DOCSLIB.ORG

Els Delmes De La Vall De Camprodon (Segles X-Xiv)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Els Delmes De La Vall De Camprodon (Segles X-Xiv) ELS DELMES DE LA VALL DE CAMPRODON (SEGLES X-XIV) Elvis Mallorquí Resum Doctor en Història L’any 904 va ser consagrada l’església de Sant Pere de Camprodon. El bisbe de Girona va dotar-la amb els delmes i les primícies de diverses vil·les i vilars. Es tracta de la certificació que s’havia iniciat el procés de parroquialització tant al bisbat de Girona com al comtat de Besalú. Gràcies a l’estudi aprofundit del Llibre verd del bisbe de Girona, escrit entre els anys 1362-1371, coneixem com es repartien els delmes de tot el bisbat en aquest moment i, fins i tot, tenim algunes dades sobre com es recaptaven i com es pagaven. En relació amb la vall de Camprodon i, en concret, amb les parròquies de Setcases, Tregurà, Vilallonga de Ter, Llanars i Molló, destaca el fet que eren delmes dels més valuosos de tot el bisbat, cosa que cal vincular al fort pes que aquí devien tenir els delmes de la llana. De fet, un altre aspecte que sobta és el gran nombre de porcions de delmes d’unes quantes parròquies de l’alta Garrotxa que havien adquirit vilatans de Camprodon. És possible que aquestes dues circumstàncies estiguin relacionades amb el desenvolupament econòmic de la vila de Camprodon i, en concret, de l’activitat comercial a l’entorn de la llana. Per comprovar-ho, en la present comunicació volem explorar els documents relatius als delmes de les parròquies de l’alta vall del Ter per tal d’aprofundir en el coneixement d’aquest element essencial de l’economia local que explica l’enriquiment d’un grup de comerciants de la vila de Camprodon fins al punt que compren porcions a petits cavallers rurals, potser arruïnats. Paraules clau: delme, parròquia, drets de pastura, monestirs, cavallers, mercaders Abstract: The tithes of the valley of Camprodon (10th - 14th centuries) In 904 the church of Sant Pere de Camprodon was consecrated. The bishop of Girona endowed it with tithes and rights to the first fresh fruits from several towns and villages. This is the certification that the process of parochialization both in the bishopric of Girona and in the county of Besalú had begun. Thanks to the detailed study of the Llibre verd by the bishop of Girona, written between 1362-1371, we know how the tithes of the bishopric were distributed at that time and we even have some information about how they were collected and how they were paid. In relation to the valley of Camprodon , and in particular, to the parishes of Setcases, Tregurà, Vilallonga de Ter, Llanars and Molló, it is to be noted that they provided the most valuable tithes of the entire bishopric, a fact which ANNALS 2012-13 111 needs to be linked to the weight that wool tithes must have had. Another notable aspect is the large number ot tithe portions of some parishes in Alta Garrotxa which had been acquired by villagers from Camprodon. It is possible that both these circumstances are related to the economic development of Camprodon and, specifically, to the commercial activity concerning wool. To prove this tesis in this paper, we want to explore the documents related to the tithes of the parishes of the high valley of river Ter in order to deepen in the knowledge of this essential element of local economy which explains the enrichment of a group of traders from Camprodon to the extent that they were able to buy portions from small rural knights, who were perhaps nearing bankruptcy. Keywords: tithe, parish, grazing rights, monasteries, knights, merchants Abreviacions utilitzades ACA: Arxiu de la Corona d’Aragó ADG: Arxiu Diocesà de Girona CC-2: ABADAL, 1926-1952 CC-5: SOBREQUÉS; RIERA; ROVIRA; ORDEIG, 2003 CCBG: MARQUÈS, 1993 CDSDG: MARQUÈS, 1997 CPFC: FONT RIUS, 1969-1983 CR: PLADEVALL, 1985-1998 CRV: MARQUÈS; PUIG; SERRAT, 2009a DEC: ORDEIG, 1993-2004 DSJA: FERRER, 2009 ETG: ARNALL; PONS, 1993 FPF: GIFRE; SOLER, 1996 LBG: MARQUÈS; PUIG, 2007 LVBG: MALLORQUÍ, 2011b MH: MARCA, 1688 PACB-2: BAIGES; FELIU; SALRACH, 2010 PM: MARQUÈS, 1984 PPC: MARQUÈS; PUIG; SERRAT, 2009b RDH: RIUS, 1946-1947 112 ANNALS 2012-13 Juntament amb la de la Bisbal d’Empordà, l’acta de consagració i dotació de Sant Pere de Camprodon és la més antiga del bisbat de Girona. El 27 de novembre del 904 el bisbe gironí Serfdedéu va acudir a Camprodon per consagrar el temple de Sant Pere, al qual va concedir la parochia, un terme format per la «villa que vocant Tabulato et villa Pugnam Francorum et villa Magriano et villa Frexaneto et Pinosa et Graxanturri et Paratella», jun- tament amb els delmes i primícies que en procedien.1 La creació de la xarxa de parròquies marca un canvi transcendental en l’organització interna dels comtats medievals i en l’es- tructuració de la societat rural. L’objectiu del present article és analitzar com es va desenvolupar aquest procés entre els segles X i XIV en l’únic territori d’alta muntanya del bisbat de Girona: l’alta vall del Ter, o vall de Camprodon, formada per les parròquies de Camprodon, Creixenturri, Molló, Lla- nars, Vilallonga, Tregurà i Setcases. Les particularitats del relleu, que limiten la pràctica de l’agricultura en uns pocs terrenys plans al fons de les valls i que permeten les activitats ramaderes als cims més elevats només durant l’estiuada, aporten un contrast notable amb la resta del bisbat de Girona, per al conjunt del qual coneixem prou bé les característiques de la percepció i del repartiment del delme a mitjans del segle XIV gràcies al Llibre verd dels feus que analitzarem en primer lloc. A continuació, rellegirem els documents anteriors, alguns dels quals remunten al segle X, amb la intenció de descobrir els vincles de senyors, monestirs i comunitats rurals amb la parròquia i el delme i procurar entendre millor els procediments pels quals es va feudalitzar aquest territori muntanyenc. 2 1. Delmes i delmadors a la vall de Camprodon (1362-1371) El Llibre verd dels feus és un registre episcopal elaborat per Guillem Bernat de Perles, clergue i procurador del bisbe, entre el 1362 i el 1371. Conté 402 declaracions de clergues i batlles que descriuen com es repartia el delme en les 419 parròquies del bisbat, especificant qui eren els delmadors, si eren laics o eclesiàstics, quines proporcions del delme major obtenien i, a més, quantificant el valor anual dels delmes majors en mans de laics amb una xifra expressada en lliures, cosa que permet estimar el valor dels delmes majors de més del 60% de les parròquies gironines.3 Els productes delmats Al final de cada declaració se sol incloure un concís llistat dels productes subjectes al del- me. El delme dels «expletis panis et vini» —cereals i raïms— era present arreu del bisbat; per això, cal subratllar l’absència de la vinya a les parròquies de més altitud de la vall de ANNALS 2012-13 113 Camprodon —Setcases, Tregurà, Vilallonga i Llanars—, no pas perquè no n’hi hagués, sinó perquè devia proporcionar unes collites d’escàs valor.4 En canvi, sí que es delmava el lli, el cànem i les hortalisses, les cols sobretot; als llocs de Setcases, Tregurà i Vilallonga s’especifica a més que també eren delmats els raves —«rappis»— i els naps —«napis»—, que no apareixen enlloc més del bisbat. Pel que fa als productes de la ramaderia, a l’ardiaconat de Besalú era corrent que es del- més la producció d’ous i de formatges i, sobretot, de llana i de carn. El delme de la carn, o carnaticho, era una sostracció feta sobre els animals dels ramats de cada casa i de cada parròquia, de manera que s’adaptava a la ramaderia de cada contrada. En el Llibre verd hi ha poques indicacions de com es pagava efectivament: és possible que calgués pagar un animal de cada deu —potser d’entre els nascuts el darrer any— o bé un sol animal per cada casa; a la parròquia de Rocabruna, el delme dels vedells s’havia convertit en una prestació en moneda, d’un diner i mig per cada vedell.5 El delme de la llana era omnipresent a l’ardiaconat de Besalú, en contrast amb bona part del litoral del bisbat de Girona —l’Albera, el massís del Montgrí i les desembocadures de la Muga, el Fluvià i el Ter—, on la llana era exempta de delmar. A Sant Joan ses Croses els clergues «percipiunt decimam lane per totam parrochiam, scilicet de quilibet manso ·I· velor lane», és a dir, cada mas pagava un velló de llana, el conjunt de llana tosa d’una ove- lla o d’un xai.6 L’estreta relació entre la tosa de les ovelles i el delme de la llana fa pensar que el dels ramats transhumants es pagava a les parròquies d’alta muntanya just abans de començar l’estiuada. El valor dels delmes A excepció de la parròquia de Camprodon, on tot el delme era en mans de l’abat de Sant Pere, les declaracions de la resta de parròquies de la vall esmenten el valor econòmic anual de les porcions dels delmes majors en mans de laics, cosa que permet deduir el valor de tot el delme major: 45 lliures anuals el de Creixenturri, unes 52 el de Tregurà, 120 lliures els de Setcases i Llanars i 240 lliures els de Vilallonga i Molló (cf. Mapa 1). Aquestes xifres són de les més elevades del bisbat: el delme d’una població amb un terme territorial extens, un mercat setmanal i un port obert al mar com Torroella de Montgrí només era de 190 lliures anuals.7 L’elevat valor dels delmes de l’alta vall del Ter no es deu a l’agricultura, només possible en els pocs terrenys plans del territori.
Load more

Recommended publications
  • Una Demarcació Amb Més De 30 Birres S’Ha Creat L’Associació El Tirador Per Promoure La Cervesa Artesana Gironina
    dossier LA CERVESA GIRONINA Una demarcació amb més de 30 birres S’ha creat l’associació El Tirador per promoure la cervesa artesana gironina Moska, Atlètica, Poch’s, Minera, Rufa, Popaire, Pedrablanca, Lybica... són algunes de les més de 30 cerveses que s’elaboren actualment a la demarcació de Girona. La majoria són birres artesanes que es fan a JOSEP microcerveseries gironines, que van començar a aparèixer a partir del BORRELL 2007. Fins i tot hi ha dos clubs cervesers en què es poden fer produccions pròpies. Davant de l’auge existent, fa dos anys es va crear l’associació El Tirador, per promoure la cervesa artesana gironina. ALBERT VILAR > TEXT >> Josep Borrell, creador de o fa ni deu anys, dos aficio- terra. L’empresa, Nobech, amb seu a Fonta- Moska de Girona, la primera nats a les home-brewers, el nilles, va començar a experimentar amb al- cervesa gironina. matrimoni Josep Borrell i tres productes, sempre de quilòmetre zero, Sílvia Ivars, van crear a Sar- com el blat de moro de la Vall de Bianya, rià de Ter la primera micro- l’arròs de Pals o l’espelta de l’Alt Empordà. Ncerveseria gironina, Birrart 2007. I un any Amb el temps van anar deixant-ho i es van més tard ja van començar a comercialitzar centrar només a elaborar la cervesa Volcà- la seva cervesa, Moska de Girona, en honor nica per al col·lectiu Cuina Volcànica, que a la llegenda de les mosques de Sant Narcís. aplega nou restaurants de la comarca de la Birrart 2007 produeix anualment 40.000 li- Garrotxa.
    [Show full text]
  • Diagnosi D'espais Connectors De La Demarcació De Girona
    DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA SETEMBRE DE 2005 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA DOCUMENT REALITZAT PER Josep Sala i Cullell Marta Sampedro i Cugota amb la col·laboració de Jordi Puig i Roca DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 3 ÍNDEX 1. Introducció 5 Antecedents 5 Metodologia 5 Tipologia dels espais 6 Prioritats 6 2. Fitxes dels espais connectors 7 Introducció a les fitxes descriptives 7 3. Cartografia 64 Índex dels espais connectors 1 Plana Ceretana 9 2 Coll de Pimorent 10 3 Ribes de l’Alt Segre 11 4 Camí ramader Alp – Ger 12 5 Tossal d’Isòvol i Olopte 13 6 La Molina 14 7 Entorns de Ribes 15 8 Llanars – Camprodon 16 9 St. Pau de Segúries – Camprodon (Creixenturri) 17 10 Vallfogona – Ogassa per Hostal de Rama 18 11 Catllar – Corones 19 12 Collada de Grats – Corones 20 13 Llosses – Ripoll (Farga de Beibé) 21 14 Collada de Capsacosta 22 15 Serra de St. Valentí – La Canya – Serra de l’Aiguanegra 23 16 Plana agrícola de la Vall d’en Bas 24 17 Vall de Bianya – Socarrats 25 18 Bosc de Tosca 26 19 Vall de la Serra – Roca Bellera 27 20 Sant Cosme 28 21 Túnels de Castellfollit 29 22 Rieres de l’Alta Garrotxa 30 23 Pla de Tapioles 31 24 Massís de les Salines – Massís de l’Albera 32 25 Albera – Cap de Creus 33 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 4 26 Cap de Creus – Aiguamolls de l’Alt Empordà 34 27 El Llobregat 35 28 La Muga 36 29 Anella Verda de Figueres – riu Manol i riera d’Àlguema 37 30 El Fluvià 39 31 Connectors interns dels Aiguamolls de l’Alt Empordà 40 32 Aiguamolls de l’Alt Empordà – Montgrí 41 33 El Ser
    [Show full text]
  • Catalonia Accessible Tourism Guide
    accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly.
    [Show full text]
  • Les Trobades D'alumnes De Llatí a 4T D
    ANUARI DE FILOLOGIA. ANTIQUA ET MEDIAEUALIA (Anu.Filol.Antiq.Mediaeualia) 10.2/2020, pp. 195-200, ISSN: 2014-1386, DOI: 10.1344/AFAM2020.10.2.18 NOVES TENDÈNCIES DIDÀCTIQUES EN L’ENSENYAMENT DEL LLATÍ I LA CULTURA CLÀSSICA: LES TROBADES D’ALUMNES DE LLATÍ A 4T D’ESO LINA VILAMITJANA PUJOL Institut Montgrí (Torroella de Montgrí) [email protected] MONTSERRAT FIOL SANTALÓ Institut Illa de Rodes (Roses) [email protected] RESUM Les trobades d’alumnes de Llatí de 4t d’ESO, organitzades per l’Equip ICE Dolors Condom de Cultura Clàssica, pretenen acostar l’alumnat al món clàssic a través d’una jornada ludico- didàctica. Aquestes trobades es realitzen cada any en un lloc diferent i en una zona de les comarques gironines on hi ha restes arqueològiques romanes: Empúries, Roses, Girona, Caldes de Malavella i, fins i tot, la via romana del Capsacosta; així l’alumnat pot veure in situ les restes arqueològiques i al mateix temps realitzar activitats lúdiques i d’aprenentatge sobre el món clàssic. Per tal de poder dur a terme aquesta activitat necessitem la implicació de les diferents entitats de la zona, en primer lloc els ajuntaments, però també els museus, els jaciments arqueològics, la Universitat de Girona, el Bisbat de Girona i organitzacions culturals com els manaies o les colles geganteres. Però el que engresca més l’alumnat és el fet de conèixer altres joves com ells i realitzar les activitats conjuntament, sobretot les més lúdiques i les relacionades amb les noves tecnologies, que els són més familiars. La intenció és que s’interessin i apreciïn la influència del món clàssic en el nostre entorn més pròxim.
    [Show full text]
  • Secció De Senders Ae Talaia
    A.E. Talaia SSD20131215_284 SECCIÓ DE SENDERS AE TALAIA RUTA DEL TER Etapa 2: SETCASES – VILALLONGA DE TER LA ROCA DE PELANCÀ – CAMPRODON 15 de desembre de 2013 HORARI PREVIST Sortida de la Plaça de l’Estació de Vilanova i la Geltrú. 6 h Setcases . Esmorzar. 8 h 50 min Inici de l’etapa. 9 h 20 min Camps de Beduis . Reagrupament. 10 h 20 min 10 h 30 min Llebro. Reagrupament. 11 h 15 min 11 h 25 min Vilallonga de Ter . Reagrupament. 12 h 10 min 12 h 20 min La Roca de Pelancà . Reagrupament. 12 h 55 min 13 h 05 min Camprodon . Final de l’etapa. Dinar. 13 h 55 min Sortida cap a Vilanova. 17 h Vilanova i la Geltrú . 19 h 30 min Notes .- ** Esmorzarem a Setcases; hi haurà obert l’Hostal del Ter i potser d’altres llocs. Dinarem a Camprodon; hi ha restau- rants. ** Tingueu en compte que l’organització sempre pot modificar aquesta previsió d’horari en funció de com es vagi desenvolupant l’etapa (Condicions meteorològiques, retards o avançaments imprevistos, etc). ** Si us plau, sigueu puntuals, respecteu els reagrupaments i mantingueu sempre contacte visual amb els que us se- gueixen; si cal espereu-vos. Intenteu seguir els horaris previstos, és a dir, no correu ni aneu massa lents! (Penseu que aneu en grup). ** Atenció : Per a qualsevol comunicació amb la Secció el dissabte abans de l’excursió o el mateix diumenge (mitja ho- ra abans de la sortida) utilitzeu només el telèfon 687 04 39 76 (Agustí Poch). ** Els vocals coordinadors d’aquesta sortida són Joan Andreu i Agustí Poch.
    [Show full text]
  • Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
    ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Centre De Salut Desviament
    CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor
    [Show full text]
  • La Reserva Nacional De Caça Freser-Setcases
    isard*:Maquetación 1 30/11/10 12:20 Página 2 Tel. 872 975 000 975 872 Tel. Vives iJordiXifra Jordi JordiCalaf, Turró, Marta Il·lustracions: 17002 Girona 17002 C/ Pompeu Fabra, 1 Fabra, Pompeu C/ Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases Caça de Nacional Reserva www.mediambient.gencat.cat Vall de Ribes 00 42 567 93 Telèfon: 08017 Barcelona 08017 Les reserves nacionals de caça Las reservas nacionales de caza National Hunting Reserves Com arribar-hi 80 Roux, Dr. C/ Les reserves nacionals de caça són zones geogràficament Las reservas nacionales de caza son zonas geográficamente delimitadas Per carretera, la Reserva disposa de tres entrades principals, una per Cinegètiques d’Activitats Àrea National hunting reserves are geographically delimited areas, with Natural Medi del General Direcció delimitades declarades per llei, de característiques singulars i declaradas por ley, de características singulares y sujetas a un régimen singular features and subject to a particular hunting regime, declared la vall de Camprodon i dues per la vall de Ribes. subjectes a un règim cinegètic especial, que van ser declarades a fi cinegético especial, que fueron declaradas a fin de promover, fomentar, Vall de Camprodon: as such by law in order to promote, foster, conserve and protect certain Habitatge i de promoure, fomentar, conservar i protegir determinades espècies conservar y proteger determinadas especies de fauna salvaje Des de Barcelona: Barcelona-Vic-Ripoll (ctra. C-17), Ripoll-Camprodon- species of native wild fauna, subordinating to this end their possible Ambient Medi de Departament de fauna salvatge autòctona, subordinant a aquesta finalitat el seu autóctona, subordinando a esta finalidad su posible aprovechamiento Vilallonga de Ter/Setcases (agafant la carretera C-26 i continuant per la exploitation for hunting, to guarantee the continuity and improvement Catalunya de Generaliata possible aprofitament cinegètic, de manera que es garantís la cinegético, de forma que se garantizase la continuidad y mejora de sus of their populations.
    [Show full text]
  • Gr-11, Recorrido De1 1 Al 12 De Agosto 2021
    GR-11, RECORRIDO DE1 1 AL 12 DE AGOSTO 2021 *Día 1 de Agosto, Domingo Salida de Bilbao a las 8 h. LLEGADA a Olot a las 17,30 h. (639 km. 6,30 h. sin paradas) * Hotel La Perla, Olot. *Día 2 de Agosto, Lunes. * Hotel La Perla, Olot. Etapa 39: Setcases – Molló – Beget. (Alta Garrotxa). 24 km. El largo descenso hasta Setcases realizado en Agosto del 2020 parece confirmar que definitivamente abandonamos las agrestes cumbres del Pirineo Oriental. A partir de aquí el paisaje se vuelve más humanizado, más mediterráneo aunque no por ello menos bello. Nos aguarda la Alta Garrotxa, un lugar salvaje que esconde en su interior un auténtico tesoro natural. Cumbres Alternativas: Puig Sistra, (1990 m.) / Puig Moscós, (1740 m.) *Día 3 de Agosto, Martes Hotel La Perla, Olot Etapa 40; Beget - Talaixá - Pont Valentí /Sadernes.(Alta Garrotxa). 18 km El recorrido de esta etapa nos permite descubrir un territorio cubierto por vastas masas forestales, pintorescos pueblos y masías abandonadas. Estamos en el corazón de la Alta Garrotxa. Cumbre Alternativa: El Ferran (985 m.) *Día 4 de Agosto, Miercoles. Desayuno, Hotel La Perla, Olot * Hotel JONQUERA en La Junquera, Etapas 41; Sadernes - Pont d´en Valenti – (Talaixá) El Gomarell - Albanyá. (Alta Garrotxa). 23 / 25Km Salimos desde Sadernes y por la rivera del riu Aniol, llegaremos a El Gomarell, pasando cerca de Talaixà y el paso del Cingle, camino de Sant Aniol donde tomaremos las marcas de la GR-11, camino de Albanyà, por donde nos adentramos en el corazón de la Alta Garrotxa, pasando a 1 kms, aproximadamente de la ermita románica de Sant Aniol, en un paisaje abrupto, denso bosque mediterráneo, antes de salir al Alt Empordà.
    [Show full text]
  • Ruta 2 Vilallonga
    RUTES DE VILALLONGA PAISATGES i CULTURA 2 La RUTA de les CABANYES de PASTOR Plaça de Les Escoles, 1 tel. 972 74 04 06 www.vilallongadeter.cat L’AVENTURA DE LA NATURA La ruta de les cabanyes de pastor 1.350 1.300 1.250 1.200 1.150 1.100 1.050 1.000 01.500 3.500 5.500 7.500 9.500 10.500 Distància: 10,67Km. Respecteu l’entorn privilegiat on us trobeu, deixant- lo tan o més net que l’heu trobat! No llenceu les Temps: 2h 48’ deixalles! Tanqueu tots els fils i tanques que us trobeu! Entre tots hem de conservar i respectar Dificultat: ** l’entorn natural que ens envolta. L’AVENTURA DE LA NATURA Vista de Serra Cavallera Camí de la Roca Trencant camí Ajuntament Font Negra o de la Molsa Camí de la Molsa de les eugues LA RUTA DE LES CABANYES DE PASTOR Què la caracteritza 1.074m. OKm. 0’ 1.052m. O,47Km. 10’19’’ En aquesta ruta gaudirem d’una panoràmica les seves utilitats, ja que n’existeixen de 1. AJUNTAMENT VILALLONGA DE TER 3. FONT NEGRA del municipi de Vilallonga de Ter, ja que al diferent grandària. Les que anem trobant són L’edifici es troba situat a la Plaça de les Passareu per davant la Font Negra, llarg del recorregut ens trobarem amb els bàsicament cabanyes que antigament servien Escoles. Fou inaugurat el 9 de juliol de coneguda per la gent del poble, perquè seus bells i petits nuclis de la Roca, Abella als pagesos dels camps per aixoplugar-se i Tregurà.
    [Show full text]
  • Centres Vacunals Externs Grip 2020
    CENTRES VACUNALS EXTERNS GRIP 2020 Ciutat/Poble LLOC VACUNACIó ADREÇA DATA HORARI SAP Girona nord Bàscara Sala Municipal, Ajuntament de Bàscara Major, 2 del 15 octubre al 12 novovembre dm i dj 9 - 13h Vilafant Centre Cívic Les Forques C/ Rec Susanna,15 del 15 d'octubre al 15 novembre dc i dv 9 -13h Figueres Carpa 1 CAP Ernest Lluch C/ Canigó s/n (pàrquing CAP) 15 d'octubre al 13 novembre 10-17h Figueres Carpa 2 CAP J Masdevall C/ Nou, 199 15 d'octubre al 13 novembre 10-17h Llançà Hotel d'Entitats C/ de la Selva, 17, 1er pis del 15 al 30 d'octubre 9-13h La Jonquera Sala de La Societat "Unió Jonquerenca" C/ Major 101, baixos del 15 al 30 d'octubre 9-13h Olot Recinte Firal d'Olot C/ Madrid s/n 21, 23 i 30 d'octubre 9-13h Olot Recinte Firal d'Olot C/ Madrid s/n 20 i 27 d'octubre 15-19h Olot Sala Torin C/ Roser, 13 19 i 26 d'octubre 9-13h Les Preses Ajuntament de les Preses C/ Major, 2 28 d'octubre 9-13h Besalú Pavelló de Besalú Passeig de Francesc Cambó, 4 21 i 28 d'octubre 9-13h Besalú Pavelló de Besalú Passeig de Francesc Cambó, 4 22 d'octubre 10-13h Tortellà Centre cívic Pla. Del Mercat, 21 27 d'octubre 11:30-14h St. Jaume de Llierca Ajuntament de Sant Jaume de Llierca C/ Àngela Brutau, 1 19 d'octubre 10-13h Montagut Sala de reunions de l'Ajuntament Av.
    [Show full text]