de BuenosAires iva impulsar elsJocsFlorals delaLlengua Catalana de1960. catalanista irepublicà. Al’altra bandadel’Atlàntic, va presidir elCasaldeCatalunya La fidelconflicte suposàl’exili al’Argentina natal, perònolafidel seu compromís front alesvicissituds delmoment:refugiats, proveïments, bombardejos... Elegit alcaldedeGirona, enmig delaGuerra Civilifinsalaseva fi,va haver defer del Comitè Executiu Nacionalidiputat alParlament deCatalunya. aquest cop per Esquerra Republicana, delaqualenfou membre quan amblaproclamació delaRepública fou denouelecte municipal, La Dictadura de PrimodeRivera suposàunparèntesi quefinalitzàel1931 El 1915presidia elCentre d’UnióRepublicana ide1918a1922 esdevenia regidor. menut enunaGirona popularimenestral impregnada d’idealsrepublicans. Fou aixícom l’infant «Pedro» esdevingué eljove «Pere», socialitzant-sedesdeben fill d’unafamília d’immigrants delaRiojaques’instal·laren aGirona quantenia sisanys. Pere CerezoiHernàez en diversos projectes vinculats a lahistòria social ieconòmica. Màster enEducació, actualment Cultural. Haestat membre del’Institut deRecerca Històrica delamateixa universitat, col·laborant Llicenciat enHistòria perlaUniversitat deGirona, ontambéhacursat estudis deComunicació Jordi GalíiFarrés(Porqueres, 1989) és professor d’ensenyament secundariimembre del«GrupdeTreball Exili,Deportació, Holocaust AltEmpordà». El2016 va publicar (Mendoza, 1890 –BuenosAires, 1977) va néixer aArgentina Alcaldes deGirona (1931-1939).
PERE CEREZO. ENTRE GIRONA I ARGENTINA
PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA
JORDI GALÍ Coberta Desembre de 1932 Pere Cerezo, diputat del Parlament de Catalunya. JOSEP MARIA SAGARRA / ANC PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA
PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA
JORDI GALÍ
BARCELONA, NOVEMBRE DE 2018
A la Laia, als meus pares i a la meva germana, per ser-hi. I al meu avi, per aquelles converses en què semblava que no parléssim de res, i parlàvem de tot.
Agraeixo de manera especial la col·laboració de Margarita Cerezo, Marga Cardona i Josep Maria Corrales, per conservar, a una i altra banda de l’Atlàntic, documents i records, però també aquell esperit generós i bonhomiós del seu pare i avi.
Huellas
«El viento borra las huellas de las gaviotas. Las lluvias borran las huellas de los pasos humanos. El sol borra las huellas del tiempo. Los cuentacuentos buscan las huellas de la memoria perdida, el amor y el dolor, que no se ven, pero no se borran.»1
1 Eduardo GALEANO. El cazador de historias, p. 13. 8 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA a lessancionsestablertes perleslleis. Les infraccions d’aquests drets estan sotmeses a través delaxarxa telemàtica od’internet. total oparcial enbasesdedades ilaconsulta mitjançant llogueropréstec comercial, lainclusió i eltractament informàtic, ladistribució d’exemplars procediment isuport,incloent-hi lareprografia total oparcial d’aquesta obra perqualsevol escrita delstitularsdelcopyright, lareproducció Són rigorosament prohibides, sensel’autorització amb elsuportdelaDiputacióGirona. convocada perlaFundacióJosepIrla Beca d’Estudis Històrics President Irla2017 va serlaguanyadora dela L’obra editadaenaquest llibre B 9970-2018 DIPÒSIT LEGAL 978-84-09-01394-4 ISBN GRÀFIQUES CUSCÓ IMPRESSIÓ JORDI VINYETS DISSENY ORIGINAL SOFIA LOZANO CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA CARME PUJOL JOAN ALMACELLAS EQUIP EDITORIAL JOSEP VALL EDITOR [email protected] FUNDACIÓ JOSEP IRLA 94(460.23)”19” 929Cerezo, Pere lunya -Història -S.XX lunya -Biografia 3.Republicanisme -Cata - 1. Cerezo, Pere, 1890-1977 2.Polítics -Cata - I. FundacióJosepIrlaII.Títol ISBN 9788409013944 Bibliografia. Índex Pere Cerezo, entre Girona iArgentina iFarrés,Galí Jordi 1989- autor BIBLIOTECA DECATALUNYA -DADES CIP
Sumari
Bibliografia...... 4. 6. 8. 3. 5. 2. 7. 1. De Pedro aPere: ungironí d’Argentina...... de lesnecessitats deMatute alesllagostes deMendoza...... Fer lesAmèriques: I P P 2.1. Estudiant aGirona iaBarcelona...... Marta Madrenas iCarlesPuigdemont Jordi Galí ENTRE GIRONAIARGENTINA PERE CEREZO, Josep Clara La política,perprimercop...... La República ielretorn al’Ajuntament...... 2.2. Delaformació alaprofessió...... A lapresó...... Diputat delParlament de Catalunya...... L’exili: retorn al’Argentina natal...... Alcalde delaGirona enguerra...... 6.1. Elrecobrament delallibertat...... 8.1. Del’última nitgironina al’arribada aBuenosAires...... 8.2. President delCasaldeCatalunya...... 8.3. Diputat al’exili...... 8.4. Galeuzca...... 8.5. Elsúltimsdiesd’unrepublicà oblidat...... Fons documentalsigràficsconsultats ...... Testimonis consultats...... Índex onomàstic...... ntroducció ròleg resentació . EnaltintlaRepúblicadel14d’abril...... Tot va començar aCorrientes...... Dignitat...... 143 143 107 189 163 179 153 177 173 127 181 171 121 39 33 35 67 53 19 91 13 15 11 9 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 10 PERE CEREZO FOTO LUX /JMCC Pere Cerezo . Circa 1931 CARLES PUIGDEMONT MARTA MADRENAS Dignitat PRESENTACIÓ a dir, delluitaper ladignitat. un afany comú delluitaperlaRepública; delluita perlajustícia ielprogrés. És el poblecatalà va expressar en elReferèndum del’Ud’Octubre. Llavors, iara, representants políticsdeCatalunya que varen conduir l’anhel dellibertat que catalans, com mésfort siaelconjunt, mésfàcilésd’ésser escoltat». ria botenir uncriteri ounestat d’opinió ambelmàximd’unitat possible com a és difícilafirmarcom espodràprendre partdirecta enl’acció, peròsempre se- ció quepateix Espanya pot fer crisisenqualsevol moment.Produït eldaltabaix el gironí licomentava: «Ésevident quecapplagahaestat eterna,- labrutalsitua a l’exili d’ençà del1954. En una de les cartes que li adreçà el desembre de 1957, Aires isostingué unreiterat contacte epistolar ambJosepTarradellas, president gué laseva condició dediputat al’exili, presidí elCasaldeCatalunya deBuenos galitat republicana, votada majoritàriament pelconjunt delaciutadania. va afusellariempresonar aquellesiaquellsquehavien defensat lalegítimale- sonat pelsFets d’Octubre de1934, ifinalmentalcaldedeGirona (1937-1939). primera Dictadura. Apartirdel1932, diputat alParlament deCatalunya, empre- de l’Ajuntament (1918-1922), inovament regidor (1931-1934) desprésdela polític: president delCentre d’UnióRepublicana (1915),regidor itinentd’alcal- citat detreball, quecompaginava l’activitat laboral ielseucompromís sociali luntat delluita»pertalcontribuir atransformar larealitat que l’envoltava. lona perinstruir-se, adquirirconsciència sociali,com ellmateix escriuria,«vo i laseva família, noenva serunaexcepció iaprofità lesaulesdeGirona iBarce- persones que, sovint obligades,handedeixar elseullocd’origen. Pere Cerezo, na progressista isolidària. jans, va créixer aGirona, ciutat quel’acollí icontribuí aformar-lo com aperso- capçala aquestes línies. Nascutel1890 aMendoza (Argentina), depares rio- Mort, presó iexili delsrepublicans. Presó iexili, vuitdècadesdesprés,perals A Argentina, Cerezo noabandonàelseucompromís decatalanitat. Mantin - I després,l’exili, com aconseqüència d’unaDictadura implacableicruelque La magníficabiografia deJordi ensmostra Galí unhomed’unaingentcapa- Ve demoltlluny lavoluntat, gironina icatalana, d’integrar a casanostra les Pere Cerezo i Hernàez encarna com poques persones el concepte que en- ALCALDESSA DEGIRONA 130è PRESIDENTDELAGENERALITAT DECATALUNYA - 11 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 12 PERE CEREZO (CATALANES ENLAARGENTINA) de LaPlata idelegat delaGeneralitat aArgentina. rector delaUBA— iJoanCuatrecasas, catedràtic d’Antropologia alaUniversidad Nacional de laUniversidad deBuenosAires (UBA);JosefinaBarbat —senyora deRisieriFrondizi, Asseguts, d’esquerra adreta: JoséMaríaMonnerSans,degàdelaFacultat deFilosofiaiLletres celebrat al’Alvear Palace Hotel. en homenatge alareina delsJocsFlorals delaLlenguaCatalana al’exili, Pere Cerezo, president delCasaldeCatalunya, s’adreça alpúblicassistent albanquetd’honor Buenos Aires, 11desetembre de1960 PROFESSOR TITULARD’HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DELAUdG JOSEP CLARA Enaltint laRepública del14d’abril PRÒLEG ra Republicana. la SegonaRepública, benrepresentats acasa nostra pelsdirigents d’Esquer- hora l’obra constructiva itransformadora quedugueren aterme elshomesde i elrehabilita dignament. Enaltintlapersonalitat dePere Cerezo s’enalteix al- tica d’unrepublicà conspicu, situaelprotagonista enelmarc quelicorrespon rona. també derecuperar ladocumentaciódelpropi biografiat peralaciutat deGi- connectant ambdescendents deldirigent republicà, laqualcosa hapermès fonts detota mena,recorrent moltsquilòmetres, finsitot travessant l’oceà, i escrita demanera planera iàgil,bastida sobre unarecerca sòlidaiintercalant polítics d’alcaldes deGirona, podemqualificar-lad’equilibrada imodèlica. És argentí deGirona. tada perlaforça delesarmes.Tot seguitesdevingué unexiliat i,finalment,un Girona. Pràcticament, va ser el darrer alcalde de la Girona republicana, derro- autònoma, Cerezo fou regidor, diputat alParlament deCatalunya ialcaldede llocs derepresentació enlesinstitucions delmoment.Per això,enlaCatalunya DariusRahola,PerePujades, Blasi,JosepMascort itantsaltres quedetingueren me. Elmateix ideariquevan transmetre MiquelSantaló,JosepIrla, Puig poble a per fer sentir el missatge de democràcia, catalanitat i reformis- rica en il·lusions i esperances més que en diners, de dirigents que trepitjaren que esva construir asimateix, abasedelluites iesforços constants, degent ministrativa iresponsabilitat guiadora, imatge vivent delrepublicanisme català ràcter plebiscitari.Fou laRepública del14d’abril. nunciament electoral democràtic,decaire administratiu ilocal,queagafàca- monarquia d’Alfons XIII,associada aladictadura dePrimoRivera, enunpro- la República com aforma degovern, idelaGirona que, finalment,va abatre la tiu delaGirona republicana delsanys vint itrenta. DelaGirona queaspirava a L’estudi ressegueix detalladamentla trajectòria humana,professional ipolí- Aquesta biografia de Jordi bregat Galí, enlatraça d’altres perfilshumansi Pere Cerezo, professor mercantil, va serunhomepopular, ambcapacitat ad- Pere Cerezo iHernàez, gironí d’Argentina, va serunpersonatge representa- 13 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 14 PERE CEREZO JGF Documentació personaldePere Cerezo conservada perlesseves fillesineta. Corrientes, juliolde2017 Tot va començar aCorrientes INTRODUCCIÓ ara, després detot aquellperiple, eren allà.Enaquell menjador. ACorrientes. seva nebodaMarga, fou elmateix camí queseguiren els documents.Per això fins aCorrientes perapoderestar aprop delaseva germanaMargarita i dela el camíqueva recórrer Alberta, alfinaldelaseva vida,desdeBuenosAires rida Adroher idesprés,enmorirells,acura delaseva fillaAlberta.Finalment, colla d’anys, primersota custòdia delmateix Pere Cerezo idel’esposa Marga- grat quealguns s’extraviaren— van reposar aBuenosAires durant unabona haguts iperhaver, es va trencar lavaixella, perònouns documentsque—mal- res. Allí, quan ja s’havia arribat a bon port i s’havien superat tots els obstacles Marsella, Dakar, Casablanca,LisboaiNova York, ambdestí finalaBuenosAi- tristesa, peremprendre elmésllarg idurdelsviatges, eldel’exili aAmèrica,via poder serretornats benaviat aGirona; peròempaquetats denou,humits recorden elsfamiliars— una vaixella; desempolsats aMontpeller ambl’ànimde frontera juntamentambaltres pertinences indispensables,amésde—talcom ren precipitadament de la ciutat; traginats, maleta en mà, a l’altra banda de la recuita, isotauncel deplom,envigílies del25degener1939, quanmarxa- Pere Cerezo ifamília alscalaixos delseuhabitatge deGirona; arreplegats acor- Pere Cerezo iconsultar-ne ladocumentacióconservada. l’objectiu delatrobada noera altre queconèixer personalmentelsfamiliars de de terra argilosa, imoltaaltra genticoses queara novenen atomb. Perquè lament, genetsambelsqualscompartíem lescarreteres asfaltades oelscarrers havia abocat l’aigua dinsdelmate iesprenia aquesta infusiótantípicatranquil · servar motoristes equipats ambtermos d’aigua calenta, gentalesplaces queja jecte ambcotxe, mentre parlàvem delpassat idelpresent, m’havia permèsob- cedent deBuenosAires, im’havien portat afectuosament acasaseva. Eltra- Miguel Schiavi m’havien recollit al’aeroport deCorrientes, onhavia aterrat pro- del riuParaná, era temperada, agradable. Marga Cardona Cerezo ielseumarit grat que la temperatura, en aquella província del nord banyada per les aigües taula delmenjadordecasaseva, aCorrientes. Imagino com moltsd’aquells documentsdevien haver estat guardats per Era dissabte 8dejuliol2017; estiu aCatalunya, hivern aArgentina, mal- Van serelsprimerspapersquelanetadePere Cerezo va posardamuntla 15 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 16 PERE CEREZO JGF la seva segonaesposaMargarida Adroher ielseugendre JoanCardona. Nínxol delcementiri delaChacaritaonreposen lesrestes dePere Cerezo, Buenos Aires, juliolde2017 el vaig trobar. «PEDRORAMIRO CEREZO, Pere Cerezo. Iallí,alasecció 22,fila1,nínxol 17.432, Allí, alcor delcementiri, esperava trobar elnínxol de prers quemarquen elcamícapalesgaleriescentrals. de sepultures ubicades alterra, sotal’ombra d’uns xi- és elmésgran dela ciutat. Nomésd’entrar, multitud sonalitats delpaís,peròelcementiri delaChacarita leta alberga les sepultures de la major part de les per- ment migdia.Havia sortitalesvuitdelmatí. a lesportes d’aquell immenscementiri. Era pràctica- quaranta via sentit a parlar... Després d’haver travessat més de transeünts ambquiemcreuava l’havia conegut on’ha- en aquellbanc,sialgunapersonadelamultitud carrers, sihavia comprat en aquellquiosc o fet cua tar-me siPere Cerezo havia transitat maiperaquells esti va força lluny, peròtanmateix noempensava queho va, jaesveia queelcementiri delaChacaritaqueda- el mapa,desdelbarrideMontserrat, onjom’hostatja- un mapadeBuenosAires iundeGirona. Perquè sobre ror decàlculpropi dequiesmira ambelsmateixos ulls Una decisió completament inconscient, fruitd’un er- tat carita. Era dimarts 11 de juliol, dia assolellat a la ciu- documents, emvan portarfinsalcementiri delaCha- cacions de Marga Cardona, coincidents amb les dels nos Aires, hovaig voler comprovar. Les amablesindi- mortuòries dePere Cerezo? Uncop retornat aBue- què homestà acostumat. punt final, per la defunció, la mort, l’ordre invers en riós. Començàvem elrepàs d’unavidaapartirdelseu que van aparèixer damuntlatauladelmenjador. Cu- tament aquests, elsdelcementiri, elsprimerspapers menterios delaciutat deBuenosAires. Van serjus- ta... i diversos papers de la Dirección General de Ce - unes notes autobiogràfiques, retalls dediariirevis- diputat delParlament deCatalunya, pessetes, cartes, ports ipassatges, elscarnetsd’alcalde deGirona ide tir certificats denaixement idebonaconducta, passa- 1977». Aquesta era lainscripciód’una delestres pla - No éselmésconegut nivisitat, jaqueeldelaReco- Però oneren, siésqueencara existien, les restes De lescarpetes onhavien estat guardats envan sor- porteña. Tant, que vaig decidir d’anar-hi caminant. gués tant.Vaig aprofitar elllarg camíper apregun- cuadras iunmuntdecontrastos, vaig arribar † 14JULIO més destacats delsegle XX. i laCatalunya republicanes, undelscatalanoargentins encara, aquesta figura cabdal i oblidada de la Girona Cerezo correm aquest risc.Capespaipúblic recorda, gades: físicamentitambéen lamemòria.AmbPere cialment les víctimes dels feixismes, morin dues ve- recordar; recordar perevitar quelespersones, espe- vors, amblamort,quancomença ladifíciltascade lia, através delaFundació Josep Irla.Perquè éslla- gràcies alagenerosa donacióefectuada perlafamí- sortosament preservats al’Arxiu MunicipaldeGirona ocorregut tambérepassant elsseusdocuments,avui de Pere Cerezo, tal com demanera premonitòria havia nal, parlantenprimerllocdelcementiri ide la mort de BuenosAires. Elseunom,Pere Cerezo iHernàez. ment deCatalunya ipresident delCasaldeCatalunya via estat regidor ialcaldedeGirona, diputat alParla- home injustament pocconegut, ignot,peròqueha- foragitats pel franquisme. Eren Joan,Margarida iun tants altres, esvan veure obligats adeixar casaseva, homenatge aaquellstres exiliats republicans que, com guardar unminutdesilenci.Unpetitacte de record i presents, que vaig dipositar unes flors al nínxol i vaig associacions idelesinstitucions quenopodienserallí dels familiars peròtambédelsamicsiconeguts, deles a mésde10.000. Fou justament ennomdetots ells, parlar delsestablerts aCatalunya oalaRioja,aquests rientes, amésde900quilòmetres dedistància, perno però queelsfamiliars méspròximsestrobaven aCor- contactar. Livaig respondre queelscomunicaria l’avís, de lafamília, ambquidesdefeia untemps desitjava en veure’m allà,emva preguntar siera oconeixia algú de l’ambient. Era lad’untreballador delrecinte que, Mentre elmirava, unaveu va trencar elsilencisepulcral teniment del cementiri, amb un telèfon de contacte. hi havia enganxat unpetitpaperdelsserveis deman- Toro, enterrats allàmateix. Ara bé,alalàpidatambé sa Margarida Adroher idelgendre JoanCardona del la làpida.Les altres dueseren enmemòriadel’espo- ques que, juntamentambunpetitcrucifix,contenia I ésquetésentitcomençar aquesta biografia pelfi- 17 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 18 PERE CEREZO El poblenatal delspares iavis dePere Cerezo. Matute, circa 2000 1 a lesllagostes deMendoza de lesnecessitats deMatute Fer lesAmèriques: 5 4 3 2 licitar certificado deexistencia». ha verificado ante laCaja.Seacordó nohaberlugaráadmitirlaapelaciónyso- ma ante lacomisión ymanifiesta quenoapelódelfallo delAyuntamiento nilo rado soldado. Voluntario en elregimiento caballeríadeArlaban.Elpadre recla - «Rufino Cerezo Alegóserhijodepadre García. pobre sexagenario yfuedecla- claració delaComissió provincial deLogronyo d’octubre de1881,ons’apunta: pobre» pertald’evitar elservei militar, tot iqueinfructuosament. allà onvan néixer tantelsseuspares com elsquatre avis. na, icalanar-losabuscarMatute, unpetitpobledelaRiojaespanyola. Va ser aquest alcaldegironí idiputat català era, originàriament,unciutadàargentí. de Pere Cerezo: senseconèixer laseva història familiar, desconeixeríem perquè ajuden asituar-laientendre-la, quenopodenserobviats. Imenys enelcas sense mésdetalls,ésbastir una biografia deixant-la orfa d’unsantecedents que Argentina, ésdirbenpoc.Explicarunavidaapartirde ladata denaixement, a pastor. jornaler d’ofici, igualqueelfillÁngel,enalgunaocasióapareix tambécom culada altreball agrícola iramader. SegonsdadesdelRegistre Civil,Pedro era que va tenir dos fillsmés:ÁngeliValentín. Formaven unafamília modesta, vin- Cerezo Manzanares ideLucíaGarcía Escalera, unmatrimoni natural deMatute El pare, Rufino Cerezo García, nascut el 30 de juliol de 1861, Curiosament, però,elsseusorígensfamiliars disten deCatalunya id’Argenti- Dir quelahistòria dePere Cerezo iHernàez comença el1890 aMendoza, a Logroño, 4dejuliol1882, p. 1-2. «Comisión provincial. Sesión de 27 de Octubre de 1881», Logroño, 26dejuny de 1882,p. 1. «Comisión provincial. Sesión de11Octubre de1881»,BoletínOficiallaProvincia de RCM. Actes dedefunció,1870-1880, núm.445,547 i900. Manzanares, iel dels seusavis materns, Matías García iSantos Escalera. de baptismetambés’especifica elnomdelsseusavis paterns, ManuelCerezo i Marcelina AHD. Llibre de baptismes de la parròquia de Matute, núm. 7, caixa 4, foli 130v. En la partida 3 Altres indicis,del’humilcondició delafamília, estroben enunade- 4 Rufino, doncs,va al·legar«serhijodepadre Boletín Oficial de la Provincia de 2 era filldePedro 5
19 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 20 PERE CEREZO AGN-DDF Immigrants europeus baixant delvaixell alaseva arribadaaAmèrica. Buenos Aires, circa 1920 8 7 6 tes càlidesparaules: del caràcter delaseva «estimada mare», ambaques- breus notes autobiogràfiques, Rioja, sinóbastant méslluny. del matrimoni janonaixerien aMatute, nitansolsala l’arrelament familiar mantingutfinsaleshores, elsfills matrimoni ivan formar unafamília. Però trencant amb 1859. nes desusexo», Anastasia va néixer el22degener també naturals de Matute. Dedicada a les malo era filladeRamiro Hernáez ideJuanaSomalo, La mare Anastasia i el pare Rufino van contraure Per laseva banda,lamare Anastasia Hernáez So- volgué quetornés elscèntims.» les. Va fer-me anarabuscar alnoi,segura del fet, però com era. Vaig direlshavia guanyat aunnoijugantba- tunitat va veure tenia unscèntimsalamà.Empregunta seus fillsfossin conscients irespectuosos. Enunaopor- que es veia obligada a realitzar, procurà sempre que els la devoció”. No obstant lamare, malgrat elmolttreball anava amissa irespongué: “Primerésl’obligació que pur exemple deresponsabilitat. Undialipreguntaren si res. AMGi. Pere CEREZO. Notes autobiogràfiques, sd,BuenosAi- vencions pertaldefer mésintel·ligible ientenedor eltext. pectar almàximeltext original,ambalgunesmínimesinter- que apareixen enaquest llibre s’hantranscrit intentant res- familiar, professional ipolíticadePere Cerezo. Elsfragments perdut—, lesnotes contenen informació rellevant delavida quartilles aunasolacara— idiscontínues —algunsfullss’han al 30 de junio de 1947». Malgrat ser breus —una desena de ta, incorporen eltext: «Sumapagadaanuestros asegurados a partirde1947, jaquelesquartilles,amblletra d’imprem- nyia peralaqualva treballar aBuenosAires. Van serescrites mà damuntd’impresos deLaEconomía Comercial, compa - entre laseva documentació personalvan serredactades a Aquestes notes autobiogràfiques quePere Cerezo guardava nom tambépotaparèixer com Arnaez, HarnaizoErnei. Josefa Pérez perpartmaterna. Enladocumentacióelcog- Antonia Matute perpartpaterna, ideCalisto SomaloiMaría caixa 4,foli 093r. S’especifica queera neta deJoséErnáez i AHD. Llibre de baptismes de la parròquia de Matute, núm. 7, «[...] 6 Pere Cerezo, enrepassar laseva vida,enunes era tot voluntat i sacrifici per als seus fills, era un 7 revelaria algunsdetalls 8 «ocupacio- oja: que era descritaixídesdelespàginesdeldiariLa Ri- 10 9 que menaven rumbaultramar. veure empesosperaquellsgrans corrents migratoris Amèriques. Escalculaqueuns30.000 riojansesvan Atlàntic; afer —talcom esconeix popularment—les s’aventuraren aprovar fortuna al’altra bandadel’Oceà re millorades les seves condicions socioeconòmiques, fam, l’atur, elservei militarosimplementperaveu- pràcticament noexistia. clara tendència descendent, iambunaindústria que transhumants que, jadepersiinsuficients,estaven en cada vegada menys productives, amb unespastures tava d’unaeconomia desubsistència, ambunesterres vien, de l’agricultura idelaramaderia. Iés que es trac- major partdelshabitantsdeMatute vivien,osobrevi- els 16.000. més de2.600iLogronyo, lacapitalprovincial, fregava habitants. Nájera, lacapitalcomarcal, entenia poc del riuEbre, tenia unapoblacióquerondava els800 comença elSistema Ibèricalacapçalera delaconca a peusdelaSierra delaDemandaOccidental, allàon Així lescoses, foren moltselsquitot defugintla A lesdarreries delsegleXIX,Matute, unapoblació cos años yotras cosas halagüeñas, no. vida deAmérica,lasfortunas queseimprovisan enpo- como sabrosísimo, pintando con bellísimos colores la como van quepregonan elartículoamericano áGalicia, emigratoria enproporciones alarmantes. en éstos, enNájera ylimítrofes, sesiente lacorriente muchos años vienen formando en aquellos países, sino vayan áformar parte dela gran cadena quedesdehace los pueblos serranos, donde escostumbre queloshijos ten para losdistintos puntos deAmérica. No sóloya en ca: laemigración riojanaaUltramar, 1880-1936, p. 23. Pedro A.GURRÍA; Mercedes LÁZARO. Tener untío enAméri- 15.933 i2.632 habitantsrespectivament. i 821el1887. Pel quefa aLogronyo iNájera, el1887 tenien l’INE, Matute tenia 813habitants censats el1860, 807 el1877 Segons elscensos dequèdisposaelfons documentalde Y nohay quedecirporaquívienenagentes, «La emigración esaterradora. Familias enteras par- 9 Entantquelocalitat eminentmentrural, la 10 Unfenomen massiu 21 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 22 PERE CEREZO CRISTIANO JUNIOR/AGN-DDF Una «quinta agronòmica» definalsdelsegleXIX,enplenaexpansió econòmica argentina. Mendoza, circa 1880 tierras». Cerezo] abuelos [recordariaunadelessevesnetes,Alberta sia, malgrat quetambéellsoptaren peremigrar: «mis Manzanares, però no hi consten ni Rufino ni Anasta- serven, hiapareixen algunsHernáez, Somalo, García o del continent americà.Entre elscognoms ques’hiob- tants delmunicipiquevan establir-se adiferents punts 14 13 12 11 aquest undelscontingents mésnombrós. que encara avui sónconeguts com a«gallegos», perser tre els quals 2.000.000 italians i 1.500.000 espanyols, Argentina va rebre mésde4.000.000 d’immigrants, en- tòria mil·lenàriaipròpia,elcert ésqueentre 1881i1914 teressat delafrase perafer avinent lamancad’unahis- los barcos». Mésenllàdelahipèrbole, itambédel’úsin- que diu així: «¿De donde descienden los argentinos? De d’immigrants europeus. Defet, existeix unaditapopular mateixa esperança detrobar-hi unfuturmillor. recalat percircumstàncies bendiferents, peròambla prés queelsseusavis Rufino iAnastasia hihaguessin una nenaexiliada republicana. Hofeia dècadesdes- terres argentines, onhavia arribat ambtres anys, com 1936» ons. Enelcens «Emigrantes riojanosaAmérica:1880- va patir lesconseqüències d’aquelles grans migraci - tres localitats espanyoles ieuropees, Matute també Argentina va serundelsprincipalspaïsosacollidors Com Nájera, lesveïnes Tobía, Bobadillaotantes al- la miseria.» de buscardóndepodránsalir, nodelapobreza, sinode que no tienen otros recursos, porque tienen necesidad ciología delainmigración argentina, p. 361. Alberto SARRAMONE. Los abuelosinmigrantes: historia yso - desembre de2013. FJI. Correu electrònicd’Alberta Cerezo aJosepVall, 21de RUIZ. «Emigrantes riojanosaAmérica:1880-1936». SO RAMOS; Pedro A.GURRÍAGARCÍA;Mercedes LÁZARO Consultable alweb delGobiernodeLaRioja.Rodolfo ALON- Rioja, 1denovembre de1908,p. 1. «Sección deNájera. Elmercado delosSantos Viajeros», La Los vecinos de estos pueblos emigran los más, por- 12 esregistren, ambnomsicognoms, 86habi- 13 vinieron unosañosaintentar suerte enestas Albertaescriviaaquestes paraules desde 11 14 Ditenaltres ple, alabasededadesreferència, ladelCEMLA, tes i,enqualsevol cas,abansde1890. hi van arribar. Tot indica,però,quefou peraquellesda- ge, perquè, defet, nosabemambexactitud enquinany sia estan onocomptabilitzats dinsd’aquest percentat - la poblaciótotal delpaís. paraules: el1895 laimmigració representava el25,5%de 17 16 15 der. grants delaRioja,mésquenopasBilbaooSantan- diferència, elpuntdesortidamésutilitzat pels emi- l’Atlàntic desde Barcelona, jaqueaquest va ser, amb doza, perquè fou allíonva néixer elnostre biografiat. trimoni estava establert alaprovíncia andinadeMen- que sabemsegurésel3degener1890 elma- te delaseva arribadaalpaís.Però enqualsevol casel tre arxiuniorganisme s’hapoguttrobar rastre direc- bem deRufinoiAnastasia. Malauradament, encapal- i data d’arribada, encaixen bastant ambelpocque sa- cripció, jaquelesdades,peredat, oficis,procedència data i vaixell. Bé podria tractar-se d’un error de trans- sió inacionalitat, iarribat aBuenosAires enlamateixa una— «Anastacio Arnaez», delamateixa edat, profes- 1889, abord delvaixell Umberto I.Itambéun—queno Barcelona va arribaraBuenosAires el9defebrer de jornaler idenacionalitat espanyola, queprocedent de tals. Hi apareix un «Rufino Ceresa», de vint-i-set anys, no hiconsten niRufinoAnastasia; almenys com a del territori. LaCompañía Transatlántica deBarcelo- tants amboficinaaNájera, Logronyo oaaltres punts ents através d’unaextensa xarxa d’agents irepresen- companyies navilieres, disposades a captar nous cli- met observar l’ampli ventall d’ofertes delesdiferents Les informacions trobades són confuses. Per exem- És probable que el matrimoni iniciés la travessia de 17 Pedro A.GURRÍA; Mercedes LÁZARO. Op. cit., p. 95. malgrat quealgunsestan perduts, destruïts osemidestruïts. disponibles d’arribades aArgentina desde1882finsa1932, La seva basededadesconté elbuidatge detots elsllibres ricanos, dedicat exclusivament alesmigracions argentines. El CEMLAéselCentro deEstudios Migratorios Latinoame - ción deBuenosAires. UNTREF iproductor decontinguts delMuseodelaInmigra- Dades obtingudesdeMarcelo Huernos, investigador dela Unasimpleulladaalapremsa del’època per- 15 NosabemsiRufinoiAnasta- 16
23 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 24 PERE CEREZO i lestorres. en destruiria elcampanar Un nousisme, al1920, al terratrèmol de1861. substituí laderruïda construïda el1875, de SanFrancisco, La Basílica Mendoza, circa 1900 AGN-DDF manes, enfunciódelesescales. bitllet detercera classe, idurava entre dues i tres set- Buenos Aires podiacostar unes200pessetes amb Buenos Aires». interessats pidísimos» i«vapores modernos»,quetraslladaven els Generale Italiana feia publicitat dels seus 22 21 20 19 18 de ferro-carriles delNorte»; emigrantes pobres encombinación con lacompañía Buenos Aires a«precios reducidos en3.ªclasepara na, perexemple, oferia lalíniaBarcelona-Montevideo- Aires yescalas». ja tornava aserBarcelona «procedente deBuenos- no» iun«Anastacio» abord, iqueel 16 demarçalanit a BuenosAires el9defebrer de1889 ambun«Rufi- nyia n’era elvapor Umberto I,quehavíem vist arribar ba oMendoza, onvan anara parar RufinoiAnastasia. cas, adestinacions del’interior com SantaFe, Còrdo- Aires nomésdesembarcar, ambtrajecte pagat, siera el a allotjamentgratuït al’Hotel deInmigrantes deBuenos eren diversos: desdegarantia detreball immediat fins ferrocarril... Per això,elsavantatges pelsimmigrants o gas,s’estaven construint quilòmetres deviesperal tats creixien iambelleslesxarxes d’electricitat, aigua s’estava produint unaforta expansió agrícola, lesciu - modernitzadora per a un país en ple desenvolupament: Alberdi ción, de1876, iresumides sotaellemadeJuanBautista concretades enlaLey 817deInmigración yColoniza- polítiques del govern de la jove República Argentina, es viscudes.Ihieren rebuts ambelsbraços oberts.Les anhels defortuna, lluny del’escassetat idelespenúri- etat delaterra, guanyar millorssalarisofer realitat els una terra d’oportunitats; unlloconaccedir alapropi- Argentina representava, peraaquellsnouvinguts, Ibídem, p. 70-71. Pedro A.GURRÍA; Mercedes LÁZARO. Op. 93. cit., p. Isleño, 22demarç1889, p. 3. «Movimiento devapores. Navegazione Generale Italiana»,El La Rioja,18demaig1910, p. 4. La Rioja,10d’agost de1889, p. 4. «gobernar espoblar»,volien atreure màd’obra «en á Montevideo 15 díasde Barcelona y 19 Justament d’aquesta darrera compa- 20 Ladurada d’untrajecte Barcelona- 18 mentre laNavegazione 21 «servicios ra- 22 BVPH pels immigrants europeus aArgentina iUruguai. en aquest casLaRioja,ambofertes deviatges econòmics Un delsmoltsanuncispublicats alsdiarisdel’època, 1889 25 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 26 PERE CEREZO AGN-DDF Església parroquial deNuestra Señora delSocorro. Buenos Aires, circa 1900 merç oelsserveis. comú: quedar-seaBuenosAires itreballar enelco- lloc, peròelcasésquenovan fer allòqueera més ferrocarril, nitampocsijatenien amicsoconeguts al ral delpaís. nia deferrocarril queconnectava ambla capital fede- altra bandael1885es posava enfuncionamentuna lí- econòmica mésdestacada delaregió; mentre queper cialment lesconeixedores delaviticultura, l’activitat lies nouvingudesaptes peraltreball agrícola, espe- s’envià un agent aBuenosAires peracaptivar famí- gat culminà a la dècada de 1880, quanper una banda en aquesta província de l’oest fronterera amb Xile. ja espanyola, foren unaquarantena elsques’establiren dels allíarribats, Mendoza, peradedicar-se, talcom van fer lamajoria pampa argentina is’establiren alpeudelsAndes,a 27 26 25 24 23 de Mendoza adiferents consolats d’Europa. Inmigración, encarregada d’enviar informes favorables la província, ipocdesprésesformava laComisión de de 1862data unpladecolonització del’est ielsudde que va causargreus pèrdues humanesimaterials. Així, nia d’abans, sobretot apartirdelterratrèmol de1861, Però l’interès deMendoza peratraure poblaciójave- perada perlaitaliana, amb 374 persones. gona col·lectivitat europea delaprovíncia, noméssu- censats untotal de141 immigrants espanyols, lase- la República Argentina, el1894, aMendoza, hihavia
No se sap si Rufino i Anastasia hi van arribar amb Segons el Departamento General de Inmigración de número 10. General de Inmigración correspondiente al año 1891, quadre 30 persones:Juan A.ALSINA,MemoriadelDepartamento segona professió més comuna ladels fusters, ambnomés Mendoza, 404hoferen encondició d’agricultors, essent la tina, dels 482 immigrants internats el 1891 a la província de Segons dadesdel’OficinaTrabajo dela República Argen- Pedro A.GURRÍA;Mercedes LÁZARO. Op. p. cit., 118-119. za através desuhistoria, p. 217. Arturo ROIG;Pablo LACOST; Maria Cristina SATLARI. Mendo- Pedro A.GURRÍA;Mercedes LÁZARO. Op. cit. , p. 119. migración correspondiente 139. alaño1894, p. Juan A.ALSINA,MemoriadelDepartamento General deIn- 27 aleslaborsagrícoles iramaderes. 26 Tot alcontrari, ellscreuaren la 23 DelaRio- 25 Tot ple- 24
miro Cerezo Hernáez. Anastasia, dedonarallumalseu primerfill:Pedro Ra- de número 62,onel3degener1890 va néixer unnen ciutat quedonanomatota laprovíncia. Va serallà,al ciliats ala«calle 25deMayo» deMendoza capital,la tots dosapareixen tambécom a«labradores», idomi- bant aposseir, finsitot, unafinca. nyar lavidacom a«adobadordecaballos»,tot arri- viure delapagesia,iqueenconcret Rufinoesva gua- seus netsibesnetsenrecordar queallíelmatrimoni va Així hocertifiquen, seguintlatransmissió familiar, els 30 Ibídem. 29 28 El lloc: la parròquia de Nuestra Señora del Socorro de març de1892 ibatejat el4dejuny d’aquell mateix any. de lafamília, JuanFlorentino Cerezo, nascutel 14de Així esfa avinent enlapartidabaptismaldelsegonfill cap al sud de laprovíncia, a lalocalitat de Tupungato. ben aviat esvan traslladar unsquilòmetres —pocs— família alaciutat deMendoza va serpassatgera, jaque gent de procedències diverses. Ara bé, l’estada dela nectaven l’Atlàntic ambelPacífic i,també,unmuntde gada méstransitada, onconfluïen lesrutes quecon- escarpades delsAndes.Itot, en una ciutat cada ve- sència, enunhoritzónogensllunyà, delesmuntanyes d’un paisatge marcat pelscampsdevinyes iperlapre- l’actual passeig Sarmiento 150delaciutat. ran delterratrèmol de1861, peròconstruïda denoua quia deSantiagoApóstol ySanNicolás, destruïda ar- tejat. Elllocescollit peralacerimònia va serlaparrò- i undiadesprésd’haver nascut,queelnounat fou ba- del fet. I no va ser fins al 4 de març de 1890, dos mesos al Registre CivildeMendoza peradeixar constància mateixos anys queAnastasia, vint-i-nou,espresentava duïa eldia3,7pare Rufino, aquiconsten els El petitPedro, doncs,va començar acréixer enmig Si elnaixement delfuturalcaldedeGirona espro- «color blanco». Havia arribat l’hora, peraRufinoi ficat denaixement, 7degener 1890, Mendoza. AMGi. Partida baptismal,4demarç1890, Mendoza; certi- 2017. 2014, iambJosep MariaCorrales iCerezo, 28dejuliol Converses amb Alberta Cerezo Adroher, 19 de setembre de 29 28 Enelsdocuments, 30 27 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 28 PERE CEREZO AGN-DDF Dormitori de l’Hotel de Inmigrantes, que acollia les persones en trànsit d’arribada o sortida d’Argentina. Buenos Aires, circa 1920 argentí, tambélesdeMendoza: de llagostes queafectaven lesterres detot elterritori retornar alseupaísd’origen perculpa d’unesplagues 34 33 32 31 pare Rufinocom lamare Anastasia. Tupungato, parròquiaonconsten domiciliats tantel Buenos Aires, da, a la parròquia de Nuestra Señora del Socorro de lloc delaprovíncia deMendoza, sinó camídetorna- Però ja no seriabatejat ni a Tupungato niacapaltre cer filldelafamília, denomRufinoSegundo Cerezo. panya perculpa delafil·loxera, immigrants pagesosque havien hagutdemarxar d’Es- l’empobriment idelaruïna.Justament moltsd’aquells va portarproductors itreballadors delcampcamíde menys, queperuninsecte; unaplagadellagostes que que la marxa de la família va ser originada, ni més ni sord d’unaoïdapersempre més.Tot semblaindicar tit Pedro Cerezo, desprésdepatir unainfecció, quedà Argentina, ambunapetitadesgràciaafegida, elpe- tasia decidissin abandonarprimerMendoza idesprés vessin les expectatives econòmiques, Rufino i Anas- que, desprésquelasituacióal campestorcés imin- acostumava arebaixar lesil·lusions creades. D’aquí vament llarga. Laduresa deldiaadia,delarealitat, Així lescoses, el14dejuliol1894 naixeria elter- embrionaria.» el Sur provincial, donde la vitivinicultura estaba en fase en algunos casos, existía un policultivo, sinotambiénen sis Norte dondesedifundía la vitivinicultura moderna y, ca seasentabanosóloenlosdepartamentos deloa- Però l’estada aTupungato tampocva serexcessi- Socorro, 22d’octubre de1894, BuenosAires. Llibre de baptismesdelaparròquiaNuestra Señora del 1900)», p. 124. gosta enloscomienzos delavitivinicultura moderna(1890- Eduardo PÉREZ. «Plagas de la agricultura en Mendoza: la lan- Pedro A.GURRÍA;Mercedes LÁZARO. Op., p. cit. 62-63. Socorro, 4dejuny de1892, Tupungato. Llibre debaptismeslaparròquiaNuestra Señora del «A principiosdeladécada1890, laSchistocer- 34 nolluny, aescassos cinc-cents metres, 33 32 ara esveien forçats a 31
mig, unnoutrajecte envaixell, enunescondicions que en tindrem, de 1896, ja els situen a tots a Girona. Pel ciado?»—, prosseguia aixílaseva crònica: presuntuoso nombre á lo que es tan mísero y desgra- a definiraquelllloc—«¿Por quéhabíamosdedarletan ja, quidesprésdecriticarl’úslaparaula «hotel» per va fer José María Salaverría, el corresponsal de però aixònova atenuar lamordaç descripcióqueen vistes panoràmiquessobre laciutat deBuenosAires, onament el1888.Era gran, estava benventilat itenia tat del’estació deferrocarrils, ihavia entrat enfunci- «La Rotonda», estava situat albarridelRetiro, alcos- la família. Aquell hotel, conegut ambelsobrenom de de l’Hotel deInmigrantes onconsta ques’hostatjava 36 35 blica Argentina, de1895, reixen registrats en el segon cens nacional de la Repú- fet que es produiria a mitjan dècada de 1890. No apa- bat l’hora d’iniciarelcamíderetorn capaEspanya, un el seu cas el somni americà s’havia esvaït, i havia arri - mentre esperaven elseutorn perembarcar. Perquè en Rufino, Anastasia ielsseusfillsenprimera persona, verría va serlaquevan veure —ofinsitot van viure—
Qui sapsiaquesta darrera imatge descritaperSala - llora, otro quechilla.» jo quemordisquea unpan, unniñoquejuega,otro que como fardos, hombres quefumanensilencio, unvie- Ropas sucias tendidas en desorden, mujeres tumbadas cinamiento, idéntico aspecto dehospitalócuartel. firme. tierra ce eneste hotel: parece unbuquequesehametidoen ticos. teras acopladas y superpuestas, como en los trasatlán- de laszahúrdas; yencadazahúrda hay unsinfíndeli- un patio circular; grandes puertasdejanver elinterior na, 1895. AGN-DDE. Segundo Censo NacionaldelaRepública Argenti- los inmigrantes», La Rioja,30dedesembre de1909, p. 2. José MaríaSALAVERRÍA. «DesdeBuenosAires. El hotel de El mismoolorpestilente ysudoroso, elmismo ha- La mismaescena delostrasatlánticos sereprodu - «Terrible padecimiento delamirada. Aquí tenemos 35 36 ilesproperes notíciesque La Rio- 29 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 30 PERE CEREZO AGN-DDF Menjador del’Hotel deInmigrantes, queacollia lespersonesentrànsitd’arribada osortidad’Argentina. Buenos Aires, circa 1920 37 la recent elecció dediputat alParlament deCatalunya: gener de1933, desprésd’haver estat homenatjat per moments demésalegriaifesteig, com quanel8de saria de rememorar, de tenir presents; fins i tot en els principis vitalsqueelmarcarien iqueellmaiescan- la configuració, enaquellfuturalcaldegironí, d’uns tants peralasubsistència, van influirdecisivament en remeiables, de viatges amunt i avall, de sacrificis cons- d’un problema desalutentre elspassatgers. sovint eren precàries iinsalubres, iquecausaren més
Tot aquest seguitdefets convulsos, demalaltiesir- inspirada sempre enelsanhelsdelshumils.» directrius delaseva actuació com alluitadorrepublicà, en elsqualsesforjà eltriomfdelseutemperament iles tonomista, 9degener1933, p. 3. «Crònica. Banquet degermanoral’amic Pere Cerezo», L’Au «[...] recordà elsinicisdifícilsidolorosos delavida, 37 - 31 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 32 PERE CEREZO FRANCESC BRUNET/ANC A ladreta, laCatedral; alplamig,lescasespenjadesi,enprimerterme, elriuOnyar. Vista general delaciutat que va veure créixer l’adolescent Pere Cerezo. Girona, circa 1910 2 també va morirprecoçment. Girona el27 dejuny de1896, laqualcosa evidenciaria queelgermàhomònim tercer fillnascutaBuenosAires el1894, sinóelquart,doncsaquest va néixer a la seva defuncióprematura, ielRufinoquehiapareix, malgrat elnom,noés d’Argentina. El segon fill, Juan, nascut el 1892 no consta en el padró, prova de cia a la ciutat. La composició familiar, però, no era la mateixa quehavia sortit cut breument alcarrer delaBarca, 15—,portantnoméssismesosderesidèn- fills, Pedro i Rufino, estaven domiciliats a la plaça del Molí —abans havíen vis- amb data del 2dedesembre de1896, elpare Rufino, lamare Anastasia idos un gironí d’Argentina De Pedro aPere: 39 38 40 es? Hitenien parents, amicsoconeguts? Hihavia millorsexpectatives laborals? sèquia quenoelsoferís unaaltra destinació? N’havien rebut bonesreferènci- tament res, peròGirona... perquè?Quèelsoferia laciutat delsquatre riusiuna vendre’s tots els béns abans de marxar, i per tant que no hi tinguessin absolu- cas deMatute nohivolguessin tornar atès queera costum entre elsemigrants qualsevol altre indret ésencara avui diaunaincògnita.Éspossible queenel la seva família. Però elperquè van escollir Girona inoMatute, oBarcelona, o xar enrere l’aventura argentina, Cerezo «va venir aparar aGirona» delamà va sermésgironí queelshihavíem nascut». 1932, elrecordava com «unargentí que va venir aparar aGirona» ique«aquí al Centre d’UnióRepublicana, alesfilesd’ERCialParlament deCatalunya de professió delpare. Finsaleshores dedicat al’agricultura ialaramaderia, aGiro-
Fos com fos, elcasésquesegonspadrómunicipald’habitantsdeGirona, En unaentrevista Diariel1982,Xavier alPunt Casademunt,company seu Però lainformació mésrellevant segurament siguilaquefa referència ala de 1982,p. 9. «Xavier Casademuntelsrecorda. Gent delCentre Republicà», Diari,26desetembre Punt la inscripciódenaixement alRegistre CivildeGirona. náez, 1908-1915, Girona. Entre elsdocumentsde matriculació al’institut, hiha unacòpiade AHG. Institut deBatxillerat JaumeVicens Vives, expedient acadèmicdeRufíCerezo Her- AMGi. Padrons municipalsd’habitants, 1896, Girona. 40 38 Certament, desprésdedei- 39
33 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 34 PERE CEREZO FOTOTÍPIA THOMAS /AMGi de SantaSusanna,latorre delesAigüesixemeneies delafàbricaGròber. En primerterme, al’esquerra, laplaçadeSantAgustí. Sobresurten elscampanarsdelesBernardes, Sobre elriu,elspontsdePedra, delesPeixateries Velles ideSantAgustí. Vista del’Onyar iel barridelMercadal desdelcampanardelaCatedral. Girona, circa 1910 —també és queva aconseguir unafeina de«mozo deestrados» canviar elscampsicorrals pelstribunals.Tal qual.I 43 42 41 curses debraus, na, tot iqueenalgunaocasióva fer d’«alguacilillo» en ta il·lustre nissaga derepublicans gironins. explicació alcontacte, des de ben menut, amb aques- polític deljove Pere Cerezo deubonapartdelaseva de setze. Tot semblaindicar, doncs,queelcompromís fills, entre els quals Darius, de vint-i-vuit anys, i Carles, edifici hiviviaelmatrimoni Rahola-Llorens ambquatre tament deGirona. Aunaltre delshabitatges d’aquest dències del’Audiència, queeren propietat del’Ajun- plet estava domiciliada,com aestadant, alesdepen- mateix padró municipal d’habitants la família al com- i tambés’havia convertit encasaseva, jaquesegonsel on, aquelledificiera el llochabitualdetreball delpare amb llumelèctricaelsseuscarrers. Tanmateix, allòera nya, itambédel’Estat espanyol, al’hora d’il·luminar Girona enunadelespoblacionspioneres deCatalu- lat unapetitacentral energètica, baseperaconvertir ça—, desde1883l’enginyer Narcís Xifra hihavia instal· Monar —molinsqueacabariendonantnomalapla- funcionaven aprofitant laforça hidràulicadelasèquia l’espai havia comptat amblapresència demolinsque tat, ihocontinuava essent. Sienèpoquesanteriors ra, havia estat una de les zones més actives de la ciu- cesc ientre elsactualscarrers delPerill ide SantaCla- Mercadal gironí, atocar del’antic carrer deSantFran - lo criminal»,alaplaça,justament, delMolí. necessaris dinsdel’edifici dela«nueva Audiencia de actes judicialsmantinguessin lesformes ielrespecte altres tasques,defer queelsassistents alessalesials l’Audiència deGirona. És a dir, era l’encarregat, entre
La plaçadelMolíonresidien, situadaalbarridel AMGi. Padró municipal d’habitantsde1897. Diario deGerona, 21defebrer de1891, p. 4. d’octubre de1897. de braus deGirona feia moltpocque s’havia inaugurat, el29 disposició delpresident durant tot l’esdeveniment. Laplaça places detoros, deguardar laclaudelscorrals id’estar a eren elsdosgenets encarregats d’obrir lesdesfiladesa La Lucha, 23denovembre de1897, p. 2.Els«alguacilillos» «portero», 41 Rufinova fer unsaltimportantiva «portero mayor» o«alguacil»—de 43 42 Ves per pràcticament eldoble. del Francès, aserde16.081 habitantscensats el1897; duïda apocmésdequatre gats desprésdelaGuerra bitants aprincipidesegleXIX,iquehavia quedat re- se... ambunapoblacióquehavia passat dels8.000 ha- de pescom latèxtilGrober, lapaperera LaGerunden - menat elèctric públic, amb ferrocarril, ambfàbriques localitat cadavegada mésgran imoderna,ambenllu- les eleccions. central elèctrica queserviadecol·legi electoral durant d’Audiència id’escola públicadenens, mero 11delaplaçadelMolí,almateix edificiquefeia ment, enparal·lel, amb eljove Pere Cerezo. Ellalnú- la construcció, ordenada illiure, del’eixample gironí. car elsprimerstrams de muralla, quedeixaven pasa s’estava veient desbordat, iescomençaven aenderro- ges napoleònics. mits», onencara pesaven lesconseqüències dels set- tida perl’Onyar idistribuïda encarrers estrets ihu- casernària Girona estava deixant deseraquellaciutat levítica i de canvis que la ciutat estava experimentant. Perquè només unsímptoma, unapetitamostra delaquantitat 47 46 45 44 els estudis al’Institut Provincial deGirona, ondesprés Un cop acabat l’ensenyament elemental,va prosseguir cola, possiblement al quetenia just alcostat decasa. des d’aquell primermomentjaconsta queanava aes- 2.1. Estudiant aGirona iaBarcelona ment alaciutat. trestant, cadapassa quefeia era ungrau mésd’arrela- drien unsentitalllarg delaseva agitada vida. Men- casa, itot aixòelva influir;records puerilsquepren-
Aquesta va serlaGirona queva créixer conjunta- Pere Cerezo tenia sisanys quanva aterrar aGirona, i El Norte, 23demarç1898, p. 2. La Lucha, 4d’agost de1898, p. 3. INE. Cens de1897, Girona. AA.DD. Girona: construir la ciutat (II) , p. 93. Josep CLARA.«Deladesamortització alaGuerra Civil»,a «envoltada demuralles enrunades,migpar- 47 Tot aixòera elqueveia noméssortirde 44 Encanvi, s’estava convertint enuna 45 Per aixòelrecinte emmurallat 46 iatocar d’una 35 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 36 PERE CEREZO JMCC D’esquerra adreta: Joan,ÀngeliRufí.Darrere, Pere. El matrimoni deRufinoCerezo iAnastasia Hernaez ambelsseusquatre fills. Girona, circa 1907 al darle esmerada educación». y Anastasia, porteros delaAudiencia deesta ciudad, decer elsacrificioqueseimponensuspadres Rufino aplicación, modosidadyvirtud,demostrando asíagra- no hahechoniunasolafalta voluntaria yesmodelode zo Hernaez, queeselmássobresaliente ensuEscuela, es donaven «25pesetasydiplomaalniñoRufinoCere- conegut abans d’arribar a l’institut, com quan el 1907 natures. EnelcasdeRufí,finsitot, elljahavia estat re- premis com amillorsalumnesdedeterminades assig- tots tres van arribaraaconseguir enalgunmoment obtenint bonesqualificacions,com palesaelfet que 50 49 48 o Història d’Espanya: unaprovat. signatures, elmateix enCal·ligrafia queenAritmètica va queva obtenir idènticaqualificacióentotes lesas- informació del seu primer curs, el 1901-1902, s’obser- repàs alseuexpedient acadèmic,quenoméscomprèn cular el30desetembre de1901, alsonze anys. Fent un primera enseñanzaelementalcompleta», esva matri- mente preparado enlasmaterias queconstituyen la visió— id’haver-se constatat que«sehallasuficiente- d’haver superat l’examen d’ingrés—undictat iunadi- tots icadascundelsaltres fillsdelafamília. en peradefinirelfillRufí,espodienfer extensibles a va. Perquè bensegurqueaquellesparaules queservi- dicar unagran quantitat d’esforços quenoserienen importància al’educació delsseusfills, i atal fi van de- que elspares RufinoiAnastasia van donarunagran cursar tambéelsestudis secundaris. de 1899 iel17defebrer de1903 respectivament, hivan Joan i Àngel, que havien ampliat la família el 17 d’abril però tots li seguiren les passes. Tant Rufí com més tard el primerdepassar-hi, jaqueera elgermàmésgran, per l’Institut Provincial gironí. Ansalcontrari. Va ser
Pere no va serl’únicfilldelafamília queva passar rona, 1d’abril de1907, p. 67. Boletín delaSociedad Económica deAmigos delPaís deGe- Girona. zo Hernáez, 1910-1916; id’ÀngelCerezo Hernáez, 1914-1920; acadèmics deRufíCerezo Hernáez, 1908-1915; deJoanCere- AHG. Institut deBatxillerat JaumeVicens Vives, expedients acadèmic dePere Cerezo Hernáez, 1901-1902, Girona. AHG. Institut deBatxillerat JaumeVicens Vives, expedient 50 Així doncs, queda clar 48 49 I,engeneral, enhorabuena». so joven donPedro Cerezo Hernaez. Nuestra cordial en laEscueladeComercio elestudio deBarcelona - rona: dies després,finsitot seriafelicitat pelDiariodeGe- 53 52 51 gràfiques, parlantd’ell mateix entercera persona: participar. Aixíhoescriuriaenlesseves notes autobio- tir-se enunmerespectadordelsesdeveniments, hiva jove Cerezo no en va restar almarge; lluny de conver- ideal peradur-hiunavidajuvenil plenaiintensa. Iel i políticsdelpaís,era un llocenpermanentebullició, comtal, centre delsmoviments intel·lectuals, culturals nova gentinoves ideestransformadores. Laciutat veuria despertarinquietudsientraria encontacte amb celona aquell«estudioso joven» ampliariahoritzons, tol sotaelbraç, tancava laseva etapaestudiantil. el títol acadèmic,el30desetembre de1905. Mercantils deBarcelona, obtenint l’aprovat, ipertant comptador mercantil al’Escola Especiald’Intendents tinuaria aBarcelona. Enconcret, va estudiar elgrau de zo va seguirlabranca decomerç, unsestudis quecon- vincial de Girona s’especifica que l’alumne Pere Cere- perdria. Allíva respirar aires renovadors, va adoptar ció d’unsprincipisid’unaidiosincràsiaquejamaimés tament acadèmicitècnic,peròtambéenlaconfigura- és adir, degrans aprenentatges: enelsentitmésestric- ríode deformació intel·lectual idecompromisos vitals,
Però mésenllàdelsestudis pròpiamentdits,aBar- En elmateix expedient acadèmicdel’Institut Pro- L’època d’estudiant aBarcelona, doncs,va ser unpe- perten ifortifiquen unesperitdevoluntat delluita.» dins elsclaustres universitaris. Conjunt defets que des- cial, ameetingsambgran entusiasmequeescelebren diantils, huelges, manifestacions amb intervenció poli- Diario deGerona, 5d’octubre de1905, p. 4. 1905, Barcelona. AMGi. Certificació acadèmica personal, 30 de setembre de res. AMGi. Pere CEREZO. Notes autobiogràfiques, sd,BuenosAi- «D’estudiant assisteix aBarcelona aprotestes estu- «Ha obtenido el título de Contador Mercantil 52 Tot just tenia quinze anys i, amb el tí- 51 Pocs 53 37 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 38 PERE CEREZO J. LLINÀS/JMCC Pere Cerezo . Palamós, circa 1910 55 54 altre alcaldedelaciutat, l’historiador JoaquimNadal: l’equipatge detornada capaGirona. Enparaules d’un no es va quedar a Barcelona, sinó que formà part de tota aquella voluntat de participaren la vida pública incòmoda. Amés,com tantsaltres estudiants gironins, convèncer delanecessitat de transformar unarealitat una actitudinconformista ipolíticamentactiva, iesva aquestes quedescriuria ellmateix: el teixit associatiu delaciutat, ambiniciatives com amb unacolla d’amics, queva contribuir aampliar res passes enelmónlaboral. Va serllavors, juntament at, just retornar deBarcelona, mentre feia les prime- la vidasocialdeGirona esva materialitzar d’immedi- En elcasconcret dePere Cerezo, laparticipacióen “Odaliscas”.» dors d’unasocietat recreativa gironina, anomenadales Girona; aquest grupdejoves érem elsprincipalsanima- cordo haver assistit aconcursos Sabadell, aBarcelona, nistes que es celebraven en diades de festa major. Re- sardanes. Finspreníem partenconcursos desarda - es d’estudi. Enelsdiesdissabtes idiumengesaballar da “Alls iSebes”.Algunsdiesrealitzàvem conferènci- altres joves amicsqueformàrem unapenya denomina- ni cansat, doncs encara tenia temps per reunir-me amb trucció nacional.» es proposava unprograma deregeneració idecons- taven atents alsmoviments delcatalanisme políticque passes delmodernismeidesprésnoucentisme, ies- l’activitat lligadaalsJocsFlorals. Seguiendeprop les culturals locals, amblesrevistes queescreaven, amb els havia vist néixer, connectaven ambelsmoviments ho feien, enunintent deseguirlligats alaterra que món totalment nouisibémoltsjanotornaven els que res. AMGi. Pere CEREZO. Notes autobiogràfiques, sd,BuenosAi- la fidelfranquisme, p. 151. AA.DD. Joaquim NADAL. «DelaGirona mortaalaGirona nova», a «Malgrat leshores detreball noemsentianimolest «Els estudiants gironins descobrien, un aBarcelona, El govern de la ciutat (II): de la Guerra del Francès a 55 54 57 56 Ibídem. ballar undiasardanes iunaltre ballsdefesta major: fons, perquè eren temps degresca, d’esbargiment, de ritori ilaseva gent.Isempre ambladiversió derere- liscas; d’animar la vida de la ciutat i de conèixer el ter- d’organitzar actes ambelCentro Recreativo LasOda- rar, d’anar amuntiavall amblapenya «AllsiSebes» discreta, uncop acabats els estudis: fessional havia començat demanera mésmodesta i laboral va tenir múltiplesocupacionsicàrrecs: món delcomerç idelperitatge, alllarg delaseva vida rezo es fa difícil, ja que si bé es dedicà bàsicament al 2.2. Delaformació alaprofessió comptable ambunaprometedora carrera perdavant. no era unestudiant decomptabilitat mercantil, sinóun tors ambelsanimals»,jahavia començat atreballar: ja punt deparar l’orella en«lesconverses delsconduc- onat iatent, quetot hoobservava iescoltava, finsal Ibídem. Eren anys degaudiintens delajoventut, denopa- Ara bé,tota aquesta llarga ireeixida trajectòria pro- Parlar d’unaúnicaprofessió enelcasdePere Ce- Amb tot, aleshores aquelljovencell inquiet,apassi- nistració municipal.» gurances, delegat provincial deltreball, oficina d’admi- nistrador d’una empresa d’electricitat, agènciad’asse- confiança: apoderat gerent d’una casa bancària, admi- a Figueres iSantFeliu deGuíxols.» em afestes majorsdeciutats com lesqueescelebraven verses delsconductors ambelsanimals.També assistí- tana oambdiligència.Resultava distret sentirlescon- Banyoles. Enaquellaèpocaestenia deviatjar ambtar- major especialmentelscelebrats als poblesdeSalti «En elcursdelsanys hedesempenyat càrrecs de «També disfrutàvem delsballsenenvelats defesta 57 56 39 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 40 PERE CEREZO UNAL /JMCC el diadelaseva boda. i DolorsPalahy Pere Cerezo Girona, 4dejuny de1911 ferències oalcanvi demonedaestrangera. al cobrament delletres, alarealització degirsitrans- casa Coll y Cia. es dedicaven al pagament de cupons, que comBanca Busquets y Llapart o la Banca Puig, la Carlos Martínez Massa, laViuda deAntonio Mateu, la o bécasesdebanca.Atalld’exemple, existia laBanca com atal,perquè laresta eren obébanquersprivats plaça Marquès deCamps,iquefet era l’únicbanc panya, quefeia pochavia estrenat unnouedificiala principis desegleXX.Hihavia, ésclar, elBancd’Es- molts establiments bancarisque existien aGirona a 61 60 59 58 Ibídem. casa debancaitambéapoderat d’unaimportantcasa dística iara ell,«al’edat de21anys era apoderat dela bé, perquè talcom abansapuntava lanotíciaperio- se detreball sempre ambèxit».Ihodevia fer realment ball bancarienpocs anys vaig ocupar-meentota clas- d’elles segurquesí,jaescriuria:«Enlavidadetre - zar el novençà empleat Pere Cerezo, almenys algunes tes devien serlesprimeres tasquesquedevia realit- quer ipolíticregionalista Ferran Coll, rezo Hernaez». ber otorgado poderes ásudependiente D. Pedro Ce- de bancaColl yCia.deesta ciudadnosparticipaha- ja queel1911DiariodeGerona publicava: «La casa a empleat. Tanmateix, lapremsa desvela la incògnita, tant casadebanca»onva començar atreballar com Cerezo nodonapistes dequinaera aquella«impor- riques peracobrir aquest períodedelaseva vida,Pere
La BancaColl yCia.,delaqual n’era gerent elban- En lesseves notes autobiogràfiques, especialment de carnissers id’unacasamajorista decereals.» res lliures aprofitava perdurlacomptabilitat d’ungrup de bancalaciutat deGirona [iamés]com tenia ho- ficació decomptable, vaig entrar aunaimportantcasa Diario deGerona, 19desetembre de1915,p. 8. Diario deGerona, 21degener1911,p. 5. novembre de1980, p. 41. de 1967, p. 21; «Cases debancaibanquers»,Presència, 1de «El desarrollo bancarioenGerona», Presencia, 28d’octubre «Tenia 15anys eneltreball apropiat alameva signi- 59 60 era undels 61 Aques- 58
que transcendiria l’àmbitestrictament bancari. contribuir anofrenar laseva progressió professional, litzar elservei militarperser«excedente decupo» , va declarat que peraquellmateix moment,el1911,tot ihaver estat celona lligadaeconòmicament amblabanca». de fabricació ivenda d’aparells- elèctricssituadaaBar 66 Ibídem. 65 Ibídem. 64 63 62 contractes». ons ambelsrepresentants perla firmadelsrespectius trics d’unamarca anglesamotiu quem’obligà areuni- siva devenda pertot Espanya decomptadors elèc- la casad’electricitat deBarcelona, que«tenia l’exclu - I tot això,mentre actuava tambécom aapoderat de important companyia anglesadesegursmarítims». tenir larepresentació perCatalunya d’una iBalears organitzar agènciesperquè la«casa debancava ob- viatges aTarragona, Mallorca oaMadrid,onanava a Ara bé,delsviatges aBarcelona benaviat passaria als llegat de vint-i-cinc mil pessetes. Aquesta sincera de- seus bénssituats iGirona, aBarcelona iemdeixàun el patró quiva designar-mealbacea testamentari dels nia. Enelsanys delaprimera guerra europea moria dir: o dos dies a Barcelona percontrolaro dosdiesaBarcelona l’administració». l’oficina estant. Per això,«cada setmanadevia d’anar un sava noves tasques, no totes elles realitzables des de Coll yCia.liatorgava noves responsabilitats ilisupo-
De moment,però,elcàrrec d’apoderat delaBanca «Era extraordinària laconfiança queenmieste- res. AMGi. Pere CEREZO. Notes autobiogràfiques, sd,BuenosAi- Cerezo Hernaez y[...]». servicio militardelreemplazo de1911losmozos donPedro para intervenir enelexámen deexpedientes deexención del 1911, p. 2.Enaquest darrer cass’especifica: «Sondesignados El Norte, 14defebrer de1911, p. 2;ElNorte, 24 defebrer de tari delConsell MunicipaldeGirona, 19denovembre de1936; núm. 29, 19denovembre de1936, Girona; Certificat delsecre- AMGi. Certificat del capdelacaixa dereclutament deGirona res. AMGi. Pere CEREZO. Notes autobiogràfiques, sd,BuenosAi - «soldado útil»,haguésquedat exempt derea- 66 Enaquest sentit,Cerezo nos’estava de 62 63 Elfet 64 65
41 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 42 PERE CEREZO JMCC Albert iCarmeCerezo. Girona, 1917 tic regionalista gironí Emili Saguer, rer, quanmencionaelnotari,jurista, empresari ipolí- del Dr. EmiliSaguer».Ésenl’únicmoment,aquest dar- derat ialbacea estroben principalmentenlanotaria cificava que«ladocumentaciódelesgestions d’apo- conjunt familiar». Anastasia, ria demalaltia,alsquaranta-nou anys d’edat, lamare 69 68 67 mostració fou motiu d’amable emoció». 71 70 72 Agustina BirbaiEstela, deCadaqués. dol, elpare Rufinoescasava ensegonesnúpciesamb güent, quanambprou feines havia passat unmesde plaça delMolí,sinóaunllocquelcom mésbell ima- vant decasa.Ino, nova seralacentral elèctricadela per aoficiarl’enllaç matrimonial nofou altre queda- vicio enlaAudiencia, aexcepción delespadín» , cente Brocas «untraje ácadaunopara prestar elser- mes desprésqueesconcedís aRufinoCerezo iaVi- tot; altsibaixos. Així,el22denovembre de1908,un ció, desdelpuntdevista familiar passà unamicade d’ajuda perescriure laseva biografia... el futur, eneldiaquèaquellesnotes podrienservir ció deladocumentació,com siestigués pensanten anar unamicamésenllà:indicarallector lalocalitza- trenca ambeldiscursdescriptiudelesseves notes per
Ibídem.
Però siprofessionalment tot marxava alaperfec- 1865-1940. Xavier SERRA. da i,pertant,noésconsultable. Sobre EmiliSaguer, vegeu: Ibídem. Molta d’aquesta documentació encara està protegi- p. 11;DiariodeGerona, 24 denovembre de1908,p. 8. bre de1908,p. 2;DiariodeGerona, 22denovembre de1908, Girona, núm.11,1894-1908, foli 348r;La Lucha, 23 denovem- ADG. Llibre de defuncions de la parròquia de la Catedral de La Lucha, 17d’octubre de1908,p. 1. 9, 1908,foli 504. de matrimonis delaparròquia Catedral deGirona, núm. catedral deGerona» apareix anotadaalmarge; ADG.Llibre caixa 4,foli 130v. Lainformació de«segundasnupciasenla AHD. Llibre de baptismes de la parròquia de Matute, núm. 7, res. AMGi. Pere CEREZO. Notes autobiogràfiques, sd,BuenosAi- 70 fet que«fou ungran cop peralnostre Emili Saguer: notari, polític i home de negocis, 71 Tanmateix, el26dedesembre se- 68 que Pere Cerezo 72 67 Elllocescollit Amés,espe- 69 mo- Rambla delaLlibertat. dra que, unit a la plaça de les Cols, formava l’actual bla Álvarez, untram devialalapujadadelpontPe- zo-Palahy s’establí alnúmero 3,tercer pis,delaRam- cop celebrades les noces, el flamant matrimoni Cere- la família alcomplet. l’Audiència Provincial, i allà s’havia traslladat, també, y monumental»casaPastors, s’havia traslladat el1907 ampliant. El26d’octubre de1912va néixer l’Albert; el en. tot iquenopermassa temps, jaqueaviat seseparari- mort, iara hientrava aviure lasegonadonadelpare, ta Maria»:laplaçadeCatedral. arrencada majestuosa lacèlebre esglaonadadeSan- com al Mercadal sinóaunaplaçaqueJosepPladescriuria jestuós, alaCatedral deGirona, donat quejanovivien 78 77 76 75 74 73 Pont. cè, quanva contreure matrimoni ambDolorsPalahy i ri delMercadal, concretament al’església delaMer- de juny de1911,enunentorn mésqueconegut, albar- independitzar-se ifer viapròpia. Gay, deVilobí, id’Alberta Pont iCarrés,deGirona. da a lescoses «de casa» era filla de JosepPalahy i tres mesosmésgran queell,aquellagironina dedica-
Pere Cerezo esva casaralsvint-i-unanys. Era el4 75 nº 4,5y6queexigen laintervención delAyuntamiento». cas quecon escándalodelpúblico tienenlugar enlascasetas juliol de1886:«hanllegadoalcolmo lasescenas pornográfi- núncia quefeu elregidor Canalsenelplemunicipaldel9de peligrosos para lamoral pública» , talcom hodemostra lade- havien estat motiudequeixa peracollir «establecimientos Val adirque algunesd’aquelles casetes delaRamblaÁlvarez Girona, núm.17, 1889, foli 74. ADG. Llibre debaptismes delaparròquiaCatedral de Girona, núm.9, 1911,foli 82. ADG. Llibre dematrimonis delaparròquia delaCatedral de «separado delamujer». lumna d’estat civil del pare s’especifica clarament que estava AMGi. Padrons municipals d’habitants,1910, Girona. Enlaco - de laRestauració: Girona, 1874-1923, p. 42. La Lucha, 29dejuliol1905,p. 1;JoanPUIGBERT. La Girona Josep PLA.Girona: unllibre derecords, p. 132-133. Ambtot, elfillgran delafamília aviat optariaper «una caixa depedra delaqualemergeix ambuna 76 Nascudael27 desetembre de 1889, iper tant 74 78 Lamare Anastasia jahihavia Poc després,lafamília s’aniria 73 Allà,ala«histórica 77 Un 43 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 44 PERE CEREZO UNAL /JMCC Carme Cerezo ambelseumaritJoséMaríaCorrales. Girona, 23defebrer de1937 tament de Girona, nombroses ivan arribard’arreu, perexemple del’Ajun- Les mostres decondol pertansensiblepèrdua van ser expressava: ca, finsitot delperiòdictradicionalista ElNorte , que 84 83 82 81 80 79 1918 elJoan. 27 denovembre de1914,laCarme;iel7d’octubre de lusa deHuéneja,quefeia pocqueresidia alaciutat. da. Enaquesta ocasióambMaríaPortero Rubio, anda- rament delaseva jove, s’havia casat pertercera vega- novembre de1918,nomésunmesdesprésl’enter- moria aconseqüència d’aquell part. donar allumelseuúltimfill,l’esposa DolorsPalahy què el15d’octubre, unasetmanaescassa desprésde però malauradament l’alegria va durar benpoc,per- rezo s’havia casat, independitzat iformat unafamília, el traspàs sobtat delpare Rufino,
A aquella mort s’hi sumaria, el 13 de març de 1920, la familia delafinada.» Reiteramos elsentidopésamealseñorCerezo yatoda manos políticos. Asistió gran concurrencia deamigos. elseñorCerezode laciudadseñorBassols, ysusher- amigo donPedro Cerezo. Presidían eldueloalcalde res Palahy Pont, esposa que fue de nuestro particular 1918, foli 218. matrimonis delaparròquiaCatedral deGirona, núm.9, 7, caixa 4,foli 130v. Apareix anotat almarge; ADG.Llibre de AHD. Llibre debaptismes delaparròquiaMatute, núm. 5. Girona, 1920, foli 198;DiariodeGerona, 15demarç1921, p. ADG. Llibre de defuncions de la parròquia de la Catedral de fins itot aLa Vanguardia, 17d’octubre de1918,p. 25. es troben a:Heraldo deGerona, 17d’octubre de1918,p. 2;o El Norte, 17d’octubre de1918,p. 2.Altres mostres desuport Diario deGerona, 27 d’octubre de1918,p. 3. Girona, 1918,foli 150. ADG. Llibre de defuncions de la parròquia de la Catedral de Padrons municipals d’habitants,1916,Girona. Girona, anys 1912,foli 48;1914,foli 97, i1918,foli 173; AMGi. ADG. Llibre debaptismeslaparròquiaCatedral de «Ayer tuvo lugarelentierro delaseñora doña Dolo- 79 Tot anava fantàsticament bé.Pere Ce- 81 però també de la premsa de l’èpo- 82
83 quipercert el16de 80 Uncop duríssim. 84 JMCC Joan Cerezo ilaseva esposaIsabelMiranda. Azuaga, maigde1955 45 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 46 PERE CEREZO IMPREMTA FRANQUET/AMGi A ladreta, unesmoletamblesseves eines. A l’esquerra, elquioscdelarambla ieldispensarimunicipal. La RambladelaLlibertat vista desdelpontdePedra. Girona, circa 1910 tenir laforça devoluntat icrear optimisme». amistats, queestimo iagraeixo, empermeteren man- satisfactòries emocions.Nomancaren bonesisinceres ta temporada delsmoments difícils,tambévaig sentir de dir que malgrat les males intencions, ala llarga tris- tat delabalança,alectura positiva delsfets: «Haig i melancòlics.Iésqueràpidamentpassa al’altre cos- estalviar-se depassejar pelterreny delsrecords agres cap mínimaintenció devoler serexplícit; quisapsiper tenir la plaçadesitjada. diciones personalesaceptables», finalmentnova ob- nocer lasmaterias delprograma ydeterminadas con- reconegut l’esforç «de preparación realizado para co- de lectura de«lasmemoriaspresentadas» , ideser-li grat superar elsexercicis «de escritura amáquina»i de Girona. Van sersisopositors peraunsollloc,imal- a unaplaçad’oficial primerd’arbitris del’Ajuntament aquell mateix any espresentava alesoposicionsper alitzaria Pere Cerezo apartirde1922. Pel mig,però, triques. Aquest seriaelviratge professional quere- nuaria esbossant laseva vidalaboral. d’aquí, tancat —demoment— elcapítol familiar, conti- tabliments bancaris,molts dels qualsacabariendesa- via del’adquisició, lafusióol’absorció delspetitses- cés dereorganització, deformació degrans bancsper tot al llarg de 1918 i 1919, la banca havia sofert un pro- perquè desprésdelaPrimera Guerra Mundial, sobre- via passat amblafeina d’apoderat bancari.Iaixíés, aquelles oposicionsésindicatiu quealgunacosa ha- 87 86 Ibídem. 85 responsabilitat». un esperitfort queemfacilita noperdre elsentitdela conjunt defatalismes quealafivaig dominarperésser moments difícilspropis d’unadescripciódenovel·la, un pi repàs biogràficdient:«aGirona iMadrid,vaig viure junt d’adversitats, Pere Cerezo continuava elseupro-
Del sector delabancaallescompanyies elèc- Potser pertot això,tenint enmenttot aquest con- 1922, p. 5. Diario deGerona, 15defebrer de1922, p. 4;18defebrer de res. AMGi. Pere CEREZO. Notes autobiogràfiques, sd,BuenosAi- 85 Capmésdetall,capreferència, 87 Ara bé, quees presentés a 86 A partir Apartir AMGi Targeta devisitaprofessional dePere Cerezo. Circa 1930 AMGi Targeta devisitaprofessional dePere Cerezo. Circa 1928 47 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 48 PERE CEREZO FCC de Pere Cerezo . la segonaesposa Margarida Adroher, Girona, circa 1930 de juliol1928, quanva cessar pervoluntat pròpia. va ocuparelcàrrec desdel’1març1923 finsal31 nistrador ambfuncionsdirectores», Pere Cerezo, que tot això se n’encarregaria, enpart,elseunou«admi- rar lavella ideademuntarunnegocipropi, ide fer- 93 92 91 90 Ibídem. 89 88 ca Coll yCia. pareixent. Aquest, justament, va serelcasdelaBan- cients. succeïa tot elcontrari, sielsserveis prestats eren defi - do dePoblaciones, ofinsitot haver depagarmultes si sector com Energía EléctricadeCataluña oAlumbra - res peroferir mésbonsserveis quealtres societats del tractes perarrendar centrals elèctriques,buscarmillo- ajuntaments, redactar iestudiar projectes, firmarcon- de la companyia s’haguessin de fer contactes amb els nyia d’electricitat». nomenat delegat aGirona d’unaimportantcompa - però sen’obria unaaltra: «ésenl’any 1922 quesoc Selva, Llagostera, Palamós ialtres». ciats aGirona ciutat i altres poblescom Cassà dela serveis elèctricsperdonarllumiforça alsseusasso- peradors», finsque«després l’empresa contractà els primerament, esva dedicar«acontractar sociscoo- a treballar alaCooperativa deFluidoEléctrico. Allà, sector enauge, ifou aleshores quanPere Cerezo entrà reu delterritori, eldel’electricitat era, sensdubte, un d’enllumenat públicperpartdeciutats ipoblesd’ar- independència». 1928 quevaig creure devia detreballar ambtotal
Ibídem.
Llavors tenia, ja,nousreptes enment:«Ésl’any res. AMGi. Pere CEREZO. Notes autobiogràfiques, sd,BuenosAi- novembre de1923, p. 6. p. 6;2demarç1923, p. 5;14defebrer de1925, p. 4;20de Diario deGerona, 27 de febrer de1923, p. 6; 8 d’abril de1926, res. AMGi. Pere CEREZO. Notes autobiogràfiques, sd,BuenosAi- novembre de1980, p. 41. de 1967, p. 21;«Casesdebancaibanquers»,Presència, 1de «El desarrollo bancarioenGerona», Presencia, 91 Aladelegaciógironina delacooperativa, de 88 De manera que es tancava una porta; 93 Havia arribat elmomentderecupe- 89 Enunmomentdeforta demanda 90 D’aquí quedes 28 d’octubre 92
cia ypoblacionesquehansidoteatro delaguerra». por grupos de 25 personas que deseen visitar la Fran- de l’Office Français duTourisme, «viajes económicos vida i,finsitot, entantquerepresentant alaprovíncia para todos lospaíses extranjeros», assegurances de civil, Subsistencias, Quintas»,abandade«pasaportes lacionados con Ayuntamientos, Diputación, Gobierno Cerezo, on es despatxaven «toda clase de asuntos re- de Administración Municipaldelpèritmercantil Pere aparèixer alapremsa delaciutat anuncisdelCentro ment nou,perquè apartirde1920 havien començat a més increment del turisme». ball artístic delshomesenmoltspobles,perfacilitar un que internacional». L’objectiu delapublicaciónoera altre Costa Brava, poblesiplatges avui visitats pelturisme les Gavarres, elMontseny, aixícom lesmeravelles dela muntanyes delescomarques gironines, els Pirineus, risme, nal de comerç, indústria, finances, assegurances i tu- tenir temps detreure almercat unarevista professio- Sobretot, veient latalladelsseuscol·laboradors, com dia serd’altra manera, va serbenrebuda alaciutat. proposta avançada enelseutemps, que, com nopo- nale iLa Préservatrice». companyies franceses degran importànciaLa Natio- com agènciapertotes lescomarques gironines adues ho enelsector delesassegurances, «representant 97 96 95 94 Ibídem. alumno designadoporlaAlcaldía». concedir tres cursosgratuïts decomptabilitat «aun i perapromocionar-la, elseudirector, Pere Cerezo, va Força, número 6,es va inaugurar l’1d’octubre de 1927, bilitat. L’acadèmia, situadaalsbaixos delcarrer dela acadèmia mercantil ons’oferien classes decompta- treball assalariat, hiafegiria tambélacreació d’una
A tot això,ara, uncop deslliurat definitivament del res. AMGi. Pere CEREZO. Notes autobiogràfiques, sd,BuenosAi- Diario deGerona, 25desetembre de1927, p. 3 1920, p. 4. Diario deGerona, 14dejuliol1920, p. 2;18demaig de «fer conèixer meravelles delanaturalesa ieltre - Anuncio, on«es feia ressaltar lesbellesesde 94 Defet allònoera completa- 97 Aquella revista era una 96 Amés,encara va 95
49 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 50 PERE CEREZO FCC Margarita iAlberta. amb lesseves filles Margarida Adroher Girona, 1938 ria domiciliadaalaRamblaÁlvarez delaciutat. de novembre de1926, alaparròquiade Catedral, rar elsjuguetsqueéscostum enaquesta diada»,iel27 sentimental havia nascut«unavigíliadeReisalprepa- determinar casar-menovament». Elnoucompromís el batxillerat ambbonesnotes desobresalients, vaig miliar aGirona ambelstres fills, elmésgran estudiava què havia quedat vidu, «en l’any 1926 reunit enllarfa- servava d’aquella època.Desprésd’unperíodedur, en pel franquisme. sar del’amistat delgran amicCarlesRahola,afusellat passejar perlescontrades gironines, nipodiadispo- via aquestes línies a l’exili argentí, ni podia tornar a uns records farcits denostàlgia, perquè quanescri- els records quePere Cerezo guardava delarevista, 102 101 100 Ibídem. 99 98 Ibídem. nitat va felicitar l’edició dela revista». avuiles Rahola, màrtirperCatalunya, enunaoportu- «un escriptor amicque té categoria d’intel·lectual, Car- cions van arribardepartd’unaltre destacat prohom: Miquel SantalóodePalol, tot iquelesfelicita- prensió ienssentimsincera estimació» . muller quetambéemdonamoltafelicitat, gran com- es produïa elcasamententre Pere Cerezo iuna«bona Civil, el9demarç1937. berta, quenaixeria deuanys méstard, durant laGuerra la ciutat: Margarita, nadael26demarç1927, iAl- marit, ambquitindriaduesfilles,ambduesnascudesa tiques, Margarida era divuitanys mésjove queelseu ronina Francesca Coll. Dedicadaalestasquesdomès- de 1908, tat perònatural deFlaçà,onhavia nascutel5dejuny era Margarida Adroher iColl, unajove resident alaciu-
Igualment viuseren elsrecords familiars quepre- Aquella muller, quejal’acompanyaria sempre més, de desembre de1937, Girona. AMGi. Certificat denaixement d’Albert Cerezo iAdroher, 20 de juny de1908, Flaçà. AMGi. Certificat denaixement deMargarida Adroher iColl, 5 1936, Girona. AMGi. Certificació d’inscripciódematrimoni, 23d’octubre de 101 filladelflaçanencEsteve Adroher ide lagi- 102 Lafamília alcomplet esta- 98 100 Aquests eren 99
dor del’Ajuntament deGirona. republicanisme ialapolíticainstitucional com aregi- havia passat, jaaleshores, alamilitànciaactiva enel nou. Ideparticiparenmítingsiprotestes estudiantils passat aestar casat, emmainadat, enviudat icasat de via passat a serpèrit mercantil. D’estar solter havia anat evolucionant, endiversos sentits.D’estudiant ha- Havien anat passant elsanys iPere Cerezo havia 51 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 52 PERE CEREZO ANC per primercop. regidor gironí en l’èpocaquefou Pere Cerezo, Girona, circa 1920 3 La política,perprimercop 103 tava alcostat d’altres representants delrepublicanisme gironí: tot just feia unany quehavia retornat deBarcelona, elDiariodeGerona jaelci- vinculen ambl’activitat políticalocaldaten d’abans. Per exemple, el1912,quan primera vegada conseller municipal.Tanmateix, lesprimeres notíciesqueel via tocat viure, van començar aactuar. Va serelcasdePere Cerezo. pensant mésenel futur queelspertanyia que nopas en el present que els ha- Davant d’això, alguns,sobretot gentjove, van interpretar quecaliasabanova i, governadors civils,perl’endeutament crònicilesinsuficiènciespressupostàries. corrupteles, perl’hegemoniadelspartitsdinàstics, pelpoderincontestable dels anys decrisilaRestauració borbònica,unrègimmarcat pelcaciquismeiles brar lesprimeres llavors decanvi ideregeneració. Iésques’estaven vivintels terreny janonomésperfer-se escoltar, sinóperpassar al’ordre delsfets: sem- municipal, peronellesmovia, elllocqueliera mésproper iaccessible. Unbon política. Elsseusprimerspassos enaquest sentitvan serdesdebaix,enl’àmbit que ara uncop madurats ipreparats l’empenyien aintroduir-se enelmóndela anat coent alllarg delaseva joventut, especialmentdurant l’etapa estudiantil, i justícia illibertat. Aquests eren elsingredients que, afoc lent,Pere Cerezo havia trés ràpidamentenl’òrbitadels cercles republicans dela ciutat. LaPrimera Re - La seva entrada al’Ajuntament deGirona esproduí el1917, enserescollit per Consciència política, compromís social, sentiment de catalanitat i anhel de Amb unabaseideològicacom laseva, noésd’estranyar quePere Cerezo en- cana queseconvocará para eldía dosdefebrero próximo.» ento desuDirectorio, lascualesseránsometidasalaAsamblea general republi- formación delCensoúnicorepublicanodeGeronayorganización yfuncionami - Valero Leal celebró para anteanoche la sesión y enelladejó ultimadas lasBases don Pedro Estartús, donIsidro Riu,donJuanMartorell, donPedro Cerezo ydon
Diario deGerona, 24 degener1912, p. 9. «La Comisión Republicanadeesta ciudadcompuesta Casagran, dedonRamon 103 53 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 54 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA per lallei. didatura s’ajustava perfectament alsrequisits marcats de tots elsdrets polítics,demanera quelaseva can- jor devint-i-cincanys —acabats decomplir— igaudia tent d’entrar a l’Ajuntament de la ciutat. Era home ma- alcalde deGirona va protagonitzar elseuprimerin- bem jael1915.Era any d’eleccions municipals,ielfutur inevitablement, parlar d’ell com arepublicà. més, Pere Cerezo. Perquè parlard’ell com apolíticés, defensaria, desd’aquest primermomentipersempre i de fidelitat ala causa, aquests van ser els idealsque na iesperançadora, puixant. Exemple decompromís canvi, s’estava convertint en una alternativa moder- corrent menystingut ideliberadament arraconat i,en particular, en definitiva, estava deixant de ser aquell empresaris. Elrepublicanisme engeneral ielgironí en cien demetges, d’advocats, deprofessors odepetits cats altreball obrer, peròtambéambaltres queexer- amb elssectors populars;ambhomesidonesdedi- cràcia, dellaïcismeidelajustícia social,connectava ta, catalanista iprogressista, dedefensa delademo- del carrer delCarme. Amés,elseudiscursfederalis- mista, id’unaseupròpia,elCentre d’UnióRepublicana Disposaven d’unbonaltaveu, el periòdic afíElAutono- anat reorganitzant icadavegada tenien mésadeptes. vells partitsdinàstics, ambelpasdeltemps s’havien ge d’unesesferes depodernomésreservades perals en fragmentat idebilitat, iquehavien quedat almar- cada vegada ambmésforça. Sibééscert ques’havi - a Girona, n’hihavia hagutin’hicontinuava havent. I pública havia passat alahistòria, peròderepublicans, 104 pies limitacionsidelpoder que encara tenien elspar- d’Unió Republicana. Però sabedorsdelesseves prò- simpatía» Pere Cerezo, quejaera president delCentre Albert Garanger iun «activo, ilustrado ydeatrayente representants: elprofessor JaumeFerrer, l’industrial havia escollit, perunanimitat, elsnomsdelsseustres brarien el 14 de novembre, l’Assemblea Republicana ja a republicà. Unmesabansdelscomicis, quesecele- no va desaprofitar. I,òbviament, s’hiva presentar com Una bonaprimera mostra d’aquesta simbiosilatro- Gaceta deMadrid,10d’agost de1907, p. 585. 104 Estractava d’unabonaoportunitat, que va quedarfora. marien part del nou Ajuntament. Cerezo, amb 175, en de candidatura ManuelIbáñez, amb253. Tots tres for- del maurista ManuelVancells, amb258,idelcompany cionalista Josep Maria Noguera, amb 290 vots, seguit forços, lavictòriaaldistricte tercer va serperal tradi- Cerezo. tal Nou, la Força, lesBallesteries o la Rambla, on vivia amb unaclara influència eclesiàstica—, amésdelPor- englobava leszones delaCatedral ideSantFeliu — tad», unaempresa gensfàcilenaquest districte, jaque tardatarios delprogreso yperturbadores delaliber- com dels liberals era lluitar «contra losclericales,re- es presentessin sols,sinóencoalició ambelsliberals. tits delavella guàrdia conservadora, s’acordà queno 110 109 108 107 106 105 cert, encara era molt restringit: riodístic nos’estava demobilitzarunelectorat que, per clase dedesvergüenzas». Per això,elmateix òrgan pe- descarada. Sugestionan, atemorizan ycometen toda elemento sededicanalacompra devotos demanera comicis: cia que feia eldiariEl Autonomista el mateix diadels tricte tercer. cia política»,van formar candidatura conjunta aldis- honorabilidad, amoraltrabajo, actividadyconsecuen- Buscató, del partido liberal, ciudadanos dereconocida blicano D. Pedro Cerezo Hernáez yD. ManuelIbáñez obertes iperdistrictes electorals, «el prestigioso repu- tanto pesaenfavor delclericalismo». mos queesunaleyenda esodeldistrito tercero que votemos compactos esta candidatura, quedemostre- Així, ambunsistema d’elecció perllistes nominals
Diario deGerona, 16denovembre de 1915,p. 4. El Autonomista, 14denovembre de1915,p. 2. de l’Ajuntament deGirona: 1917-1987, p. 10. van votar el68,2%.Vegeu Josep CLARA. Elpersonalpolític estaven convocades, alaciutat, 3.514 persones,delesquals Segons elsestudis deJosepClara, enaquelleseleccions hi Es tractava d’unrègimelectoral extremadament censatari. El Autonomista, 24 d’octubre de1915,p. 1. El Autonomista, 14denovembre de1915,p. 2. El Autonomista, 24 d’octubre de1915, p. 1. 107 «En este distrito losmauristas yalgúnotro Imenys fàcilencara sifem casdeladenún- 106 L’objectiu comú tantdelsrepublicans 110 Però hotornaria aintentar. 108
«Es necesario que 109 Malgrat elses- 105 taba dispuesto áhacerlo», permès utilitzarel«idiomacatalán» alconsistori, «pero queenadelante es- paraula, desprésqueelsenyor Bassols admetésqueenocasionsnohavia 115 114 113 112 111 vot mésquel’experimentat Manuel Ibáñez. La tercera, ves peron,recauria sobre untalPere Cerezo, enaconseguir un guera alaprimera, JaumeSagrera alasegona,iJaumeFerrer alaquarta. taria secundat, desdelesquatre tinènciesd’alcaldia, perJosepMariaNo- de laciutat, ara noperreial ordre, sinóvotat pelmateixos regidors. Es- que jahavia ocupat el càrrec, Frederic Bassols, quiva serescollit noualcal- 318. Unaltre republicà, MariàJulià,fou elegitpeldistricte segon. pendent Francesc Coll, amb342,ieltradicionalista Salvador Auguet, amb aquell districte elregionalista Xavier Monsalvatge, amb388vots; l’inde- ral JacintCapdevila enquedava fora. Per contra, tambéforen elegitsper roní; pelspèls,jaquepersotaseu,ambnomésdisset vots menys, ellibe- 288 vots obtinguts li van permetre esdevenir nou conseller municipal gi- vembre ielsresultats van avalar lajugada,perquè, aquesta vegada sí,els paraules d’agraïment quequedaren recollides aixíenl’acta delasessió: tes, liberals independents, mauristes iliberals. abastava tantrepublicans iregionalistes com independents, tradicionalis- polítics diferents hi tindrien representació, un ampli ventall ideològic que gué a terme la sessió de constitució del nou Ajuntament. Fins a set grups per tanttenia mésopcionsdeserescollit. carrer del Carme, on hi havia el Centre d’Unió Republicana de Girona, i on tricte tercer, sinópelprimer:eldel’eixample, laRutlla,plaçadelVi oel vien mogutalgunesfitxes delloc.Pere Cerezo janoseriacandidat peldis- en deciditdeconcorre-hi senseformar coalicions ambningúi,amés,ha- diferència delesanteriors, enaquesta ocasióelsrepublicans gironins havi- de convocar cadadosanys, nomésperarellevar elsregidors mésantics.A d’eleccions locals,jaquesegonslalleimunicipalvigent,de1877, s’havien Tots ellsprendrien possessió delcàrrec l’1degener1918,quanesdu- La nova oportunitat espresentaria el1917, altra vegada enelmarc d’unes mo álosqueeran suscompañeros deCorporación, manifestando sugratitud sistorio, decuya distinción dijoprocuraría hacerse merecedor. Saludóasimis- AMGi. Manualsd’acords, sessió del’1gener1918, foli 4r. gener de1918,foli 3r. Diario deGerona, 3degener1918, p. 4;AMGi.Manualsd’acords, sessió del’1 Diario deGerona, 4degener1918,p. 3. Diario deGerona, 13denovembre de1917, p. 2. Diario deGerona, 27 d’octubre de1917, p. 1. «El SeñorCerezo saludó ante todo alpuebloquelehabíallevado al Con- 115 elnoutercer tinentd’alcalde pronunciés unes 111 Lavotació secelebrà l’11deno- 114 D’aquí queenelseutorn de 113 Va serjustament unliberal 112 i elgorro frigi. les balances il’espasa delajustícia; (llibertat, igualtat, fraternitat), el triangledelatrilogiarepublicana amb diversos elementsiconogràfics: d’Unió Republicana deGirona, Segell delCentre Circa 1930 55 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 56 PERE CEREZO BRANGULÍ /ANC Joan PichiPon iMarcel·lí Domingo. Joan Vallès iCadafalch, JosepPuig iPujals, Pere Lloret, Alejandro Lerroux, HumbertTorres, A laimatge espodenreconèixer, entre d’altres, Francesc Macià,JoanVentosa iCalvell, en suportalprojecte d’Estatut d’Autonomia aprovat perlaMancomunitat deCatalunya. Assemblea delsAjuntamentsdeCatalunya celebrada alPalau delaMúsica Barcelona, 26degener1919 derogación delaLey deJurisdicciones». cometidos desde1909inclusive, pidiendoasimismola tía por delitos de carácter político comprendiendo los prés, perdemanarqueesconcedís «unaampliaamnis- de preu dedeterminats productes de consum i, des- va alçarlaveu, primerament, peralertardel’augment Pere Cerezo, fent japleúsdetotes lesseves facultats, en eltranscurs d’unallarga sessió plenària en la qual ta nova responsabilitat lifou conferida l’11degener, 120 119 118 117 116 de tinentd’alcalde. tés elnomdelpresident Wilson— larenúncia alcàrrec mateix dia que proposava que la plaça del Carril adop- canvi sí quelifou acceptada, el27 dedesembre —el Aquest objectiuúltimnoelva aconseguir, peròen ria niaquí,així. l’Ajuntament, pertaldeforçar uncanvi degovern. sentava larenúncia detots elsseuscàrrecs interns a coalició dedretes governant, el29denovembre pre- tir lagestió deldèficitpressupostari quevenia fent la bats d’alt voltatge. Tant ésaixíque, desprésdediscu- posar, Pere Cerezo tambéva participarenalgunsde- precs, preguntes, queixes opropostes. Com ésdesu- plens, ambintervencions constants, jafos enforma de sistori. Hodemostra laseva activitat frenètica enels gú mésdeportaveu delaminoriarepublicana alcon- de tot elquevindria,perquè ellva exercir com nin- gidors, delaComissió Central ideCultura. legislatura tambés’ocuparia, juntament ambaltres re- gar-se decertes funcionsd’alcaldia, alllarg d’aquella Aquelles dues intervencions foren només un tastet A bandadelatinència,queelportariaaencarre- merecedor deello.» seo deconseguir quelosdemásllegaran áconsiderarle especial á los que le habían votado y añadiendo su de- foli 316v-317r; Diario deGerona, 28dedesembre de1918,p. 3. AMGi. Manuals d’acords, sessió del 27 de desembre de 1918, foli 292v; DiariodeGerona, 1dedesembre de 1918,p. 4. AMGi. Manualsd’acords, sessió del29denovembre de 1918, Ibídem, 15v. AMGi. Manualsd’acords, sessió del’11gener 1918,foli 10v. Ibídem, foli 5v. 120 Lacosa, evidentment, noqueda- 116 118 117 Aques- 119
me, queconcloïa: final deladiadaesvan resumir enunmanifest unàni- plantejaments, ilesconclusions alesqualss’arribà al Largo Caballero. Tots ellsvan poderexposar elsseus nalistes, reformistes i,finsitot, elsocialista Francisco sentació delaUnióCatalanista, monàrquics, tradicio - gionalista Francesc Cambó,Francesc Maciàenrepre- iCadafalch,Puig elrepublicà Marcel·lí Domingo, elre- el president delaMancomunitat deCatalunya, Josep na, representants detotes lestendències polítiques: hi va prendre partlaplanamajordepolíticacatala- 122 121 dader sentimentdelanostra Catalunya». res representa— itots elspartitspolítics,çoés,elver- els ajuntaments—descomptant unnombre migrat que poble català, jaqueenellahiestaven representats tots primera iúnicaquehacelebrat elpoblecatalà, tot el ta d’aquell consistori. Elcronista delsetmanari catalanis- més destacades que protagonitzaria com a regidor ments de Catalunya; sens dubte, una de les actuacions tament deGirona alaprimera Assemblea delsAjunta- na, Pere Cerezo va participarcom adelegat del’Ajun- per tres alcaldes, Manuel Morales de Barcelona, Hum- de lesquatre capitalsprovincials deCatalunya. Aixíés, que va serpresentat isotasignat pelsrepresentants El 26degener1919, alPalau delaMúsicaCatala- Es tractava, doncs,d’un text políticamentambiciós, l’autonomia deCatalunya.» li donguin per a arribar a la immediata implantació de ció autoritzada delaMancomunitat idelsparlamentaris taments seran patriòtiques ordres, quelarepresenta- compromet aseguirlesinstruccions, queperalsAjun- quant calguiperaltriomfdel’aspiració catalana, ies mia; ideclara queestà enabsolutasoncostat perafer fins aassolir laconsagració legaldel’Estatut d’autono- talunya, per alsosteniment delacampanya necessària, Mancomunitat i a la representació parlamentària de Ca- Renovació hotenia clar:aquellaassemblea era «la Ibídem, p. 2. Renovació, 2defebrer de1919, p. 1-2. «L’Assemblea ofereix laseva adhesiófervent ala 122 121 Certament, 57 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 58 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA s’han depassar endavant (més aplaudiments)». poden ésser ilegals...(aplaudiments) iperaixòtambé collí el pliria, peròlarèplicadelregidor republicà, segonsre- de laMancomunitat eren «honrats ilícits» ellelscom- calde esva defensar dientquesielsacords provinents 125 124 123 del consistori alesconclusions presentades. del Ayuntamiento», iaprofità per demanar l’adhesió zo porlamanera perfecta como cumplióelacuerdo salvatge Immediatament després,elregionalista Xavier Mon- dades enl’Assemblea delsAjuntamentsdeCatalunya. ner, Cerezo exposà obertamentlesconclusions acor- en retornar aGirona, enconcret enelpledel31dege- particular ambl’equip degovern delaciutat. Perquè per undelegat consistorial, eldeGirona... Pere Cerezo. bert Torres deLleidaiJosepBoada deTarragona, i vería obligadoáplantear elvoto decensura». rezo demanéslaseva dimissió o, encascontrari, «se rien al’hora d’aplicar polítiquespro autonomistes, Ce- tal contradicció imancadegaranties queaquests ofe - dels tinentsSagrera iNoguera. D’aquí que, davant de rera senseelvot favorable nidel’alcalde Bassols ni dues propostes van seraprovades, peròaquesta dar- tan soloencaminadasárecomendar alpúblico sedi- rencia yquelaspalabras delexpresado Señorfueron hallaba cerca del Señor Cerezo en la ocasión de refe- vador Plaja,delaLliga,elva esmenardient«que se el representant tradicionalista... Simés noperquè Sal- bación». Éspossible quehohaguésentèsmalament, excitado al público a ir a las sesiones a ejercer pertur- Cerezo, desdeelbalcóndelasCasasConsistoriales, acta suprotesta ydisgusto porhaberelconcejal señor ple el21demarçsenyor Noguera «pidióconstara en da, tot iquenoprosperaria. nalment, la proposta de vot de censura va seraprova- Heus aquílacontinuació delseuestira-i-arronsa Els retrets, en canvi, van continuar, i així per exem-
Diario deGerona, 4defebrer de1919, p. 2. 34v. AMGi. Manualsd’acords, sessió del31degener1919, foli Ibídem, foli 36v;DiariodeGerona, 1defebrer de1919, p. 4. Diario de Gerona, va ser clara ipunyent: «Però «propuso unvoto degracias alSeñor Cere- 123 124 Amb- 125 L’al Fi- - anunciava elperiòdictradicionalista ElNorte: solviera pacíficamente». 130 129 128 127 126 na iMiquelSantaló, Salvador Albert,Marcel·lí Domingo, AlbertdeQuinta- format mítingialcostat decèlebres republicans com sió: senseanarméslluny, el31d’octubre, aleshores en tivitat com aorador queesrepetiria enmésd’unaoca- tament, barrada. «ostentación devigilancia»ilatancad’accés al’Ajun- la taula,idesdellavors elsplenssecelebraven amb del 7defebrer, encara ambelvot decensura damunt derar així—s’havia produït desprésdelatensa sessió «La joventut ilapolítica general espanyola», essent president, hiva donarunaconferència titulada de lajuntadirectiva, organitzant oparticipant. de manera omnipresent, com asociicom amembre tre, ballocantcoral. Itot aixòPere Cerezo hova viure activitats decaràcter cultural i recreatiu, com ara tea- tes d’afirmació republicana, amésd’unmuntd’altres que albergava assemblees, tertúlies, conferències iac- de Cataluña». vertido aquellasociedadenunadelasprimerorden definit com l’«impulsordelasreformas quehancon- què el1915jan’havia ocupat lapresidència, essent lació personalambaquellaentitat venia d’antic, per- com era conegut popularment,Casinet.Laseva vincu - Republicana, tambéanomenat Centre Republicà o, tal Carme, era undelsprincipalsactiusdelCentre d’Unió menys. Nomassa lluny delaplaçadelVi, alcarrer del més feia políticaal’Ajuntament deGirona. Nimolt A talld’exemple, el15d’agost de1919, altra vegada Amb tot, durant aquellaèpocaPere Cerezo no- sobre la gestión de la minoríarepublicana respecto al
Diario deGerona , 29d’octubre de1919, p. 4. Diario deGerona , 14d’agost de1919, p. 3. El Autonomista, 24 d’octubre de1915,p. 1. AMGi. Manualsd’acords, sessió del14demarç 1919, foli 76r. d’acords, sessió del21de marçde1919, foli 81v-82r. Diario deGerona , 22demarç1919, p. 4;AMGi.Manuals «En elCentro Republicanodaráhoy unaconferencia 128 Perquè era unllocdedebat polític, 127 130 itambéaljuny següent,talcom 126 L’incident —siespotconsi- 129 unaac- que despréssovint presidia. Teatre Municipalperadur-hiterme actes electorals, ocasions ellmateix s’havia encarregat dereservar el 134 133 132 131 poc ministre delaRepública. el 1933 en homenatge a Miquel Santaló, nomenat feia dins elsrepublicans gironins, l’article que va escriure també peraconèixer com funcionaven deportes en- cara quenofos ellelcandidat. N’ésunbontestimoni, partit, trepitjant diferents puntsdelademarcació, en- de l’entitat: col·laborar en lescampanyes electorals del una altra delestasques queva realitzar com asoci unes quantes pessetes, insuficientsperfer lacompa- tava Cerezo, tot afegint: «Férem unarifa irecollírem ca; elsrepublicans sempre hemestat pobres», apun- elegit. republicà-socialista entre 1919i1920, sensesortirmai na obéalaSecretaria», va concórrer com acandidat tes lesnitsera alCentre enconversa alataularodo - micis a diputats a Corts que Santaló, l’empar delGovern Civil».Enconcret, esreferia alsco- eleccions esfeien abusantdetots elsprocediments a abans delafunesta dictadura, enl’èpocaquèles una d’aquelles campanyes viscudes«unsquantsanys celebrà alcinemaGran Via delaciutat; tana enunmítingcatalanista que, enaquest cas,se rezo havia coincidit jaambeldiputat Albert deQuin- carrer delCarme. Així,el9defebrer de1919 Pere Ce- el Centre d’UnióRepublicana tenien llocallocaldel Tanmateix, nototes lesactivitats relacionades amb apoyan alosacaparadores.» quienes están allado del puebloconsumidor y quienes rectores delpartidorepublicano. Sépasedeunavez asunto delprecio delpan,elconcejal D. Pedro Cerezo. estat extrets d’aquest mateix article. 1933, p. 4. Els fragments textuals que hi ha a continuació han «Una lluitaelectoral», Acció Ciutadana,22desetembre de 1918, p. 4. Diario deGerona, 25demarç1916,p. 4;16defebrer de Diario deGerona, 11defebrer de1919, p. 2. El Norte, 6dejuny de1920, p. 1. Nos place muchísimoquerompan susilenciolosdi- «El nostre contratemps era laqüestió econòmi- 133 131 134 Iésqueaquesta va ser Enellhirememorava «que gairebé to- 132 ienmoltes nada decampanya electoral del’època: que permeten recrear perfectament com era una jor- pecialment un.Aixíl’explicava, ambunmuntdedetalls jove candidat MiquelSantaló,Cerezo enrecordava es- tartana». tard i sempre tanalegres ambelsnostres viatges en toral moltcrua:sortíem debonmatí itornàvem molt manera quevan haver d’afrontar «unacampanya elec- amics noentenien ielsdelloguer resultaven cars»,de què córrer les contrades gironines sense automòbil, per- nostre entusiasmeife ambl’ideal».Itot, havent dere- nya electoral, peròvàrem seguirendavant portats pel 135 didat oficialBenetCors, peragafar-li elrelleu encas Cerezo, tot iqueenelseucas com asubstitut delcan - candidatura dediputat provincial seriaelmateix Pere aconseguir l’escó tandesitjat. homes delcarrer delCarme»nova sersuficientper Osor oSalt,malgrat que«l’entusiasme lluitadordels districte deGirona, com ara Cassà delaSelva, Anglès, Ara bé,detots aquellsdiesfrenètics alcostat del Curiosament, el1921 quiapareixeria vinculat auna L’aventura prosseguiria peraltres poblacionsdel tusiasta amicOliver. Després,l’últim mítingdeldia.» jada. Parlàrem amb els bonscorreligionaris a casal’en- En la casa de l’amic Planagumà trobàrem la llar desit- per treure lamullenaqueportaven elsnostres cossos. pluja batent i el nostre primer desig era trobar una llar érem elcamídeBescanóper Aiguaviva. Arribàrem amb ja, onféupresentació enCornellà. Jadenit,emprengu- en una bona votació. Cap al tard, un altre míting a Salit- la plaça,unsquantsjoves, entre ellsenRoure, confiaven ven lavictòriaenelpoble. Méstard, aVilobí, unmítinga balcó. EnDuchialtres ferms republicans ensassegura- ens dirigírem aRiudellots, onférem unmítingdesd’un casa de can Campeny, veterà republicà. Seguidament arribats allíconversàrem ambelsentusiastes amicsala Sortíem de Girona amb la tartana, camí deCampllong; Ibídem. «ja en corrien en aquella època, però els nostres «Recordo undiad’aquests quefou tot unmartiri. 135 59 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 60 PERE CEREZO FRM en segonafila,x,Francesc Coll iTurbau iRafael Masó;dempeusamitjaescala,x. Joaquim deCampsiArboix,x,xTordera; Hi apareixen, d’esquerra adreta: enprimera fila,asseguts, DariusRahola,Llorenç Busquets, Deu delscatorze regidors catalanistes irepublicans del’Ajuntament gironí, companys dePere Cerezo. Girona, 1921 tre futuralcaldedelaciutat, Llorenç Busquets. nomenat president honorari, va serrellevat perunal- Centre d’Unió Republicana quan, després de ser-ne da, aquellmateix any tambédeixaria d’encapçalar el més, tant uns com altres, regionalistes i republicans, ren unaalenadad’aire fresc al’Ajuntament. Perquè, a republicans com l’oficinista Llorenç Busquets, suposa- regionalistes, quejuntamentambl’entrada d’alguns te Rafael Masóil’advocat JoaquimdeCamps iArboix, rat elsaires renovadors deBarcelona, com l’arquitec - comicis unseguitdejoves que, com ell,havien respi- ment. Per contra, síquehavien sortitelegitsenaquells nir sensenecessitat demoure’s del’escó, automàtica- que ellnoméshiportava un mandat, s’hiva mante- pals ambl’objectiu derenovar elconsistori, peròcom mateix any s’havien celebrat noves eleccions munici- 139 138 137 136 de renúncia, fet quenoesva produir. interessant». no s’estava dedirquen’havia sigutunpresident «molt de causaimalgrat relativitzar lasignificaciódelcàrrec, seu delcarrer delCarme, iperaixò,ambconeixement altres, Casademuntva coincidir ambPere Cerezo ala mau, MiquelSantalóoJosepMariaDalmauentre tants o JosepMariaCorredor, o com elspolíticsLaureà Dal- comptàvem tots». Com els periodistes Darius Rahola tat Xavier Casademunt, ocupar la presidència del’enti- i méstenint encompte que, segonseltestimoni de hi va continuar involucrat icompromès com sempre, no vol dir, encapcas,quehideixésd’acudir, sinóque cials, ipocsmoviments més. formar partdelaComissió especialdeconflictes so- per renúncia delcompany MariàJulià,havia passat a des d’un punt de vista personal. El 16 de març de 1920, via hagutiespreveien moltsmenys canvis; almenys va laseva trajectòria com aconseller municipal,hiha- Mentrestant, al’Ajuntament deGirona, oncontinua-
«tenia unaimportànciarelativa», atès queallí«hi Punt Diari,26desetembrePunt de1982,p. 9. Diario deGerona, 6degener1921, p. 5. Diario deGerona, 18demaig1921, p. 5. 10r. AMGi. Manualsd’acords, sessió del 16degener1920, foli 138 139 El8defebrer d’aquell 136 Per altra ban- 137 Això cas dedenúncia«de losatropellos àlicitasmanifesta - havia firmat unaaltra proposició conjunta, enaquest da itornada». Perpinyà iBarcelona, «ambaterrisatje aGirona d’ana - celona aPortbou» o, fins itot, «unalíniaaèria»entre res, com «ladoblelíniafèrriaentot eltrajecte- deBar l’ocasió perimplementardeterminades infraestructu- artístic delaciutat, isostenien ques’havia d’aprofitar sió d’unasalaespecial»onpodermostrar elbagatge nar-s’hi a conèixer». Per això, demanaven aprofitar talavinentesa peramostrar-se almónido- de l’Exposició i ha d’entendre ben clarament que li cal foraster, had’interessar-se profundament pelbonèxit han depassar tantsidolls deriquesaiturisme cesa, enlesmateixes artèriesfèrriaicarreteral peron ment posadaentre laCiutat comtal ilafrontera fran- de Girona enl’esdeveniment: «Girona, Ciutat mirífica- Barcelona, en què reivindicaven l’interès i la presència ció adreçada alscomissaris delafutura Exposicióde Marià Julià, Rafael Masó i Francesc Coll, una proposi- amb elsaltres membres d’aquesta darrera ponència, aviat, el9desetembre de1920, firmava conjuntament zo, ennomdelsrepublicans, elva ratificar icelebrar. constitució delnouconsistori, l’1d’abril, iPere Cere- vern municipal.L’acord fou presentat enlasessió de tonomista, provocant uncanvi detendència enelgo- ons econòmiques iadministratives, sotaelprincipiau- confluïren al’hora depactarunprograma d’actuaci- 142 141 140 cies ilaComissió deGovern. Hi va afegir, aixòsí,laComissió especialdeSubsistèn- cir novament deportaveu delaminoriarepublicana. missió Central ideCultura, idurant elsplensva exer- cartipàs municipallifou adjudicada, altra volta, laCo- Les tasquesnolivenien denou.Enelrepartiment del com sempre, ambl’activitat queliera característica. nalista Francesc Coll, Cerezo esva mostrar tandiligent ria AlbertdeQuintanaiSerra idespréseltambéregio-
Com aedild’aquell Ajuntamentqueprimerpresidi- Diario deGerona, 15desetembre de1920, p. 1-3. AMGi. Manualsd’acords, sessió del7d’abril de1920, foli 56v. 53v. AMGi. Manualsd’acords, sessió del’1d’abril de1920, foli 52v- 142 Per altra banda,el8demaigCerezo ja 141 Enaquest sentit,ben «la conces- 140 61 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 62 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA cana del’Ajuntament». venir entantque«capdavanter dela minoriarepubli- Concentració Republicana Democràtica,onva inter- rotxina, prendria partenunmítingorganitzat perla abans de deixar la regidoria, a la mateixa capital gar- adar-se, ihofeia ambaquestes paraules: anys després,doncs,havia arribat elmomentd’acomi- etapa com aconseller municipaldelaciutat. Quatre rezo, aqui,ara sí,litocava posarfialaseva primera tat ja nopodien repetir. Aquest era el cas dePere Ce- entre elsnousregidors entrants ielsqueperantigui- nova corporació municipal,ambintercanvi decadires roní, però,estava arribantalaseva fi. qui va tenir unes paraules d’honorança. republicà il·lustre d’aquella ciutat, Joan DeuiRos, per l’abril de1921 participariaenl’acte d’homenatge aun com a conseller municipal, però ara més lluny, a Olot, na ambmotiudelavisitadelmariscalJoffre. ciones ciudadanas»quehavien tingutllocaBarcelo - 146 145 144 143 els idealsrepublicans, amblamateixa convicció icom - va aquí,sinóquecaliacontinuar defensant iexpandint ment, peròessent conscient quelafeina nos’acaba- L’1 d’abril de1922 esconstituïa altra vegada una Acte seguit,enfilarialaportadesortidal’Ajunta - continuar oentrar enelejercicio desucargo.» y acierto atodos losSres. Concejales que habían de iba aempezar. Yterminó deseando muchaprosperidad expresaba podíatener surealización enelbienioque ta para eldesarrollo deunprograma demejoras, que incidencia que había existido con la minoría regionalis- chas cuestiones que se habían ofrecido. Recordó la co- minoría habíasabidocolocarse ensusitiolasmu- ción delosdemásSres. Concejales. Entendió quedicha publicana, habíadeagradecer asimismolacolabora- AMGi. Manualsd’acords, sessió del’1d’abril de1922, foli 39r. La Comarca, 21degener1922, p. 33. El Programa, 23d’abril de1921, p. 1. 87r; ElNorte, 11demaig1920, p. 2. AMGi. Manualsd’acords, sessió del8demaig 1920, foli «El Sr. Cerezo dijo que, en nombre de la minoría re- 145 Lalegislatura alconsistori gi- 144 Iencara poc 143 146 També costat deJoanCasanovas ideMarcel·lí Domingo. per intervenir enunmítingd’afirmació republicana al ra ciutat hitornaria, ara com a«ex-regidor deGirona», a OlotoPalamós. Per exemple, enaquesta prime- en vetllades, manifestacions ihomenatges arreu, jafos sentació institucional esdesvivia pelpartitparticipant Pere Cerezo republicà debase, elquesensecaprepre- de moment,elPere Cerezo regidor, peròcontinuava el promís desempre. Ditenaltres paraules: s’acabava, 148 147 republicans federals delBaixEmpordà ElPrograma: pel periòdicquedonava nomalafesta, l’altaveu dels roní, ex-conseller del’immortalciutat» foren recollides mes d’actualitat. Les paraules de«l’ardit republicà gi- que permetconèixer l’opinió quetenia dediversos te- El Programa, onva pronunciar uninteressant discurs a Palamós, eljuny següent, prendria partalaFesta de que donariapasauna«funesta dictadura» enparau- ral MiguelPrimodeRivera del13desetembre de1923, col·lapse era tal,quefinsitot el cop d’estat delgene- zant lacrisidelsistema delaRestauració. Iésqueel ment algunsdelstemes candentsqueestaven agudit- debades, Pere Cerezo en elseu discurs, eren efectiva- piracions autonomistes deCatalunya que al·ludia, no El descontentament obrer, laguerra delRifolesas- aplaudit.» una al·lusióalgran Mestre [FrancescPiiMargall]és tes solucionslestrobarem enelnostre Programa.Fa governs queensmanen. l’obtindrà sinoespresta aunaobra enèrgica contra els i instruint-se. d’idealitat pura. Tot aixòdeuacabar-se, organitzant-se La indiferència per la política, matarà tot lo que resta ni seguidors,entots elsordres, estigueren alseulloc. ta el fet de la guerra del Marroc, en el qual ni directors, part deculpaeneldesnivell quepassa Espanya. Rela-
El Programa, 8dejuliol1922, p. 7-8. Empordà Federal, 14d’octubre de1922, p. 3. Elogia elprograma federal idiuquetotes aques- Parla del’autonomia iexpressa queCatalunya no «Saluda al’assemblea, idiuquel’obrer tétambéuna 148 147 I ticulares ideologíasdelosConcejales subscritos» . pre que—matisaven— elmoviment respectés «laspar- el saneamiento delapolíticageneral deEspaña»,sem- Capitán General deCataluña puederepresentar para dicadora queelmovimiento iniciadoporelExcmo. Sr. una proposició «de complacencia ante laacción vin- 151 150 149 revolució quetrasbalsarà tota lasocietat». «O ve unadictadura serena, justa, equilibrada, ouna demanant desdefeia untemps elDiariodeGerona: perançadora iregeneradora. Era, defet, elquevenia que veien enlapresa militardelpoderunasolucióes- les delmateix Cerezo, fou benrebut percerts sectors, jada imoderna», nòmiques iurbanesperfer deGirona «unaciutat sane - aven desenvolupant elseuprograma demillores eco- a l’Ajuntament, onregionalistes irepublicans continu- però nitansolsaixísesalvàdelaclausura: creatiu, essent-hi prohibida qualsevol activitat política, cana noméspoguésromandre obert com acentre re- Unión Patriótica. D’aquí queelCentre d’UnióRepubli - s’allunyessin massa delsparàmetres delpartitúnic,la clar, repressió contra lesmanifestacions polítiquesque ra, detencions, ordres contra lallenguacatalana i,és les actuacionsarbitràriesiantidemocràtiques:censu- les bonesintencions inicials,benaviat espassaria a Un bonindicideperonanirienelstrets, perquè de edils eren cessats ireemplaçats per vocals associats. Res méslluny delarealitat: l’1d’octubre tots els de UniónRepublicana”quetienen ungran cariño yuna gura anosotros yalosnumerosos sociosdel“Centro de espectáculospúblicos. entidad, por negligencia en el cumplimiento de la Ley pesetas, unaalpresidente yotra alsecretario dedicha además de habersido decretadas dos multas de 500 do el“Centro deUniónRepublicana”esta ciudad, foli 155r. AMGi. Manualsd’acords, sessió del 14desetembre de1923, Diario deGerona , 13dejuliol1923, p. 5. Diario deGerona, 20dejuliol1923, p. 2 Naturalmente que esta orden nos ha llenado de amar- «Desde ayer, pororden gubernativa está clausura- 150 l’endemà del’alçament s’aprovaria 149 Finsitot 151 155 154 153 152 seva vidapública. tir d’aquell moment,esproduiria unllarg silencienla tor delegat especiald’arbitris iagentexecutiu; iapar- és adir, capdelabrigadasanitàriacarns,inspec- càrrecs queencara posseïa com aempleat municipal, havia presentat renúncia, perqüestions d’agenda, dels tadura. L’11 dejuliol1923, just abansdelcop d’estat, va fer Pere Cerezo durant aquellsprimersanys dedic- sobreviure al’envestida, iaixòéselquesuposem es, l’estratègia demoltsrepublicans va serlad’intentar tant, pertrencar lapesadagrisord’unsilenciimposat. la feina, lallarisegurament algunasardana detant en de soca-rel postrada pelDirectori Militar:res mésque rant aquelltemps. Aixídevia serlavidad’unrepublicà rastre decapactivitat realitzada, deportes enfora, du- a lapremsa, ni entre els documents institucionals: cap nes. del centre s’hiacabessin realitzant activitats clandesti- condicions restrictives, sibéésmoltprobable quedins s’aconseguiria alcapdepoc,eldia19, amblesmateixes tros», i desitjava unaràpida reobertura de l’entitat. Això tratiempo quehallegado alcorazón detodos noso- narios lamáximaserenidad para sobrellevar este con- de 1924, acabava aconsellant «anuestros correligio- La notíciadelrepublicà ElAutonomista, del12d’abril ales, sinretribución.» personalmente, desinteresadamente, atrabajos materi- que lohanconstruido ysostenido, inclusoprestándose remarcar lagenerosidad ynobleza deloscamaradas los republicanos enGerona, cuyo historial limpiohace intensa devoción alosidealesquecobija eltemplo de
153 Catalunya, juny de1931, p. 505. sobre laproclamació de la República aGirona», Revista de republicà iveí delaciutat com ell:CarlesRAHOLA. «Notes desbafar-se tot ballantlasardana» , apuntava elseuamic, «En leshores adverses delaDictadura, elnostre pobleva 155r; DiariodeGerona, 18dejuliol1923, p. 4. AMGi. Manualsd’acords, sessió del’11juliol1923, foli nicació ipropaganda alescomarques gironines, p. 199-200. COSTA. Josep CLARA. El Autonomista, 12d’abril de1924, p. 2. Ambtot, malgrat algunesaccions contestatàri- La Dictadura dePrimoRivera (1923-1930): comu- Introducció a la història de Girona, p. 136; Lluís 154 Nialesnotes autobiogràfiques, ni 152 155 155 63 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 64 PERE CEREZO i del’alcalde JoanTarrús. Llompart del bisbeGabriel dels seusseguicis, acompanyats sortint delacatedral, Miguel PrimodeRivera, del Directori Militar, Alfons XIIIielcap Girona, 15demaig1924 BRANGULÍ /ANC dos diesdesprés. presó el 12 de setembre de 1928 i n’hauria sortit el 14, cessals de1928. IgualqueSantaló,hauriaentrat ala ves, jaqueapareix inscritenl’índex d’expedients pro- tés algunainfracció aullsdelesautoritats governati- qui sap— la seva acció política, i que per això come- blicans gironins, Cerezo reprengués —ointensifiqués, esperonat pel nou càrrec, líder altra vegada dels repu- ritat. oposar, com tantsaltres, perconsiderar-ho unateme - a l’alçada del’actual plaçadeCatalunya, iells’hiva construcció d’unaplaça-mercat damuntdelriuOnyar, riors gestors. Estractava delcontrovertit projecte de aquell mandat, una patata calentaheretada delsante- contra d’una de les propostes més discutides durant maria part,peròencanvi síqueesva posicionaren amb millorvotació desde1917. Pere Cerezo noenfor- pels altscontribuents delaciutat ipelsexconsellers constituïa unnouAjuntament, ara integrat amitges nada alanormalitat. Per exemple, el26defebrer es nous actors, s’aconseguiria unacerta obertura itor- da, iambelgeneral Berenguer il’almirall Aznarcom a fase final,agònica,ladictadura va esdevenir dictablan- ria pasaunnouperíode, curt itransitori. Enlaseva temps millors. variat, amb articlessobre turisme, comerç, finances, exemplars delarevista Anuncio,ambunsumarimolt dividual icol·lectiu, fou lasortidaalcarrer delsprimers 158 157 156 tot capacitat econòmica. faust, però perdent pel camíinfluència política i sobre- organització quehavia anat trampejant elcontext in- dera, entre d’altres, iamblaintenció dereanimar una de Llorenç Busquets,deMariàJuliàiJoaquimTor- Republicana. Hofaria acompanyat deMiquelSantaló, rista, va agafar novament lesregnes delCentre d’Unió anys, quanel1927, encara sotaladictadura primorrive- L’adeu dePrimoRivera, elgenerde1930, dona- No tornarem atenir notíciesseves finsalcapd’uns
Diario deGerona, 21degener1930, p. 1. AHG. Índex d’expedients processals, 1928, Girona. cit., p. 202-203. Diario de Gerona, 13 de març de 1927, p. 4; Lluís COSTA. 158 Unaltre símptoma decanvi iderevifament, in- 157 Apocapoc,però,anirienarribant 156 Éspossible quealeshores, Op. agraïts perl’exemplar rebut. la concessió d’unasubvenció, esmostraven igualment Pere Cerezo, ialaDiputació,malgrat ser-lidenegada ven indústria iassegurances. AlDiariodeGerona desitja- 159 present. Aviat seriapassat. Elfutur, laRepública, s’estava fent a Girona. ElrègimdelaRestauració havia tocat fons. amb unacrònicadelaproclamació delaRepública mero delarevista, unnúmero extraordinari, obriria Pocs espodienimaginar, aleshores, queelnovè nú- maig de1930, p. 2. vincial», aBoletínOficialde laProvincia deGerona, 13de Diario de Gerona, 3 de febrer de 1930, p. 3;«Diputación pro- «muchas prosperidades» alseuflamantdirector 159 65 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 66 PERE CEREZO GABRIEL CASAS /ANC Darrere, dempeus,s’hireconeixen: JoanVentosa iRoig iAntoni Vilalta. Joan Casanovas, Ricard Palacín, JosepAndreu iFont. iAbellóJoanLluísPujol A lamesa,d’esquerra adreta: x,Miquel Santaló,Ernest Ventós, Francesc Macià, del Centre d’UnióRepublicana deGirona. en elmarc delaqualesfundàEsquerra Republicana deCatalunya, ambl’activa participació Mesa delaConferència d’Esquerres Catalanes, celebrada alFoment Republicà deSants, Barcelona, 17demarç1931 4 i elretorn al’Ajuntament La República «las diferencias decriterio manifestadas al comenzar eldebate», elclamgene - un podían tomar parte los electores republicanos delprimer distrito». Foren capa quim Colomer—, elegitsatravés d’unavotació secreta «en laquesolamente Busquets, JoaquimTordera iPere Cerezo —més tard tambés’hiafegiria Joa- els seuscandidats peldistricte primer:MiquelSantaló,RamonVarderi, Llorenç ral del12d’abril iesmobilitzaren. Aixíésqueel 23 demarçjatenien proclamats en joc,elsrepublicans delcarrer delCarmenovolgueren faltar alacitaelecto - taló (Girona), Ricard Palacín (Lleida)iIgnasiIglésias(Tarragona). Comas (Barcelona ciutat), JoanCasanovas (Barcelona província), MiquelSan- Jaume AiguaderiMarcel·lí Domingo;icincenrepresentació delterritori: Pere des perlaConferència, iqueforen Francesc Macià,LluísCompanys, Joan Lluhí, Girona. ElprimerDirectori del noupartitelformaren deupersones:cinctria- ment Nacionalista Republicà deReus o elpropi Centre d’UnióRepublicana de titats decaire localocomarcal com laJoventut Republicana deLleida,elFo- Català deLluís Companys, elgrupdeL’Opinió republicà, entre lesquals,l’Estat Català deFrancesc Macià,elPartit Republicà lunya com aconfluència isíntesi dediverses forces itradicions delcatalanisme celona del17al19demarç,enlaqualesfundàEsquerra Republicana deCata- a lacelebració delaConferència d’Esquerres Catalanes, queva tenir llocaBar- de vuitanys dedictadura. Aquesta convocatòria electoral esproduí enparal·lel política i, en darrera instància, trobar una sortida a l’atzucac existent després cions municipalspeldiumenge12d’abril, amblaintenció denormalitzarlavida tot havia començat agestar-se unessetmanesabans. rica, transcendental, quesuposarial’adveniment delaSegona República; però vant seu en un obrir i tancar d’ulls. El 14 d’abril de 1931 va ser una diada histò- l’oportunitat quequalsevol republicà hauriavolgut tenir, iara espresentava da- la República, deproclamar-la, defer-la créixer. Era elmomentmésdesitjat, esforços, dedies,mesosianys d’espera, havia arribat l’hora deveure néixer Com nopodiaserd’altra manera, aGirona, onhihavia vint-i-tres regidories El 13demarçelgovern del’almirall JuanBautista Aznarhavia convocat elec- De sobte unbellsomniesva fer realitat. Desprésde tantssacrificiside «centenar deciudadanos» elsquehivan fer úsdelseudret avot, i malgrat de JoanLluhíidotzenes d’en- 67 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 68 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA AMGi municipals. que guanyà leseleccions Candidatura Republicana amb lallista dela de ElAutonomista Portada Girona, 8d’abril de1931 d’una constitució nova, finsalsdetallsenl’administra- seguidament entots elsestaments, desdelagestació da aunplebiscitelsresultats delquals’handesentir blicans deGirona, deCatalunya id’Espanya, éslacri- ràcter mésgeneral: «La cridaelectoral, ajuídelsrepu- que, jaavançaven, anaven acompanyats d’altres deca- l’acabament delesobres jacomençades. rers, perlaintensificació del’enllumenat públici per més necessitades, per la millora del paviment dels car- trucció denousimmoblesal’abast delespersones l’expropiació delshabitatges insalubres, perlacons- prometien atreballar perlacessió delsbaluards, per Biblioteca Popular; ienelterreny urbanístic, escom- superiors ielfoment d’institucions culturals com ara la mari gratuït, ajudes per fer més assequibles elsestudis en cultura isocietat, prometien unensenyament pri- gües ialproblema del’abastiment d’aigües potables; posar lamàximaatenció alsserveis deneteja idesai- del mercat delsdissabtes; enhigieneisanitat, oferien tari, perunatributacióequitativa iperlapotenciació Així, eneconomia apostaven perl’equilibri pressupos- trar adetallarmesures concretes endiversos àmbits. ven primerament, com apreàmbul, pera després en- sonal idemàximprofit peralacomunitat», apunta- la ciutat perafer unaobra d’absolut desinterès per- ca laméssòlidagarantia, iaspirem al’administració de llibertat civiliciutadana,queha detenir enlaRepúbli- l’ésser fidels a la nostra doctrina, servir la causa de la pública». minades, d’entrada, arecuperar «ladignitat delavida feien elsrepublicans alconsistori gironí anaven enca- un programa ambiciósitrencador. jectiu; noms reconeguts i de prestigi per dur a terme ria laCandidatura Republicana peraconseguir talob- aspirants, sumats elsdelsquatre districtes, presenta- 160 régimen antinacionalydeprivilegio». luntad republicana deGerona, ysuprotesta contra un número devotos para deciraCataluña entera lavo- ral acabariaessent unívoc: «iraltriunfo con elmayor En definitiva, unconjunt depropòsits d’àmbitlocal Recollides enforma demanifest, lespropostes que El Autonomista, 24 demarç1931, p. 1. «Volem, considerant un deure de probitat 160 Finsaquinze ció delméspetitmunicipi». 161 162 Galán y García Hernández, yGarcía fusiladosenJaca».Ijades Galán «dos minutos desilencio enrecuerdo deloscapitanes ci fou just davant del’Ajuntament, onesvan guardar part delgovernador civil,lapròximaparada delsegui- delitos políticos ysociales».Acceptada lapeticióper Gobierno lapeticióndeunacompleta amnistía total de y visitaron al Sr. Arias Vázquez, para pedirle elevara al narios, se dirigieron ordenadamente al Gobierno civil electos, seguidosdeunnutridogrupocorreligio- prés delescelebracions, «loscandidatos republicanos jubilosamente, con aplausosy vítores», ifinstot des- allí calle delCarmen,llenoarebosar» . Nofa falta dirque tusiasmo era enelCentro deUniónRepublicanala mateix 12d’abril, «donde serespiraba más- caloryen cop coneguts elsresultats, capalessisdelatarda del companys decandidatura, republicans. Per aixòun lomer, 764, ideRamonVarderi, 743. guí 850;deLlorenç Busquets,786; deJoaquimCo - cament perdarrere deMiquelSantaló,quen’aconse- de tots, delsquaranta-quatre possibles, quedant úni- 666 paperetes afavor, elcinquècandidat mésvotat via obtingutrepresentació Pere Cerezo. Ellva ser, amb al districte primer, onsíques’havia presentat, iha- Aquests darrers nitansolshavien presentat aspirants nàrquics iunperalsespanyolistes d’UnióMonàrquica. ga Regionalista, dosperalacoalició decatòlics-mo- resta deformacions: noméscincregidors per alaLli- Catalana, iencanvi deixava moltperdarrere seula Republicana englobanttambé representants d’Acció omf alaCandidatura Republicana, queliderava laUnió La jornada electoral del 12 d’abril atorgava un clar tri- blicans al’Ajuntament deGirona van resultar elegits. sultats van serfavorables alsrepublicans. a lamajoriadecapitalscatalanes iespanyoles, elsre- no anaven malencaminats, perquè tantaGirona com
Tots, absolutamenttots elsquinze candidats repu- «los resultados de laselecciones fueron recibidos de Gerona, 13d’abril de1931, p. 1. gona Repúblicaa laciutat deGirona: 1931-1936, p. 36; Diario 1917-1987, p. 35-36; Pere CORNELLÀ. Josep CLARA.Elpersonalpolíticdel’Ajuntament deGirona: El Autonomista, 1d’abril de1931, p. 1. 161 Iaixòéselquesucceiria, Les eleccions de la Se- 162 Tots ellseren 69 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 70 PERE CEREZO de laRepública. el bust delamatrona Hi destaca proclamada laRepública. del diaenquèfou ostentant lesgales Façana del’Ajuntament, Girona, 14d’abril de1931 AMGI (ANUNCIO) taló, Camps i Arboix, Julià, Cerezo i Rahola», teixement». Sen’encarregarien «els republicans San- les notícies quecorrien sobre tantranscendental acon- cions realitzades aquelldiaaGirona fos «acoblar totes crònica delarevista Anuncio,unadelesprimeres ac- rum-rum alaciutat. D’aquí que, talcom continuava la d’informació queno feia sinó alimentar encara més el que demomentcomençava ambincertesa: unbatibull el rei». Havia arribat eldiadecisiu, eldeldesenllaçfinal, ratius peraproclamar laRepública,perhaver abdicat cular elsrumorsde que aMadrids’estaven fent prepa- rumb queprendrien elspròximsesdeveniments. majoritari perlaRepública. Tothom al’expectativa del els elementsrepublicans. Victòria incontestable, clam a laresta degrans poblacionstambéhavien guanyat i aixícontinuaria ladel’endemà, quanesconfirmà que 164 163 bé de Barcelona. anaven arribantd’altres localitats delaprovíncia itam- torals que, capaúltimahora delatarda ipertelèfon, a lavegada estant moltpendentsdelsresultats elec- Republicana, dandocuentadelagestión realizada», i d’allà, proclamat l’Estat Català dins la República Federal Es- obtingueren pertelèfon, lad’haver deBarcelona, sigut ta «alarecerca denotícies concretes iverídiques», cans van acudiralaredacció deldiariElAutonomis- na», iperacontrastar-ho diversos dirigentsrepubli- entre altres ciutats, aSaragossa, València,- Barcelo nant coneixement d’haver-se proclamat laRepública, certes: cies esprecipitarien abans,iara essent completament da alCentre d’UnióRepublicana. Tanmateix, lesnotí- «convocar tots elselementsafins»alescincdelatar- aquells mateixos cincrepresentants també acordaren rona. moment, enl’adveniment delaSegonaRepública aGi- certifica quePere Cerezo va participar, desdelprimer «El dia14d’Abril, ales12delmatí, començaren acir- A bandad’esclarir lainformació queanava arribant,
Marià Julià,Pere Cerezo iDariusRahola. Es tractaria deMiquelSantaló,Joaquim deCampsiArboix, Diario deGerona, 13d’abril de1931, p. 2. «los candidatos regresaron alCentro deUnión «A partirdeles3latarda, laràdioanàdo- 163 Així s’acabava lajornada del dia 12 164 fet que «i panyola, d’acord amb el pacte de SantSebastià». 166 165 va alseudespatx, feinejant, quan... Carles Rahola, quea primera hora de la tarda es troba- nèixer-les, unaltre testimoni directe delsfets, l’amic portants noves, i també laseva pròpia reacció enco- aquest mateix sentitdescrivial’arribada d’aquelles im- es va creuar amb unvell republicà veí seu,aquino per exemple quanexplica que, noméssortirdecasa, lectivament. Hodemostra lacontinuació delseurelat, punt devista particularopersonal,sinótambécol· viure aquellsmomentshistòrics, inonomésdesd’un a laperfecció l’eufòria il’emotivitat ambquèesvan El testimoniatge deCarlesRaholapermetcopsar blica jaésproclamada! Visca laRepública!...”.» em posoacridarambtotes lesmeves forces: “La Repú- que tanthem estimat és un fet. Icom si fos un jovenet, anunciar aquesta nova alsveïns, dir-los ben altqueallò anem aatrapar-los. la fantasia odeldesvari, ques’esvaeixen tanbonpunt són pas,pertant,com aquellsfantasmes, creació de veig pel carrer, que emplenen la plaça pública i que no a cercar-la: la forgen aquests homes que jo conec, que veure com “s’elabora”. Noéspasprecís d’anar enrere papers. La història ara és ací, ben vivent, i jo mateix puc sentit aquesta emocióqueara envaeix tot elmeuésser. za. Ésl’idealdetota unavidaassolit, perfi.Mainohavia ciutats. Éselsomnillargament acariciat queesrealit- d’ésser proclamada ienaltres pelpobledeBarcelona confusió, ensdónalabonanova: laRepúblicaacaba Carles RAHOLA. Op. cit.,p. 494-495. setes. colors delesbanderes catalana i republicana. Valia deupes- text, duesfotografies (reproduïdes enelpresent llibre) iels de larevista, quenova conservar, icontenien, abandadel a l’Argentina. Les pàgines havien estat arrencades de la resta formava partdelplecdepapersquePere Cerezo esva endur coneguda del’adveniment delaSegonaRepública alaciutat, de 1931. Val adirquel’article enqüestió, unacrònicapoc «La proclamació delaRepública aGirona», Anuncio, maig El primer que faig és sortir a la porta de casa. Cal No caldircom m’apresso adeixar elsllibres ielsvells «La Ràdio, sobtadament, desprésd’unsminutsde 166 165 En 71 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 72 PERE CEREZO AMGI (ANUNCIO) Lectura delbanmilitarproclamant oficialmentlaRepública. Girona, 15d’abril de1931 167 . cies, gràcies;ara jaempucmorir”» seva vida,m’estreny fortament les mansiemdiu:“Grà- el senyor, «que veu realitzades lesil·lusionsdetota la seus ulls»,continua relatant Rahola,finsquefinalment les per dir la seva emoció; unes llàgrimes entelen els glòria”». bandera barrada onegentriomfants enaquest diade ga imorada quevóstanthaveu estimat, ilanostra beu? Jatenim laRepública.La bandera vermella, gro- s’estigué decomunicar-li la«benaurada nova»: l’adhesió entusiasta delpoble».Uncop allà,l’alcalde vi- «bandera republicana desplegada» irebia «alseupas de Era qüestió detemps. celona, aValència oaEibar, peròaGirona encara no. en efecte, laRepública havia estat proclamada aBar- totes lesresponsabilitats quese’nderivessin». Perquè, l’Ajuntament peraproclamar-hi laRepública,assumint Joaquim de Camps i Arboix, acordaren Albert deQuintana,Cassià Costal, Laureà Dalmaui Centre juntamentamb elstambépolíticsrepublicans ament, Pere Cerezo. Tots ells,reunits alasecretaria del cesc Ribas,ErmengolVilardell, MiqueldePalol i,òbvi- Escatllar, Llorenç Busquets,JoaquimColomer, Fran- Maria Dalmau,JosepVidal, Pompeio Pascual, Josep Marià Julià,RamonVarderi, JoaquimTordera, Josep anomenar-los atots— MiquelSantaló,DariusRahola, Candidatura Republicana, elsciutadans—val lapena no hifaltaven, ésclar, elsquinze regidors electes dela te emocionant».Entre lamuniódegentcongregada dà punt de trobada dels republicans gironins, que que- me popular»,foren moltselsquiesconcentraren al que esrebien, augmentava permomentsl’entusias- text enquèa«midaqueanaven circulant lesnoves dona algunsdetalls,escadussers. Iésqueenuncon- amb ungrau d’exultació igualosuperior. Anuncioen l’ambient alCentre d’UnióRepublicana; bensegurque bitatge particular, nocosta d’imaginarcom devia ser El recorregut cap a l’Ajuntament es va fer en forma Si aquest era l’estat d’ànimapeudeporta d’unha-
«ple degomagom»,tant,que«oferia unaspec- «vibrant manifestació» , ques’obria camíamb una Ibídem, p. 495-496. «El vellet tremola d’emoció; notroba parau- 167 «dirigir-se a «“Sa- AMGi publicació mensualdirigidaperPere Cerezo. Portada interior d’Anuncio, Girona, maigde1931 73 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 74 PERE CEREZO BPCR de Francesc Macià. de laRepública Catalana la proclamació Clarinet reproduí 19 d’abril de1931 en lessituacionsmésperilloses.Confiem enells». tes nidefallences enlescircumstàncies mésadverses, ara laproclamen atots els vents no hanpastingutdub- res decisives. Elshomesquehanpreparat laRepúblicai iem queeldubte seriacom undelicte enaquestes ho- «nosaltres novolem dubtar, nodubtem; finsitot cre- malgrat quedetanten«sesentalgunainquietud», l’Ajuntament. És una festa, una vertadera festa major», i Rahola observava: «Homhaproclamat jalaRepúblicaa desitjà obtenir notícies delMinisteri delaGovernació, Arias Vázquez, comprenent lagravetat delsmoments, per ungrupdemanifestants alGovern Civil,on«el Sr. una comissió presidida perMiquelSantalóisecundada no delmunicipi,sinódelaprovíncia. Atalfiesdirigí convertir enoficialtot allòque, demoment,era oficiós. tota lafeina encara pendentperculminarelprocés, per ria unabonamostra deconfiança, aquella,perafrontar 169 168 regidors». que posaren aprova laserenitat ieloqüènciadelsnous públic, excitació natural d’aquells momentshistòrics, dez, trat delscapitansFermín iÁngelGarcía Galán Hernán- monarquia» ilacol·locació, alsalódesessions, d’unre- ficatius, com laretirada delssímbols«de l’enderrocada reserves; peròacompanyada de gestos mésquesigni- encara amblabocapetita, ambmoltes precaucions i del nourègim».República, doncs,proclamada, tot ique ments acabessin dedesenrotllar-se amb elsòlidtriomf «recomanant serenitat iordre peraquèelsesdeveni- més votat, saludàlamultituddesdelbalcóprincipal, taló, erigitenalcaldeaccidental entantquecandidat aleshores, capalessisdelatarda, quanMiquelSan- rejava laRepública,aclamantalnouAjuntament»,ifou pública desd’aquell moment,elpobledeGirona victo- via lliure. «Alaplaça de laConstitució,- plaçadelaRe representant» delavoluntat popular. Ara sí,pertant, ant paraules de cordialitat» i reconeixent el gent, Francesc Coll, va cedir elseucàrrec «pronunci- El següentpasarealitzar seriaprendre elcontrol ja
Carles RAHOLA. Op. cit.,p. 496. 1931. «La proclamació delaRepública aGirona», Anuncio, maigde «actes quecontribuïren aminvar elnerviosismedel 168 A tot això,i a mode de conclusió, Carles «vertader 169 Se- sang». ble: jurídicament,podríemdir;sensetrastorns isense la República havia arribat «de lamillormanera possi- necessària, perquè talcom reafirmava CarlesRahola, d’un pres deBlanes. la crònica del presos políticos y sociales» , fet que culminaria, segons la cárcel con intento deconseguir laliberación delos po demanifestantes setrasladó frente aledificiode tant aquellsmomentsdetraspàs id’eufòria, «ungru- Camps iArboixcom avicepresident. Finsitot, aprofi- vincial, Cassià Costal com apresident, iJoaquimde igual quehoferen pocdesprés,alaDiputacióPro- bert de Quintana, que va possessionar-se del càrrec dre deresignar elmando». vernació del Govern Provisional de la República, l’or- rebent poc després del senyor Maura, ministre de Go- 172 171 170 174 173 amb mésjoiaquemai:ladel’alliberació». llen homesidones,vells ijoves, nens i nenes. I dansen ment: tothom s’expansiona ballantsardanes. Les ba- a lameva, com enaltres ciutats catalanes, patriarcal- la jornada: a partirdelcapvespre ifinsamitjanit,com acolofó de les mansalsodecobles ArtGironí iLaSelvatana, com laresta de gironins van poderballar, donant-se «triomf delacivilitat» quelessardanes quetantell per agarantir l’ordre». car que, efectivament, «laseva actitudera únicament dos comandants, es presentà a l’Ajuntament per expli- caris», tot i que més tard ell mateix, acompanyat de d’Espanyasoldats elBanc ialtres establiments ban- litar teresa i civilitat del nostre poble», el governador mi- que noesproduïren, nihavien d’ocórrer, degutal’en- En aquestes circumstàncies, perevitar «desordres
Diario deGerona, 16d’abril de 1931, p. 1. 1931. «La proclamació delaRepública aGirona», Anuncio, maigde Ibídem, p. 505;DiariodeGerona , 16d’abril de1931, p. 1. Carles RAHOLA. Op. cit.,p. 497-498. 1931. «La proclamació delaRepública aGirona», Anuncio, maigde «proclamà l’estat deguerra, fent custodiar per 173 Iquinamillormetàfora persimbolitzaraquell «La gesta republicana del 14 d’abril acabà, Diario de Gerona, amb l’alliberament 171 172 Unaprecaució segurament in- 170 N’agafaria elcontrol Al- 174 75 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 76 PERE CEREZO AMGi a laciutat com apresident delaGeneralitat. Alaseva dreta l’alcalde MiquelSantaló. —aleshores anomenadaplaçadelaRepública— enlaseva primera visita Francesc Maciàesdirigeixalsciutadansqueabarroten laplaçadelVi Girona, 21dejuny de1931 voluntat delpobleennouAjuntament provisional». sos delaciutat deGirona, esconstituïen cridats perla no interrompre elgovern il’administració delsinteres - gim que acabava de tenir lloci la necessitat evident de de tots elsregidors electes, que«davant elcanvi derè- per MiquelSantaló,l’encarregat d’expressar, ennom llest, doncs,peral’inicid’unasessió quefou presidida el banderín del Centro de Unión Republicana». «junto alabandera primeramente citadafuecolocado que estaba hasta ahora colocado el del rey», i a més, Hernández, yGarcía ocupandoelsitioen tanes Galán del salóndesesionesaparecía unretrato deloscapi- existente detrásdelsillónpresidencial, yenelfondo gran bandera republicana cubríaelescudodeEspaña casa delavilaoferien unaspecte bendiferent: «Una gons revelava elDiario de Gerona, els interiors dela municipal desprésd’haver-ne sortitel1922, iara, se- tòria suposava, defet, elseuretorn alacorporació 178 177 176 175 per aconservar lavictòria». pudes demostracions delseuentusiasmeiferm anhel la República fins després de la sessió, fent interrom- bé fora, on«el poblecontinuà estacionat alaPlaçade amb que va serviscutintensament tantdinsl’Ajuntament, sin unaconstitució oficial idefinitiva, s’acabava unple per partdeladirecció delaRepública quepermetes- D’aquesta manera, a l’espera d’unes normes mínimes nou AjuntamentdelaRepública». aquella hora, s’havia convocat a lasaladeplensdelconsistori gironí, perquè allí,en sí sabemdelcert ésquealesdeudelanitestrobava acords deLaMarsellesa.Però fos onofos així,elque aquella dobleballadaquecomençà iacabàambels Pere Cerezo, enalgunmoment,tambéparticipés en Amant com era delessardanes, éspossible que
1931. «La proclamació delaRepública aGirona», Anuncio, maigde d’abril de1931, foli 111r. AMGi. Manualsd’acords, Comissió Permanent, sessió del14 Diario deGerona, 16d’abril de 1931, p. 1. 1931. «La proclamació delaRepública aGirona», Anuncio, maigde «xardorosos aplaudimentsivisques»,com tam- 178 Però lanitnos’acabaria «la primera sessió del 175 Aquella convoca- 176 Tot 177
ció delnourègim»,va serdesignat alcaldedepledret d’ésser penyora demàximagarantia peralaconsolida- voldrà continuar enl’actitud intel·ligent iferma queha de màximaresponsabilitat», iconfiava que «tothom consistori mateix diapublicava unbanenquèagraïa ennomdel nuació deladeldiaanterior. MiquelSantaló,queaquell el transcurs d’unasessió que, defet, venia aserlaconti- legalment constituït elnouAjuntamentdelaciutat, en permetre que, cap a les sis de la tarda, també quedés el canvi derègimdesdelbalcóconsistorial. ció Cassià Costal il’alcalde MiquelSantalóoficialitzaren dor civilAlbertdeQuintana,elpresident delaDiputa- prés, elgovernador militarLuisdeEugenio, elgoverna- como siempre aservirlapatria». Immediatament des- acata ladecisióndevoluntad nacionalysedispone expressaren: l’Ajuntament gironí, on a través d’una breu al·locució pes d’infanteria id’artilleria esvan presentar davant de Aquell dia,entre lesonze ilesdotze delmatí, lestro- definitiu, finsl’endemà, iellhi tornaria a prendre part. peu delcanódesprimermoment,finsal’últim. van portar la Segona República a la ciutat, estant al bé, a Pere Cerezo. Ell va ser una de les persones que gui laproporcionalitat d’aquesta part—gràcies,tam- havia estat proclamada. I tot, en part —sigui quina si- de gent que celebrava, feliçment, que la República ja Madrid iqueacabava ambelscarrers deGirona plens dia quehavia començat ambelsrumorsvingutsde dels diesmésintensos queesrecorden alaciutat, un si ningúvolgués posarpuntfinalaaquell14d’abril, un de QuintanaalGovern Civil. i el poblesenseprecedents»: passar a saludar Albert realitzar undarrer «acte decordialitat entre elGovern la nova corporació municipalencara tindriatemps de «la animaciónporlascallesduróhasta lamadrugada», aquí, encara s’allargaria unamicamés,perquè mentre 180 179 Perquè laRepública noadoptariauncaràcter oficial,
Diario deGerona , 16d’abril de1931, p. 1. la República aGirona», Op. cit. Diario deGerona, 16d’abril de1931, p. 1; «Laproclamació de «el civismeexemplar delpobleenleshores «El ejército, ajenoatodo matiz político, 179 Era, endefinitiva, com 180 Aixòva 77 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 78 PERE CEREZO BRANGULÍ /ANC d’Asprer...Josep Puig el comissari delegat delaGeneralitat aGirona Pujades, JosepIrla,Puig el diputat ManuelCarrasco iFormiguera, elgovernador civilClaudiAmetlla, el president Francesc Macià,ManuelAzaña,l’alcalde MiquelSantaló, D’esquerra adreta: enprimerterme elregidor Pere Cerezo, x,EnricPérez Farràs, per taldeparticiparenl’enderroc simbòlicdelamuralla delaciutat. Recepció al’Ajuntament, delcapGovern delaRepública, ManuelAzaña,devisita Girona, 19dedesembre de1931 ria Dalmau,JosepVidal iLlorenç Busquets. els quatre tinentsd’alcalde: MiqueldePalol, JosepMa- uns resultats gairebé idèntics,tambéforen nomenats eleccions». nistratiu al programa amb què s’havien presentat a les dels principis de la República Federal i en l’ordre admi- panys defiles es devien «en l’ordre polític a la defensa ple va manifestar que tant ell com tots els seus com- ment serial’experimentat Pere Cerezo, quejaenaquell exerciria decaplamajoriarepublicana al’Ajunta- 184 183 182 181 per quinze vots afavor isetpaperetes enblanc. les seves pròpiessensacionsarran delcanvi derègim: go, enunacartaquepermetconèixer deprimera mà seu amic i ministre d’Instrucció Pública Marcel·lí Domin- ciable amblaRepública, talcom tambéexpressaria al ron sugran campañaeneldiario“La Lucha”.» ción ha prestado aquella peña de hombres que inicia - la naciente República a la que tan importante colabora- cuál seríasusatisfacción yardor enestos momentos de Layret, vilmente y asesinadoenlascallesdeBarcelona, cordar albuenamigo, gran batallador, Dn.Francisco cipios. fuerzo, aladefensa delaRepúblicacon todos susprin- decidido propósito decoadyuvar, con todo nuestro es- tarle miprofunda admiración yhomenaje, ynuestro momento reparador ysincero, meapresuro amanifes- ideales, laimplantacióndeamadaRepública,eneste trabajos, esfuerzos ysacrificios;altriunfo denuestros de odiosa persecución, de largos años de constantes riosa transición, sin tregua ni descanso, de un periodo de 1931, Girona. CDMH. Cartade Pere Cerezo aMarcel·lí Domingo, 21 d’abril d’abril de1931, foli 114r. AMGi. Manualsd’acords, Comissió Permanent, sessió del15 127. d’abril de 1931, foli 113v-114r; Joaquim NADAL. AMGi. Manualsd’acords, Comissió Permanent, sessió del15 1931. «La proclamació delaRepública aGirona», Anuncio, maigde Al escribir estas líneas, no puedo menos que re- «Muy distinguido amigoycorreligionario: Enlaglo- 183 Verbalitzava, així, un compromís innego- Op. cit.,p. 126- 182 Però qui Però qui 184 181 Per Per «la pobresa relativa d’ells ilesseves famílies». estudis superiorsd’aquells estudiants queacreditessin beques de1.500pessetes cadascuna,destinades als ment municipal:lacreació delesBequesGirona, dues 30 desetembre de1932, referent a un assumpte mera- igual quehoseria,apeticióseva, laqueespresentà el país. Catalunya: unPere Cerezo absolutamentempeltat al particularitat detenir unúnicregidor nascutfora de el primerAjuntamentdelaGirona republicana, ambla partiment delcartipàsmunicipal,esposava enmarxa 189 188 187 186 185 autonomia enlaseva vidapolíticaiadministrativa». tat d’antic sentida a Catalunya el gaudir d’una àmplia el torn deparaula perdeclarar que«era unanecessi- del projecte d’Estatut, el22dejuliol,quanva demanar vencions plenàries,enelmarc deldebat d’acceptació senda i per a la Junta del Cementiri. gidor Pere Cerezo era designat peralaComissió d’Hi- acabava ambunfraternal «SaludyRepública»,elre- de jornal». es donésfesta alsobrers delaBrigada,sensepèrdua ca Sr. AlcaláZamora», iperl’altra, «que eldiasegüent de felicitació al Govern i al nou president de la Repúbli- en actalasatisfacció delConsistori idirigirtelegrames Per aquest motiu demanava, d’una banda, Constitució Espanyola quetinguélloceldiaanterior». «féu present ladata memorable d’aprovació delanova 10 dedesembre de1931 era elmateix Pere Cerezo qui pulsant des d’àmbits superiors, i així, per exemple, el de l’obra constructiva i reformadora que s’estava im- Només dos dies després d’enviar aquella carta, que I ésquelacorporació municipalnorestà almarge
foli 18r. AMGi. Manualsd’acords, sessió del10dedesembre de1931, de juliol1931, foli 178r-178v. AMGi. Manualsd’acords, Comissió Permanent, sessió del22 ment deGirona: 1917-1987 39. p. , Josep CLARA.Elpersonalpolíticdel’Ajunta - d’abril de1931, foli 116r-117r. AMGi. Manualsd’acords, Comissió Permanent, sessió del23 foli 185v. AMGi. Manualsd’acords, sessió del30de setembre de1932, 186 Hodemostra unadelesseves primeres inter- 188 Ambduespropostes foren aprovades, 185 Un cop fet el re- «fer constar 189
187 79 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 80 PERE CEREZO JOSEP MARIASAGARRA /AFB al baluard deSantaClara. i elpresident Francesc Macià,enl’acte simbòlicd’enderroc delamuralla delaciutat, L’alcalde MiquelSantaló,elcapdelGovern delaRepública, ManuelAzaña Girona, 19dedesembre de1931 memoria» queva aplegarmésdeduesmilpersones, Centre Federal deBesalú,enun«acto deimborrable 7 participava enlacommemoració del’obertura del millora quetéalesseves manslaRepública»;eldia de lamonarquia iconcretant elsprincipalsquefers de Girona. novembre, delpresident Francesc Maciàal’estació de 194 193 192 191 190 L’Opinió, 24 desetembre de1931, p. 2. Amer, mítings d’afirmació republicana celebrats aBordils ia La primera setmanademesprenia laparaula endos lendari d’actes deljuny següent,especialmentintens. va quedantcadadiamésatapeïda ho demostra elca- que hiparlésPere Cerezo. blicana d’aquella vila,ienquètambéestava previst en aquest casaSalt,organitzat perlaJoventut Repu- aprofitava l’ocasió peranunciarunnouacte peldia21; las colectividades», recollia ElAutonomista, queamés blicanos ydemocráticos enorden alosindividuosy ción delaRepública,divulgandolosprincipiosrepu- ron orden yserenidad para dartiempoalaconsolida- Josep JuvéiLlorenç Busquets.«Todos recomenda- va serundelsoradors delajornadajuntamentamb ració delCentre Republicà deSantJordi Desvalls, on el 17demaig1931 participava enl’acte d’inaugu- tal provincial, pertota lademarcació. Atalld’exemple, dir la militància, en tant que edilrepublicà de lacapi- tal com endiríemavui— territori. Ésadir, aexpan- troduir enaquelledifici», i proposar al’Ajuntament lesreformes que s’hand’in- tembre de 1931 a la caserna d’artilleria, inherents alatascaderegidor, com lavisitafeta else- me fora de l’edifici de l’Ajuntament. Algunes d’elles tivitats quePere Cerezo, com decostum, va durater- ves intervencions plenàries,trobem tot unseguitd’ac- Però lagran majoriaanaren encaminadesafer — Ara bé,mésenllàd’aquesta breu mostra delesse-
El Autonomista, 9dejuny de 1931, p. 2. El Autonomista, 2dejuny de 1931, p. 3-4. El Autonomista, 19demaig1931, p. 2. L’Opinió, 6denovembre de1931, p. 1. 193 191 enaquest darrer «fent història delsdisbarats 190 192 olarebuda, aprincipisde Quelaseva agendaesta- «a fi d’estudiar 194
que lesdonesencara no tenien dret avot. la immensamajoriadelscatalans, quenocatalanes, ja taments deCatalunya iqueaviat hoseria,també, per projecte delleiquejahavia estat aprovat pelsajun- fensar, tal com havia fet des del consistori gironí, un i enaquest sentitel30dejuliol era aVerges perade- dia 28. ons aCorts Constituents ques’havien decelebrar el Formiguera, doscandidats republicans aleselecci- nyat d’Asprer de Josep Puig i de ManuelCarrasco i ara enunmítingdepropaganda electoral iacompa- i pel21s’anunciava denoulaseva presència aAmer, 200 199 198 197 196 195 amb aquestes paraules, carregades dedolor: Una desgràciainesperada, quePere Cerezo recordaria les maneres possibles: amblaseva mortprematura. d’agost Albert, I després,haguédefer front alamalaltiadelseufill per títol «Lleisfonamentals delanostra República». sembre a Ullà, a través d’una conferència que portava és elques’informava quefaria Pere Cerezo el6de- nera caliadonaraconèixer iexplicar alagent,i això gor d’unanova legislaciórepublicana, qued’igual ma- de règimhavia comportat, enefecte, l’entrada envi- cementiri deTorroella deMontgrí, onva serenterrat. tiva fúnebre queacompanyà lesseves despullesfinsal bert deQuintana;iPere Cerezo formà part delacomi- ques. El18dejuny morial’amic idiputat republicà Al- a la Bisbal d’Empordà, s’anunciés tambélaseva presència enunmítingagrari Malauradament, ambel nouany 1932, desprésque fins deprosperitat, ésenelmesd’agost de1932 que
El Autonomista, 10d’agost de1932, p. 2. 1932, p. 3;Empordà Federal, 25dejuny de1932, p. 4-5. L’Opinió, 22dejuny de1932, p. 5;La Humanitat, 22dejuny de L’Opinió, 25defebrer de1932, p. 8. El Autonomista, 4dedesembre de1931, p. 3. L’Opinió, 1d’agost de1931, p. 7. L’Opinió, 18dejuny de1931, p. 7. «Situat novament enunambientdetranquil·litat i 195 «enfermo de cuidado» segonsalertava jael 10 El Autonomista, iqueacabariadelapitjor Tampoc va faltar alacampanya pro-Estatut, 198 arribarien dues notícies tràgi- 196 Elcanvi 197 200 199
81 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 82 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA JOSEP MARIASAGARRA -PAU LLUÍS TORRENTS /ANC i AmadeuAragay. A lesprimeres fileres espodenreconèixer: JosepFontbernat, AmadeuBiosca,MiquelBadia Xavier Casademunt,JosepDencàsiLluís Bru. Darrere, d’esquerra adreta: Pere Cavallé, Antoni Pujades, JosepPuig Dot,Pere Cerezo, Lluís Companys, Francesc Macià,JoanCasanovas, Nicolau Battestini, MartíRouret iJoanTauler. Jaume Aiguader, Ernest ManuelGalés, Ventós, MariaTeresa Gibert,JoaquimBilbeny, 2n Congrés Nacionald’Esquerra Republicana deCatalunya. AlaMesa,d’esquerra adreta: Barcelona, 2d’octubre de1932 gat de presidir accidentalment aquella sessió. del primertinentd’alcalde MiqueldePalol, l’encarre - cava el començament d’una nova era» segons paraules d’Autonomia a les Corts Republicanes, fet que sició desatisfacció perhaver estat aprovat l’Estatut cions parlamentàrieslaseva presència al’Ajuntament mes era elegitdiputat aCorts, iamblesnoves ocupa- 204 203 202 201 dimissió fou rebutjada. pressades perCerezo ialtres companys derengles, la ruti, tot i que després de les mostres de confiança ex l’alliberament dellídersindicalista Buenaventura Dur- caldia el18dejuny de1931, perladesautorització de Santaló jahavia intentat presentar ladimissió del’al - primera nil’últimavegada queaixòesproduiria. De fet no havia pogutassistir al plemunicipal. No seriani la de MiquelSantaló,queessent també diputat aMadrid, uns instants, através d’untelegrama enviat perl’alcal- sament, lanotíciahavia arribat alconsistori feia només Girona. rebudes, entre lesqualsdelmateix Ajuntament de seva fortalesa interior ilesdiverses mostres desuport parable, peròendavant malgrat tot. Hicontribuïren la endavant; ambunbuitinsubstituïble iunapenairre- la pèrdua d’unfillestimat, Pere Cerezo va continuar Malgrat elsotrac immensiladifíciltascad’assumir l’assistiren fou impotent.» sesperació. Fet fatal. La ciènciadelsvaris metges que tia liproduïa lamortdesprésd’unsquantsdiesde- matrícula d’honor. Unaterrible iincomprensible malal- amb brillantsnotes, doncsenaquellcurshavia guanyat anys d’estudis enlauniversitat, estudiant demedicina gran Alberttenia prop de20anys. Japortava quatre se’m plantejà una nova dolorosa tristesa familiar. Elnoi
de juny de 1931, foli 155r-155v. AMGi. Manualsd’acords, Comissió Permanent, sessió del18 foli 171v-172v. AMGi. Manualsd’acords, sessió del9desetembre de1932, 164r. AMGi. Manualsd’acords, sessió del19d’agost de1932, foli res. AMGi. Pere CEREZO. Notes autobiogràfiques, sd,BuenosAi- 202 Així,el9desetembre jafirmava unapropo- 204 Però afinalsd’aquell mateix 201 203 Curio- «mar- - amb un definit pelcronista de L’Autonomista com unapersona guns membres de lacandidatura republicana, essent del carrer delCarme, parlaria desprésquehofessin al- Almenys el6degener, enunacte celebrat alCentre tablement va fer, talmentcom sifos uncandidat més. lucrés enaquellacampanya electoral, cosa queindub- càrrec de regidor. Però això no vol dir que no s’invo- ment deCatalunya, noespresentaria alareelecció del gener de1934. s’havien decelebrar enunadata benpropera, el14 de talans, ésadir, apartirdelsnouscomicis locals que qués finsalapròximarenovació delsajuntaments ca- manera anticipada,jaque noestava previst ques’apli- o queenaltre cas,renunciï enabsolutatota gestió» . veniència dequèespossessioni oficialment delcàrrec ja fa temps queno actua oficialment», iexigia «lacon- Francesc Tomàs esqueixava que«l’alcalde propietari ció, iperexemple el22dejuliol1932 elregionalista es va veure disminuïda.Aixònova agradar al’oposi- 208 207 206 205 revocable. ons i,aquest cop sí,la seva renúncia al’alcaldia era ir- de 1933 Santalóera nomenat ministre deComunicaci- Un fet que s’acabaria acomplint, perquè el setembre òdic republicà: «Encomençar aparlarelsenyor Cere- tat així,ambaquest to tandesafiant, pel mateix peri- campanya idesprésdesuperar unpetitincident,rela- hi tornaria, enaquesta ocasióenunmítingdefinal buda perCerezo, nova Llei Municipal de Catalunya; una llei, molt ben re- sense abanssuperar les tres votacions quemarcava la Santaló, esconvertiria enelnoubatlle delaciutat. No a serprimertinentd’alcalde, iara, amblamarxa de que ambladimissió deMiquelPalol havia passat Pere Cerezo, que aleshores jaera diputat alParla -
L’Autonomista, 9degener1934, p. 1. foli 151r. AMGi. Manualsd’acords, sessió del29de setembre de1933, foli 143v-144r. AMGi. Manualsd’acords, sessió del22desetembre de1933, 149v-150v. AMGi. Manualsd’acords, sessió del22dejuliol1932, foli «seny organitzador de primer pla». 206 Li agafaria el relleu Josep MariaDalmau, 207 quepercert entrava envigorde 208 I el dia 12 205
83 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 84 PERE CEREZO AHCOAC-GIRONA d’assolellament isituació. d’elements com finestres, objectes, mobiliari...aixícom alescaracterístiques higièniques, sobre edificisescolars, tantpelquefa alselementsformals exteriors, com pelquefa aldisseny en primerpla.Fou obra del’arquitecte municipalRicard Giralt, enl’estil preconitzat pelGATCPAC Vista deGirona desdelamuntanya deMontjuïc,ambl’escola IgnasiIglésias,acabadadeconstruïr, Girona, circa 1933 209 republicà deGirona»: reivindicar podria reprendre elseudiscurs, enquèesva dedicara Amb tot, uncop tranquil·litzats elsànimsPere Cerezo tret icopiosament apallissat. Ésunavís saludable». el quemotivà unànimesprotestes. El pertorbador fou zo, undesgraciat pronuncià unesparaules enveu alta, Miquel Santaló, va ser alitzada lamateixa tarda del14d’abril segonsl’alcalde ques, imoltes més. Justament unadelesprimeres, re- publicà deGirona havia executat totes aquellestas- fonament, sinóqueenl’ordre delsfets, elgovern re- El deCerezo noera undiscurs electoralista sense da municipal.» pels nostres homesera elmésbeneficiósperlahisen- seus veritables termes idemostrant queel criteri seguit que respecte al dèficit municipal, reduint la qüestió als gumentacions insidioses propalades per la “Lliga” en el men delasituacióeconòmica municipal rebatent lesar- i creació delaguarderia d’infants; perfientràenl’exa- l’additament decantinesescolars, augmentdebeques ral realitzada enlaconstrucció icreació d’escoles, amb ri; féuunadetalladaexposició del’enorme tascacultu- baluards mésprofitosa queelpretenia l’adversa- i elsbeneficisdelasolucióvenda delsterrenys dels l’esforç del’Ajuntament enelproblema del’atur forçós dels baluards, cedits perl’Estat gratuïtament; significà tres obres interessants; exposà lasoluciódelproblema 900 metres de col·lectora, pavimentat decarrers ial- sistori; una tasca en l’ordre urbanístic de construcció de ció quepreconitzen elshomesdela“Lliga”en elCon- problema iparangonant-ho ambladesbaratada solu- el puntdevista delamajoriarepublicana en aquest ment depousisanitat delesaigüespotables, palesant una tascadepolíticasanejamentenordre altanca - fídia els seus blasmesi els seusdicteris calumniosos; fins els propis adversaris, malgrat de prodigar a por- nestedat políticacom nopodenmenys dereconèixer L’Autonomista, 13degener1934, p. 2. «Una tascahonorable isensetara enl’ordre del’ho- «la tascarealitzada pelprimerAjuntament 209 «estudiar acuradament la situa- teixir idesteixir creat perl’actuació dictatorial». què escomptava iacabarpersempre ambelcontinu ció pressupostària peraconèixer lespossibilitats amb 213 212 211 210 blica, tot reivindicant... tiu delsegonaniversari delaproclamació delaRepú- Pere Cerezo el14d’abril de1933, enunacte ambmo- i elnombre debeques,talcom justament destacava s’havia ampliat el personal docent, el material escolar s’havia començat aconstruir unaguarderia d’infants i de 1932, perPere Cerezo. batre els pressupostos, enocasionsdefensats, com el temes méscontrovertits al’hora deconfeccionar ide- forçós amb la creació de nous llocs de treball, un dels ment, ambaugmentdesouinclòs,illuitat contra l’atur s’havia reordenat lasituaciódelpersonaldel’Ajunta- ta obra degovern. Perquè enpocmenys detres anys, da municipal,escomençaria adurterme unavas - partir d’aleshores, uncop conegut l’estat delahisen- comptà amblapresència deCerezo. tembre albarrideMontjuïc,l’IgnasiIglésias,acte que barri delaMercè, elRamonTurró, il’altre el3dese- vien inaugurat dosgrupsescolars: l’unel23d’abril al manera, enl’àmbiteducatiu. Per exemple, el1933 s’ha- Biblioteca Municipalitambés’havia actuat, idequina nar feina a obrers que estaven a l’atur, alliberar terrenys demanda antiga i per fi satisfeta, que havia permès do- cessió iposterior enderrocament dels baluards, una matèria urbanística. Lamésimportant,bensegur, la I tot, sensemencionarlesactuacionsrealitzades en Barcelona.» que comprenen l’estada iestudi enla Universitat de capacitat peracursarlacarrera d’advocat, beques bles aprofitats que, nocomptant ambmitjans,tinguin mal d’aquesta ciutat, i2bequesmésperaquellsdeixe- nes perquè puguincursar elsseusestudis alaNor- Acció Ciutadana,21d’abril de1933, p. 2-3. La Humanitat, 5desetembre de1933, p. 8. L’Autonomista, 5dejuliol1933, p. 1. Acció Ciutadana,4denovembre de1932, p. 6. «la creació debequesa favor de25nensine- 213 211 S’havia obertalpúblicla 212 Però abanda, 210 Ia 85 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 86 PERE CEREZO UNAL /AMGi és adir, vuithabitatges.. Cada unitat aculldoshabitatges. Delprojecte originalnomésse’nconstruÏren quatre unitats, o «cases peraobrers» iconstaven deplantabaixa ipiscoberta inclinadadeceràmica. Les casesprojectades eren delatipologiaconeguda al’època com a«cases barates» en uncontext allunyat delapressió urbanística idelainsalubritat delBarriVell ielMercadal. Ricard Giralt, preveïa unparc-bosc ambvuitantaparcel·les alvoltant deduesplaces, El projecte d’urbanitzaciódelamuntanya deMontjuïc,dissenyat perl’arquitecte municipal Girona, 1933 214 revalidessin elgovern municipal. repetir elsespectacularsresultats aconseguits el1931 i no va servirperquè elsrepublicans gironins poguessin sanejament iembellimentdelaciutat que, malgrat tot, l’educació, l’assistència socialil’urbanismeorientat al En resum, unaobra degovern basada enlacultura, actes deplehavien deixat deserescrites encastellà. dins lacorporació, onapartirdelaseva arribadales català tantalcarrer, retolant enaquesta llengua,com cions religioses, a més de promoure lapresència del com a Ajuntament de tota intervenció en manifesta- seguia lagestió municipaldelscementiris is’inhibien inspecció sanitàriad’habitatges. Mentrestant, s’acon- llet ivaqueries, reglamentat lavenda depeixiiniciat la reforma del’escorxador, s’havia impulsat elcontrol de de lesactuacionsmaterials, alesqualscaldriaafegir la ritats delgovern republicà, ienaquest sentit,mésenllà qüestió sanitàriaihigiènicava serunaaltra delesprio- construït clavegueres itancat pousnegres. Abordar la guer oelcarrer JoanMaragall, is’havien il·luminat vies, Per aixòtambés’havia urbanitzat laRamblaVerda- continuar ambelprograma d’embelliment delaciutat. que foren posats envenda abeneficidelmunicipi,i i laresta d’integrants delallista d’ERC, jaqueveien (1,96%) iDreta Agrària, 152 vots (1,81%). vots (2,02%), Partido Republicano Radical,165vots talana, 376 vots (4,48%), BlocObrer iCamperol, 170 (44,57%). Laresta decandidatures van ser:Acció Ca- tura d’Esquerra Republicana va obtenir 3.741 sufragis esquerres hoferen perseparat, itot iaixò lacandida- mentre lesdretes s’havien presentat encoalició, les cis afins,quevan aconseguir 3.788 vots (45,13%). Però sa Ciutadana, és a dir, la Lliga Catalana i els seus so- la victòriava serperalacandidatura d’UnióiDefen- tema quejanoera nominal,sinóperllistes tancades, 1934 va deixar uns resultats molt ajustats. Amb un sis- Un resultat cruelperaJoaquimde CampsiArboix A Girona, lajornadaelectoral del14degener 1932, p. 6-7, iJoaquim NADAL. Op. cit. , p. 119-172. «Obra republicana», Acció Ciutadana,4denovembre de de Girona», Acció Ciutadana,10dedesembre de1932, p. 6-7; Girona vegeu: «L’obra degovern republicana al’Ajuntament Sobre l’obra degovern delprimerAjuntamentrepublicà de 214 del govern delaciutat», reblava elseueditorialista. presentants del poblegironí [...]prenguin possessió ment, manquenpocsdiesperaquèelsveritables re- bauxa» queaquests havien protagonitzat. «Sortosa- l’Ajuntament, ianticipava elfinaldel«períodededis- per titllarde«lamentable»latascadelsrepublicans a en lasluchaselectorales deesta ciudad». talá” a alquilar a los “escamots” para que intervinieran en la jefaturaido a Barcelona del partido de “Estat Ca- lamento Catalán, elfunesto Pedro Cerezo, quehabía por conducto porenaquelentonces diputadodelPar- de torn— que«como secretario político delpartidoy parte directa enello», iafegia —transcrit aixípelmilitar día secometió algúnatropello, pero sin queéltomara estaba situada en el local del Instituto, y que en aquel el colegio electoral delacalleForsa cuya mesa ri delsrepublicans, aquest declarava que«estuvo en quista encontra deFrancesc Surroca secreta iPuig, - per exemple, enelsumaríssim dictat pelrègimfran - a dirquecomeses tantperuns,com peraltres. Així, ons esveieren afectades perdiverses irregularitats, val rència. munyia pertansolsquaranta-set paperetes dedife- com lavictòria,dequaln’estaven convençuts, s’es- 218 217 216 215 presó». «per una bufetada han estat aplicats quatre mesosde no pasperlleicomuna, iposava com aexemple que estiguessin essent jutjats pertribunalsd’urgència i eleccions, tot queixant-se queelsdelictes comesos ció d’indultperalscondemnats ambmotiud’aquelles ció, alParlament Pere Cerezo defensava unaproposi- acceptessin elsresultats ielsimpugnessin. ment favorable alsrepublicans. D’aquí queaquests no ta electoral delcarrer delCarme, un sector tradicional- altra banda,durant aquellajornadava serrobada l’ac- A l’espera d’unveredicte quedesencalléslasitua- Diari deGirona , 29degener 1934, p. 1. La Humanitat, 10defebrer de1934, p. 3. sat, 13denovembre de1939, Girona. Francesc Surroca Declaració iPuig. indagatòria del proces- ATMT3. Sumaríssim d’urgència núm.2.144 instruït contra Pere CORNELLÀ. 79. Op. p. , cit. 215 217 Iméstenint encompte queaquelleselecci- Benalcontrari, elDiarideGirona aprofitava 216 Ara bé,per 218
87 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 88 PERE CEREZO ANC i l’alcalde MiquelSantaló. el ministre d’Agricultura Marcel·lí Domingo, eldiputat radical-socialista JoséSalmerón acompanyat, entre d’altres, pelgovernador general deCatalunya JoanSelves, Visita delpresident Francesc MaciàalCentre d’UnióRepublicana delcarrer delCarme, Girona, 3desetembre de1933 222 221 220 talunya. didat peralesprimeres eleccions alParlament deCa- Cerezo unhomedepartit,alavegada que unboncan- Girona iSantaColoma deFarners. tè Directiu d’Esquerra Republicana per la comarcal de vant, alsetembre, constés com aintegrant delComi- 219 AA.DD. talunya. no seria governada per Esquerra Republicana de Ca- cipals ciutats catalanes, juntamentambVic iOlot,que tats electorals, iGirona passava aserunadelesprin- tenciós i Administratiu havia donat per bons els resul- I aquest diaseriael5demarç.ElTribunal delCon- de Maig1932 aFlaçà, tings d’afirmació esquerrana, com elcelebrat elPrimer nics que, complementats amblaparticipacióenmí- munt i Josep Puig Pujades. munt iJosepPuig Girona, juntament amb els bons amics Xavier Casade- mitè Executiu Central delpartitperlaFederació de el 13i14defebrer de1932, fos elegitmembre delCo- durant el 1r Congrés Nacional Ordinari d’ERC, celebrat dels destacats dirigentsnacionals.Hoprova elfet que d’aquest noupartit,delqualPere Cerezo enseriaun querra Republicana deCatalunya, enl’agrupació local vertit, desdelaseva participacióenlafundaciód’Es- El Centre d’UnióRepublicana deGirona s’havia con- L’Opinió, 3demaig1932, p. 14. El Autonomista, 2desetembre de1932, p. 2. febrer de1933, p. 1. a editorial deldiariL’Opinió, delqualesmostraren molestos, tral esreuní, ambpresència dePere Cerezo, pertractar un Ibídem, p. 29. El25defebrer de 1933 elComitè Executiu Cen- ria, 1931-2001, p. 32. L’Opinió, 26 de febrer de 1933, p. 5; 219 Esquerra Republicana de Catalunya: 70 anys d’histò - 222 220 contribuïren afer dePere Otambéquemésenda- 221 Unscàrrecs orgà- La Humanitat, 27 de 89 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 90 PERE CEREZO SAGARRA ITORRENTS /ANC Francesc Macià,MiquelSantaló,Xavier Casademunt,Antoni Xirau iJoanCasanovas. D’esquerra adreta: Pere Cerezo, JosepFàbrega, Pujades, JosepPuig Laureà Dalmau,Antoni Dot, Míting d’ERCalTeatre Municipal,enelmarc deleseleccions alParlament deCatalunya. Girona, 17denovembre de1932 5 del Parlament deCatalunya Diputat 223 Francesc Macià,tot afegint: de cridar-vos aconstituir elseuParlament», decretava aquelldiaelpresident Catalunya, elGovern Provisional dela Generalitat sentarribada l’hora solemne succeiria el25d’octubre de1932. «Ambelpensamentposat enelsdestins de a laconvocatòria d’eleccions alprimerParlament deCatalunya, iaixòéselque aprovat perlesCorts Constituents. Havia arribat elmoment,doncs,deprocedir Cerezo desdel’Ajuntament deGirona— va serprimerretallat iposteriorment tut d’Autonomia, quedesprésd’unprocés llarg icontrovertit —viscut perPere bases jurídiquesdelanova Catalunya autònoma,iatalfiesva redactar l’Esta - de moment,tindriacaràcter provisional. Quedava pendent,encara, assentar les en laGeneralitat deCatalunya, lasecularinstitució d’autogovern delpaísque, presentants delgovern provisional delaRepública Espanyola latransformaven ser efímera. Noméstres diesdesprés,el17d’abril, lesnegociacionsambelsre- pública Catalana ambquèsomiava l’Avi —com era conegut popularment—va com acapdelnouestat, formà ungovern català provisional. Tanmateix, laRe - blica Catalana com Estat integrant delaFederació Ibèrica.Finsitot l’endemà, rona; elsenyor Dot, per Olot; elsenyor perSantaColoma Bancells, deFarners; d’octubre jaesfeien lesprimeres travesses: quesi«el senyor Cerezo, perGi- dies quehavien començat. Així,alasecció homònimadeLa Humanitat, el17 cara quedava, pertant, unmesperendavant, peròles càbaleselectorals jafeia El 14d’abril de1931, Francesc Macià,ellíderd’ERC,havia proclamat laRepú- La data convinguda peracelebrar elscomicis seriael20denovembre. En- pública, recobra lesseves llibertats ielgovern desimateix.» es alafidelitat queservàsempre alseuesperit,gràciesalacomprensió delaRe- no estracta d’unpoblequeneixalaHistòria, sinód’unquehireneix ique, gràci- n’han perpetuat lamemòria.NoésunParlament nou,doncs,queesconstitueix; 1942, p. 5.159. Pere CEREZO. «Desèaniversari delParlament deCatalunya», aRessorgiment, desembre de «Les antiguesCorts Catalanes foren delesprimeres a Europa adictarlleisque 223 91 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 92 PERE CEREZO a Acció Ciutadana. de Girona, reproduïda per lademarcació al Parlament deCatalunya a leseleccions de lacandidatura d’ERC Manifest ilista 4 denovembre de1932 Girona, AHG l’Ajuntament deGirona, alParlament deCatalunya. primer moment,queestava disposat afer elsalt de til, elnomdelqualhavia estat damuntlatauladesdel advocat deFigueres iPere Cerezo, unpèritmercan- Olot; Josep Fàbrega, obrer de Palamós; Antoni Xirau, reà Dalmau,metge aGirona; Antoni Dot,comptable a sanovas, advocat i tinent d’alcalde de Barcelona; Lau- Girona; Xavier Casademunt,mestre aRipoll;JoanCa- Feliu deGuíxols icomissari delegat delaGeneralitat a de Montgrí; JosepIrla,consignatari devaixells deSant calde deTossa de Mar;Pere Blasi,mestre aTorroella cultor ialcaldede Malgrat deMar; Joan Bancells, al- circumscripció deGirona serien: Francesc Arnau, agri- querra Republicana alParlament deCatalunya perla rar tia que, candidatura d’Esquerra per Girona», tot i que s’adme- Irla,NogueriCometBancells, iCasanovas vagin enla sa: a reproduir l’endemà, ara ambungrau mésdecerte- que elmateix diarifundat perLluísCompanys tornaria tes, noanaven malencaminades. trat quelesprediccions fetes, perbéque incomple- pública finsalcapd’unasetmana,quanquedàdemos- 228 227 226 225 224 el senyor Empordà...». Irla,pelBaix 23 d’octubre; tura d’ERCalacircumscripció noesproduiria finsal comitès comarcals deGirona peracordar lacandida- rar-ne algunmés,perquè lareunió delsdelegats dels es comprometien a realitzar, d’acord amb el conjunt de larevolució», Cerezo ilaresta d’aspirants gironins sentar-se com «els republicans amarats del’esperit a lacircumscripció deGirona». Enell,desprésdepre- dels candidats d’Esquerra Republicana de Catalunya amb unprograma comú, sintetitzat enel«Manifest Tots onze candidats acudiriena la lluitaelectoral
«Hom diu que éssegurelssenyors Cerezo, Dot, «un parell de dies més». Acció Ciutadana,18denovembre de1932, p. 2. La Humanitat, 29d’octubre de1932, p. 1. L’Onada, 29d’octubre de1932, p. 2. La Humanitat, 18d’octubre de1932, p. 1. La Humanitat, 17d’octubre de1932, p. 1. «segur, no hi ha res», i es recomanava espe- 226 ilacomposició definitiva noesfaria 225 Amb tot, caldria espe- 227 Elscandidats d’Es- 224 Unballdenoms 228
tat delpresent idelfutur». cobrar laseva llibertat recobra tambélaresponsabili- del doblejoudelamonarquia idelcentralisme, enre- cendència deleshores actuals:lanostra Pàtrialliure manaven elvot delselectors, tot apel·lanta«latrans- i sols podem fer-la nosaltres». I per aquest motiu de- obra del’Esquerra Republicana.L’hem defer nosaltres ria que, sentenciaven, «perésser útilatots, ha d’ésser tarien materialitzar a través d’una tasca parlamentà- definitiva, unaclara declaració d’intencions queinten - ogràfica, històrica ieconòmica decadaunad’elles». En comarques, creien necessari «vigoritzar lafesomia ge- sionària icentralitzadora»; mentre queenrelació ales siderar queestaven sotmesosa«unalegislacióconfu- donar més autonomia als municipis catalans, en con- més desenvolupats, ienaquest sentitapostaven per d’on provenien la majoria dels candidats, era un dels tament aquest darrer punt,eldel’administració local, l’administració localil’administració dejustícia» . Jus- nitzar l’ensenyament; cuidardel’ordre públic;ordenar el règimdepremsa, associacions iespectacles;orga- comunicacions, agricultura, ramaderia ipesca;sobre de treball; legislar sobre cooperativisme, sanejament, duals; vetllar perl’idiomapropi; executar lalegislació tes estraduiria en«afermar iestendre elsdrets- indivi cia id’austeritat», queenforma demesures concre- del Parlament, «unaobra d’amor, decultura, dejustí- 229 ança. Així, avisaven que no votar-los seria perills queescorrerien sinose’lsfeia ladeguda confi- posar elseuprograma, sinó mésaviat peradvertir dels didats gironins novan utilitzaraquellmanifest perex com ja s’entreveia en aquelles primeres línies, els can- querra Republicana»,clamaven d’entrada. Però tal autènticament esquerristes, voteu lacandidatura d’Es- tot caciquismeigovernada perhomesrepublicans i ca naixent, si teniu interès de veure Catalunya lliure de vat de ciutadania,siaspireu aconsolidar laRepúbli- «Empordanesos! Sivoleu complir ambundeure ele- l’Empordà, unacomarca ambunaforta tradició liberal. manifest queadreçarien enexclusiva al’electorat de Una micamenys abstracte, iméspunyent, seria el L’Autonomista, 2denovembre de 1932, p. 2. 229 «fer un pas - 93 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 94 PERE CEREZO al Parlament deCatalunya a leseleccions d’Esquerra Republicana publicat perlacandidatura «Empordanesos!» Manifest novembre de1932 Figueres, BFC 230 nostra candidatura encarna». bertat ilesessències bàsiquesdelfederalisme quela per unmateix daler, defensareu lacausasantadelli- gran exèrcit republicà iquetots, alauna,commoguts munt de tot la República, confiem que formareu en el envolten iperquè estimeu Catalunya ivoleu perda- port dels empordanesos: un front decontenció que, esperaven, tinguéselsu- que erigir-seenunaalternativa degaranties, formant tic, poguésesdevenir unarealitat, nopodienfer més que aquest panorama tanadvers, encara quehipotè- la Dictadura dePrimo deRivera. Idavant deltemor Anido», dosmilitarsquehavien ocupat càrrecs durant del Borbó i dels funestos exgenerals Barrera i Martínez blesa caciquilil’entronització inaplaçabledelslacais monàrquics exiliats, elredreçament fulminantdelano- ciquisme», iaixòsignificaria«el retorn immediat dels enrere itornar alsvells procediments dereacció ica- lunya. Pere Cerezo hiescrivia: querra alesprimeres eleccions alParlament deCata- verses entregues, lavisiópolíticadelscandidats d’Es- També eldiariL’Opinió, deBarcelona, recollia,- endi lunya “plena”d’homeslliures, perfectes ciutadans. fruit deltreball detots, arribimés atothom, iunaCata- i deleslleislaiques. es puguiescamotejar elcompliment deleslleissocials tia delcompliment delallei;noha d’ésser possible que bre depobles; el Govern deCatalunya had’ésser garan- dels organismes públics,com tampocaungran nom- obra revolucionària, peròaquesta nohaarribat amolts alment liberals ihumans. La República ha fet unagran sols pot ésser encarnat perhomesd’esquerra, essenci- en el cor dels catalans. Per això el Govern de Catalunya tics, elsdrets socials,les lleis laiques,hand’arrelar-se llibertats conquerides amblaRepública:elsdrets polí- de Catalunya], 1932. didatura d’Esquerra Republicana aleseleccions alParlament BFC. «Empordanesos!», [Crida als empordanesos, de la can- Aquesta obra hadeservirmirall alsaltres pobles Hem defer unaCatalunya “rica”ifer quelariquesa, [...] «Catalunya autònomanopot ésser unretrocés enles «Per aquests perills que us 230 zacions id’èxits dels programes exposats». diferents partits,les possibilitats i lajustícia de realit- llir-hi lesideespredominants, laideologiabàsicadels altres, od’aforar laconcurrència, sinódisposat areco- comparar laverbositat ielgest d’unscandidats amb sota elconcepte vulgaríssim depassar l’estona, ode per escoltar laveu delsdirigents»,iafer-ho «nopas tadana era cridat a«acudirlesreunions electorals convèncer unpoblequedesdelsetmanariAcció Ciu- batre i criticarelsaliens.Itot, ambl’ànimd’intentar gumentar els posicionaments propis, a voltes per re- didats van prendre laparaula avoltes perexposar i ar- diversos mítingspropagandístics, onelsdiferents can- a AmeroGirona. ní participava enèrgicament enmítingsdecampanya aquell orador sobradament conegut pelpúblicgiro- del seufillAlbert,illuny dequedarreclòs enlatristesa, panya electoral, ladelcandidat Pere Cerezo. coltant, entre d’altres, unadelesveus d’aquella cam- és el que tindrien l’oportunitat de fer els electors es- 234 233 232 231 seguir laseva carrera políticafinsitot ambl’ànimde treball, sinóquetot elcontrari, estava obstinat apros- agafar aire, o almenys optésperdisminuirelritmede no ésquedecidísaturar-se momentàniament per rant, inversament proporcional al’esperada, perquè ja tot van serparaules escrites. dretes com lesesquerres «lluitaven perCatalunya», no cada d’«admirable» perPere Cerezo perquè tantles Feia noméstres mesosques’havia produït eldecés Ara bé,durant aquellacampanya electoral, qualifi- mestre Francesc PiiMargall.» ços handereeixir perquè siguiviableelsomnidelgran tat humanaidel’autonomia políticaielsnostres esfor- d’Ibèria perafer-los sentirelgran anheldelalliber- 17 denovembre de 1932, p. 1. La Humanitat, 3denovembre de1932, p. 6;ElAutonomista, Acció Ciutadana,28d’octubre de1932, p. 1. a Ressorgiment, desembre de1942,p. 5.160. Pere CEREZO. «Desèaniversari delParlament deCatalunya», 1932, p. 6. «Els candidats. Pere Cerezo», L’Opinió, 17denovembre de 234 Unaactitudcoratjosa iperseve- 232 231 També esvan celebrar 233 Tot això 95 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 96 PERE CEREZO a ClamPopular. de Girona, reproduïda per lademarcació al Parlament deCatalunya a leseleccions Llista d’ERC 19 denovembre de1932 Ripoll, ACRI 235 ons, ambunsresultats aclaparadors. bles: primera força políticaentotes lescircumscripci- la delicadesadelmoment,acabariaassolint. seva trajectòria política,que, mésmeritori encara per Un repte majúscul,segurament elmésimportantdela projectar-la aunnivell superior, al’àmbitdeCatalunya. AMGi Carnet dediputat delParlament deCatalunya, dePere Cerezo. Gener de1933 a arribarPere Cerezo. Perquè ellva serelmenys vo- per unlaresta demembres delacandidatura, fins votat, amb 36.144 sufragis, va ser Josep Irla, seguit un onze candidats republicans van obtenir l’escó. El més La victòriad’ERCva serdeproporcions considera-
La Humanitat, 21denovembre de1932, p. 1. 235 AGirona, tots 236 la LligaRegionalista. tres candidats elegitsalacircumscripció, tots tres de bre, aunsdeumilsufragis dediferència, dels altres A més, cal tenir en compte que va quedar molt per so- Pontós, onva serelsegoncandidat mésvotat detots. compartir lideratge ambJosepIrla,oaMassanes ia Fou el cas, per exemple, de Sant Joan de Mollet, on va en concret elsseusresultats van serrealment bons. aconseguint-ne 27.540. Ara bé,enalgunespoblacions on va obtenir 1.294 vots, com en el còmput provincial, tat delsrepublicans gironins, tantalaciutat deGirona, Acta d’escrutini general, 24 denovembre de1932, Girona. APC. Junta del cens electoral de les comarques gironines. 236 IgualqueaGirona, enelcon- 97 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 98 PERE CEREZO VALENTÍ FARGNOLI /APJPP i Pere Cerezo. Josep MariaDalmau,LluísPrunés,MiquelSantaló,Llorenç Busquets,AmadeuOliva S’hi podenreconèixer, entre d’altres: Pujades, JoaquimdeCampsiArboix,JosepPuig Excursió delCentre d’UnióRepublicana deGirona alavora delTer. Jafre, 5dejuny de1933 ta-nou esmencionava Pere Cerezo. cials oportunes:perordre d’entrega, enellloccinquan- compte dels diputats que havien presentat les creden- tes. Unafitapersonalimportant,idefet l’únicregidor duresa política,esdevenia parlamentariatots elsefec- Pere Cerezo, ambquaranta-dos anys ienplenama- la fórmulaestablerta. tat, quejuraria elcàrrec davant d’aquest primer, segons ment iFrancesc Maciàcom apresident delaGenerali- nera oficialLluísCompanys com apresident delParla- de serconstituïda lacambra, ideserdesignats dema- diputat de manera definitiva. No obstant, fou després esperar vint-i-quatre hores mésperveure’l proclamat 237 perar-nos afavor delsnostres ideals». seva compenetració ensacompanyi enl’afany desu- electors, desprésderegraciar-los novament, perquè la transcendència inconeguda, ensconfiem alsnostres seus homesdavant lahistòria quecomença ésd’una d’entrar, doncs, al Parlament, on la responsabilitat dels través d’unmanifest, iambaquestes paraules: «Abans d’agrair elsuportrebut alesurnes,cosa queferen a ents d’unliberalisme humanitzador»,nos’oblidaren torial republicà, ricsdesentimentcatalanista, consci- ció deGirona, definitsasimateixos com «homesd’his - doncs, elsonze republicans electes delacircumscrip- bé del’únicaactadelPartit Catalanista Republicà. Així tures liderades perEsquerra Republicana, illuny tam- escons, lluny delsseixanta-set assolits perlescandida- ga foren lessegonesmésvotades, aconseguint disset junt de Catalunya les candidatures liderades per la Lli- 240 239 238 rinament lainstitució. bre, quans’escollí LluísCompanys perapresidir inte- aviat. Laprimera sessió esva celebrar el6dedesem- lament de la Catalunya contemporània, arribaria ben Amb tot, l’hora delaveritat, d’entrar alprimerPar-
20 dedesembre de1932, p. 68. Diari desessions, sessió 8 dedesembre de1932, p. 11;sessió Diari desessions, sessió 7dedesembre de1932, p. 6. de Catalunya, 1932, p. 2. Ordre d’arribada delescredencials dediputats alParlament Diari desessions, sessió 6dedesembre de1932, p. 2;ANC. La Humanitat, 26denovembre de1932, p. 7. 240 238 Aixídoncs,el20dedesembre, Il’endemà mateix, esdonava 239 237 Només caldria Noméscaldria taven exhaurits. el diariL’Autonomista jainformava queelstiquetses- manor, eldiumenge8degener1933. Eldiaabans ser elqueseliva retre, enforma debanquetger- agraït. millorament socialihumà»,gest quelifou cordialment ciutat ideladefensa del’autonomia municipalilleisde un escritons’oferia «des delnoucàrrec eninterès dela ment peraquest motiu,va fer arribaralplemunicipal càrrec d’edil ambeldediputat alParlament. Segura- de Girona quecompaginaria, durant unany iescaig,el 243 242 241 244 hola oeldelfuturalcaldedelaciutat JoanBallesta... més, com eldeldirector deL’Autonomista DariusRa- per MiquelSantaló,idesprésd’unsquantsparlaments la lectura dediverses cartes d’adhesió, com l’enviada vestidura parlamentària». oblidà el seu nom i l’enlairà molt justament amb la in- jat, icom moltrecentment, lademocràciagironina no torial deperseverant lluitador republicà del’homenat - qui ennomdelacomissió organitzadora «recordà l’his - dis, fou eltinentd’alcalde gironí JosepMariaDalmau, encarregada d’obrir elsparlaments,al’hora delbrin- altres puntsdelademarcació. Tanmateix, lapersona Colomers, Jafre, Celrà o Sant Esteve de Guialbesentre tar-li unhomenatge, algunsd’ells vingutsdeFornells, banda del riuTer, al restaurant de la Barca, per tribu- ren unscent vintelscomensals queesreuniren al’altra liberal.» teixa líniad’actuació, sensefer mancamental’ideari mils. dor republicà, inspirada sempre enelsanhelsdelshu- rament ilesdirectrius delaseva actuaciócom alluita- de lavida,enelsqualsesforjà eltriomfdelseutempe- que seliofrenava irecordà elsinicisdifícils idolorosos
Ibídem. L’Autonomista, 7degener1933, p. 2. AMGi. Manualsd’acords, sessió del13degener 1933, foli 3v. tonomista, 9degener1933, p. 3. «Crònica. Banquet degermanoral’amic Pere Cerezo», L’Au Promet «El Sr. Cerezo, visiblementemocionat, va agraí l’acte 241 Però l’agraïment mésgran ques’endugué va 244 seguir enelParlament deCatalunya unama- 242 Iarribat eldiadelacelebració, fo- 243 Acte seguites procediria a - 99 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 100
PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 248 247 246 245 mentava. més tard, desdel’exili estant, Pere Cerezo encara la- part delgovern delaRepública espanyola, queanys més quenopasunatransferència ràpidaiefectiva per i en l’aprovació de mitjans econòmics»; un degoteig, sió mixtadeltraspàs deserveis operava enelsacords malestar quecausava «lalentitudambquèlaComis- modificacions constants. manera quelaincorporació denousserveis provocava ple traspàs decompetències ambl’Estat espanyol, de nà quepoguessin serprorrogables, jaques’estava en dia queforen exposats alParlament, elgovern dema- parat, seguintladivisióprovincial. Enaquest sentit,el quatre pressupostos queantigamentesfeien perse- ca delanova Generalitat idonardimensió unitàriaals bra. Iésquetenia perobjectiuregir lavidaeconòmi- dels primersprojectes aserpresentat davant lacam- mostra que, eldel’exercici econòmic de1933, fos un de lestasqueslegislatives mésimportants,com hode- dictaminar elsprojectes deLleiPressupostos, una tos. tat designat membre delaComissió dePressupos- tacables. Per exemple, el 20 dedesembre ja havia es- fer lesprimeres passes, van sertandiverses com des- aquell Parlament deCatalunya quehavia començat a com lapresidència. d’aquella legislatura n’ocuparia tantlavicepresidència jecte d’Estatut orgànic interior deCatalunya, ialllarg de gener de 1933, després que es fes lectura delpro- missió Permanent deFinances. Fou enlasessió del5 Les aportacionsrealitzades peldiputat Cerezo en Per altra banda,tambéva sernomenat peralaCo-
245 Pere CEREZO. Op. cit.,p. 5.160. 1932, p. 105. de desembre de 1932, p.sessió 71; del22dedesembre de Diari desessions delParlament de Catalunya, sessió del20 nya, sd,p. 1. cretaris de les diverses comissions del Parlament de Catalu- gener de1933, p. 323;PC.Nomenament depresidents ise- Diari desessions delParlament deCatalunya, sessió del5de missió Permanent de Pressupostos, sessió 7dejuny de1934. exemplar d’unaactad’aquesta comissió estroba a:APC.Co- Diari desessions, sessió 20dedesembre de1932, p. 90. Un Com atal,s’encarregaria d’estudiar, discutiri 247
248 Atalld’exemple, enlareunió de 246 Això,tenint encompte el Municipal deCatalunya. tres, undelsvocals delaComissió EspecialdelaLlei gili, JosepAndreu iAbellóoCarlesGerhard, entre d’al- que també va ser, juntament amb Antoni Rovira i Vir- exclusivament atemes vinculats amblesfinances. Iés sempre alcasdelesqüestions econòmiques. guntes, itambélesqueixes, delaminoriaregionalista, comissió, sobretot perarespondre elsprecs ilespre- zo va fer diverses intervencions plenàriesennomdela tuació, d’aquesta manera: al Parlament deCatalunya mencionant unatercera ac- nalitzava elseuresum particulardel’obra republicana lana», iensegonlloclaLleiMunicipal,Pere Cerezo fi- «renovellació entot allòqueafectava alacultura cata- necessitats deCatalunya» . per alsAjuntamentsquerespongués alesveritables diverses tendències pertaldefer unalleifonamental ligència imàximavoluntat departdels diputats deles la qualvan col·laborar tots elspartitsenestreta intel· ra partdelaLleiMunicipal,d’àmpliaautonomia, en tramitació elmateix diputat gironí:: «es féulaprime- ria delatascaparlamentàriaefectuada, elprocés de a aquest objectiu.Aixíenrecordaria, tot fent memò- la LleiMunicipal,enaquest sentit, servíperfectament una fonda transformació enlavidadelnostre poble».I vergadura, obra renovadora, obra quehavia d’operar permetre ment deCatalunya», climaquesegonsPere Cerezo, va ració icol·laboració detots elscomponents delParla- i seriaunad’aquelles lleisfruitde«l’afany de coope- plava l’Estatut d’Autonomia. tats legislatives i executives, perquè així ho contem- sobre laqualGeneralitat deCatalunya jatenia facul- post d’obres públiques,unad’aquelles competències per al’aprovació d’unsuplementdecrèditalpressu- president, s’acordà per unanimitat presentar dictamen la comissió celebrada el28dejuliol,essent ellvice- 250 249 Però la seva actuació parlamentària no es va limitar Curiosament,desprésdedestacar enprimerllocla
PC. Projecte deLlei MunicipaldeCatalunya, sd. de 1933. PC. Comissió Permanent deFinances, sessió del28dejuliol «de realitzar unaobra legislativa degran en- 250 Era unapromesa electoral, 249 Val adirquePere Cere- 252 251 defensen ambtot entusiasme iprecisament prestant que ésalcostat delaRepúblicaielshomesdelqual solvent elsconflictes quepuguinpresentar-se, sindicat formació d’una Comissió mixtaque vagi estudiant i re- tuació delSindicat deRabassaires, quehaacceptat la dels rabassaires delPenedès: benclara haestat l’ac - fica delconflicte delapropietat delaterra: «Usparlen Obrer iCamperol, amésd’unacrida a lasoluciópací- da feta permembres d’Acció SocialAgrària idelBloc de terres, eltext venia aserunareacció alapropagan- lladors delaterra». Dirigitamasovers iaarrendataris tre, tot iqueamb untítol igualmentintuïtiu:«Elstreba- Però quinze diesdespréseltema del’escrit era unal- fensa acèrrimaal’educació delaclasse treballadora. article que, sotaeltítol «Cultura obrera», era unade- publicació, el2desetembre de1932, havia firmat un que hiescrivia,perquè jaenelprimernúmero dela ri republicà Acció Ciutadana.Noera laprimera vegada tòria deleseleccions, através d’unarticlealsetmana- vor de la causarabassaire dies abans de la convoca- pecial deContractes deConreu. ser ni més menys que president de la Comissió es- zo tinguéalllarg d’aquella legislatura. Rasicurt:ellva de lesresponsabilitats mésimportantsquePere Cere- lunya republicana i,sensdubte, suposaren l’assumpció contrari. Van serduesdeleslleisprincipalslaCata- aquelles dueslleistenien menys importància.Ansal De fet, Cerezo jas’havia significat públicamentafa- Les al·ludiaendarrera instància, perònoperaixò seva aprovació definitiva.» çar-hi un gran nombre desessions per aconseguir la dors delsdiferents grupspolítics,ifou precís esmer- bats, interessants discursosperpartdelsmillorsora- Conreu. Ambdueslleismotivaren passions, llargs de- Conreu, iesdiscutíaprovà unaLleideContractes de Resolució delsConflictes derivats delsContractes de problemes delaterra, esdiscutíiaprovà unaLleide camp, icom quel’Estatut facultava legislarsobre els
Acció Ciutadana,2desetembre de1932, p. 4. Pere CEREZO. Op. cit.,p. 5.160. «S’estructurà unalleidetransformació socialdel 251 252
conflictes derivats delscontractes deconreu. Camps iArboix,queera larelativa alaresolució dels mera deleslleis,la«lleipetita»endiriaJoaquim regat de presentar a la cambra eldictamen de lapri- teix, el12demaigd’aquell mateix any java serl’encar- i queperal’any 1932 nohihadisposicionsdictades». terra, tot iadmetre que«eren solamentperal’any 1931, pública havia dictat enbeneficidelstreballadors dela repassar elsdiferents decrets queelgovern delaRe- els intentava fer veure Pere Cerezo, quiaprofitava per llur cooperació alalabordel’Esquerra Republicana», 256 255 254 253 novembre de1933, d’Esquerra Republicana. Pere Cerezo, quen’ocuparia lapresidència apartirdel Folch, EnricCanturri,Antoni Dot,JosepCompanys i Riera, Josep JaumeSellés,LluísBru,ManuelGalés, i ManuelSerra iMoret, delaUnióSocialista; i Francesc màs Carreres, delaLligaRegionalista; Joan Comorera, d’Abadal, JosepMariaTries deBes,JoanRovira iTo- foren nomenats elsquinze diputats següents:Raimon ria dedictaminarsobre ambdueslleis,iperalaqual A talfiescreà unaComissió especialques’encarrega- que materialment hanesgavellat elnostre sistema». ris i els pagesos, motivats per solucionar elsproblemes existents entre elspropieta- tes delsContractes deConreu, quehavien d’entrar a el delaLleiEspecialperaresolució delsconflic- jectes dellei,ellaLleiContractes deConreu i d’Aragó». Hodeiaenelmarc delalectura dedospro- o sentènciaarbitral deGuadalupe, feta pelrei Ferran denació delaterra a Catalunya, desdellaudearbitral ment méstranscendental pelqualhauràpassat l’or- sortia com estava previst, estrobaven davant del«mo- Justícia iDret, Pere Coromines, apuntava que, sitot Era qüestió detemps. En lasessió del21d’abril de1933, elconseller de tes deconreu, p. 123. Joaquim de CAMPS I ARBOIX. Ibídem, p. 1.167. d’abril de1933, p. 1.162. Diari desessions delParlament de Catalunya, sessió del21 16 desetembre de1932, p. 3-4. Pere CEREZO. «Elstreballadors dela terra», Acció Ciutadana, «transformacions socials Història de la llei de contrac- 255 256 Tanma-
254 253
101 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 102 PERE CEREZO de forta tradició rabassaire. de Conreu, enunacomarca sobre laLleideContractes conferència dePere Cerezo amb l’anunci d’una de Vilafranca delPenedès a Esquerra Republicana setmanari vinculat Portada d’Abril, 12 demaig1934 UB-BPR 257 seu projecte delleihavia estat presentat alParlament tes deConreu, demésenvergadura quel’anterior. El contra, la«lleipetita»deixaria pasalaLlei deContrac- 23 dejuny percinquanta-setvots afavor icatorze en sessions posteriors, i de ser aprovada en la sessió del les introductòries, peròsignificatives: Certament, després de ser vivament discutida en La seva intervenció començà ambaquestes parau- en aquest Parlament.» Llei ambelscontractes deconreu que aviat s’exposarà lament delaRepública;elsCatalunya tindran laseva en laseva integritat laLleiagràriajaaprovada pelPar- cia i per això hi ha una llei diferent: els de Castella tenen clavatge ipobresa. Noobstant, hihaunapetitadiferèn- pagesos, elsnostres treballadors del camp, tenen es- altres terres tenen allíesclavatge imisèria,elsnostres fons delproblema éselmateix, perquè aCastella iales Nosaltres, definintaquesta situació,hemdedir que el repartida icom aconseqüència arrendataris deterra. El problema deCatalunya ésunproblema depropietat seqüència unestat d’esclavatge iunestat demisèria. ratinents i d’assalariats, per tant això dóna com a con- blema deCastella, diuen,ésunproblema degrans ter - camp deCastella, d’Extremadura id’Andalusia. Elpro- ta manifestació comparant-ho ambelproblema del existia elproblema delcampaCatalunya. Feien aques- gunes classes interessades devoler fer veure queno correntment lamanifestació aCatalunya perpartd’al- tat derivació delsconflictes delcamp. Hihahagutmolt explicació hedecercar lesmoltes causesquehanes- ta afirmaciómereix unaexplicació. Per adonaraquesta camp en els seus inicis tenen un fons de justícia. Aques- sari dir que és un deure afirmar que els conflictes del d’explicar elsseusfonaments; peròabanscrec neces- vats delconreu, ennom delamajoriaComissió he jecte deLleirelatiu alaresolució delsconflictes deri-
Ciutadana, 19demaig1933, p. 2-4. recollida, enlaseva totalitat, perlapremsa de l’època:Acció de maig1933, p. 1.420. Aquella intervenció finsitot fou Diari desessions delParlament de Catalunya, sessió del12 «Senyors Diputats: EndiscutireldictamendelPro- 257 cia econòmica ipolítica», del camp, l’instrument peraobtenir unaindependèn- ment alcaciciqueposava amansdelstreballadors transformador i revolucionari [...]queanul·lava total- 8 denovembre de1933. Pere Cerezo, sament, articleperarticle, alaComissió presidida per el 21 d’abril de 1933, i després de ser tractat minucio- 261 260 259 258 en quèmanifestà: novembre, desprésd’unparlamentdelmateix Cerezo, moment deldebat detotalitat, quecomençà el29de Definida per ell mateix com una llei d’acabar iques’hand’extingir.» es delconreador, nosaltres ens hemproposat que han la mullerdelconreador, afer feines quenoeren pròpi- conreador perquè s’obligava tantalconreador, com a altres condicions quevénenaésser unamolèstia peral tari [...]Totes aquestes condicions alcostat d’aquelles cant lescondicions sempre ajudiciicriteri delpropie- conreador. Enelscontractes aquests s’anaven modifi- s’hi posava lamanifestació defe catòlica perpartdel del mateix arrendatari. Són molts els contractes on fins trencar is’imposaven sobre lallibertat deconsciència ques del feudalisme. Hi havia condicions que venien a d’arrendament queencara recordaven totes les èpo- que hempogutapreciar quehihavia moltscontractes nia lallibertat d’assenyalar elpreu d’arrendament, sinó d’assenyalar elpreu d’arrendament. Nosolamentte- classe propietària. Era ella l’única que tenia la llibertat únicament iexclusiva deprivilegi;estava afavor dela
L’Autonomista, 22dedesembre de1937, p. 1. a Acció Ciutadana,1dedesembre de 1933, p.6-8. riorment, laintervenció plenàriadePere Cerezo fou recollida novembre de1933, p. 2723. Igualque com havia passat ante- Diari desessions delParlament deCatalunya, sessió del29de novembre de1933, p. 2683-2690. Diari de sessions del Parlament de Catalunya, sessió del 8 de 1933-1934. PC. Actes delaComissió EspecialdeContractes deConreu, «La situacióquehihavia enlalegislacióactualera 258 eldictamenva serllegitalacambra el 259 261 Aixídoncs,havia arribat el lalleicomptà ambunafor- 260 «de contingut 103 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 104
PERE CEREZO MERLETTI /IEFC en suportalaLleideContractes deConreu. Manifestació derabassaires davant elParlament deCatalunya Barcelona, 12dejuny de1934 262 de Catalunya: fragment publicat aldiarireferent delaLliga,La Veu també litocaria elrebre, talcom demostra elsegüent les esquerres, no feia sinó augmentar. I a Pere Cerezo de laGeneralitat idelaRepública, ientre lesdretes i derà improcedent. Elclimadetensió entre elsgoverns ga, elTribunal deGaranties Constitucionals laconsi- cap encontra. Presentat unrecurs perpartdelaLli- el 21demarç1934 percinquanta-sis vots afavor i Llei deContractes deConreu finalmentfos aprovada ren abandonarelParlament, fet queva facilitar quela El climaera tanenrarit, queaquests finsitot decidi- ta oposició,sobretot perpartdelaminoriaLliga. què espostulava peralcàrrec: Marcel·lí Domingo, laprimera d’unseguitdecartes en 24 demaig1932 escriviaalseuamic,el ministre ja feia temps quelatenia enment,perquè ambdata opositat, a Madrid, per a una plaça de Treball. De fet, En aquest sentit,ésveritat quePere Cerezo havia la plaza. tir con eldeseomáximodequedarbienpara obtener jo, para cuandose convoque el concurso pienso asis- organizar de nuevo la Delegación Provincial del Traba- ment deCatalunya!» la Comissió dictaminadora delalleiconreus alParla- tes. ¡D’alguna manera s’ha de distingir al President de les Comarques deGirona, ambelsoude10.000 pesse - ni, sensetràmitdecapmena,sots-delegat delTreball a Tribunal. Però aixònoésobstacle perquè ara se’lnome- per a una plaça d’inspector del Treball, i fou refusat pel Madrid fa poctemps prenent part enunesoposicions amb 7.000 pessetes anuals[...]. negut diputat esquerrà per Girona senyor Pere Cerezo, tits “inarticulomortis”pelsenyor Santaló,figuren elco- Empordà, 13degener1934, p. 4. La Veu deCatalunya, 6degener1934, p. 12.També a:Baix- Me dirijoaVd. quemeconoce bienydeaños para «Muy distinguido amigo:Enesta provincia se hade Per cert queelsenyor Cerezo, de Girona, estigué a «I entre elsaltres agreciats amb els“enxufes” repar- 262 bre de1934. Les tensions ambl’Estat esclatarien benaviat, l’octu- govern delaGeneralitat presidit perLluísCompanys. de Nadal1933 ielnouany s’encetava ambunnou tes al’Estat. Elpresident Francesc Maciàmoriaeldia de novembre de1933 havien portat ungovern dedre- tava fent untomb dramàtic. Les eleccions legislatives nal com política. hauria dedeturar tota laseva activitat, tantprofessio- 264 263 l’agència d’assegurances alalocalitat» . ball de l’acadèmia i el de la revista de turisme, ia reduir tantes responsabilitats l’obliguessin «asuprimireltre- amb elmàximinterès». Noésd’estranyar, doncs,que ball difícilideresponsabilitat quecuidava derealitzar jaren firmantelscorresponents convenis. Fou untre- nint enlasoluciódeconflictes socialsqueesplante - vaig desempenyar enl’any 1933-1934 i1936, interve - de treball perlacircumscripció gironina, càrrec que gràfiques, com recordaria ellmateix enlesseves notes autobio- La situaciósociopolíticaaCatalunya iaEspanya es- Tanta insistència donariaelsseusfruits,perquè tal concurso-oposición». me seríamuyútilpara mejorprepararme para asistir al de Gerona recaiga àmifavor, eltiempo de interinidad to dedelegadoprovincial deltrabajo deesta provincia interés cerca delministerio para queelnombramien- interinos, ensuvirtudmepermito suplicarlesumáximo así delministerio habrándehacerse losnombramientos do tiempohábilpara convocar elconcurso, denoser ganizadas lasreferidas oficinas yo nosésihabráhabi- dome alministerio afindelograr laplazaamifavor. suplicarle sumáximointerés enmifavor recomendán- res. AMGi. Pere CEREZO. Notes autobiogràfiques, sd,BuenosAi- de 1932, Girona. CDMH. Carta de Pere Cerezo a Marcel·lí Domingo, 24 de maig Según previene laLey afindeJuniohanestar or- «el Conseller deTreball emdesignàdelegat 263 264 Aviat, però, 105 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 106 PERE CEREZO Assegut: Antoni Dot. Víctor Auguet ix. Pere Cerezo, Pujades, Josep Puig dempeus: D’esquerra adreta, Fets d’Octubre de1934. arran dels a lapresó deGirona, d’Esquerra dirigents gironins Bona partdelsprincipals - febrer de1935 Girona, octubre de1934 FDB 6 A lapresó 267 266 265 disposició delcomandant militar». senyor Salazarha anat aBescanóihadutelsenyor Cerezo aGirona posant-loa i, enefecte, uncop allàse’lsconfirmava lanova: «Aquest matí l’agent depolicia Cerezo. Se’lshaditqueala Comissaria de Policia elsinformarien àmpliament» guntat aComandància Militarsobre lanotícia deladetenció delsenyor Pere detalls més,finsitot delpropi seguimentinformatiu. «Elsperiodistes hanpre- havia estat revelada pelperiòdicgironí L’Autonomista , quen’apuntava alguns jaron queterminara derasurarse». Ijust alcostat, unaaltra quedeia això: cuando seafeitaba», tot ique, siguiditdepassada, abansderetenir-lo «lede- des. Unarelativa aladetenció deMiquelSantaló,«en sudomiciliodeGerona nari aAstúries, alPaís BascoaAndalusia,duesnotíciesespecialmentnostra- bre. Entre lesdiverses informacions sobre elsefectes delmoviment revolucio- interiors, unaàmpliacobertura delesconseqüències delsFets delSisd’Octu- notícia tambéapareixia publicadaal’ABC, ta expectació mediàtica.Elsperiodistes anaven debòlit.Aquell mateix diala Diumenge 14d’octubre de1934. DiariLa Libertad,deMadrid.Alespàgines La desaparicióiposterior detenció dePere Cerezo havia generat una for- del comandante militar.» Cerezo, trasladándolo aGerona, dondequedóenunadependenciaadisposición riamente enunlugardeterminado delasafueras delpueblodeBescanó. rezo, desaparecido araíz delossucesos, manifestando que seentregaría volunta- cibido una carta deldiputado de laEsquerra del Parlamento catalán D. Pedro Ce -
L’Autonomista, 13d’octubre de1934, p. 2. ABC, 14d’octubre de1934, p. 46. La Libertad,14d’octubre de1934, p. 6. La policíaacudióalpunto indicado, frente ala estación férrea, y detuvo alSr. Gerona, 13.–Elcomisario delaGeneralidad, teniente coronel señorMasía,hare- «El diputadocatalán Sr. Cerezo seentrega enGerona. 265 267 Aixídoncs,desprésd’haver restat enpa- 266 peròvint-i-quatre hores abansja 107 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 108 PERE CEREZO ADAM dinant alaseva cel·la delapresó. Pere Cerezo, Víctor Pujades, LluísBota,JosepPuig Auguet iLaureà Dalmau, Girona, març-abrilde1935 268 de gobiernosinorégimen» . en realidad unarectificación depolítica;nouncambio cambio de personas o de partidos; ella ha constituido fórmula sinodefondo. Nosetrató ya deunsimple rint-se aaquellfet: «La soluciónnofue, pues,demera informe intern enviat aBuenosAires, comentava refe- xador argentí García aMadrid,Gabriel Mansilla,enun xista deHitleriMussolini. Finsitot, elmateix ambai- sinó queamésflirtejava ambeltotalitarisme nazi-fei- tòlic iambprofundes reminiscències monàrquiques, tres membres d’unpartitnonomés conservador, ca - cans radicals de Lerroux, però ara acompanyats de pública, queseriaigualmentgovernada pelsrepubli- sectors progressistes com unaamenaçaperalaRe- novembre de1933, va serinterpretada des d’alguns a ladreta iniciat jaarran deleseleccions generals del bre, peracol·locar-hi tres ministres delseupartit. per iaprofità laformació d’unnougovern, el4d’octu- bles, qui finalment forçà ladimissió delgabinetSam- Generalitat fou ellíderdelaCEDA, JoséMaríaGilRo - que acusaren aquell executiu de rebaixar-se davant la sinó desgastar elgovern de Ricard Samper. Un dels onada decrítiquesirecriminacions, itot plegat nofeu metessin l’aprovació definitiva delalleigenerava una realitzat enlacerca defórmulesjurídiques queper- per on,delaLleiContractes deConreu. Cadapas catalanes, especialmentagreujat perlatramitació, ves enrarit. Enbonapart,amb motiudelesreivindicacions vessar elvas. Però l’ambient jafeia mesos que s’havia vern central d’Alejandro Lerroux fou lagotaqueva fer pañola deDerechas Autónomas, laCEDA, alnougo- diques, delsFets delSisd’Octubre. sió indefinida.Eren lesconseqüències personals,ifatí- seu camíparticulardelallibertat absoluta, alareclu- canó finsalaciutat deGirona: tambésignificava el molt mésqueunsimpletrajecte delpobleveí deBes- publicà esveia obligat aemprendre uncamíqueera rador desconegut durant una setmana, el diputat re- Aquella maniobra, quevenia areafirmar eltomb cap L’entrada detres ministres delaConfederación Es- bre de1934, Madrid,p. 1. García Mansillaalministre CarlosSaavedra Lamas,17 d’octu- AMREC. Ambaixada aMadrid,caixa AH/0125, cartadeDaniel 268 Enunescircumstàn- present, també,elquehavia ocorregut aCatalunya. rior elEstado español»,concloïa García Mansilla,tenint midable embestida que haya sufrido nunca en lo inte - reprimida. tes aconseguí sufocar larevolta, queva serdurament l’ajuda degrans contingents militars,elgovern dedre- de lafuerza pública»;finsquefinalment,gràciesa armados, resistieron durante muchos días losataques sediciosos, en número detreinta mil,perfectamente seguint ambeltestimoni del’ambaixador argentí, «los però, acabariaderivant enunconflicte armat, enquè ció, perviainsurreccional, delpoderpolític.Elprocés, litzar elsserveis públics,pasprevi peralaconsecu- liderar unavaga general quetenia perobjectiupara- principals protagonistes. Ellsforen elsencarregats de ràcter marcadament proletari, ambelsminerscom a cularment aAstúries iaCatalunya. punts d’Europa, lesreaccions foren immediates, parti- forta regressió iunaderiva autoritària com en altres cies així,davant deltemor ques’iniciésunperíodede 270 269 fulminante». fue ocupadaporlastropas delgeneral Batet demodo «a loscatalanes lesfaltó el ejército ylaGeneralidad tal com apuntava l’informe del’ambaixada argentina, dre peralnougovern d’Alejandro Lerroux, tot ique deral Espanyola. Undesafiamentpolíticdeprimer or- alçar-se iproclamar l’Estat Català delaRepública Fe- nit, enuncontext de vaga general, Companys decidí dament s’extremaren. Finsatalpunt,queeldia6la lunya, d’esquerres, i el govern central, de dretes, ràpi - fins aleshores, ilespostures entre elgovern deCata- tonomia catalana iperal’obra reformista realitzada distes havia estat percebuda com unperillperal’au- neralitat, LluísCompanys. L’arribada alpoderdelsce- de laRepública va serelmateix president delaGe- què quiencapçalàlarevolta encontra delnougovern nents tambéhivan ser, sinósobretot institucional. Per- ràcter tan social i proletari, tot iqueaquests compo- A Astúries elmoviment contestatari va tenir unca- Aquí, elsFets delsSisd’Octubre novan tenir unca- Ibídem.
Ibídem, p. 2. «Ha sidoesta, sindudaalguna, lamásfor- 270 Itanfulminant,quedesprés delarendi- 269 109 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 110 PERE CEREZO ROCA /AMGI(L’AUTONOMISTA) rebent lavisitaapresó d’Alexandrina Soy, deGirona «Pubilla 1935». Pere Pujades, Lluís Bota,JosepPuig Cerezo iVíctor Auguet, Girona, 10d’abril de1935 més greus, encara estaven perarribar. el mateix diari,segurament tenint present que, elsfets ció, hihavia unacerta tranquil·litat», desdramatitzava nals i,dintre l’aspecte angoixósqueadquirialasitua- dència. Ambtot, «noocorregueren desgràciesperso - Partido Republicano Radical,alaplaçadeIndepen- es produí algunincidentaïllat, com l’assalt alaseudel rona, elfiguerenc elcert Pujades, JosepPuig ésque a laserenitat fetes pelcomissari delaGeneralitat aGi- va quedarparalitzada, imalgrat lescridesalacalmai 273 272 271 patxos i,fins i tot, bancs. merços iaparar l’activitat enfàbriques,tallers,des- cionària» i grups de vaguistes obligaren a tancar co- quan l’Aliança Obrera decretà «lavaga general revolu- lió», elmoviment va començar eldivendres 5almatí, rona, quereconstruïa aldetallaquella«insensata rebel· d’una vaga general. SegonslacrònicadelDiarideGi- fet, com aBarcelona iaAstúries, amblaconvocatòria el queacabariasucceint, peròtot havia començat, de sés asercontrolat denouperlesforces d’esquerra. És nicipal, pertalqueaquest, en darrera instància, pas- fer fora elscatalanistes conservadors delgovern mu- compte que una de les motivacions de l’alçament era ment insurreccional. Mésaviat tot elcontrari, tenint en viar quelaciutat visqués,també,elseupropi movi- llavors governada perlaLliga,peròaixònova estal- els quetingueren llocalaciutat deGirona. Ell, però,havia participat enunsaltres Fets d’Octubre, i tantsaltres, aquelltambéseriaelcasdePere Cerezo. talà van serdetingutsiempresonats. Com eldetants d’Autonomia fou suspèsielsmembres delgovern ca- ció delpresident Companys l’endemà almatí, l’Estatut Camp, els pagesos rabassaires. Tot i això, es va po- través delaFederació Provincial deTreballadors del estat aGirona». encara més i la vaga era total, com mai no ho havia d’ebullició, seriamajor. Jaalmatí, «l’atur s’intensificà Girona era unadelespoqueslocalitats catalanes L’endemà, dissabte dia6,elgrau d’efervescència,
Ibídem. Ibídem. Diari deGirona, 9d’octubre de1934, p. 1. 273 Entre d’altres, s’hihavien afegit, a 271 Enqüestió d’hores, laciutat 272 litzats, arribaria elmomentàlgiddelarebel·lió. i senyors delaciutat», esconjuressin- perseguirmobi pressionà l’opinió», idesprésqueelsvaguistes, «amos aquí, perquè desprésd’aquella mesura quetant«im- nicipals de feia uns mesos. Però la cosa no es quedaria la polèmicavictòriaaconseguida enleseleccions mu- de laciutat, talmentcom sifos unarevenja desprésde nera tanpocmetòdica ERCelsarrabassava elgovern presentants delaLliga,queveien com d’aquella ma- queixes del’alcalde Francesc Tomàs idelaresta dere- aquell consistori acabat decessar. Deres van servirles quel Sala,tots ellsregidors d’Esquerra Republicana en sep MariaDalmau,Llorenç Busquets,JosepJuvéiMi- fins aleshores cap de l’oposició, acompanyat de Jo- estaria encapçaladaperJoaquim deCampsiArboix, missió Gestora, quesegonselmateix decret exprés, Girona alcomplet era suspèsisubstituït perunaCo- del mateix comissari de la Generalitat, l’Ajuntament de així, que a dos quarts de quatre de la tarda, per ordre als carrers; tambéalesinstitucions polítiques.Tant és ent era cadavegada méstens icaldejat. Inonomés petits símptomes quevenien ademostrar quel’ambi- sos feixos dediarisquenoelseren grats. Tot plegat, ser sostrets d’unquiosc,elsvaguistes cremaren diver- trens; oambelquesucceïa alaRambla,ondesprésde va passant al’estació, ons’havia tallat lacirculació dels que no es corresponia, per exemple, amb el que esta- queviures pogueren obrir. Un clima de certa normalitat der celebrar elmercat setmanalielsestabliments de 274 Diari deGirona, quealavegada afegia quemoments turada gesta». Aixíhorecollia, ambcerta recança, el sada labandera separatista, iniciant-seaixíladesven- Català delaRepúblicaFederal Espanyola, essent his- de CampsiArboix,proclamà «solemnementl’Estat panys aBarcelona, queelnoualcalde gestor, Joaquim aleshores, aimatge delquehavia realitzat LluísCom- querrans, éspossible quePere Cerezo entre ells.Ifou acabada denomenar, iperl’altra diversos prohoms es- una banda,elrepresentant delaComissió Gestora l’Ajuntament deGirona era pleavessar. Hihavia, per Era alvoltant delesnoudelvespre ielbalcóde Ibídem. 274 111 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 112 PERE CEREZO (LA HUMANITAT) asseguts, iEmiliRiera. Pujades JosepPuig A lapresó deGirona. D’esquerra adreta: dempeus,Víctor Auguet, Pere Cerezo iLluísBota; Girona, circa abril1935 Segona República, onescrivia: en Dios,unacrònicanovel·lada iparticularsobre la tar undelsseusllibres méscelebrats, Los cipreses cre- ria Gironella s’inspiraria enaquellsuccés perambien- en lamajorfoscor». gat l’enllumenat elèctricdelscarrers deixant laciutat quarts dedotze delanitelsrevolucionaris havien apa- ria desapercebuda alcronista delDiarideGirona: dels causants d’aquella acció, que per cert no passa- zo en els Fets del Sis d’Octubre. I és que ell fou un també fosca. HeusaquílaparticipaciódePere Cere- lió, doncs,prenia embranzida. 277 276 275 ble incitant-loalluitarperl’Estat Català». boix, desdelesonesRàdioGirona, esdirigí«alpo- després d’aquella declaració, elmateix CampsiAr- venció enaquellepisodiserinterrogat durant del segurament peracobrir-se lesespatlles, laseva inter- mateix explicaria, tot i que de manera molt matisada, sent-ne Pere Cerezo un dels màxims responsables. Ell per part dels militars, sinó per part dels sollevats, es- acció s’hiamagava un intent desabotatge. Inofou pas realitat quandonava aentendre quedarrere d’aquella ficticis, Gironella nos’allunyava excessivament dela A Girona, aquellanitseriallarga iconflictiva, però Malgrat serunanovel·la, ipertantincloure elements era unsabotaje yera preciso nodejarseamedrentar.» ces lagente pareció recobrarse. Sedecíaqueaquello pezaron aacostumbrarse aaquellaoscuridad.Enton- tos eran torpes. Hasta muchodespuéslosojosno em- con otros, contra lassillasdelosbares; susmovimien- to yespectacular. Los manifestantes tropezaban unos minación delAyuntamiento seeclipsó.Fue algoinsóli- río, todas lasluces sehundieron enlanada.La gran ilu- Ibídem.
Ibídem. elements reals ambaltres deficticis. no ésunaassaig històric, sinóunanovel·la on l’autor barreja liminar «Aclaración indispensable», queelllibre enqüestió 383. Calinsistir, talcom fa elmateix Gironella en lanotapre- Josep Maria GIRONELLA. «Los faroles seapagaron. Alolargo delaRambla del 276 Finsitot l’escriptor JosepMa- Los cipreses creen en Dios, p. 382- 275 Larebel· «A 277 ro, fou transcrita aixíperL’Autonomista: instructor de la causa, el comandant Feliciano Monte- a larebel·lió. Ladeclaració queva fer davant deljutge Consell deGuerra aquèva sersotmès,acusat d’auxili 279 278 mava: participants enaquellafer, Agustí Cabruja,quanafir- zo seriadesmentida,anys méstard, perun altre dels Ara bé,aquellaversió delsfets quedonàPere Cere- perjudicis alaciutat.» tat de l’apagament dels llums era per a evitar disturbis i de l’alcalde, l’obeïren tot seguit. Ratifica quela finali- elèctriques en dir-los que anava amb ordres concretes no arribàaexhibir perquè elsempleats delescentrals lliurà aquest manamentenunaquartillaescrita,laqual ho. Explicaquel’alcalde gestor senyor CampsiArboixli virtut delalleimunicipal,tésobrades facultats perfer- els llums fou perquè així li ordenà l’alcalde, el qual, en les centrals elèctriquesadonarlesordres d’apagar-se va semblar-liexcel·lent aquesta idea. llurs. Afirma queal’esmentat Comissari d’Ordre Públic gar alstranseünts aretirar-se ràpidamentalescases gar elsllumsperaevitar disturbis enelcarrer iobli- Públic senyor Oliva, alqualva comunicar laidead’apa- res. Diuqueva entrevistar-se ambelComissari d’Ordre seva adormir, inointervinguessin absolutamentamb nant atots elsqueallíhihavia quesen’anessin acasa 6 d’octubre enelCentre RepublicàdeGirona, recoma- poguérem». vam voler tornar alaComissaria delaGeneralitat, jano els militarsnosortirienaproclamar l’Estat deGuerra— nat públicalaciutat —creient que així,alesfosques, zo, alescentrals elèctriquesafer apagarl’enllume- Terradell delPartit Sindicalista ieldiputat Pere Cere- Vigneaux,junt ambelsgermansEmiliiEnricGarcia en
La Humanitat [Mèxic],30desetembre de1959, p. 4. L’Autonomista, 21defebrer de1935, p. 1. El senyor Cerezo, acontinuació, explica quesianàa «Declara el senyor Cerezo. Diuqueva estar lanitdel «La nitdel6d’Octubre, quandesprésd’haver anat, 279
278 113 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 114 PERE CEREZO BARBER /(LAHUMANITAT) el reporter deLaHumanitatJoaquimVilà-Bisa il’exregidor republicà deGirona RamonVarderi. D’esquerra adreta: elregidor republicà deGirona DariusRahola,elseufillpetitJoanCerezo, Pere Cerezo ialtres presos rebent unavisita. Girona, juliolde1935 fer, sinó esperar; seguim escoltant, doncs, a través de tenim... Nosaltres, des d’ací Girona, poca cosa podem d’obrers congregats: «–D’armes, peratothom, no en ló s’apressava aaclarirlamultitudderepublicans i cana. Allà, des del damunt d’una taula, MiquelSanta- tot indicaqueesconcentrà alCentre d’UnióRepubli- del MolíidePedret perabaixar elsplomsdelaciutat, cat, idesprésde dirigir-sealescentrals delaPlaça d’electricitat, tambéva tenir unprotagonisme desta- trica iquehavia estat administrador d’unacompanyia canvi, ell ques’havia criat alcostat d’unacentral elèc- 282 281 280 pant, elsquepogueren, camesajudeu-me. viat trets durant tota lanit,acabaren sucumbintiesca- Comissaria Delegada,iquedesprésd’haver intercan- proveïts d’armes imunicions»ques’atrinxeraren dinsla que Cerezo nova serund’aquells «tres-cents individus guerra. legada delaGeneralitat pertaldedeclarar l’estat de Otero, s’havia dirigitjust davant delaComissaria De- cap del’Estat Major, elcomandant Rafael Domínguez tègiques delaciutat, ipassades lesdotze delanitel tors» ambl’objectiu d’il·luminarleszones mésestra- s’havien encarregat de col·locar «unspotents reflec - l’edifici, ilesforces militars.Justament aquests darrers enfrontament armat entre elsrebels, concentrats dins Pere Cerezo, aquells momentsdetensió id’incertesa: en produir-se aquell episodi es trobava al costat de ren disparats diversos trets. Aixínarrava Cabruja,que Segons eltestimoni de Cabruja,doncs,quedaclar No pogueren perquè allíjahavia començat unfort cap alCentre d’UnióRepublicana.» encesos, allegirelbanfatídic... Aleshores, vam córrer acompanyat d’un escamot de soldats que duien fanals lada d’aquell vell edificioficial, damunt elseucavall i Otero, enelmomentdepresentar-se davant laporta- Diari deGirona , 9d’octubre de1934, p. 1. La Humanitat [Mèxic],30desetembre de1959, p. 4. Diari deGirona, 9d’octubre de1934, p. 1. «sabíem queelsnostres havien mortelcomandant 280 Tanmateix, mentre llegiaeldocument,lifo- 281 282 Però en ciutat, segonsparaules delmateix diarigironí. sep Alabau, que deixà aquell mes, juntament amb el militant del’Aliança Obrera Jo- terrament delcomandant Otero, unadelesdues vícti- funcionament ielscarrers encalma,tinguéllocl’en- amb l’Ajuntament restituït, l’enllumenat públic en ple la ràdio, lesordres delGovern delaGeneralitat». 285 284 283 del moviment», nirastre. Ara bé,dePere Cerezo, considerat undels«cabdills o eldiputat alParlament deCatalunya Laureà Dalmau. vocat LluísFranquesa, elcapdepoliciaJoanSerrano el comissari de la Generalitat l’ad Pujades, JosepPuig - mers moments era rona apuntava quelaxifra dedetingutsenaquellspri- ments itambéendomicilisparticulars.ElDiarideGi- 7 al matí, en elspuntsons’havien produït enfronta- va serelcasdePere Cerezo. tius edificis, i tot i que alguns s’entregaren, aquest no gir, literalment, perlesportes deldarrere dels respec- Comissaria DelegadadelaGeneralitat optaren perfu- tre d’UnióRepublicana, al’Ajuntament deGirona ola punt, moltsdelsinsurrectes queestrobaven alCen- Manresa... Allòfou elcop definitiu.Arribats aaquest peres com l’Hospitalet,elPrat deLlobregat, Badalona, tres electes i militants d’esquerres de poblacions pro- querres del’Ajuntament deBarcelona icentenars d’al- de Barcelona, ambtot elseugovern, elsregidors d’es- panys, queseriareclòs alvaixell-presó Uruguai,alport teix matí, serienlesdelarendició delpresident Com- Però lesnotíciesqueacabarienarribant,aquellma- tinuava desaparegut. Va caldre esperar finsl’endemà, tiva ladetenció delbonamicMiquelSantaló, ellcon- al diputat gironí. Finsitot eldia12,quanesva fer efec- per lacensura militar, iquenocontenia capreferència del Sisd’Octubre, unnúmero quepercert havia passat publicava elprimernúmero deL’Autonomista després es desconeixia ons’amagava. Eldimecres dia10es Les detencions van començar elmateix diumenge Se sabiaquePere Cerezo s’havia fet escàpol,però Ibídem, p. 1-2. Diari deGirona , 10d’octubre de1934, p. 1. La Humanitat [Mèxic],30desetembre de1959, p. 4. «d’uns dos-cents», entre els quals 284 Tampoc l’endemà, quanja «criminal moviment» a la 285 283
115 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 116 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA dies enelpobledeBescanó». gava alapoliciaal·legantque«havia estat malaltuns dies desprésdelsFets d’Octubre, Pere Cerezo s’entre- colliria l’endemà lapremsa deMadrid:exactament set dia 13,pertenir noves seves. Eren lesnotíciesquere- 288 Ibídem. 287 286 berat aldesembre. d’Octubre, tot iquenomésdurant dosmesos,sentalli- blicana, seriaigualmentempresonat aGirona pelsFets tre mesosinoudies. captiveri queduraria nimésmenys queunany, qua- nyor Cerezo s’hipresentà com amandatari del’alcalde nicipi i«apagaren elsllumsdelaciutat perquè else- nit prestaven servei a lescentrals elèctriques del mu- dó ideJoanMassó, elstres electricistes que aquella amés deNarcís Pujades, sep Puig Ferrer, d’EnricLla- Llorenç Busquetsodelcomissari delaGeneralitat Jo- dir-hi laseva algunstestimonis, casdelregidor gironí nyor Cerezo, ni aquest els hi comunicà». no sabienres de lamissió que anava a complir el se- els seusserveis d’inspector l’Emili.Diuen, ambdós,que per ésser aquest cap de l’oficina de Treball on prestava acompanyaren elsenyor Cerezo com asimplesamicsi cia Vigneaux van declarar ces del’exèrcit. Per laseva- banda,elsgermansGar tric encapcastenia perobjectiuobstaculitzar lesfor- seva intenció en ordenar d’apagar l’enllumenat elèc- ordre de l’alcalde Joaquim de Camps iArboixque la trat JoanDomingo, va exposar queellhavia obrat per da per tingué llocel20defebrer de1935 va serreproduï- de lapremsa del’època.Per exemple, lavista oral que aquell consell va tenir unaàmpliacobertura perpart neaux. Presidit peltinentcoronel Francesc Camarasa, juntament ambelsgermansEmiliiEnricGarcia Vig- en elmarc delConsell deGuerra aquèfou sotmès de Girona. Ijanomésensortiriaperanaradeclarar dància Militar, Pere Cerezo seriatraslladat alapresó El seugermàRufí,tambémilitantd’Esquerra Repu- Després depassar unesprimeres hores alaComan -
L’Autonomista, 21defebrer de1935, p. 1. La Ciutat, 7dedesembre de1934, p. 2. L’Autonomista. Pere Cerezo, defensat pel lle- 287 «que la nit del6 d’octubre 286 Començava, així,un 288 També van de gestor. de l’autoritat, queconsiderava «facciosa», del’alcal- onaris», iquehavia actuat per compte propi, almarge «la mésfervent iespontàniaadhesióalsfets revoluci- sostenir quelaintenció delsenyor Cerezo havia sigut declaracions. Elfiscal Antonio Rivelles Barrachina va de Girona». 293 292 291 Ibídem. 290 Ibídem. 289 llums d’unaciutat». Codi Penal ordinari imilitarcastiga elfet d’apagar els que caliaobeir, iva protestar que«niunsolarticledel gítima enelmomentdelsfets, ipertantunaautoritat da, va sostenir quel’alcalde gestor era unaautoritat le- de mortenvida». va, decom cadadiadinsdelapresó era «undiamés re queunseren alliberats iellencara no, i,endefiniti- tes rebudes, delxoc entre l’alegria ilatristesa enveu - bruts illords, delesvisites delsfamiliars, delescar- lacions, delafoscor, del malmenjar, delsesglaons gàstul. Hiparladelesmalescondicions delesinstal· dinsd’aquell Pujades ari delsdiesviscutsperPuig er- la vidadePere Cerezo encaptivitat. Estracta d’un di- mal, iquealavegada ensdonapistes sobre com era cà elllibre Ell,alapresó. Ésunllibre colpidor, quefa què un home com ell, i hi podríem afegir com Cerezo i Pujades, ri delaGeneralitat aGirona, elfiguerenc JosepPuig tre d’altres, ambquidurant aquellanitera elcomissa - pès delcàrrec desubdelegat deTreball, coincidí, en- mateix, Pere Cerezo, que quedàimmediatament sus- pels Fets d’Octubre ocorreguts alaciutat. Alapresó neaux foren absolts. diputat republicà, mentre queelsgermansGarcia Vig- aquesta serialapenacondemnatòria definitiva peral liberació deltribunal, segons sentènciadel15d’abril, de reclusió dedotze anys i undia.Idesprésdela- Però ellnova ser, nimoltmenys, l’úniccondemnat
Ibídem. Josep PUIGIPUJADES. Ell,alapresó, p. 73. L’Autonomista, 2demaig1935, p. 2. 292 291 quienmotiudetalempresonament publi- 289 Per això,proposava unapeticiódepena Ladefensa deCerezo, perlaseva ban- 293 290 Finsitot s’arriba apreguntar per Deres, però,van serviraquelles 294 rezo» també dedicariaunarticle«al’amic decel·la Pere Ce- blica. Amésdesermencionat enelllibre, Pujades Puig ca, ara estrobaven empresonats perlamateixa Repú- tants altres, quehavien contribuït aportarlaRepúbli- produït arran delsFets d’Octubre: pli coneixement delsempresonaments ques’havien Pere Cerezo, més enllàdelseupropi cas,tenia unam- dels presoners. Les seves declaracions demostren que visità lapresó deGirona, iva poderparlarambalguns bre lespresons deCatalunya. Elcorresponsal deldiari reportatge realitzat peldiariLa Humanitat, el1935, so- Cerezo, queparlariadelaseva pròpiasituacióenun dies dereclusió, trobem eltestimoni delmateix Pere des, realment valuós perarecrear com foren aquells Tanmateix, abandadeltestimoniatge- Puja dePuig i d’infanteria, alscalabossos de l’Audiència idelGovern Girona está encara pendentdesumari. que demomentnoemvénen a lamemòria.L’alcalde de xols, Palafrugell, La Bisbal,Banyoles, Torroella id’altres tres mesos, com els Ajuntaments de Sant Feliu de Guí- detencions. Molts delsdetinguts ho estigueren dedos a güents foren practicades aGirona decincasis-centes se fer-se pregar elmésmínim. creiés convenient peral nostre reportatge, ihoféusen- portem publicats d’altres presons. ven lanostra visita,carhavien llegit els reportatges que compte de lanostra missió ensdigueren quejaespera- Cerezo idespréslade tots elsaltres. Endonar-los ze anys, espavilat iferm republicà com elseupare. manca cap dia. És un jovenet que representa uns quin- nostra visitaamblad’unfilldePere Cerezo, quenohi l’ex-tinent d’alcalde senyor Varderi. Ramon Coincidí la empresonats deGirona, elpublicista i DariusRahola L’Autonomista, 20defebrer de1936, p. 1. Els detingutsforen portats alescasernes d’artilleria —Mireu —començà—; durant elsdies6d’octubre ise- Pregàrem a l’amic Cerezo que ens expliqués el que Estrenyérem primerament la mà de l’estimat amic Ens acompanyaven enlanostra visitaalscompanys «El diputat Pere Cerezo. el20defebrer de1936 aL’Autonomista. 294 295 útils peraentendre com era laseva vidaallàdins: litats que havien passat per la presó i d’altres detalls Després, Cerezo continuaria parlantdelespersona - mer dia.» porto 245 diesiestic amblamateixa moral queelpri- els presos foren centralitzats alapresó deGirona. Johi la dePuigcerdà. ren tambépresos alCastell ia lapresó deFigueres ia cats prèviamentalapresó deSantaColoma. Hihague- molts poblesdelsvoltants imoltsquehavien estat tan- alguns romangueren encara alafàbricadepaper. altre trasllat, aquesta vegada capalapresó, notots, car calabossos del’Audiència i delGovern civil.Després, un de lacasernad’infanteria, partdelad’artilleria ielsdels ral, lafàbricadepaperL’Aurora, onforen traslladats els civil ialapresó. S’habilità,després,com apresó gene- mal dequinze avinthomes.Nohihacapaltra ventila- cel·les ennombre de50, malgrat d’ésser lacabudanor- tercer peralspolítics. Aquests foren encabits entres pisos. Elprimerielsegon,per alspresos comuns iel recordo elssenyors iGómez Serrano. Pujades Puig cel·la decàstig queendiuen“el pozo”, entre elsquals incomunicats foren tancats diversos companys enuna Auguet iBota. en presó atenuada; enelmateix casestroben elsamics setmesosienl’actualitat Pujades Puig està aFigueres, senyor Laureà Dalmauhiestigué quinze dies,ielsenyor senyor Dot iArxer hicomplí condemna de4mesos;el ís Bota ielssenyors Auguet iRiera. ralitat deGirona, senyor elperiodista Pujades, Puig Llu- Dalmau, MarialiCasademunt,elcomissari delaGene- quals recordava enaquellsmomentselsdiputats Dot, per la presó de Girona diverses personalitats entre les
La Humanitat, 18dejuliol1935, p. 12. Finalment estancàlafàbricadepaperL’Aurora i tots A lapresó hianaren ingressant gentprocedent de L’edifici, ensseguídientl’amic Cerezo, consta detres Com siguiquehihavia algunspresos quehavien estat El diputat senyor Marialhihavia estat dosmesos;el «L’amic Cerezo ens seguí dient que havien passat 295 117 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 118 PERE CEREZO APJPP company Pujades, i JosepPuig decaptiveri dePere Cerezo. Presideixen l’acte lesimatges delsencara empresonats LluísCompanys amb laparticipaciódeMelciorMarial,CarlesPiiSunyer, Antoni MariàPujulà, Ventós, Antoni Soler... Míting delacampanya delFront d’Esquerres aleseleccions legislatives celebrat alTeatre Jardí, Figueres, 14defebrer de1936 297 296 entre d’altres, Marcel·lí Domingo. tinues mostres desuport,com lavisitaque elsva fer, Sens dubte, elspresos noestaven sols,rebien con - pel director, noentenim absolutamentcapqueixa.» bertat provisional. Delpersonaldelapresó, començant tre menjaridelesfiances delsquehananat sortinten lli- així quefou possible elComitè s’hapreocupat delnos- del qualnocaldirquen’estem moltagraïts. sants peranosaltres entécura elComitè Pro-presos, menjar deGirona. D’això id’altres coses moltinteres- les despenemenaltres necessitats, carensduenel 3 metres. número 3.Les dimensionssón6per3,103i4 les: dos,alanúmero 1;quatre, alanúmero 2,idosala ens fa mésestable lanostra permanènciaalapresó. nalitzada finsadaltis’haninstal·lat aixetes idutxes ço mitat irresistible quehiregnava. aconseguit que hi hagi ventilació i que s’eixugui la hu- que una,enfou obertaunaaltra iperaquest mitjàs’ha pletament ialpassadís enelqualnon’hihavia més que ensfeien lavidaimpossible acídins. aquest mitjàforen mortstots elsparàsitsquehihavia i a picarlesparets, pintar-lesambaiguarràsicalçper aconseguir que es fes una neteja completa, consistent hom hicoïa eldinar. amb una sola finestra que dóna a la banda nord. Allí humit queamidaaproximadament 25per5metres, xat unaobertura depamimigtocant alsostre. ció queunesfinestres tapiades,alesqualsse’lshadei-
L’Autonomista, 18denovembre de1935, p. 2. La Humanitat, 18dejuliol1935, p. 12. Joaquim VILÀ-BISA. «Presons deCatalunya. LadeGirona», Això, naturalment que al principi no podia ésser, però —Ens donen 1’50 diàries per a aquest objecte, però —I elmenjar? —Sí, ara s’hipot estar. Enshaninstal·lat entres cel· —Així ara esteu millor?—preguntàrem. D’aigua únicamentn’hihavia abaix,iara ha estat ca- Totes lesfinestres tapiadesvaren ésser obertes com- Degut alesgestions fetes perl’alcalde gestor esva Per passejar nohihaaltre llocqueunpassadís molt 297 Amés,laseva situ - 296 nines», elvot pelFront d’Esquerres deCatalunya: carta adreçada als«ciutadans lliures delesterres giro- rezo itrenta-un empresonats mésdemanaren, enuna polítics isocials.Involucrant-se enleseleccions, Ce - el Front Popular havia promès l’amnistia delspresos la situaciópersonaldelsdetinguts.Encasdevictòria, rals quepodiencanviar la situació políticai,ambella, lució presentades alTribunal Suprem noprosperaven. tics. Mentrestant, elsrecursos ilesal·legacionsd’abso- ació era constantment denunciadaenelsmítings polí- 298 Tanmateix, al’horitzóhihavia uneseleccions gene- presons esperen l’enyorada llibertat.» sos políticsisocialsqueenels fons delesllòbregues de Catalunya que representa l’amnistia de tots els pre- nitat quehandefer bategar totes lesànimeshonrades. dictarà lateva conducta aleseleccions del16defebrer. tat queniaentot ésser vivent —perabjecte quesia— et no arribenacomprendre lamaldat delshomes. res, l’angoixa delesesposesi els plorsdelsfillonsque fredes idessolades solss’hioeixen lesdolorsdema- panyola ial’Estatut deCatalunya. Entantes altres llars les presons espanyoles elseuamoralaRepública es- l’emissió delvot ilesconseqüències quecomporta. minitat: anys decatalanisme. se iperl’odi alallibertat, hanrenegat delsseustrenta pis destins. seva personalitat ideldret quetéaregir elsseuspro- govern queelpoblevolgué donar-se. 1936, p. 1. «Els empresonats a l’opinió», Voteu lacandidatura delFront Popular d’Esquerres Per lallibertat delspresos, pelssentiments defrater- Ciutadà! Ciutadana!Aquell pregon sentitd’humani- 30.000 homespaguenamblaseva reclusió dintre Penseu enelquèrepresenta enaquest moment Ciutadana quesentstotes lesdelicadesesdelafe- Ciutadà honrat delesterres gironines: Desconfieu delsquemogutsperunesperitdeclas- Davant del’odi aCatalunya, elreconeixement dela Davant de l’odi a la República, l’amor a la forma de «Davant del’odi, l’amor. L’Autonomista, 10 de febrer de 298 119 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 120 PERE CEREZO de 1934. pels Fets d’Octubre captiveri dels processats en icònicadurant elllarg que s’havia convertit amb vestit depresidiari del president Companys amb laimatge del Front d’Esquerres il·lustrava eltriomf a Esquerra Republicana, el diarivespertí vinculat Última Hora, 17 defebrer de1936 AHCB 300 299 nomista, aquellaposadaenllibertat va transcórrer així: ment ambunatrentena mésdepresos. SegonsL’Auto prés d’haver-hi entrat, Pere Cerezo era alliberat junta- polítics isocials. concedia l’amnistia alspenats iencausats perdelictes després, elnougovern, encapçalat perManuelAzaña, quaranta-un escons delscinquanta-quatre enjoc.Poc la victòriadelFront d’Esquerres fou esclatant, assolint Popular, encara queperlamínima.ACatalunya, però, 1936, van donarlavictòriaalconjunt del’estat alFront 6.1. Elrecobrament delallibertat seva activitat. També lareprenia, pertant,eldiputat la Generalitat, ielParlament deCatalunya reprenia la de 1934. Tornaven l’Estatut d’Autonomia ielgovern de text políticoinstitucional anterior alsFets d’Octubre lític important.En certa manera, es tornava alcon- Front d’Esquerres aCatalunya, va suposarungirpo- va acabarambelsacords deLaMarsellesa. nir-hi capfamiliar empresonat nimoltmenys». la presó, no deixà ni un sol dia de visitar-los, sense te- del primermomentenquèelsnostres amicsentraren a ri. SegonsL’Autonomista, aquesta noiagironina, «des nar queestributésunhomenatge aAngelinaVarde- nom delsquiacabaven desortirlapresó, va dema- zo hiva prendre part;eneldiscursquehipronuncià en jats alCentre d’UnióRepublicana deGirona. Pere Cere - d’aquell mateix dissabte, elsalliberats van serhomenat- El 22defebrer de1936, gairebé unany imigdes- Les eleccions, quevan tenir llocel16defebrer de El triomfelectoral delFront Popular al’Estat, idel Sense massa temps per ares, alescincdelatarda solguessin idirigint-sealsseusrespectius domicilis.» patia, pregant ells mateixos als manifestants que es dis- fortament emocionats, hanagraït lesmostres desim- amb vivíssimes mostres d’afecte iestima. Elsalliberats, tida delspresos, elsqualshanestat aclamats isaludats L’Autonomista, 24 defebrer de1936, p. 1. L’Autonomista, 22defebrer de1936, p. 2. «Una enormemultitudhaacuditapresenciar lasor- 300 L’acte 299 - blicació parcial delaLleiContractes deConreu. Federació d’ERC deGirona havia creat arran delapu- càrrec: vocal adjuntdel«Consultori Assessor» quela de 1936, Cerezo encara seriadesignat peraunaltre tonomista. felicitat peraquest motiudesdelespàginesL’Au va alcàrrec desubdelegat deTreball deGirona, essent Pere Cerezo, qui,amés,el6demarçesreincorpora- 304 303 302 301 via enunaocasió. un ensenyament d’homes lliures icomprensius», escri- ha d’ésser peralsnens;l’ensenyament, igualperatots: ble quenohimanquil’escola. Elmilloredificidelpoble ní defensà aultrança lacreació d’escoles: «Acadapo- l’obra republicana era l’ensenyament ieldiputat giro- ga Catalana», en quèsostenia: ga. Hodemostra l’article titulat «Elpatriotisme deLli- i finstot moltcrític,ambelsplantejaments delaLli- seus egoismes,handestruït». humana, quelesdretes reaccionàries, pensantenels ni republicà d’esquerra féuunalegislaciósocialjusta i tulat «Esquerra vol dirhumanisme»alertava: «Elbien - polítiques delaLliga.Atalld’exemple, enl’article ti- en d’altres aprofità l’altaveu periodístic per criticar les es dedicàadefensar l’obra republicana, mentre que servador ianalista delarealitat. Enalgunesocasions, lítica, enelsqualsCerezo demostrava serungran ob - però lamajoriaversaren sobre temes d’actualitat po- n’era eldirector. Latemàtica delsarticlesfou diversa, alapresó, Pujades ta ambJosepPuig jaqueaquest aquest darrer cas,bensegur, hiinfluíl’amistat contre- a tuals lesseves col·laboracions alapremsa local,tant zo va serlad’articulista. Enaquest sentit,foren habi- de lesprincipalsactivitats queva duraterme Cere - L’Autonomista com sobretot aEmpordà Federal. En Ara bé,desprésdela seva sortidadelapresó, una lana sónunanegacióperésser solsunpartitdeclasse;
L’Horitzó, 12d’octubre de1935, p. 2. Esquerra, 15defebrer de1936, p. 2. L’Autonomista, 23demarç1936, p. 1. L’Autonomista, 7demarç1936, p. 2. «El conservadorisme ielcatalanisme deLligaCata- 301 Abansdelasublevació militardeljuliol 304 D’altres vegades esmostrà crític, 303 Undelspuntsforts de 302 - 121 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 122 PERE CEREZO del Front Popular. pel nougovern republicà d’haver estat amnistiats a Catalunya, després i elgovern delaGeneralitat del president Companys el diadel’arribada cap aBarcelona a puntdemarxar de l’estació deGirona Tren engalanat al’andana Girona, 1demarç1936 FONS SALVADOR CRESCENTI AMGI- projecte professional, larevista Consell: 309 308 307 306 305 juliol de1936». eren de conducta, enquècertificava quelespersoneshavien fet lapetició veié obligat afer elpresident Pere Cerezo fou aemetre diversos certificats jectiu tanambiciós,ienuncontext cadavegada mésdifícil,elquesíes el sistema econòmic, millorant lacondició social delshumans». aquesta lluita hem de preparar una revolució constructiva, que transformi cal pensarquenoseràplanera, nicosa fàcil»iafegia que«mentre dura mostrava convençut que«lavictòriadelaguerra feixista serànostra, però lar aL’Autonomista, peròenaquesta ocasióenforma dedeclaració. Així,es de 1936 quesuposarial’inicide laGuerra Civil,Pere Cerezo tornaria apar- seu major esplendor», es congratulava tat, perquè haelegitunpresident quesabràenaltir-latornant alstemps del fiança obtinguda perlaunanimitat delssocisdelnostre Centre, ialasocie- i tambélapresidència del’entitat. «Felicitem alciutadàCerezo perlacon- espanyola aPerpinyà, perlaqualcosa s’havia vist obligat adeixar laciutat que havia acceptat detreballar com acanceller alconsolat delaRepública del Centre d’UnióRepublicana. Substituiria JoaquimdeCampsiArboix, més, a partirdeldesembre de 1936, seria nomenat altra vegada president ment deCatalunya isubdelegat deTreball delescomarques gironines. Ia En unaaltra ocasió,ara jadesprésdelasublevació militardel17dejuliol Malgrat l’esclat delaGuerra Civil,continuaria essent diputat alParla- factors queprodueixen aquellesriqueses.» homes quehandetrobar unamajorequitat enelrepartiment entre tots els la nostra terra icomprendrien quelesriquesessónfruitdel’esforç detots els si essentissin patriotes col·laborarien ambtotes elscatalans afer gran irica relacionades enl’activitat delsajuntaments». era enviada atots elsmunicipisgironins, alcaldesisecretaris ialtres persones empleats. Per unamillorinformació publicava unarevista municipalista que municipal. Alpoctemps jarepresentava uncentenar demunicipisitenia 4
AMGi. Pere CEREZO. Notes autobiogràfiques, sd,BuenosAires. nàez, 1937-1938, Girona. CDMH. Centre d’Unió Republicana, certificats emesos pel president Pere Cerezo i Her- L’Autonomista, 10dedesembre de1936, p. 3. L’Autonomista, 4desetembre de1936, p. 1. Empordà Federal , 25degener1936, p. 2 «En l’any 1936 vaig creure convenient establir undespatx d’administració «de provat afecte alRégimisentimentantifeixista d’abans del19de 308 Per altra banda,aquellmateix any havia engegat unnou L’Autonomista. 305 309 307 Davant d’un ob- 306 AHG? dirigida perPere Cerezo. de caràcter municipalista Consell, revista mensual Juny de1936 123 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 124 PERE CEREZO i DalmauCosta. Pere Cerezo per AmadeuOliva, entre d’altres, acompanyat, al santuaridelCollell, Joan Casanovas de laGeneralitat Visita delconseller primer 20 desetembre de1936 AHCB subscripció anualdequatre pessetes. de laciutat, era decaràcter mensualitenia uncost per despatx, estava domiciliadaalcarrer delProgrés, 25, ministratiu Assessor, com s’anomenava formalment el 311 Ibídem. 310 Ibídem. bada al’alcaldia deGirona. afegiria unadenova: el1937 serial’any delaseva arri- dels ajuntaments. tit el juny, publicava un article sobre elspressupostos o elmateix Pere Cerezo, que enelprimernúmero, sor- noms com Miquel Santaló, Emili Blanch, Ricard Giralt da pelsfirmantsdelsescritsqueespublicaven», amb nicipal catalana. La seva importànciaquedamanifesta- municipalista, noves corrents originàriesdelalleimu- era A tot aquest cúmulde responsabilitats, aviat n’hi La revista, enparaules delseudirector Pere Cerezo, «un mediinformatiu delprogrés id’administració 310 Larevista, igualqueelCentre Ad- 311 125 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 126 PERE CEREZO de Girona. com anoualcalde de Pere Cerezo de l’elecció amb lanotícia L’Autonomista Portada de Girona, 16dejuny de1937 AMGi 7 neralitat. predomini delaCNT, finsitot mésdelquedictaminaven lesnormesdelaGe- prés, el21d’octubre, esconstituïa unnouConsell Municipal,ara ambunclar Alcalde delaGirona enguerra 314 313 312 l’anterior, tot iquenotindriaunrecorregut gaire mésllarg. quim deCampsiArboix,com aalcalde, queposava fialcaràcter accidental de d’agost, esformaria unacorporació igualmentgovernada perERC,ambJoa- no ho feren els nou representants d’ERC. Estaven disconformes amb la compo - Antònia Adroher, laprimera regidora enlahistòria de laciutat, però encanvi líder anarquista ExpèditDuran, queseriaelegitalcalde, olamilitantdelPOUM una composició diferent, iaquelldiaespossessionaven delcàrrec municipalel circumstàncies, encapçalat perLlorenç Busquets,d’ERC. cesc Tomàs idelaresta deregidors deladreta, s’havia format unconsistori de després delfracàs delcop d’estat idelamarxa precipitada del’alcalde Fran- de lainestabilitat socialqueespalpava alcarrer. AGirona, el20dejuliol,just «Consell Municipal»,iaquest, com laresta d’institucions, tambéera unreflex ons ifinstot elllenguatge utilitzat. Janoesparlava d’«Ajuntament»,sinóde terat: lavidaalcarrer, lamarxa del’economia, elfuncionamentdelesinstituci- ció convulsa, aunnouordre bèl·licialhora revolucionari. Tot havia quedat al- dència icomplexitat. Una gran responsabilitat, queassumia enunsmomentsde màximatranscen- nicipi quel’havia acollit, filld’unafamília humilquebuscava elseullocalmón. forç, deconvicció idetenacitat, esconvertia enlamàximaautoritat delmu- sense fer soroll, gairebé podríem dir que per la porta del darrere, i a còpia d’es- de laciutat quehaestat alhora diputat alParlament deCatalunya. Havia arribat calde d’origen argentí quehatingutmai la ciutat de Girona; i el primer batlle L’esclat delaGuerra Civil,el17dejuliol1936, havia portat aunasitua- Va ser el 15 de juny de 1937. Aquell dia Pere Cerezo es convertia en l’únic al- AMGi. Manualsd’acords, sessió del21d’octubre de1936, foli 196v. AMGi. Manualsd’acords, sessió del5d’agost de1936, foli 171r. AMGi. Manualsd’acords, sessió del20dejuliol1936, foli 170v. 314 ElComitè Executiu Antifeixista, reunit dosdiesabans,havia decidit 312 Benaviat però,l’1 313 Dosmesosdes- 127 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 128 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA seves responsabilitats. venient de fer un gest d’unitat i assumir novament les ses, idavant deltemor denousatacs, van creure con- després delbombardeig franquista alabadiadeRo- s’incorporarien al consistori fins l’11 de desembre, quan des delgovern dela Generalitat, iperaquest motiuno sició aplicada,quenoseguialesdisposicionsemana- 315 duïda laseva presència, tot iqueva mantenir l’alcaldia, tat finsl’11defebrer de1937, quanlaCNTva veure re- ces dinsdelConsell Municipalnos’ajustaria alalegali- foli 201v. AMGi. Manualsd’acords, sessió de l’11dedesembre de1936, 315 Ambtot, lacorrelació defor- De fet fou allí,alacapitalcatalana, on començà el con- gueren enaltres ciutats, com perexemple aBarcelona. la ciutat. Iaixòquenovan tenir lamagnitudquetin- ficar uncanvi detornes dins delConsell Municipalde da, queacabariaesclatant aprincipisdemaig. de malfiança, de tensió i de crisi política a la rereguar - de l’Ajuntament, que no feien sinóevidenciar un clima de canvis, viscutsencara per Pere Cerezo desdefora 316 en serreelegit ExpèditDuran. Elsconeguts com aFets deMaig1937 van signi- 204v. AMGi. Manualsd’acords, sessió de l’11febrer de1937, foli Carnet dePere Cerezo com aalcaldedeGirona . 316 Girona, 30dejuny de1937 Tot plegat uncúmul AMGi tament nova anaramés. es van poderveure algunesarmesalcarrer, l’enfron- sortida deldiariFront, delPSUC-UGT, imalgrat que clausurar ellocalsocial d’Estat Català iaimpedirla van bloquejarlesentrades dela ciutat. Van arribara Girona algunselementsobrers van formar patrulles i proporcions menors. 320 319 318 317 morts alaciutat comtal. guanyant territori. L’enfrontament va deixar dos-cents l’enemic comú, els sublevats franquistes, continuaven barricades is’obrí foc contra l’adversari polític,mentre aquest, i les postures eren tan distants, que s’aixecaren nyar, primer, laguerra. Elfons delaqüestió venia aser trol del’ordre públicidedicaciód’esforços peragua- neralitat perl’altra. Revolució socialimmediata, ocon - la UGT, lapoliciaestatal iunapartdelgovern delaGe- entre laCNT-FAI iel POUMperunabanda,ielPSUC, de Barcelona esvan convertir enuncampdebatalla flicte. Durant lasetmanadel3al8demaig, els carrers fets dereferència». i de Finances la confiança al’alcalde Duran ialsconsellers d’Obres enllà delasimplecondemna delsfets: tambéretiraven proposta delsrepresentants d’ERC,però,anava més tots elsrepublicans, demòcrates iantifeixistes». entrar aanalitzar-losmereixen ésser condemnats per uns fets lamentablesidolorosos, elsquals,sense voler reu deCatalunya ialmateix temps alanostra ciutat, setmana del3al10demaigcorrent, es produïren ar- va unallarga proposta quecomençava així:«Durant la en representació d’Esquerra Republicana, presenta- manent, elconseller deCultura JosepMariaDalmau, rien cua.Inouscanvis. aquell seguitdetensions id’episodis conflictius porta- Assabentats delqueestava succeint aBarcelona, a El 25demaig,al’inicilasessió delComitè Per- Ibídem, foli 113r. de maig1937, foli 112v-113r. AMGi. Manualsd’acords, Comissió Permanent, sessió del25 Ibídem, p. 35. na», aRevista deGirona, núm.116(1986),p. 33. Josep CLARA. «Els Fets de Maig de 1937 a la regió de Giro- «per la seva participació personal en els 320 I,ambl’objectiu últimdeforçar 317 318 AGirona, latrifulgaseriade AlConsell Municipal,però, 319 La AMGi amb lasignatura dePere Cerezo com alcalde. Bitllet de50cèntimsemèsperl’Ajuntament Girona, 25dejuny de1937 129 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 130 PERE CEREZO AMGi el qualdesignàl’arquitecte JosepClaret. encarregades pelServei deMunicipalitzaciól’Habitatge alSindicat d’Arquitectes deCatalunya, un conjunt decasesenfilera depromoció municipalconstruïdes durant laguerra, Obres deconstrucció delesCasesEscatllar, alcarrer CanongeDorca, 1937 titució delciutadàPere Vila iXifra» . nant regidor elciutadàPere Cerezo iHernáez ensubs- municació delgrupd’Esquerra Republicana, «desig- Consell Municipal. altre quePere Cerezo, malgrat noserregidor d’aquell S’estava buscantelcandidat oportú,iaquest noseria a ocuparinterinament elrepublicà Llorenç Busquets. es veia obligat adeixar l’alcaldia, ielcàrrec elpassaria si delComitè Permanent eren ratificats. ExpèditDuran ze vots afavor ivuitencontra, elsacords presos enel nat suportalaproposta delsrepublicans, ipercator- sellers d’Esquerra itambédelPSUC,quehavien do- 322 321 càrrecs». maniobra peradesplaçarelsseusmembres dellurs la d’unaCNTque, va dir, estava essent «objecte d’una postura personal,ladelsseuscompanys degovern i debatre. L’alcalde ExpèditDuran va defensar laseva ple del27 demaigpertalquefossin ratificades. Un seguitdemesures que, deien,serienportadesal als càrrecs queocupaven dinsdelComitè Permanent. la constitució d’unnouConsell Municipal,renunciaven munistes. Efectivament, elPSUChavia deciditaban - burgès, iquenovolien caure enel«parany» delsco- que ERCnoera unpartitobrer com elseu,sinópetit seva organització. El POUM, en canvi, va argumentar qui feia pochavia aprovat unvot decensura contra la cenetistes dient quenopodienvotar favorablement a ran, ennomdelaCNT, va justificar elvot enblancdels guir vuitvots favorables idotze enblanc.ExpèditDu- Maria DalmauiJoaquimMurillo. Tots ellsvan aconse- republicans, Rafael Portas, Llorenç Busquets, Josep nyat alaComissió deGovern pelsconsellers, tots ells cions, aquest seriapresidit perPere Cerezo, acompa- un consistori renovat. Segonselsresultats delesvota- lebrat quatre dies després, el dia 8, es votà i es formà tencions. I és que en el ple del Consell Municipal ce- moviment depeces queera unaclara declaració d’in- En elpledel4dejuny de1937 esva llegirunaco- Al cap dedos dies, doncs, l’assumpte es tornaria a AMGi. Manualsd’acords, sessió del4dejuny de1937, foli 219r. 216v. AMGi. Manualsd’acords, sessió del27 demaig1937, foli 321 Res va fer canviar, però,l’opinió delscon- 322 Esquerra feia un ces antifeixistes. donar el consistori per la manca d’unitat entre les for- 324 323 ment iausterament elsassumptes municipals. Aques- de laconstrucció, igestionar iadministrar adequada- palització del’habitatge, resoldre elproblema delram cipal d’ordenació financera, continuar amblamunici- alitat revolucionària, acollir-se alrègimdecartamuni- Generalitat, fer unpressupost efectiu i adaptat a la re- cada perlalleimunicipalcatalana ipelGovern dela el funcionamentdel’Ajuntament alanormativa mar- unanimitat pertots elspartits.Tenia sispunts: ajustar presentar unprograma mínimdegovern, aprovat per visional delaComissió deGovern, elgrupd’ERCva Comissió deGovern fossin delmateix partit. comunistes, es va criticarquetots elsmembres dela zo. Enalgunesocasions,especialmentperpartdels closos, fet, aquest darrer, lamentat perl’alcalde Cere - tament, mentre elsmembres delPOUMenvan serex Catalana. D’aquesta manera, elPSUCtornava al’Ajun- per la CNT, i tres per la Unió de Rabassaires i per Acció en essent aquests: nou regidories per ERC, pel PSUC i cret de la Generalitat del9d’octubre de1937, acabari- en aquellAjuntament,arran delapublicaciódelDe- a agafar eltimódelaciutat. Elsgrupsqueintegrari- coses començaven aanarmaldades,era escollit per pública oenelsFets d’Octubre de1934, iara, queles duït aGirona, com alamateixa proclamació delaRe - ticipat enelsgrans esdeveniments que s’havien pro- el bé per a la ciutat. at oelperjudicat» estraduïssin enfets quebusquessin de partlaraó idelajustícia, fos quifos elbenefici- paraules a l’alcaldia escreia encertat, is’esperava quelesseves de Girona. DesdeL’Autonomista elseunomenament Pere Cerezo seriaoficialmentalcaldedel’Ajuntament del quòrumexigit perllei,finsal15dejuny. Aquell dia, sidència deCerezo tindriencaràcter interí, perfalta En lasessió del8dejuny, ladeconstitució pro- Amb tot, tantlaComissió deGovern com lapre-
222r-222v. AMGi. Manuals d’acords, sessió del 8 de juny de 1937, foli L’Autonomista, 16dejuny de 1937, p. 1. «contra extremismes iviolències,inclinant-se 323
324 Des de 1931, Cerezo havia par- - 131 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 132 PERE CEREZO AMGi tres pavellons dequatre aulescadaun. D’esquerra adreta: porteria, infermeria, piscinacoberta, pavelló central peraserveis comuns, Perspectiva delprojecte deGrupEscolar Prat delaRiba,obra del’arquitecte municipalRicard Giralt. 1937 comptar ambinfermeria, piscinacoberta, pavelló central peraserveis co - primera pedra el 24 dejuliol 1938. Era unaobra ambiciosa,quehavia de res, sotaladirecció del’arquitecte municipal Ricard Giralt. S’hicol·locà la d’abans, peròqueara escomençaria amaterialitzar, alazona delesPedre- per Cerezo fou laconstrucció delGrupEscolar Prat delaRiba,projectada derivades deleslamentablescondicions delsubsòlgironí» . barris obéconstruint col·lectors «que acabinamb lesepidèmiestípiques nejar laciutat era undelsaltres objectiusdelconsistori, jafos enderrocant la resultant del’enderroc debarrisinsansenelfutur».Enaquest sentit,sa- vivendes motivada perl’increment delcens depoblacióenelpresent iper mateix temps, del’aspecte marcadament notori aGirona delamanca ma social de l’habitació vist a través d’una relativa i progressiva millora i, al «a construcció denoves vivendes, al’objecte d’intentar resoldre elproble - tament, a més, destinava la recaptació íntegra dels lloguers que percebia la carretera deBarcelona i200.000 peralesdefenses delriuTer. L’Ajun- 30.000 pera l’ampliació delcementiri, 250.000 peralapavimentació de lectora esquerra delaciutat, 205.000 peralGrupEscolar Prat delaRiba, tents, 50.000 peral’enderroc debarrisinsalubres, 505.000 peralacol· per anoves edificacions,40.000 peralsanejamentd’edificacions jaexis - litats econòmiques delaciutat» . a unmarc obrer estrictament professional idintre elquadre delespossibi - l’eliminació delpersonalintrús,al’objecte d’ajustar aquellacol·lectivització ció, iaquest havia decuidard’efectuar ladepuració enelsseusrengles amb d’obres municipalspassà adependre directament delControl del’Edifica - de la Construcció»Ram . Un cop entrat en vigorel conveni per objectiu«facilitar treball almajornombre possible decompanys del tes delreferit Control del’Edificació», amblafirmad’unconveni quetenia màtica culminà,«després delaboriosesconverses amblesdiverses jun- en aquellsmoments:elproblema delram del’edificació. Aquesta proble- via plantejat, sobretot, peraabordar elprincipalproblema del’Ajuntament l’instrument indispensabled’administració legal».S’especificava- ques’ha «estudiat curosament iràpidamentperdotar a lacorporació municipalde situació prèviaidesglossava lesactuacionsfetes. en unopuscletitulat 3mesosdeGovern onfeiaMunicipal, unrepàs dela el pasdeltemps. Alsetembre de1937, elgovern publicitava laseva gestió ació del’Ajuntament encapçalat perCerezo jaera difícil,iméshoseriaamb 325 recuperar l’alcaldia, amb el vistiplau dels altres grups municipals. tes eren lesprincipalslíniesdetreball ques’havia proposat Esquerra en Però sensdubte, l’obra mésemblemàticad’aquell Ajuntamentpresidit Pel que fa al pla d’obres municipals, es van destinar 750.000 pessetes Primerament esparlava delpressupost peralsegonsemestre de1937, AMGi. Manualsd’acords, sessió del8dejuny de1937, foli 221r-221v. «tota la brigada 325 La situ- AMGi 3 mesosdeGovern Municipal. Setembre de1937 133 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 134 PERE CEREZO / CDMH ALBERT-LOUIS DESCHAMPS a l’esquerra delaimatge. amb elrefugi antiaeri tot just acabadalaguerra al barridelMercadal, El solardelesBernardes, 4 defebrer de1939 Girona, da» quinze diesdesprésambel primer atac aeri patit per alaprotecció delapoblació. signat perl’alcalde ExpèditDuran, ambinstruccions selleria MunicipaldeDefensa havia publicat unban, reraguarda. Atalefecte, el17degener de1937, laCon- tament gironí, com la de moltes altres poblacions de la l’aviació feixista fou una altra delesprioritats del’ajun- da demilersrefugiats, patiment debombardejos... ció delpapermoneda,allistament demossos, acolli- pes franquistes, iaixòvolia dir, regulació delacircula- començava a veure desbordada per l’avanç de les tro- gestió il’administració deldiaa d’unaciutat quees el consistori dirigit perPere Cerezo esfeu càrrec dela jecte demancomunió delsmunicipisdel pladeGirona, pacitat estava xifrada ensis-cents alumnes. muns itres pavellons dequatre aulescada un.Laca- AMGi Carnet dePere Cerezo, president delaJuntaDefensa Passiva deGirona. Girona, 31d’octubre de1938 L’arribada dePere Cerezo al’alcaldia, fou «saluda- Justament fer front alsperillsdelsatacs aerisde A bandadetot això,ideconfeccionar elprimerpro- 326 L’Autonomista se’nfelicitava idemanava... Passiva deGirona, ambseualsbaixos del’Ajuntament. l’agulla, creava, el5denovembre, laJuntadeDefensa nou govern municipal, conscient quecaliaposarfila a laseva àrea, aSarriàdeTer, el30dejuny de1937. El elements quecalguin.» fantasioses, atots els indrets delaciutat iabocar-hiels la construcció derefugis tot seguit,sensepretensions fugis. Refugissensemésdeliberacions. Cal emprendre ciutadans comptin ambmedispera evitar elperill.Re- complement indispensable a aquests serveis: queels rill peròara esva adotar aGirona, amburgència, del utilitzat elsserveis devigilànciaiassenyalament depe- cia peraladefensa passiva delaciutat. Finsara s’han L’Autonomista, 8denovembre de 1937, p. 2. «emprendre, desdedemà,obres devertadera eficà- 326 135 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 136 PERE CEREZO AMGi la tramesa demenjarperalapoblaciómésvulnerable delaciutat. Escrit del’alcalde Pere Cerezo agraint aPau Casals Girona, 12degener1939 330 329 328 327 als atacs aerisquevan deixar unbalançde81víctimesmortals. planta, quesumats alsprivats, encasesparticulars,van permetre fer front bilitaren dotzenes d’espais públics com arefugis ise’nconstruïren denova l’escàs any defuncionament,novembre de1937 agenerde1939, s’ha- rona ambrepresentants polítics itècnicsmilitars,mèdicsarquitectes. En del col·legi Liceu Escolar ambedats compreses entre 7i11anys». nuts ambelresultat demés700 ferits i221morts,entre ells48alumnes que laciutat deLleidahavia patit unbombardeig de«pocméscincmi- com era laciutat afinalsdeltrist generde1939: jornades a Girona. A Pere Cerezo aGirona. L’ocupació franquista era imminent. guerra extra-catalans». Era el23dedesembre de1938, elsúltims diesde impressions recollides enlavisitaqueaquests havien fet «alsfronts de mista ésunainvitació aunaconversa entre elliLaureà Dalmausobre les conferències: unadeles últimesnotíciesdeCerezo publicadaaL’Autono- re elseufillJoan,ques’havia incorporat al’Exèrcit republicà unany abans. Laureà DalmauiJoanFronjosà, probablement ambl’ànimdepoderveu- d’una delegaciódelParlament ambelsdiputats JosepAndreu iAbelló, ques gironines. el 1938, seriadesignat secretari general delaFederació d’ERCalescomar- Girona, enelqual,amés,s’encarregà d’exposar-hi laponènciaagrària. na— elCongrés Extraordinari delaFederació d’ERCdelescomarques de partit. Així,el5desetembre de1937, presidia —alCentre d’UnióRepublica- Catalunya, l’activitat deCerezo durant aquest períodetambéesva situaral Pere Cerezo, com aalcalde, presidiria laJuntadeDefensa Passiva deGi- La pors’estava instal·lant enl’ànimdelapoblació.Feia tot just tres dies Antoni Rovira iVirgili va seruntestimoni directe d’aquelles tràgiques La proximitat de la tragèdia tampoc el feu desistir de continuar donant El desembre de1938 visitàelsfronts deguerra delCentre formant part avinguda detemporal, ihoinundentot d’unanegra multitud». de gent.Unsriusobscursquecreixen is’inflenremoregen com unaenorme d’aigua téGirona: elTer, l’Onyar, Ara elGüelliGalligants. témolts mésrius homes i dones i criatures que seuen o dormen o jeuen al damunt. Quatre rius tat. Per tots els racons itocoms hi ha farcells, maletes, flassades, matalassos, i Malgrat l’alcaldia delaciutat icontinuar essent diputat delParlament de
Antoni ROVIRA IVIRGILI.Elsdarrers diesdelaCatalunya republicana, p. 71. L’Autonomista, 6desetembre de1937, p. 1;ÚltimaHora , 7desetembre de1937, p. 4. Ibídem, p. 43. Jaume PRAT; Jordi PERICOT. Bombessobre Girona, p. 30. «Va arribantgentimésalscarrers deGirona ials voltants delaciu- Els darrers dies de la Catalunya republicana descrivia 330 328 327
329 I UB-BPR del SegellPro-refugiats. Cartell depropaganda 1937 137 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 138 PERE CEREZO USAM Un delsúltimsbombardejos delesaviacions feixistes alemanya iitalianasobre laciutat . Girona, 27 degener1939 332 Ibídem. 331 nicipal, habilitadacom adormitori decircumstàncies: rava aixílaseva experiència: ner, era eldramaturg Álvaro deOrriols,quienlaseva crònicadelsfets, nar- dels refugiats quehavien arribat aGirona feia poc, justament el25dege- havia fet ifeia totes lesgestions possibles peracomodar tothom. Unaltre zo s’excusava alsrefugiats perlamancad’allotjament, tot assegurant que Aquella nit Álvaro de Orriols finalment la passaria a la sala del Teatre Mu- Davant detalmultitud,Rovira iVirgili explicava com l’alcalde Pere Cere- que parece mirarnos atodos con sorpresa ypreguntarse: adentrarse enelmundomaravilloso delaficción escénica. de unmomento aotro, ver encenderse lasbaterías yalzarseesetelón, para presión derevivir los clásicos “descansos” desuspasados días. Yunoespera, estancia aquímássoportable. Encendidas lasluces laterales, lasaladaim- con aire deburgueses quehanpagadosupalco. mirando laplatea, loscodos apoyados contra labarandilla deterciopelo rojo, cir quehansacadounabono. Ahora, mientras fabrican sueño, seentretienen llevan varios díasinstaladas ensunueva yextraña habitación; sepodríade- jor leparece. Enlospalcos seven curiososgruposfamiliares. Hay familias que forasteros.» encuentren camasnihabitacionessuficientes para albergar aunaludtalde ple fórmulapara calmarlosánimos,puesnoesposiblequeenGerona se sible facilitarles algunainstalación másdecorosa. Sospechoqueesunasim- nógrafas van tomando losnombres delosrecién llegados para ver siespo- mohadas. suelo, tendida sobre mantasyutilizandosuslíosmaletasamanera deal- naves desprovistas detoda clasedemueblaje, dondelagente yace sobre el han sidoutilizadospara dormitorios. Llamemosdormitorios aunasinmensas ellos están sus familiares. Toda la planta baja y gran parte del piso principal dependencias oficiales. Ensuinterior pululaunaluvióndefuncionarios.Con servir deMinisterio: uncaserónantiguo en elquesehaninstalado diversas 62. Álvaro de ORRIOLS. —¿A quéhanvenido aquí?» Pero... no pasa nada. Por esta vez eldrama está en la sala, y eseltelón el Por orden delalcaldefuncionalacaldera delacalefacción, loquehace la «No hay acomodador, naturalmente. Cadacualescoge labutacaqueme- El barulloesenorme. Allínohay quienseentienda.Unasmuchachasmeca- «Llegamos alaplazadondeestá eledificioque, provisionalmente, hade 331 Las hogueras del Pertús: diario de la evacuación de Cataluña, p. 332 de refugis antiaeris. per alaconstrucció per arecaptar diners hotels, restaurants isimilars, despatxades enbars,cafès,fondes, Segell sobre consumicions ibegudes Girona, 1938 139 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 140
PERE CEREZO UB-BPR del nourègimmilitar. les intencions dictatorials i enelseutitular deixava claramblaimatge nacionalsindicalista Fotos. Semanariográfico 18 defebrer de1939 333 de SantJosep. Fou lamatinada del25degener abandonant laseva últimaresidència delaTravessia que Rovira iVirgili explicava ambaquestes paraules: que l’alcalde Cerezo emprenia elcamídel’exili. Unfet Així va sercom Pere Cerezo va marxar deGirona, Així, doncs,era lasituacióaciutat elmateix dia ser jahosabiaperendavant.» sa. Emfa l’efecte quejahosabia.Mésencara: quepot- mostra estranyat: dies esmouiparlaambunaserenitat remarcable, es vol dir:“Jo m’hopensava”. MiquelSantaló,queaquests presa; unsaltres eslimiten aunmig-riure misteriós que mentat. Elsuns,enassabentar-se’n fan ungest desor- carregat iperillósqueahir. ElcasdeCerezo ésmoltco- viatges d’anada itornada. la desapariciódeCerezo. D’altra banda,ellfeia sovint regut Joatribueixo aBarcelona. amotius confessables tava segurament delsmateixos rumorsquehavien cor- de lapresa delpoderperlaclasse treballadora; estrac- dicats obrers gironins preparaven uncop, queseriael ments locals? Ahiralatarda va córrer laveu queelssin- S’ha sentitofès oamenaçat perl’actitud decerts ele- sar ni prevenir ningú? És el contagi dels mals exemples? l’alcaldia desobte ienunahora intempestiva, senseavi- conduït com un home serè i enter, ha abandonat ara ries. Per quèPere Cerezo, queendiverses ocasions s’ha altres amicsemrepeteixen lanotícia entermes crus: ha hagutdetornar perraó del’edat militar. Poc després hora havia anat a dur la seva família al Pertús, d’on ell les sis. var-me, ésaquesta: publicana, p. 72-73. Antoni ROVIRA I VIRGILI. La seva fesomia, però, no expressa cap gran sorpre - —Ah, ésfora enCerezo? La veritat ésqueavui hihaaGirona unambient més En dies extraordinaris succeeixen coses extraordinà - —Cerezo hafugitfa tres hores. Me l’ha donada Pau Romeva, que aaquella mateixa —Cerezo hapassat lafrontera aquesta matinada a «La primera notícia que rebo avui, després delle- Els darrers dies de la Catalunya re- 333 daria ellmateix... estat laseva últimanitgironina, jaquetalcom recor - gentina, feia quaranta-tres anys, unllunyà 1896. Havia via arribat denen,amblaseva família, procedent d’Ar- 1939, essent encara alcalde d’una ciutat a la qual ha- 334 part delafamília elcamídel’exili.» Es plantejava elmomentdifícil.Tenia d’emprendre amb tat del poblecatalà. La tempesta espresentava cruel. Pernar Barcelona. tantusurpaven Catalunya ilalliber- cumstancies. El feixisme i els traïdors entraven a domi- res. AMGi. Pere CEREZO. Notes autobiogràfiques, sd,BuenosAi- «A lafidegener1939 fou depenosesitristes cir- 334 141 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 142 PERE CEREZO (SERRA D’OR) Josep A.GibernauiUrbiciSoler. Joan Ventura iJaumeJurnet;davant seu,JoanGibernau,Carolina Ros, x, MiquelGarriga, D’esquerra adreta, alsfons: JaumeMiravitlles, Margarida Adroher, Pere Cerezo. Sopar enhonordeJaumeMiravitlles iPere Cerezo, acabats d’arribar alsEstats Units. Nova York, novembre de1941 8 regidors, juntamb l’alcalde», s’havia constituït unnouconsistori. donat blicana. Just conèixer-se lanotíciademarxa dePere Cerezo, el28degener, bé alaciutat deGirona, s’estaven produint elsúltimsbrots deresistència repu- les enyorades comarques gironines. Perquè enelconjunt delaprovíncia, itam- tera, iméstenint encompte queamagaven tot elquesucceïa alseudarrere, a i tot elsPirineus,inamovibles, esveien diferents desd’aquell costat delafron- feia ni dos anys que havia nascut. I fet aquell pas, ja res tornaria a ser igual. Fins her, idelesseves duesfillespetites, Margarita iAlberta,quanaquesta últimano havia passat aFrança denegra nit,delamàseva muller, Margarida Adro- panyoles. Unasimplelíniadefrontera, iuncanvi demónivida.Pere Cerezo 8.1. Del’últimanitgironina al’arribada aBuenosAires retorn al’Argentina natal L’exili: 335 ra pertald’evitar serrepresaliats. Allò es va convertir, ràpidament i inevita- i pagesosfinsapolíticsintel·lectuals, esveieren obligats acreuar lafronte- atures, joves, vells; homesidonesde totes lesedats icondicions, desd’obrers venja ide repressió del règimfranquista, emprengueren elcamídel’exili. Cri- havia tingut, com atret desortida,uncop d’estat. el Franquisme, imposat perl’úsdelaforça, através d’unaocupaciómilitarque via arribat permitjà d’uneseleccions, deforma pacíficaifestiva; icomençava mes personesasortir-ne. ifinal.S’acabava Punt laSegonaRepública, queha- blicà deGirona, càrrec queva posseir durant unasetmana,era unadelesúlti- de Navarra ocupava militarment la ciutat i Joan Ballesta, l’últim alcalde repu- tament tenia elsdiescomptats, nohihavia res afer: el4defebrer laIVDivisió sep Fornells, JosepCabrujaiJoanBallesta. Enrealitat, però,aquellnouAjun- dones, AngelinaCompte iÀngelaMoñino, iquatre homes:JosepGarreta, Jo- a iniciativa delsrepresentants delaCNT, UGT, PSUCiJSUC, il’integraven dues Ja maiméstornaria atrepitjar terres gironines, nicatalanes, nitansolses- Així lescoses, van sermoltes les personesque, preveient elsànimsdere-
AMGi. Manualsd’acords, Comissió deGovern, sessió del28degener1939, foli 18r-18v. «l’abandonament total delesseves funcionsmunicipalspelsconsellers 335 Havia estat 143 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 144 PERE CEREZO CE el lehendakari JoséAntonio Aguirre, JaumeLluró,Fermí Folguera iJesúsZabala. Pere Cerezo, xix;asseguts, Pere Seras, RamónMariadeAldasoro, ManuelSerra iMoret, D’esquerra adreta, dempeus:JosepEscolà, x,JoanJ. Llorens, x,JosepCortès, x, que lifou tributat enocasiód’unavisitaaArgentina. gallegues icatalanes, desprésd’haver signat elLlibre d’Ordel’entitat, enelmarc del’homenatge El lehendakari bascalasecretaria delCasaldeCatalunya, acompanyat depersonalitats basques, Buenos Aires, 28desetembre de1942 337 336 tubre— tingut unparell demesosambmotiudelsFets d’Oc- Rufí, perexemple, era militantd’ERC ihavia estat de- d’haver pres partitafavor delacausarepublicana — seus germans:RufíiÀngelCerezo iHernàez. Pel fet ni lesseves filles.Encanvi, síquehiapareixen dosdels camps, nohiconsten niPere Cerezo, nilaseva muller, d’exiliats republicans queforen internats enaquells tals, aPerpinyà, onhiharegistrats uns90.000 noms dades dels Arxius Departamentals dels Pirineus Orien- de lesplatges, com enelcasd’Argelers. Alabasede ons simplescampamentsimprovisats damuntlasorra ats republicans encampsdeconcentració, enocasi- fenomen, aquestes optaren perdistribuir elsrefugi- toritats franceses. De fet, davant delamagnituddel llidora, ambelsbraços oberts,perpartdelesaltes au- les fronteres nofeien presagiar unarebuda massa aco- el territori francès. Almenys acurttermini. destí detota aquellariuada d’exiliats noera altre que zo. Però passessin peronpassessin, elcert ésqueel vit perconèixer l’activitat parlamentàriadePere Cere- pocs anys estrobaren algunsdocumentsquehanser- i emblema de la retirada republicana, on per cert fa Mas Perxés, darrera seudelaGeneralitat deCatalunya sident LluísCompanys; camíqueemprengué desdel litzades. Aquest fou justament el camíescollit pelpre- muntanya com elcoll deLli,alaVajol, tambéeren uti- que altres zones menys accessibles, sobretot rutes de vessar. Va serelcasdelPortús odePortbou, mentre fred de l’hivern, esperant el seu torn per poder tra- poques pertinences quepodientraginar, abrigats pel van arribaraformar llargues cuesdegent,ambles blement, enuncampiquipugui.Enalgunspuntses madour, aldepartamentoccità d’Òlt. balladors Estrangers número 154,almunicipideRoca- selló. Finsitot, formarien partdelaCompanyia deTre- a parar alcampdeconcentració delBarcarès, alRos- l’exili com elseugermàgran i,uncop a França, anaren Les vacil·lacions del govern francès al’hora d’obrir
Cerezo iHernáez. ADPO. Fitxes personals de RufíCerezo iHernáez id’Àngel L’Autonomista, 31d’octubre de1934, p. 5. 336 tantuncom l’altre havien agafat elcamíde 337 Anys méstard, gats del’organització d’ERCaFrança. cità deCorresa, Rufíseriaundelsdelegats encarre- des delalocalitat deBrive, al tambédepartamentoc- 339 338 341 340 que havia militat alPartit Nacionalista Català— el darrer delsquatre germans,—delqualensconsta lans deMontpeller, trobem hostatjat, pelmaigde1942, nistratius, Résidence desIntellectuels catalans». de l’anomenada, oficialment, ésadir, aefectes admi- tal com afegia Bladé,«gairebé tots vivienal’empara muel Morera, deTerrassa oJosepSastre, deTremp. I, màs, deCassà delaSelva, Antoni Vives, deLleida,Sa- O elsalcaldesHilariSalvadó, deBarcelona, JosepDal- Magre, JoanSauret, HumbertTorres iFrancesc Viadiu. demunt, Antoni Dot,Francesc Farreras iDuran, Jaume testini, JoaquimBilbeny, EnricCanturri,Xavier Casa- els tambédiputats d’ERC,MartíBarrera, Nicolau Bat- teix Antoni Rovira i Virgili, el filòsof Francesc Pujols, a talld’exemple, amésdeCerezo, s’hitrobaven elma- Cerezo iHernàez, que també s’exilià amblaseva famí- la capitaldelLlenguadoc. va iniciarlesclasses al’escola públicaJeanne d’Arc de la fillaMargarita, provinent d’unaescola dePerpinyà, del 21d’abril de1939, jaquefou enaquelladata quan bliren definitivament aMontpeller. Devia serpelsvolts després deseracollits primerament aPerpinyà, s’esta- Pere Cerezo, Margarida Adroher ilesseves duesfilles, va serabsoluta,ilacasuística bendiversa. Enelcasde funcionaris...». ialgunsregidors,Barcelona intel·lectuals, periodistes, vern autònom,unatrentena dediputats, l’alcalde de ta condició, entre elsquals,«dos consellers delgo- de 1939 hihavia unsdos-cents catalans ambaques- càlculs deltambéexiliat ArturBladé,afinalsd’agost clis deconcentració derefugiats republicans. Segons Justament aquí,alaResidència d’Intel·lectuals Cata- Així doncs,uncop creuada lafrontera ladispersió La ciutat deMontpellerva serundelsprincipalsnu-
La Humanitat [Montpeller]15demarç1945, p. 2 Estat Català, 2d’abril de1932, p. 2. Avui, 1d’octubre de1989, p. 55. ller, 7desetembre de1940, Montpeller. AMGi. Certificat escolar de l’École Jeanne d’Arc de Montpe- 340 Lallista denomsquedonaésllarga, i 339 338 341 Joan 145 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 146 PERE CEREZO FCC Cerezo Adroher . Margarita iAlberta Les germanes Buenos Aires, 1944 a podersubsistir. ra, cinc francs diaris,haguessin d’anar atreballar later - cia montpellerina,malgrat rebre unpetitsubsidide com hodemostra quemoltsmembres delaResidèn- tant econòmiques com administratives, eren grans, 346 Ibídem. 345 344 343 342 Lluïsa iAlberta. lia: ladona,Rosa Cervera iParonella iduesfilles,Maria lloc ondormir. l’École d’Agriculture, hipernoctésgentquenotenia que llogaren aMontpeller, al número 5de l’Avenue de sentit, perexemple, era habitual que alacasavella dant-los ambtot elquetenia alseuabast. Enaquest gics idesconcertants fou treballar pelsrefugiats, aju- realitzades pelseupare durant aquellsmomentstrà- hores tenia dotze anys, unadelesprincipalstasques que segons recorda la seva filla Margarita, que ales- sés elsprimersdiesdel’exili enaquellapoblació.Iés fugiats. D’aquí que, potserperaixò,Pere Cerezo pas- de s’havia ofert unservei d’auxili id’orientació alsre- nascut alCasalCatalà dePerpinyà, ondurant l’èxo- molt compromesa». gi d’intel·lectuals, políticsd’un cert relleu ialtra gent la voluntat deconstituir unespai«que fos unrefu- lans, era unacreació delaFundacióRamonLlull,amb La Residència, talcom era coneguda pelscata- poques esperances.» tració, por del feixisme, por de passar gana) i amb molt sempre ambpor(pordetornar auncampdeconcen - la situacióperqualpassàvem ambpenesitreballs, estar solipoderfer intercanvi decomentaris sobre del passeig del’Esplanada,odelPeyrou. Elcasera no unien enalgunestabliment, oestrobaven enunbanc «l’únic treball que els era permès als refugiats», per Avui, 1d’octubre de1989, p. 55. juliol de2017, Corrientes. Conversa mantinguda amb Margarita Cerezo i Adroher, 9 de Avui, 1d’octubre de1989, p. 55. de 1942. ADH. Intellectuels Catalans hébergés àMontpellier, 1demaig «Elsqui,malgrat tot, podienpagar-seuncafè,esre- 344 342 345 Poc méspodiafer. Les limitacions, Ara bé,talcom concloïa Bladé... 343 346 Era unaideaque, defet, havia 347 tó elcargo dediputadolaEx-Generalidad deCa- de Cataluña, delquehizo intensa propaganda. Osten- vimiento pertenecía al partido Izquierda Republicana Albert deQuintanaiVergés. «Antes ydurante elMo- va serl’Ajuntament deGirona, aleshores presidit per litaren informació sobre Cerezo altribunalenqüestió gacions continuaren, iunadelesinstitucions quefaci- no semblava ser càstig suficient. Per aixòles investi - la guerra, haver hagutdemarxar decasaperlaforça tramitación nielfallo delexpediente». comparecencia del presunto responsable detendrá la advertia que«nielfallecimiento nilaausenciain - en laobligacióndeponerloconocimiento» . Amés, como cualessonlosbienesdesupertenencia están sido suconducta políticaosocialdelosinculpadosasí va llarga llista d’investigats, Cerezo entre ells, i demana- tínez Cardeñoso, enquèaquest donava aconèixer una tiques delaprovíncia deGirona, elcapitàManuelMar- edicte deljutge delTribunal deResponsabilitats Polí- 1939, elperiòdicfranquista ElPirineojapublicava un no caldriaesperar massa temps. El2dedesembre de ell també va ser víctima de la repressió franquista. I o n’haguessin marxat. Pere Cerezo nosen’escaparia, que elsobjectiusestrobessin enterritori «nacional» tat republicà eren enormes,finsalpuntquetanlifeia ja, depassar comptes vers tot allòqueera ohavia es- finalment executat el15demarç.Les ganesdereven- minat perunsarticlesperiodístics, sentenciat amort,i mès capdelicte, uncop retornat alaciutat era incri- via deciditacreuar-la perconsiderar quenohavia co- fins alamateixa líniadefrontera peròquenos’ha- cà CarlesRahola,perexemple, ques’havia traslladat sió queaquest estava duentaterme. L’amic republi- Regne Unitilamateixa França. Itot, malgrat larepres- neixement diplomàticdelrègimfranquista, inclososel la Guerra Civil,diversos païsoshavien accedit al reco- Poc desprésdeconfirmar-se lavictòriafranquista en res catalanes s’havien anant esvaint a còpiade fets. però lesesperances depodertornar atrepitjar ter- En elsambientsmés optimistes n’hihavia hagut, «que cuantaspersonas tengan relación decualhaya
El Pirineo,2dedesembre de1939, p. 4. 347 Haver perdut 147 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 148 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA FCC Margarida Adroher iPere Cerezo. Buenos Aires, circa 1955 mesos, França quedariasotadomininazi.Elpitjores- nia i esclatava la Segona Guerra Mundial. En qüestió de ar elpitjor. Elsetembre de1939 Alemanya envaïa Polò- la políticaagressiva d’Adolf Hitler, nofeia sinópresagi- més negre. L’escalada detensió, enpartmotivada per que anaven arribantdelaresta d’Europa, tampoc. tícies quearribaven delapenínsulanoeren bones,les nat enunregiment decàstig aMèrida.Però silesno- tesa militarafavor delbàndolrepublicà, va serinter- qui desprésd’haver participat directament enlacon - com tampochopodriafer elfillJoanCerezo iPalahy, sió franquista. Jamaiméstornaria aveure elseupare, lloc iestava essent testimoni directe deladura repres- rales Gavilan, enacabarlaguerra nos’havia mogutde rezo iPalahy, que, casadael1937 ambJoséMaríaCor- mentables notíciesdevien arribaralafillaCarmeCe- 351 350 349 348 No seleconocen bienes,ignorándosesuparadero». de losprincipalesdirigentes delarevolución marxista. taluña. Fue alcaldepresidente deesta ciudad,yuno va aportardadesrellevants sobre Pere Cerezo. Cap més entitat, de les moltes queforen consultades, roja». truir lesactuacionsrealitzades durant la«dominación fiscal LuisMazo Mendoiquetenia perobjectiuins- xista enGerona ysuprovincia» , queva serdirigidapel altra causaoberta. tenia nibénscomptes bancaris oberts, però síuna Viabrea, tambéva serencausat. ver format partdelComitè Revolucionari deRiellsi al com aquella,jaqueelseugermàRufí,acusat d’ha- lia queestava essent sotmèsaunainvestigació judici- Certament, elcontext internacional era cadadia Era lacausageneral, conjunta, «de larebelión mar-
1941, Girona. AHN. CausaGeneral, 1434,expedient 23,11denovembre de 1940, Girona. AHG. Responsabilitats polítiques contra Pedro Canals i altres, 1940. ment aljutge deresponsabilitats polítiques, 23 defebrer de AMGi. Informes deconducta, 1939-1940. Informe del’Ajunta- Girona. AHN. CausaGeneral, 1438,expedient 7, 29d’octubre de1941, 350 Val adirquenoera l’únicmembre delafamí- 351 Totes aquestes la- 349 No 348
argentina». pública Argentina puedereclamarse lanacionalidad «si Ud.tienecomprobante desunacimiento enlaRe- sa deLlenguadocliresponia unacartatot afirmant: 1939, elvicecònsol delaRepública Argentina aTolo- ses. Prova d’això ésqueambdata del13demarç començat lesgestions nomésd’arribar aterres france- rezo, avançant-se a tots aquells esdeveniments, havia metessin, enelseucas, retornar al’Argentina natal. i màniguesperaconseguir quatre passatges queliper- es trobava enaquellsmomentsPere Cerezo, fent mans va creuar l’Atlàntic. Ésadir, fer portaAmèrica.Ienaixò i unesmillorsperspectives defutur, era laqueimplica- L’única sortida quesemblava garantir lasupervivència, darrers esdeveniments, no feien més que accentuar-se. sentiments quejahieren, peròqueenvistes d’aquells riós avís. Lainseguretat, laporiràbiaaflordepell; l’assassinaria, fou, amésd’unatràgicanotícia,unse- i laseva posterior entrega al’Espanya franquista, que dent Companys, perpartdelapoliciamilitaralemanya, dures. L’amenaça noera menor. Ladetenció delpresi- bertat, estrobaven ara acorralats enmigdeduesdicta- França. Ells,quehavien defensat lademocràciailli- nien lesportes d’Espanya tancades,iara tambélesde cenari possible peralsrefugiats republicans, quejate- 354 353 352 una còpiadelaseva partidadenaixement. a laDirección General delRegistro CivildeMendoza trada aArgentina ala butxaca, arribava elmomentde com a ciutadà argentí. certificat de matrícula que l’acreditava, oficialment, què l’11dejuliold’aquell mateix any, jadisposava del de 1940, tot iquedespréselprocés s’acceleraria, per- no li seria expedida fins un any més tard, el 26 de març Els tràmits no van serfàcils, ni àgils.De fet, Pere Ce-
1940, Mendoza. AMGi. CartadelRegistre CivildeMendoza, 8demarç de Llenguadoc. gentina aTolosa deLlenguadoc,13març1939, Tolosa AMGi. Carta manuscrita del Viceconsolat de la República Ar- 1940, Consolat delaRepública Argentina aFrança, 11 de juliol de Mendoza, 26 de març de 1940; certificat de matrícula del AMGi. Còpia del certificat de naixement del Registre Civil 352 D’aquí que, acte seguit,Cerezo sol·licités 354 Per tant, amb el permís d’en- 353 Aquesta 149 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 150 PERE CEREZO JMCC D’esquerra adreta: Margarita Cerezo, JoanCardona, AlbertaCerezo, Margarida Adroher iPere Cerezo. Celebració decapd’any. Buenos Aires, 31dedesembre de1956 a cantarelsversos de«L’Emigrant», queprenien, allà paquebot i,mentre contemplaven l’horitzó,es posaren gint queelspassatgers s’acumularen alapartaltadel veu alafillaMargarita Cerezo enrecordar-ho, tot afe- lanes. Setanta-sisanys després,encara selitrencava la ció passaria perdavant delesenyorades costes cata- bord del paquebot Alsina. Inevitablement, l’embarca- mençaria a Marsella mateix, el 15 degener 1941, a tava apuntperaquellviatge senseretorn, queco- 356 355 gili esdirigiaaJosepPous iPagès peracomunicar-li: a Montpellerel22d’agost, enquèAntoni Rovira iVir- diatament, talcom endonacompte unacarta datada sible, direcció alseuvell/nou país.Éselquefeu imme- començar a moure fils per embarcar, al més aviat pos- seva família esperant l’ordre derepatriació. va quePere Cerezo estrobava aaquesta ciutat ambla cònsol de la República Argentina a Marsella certifica- Si aixòera al’agost, el12desetembre següentel mes actual.» Ha afegit quelicaldriarebre l’importabansdel28 5, Avenue del’École d’Agriculture, Montpeller (Hérault). Contesteu-li, si us plau, directament. La seva adreça és: ha insistit ademanar-mequeusescrivís,iaixíhofaig. que noemsemblafàcilelpugueuatendre; peròell creu que seran pagats més endavant. Jo li he declarat 800 francs descomptats delsdejulioliagost, queell avançats delssubsidisdesetembre ioctubre, mésels pecuniari desitjariaquelifossin enviats 4.000 francs tint deMarsella.Per taldecompletar elseuproveïment sablanca, cosa queintentaria lasetmanaentrant sor- a l’Argentina, on pensapodertraslladar-se viaOran-Ca- que l’afecten. M’haexplicat queelltéelvisat peraanar nar-me queusescrivísexposant-vos unes qüestions Cerezo, de Girona, que ja deveu conèixer, perdema - càrrec. Però avui havingutatrobar-me eldiputat Pere correspondència inohevolgut contribuir aaquest re-
Marsella, 12desetembre de1940, Marsella. AMGi. Certificat 421delcònsoldelaRepública Argentina a 66. Antoni ROVIRA IVIRGILI.Cartes del’exili: 1939-1949, p. 65- «M’imagino com deveu estar recarregat defeines i 355 356 Tot es- a Nova York havia fet arribarunaadvertència: de superar unpetitentrebanc, jaqueelcònsolargentí Abans d’establir-se alaciutat porteña, però,van haver després d’haver iniciat latravessa marítimaaMarsella. Montevideo, el29d’octubre de1941, noumesosimig van arribar, desprésde fer escalaaRiodeJaneiro i tia delportdeNova York direcció BuenosAires, on bre, elvapor americàArgentina, ambellsabord, sor- el figuerenc JaumeMiravitlles. Finalment,l’11d’octu- missari dePropaganda delaGeneralitat de Catalunya, acabat d’arribar exiliat alaciutat delsgratacels: elco- un sopard’honorperaellialtre il·lustre republicà acollits pelCasalCatalà deNova York, queorganitzà estada alaciutat nord-americana, essent cordialment de laLlibertat. Pere Cerezo ifamília van fer unabreu land, ambvistes directes sobre Manhattan il’Estàtua Lisboa, aNova York, onentrarien pelportd’EllisIs- Argentina, sinóqueprimeresdirigiren, fent escalaa pa Pinto. Jaera setembre, peròel destí encara nofou te queemprendrien abord delvaixell portuguèsSer- vaixell peracreuar definitivament l’Atlàntic. Untrajec- poder sortir-ne, irestaren esperant l’arribada d’unnou Cerezo ifamília, gràciesalesgestions delpare, van ternats en camps de concentració. Sembla que Pere parats enfunciódesitenien criatures ono, van serin- tres mesosmésaCasablanca.Allà,elspassatgers, se- ner finsal3dejuny, i després derecular unes milles, mobilitzat. Primerquatre mesosaDakar, del27 dege- per notenir elpermísperavançar, va serdeturat iim- dépendante delavolonté despassagers» , ienconcret cop creuat l’estret deGibraltar, l’Alsina, «pourcausein- records agres. Perquè va seruntrajecte accidentat. Un grat elpasdelsanys, queaniriaacompanyada d’altres rança esmor».Unaescena emotiva iinesborrable- mal nya, pàtriadel meucor, quandetus’allunya, d’enyo- i enaquellmoment,unsentitespecial:«DolçaCatalu- de se han producido muchos casos de enfermedades octubre último, procede de LisboayCasablanca,don- al paísabordo delvapor “Argentina” el 30 delmesde lia Cerezo, repatriada porelConsulado yquellegaron Departamento de Sanidadlehace saberquela fami- en Nueva York, hainformado aesta Dirección que el «El Consulado General delaRepública Argentina 151 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 152 PERE CEREZO presidit perPere Cerezo. de BuenosAires del CasaldeCatalunya del nouConsell Directiu informant del’elecció Josep Tarradellas al president Carta adreçada 15 dejuny de1955 Buenos Aires, AMTM defensar nielsidealsrepublicans nielsprincipiscata- la defensa d’unesidees,Pere Cerezo nodeixàmaide baven lluny delaterra originària. socials ilingüístics entre elscompatriotes queestro- talà, creats amblaideademantenir vinclesculturals, ples mésemblemàtics,elCentre Català ielCasalCa- amb institucions ambforça anys aldarrere. Elsexem- havia una col·lectivitat catalana, queaméscomptava corrent entre elsrefugiats republicans. Tot iaixò,hi nou alpaís.L’Argentina nova serladestinació mésre- havia passat moltdetemps iara tocava adaptar-sede retorn nodesitjat alaterra quel’havia vist néixer. Però 359 358 357 «per fi igràciesa la seva qualitat d’argentí». talunya» poble quanelsfranquistes van possessionar-se deCa- ciava quedesprésd’haver seguit«l’èxode delnostre 8.2. President delCasaldeCatalunya gueren establir-se alacapitalargentina. Margarida Adroher ilesfillesMargarita iAlbertapo- cida enlasinmediaciones». informó quenovivíalafamilia deCerezo, niera cono- micilio delacalleBillinghurst, nº 2389, enelcualsele rección Dr. Francisco Lynch, seconstituyó eneldo- d’Immigració que«el médico desanidadesta Di- prés, el15denovembre, esfeia saberaldirector llinghurst Nº2389», peròcuriosament,pocsdiesdes- da familia haconstituido sudomicilioenlacalleBi- Malgrat ladistància ielfet d’haver pagat ambl’exili El novembre de1941, larevista Ressorgiment anun- Sense mésnovetats sobre l’assumpte, Pere Cerezo, En elmateix documents’especificava que«lacita- se dirigen”.» has personasfueran observadas en loslugares donde contagiosas y que “sería de particular interés que dic-
Ibídem.
«Arribada», aRessorgiment, novembre de1941, p. 4.958. Marítima, any 1941, caixa 25. AGN-DAI. Direcció NacionaldeMigracions. Actes d’Inspecció Pere Cerezo havia arribat aBuenosAires, 357 358 359 Era el directiva encapçaladaperValentí Jordana. ja havia estat elegit,el1949, jurat titulardelajunta de l’entitat, del’abril de1955 al’abril de1957. torze anys, Pere Cerezo tambéocuparialapresidència mora, que va serpresident de la institució durant ca- com altres exiliats catalans, casdelmetge JoanRoca- rezo nova dubtar a entrar dins delseucercle. De fet, lades amblallenguaicultura catalanes, iPere Ce- Català. S’hiduienaterme tot tipusd’activitats vincu- cana enlaGuerra Civil, entre elCentre Català ielCasal fundada apartirdelaunió,arran deladerrota republi- 863 delcarrer Chacabuco, era unaentitat catalanista fes através delCasaldeCatalunya. ElCasal,ubicat al s’integrés dinslacomunitat catalana delaciutat, iho lanistes. D’aquí que, nomésarribaralaciutat porteña, 361 360 Rovira, vocal delegat deCultura. feó; Andreu Sabaté, vocal delegat d’Esports; i Josep i Propaganda; Francesc Calvo, vocal delegat del’Or- d’Ajuda iCooperació; NilBonell,vocal delegat d’Actes vocal delegat d’Art escènic;EusebiPié,vocal delegat sorer; Remigi Servent, bibiotecari; Antoni Aymerich, prosecretari; Antoni Rivas, tresorer; LluísRuiz,protre- vicepresident; Francesc Olivé,secretari; ÒscarBlanc, nyat d’unConsell Directiu format per:Josep Santaló, màximes responsabilitats delCasal.Hofaria acompa- l’única candidatura queespresentava, va assumir les esperar finsel24 d’abril de1955, quandesprésdeser rigir l’entitat, tot iquesensel’èxitdesitjat. Litocaria després, finsitot, oficialitzariaunacandidatura perdi- Cerezo va prendre eltorn deparaula peraexpressar: Tanmateix, abansd’arribar alapresidència, Cerezo dades. Confío quetodos colaboraremos con elmismo los largos añosdeactividadencorporaciones y socie- mi y en todos los cargos que he desempeñado durante toy biendispuesto acumplirlaporhabersido normaen nos obligaaunaresponsabilidad quepormiparte es- nos Aires], abrilde1956, p. 11. Buenos Aires. Cartadel15dejuny de1955; Catalunya [Bue - AMTM. Correspondència rebuda delCasaldeCatalunya de 72. CCBA. Actes del’Assemblea General, 31demarç1949, foli «La Asambleanoshademostrado unaconfianza que 361 Uncop elegit,Pere 360 Unany 153 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 154 PERE CEREZO (CATALUNYA) organitzada perlaJoventut delCasaldeCatalunya. Pere Cerezo inaugura l’exposició depintura iescultura d’artistes catalans radicats aArgentina, Buenos Aires, 29d’octubre de1955 363 362 sea másjustificada toda vez quelasNacionesUnidasno puedendeningún Naciones Unidas.Quizásahora tenga mayor actualidadysupublicación bro hansidoescritos antes dequeEspaña fuera admitidaenelsenode las ta, LluísNicolau d’Olwer iJoanCuatrecasas. «Muchoscapítulosdeeste li - Marc-Aureli Vila, JoanRocamora, JosepMariaBatista iRoca, JosepTrue- Armengol, Antoni Dot,CarlesPiiSunyer, Vicenç Guarner, SantiagoSentís, sé, JosepSantaló,August PiiSunyer, Manuel Serra iMoret, JosepRovira i Vàchier, JoanCoromines, Pere MasiPerera, JosepCarner, Domènec Guan- tats deprimernivell: JosepMariaCorredor, Pere BoschiGimpera, Jaume tura, lahistòria ielfolklore deCatalunya, iforen encarregats apersonali- les institucions polítiques, les relacions exteriors, lallengua, l’art, la litera- Per aixòelstextos delsvint-i-un capítols estaven dedicats al’economia, xer internacionalment larealitat històrica icontemporània de Catalunya. francès, de gairebé cinc-centes pàgines, amb l’objectiu dedonaraconèi - ció delLibro Blanco deCataluña , unaediciótrilingüe, encastellà, anglèsi mora, idelCasaldeCatalunya presidit per ell,esva duraterme lapublica- març de1956, sotal’impulsdelarevista Catalunya, econòmicament, malgrat elsseusmésde1.500associats. Per exemple, el penta aunaentitat queestava passant permomentsdelicats, sobretot i RaülBerta,vocal delegat deCultura. card Llobera, vocal delegat del’Orfeó; Felip Forn, vocal delegat d’Esports; d’Ajuda iCooperació; NilBonell,vocal delegat d’Actes iPropaganda; Ri- ri; Antoni Aymerich, vocal delegat d’Art escènic; Eusebi Pié, vocal delegat Amadeu Sàenz,tresorer; LluísRuiz,protresorer; Remigi Servent, bibioteca- ra, vicepresident; Francesc Olivé, secretari; Fermí Folguera, prosecretari; Consell Directiu farcit decanvis, queara estaria format per:JoanRocamo- l’assemblea anual,enlaquerenovaria elcàrrec depresident, peròamb un Aquests dosanys serientemps suficientperquè Pere Cerezo donésem- Després delprimerany demandat, el26d’abril de1956 secelebrava como demostración degratitud alatierra quenoscobija.» lamente para proporcionar satisfacción atodos losasociados,sinotambién situación nosobligaaejecutaractos yfiestas propiamente argentinas, noso- Argentina yquenuestra entidadcuentacon muchossociosargentinos; esta to leshancontado suspadres. Tampoco debemosolvidarqueestamos enla lanes, desconocedores de nuestra patria, debensentirlaatracción de cuan- nes deben revivir las horas vividas en nuestra tierra. Los hijos de socios cata- que elCasalespara nosotros unrincóndeCataluña, dondelossocioscatala- tro de esta casa el recuerdo de las casas de Cataluña. No olvidemos nunca sentido de responsabilidad en nuestras obligaciones para mantener vivo den-
CCBA. Actes del’Assemblea General, 31de març de1949, foli 64-65. Catalunya [BuenosAires], abrilde1957, p. 11. 363 dirigida perJoanRoca- 362
FJI Libro blanco deCataluña. 1956 155 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 156 PERE CEREZO (CATALUNYA) editada aBuenosAires del1916al1972, enel40èaniversari delapublicació. editor deRessorgiment,larevista méslongeva del’exili català, Pere Cerezo intervenint enl’homenatge aHipòlitNadaliMallol, Buenos Aires, 12d’agost de1956 tat, com laPau, tambéésindivisible». ferents, el seu silenci esdevé una complicitat. La Lliber- aquestes consciències sàpiguen quesi romanen indi- voltar totes lesconsciències liberals delmón.Icalque fligeix aCatalunya desdefa setze anys, hauriadere- tic autògraf: un sentitsimilar, Pau Casalshicol·laborava enunpòr- 366 365 364 AA.DD. planteados», modo desinteresarse deloshechosyproblemas promís del’actriu catalana: pital argentina. Al’hora delcafè... guai, quedirigia,alTeatro NacionalCervantes delaca- sentar obres teatrals delaComedia Nacionald’Uru- la seva presència aBuenosAires ambmotiuderepre- zà unàpat d’homenatge aMargarida Xirgu, aprofitant duir clandestinament al’Espanya franquista. de Washington i Leningrad, fins i tot s’arribaria a intro- de lesbiblioteques mésimportantsdelmón,com les tenir unaàmpliadifusióifou sol·licitadaperalgunes la República, Pedro EugenioAramburu. L’obra, queva Pere Cerezo, n’entregaria un exemplar alpresident de munitat catalana aArgentina, delaqualformava part co de Cataluña En elseuemotiudiscurs,Pere Cerezo lloava elcom- El 2demaig1956, elCasaldeCatalunya organit- El mateix març,tot just acabat desortirelLibro Blan- ment, deBuenosAires.» i l’agraïment delscatalans detot elmóni,enaquellmo- per fer arribaralagran actriuelsentiment,l’admiració dèstia demanava lainspiració ilafacilitat d’expressió aquesta vida,tanrebregada iembolicada. Amb mo- madurs quejaestaven detornada demoltes coses en mava part delageneració delsgransdel’exili, homes estar sempre plenad’ensenyaments isentitcomú. For- na delbanquet.La seva paraula pausadaiprofunda va 121-122. Joan ROCAMORA. ElCasaldeCatalunya aBuenos Aires, p. Ibídem, p. 11. «Pere Cerezo, alcaldeexiliat deGirona, va fer l’ofre- Libro blanco deCataluña, p.7. «La persecució que el règimfranquista in- 364 s’apuntava enelpròlegdelllibre. Ien d’impremta, una delegació dela co- 366 365 367 giant elcompromís patriòtic del’homenatjat, fou un rompuda: 480mesos, 480números. Pere Cerezo, elo- amb motiudelsquaranta anys depublicacióininter - revista catalana editada a BuenosAires Ressorgiment, ge l’empordanès Hipòlit NadaliMallol,factòtum dela de Catalunya, tambéfou objecte d’uncàlidhomenat - dad NacionaldeTres deFebrero. ra ésavui diaunespaiescènic, vinculat alaUniversi- nom delagran actriucatalana alseuteatre, queenca- Aires, elqual24 desetembre de1966 donariael aquest homenatge delCasaldeCatalunya deBuenos bent nombroses mostres d’afecte i admiració com fou amb lescomunitats catalanes d’aquests països,re- guai iArgentina, va conrear unarelació moltintensa Uns mesosméstard, el12d’agost de1956, alCasal Margarida Xirgu, queva viure l’exili entre Xile, Uru- entusiasmes idelseuamor.» per la vostra fermesa espiritual, us farà ofrena dels seus que usestima iusadmira, perlavostra vàluaartística i ca ideGuimerà;elpoblelaintel·ligència ideltreball, llibertat. Llavors, elpobledeBenavente, Lor deGarcía - ments delatirania; pot ésser queaviat surtielsoldela ça. Semblaunfet quecomencen atrontollar elsfona- d’una justa reparació. [...] ble quehatornat alavidadellibertat usfa objecte diu ladita,nohihamalquecent anys duri;iavui unpo- això queusheuvist atropellada eneldret d’asil. Com ja la misèriadecertes vanitats, treballen sempre iésper secucions nousdeturen. L’enveja, lespetites passions, fidelitat alallei.Per ellsl’art nocompta, peròlesper- la, fou assassinat pelsbàrbarstraïdors alapromesa de que peldelicte d’ésser amicdelaRepúblicaEspanyo- ca obres del gran poeta màrtir car malgrat tot, vósrepresentaveu pelspoblesd’Amèri- moltíssim, carteniu dignitat cívica ivoluntat desacrifici, homes; feu quelcom que els homes lliures apreciem amb elsprincipissagrats dellibertat delspoblesi Sou tambéunaexiliada; usmanteniu valenta iferma
Margarida Xirgu», Catalunya, maigde1956, p. 9-10. «Casal deCatalunya. Sopard’homenatge al’actriu catalana Avui esdibuixa, pelspoblesd’Espanya, unaesperan- «Existeix envósunaaltra apreciable consideració: 367 [Federico García Lorca], 157 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 158 PERE CEREZO (CATALANES ENLAARGENTINA) que signaalllibre d’honordelCasaldeCatalunya enunavisita. Pere Cerezo ambelcapdelgovern republicà espanyol al’exili, FélixGordón Ordás Buenos Aires, 7d’abril de1957 368 ànim queexpressaria ellmateix: aniversari dela Revolució Argentina— amb aquest brats el1960aBuenosAires —coincidint amb el150è dels JocsFlorals dela LlenguaCatalana al’exili, cele- Catalana, itambéva dirigirlaComissió Organitzadora ser nomenat president delConsell delaCol·lectivitat en l’activitat delacomunitat catalana. Per exemple, va hora queseguiaassumint responsabilitats destacades ne president, va continuar-hi vinculat com asoci,al- nya aManuel Ripoll. Tanmateix, malgrat deixar deser- Pere Cerezo cediria lapresidència delCasaldeCatalu- en feu eldiscursdecloenda. publicà del’exili, elcaricaturista Andreu Dameson,que dels oradors d’unacte impulsat perunaltre insignere- table; JoanLlorens, secretari; iFrancesc Arnó,Joan president; JoanRussinyol, tresorer; JoanPrim,comp - sió Organitzadora estaria formada per:Pere Cerezo, ra, mantenidors; iJoanRocamora, secretari. LaComis- Monner Sans,HipòlitNadal i MallolPere MasiPere- sa, president; Andreu Dameson,Joan Merli,JoséMaría nes del’exili iargentins d’origen català: Jaume Pahis- Consistori format perdestacades personalitats catala- Medicina delaUniversidad deBuenos Aires ambun de setembre de1960al’Aula MagnadelaFacultat de els JocsFlorals del’exili. Lacelebració tindriallocl’11 de 1958 aMendoza, Argentina acollia pertercer cop En l’assemblea anualcelebrada el28d’abril de1957, Després delesedicions1940aBuenosAires i venien succeint-se desdetemps remots.» temps lesdates ilessolemnitats queambforça derite collir laseva obra patriòtica imarcar enelrellotge del Florals però nosaltres de Barcelona, somlliures de re- drà haver-se suprimitl’Honorable Consistori delsJocs rebrota enelsmésallunyats hemisferis”. Iafegíem: “Po- lunya nohamortiqueelsseuesperitindomenyable dret delaTerra fos mantingudal’afirmació queCata- Jocs Florals de l’exili dèiem: “que calia que en algun in- gentina, enconvocar elspoetes iprosadors alsprimers Buenos Aires. ANC. CartadePere Cerezo aJoanMassot, generde1960, «L’any 1940 els catalans residents a la RepúblicaAr- 368 ras, vocals. Bas, SantiagoRubióiTudurí, JosepSantalóiPere Se- 370 369 371 elogiós editorial: cà, sotal’impulsdeVicenç Riera Llorca, hidediquésun què de l’interior deCatalunya. Aquesta dadaserviriaper- nyalava que dels 180 treballs rebuts el 60% procedien tural. tista Xuriguera, justament elguanyador delaFlorNa- fael Tasis, Abelard Tona, Estanislau Torres oJoanBap- Maria Corredor, Pere Guilanyà, ManueldePedrolo, Ra- Bladé, JosepCarner-Ribalta,Ambrosi Carrion,Josep gures deleslletres ielperiodismecatalà com Artur Jocs Florals s’hipodentrobar algunesdestacades fi- En lamemòriadelsecretari, JoanRocamora asse- Entre lanòminadepremiats d’aquella ediciódels inicial enlaRenaixença [...]» del català, elsJocsFlorals hanrecobrat laseva funció d’un govern centralista, que arriba a prohibir el lliure ús dents; peròenquedarCatalunya sotmesa alatirania Florals van podersertitllats d’anacrònics iintranscen- duresa literària irestablerta laseva oficialitat, elsJocs dors. Arribadalallenguaaunpuntderemarcable ma - quals al’any 1859 nocreia nilamajoriadelsorganitza- mostrar les possibilitats de la llengua catalana, en les nir lafinalitat —quevan aconseguir plenament—de- celebrar-se durant aBarcelona, moltdetemps van te- una missió alhora literària ipatriòtica. Quanvan poder lar delsJocsFlorals, alsqualsescau,tradicionalment, nostre país, bastaria per ajustificar la celebració regu- nèixer elproblema deCatalunya iguanyar amicsperal que hihandonat elseusuportamistós. Aixòsol,fer co- lectuals idelesautoritats delpaísons’hancelebrat, ció dramàtica delacultura catalana l’atenció dels intel· brat, elsJocsFlorals hanfet concentrar sobre lasitua-
(1941-1977). Josep FAULÍ. ElsJocsFlorals delaLlenguaCatalana al’exili. Josep FAULÍ. Op. cit.,p. 201-203. Pont Blau,generde1961, p. 1. Pont Blau,revista catalana editadaal’exili mexi- «Com cadaany, desdel1941, arreu ons’hancele- 371 369 370 159 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 160 PERE CEREZO UB-BPR (CATALUNYA) Els oradors, d’esquerra adreta: JosepSantaló,Pere Cerezo iHipòlitNadalMallol. Commemoració delaproclamació delaRepública Catalana, alCasaldeCatalunya. Buenos Aires, 13d’abril de1957 373 372 la UBA, José María Monner Sans, del soci més vell del Cuatrecasas, deldegàdelaFacultat deFilosofia rens, deldelegat delaGeneralitat aArgentina, Joan ments delpresident delCasaldeCatalunya, JoanLlo- natge. dels JocsFlorals lifou agraïda ambunàpat d’home- vicepresident delqual,SantiagoRubióiTudurí, va dir: convocades pelConsell delaCol·lectivitat Catalana, el al Casal de Catalunya, ambuncentenar depersones, lut, finalment se celebrà diumenge 20 de maig de 1962 Després delaplujad’aplaudiments idelsparla- La destacada contribució de Pere Cerezo a l’èxit amics, aPere Cerezo.» el nostre cor, al nostre gran patriota, a l’amic entre els devem, sinópelquerepresenta, l’oferim tots idetot lo. Inopelqueval, queésbenpocalcostat delqueli més adientperafer públicl’agraïment dequèuspar- ca, alservei delacausaNacionalCatalunya. hores, il’energia posadaalservei detota gesta patriòti- el tacte exquisit delnostre inoblidablePresident d’ales- a cercar solucionsiaajuntarvoluntats. Tots recordarem servarem el record per sempre més de la seva bona mà ge, en la preparació d’aquells Jocs Florals memorables, lebració queavui téllocperfi. amic perdé lasalut. I ésaixòelque retardà aquesta ce- ell tanbenconduïda idutaaterme, queelnostre gran amic Pere Cerezo. hores, iqueavui enspresideix enaquest acte: elgran dora, com aPresident del nostre Consell queera ales- qui va ocuparlaPresidència delaComissió Organitza- es considerava endeute ambelquiva ésser l’ànima,el de BuenosAires, elConsell delaCol·lectivitat Catalana rals del1960al’Amfiteatre delaFacultat deMedicina
de 1962,p. 6. «Homenatge aPere Cerezo», Catalunya [BuenosAires], juliol 8.863. «Demostració aPere Cerezo», Ressorgiment, juny de1962,p. Aquest acte degermanorésallòquehemtrobat tots Tots elsquehemintervingut sota elseualtguiat- Va ésser aconseqüència d’aquella organització, per «D’ençà delabrillantíssima celebració delsJocsFlo- 372 Ajornat unany imig,perproblemes desa- 373 responia emocionat: escriptors Francesc ArnóiJosepSantaló.Pere Cerezo Casal, Antoni Masip, delpoetafestiu, LluísRos idels 374 coneixeria elseu futurespòs,JoanCardona delToro. la llengua catalana, i on la seva filla gran, Margarita, nal ifamiliar onla seva fillapetita,Alberta,aprendria promís cívic.Fou tambéunespaidesociabilitat frater- rada ionpodercontinuar desenvolupant elseucom- Pere Cerezo elllocontrobar elcaliudelapàtriaenyo - El CasaldeCatalunya, però,nofou noméspera nimement aplaudit,il’homenatjat moltfelicitat.» l’Alvear Palace, ambun¡Visca Catalunya!, quefou unà- bà, desprésdefer esmentdelsopard’honorcelebrat a tica ienfortir elnostre dret aésser unpoblelliure. Aca- seny català, pertald’arribar aunaacció d’unitat patriò- d’Àngel Guimerà. La nostraverema,d’Antoni Carrioni La SantaEspina, exemples la tres sónunamanifestació decatalanitat iposàcom a Santa Espina.Afirmà quetotes lessardanes enllurslle- Maragall, ÀngelGuimerà,alqualesdeulalletra deLa valoren lasardana, com MosènCinto Verdaguer, Joan la Cobla Delspoetes Barcelona. queambllurspoesies les cobles méconegudes com laPrincipaldeBisbali sals, Millet, Lamote de Grignon, Manén i altres. Parlà de naterra, etc. aixícom d’altres compositors com Pau Ca- Serra, EnricMorera, Bou,Coll deJuliGarreta, Bo- Baró, dana fa unscent anys, iparlàdePep Ventura, deJosep ració i pàtria. Comentà la gran transformació en la sar- i historiar l’evolució de la sardana, que també és inspi- piració ipàtriaaprofità laseva disertacióperdescriure Magna delaFacultat deMedicinad’aquesta ciutat. li celebrats l’Onze deSetembre del’any 1960al’Aula la festa delsJocsFlorals delaLlenguaCatalana al’Exi- Fet elsilenci,l’homenatjat comença recordant l’èxitde lids iafectuosos foren dedicats al’amic Pere Cerezo. Ibídem. Finalment féuunacridaalanecessitat defer úsdel Digué queelsJocsFlorals tenen lasignificaciód’ins- «En aixecar-se l’homenatjat, nousaplaudimentscà- Sardana de la Pàtria, de Joan Llongueras, 374 161 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 162 PERE CEREZO (CATALANES ENLAARGENTINA) se celebrà alTeatro Presidente Alvear. «¡Tres Euzkadi pueblosenpie!Galícia, iCataluña porlalibertad» Gran acte deGaleuzca, queambellema Buenos Aires, 14dejuliol1958 República Federal Ibèrica». ra nova; hadebasar-seenlepacte depobleslliures: tructuració futura del’Estat espanyol necessita motllu- lunya, Francesc Macià»alhora queafirmava que«l’es- amb lesparaules ivisiódelprimerPresident deCata- talana talcom es dibuixà el gloriós dia del 14 d’abril tablir-se lacartaconstitucional delaRepúblicaCa- tut deCatalunya hadesuperar-se, millordithad’es- Pere Cerezo contestava que«Indubtablement l’Esta- bre laseva vigènciailanova situaciópolítica,alaqual nomia ambunaenquesta adiverses personalitats, so- rava elsdeuanys del’aprovació del’Estatut d’Auto- 376 375 ganitzaren. participant entotes lesiniciatives polítiquesques’or- cuperació delesllibertats iinstitucions deCatalunya, rà desdelprimerminutalalluitadel’exili peralare- 8.3. Diputat al’exili no s’havia produït perles circumstàncies bèl·liques. El Parlament s’hauriad’haver renovat el1937, cosa que ons d’autogovern que, pertant,estrobaven encrisi. lívia... feia complicada unarestitució d’unes instituci- però d’altres aAnglaterra, Mèxic,Argentina, Xile, Bo- plexa. Ladispersiódelsdiputats, alguns a França, Catalunya ielParlament al’exili. Lasituació era com - sones encarregades dereorganitzar laGeneralitat de Cerezo mantenia elscontactes políticsamblesper- ra Mundial. just acabava de sortir de l’infern de la Segona Guer- les necessitats peremptòries enunaEuropa quetot ça, ambdiners,menjar, roba omedicaments,davant córrer amburgència elscompatriotes refugiats a Fran- na, —balears,valencians icatalans delPrincipat— aso- instava tots elsresidents deparlacatalana d’Argenti- fest delComitè Pro Refugiats Catalans aFrança, que L’octubre de 1942, la revista Des d’Argentina, eldiputat Pere Cerezo s’incorpo- Malgrat trobar-se al’altra bandadel’Atlàntic, Pere El desembre de1945Pere Cerezo signava elMani-
gener de1946,p. 283-284. «La ayuda a loscatalanes refugiados enFrancia», Galeuzca, [Buenos Aires], octubre de1942,p. 24-25. «Una enquesta sobre l’Estatut deCatalunya», Catalunya 376 375 Catalunya commemo- litat nacional». tothora els principis fonamentals de la nostra persona- ses al’exili, laineludiblenecessitat detenir encompte dar atots elscatalans, devant certes resolucions pre- mateix 1957 lifeia avinent: «Hecregut necessari recor- Butlletí d’Informació de la Generalitat» i, a més,aquell del ple, sabem que Tarradellas l’informava de la publicació ca catalana, espanyola iinternacional. Així,perexem- rezo enrelació adiversos temes del’actualitat políti- que serveix peraconèixer l’opinió quetenia Pere Ce - correspondència deldiputat gironí ambel president elecció, JosepMariaCasabò. rezo il’únicdiputat delaLligaqueparticipàenaquella seu vot percorreu. Desd’Argentina votaren Pere Ce- majoria exiliats a Europa i Amèrica— hi feren arribar el ticiparen —algunsenl’exili interior aCatalunya, peròla presencialment, peròlaresta delsvint-i-sisquehipar- desena dediputats exiliats aMèxichipogueren ser pública espanyola alaCiutat deMèxic.Nomésuna tenir llocel8d’agost de1954 al’ambaixada delaRe- núncia peredat deJosepIrla,enunaelecció queva de laGeneralitat deCatalunya al’exili. Cerezo va mantenir ambJosepTarradellas, president especialment interessant lacorrespondència quePere ment deCatalunya quenitansolsespodiareunir, és bé lesdificultats existents peramantenir viuunParla- d’aquells comicis. Per aconèixer lesinterioritats itam- Per aixòelsdiputats elegitsel1932 conservaven l’acta 377 any liresponia tot fent aquesta reflexió: part dePere Cerezo, quiel21dedesembre delmateix L’Arxiu Tarradellas, alMonestir dePoblet, guarda Tarradellas havia accedit al càrrec, després de la re-
de laRepublicàdel14d’abril. Enbonahora fos així.Ar- als nostres principisdecatalanistes irepublicans. franquistes, somantimonàrquics inopodem renunciar persió, hauríemd’estar unitsennooblidar. Somanti- ideals dellibertat malgrat elsmoltsanys d’exili iladis -
«primer Diari Oficial publicat a l’exili» o del de 1957, Saint-Martin-le-Beau. AMTM. Cartade Josep Tarradellas aPere Cerezo, 27 d’abril Molts creuen existeix la possibilitat de la restauració «Nosaltres, catalans exiliats perhaver defensat els 377 Aquestes cartes tindrien resposta per «proper 163 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 164 PERE CEREZO (EL CASAL DECATALUNYA DEBUENOS AIRES) en elprimeracte delsJocsFlorals delaLlenguaCatalana al’exili. ofrenant unacorona deflors almonument«General SanMartínyalosEjércitos delaIndependencia», Joan Rocamora, JoanRussinyol, Pere Cerezo, JoanLlorens ialtres membres delaCol·lectivitat Catalana Buenos Aires, 11desetembre de1960 378 liats queestroben a França»: preocupacions queemprodueix l’actitud decerts exi- sar-se percontestar tard perla«gran feinada imoltes seu interlocutor, iaixí,lirespondria, desprésd’excu- no s’estaria decomentar algunsaspectes abordats pel Davant detots aquests plantejaments, Tarradellas tat delanostra llibertat com ahomesicom apoble.» licitats ibonany nouique l’any 1958 siguieldelareali- avui isempre perenfortir lapersonalitat deCatalunya. tra protesta, perpossibilitar unatransformació federal i tat, perrequerir justícia, perfer sentiriescoltar lanos- un respecte aldret, persituar-nosen unpladeigual- de tenir vida enaquestes hores difícils, permantenir conjunt mesfàcilesd’ésser escoltat. de unitat possible com acatalans, com mesfort siael ria botenir uncriteri ounestat deopinióambelmàxim podrà prendre part directa en la acció però sempre se- moment, produït eldaltabaixésdifícilafirmarcom es situació que pateix Espanya pot fer crisis en qualsevol bles. l’èxit delsidealsdellibertat com ahomesicom apo- junts podríemfer bonafeina, juntspodemaspirar a dubte pensencom nosaltres elsbascos ielsgallecs, confederació republicana delspoblesibèrics. mentar elcamíquefaciliti moderar laaspiració dela lectiva perestablir laRepúblicaFederal is’hade fo- anhels, els desitjos politics dellibertat individuals i col· la feina defer sentirentots elspoblesd’Espanya els ni devem esser separatistes, tenim laobligació defer ar deixar-nos portarperlaconllevancia, tampocpodem poble, l’experiència hademostrat nopodemcontinu- tucional el tipus regional ha d’esser substituït pel de serà imprescindible ésser revisionista delalleiconsti- tra partpolíticaipersonallasincera col·laboració però ribat aquest momentnohihauriademancarperlanos- sembre de1957, BuenosAires. AMTM. Cartade Pere Cerezo aJosepTarradellas, 21de- Una afectuosa abraçada ambl’efecte desempre, fe- Soc delsqueopinolesinstitucions creades han És evident quecapplagahaestat eterna, labrutal Per aquesta tascajanoestem solselscatalans, sens 378
381 380 379 Cerezo lienvià unadelescartes ambméscontingut, ta: ment, talcom liagrairia elpresident méstard percar- nir lloc i ambdósamics van poderconversar personal- rent alameva persona». si hocreu necessari uspuguidemanarinformes refe- nom alSr. Cònsoldel’Argentina aParís, pertaldeque tra perafer-li saberque«m’hepermèsdonarelvostre at saludar-vos personalment».Amés,aprofitava lalle- en aMendoza, tot desitjant«que emseràpossible avi- segurament assistiria alsJocsFlorals quesecelebrari- Un any després,el22dedesembre de1959, Pere El viatge deTarradellas perterres argentines va te- A finalsde1958, Tarradellas informava Cerezo que nera diferent decom hoeren abans.» obligarà aveure iaplantejar certs problemes d’unama- dent quel’experiència ialtemps aldiadedemàens camí quefa tantsianys varem emprendre. Ésevi- al meu entendre de cap de les maneres desviar-nos del talans, republicans iantifranquistes, pertantnopodem de donar suport a la restauració Monàrquica. Som ca- pressentir elsnostres problemes.» cideixo completament amblavostra manera deveure i sabeu quebensincerament hicorresponc, iquecoin- fundament lavostra fidelamistat, quecom sempre ja permeteu-me que avui us digui de nou que estimo pro - Encara queeneldiausvaig dirtot elmeuagraïment, el vostre pensamentenrelació a lesnostres inquietuds. sells queemvareu donaricom emva plaure escoltar quantes iquantes vegades hepensat ambelsbonscon- bre de1959, Saint-Martin-le-Beau. AMTM. CartadeJosep Tarradellas aPere Cerezo, 5desetem- de 1958, Saint-Martin-le-Beau. AMTM. CartadeJosepTarradellas aPere Cerezo, 8d’octubre de 1958, Saint-Martin-le-Beau. AMTM. CartadeJosepTarradellas aPere Cerezo, 3 demaig «No és hora ni de proclamar la República Catalana ni No sé pas després de la meva estada entre vosaltres «Estimat Diputat iamic, 380 381 379
165 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 166 PERE CEREZO UB-BPR (CATALUNYA) D’esquerra adreta: Pere Cerezo, JoanRussinyol, JoanLlorens, JoanPrimiSantiagoRubióTudurí. Membres delaComissió Organitzadora delsJocsFlorals delaLlenguaCatalana al’exili. Buenos Aires, 11desetembre de1960 produir-la completament, lamissiva deiaaixí: conèixer larepressió delrègimfranquista. Sensere- on detallava accions afer desdel’exili, peradonar tur, converses que podriendonar-sealapublicitat conjunt deacció contra l’actual règim iposicionspelfu- sidents perdiversos païsosper concretar opinionsde les ciències,delletres, delesarts,lapolíticare- sidència delaGeneralitat unconsell depersonalitats de laboració amblesinstitucions. un mitjàdecomprensió ifactor derespecte idecol · ideològica, sinceritat democràtica. Possiblement seria prudencial, organització dels partitspolítics,formació tible d’unamanera improvisada, ésnecessari untemps de lavoluntat popularperòaquesta nopot esser fac- constar la possibilitat de procedir a l’autodeterminació el camíd’unanecessària revisió delalegalitat. Hade úniques per mantenir la unitat catalana i per senyalar de comprendre quelesinstitucions popularssónles Parlament Català, tant a l’interior com a l’exterior han La Generalitat de Catalunya, l’Estatut de Catalunya, el respecte alesinstitucions creades el14deAbril1931. màxim desolemnitat idepublicitat període desessions d’ordre políticdonant al’acte el també articlesrelacionats endeterminats diaris d’estudis jurídicsdonantnota resum alapremsa –i vocats, alsparlaments,universitats iorganitzacions me documentat iseriósperestudiar: que fos un aconteixement greu s’hauria de fer un infor- fitxer peldiadedemàitambémomenttot allò nostre poble. Delrecull d’antecedents s’hauriadefer un humans, alesreivindicacions socialsieconòmiques del tots elsfets quesiguiunatropell alallibertat, alsdrets processos, règimdepresons, accions depoliciaosia idioma, religiós ifinseconòmiques, situacionsjudicials, acions obreres, ja sia per qüestions polítiques, socials, litzen aCatalunya contra persones,organismes, associ - injustos com infonamentats que periòdicament es rea- Pensar si seria necessari designar per part de la Pre- 2: Període detransició: Ésprecís crear unclimade Al Parlament Català queanyalment hauràdefer un A lesdelegacionspertransmetre alscol·legis dead- A lescomissions jurídiques idelsdrets delaONU «Seria bo en lo possible recollir tots els procediments (CATALUNYA) de laUniversidad deBuenosAires. a l’exili, alaportad’entrada delaFacultat deMedicina Cartell anunciador dels JocsFlorals delaLlenguaCatalana Buenos Aires, 11desetembre de1960 167 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 168 PERE CEREZO FCC Marga Cardona. i laseva neta Pere Cerezo Luján, 1968 382 que ladefeia untemps: a l’interior deCatalunya, ambunavisiómésoptimista Situats jaal1963, Tarradellas analitzava lasituació difícil trobar algúqueestigui contra lesnostres Institu - tra si exceptuem els franquistes i els monàrquics es ben pràctica delesrealitzacions.» com quecreieu tot quepuguiésser recollit iportat ala necessàries. més pràcticelpressupost fonamentat delespartides dria intentar defer unemprèstit patriòtic, emsembla dar derecollir lesquantitats necessàries obéespo- s’han creat unservei dedelegacionsquepodriencui- tar larealització d’unpressupost majormentavui que finalitats patriòtiques ihumanescrec queespot inten - les suggerènciesmanifestades per cobrir despesesde amb l’interior. per establir contactes deconfraternitat del’exterior fets politicsisocialscontra elrègim. fensa itambédel’ajut econòmic alesfamílies. cuidés directament de: ble organitzar unaassociació d’amics deCatalunya que França, aSuïssa oBèlgicas’hauriadeveure si és possi- cionals. d’establir laRepúblicaFederal deplenesgaranties na- per unaacció d’orientar elcamí d’arribar aconclusions contactes amb representacions d’altres pobles ibèrics nió interna iexterna envers laconveniència d’establir propaganda fet pelqueafecta al’interior deCatalunya. ons delParlament Català queseriauneficaçmitjàde balls realitzats celebrar anyalment un període de sessi- sembre de1959, BuenosAires. AMTM. Cartade Pere Cerezo aJosepTarradellas, 22de- «Com usheditenaquests darrers temps, acasanos- He fet un xic extensiva aquesta carta per si ha quel - 5º Pressupost delaGeneralitat al’Exili.Per atendre Relacions ambelsorganismes d’ajut internacional Visites periòdiquesaCatalunya alsempresonats per Ajudar elsperseguitsdel’acció judicialdelaseva de- 4º Organització d’ajut obéd’amics deCatalunya. A 3: Règimpolíticperunpròximfutur. Calpalesarl’opi- Posar enmarxa lacomissió deplanejament,delstre - 382 384 383 l’exili licomentava: de 1964,elpresident delaGeneralitat deCatalunya a ra tindriauncapítol més,jaqueambdata 9degener seva implantació». «donat elsentitlegal,democràtic,liberal, humàdela es occidentals deixant caure laRepública espanyola, recordar l’actitud «incomprensible» del finaldelaSegonaGuerra Mundial.Inos’estava de nisme, enmigdelaGuerra Freda desenvolupada des que veia allunyada iimmersaenunmardeconfusio- convençut ambl’ajuda d’unacomunitat internacional acció conjunta» . D’una banda, no es mostrava massa elements del’interior is’hade procurar procedir en talunya hadecomptar amblavoluntat delluitadels entació políticarelacionada amblallibertat deCa- rezo demanava aTarradellas unitat d’acció: «Tota ori- El debat sobre la situació dins l’Estat espanyol enca- Com havia estat latònicageneral finsaleshores, Ce- tal deminimitzar-les». emportats pelsseusfracassos, tendeixen atreballar per certs elements tot i acceptant les nostres Institucions, la batalla de la continuïtat de Catalunya, malgrat que cies alanostra fidelitat, podemdirquehemguanyat sentem, que contra el règim franquista. Avui dia, grà- tes, ja sabeu que era més contra el que nosaltres repre- certes personesqueesdiuennacionalistes ocatalanis- cions. Aixòera impensablefa unsanys, carlaposicióde çar-se aaccions decaire polític.» tothom sentiunabasarda iuna gran inquietuden llan- tat dedivisesconsiderable. Naturalment tot això fa que ció obrera aportatambéal’erari espanyol unaquanti- cional, aquesta allaudelturismeielfet que l’emigra- es sentmoltfort carcontinua rebent tot l’ajut interna- drint més i més;però per altra banda, econòmicament, el règimestà podritperdintre iquecadadiaesva po- tifranquisme éselpadecadadia.Nohihadubte que de 1964,Buenos Aires. AMTM. Carta de Pere Cerezo a Josep Tarradellas, 2 de gener de 1963, Saint-Martin-le-Beau. AMTM. CartadeJosepTarradellas aPere Cerezo, 2d’octubre «En tot l’àmbitdelaPenínsula ésevident quel’an- 383 384 de lesdemocràci- 169 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 170 PERE CEREZO JMCC als 45anys delseucasament. Margarida Adroher iPere Cerezo alaseva casadelcarrer Moreto, Buenos Aires, setembre de1971 punts: respecte, reconeixement iconvivència basat encinc ca dellibertats, conclou ambunprojecte de futurde de l’Estat espanyol, plenad’errors, fracassos iman- Cerezo. talana, SantiagoRubióiTudurí, JaumeVàchieriPere Jesús deZabala;idelConsell delaCol·lectivitat Ca- le Alkartasuna, Pablo Archaneo, JoséMaríaAzarola i Manuel UchaiDenísConles Tizado; d’Euzko Abertza- tats impulsores: Benito d’IrmandadeGalega, Cupeiro, ració dePropòsits, unmanifest signat perlestres enti- danses basques.Però elmésimportantva serlaDecla- orfeons gallecidelCasaldeCatalunya, aixícom de bé unesdeveniment cultural, amblesactuacionsdels iJoanRocamora.Joaquín deGamboa L’acte fou tam- presentant decadacomunitat: RamónSuárez Picallo, Buenos Aires, comptant ambelsparlamentsd’unre- omplí degomaelTeatro Presidente Alvear de liol de1958 va tenir llocungran acte deGaleuzca, que Col·lectivitat Catalana, queCerezo presidia, el14deju- tre 1945i1946. ribaria aeditarunarevista homònima,Galeuzca, en- María Aldasoro iManuelSerra iMoret, quefinsitot ar- impulsada per tres il·lustres exiliats: Castelao, Ramón llum aBuenosAires unareedició d’aquesta fórmula, cions delestres nacions,el9demaig1941 veia la signat el25dejuliol1933 perdiverses organitza - elPaístants deGalícia, BasciCatalunya, tat de Galeuzca, l’espai de trobada entre els represen- Cerezo enelseuexili argentí fou lad’impulsarl’activi- 8.4. Galeuzca El text, desprésderepassar latrajectòria històrica Una dècadadesprés,ainiciativa delConsell dela Bevent delprecedent delPacte deCompostel·la, Una de les tasques polítiques més reeixides de Pere ra cualquier forma quequiera sustituirlo oquesolapa- posible, alrégimenimperante yrepudiamos desdeaho- con todos nuestros esfuerzos para ponerfin,loantes nuestro decididopropósito decontinuar cooperando del Estado español.En consecuencia, manifestamos lista quehagobernado España,declaramos laquiebra «1º Ante laevidente incapacidaddelrégimen centra- 385 «Galeuzca», recent memoràndum publicat pelseugovern, queen ca elvisitàpertestimoniar-li elneguitgenerat perun publicà espanyol al’exili, unarepresentació deGaleuz Aires deFèlixGordón Ordás, president delGovern re- enes abundantes dedisfrute común.» cultura, lademocracia ylalibertadseanpara todos bi- justícia social,laprosperidad, lapazcivilycivilizada, suno con losdemáspueblospeninsulares para quela tras nacionalidades, nuestro deseo de trabajar de con- en virtuddelderecho de autodeterminación denues- beres yatributos quetalcondición otorga, afirmamos, nuestros pueblos,yenplenogoce delosderechos, de- rales. a toda forma estatal, coercitiva de los derechos natu- to alhombre como ente anterior superioryposterior técnico ycientífico ysusmodosespiritualesderespe- común, suvidademocrática, su progreso económico, pando ytrabajando para enriquecer, como patrimonio convivir pacíficamente enEuropa ycon Europa, partici- europeos yoccidentales enlopolítico. Queremos viviry plena libertaddeexpresarse. También queremos ser dones denuestras culturas nacionales,florecidas con les, deseamosaportaraesacomunidad losbienesy por cultura, somoseuropeos yoccidentales; ycomo ta- vincule atodos voluntariamente como pueblos libres. ganismo político plurinacionalydemocrático quenos los demáspueblospeninsulares, lacreación deun or- terminación, seestudiará, enunplanodeigualdadcon vención delasfuerzas democráticas decadapueblo. público constituyente, deconformidad ycon lainter- respectivos territorios, como únicos sujetos deDerecho presentativos delasnacionalidades procederán, ensus centralista yunitario, lasInstituciones uorganismos re- tad popularlibremente expresada. damente pretenda continuarlo al margen de la volun- El 3demarç1959, aprofitant l’estada aBuenos 5º Lograda asílaplenitudylibertadnacionalde 4º Por geografia, porhistoria, porespiritualidady 3º Previo elreconocimiento delderecho deautode - 2º Inmediatamente despuésdelacaídadelrégimen Catalunya [BuenosAires], agost de1958, p. 1-2. 385 171 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 172 PERE CEREZO BC d’haver-se produït. algunes setmanesdesprés de lamortPere Cerezo, que esferen ressò foren elsúnicsmitjans Los SitiosiElCorreo Catalán Agost de1977 387 386 broses ocasionsretornarien aCatalunya peraretro- juntament amblaseva germanaMargarita, ennom- autèntic pioneral’hora dedissenyar pòlisses. republicana, iunexcel·lent agentd’assegurances, un cat res delaseva rellevància políticaalaCatalunya pre benvestit, detracte afable, quemai lihavia expli- Eduardo Gómez, qui el recordava com unhomesem- amb qui va mantenir una estreta relació laboral va ser gó oaLaEconomía Comercial. Unadeles persones tor de les assegurances, treballant a Laboratorios Ba vida aBuenosAires, dedicat professionalment alsec- 8.5. Elsúltimsdiesd’unrepublicà oblidat Espanya democràtica: vern restaurat delspoblespeninsularsenunafutura tredit elcaràcter políticquehauriade tenir l’autogo- el seuapartat «Autonomías regionales» posava en - abans. maven enelmanifest aprovat aBuenosAires unany qualificaven elsfets demoltgreus ienelqualesrefer - representants deGaleuzca emeteren uncomunicat on Aquest negoci seria heretat per la filla Alberta, que Pere Cerezo va passar lasegonameitat delaseva Fruit d’aquesta polèmica,unasetmanadesprés,els ja queenstornaria al’estatus de1931.» ben incerta, pitjorqueenl’anterior etaparepublicana, ens presenta en l’esmentat document una perspectiva —afegí— i,noobstant, elGovern quevostè presideix Nosaltres somtresbiscit deGalícia. poblesrepublicans l’existència delsEstatuts deCatalunya iEuzkadi ielple- contacte ambforces de l’interior i en el qual hom ignora hagin publicat unmemoràndumqueincloupuntsde alarmats davant elfet quelesinstitucions republicanes representants de Galeuzca a l’Argentina ens sentíem de 1959, p. 5. «Comunicat deGaleuzca», Catalunya [BuenosAires], maig abril de1959, p. 3-4. «Galeuzca ielSr. Gordón Ordás», Catalunya [BuenosAires], «[...] 387 el Sr. Cerezo iniciàl’exposició dient-liqueels 386 blicà de1931. quatre darrers supervivents d’aquell ajuntamentrepu- tí, Pompeio Pascual iErmengolVilardell— com undels republicano», tot recordant-lo —ambManuelBonma- era titulada«Fallece enBuenosAires elúltimoalcalde mentada, signadaper Josep Clara a El Correo Catalán , «hombre muyinteligente». «Fallecimiento dedonPedro Cerezo» qualificat com a El redactor, anònim,titulava lanotíciaambunsimple mort arribariaaGirona, através deldiariLos Sitios. comptant alnostre il·lustre exiliat aBuenosAires. tretze diputats delParlament encara vius,continuava dues setmanes més tard, el diari net, les notícies circulaven molt méslentamenti així, lalt, el 14 de juliol de 1977. Però en un món sense Inter- militars. de mortsidesapareguts iunadècadadegoverns na, eldel24 demarç1976, queprovocaria milers més terrible dels cops d’estat del seu exili a Argenti - ria viure, eneltram finaldelaseva vida,elcinquèi la seva generació havien preservat. Catalunya recuperaria lallibertat ilesinstitucions que la fidelfranquisme ialbirar unfuturproper enelqual llarg exili. Pere Cerezo va poder veure, a partir de 1975, seus companys delParlament quemoriren durant el via deixat aGirona el1939, noesproduiria mai. de manera queelretrobament ambelsdosfillsqueha- llaren evitar situacions ambunaforta càrrega emotiva, rer Moreto onviviaamblafamília. Elsmetges liaconse- seu pare, que ja noesmouriadeBuenosAires, del car- dina, elCDCalahorra, el CDNumanciaoNaval. tercera divisió,com el CDDon Benito, elSD Ponferra- futbol professional endiversos equipsdesegonai paterns, onva morirel1986.Havia estat entrenador de cant-se a Calahorra, a la Rioja, la terra natal dels avis Joan, s’havia casat ihavia format unafamília tot afin- Coloma deFarners, onva morirel2012. L’altre germà, bar-se ambl’altra germana,Carme, queviviaaSanta El 17d’agost, unaaltra notícia, mésllarga idocu- No seriafinsel3d’agost, quelanotícia delaseva Poc mésd’un any després Pere Cerezo moriria,ma- Per contra, iperdesgràcia,aPere Cerezo litoca- Malgrat això,va tenir méssortquelamajoriadels Ni CarmeniJoanvan poder tornar aveure mai mésel Avui, fent llista dels 173 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 174 PERE CEREZO AMGi a través delaFundacióJosepIrla. en l’acte derecepció al’Ajuntament, deladocumentaciódonadaperfamília, mostrant elscarnetsd’alcalde deGirona idediputat alParlament deCatalunya dePere Cerezo, L’alcaldessa deGirona, MartaMadrenas ielpatró delaFundacióJosepIrla,Huguet, Girona, 10dejuliol2018 388 làntic. i bonhomia va deixar petja a ambdós costats de l’At- saport argentí, que amb el seu compromís, empenta amb lavidail’obra d’aquest homenotgironí ambpas- rona, ajudiaposarfiunoblittanllarg iafer justícia col·laboració de laDiputacióil’Ajuntament deGi- biogràfica impulsat per la Fundació Josep Irla ambla passat juliol. pal de Girona, com s’ha esdevingut finalment aquest de laFundacióJosepIrla,arribessin al’Arxiu Munici- raren personalmentaCorrientes pertalque, através ar guardant elspapersdePere Cerezo queem lliu- filla, Margarita, ilaneta,Marga Cardona, van continu- Buenos Aires, va tenir cura deladocumentació. 1992, laseva fillapetitaAlberta,queva viure sempre a Adroher, fins que a la mort d’ella, el 14 de febrer de l’oblit, custodiat nomésperlaseva vídua,Margarida Cerezo, com eldetantsaltres exiliats, va quedaren nyol, sempre enva. tenir algunamenadesubsidiperpartl’Estat espa- rida Adroher, va fer mans i mànigues per intentar ob- a lafamília, iésperaquest motiuquelavídua,Marga- Esperem queelpresent llibre, untreball derecerca Alberta va traspassar l’any passat, 2017, peròl’altra Des delaseva mort,lamemòriaielrecord dePere La pèrdua dePere Cerezo va suposarunsotrac per panyol, 12degener1981,BuenosAires. AMGi. CartadeMargarida Adroher alMinistre del’Interior es- 388 175 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 176 PERE CEREZO BVPH BNRA BFC BPCR BC ATMT3 ANC AMTM AMREC AMGi-CRDI Figueres APJPP AHN AHG AHD AHCB AGN-DDF AGN-DDE AGN-DAI AGN AGA AFB ADPO ADNM ADG ADAM ACRI Fons documentals i gràficsconsultats Biblioteca Virtual dePrensa Histórica Argentina [Mariano Moreno], BuenosAires Biblioteca NacionaldelaRepública Biblioteca Fages deCliment,Figueres Biblioteca PúblicaCarlesRahola,Girona Biblioteca deCatalunya, Barcelona Tercero, Barcelona Archivo delTribunal Militar Territorial Sant Cugat delVallès Arxiu NacionaldeCatalunya Arxiu Montserrat Tarradellas iMacià,Poblet Exteriores yCulto, Buenos Aires Archivo delMinisterio deRelaciones Centre deRecerca iDifusiódelaImatge Arxiu MunicipaldeGirona Arxiu Patrimonial Pujades, deJosepPuig Archivo Histórico Nacional,Madrid Arxiu Històric deGirona Archivo Histórico Diocesano, Logronyo Arxiu Històric delaCiutat deBarcelona Archivo General delaNación,BuenosAires Alcalá deHenares Archivo General delaAdministración, Arxiu Fotogràfic deBarcelona dels PirineusOrientals,Perpinyà Arxius Departamentals de Migraciones, BuenosAires Archivo delaDirección Nacional Arxiu Diocesà deGirona Antoni DalmauiAlcalde-Moraño, Girona Arxiu Comarcal delRipollès Departamento Documentos Fotográficos Departamento Documentos Escritos Departamento Archivo Intermedio USAM UB-BPR RCM PC JMCC JGF FRM FJI FDB FCC CEMLA CE Salamanca CDMH CCBA dell’Aeronautica Militare, Roma Archivio UfficioStorico Stato Maggiore Biblioteca delPavelló delaRepública Universitat deBarcelona Registro CivildeMatute Parlament deCatalunya, Barcelona Santa Coloma deFarners Josep MariaCorrales iCerezo, Jordi iFarrés, Galí Mata Fundació Rafael Masó,Girona Fundació JosepIrla,Barcelona Família Dot-Bohigas,Ciutat deMèxic Família Cardona-Cerezo, Corrientes Latinoamericanos, BuenosAires Centro deEstudios Migratorios Curial Edicions, Barcelona Centro DocumentaldelaMemoriaHistórica, Casal deCatalunya, BuenosAires 177 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 178 PERE CEREZO JMCC de l’església parroquial. i CarmeCerezo iPalahy, alpeudelesescales Les germanesMargarita Cerezo Adroher Santa Coloma deFarners, 28desetembre de2004 Testimonis consultats
Josep Maria Juan Pedro Margarita Eduardo Alberta Marga Cardona Cerezo Cerezo Adroher Cerezo Adroher Cerezo Miranda Corrales iCerezo Gómez Neta Filla Filla Net Net Company defeina aSeguros Victoria 179 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 180 PERE CEREZO 1942, p. 5.159-5.160. «Desè aniversari delParlament deCatalunya», Ressorgiment, desembre de «Avantatges delaLleiContractes deConreu», L’Autonomista, 22dedesem- «Un esperitfort», Empordà Federal, 11d’abril de1936, p. 2. «Esquerra vol dirhumanisme», Esquerra, 15defebrer de1936, p. 2. «Els isidristes sónlarevolució», Empordà Federal , 15defebrer de1936, p. 2. «Treballadors delaterra, penseu-hi», Esquerra, 8defebrer de1936, p. 4. «Si nofos que...», Empordà Federal , 1defebrer de1936, p. 2. «Un gastament», L’Autonomista, 25degener1936, p. 1 «El patriotisme de LligaCatalana», Empordà Federal, 25degener1936, p. 2 «El preu d’arrendament delesterres», Empordà Federal , 18degener1936, «Lliga Catalana no ésautonomista», Empordà Federal , 4degener1936, p. «Experiències», Empordà Federal, 21dedesembre de1935, p. 1-2. «Cacics», Empordà Federal , 9denovembre de1935, p. 4. «Carnet Electoral», Empordà Federal, 3denovembre de1935, p. 2. «Escoles», L’Horitzó , 12d’octubre de1935, p. 2. «Una lluitaelectoral», Acció Ciutadana , 22desetembre de1933, p. 4. «Legislació social»,Acció Ciutadana , 14d’abril de1933, p. 5[tambéaClamPo- «[Els candidats]», Acció Ciutadana,17denovembre de1932, p. 6. «Els treballadors delaterra», Acció Ciutadana,16desetembre de1932, p. 3-4. «Cultura obrera», Acció Ciutadana , 2desetembre de1932, p.Clam 4[tambéa 1. Articles A. ObrapròpiadePereCerezo Bibliografia bre de 1937, p. 1 [també aL’Autonomista, 28degener1936, p. 1]. p. 1. 1-2. pular, 15d’abril de1933, p. 2]. Popular, 12denovembre de1932, p. 2-3]. 181 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 182 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA — «Galeuzca», — — — a — republicà», — «Manifest — — 2. Manifestoscol·lectius 1958, p. 1-2. febrer de1936, p. 1. «Els empresonats a l’opinió», L’Autonomista, 10 de cions alParlament deCatalunya], 1932. Candidatura d’Esquerra Republicana peraleselec- «Empordanesos!», [Crida als“Empordanesos!” dela 3 dedesembre de1932, p. 1. scripció deGirona alsseuselectors», ClamPopular, «Els Diputats d’Esquerra Republicana perlacircum- i aElPrograma, 13denovembre de1932, p. 1]. Acció Ciutadana,4denovembre de1932, p. 1-2; tonomista, 2denovembre de1932, p. 2 de Catalunya «Manifest delscandidats d’Esquerra Republicana 1931, p. 1. de maig1920, p. 2. «La protesta denuestro Ayuntamiento», ElNorte, 11 Renovació, 2demaig1919, p. 1-2. «L’Assemblea delsAjuntamentsdeCatalunya», Clam Popular, 5denovembre de1932, p. 1-2; Catalunya [BuenosAires], agost de a lacircumscripció deGirona», L’Au L’Autonomista, 1d’abril de tmé a [també - VILÀ-BISA, Joaquim.«Reportatges delaHumanitat. «Pere Cerezo Hernaez, AlcaldedeGirona», L’Autono- «Pere Cerezo Hernáez, AlcaldedeGirona», L’Autono- «Parla eldiputat Pere Cerezo», L’Autonomista , 4dese- «Parla eldiputat Pere Cerezo», L’Autonomista , 4dese- MANENT ISEGIMON,Albert(dir.). «Cerezo iHernáez, GALÍ IFARRÉS, Jordi. «Pere Cerezo iHernáez», aAl- «Fallecimiento de don Pedro Cerezo», «Demostració aPere Cerezo», Ressorgiment, juny de CLARA IRESPLANDIS,Josep. «Fallece enBuenosAi- «Arribada», ALBERT IGENERÓ,Arnau;VALL ISEGURA,Josep. B. ArticlessobrePereCerezo 1935, p. 12. anys respectivament», La Humanitat, 18dejuliol Gómez Serrano compleixen condemnes de 12 i 8 nyor Pere Cerezo i el comissari de policia senyor Presons deCatalunya, ladeGirona. Eldiputat se- mista, 12defebrer de1938, p. 1. mista, 16dejuny de1937, p. 1. tembre de1936, p. 1. tembre de1936, p. 1. 422-423. Vol. 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992, p. bució auninventari biogràfic,toponímic itemàtic. Pere», a Girona, 2016, p. 185-209. caldes deGirona: 1931-1939. Girona: Ajuntamentde Gerona, 3d’agost de1977, p. 3. 1962, p. 8.863. talán, 17d’agost de1977. res elúltimoalcalderepublicano», ElCorreo Ca- rona, juliol-agost 2016, p. 42-43. «L’alcalde delaGirona enguerra», aRevista deGi- Diccionari delscatalans d’Amèrica: contri- Ressorgiment, novembre de1941, p. 4.958. Los Sitios de AJUNTAMENT DE GIRONA.Escola Prat delaRiba AMETLLA I COLL, Claudi.Memòriespolítiques. — — — ALSINA, JuanA.MemoriadelDepartamento General ALCALÁ ZAMORA,Niceto. Memorias. ALBERCH IFUGUERAS, Ramon.La poblaciódeGiro- ALBERCH IFUGUERAS, Ramon;ARAGÓ IMASÓ, Nar- ADROHER I PASCUAL, Antònia; ROSA I BASERBA, — — — — «La ciutat de Girona al segle XX», a — — AA.DD. «Balançd’unsegle»,aRevista deGirona, núm. C. Bibliografiageneral La Guerra Civil a lescomarques gironines: 1936-1939. Esquerra RepublicanadeCatalunya: 70 anys d’histò - Memoria delDepartamento General deInmigración Memoria delDepartamento General deInmigración Memoria delDepartamento General deInmigración La Dictadura dePrimoRivera: estudis sobre les La IIRepública,60anys després:estudis sobre les lona: Pòrtic,1963-1985. ta dePablo E.Coni ehijos,1895. correspondiente alaño1894. BuenosAires: Impren - ta dePablo E.Coni ehijos,1894. correspondiente alaño1893. BuenosAires: Impren - ta dePablo E.Coni ehijos,1892. correspondiente alaño1891. BuenosAires: Impren- nos Aires: Imprenta dePablo E.Coni ehijos, 1891. de Inmigración correspondiente alaño1890. Bue- neta, 1977. nins, 1985. na: seglesXIV-XX. Girona: Institut d’Estudis Giro- Caixa dePensions, 1984. cís-Jordi. 2001. Carmel. tòrics iSocials,1991. comarques gironines. Girona: Cercle d’Estudis His- Girona: Cercle d’Estudis Històrics iSocials,1986. tòrics iSocials,1992. comarques gironines. Girona: Centre d’Estudis His- de 1983,p. 33-72. ria, 1931-2001. Barcelona: Columna, 2001. de laRevista deCataluña, 1956. Libro blanco deCataluña. BuenosAires: Ediciones 200 (número extraordinari 2000). La llavor dels somnis. 75 anys deGirona. Barcelona: Fundació Girona: CCG Edicions, Barcelona: Pla- L’Avenç, maig Barce- CLARA IRESPLANDIS, Josep. «Deladesamortització CATTINI, Giovanni C.JoaquimdeCampsiArboix: un — CASTELLS IBENOSA, Víctor. Catalans d’Amèrica per — — CAMPS I ARBOIX, Joaquim de. CABRUJA IAUGUET, Agustí. Polítics iescriptors gi- BRUGUERA IBATALLA, Rafel.Calafat, JoanBallesta BOSCH ICUENCA,Pere. La lluitaperlaterra. Girona: BOADAS IRASET, Joan;GIRONELLAIDELGÀ, Anna. BOADAS IRASET, Joan[et al.].SegonaRepúblicai BLADÉ IDESUMVILA,Artur. L’exiliada: dietaridel’exili, — a laGuerra Civil»,aAA.DD. Girona: construir laciu- ció JosepIrla, 2015. intel·lectual entemps convulsos. Barcelona: Funda- Rafael Dalmau,2005. la independència.Barcelona: Pòrtic,1986. na: Rafael Dalmau,1971. Història delalleicontractes deconreu. Barcelo- Edicions 62,1976. El Parlament deCatalunya: 1932-1936. Barcelona: breria Catalònia, 1935. bre: políticad’Esquerra aCatalunya. Barcelona: Lli- rona, 1987. cords. ronins durant la segona República: anècdotes i re- na: CCG Edicions, 2008. un escalencalcaldedelaGirona republicana. Giro- taria, 2015. nines, Universitat deGirona iDocumentaUniversi- Associació d’Història Rural de lesComarques Giro- de Girona. Girona: AjuntamentdeGirona, 2014. La tria de l’arxiver: documents de l’Arxiu Municipal de Girona, 2006. Guerra CivilaGirona: 1931-1939. Girona: Ajuntament 1939-1940. Barcelona: Pòrtic,1976. pal. Girona: GràfiquesDariusRahola,1937. COMISSIÓ DE GOVERN. tament deGirona, 1938. sademont el dia 24 de juliol del 1938. Girona: Ajun- de Cultura del’Ajuntament, JosepMariaDalmauCa- calde deGirona, Pere Cerezo Hernáez, elConseller panys, elConseller deCultura, CarlesPiiSuñer, l’Al- sident delaGeneralitat deCatalunya LluísCom- primera pedra delaqualfou posadaperS.E.elPre- Nacionalisme català al’exili: 1936-1939. Barcelona: Girona: AjuntamentdeSalt,DiputacióGi- 3 mesos de govern munici- Després del 6 d’Octu- 183 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 184 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA FABRE IFORNAGUERA, Jaume. Girona entre 4rius: EGIDO LEÓN,Ángeles;EIROA SAN FRANCISCO, Ma- DUARTE IMONTSERRAT, Àngel.Història delrepu - — «LaGeneralitat deCatalunya al’exili (1939-1977)», a DÍAZ IESCULIES,Daniel.Elcatalanisme polítical’exili: DEVOTO, Fernando. Historia delainmigración enla — — COSTA IFERNÁNDEZ,Lluís(dir.). Història deGirona. CORNELLÀ IROCA,Pere. Les eleccions delaSegona — — — «Girona sotalesbombes(1936-1939)», aRevista de — «ElsFets deMaig1937 alaregió deGirona», a — «Elpersonalpolíticdel’Ajuntament deGirona (1936- — «Elpersonalpolíticdel’Ajuntament deGirona (1930- — Introducció alahistòria deGirona. Salt:Edicions del Les eleccions municipalsdel1931 aGirona. Barcelo- El personalpolíticdel’Ajuntament deGirona: 1917- Ajuntament de Girona, 1986. l’origen dels carrers i barris de la ciutat. Girona: gación yEstudios Republicanos, 2002. de izquierda enelexilio. Madrid:Centro deInvesti- tilde (eds.). Los grandes olvidados:losrepublicanos 2004. blicanisme a Catalunya. Vic: Eumo; Lleida: Pagès, L’Avenç, juliol-agost 1994,p. 22-29. 1939-1959. Argentina. BuenosAires: Sudamericana,2003. Barcelona: Rafael Dalmau,1995. municació ipropaganda a les comarques gironines. dis Gironins iDiputaciódeGirona, 1987. 1939. Girona: CCG Edicions, 2006. Dalmau CarlesPla,1975. República alaciutat deGirona: 1931-1936. Girona: na: Rafael Dalmau,1975. Pèl, 1983. Girona, 1983,p. 331-344. Revista deGirona, 1986,p. 33-37. 1939)», aRevista deGirona, 1984,p. 243-255. 1936)», aRevista deGirona, 1984,p. 158-167. 1987. 1987. 116. tat (II).Girona: AjuntamentdeGirona, 2014, p. 91- La Dictadura dePrimoRivera (1923-1930): co- Història delapremsa alaciutat deGirona: 1787- Girona: AjuntamentdeGirona, Institut d’Estu- Girona: Centre d’Estudis Històrics iSocials, Barcelona: LaMagrana, 1991. NADAL IFARRERAS, Joaquim. «De laGirona morta a MOLI IFRIGOLA,Montserrat. «LaCiutat Escolar Prat MESQUITA IMONTON, Manel.Quatre poblesenunse - MAYMÍ IRICH,Josep. La Girona convulsa: entre lail· MANENT ISEGIMON,Albert(dir.). Diccionari delsca- LÓPEZ IESTEVE, Manel.ElsFets del6d’octubre de IVERN ISALVÀ, MariaDolors.Esquerra Republica- GURRÍA GARCÍA,Pedro A.;LÁZARORUIZ,Mercedes. GIRONELLA IPOUS,JoséMaría.Los cipreses creen en GALÍ IFARRÉS, Jordi. AlcaldesdeGirona: 1931-1939. GALEANO, Eduardo. FERRER ISANCHIS, Miquel.La Generalitat deCatalu - FERNÁNDEZ, Alejandro. «Laveritable unió.The Repu- FAULÍ, Josep. ElsJocsFlorals delaLlenguaCatalana a — «MiquelGayolà: juliolde1936 aGirona», aL’Avenç, la Girona nova», aAA.DD. Elgovern delaciutat (II): 1986, p. 109-119. de laSocietat Catalana deGeografia , desembre de somniadora deRicard Giralt Casadesús»,aTreballs de laRiba.Cinquantaanys del’oblidada utopia Girona: Ajuntament deGirona, 2013. Palau-sacosta, SantDanieliSanta EugèniadeTer. gle: 1862-1963. L’annexió aGirona delsmunicipisde Girona, DiputaciódeGirona, 2004. lusió ieldesencís,1923-1939. Girona: Ajuntamentde Catalunya, 1992. fic, toponímic itemàtic. Barcelona: Generalitat de talans d’Amèrica: contribució auninventari biogrà- 1934. Barcelona: Base, 2003. Montserrat, 1988. na de Catalunya: 1931-1936. Barcelona: Abadiade Riojanos, 2002. tramar, 1880-1936. Logroño: Instituto deEstudios Tener untíoenAmérica:laemigración riojanaaUl- Dios. Barcelona: Planeta,2006. Girona: AjuntamentdeGirona, 2016. Aires: SigloVeintiuno, 2016. nya al’exili. Barcelona: Aymà, 1977. 12-35. spheres», aSignosHistóricos, gener-juny 2016, p. blican exile andBuenosAires’s Catalanism public dia deMontserrat, 2002. l’exili. (1941-1977). Barcelona: del’Aba Publicacions - abril de1984,p. 22-26. El cazadorde historias. Buenos ROCAMORA I CUATRECASAS, Joan.ElCasaldeCata- RIBERA IRUSTULLET, Carles;DOMÈNECHICASADE - — «Notes sobre laproclamació delaRepública aGi- RAHOLA ILLORENS, Carles.La Ciutat deGirona. Bar- PUJOL I CASADEMONT, Enric (dir.). PUIGBERT IBUSQUETS, Joan.La Girona delaRestau - PUIG PUJADES, Josep. Ell,alapresó. Girona: Gràfi- PUIG IOLIVÉ,LluísMariade. «Revolució, restauració PRAT IPONS,Jaume;PERICOT IDILMÉ,Jordi. Bom- PLA ICASADEVALL, Josep. Girona: unllibre dere- PLA ICARGOL,Joaquim.Gerona enelprimer tercio PÉREZ ROMAGNOLI, Eduardo. «Plagasdelaagricul- ORRIOLS, Álvaro de. lona: Curial,1991. lunya aBuenosAires: catalans al’Argentina. Barce- p. 53-82. i complicitats. Girona: Ajuntament deGirona, 2009, 1939», aAA.DD. Girona 1939-1953: exilis, repressions VALL, Gemma.«Caminsdesortida.L’exili gironí del 505. rona», aRevista deCatalunya, juny de1931, p. 493- celona: Barcino, 1929. tura delaDiputacióGirona, 2009. 1900-1936. Barcelona: Viena Edicions, CasadeCul- blicà: elrepublicanisme alescomarques gironines, na, AjuntamentdeGirona, 1995. ració: Girona, 1874-1923. Girona: DiputaciódeGiro- ques DariusRahola,1938. 118. quisme. Girona: Ajuntament de Girona, 2012, p. 97- ciutat (II):delaGuerra delFrancès alafidelfran- i dictadura (1868-1931)», aAA.DD. Elgovern dela eris. Girona: Ajuntament,2012. vil (1936-1939): barricades,trinxeres irefugis antia- bes sobre Girona. La defensa passiva alaGuerra Ci- cords. Barcelona: Selecta,1952. del sigloXX.Girona: DalmauCarles,Pla,1956. de Historia Americana yArgentina, 2011, p. 113-134. la vitivinicultura moderna (1890-1900)», aRevista tura enMendoza: lalangosta enloscomienzos de Castro, 2008. de la evacuación de Cataluña. A Coruña: Edicios do na: AjuntamentdeGirona, 2012, p. 119-172. de laGuerra delFrancès alafidelfranquisme. Giro- Las hogueras del Pertús: diario El somni repu - VILAR, Pierre. La guerra civilespanyola. Barcelona: TERMES, Josep (coord.). TEIXIDOR ICOLOMER, lí- Pujades: Anna.JosepPuig SURÓS IPERACAULA, Joan. «Conflictes socials a Gi- SUREDA ICANALS, Pere Joan. Girona sota elconsell SOLER IGIRONELLA,Joan.«El19dejulioldel1936 SOLÉ I SABATÉ, Josep Maria; VILARROYA I FONT, SARRAMONE, Alberto. Los abuelosinmigrantes: histo- SACCHI DECERIOTTO, MaríaAntonieta. La profesión — ROVIRA I VIRGILI, Antoni. — ROIG, Arturo; LACOSTE, Pablo; SATLARI, MaríaCristi- — — Els darrers diesdelaCatalunya republicana. Barce- Crítica, 1986. 1868-1939. Barcelona: Edicions 62,1987. De larevolució desetembre alafide guerra civil: Fundació JosepIrla,2013. der delrepublicanisme empordanès. Barcelona: ta deGirona, 1989, p. 32-36. rona enelsprimersanys delaIIRepública», aRevis- de juny de1937. Girona: Curbet,2016. municipal revolucionari: 16d’octubre de1936 –30 1982, p. 311-328. a Girona», a lona: AbadiadeMontserrat, 1986. Joan. Catalunya sota lesbombes:1936-1939. Barce- Aires: Editorial BiblosAzul,1999. ria ysociologíadelainmigración argentina. Buenos Cuyo, 2007. Mendoza: Editorial delaUniversidad Nacionalde radicados enMendoza acomienzos delsigloXX. musical enelbaúl:músicos españolesinmigrantes lona: Curial,1976. 2002. Barcelona: del’Abadia Publicacions deMontserrat, Bleu, 2004. Mendoza, cultura y economía. Mendoza: Caviar ar Bleu,2004. na. Editor, 1995. Rocamora iCuatrecasas. Barcelona: Rafael Dalmau Fénix, 1992. sal deCatalunya. BuenosAires: Artes GráficasEl Catalanes enlaArgentina: enelcentenario delCa- Records d’unexiliat aAmèrica:entrevista aJoan Mendoza através desuhistoria. Mendoza: Cavi- Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Història de Catalunya. Vol. 6: Cartes de l’exili: 1939-1949. 185 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 186 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA XIFRA IRIERA,Ramon.Elcatalanisme aGirona durant VINYAS ICOMAS, Joan.Memòriesd’ungironí. Girona: l’any 1933. Girona: [Imp. Salomón Marqués], 1934. Col·legi dePeriodistes deCatalunya, 2002. Gaceta deMadrid(Madrid) Hoja OficialdelaProvincia (Barcelona) de Barcelona Boletín OficialdelaProvincia deLogroño (Logronyo) Boletín OficialdelaProvincia deGerona (Girona) Boletín delaSociedadEconómica deAmigosdelPaís Boletín delaCámara Agrícola delAmpurdán (Figue- D. Publicacionsinstitucionals de Gerona (Girona) res) Punt Diari(Girona)Punt Programa, El(SantFeliu deGuíxols) Presencia /Presència (Girona) Prensa, La (BuenosAires) Poble, El(Sabadell) Pirineo, El(Girona) Opinió, L’ (Barcelona) Onada, L’ (SantFeliu deGuíxols) Norte, El(Girona) Lucha, La (Girona) Lluita (Vic) Libertad, La (Madrid) Libertad (Figueres) Isleño, El (Palma deMallorca) Humanitat, La (Montpeller) Humanitat, La (Ciutat deMèxic) Humanitat, La (Barcelona) Horitzó, L’ (Barcelona) Hoja OficialdelLunes (Madrid) Heraldo deGerona (Girona) Galeuzca (BuenosAires) Esquerra (Olot) Espurna, L’ (Girona) Empordà Federal (Figueres) Diari deGirona /DiariodeGerona (Girona) Dia, El(Manresa) Costa Brava, La (SantFeliu deGuíxols) Correo Catalán, El(Barcelona) Consell (Girona) Comarca, La (Olot) Clam Popular (Ripoll) Ciutat d’Olot, La (Olot) Ciutat, La (Barcelona) Catalunya (BuenosAires) Baix-Empordà (Palafrugell) Avui (Barcelona) Autonomista, L’ (Girona) Ara Anuncio (Girona) Acció Ciutadana(Girona) Abril (Vilafranca delPenedès) ABC (Madrid) E. Premsa (Palafrugell) Veu deCatalunya, La (Barcelona) Veu deCalonge, La (Calonge) Vanguardia, La (Barcelona) Última Hora (Barcelona) Sitios deGerona, Los (Girona) Rioja, La (Logronyo) Ressorgiment (BuenosAires) Renovació (Tarragona) 187 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA 188 PERE CEREZO x Índex onomàstic 189 PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA de BuenosAires iva impulsarelsJocsFlorals delaLlenguaCatalana de1960. catalanista irepublicà. Al’altra bandadel’Atlàntic, va presidir elCasaldeCatalunya La fidelconflicte suposàl’exili al’Argentina natal, perònolafidelseucompromís front alesvicissituds delmoment:refugiats, proveïments, bombardejos... Elegit alcaldedeGirona, enmigdelaGuerra Civilifinsalaseva fi,va haver defer del Comitè Executiu Nacionalidiputat alParlament deCatalunya. aquest cop perEsquerra Republicana, delaqualenfou membre quan amblaproclamació delaRepública fou denouelecte municipal, La Dictadura dePrimoRivera suposàunparèntesi que finalitzàel1931 El 1915presidia elCentre d’UnióRepublicana ide 1918 a1922 esdevenia regidor. menut enunaGirona popularimenestral impregnada d’idealsrepublicans. Fou aixícom l’infant «Pedro» esdevingué eljove «Pere», socialitzant-sedesdeben fill d’unafamília d’immigrants delaRiojaques’instal·laren aGirona quantenia sisanys. Pere CerezoiHernàez(Mendoza, 1890 –BuenosAires, 1977) va néixer aArgentina en diversos projectes vinculats alahistòria socialieconòmica. Màster enEducació, actualment Cultural. Haestat membre del’Institut deRecerca Històrica delamateixa universitat, col·laborant Llicenciat enHistòria perlaUniversitat deGirona, ontambéhacursat estudis deComunicació Jordi GalíiFarrés(Porqueres, 1989) és professor d’ensenyament secundari imembre del«GrupdeTreball Exili,Deportació, Holocaust AltEmpordà». El 2016 va publicarAlcaldes deGirona (1931-1939).
PERE CEREZO. ENTRE GIRONA I ARGENTINA
PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA
JORDI GALÍ