AVUI ◆ ◆ dimecres 14 POLÍTICA 19 de desembre del 2001 EL CONGRÉS DELS POPULARS XIV Congrés Anna Grau MADRID El PP vol enfortir l’Estat i les penes Les quatre ponènci- es del congrés del PP presentades ahir pels delictes contra la convivència apunten en el seu Políticament, les ponències Gabriel Elorriaga. En realitat, seva plena vigència”. I s’afe- no es fa extensiva al camp conjunt a un enfor- més rellevants són la que tots dos textos es comple- geix: “Hem comprovat que és econòmic; totes les ponències desenvolupa el concepte de menten per definir un horit- a l’Estat on els ciutadans i la posen l’accent en el centre timent de l’Estat i a “patriotisme constitucional”, zó molt més bel·ligerant en la resta d’institucions adrecen reformista com a divisa ideo- un enduriment pe- a càrrec de Josep Piqué i Ma- defensa del paper de l’Estat les seves demandes quan ve- lògica invariable. “Governar nal de la lluita anti- ría San Gil, i la que analitza el com a garant de la seguretat uen amenaçada la seva con- és reformar”, s’arriba a afir- paper de l’Estat al segle XXI, davant l’amenaça terrorista. vivència i llibertat”. mar. Sobretot la ponència Cap terrorista. signada per Pilar del Castillo i Piqué i San Gil defensen el a la nova societat de la plena ........................................................................................... pacte antiterrorista promo- Més eficiència ocupació i les oportunitats, de la gut per PP i PSOE com una Això mena amb naturalitat qual són autors Elvira Rodrí- expressió poc menys que em- els ponents populars a apos- guez i José Manuel Soria, avi- blemàtica del “patriotisme tar perquè l’Estat recuperi les sa que el PP continuarà amb constitucional” que predi- seves funcions bàsiques i les la seva onada reformadora i quen. D’altra banda, la po- exerceixi amb “més eficièn- liberalitzadora. S’assegura nència de Del Castillo i Elor- cia”, especialment quan es que l’Estat intervencionista riaga convida a enfortir l’Es- tracta de vetllar per la segu- –en les qüestions econòmi- tat des de tots els àmbits, i retat dels ciutadans. Es de- ques– no té futur, i que la convida les comunitats autò- mana obertament un “re- seva tasca més noble és obrir nomes a abandonar discursos plantejament” de les penes camí a la iniciativa privada. reivindicatius –presentats per als delictes “que produei- com a anacronismes propis xen més danys a les persones Creix el ‘sanedrí’ popular dels anys setanta– i entrar en i amenacen més la convivèn- Menció diferencial mereix canvi en una nova era de co- cia”, això és, tots els relacio- la ponència d’estatuts, signa- operació i coresponsabilitat nats amb el terrorisme. da per Ana Mato i per Ángel amb el govern central. A tall de pista, s’apunta la Acebes, a qui moltes veus S’afirma que “el cop asses- conveniència de considerar la apunten com el més probable tat a la democràcia america- reincidència com un agreu- beneficiari d’una de les nove- na, representat en la destruc- jant penal important, abar- tats estatutàries: l’eliminació ció de les Torres Bessones, ha cant ja totes les gammes de la del topall que fins ara limita- enfortit a tot el món els Estats delinqüència organitzada. va a tres el nombre de vicese- com a comunitat política bà- L’aposta popular per enfor- cretaris generals del PP. Ace- sica, posant de manifest la tir políticament més l’Estat i bes té molts punts per ser el seva necessària existència i la visualitzar més el seu poder quart. MIQUEL ANGLARILL Pujol sosté que el vent que bufa a Espanya i a Europa no va a favor de l’autogovern ➤ El president de la Generalitat va advertir dent es va mostrar optimista pel que fa al fu- ahir que “el vent que bufa” tant a Espanya tur del país, assegurant que Catalunya pot com a Europa no va a favor de l’autogovern i superar aquesta adversitat perquè “hem re- va acusar l’executiu espanyol de formar part sistit situacions molt pitjors que aquesta, amb d’aquells que intenten “desmantellar” el pa- una situació més precària”. per de les regions i les nacions sense Estat a Al dinar també va intervenir per primera Europa. Jordi Pujol va fer aquestes reflexions vegada la nova degana del Col·legi de Perio- durant el tradicional dinar de Nadal que ofe- distes, Montserrat Minobis, recentment elegi- reix cada any a la premsa catalana. da, que va defensar el periodisme objectiu i Malgrat aquests auguris negatius, el presi- independent. Arxiu Municipal de Girona. Avui. 19/12/2001. Pàgina 14 AVUI divendres ◆ ◆ 27 de desembre del 2002 ÚLTIMA PLAERS ENTRE PARÈNTESIS DE MA VIDA Desclot J.J. Navarro Arisa Dinar a Pujol’s 2 ◆ ordi Pujol acaba de cele- brar el que diuen que serà b l dinar de J el seu darrer dinar de Na- dal amb els periodistes. El gre- Nadal em mi –un dels tres que, junta- va perme- ment amb el dels polítics, for- tre gaudir men l’anomenat Eix del Mal Casolà– estava d’allò més atent del dubtós amb dues eventualitats. La pri- privilegi mera, el discurs del president, que podia culminar amb co- Ede veure com una per- miat. I això va moure tanta sona acompanyava la curiositat sana i malsana, que aquesta vegada protocol i carn d’olla de l’escudella premsa de Presidència es van de festa major amb veure obligats a retallar les de- aquella salsa anomena- mandes d’invitació. La segona, la intervenció de la degana del da quetxup que nor- Col·legi de Periodistes, Mont- malment associem amb serrat Minobis, que, nits enre- re, ja havia brillat com l’estel salsitxes de plàstic neu- en el sopar de Nadal a peu dret tronitzat o amb ham- del PSC. Els periodistes assis- tents, entre copa i copa, i tru- burgueses fetes amb XAVIER BERTRAL El quetxup té un gust agredolç no gens aconseguit cada i trucada de mòbil, no carn d’animals que, si paraven atenció i la degana els els anomenés, podrien va deixar anar una bronca còs- mica: “Si algú vol anar-se’n, allà ferir la vostra sensibili- té la porta”. Caram. I això que tat i ultrapassar els lí- CARN D’OLLA no pagava ella... Expectació, doncs, garantida. mits de la correcció po- I satisfeta, en part. Minobis, en lítica. Deu ser veritat efecte, va convertir la seva in- que l’edat modera els tervenció institucional en una AMB QUETXUP sessió de control parlamentari instints, perquè en d’elevat to reivindicatiu: “Pre- temps no massa llu- sident –va dir–, sempre dieu que avui no toca, però avui sí nyans, la contemplació que toca”. “Toca què, Mino- de l’espectacle d’una pi- bis?”, va deixar anar Pujol, trencada la somnolència, bai- lota –trufada i feta amb conill de vedella i improvisació, ni és una invenció recent, ni és xant la barbeta lleugerament, galta de porc– contaminada per la massa una aportació dels Estats Units al benestar de per situar els ulls sobre les ulleres. Tocava això. Crítica viscosa del quetxup (una mena de chapapote la humanitat. És anglès, és antic, té orígens oberta, el dia que menys toca- vermellós) m’hauria fet aixecar de la taula mariners, està efectivament dissenyat per va, a la gestió del govern de CiU d’una revolada i dir el mateix que Winston amagar la fortor o la manca de gust dels ali- en els mitjans públics de la Generalitat, al davant dels seus Churchill li va dir a Stalin durant un sopar a ments llargament conservats sense refrige- directius actuals. Minobis, a Ialta l’any 1943: “M’estimaria més que m’ar- ració i, en els seus orígens, no conté gens de més, va aprofitar per reivindi- car la Creu de Sant Jordi per a rosseguessin fora d’aquest menjador per tomàquet. I com que la ignorància es cura un dels seus predecessors en el afusellar-me que no pas participar en un amb la informació i la cultura, vaig cercar i càrrec. Petició que va aixecar aplaudiments contundents en crim, ni que sigui com a còmplice”. trobar una recepta bastant autèntica del el sector de la sala que prèvia- Potser algú pensarà que em poso massa quetxup en un llibre del 1785, The London Art ment, des de la complicitat, ja transcendent per una mica de salsa agredol- of Cookery, escrit per un tal John Farley: “El n’havia estat informat. Alguns dels assistents van remarcar, ça.Alcapialafi,alacarn d’olla s’hi pot quetxup és molt útil per portar-lo a la mar. Si amb ironia, que la degana a la posar qualsevol salsa: allioli, mostassa, sofre- el feu de la manera següent, es conservarà seu del PSC, com a contrast, només havia criticat el PP. Ai!, git o una salsa verda molt picant que fan a durant 20 anys. Preneu un galó (4,54 litres) de aquells discursos de rodolí i Itàlia, entre d’altres moltes. Tot i així, he de cervesa vella i forta, una lliura d’anxoves caganer de l’exdegà Alsius... Quan li va tocar, Pujol va confessar el meu prejudici contra el quetxup. marinades, una lliura de cebes (de les de Fi- llançar pilotes de Nadal fora: És un doble prejudici gustatiu i cultural. gueres) pelades, mitja unça (14,17 grams) de “Demani-ho, l’any que ve, a En D’una banda, té un gust agredolç no gens claus d’olor, un quart d’unça de pebre en gra, Mas”. El comiat del president? Escàs, com l’àpat: Tiffany’s aconseguit, com si fos expressament disse- 2 o 3 arrels de gingebre i 2 quilos i quart de imitat.