Entre Girona I Argentina
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Pere Cerezo i Hernàez (Mendoza, 1890 – Buenos Aires, 1977) va néixer a Argentina fill d’una família d’immigrants de la Rioja que s’instal·laren a Girona quan tenia sis anys. Fou així com l’infant «Pedro» esdevingué el jove «Pere», socialitzant-se des de ben menut en una Girona popular i menestral impregnada d’ideals republicans. El 1915 presidia el Centre d’Unió Republicana i de 1918 a 1922 esdevenia regidor. JORDI GALÍ La Dictadura de Primo de Rivera suposà un parèntesi que finalitzà el 1931 quan amb la proclamació de la República fou de nou electe municipal, aquest cop per Esquerra Republicana, de la qual en fou membre del Comitè Executiu Nacional i diputat al Parlament de Catalunya. Elegit alcalde de Girona, enmig de la Guerra Civil i fins a la seva fi, va haver de fer front a les vicissituds del moment: refugiats, proveïments, bombardejos... La fi del conflicte suposà l’exili a l’Argentina natal, però no la fi del seu compromís catalanista i republicà. A l’altra banda de l’Atlàntic, va presidir el Casal de Catalunya de Buenos Aires i va impulsar els Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1960. ENTRE GIRONA I ARGENTINA ENTRE GIRONA I ARGENTINA Jordi Galí i Farrés (Porqueres, 1989) Llicenciat en Història per la Universitat de Girona, on també ha cursat estudis de Comunicació Cultural. Ha estat membre de l’Institut de Recerca Històrica de la mateixa universitat, col·laborant en diversos projectes vinculats a la història social i econòmica. Màster en Educació, actualment és professor d’ensenyament secundari i membre del «Grup de Treball Exili, Deportació, Holocaust Alt Empordà». El 2016 va publicar Alcaldes de Girona (1931-1939). PERE CEREZO PERE CEREZO. PERE CEREZO. Coberta Desembre de 1932 Pere Cerezo, diputat del Parlament de Catalunya. JOSEP MARIA SAGARRA / ANC PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA PERE CEREZO ENTRE GIRONA I ARGENTINA JORDI GALÍ BARCELONA, NOVEMBRE DE 2018 A la Laia, als meus pares i a la meva germana, per ser-hi. I al meu avi, per aquelles converses en què semblava que no parléssim de res, i parlàvem de tot. Agraeixo de manera especial la col·laboració de Margarita Cerezo, Marga Cardona i Josep Maria Corrales, per conservar, a una i altra banda de l’Atlàntic, documents i records, però també aquell esperit generós i bonhomiós del seu pare i avi. Huellas «El viento borra las huellas de las gaviotas. Las lluvias borran las huellas de los pasos humanos. El sol borra las huellas del tiempo. Los cuentacuentos buscan las huellas de la memoria perdida, el amor y el dolor, que no se ven, pero no se borran.»1 1 Eduardo GALEANO. El cazador de historias, p. 13. FUNDACIÓ JOSEP IRLA [email protected] EDITOR JOSEP VALL EQUIP EDITORIAL JOAN ALMACELLAS CARME PUJOL CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA SOFIA LOZANO DISSENY ORIGINAL JORDI VINYETS IMPRESSIÓ GRÀFIQUES CUSCÓ ISBN 978-84-09-01394-4 DIPÒSIT LEGAL B 9970-2018 ENTRE GIRONA I ARGENTINA 8 L’obra editada en aquest llibre va ser la guanyadora de la Beca d’Estudis Històrics President Irla 2017 convocada per la Fundació Josep Irla amb el suport de la Diputació de Girona. PERE CEREZO Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment i suport, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec comercial, la inclusió total o parcial en bases de dades i la consulta a través de la xarxa telemàtica o d’internet. Les infraccions d’aquests drets estan sotmeses a les sancions establertes per les lleis. BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP Galí i Farrés, Jordi 1989- autor Pere Cerezo, entre Girona i Argentina Bibliografia. Índex ISBN 9788409013944 I. Fundació Josep Irla II. Títol 1. Cerezo, Pere, 1890-1977 2. Polítics - Cata- lunya - Biografia 3. Republicanisme - Cata- lunya - Història - S. XX 929Cerezo, Pere 94(460.23)”19” Sumari PRESENTACIÓ. Dignitat ................................................................................................ 11 Marta Madrenas i Carles Puigdemont PRÒLEG. Enaltint la República del 14 d’abril ................................................... 13 Josep Clara PERE CEREZO, ENTRE GIRONA I ARGENTINA Jordi Galí ENTRE GIRONA I ARGENTINA INTRODUCCIÓ. Tot va començar a Corrientes .................................................... 15 9 1. Fer les Amèriques: de les necessitats de Matute a les llagostes de Mendoza ....................... 19 2. De Pedro a Pere: un gironí d’Argentina ......................................................... 33 2.1. Estudiant a Girona i a Barcelona ............................................................... 35 2.2. De la formació a la professió ..................................................................... 39 PERE CEREZO 3. La política, per primer cop ................................................................................. 53 4. La República i el retorn a l’Ajuntament .......................................................... 67 5. Diputat del Parlament de Catalunya ................................................................ 91 6. A la presó .................................................................................................................107 6.1. El recobrament de la llibertat .....................................................................121 7. Alcalde de la Girona en guerra ........................................................................127 8. L’exili: retorn a l’Argentina natal ......................................................................143 8.1. De l’última nit gironina a l’arribada a Buenos Aires ..........................143 8.2. President del Casal de Catalunya ...........................................................153 8.3. Diputat a l’exili ................................................................................................163 8.4. Galeuzca ............................................................................................................171 8.5. Els últims dies d’un republicà oblidat ...................................................173 Fons documentals i gràfics consultats ..........................................................177 Testimonis consultats ..........................................................................................179 Bibliografia ................................................................................................................181 Índex onomàstic ....................................................................................................189 Circa 1931 Pere Cerezo. FOTO LUX / JMCC 10 PERE CEREZO PRESENTACIÓ Dignitat MARTA MADRENAS ALCALDESSA DE GIRONA CARLES PUIGDEMONT 130è PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Pere Cerezo i Hernàez encarna com poques persones el concepte que en- capçala aquestes línies. Nascut el 1890 a Mendoza (Argentina), de pares rio- jans, va créixer a Girona, ciutat que l’acollí i contribuí a formar-lo com a perso- na progressista i solidària. Ve de molt lluny la voluntat, gironina i catalana, d’integrar a casa nostra les persones que, sovint obligades, han de deixar el seu lloc d’origen. Pere Cerezo, i la seva família, no en va ser una excepció i aprofità les aules de Girona i Barce- lona per instruir-se, adquirir consciència social i, com ell mateix escriuria, «vo- luntat de lluita» per tal de contribuir a transformar la realitat que l’envoltava. ENTRE GIRONA I ARGENTINA La magnífica biografia de Jordi Galí ens mostra un home d’una ingent capa- 11 citat de treball, que compaginava l’activitat laboral i el seu compromís social i polític: president del Centre d’Unió Republicana (1915), regidor i tinent d’alcal- de de l’Ajuntament (1918-1922), i novament regidor (1931-1934) després de la primera Dictadura. A partir del 1932, diputat al Parlament de Catalunya, empre- sonat pels Fets d’Octubre de 1934, i finalment alcalde de Girona (1937-1939). PERE CEREZO I després, l’exili, com a conseqüència d’una Dictadura implacable i cruel que va afusellar i empresonar aquelles i aquells que havien defensat la legítima le- galitat republicana, votada majoritàriament pel conjunt de la ciutadania. A Argentina, Cerezo no abandonà el seu compromís de catalanitat. Mantin- gué la seva condició de diputat a l’exili, presidí el Casal de Catalunya de Buenos Aires i sostingué un reiterat contacte epistolar amb Josep Tarradellas, president a l’exili d’ençà del 1954. En una de les cartes que li adreçà el desembre de 1957, el gironí li comentava: «És evident que cap plaga ha estat eterna, la brutal situa- ció que pateix Espanya pot fer crisis en qualsevol moment. Produït el daltabaix és difícil afirmar com es podrà prendre part directa en l’acció, però sempre se- ria bo tenir un criteri o un estat d’opinió amb el màxim d’unitat possible com a catalans, com més fort sia el conjunt, més fàcil és d’ésser escoltat». Mort, presó i exili dels republicans. Presó i exili, vuit dècades després, per als representants polítics de Catalunya que varen conduir l’anhel de llibertat que el poble català va expressar en el Referèndum de l’U d’Octubre. Llavors, i ara, un afany comú de lluita per la República; de lluita per la justícia i el progrés. És a dir, de lluita per la dignitat. Buenos Aires, 11 de setembre de 1960 Pere Cerezo, president del Casal de Catalunya, s’adreça al públic assistent al banquet d’honor en homenatge a la reina dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili, celebrat a l’Alvear Palace Hotel. Asseguts, d’esquerra a dreta: José María Monner Sans, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universidad de