La CPN Proposa Joan Saura Per Encapçalar La Candidatura Al

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

La CPN Proposa Joan Saura Per Encapçalar La Candidatura Al NÚM. 129 · ABRIL 2002 · PREU: 1,05 E LAtr REVISTA D’INICIAeT I V ballA P E R C A T A L U N Y A - V E R D S Publicació fundada el 1936 com a òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya La CPN proposa Joan Saura per encapçalar la candidatura al Parlament de Catalunya a Comissió Política Nacional d’ICV es va reunir S’ a p r ova explorar les possibilitats d’un acord electoral amb EUiA a Lleida el dissabte 9 de març. El president de la Comissió Política Intercomarcal de les Ter r e s Lde Lleida, Jesús Codera, va donar la benvinguda a la CPN, i va recordar algunes de les problemàtiques d’aquelles comarques, especialment les dificultats d’alguns sectors de la pagesia i la crisi de LEAR. La CPN va debatre i aprovar la memòria de comptes presentada per Pep Canal; Joan Herrera, portaveu d’ICV, va informar de les mobilitzacions promogudes pel Fòrum Social de Barcelona el cap de setmana de la cimera de Barcelona de la UE; Marc Rius, responsable d’estudis i programes d’ICV, va presentar un informe sobre les darre- res enquestes del CIS, i Joaquim Novella va presentar el document elaborat per la Sectorial d’Economia i Tre b a l l , Pr opostes per a l’ocupació de qualitat a Catalunya. Acords electorals Joan Saura va presentar l’Informe polític. L’I n f o r m e , aprovat per la Comissió Permanent, es va centrar en la proposta d’explorar un acord electoral amb Esquerra Unida i Alternativa. Saura plantejà la proposta estricta- ment a nivell electoral i no polític, doncs ICV té establerta la seva vinculació política a nivell d’Estat amb la Federació Els Verds-Esquerra Ver d a . L’informe presentat per Saura estableix que la nego- Procés de primàries Comptes clars ciació serà limitada en el temps, fins el mes de juny, i amb A Catalunya estem vivint una situació gairebé pree- En compliment dels compromisos adquirits a la un acord que inclogui les eleccions municipals, autonò- lectoral, bona part de les forces polítiques ja han decidit CPN, Pep Canal, responsable de finances i recuros miques i generals, i exclogui les europees. Es proposa qui encapçalarà les seves candidatures, cal que ICV ele- humans d’ICV, va presentar la memòria dels comptes de que les negociacions es realitzaran de forma centralitza- geixi el més aviat possible el seu cap de llista. Amb l’any 2001. Canal va informar a la CPN que es va con- da, amb transparència i seguiment per part de les orga n i t - aquest argument Jaume Bosch presentà, la proposta de feccionar i repartir a les organitzacions un programa zacions territorials. En funció de les situacions locals realització de primàries per a elegir el cap de llista, informàtic de gestió pressupostària i comptable que ha concretes es podran establir excepcions a l’acord a nivell d’acord amb allò que estableixen les Normes de de permetre la integració de tots els pressupostos d’ICV. municipal. Finalment, el possible acord serà sotmès a un Funcionament d’ICV. La situació econòmica-patrimonial ha millorat respecte referèndum entre els adherits i adherides d’ICV. Bosch proposà dos mètodes en funció de si es pre- a l’any anterior, però això no pot amagar que el nostre pres- Saura sintetitzà les raons de l’acord en quatre idees senten una o més d’una candidatura. Si només hi ha supost és clarament deficitari i que aquest dèficit s’ha vist concretes: l’experiència electoral demostra que quan una candidatura les organitzacions locals realitzaran apaivagat pels ingressos extraordinaris obtinguts durant anem units sumem i es produeixen avenços electorals; una consulta interna entre tots els adherits i adherides l’exercici, en concret per l’herència del company Víctor. que les raons per les quals es va produir el trencament en la forma que considerin més oportuna. Si es presen- Jaume Graupera, en nom de la Comissió de han estat superades, IU ha abandonat la política de l’an- ta més d’una candidatura es realitzaran unes eleccions Comptes, que vetlla pel rigor i la transparència dels guitisme tot i que no ha renovat a fons el seu projecte primàries tal com estableixen les Normes de comptes d’ICV va donar, en nom de la comissió, la seva polític; que hi ha raons polítiques que permeten pensar Funcionament. conformitat amb els comptes presentats per Pep Canal. que un nou trencament no es produirà i perquè estem en Jaume Bosch va presentar, en nom de la Comissió L’any 2000, un any encara electoral, el dèficit va ser un moment polític favorable a una victòria de les esque- Permanent, la proposta de candidatura de Joan Saura de 83.997.000 de ptes., el 2001 el dèficit ha estat de rres el 2003. En aquest sentit és fonamental sumar tots com a cap de llista d’ICV a Barcelona per a les prope- 22.235.126 de ptes., una reducció en relació a l’any els vots de l’esquerra radical perquè el conjunt de les res eleccions al Parlament de Catalunya. La CPN com a anterior de 61.761.874 de ptes. El 2001 es preveia un esquerres sumin més de 68 escons, aconseguint la majo- màxim organisme de direcció d’ICV, ha de fer una pro- dèficit de 20 milions de ptes, que finalment va quedar en ria al Parlament de Catalunya. La divisió de l’espai de posta concreta al conjunt de l’organització, amb inde- 8 milions de ptes., per les raons esmentades. l’esquerra radical va ser decisiu per a una nova victòria pendència que es puguin presentar més candidatures. de CiU a les eleccions al Parlament del 99. Per Jaume Bosch la candidatura més adient és la del CALENDARI DEL PROCÉS DE PRIMÀRIES Joan Saura va destacar en el resum que: “No signa- President d’ICV, que ja va ser votat en el procés de la rem un acord a qualsevol preu. No signarem un acord 6a Assemblea, i la línia política que impulsa ha estat 9 de març (CPN) que ens dilueixi, que ens porti problemes o que afeblei- plenament ratificada a la 7a Assemblea Nacional. Aprovació de la Normativa. xi el projecte de futur que estem construint.” És fona- Proposta de Cap de Llista. mental que ICV lideri l’espai a l’esquerra dels socialis- VOTACIONS 18 de març a 5 d’abril tes. L’acord pot facilitar una majoria d’esquerres i al Període per presentar noves propostes mateix temps el creixement electoral ens ha de perme- – Memòria de les finances d’ICV del 2001, aprovada (individuals amb 50 signatures d’adherits/es tre condicionar la nova majoria per aconseguir que el per unanimitat. o 3 organitzacions d’ICV). canvi sigui d’esquerres. – Iniciar l’exploració d’un acord electoral amb EUiA, 8 d’abril (Comissió Permanent) La comissió negociadora estarà formada per part 74 vots a favor, 12 en contra i 11 abstencions. Proclamació de candidats/es. d’ICV per Jaume Bosch, vicepresident d’ICV, Lluís – Mètode proposat per a l’elecció d’encapçalament 15 d’abril a 20 de maig Te j e d o r, responsable de política municipal i Quim electoral, aprovat amb una abstenció i la resta Informació i debat a les organitzacions i procés Mestre, president d’ICV de Barcelona. Els presidents i de vots favorables. de votació/consulta interna. presidentes de les Comissions Polítiques Locals es – Proposta de candidatura de Joan Saura, aprovat 25 de maig (CPN) podran incorporar a la comissió negociadora en funció amb una abstenció i la resta de vots favorables. Proclamació de Cap de Llista. de la qüestió concreta que s’estigui negociant. 2 T R I B U N A treball NÚM. 129 - ABRIL 2002 El preu de l’ambigüitat JA U M E BO S C H VI C E P R E S I D E N T D’ I C V a mobilització que els carrers de Barcelona han No obstant això, el que s’ha viscut aquests dies no viscut durant una setmana representa una notícia neix del no res. Les anteriors mobilitzacions, en espe- Lpolítica de primera magnitud. Ningú pot preten- cial la de Gènova, varen despertar gran interès a dre monopolitzar un èxit basat en la participació activa Catalunya, que ja havia protestat per la reunió prevista d’infinitat de grups i persones, ni tan sols els encertats del Banc Mundial l’any passat. El Fòrum de Porto impulsors de les activitats alternatives a la Cimera euro- Alegre, celebrat el mes de febrer, va tenir una gran pea, la Campanya contra l’Europa del Capital i el repercussió en els mitjans de comunicació i en l’opinió Fòrum Social de Barcelona; molt menys els partits polí- pública del nostre país. Inclòs els que somreien amb un tics que hi van donar suport. El moviment generat és cert menyspreu quan se’ls comentava la importància de massa plural i lliure perquè pugui ser encotillat en una la primera edició desenvolupada fa més d’un any, s’han única organització. vist obligats ara a ubicar-se entre Davos i la ciutat bra- Però, reconegut l’anterior, és perfectament legítim silera. És per tot això, que ICV s’ha mogut amb extre- interrogar-se sobre les conseqüències polítiques de set ma comoditat en l’ambient generat aquests dies. dies de març que ens han permès contemplar milers i No pretenem apropiar-nos-el; encara que volguéssim, milers de persones exigint ser escoltades i reivindicant no podríem. Però som part d’aquest moviment: gent el seu dret a definir el futur.
Recommended publications
  • El Govern Explica L'acció Feta Aquesta Legislatura En Una Roda De Premsa
    Mil dies de Govern 2004 2006 El Govern explica l’acció feta aquesta legislatura en una roda de premsa extraordinària Els cinc consellers que encapçalen les comissions governamentals han fet balanç de la gestió de l’executiu El Govern ha fet balanç avui de l’acció feta durant aquesta legislatura en una conferència de premsa extraordinària, al Palau de la Generalitat, que ha posat l’accent en les actuacions que han contribuït a la transformació social, econòmica i institucional de Catalunya en el decurs d’aquests mil dies de mandat. En l’acte, els responsables de les Comissions de Govern, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques i Portaveu, Joaquim Nadal; el conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura; la consellera d’Interior, Montserrat Tura; el conseller d’Economia, Antoni Castells, i la consellera de Salut, Marina Geli, han fet balanç del mandat. En la conferència de premsa també s’ha presentat el document “Mil dies de Govern 2004-2006”, que recull de manera panoràmica els resultats de la gestió de l’executiu durant aquesta etapa de la Generalitat, amb tot un conjunt de fets i dades per ajudar a valorar l’obra col·lectiva del Govern de Catalunya. Així, en base als quatre eixos establerts pels acords del Tinell, el document “Mil dies de Govern 2004-2006” ressegueix la gestió de l’executiu en l’àmbit de l’autogovern i la qualitat democràtica, en l’impuls de l’economia, en les polítiques socials, en la planificació territorial i la preservació del medi ambient i, també, per descomptat, en l’elaboració del nou Estatut.
    [Show full text]
  • Marisol Argüeta De Barillas
    Curso 2010/2011 INDICE DE PONENTES XAVIER TRIAS Presidente del Grupo Municipal CiU en el Ayuntamiento de Barcelona 22 de septiembre de 2010 CELESTINO CORBACHO Ministro de Trabajo e Inmigración 5 de octubre de 2010 MARINA GELI Consellera de Salud de la Generalitat de Catalunya 6 de octubre de 2010 PADRE ABAD JOSEP MARÍA SOLER Abad de Montserrat 14 de octubre de 2010 ALBERT RIVERA Presidente de CIUDADANOS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA 19 de octubre de 2010 JOAN SAURA Conseller de Interior, Relaciones Institucionales y Participación de la Generalitat de Catalunya y Presidente de Iniciativa per Catalunya Verds 22 de octubre de 2010 JOSEP FÉLIX BALLESTEROS Alcalde de Tarragona 26 de octubre de 2010 JOAN HERRERA Secretario General de INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS (ICV) y Portavoz de ICV en el CONGRESO DE LOS DIPUTADOS 29 de octubre de 2010 JOAN LAPORTA Candidato de SOLIDARITAT CATALANA per la INDEPENDÈNCIA (SI) a la presidencia de la Generalitat de Catalunya 2 de noviembre de 2010 JAAN ALBRECHT Presidente de Star Alliance 4 de noviembre de 2010 ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO Presidenta del PP de Cataluña 5 de noviembre de 2010 JOAN CARRETERO Presidente de REAGRUPAMENT 8 de noviembre de 2010 1 Curso 2010/2011 JOAN PUIGCERCÓS Presidente de Esquerra Republicana de Catalunya-ERC 9 de noviembre de 2010 ARTUR MAS Presidente de CONVERGÈNCIA i UNIÓ (CiU) 11 de noviembre de 2010 JOSÉ MONTILLA President de la Generalitat de Catalunya 15 de noviembre de 2010 ANÁLISIS DE LOS RESULTADOS EN LAS ELECCIONES AL PARLAMENT DE CATLUNYA con MIQUEL ICETA, Viceprimer Secretario
    [Show full text]
  • Activitat Parlamentària
    Activitat Parlamentària • Presentació de Joan Saura, conseller de Relacions Institucionals i Participació • Balanç de la la VII Legislatura Direcció General de Relacions Institucionals • L’Estatut de 2006 Carles Viver i Pi-Sunyer • Novetat legislativa • La reforma dels Reglaments de les Octubre 2006 Octubre 10 cambres legislatives autonòmiques Direcció General de Relacions Institucionals Núm. • El nou Reglament del Parlament de Catalunya Imma Folchi i Bonafonte • La reforma del Reglamento del Parla- mento de Andalucía. Un esquema de sus principales novedades José Antonio Víboras Jiménez • Nuevas tecnologías en las relaciones Parlamentària Parlamentària Gobierno-Parlamento. El intercambio de comunicaciones entre el Parlamento Vasco y el Gobierno Vasco utilizando la firma electrónica Activitat José Luis Errekatxo Labandibar Núm.10 Generalitat de Catalunya Departament de Relacions Institucionals Octubre 2006 i Participació Núm.10 Octubre 2006 Activitat Parlamentària Núm. 10 - octubre 2006 Direcció General de Relacions Institucionals Departament de Relacions Institucionals i Participació Generalitat de Catalunya Avinguda Diagonal, 409 08008 Barcelona Tel. 93 552 60 33 Fax 93 552 60 50 [email protected] www.gencat.net/drep Directora Carme Tolosana i Cidón Coordinadors Ramon Prat i Bofill i Roser Serra i Albert Consell de Redacció Joaquim Brugué Torruella, Antonio Revilla Delgado i Conxita Montoro Cortés Traducció T&S Fotografies Parlament de Catalunya Info Catalunya Direcció General de Relacions Institucionals Disseny i producció gràfica Primer Segona Serveis de Comunicació Tractament de dades Iolanda Gaig i German, Bibi Pérez del Pulgar, Cristina Botella, Carme Felius, Gemma Parera i Meritxell Lluís Coordinació administrativa Maria Vila d’Abadal i Cristina Morillas Dipòsit legal B-10277-01 ISSN 1577-7162 Tiratge 3.200 exemplars Portada Jaume I presidint les Corts Catalanoaragoneses Constitucions de Catalunya 1495.
    [Show full text]
  • Actas Del Congreso Internacional De Archivos Y Derechos Humanos
    ACTAS DEL CONGRESO INTERNACIONAL DE ARCHIVOS Y DERECHOS HUMANOS: EL ACCESO Y LA DESCLASIFICACIÓN DE LOS DOCUMENTOS Sarrià de Ter, 2-4 de Octubre de 2008 Edita: Ayuntamiento de Sarrià de Ter Diputación de Girona – Archivo General Archiveros sin Fronteras Coordinadora: M. Assumpció Colomer Arcas Diseño: Scata Disseny Traducciones y corrección: Traduccions Link Edición DVD: Blue Beat Projectes Audiovisuals Maquetación e impresión: Impremta Pagès (Anglès) Fotografías portadas: Archivo Histórico de la Policía Nacional de Guatemala. Procuradoría de los Derechos Humanos de Guatemala. Fotografías del congreso: Jaume Roca - Archivo Municipal de Sarrià de Ter. Pere Duran – Diputación de Girona Depósito legal: GI-594-2009 Comité de Honor Alcalde del Ayuntamiento de Sarrià de Ter, Sr. Roger Torrent Conseller de Interior, Relaciones Institucionales y Participación de la Generalitat de Cataluña, Sr. Joan Saura Presidente de la Diputación de Girona, Sr. Enric Vilert Director General de Relaciones Culturales y Científicas de la AECID, Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación, Sr. Alfons Martinell Rectora de la Universidad de Girona, Sra. Anna M. Geli Director de la Cátedra UNESCO en Girona, Sr. Antoni Vilà Comité Científico Presidenta de la Asociación de Archiveros sin Fronteras, Sra. Mariona Corominas Subdirector general de Archivos y Gestión Documental de la Generalitat de Cataluña, Sr. Ramon Alberch Directora del Archivo de la Diputación de Girona, Sra. M. Assumpció Colomer Directora del Archivo del Distrito de Gràcia de Barcelona, Sra. Imma Moratalla Directora del Archivo del Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña, delegación de Lleida, Sra. Montserrat Cervera Comité Organizador Concejal de Desarrollo Local del Ayuntamiento de Sarrià de Ter, Sr.
    [Show full text]
  • Agenda D'actes Del Govern a La Fira Del Llibre De
    AGENDA D’ACTES DEL GOVERN A LA FIRA DEL LLIBRE DE FRANKFURT DILLUNS, 8 D’OCTUBRE 12.00 hores. Institut Max Planck (Neuenheimer Feld 535; D-69120). Heidelberg El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, es reunirà amb el director i diversos investigadors de l’Institut Marx Planck, dedicat a la investigació del federalisme, la legislació internacional i el dret públic comparat. L’acompanyarà el director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, Carles Viver. 19.00 hores. Frankfurter Kunstverein (Steinernes Haus am Römerberg Markt 44). Frankfurt El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, assistiran a la inauguració de l’exposició de la col·lecció del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) al Frankfurter Kunstverein. A l’acte també hi assistirà el president del Parlament, Ernest Benach. 1 DIMARTS, 9 D’OCTUBRE 13.30 hores. Restaurant Signatures Veranda. Hotel Intercontinental (Wilhem-Leuschner Strasse, 43). Frankfurt El president de la Generalitat, José Montilla, oferirà un dinar als directius i responsables de l’Institut Ramon Llull i de la Fira de Frankfurt. Els mitjans de comunicació podran prendre imatges al principi de la reunió. 17.00 hores. Sala Harmonie/Congress Center. Fira de Frankfurt (Ludwinh- Erhard-Anlage,1). Frankfurt El president de la Generalitat, José Montilla, assistirà a la inauguració de la Fira de Frankfurt. El president farà un discurs en el marc de la inauguració. També hi seran presents el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.
    [Show full text]
  • El PP Vol Enfortir L'estat I Les Penes Pels Delictes
    AVUI ◆ ◆ dimecres 14 POLÍTICA 19 de desembre del 2001 EL CONGRÉS DELS POPULARS XIV Congrés Anna Grau MADRID El PP vol enfortir l’Estat i les penes Les quatre ponènci- es del congrés del PP presentades ahir pels delictes contra la convivència apunten en el seu Políticament, les ponències Gabriel Elorriaga. En realitat, seva plena vigència”. I s’afe- no es fa extensiva al camp conjunt a un enfor- més rellevants són la que tots dos textos es comple- geix: “Hem comprovat que és econòmic; totes les ponències desenvolupa el concepte de menten per definir un horit- a l’Estat on els ciutadans i la posen l’accent en el centre timent de l’Estat i a “patriotisme constitucional”, zó molt més bel·ligerant en la resta d’institucions adrecen reformista com a divisa ideo- un enduriment pe- a càrrec de Josep Piqué i Ma- defensa del paper de l’Estat les seves demandes quan ve- lògica invariable. “Governar nal de la lluita anti- ría San Gil, i la que analitza el com a garant de la seguretat uen amenaçada la seva con- és reformar”, s’arriba a afir- paper de l’Estat al segle XXI, davant l’amenaça terrorista. vivència i llibertat”. mar. Sobretot la ponència Cap terrorista. signada per Pilar del Castillo i Piqué i San Gil defensen el a la nova societat de la plena ........................................................................................... pacte antiterrorista promo- Més eficiència ocupació i les oportunitats, de la gut per PP i PSOE com una Això mena amb naturalitat qual són autors Elvira Rodrí- expressió poc menys que em- els ponents populars a apos- guez i José Manuel Soria, avi- blemàtica del “patriotisme tar perquè l’Estat recuperi les sa que el PP continuarà amb constitucional” que predi- seves funcions bàsiques i les la seva onada reformadora i quen.
    [Show full text]
  • International Catalan Institute for Peace
    LAW INTERNATIONAL CATALAN INSTITUTE FOR PEACE LAW Published on DOGC 5030 – 17.12.2007 © Institut Català Internacional per la Pau Juliol 2009 THE DEpaRTMENT knowledge and research, and its desire to foster the values and content of peace, OF THE PRESIDENTI justice and solidarity of the country’s educational institutes. Within this context then, it is signifi- cant that in 2003 the Parliament passed The President of the Catalan Law 21/2003, of the 4th July, concerning Government the fostering of a culture of peace, with the unanimous support of all parliamen- The Catalan Parliament and I, on behalf tary groups. It was the first Law of its kind of all of its citizens, enact the following to be passed in the Spanish State, making in the name of the King and the accord Catalonia a pioneer in the collective duty established by Article 65 of the Statue of to foster a culture of peace. With this Autonomy of Catalonia. decision, the Parliament was responding to the demands of the peace movements LAW that, over recent decades, had become deeply rooted in society, as evidenced PREAMBLE by the refusal of the people of Catalonia to employ violence as a form of political Catalonia is, and always has been, a land expression during the Transition to demo- which has fostered peace, both within cracy, the majority opposition to Spain’s and beyond its own borders. Back in the joining NATO, or the massive demonstra- Middle Ages it had already established tions against the Gulf War and, institutions that transformed, resolved in February 2003, against Spain’s and managed conflicts with the lowest de- participation in the war in Iraq.
    [Show full text]
  • Democratic Transition Trail in LH
    DEMOCRATIC TRANSITION TRAIL IN L’HOSPITALET DE LLOBREGAT. Educational resource Agustín Castellano Bueno March 2014 Democratic Transition Trail in L’Hospitalet de Llobregat CONTENTS Presentation 3 Introduction 5 Educational resource 6 General objectives 6 Development of the activity • Preliminary observations and considerations 7 • List of sites grouped by districts 7 • Subject matter addressed on the trail 8 Chronological framework and context 9 L’Hospitalet de Llobregat 9 • Population 9 • Urban planning 10 • Economy and society 10 Sites 1. Club Pimpinela 12 2. Parc de la Marquesa 13 3. Sant Ramon Nonat Parish 14 4. Samper SA and Frasquerias Pedret 15 5. Hospital General de L’Hospitalet 16 6. Electrical towers 18 7. La Florida Social Centre 19 8. Nostra Senyora de la Llum Parish 19 9. Blocs Florida (Florida Housing Towers) 21 10. Parc de Les Planes / La Cardoner 21 11. Torras i Bages Secondary School 22 12. Plaça de la Carpa 22 13. Casa de la Reconciliació 24 14. Can Serra School for Adults 26 15. Conscientiou s Objectors Group of Can Serra 27 16. La Farga - Altos Hornos de Cataluña S.A. 28 17. Centre Catòlic 31 18. L’Ajuntament (City Hall) 33 19. l’Illa dels Sindicats (Trade Union Block) 35 20. Sant Josep Parish 36 21. El Pont de la Llibertat (Freedom Br idge) 36 22. Sant Isidre Parish 37 23. Bellvitge Residential Towers and Residents’ Association 38 24. Bellvitge Hospital 39 25. El Gornal Housing Estate 40 Bibliography 41 Websites 43 Trail route 44 Route in Google Maps with on -line resources 46 Activity card 47 List of images and documents 48 2 Democratic Transition Trail in L’Hospitalet de Llobregat DEMOCRATIC TRANSITION TRAIL IN L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Presentation The Museum of L’Hospitalet will devote the Can Riera farmhouse (16th c.), one of its three main buildings located on the Xipreret Street heritage axis, to democratic memory.
    [Show full text]
  • Aplicació De Les Quotes De Gènere a Catalunya
    Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració Treball de Fi de Grau Curs acadèmic 2016-2017 APLICACIÓ DE LES QUOTES DE GÈNERE A CATALUNYA Estudi de l’evolució de la representació de les dones a les principals organitzacions públiques catalanes al període 2003-2015 Lorena Velasco Lozano U85170 Tutor/a del Treball Jose Maria Castellanos DECLARACIÓ D’AUTORIA I ORIGINALITAT Jo, Lorena Velasco Lozano, certifico que el present treball no ha estat presentat per a l’avaluació de cap altre assignatura, ja sigui en part o en la seva totalitat. Certifico també que el seu contingut és original i que són l’única autora, no incloent cap material anteriorment publicat o escrit per altres persones, llevat d’aquells casos indicats al llarg del text. Lorena Velasco Lozano Barcelona, 04 de maig del 2017 “El prolongat esclavatge de les dones és la pàgina més negra de la història humana”. Elisabet Cady Stanton, líder sufragista britànica. Resum executiu La present recerca té com objectiu analitzar el grau del compliment de les quotes de gènere a diversos òrgans públics catalans en el període 2003-2015, per estudiar la incidència de l’aprovació de la Llei per la igualtat efectiva d’homes i dones l’any 2007. Per això, l’anàlisi del període previ i posterior a l’entrada en vigor de la llei ofereix dades sobre l’impacte real d’aquesta mesura. L’anàlisi, però, va més enllà de la incidència quantitativa i es centra en el poder real dels llocs ocupats per les dones. Així, s’analitza si ocupen càrrecs de rellevància al Parlament, si tenen les carteres més destacades a les regidories municipals i si son directores de primer ordre a les empreses públiques.
    [Show full text]
  • La Generalitat Proposa Substituir Les Províncies Per Set Vegueries
    El Periódico Página 1 de 2 dc.15 des. 2004 Edición en castellano | EL PERIÒDIC D'ANDORRA USUARI: Elsa Pineda MODIFICAR: DADES | SERVEIS | DONAR-SE DE BAIXA | SORTIR | AJUDA Buscador EDICIÓ PAPER El Periódico - edició impresa POLÍTICA Portada paper Titulars del dia LA GESTIÓ DEL TRIPARTIT // L'ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI Tema del dia La Generalitat proposa substituir les Opinió províncies per set vegueries Humor gràfic • Les quatre diputacions quedarien diluïdes en l'administració dels Internacional nous òrgans territorials Política • L'ordenació en preparació seria vàlida per a les eleccions locals però no per a les generals Economia Borsa ELIANNE ROS / CARLES COLS Coses de la Vida BARCELONA Societat La Generalitat va subscriure ahir un Gran Barcelona principi d'acord per dividir el territori Catalunya català en set vegueries, que substituirien les actuals províncies a Tecnologies tots els efectes excepte en les publicidad Esports eleccions generals. Les diputacions Espectacles quedarien subsumides per l'administració de la nova organització Cultura territorial, formada per les vegueries Gent de Barcelona, Girona, Pirineu i Aran, Tele + Ràdio Ponent, Catalunya central, Camp de Si desitja veure el gràfic en PDF faci un click a la Tarragona i Terres de l'Ebre, Agenda i Serveis imatge. designacions encara no definitives. La Els + llegits idea havia passat uns quants mesos El Periódico en PDF de maduració als despatxos del Govern català. EN IMATGES El conseller de Relacions • Millau, el viaducte del vertigen Institucionals, Joan Saura, en va • Nadal a BCN explicar la fórmula: com que un canvi • Festival de Cine de circumscripcions ha de ser aprovat Sitges 2004 per una llei orgànica, s'aprofitaria que EDICIONS ANTERIOR • Ucraïna en crisi Consulta de l'hemerotec l'Estatut té aquest rang, i que l'article • La temporada buscador d'articles d'esquí 141 de la Constitució deixa oberta la publicats a • Copa Davis porta a una modificació dels lí- mits EL PERIÓDICO • Fugida del foc provincials i a un canvi de nom • Dia Mundial contra PER CONSULTAR la Sida d'aquests límits.
    [Show full text]
  • Montilla Desautoriza a Saura Por Pedir
    Tirada: 442.054 Difusión: 336.286 El4 MUNDO 21 nov. 09 Pag. 16 Joan Saura, analizará el desplie- gue del nuevo Estatut y Ia situa- Montilla desautoriza cion creada por el retraso de Ia sentencia del TC, dentro del ciclo a Saura por pedir Fónim Europas. El diputado del PSC David Perez recordó que La posicion socialista la dim!s!On del TC es ebien conocidas: <<No comparti- mos esta propuestas. Montilla, por Critica a! tribunal por su tardanza en su parte, pidiO al TC que dicte la sentencia del Estatut <<lo antes po- decidir la sentencia sobre el 'Estatut' sibles y que <<digs que es constitu- cionals. <<Lo que deberia hacer el XIANA SICCARDI / Barcelona motivada por diferencias de crite- TC es agilizar sus trabajos y dictar Los distintos puntos de vista entre rios. En una conferencia en Ma- sentencia. E intentar no hacer de PSC e ICVvolvieron a mostrarse drid, Saura subrayd que <<existe di- tercera caniara y sentenciar que el ayer en relación a! Estatut. Tanto visjdn<< en el Constitucional sabre el Estatut es plenamente constitucio- es as!, que el presidente catalán, Jo- Estotut, y que <<ante el bloqueo<> de nal. Es lo que creo quo espera Ia seMontilla, desautorizó a su con- Ia sentencia, <da incapacidads y <<las El consejero de Interior de Ia Generalitat, Joan Saura, ayer en Madrid. <EFE sociedad catalanas, afirmO. seller de Interior, el ecosocialista interferenciass, seria simportante El diputado del PP en el Parla- Joan Saura, quien habia dicho, por que el TC, en un gesto de valentla, Sus declaraciones no pasaron sidente de su partido, Iniciativa permento catalán Josep Llobet tildO Ia mañana, que los miembros del dimitiera y facilitara su renova- desapercibidas.
    [Show full text]
  • Joan Josep Nuet: “La CUP Ens Ha Demanat Que Trenquem Amb Iniciativa Però El Temps De Les Baralles S’Ha Acabat”
    Joan Josep Nuet: “La CUP ens ha demanat que trenquem amb Iniciativa però el temps de les baralles s’ha acabat” Joan Josep Nuet (Reus, 1964) és l’actual coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i di- putat al Congrés dels Diputats. Llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona. L’any 1986 va ingressar al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) i al sindicat CCOO. Mentre es desmembrava la Unió Soviètica, ell aconseguia la seva primera acta com a regidor comunista a Montcada i Reixac. Va deixar la feina d’agent comercial, en el sector del metall i de la química industrial, el 2006 quan va ser escollit senador per designació autonòmica. Actualment també és membre de la direcció d’Izquierda Unida. No ha deixat mai de pagar la quota de soci al Casal de Cuba de Barcelona. Com arriba un noi de Reus a ser el líder dels comunistes de Catalunya? Reus, en la història de Catalunya, té un paper cabdal. Va ser la segona ciutat més poblada del país, després de Barcelona, a finals del segle XIX. Reus ha parit molta gent important! No em vull comparar… però gent com Gaudí, el general Prim o l’anarquista Joan Garcia Oliver. Sempre ha estat una ciutat amb una vocació més cosmopolita. Culturalment és una ciutat molt més potent que Tarragona. Però tu has fet més vida política a Montcada i Reixac. Has estat regidor. Coneixes els barris obrers de l’àrea metropolitana de Barcelona. Acabaran votant extrema dreta o Ciutadans? Seguiran votant el PSC? Tornaran a votar comunista? Aquests barris obrers acumulen una crisi de fractura.
    [Show full text]