Any 2010 — Nº 2 Abril—Juny

Home , Enric Prat de la Riba, Joan Carretero, Josep Irla

ANY 2010 — Nº 2 ABRIL—JUNY

CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO—CATALAN CENTRE OF TORONTO

VISITEU LA NOSTRA PÀGINA WEB AL: WWW.CCTORONTO.NET CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO 2394 Dufferin St. Toronto, Ontario CANADÀ M6E 3S6 P.O.Box 61015, 1840 Eglinton Avenue West Toronto, Ontario CANADÀ M6E 2J4 Email: [email protected] Telèfon: (1) 416 784 9992

CONSELL DIRECTIU

2009—2011

President: Josep Lluís Pérez de Arce Vicepresident: Joan Paül Batlle Tresorer: Jordi Fornells Pla Secretari: Salvador Peralta Mir Consellers: Joan Subirana Carlos Marcuzzi Roser Balsells Lluís Segura Antonio Téllez Delegada per Hamilton: Mercè Masgoret Delegat per Catalunya: Joan Paül Batlle

Revista “Flama” Fundador: Josep Lluís Pérez de Arce Publicació: Casal del Països Catalans de Toronto Editors: Socis del Casal Redacció: Josep Lluís Pérez Col·laboradors: Socis del Casal

Església de Sant Pere Apòstol que pertany al Poble d’ Alcanó del municipi de la Comarca del Segrià, de la Província de Llei- da. El poble va ser reconegut per primera vegada al Segle XII quan el Compte de Barcelona, Ramon Berenguer IV conquerir junt al el seus cavallers, la Ciutat de Lleida. L'Església és d’estil barroc del Segle XVIII , té un gran cimbori i un cloquer de torre octogonal i una portada amb columnes i decoració escultòrica. Número d’habitants del Poble: 241.

Informació i fotografia: Ajuntament d' Alcanó

Els articles publicats a la Revista, son exclusivament dels seus autors. ―FLAMA‖, no es far responsable del seu contingut i no necessariament compateix les opinions dels escriptors.

Pàgina 02 Casal dels Països Catalans de Toronto Catalan Centre of Toronto P.O. Box 6105 – 1840 Eglinton Avenue West TORONTO, ONTARIO - CANADA - M6E 2J4

RACÓ DEL PRESIDENT

Amics, socis i simpatitzants:

En la Assemblea General de socis del passat 7 de Febrer, els membres varen aprovar una sèrie de pro- postes per enfrontar -nos en la trista realitat de que el Centre no es pot mantindre depenent exclusivament de entitats de l’exterior com la Generalitat de Catalunya. No sabem fins a quin punt podrem mantindre el Casal. La realitat es que quan l’any 1976 es va fundar el Casal dels Països Catalans de Toronto, per un grup de 13 persones, van aconseguir tenir més de 200 membres. Avui, dels 13 fundadors, sol en queda un, i dels 200 socis, solament tenim registrats uns 65. D’aquest número de socis, participen activament a les trobades mensuals del Centre uns 30. Per tant, la falta de gent jove que pugui tirar endavant aquesta tasca iniciada per els seus fundadors ha sigut la raó principal perquè el socis actuals s'hagin plantejat el futur del Centre. En una troba- da que pensem fer abans del cap d’any, els socis determinaran si val la pena mantindre el Casal o, com molts centres que no tenen residència, tenir les trobades mensuals en llocs públics estalviant d’aquesta manera les despeses d’un lloguer. Aquest mes d’Abril, tenim dues dades molt importants: el 14’abril on l’any 1931 es proclamava a Es- panya la Segona República (1931-1939), i el 23 d'abril Festa de Sant Jordi Patró de Catalunya. Mentre Espa- nya celebrava l’entrada de la II República, no podem oblidar que unes hores abans Catalunya havia declarar l'Independència. Aquesta és la declaració d’en Francesc Macià feta en la Plaça de Sant Jaume, Barcelona, el 14 d’abril de 1931: “Catalans: Interpretant els sentiments i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació Ibérica.” Aquesta decla- ració es va fer, continua dient en Macià, ―d’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià...‖ Natural- ment, les aspiracions catalanes d’independència varen morir, cinc anys desprès, quan el General Franco, que s’havia compromès a servir la República Espanyola, va decidir rescindir del seu compromís i organitzà un cop d’estat llurs conseqüències encara es fan sentir avui en dia, 34 anys després de la seva mort. El Tribunal Constitucional (TC), institució totalment desacreditada perquè serveix única i exclusivament els interessos de dos partits polítics espanyols (PP i PSOE), ha sigut incapaç de respectar la decisió de tot un poble i la del Parlament de Catalunya. Per tant, la Generalitat de Catalunya, com portaveu dels catalans i respectant les decisions del poble català que, en varius referèndums no vinculats, ha expressat ser indepen- dents de la resta d’Espanya, ha de proclamar l’Independència de Catalunya i com a Estat, formar part de la Comunitat Europea de Nacions. Finalment, celebrem la Festa de Sant Jordi i honrem, amb la nostra presència al Centre, aquest símbol de la cultura i tradició catalanes.

Josep Lluís Pérez de Arce

Pàgina 03

Article ¿Què vol Catalunya? (*) Joan Abril Español Filòleg No hi ha enemics de Catalunya o perància del discurs polític, i, per dem dir que anem bé quan realment del català. Nosaltres mateixos ens tant, genera un sentiment de frustra- hi anem o que demà, demà passat i podem convertir en els nostres pro- ció o d'impotència. Estic plenament l'altre plourà però sense inundar pis enemics, en kamikazes, en auto d'acord a promoure iniciatives com baixos. I també podem demanar la immoladors, si no en injectem prou la del web en català del Parlament lluna en un cove. autoestima. europeu, però aquesta iniciativa ha No hi ha enemics de Catalunya o En un entorn global i globalitzat, de servir per fer envermellir la polí- del català. Nosaltres mateixos ens la llengua catalana mig dorm als tica catalana i l'espanyola per tal podem convertir en els nostres pro- despatxos administratius, i s'arros- que situacions tan galdoses com pis enemics, en kamikazes, en auto immoladors, si no ens injectem prou autoestima, i quan dic nosaltres estic dient ciutadans d'un país, una llengua i una cultura i polítics d'aquest país, aquesta llengua i aquesta cultura. Des del Parlament de Catalunya, tant el govern com l'oposició actuen amb interessos de partit i també de govern, és a dir, de país, el concep- te del qual és una arma de doble tall, és clar, perquè cada partit polí- tic té una idea personal del que és o ha de ser Catalunya. Tenim lleis, tenim desplegaments legislatius, però ens cal més gestió i més difu- sió de les idees del govern perquè Barcelona - Parc de la Ciutadella - Parlament de Catalunya (Foto: PdC, 2006) Catalunya vagi pel camí de la nor- sega i malviu per carrers, bars, patis aquesta, o com la possible rebaixa malització cultural i lingüística. d'escola, sales de cinema, discote- de finançament i llengua pel Tribu- Ja fa anys que no es parla de nor- ques, pubs..., i també, naturalment, nal Constitucional, no quedin no- malització i es prefereix parlar de als webs oficials com ara el del Par- més en una crítica estèril i prou. l'ús social de la llengua. Aquesta lament d'Europa. La iniciativa d'un Cada dia, els qui ens dediquem darrera expressió és correcta i en un jove informàtic de fer-ne una rèpli- professionalment a la llengua ex- context també apropiat. És possible ca en català (des del gener del pressem planys de condol per la que el primer terme s'identifiqués 2008) a l'adreça www.europarl.com regressió de l'ús de la llengua. Però massa amb l'etapa de la Norma i del la podem celebrar, perquè afavoreix els planys només serveixen per auto govern de Pujol. Rere d'aquest de- l'ús social de la llengua, però ens complaure’ns, però no pas per fugiment de l'expressió hi ha altres hem de plànyer que ni l'administra- «contraatacar» i fer avançar-ne l'ús. idees associades, com ara el fet im- ció de l'Estat ni les comunitats de Si ens preguntem cap on va Catalu- plícit que normalització és un pro- parla catalana no hagin tingut prou nya, podem respondre que cap a cés per aconseguir la normalitat, i la habilitat –o, segons com, prou vo- una indefinició respecte als valors normalitat es mou en un terreny luntat– per oficialitzar-hi el català. de la cultura i la llengua d'un país o relliscós perquè aleshores ens cal La versió catalana del web del bé cap a la inconscient ignorància Parlament posa en evidència la ino- dient que anem tirant. També po- (Continua en la pàgina 5)

(*) Publicat al VILAWEB - PUNT DIGITAL, el Diumenge 26 d’Octubre del 2008

Pàgina 04

¿Què vol Catalunya? (Ve de la pàgina 4) comparar-nos amb altres llengües o fer, si finalment tallen algunes artè- quineses. Una relació que dignifiqui cultures. ries vitals de l'Estatut, és que volem necessitats socials, que ajudi els Probablement, l'ideal és que nosal- una alternativa digna, que alhora és més desvalguts i alhora que fomenti tres els catalans, és a dir, tots els la més sincera manifestació de soli- iniciatives per crear riquesa, llocs qui viuen i treballen a Catalunya, daritat amb la nostra Espanya que de treball i projectes innovadors. La seguim un camí propi, sense depen- tant estimem, una Espanya que ens història ens ha demostrat que les dències que condicionin i qüestio- mereix respecte, una Espanya rica i relacions que no són al mateix ni- nin cada actuació encaminada a plural que ha de parlar al mateix vell generen humiliació i desconsi- viure amb plenitud en un espai, un nivell entre germans. Catalunya i deracions indesitjables. Depèn de poble, una llengua i una cultura Espanya, un tu a tu, sense rancúni- nosaltres un canvi de direcció. propis. La lectura que n'hauríem de es, sense malfiaments, sense mes-

Noticies Breus

Els estudiants en defensa del català a la universitat

Denuncien que no es respecti l'acord del Consell Interuniversitari de Catalunya que demana el nivell C de llengua catalana als professors.

La comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, 'fa temps que no es passa per les aules' si afirma que la imatge d'un estudiant d'in- tercanvi que 'aixeca la mà' per demanar que la classe es faci en castellà 'és falsa'.

Així ho ha explicat un dels portaveus d'Estudiants en Acció, Jordi Domè- nech, que a més ha assenyalat que 'acostumen a ser estudiants d'inter- canvi de l'estat espanyol' els qui més ho demanen. Per 'defensar el català' a les universitats representants d'Estudiants en Acció, juntament amb la Plataforma Universitària pel Català (PUC) i la Federació Nacional d'Es- tudiants de Catalunya (FNEC), han fet a mans aquest dijous un escrit als diputats.

Promoció del català entre els musulmans

El Consell Islàmic de Catalunya i la Plataforma per la Llengua distribui- ran la publicació 'Salam al català' entre la comunitat islàmica i arabopar- lant que viu a Catalunya amb l'objectiu de promocionar l'aprenentatge del català i mostrar els avantatges que això pot comportar.

La guia s'ha editat tant en català com en àrab i repassa la història del ca- talà, les zones en què es parla, algunes aportacions que aquesta llengua ha agafat de l'àrab i els avantatges socials, laborals i personals que poden aconseguir els immigrants amb el seu aprenentatge.

Pàgina 05

ARTICLE D'INTERÈS Els presidents idolatrats Agustí Colomines i Companys (*) Quan anava a abordar el perfil del personatge per erigir-se en líder. Ma- president Tarradellas, m'he adonat cià tenia olfacte per a aquesta mena que se m'estava acabant l'espai que de coses. Va saber despuntar el 1907 tinc assignat per escriure en aquest com a candidat de Solidaritat Catala- diari. Podia haver decidit retallar l'ar- na, també va saber treure profit del ticle, però hauria desfigurat la inten- descontentament catalanista amb la ció del que vull explicar sobre la po- Lliga a la dècada dels anys 10 i no lítica catalana contemporània a través cal dir que va aprofitar a cor què vols de la reflexió sobre què han aportat, o el judici que se li va fer després de no, els presidents de la Generalitat, Prats de Molló el 1926. Ara bé, com des de Francesc Macià fins a l'actual, també deia en la meva resposta a la al pensament polític. Finalment, he pregunta plantejada per la revista, decidit partir l'article en dues parts. aquest carisma de Macià, que fins i En aquest primer, em centraré, no- tot va ser aprofitat en el cartell elec- més, en els tres presidents diguem-ne toral del Front d'Esquerres de 1936, històrics, sense fer esment del bene- no és suficient per afirmar que va ser mèrit Josep Irla o d'altres que van el polític més català més important presidir la institució breument i per del segle XX. Enric Prat de la Riba raons excepcionals, designats pel go- va ser més important que Macià, per- vern central amb el títol de governa- què va saber unir pensament i acció SALVADOR ANTON (Dibuix) dors generals de Catalunya: Francis- per transcendir la conjuntura en la podrà comprovar la densitat dels seus co Jiménez Arenas (7/10/1934 - qual va viure. De Macià, per exem- escrits i fins a quin punt anaven més 10/1/1935), Manuel Portela Vallada- ple, no en coneixem pràcticament cap enllà de les conjuntures. Amb tot, res (10/1 - 23/4/1935), Joan Pich i pensament polític original ni cap teo- Companys, la memòria del qual és Pon (23/4/1935 - 28/10/1935), Edu- ria del poder. No va ser un construc- controvertida perquè va haver de go- ardo Alonso Alonso (28/10/1935 - tor, sinó un activista a qui la història vernar durant una guerra civil, que és 27/11/1935), Ignasi Villalonga ha empès cap endavant, perquè, a la pitjor circumstància que pot viure (27/11/1935 - 16/12/1935) i Fèlix més, abans de morir, va poder presi- un país, tampoc no tenia un projecte Escales (18/12/1935 - 17/2/1936). I dir el primer govern autònom, i no polític gaire definit. Vagament obre- tanmateix -només constatar això- una mera mancomunitat de provínci- rista, radicalment republicà, francma- aquest ball de noms ja és significatiu es de Catalunya, després de més de çó quan tocava ser-ho (és a dir, en per explicar una època. La història dos-cents anys de reclamar-ho. l'època dels moviments revoluciona- forma part del relat polític del pre- QUE NINGÚ BUSQUI UN SOL ris de tipus liberal que, tant a Europa sent, i depèn de com s'interpreti s'in- PAPER de teoria política de Macià, com a Amèrica, perseguien no sols terpretarà, també, aquest present. més enllà dels discursos parlamenta- els canvis polítics, sinó també la ARRAN DE LA COMMEMORA- ris (els quals, finalment, han estat substitució de l'ensenyament religiós CIÓ del 150 aniversari del naixement editats), perquè no en trobarà. Per per l'ensenyament laic i la difusió de del president Francesc Macià, que es contra, si ens centrem en Lluís Com- les ciències positives), Companys va celebrar l'any passat, la revista panys, el segon president de la Gene- tenia un verb inflamat, segurament Sàpiens em va demanar que respon- ralitat republicana, la cosa canvia. massa i tot, però plegat de tòpics es- gués si Macià havia estat el polític Companys, que, com Macià, també querranosos. I, tanmateix, en l'hora català més important del segle XX. va ser un activista, encara que d'una de la seva mort va saber assumir el Vaig contestar que no. Per a mi, Ma- altra mena, va escriure força, sobretot rol de president que no havia sabut cià, més que un polític, ha estat una a la premsa. Quan Josep M. Ortiz ostentar durant els anys de la guerra icona del catalanisme. Fins i tot diria Arilla acabi la doctoral que està ela- que va saber construir el seu propi borant sobre el president màrtir, es (Continua en la Pàgina 7)

(*) L’Agustí Colomines i Companys , és Professor a la UB i a la UOC i director de la Fundació CatDem .

Pàgina 06

Els presidents ...... (*) (Continua en la Pàgina 7) civil, que és la pitjor circumstància transportaven de França cap a Espa- de col·lectivitzacions), i, en canvi, que pot viure un país, tampoc no te- nya el 1940, i que fa uns anys vam durant la Transició es va convertir en nia un projecte polític gaire definit. descobrir el pare Hilari Raguer i un el dic de contenció de les esquerres, Vagament obrerista, radicalment re- servidor a l'Arxiu del Nacionalisme majoritàries a Catalunya des de les publicà, francmaçó quan tocava ser- Basc, a Artea. eleccions del 1977. Per això és difícil ho (és a dir, en l'època dels movi- LA HISTÒRIA DE JOSEP TARRA- saber què pensava realment Tarrade- ments revolucionaris de tipus liberal DELLAS és realment fantàstica, per- llas, quin país imaginat tenia al cap, que, tant a Europa com a Amèrica, què la transició democràtica va con- perquè el seu projecte era ostentar el perseguien no sols els canvis polítics, vertir-lo en protagonista d'un feno- poder al preu que fos. La política és, sinó també la substitució de l'ense- men que no havia contribuït a crear com va escriure Norberto Bobbio, el nyament religiós per l'ensenyament de cap manera: l'antifranquisme. El procés de conquesta i lluita pel po- laic i la difusió de les ciències positi- protagonisme de Tarradellas va ser der, i el poder és la capacitat que ves), Companys tenia un verb infla- més inesperat, perquè el 1975 ningú hom té d'influir, condicionar i deter- mat, segurament massa i tot, però no comptava amb ell. Tarradellas va minar el comportament dels altres. plegat de tòpics esquerranosos. I, tan- saber sobreviure a l'exili, fent ús d'un En aquest sentit, Tarradellas va ser mateix, en l'hora de la seva mort va poder que només reflectia el paper de un polític, a l'estil Mitterrand, per saber assumir el rol de president que carta, fins que els interessos del go- entendre'ns, però, com el president no havia sabut ostentar durant els vern centrista de Madrid el van fer francès, la seva manera d'entendre la anys de la guerra. Amb això no vull aterrar a Barcelona per pronunciar-hi política no s'ajustava al principi més dir que la seva mort donés sentit a la el famós "Ja sóc aquí". Segurament, important de John Locke, constructor seva vida, perquè fóra pervers afir- Tarradellas ha estat el president més del liberalisme modern per mitjà de mar-ho, sinó que la detenció, tortura i anguila de tots els de l'època republi- l'antiautoritarisme, que exigeix cons- mort del president Companys van cana. Vull dir que va ser un polític tatar sempre el grau de confiança en adquirir una dimensió nacional més amb olfacte i prou. Feia el que s'ha- les nostres conviccions amb la inten- que no pas partidista, de la qual es va via de fer en cada moment. Durant la sitat de la seva justificació. Tarrade- adonar fins i tot ell, com és ben palès guerra va signar les lleis i els decrets llas no ho va fer mai, això. en la breu carta, escrita mentre el diguem-ne més extrems (com ara el

(*) Aquest article d’en Agustí Colomines i Companys va ser publicat el 18 de gener de 2010, a l'AVUI. En ell fa una reflexió sobre la importància històrica dels presidents de la Generalitat de Catalunya. El mateix article també va se publicat per la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya el 19 de Gener 2010.

Pàgina 07

Joan Carretero, President de Reagrupament.

1. Sr. Carretero, vostè ja s’ha mu- 4. Quines seran les mesures de Re- Al Parlament de Catalunya els dipu- llat, i ha dit que entre Mas i Monti- generació democràtica, que plante- tats de Reagrupament votaran tot allò lla, es queda Mas. Però, descarta jaran els seus diputats al Parla- que suposi un avenç nacional i tot formar un govern amb CiU? ment?. allò que millori de debò la vida dels Nosaltres no entrarem a cap govern Llei Electoral en petits districtes on ciutadans de Catalunya. que no tingui com a prioritats la inde- la relació elector-diputat sigui direc- pendència i la regeneració política. ta. Llei d'Incopatibilitats, Llei de Li- 7. Sobre corrupció, seria bo imitar mitació de Mandats, Llei de Transpa- el sistema de transparència i funci- 2. Reagrupament centra la seva onament del països escandinaus, ho acció política en un únic objectiu, rència, Llei de Finançament de Par- tits Polítics. encara no estem preparats? Joan Carretero i Grau (Tremp, 1955-). Es pare de tres fills i llicenciat en medicina i cirurgia per la Universi- tat de Barcelona (1978). Fou militant d’Esquerra Re- publicana de Catalunya des de 1990 fins el Maig de 2009. Ha estat Alcalde de Puigcerdà des del 1995, quan es va presentar per primera vegada a les eleccions municipals encapçalant la llista d’ERC. Fins al Desembre del 2003, quan deixa l’alcaldia en ser no- menat conseller de Governació i Administracions Pú- bliques de la Generalitat de Catalunya. Fou destituït del càrrec de conseller pel president de la Generalitat de Catalunya a causa d’una declaracions fetes en un diari on es mostra molt crític amb l'actitud del president del govern espanyol. El Febrer de 2007 inicia un desmarcament de la direcció d’ERC i crea un corrent d’opinió anomenat Reagrupament.cat. El dia 30 de Juny de 2007, a l’Auditori de Barcelona, Reagrupa- ment.cat va fer la seva presentació pública davant de 600 militants adherits. El 3 d’Octubre de 2009, es elegit president de l'associació Reagrupament. la independència del país, per, com 5. Serà possible que l'im- vostè ja ha dit, tenir les competèn- post de successions de pares a fills Evidentment que estem preparats. cies per fer política sense cap inter- el treguin , al menys si no a tots ,els Cal fer les lleis que suposin de debò ferència espanyola. Tot i així, du- que heretem els estalvis dels pares una transparència en tots els afers rant la legislatura es debatran al que durant anys han estalviat amb públics. Parlament aspectes no relacionats esforç, es a dir gent de classe mit- 8. Sr. Carretero, trií la opció que amb l'independentisme. Què farà ja ? escolliria: Una Catalunya regional el seu partit en aquests casos? L'impost de successions és un impost Donar suport a tot allò que suposi un injust i cal eliminar-lo, sobretot ren- en Català o una Catalunya inde- avenç nacional. des baixes i mitjanes. pendent en Castellà? i no s´hi val a dir , una Catalunya independent 3. Quina és la seva política envers 6. Reagrupament aspira a ser en Català! la immigració? ( sabent que un transversal en la societat catalana. Doncs sí que si val. Una Catalunya percentatge molt alt de la població En sou conscients que si entreu al independent en català. hi està en contra) Gràcies Patricia Parlament haureu de mullar-vos Millan. "ideològicament" sovint, i que 9. Esdevé possible per a Reagrupa- El primer, que Catalunya pugui tenir aquesta incertesa sobre què vota- ment.cat entendre's amb ERC des- competències en immigració. Cal, reu allà farà que molta gent que us prés de les eleccions per a la Gene- però, que els immigrants tinguin deu- votaria segurament tingui moltes ralitat de Catalunya? A quin preu? res i drets. El primer deure, integrar- reserves per alhora de votar-vos? Ens entendrem amb qualsevol que treballi per l' independència i la se en el país d’acollida. Molta sort de part d'un simpatit- zant vostre! (Continua en la Pàgina 9)

(*) Aquesta Entrevista i la fotografia ha segut reproduïts del Diari de Girona, edició digital, publicat el Dimarts 1 de Desembre de 2009.

Pàgina 08

(Continua en la Pàgina 9) Joan Carretero regeneració política. ca. Ho pots descartar completament.

10. Per què diu que no existeixen 15. Senyor Carretero, quina rela- 22. Sr. Carretero, vostè ha mani- les dretes ni les esquerres? No té ció manté amb Carles Móra? És festat en ocasions que caldria eli- contingut social el seu discurs? cert que l'alcalde d'Arenys podria minar les diputacions i els consells El que dic és que a Catalunya no es anunciar l'afiliació a Reagrupa- comarcals. Quina alternativa do- pot fer política, ni de dretes ni d'esment el proper 13 de desembre, naria a aquests o com organitzaria querres. les comarques? aprofitant l'onada de consultes? 11. Creu realment amb un inde- La relació és molt bona i respecto tot Cal un Consell d'alcaldes que gestio- pendència que es produís de forma allò que ell faci. ni aquells serveis que cal mancomu- nar entre municipis. pacífica? els tancs envairan Cata- 16. Com volen començar a treba- lunya i si els hi plantem cara amb llar la independència? I com s'ad- 23. Treballarà per la independèn- armes, nosaltres serem terroristes i heririen els països catalans? cia del conjunt dels Països Cata- ells els defensors i garants de la Aconseguint una majoria al Parla- lans? "España" ment de Catalunya. Evidentment, però cal començar pel Al segle XXI a l'Europa Occidental Principat de Catalunya. és del tot impossible enviar tancs 17. Si reagrupament no arriba a 24. Un primer pas molt important, com a resposta a una decisió demo- tenir majoria al Parlament quin es l’independència econòmica del cràtica d'un poble. serà el paper al costat de partits espanyolistes sense cap ganes d’ nostre país, a les espanyes només 12. Creu que Reagrupament es po- Independència. Picar ferro quatre ens volen per això, si fóssim defici- dria implicar més en fer saber a la anys i així fins quant? taris no ens voldrien ¿ Podríem ciutadania que s’estan fen consul- Picar ferro mentre calgui. aconseguir un estatus econòmic tes sobre la independència de Cata- com el del País Basc ? 18. Entenent que la seva prioritat lunya. He parlat amb molta gent Dins Espanya no l'aconseguirem és la independència de Catalunya, que encara no ho sap i crec que mai, cal la independència. tothom en la mesura que pogués digui'm quina és la seva proposta 25. Els diputats de Reagrupament, hauria de fer tots els possibles en social en un futur estat indepen- tindran llibertat de vot el parla- donar-les a conèixer. dent: una Catalunya integrada en ment ? o hauran de consultar a la Estem treballant en molts municipis l'Europa del Tractat de Lisboa, de cúpula com tot diputat? per tirar endavant aquestes consultes tendència cada cop més neoliberal i Els diputats de Reagrupament es deu- i, a més, demanem a la ciutadania responsable de l'actual crisi que ran, sobretot, al seu territori i als as- que voti ―sí a la independència‖. afecta sobretot als i les treballado- res, o una Catalunya que aposti sociats de Reagrupament. 13. Què votarà Reagrupament a per un model més just socialment 26. Quin tipus d'estat vol? Liberal, qüestions concretes com la llei de en favor de les classes populars? comunista, socialista....? l'habitatge? o la llei d'educació? Catalunya Estat Lliure i Democràtic. Democràtic. quin és el seu posicionament? Segons com sigui la proposta de llei, 19 Excloent l’independència, per 27. Si Reagrupament entra al par- votarem en un sentit o un altre. En tot quin motiu hauria de votar-lo? lament, no farà que el catalanisme cas, per desgràcia, el Parlament de Si no vols la independència, no em estigui encara mes dividit?. votis. Catalunya decideix després de les Reagrupament no és un moviment lleis fetes a Madrid. 20. Si Catalunya aconsegueix l'in- catalanista, és un moviment indepen-

14. Amb quines forces polítiques dependència, ¿podrem seguir gau- dentista. catalanes estaria disposat Reagru- dint dels Barça-Madrid? Nota de l’editor de FLAMA: Aquesta pament.cat a pactar després de les Sí, a la Champions. entrevista va ser organitzada per el Diari de Girona on els lectors varen eleccions per la Generalitat de Ca- 21. Podem descartar un pacte amb sotmetre preguntes al President de talunya i quines serien les seves partits unionistes? és a dir PSC- Reagrupament. Varen ser un total de condicions irrenunciables per arri- PSOE, PP... Ens pot assegurar que 71 preguntes que va reproduir el dia- bar a pactar amb altres grups polí- en cap cas faran president per ac- ri. L’editor s’ha limitat a triar a les tics entrar en el govern? ció o omissió un ninot de Madrid? » Independència i regeneració políti- que ha considerar millor. Pàgina 09

ACTIVITATS DEL CENTRE Diumenge 7 de Febrer 2010 Assemblea General

Fotografies: Antonio Téllez i Tomás Ribas

Pàgina 10

ACTIVITATS DEL CENTRE Diumenge 21 de Març 2010 Festa de Sant Josep

Fotografies: Tomàs Ribas

Pàgina 11

Pàgina 12

Conte d’estiu (*) En Joan, la dona del bosc i tot plegat un conte

per na Shaudin Melgar-Foraster

En Joan sortí de casa amb la seva Tanmateix, davant del seu edifici Joan que s’entaulà tot d’una davant expressió habitual: absent. Era un s’estenia un bosc espès i ombrívol d’un enorme pastís. Se’l va anar noi molt guapo en Joan, sí que n’e- que li estalviaria el sol. Tot i que si menjant en silenci. La dona li expli- ra, d’altra banda, però, dins del seu anava per allí les noies no el veuri- cà que era una bruixa i ell la mirà cap només semblava haver-hi un en passar, de segur que pagava la amb una certa aprensió, però no es buit insondable. pena anar pel bosc. Restà uns mo- decidia a deixar aquell pastís tan ments allí plantat gratant-se el cap, deliciós; a més, la dona –cara piga- indecís –pensar li feia venir picor; da, dents molt blanques i ulls ria- no estava acostumat a pensar, ell–; llers– no li semblava perillosa. Ella a la fi passà el carrer i s’endinsà va parlar molt –qui sap ben bé de entre els arbres. què– i ell va menjar. En acabat, ben

Quan en Joan estava corrent per un tip i sense ni donar les gràcies, en Joan se’n va anar. indret molt fosc del bosc, es sobtà en veure una dona al mig de camí; Aquest esdeveniment es repetí dia una dona, a més, que duia un vestit rere dia: sortida al carrer amb cara llarg negre i un cistell tot ple d’- de tòtil, córrer pel bosc, la bruixa herbes. En Joan, perplex, s’aturà a d’ulls riallers que l’atipava i, bé, unes passes de la dona. tornem-hi. En Joan, però, s’adonà

–Hola guapo –feu ella amb una veu que s’estava engreixant molt i les molt clara–. No tens pas gana? noies ja no se’l miraven com abans. I així arribà el dia que en Joan anà a –... –va rumiar ell. córrer pels carrers i mai més no va –Tinc un pastís molt bo a casa. tornar ni a casa la bruixa ni al bosc. Vols venir? La bruixa se sentí alleujada: ja n’e- Dibuix: Arxiu La dona se n’anà sense esperar res- stava tipa d’aquell noi beneit i avor- Aquell dia, doncs, en Joan era al posta i en Joan la seguí –de sobte rit que solament menjava i mai no carrer amb el mateix posat de babau tenia molta gana–, fins a arribar a deia res. Quan en Joan va desapa- de sempre. Era un matí d’estiu i una caseta de color violeta amb rèixer de la seva vida, es va fer ami- feia un sol que picava –potser no porticons grocs a les finestres. S’hi ga d’un bruixot que menjava poc, havia estat encertat anar a córrer, van ficar i una barreja d’olor d’her- reia molt i parlava de filosofia i de potser seria millor anar al gimnàs. erbes i mel i xocolata embolcallà en política.

(*) La Shaudin, és una autora catalana nascuda a Barcelona. Viu a la ciutat de Toronto on treballa de professora al Glendon College de la Universitat de York.

Pàgina 13

Article La Barcelona Negra (*) per Albert Balanzà Una porta de ferro a la Via Trajana, particularment el reggae. Per això, sang amb catalans d'aquí. La presi- més enllà d'on els veïns de la Ver- a les parets del local, naturalment, denta de Guinarecords és una cata- neda i La Pau tenien abans com a la imatge més pintada és la de Bob lana de Gandesa, Marta Costa, una fita la fàbrica de la Coca-Cola, allà Marley. Atenció, però, el rei dels senyora moderna de 57 anys que es on la ciutat canvia de nom. Una rastes no només abraça la bandera va introduir en aquest món amb un porta de ferro, uns quants trucs, la jamaicana sinó que, a la paret que esperit molt legalista, després d'una porta que s'obre, molta foscor, un toca més a la porta d'entrada, agafa primera vida tradicional en la qual noi negre que et demana què vols una gran bandera estelada. "Som a va tenir quatre fills en un entorn (no cal tenir contactes però, si en Catalunya i ens sentim d'aquí, i no conservador. "Un amic gambià que tens, millor), un petit passatge amb som pro espanyols",apunta Ndon- vivia al Casal del Guinardó, en camions de la Frigo aparcats, uns go. Bob, em va posar en contacte amb quants nois i noies mengen chori- A hores d'ara, prop de 400 socis, un ambient on vaig conèixer gent pan a una brasa improvisada, una majoritàriament d'origen africà, que passava moltes penúries", porta amb una cortina pesada i... impulsen Guinarecords, que estruc- apunta. Costa, que als anys setanta benvinguts al centre neuràlgic de la tura la seva oferta en una teteria va viure la Barcelona espontània de nit africanista de Barcelona. oberta entre setmana, un cine- la Rambla, dels dibuixants, dels fòrum els dijous i actuacions intel·lectuals lliurepensadors, ad- musicals i jam sessions els dis- met que tot allò ja ha desaparegut. sabtes. Tots els músics de l'es- "Però el més semblant a aquella cena semi professional afrobe- Barcelona espontània es pot trobar ara a Guinarecords", assegura. at de Barcelona han passat per l'escenari de Guina, en un am- La relació amb els veïns de la Via bient on fins a altíssimes hores Trajana també ha passat diverses de la matinada hi ha socis de etapes i els inicis, segons admeten l'entitat i visitants ocasionals Ndongo i Costa, no van ser fàcils que ballen, juguen al futbolí o perquè hi havia xavals del barri que simplement fan petar la xerra- volien simplement marcar territori. Immigrants, esperen feina al costat de la da en un racó. "Hi ha gent que Tres anys després, l'afrobeat que Plataforma de la Construcció de Sant Adrià. Foto: ALBERT BERTRAN no es pot pagar ni una beguda marca el ritme de Guinarecords perquè són sense papers i du- s'ha obert a altres sons i un dels Ja fa tres anys que un grup de fills rant la setmana venen pel·lícules o grups que hi toca periòdicament de la nova immigració i ocupes que roba pel carrer; a aquests no els són Los Penjamos, format per gent havien estat setze anys al Casal del cobrem l'entrada, i de tant en tant del barri que fa rumba. Uns i altres, Guinardó del carrer Renaixença els convidem", conclou Ndongo. no fa pas tant, van tocar en una fes- van llogar aquesta nau industrial De fet, el col·lectiu organitzat ta dels Nous Catalans de CDC a per crear l'associació cultural Gui- Nómadas del Siglo XXI, que agru- Badalona. L'octaveta d'aquell con- narecords. "El cap de setmana tot- pa venedors ambulants de Barcelo- cert encara penja en el tauler de hom vol estar amb els seus ger- na, es troba al local de la Via Tra- suro de la sala. mans, és igual els problemes que jana. Línies de futur? A Costa se li tinguis ni si ets de Ghana, de Gàm- bia o del Senegal", apunta Ndongo, Però la supervivència de l'entitat, il·lumina la cara quan parla d'una un dels portaveus de l'entitat. I si hi que en els primers mesos de funci- cooperativa de transport entre Es- ha una cosa que uneix l'Àfrica per onament, cap al 2007, va patir panya i Àfrica. "Tenim contactes a sobre de fronteres fetes amb tiralí- molts episodis de pressió policial, tota la West Africa", afegeix Ndon- nies, segons Ndongo, és la música, té bona part de l'èxit en un pacte de go.

(*) Publicat al diari AVUI el 31 de Gener de 2010

Pàgina 14

Let’s go to the Movies …. ….. In Catalan (*) By John Tagliabue backed down in the face of opposition from theater owners, film distributors and foreign production companies. ―They say it’s necessary for the government to make a rule, because the private sector doesn’t do it,‖ said Camilo Tarrazón Rodón, president of the Asso- ciation of Film Businesses in Catalonia, which op- poses the bill. Film attendance has declined in recent years, he said, with the exception of an uptick last year thanks to the arrival of digital and 3-D. ―Banks are not lending, companies have business problems and kids look at films on cell-phones,‖ Mr. Tarrazón said. ―How can we pay for it?‖ BARCELONA, Spain — Here in the principal city of With an influx of immigrants to prosperous Catalonia Catalonia, the native language, Catalan, is heard just — about one million of the 7.3 million population are about everywhere except in the movies. But that may newcomers — the region has been struggling to main- be about to change because the local government is tain what it considers its Catalonian soul. The bill is expected to pass a bill requiring that at least half the but the latest attempt to assert Catalan culture and its copies of every film from outside Europe, including language — similar to Spanish, but also to French and all major American productions, be dubbed in Catalan. Italian — yet with its own history, poets and prose That prompted 576 of the 790 movie houses in Cata- writers. lonia, a region slightly bigger than Maryland, to close By law, schoolchildren are required to receive their for a day last month in protest. education in Catalan. In a further blow to Spanish cul- Industry leaders recalled that Catalonia’s govern- ture, a referendum before the Catalan Parliament ment, which enjoys a broad measure of autonomy would end bullfighting, another Spanish passion, here from Madrid, made a similar proposal in 1998 but altogether.

(*) Published by the New York Times on March 10, 2010

Noticia

12 milions d'euros europeus per al doblatge de films en català (*)

La Comissió Europea ha aprovat aquest dimecres un pla global que permetrà subvencionar amb 12 milions d'euros el doblatge i la subtitulació de pel·lícules en català. Aquest dispositiu se situa en la línia de la normativa comunitària que permet concedir ajuts públics per a la promoció del multilin- güisme i la diversitat cultural. Segons xifres de les autoritats espanyoles, cada any es doblen només 25 pel·lícules en català, el que correspon a una ínfi- ma minoria del mercat global del territori sud-català, on els films doblats en castellà, àmpliament presents en els hàbits de consum dels habitants de Giro- na o Barcelona, arriben a un volum de 800 títols. Amb aquesta subvenció, Pel·lícula AVATAR en versió catalana. que la Generalitat de Catalunya està encarregada d’anar atorgant a les empre- ses de doblatge en llengua catalana fins a finals del 2015, la Unió Europea vol participar activament a la pro- moció de l'ús del català a la indústria cinematogràfica. Aquesta mesura resulta necessària ja que segons una tradició perfectament instal·lada, són pocs els distribuïdors que inverteixen pressupostos per doblar o subtitular pel·lícules en català, quan ja tenen a disposició la versió castellana.

(*) Publicat a la Clau el 24 de Març de 2010

Pàgina 15

TRAVEL Spain’s Wild Coast (*) By SARAH WILDMAN dominates the Costa Brava.) I took along George Orwell’s ―Homage to Catalonia‖ and read it from luxurious beach to luxurious beach feeling, somewhat guiltily, quite the opposite of a Marxist. Spanish got us everywhere, but the tourists we encountered spoke a language soup of Catalan, French, Span- ish, Italian, and Dutch. This European mélange seemed buoyed by a collec- tive joy in the picturesque — from the exquisite Mediterranean coves around the medieval village of Begur, to the ancient ruins in St. Martí d’Empúries, The coastal town of Calella de Palafrugell. Foto: Matías Costa. to the Greek-style white-washed ON the small roads between Cantal- scribble on the map. houses of Cadaqués. Tourists and na- lops and Llançà — two names that By some small miracle — and preser- tives alike also wander the streets of were barely dots on our map of Catalo- vation efforts that have helped to con- inland and seaside villages with lyrical nia— the lush mountain greenery trol development in Catalonia — the names (Pals, Peratallada, Peralada and turned quickly to farmland rolling out Costa Brava has maintained an authen- Calella de Palafrugell) and sleep in for miles around us and filled with ticity and a refreshing resistance to sunflowers and bales of hay. change that keeps this stretch of the We were traveling from the interior Mediterranean radically different from mountains of this Spanish autonomous the southern coasts of Spain. Fishing region to the Mediterranean. Again and villages still feel like fishing villages, again, rising up in the near distance, medieval mountain towns are still came fantastic, if dusty, terra-cotta- hushed at siesta, and artists still paint colored medieval hamlets and equally on the streets of Cadaqués. Tourists ancient churches and farmhouses. On can mingle with residents, in the high the streets everywhere the lingua season when a mini-United Nations franca was Catalan, not Spanish, and cacophony of conversation fills the tiny hotels run by proprietors who amid all the tourists that descend from streets, and in the late spring and early want to know your name. France and elsewhere, a local pride fall, when visitors are fewer and more About an hour and 40 minutes from seemed to pervade the scene, against a local. the Barcelona airport, Begur, built on a backdrop that fell away suddenly, Hoping to avoid the typical over- hill, is a small maze of lanes dotted breathtakingly, into the sea. crowded, overdeveloped and some- with excellent fish restaurants, ancient In Llançà we stopped at Platja Grifeu, times hyper glitzy European beach towers and cozy bars, all scattered be- one of the village’s perfect beaches, scene, my partner, Ian, and I drove neath a dominating fortress where with clear tropical-looking water to from village to village in Costa Brava women and children once ran for swim in. At the beachside restaurant, I last summer, searching for authentic safety from 17th-century pirates. ordered a tortilla española, the ubiqui- spots, medieval towns and the water Within a 10-minute drive, there are tous potato omelet of Spain. It was, famous for its lustrous aquamarine eight official beaches (and many more improbably, the best tortilla I had ever hue. It was an opportunity for immer- unmarked coves), almost all of which tasted. I savored it, facing the sea and sion in Catalan language, culture and are linked by a mix of paved and un- the local families sunning themselves, art. (Catalonia is one of 17 autono- paved walking routes, leading to shore- in this tiny village about 10 miles from mous regions in Spain, but the lan- lines of rock, pebbles, smooth brown the French-Spanish border on a road guage is spoken by about 10 million sand, and even volcanic black, almost that looked like nothing more than a people on the Mediterranean and (Continua en la Pàgina 17) (*) Published by the New York Times on August 17, 2008

Pàgina 16

Spain’s Wild Coast… (Ve de la Pàgina 16) Hawaii-like, sand. Ophelie invited us to her tiny one- more engaging to see the living artists Each of our three mornings in Begur, room fishing house. Flowers spilled still working, creating and exhibiting we switched from cove to cove, over rooftops, in riotous shades of vio- there. leaving the beach at the height of the let; a brilliant blue wall framed the out- One sunny afternoon, as half the world day to check out nearby villages. side of the fisherwoman’s house across enjoyed the beach and the other half In tiny, touristy Pals we met Dalwa the narrow cobbled lane. Her neighbor imbibed the red-wine spritzer known Donofre, a Mozambique-born, Lisbon- stepped outside to say hello before sit- as tinto de verano on various terraces raised artist selling massive collages ting down to lunch; the family has across town, 42-year-old Pere Bellès with themes that connected back to the been fishing and selling its wares lo- discussed his own joint exhibit ―Dels sea. Ms. Donofre’s work was a clear cally since as far back as anyone could Fragments al Conjunt‖ (Fragments notch above that sold in most of the remember. Together) at the Galeria Marges-U, a kitschy shops that lined the sun- Like Mr. Górriz, Ms. Rouira said that space run by the artists Gustavo Carbó dappled streets. In Peratallada, a well- she would just as well skip the high Berthold and his wife, Nobuko Kihira. preserved central square filled with season. ―I love June, September, Octo- Mr. Bellès is wiry and bronzed, with cafes made the village feel more alive ber — I swim until Nov. 1,‖ she said, curly brown hair streaked by the sun than some sleepier neighboring towns. pulling out an early 20th-century pho- and paint from his studio. His hands But as lovely as the light was in the tograph of the beach coves where her and clothes were similarly dotted with villages, the siren-call of the shoreline house is nestled and pointing out just white. On the walls were Mr. Bellès always made us anxious to get back to how little has been added to the land- paintings and lithographs, one a set of the sea. scape in the last 100 years. cuneiform-like black squares imprinted ―I like September best,‖ explained It seemed like it would be impossible on ivory paper — an alphabet, he ex- Oscar Górriz, the proprietor of Sa Ras- to top friendly Begur; but we knew plained, based on his impressions of cassa, a five-room pension and restau- there was more to explore. We drove ancient Mesopotamian art. Large can- rant on a minuscule cove called Aigua- up the coast, past the Greek ruins at St. vases were perfectly sliced into 2-by-4 freda — reachable by car, of course, Marti d’Empúries and on past Roses inch blocks of color. On the floor, but also by foot along a seaside path where El Bulli, the restaurant of sculptures from the artist Albert from the tiny white-washed village Spain’s star chef Ferran Adrià, was Udaeta, made of iron, could be pulled called Sa Tuna. ―The hotel is booked sold out through the end of the year. apart and put back together like a solid all summer, and, come fall, the Turning off the highway from Roses grownup’s version of children’s build- pace is slower, the tourists are more we drove into the Cap de Creus nature ing blocks. ―It’s like how the right relaxed; we’re more relaxed.‖ preserve, a moonscape of scrub brush wine marries with what you eat,‖ ex- Outside, in Mr. Górriz’s courtyard, two and hardy mountain trees clinging to a plained Mr. Carbó, on why he exhib- French tourists lounged under broad mountain striped with hiking trails. ited Mr. Bellès’s work with that of Mr. white umbrellas, swishing their feet on The highway twists and turns, clinging Udaeta. the loose pebble floor of the terrace. to the hillside until, finally, gleaming Mr. Bellès, who is Catalan, lives in We ordered the fresh local fish — do- Cadaqués comes into view. Cadaqués all year long. ―It’s a mag- rade — simple, grilled and served with Cadaqués is best known for art. Salva- nificent space for creative people,‖ he sautéed garlic and a slice of lemon. A dor Dalí, most famously, spent part of said. ―You have the mountains and the second dish of fresh, home-made tagli- his childhood in the village, and in sea; you have tranquility. But if you atelle pasta was tossed with vine- nearby Port Lligat (about 30 minutes want to go out, you can. I like the ripened cherry tomatoes and home- by foot from downtown) tourists wait march, the rhythm of the year. In sum- made ricotta. Cracked olives arrived on hours to peer inside the home he mer there are many tourists and friends the table first, large and juicy, hailing shared later in life with his wife, Gala. who come to town — we can eat, from somewhere farther down the The list of artists’ ghosts haunting this chat.‖ It’s also a means for an interna- Catalan coast, along with a glass of small town is a who’s who of 20th- tional community to see his work — crisp, cold Catalan white wine, the century painters: Pablo Picaso spent exposure that small-town artists would glass sweating in my hand. time here, as did Max Ernst, Matisse otherwise not have. Back in Begur we ran into Ophelie and Man Ray. The footprints of their Rouira on the footpath between the work are literally everywhere (in 2004 coves that marked the black sand the town put up small markers at loca- beach of Fonda and the larger harbor tions that have appeared in a work of of Aiguablava where a clutch of fish- Dalí’s). But as interesting as it is to ing families still live year-round. walk in their footsteps, it is all the

Pàgina 17

Pàgina 18 Pàgina 19