ANY 2010 — Nº 2 ABRIL—JUNY CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO—CATALAN CENTRE OF TORONTO VISITEU LA NOSTRA PÀGINA WEB AL: WWW.CCTORONTO.NET CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO 2394 Dufferin St. Toronto, Ontario CANADÀ M6E 3S6 P.O.Box 61015, 1840 Eglinton Avenue West Toronto, Ontario CANADÀ M6E 2J4 Email: [email protected] Telèfon: (1) 416 784 9992 CONSELL DIRECTIU 2009—2011 President: Josep Lluís Pérez de Arce Vicepresident: Joan Paül Batlle Tresorer: Jordi Fornells Pla Secretari: Salvador Peralta Mir Consellers: Joan Subirana Carlos Marcuzzi Roser Balsells Lluís Segura Antonio Téllez Delegada per Hamilton: Mercè Masgoret Delegat per Catalunya: Joan Paül Batlle Revista “Flama” Fundador: Josep Lluís Pérez de Arce Publicació: Casal del Països Catalans de Toronto Editors: Socis del Casal Redacció: Josep Lluís Pérez Col·laboradors: Socis del Casal Església de Sant Pere Apòstol que pertany al Poble d’ Alcanó del municipi de la Comarca del Segrià, de la Província de Llei- da. El poble va ser reconegut per primera vegada al Segle XII quan el Compte de Barcelona, Ramon Berenguer IV conquerir junt al el seus cavallers, la Ciutat de Lleida. L'Església és d’estil barroc del Segle XVIII , té un gran cimbori i un cloquer de torre octogonal i una portada amb columnes i decoració escultòrica. Número d’habitants del Poble: 241. Informació i fotografia: Ajuntament d' Alcanó Els articles publicats a la Revista, son exclusivament dels seus autors. ―FLAMA‖, no es far responsable del seu con- tingut i no necessariament compateix les opinions dels escriptors. Pàgina 02 Casal dels Països Catalans de Toronto Catalan Centre of Toronto P.O. Box 6105 – 1840 Eglinton Avenue West TORONTO, ONTARIO - CANADA - M6E 2J4 RACÓ DEL PRESIDENT Amics, socis i simpatitzants: En la Assemblea General de socis del passat 7 de Febrer, els membres varen aprovar una sèrie de pro- postes per enfrontar -nos en la trista realitat de que el Centre no es pot mantindre depenent exclusivament de entitats de l’exterior com la Generalitat de Catalunya. No sabem fins a quin punt podrem mantindre el Casal. La realitat es que quan l’any 1976 es va fundar el Casal dels Països Catalans de Toronto, per un grup de 13 persones, van aconseguir tenir més de 200 membres. Avui, dels 13 fundadors, sol en queda un, i dels 200 so- cis, solament tenim registrats uns 65. D’aquest número de socis, participen activament a les trobades mensu- als del Centre uns 30. Per tant, la falta de gent jove que pugui tirar endavant aquesta tasca iniciada per els seus fundadors ha sigut la raó principal perquè el socis actuals s'hagin plantejat el futur del Centre. En una troba- da que pensem fer abans del cap d’any, els socis determinaran si val la pena mantindre el Casal o, com molts centres que no tenen residència, tenir les trobades mensuals en llocs públics estalviant d’aquesta manera les despeses d’un lloguer. Aquest mes d’Abril, tenim dues dades molt importants: el 14’abril on l’any 1931 es proclamava a Es- panya la Segona República (1931-1939), i el 23 d'abril Festa de Sant Jordi Patró de Catalunya. Mentre Espa- nya celebrava l’entrada de la II República, no podem oblidar que unes hores abans Catalunya havia declarar l'Independència. Aquesta és la declaració d’en Francesc Macià feta en la Plaça de Sant Jaume, Barcelona, el 14 d’abril de 1931: “Catalans: Interpretant els sentiments i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació Ibérica.” Aquesta decla- ració es va fer, continua dient en Macià, ―d’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià...‖ Natural- ment, les aspiracions catalanes d’independència varen morir, cinc anys desprès, quan el General Franco, que s’havia compromès a servir la República Espanyola, va decidir rescindir del seu compromís i organitzà un cop d’estat llurs conseqüències encara es fan sentir avui en dia, 34 anys després de la seva mort. El Tribunal Constitucional (TC), institució totalment desacreditada perquè serveix única i exclusiva- ment els interessos de dos partits polítics espanyols (PP i PSOE), ha sigut incapaç de respectar la decisió de tot un poble i la del Parlament de Catalunya. Per tant, la Generalitat de Catalunya, com portaveu dels catalans i respectant les decisions del poble català que, en varius referèndums no vinculats, ha expressat ser indepen- dents de la resta d’Espanya, ha de proclamar l’Independència de Catalunya i com a Estat, formar part de la Comunitat Europea de Nacions. Finalment, celebrem la Festa de Sant Jordi i honrem, amb la nostra presència al Centre, aquest símbol de la cultura i tradició catalanes. Josep Lluís Pérez de Arce Pàgina 03 Article ¿Què vol Catalunya? (*) Joan Abril Español Filòleg No hi ha enemics de Catalunya o perància del discurs polític, i, per dem dir que anem bé quan realment del català. Nosaltres mateixos ens tant, genera un sentiment de frustra- hi anem o que demà, demà passat i podem convertir en els nostres pro- ció o d'impotència. Estic plenament l'altre plourà però sense inundar pis enemics, en kamikazes, en auto d'acord a promoure iniciatives com baixos. I també podem demanar la immoladors, si no en injectem prou la del web en català del Parlament lluna en un cove. autoestima. europeu, però aquesta iniciativa ha No hi ha enemics de Catalunya o En un entorn global i globalitzat, de servir per fer envermellir la polí- del català. Nosaltres mateixos ens la llengua catalana mig dorm als tica catalana i l'espanyola per tal podem convertir en els nostres pro- despatxos administratius, i s'arros- que situacions tan galdoses com pis enemics, en kamikazes, en auto immoladors, si no ens injectem prou autoestima, i quan dic nosal- tres estic dient ciutadans d'un país, una llengua i una cultura i polítics d'aquest país, aquesta llengua i aquesta cultura. Des del Parlament de Catalunya, tant el govern com l'oposició actuen amb interessos de partit i també de govern, és a dir, de país, el concep- te del qual és una arma de doble tall, és clar, perquè cada partit polí- tic té una idea personal del que és o ha de ser Catalunya. Tenim lleis, tenim desplegaments legislatius, però ens cal més gestió i més difu- sió de les idees del govern perquè Barcelona - Parc de la Ciutadella - Parlament de Catalunya (Foto: PdC, 2006) Catalunya vagi pel camí de la nor- sega i malviu per carrers, bars, patis aquesta, o com la possible rebaixa malització cultural i lingüística. d'escola, sales de cinema, discote- de finançament i llengua pel Tribu- Ja fa anys que no es parla de nor- ques, pubs..., i també, naturalment, nal Constitucional, no quedin no- malització i es prefereix parlar de als webs oficials com ara el del Par- més en una crítica estèril i prou. l'ús social de la llengua. Aquesta lament d'Europa. La iniciativa d'un Cada dia, els qui ens dediquem darrera expressió és correcta i en un jove informàtic de fer-ne una rèpli- professionalment a la llengua ex- context també apropiat. És possible ca en català (des del gener del pressem planys de condol per la que el primer terme s'identifiqués 2008) a l'adreça www.europarl.com regressió de l'ús de la llengua. Però massa amb l'etapa de la Norma i del la podem celebrar, perquè afavoreix els planys només serveixen per auto govern de Pujol. Rere d'aquest de- l'ús social de la llengua, però ens complaure’ns, però no pas per fugiment de l'expressió hi ha altres hem de plànyer que ni l'administra- «contraatacar» i fer avançar-ne l'ús. idees associades, com ara el fet im- ció de l'Estat ni les comunitats de Si ens preguntem cap on va Catalu- plícit que normalització és un pro- parla catalana no hagin tingut prou nya, podem respondre que cap a cés per aconseguir la normalitat, i la habilitat –o, segons com, prou vo- una indefinició respecte als valors normalitat es mou en un terreny luntat– per oficialitzar-hi el català. de la cultura i la llengua d'un país o relliscós perquè aleshores ens cal La versió catalana del web del bé cap a la inconscient ignorància Parlament posa en evidència la ino- dient que anem tirant. També po- (Continua en la pàgina 5) (*) Publicat al VILAWEB - PUNT DIGITAL, el Diumenge 26 d’Octubre del 2008 Pàgina 04 ¿Què vol Catalunya? (Ve de la pàgina 4) comparar-nos amb altres llengües o fer, si finalment tallen algunes artè- quineses. Una relació que dignifiqui cultures. ries vitals de l'Estatut, és que volem necessitats socials, que ajudi els Probablement, l'ideal és que nosal- una alternativa digna, que alhora és més desvalguts i alhora que fomenti tres els catalans, és a dir, tots els la més sincera manifestació de soli- iniciatives per crear riquesa, llocs qui viuen i treballen a Catalunya, daritat amb la nostra Espanya que de treball i projectes innovadors. La seguim un camí propi, sense depen- tant estimem, una Espanya que ens història ens ha demostrat que les dències que condicionin i qüestio- mereix respecte, una Espanya rica i relacions que no són al mateix ni- nin cada actuació encaminada a plural que ha de parlar al mateix vell generen humiliació i desconsi- viure amb plenitud en un espai, un nivell entre germans. Catalunya i deracions indesitjables.