DOCSLIB.ORG

Joan Carretero: «Dir Que Tenim Autogovern És Una Broma Pesada»

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Joan Carretero: «Dir Que Tenim Autogovern És Una Broma Pesada» Política | Quico Sallés/Puigcerdà | Actualitzat el 31/08/2012 a les 23:59 Joan Carretero: «Dir que tenim autogovern és una broma pesada» Carretero, en un moment de l'entrevista. Foto: QS/ND Joan Carretero (Tremp, 1955) atèn Nació Digital un cop ha acabat la guàrdia de metge. El president de Reagrupament analitza en aquesta entrevista la situació política de l'independentisme, la manifestació de l'11S, el rescat i els acords entre ERC i Rcat, així com el virtual gir sobiranista de CiU. I diu que veu Espanya feble. -Vostè esperava el rescat de Catalunya? -Sí, i no és que sigui profeta. De fet, durant la campanya electoral a les darreres eleccions al Parlament ja vam anunciar que la Generalitat seria intervinguda. I encara que no ho estigui formalment, ja ho està de facto, amb una intervenció no violenta. Miri, quan un Govern demana un rescat assumeix que està en fallida i admet un fracàs. -Un fracàs que ens porta... -Hauria de fer reflexionar al Govern i convocar eleccions. Allà on s'ha plantejat un rescat s'han celebrat eleccions, i no sé perquè aquí hem de ser diferents. -I l'argument del Govern que això no és cap rescat sinó reclamar uns diners que són nostres... malgrat que paguem interessos? -Que els diners són nostres ja fa temps que ho sabem, i molts ho sabem de fa molt, molt temps. Però, aquest Govern no ha fet res per canviar aquesta situació. Si l'executiu haguès plantat cara i haguès rescatat de debò els diners dels ciutadans de Catalunya tindria tot el suport, però ells van votar a favor de la llei que permet aquest fracàs. -Aquest rescat és la prova del 9 que s'ha acabat l'autogovern? -D'autogovern aquí... no n'hem tingut mai, hem tingut una gestoria, una capacitat de gestió reduïda i cap capacitat política o econòmica malgrat que els governs de Jordi Pujol van fer una parafernàlia que semblava que érem importants. Però ara ja no tenim capacitat ni de gestió. Ara dir que tenim autogovern és un eufemisme, és una broma pesada. Ara hi haurà uns senyors que ens diran com hem de gastar cada euro. -Vostè planteja una eleccions avançades. Recull la petició del president d'ERC, Oriol Junqueras, d'una llista independentista conjunta? -Fa temps que preconitzem una llista el més àmplia possible de les forces que volen que Catalunya sigui un estat normal, un estat lliure. Ara bé, no veig possible fer aquesta llista amb CDC ni amb ICV perquè cap dels dos, fins on jo sé, cap dels dos vol ja la independència. Els ecosocialistes encara parlen de federalisme, i a Convergència... depèn qui en parla. -No el veig convençut del sobiranisme de Convergència... - CiU és una federació que fa anys que dura i que el número dos de l'organització és Josep Antoni Duran i Lleida que sempre diu "no, no, no" i sempre acaba passant allò que ell diu... Miri, no me'l crec. https://www.naciodigital.cat/noticia/46220/joan-carretero-dir-tenim-autogovern-es-broma-pesada Pagina 1 de 3 -Vostè anirà a la manifestació de l'ANC? -Sí, i tots els que puguem hem d'anar-hi! Estem en una situació límit: o som una regió política o som un estat. La solució intermèdia -federals, confederals, nació impròpia... i històries- no val. Amb la crisi econòmica els espanyols han decidit acabar amb tots els eufemismes i històries, no volen cap situació intermèdia. O una regió quatriprovincial o estat. - Que han perdut tots els eufemismes ho demostra el Coronel Alamán. - Diria que el desig íntim del molts espanyols és voler liquidar ?el problema catalán?. Sortosament, la Unió Europea no els ho permet. Estic convençut que molts comparteixen les paraules d'aquest xicot. - I de què estem més aprop? -Detecto que cada vegada hi ha un sector de la població més radicalitzada, més conscienciada que cal un estat propi... També hi ha una part important de la població a qui la situació política de Catalunya no li va ni li ve. Ara hem de convèncer aquesta gent anacional que s'apuntin. Però queda la prova del 9 a l'Europa occidental: les eleccions. -Li falta suport electoral a l'independentisme? -Tot el que no es reflecteixi en un vot massiu no serveix, l'autoritat és molt limitada. -Si la manifestació de l'11S és massiva, que cal fer el 12 de setembre? -Convocar eleccions per decidir si volem una Catalunya sense ser subjecte polític, agenollada a Espanya o bé si som un estat normal. -Fa bé el president Artur Mas de no anar a la manifestació? -En general, els governs no han d'anar a manifestacions. Que hi hagi el Govern què vol dir? Que farà el que diuen els manifestants? El Govern ha d'escoltar la ciutadania i seguir-la i ha d'utilitzar la seva capacitat política. És irrellevant que hi vagi o no. El que em sembla de Grouxo Marx és que el un membre del Govern digui que hi anirà com a societat civil. - Un president no s'ha de manifestar per la independència. L'ha de proclamar? -Exacte. Si no vol fer el que li demanen no pot fer-ho a estones. Seria aixecar la camisa al personal. - Quin balanç fa de l'acord electoral amb ERC? -Les coalicions necessiten d'un cert entrenament per aprendre a coordinar, a treballar... Estem relativament satisfets, però d'aquí un any n'estarem encara més satisfets. De fet, a nosaltres ens agradaria repetir l'experiència i la coalició. - A l'octubre, Reagrupament celebra la seva cinquena assemblea. Quin espera que sigui el punt fort? -Ves a saber. Potser a l'octubre la situació ha canviat. (Riu). Seriosament, Rcat ha de fer conscient la ciutadania que si volem un govern d'esquerres o dretes, primer hem de poder tenir un estat, perquè ara només escollim presumptes governs perquè no tenen cap capacitat. -Vostè fa uns quants anys que s'arrossega per l'independentisme. Havia vist mai un moviment independentista com el que ara es veu? https://www.naciodigital.cat/noticia/46220/joan-carretero-dir-tenim-autogovern-es-broma-pesada Pagina 2 de 3 -Fa anys érem extemporanis... Ara el debat estrictament polític, que no ciutadà, està ocupat per "independència o no independència". Ara ja no som extemporanis però sí que ho som electoralment. -Veu l'enemic més feble? -Sí, molt més feble. Fins fa uns anys Espanya semblava il·luminada per un miracle, amb reconeixement internacional. Ara tot el món constata que és el mateix estat de sempre, amb un creixement econòmic fals, ha baixat molts esglaons i aquest desprestigi per a l'independentisme és bo. https://www.naciodigital.cat/noticia/46220/joan-carretero-dir-tenim-autogovern-es-broma-pesada Pagina 3 de 3.
Load more

Recommended publications
  • Marisol Argüeta De Barillas
    Curso 2010/2011 INDICE DE PONENTES XAVIER TRIAS Presidente del Grupo Municipal CiU en el Ayuntamiento de Barcelona 22 de septiembre de 2010 CELESTINO CORBACHO Ministro de Trabajo e Inmigración 5 de octubre de 2010 MARINA GELI Consellera de Salud de la Generalitat de Catalunya 6 de octubre de 2010 PADRE ABAD JOSEP MARÍA SOLER Abad de Montserrat 14 de octubre de 2010 ALBERT RIVERA Presidente de CIUDADANOS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA 19 de octubre de 2010 JOAN SAURA Conseller de Interior, Relaciones Institucionales y Participación de la Generalitat de Catalunya y Presidente de Iniciativa per Catalunya Verds 22 de octubre de 2010 JOSEP FÉLIX BALLESTEROS Alcalde de Tarragona 26 de octubre de 2010 JOAN HERRERA Secretario General de INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS (ICV) y Portavoz de ICV en el CONGRESO DE LOS DIPUTADOS 29 de octubre de 2010 JOAN LAPORTA Candidato de SOLIDARITAT CATALANA per la INDEPENDÈNCIA (SI) a la presidencia de la Generalitat de Catalunya 2 de noviembre de 2010 JAAN ALBRECHT Presidente de Star Alliance 4 de noviembre de 2010 ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO Presidenta del PP de Cataluña 5 de noviembre de 2010 JOAN CARRETERO Presidente de REAGRUPAMENT 8 de noviembre de 2010 1 Curso 2010/2011 JOAN PUIGCERCÓS Presidente de Esquerra Republicana de Catalunya-ERC 9 de noviembre de 2010 ARTUR MAS Presidente de CONVERGÈNCIA i UNIÓ (CiU) 11 de noviembre de 2010 JOSÉ MONTILLA President de la Generalitat de Catalunya 15 de noviembre de 2010 ANÁLISIS DE LOS RESULTADOS EN LAS ELECCIONES AL PARLAMENT DE CATLUNYA con MIQUEL ICETA, Viceprimer Secretario
    [Show full text]
  • His T Òria D'esquerr a A
    Esquerra Republicana de Catalunya naixia el 19 de març del 1931 i esdevenia en poques setmanes el partit polític hegemònic de la Catalunya republicana. També a Vic, ERC encapçalà el govern municipal en moments tant intensos i conflictius com la mateixa època republicana i la posterior Guerra Civil. Passada la dictadura franquista, Esquerra tornà a ser protagonista a l’escena política L CASELLAS catalana i vigatana i, amb el nou segle XXI s’ha convertit novament en una peça clau. IO Al llibre que teniu a les mans hi trobareu la història del partit a la ciutat de Vic des del 1931 fins a l’immediata actualitat de finals del 2014 sense perdre mai de vista OR el context general de Catalunya. Oriol Casellas i Domènech (Vic, 1986) Llicenciat en Història per la UAB i Màster de Formació del Professorat per la UdG. Professor de Ciències Socials a Secundària. Actualment està finalitzant els estudis del grau en Ciències Religioses a l’ISCRVic. Els seus primers estudis publicats s’han centrat en la història local vigatana. Així doncs, és autor de Sagals d’Osona. Quinze anys arrelats al país, enfilats als castells (Associació Cultural Sagals d’Osona, 2012) i de la biografia de l’últim Vigatà Il·lustre Joan Riera Rius, l’home bo (Ajuntament de Vic, 2013). També és autor de l’estudi Tradicions populars vigatanes. La festa major de Vic per a la Fundació Embat Cultural i el Consell de Festa Major de la ciutat de Vic. Forma part del Consell del Patrimoni Cultural així com del Consell de Convivència i Seguretat de l’Ajuntament de Vic.
    [Show full text]
  • El Parlamento De Cataluña En La VI Legislatura En Perspectiva Comparada1 Irene Delgado2
    VII Congreso Español de Ciencia Política y de la Administración: 1 Democracia y Buen Gobierno. Una aproximación al rendimiento institucional de los parlamentos regionales: el Parlamento de Cataluña en la VI legislatura en perspectiva comparada1 Irene Delgado2. Draft Por favor no citar sin permiso del autor Introducción Más de veinte años después del inicio del proceso autonómico, el modelo de Estado Autonómico se ha afianzado de una manera indudable y se ha configurado como la transformación más relevante de la Administración pública en España durante las dos últimas décadas. Las 17 Comunidades Autónomas controlan cerca de una tercera parte del total del gasto público del país, ejercen su autoridad sobre casi 700.000 empleados públicos, han elaborado más de 2.000 leyes en estos años de funcionamiento y han recibido en su conjunto más de 1.800 traspasos de competencias de la Administración General del Estado (Ramió, 2002:99). Este panorama no hace sino destacar la importancia política y social que entrañan estas instituciones, aun a pesar de las constantes llamadas de atención respecto a los déficits democráticos que tienden a padecer. En términos generales, se han distinguido cuatro etapas en estas dos décadas de desarrollo autonómico. Un primer período, 1980-1987, que correspondería a la fase de creación, fundación e institucionalización. Desde 1980, y de manera continuada se fueron sucediendo las aprobaciones de los estatutos de autonomía que concluyeron con la necesidad de combinar diferenciación (Comunidades Autónomas históricas) y homogeneidad (resto de Comunidades Autónomas). Las elecciones de 1982 marcan el punto de generalización del modelo autonómico, y su puesta en marcha definitiva.
    [Show full text]
  • Coalicions Polítiques I Governabilitat Comparada a Catalunya, 1980-2003
    Coalicions polítiques i governabilitat comparada a Catalunya, 1980-2003 Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres, un estudi de cas Joan Ridao i Martín Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement- NoComercial – CompartirIgual 4.0. Espanya de Creative Commons. Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento - NoComercial – CompartirIgual 4.0. España de Creative Commons. This doctoral thesis is licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial- ShareAlike 4.0. Spain License. UNIVERSITAT DE BARCELONA Departament de Dret Constitucional i Ciència Política Programa de Doctorat en Ciència Política Bienni 2003-2005 COALICIONS POLÍTIQUES I GOVERNABILITAT COMPARADA A CATALUNYA (1980-2003) Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres. Un estudi de cas Text presentat per Joan Ridao i Marrin per a optar al títol de doctor en Ciència Política Director: Prof. Dr. Jordi Matas i Dalmases Barcelona, maig de 2006 4.2. La distribució intracoalicional del poder i dels beneficis La constant negociació política i, sobretot, la distribució de parcelles de poder entre els partits del Govern són els dos principals efectes que generen tots els governs de coalició i que, a Catalunya, també s'ha pogut percebre (vid. ap. 3.2). Una de les primeres negociacions que duen a terme les forces polítiques que decideixen de governar en co alició és la distribució de ministeris o conselleries (Matas, 2000: 114). Com han observat Laver i Schofield (1990: 164-165) «la distribució de payoffs entre membres d'una coalició representa la línia de fons del procés polític [... ] una d'aquelles coses que la Teoria (de coalicions) necessita explicar perquè ens facilita informació sobre la validesa de les assumpcions de cadascuna de les teories que hem construït en primer terme».
    [Show full text]
  • Dia a Dia Sara Maso I Carme Tejeiro
    DIA A DIA SARA MASO I CARME TEJEIRO DESEMBRE 2003 en mans dels populars, ha qualificat d'il·legal la difusió que han fet de les revistes associades 1 DE DESEMBRE aquesta emissora que va engegar l'anterior i un premi extraordinari als expresidents de govern del Pacte de Progrés. El Sindicat de l'associació Ferran Mascarell, Antoni Zabala, PERNAU, PREMI MICROFON DELS Periodistes de les Illes Balears ha criticat, Manuel Sayrach, Roser Bofill i Humbert Romà. INFORMADORS juntament amb altres entitats, el tancament de L'APPEC, que celebra el seu vintè aniversari, ha Josep Pernau ha estat guardonat amb el Premi Som Ràdio perquè "constitueix un acte que presentat, al llarg de la Setmana, l'anuari de Micròfon dels Informadors de l'Associació afecta brutalment la llibertat d'expressió." l'entitat que porta per títol La revista de les Professional de Premsa, Ràdio i Televisió (APEI). revistes. L'APPEC agrupa els editors de 120 Els premis que han distingit altres professionals capçaleres escrites en català que treuen al del món de la premsa, ràdio i televisió 2 DE DESEMBRE mercat uns 600.000 exemplars mensuals. s'atorguen als professionals i mitjans que han destacat durant la temporada anterior. LA PREMSA ALEMANYA CONTRA LA CENSURA POLÍTICA ALÍ LMRABET, "PROTAGONISTA" Nou dels principals diaris alemanys es S'atorga el Premi Protagonistas, de Periodisme, manifesten conjuntament contra la pràctica al periodista marroquí Alí Lmrabet, condemnat a habitual dels polítics de revisar les entrevistes tres anys per unes caricatures considerades abans de ser publicades als mitjans. És gairebé "ofensives" per Mohamed VI. En total són inevitable que el polític alemany demani al 15 les persones premiades pel programa Prota¬ periodista poder llegir l'entrevista abans de gonistas de Luís del Olmo, entre ells l'anterior publicar-la.
    [Show full text]
  • El Traspaso De Los Trenes Regionales Llega Entre Huelgas En FGC Y Renfe
    El traspaso de los trenes regionales llega entre huelgas en FGC y Renfe FERROCARRILS SUFRIÓ LOS PAROS AYER Y HOY LE TOCA A RODALIES. La Generali- tat gestionará desde el 1 de enero los horarios, tarifas y quejas de los trenes regionales, que hoy, junto a Rodalies y AVE, sufren una huelga con menos servicios mínimos en Catalunya.Y, ayer, FGC volvió a cerrar 4 horas por los paros. 8 BARCELONA Fundado en febrero de 2000. El primer diario que no se vende Dijous 18 NOVEMBRE DEL 2010. ANY XI. NÚMERO 2493 Batuda dels Mossos a Trinitat Vella per posar fre a la venda i consum de drogues a espais públics.8 El Gobierno manda a Otegi unos días a una prisión con presos etarras disidentes 14 Irlanda acepta que la UE rescate a su banca, pero se resiste a pedir ayuda de momento. 10 El Supremo reabre el caso de Antonio Meño, que lleva 21 años en coma tras una operación. 12 R.AMADOR: «AÚN Lr.NO HA LLEGADO UN DIOS COMO CAMARÓN» 28 Sorteos Trio (miércoles 17) 105 Súper 10 (miércoles17) 01-02-03-04-09-15-20-22-25-27-31-34- 37-44-45-47-48-49-55-66 649 (m 17) 06-07-30-31-34-45 (C 11 R 0) Jòquer 563926 El tiempo en Barcelona, hoy Las temperaturas continuarán hoy estables, aunque no muy altas, y se espera que el sol vuelva a lucir. EFE E. Máxima 16 Mínima 5 OTROS MUNICIPIOS: Manresa 14/2. Girona 15/1. Vic 12/0. Ta- rragona 17/8.
    [Show full text]
  • Catalunya, Xarxa De Ciutats
    Catalunya, xarxa de ciutats El municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influència en la governança de Catalunya Marc Pradel Miquel Recerca per al programa Llegat Pasqual Maragall de la Fundació Catalunya Europa Catalunya, xarxa de ciutats El municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influència en la governança de Catalunya Marc Pradel Miquel Primera edició: octubre del 2016 © Marc Pradel Miquel, 2016 © d’aquesta edició: FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA Pons i Subirà, 3, 08005 Barcelona [email protected] www.catalunyaeuropa.net DISSENY: HOBRA www.hobradesign.com Dipòsit Legal: B 21556-2016 ISSN: 2462-6600 ISBN: 978-84-617-5375-8 Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement- CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons Agraïments El desenvolupament d’aquesta recerca ha estat possible gràcies al suport de la Fundació Catalunya Europa i al programa Llegat Pasqual Maragall que va posar en marxa l’any 2014 el premi de recerca Pasqual Maragall per tal d’analitzar la seva figura i que va ser atorgat a la present investigació. Vull agrair a la fundació la possibilitat de dur a terme aquesta recerca, així com a la Dra. Marisol García del departament de sociologia de la UB, que em va animar a participar en el concurs. Des de la fundació he tingut el suport de diferents investigadors que han donat la seva opinió i les seves visions sobre aquest text i han contribuït a millorar-lo sensiblement: entre d’altres, els dos directors de programes de la fundació durant la realització d’aquesta recerca, Andrea Costafreda i Albert Aixalà, i els investigadors Eloi Serrano, Andrea Norferini i Xavier Ballart.
    [Show full text]
  • Sant Joan Foc De Festa
    Setmanari d’informació comarcal de lliure distribució - 11.000 EXEMPLARS - Fundat l’any 2001 - Número 384 - 25 de juny de 2009 Sant Joan foc de Festa hir dimecres festivitat de Sant Joan, la comarca s’aixecava calmosa, tranquil.la després d’una nit de revetlla on el foc, la festa, la música, els petards i les tradicions es donaven la mà. A AIgualada arribava la Caravana de la Flama amb el foc vingut des de la muntanya del Canigó i que va ser portat en relleus per joves estudiants, menys que l’any passat en ser encara jorna- da escolar. Des de la plaça de l’Ajuntament de la ciutat es va repartir el foc a la comarca amb què els pobles encendrien les fogueres d’aquesta nit màgica d’estiu. La festa no va tenir incidèn- cies greus ni destacables. Tret de sortida de la Amb l’Aeroport corporatiu, Universitat d’estiu Pàg. 23 noves oportunitats per la comarca Festival de Música Tradicional de Calaf Pàg. 19 Festes al barri odenenc de Sant Pere, Pla de la Masia i Sant Ramon Pàg. 19 3a Festa de la Diversitat a Piera Pàg. 22 Festes de la joventuta La Pobla, Vilanova i Montbui Pàgs. 12, 18 i 24 FARRÉ Comercial VILAFRANCA Puja-escales n cop confirmada la notícia, dijous passat, que la Generalitat de Catalunya escollia l’aeròdrom Igualada-Òdena per a ubicar-hi el nou aeroport (Cadires - Plataformes) Ucorporatiu (segons el projecte realitzat pels joves Marc Bausili i Joan Admetller), la comarca de l’Anoia s’ha situat al mapa, i és que aquest equipa- Enginyeria ment ha d’arribar a ser una sortida empresarial per la comarca que ha vist, fins al dia d’avui, com anava reculant i perdent oportunitats que l’ajudéssin ☎ 938 172 681 - 609 314 500 a donar riquesa al territori.
    [Show full text]
  • Universitat Oberta De Catalunya Academic Year 2004-2005 Annual Report
    Universitat Oberta de Catalunya Academic Year 2004-2005 Annual Report 1994-2004 In the 2004-2005 academic year, the UOC came into its tenth year of existence. This has been a decade of innovation, efficacy, and quality in teaching, and it has seen the University attain international respect and prestige. This has also been the academic year of the approval of the general research framework of the UOC; of the continuation of the ambitious study on the information society, the Projecte Internet Catalunya Logo designed by the Management Staff (Internet Project Catalonia); and of the launch of the @teneu universitari to commemorate the UOC’s first 10 years (University @thenaeum) (the possibility of placing access to the University within the reach of a greater number of people). The evaluation surveys on the level of student satisfaction maintained a constant result: 4 out of 5. As regards graduates, 88% of those surveyed stated that their critical criteria and capacity had been enhanced, and 82% affirmed that they had improved in professional terms. Growth of the Offer at the Main Campus and at the Latin American Campus 18 17* 17* 16* 16 14** 14 13* 12** 12 10* 10** 10 9* 8* 8** 8 6* 6** 6 4* 4 2* 2 Summary 0 1995-1996 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-20032003-2004 2004-2005 5 Presentation * Main Campus ** Latin American Campus 7 UOC 7 Governing Bodies Evolution of the Number of UOC Students The UOC in Figures 2004-2005 9 Organisational Structure 14 Strategic Alliances 45,000 Recognised Degrees,Main Campus
    [Show full text]
  • El PSC Ampara El Debate De Renovación Paralelo Que Plantea Su Sector Catalanista
    20 LA VANGUARDIA POLÍTICA SÁBADO, 30 JUNIO 2007 El PSC ampara el debate de renovación Detenido en Santa Coloma paralelo que plantea su sector catalanista otro islamista Castells y Obiols impulsan una iniciativa para reformar el partido y su discurso político buscado por Marruecos La iniciativa “Convención para el futuro”, impulsada por E. MARTÍN DE POZUELO el sector catalanista del PSC, BARCELONA. – La policía bar- celonesa detuvo anteayer, a la al- con figuras como Antoni Cas- tura del número 34 de la calle Dalmau de Santa Coloma de tells o Raimon Obiols, ha reci- Gramenet, al marroquí Abdella- bidoel apoyo de la dirección del tif Zehraoui, de 29 años, presun- to miembro de Al Qaeda para las partido, que reclama que tenga Tierras del Magreb Islámico y al que se relaciona con otros tres de- “una participación generosa”. tenidos el pasado martes en las calles de Barcelona. Como en el FRANCESC BRACERO caso de los otros arrestados, so- bre Abdellatif Zehraoui pesaba BARCELONA. – El PSC ha esqui- una orden internacional de extra- vado la amenaza de desavenencias dición emitida por Marruecos internas. Su dirección ha termina- que lo considera un radical islá- do por ofrecer apoyo y facilidades mico dedicado a la captación de al sector catalanista, encabezado en- extremistas para adiestrarlos en tre otros por el conseller de Econo- los campos de entrenamiento de mia, Antoni Castells, y por el ex lí- Al Qaeda en el Sahara. der del partido Raimon Obiols, pa- Los tres detenidos el martes es- ra abrir un profundo debate de reno- tán en prisión decretada por el vación en paralelo al ya emprendi- juzgado de instrucción número 3 do por el partido.
    [Show full text]
  • Directori D'ajuntaments
    Generalitat de Catalunya versió 1.0 Departament de Governació i Administracions Públiques Secretaria General Àrea de Processos Electorals Directori d'Ajuntaments Responsables d'eleccions Abella de la Conca (Lleida) Dades Ajuntament Adreça Espiguet, s/n C.P.: 25651 Telèfon 973-664198 Fax 973-664198 EMail [email protected] Abrera (Barcelona) Dades Ajuntament Adreça Pl. Constitució, 1 C.P.: 08630 Telèfon 93-7700325 Fax 93-7702612 EMail [email protected] Dades Responsable Nom Rosa Maria Tollar Delgado Mobil EMail [email protected] Àger (Lleida) Dades Ajuntament Adreça Pl. Major, 1 C.P.: 25691 Telèfon 973-455004 Fax 973-455203 EMail [email protected] Dades Responsable Nom Ramon Canal Mogues Mobil 689761264 EMail [email protected] Agramunt (Lleida) Dades Ajuntament Adreça Pl. Església, 1 C.P.: 25310 Telèfon 973-390057 Fax 973-390040 EMail [email protected] Dades Responsable Nom Sara Miñarro Gómez Mobil 636818822 EMail [email protected] Aguilar de Segarra (Barcelona) Dades Ajuntament Adreça Raval, s/n C.P.: 08256 Telèfon 93-8366080 Fax 93-8366080 EMail [email protected] Dades Responsable Nom Silvia Segovia Mobil 649615786 EMail [email protected] Agullana (Girona) Dades Ajuntament Adreça Lluís Gomis, 2 C.P.: 17707 Telèfon 972-535206 Fax 972-535086 EMail [email protected] Dades Responsable Nom Rosa Safont i Quintana Mobil 637027127 EMail [email protected] Aiguafreda (Barcelona) Dades Ajuntament Adreça Pl. Ajuntament, s/n C.P.: 08591 Telèfon 93-8442253 Fax 93-8442185 EMail [email protected] Dades Responsable Nom Maria Glòria Matas Fuertes Mobil EMail [email protected] Directori_Ajuntaments Pàgina 1 de 160 Abella de la Conca / Aiguafreda Generalitat de Catalunya versió 1.0 Departament de Governació i Administracions Públiques Secretaria General Àrea de Processos Electorals Directori d'Ajuntaments Responsables d'eleccions Aiguamúrcia (Tarragona) Dades Ajuntament Adreça Pl.
    [Show full text]
  • Els Mitjans Digitals De Proximitat. El Cas Del Grup Nació Digital
    ELS MITJANS DIGITALS DE PROXIMITAT. EL CAS DEL GRUP NACIÓ DIGITAL Mònica Puntí Brun Per citar o enllaçar aquest document: Para citar o enlazar este documento: Use this url to cite or link to this publication: http://hdl.handle.net/10803/365576 http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative Commons Reconeixement- CompartirIgual Esta obra está bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-CompartirIgual This work is licensed under a Creative Commons Attribution-ShareAlike licence TESI DOCTORAL Els mitjans digitals de proximitat. El cas del Grup Nació Digital Mònica Puntí Brun Any 2015 TESI DOCTORAL Els mitjans digitals de proximitat. El cas del Grup Nació Digital Mònica Puntí Brun Any 2015 PROGRAMA DE DOCTORAT EN CIÈNCIES HUMANES, DEL PATRIMONI I DE LA CULTURA Dirigida per: Lluís Costa Fernàndez Memòria presentada per optar al títol de doctor/a per la Universitat de Girona Els mitjans digitals de proximitat. El cas del Grup Nació Digital Als meus pares, Vicenç i Montse, em van ensenyar què vol dir esforç i treball A la meva germana Laura, la meva millor amiga A en Josep, per la paciència i el suport 2 Els mitjans digitals de proximitat. El cas del Grup Nació Digital 3 Els mitjans digitals de proximitat. El cas del Grup Nació Digital Agraïments Volia agrair, en primer lloc, al Grup Nació Digital (GND) per haver-me obert les portes a investigar el seu model periodístic i de negoci. En especial a en Miquel Macià per la seva amabilitat i bona predisposició. També per la seva sinceritat i proximitat.
    [Show full text]