Catalunya, xarxa de ciutats El municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influència en la governança de Catalunya Marc Pradel Miquel Recerca per al programa Llegat Pasqual Maragall de la Fundació Catalunya Europa Catalunya, xarxa de ciutats El municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influència en la governança de Catalunya Marc Pradel Miquel Primera edició: octubre del 2016 © Marc Pradel Miquel, 2016 © d’aquesta edició: FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA Pons i Subirà, 3, 08005 Barcelona [email protected] www.catalunyaeuropa.net DISSENY: HOBRA www.hobradesign.com Dipòsit Legal: B 21556-2016 ISSN: 2462-6600 ISBN: 978-84-617-5375-8 Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement- CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons Agraïments El desenvolupament d’aquesta recerca ha estat possible gràcies al suport de la Fundació Catalunya Europa i al programa Llegat Pasqual Maragall que va posar en marxa l’any 2014 el premi de recerca Pasqual Maragall per tal d’analitzar la seva figura i que va ser atorgat a la present investigació. Vull agrair a la fundació la possibilitat de dur a terme aquesta recerca, així com a la Dra. Marisol García del departament de sociologia de la UB, que em va animar a participar en el concurs. Des de la fundació he tingut el suport de diferents investigadors que han donat la seva opinió i les seves visions sobre aquest text i han contribuït a millorar-lo sensiblement: entre d’altres, els dos directors de programes de la fundació durant la realització d’aquesta recerca, Andrea Costafreda i Albert Aixalà, i els investigadors Eloi Serrano, Andrea Norferini i Xavier Ballart. Fidel Bellmunt no només ha proporcionat comentaris i aportacions sinó que ha estat un suport clau en el maneig de la bibliografia i la documentació sobre Pasqual Maragall. Mireia Santacreu ha estat de gran ajuda en la preparació del treball de camp. La realització d’un seminari de recerca organitzat per la fundació també va ser de gran utilitat per a millorar i matisar part dels resultats que s’exposen aquí. Agraeixo als participants les seves aportacions i comentaris. També vull agrair especialment als entrevistats per a aquesta recerca pel seu temps i dedicació, en ocasions en circumstàncies adverses: Eulàlia Vintró, Marina Geli, Oriol Nel· l o, Josep Maria Vallès, Xavier Roig i Pep Subirós. Entre alguns dels meus companys al departament de sociologia de la UB la trajectòria de Maragall ha estat un tema de conversa recurrent que m’ha aportat idees i nous punts de vista. La Mariona Tomàs, investigadora de la UB i guanyadora de la segona edició del premi ha fet una lectura atenta de l’esborrany i ha aportat comentaris valuosos. Per últim, vull agrair també la col· l aboració de Gloria Garcia Ticó que ha transcrit les entrevistes realitzades durant el treball de camp d’aquesta recerca. | 5 | Sumari Introducció 8 1. El municipalisme i el seu encaix en l’Estat-nació 26 1.1. Introducció 26 1.2. El concepte de municipalisme 27 1.3. El paper de les ciutats en la configuració de l’Europa moderna 30 1.4. La configuració de l’estat espanyol i el municipalisme 36 1.4.1. Revolució burgesa i municipalisme 36 1.4.2. Les bases federalistes i municipalistes del catalanisme progressista 41 1.4.3. Quin sistema de ciutats per a Catalunya? El paper de Barcelona i la descentralització 47 1.5. El municipalisme durant el franquisme i la transició espanyola 49 1.6. Conclusions 56 2. Bases teòriques del municipalisme de Pasqual Maragall 58 2.1. Introducció 58 2.2. Les influències del catalanisme progressista 59 2.3. Les influències acadèmiques i de la trajectòria vital 64 2.4. Propostes polítiques al voltant del federalisme i el municipalisme: Catalunya com a xarxa de ciutats 68 2.5. Conclusions 75 3. La promoció del municipalisme des de l’alcaldia de Barcelona 77 3.1. Introducció 77 3.2. El model de creixement urbà de Barcelona entre 1979 i 1997 81 3.2.1. El model de creixement urbà de Barcelona: una síntesi 81 3.2.2. El procés de transformació de les relacions intergovernamentals 87 3.2.3. Desarticulació i reconstitució de mecanismes de coordinació entre municipis 93 3.3. Conclusions 101 4. La preparació d’un projecte de govern d’orientació municipalista 104 4.1. Introducció 104 4.2. Globalització i canvis en la governança a partir de la segona meitat dels anys noranta 108 4.3. La situació de les ciutats catalanes: creixement de la segregació urbana i les desigualtats 114 4.4. La concreció d’un ideari: el nou federalisme i el paper dels municipis 120 4.5. Preparació d’un projecte de govern federalista 125 4.5.1. Un decàleg federal 126 4.5.2. Una nova plataforma electoral: la Convenció cívica catalana i Ciutadans pel Canvi 129 4.6. La derrota electoral i el govern alternatiu (1999-2003) 134 4.7. Conclusions 138 5. El municipalisme en el govern tripartit (2003-2006) 140 5.1. Introducció 140 5.2. La proposta de reforma del govern catalanista i d’esquerres 145 5.3. El desenvolupament del programa 151 5.4. Un nou model d’ordenació territorial 153 5.4.1. La llei de barris com a exemple de polítiques de suport als municipis 157 5.4.2. La planificació territorial multi-escalar 161 5.5. La descentralització de les polítiques de benestar social 165 5.5.1. La descentralització del sistema de salut: els governs territorials de salut 166 5.5.2. Una descentralització fallida: les polítiques actives d’ocupació 172 5.6. El paper del municipalisme en l’autogovern de Catalunya: la reforma de l’Estatut 178 5.7. Conclusions 182 6. Conclusions 188 Bibliografia 199 CAtalunyA, xarxA de CIUtAtS Introducció Una anàlisi sobre el pensament i l’acció política de Maragall com el que es proposa en aquesta recerca presenta una doble dificultat. La prime- ra prové de la particularitat del personatge. Les anàlisis sobre Pasqual Maragall s’han centrat sobretot en la seva figura, la seva personalitat, el seu estil particular d’entendre i fer política i la seva pertinença a una nissaga familiar distingida dins la burgesia barcelonina. Aquestes analit- zen els resultats electorals i l’acció política de Maragall com el resultat de la seva personalitat. Així, el caràcter de Maragall explicaria l’èxit dels jocs olímpics o els avatars del govern tripartit, per posar dos exemples contraposats de lectura positiva i negativa de l’efecte d’aquest caràcter sobre els resultats. Aquesta interpretació, tot i que suggeridora, dificulta la visió del projecte polític i del conjunt d’idees del personatge. Una segona dificultat prové de l’ombra allargada dels Jocs Olímpics i el seu èxit, que deixen en un segon pla la resta de la seva acció política, cosa que dificulta l’anàlisi del conjunt del pensament de Maragall, d’una gran coherència al llarg de la seva carrera política. La majoria de les anàlisis sobre Maragall s’han dut a terme, a més, durant la seva vida política activa i no han estat exemptes del context polític i social català del moment, i del paper que hi juga Pasqual Maragall. Durant els anys vuitanta Maragall exerceix com a líder destacat de l’opo- sició progressista al model de país que Jordi Pujol va consolidant des de la Generalitat de Catalunya, primer com a alcalde de Barcelona i després com a candidat a la presidència de la Generalitat. Les lectures sobre l’acció política de Maragall que han sorgit fins ara s’han d’entendre en aquest context. Per uns, Maragall és vist com un líder genial i pragmàtic capaç d’afrontar projectes com els Jocs Olímpics, un catalanista progressista que promou les ciutats i el cosmopolitisme. Per d’altres és un personatge caricaturitzable i imprevisible que du a terme declaracions sorprenents i que genera situacions insòlites (que es titllaran de Maragallades), un aglu- tinador d’idees inconnexes i un promotor del nacionalisme espanyol con- | 8 | tra el model de Pujol que fa equilibris per arribar al poder. L’anàlisi de la figura de Maragall ha quedat, doncs, lligada de forma indefugible a la confrontació entre el nacionalisme conservador, encapçalat per Pujol, i el catalanisme progressista, liderat per Maragall. Aquesta recerca fuig de l’anàlisi del personatge i de la seva persona- litat per centrar-se en el pensament polític que articula i com aquest es transforma en una obra de govern que vol reconfigurar el sistema de go- vernança de Catalunya. Per a fer-ho cal aprofundir en el conflicte polític que es viu als anys vuitanta a Catalunya en el marc de la consolidació de les institucions democràtiques. Només així s’entén la proposta política de Maragall. Més enllà del personatge, més enllà del seu lideratge, la seva capacitat d’entesa, la seva capacitat d’improvisació o les seves mancances, Maragall té una sèrie de plantejaments teòrics que mai es desenvolupen teòricament en una obra doctrinal però que influeixen en les seves decisi- ons i que beuen de diverses fonts, una d’elles el catalanisme progressista. En aquest pensament, el municipalisme juga un paper central. Un muni- cipalisme entès no només com la promoció de major poder als municipis sinó com la necessitat de situar el centre de la vida política en els munici- pis. La seva carrera política es pot explicar com l’intent de posar en pràc- tica aquest pensament com a model de país, primer des de l’Ajuntament de Barcelona i posteriorment des de la Generalitat. El marc democràtic sorgit de la constitució de 1978 és el terreny de joc de la confrontació entre models de país, i tant Maragall com Pujol pugnen per donar cos a les institucions que preveu aquest marc seguint el seu propi model.