DIAGNOSI SOCIOECONÒMICA DE LA COMARCA DEL RIPOLLÈS
1
AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL RIPOLLÈS
ANUALITAT 2018
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Territori objecte de la intervenció
El Ripollès és una comarca de muntanya del Pirineu oriental amb una extensió de 956,2 km2. Pel nord limita amb la Cerdanya i les comarques franceses del Conflent i el Vallespir; a l’oest amb el Berguedà; a l’est amb la Garrotxa, i pel sud amb la comarca d’Osona.
Els municipis que conformen la comarca del Ripollès són 19 amb una població l’any 2018 que sumava 25.000 habitants. Deixant de banda la capital, Ripoll, i els municipis 2 de Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon i Ribes de Freser, la resta de municipis tenen menys de 500 habitants amb trets clarament rurals.
El territori s’estructura bàsicament en tres grans àrees amb unes característiques concretes i diferenciades amb la resta. La primera àrea és la Vall de Ribes, i es situa al nord-oest de la comarca. És una zona d’alta muntanya i que pateix un fort procés de despoblament durant els darrers anys. Per les seves característiques geogràfiques i paisatgístiques, hi predominen bàsicament activitats agrícoles i, concretament, ramaderes i el turisme de muntanya. També hi haurà la Vall de Camprodon, que es situa al nord-est de la comarca. També hi predominen les activitats ramaderes i el turisme, i també ha patit, tot i que de manera no tant acusada com la Vall de Ribes, un fort despoblament en els darrers anys. La indústria també hi té una certa importància, sobretot en els municipis més importants. Finalment, el Baix Ripollès, és una zona situada al sud de la comarca on s’hi concentren els municipis més grans, entre ells la capital Ripoll, i on s’hi ubiquen bona part de les activitats industrials.
Ordenació del territori i model de desenvolupament
En data 14 de setembre de 2010, el Govern de Catalunya va aprovar definitivament el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines. L’Acord de Govern i la normativa del Pla van ser publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5735, de 15 d’octubre de 2010, a l’efecte de ser immediatament executat.
Aquest instrument de planificació determina les estratègies de desenvolupament territorial de les comarques gironines per als propers anys i la seva estructura és base en el sistema d’assentaments, el sistema d’espais lliures (sòl no urbanitzable) i les infraestructures de mobilitat. Aquest Pla dibuixa tota la complexitat territorial, paisatgística i urbana de les terres de les comarques de Girona, i busca solucions per tal d’adequar la necessària preservació i fer-la compatible amb les necessitats objectives de la població. És per això, que el planejament urbanístic de rang inferior que s’aprovi, ja siguin Plans Ordenació Urbanística Municipal (POUM) o Plans Directors Urbanístics, s’han de cenyir a les normes i directrius que marca el Pla territorial parcial.
Les propostes d’ordenació del Pla per a la comarca del Ripollès prenen com a referència la Vall de Ribes, la Vall de Camprodon i sistema urbà de Ripoll o Baix Ripollès; on les propostes molt genèriques es fan individualment pel sistema d’assentaments, el sistema d’espais oberts i el sistema d’infraestructures de mobilitat.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
A un nivell de planejament més baix, cal destacar el Pla Director Urbanístic de les Colònies del Ter i Freser, aprovat definitivament el 20 de setembre de 2010 (DOGC 5724 de 29 de setembre de 2010). Aquest instrument de planejament incorpora ja trets més propis del planejament urbanístic, si bé l’àmbit territorial d’actuació és supramunicipal. En aquest cas, el que es fa és una proposta d’ordenació urbanística d’un element del patrimoni industrial propi de la comarca: les colònies i fàbriques de riu vinculades al sector tèxtil. Al Ripollès, les colònies tèxtils són nombroses i es troben repartides per diferents municipis riberencs del Ter i el Freser. La crisi del tèxtil ha suposat un tancament 3 progressiu de les fàbriques, amb la qual cosa la major part de les colònies industrials de la comarca estan tancades a dia d’avui. A més, força d’elles es troben en un estat de conservació força precari. En base això, l’àmbit d’aplicació d’aquest Pla es cenyeix principalment a Camprodon, Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, Ogassa, Ripoll, Campdevànol, Campelles, Ribes de Freser i Les Llosses.
La manca d’una ordenació territorial supramunicipal, sobretot a nivell comarcal, fa que el disseny i l’estratègia de desenvolupament s’hagi basat en el planejament urbanístic municipal. En última instància, ha estat aquest tipus de planejament el que veritablement ha definit quines zones del territori s’havien de destinar a usos industrials, quines a usos residencials i quina part del terme s’havia de considerar no urbanitzable. En relació al sòl industrial, el planejament urbanístic municipal ha planificat àrees industrials a municipis com Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Camprodon, Ribes de Freser i Campelles. El sòl industrial s’ha ubicat, en bastants casos, a redós d’antigues colònies tèxtils ja presents al territori, i això sempre s’ha fet des de la perspectiva local. En cap cas hi ha hagut una planificació conjunta o supramunicipal del sòl industrial.
Les figures de planejament urbanístic dels 19 municipis que conformen la comarca són diverses. Com s’ha dit, una bona proporció de municipis tenen característiques rurals i no sobrepassen els 500 habitants. Per aquests, les figures de planejament urbanístic són les anomenades Normes Subsidiàries de Planejament. Amb l’aprovació de la nova Llei d’Urbanisme, que introduïa la figura dels POUMs, alguns d’aquests municipis s’ha acollit a les ajudes de la Generalitat de Catalunya i han posat al dia el planejament adaptant-lo als nous POUMs. L’altre grup de municipis està integrat pels que tenen més població i actuen de pols d’atracció territorial de la comarca; en aquest cas, les figures de planejament són els antics Plans Generals d’Ordenació Urbanística o els POUMs.
En base això, trobarem els municipis de Campdevànol, Molló, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Sant Pau de Segúries, que es regiran per un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Per la seva banda, Campelles, Pardines, Planoles, Queralbs, Ribes de Freser i Toses tenen un Pla d’ordenació Urbanística Plurimunicipal (POUPM), ja que tots aquests municipis els trobem a la Vall de Ribes. En el cas de Gombrèn, Llanars, Les Llosses, Ogassa, Setcases, Vallfogona de Ripollès i Vilallonga de Ter es gestionaran a través de Normes Subsidiàries de Planejament (NSP). Finalment, Camprodon tindrà un Pla General d’Ordenació Urbana, que en aquest cas es troba en revisió.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Com a comarca de muntanya que és, al Ripollès resulta d’aplicació la Llei 2/1983, de 9 de març, d’alta muntanya. L’article 4.1 defineix el Pla comarcal de muntanya com l’instrument bàsic per al desenvolupament i l’aplicació de la política de muntanya. Per tant, el Ripollès té el seu respectiu Pla comarcal de muntanya que inclou un seguit d’actuacions, la major part de potenciació d’infraestructures diverses.
Des de la perspectiva del paisatge, s’ha de dir que en els darrers anys la Generalitat de Catalunya ha legislat sobre la matèria i han aparegut un seguit d’instruments i eines de planificació per a l’ordenació i gestió del paisatge. 4
La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge a Catalunya crea la figura del catàleg del paisatge com un instrument nou per a la introducció d’objectius paisatgístics en el planejament territorial a Catalunya. El seu abast territorial es correspon amb els de cadascun dels àmbits d’aplicació dels Plans territorials parcials. El Catàleg del paisatge de les comarques gironines fou aprovat definitivament el 23 de novembre de 2010 i l’edicte publicat al DOGC 5776 (16/12/2010).
Un altre instrument d’ordenació del paisatge el conformen les anomenades Cartes del paisatge, també contemplades a la Llei 8/2005. Les Cartes del paisatge defineixen acords entre agents d’un territori per tal de promoure accions i estratègies de millora i valoració del paisatge. Poden ser impulsades per la Generalitat de Catalunya, per les administracions locals (consells comarcals, mancomunitats i municipis) i/o d’altres entitats. Al Ripollès en tenim un exemple amb la Mancomunitat de la Vall de Camprodon, que va impulsar la redacció de la Carta del Paisatge d’aquesta zona el 4 de setembre de 2009.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
4.1. SITUACIÓ POBLACIONAL
Distribució de la població
El poblament es distribueix pel territori de forma irregular. En aquest sentit, els principals nuclis s’ubiquen als fons de les valls. En són bons exemples Ripoll (10.632 habitants), Sant Joan de les Abadesses (3.224 habitants), Campdevànol (3.204 habitants) i Camprodon (2.261 habitants). El cas de Ripoll és paradigmàtic, doncs aglutina el 42,53% de la població comarcal. 5 Per contra, la resta de municipis són de caire essencialment rural, amb efectius que no superen els 500 habitants, ja que quests es troben ubicats a les zones altes de les valls i apartats de les principals vies de comunicació. L’any 2018, la distribució geogràfica de la població comarcal estava repartida de la següent manera:
POBLACIÓ SUPERFICIE SUP. SUP. MUNICIPI % 2018 (ha) URBANA (ha) EDIFICABLE (ha)
Campdevànol 3.204 3.262 60 45 12,97 Campelles 133 1.864 38 18 0,54 Camprodon 2.261 10.338 143 47 8,86 Gombrèn 186 4.326 11 6 0,74 Llanars 514 2.473 36 19 2,03 Les Llosses 219 11.402 6 6 0,84 Molló 328 4.309 29 15 1,37 Ogassa 226 4.522 25 6 0,91 Pardines 162 3.105 4 3 0,64 Planoles 303 1.875 47 26 1,21 Queralbs 186 9.347 9 7 0,70 Ribes de Freser 1.766 4.187 47 35 7,13 Ripoll 10.632 7.371 184 137 42,44 St. Joan Abadesses 3.224 5.367 65 44 13,08 Sant Pau Segúries 707 874 24 18 2,69
Setcases 168 4.912 10 5 0,73 Toses 165 5.788 19 11 0,67 Vallfogona Ripollès 212 3.920 8 5 0,82 Vilallonga de Ter 404 6.420 26 15 1,62
TOTAL RIPOLLES 25.000 95.262 791 468 100
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Es posa de manifest que el Baix Ripollès aglutina un 72% de la població comarcal, la Vall de Camprodon un 17% i la Vall de Ribes un 11%. D’altra banda, com s’aprecia en el següent quadre, un 84,48% de la població es concentra en els municipis de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Camprodon i Ribes de Freser. La resta, a excepció de Sant Pau de Segúries i Llanars, es distribueix en municipis de menys de 500 habitants. A la comarca sumen un total de 12 de 19 municipis, amb un pes demogràfic poc rellevant (2.699 habitants), ja que es tracta de municipis de muntanya, ubicats preferentment a les dues valls, la de Ribes i la de Camprodon. 6
Distribució de la població segons nombre d’habitants (2018)
Concentració població municipis franja < 500 habitants 2.692
Concentració població municipis franja 501-2.000 habitants 2.987
Concentració població municipis franja 2.001-5.000 habitants 8.689
Concentració població municipis franja 5.000- 11.000 habitants 10.632
TOTAL RIPOLLES 25.000
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
Evolució demogràfica
Des de 1981, any en què a la comarca hi havia censada una població de 29.469 habitants, fins a 2018, la tendència en l’evolució demogràfica ha estat una contínua davallada dels efectius poblacionals. En el darrer recompte a finals del 2018, la població era de 25.000 habitants. Per tant, el Ripollès és un comarca que està immersa en una dinàmica de pèrdua poblacional. És un fenomen genèric per tot el territori i és a partir de l’any 2011, quan aquesta davallada és més intensa, i sobretot, entre els anys 2013- 2015, on es passa de 25.995 a 25.342 habitants, amb una pèrdua de 653 habitants.
Per valls, l’evolució demogràfica pel període 2015-2018 denota una tendència generalitzada a la baixa per tota la comarca. Són significatius els casos de Ripoll, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses i Ribes de Freser que perden molta més població en comparació a la resta de municipis més petits de la comarca, que tendeixen a una reducció proporcional molt més baixa, o fins hi tot una tendència a augmentar-la. Es podria extreure que la tendència de la gent es a desplaçar-se dels municipis més grans cap als més petits, tot i que la tendència global de tota la comarca és la pèrdua poblacional.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Evolució demogràfica del Ripollès 1981-2018
30.000 29.620
29.000
28.000 27.167 27.000 7 26.400 26.393 25.995 26.000 25.342 25.101 24.999 25.000 25.000
24.000
23.000
22.000 1891 1991 2005 2011 2013 2015 2016 2017 2018
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
Evolució demogràfica per valls del Ripollès 2015-2018
30.000
25.000
20.000
2015
15.000 2016
2017 2018 10.000
5.000
0 Baix Ripollès Vall de Camprodon Vall de Ribes Ripollès
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Estructura de la població
Un dels aspectes més rellevants que presenta la població del Ripollès, és la seva estructura altament envellida, amb una elevada proporció de població d’edat superior a 65 anys. En aquest sentit, i segons dades de l’any 2018, el percentatge de població de 65 anys i més representa un 25,37 %, una xifra que ha anat en augment en relació al 2014 (24,25%), i que genera un índex d’envelliment del 186,78 amb una tendència a l’alça, i superior a la mitja de Catalunya que és de 119,3. 8
ESTRUCTURA DE LA VARIACIO 2014 2018 CATALUNYA POBLACIO PERCENTUAL
Població de 0-15 anys 13,44% 13,58% 0,14 16,75%
Població de 16-64 anys 62,31% 61,04% -1,27 64,46%
Població més 65 anys 24,25% 25,37% 1,12 18,79%
Edat mitjana població 46,45 47 0,55 42,58
Taxa de joventut 7,58 7,25 -0,33 -
Índex d’envelliment 180,36 186,78 6,42 119,3
Índex dependència global 60,48 63,82 3,34 52,7
Índex de recanvi 177,89 181,77 3,88 114,7
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
El Ripollès és la comarca amb més pensionistes per habitant de Catalunya amb una mitjana de 3,5 pensionistes, molt per sobre de la mitjana catalana que es situa en 2,2 pensionistes per habitant. En concret el Ripollès, compta amb 8.719 pensionistes, la majoria dels quals (67,75%) són jubilats i procedents del règim general de cotització (77,26%). Un 22,5 estan en règim de viduïtat, i un 9,75% per altres circumstàncies. Per
la seva banda, la mitjana contributiva de la pensió entre tots els règims es situa en 890€. D’aquesta, 994€ és la mitjana per jubilació i 599€ és la mitjana de viduïtat.
Per pobles, Ripoll amb 2.392, és qui en té més, però si mirem les xifres segons el tant per cent que representen del total de la població, el poble on hi ha més pensionistes és Vallfogona de ripollès, amb 62 (30,39%). El seguirà Ribes de Freser amb 522 (29,28%) i Sant Joan de les Abadesses amb 927 (28,35%). Per la seva banda, Les Llosses i Toses són les dues úniques poblacions que tenen un percentatge menor respecte el total de població, amb un 19,52% i 19,64% respectivament.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Una de les raons per les quals puja la mitjana de pensionista al Ripollès és que baixen també el nombre de pensionistes. Són persones que es moren però a la vegada la població jove no augmenta. El nombre de pensionistes l’any 2018 és menor a la del 2013. Aleshores n’hi havia 8.874, i ara en son 155 menys. Això pot estar en par propiciat perquè al Ripollès s’ha produït una constant pèrdua de població des de l’any 1979, quan hi havia 29.902 habitants, fins arribar al 2018 amb 25.000 habitants. Per tant, en els últims 40 anys, s’ha perdut un 16% de la població.
L’índex d’envelliment és elevat per la comarca, si bé és especialment acusat en 9 municipis de la Vall de Ribes (Queralbs, Ribes de Freser i Campelles), Vall de Camprodon (Setcases i Vilallonga de Ter) i del Baix Ripollès (Vallfogona de Ripollès i Sant Joan de les Abadesses), tal com mostra a continuació:
Índex d’envelliment. Distribució territorial 2017
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
L’altra característica important, tot i l’augment que es produeix respecte anys anteriors, és el poc pes que té la franja poblacional d’entre 0-15 anys, tal com s’observa a la piràmide d’edats següent, i que representa un 16,49% del total de la població, força per sota de la mitjana catalana, que és d’un 15,73%. Així mateix, també cal destacar l’elevat percentatge de població de més de 65 anys, un 25,37%, davant un 18,70% a Catalunya.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Estructura d’edats de la població ripollesa (any 2018)
Més de 85 anys De 80 a 84 anys De 75 a 79 anys de 70 a 74 anys De 65 a 69 anys De 60 a 64 anys De 55 a 59 anys De 50 a 54 anys De 45 a 49 anys 10 De 40 a 44 anys De 35 a 39 anys De 30 a 34 anys De 25 a 29 anys De 20 a 24 anys De 15 a 19 anys De 10 a 14 anys De 5 a 9 anys De 0 a 4 anys Homes Dones Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
Població estrangera
El pes de la població estrangera sobre el total de població del Ripollès l’any 2018 representava el 8,34% del conjunt de la comarca, destacant també, que entre 2013- 2018 hi ha hagut una important disminució d’aquesta, amb una variació de -4,58%; i on l’edat mitjana de la població estrangera és de 32,7 anys. Les principals nacionalitats del col·lectiu de persones estrangeres residents a la comarca són les que es presenten en el següent gràfic:
Població estrangera al Ripollès (any 2018)
887
648
190 175 115 71
Marroc Romania Hondures Colòmbia Pakistan Altres nacionalitats
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Nivell de formació de la població
Partint de que les dades del nivell d’instrucció de la població que tenim a dia d’avui, i tenint en comte que les circumstàncies molt de ben segur que hauran canviat, podem dir que un 11,51% de la població no té cap titulació; i que un 17,83% té una instrucció de primer grau, respecte un 58% que té una de segon grau. Per contra, un 12,91% tindrà estudis universitaris.
Pel que fa a la població que a dia d’avui es troba aturada, resulta rellevant remarcar, 11 que un 7,31% no tenen cap tipus de titulació i que un 2,97% tenen els estudis primaris finalitzats. Per contra, és important destacar també, que un 82,9% disposa d’estudis de segon grau i un 6,82% disposa d’ estudis superiors universitaris.
Idees clau del vector demogràfic
El Ripollès és un comarca que està immersa en una dinàmica de pèrdua poblacional. És un fenomen genèric per tot el territori i que es tradueix en passar de 26.393 habitants l’any 2011 als 25.000 del 2018, i que suposa una pèrdua de 1.393 habitants.
Un 71,6% de la població es troba al Baix Ripollès, la zona més poblada de la comarca, però és conjuntament a Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Camprodon i Ribes de Freser on s’aglutina el 71,53% del total de la població comarcal.
Dels 19 municipis que té la comarca, 12 tenen menys de 500 habitants. El Ripollès és un territori amb un caràcter marcadament rural.
Elevada proporció de població major de 65 anys i elevat índex d’envelliment (186,78). Aquest és especialment preocupant en municipis com Queralbs, Ribes de Freser, Campelles (Vall de Ribes), Setcases, Vilallonga de Ter (Vall de Camprodon), i Vallfogona de Ripollès i Sant Joan de les Abadesses (Baix Ripollès).
La franja de la població que es troba entre els 0 i 15 anys al Ripollès, representa un 16,49% del total comarcal, i que acaba sent un percentatge força per sota de la mitjana catalana que és del 15,73%. Mentre que la franja de població de més de 65 anys al Ripollès representa una 25,37% del total comarcal, un percentatge molt per sobre de la mitjana catalana, que és del 18,70%
El pes de la població estrangera sobre el total de població del Ripollès l’any 2018 representava el 8,34% del total i on l’edat mitjana de la població estrangera és de 32,7 anys.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
4.2. SITUACIÓ SOCIOECONÒMICA
Amb el fort augment de l’activitat econòmica a Catalunya l’any 2016, que va ser d’un 3,5 % en relació al PIB i d’un 3,4 % en relació al VAB, el procés de consolidació de la recuperació econòmica es pot considerar finalitzat, amb un creixement acumulat del PIB, en termes reals, d’un 9,6 %, i d’un 9,1 % en el VAB entre els anys 2013 al 2016. Aquests increments contrasten amb la forta davallada que es va produir del 2007 al 2013 amb un PIB negatiu del 1,5 % i d’un VAB negatiu del 1,3 % respecte la mitjana anual, de manera que el 2016 en termes generals, ja és el primer exercici en el qual el 12 VAB ha superat la gran davallada del període anterior. El fort augment del VAB el 2016 i la seva traducció territorial implica uns creixements més intensos de les comarques centrals, l’eix metropolità de Barcelona i l’eix de Girona.
Evolució del VAB de les demarcacions catalanes
4
3
2
1 2013 2014 0 2015
-1 2016
-2
-3
-4 Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
Concretament al Ripollès, el creixement del VAB per sectors en les seves taxes de variació interanual es concreta en un 4,4% del sector primari, un 1,3% del sector industrial, un 1% a la construcció, i un 2,3% del sector serveis. Mentre que en les aportacions sectorials en punts percentuals del VAB, parlem d’un increment del 1,9% l’any 2016 respecte l’any anterior, i que es distribueix un 0,1% al sector primari, un 0,5% a la indústria, un 0,1% a la construcció i un 1,2% al sector serveis.
La evolució comarcal del VAB en els últims anys ha passat d’un -0,6% l’any 2013, a un estancament l’any 2014 on el VAB no presenta alteracions; un creixement important l’any 2015 arribant a un 2,7%, i un augment més sostingut l’any 2016, però no per això menys important, que arriba a un 1,9%
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
En termes globals el pes de cada sector en el total del PIB comarcal l’any 2016 és distribueix en el sector primari en un 1,9% quan la mitjana a Catalunya és del 0,9%; en el sector industrial d’un 37,8% respecte 20,7% a nivell català; en el sector de la construcció parlem d’un 6,6% davant el 4,9% de la mitjana; i per últim el sector serveis que implica un 53,7% a diferència de Catalunya que és d’un 73,7%
PIB comarcal per sectors en relació a les taxes de variació interanual
13 10,10%
Catalunya Ripollès 4,40% 4%
3,20% 3,10% 2,30%
1,30% 1%
Primari Indústria Construcció Serveis
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
Tot i que el creixement total del Ripollès l’any 2016 va ser de l’1,9%, per sota del 3,4% de Catalunya, el trobem encara per sota de la caiguda del 7,7% que es va produir entre el 2007-2014. Aquest fet, situa el VAB comarcal en un 3,5%. Aquest augment del 2016 es reflecteix en els increments en el sector serveis del 2,3%, de la indústria de l’1,3%, de la construcció del’ 1,0%; i del el sector primari d’un 4,4%.
L’increment dels serveis es reflecteix en la bona dinàmica dels serveis privats que suposen un 2,0% més que en períodes anteriors, i que representen el sector dominant a tota la comarca amb un 75,9% del total. Llevat dels forts augments de les activitats professionals i administratives (6,2%), destaquen els moderats creixements del comerç, amb un pes sobre el VAB del sector terciari del 34,4% i un increment del VAB del 2,9%, i l’hostaleria amb una contribució del 14,3% i un creixement de l’1,4%; i unes pèrdues de les immobiliàries (−1,8%) i el sector artístic i recreatiu (−2,3%). De la seva banda, els serveis col·lectius van mostrar notables augments en sanitat (5,2%) i l’educació (2,5%), compensats per la davallada de les administracions (−0,1%). D’aquesta manera, el VAB del sector terciari l’any 2016 s’ha situat, en termes constants, en un 9,7% per sobre del 2007. Així, en termes ocupacionals, l’augment de la afiliació als serveis representa un 5,9% per al període 2012-2016, de manera que els 6.100 afiliats el 2016 al Ripollès superen ja en un 12,4% els del 2007.
El moderat augment del VAB al sector industrial es reflecteix, en el contingut creixement de les manufactures (1,8%), que aporten més del 88% del VAB industrial, tot i el component negatiu (2,5%) de l’energia que hi ha restat creixement.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
En l’àmbit manufacturer, el suau increment es reflecteix per les caigudes d’un 2,4% de la important branca de l’alimentació, que representa un 25,9% del VAB manufacturer, i de la fabricació de maquinària i equipaments (−2,0%), tot i que en part van ser contrarestades pels creixements en la metal·lúrgia i productes metàl·lics, d’un 6,8% del 20,1% del VAB manufacturer que representa; i productes informàtics, electrònics i elèctrics (0,2%). Amb aquests resultats del 2016, el VAB industrial del Ripollès acumula una continguda millora de l’1,3% des del mínim assolit el 2013, que no ha estat suficient per superar la contracció d’un 11% entre 2007-2013, de manera que el VAB del sector el 2016 se situa encara un 6,6% per sota que el del 2007. Aquesta dinàmica productiva es va 14 traslladar en una reducció del 4,8%, de la afiliació industrial al Ripollès el 2016, de manera que els 2.500 afiliats de mitjana el 2016 es troben encara un 24,2% per sota dels del 2007.
La modesta recuperació en el sector de la construcció és degut en part a la caiguda de la branca d’instal·lacions i acabat d’edificis, el primer subsector de la construcció, que representa un pes del 53 % del VAB i que es va contreure en un 0,8 %; però parcialment contrarestada pels bons registres de la demolició i preparació de terrenys (4,2 %) i de l’edificació i promoció immobiliària (3,6 %), o l’obra civil (1,8%). En l’àmbit residencial, els habitatges iniciats van augmentar fins als 27, una xifra encara molt allunyada dels 627 de mitjana entre els anys 2005-2007. Tot i les millores del 2016, el VAB de la construcció continua situat un 40,8 % per sota dels registres del 2007, mentre la afiliació encara és un 54,1 % inferior a la del 2007 (688 afiliats el 2016 en comparació amb els 1.497 del 2007).
Finalment, el sector primari l’any 2016 va créixer degut a l’ascens de la ramaderia amb un 5,3%, i que és una branca que aporta més del 82% del VAB del sector, amb uns rellevants increments del boví (8,0%) i més moderats del porquí (1,5%). Per la seva banda l’agricultura també va créixer en un 1,4% de la mà de l’augment de les plantes farratgeres (2,1%). En el seu conjunt, la afiliació al Ripollès el 2016 no va créixer i es va mantenir en els 9.600 afiliats, una xifra que encara es troba un 7,5% per sota dels 10.300 afiliats del 2007, cosa que reflecteix els efectes de la crisi del 2007-2013.
Evolució comarcal del VAB per sector
10,00%
5,00%
0,00% Primari Indústria Construcció -5,00% Serveis
-10,00%
-15,00% 2012 2013 2014 2015 2016
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
El mercat de treball al Ripollès
Si observem l’estructura de la població ocupada de la comarca del Ripollès per grans sectors d’activitat, tenint en compte que a dia d’avui hi ha 8.203 persones donades d’alta a la Seguretat Social, i 2.083 persones donades d’alta com a autònoms, podem veure que el sector serveis representa més de la meitat de l’ocupació de la comarca (6.744), seguit per la indústria (2.583), i a molta distància els segueixen la construcció (652) i l’agricultura (307).
15 Comparativa del percentatge de població ocupada per sectors
3,23% 1T 2016 3,17% 1T 2017
25,34% 24,98%
Agricultura Agricultura Indústria Indústria Construcció Construcció
Serveis Serveis
63,84% 65,04% 6,81% 7,59%
2,98% 3,02% 1T 2019 1T 2018 25,11%
24,98%
Agricultura Agricultura Indústria Indústria Construcció Construcció
Serveis 6,34% Serveis
65,43% 6,57% 65,56%
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Evolució de la població ocupada per grups d’edat 4000
3500
3000
2500 1T 2018 2T 2018 2000 3T 2018 16 1500 4T 2018 1T 2019 1000
500
0 Menys de 30 anys De 30 a 44 anys De 45 a 54 anys De 55 anys i més
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
Resulta remarcable, que de totes les persones assalariades que configuren el mercat laboral de la comarca del Ripollès, gairebé tres quartes parts de les persones actives a tota la comarca la localitzem al sector serveis. Per tant, podem concloure que aquest sector ofereix una cobertura important a gran part de la població. D’altre banda, la indústria és els segon sector amb més presència a la comarca, i que conjuntament amb els serveis, representen el 95,38% del total d’assalariats al Ripollès, mentre que la construcció i l’agricultura esdevenen gairebé residuals En relació als autònoms, es destaca la importància del sector serveis que amb un 64,76% destaca per sobre de la construcció (14,26%), l’agricultura (13,59%) i la indústria (7,39%)
Evolució nombre d’assalariats i d’autònoms per sectors 5500 Assalariats 5000 4500
4000
3500 3000
2500
2000 Autònoms 1500
1000
500 0 1T 2016 1T 2017 1T 2018 1T 2019 1T 2016 1T 2017 1T 2018 1T 2019 Agricultura 30 28 22 24 275 276 277 283 Indústira 2229 2236 2325 2382 167 160 152 154
Construcció 415 357 365 355 303 296 287 297 Serveis 4622 4837 5130 5442 1414 1395 1359 1349
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
El teixit empresarial del territori
Cal tenir present que el teixit empresarial a la comarca del Ripollès ha patit una evolució molt diferent en funció del sector que estigui classificada cada una de les empreses. En termes generals hi ha hagut una disminució respecte el 2017 quan hi havia 941 empreses, al 2017 eren 925 fins arribar a dia d’avui, que hem passat a 926. En base això és important tenir en compte que a la comarca existeixen empreses sense seu central al territori i que la seva evolució és molt diferent a d’altres empreses del seu mateix sector que tenen la seu física al Ripollès, com podrien ser per exemple 17 el Grup Bon Preu, Condis o Mercadona, entre d’altres.
Evolució del nombre d’empreses per sector
941 925 926
697 691 696
IT 2017 IT 2018 IT 2019
134 130 128 98 95 91 12 9 11
Agricultura Indústria Construcció Serveis
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
De la mateixa manera, i amb tant o més importància, hi ha la grandària de les empreses, i per tant, dels centres de cotització a la comarca del Ripollès, que seran molt diferents en funció del municipi i també en funció del sector industrial que estigui present a la seva zona, ja que la distribució de classe d’indústries, evidentment, no és
uniforme per tot el territori.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Percentatge d’empreses per treballadors
2,05% 0,32%
19,22%
Fins a 5 treballadors 18 De 6 a 50 treballadors
De 51 a 250 treballadors
Més de 251 treballadors
78,40%
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
Evolució trimestral de les empreses al Ripollès 2014-2019
970 964 962 960 960 958 956 958 957 953 955 954 950 951
940 941 938 939 Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA 931 930 926 925 927 920 919
910
900
890
4T 16 1T 17 4T 14 1T 15 2T 15 3T 15 4T 15 1T 16 2T 16 3T 16 2T 17 3T 17 4T 17 1T 18 2T 18 3T 18 4T 18 1T 19 3T 14
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
4.2.1. ELS SECTORS D’ACTIVITAT ECONÒMICA
El sector primari
La comarca del Ripollès tradicionalment s’ha caracteritzat per ramats d’ovelles. Tot i això, les explotacions ramaderes del territori tenien diversificades les seves activitats. Aquesta condició va canviar a partir de la industrialització a mitjans del segle XX, quan les explotacions familiars es varen especialitzar, bàsicament, en la cria de vedells en règim extensiu. Pel que fa als conreus, és un territori amb poc o gens conreu. Es 19 poden trobar cereals per engreix del bestiar. Segons les dades de l’Idescat (2009), el total de la superfície agrària és de 37.941 hectàrees. D’aquestes, el 6% són terres llaurades, el 57,1% pastures permanents i el 26,9% terreny forestal.
SUPERFICIE AGRÀRIA HECTÀREES PERCENTATGES
Terres llaurades 2.266 6%
Pastures permanents 21.654 57,1%
Terreny forestal 10.194 26,9%
Altres 3.827 10%
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT
Pel que fa a les espècies ramaderes, la bovina és la que té major pes a la comarca. Comparant les dades de l’Idescat, del 2009 amb les del 2018 (consultades a l’Oficina Comarcal del DARP), han disminuït els caps de bestiar en algunes espècies, però han augmentat en oví, equí i aviram.
Cal tenir en compte que aquestes dades també contemplen els caps d’autoconsum, és a dir, no totes les explotacions es dediquen a la cria i/o engreix de bestiar com a activitat econòmica, sinó que també hi ha comptades les cases de pagès que tenen bestiar per autoconsum.
La davallada de bovins es deu a que ara hi ha menys explotacions, però moltes d’elles han augmentat la seva activitat, fent l’engreix de les cries que abans no es feia, per tant, el número de caps és inferior però l’activitat econòmica és més elevada.
D’altra banda, l’augment dels èquids es deu a que cada vegada hi ha més demanda de carn de poltre tant dins la comarca com a fora, gràcies al treball que fa un productor que engreixa els pollins de gairebé tot el ripollès i els comercialitza i durant els darreres 10 anys s’ha fet una intensa promoció tant per part de productors, restauradors i la marca Producte del Ripollès.
Pel que fa a l’augment en l’aviram es deu a un canvi de normativa, ja que des del 2016 tothom que té aviram està obligat a notificar-ho.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
2009 2018 ESPECIES DE BESTIAR EXPLOTACIONS CAPS BESTIAR EXPLOTACIONS CAPS BESTIAR
Bovins 312 23.575 275 19.302
Ovins 84 12.201 113 12.432
Cabrum 69 1.318 38 510
20 Porcins 60 16.038 68 12.273
Aviram 120 3.630 94 7.135
Equins 115 1.344 148 1.468
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i de l’Oficina Comarcal del DARP
Pel que fa a les persones que treballen en el sector primari a la comarca del Ripollès a dia d’avui, 283 persones ho són en el règim d’autònoms i 24 com a assalariades. Les dades de l’evolució del nombre d’assalariats i autònoms en el sector primari denoten un repunt d’efectius en els últims anys. En termes comparatius, es pot observar una tendència a la baixa de l’activitat en aquest sector des del 2009, quan hi havia 316 autònoms i 27 assalariats, fins arribar a dia d’avui, que implica una disminució global de 36 persones que realitzen la seva activitat econòmica al sector primari.
Una de les principals dificultats del sector és el relleu generacional. Moltes explotacions no tenen continuïtat i acaben deixant l’activitat agrària. En algun cas les terres no s’abandonen perquè les pasturen ramats veïns. De totes maneres, el 2018 s’han incorporat 5 persones.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Pel que fa als operadors ecològics a la comarca del Ripollès, actualment hi ha 102 operadors; 8 més que l’any 2014. Es pot preveure un increment progressiu del nombre d’explotacions dedicades al cultiu/ramaderia ecològica al Ripollès, donada per una major consciència social en termes de sostenibilitat i consum responsable. Per poblacions, les explotacions ecològiques queden distribuïdes de la següent manera:
MUNICIPIS CCPAE CCPAE 2014 2019
Campdevànol 5 4 21
Campelles 2 2
Camprodon 9 10
Gombrèn 2 3
Les Llosses 4 3
Llanars 10 8
Molló 8 9
Ogassa 5 5
Pardines 4 5
Planoles 2 3
Queralbs 6 6
Ribes de Freser 4 6
Ripoll 8 8
Sant Joan de les Abadesses 7 9
Sant Pau de Segúries 1 1
Setcases 3 2
Toses 1 1
Vallfogona de Ripollès 3 6
Vilallonga de Ter 8 10 Font: Consell Català de la Producció Agrària Ecològica
Pel que fa als productors adherits al segell de Venda de Proximitat de la Generalitat actualment en són 40. A dia d’avui, el sector primari de la comarca treballa amb diferents productes com la carn de vedella, la carn de poltre, el xai i el cabrit, el porc i els seus derivats, la trumfa de la Vall de Camprodon, la llet i els derivats làctics, la mel, les infusions, l’horta o els ous, entre altres. El 2007, l’Agència de Desenvolupament del Ripollès va crear una marca de garantia anomenada “Producte del Ripollès” que engloba els productes agroalimentaris produïts, transformats i/o elaborats a la comarca. Amb aquesta marca de garantia es vol augmentar el valor afegit d’aquests productes certificant-ne l’origen i incrementar- ne el consum a casa nostra, sense tenir la necessitat d’importar productes similars de fora de la comarca. És necessari poder trobar Producte del Ripollès als punts de venda i de degustació d’aquí.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
A la següent taula es pot veure el nombre de productors i elaboradors sota la marca de garantia per producte. Cal mencionar, que hi ha productors que treballen amb més d’un producte, per això el número de socis de l’Associació és inferior al número total de productors per producte. S’observa un interès creixent en produir sota la marca de garantia, així s’ha passat de 64 productes al 2014 a 92 al 2019. I en nombre d’associats s’ha passat de 56 al 2014 a 64 al 2019.
PRODUCTORS I ELABORADORS SOTA LA MARCA DE GARANTIA PRODUCTE DEL RIPOLLÈS
ESPÈCIE 2014 2019 22
Vedella 21 24
Xai i cabrit 9 12
Poltre 5 7
Porc 2 3
Llangonisseta 5 6
Embotits 4 5
Llet 2 11
Làctics 4 7
Trumfes 7 6
Coca 5 4
Cervesa 0 1
Mel 0 2
Infusions i herbes aromàtiques 0 1
Ous 0 1
Horta i fruits vermells 0 1
Plats cuinats 0 1
TOTAL 64 92 Font: Agència de Desenvolupament del Ripollès
Molts dels productors de carn que segueixen amb activitat, és gràcies a l’existència de 2 escorxadors a la comarca, que els permeten sacrificar l’animal per especejar-lo ells, i poder vendre la carn a peces, arribant així al sector de la restauració i al consumidor final, fet que els permet quedar-se amb el valor afegit del producte (venen carn en lloc d’animals). Gairebé tots aquests productors treballen sota la marca de garantia Producte del Ripollès. En el cas de l’oví, els productors no tenen sala d’especejament, però els escorxadors els permeten que hi hagi carnisseries i restaurants que es quedin xais sencers. La comarca disposa de 8 centres escolars públics de primària a on s’alimenten cada dia uns 900 alumnes. Actualment la gestió dels menjadors la porten les diferents AMPES de cada centre i el consum de producte local és molt baix. Sembla que la gestió dels menjadors escolars canviarà i passarà a mans del Consell Comarcal. Davant d’aquesta situació es veu una oportunitat per incorporar més productes del territori als menjadors escolars.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
El sector industrial
Tradicionalment la indústria ha estat el sector locomotor al Ripollès, però actualment la tendència és a la disminució del seu pes global en l'economia comarcal a favor del sector serveis. Es tracta d'una tendència que també afecta de manera generalitzada a tot Catalunya i que a la comarca encara no és tant rellevant, però comença a ser significativa. Ambtot, aquest 2019 s’ha produït un petit creixement . Mentre que l’any 2009 parlàvem de 2.363 assalariats i de 215 autònoms al sector industrial, actualment parlem de 23 2.382 assalariats i 154 autònoms. Per tant, podem arribar a la conclusió evident, que el principal impacte que s’ha produït en aquest sector afecta els autònoms.
Evolució del nombre d’assalariats i autònoms en el sector industrial
2.382 2.325
2.236
Assalariats Autònoms
160 152 154
2017 2018 2019
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
Els subsector industrial amb més pes a la comarca és el metall-mecànic i de fabricació de components, que es posa de manifest amb empreses importants com Soler i Palau, Matrix o Comforsa, entre d’altres. A part, subsectors de bastant rellevància a la comarca com la indústria alimentària, la reparació de maquinària industrial, la producció de pa o el tractament del plàstic, configuren la a dia d’avui la flota industrial de la comarca del Ripollès, que s’acaba traduint en 130 empreses que tenen un pes global a l’economia del 14,05%, tot i la variació negativa del 3,70% que es produeix en el període que va del 2014 al 2018.
El moderat augment del VAB al sector industrial es reflecteix, en el contingut creixement de les manufactures. Ambtot, el suau increment que es reflecteix és per les caigudes importants de la branca alimentària i en la fabricació de maquinària i equipaments; tot i que en part van ser contrarestades pels creixements en la metal·lúrgia, productes informàtics, electrònics i elèctrics.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
En dades del 2016, el VAB industrial del Ripollès acumula una continguda millora de l’1,3% des del mínim assolit el 2013, que no ha estat suficient per superar la contracció d’un 11% entre 2007-2013, de manera que el VAB del sector el 2016 se situa encara un 6,6% per sota que el del 2007.
Amb les dades a la mà podem dir que el Ripollès és una comarca d’arrel industrial, on el sector té un pes superior a la mitjana catalana, ja que segons l’anàlisi de les dades del teixit empresarial provinents de la font SABI, un petit nombre d'empreses de gran envergadura en relació al territori, generen un alt percentatge d'activitat econòmica, en 24 els quals és freqüent que una sola empresa representi més del 50% de la facturació total del subsector.
El sector de la construcció
El sector de la construcció al Ripollès ha estat molt vinculat a la construcció de les segones residències, sobretot a la Vall de Camprodon, i en menor mesura, a la Vall de Ribes. Per contra, la oferta de segona residència al Baix Ripollès sempre ha estat més baixa en comparació a les dues valls.
En termes d’ocupació, l’impacte de la crisi econòmica que es va produir entre els anys 2007-2013 s’ha fet notar. Aquest fet es posa de manifest quan observem els treballadors assalariats que tenia els sector de la construcció a la comarca l’any 2009 que eren de 710 en comparació a dia d’avui quan parlem de 355. De la mateixa manera aquesta incidència es posa de manifest en el camp dels autònoms, ja que l’any 2009 eren 380 i actualment 297.
Evolució del nombre d’assalariats i autònoms al sector de la construcció
365 357 355
296 297
287
Assalariats Autònoms
2017 2018 2019
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Tot i aquesta progressiva i important reducció d’assalariats al sector de la construcció, produïda en part per la crisi econòmica d’anys anteriors, que va afectar a tots els sectors econòmics, però en especial a l’àmbit de la construcció, podem dir que l’any 2018 es va iniciar la construcció de 10 habitatges i cap de protecció oficial, i s’han acabat 10, però que representa una xifra encara molt allunyada dels 627 de mitjana a Catalunya entre els anys 2005-2007. A dia d’avui, 91 empreses configuren el sector de la construcció a la comarca del Ripollès i posen de manifest la modesta recuperació que el sector ha patit en part, degut a la caiguda de la branca d’instal·lacions i acabat d’edificis, el primer subsector 25 de la construcció; contrarestada però, pels bons registres en la demolició i preparació de terrenys, l’edificació i promoció immobiliària o l’obra civil.
El sector serveis
El sector terciari ha experimentat el creixement més important de tots els sectors econòmics comarcals, gràcies al desenvolupament turístic d’algunes zones del Ripollès, especialment aquells municipis d’alta muntanya més propers a zones d’esquí, i amb el desplegament d’equipaments d’abast comarcal i el desenvolupament de serveis per part de les institucions públiques. De fet, es pot afirmar que l’economia ripollesa es troba cada cop més terciaritzada, amb un important paper de l’hostaleria i el turisme, amb una tendència similar a la resta de Catalunya. El nombre d’assalariats a dia d’avui és de 5.442 persones, que representen el 66,34% del total d’assalariats de la comarca, que ens són 8.203. Respecte el mateix període de l’any passat, hi ha un increment de 312 assalariats; i respecte el 2017, hi ha un increment de 605 persones, la qual cosa mostra aquest continuat creixement del sector. Així mateix, es tracta també d’un sector amb una forta presència de professionals autònoms, 1.349 que suposa un percentatge del 64,76%.
Evolució del nombre d’assalariats i autònoms en el sector serveis
5.442 5.130
4.837
Assalariats Autònoms
1.395 1.359 1.349
2017 2018 2019
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
L’increment dels serveis es reflecteix en la bona dinàmica dels serveis privats, i que representen el sector dominant a tota la comarca amb un 75,9% del total. Llevat dels forts augments de les activitats professionals i administratives, destaquen els moderats creixements del comerç i l’hostaleria; però amb unes pèrdues en les immobiliàries i el sector artístic i recreatiu. De la seva banda, els serveis col·lectius van mostrar notables augments en sanitat i l’educació, compensats per la davallada de les administracions. D’aquesta manera, el VAB del sector terciari l’any 2017 s’ha situat, en termes constants, en un 9,7% per sobre d’anys anteriors, cosa que es veu representat amb les 696 empreses que trobem al sector, i que configuren un 75,16% del total 26 d’empreses comarcals.
Pel que fa a la tipologia de les empreses que formen part del sector serveis a la comarca del Ripollès, podem dir que les empreses del sector són majoritàriament d’una dimensió reduïda, ja que es tracten de petites i mitjanes empreses de menys de 20 treballadors. A aquest fet cal sumar-hi que molts professionals autònoms tenen la seva pròpia empresa; fet que es posa de manifest principalment al sector comercial i en les professions liberals.
Al Ripollès, dins del sector serveis, pren una gran importància la indústria del turisme; ja que actualment, no es podrà entendre la nostre comarca sense el turisme. Es pot afirmar per tant, que el creixement del sector serveis al Ripollès es troba relacionat amb la implantació del turisme a tota la comarca, sobretot en els últims anys.
Efectivament el paisatge i l’entorn rural de la comarca, que per uns aspectes és més aviat negatiu, però en aquest àmbit és molt positiu, ha gaudit des de sempre de turistes i visitants fidels que des de fa molts anys van ocupar amb les seves segones residències, hotels, càmpings o albergs, petites àrees de la Vall de Camprodon i de la Vall de Ribes.
En una primera instància, l’atractiu comarcal era a la temporada d’estiu, i es va anar estenent a tots els petits municipis de les respectives valls, però amb la consolidació de les estacions d’esquí i les zones d’alta muntanya, com Vallter 2000, la Vall de Núria o la Molina, s’ha anat desestacionalitzant l’estiueig tradicional i s’ha ampliat a les temporades d’hivern. També és molt rellevant a tota la comarca el desenvolupament del turisme actiu i de natura, a través d’unes activitats que permeten la desestacionalització del turisme, de les temporades i una afluència turística més repartida al llarg de tot l’any, i que es vehicula a través del senderisme, com la xarxa de senders ITINERANNIA Ripollès- Garrotxa-Alt Empordà, amb una extensió de senders de 2.500kms (1.000kms dels quals es troben a la comarca del Ripollès); el Centre BTT del Ripollès, amb 21 rutes BTT homologades que transcorren per més de 470kms; les més de 90 curses/trails i esdeveniments esportius a la natura que es desenvolupen al Ripollès al llarg de l’any; o d’altres modalitats esportives com el barranquisme, l’escalada....
Amb el pas dels anys, al Baix Ripollès, que prové d’una dinàmica més industrial, està desenvolupant una oferta pròpia de turisme cultural, entre d’altres, a través del projecte Terra de Comtes i Abats. Activitat que gira fonamentalment al voltant del Monestir de Santa Maria de Ripoll, del Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses i del Santuari de Montgrony, a Gombrèn.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
D’altra banda, de gran rellevància turística i cultural, trobem la Portalada del Monestir de Ripoll, presentada a la Candidatura per ser declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO, així com també el Museu Etnogràfic de Ripoll (el primer museu d’etnografia de tot Catalunya), reformat l’any 2010, que conserva i preserva un nombrós i interessant patrimoni comarcal, relacionat amb els pastors, la pagesia, la religiositat popular, el ferro forjat, la farga catalana o les armes de foc portàtils. Tanmateix són també molt rellevants a nivell cultural la Farga Palau i l’Scriptorium de Ripoll.
Al llarg dels anys s’ha dinamitzat el turisme cultural i programat diverses visites durant tots els caps de setmana de l’any, ponts i estiu. 27 - A Ripoll. Visites i activitats programades al Museu Etnogràfic de Ripoll. Visita i taller “Fes de monjo copista” a l’Scriptorium, on s’adequarà l’equipament en un nou emplaçament a la mateixa plaça del Monestir de Ripoll, i les visites guiades amb demostració de forja a la Farga Palau, que s’adequaran les visites adaptant-les a les noves tecnologies dins el marc del projecte PYFER, Pirineus de Ferro. - A Sant Joan de les Abadesses. Visita al Monestir de Sant Joan de les Abadesses i un recorregut per la vila vella. - A Camprodon visita guiada per la vila de Camprodon - A Gombrèn, l’últim diumenge del mes, visita guiada al museu i Castell de Mataplana; El Comte Arnau de la història a la llegenda. A més es fa promoció, de les visites guiades organitzades pe Pays d’Art i d’Història, que organitzen visites guiades en català i francès per tots els municipis de la Vall de Camprodon i St. Joan de les Abadesses - Totes les visites de la comarca, s’incorporen a l’agenda turística del Ripollès des d’on es poden consultar: http://blogscat.com/agendaripolles/category/general/
A més a més, la comarca del Ripollès presenta una de les concentracions més grans d’art romànic d’Europa, amb 98 monuments repartits entre els 19 municipis de la comarca, dins els monestirs de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Camprodon com a més rellevants, i a una gran quantitat d’esglésies, ermites, ponts, i fortificacions que s’estenen per tota comarca del Ripollès, i on està previst, dins el marc d’un projecte turístic (PECT Costa Brava-Pirineu de Girona: Natura, cultura i intel·ligència en xarxa), i que s’explica en l’apartat 8, fer-ne una selecció i posar-les en valor per ser visitades i interpretades a través de les noves tecnologies.
A tot això, s’hi ha d’afegir el turisme de natura que es va articulant al voltant del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser, declarat el setembre 2015. Després de la seva declaració, va començar un treball conjunt per a obtenir la Carta
Europea de Turisme Sostenible (CETS) del Ripollès. Durant el mes de gener 2019, s’ha presentat la candidatura a Europarc, i durant el mes de juliol 2019 hi ha hagut la visita de un auditor al Ripollès per certificar-lo. En aquests moments s’està a l’espera de resolució.
Es important remarcar, que les característiques del sector turístic són diferents segons les zones. Així, mentre que a la Vall de Camprodon i a la Vall de Ribes existeix una llarga tradició i vocació turística, a la zona del Baix Ripollès el turisme no és el sector més rellevant, doncs aquí preval una tradició industrial i manufacturera que a dia d’avui encara és vigent, si bé en menor mesura que fa unes dècades, i que no es troba tan present a les Valls, possiblement perquè Ripoll, la capital, es troba al Baix Ripollès. Per tant, el turisme esdevé un sector que a aquesta zona té recorregut per consolidar- se en consonància amb la resta de la indústria turística de la comarca.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Segons un estudi realitzat per l’Agència de Desenvolupament del Ripollès, podem conèixer que a dia d’avui hi ha 574 establiments turístics a la comarca del Ripollès. Aquests els podrem agrupar en 66 hotels, hostals i pensions, 145 cases de turisme rural, 11 apartaments turístics i 313 habitatges d’ús turístic; a més de 25 albergs, cases de colònies o refugis guardats, i també 14 càmpings. També es disposa de 158 restaurants, un dels quals és la Fonda Xesc de Gombrèn amb una Estrella Michelin, i un ampli ventall d’activitats turístiques repartides en 3 estacions d’esquí i de muntanya (Vall de Núria, Vallter2000 i la Molina), 1 parc d’animals a la Vall de Camprodon, 12 museus i centres d’interpretació, 8 hípiques, 1 camp de golf, 19 empreses d’aventura. 4 empreses de guiatges culturals, 2 parcs 28 d’aventura a Molló i Campdevànol, i 1 via ferrada a Ribes de Freser.
Les tres zones geogràfiques de la comarca presenten un nombre similar d’establiments; la diferència rau però, en el tipus d’establiment. La Vall de Camprodon i la Vall de Ribes tenen més establiments hotelers que la zona del Baix Ripollès, així com cases de colònies, albergs i apartaments rurals. A les valls, com ja s’ha dit, tenen una llarga tradició turística, aspecte que influeix en el nombre d’hotels, ja que normalment són uns establiments familiars que passen de generació en generació. Aquest fet però, s’inverteix en el nombre de càmpings i en les cases de turisme rural, que són superiors al Baix Ripollès.
Tipologia d’establiments i distribució territorial al Ripollès (juny 2019)
165
96 77
52 Baix Ripollès
30 34 34 Vall de Ribes 22 14 14 7 7 6 5 Vall de Camprodon 0 4 3 4
Font: Agència de Desenvolupament del Ripollès
Cal dir que el turisme rural ha patit un increment notable els darrers anys, però bastant sostingut a dia d’avui. No serà fins l’any 2016 on pròpiament apareixeran els habitatges dus turístic, ja que moltes cases de turisme rural i apartaments rurals canviaran la seva denominació. Ambtot, serà la Vall de Camprodon, la zona on aquesta tipologia d’allotjament té més preeminència tal i com s’ha comentat, amb aproximadament un 52,72% del total de l’oferta de la comarca.
Per municipis, aquestes establiments estan àmpliament representats a Camprodon, Le Ribes de Freser, Setcases i Vilallonga de Ter. Són igualment importants, però en menor mesura Ripoll, Queralbs, Planoles i Molló.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Aquest fet posa de manifest la gran diversitat d’establiments turístics que es poden localitzar a la comarca del Ripollès, que a la mateixa vegada posa de manifest la gran diversitat de realitats turístiques que trobem a les diferents zones que configuren la comarca, i les diferents realitats dels municipis que les integren.
Tipologia d’hotels i distribució territorial (juny 2019)
16
29 11
Baix Ripollès 7 Vall de Ribes 6 5 5 Vall de Camprodon 4 3 2 2 2 2 1 0 0
Pensions Hotels* Hotels** Hotels*** Hotels**** o sup.
Font: Agència de Desenvolupament del Ripollès
La distribució territorial d’aquests establiments tampoc és homogènia a tota la comarca com ja hem comentat abans. Hi haurà municipis com Ribes de Freser, Setcases i Camprodon que despunten sobre la resta són els que concentren més hotels, hostal i pensions. D’altre banda, municipis com Ripoll, Sant Joan del les Abadesses o Planoles, en concentren menys que els anteriors, però molts més que la resta. Finalment, observarem que petits municipis com Pardines, Toses i Ogassa tenen una mínima infraestructura hotelera. La tendència varia una mica quan parlem de turisme rural, i observem que els municipis que tenen més hotels, hostals i pensions cedeixen el seu lloc a Les Llosses, Sant Joan de les Abadesses o Vallfogona del Ripollès, i passen a ser gairebé inexistents. Per la seva banda municipis com Ripoll o Campdevànol tenen una presència bastant important, però la tendència és a que el turisme rural es situï en aquells municipis més petits.
En el cas dels apartaments turístics seguiran la mateixa tendència que en els casos del turisme rural, però mentre fa uns anys la inèrcia era que tots aquests establiments es situessin més aviat en municipis petits, a dia d’avui, i principalment en el cas dels apartaments turístics, la tendència és que aquests apareguin més a Ripoll o a d’altres municipis grans com Sant Joan de les Abadesses o Camprodon. Remarcar que no serà fins a partir del 2016 que apareixeran els habitatges d’us turístic, ja que alguns apartaments turístics i les cases de turisme rural canviaran la seva denominació i es definiran com a tals.
En relació als càmpings, refugis, albergs o cases de colònies, hi ha una dispersió més generalitzada, i no es concentren tant en una zona geogràfica de la comarca. Si que es pot dir que mentre els càmpings hi ha una tendència a que es trobin més en zones baixes i properes a grans municipis; els refugis, albergs o cases de colònies els trobem més en zones altes i municipis més petits.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
A grans trets, però, es pot afirmar que les dades corroboren que tant la Vall de Camprodon com la Vall de Ribes disposen d’una oferta turística més desenvolupada que la zona del Baix Ripollès, especialment en el món hoteler. Tot hi això, el Baix Ripollès disposa d’un major percentatge de turisme rural així com també de places de càmping, fet que contribueix a que la zona jugui també un paper rellevant en la dinàmica turística en la totalitat de la comarca.
Idees clau situació socioeconòmica
Hi ha una creixent importància del sector serveis, que representa més de la 30 meitat de l’ocupació a la comarca (66,02%).
El 2016, el VAB del Ripollès va créixer un 1,9%, inferior però al 3,4% de Catalunya, un avenç que contrasta amb la davallada del 2013 (-0,6%).
El nombre de treballadors afiliats al règim especial d’autònoms representa un 64,76% del total, i que es tradueix en 1.349 de 2.083 persones.
En termes globals del pes de cada sector en el total del PIB comarcal l’any 2016 observem que el sector serveis representa un 53,7%
El desenvolupament turístic en els diferents territoris de la comarca és més equilibrat del que es pensa, ja que cada zona desenvolupa una classe de turisme diferent a la resta
Un 52,24% dels assalariats al règim general de la Seguretat Social ho estan en microempreses i petites empreses de fins a 50 treballadors.
Un 92,18% dels professionals que treballen en el sector primari estan afiliats a la Seguretat Social en règim d’autònoms.
Hi ha un augment continuat del nombre d’establiments turístics a la comarca fins l’any 2016 (326 amb 10.067 places). A dia d’avui hi ha 574 establiments turístics amb 8.666,sense comptar amb les places que corresponent a habitatge d’ús turístic.)
Gran part dels establiments de turisme rural de la comarca es concentren al Baix Ripollès, mentre que la Vall de Camprodon i la Vall de Ribes són gairebé per igual, les zones de la comarca amb més establiments hotelers.
Hi ha una percepció que la crisi ha afectat la comarca, en part perquè li falten revulsius i un nou posicionament davant la nova realitat turística global, i això remarca la necessitat d’estructurar i ordenar millor l’oferta turística.
S’observa la necessitat d’impulsar estratègies de promoció de la destinació que siguin realment efectives.
El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser és un atractiu turístic de primer ordre que s’està desenvolupant i portant a terme actualment, on es buscarà que sigui un reclam per a desenvolupar en el territori.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
4.3. SITUACIÓ OCUPACIONAL
En termes generals, en els darrers anys l’evolució de l’atur a la comarca ha seguit una tendència a la baixa, tot i l’augment que es va produir entre els anys 2008 i 2009 i el repunt final del 2012. Durant els anys forts de la crisi, sobretot entre el 2011 i 2013, el Ripollès va assolir registres d’aturats elevats, arribant a uns màxims importants respecte el 2008, passant de 1626 persones a 1928. És a partir de llavors, que el nombre d’aturats ha anat minvant progressivament, fins a arribar als 807 aturats del mes de juny del 2019, sobre 31 una població activa de 11.507 (1T 2019). S’assoleixen, per tant, uns nivells d’atur inferiors als anys previs a la crisi econòmica. La taxa d’atur comarcal és situa en el 7,85%, per sota la mitjana catalana, que és del 10,85% (1T 2019)
Evolució anual de l’atur registrat al Ripollès
1738 1800 1697 1660 1700 1626 1600 1507
1500 1523 1400 1294 1300 1303 1200 1080 1100 989 1000 912 845 900 800 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 (2T)
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
Evolució per períodes de les persones aturades al Ripollès 1000
950
900 850 800 750 700
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
La disminució del nombre d’aturats, tal i com es pot veure en els gràfics anteriors, és present en més o menys mesura per tot el territori del Ripollès, però en aquest cas, afectarà de forma diferent a cada àmbit geogràfic, ja que la dinàmica ocupacional serà molt diferent d’un lloc a l’altre. És especialment important la davallada que es produeix al Baix Ripollès, entre el segon trimestre del 2017 i el mateix període del 2019, quan es passa de 776 aturats a 648. Tot hi això, hi trobem representat un 80,3% dels aturats de la comarca. També s’ha de tenir present la important reducció del nombre d’aturats a la Vall de Camprodon, ja que es passa de 127 a 98 aturats, i que representa 12,14% del total 32 d’aturats de la comarca. Aquesta tendència és la mateixa que trobem a la Vall de Ribes, amb una continua disminució, i que es representa en un 7,53%
Evolució del nombre d’aturats pels àmbits geogràfics del Ripollès
1400
1200
1000 77 127 Vall de Ribes 800 67 110 61 98 Vall de Camprodon 600 Baix Ripollès 400 776 689 648 200
0 2017 (2T) 2018 (2T) 2019(2T)
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
El nombre de persones aturades al Ripollès al juny del 2019 és de 807. El municipi amb més aturats és Ripoll amb 407, evidentment, ja que és la capital de la comarca i el municipi on hi ha un nombre més elevat d’habitants. El segueixen Sant Joan de les
Abadesses (109), Campdevànol (97), Camprodon (59), Ribes de Freser (45) i Sant Pau de Segúries (20). Es manifesta així una correlació bastant comuna on els municipis amb un major nombre d’habitants acaben essent els que presenten un major nombre d’aturats.
En relació al mateix mes de l’any anterior, observem que el descens tot i ser present a tots els municipis, és més important a Ripoll, amb 34 persones menys, seguides de Vilallonga de Ter (8), Sant Joan de les abadesses (5), Vallfogona (5). Per contra, els municipis que augmenten substancialment el nombre d’aturats en relació al mateix període de l’any anterior, són Gombrèn (3) , Llanars (2), Ogassa (1) i Pardines (1). Contràriament a la situació anterior, aquests seran uns dels municipis amb un nombre molt més reduït d’habitants, per tant, es pot arribar a la conclusió que existeix una relació entre la mida del municipi i l’augment o reducció del nombre d’aturats. *Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Taxa d’atur del Ripollès a dia d’avui
En termes generals, la taxa d’atur a la comarca del Ripollès es fixa en un 7,85% (1T 2019). En base això, podem extreure diferents conclusions, ja que els municipis ripollesos amb una taxa d’atur molt per sobre de la mitjana comarcal són Les Llosses (17,74%), Gombrèn (12,20%), Planoles (10,71%), i Ogassa (9,71%). És important tenir en compte, que aquests municipis són dels més petits de la comarca i que representen només un 3,74% del total de la població. Per la seva banda Ripoll, també està per sobra amb un 9,10% i al voltant de la mitjana 33 està Vallfogona amb un 7,87% Per contra, altres de municipis de la comarca del Ripollès, es trobaran molt per sota de la mitjana comarcal i és Toses (0%), Setcases (1,16%), Queralbs (2,50%), Campelles (2,56%) i Llanars (2,97%) A grans trets, i respecte el mateix trimestre de l’any passat, la tendència generalitzada a tots els municipis ripollesos és a un continuat descens de la taxa d’atur.
Si observem les dades que venen a continuació, es pot arriba a la conclusió, tal i com hem dit abans, que els municipis amb un major nombre d’habitants, presenten un major nombre d’aturats. Per tant, i com a dada rellevant, cal dir que un 91,33% dels aturats del Ripollès procedeixen d’aquests municipis, i només un 8,67% dels aturats es reparteix entre els 13 municipis restants.
Ambtot, i en termes generals, observem una reducció de les persones aturades respecte el mateix període que l’any anterior de 59 persones.
Distribució territorial de l’atur (juny 2019)
70 20 97
59 Campdevànol 109 Camprodon 45 Ribes de Freser Ripoll Sant Joan Abadesses
Sant Pau Segúries Resta de municipis
407
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Nombre de persones demandants d’ocupació en relació a la població activa (P.A.)
TAXA ATUR 2T 2T P.A. 2T P.A. 2T MUNICIPI 2018 2019 2018 2019 2T 2018 2T 2019
BAIX RIPOLLES 689 648 8.568 8.542 9,46% 10,27%
Campdevànol 98 97 1.575 1.541 6,22% 6,88%
Gombrèn 9 12 78 82 11,54% 12,20% 34
Les Llosses 8 8 65 62 12,31% 17,74%
Ogassa 9 10 99 103 9,09% 9,71%
Ripoll 441 407 5.148 5.166 8,57% 9,10%
Sant Joan de les Abadesses 114 109 1.512 1.499 7,54% 8,41%
Vallfogona de Ripollès 10 5 91 89 10,99% 7,87%
VALL DE CAMPRODON 107 96 1.789 1.787 5,64% 4,57%
Camprodon 59 59 958 949 6,16% 6,32%
Llanars 6 8 200 202 3,00% 2,97%
Molló 7 5 150 144 4,67% 2,78%
Sant Pau de Segúries 23 20 305 304 7,54% 4,93%
Vilallonga de Ter 12 4 176 188 6,82% 5,85%
VALL DE RIBES 70 63 1.199 1.178 5,61% 3,82%
Campelles 2 0 47 39 4,26% 2,56%
Pardines 1 2 58 61 1,72% 3,28%
Planoles 9 7 113 112 7,96% 10,71%
Queralbs 3 3 71 80 4,23% 2,50%
Ribes de Freser 48 45 799 800 6,01% 6,50%
Setcases 3 2 75 86 4,00% 1,16%
Tosses 4 4 36 0 11,11% 0,00%
TOTAL RIPOLLÈS 866 807 11.556 11.507 8,24% 7,85%
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
En el cas de la gràfica anterior, s’ha de fer un aclariment, ja que sinó això pot comportar dubtes en la interpretació de les dades. La taxa d’atur com ja sabem, és la relació que hi ha entre la població demandant d’ocupació amb la població activa. El problema es produeix en relació a la població activa (totes aquelles persones que es troben en edat de treballar), ja que aquesta població, en algun supòsits, els podem localitzar treballant a una altre comarca. Les dades que recullen els organismes oficials que s’han utilitzat per fer aquest anàlisi, comptabilitzen la població activa que hi ha a la comarca del Ripollès, però no distingeixen si treballen o no al territori. D’aquí aquesta petita diferència alhora de 35 calcular la taxa d’atur. En aquest cas, les dades que apareixen a la taula anterior, provenen totes del mateix organisme estadístic oficial.
Perfil de les persones aturades al Ripollès
De les 807 persones aturades a juny del 2019 i que representen un 7,85% de la taxa d’atur a la comarca del Ripollès, 352 són homes i 455 són dones . A dia d’avui i a conseqüència de les circumstàncies que es produeixen globalment a la societat, es posa de manifest que per franges d’edat, el perfil de les persones aturades és molt més elevat per aquelles que tenen entre 55 i 64 anys. En concret, 309 persones aturades, que representen un 38,29%. Per contra, i reduint la tendència que havia passat anys enrere, el grup d’edat que presenta menys persones aturades és la que va dels 16 als 24 anys. En concret són 47 persones que representen un 5,82% respecte el total.
Nombre d’aturats per grups d’edat i sexe (juny 2019)
500
450
400
350 277 300
250 Dones
200 167 Homes 150
100 194 122 50 11 36 0 Menors de 25 anys De 25 a 44 anys De 45 i més anys
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Nombre d’aturats per grups d’edat i taxa que representen (juny 2018)
15,64% 400
350
300 5,69% 250 5,97% 36 Taxa 200 d'atur 364 150 5,09% Nombre d'aturats 251 228 100
4,94% 136 50 43 0 Fins a 24 anys De 24 a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys De 55 a 64 anys
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
Per grans sectors d’activitats es posa de manifest que de les 807 persones que estan a l’atur, un 64,19% es troben al sector serveis i un 21,56% es situen al sector industrial. Per contra, només un 2,35% es situen al sector agrícola i 6,82% al sector de la construcció. En termes absoluts i per nombre d’aturats, els agrupem segons el gràfic que tenim a continuació:
Atur per grans sectors d’activitat econòmica (juny 2019)
19; 2% 41; 5% 55; 7%
174; 22% 518; 64%
Serveis Indústria Construcció Agricultura Sense ocupació anterior
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Aquesta dinàmica dels grans sectors d’activitats, observem com el sector serveis és on es concentra més de la meitat del total d’aturats que hi ha al Ripollès, tal i com es pot veure al gràfic anterior
En ell, queda representat que tot i la tendència global a la reducció del nombre d’aturats que hi ha en els darrers anys, entre els períodes de gener i d’agost, és on la tendència és totalment oposada. Mesos tradicionalment de vacances, on es fa un major nombre de contractacions, però que un cop finalitzada una o altre temporada, les contractacions que se’n deriven també ho fan. 37
En aquests termes es pot dir que la distribució dels contractes registrats a dia d’avui a la comarca del Ripollès són 67 d’indefinits, 476 de temporals. Per tant, el 87,66% dels contractes no tenen una duració estable en el temps (indeterminats o temporals)
Pel que fa a la durada de l’atur, cal dir que ha baixat considerablement el nombre d’aturats de llarga durada (que ho estan més de 24 mesos) ja que el 2013 se’n comptabilitzaven 379 i 196 al juny del 2019, amb una tendència progressiva a disminuir. La reducció també es pot fer extensiva als aturats de curta demanda i als que porten entre 6 i 12 mesos.
Evolució mensual dels aturats al Ripollès
1.400
1.200
1.000
800 2016 600 2017 2018 400 2019
200
0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Evolució trimestral de la població activa al Ripollès 11.650
11.600
11.550
11.500
11.450 2016 38 11.400 2017 2018 11.350 2019 11.300
11.250
11.200
11.150 1T 2T 3T 4T
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
En relació a la població estrangera, és important remarcar que de les 807 persones aturades a la comarca del Ripollès, 142 d’elles són estrangers. Això implica que representen un 17,06% del total d’aturats. En concret estem parlant de 62 homes i 80 dones a dia d’avui, per contra dels 68 homes i 88 dones del mateix període de l’any anterior. Per tant, observem una reducció de 6 aturats/des.
Per franges d’edat, es posa de manifest la tendència global que afecta el mercat laboral, i que es representa en una forta presencia de l’atur per entre les persones de 35 a 44 anys (46) i també en les edats compreses dels 45 als 54 anys, amb 39 persones aturades, i que representen en total un 59,86% d’aturats. Per contra, les persones de menys de 34 (38) i més de 55 (19), representen un 40,14%.
Per sectors d’activitat, 81 persones (57,04%) provenen del sectors serveis, 10 de l’agricultura i 11 de la construcció (14,79%), i 13 persones de la indústria (9,15%). Per contra, 27 de les persones aturades no tenien ocupació anterior.
A nivell municipal, es posa de manifest que els municipis amb un nombre més elevat d’aturats estrangers són Ripoll (95), Sant Joan de les Abadesses (16) i Camprodon (15), que també són a la vegada, els municipis més grans de la comarca.
En quan a l’evolució del nombre d’aturats estrangers, es posa de manifest que en els darrers anys es va assolir un pic important l’any 2012, amb 329 aturats, i que des de llavors la tendència ha estat a una progressiva disminució any rere any, fins arribar a dia d’avui amb 142 persones estrangeres aturades.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Contractació registrada
El mes de juny de 2019 hi han registrats un total de 543 contractes laborals, dels quals, 293 corresponen a homes i 250 a dones. D’aquests, 476 són temporals i només 67 de caràcter indefinit (agrupats en ordinaris a temps indefinit, foment de la contractació indefinida i contractes convertits a indefinits). D’altra banda, i en funció de la franja d’edat que ens trobem una incidència molt diferent.
Contractació per franges d’edat (juny 2019) 39 Majors de 45 anys 116
De 30 a 44 anys 168
De 25 a 29 anys 56
De 20 a 24 anys 119
Menors de 20 anys 84
0 50 100 150 200
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
D’aquests contractes temporals, n’hi ha una enorme varietat en funció de la seva de temporalitat, de les que destaquen, a part dels que tenen una durada indeterminada, aquelles contractes que tenen una menor durada en el temps, fet que es podria explicar degut a la realitat econòmica de la comarca del Ripollès. Es pot dir que la realitat econòmica de la comarca es basa en el sector serveis, i aquest, normalment està lligat a les temporades turístiques, tant d’estiu com d’hivern, i que les que representem en el gràfic següent:
Contractació per durada del contracte (juny 2019)
162
105 110
80 67
17 0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA *Dades sotmeses a secret estadístic.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
En quan a les la tipologia de contractes, dins de totes aquestes contractacions temporals que es produeixen a la comarca del Ripollès, i amb independència de la seva temporalitat, es pot observar que dels 67 contractes de caràcter indefinit, 43 són indefinits com a tal i 24 s’hi ha convertit amb el pas del temps. Per contra, dels 476 temporals, 202 són eventuals per circumstàncies de producció, 228 són contractes per obra i servei, i 43 per interinitat.
En relació a l’evolució de la contractació laboral amb anys anteriors, i entre el mateix període, es posa de manifest que a mitjans al segon semestre del 2016 hi ha un pic de contractació molt important (603), que es va disminuint mes a mes, progressivament 40 fins arribar al nivell més baix durant el primer trimestre del 2018, amb 519 contractacions. Per contra, és a partir de llavors quan les contractacions incrementen fins les 629 que hi ha a finals del segon trimestre del 2018. Aquesta evolució, denota que la tendència comarcal a la contractació es manifesta principalment en períodes d’estiu, on els serveis turístics són preponderants, ja que durant la resta de l’any, hi ha una mitjana de contractacions molt més baixa.
Evolució de la contractació laboral al Ripollès (juny 2018- juny 2018)
800 700 684
600 538 541 543 500 459 477 370 400 401 428 381 389 348 300 364 200 100 0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i XIFRA
En termes municipals, els municipis que registren una major contractació a juny del 2019 són Ripoll (242), Sant Joan de les Abadesses (67), Campdevànol (59), Ribes de Freser (52) i Camprodon (34). La distribució territorial de les contractacions es correspon amb aquells municipis més dinàmics i amb més habitants de la comarca, en els quals el teixit empresarial és més ampli i divers, però també comença a ser present en municipis més petits, utilitzats com a segones residències i més turístics, que s’adapten per satisfer totes les demandes que afecten tant a la temporada d’estiu, com la d’hivern.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Paral·lelament, la comarca disposa a través de l’Agència d’uns serveis d’informació i orientació, assessorament en el procés de creació d’una empresa, formació, seguiment tècnic durant els 3 primers anys de vida de l’empresa (amb la possibilitat d’accés als vivers d’empresa de l’Agència) o serveis que faciliten el traspàs d’empreses. Aquests serveis ajudaran a analitzar, valorar i comparar diferents idees empresarials a través del ja comentat assessorament, i del seguiment de l’Agència, així com també facilitant serveis, recursos i suport. També ajudaran les actuacions que es realitzaran en el moment de posar en contacte aquelles persones que busquen iniciar una activitat econòmica, i aquelles persones que es volen vendre el seu negoci. 41 Aquesta promoció i dinamització empresarial, amb el suport a la consolidació, ampliació i innovació, propiciaran l’aparició i el desenvolupament de moltes empreses a la comarca del Ripollès.
Totes aquestes actuacions són algunes, no totes, de les que poden acabar propiciant aquest augment important del volum de contractes que veiem observant en els darrers períodes a la comarca del Ripollès. Amb tot, es segueix mantenint aquestes fluctuacions irregulars, tot i que la tendència és positiva.
En quan a les la tipologia de contractes que hi ha dins de totes aquestes contractacions és important remarcar que tot hi haver-ne bastants d’indefinits, o fins hi tot de duració indeterminada, n’hi hauran molts que no sobrepassaran els 3 mesos de durada. Per tant es pot concloure que aquest augment constat del volum de contractes, a vegades, pot no implicar una tipologia de la més favorable per als contractats.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Idees clau situació ocupacional
Un 80,3% de les persones aturades provenen del Baix Ripollès. En aquest àmbit destaca el nombre d’aturats de Ripoll (407), que representen el 50,43% del total d’aturats a la comarca.
Al Baix Ripollès és on hi ha més municipis amb una taxa d’atur més elevat com, com són Les Lloses (17,74%), Gombrèn (12,20%), Planoles (10,71%) i 42 Ogassa (9,71%), tots ells per sobre la mitjana comarcal.
La taxa d’atur del Ripollès (7,85%) està molt per sota de la mitjana catalana (10,85%).
En relació al nivell formatiu que tindran aquestes persones aturades és important remarcar que el 76,83% dels aturats registrats tenen estudis secundaris i destacarà que el 8,7% d’aturats té estudis post-secundaris.
El major nombre d’aturats provenen del sector serveis amb un 64,19%, i el seguirà de molt lluny el sector industrial amb un 21,56%.
Un 17,06% dels aturats de la comarca és població estrangera.
De les 807 persones aturades, 352 són homes i 455 són dones.
Destacarà que a la franja d’entre 55 i 64 anys hi hauran 309 persones aturades, que representen un 38,29% respecte el total .
Les franja d’edat que registra més contractacions és la de 30 a 44 anys, amb 168, seguida de pels majors de 20 a 24 anys amb 119.
Del total de contractes efectuats a juny del 2019, 105 són de menys d’un mes, i 162 són de duració indeterminada.
Els municipis que més contractes registren a juny del 2019 són Ripoll (242), Campdevànol (59) i Ribes de Freser (52) i Camprodon (34).
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
4.4. SITUACIÓ ENERGÈTICA
En termes més globals, i sense entrar a fer un anàlisi més exhaustiu de cada àmbit energètic que afecta la comarca del Ripollès, ja que està format d’uns elements a analitzar molt extensos i complexes, i que a més, en la majoria dels casos, les seves dades es troben bastant desfasades, podrem extreure tot un seguit de consideracions que afectaran, de diferent manera, l’àmbit energètic del Ripollès.
En aquest sentit, si entrem a analitzar el consum elèctric que es té a la comarca del 43 Ripollès, es pot concloure que, segons les dades de l’ICAEN, el consum elèctric anual mig de la comarca del Ripollès, l’any 2014, era de 201,93GWh/any. D’aquest consum, un 49% provindrà del sector industrial, mentre que un 23% de l’ús domèstic, així com també del sector terciari. Per contra, el consum elèctric provinent del sector primari, de la construcció i obres públiques, i també del transport, no arribaran al 6% Per municipis, i segons la Taula d'Enginyeria de les comarques gironines, podem observar una distribució desigual dels 20.834 abonats que hi ha en total a la comarca del Ripollès. En aquest sentit, un major nombre d’abonats no implicarà una major potència contractada o un major consum elèctric. En base això, trobarem un gran nombre d’abonats a Camprodon, on els 3.446 que trobem, tindran contractada una potència de 19,3MW i un consum mig anual de 12,7GWh. Per la seva banda Ripoll, amb 1.856 abonats, tindrà una potència contractada de 23,2MW i un 82,4GWh de consum elèctric anual. Sant Joan de les Abadesses i Ribes de Freser presentaran unes dades similars, mentre que Campdevànol, tindrà 786 abonats, amb un 6,4MW de potència contractada i un consum de 14,1GWh. Finalment, la resta de municipis del Ripollès en el seu conjunt representaran 5.632 abonats, amb una potència contractada de 36,5 MW i un consum anual de 32,2GWh
Els municipis de Campdevànol, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Sant Pau de Segúries disposen de xarxa de transport i distribució de gas natural operativa. En canvi, els municipis de Camprodon, Llanars, Molló, Ogassa, Planoles, Ribes de Freser i Vallfogona de Ripollès disposen de xarxa de Gas Liquat del Petroli (GLP). La resta de municipis no disposen de xarxa de gas. En aquest sentit, el consum de gas natural anual mig és de 175.557.210, i es reparteix entre el sector industrial, on trobem un 73% del total de consum, el consum per usos domèstics, amb un 21%, i el consum del sector terciari, que representa un 6%
El Ripollès és una de les comarques gironines amb més pes pel que fa a la producció elèctrica, ja que comptava el 2014 amb unes 60 instal·lacions de producció elèctrica, entre centrals minihidràuliques, instal·lacions fotovoltaiques de règim especial i una central de cogeneració amb gas natural. El recurs hidràulic per a produir electricitat és aprofitat des de finals del segle XIX i principis del segle XX, essent el Salt del Sastre al riu Freser el primer gran aprofitament pirinenc català a l'any 1901. A partir de llavors la construcció de noves centrals minihidràuliques es va anar estenent per tota la comarca ja sigui per alimentar petites industries o iniciar l'electrificació de les poblacions.
Actualment el Ripollès compte amb un total de 56 centrals minihidroelèctriques en funcionament amb una potència total instal·lada de 39,20 MW. La producció elèctrica neta mitjana que s'estima pel conjunt de les instal·lacions minihidràuliques del Ripollès és de 112.045 MWh.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
A dia d’avui la tendència és a la baixa, ja que actualment no es deixen obrir més instal·lacions hidràuliques, i les més velles que es mantenen es van tancant a favor d’altres instal·lacions més modernes. L’abandó progressiu de centrals hidràuliques de molt petita potència lligades a l’electrificació de petits nuclis rurals o destinades a l’autoconsum d’empreses industrials (bàsicament tèxtils) és la dinàmica global, no només a la comarca del Ripollès, sinó també a tot Catalunya.
44
Font ICAEN.
Si parlem de l’evolució de les instal·lacions de biomassa municipals i de la producció de biomassa del Ripollès, es posa de manifest que aquest sector energètic ha experimentat una evolució molt important amb el pas del temps, i la seva presència és cada vegada més important a tota la comarca.
Aquesta distribució tant de les instal·lacions de biomassa i de la producció s’ha materialitzat en diferent mesura a tots els municipis del Ripollès, i el seu nivell d’incidència, potència i de presència, en els equipaments municipals serà diferent en funció del poble que parlem. Actualment, les xarxes de calor tenen una distribució global a tota la comarca, i es
troben principalment en edificis municipals, residències, diferents centres educatius i algun equipament esportiu. A dia d’avui també disposen de caldera de biomassa el municipi de Planoles, de Llanars i de Sant Joan de les Abadesses. A més també ha augmentat el nombre d’instal·lacions existents als municipis de Campdevànol i de Ripoll, essent 3 i 4 respectivament. En l’àmbit privat, les instal·lacions de caldera a la comarca es van començar a efectuar a partir de l’any 2016.
Els valors d'aprofitament anual mig de fusta i llenya en boscos públics i privats de la comarca del Ripollès que s'han considerat, són els resultats del projecte ForESmap del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de l’UAB i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) publicats al juliol de 2016.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
S'obté que aquest valor quantitatiu de Serveis Ecosistèmics dels boscos del Ripollès suma un total de 19.012 tones/any, representant l'11% del total de l'aprofitament de fusta per llenya i biomassa a Catalunya segons les estadístiques de produccions forestals del DAAM que va ser de 170.790 tones.
Un cop analitzada la situació energètica comarcal en termes molt generals, i en alguns dels casos amb unes dades una mica desactualitzades, ja que a dia d’avui no es disposa encara de la informació relativa d’alguns dels diferents elements que configuren la realitat energètica de la comarca del Ripollès, és necessari remarcar la 45 importància que ha tingut, té i tindrà l’Agència a nivell comarcal, alhora de desenvolupar projectes que pretenen incidir en l’aspecte més energètic que afecta a les vides de la població de la comarca del Ripollès. És per això que és important tenir present la participació la participació dels diferents tècnics i tècniques de l’Agència en el projecte comarcal que s’exposa a continuació
Oficina d’Atenció Energètica del Ripollès (OAE)
És innegable que hi ha un desconeixement generalitzat referent a les contractacions dels subministraments domèstics bàsics com l’aigua, la llum i el gas, així com també dels conceptes i dades que apareixen a les factures i que són desconeguts per a una majoria que, sense adonar-se’n, paga més del compte, quan en realitat, moltes d’aquestes persones, estan mancades dels recursos necessaris.
Sovint, degut a situacions d’impagament de factures, la problemàtica s’agreuja i es prolonga en el temps perquè ja no es poden assumir. Davant la impotència o incapacitat de liquidar les factures pendents, freqüentment s’opta per canviar de pis de lloguer, deixant al darrere moltes factures impagades que són gran problema tant per als propietaris, per a les empreses elèctriques i per als futurs inquilins.
En la majora de casos s’hauria pogut disminuir la situació d’insolvència del consumidor amb un acompanyament apropiat que l’ajudés a una millor administració energètica de la llar, i també, amb una bona aplicació dels recursos assistencials que estableix la normativa legal vigent.
L’any 2017, l’equip tècnic de gestió energètica de l’Agència de Desenvolupament del
Ripollès va dirigir un primer assaig per aportar solucions tècniques a aquesta problemàtica de la pobresa energètica al Ripollès. La contractació d’una persona durant el primer semestre del 2017, mitjançant conveni amb el SOC i el Consorci de Benestar Social del Ripollès (CBSR), va permetre d’engegar un projecte pilot d’auditories, en 6 llars d’usuaris dels Serveis Socials a Ripoll, i a un pis de l’Ajuntament d’aquesta mateixa població. A finals del període 18 famílies més van iniciar el mateix procés. Malgrat les limitacions, l’experiència obtinguda va fer veure les potencialitats d’aquest servei com a suport tècnic als serveis socials.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
A partir d’aquí pren cos el projecte de consolidar i ampliar el servei com a Oficina d’Atenció Energètica del Ripollès (OAE). Des de febrer de 2018, amb el mateix sistema de finançament i col·laboració, es van poder contractar dues persones per a continuar desenvolupant el treball inicial. S’amplia així les possibilitats de servei a un sector més ampli de la ciutadania, també necessitada d’assessorament en temes energètics i contractació dels subministraments, a través de l’Oficina oberta setmanalment a l’Ajuntament de Ripoll i, mensualment, als ajuntaments de Campdevànol, Camprodon, Ribes de Freser i Sant Joan de les Abadesses. 46 Al finalitzar l’anualitat, i amb ella els recursos econòmics per la contractació de personal per gestionar l’Oficina d’Atenció Energètica, es va plantejar als diferents ajuntaments de la comarca de posar els recursos suficients per poder continuar amb aquesta tasca. Només va respondre positivament el municipi de Ripoll i, per tant, actualment, l’Oficina d’Atenció Energètica només atén casos d’aquest municipi.
Tenint present que la pobresa energètica és alhora efecte i causa de mancances que es pateixen en tots els àmbits de la vida de les famílies, a l’OAE es busca entrar en relació amb els diferents àmbits dels serveis civils (ajuntaments, CBS, Creu Roja, Càritas, CAP, Servei de defensa del consumidor...). Des del diàleg i la col·laboració es fa més possible de trobar solucions raonables a problemes tan complexos. També ens fem presents i participem en fòrums i taules de treball amb els diferents agents implicats, per estar al dia d’experiències positives i útils en altres zones, i que també podem acabar aplicant a la nostra comarca.
Alguns dels objectius que s’han perseguit amb el treball fet són: Ajudar a millorar l’eficiència energètica a les llars més vulnerables (mitjançant substitució de bombetes poc eficients, instal·lació de borlets, detecció de consums incontrolats, etc) Educar en estalvi i eficiència energètiques en el conjunt de la ciutadania. Revisar les condicions de contractació per adaptar-les a les necessitats i possibilitats específiques de cada llar. Ajudar a accedir a les bonificacions socials a tots aquells qui en reuneixen les condicions requerides. Ajudar els més necessitats econòmicament a rebaixar el cost de les factures energètiques, en la mesura que sigui possible, evitant caure en la insalubritat.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Resultats del projecte en l’anualitat 2018
47
- Nº d’unitats familiars ateses segons municipis del Ripollès: Si bé es mesura el nombre de casos atesos en 96 unitats familiars (habitatges), cal remarcar que el nombre total de persones beneficiàries ha estat de 219. Entre elles hi ha famílies mitjanes i nombroses, però sobretot persones grans soles o en parella, tots ells amb recursos molt limitats i també, alguns d’ells, amb procés d’acumulació de deutes.
Campdevànol 12 (0.86%)1
Camprodon 10 (0.92%) Sant Pau de Seguries 1 (0.37%) Ribes de Freser 10 (1.26%) Planoles 1 (0.8%) Ripoll 44 (0.98%) Sant Joan de les Abadesses 17 (1.17%) Ogassa 1 (1.09%) Total Ripollès 96 (0.87 %)
1 En relació a nº de primers habitatges/municipi ((Dades Idescat).
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
- Procedència dels usuaris del servei d’atenció energètica: L’oficina d’atenció energètica ofereix atenció oberta a la ciutadania en general, si bé dues terceres parts de casos es tracta de derivacions directes de serveis socials. El terç restant dels casos atesos han estat persones que s’han adreçat directament a l’OAE, si bé moltes d’elles també són usuàries dels serveis socials.
Convocats pels treballadors socials des del CBS 59 (61,5%) Han vingut per pròpia iniciativa 33 (34,4%) Encàrrecs des de serveis municipals 3 (3,1%) 48 Convocatòria Creu Roja Vall de Camprodon 1 (1,0%) Total 96 (100%)
- Nivells d’actuació: El nivell d’actuació és variable en funció de la problemàtica específica de cada cas, moltes vegades és suficient amb una comprovació de la facturació i una orientació general sobre com poden estalviar energèticament. Quan la situació ho requereix, el nivell d’atenció es personalitza molt més, amb una anàlisi detallada de cada cas i, si és necessari, amb visita i intervencions a propi domicili. Podem destacar, que en molts casos és necessari, i imprescindible, un acompanyament en la tramitació de canvis de tarifa i preparació de la documentació requerida per a tal efecte (especialment per a les demandes del Bo social); sense aquest acompanyament, en molts casos les propostes no s’acabarien aplicant per la dificultat de tot el procés.
Orientació general i educació en estalvi energètic 96 Assessorament particularitzat 71 Tramitació de documentació 25 Visites d’avaluació i millora energètica en domicilis (any 2017) 7 (any 2018 fins 6/9/18) 22 (any 2018 previstes a partir 6/9/18) 56*
*Es preveu poder donar sortida a totes aquestes visites mitjançant les auditories externes facilitades per la subvenció de la Diputació de Girona.
- Situació actual dels procediments en què s’està treballant: Actualment, ja es poden donar per finalitzats 13 acompanyaments, 10 més es troben en una fase final d’avaluació dels resultats, i el gran gruix dels casos es troba en una fase d’anàlisi, redacció de propostes i tramitació de millores.
Fase inicial 18 Presa de dades 13 Anàlisi de dades i propostes de millora 17 Tramitació de documentació per millora de contractacions o sol·licitud de Bons socials 25 Avaluació de resultats 10 Procediments finalitzats 13
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
- Inversió: Mitjançat una subvenció de la Diputació de Girona vam fer una compra de bombetes LED, borlet, ribets, programadors horaris, etc..., per un import total de 966 €, que amb un cost mitjà d’uns 50€ per habitatge hem instal·lat gratuïtament a les llars més necessitades, diversament segons les necessitats específiques de cadascuna.
Aquesta subvenció ha cobert les necessitats del material instal·lat aquest 2018. Faltarà nou finançament per a la nova compra del material que caldrà instal·lar en les noves llars pendents de visitar ja a partir d’ara. 49
- Estalvis i millores que es realitzen: A continuació es descriu les tipologies d’actuacions realitzades i l’estalvi que suposa per a les famílies:
- Millora en eficiència de l’enllumenat i aïllaments en finestres i portes: No significa grans estalvis al cap de l’any, però són intervencions que milloren el benestar i el rendiment en l’estudi. La reducció del consum de les bombetes permet ajustar més a la baixa la potència contractada. - Contractació de tarifa PVPC elèctrica, especialment, quan és necessari per a sol·licitar el Bo social. Tot i que normalment significa un petit estalvi respecte a les elèctriques del mercat lliure, si l’estalvi no és significatiu per a l’usuari, tendim a prioritzar sempre les empreses locals del nostre territori. - Contractació de discriminació horària (DH) quan és adient als horaris i usos familiars. - Reducció de potència contractada: Pot ser un estalvi significatiu en pobresa energètica, si bé cal aplicar-lo amb prudència perquè els costos de tornar a pujar el nivell de potència poden ser elevats. - Aplicació de Bo social (25-40-50%) electricitat: és un dels estalvis més significatius. Fins ara hem tingut grans dificultats en les tramitacions per “defectes de forma” segons la companyia de referència. El procés és molt complicat i dóna la impressió que es dediquen a posar-hi traves extra. - Aplicació Cànon social ACA: normalment té poca rellevància en l’estalvi final. - Aplicació de bonificacions socials municipals a l’aigua. Cada municipi té una normativa pròpia i diversa. - Adequació dels trams de consum d’aigua al nombre real d’empadronats al domicili: Té especial importància per a les famílies nombroses.
- Eliminació de serveis contractats o imposats innecessàriament en contractes de lliure mercat d’electricitat i de gas: Pot ser un estalvi significatiu. Ho trobem en casos puntuals a la comarca.
Sumant els diferents estalvis possibles, cada llar fàcilment pot estalviar anualment una mitjana d’entre 200 i 300 €, quantitat significativa per a les famílies més vulnerables.
En alguns casos, més important que l’estalvi econòmic que poden arribar a tenir, ho serà l’augment en benestar: temperatura més elevada, menor humitat ambiental, millor il·luminació.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Globalment, per cada unitat familiar o llar calculem: una inversió mitjana en cada unitat familiar o llar de 27,55 € un estalvi anual en cada unitat familiar o llar de 230,15 € un temps d’amortització de 1,29 mesos
- Conclusions: La realitat social i familiar de les persones que són objecte dels serveis que oferim fa que molt sovint l’ajuda feta, ni que sigui puntual o petita, és valorada molt positivament, 50 ja que els permet tenir un millor coneixement d’allò que gestionen i, si estan en un atzucac ja no s’hi troben tan sols ni sense recursos. Més enllà de l’ajut tècnic energèticament parlant, sovint cal que intervinguem per resoldre temes colaterals però relacionats que, sense una ajuda exterior queden enquistats.
L’experiència ens fa veure que el treball que fem i el que fa l’equip del CBS es necessiten l’un a l’altre. En certa manera som complement del treball que fa l’equip del CBS. Però també som un servei tècnic d’informació de l’àmbit de l’ús just i eficaç de l’energia amb una funció pedagògica entre la ciutadania. Al nostre entendre són els dos vessants de l’Oficina d’atenció energètica: l’un més assistencial, en el marc de la pobresa energètica, realitzat en ajut i complement al treball dels treballadors socials del CBS, i l’altre més informatiu, divulgador i pedagògic com a servei a demandes diverses de la ciutadania en general.
De moment, els números i abast del treball fet són petits perquè ha calgut dedicar temps a la formació de les persones que hi treballen, a definir els mètodes i protocols de treball, relació amb les empreses del sector organitzar la informació, i a intentar fer efectiva la difícil tramitació de documentació, tema molt qüestionat actualment en l’àmbit de tot l’Estat espanyol.
En ser un projecte de creació nova, i els molts aspectes i relativa complexitat del camp de treball demana un procés llarg de formació als treballadors de l’oficina. Això ens fa veure que cal un recorregut relativament llarg en l’aspecte laboral per a que la inversió feta en la preparació del personal i organització de l’Oficina doni el seu fruit. En aquest punt hem de dir que la continuïtat i eficàcia del servei demana trobar un finançament que no estigui sotmès a l’actual caducitat semestral o anual dels contractes de treball.
Amb dos treballadors, l’oficina, per ara, pot funcionar correctament, si el personal n’és experimentat; amb un de sol, com serà el cas del segon semestre l’experiència ens ha mostrat que cal reduir sensiblement els serveis que es poden prestar. No hi ha dubte que un equip de dos seria el mòdul mínim per a un treball eficaç i reeixit. La fórmula d’estudiants en pràctiques col·laborant amb el responsable de l’oficina podria ser una bona solució per a donar continuïtat al servei.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
4.5. PROBLEMES DERIVATS DE LA DIAGNOSI
Problemàtica demogràfica:
La principal problemàtica que afecta el Ripollès a dia d’avui, és la continua pèrdua de població. Aquesta, es distribueix pel territori de forma irregular, i en aquest sentit, els principals nuclis urbans s’ubiquen als fons de les valls. Ripoll, la capital, aglutina el 42,53% de la població comarcal, mentre que 12 de 19 51 municipis no superen els 500 habitants, ja que aquests, es troben ubicats a les zones altes de les valls i apartats de les principals vies de comunicació. Per valls, l’evolució demogràfica denota una tendència generalitzada a la baixa. Són significatius els casos dels grans municipis de la comarca, que perden, en proporció, molta més població en comparació a la resta de municipis més petits, que fins hi tot, tendeixen a créixer. Es podria extreure que la tendència de la gent es a desplaçar-se dels municipis més grans cap als més petits, tot i que la tendència global de tota la comarca és la pèrdua poblacional.
En els darrers anys hi ha hagut un canvi a la piràmide poblacional molt important, on hi ha una pèrdua de població jove davant un envelliment molt important de la població. Una dada molt representativa, fruit dels diferents estudis que es porten a terme des de l’Agència, constata que hi ha molts més joves del Ripollès en edat d’estudiar, que ho fan fora de la comarca, que no pas joves de forma la comarca, en edat d’estudiar, que ho venen a fer al Ripollès. De tots aquests, 66 joves en edat d’estudiar ho faran a la comarca veïna de la Garrotxa, respecte els 74 que ho faran a la comarca d’Osona. Finalment 1 d’ells estudiarà a la Cerdanya. La tipologia dels estudis en aquest cas serà diversa, però es centrarà principalment en estudis relacionats amb l’art, el batxillerat i l’atenció a les persones en situació de dependència. La concentració d’aquests joves en les diferents escoles està més concentrada. L’Institut La Garrotxa amb 25, i l’Escola d’Art d’Olot amb 20, són les escoles de la Garrotxa on hi trobem més joves del Ripollès. D’altra banda, a l’Institut de Vic amb 30 i Institut Pous i Argila de Manlleu amb 25, són els centres educatius d’Osona amb més presència dels joves ripollesos. El desplaçament de la població jove a d’altres comarques és conseqüència d’una manca d’oferta formativa en alguns àmbits concrets, o la facilitat que suposa desplaçar-se a aquests municipis. Per això, serà necessària actuar, des del punt de vista educatiu i institucional per a poder mantenir aquesta població. Serà necessari un treball conjunt per reclamar que als centres educatius del Ripollès, puguin impartir determinades formacions. Per fer-ho, però, serà necessari tenir població.
Un dels aspectes més rellevants que presenta la població del Ripollès, és la seva estructura d’edat altament envellida superior a 65 anys. El Ripollès és la comarca amb més pensionistes per habitant de Catalunya amb una mitjana de 3,5 pensionistes, molt per sobre de la mitjana catalana. Una de les raons per les quals puja la mitjana de pensionista al Ripollès, és que baixen també el nombre global de pensionistes. Són persones que es moren però a la vegada la població jove no augmenta, i es genera per tant un índex d’envelliment elevat. L’altra característica important, és el poc pes que té la franja poblacional d’entre 0-15 anys, que es troba per sota de la mitjana catalana, i l’elevat percentatge de població de més de 65 anys, un 25,37%, davant un 18,70% a Catalunya.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Aquest fet propicia un problema de relleu poblacional que té incidència en tots els sectors que generen activitat econòmica a la comarca, posant en perill diferents serveis públics. Davant d’aquests problemes, des de l’Agència, es pretén actuar per revertir la situació i mantenir població jove a la comarca, garantir el relleu generacional, i fomentar l’arribada de persones més joves al territori, a través de tot una sèrie d’accions que liderarà per ella mateixa. D’altra banda, trobarem d’altres actuacions, on s’actuarà conjuntament amb d’altres entitats i associacions, i que s’explica a l’apartat número 8 del pla d’execució, i que tracta de la complementarietat de les accions. 52
De les accions que es lideraran des de l’Agència, podrem trobar, entre d’altres: - Gestionar l’oferta ocupacional comarcal, a través del dispositiu d’inserció sociolaboral, que contribueixi a retenir població activa al territori, a mantenir certa estabilitat de tots els nuclis familiars, i garantir un nivell de vida a la població del Ripollès que eviti el seu desplaçament. - Gestionar la borsa de traspassos a nivell comarcal que doni continuïtat a l’activitat econòmica, posant en comú interessos de persones que volen iniciar una activitat econòmica i aquells cedents que per jubilació i altres motius, es volen traspassar el negoci. A més de donar suport i acompanyament a aquelles persones que volen iniciar i/o continuar un negoci. - Fomentar el relleu generacional a les explotacions ramaderes, a través de l’assessorament, orientació, formació i seguiment de totes aquelles persones que vulguin iniciar-se al món agrícola i ramader. A més de fomentar la publicitat i comercialització de tots els productes que es generen a fi de poder garantir el manteniment de cada un dels negocis. - Realitzar taules de formació per contribuir a redefinir l’oferta educativa de la comarca, enllaçant oferta formativa i demanda ocupacional, ja sigui a través dels diferents cicles formatius que s’ofereixen al territori, així com també d’altres iniciatives, que permetin fixar els joves al territori. - Participar en diferents activitats com el Saló de l’Ensenyament i les visites als diferents centres educatius, per ensenyar a la població jove del Ripollès, de les possibilitats que ofereix el territori en termes educatiu i professionals, amb l’objectiu d’acabar retenint el talent a la comarca. - Participar, fomentar, dinamitzar, coordinar i gestionar totes les activitats possibles que siguin competència de l’Agència, i que contribueixin a mantenir la població al territori en un primer moment, i després, ser un reclam cap a possibles persones que estiguin interessades a venir al Ripollès.
Problemàtica ocupacional:
En termes generals, l’evolució de l’atur a la comarca ha seguit una tendència a la baixa, propiciat però, per la disminució de la població activa. La disminució del nombre d’aturats, és present en més o menys mesura per tot el territori del Ripollès, però en aquest cas, afectarà de forma diferent a cada àmbit geogràfic, ja que la dinàmica ocupacional serà molt diferent d’un lloc a l’altre. Es manifesta així una correlació bastant comuna. Els municipis amb un major nombre d’habitants acaben essent els que presenten un major nombre d’aturats. Per tant, i com a dada rellevant, cal dir que un 91,33% dels aturats del Ripollès procedeixen dels grans municipis, i només un 8,67% dels aturats es reparteixen entre els restants.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Per abordar aquesta problemàtica territorial, l’Agència de Desenvolupament del Ripollès gestiona un servei d’assessorament i orientació laboral, el qual actua sobre el terreny de forma descentralitzada en els principals municipis de la comarca (Ripoll, Campdevànol, vall de Ribes, Sant Joan de les Abadesses i vall de Camprodon), per millorar les possibilitats de trobar feina de les persones que es troben en situació d’atur, i millorar també, les seves competències professionals. També s’oferirà un servei d’intermediació laboral a les empreses (principalment en aquests grans municipis), per gestionar les ofertes laborals o vacants sol·licitades, i les seves demandes formatives o funcionals, amb l’objectiu de fomentar més ocupació, i 53 que aquesta sigui de qualitat.
A dia d’avui i a conseqüència de la tendència global a la societat, es posa de manifest que per franges d’edat, el perfil de les persones aturades és molt més elevat per aquelles que tenen entre 55 i 64 anys, seguits però, per la franja de 35 a 44 anys.
Per grans sectors d’activitats, observem que el sector serveis és on es concentra més de la meitat del total d’aturats que hi ha al Ripollès. En ell, queda representat que tot i la tendència global és la reducció del nombre d’aturats, entre els mesos de gener i agost, la tendència s’oposa. Mesos tradicionalment de vacances, on es fa un major nombre de contractacions, però que un cop finalitzada la temporada, aquestes també ho fan.
Tot i que la dinàmica general és a la disminució constant de l’atur, ja que també es produeix una disminució del la població activa (com s’ha dit abans), aquest problema es suma al que es deriva de les contractacions. Hi haurà per tant menys atur, però amb una classe de contractació més precària. En aquests termes, es pot dir que la distribució dels contractes registrats a dia d’avui a la comarca del Ripollès són principalment temporals. Per tant, el 87,66% dels contractes no tenen una duració estable en el temps. En relació a l’evolució temporal de la contractació laboral, es denota que la tendència comarcal a la contractació es manifesta principalment en períodes d’estiu, on els serveis turístics són preponderants, i que durant la resta de l’any, la mitjana de contractacions molt més baixa.
Aquest problema de precarietat laboral és fruit de les classes de contractes i la seva duració, i es manifesta en que només 67 contractes són de caràcter indefinit, i per contra 543 contractes laborals són de caràcter temporal. D’aquests últims, 202 són eventuals i 228 per obra i servei. I d’aquestes dues opcions més utilitzades, 215 són contractes amb una durada menor de 3 mesos. Per tant es pot concloure que tot i l’augment constat del volum de contractes, a vegades, pot no implicar ser la tipologia més favorable per als contractats.
És per això que des de l’Agència, es portaran a terme accions de sensibilització al teixit productiu del territori, amb l’objectiu d’oferir unes condicions laborals millors i així poder consolidar llocs de treball i retenir talent al territori, a través de jornades, seminaris de suport empresarial i/o assessoraments personalitzades a les empreses del territori, que pretenen millorar les habilitats de lideratge, comunicació, gestió de recursos humans, aspectes comptables i de facturació, millora de processos productius,...
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Paral·lelament, la comarca també disposa, a través de l’Agència, d’uns serveis d’informació, orientació, assessorament en el procés de creació d’una empresa, formació, seguiment tècnic durant els 3 primers anys de vida de l’empresa (amb la possibilitat d’accés als vivers d’empresa de l’Agència) o serveis que faciliten el traspàs d’empreses, amb l’objectiu principal de generar ocupació. Aquests serveis ajudaran a analitzar, valorar i comparar diferents idees empresarials, així com també facilitant serveis, recursos i suport. També ajudaran les actuacions que es realitzaran en el moment de posar en contacte aquelles persones que busquen iniciar una activitat econòmica, i aquelles persones que es volen vendre el seu negoci. 54 Aquesta promoció i dinamització empresarial, amb el suport a la consolidació, ampliació i innovació, propiciaran l’aparició i el desenvolupament de bastantes empreses a la comarca del Ripollès.
Totes aquestes actuacions són algunes, no totes, de les que poden acabar propiciant aquest augment important del volum de contractes que veiem observant en els darrers períodes a la comarca del Ripollès. Amb tot, es segueix mantenint aquestes fluctuacions irregulars, tot i que la tendència és positiva.
Degut a la situació de pobresa derivada de la classe d’ocupació, la durada de la mateixa, i l’atur que es presenta en determinats sectors antigament importants del territori, s’observa la necessitat, entre d’altres, de tornar a oferir el servei de la Oficina d’Atenció Energètica a tota la comarca enlloc d’un sol municipi, en col·laboració amb el Consorci de Benestar Social del Ripollès, amb l’objectiu d’assessorar sobre les despeses energètiques, a totes aquelles persones que així ho sol·licitin. Aquesta problemàtica de control de la despesa energètica, també es posa de manifest en els diferents ajuntament de la comarca, i s’hi observa la necessitat de realitzar un assessorament energètica per a poder tenir dades actualitzades del sector. També és palesa aquesta problemàtica en gran part de les empreses del Ripollès, on la contractació és incorrecta i també es tenen contractades tarifes poc beneficioses. Tot i això, poques són les empreses disposades a treballar sobre el tema o bé a cedir les dades per obtenir un bon anàlisis. D’altra banda, es posarà de manifest que, dins el sector energètic de la comarca, la producció elèctrica que es genera el territori, es basa en les centrals minihidràuliques. El problema de les centrals és que actualment no en deixen obrir més, però es voldrà utilitzar les que queden com a element impulsor de la transició energètica.
Problemàtica de competitivitat:
El Ripollès és una comarca on el teixit empresarial està conformat, bàsicament, per micro i petites empreses. En base això, s’observa que aquest tipus d’empreses, en molts casos, no tenen els recursos necessaris de control i gestió econòmica, i presenten limitacions alhora de potenciar la seva presència a les noves tecnologies, fet que repercuteix en la seva competitivitat. Aquest fet els impedeix prendre decisions amb criteris econòmics i els dificulta la definició d’una estratègia a llarg termini, que els pot fer perdre mercat d’influència.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
Des de l’Agència es portarà a terme un programa d’assessorament a la petita empresa, que tindrà per objectiu continuar treballant amb les petites i mitjanes unitats empresarials dels sectors estratègics del Ripollès. Aquestes actuacions es realitzaran en empreses essencialment del sector turístic i de l’hostaleria, amb l’objectiu final de dotar-les d’eines operatives per millorar la seva gestió econòmic-financera, i la millora de la competitivitat. D’altra banda, es realitzarà un programa d’assistència tècnica i assessorament pel sector agroalimentari del Ripollès, que tindrà, en termes generals, els mateixos objectius que el programa anterior, però en aquest cas, aquestes actuacions es realitzaran a l’escorxador del Ripollès, i a les empreses del sector 55 agroalimentari.
També es pretendrà incidir en la competitivitat de les empreses a través d’un programa d’assessorament en l’àmbit dels RRHH, i també un programa d’assessorament en la millora de processos productius, que tindran com a objectiu final, garantir una permanència de les empreses al territori, mantenir i/o augmentar la seva competitivitat, i de retruc, generar ocupació de qualitat per la comarca, ja que amb aquests assessoraments, es pretendrà incidir sobre aspectes essencialment econòmics que afecten a les empreses.
Per mirar d’incrementar aquesta competitivitat, des de l’Agència, també es realitzaran actuacions a través d’un seminari per a la millora de la imatge corporativa i innovació digital, on es buscarà millorar la gestió de les noves tecnologies a les empreses, per millorar així la seva presència a internet i a les xarxes socials, i també es realitzarà un seminari de selecció per competències, per dotar de les eines necessàries a professionals i empresaris per a seleccionar personal i definir llocs de treball.
Una altra resposta davant el problema de la competitivitat que es presenta en el territori, es materialitzarà a través de tot una sèrie de sessions especialitzades, que tindran per objectiu redefinir el Pla d’acció de l’Agència i també l’estratègia de desenvolupament territorial conjunta amb l’Associació Leader, per a la formulació i selecció de les accions a portar a terme conjuntament en els propers anys. Aquestes sessions, pretendran mantenir la vinculació entre els programes que presenten cada una de les entitats, i també detectar les necessitats reals de cada àmbit on actua l’Agència, i definir un nou full de ruta de l’Agència i els principals eixos estratègics de desenvolupament econòmic al Ripollès a potenciar i desplegar.
A aquesta problemàtica s’ha d’afegir també una manca de teixit comercial present a tots els municipis de la comarca (tot i que en alguns d’ells la problemàtica no és tant marcada), i que estarà propiciada, en part, per els hàbits de consum de la mateixa població, ja que a vegades veurà amb més bons ulls desplaçar-se a d’altres municipis propers a consumir, en depriment del comerç de proximitat. És per això, que dins del pla d’execució, a part de les actuacions abans esmentades, també es continuarà actuant sobre la plataforma de polígons per visualitzar l’oferta de locals buits, les característiques de cada polígon i parcel.la, i les condicions d’accés a les naus, per tal de poder iniciar noves activitats i la crear de llocs de treball.
Per tal de pal·liar la pèrdua de competitivitat, també es portaran actuacions en col·laboració amb d’altres entitats, tot i que al final, la gestió del dia a dia serà competència del personal tècnic de l’Agència.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
A través del PATT, amb el suport de l’Associació Leader, o a iniciativa pròpia de l’Agència, es pretendrà incloure actuacions en l’àmbit de la recerca i la investigació, o dins l’àmbit de la divulgació i la transferència de coneixements tècnics i de gestió. Es realitzaran activitats innovadores per analitzar la viabilitat o el funcionament d’un sistema de producció o d’un sistema organitzatiu que pugui representar una millora substancial de la competitivitat o la sostenibilitat principalment agroalimentària. També es faran activitats amb un caràcter divulgador i dinamitzador de coneixements per al teixit tècnic i productiu de l'àmbit agroalimentari a través de jornades tècniques o seminaris tècnics. 56
A través del Fab Lab, en col·laboració amb la Fundació Eduard Soler, que consistirà en gestionar un espai per donar suport a persones, start-ups i empreses del sector industrial i tecnològic amb recursos d'innovació i tecnologia 4.0, amb l’objectiu d’ajudar a les empreses i emprenedors que vulguin desenvolupar el seu projecte de fabricació digital, prototipatge, i de IoT. Es definiran varis espais oberts al públic destinats a conferències, divulgacions, classes, tallers, treball en grup, disseny, experimentació, creació i un espai amb tota la maquinària i tecnologia necessària per poder fabricar gairebé qualsevol cosa. S’oferirà per tant, un entorn de treball i connexió per emprenedors amb projectes relacionats amb el sector de la indústria i la tecnologia. Es pretendrà ser un espai que explori casos d'èxit i últimes tendències en l'entorn de la fabricació digital i de la IoT per poder aplicar posteriorment aquestes últimes tecnologies a la indústria i al món de l’emprenedoria.
Problemàtica per sectors:
En termes globals, i en relació al pes de cada sector en relació amb el total del PIB, es posa de manifest que el sector industrial i el sector serveis, són els més rellevants a la comarca del Ripollès. Si observem l’estructura de la població ocupada de la comarca per grans sectors d’activitat, tenint en compte a totes les persones donades d’alta a la Seguretat Social, i també, de tots els autònoms, podem veure que el sector serveis representa més de la meitat de l’ocupació de la comarca.
Resulta remarcable, que de totes les persones assalariades que configuren el mercat laboral de la comarca del Ripollès, gairebé tres quartes parts de les persones actives a tota la comarca la localitzem al sector serveis. Per tant, podem concloure que aquest sector ofereix una cobertura important a gran part de la població. D’altra banda, la indústria és els segon sector amb més presència a la comarca, i que conjuntament amb els serveis, representen més del 95% del total d’assalariats al Ripollès, mentre que la construcció i l’agricultura esdevenen gairebé residuals En relació als autònoms, és evident la importància del sector serveis, que amb un 64,76% destaca per sobre de la construcció (14,26%), l’agricultura (13,59%) i la indústria (7,39%) De la mateixa manera, i amb tant o més importància, s’ha d’analitzar la grandària de les empreses, i per tant, dels centres de cotització a la comarca del Ripollès, que seran molt diferents en funció del municipi i també en funció del sector industrial que estigui present a la seva zona, ja que la distribució de classe d’indústries, evidentment, no és uniforme per tot el territori.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
SECTOR INDUSTRIAL
El Ripollès és una comarca amb una tradició industrial. Actualment, les àrees d’activitat econòmica es concentren en els principals municipis de la comarca (Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol o Camprodon). Com a dinàmica general, es posa de manifest que cada municipi, de forma individual, és el responsable de la planificació i gestió dels seus respectius polígons d’activitat econòmica.
Per tal de solucionar aquesta dinàmica que provoca falta de competitivitat del territori, 57 l’Agència continua treballant en una plataforma comarcal per a la geolocalització de l’activitat econòmica al Ripollès, amb la implicació de tots els municipis, per potenciar la cooperació intermunicipal en aquest àmbit.
Fruit del treball previ realitzat durant aquests anys per els diferents tècnics/ques, i a través de la plataforma de geolocalització (que es seguirà desenvolupant com ja s’ha comentat abans), amb l’objectiu de poder diversificar el sector industrial de la comarca, i mirar d’especialitzar els polígons en funció d’unes indústries en concret, es recolliran les demandes i necessitats que presenten les empreses dels diferents polígons, i es presentaran els resultats a les administracions competents, amb l’objectiu de garantir el manteniment d’aquestes empreses.
Funcionalment, però, és representativa que la comarca del Ripollès és de la tipologia industrial i tradicional. És d’aquelles zones, on hi ha hagut un fort impacte en el procés de desindustrialització que ha sofert Catalunya en les darreres dècades. De forma particular, resultat interessant tenir present que el Ripollès, és una comarca amb passat industrial en relativa crisi, i en procés de reorientació cap a una tipologia de serveis-turisme i amb poc pes del sector agrari. Aquest fet, posa de manifest, la necessitat de portar a terme diferents actuacions per reactivar l’activitat industrial del Ripollès, i evitar cada cop més que l’economia ripollesa tendeixi a la terciarització i a les problemàtiques que se’n deriven. És per això, que des de l’Agència s’ha detectat les necessitats reals que presenten les empreses de la comarca, i pera això, es portaran a terme actuacions en relació a l’assessorament en matèria de costos, en recursos humans, i també en la millora de processos productius, amb l’objectiu final de poder millorar la competitivitat de les empreses que ja trobem en el territori. El següent pas, serà portar a terme actuacions que garanteixin l’arribada d’empreses al territori.
Els subsector industrial amb més pes a la comarca és el metall-mecànic i de fabricació de components. A part, també hi hauran d’altres subsectors de bastant rellevància a la comarca com la indústria alimentària, la reparació de maquinària industrial, la producció de pa o el tractament del plàstic. El problema que es deriva d’aquest punt, és que es genera una dependència molt important de totes aquelles petites empreses subministradores de les grans indústries del metall-mecànic. La tendència en els últims anys haurà estat, per tant, la creació d’empreses que pugessin satisfer les demandes d’aquestes industries.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
SECTOR SERVEIS
L’economia ripollesa es troba cada cop més terciaritzada, amb un paper important de l’hostaleria i el turisme, que genera una dependència bastant important de l’economia comarcal a les fluctuacions que es produeixen al sector. Aquest fet posa de manifest, la necessitat de buscar diferents actuacions que distribueixin el pes relatiu de l’economia entre els diferents sectors, o bé, la necessitat de buscar actuacions que potenciïn el sector terciari, en part, perquè li falten revulsius i un nou posicionament davant la nova realitat turística global, i això remarca la 58 necessitat d’estructurar i ordenar millor l’oferta turística.
És per això que des de l’Agència es veurà la necessitat de seguir participant en les diferents taules de treball sectorials que afectin el sector, com la taula de la CETS, i en seguir complementant actuacions i projectes amb altres entitats, com el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, que haurà propiciat la obtenció de la Carta Europea de Turisme Sostenible, que pretén esdevenir un atractiu turístic de primer ordre i es buscarà que sigui un reclam per a desenvolupar en el territori.
L’Agència de Desenvolupament del Ripollès, treballa coordinadament amb els agents turístics, amb tècnics/ques i dinamitzadors/es de desenvolupament local de la comarca, i també de supracomarcals, per tal de consensuar i dinamitzar el turisme a la comarca amb l’objectiu de potenciar-lo i de desestacionalitzar les temporades turístiques. Per fer-ho s’aposta pel turisme cultural, però sobretot pel turisme de natura. Com a dos grans projectes, es treballa amb el Consell Comarcal del Ripollès, beneficiari de Plans de Foment del Turisme i d’un projecte FEDER, l’experiència dels Pirineus més autèntics, i el projecte PECT “Costa Brava Pirineu de Girona: natura, cultura i intel·ligència en xarxa amb tota la demarcació de Girona.
S’ha posat en coneixement de l’Agència, dels problemes que es generen en els boscos, tant públics com privats, en el moment en que els propietaris d’aquests terrenys han de gestionar el manteniment de les seves explotacions; també en el moment en que miren de treure un rendiment, a través de la venda de fusta per a fer estella i necessiten accedir a determinades zones de la muntanya; també alhora de posar algun ramat pera poder pasturar; i finalment davant el problema alhora de detectar l’entitat competent per a gestionar aquests espais, o de la normativa que s’ha de seguir en cada cas.
Una de les problemàtiques importants és la descoordinació entre els diversos agents implicats en la gestió de boscos, forests, tallades, subhastes, millores silvicultura, aclarides, recuperació pastures, camins, gestors de rutes turístiques... Un cop detectada la progressiva desforestació i degradació del forest comarcal, amb la pèrdua de camins i accessos a la muntanya, i davant les inquietuds arribades a l'Agència, procedents de diferents entitats, associacions, corredors de curses trail i/o BTT i aficionats a la muntanya, haurà estat l'Agència qui ha portat a terme diverses reunions amb les parts implicades, per a trobar una possible solució. L’Agència de Desenvolupament del Ripollès, el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, el Consorci dels espais d'Interès Natural del Ripollès, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Secció de Boscos i Recursos Forestals, els Serveis Territorials a Girona, el Parc de Bombers de Ripoll, la coordinació d’Itinerannia, xarxa de senders,... seran les parts implicades.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
L'objectiu és detectar i tenir constància prèvia, en la mesura del possible, de les actuacions públiques que es faran als boscos, per tal de preveure possibles incidències que no s'haurien de produir (com exemple; reposició de banderoles malmeses de la xarxa de senders d’Itinerannia on hi ha prevista una actuació forestal, caldria detectar-ho prèviament). Per tal de millorar la gestió forestal a la comarca, es busca aglutinar sinèrgies entre boscos públics i privats a través de les parts implicades, per una major optimització de les accions, amb l’objectiu final de desenvolupar una aplicació digital que permeti el creuament dels plantejaments forestals, per no solapar accions que siguin 59 contraproduents unes amb les d'altres. Per fer-ho es treballarà amb un mapa digital on cada entitat hi pugui posar les actuacions previstes, fet que milloraria substancialment la interacció i la comunicació entre les parts implicades i ajudaria a la correcta presa de decisions en les actuacions concretes que desenvoluparà cada actor.
SECTOR AGROALIMENTARI
En territoris de muntanya com el nostre, és fonamental la cooperació intersectorial per al foment de les cadenes curtes, i per millorar la competitivitat empresarial i la viabilitat de les petites empreses agràries. Per aquest motiu s’han anat creant i consolidant diferents associacions intersectorials: productors agraris, petits elaboradors agroalimentaris, comerciants, restauradors, allotjaments i, fins i tot, societat civil implicada en aquest canvi de model agroalimentari. Aquestes i altres associacions, necessiten la col·laboració i suport de les entitats públiques per tirar endavant projectes que consolidin aquest canvi de model agroalimentari. Així, es podrà estructurar la cadena de valor, i els nostres productes de qualitat podran arribar al consumidor final mitjançant el petit comerç i els establiments de restauració i allotjaments; doncs ells són l’aparador dels nostres productes.
Les dificultats del sector agroalimentari es troben en el difícil accés a la terra, monopolitzat per empreses ramaderes grans, sovint de fora de la comarcal i també la manca de relleu generacional de les petites explotacions existents. En aquest sentit, en el cas de ramaders que estan associats és molt més fàcil conèixer la situació i buscar/trobar un relleu.
Fa temps que es detecta una dificultat per accedir a la terra per part de persones que es volen incorporar de nou al sector agrari, ja siguin de la comarca o de fora. El mercat de la terra és molt estàtic i està intervingut per dinàmiques especulatives d’empreses de fora de la comarca. Per altra banda, la població agrària està envellida i en els propers 10 anys plegaran un nombre important de caps d’explotació que no tenen relleu generacional. Per poder facilitar la incorporació de persones noves al sector agrari cal engegar mecanismes de suport i facilitació per iniciar l’activitat. En el cas del sector ramader, una de les traves més acusades és trobar finca i terres per portar a terme l’activitat. Així doncs, és bàsic disposar d’una base de dades de terres agroramaderes disponibles o amb potencialitat de ser-ho. Es farà un banc de terres per poder dinamitzar el mercat de la terra.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local
A partir de a plataforma de geolocalització vista a l’apartat del sector industrial, es complementarà a partir del banc de terres que es desenvoluparà a través de l’Agència, com a una eina essencial per a poder informar a possibles futurs pagesos així com a activitats ja existents que necessiten més terra o podrien millorar la gestió canviant part de les terres; i també a disposició dels Ajuntaments de la comarca per conèixer la realitat dels seus municipis i millorar-ne la gestió si ho consideren.
D’altra banda, l’Escorxador del Ripollès es troba en un moment molt complicat i cal una aposta de territori per mantenir-lo i millorar-lo, ja que es tracta d’un element 60 estratègic pel sector primari, però si no es troben els recursos necessaris per sostenir- lo s’acabarà tancant i és una gran amenaça per tot el sector productor de carn.
Pel què fa a la incorporació de producte del Ripollès als menjadors escolars, cal també una aposta dels del Consell Comarcal, en consonància amb el sector, les AMPA i la comunitat educativa per poder fer viable que els productors de la comarca puguin servir a les escoles. Si des del Consell Comarcal no hi ha voluntat, el servei quedarà a mans de grans empreses que porten productes el més econòmics possibles i no aposten per col·laborar amb els petits productors.
*Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local