jecciu i tan ric com es vulpui, o es pot veiire ,sen:illament com un mer ohjecte de consLim turístic, La Guia incita a fer Historia el primer, perqué és una eina participati- va, amb proposit de deixar solatge. Tornant al conccpte de guia -tro- d^una empresa bar i discingir camins- inclou un doble contingut: informacii) i indicadors. Ambdós es troben ben entrellai^ats, aixó sí, amb lletres. A l'encert de la Guía RIGAU i RIGAU, Anioní M. -literaria, no ho oblidéssim pas- hi ha Una xarxa hen nuada, Teisa 1920. un element notable, com és l'haver Teísa. Banyoles, 1995, 83 pag. prescindir de la imatge; cal anar a veure- la al seu UDC, a completar aquella expe riencia personal que no es pot delegar en un fotograf o un dibuixant. En el n ücasió del 75é aníversari Costa i Butinya, descendents d'aquells segle de la idolatría de la imatge és una de la fundació de la com- pioners cítats mes amunt, que van valentía que cal recuneixer. panyia TEISA (Transportes Uengar-se a l'aventura del transport El Uibre té un ventall ampli de des- Eléctricos Interurbanos col-lectiu de víatgers al comen^ament de tinataris amb dues vessants, a cavall Sociedad Anónima), el sen- la tercera década del segle que está a punt entre rutilitarisme mes estricte í el goíg yor Antoni María Rigau i de finaiitzar. mes líric. Es eina de treball d'estudiants ERigau ha escrit un Ilihre de 83 págíne.s en I després de la creació i de la posterior i professorat de tots nivells, des de les les quals ha aconseguit de condensar la consolídacíó, víngué el cretxement. beceroles del gironinísme fíns a Palta historia de la referida societat. Tenint en compre que la comunicació ínformació directa, literaria, ciutadana i El senyor Rigau, hanyolf de soca-rel i entre Banyoles i Girona fou básica per al cívica, artística i histórica; utilitaria, cronista oficial de la ciutat de Banyoles, a desenvolupament futur de TEISA, també, per a ús de turistes cuites i vísi- mes deis seus coneixements personáis i Texpansió de la companyia s'imposava i tants sensibles, que després de veure de les experiéncies viscudes, ha investi- calía obrir altres mercats. Ben aviat, Girona es dignen a mJrar-la detallada- gat en diversos arxius públics i privats, l'empresa amplia el trajéete Banyoles- mcnt. La Guia ofereix, a mes, l'oportu- aplegant una bona quantitat de docu- Gírona amb noves concessions. En aquest nitat de la presentació de la ciutat ais mentació, (a publícació de ¡a qual, junta- sentit, copiem textualment del Uibre del nous gíronins, per anar fent arrel, i ais ment amb un bon recuU de fotografíes, senyor Rigau, pagines 46 i 47: ciutadans de tota la vida l'ocasió d'anar han donar el truit esperat: un volum molt «L'any 1925, TEISA obtíngué la fent descobertes. Amb l'esperit del Uibre inreressant i de lectura agradable, com primera concessíó en exclusiva, la qual s'eixampla la ciutat, aquella mateixa solen ser totes les produccjons literaries cobría el trajéete Olot-Gírona per Besa- ciutat antiga, narradfssima, introvertida del senyor Antoni María Rigau. lú i Banyoles, amb filióla d'Oiot a Ban i ben limitada per unes simboliques En el curs de la nostra vida, hem tin- yoles per Mieres. casetes de burots. La ciutat d'ara s'ha gut ocasió de conéíxer la TEISA per fora 1927.- Convení amb el Sr. Joan Font engrandit. La primera Guia literaria de -els vehicles i el personal de l'empresa- i i Paulí, de Fígueres, que aporta el seu Girona així ho avala. Tot es fa mes a ara, gracíes al Uibre del senyor Rigau, hem negoci d'automóbils i concessions admi- l'abast i es mostra el patrimoni a quatre pogut explorar-la una mica per dintre. nistratives i passá a formar part de l'accio- vents. Prenent les mateixes ales litcra- Hem penetrar en les seves interioritats, nariat de TEISA. ries del Uibre es podría dir bé que Giro en la seva creacio, en els seus problemes. 1963.- Compra de les accions de na limita a Uevant amb «El pecat de la Des d'aqueüs cinc banyolíns -Joaquím l'Empresa de Transports Berga, S.L., de novicia», de Badia; al sud té «Sortida de Coromina i Gispert-Saüch, propietari, el Salt, concessionária del servei públic de primavera», de Rossich; a ponent, «La seu germá Lluís, industrial, Martiria transport de viatgers entre Salt i Girona, Devesa perduda», de Comadira; i al Butinya i OUer, comerciant, Jaume Juan- posteriorment fusionada a TEISA. nord hi llegím "Des de Moncjuíc», de dó i Parera, comerciant, i Esteve Costa i 1964.- Compra al Sr. Benet Giral i Sunyer. Masjoan, ramader-, amb empenta empre Novell deis drets concessionals de Girona La Fundació Prudencí Bertrana, sarial, que van decidir, l'any 1920, fer a Girona peí Pont Major i principi del entitat mare deis premis literaris de pinya per tal d'acostar Banyoles a la capí- terme de Sant Julia de Ramis amb Hilóla Girona, ha promogut la Guia com una tal de la provincia, fíns a Tactual Consell de Girona al cementiri. valuosa presencia a primera fila en les d'Administracíó, presidir peí senyor Lluís 1977.- Compra de l'Empresa Guerre necessitats culturáis que van aflorant del Coromina i Isem, el seny i la bona entesa ro, S.A., concessionária del ser\'ei públic jaciment gironí, des de la seva fondária. han estat sempre presents en la ja Uarga de viatgers de Besalú a Barcelona passant singladura de la societat. Tant és així, que per Olot, Sant Feliu de Pallerols, Amer, en el Consell d'Administracíó d'avui día, Santa Coloma de Famers i Sils. La qual és trobeni les mateixes famílies í, en conse- fusionada a TEISA, l'any 1982. qüéncia, els mateixos cognoms de fa 1982.- Compra de les accions de setanta-cinc anys: Coromina, Juandó, Jordi Dalmau Gímpañía del Ferrocarrií de Sant Feliu de
12141 98 Revista de Girona / núm. 175 mar^ - abril l'-ÍQfi Guíxols a Gerona, S.A., concessionaria del servci púhlic regular de transporc de viatgers per carretera de Girona a Sant El quart poder i la Feliu de Gui'xols i s'Agaró, amh filióla des- \'iació des de la criiílla Je la C-250 a la Fonc de la Pólvora i Vila-roja d'Onyar. I és primera Dictadura fusionada a TEISA el 1987. 1992.- Compra del material mobil i drets concessionals de transport de viat COSTA FERNÁNDEZ, Huís. gers per carretera a l'empresa Güell i la Dictadura de Primo de Rivera (/923-/930). Güell de Camprodon, materia! i conces- Comunicado i propaganda a íes cumarques gi'rünine.s. sions que s'incorporen a TEISA de Col-lecció Camí Ral, núm. 8. manera immediaca.» Dalmau, editor. Barcelona. 1995, 348 pág. A mes a mes de les conccssions que tot just acabem de citar, TEISA també posseeix les següents: o descobrirem res en les noticies que aporta i del retrat que "Figueres-Lladó (km 15). afirmar que Lluís Costa ens fa de la societat de l'época i deis qui De Girona a Rípoll, a Vic, a Figtieres és un expert coneixe- la van governar a partir del cop d'estat i a Santa Coloma de Farners. Olot-Setca- dor de la historia de la de l'any 1923, a carree del general ses amb filióla de Camprodon a Molió i de premsa a l'ámbit gironí. Primo de Rivera. Sant Pau de Segúries a Ripoll (km 455). N'ba donat proves fefa- Al ílarg del seu extens treball, De Besalú a Barcelona amb incorpo- Nents a través de diverses puhíicacions i Costa analitza sobretot a través de la ració d'una parada a la Universitat Autó encara té, a punt de sortir, un altre tre- premsa, la línia d'actuació d'una Dicta noma de Barcelona de Bellaterra i amplia- ball de carácter general i sintetic sobre dura que, al comengament, és ben rebu- ció des de Siis a Lloret de Mar (km 199). el pericidisme a les nostres comarques. da fins i tot per nuclis que hí havien de Oiof-Barcelona per Besalú, Banyo- La seva obra mes destacada, pero, -de ser contraris. I és que la necessitac Lpuna les i Sarria de Ter, amb prolongació moment, perqué ens permetem esperar regenerado, que predícava Primo Je d'Olot a Ripoll i d'Olot a Camprodon i d'ell encara molces mes coses- és la que Rivera, influir pels píantejaments de de Camprodon a Barcelona per Sant ara acaba d'aparéixer i que recull basica- Calvo Sotelo pero encara mes peí Joan de les Abades.ses i Ripoll, amb mcnt la seva tesi doctoral, llegida a la taranná controlador i repressiu de Mar incorporació d'un ramal a la Uni\'ersitat Universitat de Girona l'any 1994. tínez Anido, era un sentiment compar- Autónoma de Bellaterra (km 376)." Es tracta d'un Uibre voluminós, tit per molts estaments descontents de Es tracta, com es veu, i d'acord amb dens de contíngut, que imposa en el la Restauració. Com sol passar sovint, el títol del Ilibre, d'una xarxa ben nuada i moment d'emprendre'n la lectura, pero pero, la cortupció d'una época va ser d'una importancia capital en el camp del que té la virtut d'anar despertant interés substituida, a la Uarga, per altres disbau- transport de viatgers del nord-est cátala. ! curiositat a mesura que hom s'hi xes i, si mes no, per les Uuites internes, Peí que fa al nombre i a les marques endinsa, perqué, a mes, és planer i amé. les intrigues entre tedrics coreligjonaris, de vchicles utilitzats per l'empresa en el Es llavors, precisament, quan hom l'aparició deis oportunistes de torn i un decurs d'aquests setanta-cinc anys, la seva queda gratamcnt sorprés de la quantitat llarg etcétera que el Uibre posa en relació puntual va ser, potser, excessiva- de material que l'autor ha manejar, de evidencia. ment Uarga. No podem bandejar, pero, la Primo de Rivera va pretenir basar seva constan! expansió en els darrers qua- LLUlS COSTA 1 TERNANDEZ el seu régim en una propaganda cons- ranta anys. I així trobem que s¡ l'any 1958 tant a la premsa, generada per ell el nombre de vebicles era de 35 i el 1972 LA DICTADURA mateix o els seus servidors a base de de 44, l'any Í995 ja havia augmentat fins DE PRIMO DE RIVERA noticies oficioses que era obligatori a 64, amb les marques següents: (1923-1930) publicar. I ho va completar amb una 21 Pegaso, I Setra-Pegaso, 11 Man- rigorosa censura que va impedir que Comunicació i propagada a ¡es comarques ^ronincs Pegaso, 2 Barrciros, 13 Scania, 23 Mer trascendís alio que no interessava al cedes, 1 Iveco i 2 Volkswagen. govern. Tt»t i aixó, no hi bagué una Una flota de debo. I ffCíroaa^'\ unitat clara de criteri quant a aqüestes En resum, que cal felicitar a TEISA prohibicions i aquesta no és mes que peí seu 75e aniversarí i, sobretot, al senyor una mostra d'un deis errors que Costa Antoni Maria Rigau i Rigau perhaver-nos atribueix ais primoriverístes: la seva manca de coherencia, les constants posat a l'abast la bisroria d'una euipresa de ÍIQ IKBSOt tanta importancia i, fins avui, tan desco- contradiccions, Pescas uniformisme neguda. La prosa fácil, plañera i amena del ideologic, en definitiva i aplÍcant-ho ja senyor Rigau fa agradable la lectura del ili nillitar al conjunt, una manca de projecte polí- bre i li volem agrair ben sincerament. tic consistent. Tot aixo motiva, de fet, Á la caiguda de la Dictadura. L'intent de Ccl'lDcció Canil Ral, n. S Narcís Puigdevall i Diumé dirigir ropintó pública mitjan^ant !a
Revista de Girona / [iñin. !7'5 man; - abril 1996 99 12151