Publicació fundadael1936 comaòrgan central delPartit SocialistaUnificat deCatalunya LA REVISTA D’INICIATIVA PERCATALUNYA VERDS

treballNÚM. 152 · MAIG 2005 · PREU: 1,05€

Joan Saura i Neus Català, davant el forn crematori de Ravensbrück

Foto: Jordi Bedmar 2 N E condemnes quevacompliraBarcelona iBurgos. guerra asismesosidosanysdepresó respectivament, ser condemnatsimultàniamentperdosconsellsde a França. L’any següent,vatornaraserdetinguti vegada, vaassistircomadelegatalICongrésdelPSUC l’any 1956.Acabatdesortirlapresó perprimera qual cosafouempresonat diversos cops. paper actiuenlesmobilitzacionsantifranquistes, perla direcció delpartitaTerrassa. Apartirdel1957,tinguéun lans. AfiliatalPSUC,el1954passàaformarpartdela bastió delalluitaantifranquista delstreballadors cata- Catalunya, establint-seaTerrassa, enaquellsanysun les minesd’Almoradiel. Al1951 Ciprianovamarxara a treballar enunacompanyiaminero-metal·lúrgica, a sota vigilànciaillavors totsdos,pare ifill,vancomençar germans petits.L’any 1943vanalliberar elseupare totes lesresponsabilitats familiars itenircura delscinc empresonada. Ambnomésdotzeanysvahaverd’assumir 6 anysdepresó ipocdespréslasevamare vasertambé Un copacabadalaguerra elseupare vasercondemnata president delaFundacióNous Horitzons vacloure laconferència. SEAT, ideToni Ferigo,secretari FIM(CSICItàlia).LaintervenciódeRicard Gomà, amb lesintervencionsd’Eduardo Peirocelli iCarles Vallejo, portaveusdel'Associació presentada perTomàs Chicharro, president delaConfederació. L’acte vacomptartambé Imatge delaconferència I MOVIMENTOBRER.LASEAT MEMÒRIA HISTÒRICA Enric Pubill,presidentdel’Associaciód’ExpresosPolítics,iJoanSaura,d’ICV D’EXPRESOS POLÍTICS PREMI AL’ASSOCIACIÓ CATALANA TREBALL 152 Les detencionsielsempresonaments vancomençar Catalunya ilaFundacióNousHoritons,sobre elmovimentobrer ilafàbricaSEAT organitzada perlaConfederació peralaMemòriaHistòricaiDemocràticade l passat26d’abrilesvacelebrar al Museud'HistòriadeCatalunyaunaconferència

García deixésl’escolaicomencésatreballar depastor. Real), lesnecessitatsfamiliars vanferqueCipriano ascut al1927aManzanares delaMancha(Ciudad GENT D’ICV ARA FA DEU ANYSENSVA DEIXARL’HISTÒRIC DIRIGENT CIPRIANO GARCÍA,ELDIPUTAT DELSPOBRES que portaelseunomal’AssociacióCatalanad’ExpresosPolítics. El mesdemaig1995moriael“Cipri”,undelsmembresfundadorsCCOOidirigentdelPSUC.ICVhadeciditenguanyatorgar Cipriano García cadaprimerdemaig. mat company, desdel’any2002 ICVlliura elpremi municipals, l’any1995.Comahomenatgeaquestesti- un accidentdurant unaencartelladaalessegüents d'Iniciativa perCatalunyaenelscomicisde1991. Moríen passar aCastelldefels,onencapçalàlesllistesmunicipals Catalunya, de1984a1988.Elsseusúltimsanyselsva Corts deMadrid1979a1982ialParlament de partit. accedí perprimercopalscomitèscentral iexecutiudel i desprésalVallès OrientaliOccidental.L’any 1965 Va organitzar lesComissionsObreres, primeraTerrassa que finsaleshores haviaestatl’oposiciósindicalobrera. 1964 vapodersortirenllibertat. presó peròmitjançantl’aplicaciódel’indultgeneral al amb sismilitantsmésdelPSUCdeTerrassa a24anysde de Jordi Pujol.Ciprianovatornarasercondemnatjunt niments delPalau delaMúsicaaBarcelona iladetenció degut alasevaparticipacióenlesprotestes pelsesdeve- empresonat ijutjatdenoul’anysegüent,aquestcop al partitiamblasevatascasindicalperòvaacabar Un copinstaurada lademocràcia,vaserdiputatales Fora delapresó vadonarformaorganitzada aallò Al 1959,denoulliure vaseguiramblasevaactivitat T E A i dinamitzantambelsanys. d’aquesta associaciós’haanatrenovant lluny delsmurs ilescel·les.Latrajectòria a reintegrar-se alavidaquotidiana acabaven desortirlapresó, ajudant-los que donavensuportalscompanys quan esvanorganitzar grupsd’expresos lluita antifranquista, elsanys1966-1968, Polítics neixenlaclandestinitatde nacionals deCatalunya. l’avenç delsdrets socialsidelsdrets tats polítiquesisocialsdestacadesen L’objectiu delpremi ésreconèixer activi- moració del69èaniversari delPSUC. pròxim 22dejuliolenl’actecomme- i promoure novesiniciatives perla de lesentitatsicol·lectiusconfederats principal ésladecoordinar elsesforços la memòriahistòrica.Lasevafinalitat entitats quetreballaven perrecuperar d’apropament iconfluènciadediferents que neixdesprésd’unllarg període Democràtica deCatalunya,plataforma Confederació perlaMemòria Històrica i L’Associació Catalanad’Expresos Tàpies, iseràlliurat al’Associació el en unaiguafortdelpintorAntoni l premi CiprianoGarcia consisteix “Retrobament”, editadaperla cat elprimernúmero delarevista quest mesdemaighasortitpubli- T Cipriano García,durantunacteelectoral cament. societat mésjustasocialmentieconòmi- pels drets humans,delalluitaperuna de lademocràciareal, delrespecte de referència: ladefensadellibertat, país isempre conservantelsseuspunts activament delavidapolíticadelnostre generant novesiniciativesiparticipant és unaentitatquecontinuaviva, va patirelpaís.Desprésd’anysdelluita, lluita antifranquista idelarepressió que peració delamemòriahistòrica l’altra, constituir-seenmotordelarecu- pels expresos peròsobretot moral, iper reconeixement econòmic,políticisocial vessant: perunabandareivindicar un va orientar-seatreballar enunadoble ció de lalleid’amnistia,elseutreball de lagentgran oLesdonesdel36. Federació d’associacionsdemocràtiques Llibertat del’HospitaletLlobregat, la de laSEAT, l’Associació Pont dela Memorial democràticdelstreballadors a laMemòriaHistòrica”,l’Associació Horitzons através delseu“Institut per la Confederació, laFundacióNous democràtics. Entre d’altres, formenpart a lesnovesgeneracions delsseus valors ria històricaidemocràticalaprojecció recuperació imantenimentdelamemò- Amb elnoumarc políticiladeclara- RETROBAMENT T la terceraediciódelpremi REVISTA T EDITORIAL GENT GRAN

LA MEDITERRÀNIA, I LA POLÍTICA TRIBUNA UN MAR QUE ENS UNEIX Sovint se senten veus proclamant i reclamant la presència del col·lectiu de la “gent gran” en la fun- ció política, com el mecanisme més eficaç en la defensa dels seus interessos, basant-se en la força l 2005 és l'any de la Mediterrània, una iniciativa que suposarien vuit milions de vots. de la UE que commemora la celebració a EBarcelona de la primera cimera euromediterrània. JOAN MANUEL VELASCO / VICENÇ GIL però lògicament cadascú ha assumit i es deu al programa En els propers mesos, institucions i moviments Àmbit de Gent Gran d’ICV del partit que representa, i encara que comparteixen socials provaran de nou d'acordar iniciatives políti- cadascú la política d’interessos de la “gent gran”, i encara ques a Barcelona. Al mes de juny tindrà lloc el es propostes van des de la creació d’un lobby de la que els seus interessos poden ser-hi comuns, les estratè- Fòrum Social de la Mediterrània, que seguint l'esperit gent gran, creant un partit polític que concorrés a gies i actituds poden ser diferents i es veuran enfrontats; de Porto Alegre, pretén conformar un espai d'arti- Lles eleccions, sobretot a les generals, fins a la inclu- això sol passar perquè comparteixen i es veuen compro- culació regional entre col·lectius mediterranis, per sió de jubilats i pensionistes a les llistes electorals dels mesos pel programa polític del partit que representen. tal de generar alternatives a l'actual procés de glo- partits polítics més importants. Amb tot, les persones grans en un partit polític poden balització neoliberal. Al novembre es celebrarà la En el primer cas, tan hipotètic com segurament ine- aportar el gran bagatge d’experiència acumulada durant conferència euromediterrània, la cimera de caps ficaç, hauria de constituir-se un partit en què el consens la seva vida, molts d’ells de lluita antifranquista i de dedi- d'estat i primers ministres dels estats de la UE i només seria possible en programes de defensa dels inte- car moltes, moltes hores de feina, en pro dels drets socials altres països de la conca mediterrània. De forma ressos directes del col·lectiu, i tot així aquest consens, que i cívics. Els partits polítics no poden deixar de banda paral·lela, la Generalitat organitzarà una trobada de podria donar-se en el fons, podria tenir grans problemes aquesta riquesa personal dels més grans. L’experiència ens regions de l'àrea. en la forma. Perquè el col·lectiu de la “gent gran” és tan diu que, en general, no són molt tinguts en compte ni els La voluntat d'aquella primera cimera de 1995 va heterogeni com la pròpia societat, i a l’hora de debatre seus interessos es veuen reflectits en els programes dels ser definir un nou marc de relacions entre els dife- problemes comuns de totes les generacions s’imposarien partits polítics. Les persones grans, al constatar aquesta rents països del nord i del sud mediterrani. a cadascun els seus propis idearis i d’aquí sorgirien les falta d’interès i oblit, senten un profund desengany L'objectiu es manté, lluny d'haver-se assolit. És veri- majors divergències. que molt bé pot traduir-se en l’abstenció en els comicis. tat que semblen obrir-se expectatives moderada- En definitiva, quin paper podria jugar el més que No podria ser aquesta la raó de tanta abstenció en els ment optimistes: l'ingrés de Turquia a la UE, la lenta hipotètic grup parlamentari? últims comicis que han tingut lloc en el nostre país? i complexa pacificació dels Balcans o la possible Fins ara no s’ha pogut concretar cap dels intents que La tercera via, que creiem que millor ha funcionat, és -encara que farcida d'obstacles- unificació de Xipre. s’han donat en alguns països europeus. Per a mostra un que “militem” en les diverses associacions i grups orga- Altres punts de l'agenda euromediterrània resten botó. En una de les primeres eleccions democràtiques que nitzats que existeixen en el nostre col·lectiu, militar encara pendents: el conflicte àrab-israelià, la crisi es van celebrar a Polònia, es va presentar un grup -creiem també en els partits polítics, per suposat cadascú en libanesa o els inexistents processos de democratit- que de deu persones- constituït en partit polític de jubilats aquell amb el que millor es senti identificat, i des d’aquí zació dels països àrabs. Els països europeus tampoc i pensionistes, disposats a assumir la defensa dels problemes proposar i defendre davant les administracions les políti- arriben a aquesta cita del 2005 amb els deures fets, de les persones grans, que eren molts i greus. Van participar ques que afecten els nostres interessos i deures comuns. però sí amb una motxilla carregada d’una política en la campanya electoral i a l’hora del escrutini havien En aquest camp difícilment diferirem. migratòria més policial que no pas cooperativa, aconseguit 10 vots, o sigui que ningú els va recolzar, ni És recomanable i necessària la participació dels més sumada a l'escàs interès de la UE per mantenir vin- les seves famílies! Casos semblants a aquest -encara amb grans en els programes i debats dels partits polítics cles que no siguin els estrictament comercials. menor contundència s’han donat en altres experiències. -cadascú en el “seu partit”-, per suposat, on podem El model de cooperació d'ambdues riberes del En el segon cas, la inclusió de jubilats i pensionistes en aportar -sense condicionaments-, aquí sí, les nostres Mediterrani no ha afavorit el desenvolupament les llistes electorals dels partits, és molt freqüent la seva experiències, la nostra visió de les polítiques que afecten econòmic i humà de la ribera sud. El lema de la presència en les llistes dels partits dins de l’arc parlamentari, la societat, en general, i el nostre col·lectiu, en particular.T cooperació entre iguals s'esvaeix, davant d'una retòrica buida sobre l'existència d'unes bases histò- riques i culturals comunes, del reforç del control de la ribera sud en matèria de seguretat i de la impo- sició d'unes directrius econòmiques neoliberals. Són un fet constatable les creixents diferències existents a tots els nivells entre una ribera i l'altra del Mediterrani, i un model de relació que atorga als països del sud el paper de productors de matèries primeres i d'explotadors de mà d'obra barata en la indústria manufacturera. La pau, la llibertat i el benestar comú han de ser possibles a un i l'altre costat de la Mediterrània. Les dues riberes no es separen quan del que es trac- ta és de fer negocis. Però si parlem de les idees de justícia social, pacifisme, ecologisme, igualtat de gènere i respecte a la diversitat cultural encara ens espera una gran travessia a recórrer per les seves aigües. Cal voluntat política i mobilització. Des d’ICV contribuirem a fer que Barcelona i Catalunya siguin el port més important d'aquest mar que ens uneix.T Acte polític de l’àmbit de la Gent Gran d’ICV, al Casinet d’Hostafrancs, el passat mes de novembre treball ANY 14 - NÚM. 152 - MAIG 2005 DIRECTOR: Marc Rius ZAIRA PROJECT REDACCIÓ: Roger Morales i Núria Foj CORRECCIONS: Mercè Canals i Raquel López a gent gran sí es mou. Un exemple és Zaira Project, un projecte destinat a la gent gran “dinàmica”, amb MAQUETACIÓ: Enrique Esteve l’objectiu d’oferir iniciatives i experimentar models de vida per tal d’estimular una xarxa europea activa de FOTOS: M.J. Mora, Enrique Esteve i Gabinet de premsa d’ICV Lla gent gran. En definitiva, promoure l’intercanvi d’experiències, cercar un paper protagonista de la gent gran COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO: en la construcció europea, respectuosa amb els drets socials. Els participants europeus del projecte són: Itàlia, Joan Manuel Velasco, Vicenç Gil, Marià Hispano, Antonio Revilla, Joan Herrera, Imma Clarà, Francesc de Borja Aragay, Holanda, Polònia, Hongria i Catalunya. La participació de Catalunya està coordinada per DEMA (Departament dels Rafael Drinot Silva, Francesc Baselga i Marta Martínez Medis Naturals). REDACCIÓ: Ciutat, 7 08002 Barcelona Els dies 3, 4, i 5 del passat mes d’abril va tenir lloc a Barcelona la primera trobada del projecte, amb l’assistència TEL.: 93 301 06 12 FAX: 93 412 42 52 de representants de Polònia, Holanda i Catalunya. A través de la Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensionistes CORREU ELECTRÒNIC: [email protected] de Catalunya fou convidat a assistir i participar en Jesús Batet, responsable de l’àmbit de la gent gran d’ICV. WEB: http://www.ic-v.org IMPRESSIÓ: Rotimprès La segona trobada va ser a Budapest (Hongria) els dies 19,20 i 21 del mateix mes d’abril. Els països assistents DIPÒSIT LEGAL: B-36.406.91 varen ser Hongria, Itàlia i Catalunya. També els responsables de l’àmbit de la gent gran d’ICV van participar-hi. EDITA: Fundació Nous Horitzons (NIF: G-60193331) Els qui formen el col·lectiu de la gent gran d’ICV ens congratulem que Iniciativa estigui present i participi d’un Treball no es responsabilitza necessàriament projecte d’aquestes característiques. La gent gran també fa política.T de les opinions que expressen els articles signats

MAIG 2005 3 ACTUALITAT NO OBLIDEM... La Generalitat, encapçalada pel conseller de Relacions Institucionals i Participació Joan Saura, homenatja per primer cop les deportades i deportats catalans als camps nazis, en el 60è aniversari del seu alliberament.

oincidint amb el 60é aniversari del final de la NEUS CATALÀ, II Guerra Mundial, el govern de la Generalitat Cha volgut retre homenatge als deportats i L’ÚNICA SUPERVIVENT deportades catalans als camps d’extermini nazi pel seu compromís per la democràcia i la llibertat. Els CATALANA actes commemoratius de l’alliberament dels camps de concentació de Ravensbrück i Mauthausen han ascuda fa 90 anys al Priorat, Neus Català va formar refermat el compromís del govern de la Generalitat part de les Joventuts Socialistes Unificades de d’avançar de forma decidida cap a la recuperació de NCatalunya i, en començar la Guerra Civil, va tras- la memòria històrica de Catalunya per continuar la lladar-se a Barcelona. L’any 1939 va creuar la frontera lluita contra els anys “d’amnèsia col·lectiva” en el amb 180 nens refugiats d’una colònia infantil de que es va normalitzar “no parlar del passat” deixant Premià de Dalt que estaven sota la seva cura. A França, que la tasca de recuperació de la memòria històrica va col·laborar amb el seu marit en activitats de la es fes només “des de la societat civil” tal i com va Resistència. A casa seva es va centrar la recepció i trans- expressar el conseller de relacions institucionals i missió de missatges, armes i documentació. Neus Català participació i president d’ICV, Joan Saura. Saura va va fer d’enllaç fins a la seva detenció al 1943. Reclosa i afegir que “ara el Govern ha assumit el compromís maltractada a la presó de Limoges, l’any 1944 va ser d’implicar-se en aquesta tasca de rehabilitació deportada a Ravensbrück. Posteriorment, la van traslladar d’aquells que van lluitar per la democràcia”. al camp de Flossenburg, on la van obligar a treballar a Els actes van començar el passat 17 d’abril, amb la indústria d’armament. En ser alliberada, va retornar la celebració del primer homenatge institucional a a França, on continuaria la lluita clandestina contra el les deportades catalanes al camp de concentració franquisme.T Joan Saura i Neus Català en l’homenatge a les dones catalanes, al camp de conce de dones de Ravensbrück. Presidit pel conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, l’acte va estar especialment dedicat a l’única super- vivent catalana d’aquest camp, Neus Català. Durant l’homenatge, Saura va reiterar que el compromís del govern és actualment “recuperar la memòria histò- rica perquè tothom sàpiga que les llibertats que tenim avui a Catalunya són producte de la lluita de molta gent i els hem de fer un reconeixement clar i contundent”. El conseller va col·locar una placa en record de les republicanes recloses a Ravensbrück al mur que envoltava el camp i on es poden llegir les nacionalitats de les internes. La delegació va dipositar flors al llac Swedt, on les SS llençaven les cendres de les internes incinerades al crematori del camp. Neus Català, l’única supervivent catalana, es va mostrar molt esperançada sobre la fi del silenci per a les deportades i la recuperació de la memòria històrica i convençuda de què “comença una nova etapa perquè hi ha gent que farà que aquesta memòria no es perdi” i que “les dones mortes, les cendres de les quals reposen al llac del camp, no seran oblidades”. Dues setmanes més tard, els dies 7 i 8 de maig, Joan Saura també va visitar el camp de Mauthausen membres del govern català, encapçalats de nou pel Foto: Jordi Bedmar conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el secretari general del mateix depar- tament, Francesc Baltasar, juntament amb una delegació del Parlament de Catalunya, entre els que EL CAMP D’EXTERMINI EL CAMP DE DONES es trobaven en nom del grup parlamentari d’ICV, DE MAUTHAUSEN (ÀUSTRIA) DE RAVENSBRÜCK (ALEMANYA) Joan Boada i Bet Font, van participar als actes com- memoratius de l’alliberament del camp de concen- ituat a Àustria, prop de la localitat de Linz, aquest l camp de concentració de Ravensbrück, construït tració de Mauthausen. La comitiva institucional immens camp de concentració nazi, va començar a pels presoners del camp de Sachsenhausen l’any va acompanyar una delegació de l’Amical de Sfuncionar el 1938, Van ser deportats uns 10.000 E1938, va ser ideat per a la detenció preventiva de Mauthausen integrada per unes 200 persones entre espanyols provinents de l’exili, dels quals 6.500 van dones, la majoria alemanyes i austríaques, internades per supervivents dels camps d’extermini i familiars de perdre la vida. La majoria eren republicans refugiats a causes polítiques o per negar-se a seguir els dictats nazis. les deportades i deportats. França, apàtrides i declarats enemics del Reich per ser Entre 1939 i 1945, 132.000 dones i nens, 20.000 homes i Tots aquests actes d’homenatge s’emmarquen enemics de Franco. Va ser un dels col·lectius nacionals 1.000 adolescents, procedents de diverses nacions, van en el projecte del Memorial Democràtic, una insti- que més temps va patir l’internament, marcats amb el ser internats al camp. L’any 1941 hi van arribar les pri- tució que vetlla per la recuperació de la memòria triangle blau d’apàtrides a Mauthausen i amb el triangle meres presoneres soviètiques i, a partir de 1943 hi van històrica al nostre país. El Memorial, impulsat vermell a la resta de camps. En aquest camp hi van ingressar dones antifeixistes procedents de França, Itàlia des del Departament de Relacions Institucionals i passar unes 200.000 persones, de les que entre 120.000 i altres països ocupats. El 30 d’abril de 1945, les tropes Participació, és una institució de responsabilitat i 150.000 van perdre la vida, moltes d’elles en la seva russes van alliberar el camp. 92.000 dones hi havien mort moral i política que vol garantir el dret al coneixe- tristament famosa cantera, on eren obligats a realitzar víctimes de la fam, les malalties o els experiments mèdics. ment històric de l’antifranquisme i dels fonaments treballs forçats. Va ser alliberat el 5 de maig de 1945 És difícil saber el nombre exacte de republicanes de la democràcia actual. Actualment, l’Amical per tropes nord-americanes. D’entre els deportats, la catalanes i espanyoles que van ser detingudes i deporta- Mauthausen, amb el suport de la Generalitat, està delegació del Govern va fer una menció especial al que des a Ravensbrück. Documentació dispersa, el silenci desenvolupant una investigació exhaustiva per va ser conseller de la Generalitat durant la Guerra Civil i imposat per la dictadura franquista sobre la realitat dels crear el primer registre de deportats i deportades membre destacat del PSUC, Josep Miret, que va morir republicans deportats, més marcat encara en el cas de les de l’Estat als camps nazis.T l’any 1944 en aquest camp de concentració.T dones, han fet impossible obtenir unes dades exactes.T

4 TREBALL 152 CONFIO EN LA MEVA ESTRELLA ENS EN SORTIREM “ JOSEP MIRET, PARÍS 1942 ”

MARIÀ HISPANO Dels Pirineus del gener de 1939 recorda els paisatges Arxiver i historiador humans de la derrota: la fatiga, la ràbia, la fam i el fred; rememora també uns paisatges naturals plens de vida i vions aliats sobrevolen Mauthausen el 1944. Pocs de bellesa. Al darrere, en Josep, el seu primer fill nascut mesos abans de la fi de la Segona Guerra Mundial, el dia 27, somnis truncats i el domini feixista. Al davant, Ales bombes de l’alliberament antifeixista han ferit una França poc acollidora, un camp de concentració a el pres Josep Miret. Passen els núvols i pot veure el cel; les platges del Rosselló. té però uns minuts per a recordar, abans que un vigilant La batalla de Vedado de Zudera, la de Belchite, la de del camp el remati a terra. Mediana, a Borrasca de Huesca, a l’Ebre….Ha viscut moltes D’ençà que el va detenir la Gestapo el 30 de novem- batalles durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), bre del 1942 a la casa dels pares de la seva companya a amb les armes i amb les paraules. El seu objectiu últim com París, ha estat un bon camarada a Mauthausen. Ha for- a Comissari General de les Forces Cuirassades de l’exèrcit mat part de l’organització del PSUC al Camp i és mem- republicà és la disciplina i l’eficàcia militar. Altres batalles bre del cos de bombers com a voluntari. Recorda també les viu als despatxos. Ha estat conseller de Proveïment de les mans i les paraules de molts republicans morts al la Generalitat de Catalunya durant uns mesos, l’any 1937. Camp. Se’n va en el temps i s’alegra de l’alliberament de Amb coratge polític i moltes hores de feina aconsegueix la seva companya, detinguda juntament amb ell a París. un eficaç proveïment de pa per als ciutadans. Recorda Sap que està bé, que la filla que no coneixerà, creix dins amb amor el seu matrimoni amb la Cecília Pedrerol; recor- la seva mare: és la Magdalena. L’amor sempre truca a les da amb orgull les seves converses amb Joan Comorera, portes, i amb més força en els moments difícils. En Josep quan li va comunicar la seva voluntat de deixar la conse- Miret estima la Lili. Estima també la llibertat de les per- lleria i marxar a lluitar al front militar. En Joan el coneix sones i del seu poble. Per això no dubta ni un minut, tot bé, no pot retenir-lo. Ell ha estat el seu secretari personal i el pacte nazi-soviètic, a l’hora d’organitzar els catalans i màxim responsable de les Joventuts del partit quan ció de Ravensbrück Foto: Jordi Bedmar del PSUC en la lluita contra el nazisme a França. Lluita Comorera és el màxim responsable de la Unió Socialista de també contra la gran política i no accepta de bon grat Catalunya, i junts van lluitar per la unió dels partits socia- les línies d’actuació de la Internacional Comunista. listes i comunistes a Catalunya d’ençà 1932. El juliol de JOSEP MIRET, MEMBRE DEL PSUC Recorda que un dia va decidir restar a París i no anar a 1936 neix el PSUC, i tots dos ho festegen. I CONSELLER DE LA GENERALITAT la França de Vichy. Vol organitzar la lluita des del nucli dur, i planifica la resistència en tot el país. Està ple d’or- Miret va organitzar els catalans MORT A MAUTHAUSEN gull com a antifeixista. Com a home, ha perdut la seva esposa, la Cecília, que no suporta el pes d’una altra gue- del PSUC en la lluita contra el rra i decideix tornar a Catalunya amb el seu fill Josep. A er primera vega- la capital francesa va rebatre les posicions més ortodo- nazisme a França. da, la Generalitat xes dels comunistes, i d’aquesta manera va arribar a fer Pva retre un home- amistat amb Manuel Azcárate i amb altres dirigents Tota la vida és lluita, són companys, és joventut, són natge a Josep Miret, enviats pel PCE-PSUC per controlar el díscol Pep Miret. somnis d’un món millor. Li vénen al cap els dies que a que va ser conseller Recorda la passió d’Azcárate per la veu d’Edith Piaff i per l’Escola Elemental del Treball de Barcelona, als 17 anys, de la Generalitat la bellesa de la Simone Signoret. París era lluita, però construeix el seu ideari progressista i es concreta en com- durant la Guerra també una vergonyosa festa. Se’n va en el temps i plora bat polític contra la dictadura de Primo de Rivera. Civil. la mort del seu germà Conrad, lluitador de la Resistència Joventut, joventut, joventut... i Josep Miret i Musté somriu Miret i Musté, i brutalment torturat fins a la mort per la GESTAPO, el ara per últim cop tot just quan recorda una passió gairebé membre destacat del gener de 1942; se’n recorda quan li va demanar un any oblidada: el rugby. El camp de joc, els companys d’equip, PSUC, va formar part abans ser el Cap dels Grups Estrangers d’Acció. Encara l’esforç, les victòries, les abraçades, la duresa; se’n recorda del gabinet de guerra del conserva viva la imatge d’aquella fotografia plena de quan, en una jugada, van deixar-lo clavat a terra i mirant Govern vida dels fills del seu germà, del seu futur. amunt... Passaven els núvols i va poder veure el cel.T català com a direc- tor de Transports i conseller de Proveïment de la Generalitat, assu- mint així un dels càrrecs més delicats del Govern en un moment crucial per al país. Miret es va ocupar, per exemple, de garantir el subministrament d’aliments bàsics, com el pa, a la població. Els Fets de Maig de 1937 van sorprendre el conseller Miret al Palau de la Generalitat, en ple Consell de Govern. És llavors quan se li confia la defensa del Palau i el voltants. Poc després, Miret deixaria el seu càrrec al Govern per marxar al front en qualitat de Comissari Polític de Divisió. Més tard, el nomenarien Comissari General de les Forces Blindades, càrrec que va ocupar fins al moment de l’exili. Instal·lat a París, Josep Miret va continuar amb la lluita antifeixista i va organitzar la resistència dels comunistes catalans i espanyols a la zona ocupada. El novembre de 1942, delatat, Miret cau a mans de la policia alemanya i l’agost de 1943 ingressa al camp de concentració de Mauthausen. Després de passar per diversos camps satèl·lit, Miret va ser ferit en un bombardeig i assassinat per les SS el 17 de novembre de 1944 a Florisdorf, comando de Mauthausen. El passat dia 13 de maig, Iniciativa per Catalunya Verds també va retre homenatge a Josep Miret amb una ofrena Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, amb els membres del seu govern. De peu, i d’esquerra a dreta, Josep Miret, conseller de Proveïments; Artemí Aiguader, conseller de Seguretat Interior; Aureli Fernández, conseller de Sanitat i Assistència Social; floral davant de la placa commemorativa al carrer que Rafael Vidiella, conseller de Treball i Obres Públiques; Andreu Capdevila, conseller d'Economia i Antoni M. Sbert, conseller de Cultura. porta el seu nom a Barcelona.T Asseguts, Josep Calvet, conseller d'Agricultura; Josep Tarradellas, conseller Primer; el President; Joan Comorera, conseller de Justícia i Josep Juan i Domènech, conseller de Serveis Públics.

MAIG 2005 5 UN NOU FINANÇAMENT PER A UNA POLÍTICA D’ESQUERRES GOVERN LA PROPOSTA DE FINANÇAMENT DEL GOVERN Si des d’un Govern catalanista i d’esquerres es proposa l’establiment d’un nou sistema de finançament, és clar que aquest ha de servir, fonamentalment, per a aportar els recursos econòmics que calen per a endegar un gir d’esquerres a les polítiques públiques a Catalunya.

Antonio Revilla Àmbit d’economia d’ICV “Podrem optar

Suficiència, per a més polítiques socials entre un nivell de El nou model implica la transferència serveis com l’actual d’un percentatge dels rendiments dels impostos superior al fins ara existent (i o per millors i més això és especialment important en el cas de l’Impost sobre Societats, del qual no àmplies prestacions, es percebia cap participació) i, al mateix assumint una temps, més capacitat normativa per modificar la regulació dels impostos: això pressió fiscal més vol dir que la Generalitat, per primera elevada” vegada, podrà decidir el volum final dels seus ingressos. A partir d’aquest moment, tindrà sentit optar entre un model de prestació de serveis semblant a l’actual -el cost del “Si la Generalitat qual ja coneixem- o, per contra, apostar per un model basat en millors i més disposa d’una amplis serveis, assumint també una capacitat normativa pressió fiscal més elevada. Cal finançar correctament els siste- més gran, cal prendre mes que, en aquests moments, no ho estan -i pensem, sobretot, en sanitat-, el compromís de fer-la però també sabem que tirar endavant servir en un sentit noves polítiques en àrees com ara l’educació, la sanitat, la dependència, progressista” l’habitatge, l’acolliment dels emigrants, Els consellers Castells, Huguet i Saura, al Palau de la Generalitat Foto: Jordi Bedmar la recerca... necessàriament han d’implicar més despeses. Amb el nou sistema, la Generalitat dis- Això ha de generar necessàriament posarà de capacitat normativa suficient transferències de recursos des de les per tal d’incrementar els rendiments dels comunitats més riques -com ara ELS 10 PUNTS impostos, i finançar així els millors serveis Catalunya- envers les menys desenvolu- que demanen els nostres ciutadans. pades, sense que es pugui parlar de terri- DE LA PROPOSTA DE FINANÇAMENT toris espoliats o territoris subvencionats; Agència i capacitat normativa: la solidaritat l’hem d’exercir lliurement, lluita contra l’evasió i l’elusió mitjançant els nostres vots, els ciutadans Disposar d’una Agència Tributària envers altres ciutadans. 1. AGÈNCIA TRIBUTÀRIA PRÒPIA, en coordinació o consorci amb la de l’Estat. pròpia de Catalunya, consorciada o coor- L’agència recaudarà, inspeccionarà i liquidarà tots els impostos. dinada amb l’Agència estatal, suposa un Un sistema de finançament clarament ferm compromís de la Generalitat en la generalitzable 2. CAPACITAT NORMATIVA SOBRE TOTS ELS IMPOSTOS. lluita contra el frau fiscal, un frau que Pot funcionar l’Estat espanyol amb perjudica comparativament més els sec- un sistema de finançament autonòmic 3. APORTACIÓ A L’ESTAT DE FINS EL 50% DE LA QUANTITAT RECAPTADA tors socials que, per les particularitats com el que proposem?. Sens dubte. De en els tributs cedits: IRPF, IVA, impostos especials (alcohol, tabac i hidrocarburs) dels seus ingressos -nòmines subjectes fet, no es troba tan allunyat del fins ara i impost de societats. a retenció- o pel fet que destinen al existent: potser s’hauran d’aprimar algu- consum el gruix dels seus recursos, són, nes estructures centrals de l’Estat 4. APORTACIÓ SOLIDÀRIA A L’ESTAT, que s’estableix de forma progressiva en amb diferència, els que suporten una –Ministeris les competències dels quals funció de les necessitats de despesa i l’esforç fiscal, determinada per la mitja més gran pressió fiscal. hagin estat transferides plenament a les de les comunitats autònomes. S’avalua cada 5 anys. Però no n’hi ha prou amb això; en Comunitats Autònomes, transferències i molts casos no cal ni tan sols incórrer en subvencions, com ara la participació en 5. CREACIÓ DE LA COMISSIÓ MIXTA DE RELACIONS FISCALS I FINANCERES frau per tal de no pagar els impostos que ingressos dels ens locals, que passaran a DE L’ESTAT-GENERALITAT, que s’encarrega de concretar, desenvolupar, correspondrien; és la pròpia llei la que ser assumides per les Comunitats actualitzar i fer seguiment del sistema de finançament. permet aquesta situació en benefici, Autònomes- però el sistema ha de entre d’altres, de les rendes del capital; permetre recursos suficients pel mante- 6. LA INVERSIÓ EN INFRAESTRUCTURES DE L’ESTAT A CATALUNYA SERAN si la Generalitat disposa d’una més gran niment dels serveis comuns i d’inversions PROPORCIONALS AL PES DEL PIB CATALÀ, tenint en compte la compensació capacitat normativa, cal prendre el que, en molts casos, afecten directament pel dèficit acumulat en els darrers anys. compromís de fer-la servir en un sentit o indirectament una pluralitat de progressista, distribuint amb més equitat Comunitats Autònomes. 7. CAPACITAT DE FINANÇAMENT EQUIPARABLE A LES COMUNITATS les càrregues entre tots els ciutadans. De fet, la més gran garantia de la AUTÒNOMES FORALS EN EL TERMINI DE 15 ANYS. continuïtat de l’Estat és, justament, la Mecanismes eficients de solidaritat persistència dels sistemes de solidaritat: 8. EN 10 ANYS CATALUNYA HAURIA D’ASSOLIR RECURSOS SIMILARS ALS Des d’una perspectiva d’esquerres, un solidaritat entre els ciutadans d’ara, D’ALTRES TERRITORIS SIMILARS DE LA UE. sistema de finançament territorial ha de recollida en els mecanismes d’anivella- tenir, com un dels seus eixos principals, ment i les prestacions socials, i solidaritat 9. FINANÇAMENT LOCAL. La Generalitat ingressarà els fons dels ens locals per l’establiment d’un sistema efectiu i trans- intergeneracional, mitjançant les inver- la participació en impostos de l’Estat, que s’encarregarà de la seva distribució. parent de solidaritat: un sistema que ha sions en infraestructures i el sistema de El Parlament elaborarà la seva pròpia llei d’hisendes locals. de garantir que, a igualtat de pressió fiscal, pensions, on l’esforç dels treballadors tots els ciutadans, amb independència del d’avui serveix per a mantenir els que 10. DÈFICIT ACUMULAT. La Generalitat i l’Estat acordaran la compensació per les lloc on visquin, han de poder gaudir de treballaren abans, i per a crear les condi- insuficiències produïdes pel sistema de finançament dels darrers anys. serveis públics de qualitat similar. cions per viure millor en el futur.T

6 TREBALL 152 LLUÍS TEJEDOR ALCALDE DEL PRAT DE LLOBREGAT

I RESPONSABLE DE POLÍTICA MUNICIPAL D’ICV ENTREVISTA

Cifuentes (Guadalajara) 1952. Enginyer tècnic electrònic. Alcalde del Prat de Llobregat, des de 1982. És també vicepresident segon de la Mancomunitat de Municipis de Barcelona, vicepresident de la Federació Catalana de Municipis i vocal del Consell Federal de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Responsable de Política Municipal d'ICV.

“LA REFORMA DE L’ÀMBIT MUNICIPAL ESTÀ PENDENT, PERÒ S’HA DE CONCERTAR AMB LA REFORMA DE L’ESTATUT”

Entrevista Marc Rius Estem a meitat del mandat municipal, com veus Com alcalde, com expliques la gestió de la complexi- aquests 2 anys d’esquerra verda als ajuntaments i la tat del Prat? Quina valoració fas des del punt de vista municipal, del perspectiva del 2007? Treballant molt i amb molta velocitat, a vegades amb procés de reforma constitucional, estautària i del Les dades i percepcions que tenim de la feina feta més velocitat de la que voldríem. Exigeix una actualització finançament? per la coalició en aquest 2 anys són inequívocament permanent de la tàctica i l’estratègia perquè en la major És reconegut que després de 26 anys d’ajuntaments positives. Tenim el repte sobretot a la Catalunya interior part d’iniciatives estratègiques territorials que existeixen democràtics, l’encaix del que hauria de ser el nou paper del d’atendre demandes que expressen l’existència d’un vot al Prat l’organisme promotor i competent en cap cas és municipalisme en el règim institucional de l’Estat és una de la coalició en el territori que de vegades no ha tingut l’ajuntament. assignatura pendent. Des de la perspectiva catalana, a més a la possibilitat de trobar suport amb la presentació de més, ens obliga i alhora ens ofereix l’oportunitat de fer-ho candidatures. Ho veig com una oportunitat i com una en el marc del procés de reforma estatutària. Una oportuni- crisi de creixement molt positiva. tat que cal aprofitar des de la nostra lògica, sense caure en En tot cas, no hem de fer transferència de presència Hem de reforçar la dimensió la temptació que està teoritzant el municipalisme espanyol de força de la Catalunya metropolitana a la Catalunya quantitativa i territorial que representa el president de la FEMP. Una mena de xan- interior. És molt important per una coalició com la nos- tatge fàctic amb la pretensió de què la reforma dels Estatuts tra continuar sent una força política que des d’un punt d’Iniciativa, créixer a la no és prioritaria, tampoc el finançament, que el que real- de vista qualitatiu i quantitatiu sigui potent en el terri- ment és essencial és la reforma del marc institucional muni- tori metropolità. Metropolità de Barcelona però també Catalunya interior. Però també cipal confrontant-lo gratuïtament amb el que és, no només de Girona i Tarragona. Hauríem de fer possible treballar la qualitativa, és a dir, legítim sinó evident, procés de reforma estatutària. Fins a en aquest dos objectius territorials en paral·lel. Sense l’extrem de què està plantejant la presència del municipalis- caure en la temptació de confondre el creixement, fona- tenir alcaldes i alcaldesses me a la conferència de presidents de comunitats autònomes mentalment la presència en ciutats i viles, on ara no som al territori metropolità per o la presència del municipalisme com un dels àmbits que presents, abandonant d’alguna manera el territori han d’estar presents al Senat. Això és un absurd, no té cap metropolità, que és cert que té una lògica de vegades ser una força determinant tipus de sentit. La necessària reforma del marc institucional més difícil perquè és més competitiva. Tenim la dimensió en l’àmbit municipal, que és una assignatura pendent, cal quantitativa, territorial, però hi ha una també qualitativa, en la presa de decisions situar-la en el lloc que li toca, en cap cas amb competència tenir alcaldes i alcaldesses al territori metropolità per ser del municipalisme català. amb un estat plurinacional, que és el que està en joc. una força determinant en la presa de decisions del muni- cipalisme català que crec que continua sent un objectiu Aquesta pot ser la legislatura de la nova ordenació inequívoc de l’estratègia de treball d’aquí a les properes territorial, quins són els reptes? eleccions. La garantia de què de la intervenció surti positiva Cal fer un pas endavant en la direcció d’aproximar i per la qualitat de vida dels ciutadans del Prat és aconse- racionalitzar l’organització político administrativa del terri- guir un equilibri, però això és complex. La cultura, no tori a la realitat de la Catalunya del nou segle. Això obliga a només de la gestió de la complexitat sinó de la gestió de modificar l’actual disbauxa d’àmbits de gestió de govern des la transversalitat i del treball interdisciplinari avui és del punt de vista administratiu que té la Generalitat. S’ha de incipient. I això en una ciutat mitjana con és el Prat obli- trobar l’encaix de l’organització comarcal tenint molt pre- ga a un esforç extraordinari que decanta el gruix del sent l’extraordinària diversitat que té el mapa municipal treball municipal en el pla territorial-físic i que ens obli- català. Hi ha municipis de molt poca població que necessi- ga a fer un esforç extraordinari que és el de la interven- ten una organització comarcal que els ajudi a prestar les ció de les polítiques socials que per a nosaltres són seves competències. S’han d’organitzar les àrees metropoli- indestriables. Aconseguir tenir el llistó a la mateixa alça- tanes, la de Barcelona, però també realitats metropolitanes da d’intervenció en els dos àmbits és un repte de gegant. a Tarragona i al seu entorn i també la del Gironès. Al Prat estem parlant de la dessaladora, de l’AVE, del L’organització de vegueries ha de tirar endavant, el metro, de les platges, de salvar els aqüifers i de fer procés de substitució de les diputacions cal aprovar-lo l’encaix dels espais naturals tot alhora. Nosaltres ho fem ineludiblement, la desconcentració de la Generalitat ha tot alhora, en una ciutat metropolitana amb una com- de trobar aquest encaix en aquesta nova organització i posició socio-econòmica fruit del creixement dels anys s’ha d’intentar superar aquest esquema de províncies que 60. Però estem acostumats i crec que el crèdit que té en l’organització de l’Estat té i que xocaria com a mínim en tots els àmbits la posició municipal ens ajuden a influir la primera fase amb la nova l’organització regional de de vegades fàcticament, fins i tot, en alguns projectes Catalunya. Cal construir un nou equilibri. El pitjor que es que d’entrada són amenaces. És tot un repte no només podria fer és defensar una posició conservadora, o aten- des del punt de vista polític sinó també social. Cada dre les demandes que fa el president de la Diputació de vegada més la gent del Prat el té assumit. És una ciutat Barcelona quan diu: ”el desplegament s’haurà de fer en que està on està i que ara té un estrès territorial. Però els propers 15 anys”. D’aquí a 15 anys al país hauran passat Lluís Tejedor, durant la seva intervenció en l’acte de celebració té un horitzó i una perspectiva que la vivim com una moltes coses i no podem esperar tant de temps. de 25 anys d’Ajuntaments democràtics, el 16 d’abril de 2004 oportunitat i en positiu.T

MAIG 2005 7 8 sentència favorable delTribunal Constitucional. de traspassar alesComunitatsAutònomesinclúsamb petències, algunesdelesqualsencara estanpendent En conseqüència,Herrera vareclamar lacessiódecom- causants delaineficàciaenprestació d’algunsserveis. i governcentral enelsúltimsanys,sovintconflictivesi que hanestatlesrelacions entre comunitatsautònomes LA PLURALITAT D’ESPANYA aquelles quedisposendemésrecursos. carregui enmajorgrau lesrendes decapital,és a dir, suposi unpasendavantenlalluitaperl’equitat,que al governqueesduguiatermeunareforma fiscalque Finalment Herrera vaposarcomacondiciópelseusuport fons delmodeld’Estatbenestarqueesdesitja. al repte socialqueplantejaiva demanarunareflexió a -sis puntspersotadelamitjaeuropea- puguiferfront el Governespanyolambelsnivellsactualsderecaptació possible perferrealitat unareforma fiscal. fiscal continuistaiaposar-setreballar elmésaviat anuncia mésdespesasocialperòquemantéunapolítica crític, Herrera vainstarelGovernadeixardiscurs que d’ICV, JoanHerrera vasereldelafiscalitat.Ambto FISCALITAT de governsocialista. passos iniciatsenaquestamatèriaaquestprimerany víctimes deladictadura. Herrera vadonarsuportals en quès’haconfósperdó amboblitperjudicantles fundiment democràtic”iperposarfialsanysd’amnèsia, de lamemòriahistòricadesd’unpuntvista“d’apro- Joan Herrera vadefensarlanecessitatderecuperació per lesvíctimesseguintl’exempled’altres païsoseuropeus. i lareconversió del“Valle delosCaídos”enunmemorial indemnitzacions rebudes perlesvíctimesdelfranquisme ser laconsecuciódel’exempciód’impostosquegravin les espanyol. Algunesd’aquestesmesures proposades van i útilperlaconsolidaciódedemocràciaenl’Estat per desenvoluparunmemorialdemocràticencondicions pecte aquesttema,Herrera vaproposar mesures concretes algunes mancancesdelagestiódelgovernZapatero res- atenció alarecuperació delamemòriahistòrica.Davant MEMÒRIA HISTÒRICA eneldebatdel’Estatlanació,passat12maig Joan Herrera,durantlasevaintervenció TREBALL 152 El discurs deJoanHerrera vaanalitzarbreument el Herrera vavalorar queésclarament impossibleque Un altre delstemescabdalsquevatractar eldiputat El diputatd’ICV,JoanHerrera, vaparar unaespecial CONGRÉS comprometés enfermamblesreformessocials,eldesenvolupamentambiental,l’impulsiaprofundimentdemocràticprojected la nacióqueesvacelebraralCongrésdelsDiputats.Enelseudiscurs,reclamarrepetidesvegadesaZapateroposéscon elpassat11demaigenlaseg El diputatd'ICViportaveudelgrupdel'EsquerraVerda alCongrés,JoanHerrera,vaintervenir DEBAT SOBREL’ESTAT DELANACIÓ ÉS L’HORA DEL’ESTAT FEDERAL sistema actual,sísuposariauncanviprofund delmateix. model federal”. Aquestamodificaciónotrencaria ambel quines sónlesbalancesfiscal,comaqualsevolaltre un majorgrau detransparència, pertalde“podersaber despesa perhabitantestiguimoltsotadelamitja. en elcasdeCatalunya,elspressupostos consolidatsde d’equitat interterritorial”. Aquestesdiferènciesfanque, que noestanmotivats“niperraons econòmiquesni en elsrecursos percàpitadelesComunitatsAutònomes” model fiscalactual,queofereix “importantsdiferències directa entre elciutadàiseuestatoregió. pròpia d’unestatfederal, enlaquerelació fiscalés parència”. criteris d’autonomia,coordinació, solidaritatitrans- mateix Herrera, hadeser“unfinançamentbasatenels ment, comalaresta d’estatsfederals. Enparaules del hauria deserunmodelestableperòrevisable periòdica- ment, unmodelinevitablementlligatal’Estatutique especial atencióalaproposta sobre elmodeldefinança- no espermetriauncanvidelesregles deljoc. constitucional ielvaadvertirdequèdesCatalunya aquest era resultat delconsensisiestavadinsmarc havia adquiritambCatalunyad’aprovar l’Estatutsi aprofitar perrecordar aZapatero elcompromís que i deixideserun“titularsensecontingut”. Herrera va demanar algoverncentral queaquestmodelesconcreti Central nucleardeVandellòs, aTarragona Posant fialblocdefiscalitat,Joan Herrera vasol·licitar Mantenint eltocrític,vaparlardela“solidaritat”del Herrera vaproposar tambéunagestiódelstributs Respecte elcontingutdel’Estatut,Herrera vaparar Fent unaapostaclara pelfederalisme, Herrera va seguint l’exempled’altres païsoseuropeus. les centrals nuclears quefuncionenenterritoriespanyol i establintfinalmentuncalendaridetancamenttotes reformant profundament elConselldeSeguretat Nuclear, accepti elrepte decontrolar eficientmentlescentrals, a Espanya.JoanHerrera, vainsistiraZapatero enquè Herrera vavolerferesmentdelasituaciólesnuclears posar perdavantlaproducció persobre delaseguretat, blemes defuncionamentVandellòs IIenquèesva Ferprofunds canvisenelmodelenergètic posantper 4. Introduir elementsdefiscalitatecològica. 3. Alentirlaconstrucció,ferunapolíticad’habitatge 2. Feruncanvid’infraestructures igestionardeforma 1. espanyola: prendre elgovernpermillorar lasituaciómediambiental d’autovies, vaexposarlesmesures urgents quehauriade la construcciód’habitatgesincontrolada idel’excés espanyol, fentesmentdel’altnivellcontaminació, des delpuntdevistaeconòmic”. dament insostenible,desdelpuntdevistaambientali Espanya, unpaísamb“modeldecreixement profun- fet esmentalrepte delasostenibilitatambientala retreure queenmésdedeuhores dedebatnos’hagués MEDI AMBIENT expectatives. un pasendavantqueobre política antiterroristacom resolució delPSOEsobre – ICVdónasuportala mitja delaUE. la despesaeneducacióa d’Esquerra Verda d’equiparar – ElPSOEacceptalaproposta de lescentralsnuclears. un calendariperaltancament negociacionsperfixar s’obrin – ICVaconsegueixque Com apuntespecífici,arran delrecent casdepro- renovables. davant l’estalviieldesenvolupamentdelesenergies social real iredactar unanovalleidelsòl. més òptimalamobilitat. Després deferrepàs críticdelasituaciódelterritori Joan Herrera, eneltram finaldelseudiscurs, va ona sessiódeldebatdel’Estat tingut “alstitulars”iquees ’Espanya federal. T CAP A UNA RENDA BÀSICA DE CIUTADANIA

ICV PRESENTA UNA PROPOSICIÓ PER AL SEU IMPULS CONGRÉS A proposta d’ICV, s’ha creat també una subcomissió en el si de la comissió de Treball i Assumptes Socials al Congrés dels Diputats per estudiar la viabilitat econòmica d’una Renda Bàsica universal. L’objectiu que es persegueix amb la implantació de la Renda Bàsica és garantir les condicions materials d’existència a tota la població.

l grup d’Esquerra Verda al Congrés ha presentat García va valorar l’actual sistema de prestacions com una proposició no de llei instant a la creació d’una insuficient per resoldre la situació en què sobreviu una ERenda Bàsica per a aquelles persones que acreditin part important de la població espanyola. Aquesta situació la seva residència habitual en el territori espanyol. a més es suma a alts nivells de precarietat laboral i de des- Aquesta iniciativa, que pretén incidir en la pro- contentament en el treball. Segons aquesta proposta, la blemàtica de la pobresa, també vol incrementar el grau prestació econòmica per a les persones més grans de 18 d’autonomia i llibertat dels espanyols en l’elecció de formes anys seria com a mínim del 100% de la quantitat econò- de treball i estils de vida i evitar alhora l’estigma de les mica que conforma el llindar de la pobresa de cada CCAA persones que depenen de les ajudes assistencials. i la quantia dels menors de 18 anys, com a mínim del 50% Altres dels seus objectius són l’organització del d’aquesta quantitat. Aquest projecte de llei classifica als sistema de prestacions i subsidis, evitar els casos de frau perceptors de la renda en tres grups d’edat: un, del que i desincentius al treball i millorar la integració entre el formen part els menors de 18 anys, un altre format per les sistema fiscal i de prestacions socials. persones entre 18 i 65 anys i un altre pels majors de 65 En la seva exposició de motius, la diputada d’ICV al anys, que rebrien de forma individual diferents quanties Congrés, Carme García, va destacar que el 15% de la mensuals. Aquesta prestació es determinaria per un població de la Unió Europea viu en situació de pobresa, període de 5 anys, seria revisada anualment segons l’IPC ja que percep menys del 50% de la mitja d’ingressos de de cadascuna de les CCAA i la rebrien les persones amb la UE, mentre que a Espanya aquest percentatge arriba independència de què hagin portat a terme un treball El 2002 ICV va celebrar una jornada de debat sobre la Renda Bàsica al 20% de la població. remunerat o disposin d’altres possibles fonts d’ingressos.T

DE LA INEFICIÈNCIA A LA NOVA CULTURA DE L'ENERGIA

Joan Herrera En segon lloc, és necessari un Per passar de la ineficiència a una nova Portaveu d’Esquerra Verda (IU-ICV) Programa de Gestió de la demanda que És hora de modificar cultura de l'energia necessitem no només obri una línia d'estalvi i eficiència. A més que el llibre blanc d'Ignacio López Arriaga n dels múltiples talons d'Aquil.les del de la suficiència de programes que no el nostre horitzó, sigui ambiciós, sinó que a més, les seves model de creixement de l'economia només informin sinó que incentivin més encara quan recomanacions es compleixin. Aquest nou Uespanyola i de la seva pèrdua de pro- l'estalvi, la progressivitat en la tarifa horitzó és el que pot permetre d'una vega- ductivitat és precisament la seva profunda elèctrica permetria rebaixar la tarifa als l'incompliment del da per sempre afrontar nombrosos reptes, ineficiència energètica. Per cada punt de consums bàsics i gravar els consums entre els quals està l'ineludible pla de tan- creixement del PIB es doblega la demanda excessius, tant per al sector domèstic protocol de Kyoto cament de les centrals nuclears. Es tracta, energètica. I ja no val l'excusa del menor com per a l'industrial: un exemple clar és deixarà de ser gratuït. per tant, d'introduir elements que perme- desenvolupament espanyol: estem a nivells el cànon de l'aigua a Catalunya. tin que el sector elèctric passi de ser un de major ineficiència energètica que la La tercera gran orientació és un major llast de l’economia a una oportunitat.T resta de països del nostre entorn. impuls de les renovables. En primer lloc La raons són vàries: un model d’infra- aconseguint que la xarxa de distribució estructures molt depenent del petroli; deixi de ser l'excusa de les grans compan- un model de creixement urbanístic que yies per a evitar l'entrada d’energies reno- s'allunya de la ciutat compacta; la pro- vables. Però també mitjançant l'augment funda ineficiència energètica de les edifi- de les ajudes a les energies renovables, cacions d'aquest país. Però a aquest factor tenint en compte el termini d'amortització, se li suma un altre: la inexistència de polí- l'evolució de la tecnologia i la rendibilitat tiques en gestió de la demanda elèctrica. de la instal·lació. Es tracta d'un model, que A Espanya es van gastar en el 2004 més de com l'alemany, faci de l’ajuda el principal 1.750 milions d'euros en la construcció de instrument per a l'impuls de les renova- noves centrals de cicle combinat mentre bles, i on els recursos siguin superiors als que l'estratègia d'estalvi i eficiència tot que avui es destinen. just superava els 10 milions. La inversió i Per a dur a bon port aquesta proposta l'orientació de totes les polítiques s'ha l'instrument financer clau és el CTRD: destinat a la generació oblidant-se de la Costos de Transició a les Renovables i la distribució i ignorant alguna cosa tan gestió de la demanda. En un marc en el bàsica com la planificació indicativa. qual ja no té justificació continuar És hora, per tant, de modificar el nos- pagant els Costos de Transició a la tre horitzó, més encara quan l'incompli- Competència (CTC) -en el 2004 va supo- ment del protocol de Kioto deixarà de ser sar un total de 203’6 milions d’euros-, gratuït. En aquest context, la redacció que en la seva major part han subvencio- del llibre blanc sobre la reforma del nat la indústria nuclear, han d’haver eines marc regulador de la generació elèctrica que permetin materialitzar aquest canvi és, potser, l'última oportunitat perquè d'orientació. A efectes pràctics es tracta comencem a fer les coses de forma diferent. d'una substitució dels CTC pels CTRD Però per a aconseguir-ho cal decisió. En que permeti l'impuls de les renovables i aquest sentit, des d'una perspectiva, no la gestió de la demanda. Finalment només sostenible sinó també raonable, l'opció dels CTRD permetria obrir grans hem plantejat tres línies de treball: la línies d'I+D de renovables, així com fer d'una estructura del sector que s'adeqüi prevaler els casos de desplaçament de a aquestes necessitats, la de l'estalvi i la combustibles fòssils per combustibles de les energies renovables. renovables en qualsevol tipus d'aplicació La primera de les estratègies a imple- energètica. Sense cap dubte aquesta mentar és el canvi en l'estructura empre- estratègia permetria l'impuls d'un sector, sarial del sector, on ha d’haver una acció el de les energies renovables, amb alt decidida a protegir i impulsar petites i valor afegit, fent d'Espanya un país de mitjanes distribuïdores. referència.

MAIG 2005 9 10 TREBALL 152 N Teniu l’informecomplerta determinades pràctiquesenl’Administració pública. estat incessantselsdubtesentornlanetedat de democràtica exigibledesprésdemoltsanys onhan “passar plana”nocontribueixalaregeneració per talquecol·laborinsiteneninformació.Laideade tar proves quepoguessinavalar elsrumors existents, tots elscol·lectiusipersones ambcapacitatperapor- doncs unacridaal’èticailaresponsabilitat socialde paral.lel al’adjudicaciódeles obres públiques.Esfa entorn unpresumpte pagament decomissionsen apreciacions iopinionsrealitzades encercles privats tot cas,esconstataladificultatdeferpúbliques avançar enl’esforçderecerca enaquestaspecte.En i queconfiemlainvestigaciójudicialpermeti l’entorn del’obra públicanoha estatacreditada, tot Presumptes pràctiquesil.lícites i lajustificaciódelessubcontractacions. qualitat del’obra, lasuficiènciatècnicadelprojecte que téencomanades,ienparticularpelfaala tasques dedirecció, control, inspeccióisupervisió l’objectiu dequèpuguiexercir efectivamentles l’obra pública.GISAhadeserreestructurada amb l’Administració destinadesalcontrol isupervisióde El paperdel’Administració pública i elseudesenvolupament. d’estar puntualmentinformatsdetotselsProjectes Participació veïnal cadena ielmerprestamisme. l’administració, prohibint lessubcontractacions en raons tècniquesihadesercontrolable perpartde dels requisits establerts.Had’estarmotivadaper Subcontractació com ara lessubterrànies. en especiallesquepresenten unamajorcomplexitat, zones urbanesreclamen extremar lesprecaucions, i cions naturals enlesquetenenlloc.Lesobres en L’execució del’obra pública pública, evitantlasuperposicióderesponsabilitats. de tasquesentre elsagentsqueparticipenenl’obra Delimitació detasquesiresponsabilitats ques. Entre lesrecomanacions delgrupdestaquen: amb confusióentre lesdecisionstècniquesipolíti- ques quepermetindetectarsituacionsnodesitjables, contractes ilessevesmodificacions,nidadesestadísti- rigor itransparència, senseunseguimentdelavidadels menors, fraccionaments, etc. procediments negociats,d’urgència, contractes Administracions tendeixenaeludir-la,ambabúsdels entrebanc alacontractació, deformaqueles de lavigentlegislacióadministrativa esveucomun a Catalunyaésfràgilideficient,donatquel’aplicació d’adjudicació, finançamentigestiódel’obra pública (DGPT) nieneldegestora del’obra pública(GISA). del projecte il’execució,nienelseurol detitular

La presumpta existènciadecercles d’influènciaa S’han dereforçar lesestructures de Els veïnsafectatsperlesobres públiqueshan La subcontractació nopotserunaviad’elusió Les obres públiquesnopodentemptarlescondi- Es necessàriaunamajorclarificaciódeladistribució En general, escontracta ambprecipitació, sense La investigacióhapermèsdetectarqueelsistema PARLAMENT L’administració novaferunseguimentadequat realització delsestudisgeològicsnecessaris, o esvaprestar prou atencióniprou tempsala pas delaL5pelCarmeleraclaramentinsuficient. Les causesdel’esfondramentdelCarmelestrobenenuncontextdeficièncieselsprojectes,l’execucióicontroll’obr LES CONCLUSIONSD’ICV-EA ALACOMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ CARMEL www.ic-v.org/carmel T E SALUT: POLÍTIQUESSANITÀRIESITRANSPARÈNCIA haver denegarl’aplicaciótalsmesures. l’atenció bucodental.Elmateixpresident Maragall va cobrament pernovesprestacions comlapodologia,o Imatge del’HospitalSantPauBarcelona El presidentdelaComissiód’investigaciódelCarmel,JoanBoada,enunasessióparlamentària sanitària privada,oelcobrament d’1o2 fiscal alespersones quetenencontractada assegurança ressò tenen,comhasucceïtamblapossibledesgravació “globus sonda”pelsmitjansdecomunicacióiveure quin tantejar lasevaaplicaciómitjançantelllançamentde concretar. Ésmés,laConselleriadeSalutprefereix més sembla quel’aplicaciód’aquestesmesures nos’acabade Vilardell), vaserundelstemesqueesplantejar. Però bilitat iracionalització delSistemaSanitari(Comissió sanitari, recomanades pelGrupdeTreball perlasosteni- Responsable del’àmbitsanitatd’ICV Imma Clarà mesures peramillorar iracionalitzar elsistema nitzar elpassat9d’abril,lanecessitatd’aplicarles n elmarc delaJornadaSanitatqueICVvaorga- € per visitaoel català siguimésdemocràtic,trasparent iméseficient. o altre sentitfaràqueelnostre tanpreuat modelsanitari tica pelquefaalasanitatjapresa dedecisióenun en siguinconeixedors iestiguinamatents. consideracions. Caltambéqueels nostres regidors iregidores ha presentat esmenesalDecret basant-seenaquestes propis agentsdelssistema.ElGrupParlamentari d’ICV-EA ciutadanes nopercanalsquerepresentin elsinteressos dels canals derepresentació delsinteressos delsciutadans iles definides. Laparticipacióciutadanas’hadevehicularper siguin simples,comprensibles i de competènciesclarament democràticament. Calquelesestructures organitzatives i/o endeutamentsderesponsabilitat públicanoaprovats litat denovesformescentrifugacióiopacitatdèficits, increment innecessariiinjustificatdedespeses,unapossibi- tinguin personalitat jurídicapròpia, elquepotrepresentar un està absentderiscos,comelfetqueelsnousEnsterritorials ments il’establimentdemecanismesparticipació.Però no tralització delsistemasanitariamblaimplicaciódelsajunta- locals enl’àmbitdelasalut”. entre laGeneralitat deCatalunyailesadministracions territorials desalutcomamecanismecol·laboració ”Decret pelqueesregula lacreació decorporacions responsabilitat enfunciódelseuplaestratègic” temps real elsresultats obtingutspercadaòrgan de “el bongovernimplicapublicardemanera periòdicaien creïble ifàcilmentinterpretable” que comptes entotselsseusàmbits” és adir, detransparència, informacióirendició de sector públichauriadeserunexemplebongovern, Treball iquefareferència aaquesttemaesdiuque nals sanitaris,proveïdors, gestors, etc.). altres agentsquetambéensónresponsables (professio- que fanunúsineficientdelsistemadesalut,quanhiha només encaminadesaaplicarmesures alsilesciutadanes sector públic.Lesdeclaracions delDepartamentsemblen positius sobre lapoblacióiquedonenconfiançaenel informació irendiment decomptesiquetenenresultats per laComissióVilardell pelquefaalatransparència, acaben devisualitzar-se,comara les mesures proposades Estem, doncs,enunmomentdegran importànciapolí- Bàsicament seràl’instrumentperaunaveritabledescen- Tenim, també,damuntdelataulaproposta de En unadelesrecomanacions fetespelGrupde Les bonesvoluntatsdelDepartamentdeSalutno “la informacióhadesertransparent, accessible, a, jaqueelprojecteoriginaridel . Mésendavantesdiu i tambés’afegeixque . “el T CIMERA DEL PARTIT VERD EUROPEU

LA TERCERA TROBADA DE CÀRRECS LOCALS VERDS ES FARÀ A BARCELONA EUROPA

Els passats dies 6, 7 i 8 de maig una delegació d’ICV va participar al segon Consell del Partit Verd Europeu celebrat a la ciutat letona de Jurmala. Iniciativa va presentar conjuntament amb els Verds francesos una resolució en contra de la línia d’alta tensió entre Baixas i Bescanó, que va ser recolzada per l’exministra francesa dels verds, Dominique Voynet.

a delegació d’ICV la formaven entre d’altres el D’altra banda, en el plenari es va presentar la propos- vicepresident Jordi Guillot i el diputat al Parlament ta, ja aprovada a l’anterior Consell a Dublín, d’organitzar LEuropeu, Raül Romeva. la III trobada de càrrecs locals verds a Barcelona. L’anterior Una de les principals qüestions que es va sotmetre a trobada es va celebrar a Viena, organitzada pels Verds debat durant el Consell va ser l’elecció d’un tema Austríacs, i va comptar amb la participació d’uns 300 central per a la propera campanya conjunta del Partit càrrecs locals. Verd Europeu, que començarà aquest mateix any, i que Paral·lelament a aquesta feina la delegació d’ICV va finalment es centrarà en el Canvi Climàtic. Així mateix, celebrar reunions bilaterals amb diferents partits dels es van celebrar dues conferències en el si del Consell: Verds Europeus, per tal d’enfortir les nostres relacions.T una sobre el tràfic de persones, amb la participació del nostre eurodiputat Raül Romeva, i una altra sobre l’ampliació i els nous veïns de la UE després dels succes- sos d’Ucraïna. Finalment, el Consell va aprovar tot un seguit de resolucions sobre temes d’actualitat, des del protocol de Kyoto fins als transgènics. La delegació d’ICV va presentar diverses qüestions en els diferents grups de treball del Consell. En el grup de treball de gènere, Noemí Ayguasenosa, d’ICV, va presentar la proposta de l’Observatori de Gènere dels Verds Europeus (EGGO), que va ser acollit amb molt interès, tant pel que fa al seu disseny com als continguts. Foto: Raimo Oksala

UN ESPAI DE REFLEXIÓ ECOSOCIALISTA

FUNDACIÓ NOUS HORITZONS FUNDACIÓ El patronat de la Fundació Nous Horitzons, reunit el passat dia 27 d’abril, va fer balanç de la gestió del darrer any i va presentar el projecte d’activitats per als anys 2005 i 2006. Nous Horitzons vol seguir consolidant un espai de reflexió de l’ecosocialisme, d’elaboració programàtica i de punt de trobada de les diverses sensibilitats de les esquerres polítiques i socials.

n el Pla de treball programat per als propers dos NOU INSTITUT 3er PREMI NOUS HORITZONS anys, la Fundació preveu impulsar de forma estratè- Egica l’agenda política i programàtica de l’esquerra “TRIANGLE DE MAR BLAVA” nguany el premi Nous Horitzons ha estat atorgat a verda, elaborar propostes per dinamitzar l’acció de Jordi Bosch i Olga Gibaja pel treball "Habitatge i govern a nivell nacional i local i coordinar aquestes l passat 25 d’abril es va celebrar l’acte de constitució Eimmigració: claus per a una nova política d’habitat- tasques amb els àmbits programàtics d’ICV i amb els de l’institut “Triangle de Mar Blava”, adscrit a la ge". El treball, premiat amb 1.200 euros, ha estat publicat grups institucionals. La Fundació també vol seguir sent EFundació Nous Horitzons, a València. El nou institut, dins la col·lecció “El Pensament i l’Acció“ de la Fundació un espai de trobada entre les diferents sensibilitats de les que englobarà el territori compartit de Catalunya, Nous Horitzons, i va ser presentat el passat 27 d’abril. esquerres polítiques i socials i contribuir al diàleg entre Balears, País Valencià, Andorra, Catalunya nord, l’Alguer D’altra banda, el jurat format aquest any per Ricard l’espai polític de l’esquerra verda i els moviments socials. i la Franja, vol esdevenir un marc de reflexió, debat, anàlisi Gomà, president de la Fundació Nous Horitzons, Sara Altres grans objectius de la Fundació per a aquests dos i proposta sobre àmbits tan diversos com la llengua i la Moreno, sociòloga, Anna Rigol, jurista, Daniel Raventós, anys són esdevenir un instrument de recuperació de la cultura, el desenvolupament econòmic, les infraestructures professor d’economia de la UB i l’eurodiputat Raül memòria històrica col·lectiva i seguir col·laborant amb i el medi ambient des d’una perspectiva d’esquerres, Romeva va voler fer menció també d’un altre dels treballs les xarxes internacionals com el Fòrum Social Mundial nacionalista i ecologista. Entre els integrants d’aquest presentats: "La diferència de gènere: Anàlisi del compor- de Porto Alegre, el Fòrum Social Europeu i el Fòrum Institut hi haurà, en representació de Catalunya, el tament electoral de les dones a Catalunya" de Marta Social de la Mediterrània. responsable de Cultura d’ICV, Josep Altayó, la diputada i Cantijoch i Raül Tormos. Aquest treball també serà publicat Pel que fa a les eines de treball, la Fundació Nous portaveu, Dolors Camats, l’especialista en Medi Ambient properament dins la mateixa col·lecció de quaderns.T Horitzons segueix basant el seu pla de treball en Miquel Coll, el tinent d’alcalde de Lleida, Francesc Pané, els pilars clàssics: l’elaboració d’estudis, la celebració Maria Olivares, exdiputada al Parlament i Jaume de debats i xerrades i l’edició de les publicacions Salmerón, regidor d’Arbúcies per la candidatura d’Unitat “El Pensament i l’acció” i la “Revista Nous Horitzons”. Popular (CUP). D’entre els representants del altres terri- La previsió d’activitats recull també la celebració del toris destaquen, en representació de les Illes Balears, cinquè Taller d’Esquerra Verda i la quarta convocatòria Josep Ramon Balanzat, exdiputat de l’Entesa de Menorca del Premi Nous Horitzons. i el coordinador dels Verds de Mallorca, Miquel Àngel Llauger. Pel País Valencià, el diputat verd Carles Arnal, el Nou equip de direcció portaveu de l’Entesa a les Corts Valencianes, Joan Ribó, En el transcurs de la reunió es va procedir a l’elecció Joan Francesc López Casasnovas, exdiputat al Parlament de l’equip coordinador i de la presidència. Els càrrecs de de les Illes Balears i escriptor, Oto Luque, professor de la president, vicepresident i director seguiran estan ocupats Universitat de València i membre del Bloc Nacionalista per Ricard Gomà, Josep Vendrell i Marc Rius respectiva- Valencià, Carles Secchi, exalcalde de l’Alguer, i Cristian ment. Com a novetats cal destacar la incorporació Martínez, membre de la Coordinadora d’Entitats Cultural d’Oriol Costa, professor de Ciència Política de la UAB, Nord de Perpinyà i Isabel Lozano dels Verds d’Andorra. com a director de la “Revista Nous Horitzons” en L’Institut “Trinagle de Mar Blava” desenvoluparà substitució de Joan Font. La resta de l’equip coordinador diverses activitats en els diferents territoris de parla cata- està compost per Dolors Clavell, Maria de la Fuente, lana, la primera d’elles la jornada “La Mediterrània: espai Roger Morales i Joan Armet.T de diàleg, benestar i pau”, el 28 de maig a Barcelona.T Olga Gibaja i Jordi Bosch van rebre el 3er premi Nous Horitzons

MAIG 2005 11 PER UNA CONSTITUCIÓ FEDERAL I PLURINACIONAL

INICIATIVA PROPOSTES D’ICV SOBRE LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ DE 1978

Han passat vint-i-sis anys des de l’aprovació de la Constitució. Les circumstàncies polítiques han canviat i la democràcia i l’estat de les autonomies estan plenament consolidats. S’obre doncs la perspectiva d’una revisió parcial amb l’objectiu d’un estat federal i plurinacional.

CV valora de forma positiva l’apro- LA POSICIÓ D’ICV vació l’any 78 de la Constitució: El Parlament de Catalunya ha d’adoptar la iniciativa d’impulsar la reforma de la Constitució. Iva instituir un règim democràtic, va fer possible l’autogovern de es reformes anunciades pel Govern l’autonomia “no perquè, una vegada Malgrat tot, el debat sobre la reforma Catalunya i ha estat la norma bàsica són parcials i insuficients. Tan sols constitucionalitzades les Comunitats constitucional és obert i ICV ha de parti- que ha regit la convivència democrà- Lla reforma del Senat, segons com Autònomes, resultin inservibles i cipar-hi amb voluntat de portar la modi- tica a l’Estat espanyol els darrers s’enfoqui, pot representar una millora absurds, sinó perquè són absolutament ficació de la Constitució més enllà del vint-i-sis anys. Iniciativa es sent fonamental en la situació actual. D’altra incompatibles amb el sistema” podria que Govern i PP voldrien, tot i que no hereva de la tasca que va exercir el banda, la constitucionalització de les implicar “una reforma en profunditat seria encara la Constitució que ICV PSUC en l’elaboració i defensa de la Comunitats Autònomes, definint la seva del Títol VIII” que Rubio Llorente xifra desitjaria. Constitució, que fou aprovada per denominació, podria aturar-se aquí o en “un bon nombre d’articles del Títol D’altra banda, cal no oblidar que les àmplia majoria pel poble català. obrir la porta a reformes més profundes. (set, com a mínim, dels setze que for- forces polítiques catalanes han adoptat Des del primer moment, el PSUC, Una possibilitat és la distinció entre men el Capítol III)”. la decisió d’impulsar la reforma de i en concret el seu ponent constitu- nacions (o comunitats nacionals) i És difícil, però, ser optimistes si es l’Estatut de Catalunya sense esperar la cional Jordi Solé Tura, va remarcar regions. Una altra hipòtesi seria l’apun- recorda que la reforma constitucional ha reforma constitucional, ja que l’opció algunes de les insuficiències i defectes tada pel propi president del Consell de comptar amb el suport del PP. Això contrària suposaria perdre tota aquesta del text constitucional, fruit de la d’Estat, Francisco Rubio Llorente: la pot provocar que les necessàries refor- legislatura i ens faria presoners del PP. correlació de forces en el moment modificació o supressió del articles des- mes quedin reduïdes a simples retocs La reforma constitucional posterior de la seva aprovació. El PSUC va des- tinats a regular l’accés de les CCAA a pràcticament inútils. podria permetre, però, una millora de tacar com un dels principals argu- l’autogovern de Catalunya que aniria ments per a demanar el vot favorable més enllà del plantejament actual de a la Constitució que aquesta era un CONSTITUCIÓ DE 1931 situar el nou Estatut en el límit màxim text reformable en un futur. ARTICLE 1. LA REPÚBLICA CONSTITUEIX UN ESTAT INTEGRAL, del marc constitucional vigent. Han passat vint-i-sis anys. Les cir- COMPATIBLE AMB L’AUTONOMIA DELS MUNICIPIS I LES REGIONS. ICV proposa que el Parlament de cumstàncies polítiques han canviat. Catalunya, una vegada aprovat definiti- La democràcia i l’estat de les autono- vament el nou Estatut pel poble català, mies estan plenament consolidats. CONSTITUCIÓ DE 1978 adopti la iniciativa de reforma constitu- S’obre doncs la perspectiva d’una ARTICLE 2. LA CONSTITUCIÓ ES FONAMENTA EN LA INDISSOLUBLE cional que els articles 166 i 87 de la revisió parcial. De fet la Constitució ja UNITAT DE LA NACIÓ ESPANYOLA, PÀTRIA COMUNA I INDIVISIBLE Constitució atorguen a les Assemblees de va ser reformada per fer possible el DE TOTS ELS ESPANYOLS, I RECONEIX I GARANTEIX EL DRET A les Comunitats Autònomes i aprovi una dret dels ciutadans europeus a ser proposta de reforma de la Constitució de escollits a les eleccions locals. Ara el L’AUTONOMIA DE LES NACIONALITATS I REGIONS QUE LA INTE- 1978. ICV proposarà la seva visió sobre la Govern del PSOE ha anunciat la seva GREN I LA SOLIDARITAT ENTRE TOTES ELLES. reforma constitucional en el procés d’e- voluntat d’abordar una reforma laboració del projecte que el Parlament constitucional de quatre punts al PROPOSTA D’ICV 2005 haurà de discutir. Cas de què el final de la present legislatura: MODIFICACIÓ DE L’ARTICLE 2 DE LA CONSTITUCIÓ. L’ESTAT Parlament no exercís la iniciativa de a) Regles de successió a la Corona; reforma per manca d’una majoria sufi- b) Senat; c) constitucionalització de ESPANYOL ES DEFINEIX I S’ORGANITZA COM UN ESTAT FEDERAL, cient, ICV defensarà les seves propostes les Comunitats Autònomes; d) inte- QUE RECONEIX LA SEVA REALITAT PLURINACIONAL, PLURICULTU- al Congrés de Diputats i al Senat com a gració a la Unió Europea.T RAL I PLURILINGÜÍSTICA. esmenes al Projecte que presenti el Govern central.T

D’esquerra a dreta, portada de la Constitució republicana de 1931, cartell del PSUC demanant el vot afirmatiu a la campanya del referèndum de la Constitució espanyola de 1978, i portada de la Constitució espanyola de 1978 editada pel Parlament de Catalunya

12 TREBALL 152 PROPOSTES DE REFORMA CONSTITUCIONAL D’ICV

Podem establir dos nivells complementaris en el temps: INICIATIVA

1. Reforma constitucional a partir dels punts compromesos pel propi president del Govern espanyol, J.L. Rodríguez Zapatero, i en paral.lel a la reforma estatutària.

2. Reforma constitucional en profunditat en sentit federal i plurinacional.

ICV vol definir els punts essencials que haurien d’incloure les dues fases de reforma constitucional esmentades i expressa la seva voluntat d’aprofitar la porta oberta pel president Zapatero, a partir d’una interpretació expan- siva dels quatre aspectes sotmesos a reforma, fent-los derivar, en la mesura que la situació política ho permeti, cap a una reforma en profunditat de la Constitució en sentit federal i plurinacional. Cal també aprofitar el moment per incorporar al text constitucional nous drets de ciutadania derivats de l’anàlisi dels 26 anys transcorreguts i que haurien d’incidir en la millora de la vida quotidiana dels ciutadans i ciutadanes.

Els punts que ICV aportarà al procés de discussió de la reforma constitucional són els següents:

1. Organització Territorial de l’Estat. 1.5. Representació de la plurinacionalitat i de les 1.7. Representació de les CC.AA a la Unió Europea i a CC.AA. en les institucions generals de l’Estat les institucions internacionals en relació amb les 1.1. Definició i organització plurinacional i federal de (Tribunal Constitucional, Consell General de Poder competències que tenen atribuïdes. Especial l’Estat espanyol. Judicial). Això implica la possibilitat de l’ús de les referència a les nacionalitats i autonomies amb Afectaria alguns articles del títol preliminar (articles diferents llengües espanyoles (que són oficials llengua pròpia, en matèria d’educació, cultura i 2 i 3) i El títol VIII. segons l'article 3.1 i 3.2) en les Corts Generals si comunicació. La menció a la UE en la Constitució L’article 3 hauria de reconèixer la igualtat entre el aquesta és la voluntat de diputats i senadors. ha d’obrir la via a una adequació de l’estat castellà i el català, basc i gallec. La diversitat plurinacional ha de quedar reflectida autonòmic al nou marc de la UE. en els símbols de l’Estat. Supressió de la província 1.2. Defensa i protecció de les competències de les com a instància perifèrica de l’Estat ja que s'inter- 1.8. Eliminació de la prohibició de federació de CC.AA. CC.AA. enfront de la invasió dels poders centrals fereix amb les parts fonamentals integrants de (art. 175.1) i de l’autorització de Les Corts per a de l’Estat i utilització de l’article 150.1 i 2, quan l’Estat autonòmic, com són les nacionalitats i Convenis entre CC.AA. (art.145.2) correspongui, com a mitjà per millorar la qualitat regions. Consegüentment, han de ser les CC.AA. de l’autonomia política. les circumscripcions electorals en les eleccions 2. Incorporació de nous drets de ciutadania. generals i en les eleccions europees. 1.3. Finançament autonòmic basat en la pluralitat i la Inclusió de criteris similars als defensats per ICV en coordinació d’Agències tributàries de manera que 1.6. Participació de les CC.AA. en la política general de la reforma de l’Estatut de Catalunya. Nous drets de s’asseguri la corresponsabilitat fiscal des de la real l’Estat, la qual cosa comporta l’establiment i el ciutadania i nous principis rectors: drets i principis autonomia financera de les institucions de govern funcionament regular d’una conferència de presi- socials, d’igualtat de gènere, mediambientals, de polí- de les CC.AA, i que existeixi, per tant, equiparació dents de les CC.AA., d’una banda, i la reforma del tiques públiques sobre la memòria històrica, sobre la amb les CC.AA forals amb sistemes de Concert. Senat com a cambra territorial de les nacionalitats cultura de la pau, dret a una mort digna, drets pels i regions. ICV s’oposarà a què s’intenti desvirtuar immigrants inclòs el dret de vot, drets relatius a l’accés 1.4. Adequació del poder judicial i de l’Administració el seu nou caràcter amb la inclusió de municipis a les noves tecnologies, etc. de justícia a l’Estat Autonòmic sota el model de o altres fórmules. Dret de vet de les CC.AA. en l’organització territorial dels poders públics en les competències pròpies exclusives relacionades amb 3. Revisió literària global de gènere. Per evitar federacions democràtiques. la seva identitat. expressions sexistes o discriminatòries. CONSTITUCIONALISMES Francesc de Borja Aragay Anem més a fons. Una visió temorera de la marxa de la Una postura temorenca semblant és la d’aquells que Secretari de la Comissió de Garanties d’ICV història es vol emparar en estructures rígides i intocables vindiquen la Constitució com a límit que no es pot que donin unes falses seguretats: això impulsaven els vents depassar. Una concepció immobilista, involucionista i s constitucional voler canviar la Constitució espanyo- feixistes dels vint i trenta del passat segle XX, el Reich que ben errada de la política, segons la qual és més impor- la del 78? Sí. Tota constitució veritablement havia de durar mil anys... el fascio i el seu trist i criminal tant la Constitució que la pròpia democràcia. La Édemocràtica s’ha de declarar explícitament reforma- epígon entre nosaltres: el franquisme abans referit. democràcia -limitada, doncs- és només el mínim que en ble i, doncs, incloure dins del seu articulat l’establiment de un moment històric donat -la transició- es van veure la normativa encaminada als canvis i ajornaments que forçats a permetre (transigir). esdevinguin convenients al llarg del temps. Cal no oblidar que el nostre món (ric, occidental, ben L’actual Constitució espanyola hi dedica el Títol X amb situat) estem immergits en un entorn global -quasi pre- els articles 166 a 169. El contrari és el que feien les lleis feixista?- on bufen vents de por constantment atiada per franquistes de “Principios del Movimiento” y altres galin- la inseguretat, els terrorismes terrorífics... I no por a la daines que es declaraven “inalterables por naturaleza”. fam i greus mancances que pateix gran part de la huma- Justament està força més dins de l’esperit i la dinà- nitat degut en bona mesura al nostre excés de consum. mica constitucional el desig després de 25 anys de Una visió, en canvi, optimista de la marxa de la història, vigència! -de voler-la posar al dia i així mantenir-la una visió d’avenç i progressista, té una concepció dinàmica viva com a norma fonamental de la convivència de tots de la convivència humana i de les lleis que l’han de regir. els qui ens trobem dins de l’Estat espanyol-. Així totes les democràcies ben assentades han introduït al És constitucional considerar intocable la Constitució llarg de les generacions canvis importants en els seus fona- espanyola del 78?. No massa. En tot cas caldria especificar ments constituents. Començant per Anglaterra que per a ben clarament les raons polítiques circumstancials que fer-ho més obert no té ni una Constitució closa pròpia- desaconsellessin de fer pel moment alguns canvis demanats. ment dita. Els principis democràtics -en una autèntica El que no sembla dins d’un autèntic esperit constitucional democràcia- estan per sobre de la mateixa Constitució. ni compaginable amb una democràcia ben afermada és el La nostra Constitució -abans m’hi referia- porta ja negar-se sistemàticament i ja d’entrada a discutir qualsevol més de 25 anys de vigència i tots sabem les pressions canvi que afecti els temes declarats unilateralment com ambientals sota les que va ser feta (soroll de sabres) i que intocables. Això passa, per exemple, quan un cap de govern la van confegir sortosament -unes Corts que no havien ni diu que “fora de la Constitució no hi cap res”. tan sols estat elegides com a constituents-. El seny, doncs, Tampoc serveix de coartada suficient dir que sí, que i el sentit dinàmic de la marxa dels pobles demanaria ja ja s’admeten alguns petits canvis de façana (que si és un una revisió a fons per posar-la a to amb els nous pactes príncep o una infanta qui hauria de regnar...) que no constituents d’Europa i alhora trobar les fórmules de con- toquen a fons les estructures de convivència dels pobles ICV ha editat, en les quatre llengues de l’Estat, les seves propostes vivència on tots el pobles i nacions puguem viure junts - que es troben dins l’Estat espanyol. de reforma constitucional amb racionalitat i justícia- en un sol estat plurinacional.T

MAIG 2005 13 INESTABILITAT I REPRESENTACIÓ POLÍTICA

MÓN A LA PERUANA L’any 2004 al Perú va haver-hi seixanta víctimes en mil nou-cents intents de linxament. Una de les víctimes fou un alcalde, acusat de corrupció. Al cap d’un any del seu assassinat, les autoritats han conclòs que no hi va haver tal corrupció.

Rafael Drinot Silva Sociòleg i periodista peruà

ls mitjans espanyols van responsabilitzar del linxa- ment “indígenes aimares”. Esmentar la condició Ed’indígenes i d’aimares, en cop d’habitants, no és inocu. Linxen alcaldes a zones del Perú on no viuen aimares, però no és cap notícia. Es linxa a Mèxic, als Estats Units... i a ciutats espanyoles on es rebutja la immigració. Els mitjans espanyols probablement van prendre aquesta explicació racista dels mitjans peruans. El Perú és una societat profundament racista (1), que en vint-i-cinc anys ha passat de la pitjor onada de violència de la seva història, amb un saldo de setanta mil morts, amb un govern, la legitimitat del qual és gairebé nul.la, que ningú vol fer caure (2). En aquest aspecte es diferencia de l’Equador i Bolívia, on sí que hi cauen els presidents.

LA DÈCADA SALVATGE ARRIBAR A LES MANS Fujimori va clausurar el Congrés i “va reorganitzar” el El racisme que regna al país guia les decisions Poder Judicial. El seu lloctinent Vladimiro Montesinos de política i de política econòmica i permet a les èlits -agent de la CIA i militar expulsat per traïció a la pàtria-, considerar els habitants no com a ciutadans, ni com a va crear el Servei d’Intel.ligència Nacional, controlant consumidors, sinó com un accident històric, els quals es ascensos militars, esquadrons de la mort, el tràfic de poden ignorar i fins i tot disposar per la via de la gana cocaïna i d’armes, la rapinya de l’Estat; i va comprar, amb o la repressió. D’aquesta manera, l’Estat i les institu- dòlars, membres de les èlits peruanes. Tot això gravat en cions estan absents de moltes decisions necessàries els ara famosos “vladivídeos”. que comprometen la vida quotidiana i essencial dels Recolzat per països “occidentals”, l’FMI i multina- peruans. cionals, el govern Fujimori va aplicar un liberalisme Els ciutadans perceben aquesta absència i els sugge- extrem, que es distingia per la impunitat de les seves reix que la solució als seus problemes es dóna a l’entorn malifetes. L’informe sobre corrupció, de 2001, dirigit immediat, sense consideració del context regional o pel congressista Javier Díez Canseco (4), va motivar nacional. Els “vladivídeos” que mostraren com “persona- que setze ministres de finances de Fujimori -i centenars litats” eren comprades en dòlars, algunes amb només uns de funcionaris- fossin citats a judici. Fujimori, exposat, milers, varen reforçar la il.legitimitat de les èlits i dels es va refugiar al Japó (5). partits i institucions que controlen. Votar “contra”, doncs, és només una de les expressions de la manca de MEDIOCRE, FRÍVOL I INCOMPETENT confiança en partits i institucions: més val un “Outsider”, A les eleccions de 2001, com el 1990, els peruans van ja sigui aquest descendent de japonès o d’aparença votar “contra”. El 1990 contra el neoliberalisme del can- indígena, que un aparatchik (7). LA VIOLÈNCIA didat i escriptor Mario Vargas Llosa, i l’any 2001 contra Tant si es tracta de votar-hi “contra”, d’un linxament El 1982, dos anys després que un moviment popular Alan García i el record del seu govern. Va vèncer o una lluita contra una multinacional minaire que ame- va imposar eleccions a la dictadura militar, el grup Alejandro Toledo (6), un “outsider” polític que parla naça fonts d’aigua, l’agricultura o una ciutat, la racionali- maoista “Sendero Luminoso” va declarar la guerra a enfrontat a Fujimori. tat de l’acció generalment no en desborda l’acte puntual, l’Estat i enemic principal l’esquerra peruana, quelcom Toledo, el qual va heretar un país amb una població i l‘organització és transitòria. En absència de l’Estat, la inèdit a Llatinoamèrica. El govern de Fernando Belaúnde descreguda de les institucions, amb nivells de pobresa violència és el mitjà d’ús quotidià per obtenir guanys va cedir el poder a les regions als militars. En poc temps, rampants i profunda desigualtat social i econòmica, es immediats. No hi ha aspiració ni estratègia per a capturar, ONGs de DDHH varen denunciar, d’ambdós contendents, va autoassignar un sou de 18 mil dòlars mensuals, una legalment o il.legalment, el govern i el poder. Per això violacions massives dels drets humans, gairebé exclusi- bufetada per a la majoria dels peruans, que amb prou ningú s’interessa a desallotjar Toledo del govern. I en això vament als Andes peruans. Atès que la majoria de les feines “paren l’olla”. La bufetada fou tornada: la popula- el Perú es diferencia d’Evo Morales i de l’Equador del víctimes eren pobres, camperols i quechuaparlants ritat de Toledo ronda el 10 per cent a les enquestes. Pachakutik.T -i milers de dirigents populars-, el govern i la gent de D’aquesta manera, tota la il.lusió que un “outsider” les ciutats no varen reaccionar (3). com Toledo, recolzat per exfujimoristes -com el primer El 1985 el govern d’Alan García va crear expectatives, ministre i el seu germà, ambaixador a Washington-, DRETS HUMANS AL PERÚ però va acabar en rampant corrupció, hiperinflació i crisi representaria els interessos populars, es va esvair. L’abús econòmica, amb “Sendero Luminoso” amenaçant les d’autoritat i actes delictius menors de familiars de CV es va reunir recentment amb Francisco ciutats. El 1990, va recolzar l’elecció d’un “outsider”: Toledo, els seus seguidors, i alguns funcionaris, van Soberón, secretari executiu de la Coordinadora Alberto Fujimori. acabar amb el poc crèdit que tenia. INacional de Drets Humans (CNDDHH) del Perú, un col.lectiu d’ONG. La CNDDHH té els seus antece- dents en un grup d’organitzacions de drets humans (1) Nelson Manrique, Vinieron los Sarracenos: El universo mental de la conquista de América. Lima: Desco, 1993. que el 1984 van constituir el Comité de Solidaritat (2) Informe Final de la Comissió de la Veritat i Reconciliació. A www.cverdad.org.pe de Uchuruccay, per esclarir la desaparició de nou (3) Kimberley Theidon, Entre prójimos. Lima. IEP. 2004. Algunes comunitats foren debastades per ambdós periodistes. Actualment la CNDDHH també està contendents. desenvolupant la campanya “Fujimori extraditable”, (4) El congressista va ser la “bete noire” de Fujimori, i objecte d’un intent d’assassinat. Vegeu-ne: Ricardo Uceda. que té per objectiu l’extradició de l’expresident Muerte en el Pentagonito. Los cementerios secretos del Ejército Peruano. Bogotà. Ed. Planeta Colombiana. 2004. Alberto Fujimori, per delictes contra la Humanitat. (5) Hi ha una campanya per a la seva extradició al Perú. Vegeu www.dhperu.org ICV dóna suport a les activitats de la CNDDHH (6) Toledo, de família andina pobra, fou dut de nen als Estats Units. Allà s’hi va educar i va treballar després per a i canalitzará les seves reivindicacions en l’àmbit institucions com l’FMI. institucional.T (7) Per a les eleccions de 2006, les enquestes demostren preferència per dones.

14 TREBALL 152 MARTÍN ALMADA PREMI NOBEL ALTERNATIU 2002 MÓN

Paraguaià, membre de l’Associació Americana de Juristes i lluitador per la memòria històrica i els drets humans. Membre de la fundació que porta el nom de la seva dona, Celestina Pérez de Almada, morta quan va ser detinguda per la policia política de la dictadura paraguaiana.

“A L’AMÈRICA LLATINA EL CÓNDOR CONTINUA VOLANT”

Entrevista Roger Morales La impunitat pot afectar les noves democràcies de Quin recolzament esteu rebent de la comunitat interna- l’Amèrica llatina? cional? Quin és l’objectiu de la seva fundació? Les nostres democràcies són molt dèbils, de façana. En matèria de drets humans hem rebut molt recolza- Treballem en dues àrees: drets humans i ecologisme. Tenim l’assetjament de les multinacionals que vénen a ment del govern de Suècia. Va ser també una fundació Un dels nostres objectius ha estat la creació de la l’Amèrica Llatina, s’imposen i són impunes. Per exemple, sueca la que em va donar el premi Nobel Alternatiu l’any Comissió de Veritat i Justícia que investiga els crims de vénen empreses multinacionals que cultiven la soja 2002. Vaig rebre aquest premi fonamentalment pel des- la dictadura de l’any 1954 al 1989. transgènica, i ens venen les seves llavors. Destrueixen la cobriment que vaig fer de l’arxiu de la policia política Els últims anys hem descobert els selva i tot el medi ambient despietadament. I aquestes paraguaiana. Aquest arxiu va servir per iniciar judicis arxius de la policia política del Paraguai. empreses són intocables. El que estem patint és una pèr- contra la dictadura i reclamar indemnitzacions. A nivell És un arxiu que recull la història de la dua de sobirania. No hi ha sobirania. Les transnacionals internacional aquest arxiu ha enfortit les denúncies repressió al Paraguai. Aquest arxiu tenen molt més poder que els propis governs. I, a més, judicials promogudes contra Pinochet. Amb aquest conté documents de l’operació tenim una justícia dèbil. A l’Amèrica Llatina el Cóndor treball estem creant la xarxa anti-Cóndor. Cóndor. És el mirall del que va continua volant. passar a l’Amèrica Llatina en la dècada dels 70. Com poden afectar els canvis polítics a països com “Les nostres democràcies són Com a ecologistes hem el Brasil, l’Argentina o Xile? molt dèbils, de façana. Tenim creat un centre d’energia Brasil va ser un gest d’aprofundiment de la solar. Tenim una petita democràcia, però Lula ha girat a la dreta. Però l’assetjament de les multinacionals fàbrica de paper vegetal sí que ens animen els governs de Veneçuela, que vénen a l’Amèrica Llatina, que funciona amb l’Argentina o l’Uruguai. Fins i tot l’Equador, energia solar. Hem on el poble ha fet fora el president. I a s’imposen i són impunes” realitzat una expe- Bolívia es perfila l’ascens d’Evo Morales, riència inèdita al que pot ser el primer president indígena Com veus el paper de la justícia internacional? país, amb els abo- de l’Amèrica llatina. Hi ha signes d’espe- El cas del militar Scilingo és un fet paradigmàtic de rígens del nord rança, l’imperi no ho pot com ha avançat la justícia universal, ja que un fet succeït del Paraguai: ins- controlar tot. a l’Argentina s’està jutjant a l’Estat espanyol. tal·lar l’energia solar Aparentment la glo- La justícia als països llatinoamericans ha sofert avenços per tot un poblat de vint- balització criminal i retrocessos. En el cas de Xile es va avançar perquè es va reti- i-cinc famílies. És el primer que avança, sembla- rar la immunitat a Pinochet, però hi ha retrocessos perquè la poblat de contaminació zero. va incontenible, justícia xilena és hipòcrita. Pel que s’ha de jutjar a Pinochet però la creació és per aixecar-se contra la constitució d’un estat de dret i Creus que l’opinió pública internacional sap el de nous movi- pels crims comesos a Xile i a l’Amèrica Llatina, no per delic- que va passar amb les dictadures llatinoamericanes? ments (pique- tes econòmics com se’l vol jutjar. A nivell internacional Es coneix el que va passar a Xile o l’Argentina, teros a Pinochet hauria estat jutjat pel Tribunal de Nuremberg. però es coneix molt poc del que va passar a l’Uruguai l’Argentina, Al Paraguai s’ha avançat perquè un jutge ha demanat i al Paraguai. Especialment al Paraguai. Vam tenir una cocaleros a l’extradició del dictador Stroessner, però el Brasil no ha dictadura de 35 anys que va formar part de l’operació Bolívia, els volgut extraditar-lo perquè gaudeix de la protecció dels Cóndor. El Cóndor va ser una xarxa criminal de militars moviments militars, nous rics, brasilers. Stroessner ha d’acabar els de l’Argentina, Xile, Brasil, Uruguai, Bolívia i Paraguai, de dones a seus dies a la presó. nascuda sota l’empara dels Estats Units. Nosaltres Mèxic, El problema és que la impunitat es troba a tot arreu. ara el que volem fer és una xarxa en què hi hagi etc.) supo- Començant per Espanya. Per exemple, Manuel Fraga, jutges, advocats, periodistes, etc. que lluitin contra la sen signes ministre franquista, no hauria d’estar al poder a Galícia. impunitat. positius a pesar del Des de la vostra fundació s’assegura que sense ecolo- La societat civil s’està involucrant en la tasca de la poder mili- gisme polític no hi ha futur. recuperació de la memòria històrica? tar i econò- El que planteja un partit com ICV és la necessitat d’una Sí i no. Sí, perquè nosaltres som part de la societat mic de l’im- política ecològico-social, i això és fonamental en el nostre civil i estem treballant en això. I no perquè la situació peri. temps. ICV és petita encara, però té perspectiva històrica. econòmica que travessa el país fa que la gent humil no La destrucció i deteriorament del medi ambient, al cap i a tingui accés al consum. Quan hi ha pobresa no hi ha un la fi, és un atac als drets humans. Per això el tema ecològic activisme fort, com pot passar a l’Argentina. La pobresa i el tema social van lligats. I això fa que la gent reaccioni. genera impotència. Per això ICV té futur. Igual que el Partit Verd Europeu.T

MAIG 2005 15 EL COTXE ELÈCTRIC D’ICV RECUPEREM LA HISTÒRIA DE LES DONES DEL PSUC

BREUS UN PATROCINI ALTERNATIU ones amb Iniciativa vol contribuir a la tasca que s’està duent a terme en el conjunt de la societat civil El passat 23 d’abril al Parc de la Ciutadella de Barcelona es va poder veure el cotxe elèctric patro- Dcatalana amb el suport de diverses institucions (entre cinat per ICV, en ocasió de la celebració del dia de la Terra. Francesc Baselga, propietari del cotxe d’altres, a través del programa Memorial Democràtic del patrocinat i regidor de Sant Vicenç de Montalt ens explica quines són les virtuts d’aquest vehicle. Departament de Relacions Institucionals), de recuperar la memòria històrica des de la perspectiva de les dones amb Francesc Baselga la realització del projecte de recerca “Les Dones del PSUC”. Propietari del Twike El propòsit d’aquest treball és reconèixer i visibilitzar la presència de les dones en el si d’un dels partits més arlar amb clau de Twike és parlar d’eficiència, ser emblemàtics de la història recent del nostre sistema polí- capaç de recórrer 62,4 km. entre Sant Vicenç de tic, el Partit Socialista Unificat de Catalunya, des del seu PMontalt i Sta. Coloma de Cervelló amb 3 kW de naixement, l’any 1936, fins a la seva cessió de sobirania en potència, avui per avui la nostra distància rècord en una favor d’IC, l’any 1989. En concret, ens proposem conèixer sola càrrega. Un cost, aproximadament, de 30 cèntims aquestes dones, les seves trajectòries personals i políti- d’euro, el que representa una desena part del cost d’un ques, les característiques de la seva militància, els punts vehicle a motor. La clau consisteix en reduir el consum forts de la seva lluita, els espais de presència i els espais energètic per allargar l’autonomia. Depenent de la con- d’absència, i també les llums i les ombres de la perspecti- ducció i fent referència al trajecte realitzat, al pas per la va que aquest partit va adoptar respecte el paper de les N-II en el tram Sant Vicenç i Montgat, el seguit de semà- dones en el seu si, especialment en un context històric tan fors et conviden a aprofitar la inèrcia per arribar sense convuls com va ser el de la lluita clandestina contra el haver de frenar. I en l’arrencada, l’ús dels pedals redueix “Puc pedalar, puc moure’m franquisme i la transició. En definitiva, tractarem de rea- substancialment el consum d’ampers, al comptar amb un litzar una tasca de recuperació del paper de les dones al fre que recarrega part de l’energia generada en la reduc- per arreu sense consumir PSUC per contribuir a entendre de forma completa –sense ció, un 15%, els pedals que ajuden a accelerar i a buscar una gota de benzina, ningú biaixos sexistes ni androcèntrics- la realitat històrica d’a- la velocitat de creuer, i el sistema “Tempomat” que quest partit, incloent les aportacions, diverses però cons- redueix la variació en la velocitat i manté la velocitat escolta cap remor al pas del tants, de les dones al seu sosteniment i creixement.T constant. Twike, això és real...” L’ús d’un vehicle elèctric, híbrid en aquest cas, fa canviar completament els mals hàbits de la conducció d’un vehicle d’explosió. El rendiment del motor elèctric A tot això m’he deixat de parlar de les meves sensa- 25 ANYS A MARTORELL no baixa del 80%, en el que hauríem de restar les cions al conduir aquest vehicle, doncs com que és el pèrdues de la bateria, entre el 5% i el 15%, motivat per primer que la gent em pregunta, també us les faré saber. la reducció de l’escalfor i del fregament motivat per una No són altres que de molta satisfacció de veure’m diferent transmissió més directe. Pel contrari el motor de com- entre la ferralla que circula sense sentit per arreu, mentre bustió interna transforma en moviment l’energia contin- requereixen de grans motors per moure les tones de ferro guda en els combustibles (gasolina, gasoil). En aquesta i altres components, el Twike s’ho fa amb 3 cavalls de transformació, però, només s’aprofita com a màxim al potència fiscal. Em moc amb un vehicle tecnològicament voltant d’un 20% del potencial energètic del combusti- molt avançat, i que requereix dels teus sentits a l’hora de ble, atès la baixa eficiència del motor i del sistema de ser conduït, has de preveure on vas, no utilitzar el temps transmissió. com a cronòmetre, i estar pendent de fer un ús que podríem La resistència de l’aire d’un vehicle convencional a anomenar intel·ligent durant el recorregut, per garantir 150 km/h és el doble que a 120 km/h i gairebé 5 vegades l’arribada en el punt de recàrrega. He recarregat al Palau ntre els dies 22 d'abril i 1 de maig es va celebrar a més alta que a 90 km/h. Aquesta resistència més alta de la Generalitat, a l’Ajuntament de Barcelona, a la Martorell la Fira de Primavera. Aquest any, per 25è representa consumir entre un 15% i un 25% més de Fundació Terra, a la Universitat de Mollet, al Casal Pere Eany consecutiu, l'Agrupació Local d'ICV Martorell combustible per cada km recorregut. En el cas del nostre Quart de Sabadell a restaurants i locals com ara “La va muntar el tradicional xiringuito. Twike, la seva forma més aerodinàmica i el seu pes, infe- Pegui”, “Ca l’Espinale”, El diumenge dia 24 va visitar la Fira en Jaume Bosch rior a 300kg, fan reduir aquest efecte de forma molt sig- i a cases particulars (foto), per recolzar aquest aniversari i felicitar la gent nificativa, si tenim en compte que un vehicle necessita on mai m’han posat d'ICV Martorell per la feina feta al llarg dels dies que més de 50 cavalls de potència per bellugar-se, en el cas cap problema, més dura aquesta festa, i també per la constància d'aquests del Twike això és més de 10 cops inferior. aviat el contrari.T útims 25 anys, especialment a les persones que sempre han estat "al peu del canó".T

JORNADA DE MEDI AMBIENT 2 DE JULIOL

El proper 2 de juliol ICV celebrarà una Jornada sobre el Protocol de Kyoto.

Properament rebreu més informació

Lloc: Auditori IDEC

MEDIAMBIENT (Universitat Pompeu Fabra)

Carrer Balmes, 132 (Cantonada amb Rosselló) Barcelona ICV El cotxe elèctric es va passejar pel Parc de la Ciutadella davant la curiositat dels transeünts

16 TREBALL 152