NÚM. 129 · ABRIL 2002 · PREU: 1,05 E

LAtr REVISTA D’INICIAeT I V ballA P E R C A T A L U N Y A - V E R D S Publicació fundada el 1936 com a òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya La CPN proposa Joan Saura per encapçalar la candidatura al Parlament de Catalunya a Comissió Política Nacional d’ICV es va reunir S’ a p r ova explorar les possibilitats d’un acord electoral amb EUiA a Lleida el dissabte 9 de març. El president de la Comissió Política Intercomarcal de les Ter r e s Lde Lleida, Jesús Codera, va donar la benvinguda a la CPN, i va recordar algunes de les problemàtiques d’aquelles comarques, especialment les dificultats d’alguns sectors de la pagesia i la crisi de LEAR. La CPN va debatre i aprovar la memòria de comptes presentada per Pep Canal; Joan Herrera, portaveu d’ICV, va informar de les mobilitzacions promogudes pel Fòrum Social de Barcelona el cap de setmana de la cimera de Barcelona de la UE; Marc Rius, responsable d’estudis i programes d’ICV, va presentar un informe sobre les darre- res enquestes del CIS, i Joaquim Novella va presentar el document elaborat per la Sectorial d’Economia i Tre b a l l , Pr opostes per a l’ocupació de qualitat a Catalunya.

Acords electorals Joan Saura va presentar l’Informe polític. L’I n f o r m e , aprovat per la Comissió Permanent, es va centrar en la proposta d’explorar un acord electoral amb Esquerra Unida i Alternativa. Saura plantejà la proposta estricta- ment a nivell electoral i no polític, doncs ICV té establerta la seva vinculació política a nivell d’Estat amb la Federació Els Verds-Esquerra Ver d a . L’informe presentat per Saura estableix que la nego- Procés de primàries Comptes clars ciació serà limitada en el temps, fins el mes de juny, i amb A Catalunya estem vivint una situació gairebé pree- En compliment dels compromisos adquirits a la un acord que inclogui les eleccions municipals, autonò- lectoral, bona part de les forces polítiques ja han decidit CPN, Pep Canal, responsable de finances i recuros miques i generals, i exclogui les europees. Es proposa qui encapçalarà les seves candidatures, cal que ICV ele- humans d’ICV, va presentar la memòria dels comptes de que les negociacions es realitzaran de forma centralitza- geixi el més aviat possible el seu cap de llista. Amb l’any 2001. Canal va informar a la CPN que es va con- da, amb transparència i seguiment per part de les orga n i t - aquest argument Jaume Bosch presentà, la proposta de feccionar i repartir a les organitzacions un programa zacions territorials. En funció de les situacions locals realització de primàries per a elegir el cap de llista, informàtic de gestió pressupostària i comptable que ha concretes es podran establir excepcions a l’acord a nivell d’acord amb allò que estableixen les Normes de de permetre la integració de tots els pressupostos d’ICV. municipal. Finalment, el possible acord serà sotmès a un Funcionament d’ICV. La situació econòmica-patrimonial ha millorat respecte referèndum entre els adherits i adherides d’ICV. Bosch proposà dos mètodes en funció de si es pre- a l’any anterior, però això no pot amagar que el nostre pres- Saura sintetitzà les raons de l’acord en quatre idees senten una o més d’una candidatura. Si només hi ha supost és clarament deficitari i que aquest dèficit s’ha vist concretes: l’experiència electoral demostra que quan una candidatura les organitzacions locals realitzaran apaivagat pels ingressos extraordinaris obtinguts durant anem units sumem i es produeixen avenços electorals; una consulta interna entre tots els adherits i adherides l’exercici, en concret per l’herència del company Víctor. que les raons per les quals es va produir el trencament en la forma que considerin més oportuna. Si es presen- Jaume Graupera, en nom de la Comissió de han estat superades, IU ha abandonat la política de l’an- ta més d’una candidatura es realitzaran unes eleccions Comptes, que vetlla pel rigor i la transparència dels guitisme tot i que no ha renovat a fons el seu projecte primàries tal com estableixen les Normes de comptes d’ICV va donar, en nom de la comissió, la seva polític; que hi ha raons polítiques que permeten pensar Funcionament. conformitat amb els comptes presentats per Pep Canal. que un nou trencament no es produirà i perquè estem en Jaume Bosch va presentar, en nom de la Comissió L’any 2000, un any encara electoral, el dèficit va ser un moment polític favorable a una victòria de les esque- Permanent, la proposta de candidatura de Joan Saura de 83.997.000 de ptes., el 2001 el dèficit ha estat de rres el 2003. En aquest sentit és fonamental sumar tots com a cap de llista d’ICV a Barcelona per a les prope- 22.235.126 de ptes., una reducció en relació a l’any els vots de l’esquerra radical perquè el conjunt de les res eleccions al Parlament de Catalunya. La CPN com a anterior de 61.761.874 de ptes. El 2001 es preveia un esquerres sumin més de 68 escons, aconseguint la majo- màxim organisme de direcció d’ICV, ha de fer una pro- dèficit de 20 milions de ptes, que finalment va quedar en ria al Parlament de Catalunya. La divisió de l’espai de posta concreta al conjunt de l’organització, amb inde- 8 milions de ptes., per les raons esmentades. l’esquerra radical va ser decisiu per a una nova victòria pendència que es puguin presentar més candidatures. de CiU a les eleccions al Parlament del 99. Per Jaume Bosch la candidatura més adient és la del CALENDARI DEL PROCÉS DE PRIMÀRIES Joan Saura va destacar en el resum que: “No signa- President d’ICV, que ja va ser votat en el procés de la rem un acord a qualsevol preu. No signarem un acord 6a Assemblea, i la línia política que impulsa ha estat 9 de març (CPN) que ens dilueixi, que ens porti problemes o que afeblei- plenament ratificada a la 7a Assemblea Nacional. Aprovació de la Normativa. xi el projecte de futur que estem construint.” És fona- Proposta de Cap de Llista. mental que ICV lideri l’espai a l’esquerra dels socialis- VOTACIONS 18 de març a 5 d’abril tes. L’acord pot facilitar una majoria d’esquerres i al Període per presentar noves propostes mateix temps el creixement electoral ens ha de perme- – Memòria de les finances d’ICV del 2001, aprovada (individuals amb 50 signatures d’adherits/es tre condicionar la nova majoria per aconseguir que el per unanimitat. o 3 organitzacions d’ICV). canvi sigui d’esquerres. – Iniciar l’exploració d’un acord electoral amb EUiA, 8 d’abril (Comissió Permanent) La comissió negociadora estarà formada per part 74 vots a favor, 12 en contra i 11 abstencions. Proclamació de candidats/es. d’ICV per Jaume Bosch, vicepresident d’ICV, Lluís – Mètode proposat per a l’elecció d’encapçalament 15 d’abril a 20 de maig Te j e d o r, responsable de política municipal i Quim electoral, aprovat amb una abstenció i la resta Informació i debat a les organitzacions i procés Mestre, president d’ICV de Barcelona. Els presidents i de vots favorables. de votació/consulta interna. presidentes de les Comissions Polítiques Locals es – Proposta de candidatura de Joan Saura, aprovat 25 de maig (CPN) podran incorporar a la comissió negociadora en funció amb una abstenció i la resta de vots favorables. Proclamació de Cap de Llista. de la qüestió concreta que s’estigui negociant. 2 T R I B U N A treball NÚM. 129 - ABRIL 2002 El preu de l’ambigüitat JA U M E BO S C H VI C E P R E S I D E N T D’ I C V a mobilització que els carrers de Barcelona han No obstant això, el que s’ha viscut aquests dies no viscut durant una setmana representa una notícia neix del no res. Les anteriors mobilitzacions, en espe- Lpolítica de primera magnitud. Ningú pot preten- cial la de Gènova, varen despertar gran interès a dre monopolitzar un èxit basat en la participació activa Catalunya, que ja havia protestat per la reunió prevista d’infinitat de grups i persones, ni tan sols els encertats del Banc Mundial l’any passat. El Fòrum de Porto impulsors de les activitats alternatives a la Cimera euro- Alegre, celebrat el mes de febrer, va tenir una gran pea, la Campanya contra l’Europa del Capital i el repercussió en els mitjans de comunicació i en l’opinió Fòrum Social de Barcelona; molt menys els partits polí- pública del nostre país. Inclòs els que somreien amb un tics que hi van donar suport. El moviment generat és cert menyspreu quan se’ls comentava la importància de massa plural i lliure perquè pugui ser encotillat en una la primera edició desenvolupada fa més d’un any, s’han única organització. vist obligats ara a ubicar-se entre Davos i la ciutat bra- Però, reconegut l’anterior, és perfectament legítim silera. És per tot això, que ICV s’ha mogut amb extre- interrogar-se sobre les conseqüències polítiques de set ma comoditat en l’ambient generat aquests dies. dies de març que ens han permès contemplar milers i No pretenem apropiar-nos-el; encara que volguéssim, milers de persones exigint ser escoltades i reivindicant no podríem. Però som part d’aquest moviment: gent el seu dret a definir el futur. En primer lloc, hem assis- socialistes i republicans van sortir al carrer; ni se’ls va d’ICV ha cregut des del començament en l’esperit de tit a una derrota contundent de les crides de la dreta, PP veure a la Universitat de Barcelona el dia abans en la Porto Alegre, molt abans que estigués de moda; alcal- i CiU, a la desmobilització, a la passivitat. Aznar va presentació de les propostes del Fòrum Social de des com Àngel Merino o Núria Buenaventura, de Sant jugar a la demagògia, utilitzant la no desitjada presèn- Barcelona. Greu error, significatiu error. Un dels motius Feliu de Llobregat i Rubí, respectivament, han treballat cia de Batasuna a les manifestacions. Pujol ens va va ser l’escassa capacitat de resistència davant dels de costat amb l’alcalde de Porto Alegre, Tarso Genro, advertir que les mobilitzacions no serveixen per a res i atacs del PP i CiU. Però la raó és més profunda. per impulsar el Fòrum d’Autoritats Locals i aplicar-ne ens va voler convèncer que vivim en el millor dels móns La decisió d’intentar guanyar el vot de centre els obliga aquí les conclusions; molts militants d’ICV, especial- possibles. Ambdós van pretendre qualificar les reivindi- a no intranquil·litzar a una part de l’electorat i a oferir ment joves, han participat activament en el Fòrum cacions enfront dels governants europeus com a contrà- una imatge de moderació que tolera com a màxim donar Social de Barcelona; la 7a Assemblea Nacional d’ICV ries a la construcció d’Europa sense entendre que ana- suport a la gent de les Terres de l’Ebre però que ja no estratègicament ubicada entre Porto Alegre i la Cimera ven dirigides a exigir UN ALTRE TIPUS d’Unió considera políticament correcte aparèixer al carrer al de Barcelona, va reflexionar sobre el que va succeir a Europea, més social, democràtica, ecològica i solidària. costat dels sindicats o dels moviments antiglobalització. Gènova, va assumir les propostes més innovadores en La lluita contra el transvasament de l’Ebre i el Pla La necessitat d’intentar arribar simultàniament a l’elec- front a la mundialització neoliberal, va escoltar a Hidrològic, la manifestació dels sindicats europeus i la torat d’esquerres provoca una ambigüitat constant que moltes de les organitzacions socials que ara han impul- gran marxa del dissabte 16 de març, representen aspec- es concreta en participar també en determinats fòrums sat la resposta ciutadana a la Cimera i va incorporar tes diversos però complementaris de l’Europa possible però a mig gas, enviant a l’especialista en sindicalisme innovadores formes de participació en l’elaboració del que volem construir. o en moviments alternatius, preservant la figura dels programa electoral ecosocialista. L’avantatge d’ICV és Però el que ha passat també provoca efectes en líders. Però quan l’esquerra social es mou, l’ambigüitat que no és ambigua, es dirigeix a uns sectors amplis però l’esquerra. Poca gent podia esperar fa poc temps la revi- es paga. El PSC ja l’ha començat a pagar fins i tot en el concrets, no pretén ni governar amb CiU ni guanyar talització de l’activitat ciutadana amb continguts clara- tema del transvasament de l’Ebre. I l’equidistància vots de centre. Això en períodes de passivitat social ment alternatius. L’èxit de la manifestació del dia 16 va d’ERC, que semblava aval d’un possible creixement implica la condemna a un paper secundari; en moments agafar amb el pas canviat al PSC i a ERC. Ni Pasqual electoral, es mou amb extrema dificultat en unes activi- com el present, suposa una clara expectativa de futur i Maragall, ni Carod Rovira, ni la majoria dels dirigents tats incòmodes per a qui vol captar vots convergents. una gran responsabilitat.■ Un any després de l’Informe Roca. I ara què?

RO B E RT CAS A D E VA L L / XAV I E R RU B I O / JE S Ú S BU R G U E Ñ O GE Ò G R A F S, M E M B R E S D EL A CO M I S S I Ó P E R A L A R E V I S I Ó D E LM O D E L D’O R G A N I T Z A C I Ó T E R R I T O R I A L D E CATA L U N YA

ra fa un any -dia més dia menys- En tot cas, lliurat l’Informe, el parlamentaris i el Govern, que ens Aquest consens era -i és- un valor es feia públic l’Informe sobre la Parlament ha anat fent la seva feina, com l’encarregaren,- tots, doncs, érem ple- fonamental per a la solució d’una Arevisió del model d’orga n i t z a c i ó a dipositari de la sobirania de Catalunya. nament conscients que no era fàcil. o rganització territorial que no respon territorial de Catalunya. Anomenat S’ha imposat el termini del 30 de juny Moltes decisions poden resultar, si no als problemes del territori de Informe Roca, aquest text va esdevenir d’enguany per lliurar conclusions i, per traumàtiques, sí difícils per a molta Catalunya del segle XXI, com van origen de multitud de comentaris i reac- part nostra, serem respectuosos, no gent. Hi ha al territori interessos, vivèn- coincidir a veure tots els grups parla- cions de tot tipus, d’entre les quals no van només amb la plena capacitat del cies, sentiments, sovint contraposats, la mentaris. Perquè posar-se d’acord és faltar algunes viscerals, d’altres de més Parlament per a decidir -com ho vam ser resolució dels quals pot fer impossible possible sempre que hi ha voluntat de racionals, algunes d’espontànies, més de en la redacció de l’Informe- sinó també d’acontentar tothom. L’interès general, f e r-ho, i aquest era l’element bàsic. Es quatre de preparades, i, fins i tot, algunes amb la discreció i independència amb sempre difícil de concretar, ha de regir vol que vagi endavant una nova org a- producte d’atenta lectura i anàlisi. què ha de treballar, la mateixa discreció i aquestes decisions, per a les quals cal nització territorial de Catalunya ade- Passat un any de l’Informe, i amb independència que fou atorgada a la valentia i resolució. quada al primer decenni del segle molta tinta i moltes paraules pel mig, han Comissió, i que agraïm. Creiem que, des de la Comissió, XXI?. El procés iniciat amb la passat un munt de coses. Coses com la Aquest respecte, però, no és incom- vam fer una aportació fonamental per Comissió d’experts així ho indicava. creació de la Delegació del Govern a les patible amb l’expressió pública -i per- aquesta resolució. I no ens referim al Anar endavant -i així ho vam voler Terres de l’Ebre, l’impuls del Consorci del sonal dels qui signem aquest article- de contingut de l’Informe -això seria una recollir en l’Informe- vol dir assolir Camp de Tarragona, el reconeixement de preocupació per l’estat de les coses, petulància- sinó al fet que fos emès per una millora en els serveis, l’adminis- l’Alt Pirineu i Aran com a àmbit funcional especialment per una sensació de blo- consens. Un consens valuosíssim i tració, la descentralització i la repre- del Pla territorial general de Catalunya, el queig i d’indefinició. Ho fem, no pas imprescindible en qüestions de caràc- sentació de la ciutadania i dels territo- desenvolupament d’unes Taules de per una defensa numantina i corporati- ter constituent nacional com aquesta. ris de Catalunya. Ara fa un any col·laboració entre els ajuntaments de va de la literalitat de l’Informe, sinó per Vuit persones de perfils acadèmics, l’Informe va fer una primera etapa del Manresa i Vic o, amb molt de sentit per als allò que algú ha anomenat “l’aparent professionals, ideològics, molt diver- camí, des del consens i per al consens. sotasignants, la constitució del Consorci fossilització i abandó de l’Informe en sos, vam ser capaços de trobar fórmu- Fent un vot de confiança al Parlament del Lluçanès. Coses, totes relacionades un calaix”, la paràlisi en el procés i en les d’acord i de superar -tots- diferèn- en els ritmes temporals que s’ha mar- amb l’objecte de la Comissió i de el debat de revisió del model d’organit - cies i de cedir en qüestions concretes, cat, no podem deixar de manifestar l’Informe i, que, no obstant això, s’han zació, que sembla abandonat pel sense renunciar-hi, com hem demostrat aquesta inquietud -com escoltàrem anat succeint al marge del mateix Informe. Govern, malgrat el treball de la ponèn- tots, cadascú a la seva manera. Era un del mateix Miquel Roca fa uns dies a Senyal, doncs, que el territori es mou, mal- cia parlamentària conjunta. Constatem Informe amb una proposta possible, Lleida- per la sensació de manca grat la mordassa que l’immobilisme dels que el Govern, amb la sortida de Duran de mínims i no de màxims, un punt de d’impuls del debat territorial. Un interessos creats, de tots signes, vol impo- Lleida, ha deixat d’exercir un paper partida i no d’arribada, prou obert i impuls que ha de venir del mateix sa r . Es confirma allò que està en l’origen dinamitzador en la resolució d’aquesta prudent per a ser aplicable; “amb mol- territori, que no pot esperar més i de l’Informe: la insatisfacció davant qüestió. Al moment de començar la tes finestres obertes”, en feliç i idònia només cal observar la realitat per a l’ o r ganització territorial existent. nostra tasca, tots -inclosos els grups expressió del coautor Enric Lluch. v e u r e - h o .■ treball O P I N I Ó 3 NÚM. 129 - ABRIL 2002

E D I T O R I A L Una revàlida amb tuf a naftalina

Manifestacions JE S Ú S M. CA R R A S C O globals PO RTAV E U D’ICV D E MO L L E T I R E G I D O R D E CI U TAT ED U C A D O R A ufen aires d’involució, i la darrera idea brillant que les hostes “peperes” de Don Pelayo han parit per incloure arcelona ha viscut la mobilització més important en el projecte de la nova llei de qualitat de l'ensenyament, és un nou examen de revàlida, obligatori per obtenir de les impulsades arreu del món, en favor d’una Bel títol de batxillerat i accedir a la universitat. Es tracta del que han batejat amb el nom de “prova general del Bglobalització alternativa. La manifestació sindi- Batxillerat”, o PGB -Azagra deu estar tirant-se dels cabells-. cal del 14 de març va ser un èxit rotund, l’acte organit- L’ocurrència, amaga l’intent, un altre, de colar-se per la porta del darrera per recuperar competències que l’Estat zat pel Fòrum Social de Barcelona a la Universitat cen- havia cedit a les comunitats, però sobretot la voluntat d’imposar per la via dels fets consumats, per exemple amb unes tral va aplegar vuit-centes persones i la manifestació proves iguals a tot l’Estat, la seva visió carca i uniformista dels continguts del currículum educatiu, que ja ens va fer convocada el dissabte 16 va ser espectacular, més de esgarrifar amb el decret d’humanitats. 300.000 persones es van aplegar sota els lemes: “contra Aquests hereus de l’Espanya una aixequen ara el papus d’una contrareforma. És a dir, una reforma de la reforma l’Europa del capital” i “una altra Europa és possible”. educativa, que deixa com a evidència escandalosa que el que asseguraven que era un dels pilars de la LOU, la supressió I tot això sense incidents dignes de consideració. Un èxit de la selectivitat, no ha estat més que una presa de pèl. del qual ICV és partícip al costat de sindicats, entitats Perquè pel PP, la supressió de la selectivitat era això, el si no vols caldo, dues tasses, o dit altrament, que si no en diverses i totes les persones que conformen el variat i volíem de selectivitat, ara en tindrem dues de diferents: la revàlida PGB i l’examen de cada centre universitari. divers moviment contra la globalització neoliberal. Vulnerant del tot, el que poc que queda de l’esperit essencial de la LOGSE, ens volen retornar a aquell passat de Sens dubte la manifestació del dia 16 va ser, com va la reserva espiritual d’occident. Una nova involució cap a un model educatiu “reanimator” del de l’època franquista, declarar Joan Saura, una bufetada a Pujol i Aznar, els que ja fa un tuf insuportable a naftalina. quals van criminalitzar i menysprear la convocatòria de Per no acabar aquí, resulta també, que després de l’embolic de la reforma, ara el PP pretén fixar de nou itineraris la manifestació en reiterades declaracions. Aznar va per als alumnes de secundària i batxillerat, i dividir els alumnes de segon cicle de l’ESO, de manera que en acabar- insistir novament en tractar de reaccionaris els manifes- lo, siguem, a la pràctica, on érem abans, amb l'antic BUP i la FP. Vés per on, per això no calia marejar-nos tant, ni tants en la compareixença al Congrés per valorar la fer cap reforma. A més, no havíem quedat que obligar els nostres alumnes de 14 anys, quan encara la majoria no està Cimera europea. Una actitud que posa en evidència el en disposició de saber què vol ser el dia de demà, a triar si s’adreçaven cap els estudis universitaris o cap el món caràcter poc democràtic del govern del PP, un govern professional era una mala passada? que veu com a sospitoses totes les expressions democrà- La proposta, que caldrà veure què té de globus sonda o si prospera finalment, se’ns presenta com una nova manera tiques que no siguin les de manifestar-se contra el terro- de fraccionar la societat i de complicar encara més, les perspectives dels nostres joves de cara al futur, de convertir la risme o votar cada quatre anys. seva formació, en una autèntica cursa d’obstacles, tan refutable que ja està provocant consensos importants en contra i que acabarà per generar una contestació que deixarà en anècdota la moguda de la LOU. Òbviament son moltes les veus del món de l’ensenyament i de fora que s’alcen per demanar que cal fer alguna cosa, per millorar allò que constatem que no va bé. Hem d’estar d’acord en el fet que cal estendre més enllà aquest debat, perquè quan falla l’educació, alguna cosa falla a la societat. Fins i tot, estem convençuts que les lleis no han de ser inamovibles i que per això seria positiu retocar allò que cal de la LOGSE per millorar-la. Però constatar, dia a dia, que la idea que té el Govern del PP de millorar les coses, és introduir-hi elements d'involució, és constatar com la dreta fa vàlida la llei de Murphy, que afirma que tot el que és susceptible d’empitjorar segur que empitjorarà. Aviat voldran ressuscitar el NO-DO, sinó espereu i veureu.■ Contra el símbol JO S E P LL U Í S CA R O L MA N U E L DE L G A D O L’element comú de les diferents plataformes convo- CO O R D I N A D O R D E L’À M B I T D’I M M I G R A C I Ó D’ I C V PR O F E S S O R D’A N T R O P O L O G I A D EL A U B cants és el rebuig a un món profundament desigual i injust i la reivindicació de més política, d’una altra polí- urant els darrers dies hem pogut assistir a un nou episodi en què els immigrants se’ns tornen a presentar com tica que posi en primer terme el govern de l’economia, aquells personatges conflictius i endarrerits, que tornen a presentar-nos problemes, que ja havíem expulsat de la participació democràtica de la ciutadania i la globalit- Dla nostra societat. Sí, sembla ser que aquesta vegada era la qüestió de la discriminació de la dona. Com amb zació dels drets humans. l’alarma dels grups skins, un altre col·lectiu apareix amb la possibilitat de ser assenyalat com el clar portador de les La Cimera ha posat en evidència que l’agenda de la discriminacions més políticament incorrectes. Com aleshores, els columnistes i editorialistes ultradretans i els patrio- política oficial europea està clarament darrere, quan no tes constitucionals del govern s’han sumat amb entusiasme a la possibilitat de denunciar aquests “altres” que són els en contradicció, de les aspiracions ciutadanes. Això és racistes o els discriminadors de la dona i als quals, per suposat, ells no pertanyen. així tant pel que fa a la manca d’una perspectiva més Per això resulta hipòcrita aquesta polèmica que va començar amb la negativa d’una monja a què una nena es cobrís oberta i propera a la ciutadania de la construcció euro- el cap. Perquè la darrera cosa que s’ha mirat de protegir aquí era la igualtat de drets de la Fàtima. L’actitud populis- pea com per la decidida voluntat liberalitzadora de la ta ha arrossegat la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació i algunes organitzacions que han caigut en la tram- Comissió Europea i del nou eix liberal Aznar-Blair- pa del debat sobre el hijab. Aquest tipus de reclamacions es basa en la creença que actuant contra el símbol ho fem Berlusconi, que posen com a model a seguir els Estats sobre el que simbolitza. Es tracta d’una mena de vodú que planteja allò fonamental de lluitar contra el reflex (el hijab) Units. La liberalització dels mercats financers, de amb la intenció que s’elimini o atenuï el que simbolitza (en aquest cas la discriminació de la dona musulmana). Quan l’energia elèctrica i del mercat de treball van en aquesta el més probable sigui que en cas que s’aconsegueixi, la discriminació adopti noves formes de simbolitzar-la o inclús direcció. Només l’acció de França i d’Alemanya, amb més invisibles com bé saben les nostres companyes. governs plurals d’esquerres ha pogut reduir l’impacte de L’estratègia de problematització de la immigració torna a servir com a justificant de qualsevol mesura repressiva les polítiques proposades per la Presidència espanyola. i discriminatòria que es pugui aplicar per protegir-nos de “les següents barbaritats” que pretenguin fer-nos arribar els Impulsar la construcció europea en un sentit més estranys. Com bé diu Miguel Pajares (El País, 20/2/02) “En carregar sobre la cultura, la responsabilitat del conflicte, democràtic, que permeti mantenir, expandir i renovar el s’escamoteja la dels qui haurien d’estar fent polítiques d’immigració diferents a les que fan”. Polítiques (i declara- model social europeu, requereix de moltes més mobilitza- cions) que dificulten la integració en la societat i que condemnen milers d’homes i dones a la marginació i a la cions com les de Barcelona. És l’única manera que el futur clandestinitat. d’Europa no es decideixi d’esquenes a la ciutadania, ja sigui Fer de les persones “un dels nostres” és bàsicament que tinguin els mateixos drets i possibilitats que qualsevol de a la Diagonal de Barcelona o als despatxos de Brusel·les.■ nosaltres. Integrar-les en aquells espais vertebradors de la nostra societat, que són, més enllà de la religió, el treball, el veïnatge, l’educació, l’oci... Qüestió imprescindible perque la Fàtima, com fan moltes de les seves companyes, treball decideixi un dia si vol cobrir-se el cap, rapar-se’l al zero, pintar-se’l de vermell i groc per veure un partit de futbol o ■ ANY XI NÚM. 129 ABRIL DE 2002 cobrir-se la resta del cos i ingressar com a “germana” en una escola concertada. DIRECTOR: Josep Vendrell REDACCIÓ: Enrique Esteve i Àngels Manent MAQUETACIÓ: Enrique Esteve i Jordi Pascual FOTOS: M.J. Mora, Pérez Molinos i Enrique Esteve Suport a Elkarri COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO: Jaume Bosch, Robert Casadevall, Xavier Rubio, Jesús Burgueño, El k a r ri és a la darrera fase del desenvolupament de la Conferència de Pau d’Euskadi, Jesús M. Carrasco, Josep Lluís Carol, Manuel Delgado, i per aconseguir-ho necessitem 5.000 col·laboradors/es. Joan Botella, José Luis Atienza, Antoni Puig i Solé, Joan Boada, Me r cé Rivadulla, Enric Garriga, Paco Morales i M. Àngels Espuny El procés de Conferència de Pau es perllonga fins el mes de juny. La missió d’aquests 5.000 REDACCIÓ: Ciutat, 7 08002 Barcelona col·laboradors/es serà distribuir entre abril i juny 100.000 participacions de suport. TEL.: 93301 06 12 FAX: 93 412 42 52 L’adquisició d’aquests abonaments ofereix la possibilitat de participar directament en la CORREU ELECTRÒNIC: [email protected] Conferència de Pau i de reb r e informació puntual del procés i dels seus resultats en la fase final. WEB: http://www.ic-v.org FOTOMECÀNICA: Abast IMPRESSIÓ: Rotimprès DIPÒSIT LEGAL: B-36.406.91 Participa-hi EDITA: Fundació NOUSHORITZONS (NIF: G-60193331) Pots inscriure’t com a col·laborador/a trucant al 902 42 10 10 Treball no es responsabilitza necessàriament de les opinions o escribint a [email protected] que expressen els articles signats www.elkarri.org 4 D E B A T treball NÚM. 129 - ABRIL 2002

La RBU se situa de manera molt dubtosa en els conflictes polítics i socials que vivim Resposta amistosa (però encara escèptica)

Joan Botella ■ Catedràtic de ciència política i membre d’ICV En menystenir l'element polític, en resum, Al número de gener de Treb a l l sortia un article meu en torn de la la proposta de la Renda idea de la renda bàsica universal Bàsica Universal queda en (RBU), on expressava uns quants dubtes sobre aquesta proposta. El l'aire, com una construcció tema és polèmic, com s'ha vist en ideal, però sense els peus una jornada de debat orga n i t z a d a per la Fundació Nous Horitzons, i en en el terra del que són la pròpia Assemblea Programàtica els moviments realment d' I C V . Aquell article ha merescut existents, i els conflictes dues respostes, publicades al següent número de Treb a l l , firmades per José que es donen en les Luis López Bulla i José Antonio nostres societats. Noguera, on, excepte bonic, em deien de tot: des de contradictori fins a indocumentat, passant per I això, inevitablement, porta al antiquat o explotador de "pizzeros". front cultural. No cal sacralitzar el valor simbòlic, associatiu o cultural ixò sembla ser una tradició entre Es pot considerar utòpic, o poc sen- En menystenir l'element polític, en del treball: tant si el treball és un plaer els defensors de la idea, que sible als problemes mediambientals, o resum, la proposta de la Renda Bàsica com si és un càstig, l'únic que es pot Adediquen considerables energi e s moltes altres coses, però en tot cas el que Universal queda en l'aire, com una fer amb justícia és repartir-lo igualità- a criticar les reflexions dubitatives o és clar és que per a Marx aquella forma- construcció ideal, però sense els peus riament (argument que prenc de Jorg e crítiques que la proposta produeix. Fins i ció social es veia com quelcom llunyà en en el terra del que són els moviments Riechmann en un article sobre la tot entre els seus proponents: en l'últim el temps, ja que arribar-hi requeriria un realment existents i els conflictes que RBU; vegeu Mientras Ta n t o, nº 64, llibre de l'introductor de la idea a llarg procés històric, de combats polítics es donen en les nostres societats. 1 9 9 6 ) . Espanya, José Iglesias (Todo sobre la a escala mundial. Desvetlla problemes, treu a la llum fets Acabo: crec que Treball ha de seguir Renta Básica, Barcelona, Virus Editorial, El que els actuals proponents de la nous (per exemple, és efectivament cert sent un espai de proposta i de debat 2001), Daniel Raventós és qualificat de RBU plantegen és la viabilitat d'aquesta que en una economia capitalista polític, i això requereix dades, anàlisis i "chiquillo", "personajillo", "oportunista", proposta en aquesta societat, tal com és avançada no existeix cap mena de rela- propostes (a més si, pot ser, de sentit de "manipulador orgánico" i encara d'altres. avui i tal com la coneixem. Per exemple, ció entre el temps de treball d'una per- l'humor i claretat d'exposició). Hi guan- Però això és estrany: de fet, són els i per fer justícia a qui ha posat el tema sona i el valor de la seva aportació), yem molt poc, en canvi, si entrem en un introductors d'una idea nova els que damunt la taula en els últims vint anys, però apunta a una proposta que se situa terreny de desqualificacions o, directa- tenen la càrrega de la prova; són ells els el filòsof belga Philippe Van Parijs, dei- de manera molt dubtosa en el teixit real ment, d'insults: això seria segurament que han d'explicar, amb dades, referèn- xeu-me traduir-vos un llarg fragment dels conflictes polítics i socials que una novetat, però no seria gens cies i teoria, la rellevància i la solidesa seu que va publicar entre nosaltres v i v i m . p o s i t i u .■ de la proposta. Criticar el crític pot ser Mientras Tanto (nº 26, maig del 1986, divertit; però si estem parlant de políti- p.118): ca, aleshores és més interessant parlar "Suprimim tots els subsidis a l'atur, del món real i de com canviar-lo. les pensions de l'estat, les transferències La renta básica universal, Anem primer als fets: de la RBU se'n de la Seguretat Social, les subvencions parla molt, des de fa temps, tant des de familiars, les exencions fiscals a perso- José Luis Atienza l'esquerra (per exemple, a Espanya la nes dependents, les beques als estu- President d’ICV de Viladecans FIM es va interessar pel tema ja fa més de diants, els plans de treball temporal, 10 anys) com des de la dreta (per exem- l'ajut estatal a les empreses en crisi. Però e de confesar que me parece apasionante el debate acerca de la renta básica. ple, la Conferència Episcopal irlandesa); donem cada mes a cada ciutadà una Hijo de una cultura política en que la polémica acostumbra a ser subterránea només existeix en un lloc, Alaska; i el suma suficient per cobrir les seves Hy las bofetadas al aire libre -con luz, taquígrafos y cámaras para repetir los partit d'esquerra verda holandès, Groen necessitats fonamentals: treballi o no golpes a cámara lenta- esta dura discusión en la que se entra a por el balón -y no a por Links, després d'un dur debat intern, va treballi, sigui ric o pobre, visqui sol o en el hombre- es un soplo de aire fresco. Así da gusto. decidir eliminar-ho del seu programa. família (...). Paral·lelament, desregulem El tema de la renta básica me ha servido además para enriquecer mi precaria Per tant, hi ha una primera qüestió a el mercat de treball. Eliminem tota legis- cultura al tener que acudir al diccionario para entender algunos eruditos vocablos a los reflexionar: l'acceptabilitat de la idea en lació que imposi un salari mínim o una que no llegaba -en concreto, anacoluto y solecismo- lanzados en su artículo por mi horitzons polítics i ideológics molt dife- jornada de treball màxima (...).” admirado diputado José Luis López Bulla. De todos modos, como mi ignorancia es rents. Tornaré sobre aquest punt. Deixem de banda per un moment el atrevida, no me resisto a intervenir en la polémica. El compañero Joan Botella al En tot cas, l'esquerra pot reivindicar fet que Van Parijs proposa llençar per la atacar la renta básica estaba “explotando -involuntariamente, claro- a un joven pizzero legítimament la seva autoria. Anem al finestra el gruix de les conquestes o a un telefonista apolítico”, según advertía certeramente el profesor José Antonio més clar: Marx definia (que no cunda el socials i econòmiques del moviment Noguera en su artículo. ¿A quien estaré explotando yo -sin querer, naturalmente- pánico) el comunisme de vàries formes, obrer. El que és nou és la hipòtesi de la si digo que estoy de acuerdo con Joan Botella? Egoísta de mí, espero que no sea a mi una de les quals és que en aquella socie- introducció d'aquesta mesura aquí i ara, hija que está haciendo de precaria agente censal y hay un censo cada diez años. tat cadascú rebria "segons les seves en una societat capitalista i sense un Es cierto que, tal como dice nuestro diputado, el trabajo ha mutado profundamente necessitats": la contrapartida del procés trasbals polític fonamental. Així, les pero un servidor mira a su alrededor y observa que el trabajo sigue siendo el gran de treball no seria el salari sinó la lliure propostes que es fan sobre com finançar socializador -y no se vislumbra otro alternativo- y el principal canal distribuidor de apropiació per la societat, per tots i la RBU, consistents en un augment de la renta. Lo que está en crisis no es tanto la centralidad del trabajo -no hace falta citar a cadascun dels seus membres, de tot allò pressió fiscal (inclosos impostos nous, los clásicos, basta con coger el metro un día de a diario- sino la centralidad de la clase que fos necessari per a la plenitud de la com l'impost Tobin o les ecotaxes) i en obrera. Identificar al nuevo sujeto de cambio y las características que lo identifican seva existència. una redistribució radical de la despesa -aquello que tiene en común y aquello que le moviliza- ya es otro cantar. Òbviament, per Marx això tenia unes pública, són aleshores interessants però Cuando el mundo está dividido en dos -los que tienen un trabajo y un salario digno quantes condicions prèvies, i quines!: poc significatives: són exercicis de y los que no lo tienen- liquidar la aspiración al reparto del trabajo, trabajar menos para la desaparició de la propietat privada, càlcul, que demostren que els diners per que todos trabajen, calificándola de “defensa de la prometeica y bíblica concepción del la desaparició de les classes socials, l'ex- fer-ho hi són, però que no es plantegen trabajo que nos metió en el tuétano de los huesos don Juan Calvino y sus posteriores tinció de l'Estat i el ple desenvolupament el fet capital: el sistema fiscal d'una seguidores” puede parecer un moderno y atrevido salto al vacío. de les forces productives, que garantiria societat és una variable purament políti- Reconozco que no sólo me siento incluido en lo que mi respetado llama las “izquier- l'abundància. Per dir-ho en les seves ca, l'expressió de quina és en un moment das subalternas tanto del valor del trabajo como de las formas de organización del trabajo”, paraules, "el fi del regne de la necessitat donat la correlació de forces socialment sino que además estoy instalado en la clase subalterna que cantaba el canoso Raimon. i l'inici del regne de la llibertat". existents. treball D E B A T 5 NÚM. 129 - ABRIL 2002

Hem de reconéixer que les prestacions contributives tenen limitacions L’altell de la renda bàsica i l’estat del benestar

En el menyspreu del passat està implícita una justificació de la inutilitat en el La NIT 4. Un nivell assistencial , que inclouria present (...). ¿Un altell en un pis baix es menys altell que en un dècim pis? Una Entre les variants acadèmiques de les prestacions socials no contributives. generació que només sap dissenyar altells es lamenta que les precedents no hagin ja renda bàsica, n’hi ha una (pot ser un bon Les podrien sol·licitar les persones que, construït palaus de deu o trenta pisos. Dieu que sou capaços de construir catedrals, altell integrable en les actuals edifica- donat el mecanisme de venciment a pos - però no sou ni capaços de construir altells. Antoni Gramsci cions) que crec que cal considerar. Es te r i o r i de la NIT, no poguessin beneficiar- tracta de la NIT (impost negatiu sobre la se inicialment de la renda bàsica. Per Antoni Puig i Solé renda) que, entre altres, va elaborar ac c e d i r -hi caldria acreditar que en aquest Sectorial d’Economia i Treball d’ICV l’any 1966 James Tobin. Consistiria a moment no es tenen ingressos equivalents aprofitar la política fiscal tot introduint-hi a aquesta renda. Es finançaria mitjançant Darrerament un sector de les persones preocupades pels problemes un senzill i eficaç mecanisme: només partides que sortirien dels impostos. socials aposten per la implantació del que anomenen renda bàsica (RB), pagarien impostos sobre la renda (com En cas d’optar per la via d’ampliar és a dir, una quantitat que l’Estat hauria de garantir a cada ciutadà i que passa ara) aquells que superessin els les prestacions assistència que he expo- li permetria cobrir les necessitats fonamentals. Aquesta proposta pot mínims establerts els quals coincidirien sat al començament de l’article -via tenir diverses concrecions. amb la quantia de la renda bàsica. Els per la qual de moment jo m’inclino- qui estiguessin per sota, rebrien la el model només tindries tres nivells: La via de la millora de les prestacions Les propostes acadèmiques de RB diferència fins a completar la quantia 1) universal, 2) assistèncial i 3) contri- no contributives Entre la proposta que breument mínima. butiu. No existiria cap prestació amb el Una manera d’arribar-hi seria cons- acabo d’exposar i la majoria de les teo- nom de renda bàsica. Però l’ingrés bàsic truint damunt dels pisos que conformen ritzacions acadèmiques sobre la renda Renda mínima – ingressos = X estaria aleshores garantit per un major l’actual sistema de protecció social: bàsica hi ha una diferència força impor- pes d’aquest darrer nivell. 1 . La reforma del subsidi assisten- tant. Mentre que aquelles es decanten Aquesta opció no afectaria gens les cial de desocupació per convertir-lo en per la superació de subsidis i prestacions prestacions contributives. La política un autèntic subsidi d’atur al qual que titllen de finalistes, jo m’inclino per fiscal i la social estarien estretament poguessin accedir totes les persones donar-hi més joc. vinculades. que, tot i tenir edat i ganes de treballar, De fet, la majoria de les propostes Fixem-nos que, per un cantó, la no troben feina. acadèmiques giren al voltant d’una idea: mesura es podria contemplar com una 2. La millora de les actuals pensions que tothom rebi una quantitat fixa, tant si és disminució de la càrrega impositiva que no contributives, especialment en els ric com si és pobre, tant si està treballant, afavoriria les rendes més baixes. Per casos d’invalidesa, viduïtat i jubilació. com si no. Segons els seus promotors, per l’altre, evitaríem les acusacions que la 3. La modificació de la llei del Salari po d e r -la aplicar de forma universal caldria protecció social comporta una exagerada mínim per que pogués garantir un ingrés modificar (o fins i tot fer desaparèixer) les despesa pública. De fet no hi hauria cap digne. prestacions socials contributives (pensions, mena d’increment en la despesa, ans al El finançament d’aquestes presta- incapacitat temporal, subsidis d’atur, etc.) contrari: disminuiria la despesa ocasio- cions assistencials hauria de provenir en per destinar tots els recursos al pagament nada per les prestacions assistencials. exclusiva de la recaptació dels impostos. de la renda bàsica. La mesura també podria ajudar a El treball, font de valor Recordem de passada que el sistema Des del meu punt de vista, resulta una millorar l’eficàcia recaptadora de l’Estat: Subratllem de pas que res d’això impositiu hauria de ser progressiu. En incongruència desmuntar un sistema de pres- amb la implantació de la NIT, la declara- seria possible, sense el treball de la gent. cas contrari, ens dotaríem d’un mecanis- tacions de la Seguretat Social, que ha estat ció del IRPF passaria a ser una obligació Les formes d’organització social conegu- me de solidaritat entre les classes popu- el fruit de moltes lluites dels treballadors, ineludible de tota la ciutadania. des fins ara han tingut un element comú: lars, però en el qual pràcticament no hi per muntar-ne un altre (un altell arran de No cal dir que el model s’hauria de les persones en edat i capacitats per tre- participarien el més opulents. terra) desvinculat de les cotitzacions socials. polir molt més, però amb les explica- ballar han de crear la riquesa necessària cions donades fins aquí, crec que ja es per poder-se mantenir elles i mantenir poden veure clarament quins serien els també a les que no estan en condicions seus fonaments. de fer-ho: nens i nenes, malalts, gent amb una receta contraindicada invalideses, persones grans. A més, en Un model plural de protecció social l’actual model de societat, també han De lo que se come se cría. Reconozco que soy de aquellos que aún se les traspasan La proposta de Renda bàsica (la de mantenir a les classes dominants, ja las carnes ante aquel viejo -y probablemente obsoleto- cartel del PSUC de “Mis NIT) que hem avaluat més amunt, és que aquestes s’apropien d’una part de manos, mi capital”. Aun diré más y que no se entere nadie: prefiero Paco Ibáñez compatible amb les reivindicacions ja l’excedent del producte social. antes que a los chicos de Operación Triunfo. Aunque sean más jóvenes y vendan existents i amb les conquestes del movi- Però el treball pot tenir conseqüències más discos. ment obrer provinents de les lluites del desastroses. La gent treballadora està sot- Aun a riesgo de explotar sin saberlo a alguna dependienta del Caprabo o a un passat. Tot plegat permetria conformar mesa a una colla de riscos específics (acci- jornalero magrebí, suscribo uno tras otro los argumentos de Joan Botella en contra de un estat del benestar amb els següents dentes, malalties, pèrdua de la feina...) que la renta básica universal. Argumentos que no repetiré. Ya en su momento me pareció quatre nivells de protecció social que els poden provocar una impossibilitat discutible la renta mínima garantizada propuesta por el cien veces llorado Juan García respectarien l’edificació que en alguns d’anar a treballar, la qual cosa sempre Nieto, pero aquella era otra discusión que lamentablemente nunca discutimos. dels països de l’Europa continental hem comporta la desaparició de la seva renda En el fondo hay dos concepciones filosóficas sobre el mundo. Para mí -prefiero anat construint al llarg dels anys: bàsica: el salari. De fet, les prestacions con- simplificar para que se entienda todo- una es de izquierdas y otra de derechas. Una 1. La renda bàsica (NIT) es percebria tributives serveixen precisament, per concepción social de la humanidad y otra individual. La concepción social defiende a títol individual, sense necessitat d’haver garantir els ingressos quan manca el salari una acción política que promueva la igualdad: educación, sanidad, vivienda, menor estat treballant anteriorment i no estaria a causa de malaltia, invalidesa, maternitat, abanico salarial, reparto del trabajo, etc. subjecta a l’acceptació o no acceptació desocupació o jubilació. No creieu que una ¿Promueve la igualdad la renta básica universal? Una sociedad donde se esta- d’un treball en el futur. Es finançaria de les nostres prioritats ha de ser defensar i bleciese la RBU no sería -en el mejor de los casos- apreciablemente menos desi- automàticament a través del propi meca- millorar aquestes prestacions? gual que ésta. En un contexto en que el adelgazamiento del Estado y el descrédito nisme recaptador dels impostos. Naturalment, hem de reconèixer que de los impuestos pone en peligro desde la sanidad y la enseñanza hasta las pensio- 2 . Un nivell universal que, entre les prestacions contributives tenen limita- nes, proponer una prestación de estas características no deja de ser una huida hacia d’altres prestacions, inclouria la sanitat, cions (no són ni un palau ni una catedral). d e l a n t e . l’ensenyament, les polítiques de suport a Ara bé, moltes d’aquestes limitacions, El rigor en el diagnóstico -las actuales políticas asistenciales no atajan la margina- la família... Es finançaria mitjançant més que atribuïbles al sistema contributiu lidad- no oculta las contraindicaciones del remedio. Aunque esté lejos de las inten- impostos. són causades per les injustícies socials ciones de los actuales defensores de la propuesta, una propuesta de renta básica, en vez 3. Un nivell contributiu, obligatori existents i per les barbaritats ocasionades de las actuales prestaciones y no además de ellas, sería calurosamente aplaudida por per les empreses i a favor dels seus per l’aplicació del models econòmics la política neoliberal. treballadors i treballadores. Cobriria els neoliberals. I es resoldrien si acabéssim No les demos ideas. Podríamos asistir a una lamentable reedición de un viejo chis- subsidis per incapacitat temporal, mater- amb la precarietat laborar, aconseguíssim te con otros protagonistas. Se reúnen varios jefes de Estado y comentan: nitat i atur i les pensions d’invalidesa, una major participació de la dona en el - A mí se me manifiestan pidiendo más sanidad, dice uno. viduïtat, orfandat i jubilació. Es finança- mercat de treball i milloressin els salaris - A mí me exigen más enseñanza, dice otro. ria amb les cotitzacions socials. més baixos. - Pues yo no tengo ningún problema, dice un tercero Funcionaria pel sistema de repartiment. És tracta d’objectius difícils, certa- - ¿Cómo lo haces?, le preguntan los dos. Les prestacions intentarien reproduir ment, però per fer-los realitat ja hi ha en - Fácil. Les doy la renta básica universal y que se compren lo que quieran.■ rendes equivalents als salaris percebuts marxa un moviment reivindicatiu que quan s’està en actiu. compta amb forts suports socials.■ 6 P O L Í T I C A treball NÚM. 129 - ABRIL 2002 Les propostes d’ICV i la Llei d’urbanisme

Joan Boada 5. Augmentar la protecció del sòl no urbanitzable. Nosaltres entenem el territori no urbanitzat com un recurs Portaveu del Grup Parlamentari d’ICV limitat on és prioritari la preservació i millora dels seus es de feia temps s’estava reclamant la necessi- valors naturals, productius i paisatgístics. En aquest sen- tat d’una nova legislació urbanística per a tit, nosaltres plantejàvem la necessitat d’establir un cànon DCatalunya, sobretot a partir de la Sentència del ambiental corresponent a l’1% del valor de les obres, acti- Tribunal Constitucional del 1997 que va deixar pràcti- vitats o infraestructures d’ús col·lectiu o d’interès general cament sense contingut la Llei estatal 8/1990, perquè que es realitzin en sòl no urbanitzable. El destí d’aquest envaïa competències autonòmiques en matèria d’urba- cànon seria per gestionar espais naturals, recuperar i res- nisme. taurar pedreres, impulsar mesures correctores d’impacte Aquesta necessitat es va fer urgent arran de l’entra- de les infraestructures i adquirir patrimoni natural. da en vigor de la Llei 6/1998 sobre règim del sòl i valo- 6. Millorar els mecanismes de control i participació racions, i encara amb més motiu després de la reforma ciutadana i fer front a les urbanitzacions inacabades, introduïda pel Decret llei 4/200 sobre als criteris sobre greu problema per a alguns municipis. classificació de sòl: tot era urbanitzable. Era responsa- El projecte inicial no solucionava els problemes de l’ur- bilitat de CiU i PP. banisme ni posava les bases per a un veritable pacte territo- Però més enllà de la urgència per posar fre a les rial i urbanístic pel desenvolupament sostenible de posicions desreguladores que animen l’actual legislació Catalunya en el segle XXI. Les nostres esmenes pretenen urbanística de l’Estat i de clarificar els camps de les res- plantejar un model alternatiu més modern, més sostenible i pectives competències, Catalunya necessita també una més respectuós amb les competències municipals. ICV ha legislació urbanística pensada per a l’especial configu- Aquests són elements que estan en la base dels presentat 260 esmenes a la Llei d’urbanisme, durant el ració del seu model territorial i urbà, caracteritzat per: actuals problemes urbanístics de Catalunya, ICV es va debat en comissió se n’han incorporat al text de la llei total- - L’ocupació intensiva del territori, sobretot a la franja plantejar modificar la proposta legislativa del govern ment o parcialment 225 i n’han quedat 35 per a la defensa costanera i àrees metropolitanes. amb els objectius següents: en votació al plenari . La importància de la incorporació de - Per l’existència de grans extensions urbanitzades en 1. Superar la divisió artificial entre política territo- les esmenes d’ICV es pot significar amb l’acceptació de situació periurbana i de segona residència. rial i política urbanística. pràcticament un títol complet, el de gestió urbanística, que - Pels valors patrimonials i culturals singulars dels 2. Impregnar les polítiques urbanístiques dels prin- s’ha substituït quasi en la totalitat el text inicial. seus centres històrics sotmesos a processos de cipis del desenvolupament sostenible, racionalitat en Aquesta no és la Llei que faria ICV, però per responsa- degradació/transformació, tant física com social. l’ús del territori i solidaritat intergeneracional que bilitat i per fer front a la necessitat d’una nova legislació - Per les demandes residencials i de dotacions potenciï l’habitatge social. pròpia estàvem disposats a negociar a fons per millorar el insuficientment ateses de sectors socials molt 3. Clarificar el repartiment competencial. Cal apli- text. No podíem acceptar que la Llei passes pel tràmit parla- determinats (joves, gent gran, sectors socials de car el principi de subsidiarietat en la planificació urba- mentari sense millores. El balanç general ha estat positiu. rendes baixes). nística i per això ha d’estar en mans dels ajuntaments En definitiva, amb les nostres esmenes hem fet un - Per la necessitat de noves infrastructures i serveis l’aprovació definitiva del planejament. seguit d’aportacions molt importants: la millora dels vinculats als processos de canvi tecnològic. 4. Impulsar la formació de més patrimoni públic de principis i els conceptes per una major protecció al muni- - Per l’existència de fortes pressions sobre molts espais sòl. Cal un pla de xoc per acabar amb una situació que cipalisme; una major incidència de la política d’habitatge de valor agrícola, forestal i ambiental així com les condiciona els preus del sòl i en conseqüència de i de patrimoni públic, i la incorporació rellevant de la pro- tensions que pateixen els sistemes fluvials i costaners. l’habitatge. tecció del medi ambient i l’impuls de la sostenibilitat.■ Repensant la Formació Professional Mercé Rivadulla Sectorial d’Educació d’ICV - Terres de Lleida Dintre del cicle Repensant l’Educació, que organitza Nous Horitzons, un col·lectiu prou significatiu d’ensenyants vam tenir l’oportunitat de debatre fa unes setmanes a Lleida sobre la formació professional actual, dissenyada per la LOGSE i sobre el nou “Projecte de Lleida de la Formació Professional i les Qualificacions” que ha entrat recentment al Congrés dels Diputats. n Jesús Martínez, responsable de preocupacions derivades de les mancan- formació Professional de CCOO, ces de l’actual FP, a la qual encara se Eva ser l’encarregat de presentar segueix considerant -malgrat les decla- Imatge de la sala on es van celebrar les jornades l’esborrany del Projecte de llei que té racions rimbombants de les administra- Aquesta foto pertany a l'arxiu fotografic del diari La Mañana de Lleida. com a finalitat la creació del Sistema cions competents- com la ventafocs del Nacional de Formació Professional i sistema educatiu. Pràcticament es va Algunes de les preguntes que tenen què no, per als de grau mitjà, el coneixe- Qualificacions, amb la voluntat de coor- manifestar de forma unànime la convic- pressa i expliquen obvietats doloroses, ment d’un idioma estranger? ¿Com és dinar la formació reglada, la contínua i ció que se segueix orientant a aquest encara sense resposta, són: que a les administracions competents no l’ocupacional. tipus de formació aquell alumnat que es ¿Com pot ser que les titulacions de sembla importar-los el fet que molts El debat, però, no es va centrar en considera “que no serveix per estudiar”, determinats cicles formatius no habilitin alumnes dels cicles formatius de grau l’anàlisi de l’esmentat Projecte ja que amb les repercussions que aquesta dinà- directament per a l’exercici de la profes- mitjà poden sortir del sistema educatiu interessava conèixer, especialment, la mica comporta, no tan sols en la qualitat sió? ¿Quina valoració poden donar a una amb unes llacunes significatives, quant valoració del funcionament dels cicles dels cicles formatius, sinó, i el que es etapa educativa no reconeguda per al coneixement de la llengua pròpia i formatius, en la seva configuració més important, en l’autoestima dels determinats gremis que exigeixen l’ob- d’altres matèries instrumentals, cosa que actual, des dels diversos estaments alumnes. tenció obligatòria de determinats carnets sens dubte, dificultarà la seva formació implicats: professorat, direcció de Es va posar també de manifest l’alt previ pagament de dues-centes mil pes- al llarg de la seva vida? centres, empreses que col·laboren amb grau de desconcert (desconcert, en el setes (1.202,02 euros) per poder treba- Les jornades van ser nodrides de les pràctiques de l’alumnat, i de les millor dels casos) i de desinterès en la llar, posem per cas, d’instal·lador? ¿Qui gent. I les preguntes establertes a la sala persones que des dels IES exerceixen la majoria de professionals, pel fet que el pot pensar, si no és en una taula asèptica són l’essència de reflexions que s’hi van tutoria de les pràctiques en els centres de Govern emprengui una nova reforma de de disseny, que una persona pot assolir fer i que -és clar- venien de lluny en el treball. És per aquesta raó que la taula la Formació Professional. Es pretén que les competències bàsiques previstes per vell farcell dels assistents. Unes jorna- rodona va comptar amb representació de sigui d’alta volada, integrant els tres un cicle d’un sol curs? ¿Com evitar que des no modifiquen la Llei, però és clar tots aquests sectors. subsistemes esmentats, sense preveure els cicles de grau mitjà es converteixin que ajuden a refermar seguretats, a El desig de debatre per part dels cap finançament i sense que s’hagi fet en un carreró sense sortida sense posar veure clars camins nous i a impulsar el assistents -bàsicament professorat de un balanç del funcionament de l’actual en perill el nivell dels cicles formatius canvi. Si tot això és útil per a l’educació, centres i membres de diferents gremis- formació reglada que, com va ser corro- de grau superior? ¿Per què no es valora millor encara. La reflexió comuna és va permetre, en una jornada plena de borat pels ponents i assistents, pateix la importància que té per a l’alumnat de allò que ens fa més falta per combatre el participació, l’aflorament de moltes greus mancances i errors de disseny. cicles formatius de grau superior, i per mal humor i per alimentar la il·lusió.■ treball POLÍTICA MUNICIP A L 7 NÚM. 129 - ABRIL 2002

Un altre món és possible Or denança per l’Aprofitament de l’Energia Solar De Porto Alegre Energia solar, sí gràcies

Paco Morales als nostres municipis Port a veu del Grup Municipal d’ICV de Terr a s s a Ajuntament de Terrassa ha apro- Enric Garriga Per una banda en la participació vat definitivament l'Ordenança ciutadana en la presa de decisions en per l'Aprofitament de l'Energi a Grup Metropolità d’ICV L' totes aquelles coses que afecten al S o l a r. El Grup Municipal d'ICV vol a unes setmanes es va cloure a nostre propi territori, comarca o ciutat. expressar la seva satisfacció en veure com la ciutat brasilera de Porto La gestió del municipi, dels pressupos- una de les seves propostes, presentada a FAlegre la segona edició del tos municipals, els plans urbanístics, el finals de l’any 2000, s'ha fet realitat. Fòrum Social. Va ser una trobada disseny de la ciutat, l’obtenció dels seus La proposta definitiva s’ha aprovat en mig majoritària, amb milers de persones recursos, la gestió dels seus residus, d'un consens molt important entre tots els vingudes d'arreu del món i pertan- l'estructura productiva i els llocs de grups municipals i sectors afectats per yents a col·lectius i org a n i t z a c i o n s treball, l'accés a l'ensenyament, la cura l’ordenança. Aquesta entrarà en vigor al socials, sindicals, polítiques, ecolo- de les persones grans o l'acolliment dels mes de juny i requerirà que continuem gistes, etc; totes unides per una immigrants. I tants i tants temes que ens treballant per millorar-ne l’aplicació i En aquesta línia d’explicació hem creença comuna, que "un altre món és afecten directa i ineludiblement i sobre corregir els problemes que es puguin deri- realitzat un modest estudi sobre els p o s s i b l e " . els quals no podem automargi n a r- n o s . va r . Constructors, arquitectes, enginyers, impactes de l’aplicació de l’Ordenança en Per segona vegada el món ha escol- La democràcia és el sistema "imperfecte" instal·ladors, polítics i usuaris hem de un escenari real. Si apliquem l'Ordenança tat un clam unitari, ferm, contundent, que tenim per a gestionar la comunitat. continuar treballant perquè la seva aplica- sobre les noves construccions d'habitatges que denuncia la globalització de les Però Porto Alegre ens ensenya que no ció sigui un èxit en benefici de tothom. iniciades a l'any 2000 podrem comprovar polítiques neoliberals, els interessos podem fer deixadesa de les nostres res- Volem remarcar, també, la importància com influirà l’Ordenança a la ciutat. econòmics dels països rics enfront de ponsabilitats, votar només cada 4 anys, que l'Ordenança s'hagi aprovat i entri en Durant aquell any es van iniciar uns 2.300 l'empobriment de la majoria de la i deixar en mans, solament, dels polítics vigor abans de l'aprovació definitiva del habitatges (podríem parlar d'un volum humanitat, la cursa militarista, la des- les decisions que ens afecten a tots. nou Pla General d'Ordenació de Ter r a s s a , molt similar al 2001). Aquest volum de trucció dels recursos naturals, l'explo- Participar en la vida pública, en ja que influirà en la seva redacció final i nous habitatges ens portaria a la tació laboral de les dones i els nens, la la res pública vol dir ser actius, tenir cri- condicionarà d'entrada els nous creixe- instal·lació d'uns 2.100 metres quadrats de desigualtat comercial o l'escanyament teri, posicionament; també vol dir tenir ments residencials, d'equipaments i indus- plaques solars, suposant aproximadament per culpa del deute extern. mecanismes per participar en la presa trials que es preveuen. una inversió de 2,7 milions d'euros (prop Enfront de les cimeres dels països de decisions i mecanismes i força per de 450 milions de pessetes), i la no emissió rics, enfront de Davos, el G7 o fe r -se sentir i pressionar. ■ La importància de a l'atmosfera de més de 2.100 tones de l'arrogància americana, el Sud ha fet Per altra banda, la globalització, ens CO 2 (un dels gasos que afavoreix l'escal- sentir una veu forta, que ressonant des afecta també com a ciutadans del món i l'Ordenança no sols resideix fament de la terra). de Porto Alegre comença a il·luminar consumidors del Nord. Les transnacio- D’aquestes dades es desprenen diver- d'esperança el futur dels que creiem en nals mouen capital i empreses cap allà a en la seva aplicació, sinó en sos impactes positius sobre diferents la possibilitat d'un altre món. on són més rentables, promouen la pre- aspectes que cal remarcar. Mediambiental: Porto Alegre ha significat la con- carietat laboral, l'explotació infantil i la seva força d’instrument disminueix un important volum d'emis- solidació de la unitat d’acció, de la femenina o la manca de respecte pel pedagògic per estendre la sions de CO2 a l'atmosfera; aposta per la protesta i de la proposta, d'un nou medi ambient. Posen i treuen governs, reducció de la dependència de les fonts model de relacions humanes, perso- fan i desfan guerres, en funció dels seus presència social de les en e r gètiques d'origen fòssil, i provoca nals i internacionals, basades en la interessos. Sabem si la pilota de futbol increment social de la sensibilitat ambien- promoció de la participació i el diàleg, que comprem es fruit de l'explotació energies netes i alternatives tal. Econòmic i social: suposa un estalvi la mediació i el respecte a la pluralitat laboral infantil?, si els texans que portem en la nostra vida quotidiana. en les factures de gas i electricitat dels i la diversitat. Una unitat de la nova provenen de les "maquilas" centreameri- usuaris per l'escalfament d'aigua que esquerra mundial, que vol fer de tots canes?, si el cafè de cada dia és "just"?, poden situar-se entre un 40 i un 60%; i els ciutadans i les ciutadanes agents si la fusta dels bancs de la rambla té Molt resumidament l'Ordenança esta- l’impuls d'un nou sector d'activitat econò- actius del canvi. Des d'aquesta esque- certificació o prové de la salvatge desfo- bleix que les noves construccions d'habi- mica amb la creació de noves empreses i rra humanista, verda, plural, Porto restació dels boscos tropicals?, si el pin- tatges, de 14 o més unitats al 2002 i de nous llocs de treball (producció de col·lec- Alegre vol redistribuir, reequilibrar i tallavis que usem ha estat experimentat 8 o més en els següents anys, han d'ins- tors, instal·ladors, empreses de manteni- construir un món més just. amb animals?, ho sabem tot això? tal·lar col·lectors per l'aprofitament de ment...). Sobre aquest darrer aspecte cal- Però Porto Alegre, és també un Sabem que el que passa en qualsevol l' e n e r gia solar, en aquest cas per l'escalfa- dria que des de les àrees de Medi Ambient repte, un deure per a totes i tots els racó del món avui repercuteix sobre la ment d'aigua sanitària. Aquest és un pas i Promoció Econòmica de l’Ajuntament que creiem en la seva premissa. resta. Que l'acció globalitzadora dels molt important que situa a Terrassa en es realitzes un estudi més acurat sobre la Lluitem per la globalització positiva, poderosos és tan efectiva com la inhi- primera línia de les ciutats de Catalunya repercussió de l'Ordenança en la dinamit- per la globalització dels drets humans, bició nostra, per continuar mantenint que opten decididament per promoure zació de l'activitat econòmica i en la crea- dels drets laborals, de l'accés als aquesta injusta situació. Porto Alegre aquest tipus d'energies alternatives i ció de noves empreses i llocs de treball. recursos, la cultura, l'educació i la ens mostra també que cal unir i sumar netes. Hi ha d'altres edificacions, encara En aquesta línia cal considerar molt posi- sanitat... i això en un món "globalitzat" esforços, des de la diversitat i la plura- que amb menor volum, que també estaran tiva la creació en el si de la CECOT d’una cal fer-ho arreu, en els grans fòrums litat, amb l'enriquiment de tos els regulades per l'ordenança, com és el cas comissió per estudiar les energies alterna- mundials i els petits fòrums locals. colors, cultures i països. Junts i ben d'equipaments sanitaris, educatius, espor- tives i les seves aplicacions pràctiques. A un doble nivell, relacionat això si barrejats, podrem fer que "un altre tius i industrials (escalfament d’aigua per Però la importància i els impactes entre ells. món sigui possible".■ a les dutxes). positius de la instal·lació massiva de Des d’ICV creiem que la importància fonts d’energies alternatives i netes de l'Ordenança no sols resideix en la seva poden ser, seran, molt més importants. aplicació, sinó en la seva força d’instru- Les dades d’aquest petit estudi sols es ment pedagògic per estendre i consolidar refereixen a un any i sols als habitatges la presència social de les energies netes i de nova creació. Per tant podem observar alternatives en la nostra vida quotidiana. com aquests efectes positius es podrien Aquesta és una de les millors contribu- multiplicar en els propers anys si es cions que podem concretar avui en el promou eficaçment la instal·lació de camí per construir un model de desenvo- col·lectors d'energia solar a la resta dels lupament sostenible. Donar una resposta nostres habitatges, que són la immensa activa i positiva als reptes globals i locals majoria. I també podríem afegir que sols en el camp social i ambiental, requereix estem parlant de plaques solars per a que el conjunt de la societat avanci en l'escalfament d'aigua sanitària. Si afegim una utilització més racional dels recursos l'impuls que prendrà en els propers anys naturals de què disposem. Escapa a qual- l' e n e r gia fotovoltaica conclourem que a sevol lògica que no utilitzem més i millor Terrassa el camp de la implantació de les una font energètica que es caracteritza per en e r gies alternatives i netes no ha fet més ser inesgotable i no provocar greus que començar. Aquesta és una línia de impactes en el medi ambient: la solar. treball estratègica i de futur.■ 8 ACCIÓ POLÍTICA treball NÚM. 129 - ABRIL 2002

Per una escola laica Llei de Formació Professional Amb els treballadors i treballadores de Lear Joan Boada, portaveu del Grup d’ICV Iniciativa ha presentat una esmena de al Parlament de Catalunya, ha acusat els devolució a la totalitat de la Llei que grups de CiU i PP de fer el joc a regula la Formació Professional. Joan l’Església posant els seus interessos per Saura, diputat la Congrés, va fonamentar sobre del caràcter laic i aconfessional que l’oposició d’ICV en les següents consi- ha de tenir l’ensenyament públic. Boada deracions: no millora el sistema de va fer aquestes declaracions després que finançament de la Formació Professinal, el Parlament rebutgés, amb els vots en s’abandona la formació inicial reglada, contra dels Grups esmentats, la proposta de manera que es perd l’oportunitat de d’ICV de modificar els acords entre dignificar aquest subsistema, envaeix l’Estat espanyol i el Vaticà sobre ensen- competències de les comunitats autòno- yament i afers culturals, signats el 1979. mes, no facilitat l’accés de l’alumnat de Aquests acords estableixen la participa- Formació Professional als nivells supe- ció de l’Estat en el sosteniment econòmic riors del sistema educatiu, deixa la porta de l’Església catòlica, especialment pel oberta perquè les empreses puguin ator- que fa a la concertació econòmica dels gar títols amb validesa acadèmica mentre professors i les professores de religió. abandona la formació professional regla- da i s’introdueixen arbitrarietats entre els propis centres que imparteixen Formació Joan Saura, a la capçalera de la manifestació de suport als treballadors de Lear Labordeta al Vallès Occidental Professional, com són el nomenament ICV ha donat suport als treballadors i treballadores de LEAR en la seva lluita per José Antonio Labordeta, cantautor i dels directors de determinats centres per mantenir els llocs de treball, després que l’empresa anunciés que tancaria la fàbrica de diputat al Congrés per la Chunta part de l’Administració o la divisió entre Cervera. El tancament suposaria l’acomiadament de la totalitat de la plantilla, 1.173 Aragonesista, va participar el passat centres de referència, integrats i la resta. treballadors i treballadores, el 50% de la població activa de les comarques lleidatanes i vuit de març a Sabadell en un dinar amb Per Joan Saura la llei reforçarà la de les poblacions veïnes. ICV va demanar la compareixença al Parlament de Catalunya dirigents i regidors i regidores d’ICV selecció per la qual l’alumnat arriba a la del conseller d’Indústria, Antoni Subirà i del conseller de Treball, Lluís Franco. del Vallès Occidental, que va comptar Formació Professional i no l’elecció per ICV ha participat en les manifestacions convocades per CCOO i UGT, tant a Cervera, amb l’assistència de mes de seixanta part de l’alumnat de la Formació que va comptar amb la presència del diputat José Luís López Bulla, com a Barcelona el persones. Labordeta, que va ser presen- Professional, com una opció positiva i passat 21 de febrer amb una delegació encapçalada per Joan Saura. tat pel president d’ICV a la comarca, de futur. Josep Maria Matencio, va destacar els estrets lligams que uneixen la Chunta Homenatge amb ICV i va realitzar una dura crítica Agrupació d’ICV d’Alstom al PP i a CiU com a impulsors del Pla El matí del diumenge 17 de febrer es Hidrològic. va retre homenatge al cementiri de Montjuïc de Barcelona a Àngel Carrero, Numen Mestre, Joaquim Puig Pidemunt i Nova agrupació d’ICV Pere Valverde, dirigents del PSUC afuse- a Cabrera de Mar llats aquest mateix dia l’any 1949. Hi van participar, en representació Un grup d’exmilitants d’Esquerra de la direcció d’ICV, Quim Mestre i Unida i Alternativa (EuiA) de Cabrera Salvador Goya, junt amb Sebastià Piera, de Mar (Maresme), encapçalats per que va compartir amb els homenatjats la l’excoordinadora local, Carme Martí, direcció clandestina del PSUC. Amb els i per Francesc Xavier Méndez han familiars es va fer una ofrena floral a les ingressat a ICV i han creat l’agrupació seves tombes. local en aquest municipi del Maresme. Al migdia, i en el Fossar de la El president comarcal d’ICV, Màrius Pedrera, es va desenvolupar l’acte García, ha valorat positivament aquestes d’homenatge organitzat per l’Amical incorporacions i ha destacat que són d’antics guerrillers, on van intervenir fruit de l’impuls positiu experimentat Martí Bielsa i Carme Casas. per ICV després de la 7a Assemblea A més d’ICV, hi era també represen- Nacional. tada EUiA. El passat 20 de febrer es va constituir l’agrupació d’ICV a l’empresa multinacional Alstom ubicada a Santa Perpètua de la Mogoda i dedicada a la construcció de material ferroviari. L’acte comptà amb la participació de Pere Bufí, alcalde de Santa Perpètua per 15 anys d’ICV IC V ; el president de la Sectorial d’Economia i Treball d’ICV, Joaquim Novella, i Joan Saura. Va intervenir també el president de la nova agrupació Josep Maria Martín.

La gamba contra el Pla Hidrològic Nacional

Imatge de l’actuació del grup musical ICV va celebrar el 23 de febrer els 15 anys de la seva fundació en un acte cele- brat al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia. A l’acte van intervenir el president del Grup Parlamentari d’ICV, Rafael Ribó; l’alcaldessa de Rubí, Núria Buenaventura; el president de la mesa de la CPN, Joan Armet, i el president d’ICV, Joan Saura. L’acte comptà amb la participació del grup de les Terres de l’Ebre, Quico, el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. Joves d’Esquerra Verda va protagonitzar, el passat sis de març, una acció directa Totes les intervencions van destacar l’encert d’haver impulsat Iniciativa contra el Pla Hidrològic Nacional, consistent en penjar una pancarta convocant, a la el 1987 i el moment d’impuls en el qual es troba l’organització, després de la cele- manifestació contra el Pla Hidrològic, a la gamba que hi ha situada al Port Vell de bració de la 7a Assemblea Nacional. En el transcurs de l’acte es va presentar el Barcelona. L’acció va comptar amb el suport de Joves en Defensa de l’Ebre, la secció número monogràfic de Treball, dedicat monogràficament als 15 anys d’ICV. juvenil de la Plataforma en defensa de l’Ebre. Van assistir a l’acte més de tres-centes persones. treball ACCIÓ POLÍTICA 9 NÚM. 129 - ABRIL 2002

8 de març Més iniciatives contra el Pla Hidrològic

Dones amb Iniciativa va celebrar el Dia Internacional de la Dona amb el lema: Més de 250.000 persones van participar a la manifestació contra el PHN el 10 de març I els altres 364 dies, què? Dones amb Iniciativa ha dedicat aquest 8 de març a la globalització, a la presidència espanyola del Consell Europeu i a la demanda d’un altre ICV ha presentat al Congrés dels Diputats una proposta per tal que el Govern món possible des d’una perspectiva de gènere. Dones amb Iniciativa va editar 10.000 espanyol retiri l’actual Pla Hidrològic Nacional i n’elabori un de nou que compti amb un fulls explicatius i 50 pancartes. ampli consens i es basi en els principis d’una nova cultura de l’aigua. Per Joan Saura El mateix 8 de març representants de diferents entitats de Dones es van reunir amb l’actual PHN és incompatible amb la resolució aprovada pel Parlament Europeu en dues eurodiputades del Grup Verd al Parlament europeu. Posteriorment, Dones amb sessió plenària el 28 de febrer passat. La resolució conté un punt que diu textualment que Iniciativa va participar en la manifestació convocada a Barcelona pel moviment el Parlament Europeu manifesta la seva profunda preocupació davant el precedent creat feminista i va realitzar un piscolabis de celebració del 8 de març. per les propostes de realització de plans insostenibles de gestió de recursos hídrics a tot Europa, i demana a la Comissió Europea que, per aquestes raons, no faciliti finançament europeu per aquests projectes de transvasaments. El PHN és incompatible amb el règim d’ajudes econòmiques que estableix la Unió Europea per finançar determinades infraes- Solidaritat amb Palestina tructures. En aquest sentit, Joan Saura, en nom d’ICV va presentar a la comissió de peticions del Parlament Europeu una denúncia contra el PHN, argumentant que aquest ICV ha editat 20.000 postals de solida- projecte és incompatible amb la resolució aprovada pel Parlament Europeu. ritat amb el poble de palestina. La postal, adreçada al primer ministre israelià, Ariel Sharon, exigeix la fi de la repressió contra el poble palestí i el ple Fòrum Social de Barcelona reconeixement dels seus drets nacio- nals amb la creació d’un Estat palestí plenament independent i viable amb capital a Jerusalem. Només així serà possible acabar amb el sofriment dels ciutadans i ciutadanes de Palestina.

Una altra Europa és possible

Acte del FSB celebrat al Paraninf de la UB, per una Europa alternativa. Entre els participants, Arcadi Oliveres, Joan Tugures i Manuel Vàzquez Montalbán. Van assistir-hi 800 persones, entre les quals hi havia nombrosos adherits i adherides a ICV.

Contra l’oblit ICV va participar massivament a les manifestacions convocades per la Confederació Europea de Sindicats el 14 de març i Fòrum Social de Barcelona el 16 de març El Grup dels Verds del Parlament Europeu es va reunir a Barcelona els dies 7 i 8 de març amb l’objectiu de discutir amb la Federació Els Verds-Esquerra verda i amb ICV qüestions socials i ambientals, sota el lema Més Europa, però més social i ecològica. La trobada es va produir una setmana abans de la Cimera Europea de caps d’estat i de govern que es farà també a Barcelona i pretén fixar la posició dels Verds davant la presidència espanyola de la Unió Europea en temes com ara la liberalització, el model social europeu i el desenvolupament sostenible pel que fa sobretot a la política de l’aigua i al mercat de l’energia. El 9 de març els membres del Grup dels Verds, Hélène Flautre i Alexander de Roo, acompanyats per una delegació d’ICV, van visitar les Terres de l’Ebre, convidats per la Plataforma per a la Defensa de l’Ebre. També hi va participar el portaveu de la Federació dels Verds-Esquerra Verda, José Maria Mendiluce. La delegació d’ICV esta- va formada per Antoni Gutiérrez Díaz, responsable d’ICV amb les Institucions europe- es, els diputats Joan Boada i Dolors Comas, la responsable de Política europea L’organització d’ICV de Cornellà va celebrar un acte d’homenatge als lluitadors i lluitadores M. Àngels Espuny i Rafael Bellido i Xavier Fuster, membres de l’àmbit de Medi Ambient. antifranquistes. Es va presentar el llibre Notícia de la negra nit. A la imatge, Sebastià Piera, Maria Salvo, Carme Romero, Antoni Galícia i Ignasi Riera. Es va recordar La visita refermà el suport del Grup dels Verds i d’ICV amb la Plataforma de l’Ebre. especialment la figura de Numen Mestre, nascut a Cornellà. 10 B A R C E L O N A treball NÚM. 129 - ABRIL 2002

Imma Mayol impulsa Modificació del PERI de l’Eix Llacuna l grup municipal d'ICV de l'Ajuntament de Barcelona va demanar, el passat mes de febrer, el Pla energètic de Barcelona Eque el projecte del PERI de l'Eix Llacuna fos modificat substancialment, sobretot en la seva morfolo- l passat mes de febrer, Imma Mayol va presentar gia i alçades, considerant que les 9 torres de 72 metres el Pla de Millora Energètica de Barcelona proposades inicialment no eren adequades per a una E(PMEB) que inclou, per una banda, una pro- zona situada al cor del barri del Poblenou. Eugeni funda diagnosi de la situació energètica de la ciutat i, Forradellas, portaveu del grup, va considerar també que per una altra, la previsió de diferents plans d’acció es va produir "un error important en els mecanismes específics, com és el cas del ja ha aprovat Pla d’Acció d'informació als veïns", un fet que va generar una forta per a l’Estalvi d’energia i la reducció de les emissions reacció. En les al·legacions presentades per ICV, es feia a l’atmosfera (PAE). palesa, a més, la necessitat de clarificar la localització Així, el PAE té com a objectius principals conéixer dels equipaments i les zones verdes. a fons les necessitats energètiques de la ciutat -per tal Aquest posicionament d'ICV i l'oposició veïnal a de definir els programes d’actuació que en garanteixin, un Pla en el que no havien participat, va fer que es alhora, el desenvolupament i la qualitat de vida de la reconsiderés el Pla i es va entrar en una via de diàleg ciutadania- i estimular la reducció en el consum i negociació amb les entitats veïnals. Aquest treball en e r gètic per poder influir en una tendència creixent entre les dues parts va donar lloc a un preacord, que arreu del món. Això es farà mitjançant la promoció de posteriorment s'ha vist ratificat. Així, el passat 21 de tecnologies més eficients, la promoció de bones pràcti- març, el regidor del districte de Sant Martí i el presi- ques, l’aprofitament de l’energia residual per produir dent de l'associació de veïns, Francesc Narvàez i més energia, l’apropament de la producció de l’energi a Salvador Clarós, van signar l'acord amb les modifica- allà on aquesta es consumeix -el que permet abaratir Amb l’expectativa de l’any 2010, entre d’altres cions que s'introduiran en el projecte, que comportarà costos, reduir pèrdues i un repartiment equitatiu dels millores, el PAE permetrà reduir en un 17% la tendèn- que es torni a fer la respectiva aprovació inicial. Amb costos socials-, i la centralització de la producció. cia de creixement del consum energètic, reduir les aquest acord, que reflecteix el que ICV plantejava, A més, es pretén disminuir l’impacte negatiu sobre emissions d’efecte hivernacle en un 20,3% respecte a quedaran només 6 edificis amb alçada màxima d'entre l’atmosfera amb la promoció de les energies renova- l’escenari tendencial previst -això significa el mante- 32 i 48 metres, essent els de primera línia de carrer bles, principalment solar i biogàs. Com a resultat de les niment de les emissions de l’any 1999- i augmentar en com a màxim de 20,75. L’acord entre l’Ajuntament i accions del Pla, Barcelona es convertirà en una de les un 10.000% les plaques solars fotovoltaiques i en un els veïns també ha comportat fer una distribució ciutats del món amb més energia solar aprofitada. 2.000% les solars tèrmiques.■ d'equipaments més immersos en la pròpia estructura del carrer, així com la creació d’una comissió que farà el seguiment de cada un dels propers projectes que Bones pràctiques municipals integren el Pla 22@.■ Pressupost Participatiu a Rubí Inaugurat el primer espai públic dissenyat pels infants R e d a c c i ó a plaça Martí i Llauradó, al barri de Sarrià, ha l Pressupost Participatiu és una experiència que estat el primer dels espais públics de Barcelona pretén democratitzar l'acció política i integrar els Ldissenyats per infants a partir de la VI Audiència Eciutadans en un nou espai públic que potenciï Pública per a nois i noies, que va tenir lloc el curs pas- l'exercici dels drets de la ciutadania i animi els ciuta- sat. Així, la presidenta de Parcs i Jardins, Imma Mayol, dans a ser més exigents i més crítics. Amb el Pressupost el passat mes de febrer, va inaugurar oficialment aquest Participatiu s'avança cap a una nova formulació de la nou espai que, a proposta dels escolars del barri, comp- democràcia de la quotidianitat que, sense qüestionar ta amb diferents tipus de jocs adreçats a infants de 10 a l'assoliment històric de la representació democràtica, 17 anys -una franja d’edat que, actualment no disposa de aprofundeix en nous espais decisoris i aporta creativitat gaires zones a la ciutat-, alhora que inclou, per als més i riquesa en la democratització de les relacions del petits, la possibilitat de treballar les diferents textures poder local amb la societat. D'aquesta relació en surt del terra i dibuixar sobre una superfície disposada per a una nova esfera pública, no estatal, des de la qual es aquest efecte. desenvolupen mecanismes de control social sobre allò Intervenció de Nuria Buenaventura a la festa d’aniversari d’ICV L’Audiència Pública als nois i noies de Barcelona és institucional. Es tracta d'un procés de cogestió dels una iniciativa d’educació per a la participació infantil recursos públics en què el govern municipal comparteix Aquestes propostes poden tenir caràcter anual o plu- amb una llarga tradició a la ciutat i que, en el cas de la el poder polític mitjançant una dinàmica deliberativa rianual. De totes les propostes generades, cada assemblea sisena edició, a proposta de Mayol, es va centrar en la que busca el consens i la negociació política. territorial en podrà seleccionar 5 que s'analitzaran en els idea que els participants es plantegessin com volien que Pionera en aquesta experiència va ser la ciutat consells temàtics: sociosanitari, sociocultural, territorial i fos un jardí del seu districte i quins eren els aspectes que brasilera de Porto Alegre, governada pel Partido dos de promoció econòmica, els quals estaran formats per més els preocupaven en relació als espais verds. Trabalhadores (PT). delegats de les assemblees territorials, entitats vinculades El resultat d’aquesta consulta van ser deu propostes per El Pressupost Participatiu s'estrena a Rubí aquest amb l'àmbit, tècnics i representants polítics. Els consells a deu espais públics de la ciutat, un a cada districte, que mes d'abril. Les assemblees territorials començaran a temàtics tenen la funció d'elaborar un informe que ha de ara comencen a ser una realitat.■ treballar per decidir quines seran les inversions que farà valorar la viabilitat tècnica de la proposta, la viabilitat l'Ajuntament durant l'exercici de 2003. Tots els ciuta- jurídica, una valoració econòmica, l'impacte mediam- dans majors de 16 anys empadronats a Rubí i les enti- biental i la temporalització, entre altres. Trobada preparatòria tats i associacions de la ciutat, els comerciants, els Finalment, les propostes d'inversió seleccionades empresaris i els que tenen Rubí com a segona residèn- per les assemblees territorials i treballades pels consells de Río + 10 a Vancouver cia estan cridats a partir del 2 d'abril a fer les propostes temàtics passaran al consell de la ciutat, que té la fun- d'inversió que creguin necessàries. ció de prioritzar les diferents propostes i traslladar-les a l passat mes de febrer, Imma Mayol va viatjar a la El funcionament s'estructura en 6 divisions territo- l'equip de govern de la ciutat per a la seva tramitació en ciutat canadenca de Vancouver per participar, en rials. Segons el reglament del Pressupost Participatiu, les el ple municipal. El consell de ciutat estarà format per Erepresentació de Barcelona, a la trobada internacio- assemblees territorials són el primer nivell del procés de 30 delegats provinents de les assemblees territorials, nal de poders locals organitzada per l’International participació ciutadana a l'entorn del pressupost anual 3 delegats per consell temàtic,1 representant polític de Council of Local Environmental Initiatives (ICLEI), l’or- d'inversions. En aquestes assemblees, els ciutadans parti- cada grup o coalició que va concórrer en les darreres ganisme que té com a objectiu desenvolupar i coordinar la cipants poden fer les propostes que vulguin per ser incloses eleccions municipals i 1 representant de cada una de les presència i els continguts dels governs locals a la Cimera en el pressupost anual d'inversió. En la primera assemblea entitats de segon grau i entitats d'àmbit de ciutat. de Johannesburg (Río + 10) de les Nacions Unides. de cada territori, hi assistirà l'alcaldessa, Núria Respecte de si les propostes del consell de ciutat Barcelona és una de les 8 ciutats que formen part del Buenaventura (ICV), que informarà els ciutadans partici- seran vinculants o no, l'alcaldessa ha comentat que qui Comitè Regional Europeu de l’ICLEI preparatori de Río pants dels diners que es poden destinar a inversions durant té potestat per aprovar el pressupost municipal és el ple, + 10 i, a la trobada a Van c o u v e r , hi van participar 40 ciu- l'exercici de 2003, i també sobre quina part d'aquest capi- "però ens sentim moralment vinculats amb el pressu- tats del món amb l’objectiu de redactar un document tal està compromesa per alguna actuació. El segon any, post participatiu i nosaltres inclourem al pressupost les únic amb les preocupacions i propostes dels governs l'alcaldessa tornarà a les assemblees per donar compte de propostes d'inversió fetes pels ciutadans". locals en l’àmbit de la sostenibilitat, que serà presentat com s'han invertit els diners i explicar totes les actuacions Buenaventura considera que aquest procés serà "un per la delegació de ciutats que intervindran a la cimera de del govern municipal respecte a les inversions. exercici de política transparent".■ Jo h a n n e s b u r g, de la qual Barcelona opta a formar part.■ treball E U R O P A 11 NÚM. 129 - ABRIL 2002

Europa verda i social

La Cimera de Barcelona

i no integrada. Raimon Obiols va considerar que a M. Àngels Espuny Barcelona s’havia vist una societat civil europea forta, Esmenes presentades pacífica i solidària i va coincidir amb un diari belga a pel Grup dels Verds (resumides) l 20 de març, el Parlament Europeu (PE) va qualificar la cimera de Barcelona com “una pàl.lida valorar els resultats del Consell Europeu cele- cimera i una brillant manifestació”. ● El Consell Europeu ha confirmat la Ebrat a Barcelona els dies 15 i 16. El debat es va importància de la ratificació del Protocol de fer en base a una resolució comuna dels grups PPE i Grup Liberal. Graham Watson, president: Critica Kyoto i de la seva entrada en vigor abans de la PSE, i el grup de dretes Unió de les Nacions, que es la suspensió de la llibertat de circular dels ciutadans, Cimera Mundial sobre Desenvolupament de va votar amb 211 vots a favor, 58 en contra i 34 abs- sobretot dels qui volen exercir el seu dret d'expressió. Johannesburg, però la UE s’hauria d’esforçar més tencions i que valora positivament el resultat global. “Creixement econòmic sí, però no a costa de l’entorn per executar l’estratègia de desenvolupament Aquest és un resum d’algunes de les intervencions: natural”. Va preguntar per què no es liberalitza el sostenible, establerta al Consell Europeu de mercat energètic per als consumidors i va criticar el Göteborg, d’assolir un equilibri entre les dimen- José M. Aznar. "Amb tot el respecte a les mani- bloqueig de la directiva sobre pensions. Carles sions econòmica, social i mediambiental, per a festacions de tot tipus, cal dir que les majories o les Gasòliba: els resultats de Barcelona han estat "insufi- la qual cosa cal adoptar mesures concretes, calen- minories en una democràcia es diluciden a les urnes, i cients" i cal reorientar els treballs del Consell cap a daris i més indicadors. tan respectables són els centenars de milers de ciuta- qüestions que preocupen els ciutadans. dans que han sortit al carrer a Barcelona com els ● De cara a la Conferència de Monterrey, arri- milions de ciutadans europeus representats legítima- Grup dels Ver d s . Monica Frassoni, copresidenta: bar a una mitjana comunitària del 0,39% d’ajut al ment al Consell Europeu i als quals no s'ha vist Critica als Consells de Primavera la seva incapacitat desenvolupament el 2004 és un primer pas impor- enlloc", i va atribuir el to pacífic de les manifestacions d’abordar els temes importants, com el paper de tant, però el compromís és el 0,7%, d’acord amb als cossos de seguretat. l' e n e r gia nuclear o el desenvolupament sostenible l’ONU; la xifra continua lluny de la necessària per En una monòtona intervenció, va anar assenyalant (“gairebé silenciat a Barcelona”). Denuncia també reduir la pobresa en un 50% abans de 2015. les diferents conclusions de la cimera. Al final, pen- "l’estrany silenci" sobre l'Iraq dels caps d’Estat i de sant que els micròfons estaven tancats, va exclamar: govern, que sí que han parlat del nombre d'ordinadors ● El Consell ha dedicat poc temps al desen- “V aya coñazo que he soltado” (sobren els comentaris). per alumnes a les escoles, un tema que no correspon a volupament sostenible i, tot i haver-se pronunciat la UE. Així, els ciutadans no distingeixen entre els a favor de situar la dimensió mediambiental en peu Comissió Euro p e a . Romano Prodi, president: acords efectius i la mera retòrica. Quant a l’objectiu d’igualtat amb la dimensió social i econòmica, no S’ha obert el mercat de gas i electricitat el 2004, garan- d’incrementar la interconnexió elèctrica a un 10%, no ha fet cap pas concret. tint la funció de servei públic. Loyola de Palacio: serà suficient per posar fi a la posició dominant “La legitimitat democràtica és als parlaments i les d’Iberdrola i Endesa a Espanya. En el mercat laboral, ● En els preparatius per a Johannesburg manifestacions no poden substituir la democràcia”. la UE "segueix els passos dels EUA". Miquel Mayol, s’ha de reconèixer que l’essència de la sostenibi- de la component ALE del grup, va lamentar que el litat no és el creixement econòmic sinó la rees- P P E . Hans Pöttering, president: “Ens hauria Consell rebés els presidents de Sèrbia i Montenegro i tructuració de l’agenda mundial de manera que agradat avançar més en matèria de liberalització de no el president de la Generalitat de Catalunya, que les polítiques econòmiques i comercials estiguin l' e n e r gia. Gerardo Galeote: “La legitimitat democràtica la principal conclusió sigui “el desmantellament de al servei dels objectius socials i mediambientals i la tenen els caps de govern reunits en el Consell”. l’empresa pública” i que s’augmenti l’edat de jubilació. no a l’inrevés; sense aquest canvi fonamental de plantejament, ni la UE ni la Cimera Mundial no PSE. Enrique Barón, president: “Els manifestants Grup Esquerra Unitària Euro p e a . F r a n c i s podran aportar res d’important al benestar futur de Barcelona ens han demostrat que les persones Wurtz, president: No s’ha tret cap conclusió, en matè- del planeta. s'interessen pel que fa Europa, que saben comportar-s e ria de liberalització, dels fracassos de Califòrnia, el i que no calia suspendre l'aplicació dels acords de cas Enron o la situació d’Espanya on cinc compan- ● Destaca que, si bé els ministres d’Economia Schengen per raons de seguretat”. “La liberalització yies, "totes privades", no poden servir els clients i on i Hisenda van ser presents a Barcelona, els té sentit si ofereix millors serveis i més barats; cal Catalunya ha quedat a les fosques el desembre passat. de Medi Ambient i Afers Socials es van veure vigilar perquè els monopolis públics no es transfor- “On és el programa social adoptat a Niça?”. Salvador exclosos. min en monopolis privats”. Maruja Sornosa: falten Jové, d'IU, va afirmar que les manifestacions dema- propostes tangibles en matèria de medi ambient i hi naven una Europa més social i va criticar la reducció Altres opinions ha massa declaracions d’intencions i no calendaris de les prestacions als parats. No és un dogma que la precisos. Va denunciar que temes com l’ocupació, el liberalització millori els serveis i baixi els preus, com Comissària d’Afers Socials, Anna transport o l’energia s’hagin tractat de manera sectorial demostren la sanitat i el transport britànic.■ Diamantopoulou. Malgrat la importància recone- guda de la lluita contra la pobresa i l'exclusió social, els indicadors a nivell europeu no han estat concretats i no s’ha parlat gens de la diferència salarial que perdura a la UE entre els homes i les dones. “No són resultats operatius, només un compromís general a intercanviar les bones pràctiques”. Celebra el compromís sobre les guarderies.

Secretari general de la Confederació Europea de Sindicats (CES), Emilio Gabaglio. L’ofensiva neoliberal no ha aconseguit imposar-se. Algunes de les afirmacions sobre les polítiques del mercat de treball són francament inacceptables. Lamenta "l'absència d'iniciatives coordinades a nivell europeu per donar suport a l'activitat econòmica i, per tant, a l’ocupació".

Secretari general de la Unice (patronal euro- pea), Philippe de Buck. "És inquietant la doble decisió de liberalitzar els mercats i obrir la via a un augment de les taxes sobre l'energia d'aquí al Francisco Garrido, Mónica Frassoni, Joan Saura, José María Mendiluce i José Antonio Labordeta, durant l’acte públic celebrat a desembre 2002”. la Universitat Pompeu Fabra el dia 7 de març, sota el lema “Més Europa però més social i ecològica” 12 E N T R E V I S T A treball NÚM. 129 - ABRIL 2002

ARNOLD CASSOLA, secretari general de la Federació Europea de Partits Verds “La Federació Els Verds - Esquerra Verda ha canviat radicalment el panorama dels Verds

a l’Estat espanyol” Cassola va assistir a la 7a Assemblea Nacional d’ICV

d'avui per a demà. Tots som diferents, Quina és la teva opinió sobre la R e d a c c i ó però podem comprendre. Això necessita nostra Federació Los V erd e s - I z q u i e rd a ■ És important demostrar temps. Aquesta és la base de la qüestió, Verde? Com han e volucionat els Verds però a mig termini, la majoria de partits És molt positiva. És un canvi radical que es pot governar, que s'és europeus els dar rers anys? estaven per una intervenció no d'EUA respecte al passat del panorama Ver d fiable, per arribar a un canvi La percepció general és que els sinó de l’ONU, només amb objectius estatal, perquè la vostra realitat territorial Verds, avui, només són bons per al medi militars, terroristes i talibans. Després de és diferent de la d'altres països europeus, real. Per exemple, Alemanya ambient, i s'ha d'entendre que el medi 20 dies, quan es va començar a colpir la i això vol dir que els grans partits han de ambient no és un aspecte aïllat. Els població civil, s'ha dit prou. A Alemanya, fer un esforç d'unitat. En aquesta realitat és el primer país que planifica Verds han imposat la idea que ésser eco- el compromís era acceptar enviar militars fraccionada en 17 comunitats, els més en 17 anys fer desparèixer logista no és un únic interés, sinó que però sempre sota la vigilància de l’ONU, dèbils estan encara més fraccionats. abarca qualsevol camp de la política. en missió de pau i no de repressió i de Aquesta era la realitat espanyola. Per als les nuclears; això és El medi ambient està molt lligat a la guerra. No es fàcil. La nostra experiència grans és una bona tàctica dividir els política de transport, a l'energètica, a la és que, com més forts som, més possibi- Verds, junts podríem haver obtingut més un gran èxit. política sobre seguretat alimentària, i els litat tenim d’influir. representació, però sempre hi ha perso- ministeris ara reflecteixen aquesta men- nalitats diferents. Jo crec que el primer Quin balanç fas de l'experiència de talitat. Naturalment hi ha el debat sobre Quins són els reptes immediats de pas del 99, Los Verdes-Las Izquierdas de gov ern d'els Verds? si els Verds són eficaços o no, i no hi ha la Federació Europea per preparar los Pueblos, era un bon pas cap a aques- On estaven els Verds al Govern, a un 100% de resposta si o no, de positiu les properes eleccions? ta coalició entre verds i esquerra, i ha tin- Finlàndia per exemple, la segona vegada o negatiu. Com el lema de l'Assemblea En primer lloc, hem de parlar del gut molt d'èxit, a Holanda per exemple, i els Verds van pujar. Això significa que la d'ICV, tenim el repte de participar, sí, manifest programàtic. En el nostre també a França o Itàlia. En la vostra gent ha valorat en positiu la seva partici- però també d'actuar i de governar. Congrés de Berlin tindrem un grup de tre- Federació, un fet molt important és la pació en el Govern. També a Bèlgica, per S'ha de decidir si es pot estar sempre a ball sobre el manifest europeu. Després incorporació de noves realitats com exemple, tenim una mitjana del 15% dels l'oposició, reclamar el 100% per no caldrà parlar d'estratègia. Molt probable- Izquierda Democrática Cántabra, i agru- vots. El cas d'Alemanya és una mica més obtenir res, perquè només ets oposició i ment s'ha de parlar de l'ampliació, de par els madrilenys; a Catalunya teniu problemàtic, a causa del sistema, perquè són altres qui ho decideixen tot, o dir no, reforçar la presència verda en els països ICV amb una història, un currículum fort a d'altres països, com Itàlia, era una coa- estar al govern en coalició, on som que s'han de incorporar, perquè amb l'am- i també una presència important a nivell lició múltiple, de quatre, de cinc, de vuit minoritaris ara, i esperem no ser-ho un pliació hi haurà una rebaixa en el nombre local i autonòmic, però a Madrid no ho partits; a Alemanya, només dos partits. dia, i obtenir un 10, 15, 20% d'allò que de llocs. S'han d'estudiar estratègies, tenien. Això significa tenir una oficina a El paper dels Verds a nivell nacional és volem. Per a mi, això és un èxit, és un també aliances per tal que puguin sobre- Madrid i tenir una sèrie de grups que van d'una importància enorme, és més difícil, principi. És millor obtenir un 20 que viure els partits petits en aquest sistema. junts a Madrid. És un bon auguri per al perquè els Verds estan més units, els bel- cridar pel 100 i no obtenir res. Som el quart grup, i esperem continuar fu t u r . Ara, en aquesta Assemblea, parleu gues, els francesos, els italians, formant amb aquesta operació estratègica d'una estratègia per al 2003, quinze part d'una gran majoria podien ser més Com heu afrontat els Verds eur o- d'aliança amb l'esquerra. El debat conti- mesos abans; això no estava en la tradi- diversos en quant a posicionaments. Dins peus el debat sobre la guerra nuarà, naturalment. Possiblement tindrem ció dels Verds. Aquesta Federació ha del govern, el posicionament verd és més d'Afganistan? un congrés extraordinari amb els caps de impulsat amb molta antelació les estratè- clar i més crític. A Alemanya, només Aquest és un tema molt delicat. Per llista de tots els païssos, un treball que ja gies, i no en l'últim moment, en una amb dos partits, els Verds eren molt dife- exemple, a Alemanya, on els Verds són hem iniciat. operació de crisi. rents del govern, i això porta, amb la molt importants, i tenim el Ministeri mentalitat alemana, a dir "els verds no d'Assumptes Exteriors, és una mica irò- són fiables". Així doncs, per aquesta nic que totes les crisis, com Kosovo o situació de dos partits, no és fàcil per als Afganistan, s'han produït quan els Ver d s alemanys, especialment en moments de estàvem al Govern. Els Verds venim grans crisis, per exemple, dir "no estem d'una tradició pacifista i estant al Govern, totalment en contra de la llei d'immigra- estant al poder, havent no només de pro- ció". Amb Afganistan, jo crec que testar sinó d'actuar, governar, s'han de Schroëder hauria volgut que els Ver d s prendre decisions, i aquesta no va ser una diguessin n o, perquè hagués estat la decisió fàcil. La crisi d'Afganistan ha millor excusa per anar immediatament a creat un gran debat entre els Verds, i eleccions. També està l'opció d'una gran també problemes. Humanament, no era coalició entre Verds i socialistes. És fàcil decidir. Els altres partits estaven important demostrar que es pot governar, molt segurs d'allò que s'havia de fer. Els que s'és fiable, per arribar a un canvi real. Verds tenim l'experiència de Bòsnia, de A Alemanya, amb les nuclears; Ruanda. És fàcil dir: som totalment paci- Alemanya és el primer país que planifi- fistes i no volem cap intervenció de cap ca en 17 anys fer desparèixer les nucle- tipus; però el resultat de Ruanda, quin ha ars; això és un gran èxit. Amb el tema estat? Quin ha estat el de Bòsnia? I el del d'Afganistan, si en lloc dels Ve r d s Kosovo? Abans de la participació l'error haguessin estat els liberals, el posiciona- era que no hi havia un mandat legal de la ment alemany hagués estat més dur. La UE. La posició dels Verds europeus era, gent, també els crítics dels Verds, ha de pr i m e r , de donar molta importància a la pensar que hem aconseguit molt. Cal ser prevenció civil, la diplomàtica, la media- pragmàtic, és millor canviar les coses a ció, la consciència cultural de la mentali- poc a poc, poder començar a canviar les tat dels altres; aquesta seria una solució a coses estant al govern que no aconseguir ll a r g termini, no entendrem tots l’Islam res a l'oposició.■