International Catalan Institute for Peace

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

International Catalan Institute for Peace LAW INTERNATIONAL CATALAN INSTITUTE FOR PEACE LAW Published on DOGC 5030 – 17.12.2007 © Institut Català Internacional per la Pau Juliol 2009 THE DEpaRTMENT knowledge and research, and its desire to foster the values and content of peace, OF THE PRESIDENTI justice and solidarity of the country’s educational institutes. Within this context then, it is signifi- cant that in 2003 the Parliament passed The President of the Catalan Law 21/2003, of the 4th July, concerning Government the fostering of a culture of peace, with the unanimous support of all parliamen- The Catalan Parliament and I, on behalf tary groups. It was the first Law of its kind of all of its citizens, enact the following to be passed in the Spanish State, making in the name of the King and the accord Catalonia a pioneer in the collective duty established by Article 65 of the Statue of to foster a culture of peace. With this Autonomy of Catalonia. decision, the Parliament was responding to the demands of the peace movements LAW that, over recent decades, had become deeply rooted in society, as evidenced PREAMBLE by the refusal of the people of Catalonia to employ violence as a form of political Catalonia is, and always has been, a land expression during the Transition to demo- which has fostered peace, both within cracy, the majority opposition to Spain’s and beyond its own borders. Back in the joining NATO, or the massive demonstra- Middle Ages it had already established tions against the Gulf War and, institutions that transformed, resolved in February 2003, against Spain’s and managed conflicts with the lowest de- participation in the war in Iraq. In effect, gree of violence possible, such as the As- the rise and development of the peace semblies of Peace and Truce (assemblees movement in Catalonia from the end of de pau i treva). Catalonia has established the seventies through to the present day, forms and mechanisms of governance and in itself justifies the proposal to establish governability in diverse areas, bringing a International Catalan Institute for Peace. together the combined, complementary In the early nineteen eighties the action of the different levels of public ad- peace movement turned into one of the ministration, civil society and market for- most significant social movements in ces. Catalonia has fostered values, action the contemporary history of Catalonia, and proposals to favour peace, solidarity since when it has more or less consis- and international cooperation and the de- tently remained strong, thus making velopment of peoples: from specific action Catalonia a beacon to new social move- in situations of armed conflicts and crisis, ments worldwide. The activities of the through to sustained action in the area peace movement have proven decisive in of non-violence, conscientious objection, bringing large sectors of the population civil disobedience and fiscal objection. to reflect on such crucial issues as peace, And Catalonia has achieved this thanks war, violence, military blocks, neutrality, to its commitment and its high level of disarmament, nuclear weapons, military 2 expenditure, armies, conscription and Thus the founding principle of this conscientious objection. The analyses and Law for the establishment of the Interna- proposals made by the peace movement tional Catalan Institute for Peace (lnstitut kindled debate and finally led to Virtually Catala Internacional per la Pau) is to all of social collectives and all organisa- seek the abolition of war as a means of tions and institutions taking a stand with conflict resolution and to provide Cata- regard to the aforementioned issues. The lonia and the International Community peaceful demonstrations organised have with an instrument which, in line with the received broad citizen support, have been tradition of fostering and constructing amply covered by the media and have un- peace, promotes the values and practice questionably had political repercussions. of a culture of peace, of human security, Moreover, the peace movement with its disarmament and the pacific resolution of highly heterogeneous membership, has social conflict and tension. drawn together diverse deeply seated The present Law is linked with the political and ideological traditions. objects of Law 26/2001, of the 31st De- The idea to establish a International cember, regarding Development Coo- Catalan Institute for Peace is not one peration, the Preamble of which states that emerged in isolation in the Euro- “Catalonia must also step up its respon- pean context. It was, on the one hand, a sibilities with a view to helping construct response to the development of the peace a more secure, more just, wealthier and movement in Catalonia and, on the other, more solidary International Community. a mirror of what had already occurred in Today it is impossible to construct either Europe and the rest of the world in gene- a credible national plan or an advanced ral in the second .half of the 20th century. democratic society without actively, In effect, the experience of the two world decisively participating in the construc- wars, the horrors of totalitarianism, the tion of a more just, more solidary world atom bombs dropped on Hiroshima and order. Peace, freedom, the dignity of the Nagasaki and the Cold War set the scene individual, work, justice and the respect within which the western world developed of pluralism are the values which form its movements for peace, disarmament, the backbone of peaceful coexistence and denuclearisation and the disappearance of progress”. And, in its Article 3, it makes military blocks. mention of the promotion of peace as one Peace is a common ideal pursued of the values that is to guide the activities by all human beings. Thus it is not at of the Administration of the Generalitat all surprising that several countries and (the Regional Government of Catalonia) cities have established specialised centres and the local government bodies in the to reflect on the problems of war and area of development cooperation and violence and the different roads to peace. international solidarity. Nor is it any surprise that such centres Moreover, the purpose of the present should promote specific activities aimed Law is twofold, deriving from our juridical at furthering progress along a road that and normative ordinances. In the first is to lead us to a less violent, more just place, it meets the requirement of the world. Laws on development cooperation and 3 on the fostering of peace which establish universal aspiration of peace amongst that the fostering of peace, justice, equa- nations”. Then again, the 1979 Statute lity and equity in the relations between proclaimed that the highest values of individuals, peoples, cultures, nations and the collective life of the Catalan people states, the pacific solution of conflict and are freedom, justice and equality, values social tension and the strengthening and which may only be made effective within anchoring of peace and peaceful coexis- a context of peace. And Article 51 of the tence are the values that are to guide the current Statute, approved in a referendum activity of the Administration of the Gene- on June 18, 2006, clearly establishes that ralitat and of the local authorities. one of the guiding principles in the action To such ends the Law on the foste- of the Generalitat is to be “the promotion ring of peace regulates a series of areas of a culture of peace and of actions aimed of action and authority with regard to at fostering peace all over the world”. the application and development of two Within this context the vital role instruments: the Catalan Council for the played by women in the prevention and Fostering of Peace and an international resolution of conflicts and in the conso- peace institute. lidation of peace should be underscored; The Catalan Council for the Fostering similarly, the important fact that women of Peace, made up of representatives of have fully ‘participated and intervened the administration of the Generalitat, in all - initiatives aimed at keeping and local authorities, parliamentary groups, fostering peace and security should also non-governmental peace organisations be emphasised and their participation in and other institutions, as well as diverse the decision making processes for the pre- outstanding public figures, and configured vention and resolution of conflicts should as Catalonia’s consultative and partici- be increased. Likewise, the present Law patory body for the fostering of peace in recognises the urgent need to incorporate the activities of the Administration of the the gender dimension in peace keeping Generalitat and local authorities, was first operations by fostering action that takes established in July 2005, since then it has the specific, needs of women in war zones remained operative. Thus there remained into account, that helps lead and support the task of establishing the International their peace initiatives and their partici- Peace Institute. pation in all of the mechanism by which And secondly, the present Law peace projects are implemented and also provides a response to a will, one that the adoption of measures to guarantee has always been amongst the highest of the protection and respect of their human the aspirations of the people of Catalonia rights. and reflected in the statute passed by With regard to the nature, objectives, the legislature. Thus the preamble of the areas of authority and structure of the Statute of Nuria, passed by referendum International Catalan Institute for Peace, on 2nd August 1931, stated that it was this Law is based on a comparative analy- the aspiration of the Catalan people for sis of other similar institutions and on the the different peoples of Spaln to make “a opinions and proposals that resulted from most humane declaration in favour of that a process of consultation with experts, 4 civil society and with specialised social In other words, the International organisations and movements.
Recommended publications
  • El Govern Explica L'acció Feta Aquesta Legislatura En Una Roda De Premsa
    Mil dies de Govern 2004 2006 El Govern explica l’acció feta aquesta legislatura en una roda de premsa extraordinària Els cinc consellers que encapçalen les comissions governamentals han fet balanç de la gestió de l’executiu El Govern ha fet balanç avui de l’acció feta durant aquesta legislatura en una conferència de premsa extraordinària, al Palau de la Generalitat, que ha posat l’accent en les actuacions que han contribuït a la transformació social, econòmica i institucional de Catalunya en el decurs d’aquests mil dies de mandat. En l’acte, els responsables de les Comissions de Govern, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques i Portaveu, Joaquim Nadal; el conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura; la consellera d’Interior, Montserrat Tura; el conseller d’Economia, Antoni Castells, i la consellera de Salut, Marina Geli, han fet balanç del mandat. En la conferència de premsa també s’ha presentat el document “Mil dies de Govern 2004-2006”, que recull de manera panoràmica els resultats de la gestió de l’executiu durant aquesta etapa de la Generalitat, amb tot un conjunt de fets i dades per ajudar a valorar l’obra col·lectiva del Govern de Catalunya. Així, en base als quatre eixos establerts pels acords del Tinell, el document “Mil dies de Govern 2004-2006” ressegueix la gestió de l’executiu en l’àmbit de l’autogovern i la qualitat democràtica, en l’impuls de l’economia, en les polítiques socials, en la planificació territorial i la preservació del medi ambient i, també, per descomptat, en l’elaboració del nou Estatut.
    [Show full text]
  • Marisol Argüeta De Barillas
    Curso 2010/2011 INDICE DE PONENTES XAVIER TRIAS Presidente del Grupo Municipal CiU en el Ayuntamiento de Barcelona 22 de septiembre de 2010 CELESTINO CORBACHO Ministro de Trabajo e Inmigración 5 de octubre de 2010 MARINA GELI Consellera de Salud de la Generalitat de Catalunya 6 de octubre de 2010 PADRE ABAD JOSEP MARÍA SOLER Abad de Montserrat 14 de octubre de 2010 ALBERT RIVERA Presidente de CIUDADANOS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA 19 de octubre de 2010 JOAN SAURA Conseller de Interior, Relaciones Institucionales y Participación de la Generalitat de Catalunya y Presidente de Iniciativa per Catalunya Verds 22 de octubre de 2010 JOSEP FÉLIX BALLESTEROS Alcalde de Tarragona 26 de octubre de 2010 JOAN HERRERA Secretario General de INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS (ICV) y Portavoz de ICV en el CONGRESO DE LOS DIPUTADOS 29 de octubre de 2010 JOAN LAPORTA Candidato de SOLIDARITAT CATALANA per la INDEPENDÈNCIA (SI) a la presidencia de la Generalitat de Catalunya 2 de noviembre de 2010 JAAN ALBRECHT Presidente de Star Alliance 4 de noviembre de 2010 ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO Presidenta del PP de Cataluña 5 de noviembre de 2010 JOAN CARRETERO Presidente de REAGRUPAMENT 8 de noviembre de 2010 1 Curso 2010/2011 JOAN PUIGCERCÓS Presidente de Esquerra Republicana de Catalunya-ERC 9 de noviembre de 2010 ARTUR MAS Presidente de CONVERGÈNCIA i UNIÓ (CiU) 11 de noviembre de 2010 JOSÉ MONTILLA President de la Generalitat de Catalunya 15 de noviembre de 2010 ANÁLISIS DE LOS RESULTADOS EN LAS ELECCIONES AL PARLAMENT DE CATLUNYA con MIQUEL ICETA, Viceprimer Secretario
    [Show full text]
  • La CPN Proposa Joan Saura Per Encapçalar La Candidatura Al
    NÚM. 129 · ABRIL 2002 · PREU: 1,05 E LAtr REVISTA D’INICIAeT I V ballA P E R C A T A L U N Y A - V E R D S Publicació fundada el 1936 com a òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya La CPN proposa Joan Saura per encapçalar la candidatura al Parlament de Catalunya a Comissió Política Nacional d’ICV es va reunir S’ a p r ova explorar les possibilitats d’un acord electoral amb EUiA a Lleida el dissabte 9 de març. El president de la Comissió Política Intercomarcal de les Ter r e s Lde Lleida, Jesús Codera, va donar la benvinguda a la CPN, i va recordar algunes de les problemàtiques d’aquelles comarques, especialment les dificultats d’alguns sectors de la pagesia i la crisi de LEAR. La CPN va debatre i aprovar la memòria de comptes presentada per Pep Canal; Joan Herrera, portaveu d’ICV, va informar de les mobilitzacions promogudes pel Fòrum Social de Barcelona el cap de setmana de la cimera de Barcelona de la UE; Marc Rius, responsable d’estudis i programes d’ICV, va presentar un informe sobre les darre- res enquestes del CIS, i Joaquim Novella va presentar el document elaborat per la Sectorial d’Economia i Tre b a l l , Pr opostes per a l’ocupació de qualitat a Catalunya. Acords electorals Joan Saura va presentar l’Informe polític. L’I n f o r m e , aprovat per la Comissió Permanent, es va centrar en la proposta d’explorar un acord electoral amb Esquerra Unida i Alternativa.
    [Show full text]
  • Activitat Parlamentària
    Activitat Parlamentària • Presentació de Joan Saura, conseller de Relacions Institucionals i Participació • Balanç de la la VII Legislatura Direcció General de Relacions Institucionals • L’Estatut de 2006 Carles Viver i Pi-Sunyer • Novetat legislativa • La reforma dels Reglaments de les Octubre 2006 Octubre 10 cambres legislatives autonòmiques Direcció General de Relacions Institucionals Núm. • El nou Reglament del Parlament de Catalunya Imma Folchi i Bonafonte • La reforma del Reglamento del Parla- mento de Andalucía. Un esquema de sus principales novedades José Antonio Víboras Jiménez • Nuevas tecnologías en las relaciones Parlamentària Parlamentària Gobierno-Parlamento. El intercambio de comunicaciones entre el Parlamento Vasco y el Gobierno Vasco utilizando la firma electrónica Activitat José Luis Errekatxo Labandibar Núm.10 Generalitat de Catalunya Departament de Relacions Institucionals Octubre 2006 i Participació Núm.10 Octubre 2006 Activitat Parlamentària Núm. 10 - octubre 2006 Direcció General de Relacions Institucionals Departament de Relacions Institucionals i Participació Generalitat de Catalunya Avinguda Diagonal, 409 08008 Barcelona Tel. 93 552 60 33 Fax 93 552 60 50 [email protected] www.gencat.net/drep Directora Carme Tolosana i Cidón Coordinadors Ramon Prat i Bofill i Roser Serra i Albert Consell de Redacció Joaquim Brugué Torruella, Antonio Revilla Delgado i Conxita Montoro Cortés Traducció T&S Fotografies Parlament de Catalunya Info Catalunya Direcció General de Relacions Institucionals Disseny i producció gràfica Primer Segona Serveis de Comunicació Tractament de dades Iolanda Gaig i German, Bibi Pérez del Pulgar, Cristina Botella, Carme Felius, Gemma Parera i Meritxell Lluís Coordinació administrativa Maria Vila d’Abadal i Cristina Morillas Dipòsit legal B-10277-01 ISSN 1577-7162 Tiratge 3.200 exemplars Portada Jaume I presidint les Corts Catalanoaragoneses Constitucions de Catalunya 1495.
    [Show full text]
  • Actas Del Congreso Internacional De Archivos Y Derechos Humanos
    ACTAS DEL CONGRESO INTERNACIONAL DE ARCHIVOS Y DERECHOS HUMANOS: EL ACCESO Y LA DESCLASIFICACIÓN DE LOS DOCUMENTOS Sarrià de Ter, 2-4 de Octubre de 2008 Edita: Ayuntamiento de Sarrià de Ter Diputación de Girona – Archivo General Archiveros sin Fronteras Coordinadora: M. Assumpció Colomer Arcas Diseño: Scata Disseny Traducciones y corrección: Traduccions Link Edición DVD: Blue Beat Projectes Audiovisuals Maquetación e impresión: Impremta Pagès (Anglès) Fotografías portadas: Archivo Histórico de la Policía Nacional de Guatemala. Procuradoría de los Derechos Humanos de Guatemala. Fotografías del congreso: Jaume Roca - Archivo Municipal de Sarrià de Ter. Pere Duran – Diputación de Girona Depósito legal: GI-594-2009 Comité de Honor Alcalde del Ayuntamiento de Sarrià de Ter, Sr. Roger Torrent Conseller de Interior, Relaciones Institucionales y Participación de la Generalitat de Cataluña, Sr. Joan Saura Presidente de la Diputación de Girona, Sr. Enric Vilert Director General de Relaciones Culturales y Científicas de la AECID, Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación, Sr. Alfons Martinell Rectora de la Universidad de Girona, Sra. Anna M. Geli Director de la Cátedra UNESCO en Girona, Sr. Antoni Vilà Comité Científico Presidenta de la Asociación de Archiveros sin Fronteras, Sra. Mariona Corominas Subdirector general de Archivos y Gestión Documental de la Generalitat de Cataluña, Sr. Ramon Alberch Directora del Archivo de la Diputación de Girona, Sra. M. Assumpció Colomer Directora del Archivo del Distrito de Gràcia de Barcelona, Sra. Imma Moratalla Directora del Archivo del Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña, delegación de Lleida, Sra. Montserrat Cervera Comité Organizador Concejal de Desarrollo Local del Ayuntamiento de Sarrià de Ter, Sr.
    [Show full text]
  • Agenda D'actes Del Govern a La Fira Del Llibre De
    AGENDA D’ACTES DEL GOVERN A LA FIRA DEL LLIBRE DE FRANKFURT DILLUNS, 8 D’OCTUBRE 12.00 hores. Institut Max Planck (Neuenheimer Feld 535; D-69120). Heidelberg El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, es reunirà amb el director i diversos investigadors de l’Institut Marx Planck, dedicat a la investigació del federalisme, la legislació internacional i el dret públic comparat. L’acompanyarà el director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, Carles Viver. 19.00 hores. Frankfurter Kunstverein (Steinernes Haus am Römerberg Markt 44). Frankfurt El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, assistiran a la inauguració de l’exposició de la col·lecció del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) al Frankfurter Kunstverein. A l’acte també hi assistirà el president del Parlament, Ernest Benach. 1 DIMARTS, 9 D’OCTUBRE 13.30 hores. Restaurant Signatures Veranda. Hotel Intercontinental (Wilhem-Leuschner Strasse, 43). Frankfurt El president de la Generalitat, José Montilla, oferirà un dinar als directius i responsables de l’Institut Ramon Llull i de la Fira de Frankfurt. Els mitjans de comunicació podran prendre imatges al principi de la reunió. 17.00 hores. Sala Harmonie/Congress Center. Fira de Frankfurt (Ludwinh- Erhard-Anlage,1). Frankfurt El president de la Generalitat, José Montilla, assistirà a la inauguració de la Fira de Frankfurt. El president farà un discurs en el marc de la inauguració. També hi seran presents el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.
    [Show full text]
  • El PP Vol Enfortir L'estat I Les Penes Pels Delictes
    AVUI ◆ ◆ dimecres 14 POLÍTICA 19 de desembre del 2001 EL CONGRÉS DELS POPULARS XIV Congrés Anna Grau MADRID El PP vol enfortir l’Estat i les penes Les quatre ponènci- es del congrés del PP presentades ahir pels delictes contra la convivència apunten en el seu Políticament, les ponències Gabriel Elorriaga. En realitat, seva plena vigència”. I s’afe- no es fa extensiva al camp conjunt a un enfor- més rellevants són la que tots dos textos es comple- geix: “Hem comprovat que és econòmic; totes les ponències desenvolupa el concepte de menten per definir un horit- a l’Estat on els ciutadans i la posen l’accent en el centre timent de l’Estat i a “patriotisme constitucional”, zó molt més bel·ligerant en la resta d’institucions adrecen reformista com a divisa ideo- un enduriment pe- a càrrec de Josep Piqué i Ma- defensa del paper de l’Estat les seves demandes quan ve- lògica invariable. “Governar nal de la lluita anti- ría San Gil, i la que analitza el com a garant de la seguretat uen amenaçada la seva con- és reformar”, s’arriba a afir- paper de l’Estat al segle XXI, davant l’amenaça terrorista. vivència i llibertat”. mar. Sobretot la ponència Cap terrorista. signada per Pilar del Castillo i Piqué i San Gil defensen el a la nova societat de la plena ........................................................................................... pacte antiterrorista promo- Més eficiència ocupació i les oportunitats, de la gut per PP i PSOE com una Això mena amb naturalitat qual són autors Elvira Rodrí- expressió poc menys que em- els ponents populars a apos- guez i José Manuel Soria, avi- blemàtica del “patriotisme tar perquè l’Estat recuperi les sa que el PP continuarà amb constitucional” que predi- seves funcions bàsiques i les la seva onada reformadora i quen.
    [Show full text]
  • Democratic Transition Trail in LH
    DEMOCRATIC TRANSITION TRAIL IN L’HOSPITALET DE LLOBREGAT. Educational resource Agustín Castellano Bueno March 2014 Democratic Transition Trail in L’Hospitalet de Llobregat CONTENTS Presentation 3 Introduction 5 Educational resource 6 General objectives 6 Development of the activity • Preliminary observations and considerations 7 • List of sites grouped by districts 7 • Subject matter addressed on the trail 8 Chronological framework and context 9 L’Hospitalet de Llobregat 9 • Population 9 • Urban planning 10 • Economy and society 10 Sites 1. Club Pimpinela 12 2. Parc de la Marquesa 13 3. Sant Ramon Nonat Parish 14 4. Samper SA and Frasquerias Pedret 15 5. Hospital General de L’Hospitalet 16 6. Electrical towers 18 7. La Florida Social Centre 19 8. Nostra Senyora de la Llum Parish 19 9. Blocs Florida (Florida Housing Towers) 21 10. Parc de Les Planes / La Cardoner 21 11. Torras i Bages Secondary School 22 12. Plaça de la Carpa 22 13. Casa de la Reconciliació 24 14. Can Serra School for Adults 26 15. Conscientiou s Objectors Group of Can Serra 27 16. La Farga - Altos Hornos de Cataluña S.A. 28 17. Centre Catòlic 31 18. L’Ajuntament (City Hall) 33 19. l’Illa dels Sindicats (Trade Union Block) 35 20. Sant Josep Parish 36 21. El Pont de la Llibertat (Freedom Br idge) 36 22. Sant Isidre Parish 37 23. Bellvitge Residential Towers and Residents’ Association 38 24. Bellvitge Hospital 39 25. El Gornal Housing Estate 40 Bibliography 41 Websites 43 Trail route 44 Route in Google Maps with on -line resources 46 Activity card 47 List of images and documents 48 2 Democratic Transition Trail in L’Hospitalet de Llobregat DEMOCRATIC TRANSITION TRAIL IN L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Presentation The Museum of L’Hospitalet will devote the Can Riera farmhouse (16th c.), one of its three main buildings located on the Xipreret Street heritage axis, to democratic memory.
    [Show full text]
  • Aplicació De Les Quotes De Gènere a Catalunya
    Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració Treball de Fi de Grau Curs acadèmic 2016-2017 APLICACIÓ DE LES QUOTES DE GÈNERE A CATALUNYA Estudi de l’evolució de la representació de les dones a les principals organitzacions públiques catalanes al període 2003-2015 Lorena Velasco Lozano U85170 Tutor/a del Treball Jose Maria Castellanos DECLARACIÓ D’AUTORIA I ORIGINALITAT Jo, Lorena Velasco Lozano, certifico que el present treball no ha estat presentat per a l’avaluació de cap altre assignatura, ja sigui en part o en la seva totalitat. Certifico també que el seu contingut és original i que són l’única autora, no incloent cap material anteriorment publicat o escrit per altres persones, llevat d’aquells casos indicats al llarg del text. Lorena Velasco Lozano Barcelona, 04 de maig del 2017 “El prolongat esclavatge de les dones és la pàgina més negra de la història humana”. Elisabet Cady Stanton, líder sufragista britànica. Resum executiu La present recerca té com objectiu analitzar el grau del compliment de les quotes de gènere a diversos òrgans públics catalans en el període 2003-2015, per estudiar la incidència de l’aprovació de la Llei per la igualtat efectiva d’homes i dones l’any 2007. Per això, l’anàlisi del període previ i posterior a l’entrada en vigor de la llei ofereix dades sobre l’impacte real d’aquesta mesura. L’anàlisi, però, va més enllà de la incidència quantitativa i es centra en el poder real dels llocs ocupats per les dones. Així, s’analitza si ocupen càrrecs de rellevància al Parlament, si tenen les carteres més destacades a les regidories municipals i si son directores de primer ordre a les empreses públiques.
    [Show full text]
  • La Generalitat Proposa Substituir Les Províncies Per Set Vegueries
    El Periódico Página 1 de 2 dc.15 des. 2004 Edición en castellano | EL PERIÒDIC D'ANDORRA USUARI: Elsa Pineda MODIFICAR: DADES | SERVEIS | DONAR-SE DE BAIXA | SORTIR | AJUDA Buscador EDICIÓ PAPER El Periódico - edició impresa POLÍTICA Portada paper Titulars del dia LA GESTIÓ DEL TRIPARTIT // L'ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI Tema del dia La Generalitat proposa substituir les Opinió províncies per set vegueries Humor gràfic • Les quatre diputacions quedarien diluïdes en l'administració dels Internacional nous òrgans territorials Política • L'ordenació en preparació seria vàlida per a les eleccions locals però no per a les generals Economia Borsa ELIANNE ROS / CARLES COLS Coses de la Vida BARCELONA Societat La Generalitat va subscriure ahir un Gran Barcelona principi d'acord per dividir el territori Catalunya català en set vegueries, que substituirien les actuals províncies a Tecnologies tots els efectes excepte en les publicidad Esports eleccions generals. Les diputacions Espectacles quedarien subsumides per l'administració de la nova organització Cultura territorial, formada per les vegueries Gent de Barcelona, Girona, Pirineu i Aran, Tele + Ràdio Ponent, Catalunya central, Camp de Si desitja veure el gràfic en PDF faci un click a la Tarragona i Terres de l'Ebre, Agenda i Serveis imatge. designacions encara no definitives. La Els + llegits idea havia passat uns quants mesos El Periódico en PDF de maduració als despatxos del Govern català. EN IMATGES El conseller de Relacions • Millau, el viaducte del vertigen Institucionals, Joan Saura, en va • Nadal a BCN explicar la fórmula: com que un canvi • Festival de Cine de circumscripcions ha de ser aprovat Sitges 2004 per una llei orgànica, s'aprofitaria que EDICIONS ANTERIOR • Ucraïna en crisi Consulta de l'hemerotec l'Estatut té aquest rang, i que l'article • La temporada buscador d'articles d'esquí 141 de la Constitució deixa oberta la publicats a • Copa Davis porta a una modificació dels lí- mits EL PERIÓDICO • Fugida del foc provincials i a un canvi de nom • Dia Mundial contra PER CONSULTAR la Sida d'aquests límits.
    [Show full text]
  • Montilla Desautoriza a Saura Por Pedir
    Tirada: 442.054 Difusión: 336.286 El4 MUNDO 21 nov. 09 Pag. 16 Joan Saura, analizará el desplie- gue del nuevo Estatut y Ia situa- Montilla desautoriza cion creada por el retraso de Ia sentencia del TC, dentro del ciclo a Saura por pedir Fónim Europas. El diputado del PSC David Perez recordó que La posicion socialista la dim!s!On del TC es ebien conocidas: <<No comparti- mos esta propuestas. Montilla, por Critica a! tribunal por su tardanza en su parte, pidiO al TC que dicte la sentencia del Estatut <<lo antes po- decidir la sentencia sobre el 'Estatut' sibles y que <<digs que es constitu- cionals. <<Lo que deberia hacer el XIANA SICCARDI / Barcelona motivada por diferencias de crite- TC es agilizar sus trabajos y dictar Los distintos puntos de vista entre rios. En una conferencia en Ma- sentencia. E intentar no hacer de PSC e ICVvolvieron a mostrarse drid, Saura subrayd que <<existe di- tercera caniara y sentenciar que el ayer en relación a! Estatut. Tanto visjdn<< en el Constitucional sabre el Estatut es plenamente constitucio- es as!, que el presidente catalán, Jo- Estotut, y que <<ante el bloqueo<> de nal. Es lo que creo quo espera Ia seMontilla, desautorizó a su con- Ia sentencia, <da incapacidads y <<las El consejero de Interior de Ia Generalitat, Joan Saura, ayer en Madrid. <EFE sociedad catalanas, afirmO. seller de Interior, el ecosocialista interferenciass, seria simportante El diputado del PP en el Parla- Joan Saura, quien habia dicho, por que el TC, en un gesto de valentla, Sus declaraciones no pasaron sidente de su partido, Iniciativa permento catalán Josep Llobet tildO Ia mañana, que los miembros del dimitiera y facilitara su renova- desapercibidas.
    [Show full text]
  • Joan Josep Nuet: “La CUP Ens Ha Demanat Que Trenquem Amb Iniciativa Però El Temps De Les Baralles S’Ha Acabat”
    Joan Josep Nuet: “La CUP ens ha demanat que trenquem amb Iniciativa però el temps de les baralles s’ha acabat” Joan Josep Nuet (Reus, 1964) és l’actual coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i di- putat al Congrés dels Diputats. Llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona. L’any 1986 va ingressar al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) i al sindicat CCOO. Mentre es desmembrava la Unió Soviètica, ell aconseguia la seva primera acta com a regidor comunista a Montcada i Reixac. Va deixar la feina d’agent comercial, en el sector del metall i de la química industrial, el 2006 quan va ser escollit senador per designació autonòmica. Actualment també és membre de la direcció d’Izquierda Unida. No ha deixat mai de pagar la quota de soci al Casal de Cuba de Barcelona. Com arriba un noi de Reus a ser el líder dels comunistes de Catalunya? Reus, en la història de Catalunya, té un paper cabdal. Va ser la segona ciutat més poblada del país, després de Barcelona, a finals del segle XIX. Reus ha parit molta gent important! No em vull comparar… però gent com Gaudí, el general Prim o l’anarquista Joan Garcia Oliver. Sempre ha estat una ciutat amb una vocació més cosmopolita. Culturalment és una ciutat molt més potent que Tarragona. Però tu has fet més vida política a Montcada i Reixac. Has estat regidor. Coneixes els barris obrers de l’àrea metropolitana de Barcelona. Acabaran votant extrema dreta o Ciutadans? Seguiran votant el PSC? Tornaran a votar comunista? Aquests barris obrers acumulen una crisi de fractura.
    [Show full text]