Joan Saura I Neus Català, Davant El Forn Crematori De Ravensbrück
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Publicació fundadael1936 comaòrgan central delPartit SocialistaUnificat deCatalunya VERDS PERCATALUNYA D’INICIATIVA LA REVISTA treballNÚM. 152 · MAIG 2005 · PREU: 1,05€ Joan Saura i Neus Català, davant el forn crematori de Ravensbrück Foto: Jordi Bedmar CIPRIANO GARCÍA, EL DIPUTAT DELS POBRES GENT D’ICV ARA FA DEU ANYS ENS VA DEIXAR L’HISTÒRIC DIRIGENT El mes de maig de 1995 moria el “Cipri”, un dels membres fundadors de CCOO i dirigent del PSUC. ICV ha decidit enguany atorgar la tercera edició del premi que porta el seu nom a l’Associació Catalana d’Expresos Polítics. ascut al 1927 a Manzanares de la Mancha (Ciudad Al 1959, de nou lliure va seguir amb la seva activitat Real), les necessitats familiars van fer que Cipriano al partit i amb la seva tasca sindical però va acabar NGarcía deixés l’escola i comencés a treballar de pastor. empresonat i jutjat de nou l’any següent, aquest cop Un cop acabada la guerra el seu pare va ser condemnat a degut a la seva participació en les protestes pels esdeve- 6 anys de presó i poc després la seva mare va ser també niments del Palau de la Música a Barcelona i la detenció empresonada. Amb només dotze anys va haver d’assumir de Jordi Pujol. Cipriano va tornar a ser condemnat junt totes les responsabilitats familiars i tenir cura dels cinc amb sis militants més del PSUC de Terrassa a 24 anys de germans petits. L’any 1943 van alliberar el seu pare presó però mitjançant l’aplicació de l’indult general al sota vigilància i llavors tots dos, pare i fill, van començar 1964 va poder sortir en llibertat. a treballar en una companyia minero-metal·lúrgica, a Fora de la presó va donar forma organitzada a allò les mines d’Almoradiel. Al 1951 Cipriano va marxar a que fins aleshores havia estat l’oposició sindical obrera. Catalunya, establint-se a Terrassa, en aquells anys un Va organitzar les Comissions Obreres, primer a Terrassa bastió de la lluita antifranquista dels treballadors cata- i després al Vallès Oriental i Occidental. L’any 1965 lans. Afiliat al PSUC, el 1954 passà a formar part de la accedí per primer cop als comitès central i executiu del direcció del partit a Terrassa. A partir del 1957, tingué un partit. paper actiu en les mobilitzacions antifranquistes, per la Un cop instaurada la democràcia, va ser diputat a les qual cosa fou empresonat diversos cops. Corts de Madrid de 1979 a 1982 i al Parlament de Les detencions i els empresonaments van començar Catalunya, de 1984 a 1988. Els seus últims anys els va l’any 1956. Acabat de sortir de la presó per primera passar a Castelldefels, on encapçalà les llistes municipals vegada, va assistir com a delegat al I Congrés del PSUC d'Iniciativa per Catalunya en els comicis de 1991. Morí en a França. L’any següent, va tornar a ser detingut i va un accident durant una encartellada a les següents ser condemnat simultàniament per dos consells de municipals, l’any 1995. Com a homenatge a aquest esti- guerra a sis mesos i dos anys de presó respectivament, mat company, des de l’any 2002 ICV lliura el premi condemnes que va complir a Barcelona i Burgos. Cipriano García cada primer de maig.T Cipriano García, durant un acte electoral l premi Cipriano Garcia consisteix Amb el nou marc polític i la declara- PREMI A L’ASSOCIACIÓ CATALANA en un aiguafort del pintor Antoni ció de la llei d’amnistia, el seu treball ETàpies, i serà lliurat a l’Associació el va orientar-se a treballar en una doble D’EXPRESOS POLÍTICS pròxim 22 de juliol en l’acte de comme- vessant: per una banda reivindicar un moració del 69è aniversari del PSUC. reconeixement econòmic, polític i social L’objectiu del premi és reconèixer activi- pels expresos però sobretot moral, i per tats polítiques i socials destacades en l’altra, constituir-se en motor de la recu- l’avenç dels drets socials i dels drets peració de la memòria històrica de la nacionals de Catalunya. lluita antifranquista i de la repressió que L’Associació Catalana d’Expresos va patir el país. Després d’anys de lluita, Polítics neix en la clandestinitat de la és una entitat que continua viva, lluita antifranquista, els anys 1966-1968, generant noves iniciatives i participant quan es van organitzar grups d’expresos activament de la vida política del nostre que donaven suport als companys que país i sempre conservant els seus punts acabaven de sortir de la presó, ajudant-los de referència: la defensa de la llibertat, a reintegrar-se a la vida quotidiana de la democràcia real, del respecte lluny dels murs i les cel·les. La trajectòria pels drets humans, de la lluita per una d’aquesta associació s’ha anat renovant societat més justa socialment i econòmi- Enric Pubill, president de l’Associació d’Expresos Polítics, i Joan Saura, president d’ICV i dinamitzant amb els anys. cament.T MEMÒRIA HISTÒRICA REVISTA I MOVIMENT OBRER. LA SEAT RETROBAMENT l passat 26 d’abril es va celebrar al Museu d'Història de Catalunya una conferència organitzada per la Confederació per a la Memòria Històrica i Democràtica de ECatalunya i la Fundació Nous Horitons, sobre el moviment obrer i la fàbrica SEAT presentada per Tomàs Chicharro, president de la Confederació. L’acte va comptar també amb les intervencions d’Eduardo Peirocelli i Carles Vallejo, portaveus de l'Associació SEAT, i de Toni Ferigo, secretari FIM (CSIC Itàlia). La intervenció de Ricard Gomà, president de la Fundació Nous Horitzons va cloure la conferència.T quest mes de maig ha sortit publi- recuperació i manteniment de la memò- cat el primer número de la revista ria històrica i democràtica i la projecció A“Retrobament”, editada per la a les noves generacions dels seus valors Confederació per la Memòria Històrica i democràtics. Entre d’altres, formen part Democràtica de Catalunya, plataforma la Confederació, la Fundació Nous que neix després d’un llarg període Horitzons a través del seu “Institut per d’apropament i confluència de diferents a la Memòria Històrica”, l’Associació entitats que treballaven per recuperar Memorial democràtic dels treballadors la memòria històrica. La seva finalitat de la SEAT, l’Associació Pont de la principal és la de coordinar els esforços Llibertat de l’Hospitalet de Llobregat, la de les entitats i col·lectius confederats Federació d’associacions democràtiques Imatge de la conferència i promoure noves iniciatives per la de la gent gran o Les dones del 36.T 2 TREBALL 152 EDITORIAL GENT GRAN LA MEDITERRÀNIA, I LA POLÍTICA TRIBUNA UN MAR QUE ENS UNEIX Sovint se senten veus proclamant i reclamant la presència del col·lectiu de la “gent gran” en la fun- ció política, com el mecanisme més eficaç en la defensa dels seus interessos, basant-se en la força l 2005 és l'any de la Mediterrània, una iniciativa que suposarien vuit milions de vots. de la UE que commemora la celebració a EBarcelona de la primera cimera euromediterrània. JOAN MANUEL VELASCO / VICENÇ GIL però lògicament cadascú ha assumit i es deu al programa En els propers mesos, institucions i moviments Àmbit de Gent Gran d’ICV del partit que representa, i encara que comparteixen socials provaran de nou d'acordar iniciatives políti- cadascú la política d’interessos de la “gent gran”, i encara ques a Barcelona. Al mes de juny tindrà lloc el es propostes van des de la creació d’un lobby de la que els seus interessos poden ser-hi comuns, les estratè- Fòrum Social de la Mediterrània, que seguint l'esperit gent gran, creant un partit polític que concorrés a gies i actituds poden ser diferents i es veuran enfrontats; de Porto Alegre, pretén conformar un espai d'arti- Lles eleccions, sobretot a les generals, fins a la inclu- això sol passar perquè comparteixen i es veuen compro- culació regional entre col·lectius mediterranis, per sió de jubilats i pensionistes a les llistes electorals dels mesos pel programa polític del partit que representen. tal de generar alternatives a l'actual procés de glo- partits polítics més importants. Amb tot, les persones grans en un partit polític poden balització neoliberal. Al novembre es celebrarà la En el primer cas, tan hipotètic com segurament ine- aportar el gran bagatge d’experiència acumulada durant conferència euromediterrània, la cimera de caps ficaç, hauria de constituir-se un partit en què el consens la seva vida, molts d’ells de lluita antifranquista i de dedi- d'estat i primers ministres dels estats de la UE i només seria possible en programes de defensa dels inte- car moltes, moltes hores de feina, en pro dels drets socials altres països de la conca mediterrània. De forma ressos directes del col·lectiu, i tot així aquest consens, que i cívics. Els partits polítics no poden deixar de banda paral·lela, la Generalitat organitzarà una trobada de podria donar-se en el fons, podria tenir grans problemes aquesta riquesa personal dels més grans. L’experiència ens regions de l'àrea. en la forma. Perquè el col·lectiu de la “gent gran” és tan diu que, en general, no són molt tinguts en compte ni els La voluntat d'aquella primera cimera de 1995 va heterogeni com la pròpia societat, i a l’hora de debatre seus interessos es veuen reflectits en els programes dels ser definir un nou marc de relacions entre els dife- problemes comuns de totes les generacions s’imposarien partits polítics. Les persones grans, al constatar aquesta rents països del nord i del sud mediterrani. a cadascun els seus propis idearis i d’aquí sorgirien les falta d’interès i oblit, senten un profund desengany L'objectiu es manté, lluny d'haver-se assolit.