Catalunya, Xarxa De Ciutats

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Catalunya, Xarxa De Ciutats Catalunya, xarxa de ciutats El municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influència en la governança de Catalunya Marc Pradel Miquel Recerca per al programa Llegat Pasqual Maragall de la Fundació Catalunya Europa Catalunya, xarxa de ciutats El municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influència en la governança de Catalunya Marc Pradel Miquel Primera edició: octubre del 2016 © Marc Pradel Miquel, 2016 © d’aquesta edició: FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA Pons i Subirà, 3, 08005 Barcelona [email protected] www.catalunyaeuropa.net DISSENY: HOBRA www.hobradesign.com Dipòsit Legal: B 21556-2016 ISSN: 2462-6600 ISBN: 978-84-617-5375-8 Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement- CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons Agraïments El desenvolupament d’aquesta recerca ha estat possible gràcies al suport de la Fundació Catalunya Europa i al programa Llegat Pasqual Maragall que va posar en marxa l’any 2014 el premi de recerca Pasqual Maragall per tal d’analitzar la seva figura i que va ser atorgat a la present investigació. Vull agrair a la fundació la possibilitat de dur a terme aquesta recerca, així com a la Dra. Marisol García del departament de sociologia de la UB, que em va animar a participar en el concurs. Des de la fundació he tingut el suport de diferents investigadors que han donat la seva opinió i les seves visions sobre aquest text i han contribuït a millorar-lo sensiblement: entre d’altres, els dos directors de programes de la fundació durant la realització d’aquesta recerca, Andrea Costafreda i Albert Aixalà, i els investigadors Eloi Serrano, Andrea Norferini i Xavier Ballart. Fidel Bellmunt no només ha proporcionat comentaris i aportacions sinó que ha estat un suport clau en el maneig de la bibliografia i la documentació sobre Pasqual Maragall. Mireia Santacreu ha estat de gran ajuda en la preparació del treball de camp. La realització d’un seminari de recerca organitzat per la fundació també va ser de gran utilitat per a millorar i matisar part dels resultats que s’exposen aquí. Agraeixo als participants les seves aportacions i comentaris. També vull agrair especialment als entrevistats per a aquesta recerca pel seu temps i dedicació, en ocasions en circumstàncies adverses: Eulàlia Vintró, Marina Geli, Oriol Nel· l o, Josep Maria Vallès, Xavier Roig i Pep Subirós. Entre alguns dels meus companys al departament de sociologia de la UB la trajectòria de Maragall ha estat un tema de conversa recurrent que m’ha aportat idees i nous punts de vista. La Mariona Tomàs, investigadora de la UB i guanyadora de la segona edició del premi ha fet una lectura atenta de l’esborrany i ha aportat comentaris valuosos. Per últim, vull agrair també la col· l aboració de Gloria Garcia Ticó que ha transcrit les entrevistes realitzades durant el treball de camp d’aquesta recerca. | 5 | Sumari Introducció 8 1. El municipalisme i el seu encaix en l’Estat-nació 26 1.1. Introducció 26 1.2. El concepte de municipalisme 27 1.3. El paper de les ciutats en la configuració de l’Europa moderna 30 1.4. La configuració de l’estat espanyol i el municipalisme 36 1.4.1. Revolució burgesa i municipalisme 36 1.4.2. Les bases federalistes i municipalistes del catalanisme progressista 41 1.4.3. Quin sistema de ciutats per a Catalunya? El paper de Barcelona i la descentralització 47 1.5. El municipalisme durant el franquisme i la transició espanyola 49 1.6. Conclusions 56 2. Bases teòriques del municipalisme de Pasqual Maragall 58 2.1. Introducció 58 2.2. Les influències del catalanisme progressista 59 2.3. Les influències acadèmiques i de la trajectòria vital 64 2.4. Propostes polítiques al voltant del federalisme i el municipalisme: Catalunya com a xarxa de ciutats 68 2.5. Conclusions 75 3. La promoció del municipalisme des de l’alcaldia de Barcelona 77 3.1. Introducció 77 3.2. El model de creixement urbà de Barcelona entre 1979 i 1997 81 3.2.1. El model de creixement urbà de Barcelona: una síntesi 81 3.2.2. El procés de transformació de les relacions intergovernamentals 87 3.2.3. Desarticulació i reconstitució de mecanismes de coordinació entre municipis 93 3.3. Conclusions 101 4. La preparació d’un projecte de govern d’orientació municipalista 104 4.1. Introducció 104 4.2. Globalització i canvis en la governança a partir de la segona meitat dels anys noranta 108 4.3. La situació de les ciutats catalanes: creixement de la segregació urbana i les desigualtats 114 4.4. La concreció d’un ideari: el nou federalisme i el paper dels municipis 120 4.5. Preparació d’un projecte de govern federalista 125 4.5.1. Un decàleg federal 126 4.5.2. Una nova plataforma electoral: la Convenció cívica catalana i Ciutadans pel Canvi 129 4.6. La derrota electoral i el govern alternatiu (1999-2003) 134 4.7. Conclusions 138 5. El municipalisme en el govern tripartit (2003-2006) 140 5.1. Introducció 140 5.2. La proposta de reforma del govern catalanista i d’esquerres 145 5.3. El desenvolupament del programa 151 5.4. Un nou model d’ordenació territorial 153 5.4.1. La llei de barris com a exemple de polítiques de suport als municipis 157 5.4.2. La planificació territorial multi-escalar 161 5.5. La descentralització de les polítiques de benestar social 165 5.5.1. La descentralització del sistema de salut: els governs territorials de salut 166 5.5.2. Una descentralització fallida: les polítiques actives d’ocupació 172 5.6. El paper del municipalisme en l’autogovern de Catalunya: la reforma de l’Estatut 178 5.7. Conclusions 182 6. Conclusions 188 Bibliografia 199 CAtalunyA, xarxA de CIUtAtS Introducció Una anàlisi sobre el pensament i l’acció política de Maragall com el que es proposa en aquesta recerca presenta una doble dificultat. La prime- ra prové de la particularitat del personatge. Les anàlisis sobre Pasqual Maragall s’han centrat sobretot en la seva figura, la seva personalitat, el seu estil particular d’entendre i fer política i la seva pertinença a una nissaga familiar distingida dins la burgesia barcelonina. Aquestes analit- zen els resultats electorals i l’acció política de Maragall com el resultat de la seva personalitat. Així, el caràcter de Maragall explicaria l’èxit dels jocs olímpics o els avatars del govern tripartit, per posar dos exemples contraposats de lectura positiva i negativa de l’efecte d’aquest caràcter sobre els resultats. Aquesta interpretació, tot i que suggeridora, dificulta la visió del projecte polític i del conjunt d’idees del personatge. Una segona dificultat prové de l’ombra allargada dels Jocs Olímpics i el seu èxit, que deixen en un segon pla la resta de la seva acció política, cosa que dificulta l’anàlisi del conjunt del pensament de Maragall, d’una gran coherència al llarg de la seva carrera política. La majoria de les anàlisis sobre Maragall s’han dut a terme, a més, durant la seva vida política activa i no han estat exemptes del context polític i social català del moment, i del paper que hi juga Pasqual Maragall. Durant els anys vuitanta Maragall exerceix com a líder destacat de l’opo- sició progressista al model de país que Jordi Pujol va consolidant des de la Generalitat de Catalunya, primer com a alcalde de Barcelona i després com a candidat a la presidència de la Generalitat. Les lectures sobre l’acció política de Maragall que han sorgit fins ara s’han d’entendre en aquest context. Per uns, Maragall és vist com un líder genial i pragmàtic capaç d’afrontar projectes com els Jocs Olímpics, un catalanista progressista que promou les ciutats i el cosmopolitisme. Per d’altres és un personatge caricaturitzable i imprevisible que du a terme declaracions sorprenents i que genera situacions insòlites (que es titllaran de Maragallades), un aglu- tinador d’idees inconnexes i un promotor del nacionalisme espanyol con- | 8 | tra el model de Pujol que fa equilibris per arribar al poder. L’anàlisi de la figura de Maragall ha quedat, doncs, lligada de forma indefugible a la confrontació entre el nacionalisme conservador, encapçalat per Pujol, i el catalanisme progressista, liderat per Maragall. Aquesta recerca fuig de l’anàlisi del personatge i de la seva persona- litat per centrar-se en el pensament polític que articula i com aquest es transforma en una obra de govern que vol reconfigurar el sistema de go- vernança de Catalunya. Per a fer-ho cal aprofundir en el conflicte polític que es viu als anys vuitanta a Catalunya en el marc de la consolidació de les institucions democràtiques. Només així s’entén la proposta política de Maragall. Més enllà del personatge, més enllà del seu lideratge, la seva capacitat d’entesa, la seva capacitat d’improvisació o les seves mancances, Maragall té una sèrie de plantejaments teòrics que mai es desenvolupen teòricament en una obra doctrinal però que influeixen en les seves decisi- ons i que beuen de diverses fonts, una d’elles el catalanisme progressista. En aquest pensament, el municipalisme juga un paper central. Un muni- cipalisme entès no només com la promoció de major poder als municipis sinó com la necessitat de situar el centre de la vida política en els munici- pis. La seva carrera política es pot explicar com l’intent de posar en pràc- tica aquest pensament com a model de país, primer des de l’Ajuntament de Barcelona i posteriorment des de la Generalitat. El marc democràtic sorgit de la constitució de 1978 és el terreny de joc de la confrontació entre models de país, i tant Maragall com Pujol pugnen per donar cos a les institucions que preveu aquest marc seguint el seu propi model.
Recommended publications
  • Marisol Argüeta De Barillas
    Curso 2010/2011 INDICE DE PONENTES XAVIER TRIAS Presidente del Grupo Municipal CiU en el Ayuntamiento de Barcelona 22 de septiembre de 2010 CELESTINO CORBACHO Ministro de Trabajo e Inmigración 5 de octubre de 2010 MARINA GELI Consellera de Salud de la Generalitat de Catalunya 6 de octubre de 2010 PADRE ABAD JOSEP MARÍA SOLER Abad de Montserrat 14 de octubre de 2010 ALBERT RIVERA Presidente de CIUDADANOS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA 19 de octubre de 2010 JOAN SAURA Conseller de Interior, Relaciones Institucionales y Participación de la Generalitat de Catalunya y Presidente de Iniciativa per Catalunya Verds 22 de octubre de 2010 JOSEP FÉLIX BALLESTEROS Alcalde de Tarragona 26 de octubre de 2010 JOAN HERRERA Secretario General de INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS (ICV) y Portavoz de ICV en el CONGRESO DE LOS DIPUTADOS 29 de octubre de 2010 JOAN LAPORTA Candidato de SOLIDARITAT CATALANA per la INDEPENDÈNCIA (SI) a la presidencia de la Generalitat de Catalunya 2 de noviembre de 2010 JAAN ALBRECHT Presidente de Star Alliance 4 de noviembre de 2010 ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO Presidenta del PP de Cataluña 5 de noviembre de 2010 JOAN CARRETERO Presidente de REAGRUPAMENT 8 de noviembre de 2010 1 Curso 2010/2011 JOAN PUIGCERCÓS Presidente de Esquerra Republicana de Catalunya-ERC 9 de noviembre de 2010 ARTUR MAS Presidente de CONVERGÈNCIA i UNIÓ (CiU) 11 de noviembre de 2010 JOSÉ MONTILLA President de la Generalitat de Catalunya 15 de noviembre de 2010 ANÁLISIS DE LOS RESULTADOS EN LAS ELECCIONES AL PARLAMENT DE CATLUNYA con MIQUEL ICETA, Viceprimer Secretario
    [Show full text]
  • His T Òria D'esquerr a A
    Esquerra Republicana de Catalunya naixia el 19 de març del 1931 i esdevenia en poques setmanes el partit polític hegemònic de la Catalunya republicana. També a Vic, ERC encapçalà el govern municipal en moments tant intensos i conflictius com la mateixa època republicana i la posterior Guerra Civil. Passada la dictadura franquista, Esquerra tornà a ser protagonista a l’escena política L CASELLAS catalana i vigatana i, amb el nou segle XXI s’ha convertit novament en una peça clau. IO Al llibre que teniu a les mans hi trobareu la història del partit a la ciutat de Vic des del 1931 fins a l’immediata actualitat de finals del 2014 sense perdre mai de vista OR el context general de Catalunya. Oriol Casellas i Domènech (Vic, 1986) Llicenciat en Història per la UAB i Màster de Formació del Professorat per la UdG. Professor de Ciències Socials a Secundària. Actualment està finalitzant els estudis del grau en Ciències Religioses a l’ISCRVic. Els seus primers estudis publicats s’han centrat en la història local vigatana. Així doncs, és autor de Sagals d’Osona. Quinze anys arrelats al país, enfilats als castells (Associació Cultural Sagals d’Osona, 2012) i de la biografia de l’últim Vigatà Il·lustre Joan Riera Rius, l’home bo (Ajuntament de Vic, 2013). També és autor de l’estudi Tradicions populars vigatanes. La festa major de Vic per a la Fundació Embat Cultural i el Consell de Festa Major de la ciutat de Vic. Forma part del Consell del Patrimoni Cultural així com del Consell de Convivència i Seguretat de l’Ajuntament de Vic.
    [Show full text]
  • Memoria04-05 V.Angles-Reserva
    Annex. Activities Involving Social Dissemination Lectures, Round-tables, Debates [7.10.2004] Hall, Centre de Cultura [23.11.2004] León Contemporània de Barcelona Rector Gabriel Ferraté gave a lecture on [1.9.2004] Universal Forum of Cultures. Debates on Education, co-organised by the “Liderar la universidad de la sociedad del Barcelona Faculty of Psychology and Educational conocimiento” at the University of Leon, Spain, Librarian Núria Ferran took part in the Human Sciences and the Fundació Jaume Bofill. on occasion of the specialisation course on Movements and Immigration World Congress “Política educativa i igualtat d’oportunitats. university academic management. Organised with a presentation of the COINE (Cultural Prioritats i propostes”, a lecture given by Xavier by the Fundación General de la Universidad de Objects in Networked Environments) project and Bonal, Miquel, Àngel Essomba i Ferran Ferrer. León y de la Empresa. the result of its application to content at the http://www.uoc.edu/dt/cat/bonal0305.html Centre de Documentació of the Museu d’Història [24.11.2004] Fòrum Can Basté. Barcelona de la Immigració a Catalunya. Organised by the [10.10.2004] Centre d’Estudis i Recursos Jordi Alberich, lecturer at the Faculty of Institut Europeu de la Mediterrània. Culturals, Provincial Council of Barcelona Information and Communication Sciences, took The Museu d’Història de la Immigració a Cecilia Braslavsky, the late Director of part in the talk “L’efecte Mobius: nous Catalunya’s website UNESCO’s International Bureau of Education, llenguatges artístics i comunicatius en la cultura http://oliba.uoc.edu/lab/migracio/index.htm. spoke about “Possibilities and limits of youth visual digital”.
    [Show full text]
  • El Parlamento De Cataluña En La VI Legislatura En Perspectiva Comparada1 Irene Delgado2
    VII Congreso Español de Ciencia Política y de la Administración: 1 Democracia y Buen Gobierno. Una aproximación al rendimiento institucional de los parlamentos regionales: el Parlamento de Cataluña en la VI legislatura en perspectiva comparada1 Irene Delgado2. Draft Por favor no citar sin permiso del autor Introducción Más de veinte años después del inicio del proceso autonómico, el modelo de Estado Autonómico se ha afianzado de una manera indudable y se ha configurado como la transformación más relevante de la Administración pública en España durante las dos últimas décadas. Las 17 Comunidades Autónomas controlan cerca de una tercera parte del total del gasto público del país, ejercen su autoridad sobre casi 700.000 empleados públicos, han elaborado más de 2.000 leyes en estos años de funcionamiento y han recibido en su conjunto más de 1.800 traspasos de competencias de la Administración General del Estado (Ramió, 2002:99). Este panorama no hace sino destacar la importancia política y social que entrañan estas instituciones, aun a pesar de las constantes llamadas de atención respecto a los déficits democráticos que tienden a padecer. En términos generales, se han distinguido cuatro etapas en estas dos décadas de desarrollo autonómico. Un primer período, 1980-1987, que correspondería a la fase de creación, fundación e institucionalización. Desde 1980, y de manera continuada se fueron sucediendo las aprobaciones de los estatutos de autonomía que concluyeron con la necesidad de combinar diferenciación (Comunidades Autónomas históricas) y homogeneidad (resto de Comunidades Autónomas). Las elecciones de 1982 marcan el punto de generalización del modelo autonómico, y su puesta en marcha definitiva.
    [Show full text]
  • Coalicions Polítiques I Governabilitat Comparada a Catalunya, 1980-2003
    Coalicions polítiques i governabilitat comparada a Catalunya, 1980-2003 Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres, un estudi de cas Joan Ridao i Martín Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement- NoComercial – CompartirIgual 4.0. Espanya de Creative Commons. Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento - NoComercial – CompartirIgual 4.0. España de Creative Commons. This doctoral thesis is licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial- ShareAlike 4.0. Spain License. UNIVERSITAT DE BARCELONA Departament de Dret Constitucional i Ciència Política Programa de Doctorat en Ciència Política Bienni 2003-2005 COALICIONS POLÍTIQUES I GOVERNABILITAT COMPARADA A CATALUNYA (1980-2003) Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres. Un estudi de cas Text presentat per Joan Ridao i Marrin per a optar al títol de doctor en Ciència Política Director: Prof. Dr. Jordi Matas i Dalmases Barcelona, maig de 2006 4.2. La distribució intracoalicional del poder i dels beneficis La constant negociació política i, sobretot, la distribució de parcelles de poder entre els partits del Govern són els dos principals efectes que generen tots els governs de coalició i que, a Catalunya, també s'ha pogut percebre (vid. ap. 3.2). Una de les primeres negociacions que duen a terme les forces polítiques que decideixen de governar en co alició és la distribució de ministeris o conselleries (Matas, 2000: 114). Com han observat Laver i Schofield (1990: 164-165) «la distribució de payoffs entre membres d'una coalició representa la línia de fons del procés polític [... ] una d'aquelles coses que la Teoria (de coalicions) necessita explicar perquè ens facilita informació sobre la validesa de les assumpcions de cadascuna de les teories que hem construït en primer terme».
    [Show full text]
  • Dia a Dia Sara Maso I Carme Tejeiro
    DIA A DIA SARA MASO I CARME TEJEIRO DESEMBRE 2003 en mans dels populars, ha qualificat d'il·legal la difusió que han fet de les revistes associades 1 DE DESEMBRE aquesta emissora que va engegar l'anterior i un premi extraordinari als expresidents de govern del Pacte de Progrés. El Sindicat de l'associació Ferran Mascarell, Antoni Zabala, PERNAU, PREMI MICROFON DELS Periodistes de les Illes Balears ha criticat, Manuel Sayrach, Roser Bofill i Humbert Romà. INFORMADORS juntament amb altres entitats, el tancament de L'APPEC, que celebra el seu vintè aniversari, ha Josep Pernau ha estat guardonat amb el Premi Som Ràdio perquè "constitueix un acte que presentat, al llarg de la Setmana, l'anuari de Micròfon dels Informadors de l'Associació afecta brutalment la llibertat d'expressió." l'entitat que porta per títol La revista de les Professional de Premsa, Ràdio i Televisió (APEI). revistes. L'APPEC agrupa els editors de 120 Els premis que han distingit altres professionals capçaleres escrites en català que treuen al del món de la premsa, ràdio i televisió 2 DE DESEMBRE mercat uns 600.000 exemplars mensuals. s'atorguen als professionals i mitjans que han destacat durant la temporada anterior. LA PREMSA ALEMANYA CONTRA LA CENSURA POLÍTICA ALÍ LMRABET, "PROTAGONISTA" Nou dels principals diaris alemanys es S'atorga el Premi Protagonistas, de Periodisme, manifesten conjuntament contra la pràctica al periodista marroquí Alí Lmrabet, condemnat a habitual dels polítics de revisar les entrevistes tres anys per unes caricatures considerades abans de ser publicades als mitjans. És gairebé "ofensives" per Mohamed VI. En total són inevitable que el polític alemany demani al 15 les persones premiades pel programa Prota¬ periodista poder llegir l'entrevista abans de gonistas de Luís del Olmo, entre ells l'anterior publicar-la.
    [Show full text]
  • Crònicadelcanvi 2 DE NOVEMBRE DEL 2003 // Núm
    crònicadelcanvi 2 DE NOVEMBRE DEL 2003 // Núm. 5 El PSC vol limitar els mandats i CiU s’hi oposa a proposta de Pasqual Maragall de limitar a dues legislatures la per- L manència al capdavant de la Generalitat, no compta amb el suport de les for- ces polítiques de la dreta. El pri- mer en dir públicament no a la limitació del mandat presidencial va ser el candidat de La imatge de Pasqual Maragall presideix la tanca electoral del PSC. El missatge posa l’èmfasi en la necessitat de votar el canvi per portar aires nous al Govern de Catalunya. Convergència i Unió, Artur Mas. Segons Mas aquesta és una regu- lació “no necessària”. L’actual conseller en cap entén que la limitació correspon només als Arrenca la campanya per països que tenen règim presiden- cialista. El Partit Popular ha coin- cidit amb Mas en el rebuig a la proposta de Maragall. El dirigent conservador Alberto Fernández Díaz no es va estar de recordar fer president Maragall que Maragall havia estat 15 anys alcalde de Barcelona. Limitar la permanència d’una mateixa per- PER COL·LABORAR sona a la presidència a un màxim Els candidats faran Totes les enquestes de 8 anys, després dels 23 anys de actes arreu del país per pronostiquen que el Jordi Pujol com a màxim respon- sable de la Generalitat, és la pri- explicar el Programa www.maragall.org Canvi podrà doblegar el mera d’una sèrie de mesures que Social de Catalunya sistema electoral de CiU Pasqual Maragall considera imprescindibles per aconseguir la Pàgina 3 rehabilitació de la vida política catalana.
    [Show full text]
  • El Traspaso De Los Trenes Regionales Llega Entre Huelgas En FGC Y Renfe
    El traspaso de los trenes regionales llega entre huelgas en FGC y Renfe FERROCARRILS SUFRIÓ LOS PAROS AYER Y HOY LE TOCA A RODALIES. La Generali- tat gestionará desde el 1 de enero los horarios, tarifas y quejas de los trenes regionales, que hoy, junto a Rodalies y AVE, sufren una huelga con menos servicios mínimos en Catalunya.Y, ayer, FGC volvió a cerrar 4 horas por los paros. 8 BARCELONA Fundado en febrero de 2000. El primer diario que no se vende Dijous 18 NOVEMBRE DEL 2010. ANY XI. NÚMERO 2493 Batuda dels Mossos a Trinitat Vella per posar fre a la venda i consum de drogues a espais públics.8 El Gobierno manda a Otegi unos días a una prisión con presos etarras disidentes 14 Irlanda acepta que la UE rescate a su banca, pero se resiste a pedir ayuda de momento. 10 El Supremo reabre el caso de Antonio Meño, que lleva 21 años en coma tras una operación. 12 R.AMADOR: «AÚN Lr.NO HA LLEGADO UN DIOS COMO CAMARÓN» 28 Sorteos Trio (miércoles 17) 105 Súper 10 (miércoles17) 01-02-03-04-09-15-20-22-25-27-31-34- 37-44-45-47-48-49-55-66 649 (m 17) 06-07-30-31-34-45 (C 11 R 0) Jòquer 563926 El tiempo en Barcelona, hoy Las temperaturas continuarán hoy estables, aunque no muy altas, y se espera que el sol vuelva a lucir. EFE E. Máxima 16 Mínima 5 OTROS MUNICIPIOS: Manresa 14/2. Girona 15/1. Vic 12/0. Ta- rragona 17/8.
    [Show full text]
  • Sant Joan Foc De Festa
    Setmanari d’informació comarcal de lliure distribució - 11.000 EXEMPLARS - Fundat l’any 2001 - Número 384 - 25 de juny de 2009 Sant Joan foc de Festa hir dimecres festivitat de Sant Joan, la comarca s’aixecava calmosa, tranquil.la després d’una nit de revetlla on el foc, la festa, la música, els petards i les tradicions es donaven la mà. A AIgualada arribava la Caravana de la Flama amb el foc vingut des de la muntanya del Canigó i que va ser portat en relleus per joves estudiants, menys que l’any passat en ser encara jorna- da escolar. Des de la plaça de l’Ajuntament de la ciutat es va repartir el foc a la comarca amb què els pobles encendrien les fogueres d’aquesta nit màgica d’estiu. La festa no va tenir incidèn- cies greus ni destacables. Tret de sortida de la Amb l’Aeroport corporatiu, Universitat d’estiu Pàg. 23 noves oportunitats per la comarca Festival de Música Tradicional de Calaf Pàg. 19 Festes al barri odenenc de Sant Pere, Pla de la Masia i Sant Ramon Pàg. 19 3a Festa de la Diversitat a Piera Pàg. 22 Festes de la joventuta La Pobla, Vilanova i Montbui Pàgs. 12, 18 i 24 FARRÉ Comercial VILAFRANCA Puja-escales n cop confirmada la notícia, dijous passat, que la Generalitat de Catalunya escollia l’aeròdrom Igualada-Òdena per a ubicar-hi el nou aeroport (Cadires - Plataformes) Ucorporatiu (segons el projecte realitzat pels joves Marc Bausili i Joan Admetller), la comarca de l’Anoia s’ha situat al mapa, i és que aquest equipa- Enginyeria ment ha d’arribar a ser una sortida empresarial per la comarca que ha vist, fins al dia d’avui, com anava reculant i perdent oportunitats que l’ajudéssin ☎ 938 172 681 - 609 314 500 a donar riquesa al territori.
    [Show full text]
  • Universitat Oberta De Catalunya Academic Year 2004-2005 Annual Report
    Universitat Oberta de Catalunya Academic Year 2004-2005 Annual Report 1994-2004 In the 2004-2005 academic year, the UOC came into its tenth year of existence. This has been a decade of innovation, efficacy, and quality in teaching, and it has seen the University attain international respect and prestige. This has also been the academic year of the approval of the general research framework of the UOC; of the continuation of the ambitious study on the information society, the Projecte Internet Catalunya Logo designed by the Management Staff (Internet Project Catalonia); and of the launch of the @teneu universitari to commemorate the UOC’s first 10 years (University @thenaeum) (the possibility of placing access to the University within the reach of a greater number of people). The evaluation surveys on the level of student satisfaction maintained a constant result: 4 out of 5. As regards graduates, 88% of those surveyed stated that their critical criteria and capacity had been enhanced, and 82% affirmed that they had improved in professional terms. Growth of the Offer at the Main Campus and at the Latin American Campus 18 17* 17* 16* 16 14** 14 13* 12** 12 10* 10** 10 9* 8* 8** 8 6* 6** 6 4* 4 2* 2 Summary 0 1995-1996 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-20032003-2004 2004-2005 5 Presentation * Main Campus ** Latin American Campus 7 UOC 7 Governing Bodies Evolution of the Number of UOC Students The UOC in Figures 2004-2005 9 Organisational Structure 14 Strategic Alliances 45,000 Recognised Degrees,Main Campus
    [Show full text]
  • El Manifest De Suport a Àngel Ros Supera Les 600 Adhesions
    Política | ACN / Redacció | Actualitzat el 16/12/2011 a les 07:30 El manifest de suport a Àngel Ros supera les 600 adhesions Un de cada 10 adherits és gironí, entre els que hi ha Pia Bosch, Montse Palma, Roger Casero o Magda Casamitjana El manifest de suport a l'alcalde de Lleida i candidat a la presidència del PSC, Àngel Ros, ha superat aquest dijous les 600 adhesions un dia abans que el partit comenci el seu 12è congrés nacional. El manifest, disponible a la pàgina web www.denoupsc.cat http://www.denoupsc.cat( ) , agrupa suports com el de l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall o els dels exconsellers Antoni Castells, Marina Geli, Antoni Siurana i Ernest Maragall. Les adhesions es podran continuar realitzant durant els dies que duri el congrés, que se celebrarà sota el lema 'Nou PSC' i que ha de conduir a la renovació de la direcció, la seva estratègia política i el seu discurs. Després d'una setmana de començar a recollir suports i a un dia d'obrir-se el congrés del PSC, Àngel Ros acumula ja més de 600 adhesions. D'entre els suports, que es poden consultar al web de la candidatura de Ros, destaquen la de l'expresident Maragall, els Antoni Castells, Marina Geli, Antoni Siurana i Ernest Maragall, els alcaldes Joan Clos, Lluis Miquel Pérez, Robert Benaiges, Magda Casamitjana i Miquel Aguilà així com els regidors socialistes de l'Ajuntament de Lleida, Joaquim Nadal, Antoni Dalmau, Pia Bosch, Manel Nadal, Xavier Vilamala, Montse Palma, o els exdiputats Félix Larrosa i Marta Camps, Paco Boya, Gemma Mumbrú, Ramón Vilalta, Tomàs Sobrequés, Andreu Suriol, Joan Armengué, Francesc Colomé i Martí Sans, a més de Diana Garrigosa, esposa de Pasqual Maragall.
    [Show full text]
  • El PSC Ampara El Debate De Renovación Paralelo Que Plantea Su Sector Catalanista
    20 LA VANGUARDIA POLÍTICA SÁBADO, 30 JUNIO 2007 El PSC ampara el debate de renovación Detenido en Santa Coloma paralelo que plantea su sector catalanista otro islamista Castells y Obiols impulsan una iniciativa para reformar el partido y su discurso político buscado por Marruecos La iniciativa “Convención para el futuro”, impulsada por E. MARTÍN DE POZUELO el sector catalanista del PSC, BARCELONA. – La policía bar- celonesa detuvo anteayer, a la al- con figuras como Antoni Cas- tura del número 34 de la calle Dalmau de Santa Coloma de tells o Raimon Obiols, ha reci- Gramenet, al marroquí Abdella- bidoel apoyo de la dirección del tif Zehraoui, de 29 años, presun- to miembro de Al Qaeda para las partido, que reclama que tenga Tierras del Magreb Islámico y al que se relaciona con otros tres de- “una participación generosa”. tenidos el pasado martes en las calles de Barcelona. Como en el FRANCESC BRACERO caso de los otros arrestados, so- bre Abdellatif Zehraoui pesaba BARCELONA. – El PSC ha esqui- una orden internacional de extra- vado la amenaza de desavenencias dición emitida por Marruecos internas. Su dirección ha termina- que lo considera un radical islá- do por ofrecer apoyo y facilidades mico dedicado a la captación de al sector catalanista, encabezado en- extremistas para adiestrarlos en tre otros por el conseller de Econo- los campos de entrenamiento de mia, Antoni Castells, y por el ex lí- Al Qaeda en el Sahara. der del partido Raimon Obiols, pa- Los tres detenidos el martes es- ra abrir un profundo debate de reno- tán en prisión decretada por el vación en paralelo al ya emprendi- juzgado de instrucción número 3 do por el partido.
    [Show full text]