dels presos polítics per tot el territori. L’any en què hem guanyat les eleccions municipals a Barcelona i hem acabat a l’oposició. Allò que no havia passat mai, passa, el guanyador de 5 les eleccions no és escollit alcalde. La política de pactes, allò que hauria de ser normal, posar-se d’acord per què el model de societat i de govern és semblant i compatible passa a segon pla i els pactes es basen només en obtenir millor posició de poder. L’any de les eleccions generals: per primer cop guanyem les eleccions a Catalunya, som decisius a Madrid. Els socialistes s’han posat d’acord amb els comuns, però per la falta de majoria absoluta necessita l’abstenció d’ERC per poder formar govern. Després de dies de reunions amb els socialistes s’aconsegueix que el PSOE reconegui l’existència d’un conflicte polític i la necessitat d’obrir una taula de diàleg on iniciar les converses necessàries per a resoldre aquest conflicte. L’any en què Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Antoni Comin, a la presó i a l’exili, són escollits eurodiputats. De nou estem davant la judicialització de tot allò que passa, i la judicatura espanyola no permet que Oriol Junqueras exerceixi d’eurodiputat. Un cop més són truncats els drets polítics dels ciutadans de Catalunya. L’any 2019 des del casal no hem parat de treballar, hem participat en totes les campanyes electorals, repartint material, muntant parades informatives, fent xocolatades, conferències, passejades per tot el districte, actes al carrer i moltes més activitats. Hem assistit a manifestacions, accions diverses, concerts i acampades arreu, tot demanat la llibertat dels nostres presos i preses i el retorn dels exiliats i exiliades. No ens hem cansat de demanar la fi de la repressió. L’any 2019 ha estat l’any de seguir, empènyer i resistir, sobretot resistir. Hem arribat al punt en què defallir ja no té sentit, cal tirar endavant, potser explorant nous camins però sempre endavant. Des del casal Irla d’Horta- Guinardó continuarem mantenint l’esperança, treballant per aconseguir la transformació cap a una societat feminista, cooperativa i republicana. Per fer un món més just, amb igualtat d’oportunitats, sense exclusions, on tots i totes sentim que en formem part. Rosa Roman Adjunta a la Presidència del casal Irla 6 Amb un nou equip reforçat de cinc Consellers i Conselleres de Districte L’any 2019 va ser l’any en que vam guanyar la capital del país, després d’una intensa campanya, amb un impressionant equip de regidors i regidores, i l’Ernest Maragall al capdavant, i un treball incansable de la militància, també a Horta-Guinardó, vam arribar a les eleccions municipals del 26 de maig, amb totes les opcions de victòria, i així va ser, uns resultats extraordinaris ens van fer ser la primera força, i només els pactes antinatural de l’alcaldessa per retenir l’alcaldia ens van impedir poder governar la ciutat. Tanmateix, la victòria va demostrar que ja som una força transversal guanyadora a Horta-Guinardó i Barcelona, que representem barri a barri els interessos del veïnat i els valors republicans, i que només és qüestió de temps que podem governar la capital per transformar-la en la ciutat més justa, avançada i pròspera que necessitem, la capital de la República Catalana. Amb un nou equip reforçat de cinc Consellers i Conselleres de Districte, vam seguir la bona feina ja iniciada els mandats anteriors, i liderats pel Grup Municipal a casa gran, vam encetar l’anomenat Govern d’Impuls, portant la iniciativa municipal, eixamplant la xarxa de contactes i arribant a més entitats i veïnat, per ser encara més representatius de tots els barris i col·lectius. Sabeu com sempre que estem a la vostra disposició, per treballar plegats, compartint projecte republicà i fent política de proximitat barri a barri i carrer a carrer per millorar la qualitat de vida de les Persones. Una abraçada i Salut! Xavi Reig conseller de districte d’ ERC a Horta-Guinardó. [email protected] 7 Mobilitzats i compromesos Si tota la feina feta el 2019 es pogués resumir en una sola paraula, aquesta seria: “Mobilització”. No és fàcil resumir l'Acció Política d'un any on hi ha hagut de tot. I no em refereixo només a la tasca purament de campanya (campanyes) , sinó tot el viscut en saber la sentència dels nostres companys i companyes empresonats. Hem sortit al carrer, aquests darrers temps, patint una anomalia sobrevinguda que ha fet més dura la nostra tasca. Però en cap moment hem defallit. Tots els equips que hem muntat han respòs amb força i il·lusió com mai havíem vist! El resultat? Tothom el sap hores d'ara som la formació més votada i ERC encapçala el front independentista a Catalunya. Però encara hi ha quelcom millor que guanyar unes eleccions: Comprovar que el nostre pes al districte, al Parlament, fins i tot al Congreso, fan que el nostre País millori en polítiques socials i de benestar real per al ciutadà. I això només és el començament d'un camí que ens portarà a recuperar les nostres llibertats robades i que mai abandonarem. Aquest ha estat el meu darrer any com a secretari d'Acció Política. Cedeixo aquesta responsabilitat al nou equip de la nova executiva ; i ho faig satisfet, content i orgullós perquè tot queda amb molt bones mans. Ara us animo a seguir recolzant tota la feina que es prepara enguany i, tanmateix, us agraeixo a tots i totes tot el que m'he ensenyat aquests darrers anys tan intensos i inoblidables.
Details
-
File Typepdf
-
Upload Time-
-
Content LanguagesEnglish
-
Upload UserAnonymous/Not logged-in
-
File Pages320 Page
-
File Size-