DOCSLIB.ORG

Actas Del Congreso Internacional De Archivos Y Derechos Humanos

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Actas Del Congreso Internacional De Archivos Y Derechos Humanos ACTAS DEL CONGRESO INTERNACIONAL DE ARCHIVOS Y DERECHOS HUMANOS: EL ACCESO Y LA DESCLASIFICACIÓN DE LOS DOCUMENTOS Sarrià de Ter, 2-4 de Octubre de 2008 Edita: Ayuntamiento de Sarrià de Ter Diputación de Girona – Archivo General Archiveros sin Fronteras Coordinadora: M. Assumpció Colomer Arcas Diseño: Scata Disseny Traducciones y corrección: Traduccions Link Edición DVD: Blue Beat Projectes Audiovisuals Maquetación e impresión: Impremta Pagès (Anglès) Fotografías portadas: Archivo Histórico de la Policía Nacional de Guatemala. Procuradoría de los Derechos Humanos de Guatemala. Fotografías del congreso: Jaume Roca - Archivo Municipal de Sarrià de Ter. Pere Duran – Diputación de Girona Depósito legal: GI-594-2009 Comité de Honor Alcalde del Ayuntamiento de Sarrià de Ter, Sr. Roger Torrent Conseller de Interior, Relaciones Institucionales y Participación de la Generalitat de Cataluña, Sr. Joan Saura Presidente de la Diputación de Girona, Sr. Enric Vilert Director General de Relaciones Culturales y Científicas de la AECID, Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación, Sr. Alfons Martinell Rectora de la Universidad de Girona, Sra. Anna M. Geli Director de la Cátedra UNESCO en Girona, Sr. Antoni Vilà Comité Científico Presidenta de la Asociación de Archiveros sin Fronteras, Sra. Mariona Corominas Subdirector general de Archivos y Gestión Documental de la Generalitat de Cataluña, Sr. Ramon Alberch Directora del Archivo de la Diputación de Girona, Sra. M. Assumpció Colomer Directora del Archivo del Distrito de Gràcia de Barcelona, Sra. Imma Moratalla Directora del Archivo del Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña, delegación de Lleida, Sra. Montserrat Cervera Comité Organizador Concejal de Desarrollo Local del Ayuntamiento de Sarrià de Ter, Sr. Lluís Aymerich Presidenta de la Asociación de Archiveros sin Fronteras, Sra. Mariona Corominas Directora del Archivo de la Diputación de Girona, Sra. M. Assumpció Colomer Agente de Desarrollo Local, Sra. Esther Ferrero ÍNDICE PRESENTACIONES Archivos y solidaridad 7 Derechos humanos, archivos y patrimonio local 11 El papel es vida 15 MEMORIAS Memoria del Congreso Internacional de Archivos y Derechos Huma- nos: El acceso y la desclasificación de los documentos 21 Breve memoria de los seminarios sobre archivos y derechos humanos celebrados en Montevideo (Uruguay, diciembre de 2006) y en Girona (España, octubre de 2008) 23 PONENCIAS La Freedom of Information Act (FOIA): el acceso a la información en Estados Unidos, Carlos Osorio 29 Secretos, procesos y burocracias: la organización de la información para la seguridad y la defensa de los Estados, Diego Navarro 57 El acceso y la desclasificación de documentos: los Archivos de la Stasi (Alemania), Günter Bormann 81 Proyecto de organización y acceso a los archivos y documentos de los regímenes represivos de Latinoamérica, Ramon Alberch 115 El mundo de los archivos de la represión y la construcción de la me- moria, Ludmila Da Silva 131 Investigación, archivos y divulgación histórica. La experiencia de los documentales de TV3. Los niños perdidos del franquismo, Montserrat Armengou 153 El Memorial Democrático, despliegue de una institución de memoria: espacios y archivos de la memoria, Jordi Guixé 169 MESA REDONDA La desclasificación de los documentos de los gobiernos represores 197 CLAUSURA Conclusiones 217 Sr. Ramon Alberch 219 Sr. Lluís Aymerich 221 Sr. Narcís Casassa 223 PRESENTACIONES Sarrià de Ter, 2-4 de Octubre de 2008 - EL ACCESO Y LA DESCLASIFICACIÓN DE LOS DOCUMENTOS Los archivos y la defensa de los derechos humanos Mariona Corominas Noguera Presidenta de Archiveros sin Fronteras Llegado el décimo aniversario de la constitución de Archiveros sin Fronteras, decidimos celebrarlo con la realización de algún evento especialmente significativo relacionado con los archivos y la defensa de los derechos humanos, razón de ser y uno de los objetivos principales de nuestra entidad. Nos brindó la oportunidad el Ayuntamiento de Sarrià de Ter, que, a su vez, celebraba el décimo aniversario de las Jornadas del Papel. El acontecimiento coincidió, además, con otra conmemoración importante: el sexagésimo aniversario de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, una efeméride que casaba perfectamente con el sentir general y con la idea de realizar un acto de reflexión sobre los archivos y los derechos humanos. En este marco, la Diputación de Girona, sensible a la organización de actividades de índole social y cultural, también quiso participar y promover el Congreso Internacional de Archivos y Derechos Humanos. El Acceso y la Desclasificación de los Documentos. Los archivos y la defensa de los derechos humanos han sido, pues, los ejes principales en torno a los cuales ha girado este congreso. Los archivos tienen un papel relevante cuando se habla de memoria histórica, puesto que conservan la información relacionada con la memoria colectiva de todas las personas que vivimos en una misma sociedad. Estos espacios custodian los 7 ACTAS DEL CONGRESO INTERNACIONAL DE ARCHIVOS Y DERECHOS HUMANOS documentos que conforman nuestra historia y nuestra identidad como pue- blo, y son patrimonio de todos los ciudadanos. Los documentos que albergan los archivos han constituido un factor clave en la mayoría de los procesos de transición política de regímenes dictatoriales a gobiernos democráticos. Así ha sido, por ejemplo, en Alemania, en los Balcanes, en Grecia, en los países latinoamericanos que sufrieron la Ope- ración Cóndor (Chile, Paraguay, Uruguay, Argentina, Brasil...) y también en España, casos, todos ellos, donde hemos visto que no se podía hablar de la defensa de los derechos humanos sin referirse a los archivos. Los conceptos de conocimiento de la verdad y de justicia están estrechamente vinculados con todos los procesos de transición de regímenes dictatoriales a gobiernos democráticos, si lo que se pretende es conseguir una verdadera paz social. Y la documentación de los archivos desempeña un papel rele- vante en los mismos, porque facilita el derecho a la información en el marco de los principios básicos de la democracia. Durante el desarrollo de estos procesos políticos, los archivos constituyen elementos prioritarios para que se pueda ejercer justicia social, puesto que los documentos que albergan permiten a los ciudadanos conocer la verdad sobre los hechos ocurridos, reivindicar sus derechos y solicitar ante los poderes públicos que se haga justicia, se les restituya su dignidad y, si es el caso, se les consienta recuperar sus bienes patrimoniales. Aquí radica, pre- cisamente, la vinculación de los archivos con la defensa de los derechos humanos. La temática principal del congreso se ha centrado en el acceso a los documentos y su desclasificación, verdadera asignatura pendiente de nues- tra democracia. El acceso de los ciudadanos a la documentación pública conservada en los archivos y los registros administrativos es un derecho constitucional que el Estado ha de promover para velar por una democracia activa y fomentarla. En este sentido, la accesibilidad a los documentos públicos fortalece los regímenes democráticos puesto que promueve la participación ciudadana y, al mismo tiempo, huye de las políticas de opa- 8 Sarrià de Ter, 2-4 de Octubre de 2008 - EL ACCESO Y LA DESCLASIFICACIÓN DE LOS DOCUMENTOS cidad y de secretismo. La transparencia de las Administraciones Públicas da garantía del funcionamiento democrático de las instituciones en un Estado de derecho. Pero para poder acceder a los archivos es necesario que los fondos documentales estén en condiciones de ser consultados, y no siempre es así. Los archivos —especialmente durante la época franquista, pero también en la etapa democrática— han sido los eternos olvidados de la política española, puesto que nunca se han destinado los recursos necesarios para ponerlos en condiciones de ser utilizados. Y si no hay recursos, no hay personal, y la falta de personal imposibilita la organización de la documentación. Por otra parte, es cierto que en esta última década las Administraciones Públicas han hecho un esfuerzo por resolver esta situación, y más aún cuando muchos ciudadanos han necesitado las pruebas testimoniales fehacientes para demostrar que habían sido víctimas o afectados de la Guerra Civil española. Pero la rémora en la organización de los archivos no es algo que se solucione rápidamente, y hacen falta todavía muchos más recursos por parte de las Administraciones. El acceso a la documentación pública se ve dificultado también por otros fac- tores, pero aquí me referiré únicamente a uno más. Concretamente, a la vi- gente Ley de Secretos Oficiales, en virtud de la cual una parte de la do- cumentación pública es clasificada como «secreta» o «reservada» por el Gobierno. Y esta es la verdadera asignatura pendiente de la democracia es- pañola. Las leyes de secretos oficiales no pueden restringir el acceso a la docu- mentación pública eternamente, y es necesario que los gobiernos dicten normas claras sobre estos documentos y, al mismo tiempo, publiciten su re- gulación. En primer lugar, relacionando los documentos que no son acce- sibles, y en segundo lugar, estableciendo unos plazos razonables para la fi- nalización de su restricción. En este sentido, cabe tomar ejemplo de las normativas en vigor en otras democracias, sobre todo las aplicadas en EE.UU. y en Latinoamérica. 9 ACTAS DEL CONGRESO INTERNACIONAL DE ARCHIVOS Y DERECHOS HUMANOS Los archivos no tienen que ser tesoros cerrados sino, muy al contrario, tesoros abiertos a todos los ciudadanos, puesto que la documentación pública es un
Load more

Recommended publications
  • El Govern Explica L'acció Feta Aquesta Legislatura En Una Roda De Premsa
    Mil dies de Govern 2004 2006 El Govern explica l’acció feta aquesta legislatura en una roda de premsa extraordinària Els cinc consellers que encapçalen les comissions governamentals han fet balanç de la gestió de l’executiu El Govern ha fet balanç avui de l’acció feta durant aquesta legislatura en una conferència de premsa extraordinària, al Palau de la Generalitat, que ha posat l’accent en les actuacions que han contribuït a la transformació social, econòmica i institucional de Catalunya en el decurs d’aquests mil dies de mandat. En l’acte, els responsables de les Comissions de Govern, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques i Portaveu, Joaquim Nadal; el conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura; la consellera d’Interior, Montserrat Tura; el conseller d’Economia, Antoni Castells, i la consellera de Salut, Marina Geli, han fet balanç del mandat. En la conferència de premsa també s’ha presentat el document “Mil dies de Govern 2004-2006”, que recull de manera panoràmica els resultats de la gestió de l’executiu durant aquesta etapa de la Generalitat, amb tot un conjunt de fets i dades per ajudar a valorar l’obra col·lectiva del Govern de Catalunya. Així, en base als quatre eixos establerts pels acords del Tinell, el document “Mil dies de Govern 2004-2006” ressegueix la gestió de l’executiu en l’àmbit de l’autogovern i la qualitat democràtica, en l’impuls de l’economia, en les polítiques socials, en la planificació territorial i la preservació del medi ambient i, també, per descomptat, en l’elaboració del nou Estatut.
    [Show full text]
  • Marisol Argüeta De Barillas
    Curso 2010/2011 INDICE DE PONENTES XAVIER TRIAS Presidente del Grupo Municipal CiU en el Ayuntamiento de Barcelona 22 de septiembre de 2010 CELESTINO CORBACHO Ministro de Trabajo e Inmigración 5 de octubre de 2010 MARINA GELI Consellera de Salud de la Generalitat de Catalunya 6 de octubre de 2010 PADRE ABAD JOSEP MARÍA SOLER Abad de Montserrat 14 de octubre de 2010 ALBERT RIVERA Presidente de CIUDADANOS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA 19 de octubre de 2010 JOAN SAURA Conseller de Interior, Relaciones Institucionales y Participación de la Generalitat de Catalunya y Presidente de Iniciativa per Catalunya Verds 22 de octubre de 2010 JOSEP FÉLIX BALLESTEROS Alcalde de Tarragona 26 de octubre de 2010 JOAN HERRERA Secretario General de INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS (ICV) y Portavoz de ICV en el CONGRESO DE LOS DIPUTADOS 29 de octubre de 2010 JOAN LAPORTA Candidato de SOLIDARITAT CATALANA per la INDEPENDÈNCIA (SI) a la presidencia de la Generalitat de Catalunya 2 de noviembre de 2010 JAAN ALBRECHT Presidente de Star Alliance 4 de noviembre de 2010 ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO Presidenta del PP de Cataluña 5 de noviembre de 2010 JOAN CARRETERO Presidente de REAGRUPAMENT 8 de noviembre de 2010 1 Curso 2010/2011 JOAN PUIGCERCÓS Presidente de Esquerra Republicana de Catalunya-ERC 9 de noviembre de 2010 ARTUR MAS Presidente de CONVERGÈNCIA i UNIÓ (CiU) 11 de noviembre de 2010 JOSÉ MONTILLA President de la Generalitat de Catalunya 15 de noviembre de 2010 ANÁLISIS DE LOS RESULTADOS EN LAS ELECCIONES AL PARLAMENT DE CATLUNYA con MIQUEL ICETA, Viceprimer Secretario
    [Show full text]
  • La CPN Proposa Joan Saura Per Encapçalar La Candidatura Al
    NÚM. 129 · ABRIL 2002 · PREU: 1,05 E LAtr REVISTA D’INICIAeT I V ballA P E R C A T A L U N Y A - V E R D S Publicació fundada el 1936 com a òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya La CPN proposa Joan Saura per encapçalar la candidatura al Parlament de Catalunya a Comissió Política Nacional d’ICV es va reunir S’ a p r ova explorar les possibilitats d’un acord electoral amb EUiA a Lleida el dissabte 9 de març. El president de la Comissió Política Intercomarcal de les Ter r e s Lde Lleida, Jesús Codera, va donar la benvinguda a la CPN, i va recordar algunes de les problemàtiques d’aquelles comarques, especialment les dificultats d’alguns sectors de la pagesia i la crisi de LEAR. La CPN va debatre i aprovar la memòria de comptes presentada per Pep Canal; Joan Herrera, portaveu d’ICV, va informar de les mobilitzacions promogudes pel Fòrum Social de Barcelona el cap de setmana de la cimera de Barcelona de la UE; Marc Rius, responsable d’estudis i programes d’ICV, va presentar un informe sobre les darre- res enquestes del CIS, i Joaquim Novella va presentar el document elaborat per la Sectorial d’Economia i Tre b a l l , Pr opostes per a l’ocupació de qualitat a Catalunya. Acords electorals Joan Saura va presentar l’Informe polític. L’I n f o r m e , aprovat per la Comissió Permanent, es va centrar en la proposta d’explorar un acord electoral amb Esquerra Unida i Alternativa.
    [Show full text]
  • Activitat Parlamentària
    Activitat Parlamentària • Presentació de Joan Saura, conseller de Relacions Institucionals i Participació • Balanç de la la VII Legislatura Direcció General de Relacions Institucionals • L’Estatut de 2006 Carles Viver i Pi-Sunyer • Novetat legislativa • La reforma dels Reglaments de les Octubre 2006 Octubre 10 cambres legislatives autonòmiques Direcció General de Relacions Institucionals Núm. • El nou Reglament del Parlament de Catalunya Imma Folchi i Bonafonte • La reforma del Reglamento del Parla- mento de Andalucía. Un esquema de sus principales novedades José Antonio Víboras Jiménez • Nuevas tecnologías en las relaciones Parlamentària Parlamentària Gobierno-Parlamento. El intercambio de comunicaciones entre el Parlamento Vasco y el Gobierno Vasco utilizando la firma electrónica Activitat José Luis Errekatxo Labandibar Núm.10 Generalitat de Catalunya Departament de Relacions Institucionals Octubre 2006 i Participació Núm.10 Octubre 2006 Activitat Parlamentària Núm. 10 - octubre 2006 Direcció General de Relacions Institucionals Departament de Relacions Institucionals i Participació Generalitat de Catalunya Avinguda Diagonal, 409 08008 Barcelona Tel. 93 552 60 33 Fax 93 552 60 50 [email protected] www.gencat.net/drep Directora Carme Tolosana i Cidón Coordinadors Ramon Prat i Bofill i Roser Serra i Albert Consell de Redacció Joaquim Brugué Torruella, Antonio Revilla Delgado i Conxita Montoro Cortés Traducció T&S Fotografies Parlament de Catalunya Info Catalunya Direcció General de Relacions Institucionals Disseny i producció gràfica Primer Segona Serveis de Comunicació Tractament de dades Iolanda Gaig i German, Bibi Pérez del Pulgar, Cristina Botella, Carme Felius, Gemma Parera i Meritxell Lluís Coordinació administrativa Maria Vila d’Abadal i Cristina Morillas Dipòsit legal B-10277-01 ISSN 1577-7162 Tiratge 3.200 exemplars Portada Jaume I presidint les Corts Catalanoaragoneses Constitucions de Catalunya 1495.
    [Show full text]
  • Agenda D'actes Del Govern a La Fira Del Llibre De
    AGENDA D’ACTES DEL GOVERN A LA FIRA DEL LLIBRE DE FRANKFURT DILLUNS, 8 D’OCTUBRE 12.00 hores. Institut Max Planck (Neuenheimer Feld 535; D-69120). Heidelberg El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, es reunirà amb el director i diversos investigadors de l’Institut Marx Planck, dedicat a la investigació del federalisme, la legislació internacional i el dret públic comparat. L’acompanyarà el director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, Carles Viver. 19.00 hores. Frankfurter Kunstverein (Steinernes Haus am Römerberg Markt 44). Frankfurt El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, assistiran a la inauguració de l’exposició de la col·lecció del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) al Frankfurter Kunstverein. A l’acte també hi assistirà el president del Parlament, Ernest Benach. 1 DIMARTS, 9 D’OCTUBRE 13.30 hores. Restaurant Signatures Veranda. Hotel Intercontinental (Wilhem-Leuschner Strasse, 43). Frankfurt El president de la Generalitat, José Montilla, oferirà un dinar als directius i responsables de l’Institut Ramon Llull i de la Fira de Frankfurt. Els mitjans de comunicació podran prendre imatges al principi de la reunió. 17.00 hores. Sala Harmonie/Congress Center. Fira de Frankfurt (Ludwinh- Erhard-Anlage,1). Frankfurt El president de la Generalitat, José Montilla, assistirà a la inauguració de la Fira de Frankfurt. El president farà un discurs en el marc de la inauguració. També hi seran presents el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.
    [Show full text]
  • El PP Vol Enfortir L'estat I Les Penes Pels Delictes
    AVUI ◆ ◆ dimecres 14 POLÍTICA 19 de desembre del 2001 EL CONGRÉS DELS POPULARS XIV Congrés Anna Grau MADRID El PP vol enfortir l’Estat i les penes Les quatre ponènci- es del congrés del PP presentades ahir pels delictes contra la convivència apunten en el seu Políticament, les ponències Gabriel Elorriaga. En realitat, seva plena vigència”. I s’afe- no es fa extensiva al camp conjunt a un enfor- més rellevants són la que tots dos textos es comple- geix: “Hem comprovat que és econòmic; totes les ponències desenvolupa el concepte de menten per definir un horit- a l’Estat on els ciutadans i la posen l’accent en el centre timent de l’Estat i a “patriotisme constitucional”, zó molt més bel·ligerant en la resta d’institucions adrecen reformista com a divisa ideo- un enduriment pe- a càrrec de Josep Piqué i Ma- defensa del paper de l’Estat les seves demandes quan ve- lògica invariable. “Governar nal de la lluita anti- ría San Gil, i la que analitza el com a garant de la seguretat uen amenaçada la seva con- és reformar”, s’arriba a afir- paper de l’Estat al segle XXI, davant l’amenaça terrorista. vivència i llibertat”. mar. Sobretot la ponència Cap terrorista. signada per Pilar del Castillo i Piqué i San Gil defensen el a la nova societat de la plena ........................................................................................... pacte antiterrorista promo- Més eficiència ocupació i les oportunitats, de la gut per PP i PSOE com una Això mena amb naturalitat qual són autors Elvira Rodrí- expressió poc menys que em- els ponents populars a apos- guez i José Manuel Soria, avi- blemàtica del “patriotisme tar perquè l’Estat recuperi les sa que el PP continuarà amb constitucional” que predi- seves funcions bàsiques i les la seva onada reformadora i quen.
    [Show full text]
  • International Catalan Institute for Peace
    LAW INTERNATIONAL CATALAN INSTITUTE FOR PEACE LAW Published on DOGC 5030 – 17.12.2007 © Institut Català Internacional per la Pau Juliol 2009 THE DEpaRTMENT knowledge and research, and its desire to foster the values and content of peace, OF THE PRESIDENTI justice and solidarity of the country’s educational institutes. Within this context then, it is signifi- cant that in 2003 the Parliament passed The President of the Catalan Law 21/2003, of the 4th July, concerning Government the fostering of a culture of peace, with the unanimous support of all parliamen- The Catalan Parliament and I, on behalf tary groups. It was the first Law of its kind of all of its citizens, enact the following to be passed in the Spanish State, making in the name of the King and the accord Catalonia a pioneer in the collective duty established by Article 65 of the Statue of to foster a culture of peace. With this Autonomy of Catalonia. decision, the Parliament was responding to the demands of the peace movements LAW that, over recent decades, had become deeply rooted in society, as evidenced PREAMBLE by the refusal of the people of Catalonia to employ violence as a form of political Catalonia is, and always has been, a land expression during the Transition to demo- which has fostered peace, both within cracy, the majority opposition to Spain’s and beyond its own borders. Back in the joining NATO, or the massive demonstra- Middle Ages it had already established tions against the Gulf War and, institutions that transformed, resolved in February 2003, against Spain’s and managed conflicts with the lowest de- participation in the war in Iraq.
    [Show full text]
  • Democratic Transition Trail in LH
    DEMOCRATIC TRANSITION TRAIL IN L’HOSPITALET DE LLOBREGAT. Educational resource Agustín Castellano Bueno March 2014 Democratic Transition Trail in L’Hospitalet de Llobregat CONTENTS Presentation 3 Introduction 5 Educational resource 6 General objectives 6 Development of the activity • Preliminary observations and considerations 7 • List of sites grouped by districts 7 • Subject matter addressed on the trail 8 Chronological framework and context 9 L’Hospitalet de Llobregat 9 • Population 9 • Urban planning 10 • Economy and society 10 Sites 1. Club Pimpinela 12 2. Parc de la Marquesa 13 3. Sant Ramon Nonat Parish 14 4. Samper SA and Frasquerias Pedret 15 5. Hospital General de L’Hospitalet 16 6. Electrical towers 18 7. La Florida Social Centre 19 8. Nostra Senyora de la Llum Parish 19 9. Blocs Florida (Florida Housing Towers) 21 10. Parc de Les Planes / La Cardoner 21 11. Torras i Bages Secondary School 22 12. Plaça de la Carpa 22 13. Casa de la Reconciliació 24 14. Can Serra School for Adults 26 15. Conscientiou s Objectors Group of Can Serra 27 16. La Farga - Altos Hornos de Cataluña S.A. 28 17. Centre Catòlic 31 18. L’Ajuntament (City Hall) 33 19. l’Illa dels Sindicats (Trade Union Block) 35 20. Sant Josep Parish 36 21. El Pont de la Llibertat (Freedom Br idge) 36 22. Sant Isidre Parish 37 23. Bellvitge Residential Towers and Residents’ Association 38 24. Bellvitge Hospital 39 25. El Gornal Housing Estate 40 Bibliography 41 Websites 43 Trail route 44 Route in Google Maps with on -line resources 46 Activity card 47 List of images and documents 48 2 Democratic Transition Trail in L’Hospitalet de Llobregat DEMOCRATIC TRANSITION TRAIL IN L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Presentation The Museum of L’Hospitalet will devote the Can Riera farmhouse (16th c.), one of its three main buildings located on the Xipreret Street heritage axis, to democratic memory.
    [Show full text]
  • Aplicació De Les Quotes De Gènere a Catalunya
    Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració Treball de Fi de Grau Curs acadèmic 2016-2017 APLICACIÓ DE LES QUOTES DE GÈNERE A CATALUNYA Estudi de l’evolució de la representació de les dones a les principals organitzacions públiques catalanes al període 2003-2015 Lorena Velasco Lozano U85170 Tutor/a del Treball Jose Maria Castellanos DECLARACIÓ D’AUTORIA I ORIGINALITAT Jo, Lorena Velasco Lozano, certifico que el present treball no ha estat presentat per a l’avaluació de cap altre assignatura, ja sigui en part o en la seva totalitat. Certifico també que el seu contingut és original i que són l’única autora, no incloent cap material anteriorment publicat o escrit per altres persones, llevat d’aquells casos indicats al llarg del text. Lorena Velasco Lozano Barcelona, 04 de maig del 2017 “El prolongat esclavatge de les dones és la pàgina més negra de la història humana”. Elisabet Cady Stanton, líder sufragista britànica. Resum executiu La present recerca té com objectiu analitzar el grau del compliment de les quotes de gènere a diversos òrgans públics catalans en el període 2003-2015, per estudiar la incidència de l’aprovació de la Llei per la igualtat efectiva d’homes i dones l’any 2007. Per això, l’anàlisi del període previ i posterior a l’entrada en vigor de la llei ofereix dades sobre l’impacte real d’aquesta mesura. L’anàlisi, però, va més enllà de la incidència quantitativa i es centra en el poder real dels llocs ocupats per les dones. Així, s’analitza si ocupen càrrecs de rellevància al Parlament, si tenen les carteres més destacades a les regidories municipals i si son directores de primer ordre a les empreses públiques.
    [Show full text]
  • La Generalitat Proposa Substituir Les Províncies Per Set Vegueries
    El Periódico Página 1 de 2 dc.15 des. 2004 Edición en castellano | EL PERIÒDIC D'ANDORRA USUARI: Elsa Pineda MODIFICAR: DADES | SERVEIS | DONAR-SE DE BAIXA | SORTIR | AJUDA Buscador EDICIÓ PAPER El Periódico - edició impresa POLÍTICA Portada paper Titulars del dia LA GESTIÓ DEL TRIPARTIT // L'ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI Tema del dia La Generalitat proposa substituir les Opinió províncies per set vegueries Humor gràfic • Les quatre diputacions quedarien diluïdes en l'administració dels Internacional nous òrgans territorials Política • L'ordenació en preparació seria vàlida per a les eleccions locals però no per a les generals Economia Borsa ELIANNE ROS / CARLES COLS Coses de la Vida BARCELONA Societat La Generalitat va subscriure ahir un Gran Barcelona principi d'acord per dividir el territori Catalunya català en set vegueries, que substituirien les actuals províncies a Tecnologies tots els efectes excepte en les publicidad Esports eleccions generals. Les diputacions Espectacles quedarien subsumides per l'administració de la nova organització Cultura territorial, formada per les vegueries Gent de Barcelona, Girona, Pirineu i Aran, Tele + Ràdio Ponent, Catalunya central, Camp de Si desitja veure el gràfic en PDF faci un click a la Tarragona i Terres de l'Ebre, Agenda i Serveis imatge. designacions encara no definitives. La Els + llegits idea havia passat uns quants mesos El Periódico en PDF de maduració als despatxos del Govern català. EN IMATGES El conseller de Relacions • Millau, el viaducte del vertigen Institucionals, Joan Saura, en va • Nadal a BCN explicar la fórmula: com que un canvi • Festival de Cine de circumscripcions ha de ser aprovat Sitges 2004 per una llei orgànica, s'aprofitaria que EDICIONS ANTERIOR • Ucraïna en crisi Consulta de l'hemerotec l'Estatut té aquest rang, i que l'article • La temporada buscador d'articles d'esquí 141 de la Constitució deixa oberta la publicats a • Copa Davis porta a una modificació dels lí- mits EL PERIÓDICO • Fugida del foc provincials i a un canvi de nom • Dia Mundial contra PER CONSULTAR la Sida d'aquests límits.
    [Show full text]
  • Montilla Desautoriza a Saura Por Pedir
    Tirada: 442.054 Difusión: 336.286 El4 MUNDO 21 nov. 09 Pag. 16 Joan Saura, analizará el desplie- gue del nuevo Estatut y Ia situa- Montilla desautoriza cion creada por el retraso de Ia sentencia del TC, dentro del ciclo a Saura por pedir Fónim Europas. El diputado del PSC David Perez recordó que La posicion socialista la dim!s!On del TC es ebien conocidas: <<No comparti- mos esta propuestas. Montilla, por Critica a! tribunal por su tardanza en su parte, pidiO al TC que dicte la sentencia del Estatut <<lo antes po- decidir la sentencia sobre el 'Estatut' sibles y que <<digs que es constitu- cionals. <<Lo que deberia hacer el XIANA SICCARDI / Barcelona motivada por diferencias de crite- TC es agilizar sus trabajos y dictar Los distintos puntos de vista entre rios. En una conferencia en Ma- sentencia. E intentar no hacer de PSC e ICVvolvieron a mostrarse drid, Saura subrayd que <<existe di- tercera caniara y sentenciar que el ayer en relación a! Estatut. Tanto visjdn<< en el Constitucional sabre el Estatut es plenamente constitucio- es as!, que el presidente catalán, Jo- Estotut, y que <<ante el bloqueo<> de nal. Es lo que creo quo espera Ia seMontilla, desautorizó a su con- Ia sentencia, <da incapacidads y <<las El consejero de Interior de Ia Generalitat, Joan Saura, ayer en Madrid. <EFE sociedad catalanas, afirmO. seller de Interior, el ecosocialista interferenciass, seria simportante El diputado del PP en el Parla- Joan Saura, quien habia dicho, por que el TC, en un gesto de valentla, Sus declaraciones no pasaron sidente de su partido, Iniciativa permento catalán Josep Llobet tildO Ia mañana, que los miembros del dimitiera y facilitara su renova- desapercibidas.
    [Show full text]
  • Joan Josep Nuet: “La CUP Ens Ha Demanat Que Trenquem Amb Iniciativa Però El Temps De Les Baralles S’Ha Acabat”
    Joan Josep Nuet: “La CUP ens ha demanat que trenquem amb Iniciativa però el temps de les baralles s’ha acabat” Joan Josep Nuet (Reus, 1964) és l’actual coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i di- putat al Congrés dels Diputats. Llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona. L’any 1986 va ingressar al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) i al sindicat CCOO. Mentre es desmembrava la Unió Soviètica, ell aconseguia la seva primera acta com a regidor comunista a Montcada i Reixac. Va deixar la feina d’agent comercial, en el sector del metall i de la química industrial, el 2006 quan va ser escollit senador per designació autonòmica. Actualment també és membre de la direcció d’Izquierda Unida. No ha deixat mai de pagar la quota de soci al Casal de Cuba de Barcelona. Com arriba un noi de Reus a ser el líder dels comunistes de Catalunya? Reus, en la història de Catalunya, té un paper cabdal. Va ser la segona ciutat més poblada del país, després de Barcelona, a finals del segle XIX. Reus ha parit molta gent important! No em vull comparar… però gent com Gaudí, el general Prim o l’anarquista Joan Garcia Oliver. Sempre ha estat una ciutat amb una vocació més cosmopolita. Culturalment és una ciutat molt més potent que Tarragona. Però tu has fet més vida política a Montcada i Reixac. Has estat regidor. Coneixes els barris obrers de l’àrea metropolitana de Barcelona. Acabaran votant extrema dreta o Ciutadans? Seguiran votant el PSC? Tornaran a votar comunista? Aquests barris obrers acumulen una crisi de fractura.
    [Show full text]