Catalogue Experiències Garrotxa
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Una Demarcació Amb Més De 30 Birres S’Ha Creat L’Associació El Tirador Per Promoure La Cervesa Artesana Gironina
dossier LA CERVESA GIRONINA Una demarcació amb més de 30 birres S’ha creat l’associació El Tirador per promoure la cervesa artesana gironina Moska, Atlètica, Poch’s, Minera, Rufa, Popaire, Pedrablanca, Lybica... són algunes de les més de 30 cerveses que s’elaboren actualment a la demarcació de Girona. La majoria són birres artesanes que es fan a JOSEP microcerveseries gironines, que van començar a aparèixer a partir del BORRELL 2007. Fins i tot hi ha dos clubs cervesers en què es poden fer produccions pròpies. Davant de l’auge existent, fa dos anys es va crear l’associació El Tirador, per promoure la cervesa artesana gironina. ALBERT VILAR > TEXT >> Josep Borrell, creador de o fa ni deu anys, dos aficio- terra. L’empresa, Nobech, amb seu a Fonta- Moska de Girona, la primera nats a les home-brewers, el nilles, va començar a experimentar amb al- cervesa gironina. matrimoni Josep Borrell i tres productes, sempre de quilòmetre zero, Sílvia Ivars, van crear a Sar- com el blat de moro de la Vall de Bianya, rià de Ter la primera micro- l’arròs de Pals o l’espelta de l’Alt Empordà. Ncerveseria gironina, Birrart 2007. I un any Amb el temps van anar deixant-ho i es van més tard ja van començar a comercialitzar centrar només a elaborar la cervesa Volcà- la seva cervesa, Moska de Girona, en honor nica per al col·lectiu Cuina Volcànica, que a la llegenda de les mosques de Sant Narcís. aplega nou restaurants de la comarca de la Birrart 2007 produeix anualment 40.000 li- Garrotxa. -
BOE 238 De 02/10/2004 Sec 1 Pag 33208 A. 33210
33208 Sábado 2 octubre 2004 BOE núm. 238 COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUÑA COMUNIDAD AUTÓNOMA DE EXTREMADURA Provincia de Barcelona Provincia de Badajoz Valencia del Mombuey. Alpens, Castellar de N’Hug, Manlleu, Les Masies de Roda, Les Masies de Voltregà, Montesquiu, Orís, La Pobla de Lillet, Roda de Ter, Rupit i Pruit, Sant Jaume de Fron- CIUDAD DE MELILLA tanyà, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Torelló, Santa Maria de Besora, Santa Maria COMUNIDAD AUTÓNOMA DE LA REGIÓN DE MURCIA de Corcó, Sora, Tavertet, Torelló. Provincia de Murcia Provincia de Girona Abanilla, Abarán, Águilas, Albudeite, Alcantarilla, Los Alcázares, Aledo, Alguazas, Alhama de Murcia, Archena, Agullana, Albanyà, Amer, Anglès, Argelaguer, L’Ar- Beniel, Blanca, Bullas, Campos del Río, Cehegín, Ceutí, mentera, Avinyonet de Puigventós, Banyoles, Bàscara, Cieza, Fortuna, Fuente Álamo de Murcia, Librilla, Lorca, Besalú, Bescanó, Beuda, Biure, Boadella d’Empordà, Bor- Lorquí, Mazarrón, Molina de Segura, Mula, Murcia, Ojós, dils, Borrassà, Cabanelles, Cabanes, Camós, Campdevà- Pliego, Puerto Lumbreras, Ricote, San Javier, San Pedro nol, Campelles, Camprodon, Canet d’Adri, Cantallops, del Pinatar, Santomera, Torre-Pacheco, Las Torres de Capmany, Castellfollit de la Roca, Castelló d’Empúries, Cotillas, Totana, Ulea, Villanueva del Río Segura. La Cellera de Ter, Celrà, Cervià de Ter, Cistella, Colomers, Cornellà del Terri, Crespià, Darnius, Espolla, Esponellà, El Far d’Empurdà, Figueres, Flaçà, Foixà, Fontanals de Cerdanya, Fontcoberta, Fortià, Garrigàs, -
Elecciones Al Parlamento De Cataluña 2021 Municipios Por Junta Electoral De Zona
ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA 2021 MUNICIPIOS POR JUNTA ELECTORAL DE ZONA Nombre del municipio Junta de zona Abella de la Conca JEZ de Tremp Abrera JEZ de Sant Feliu de Llobregat Àger JEZ de Balaguer Agramunt JEZ de Balaguer Aguilar de Segarra JEZ de Manresa Agullana JEZ de Figueres Aiguafreda JEZ de Granollers Aiguamúrcia JEZ del Vendrell Aiguaviva JEZ de Girona Aitona JEZ de Lleida Alamús, els JEZ de Lleida Alàs i Cerc JEZ de la Seu d'Urgell Albagés, l' JEZ de Lleida Albanyà JEZ de Figueres Albatàrrec JEZ de Lleida Albesa JEZ de Balaguer Albi, l' JEZ de Lleida Albinyana JEZ del Vendrell Albiol, l' JEZ de Valls Albons JEZ de Girona Alcanar JEZ de Tortosa Alcanó JEZ de Lleida Alcarràs JEZ de Lleida Alcoletge JEZ de Lleida Alcover JEZ de Valls Aldea, l' JEZ de Tortosa Aldover JEZ de Tortosa Aleixar, l' JEZ de Reus Alella JEZ de Mataró Alfara de Carles JEZ de Tortosa Alfarràs JEZ de Balaguer Alfés JEZ de Lleida Alforja JEZ de Reus Algerri JEZ de Balaguer Alguaire JEZ de Balaguer Alins JEZ de Tremp Alió JEZ de Valls Almacelles JEZ de Lleida Almatret JEZ de Lleida Almenar JEZ de Balaguer Almoster JEZ de Reus Alòs de Balaguer JEZ de Balaguer Alp JEZ de Puigcerdà Alpens JEZ de Berga Alpicat JEZ de Lleida Alt Àneu JEZ de Tremp Altafulla JEZ del Vendrell Amer JEZ de Girona Ametlla de Mar, l' JEZ de Tortosa Ametlla del Vallès, l' JEZ de Granollers Ampolla, l' JEZ de Tortosa Amposta JEZ de Tortosa Anglès JEZ de Santa Coloma de Farners Anglesola JEZ de Cervera Arbeca JEZ de Lleida Arboç, l' JEZ del Vendrell Arbolí JEZ de Reus Arbúcies JEZ -
Diagnosi D'espais Connectors De La Demarcació De Girona
DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA SETEMBRE DE 2005 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA DOCUMENT REALITZAT PER Josep Sala i Cullell Marta Sampedro i Cugota amb la col·laboració de Jordi Puig i Roca DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 3 ÍNDEX 1. Introducció 5 Antecedents 5 Metodologia 5 Tipologia dels espais 6 Prioritats 6 2. Fitxes dels espais connectors 7 Introducció a les fitxes descriptives 7 3. Cartografia 64 Índex dels espais connectors 1 Plana Ceretana 9 2 Coll de Pimorent 10 3 Ribes de l’Alt Segre 11 4 Camí ramader Alp – Ger 12 5 Tossal d’Isòvol i Olopte 13 6 La Molina 14 7 Entorns de Ribes 15 8 Llanars – Camprodon 16 9 St. Pau de Segúries – Camprodon (Creixenturri) 17 10 Vallfogona – Ogassa per Hostal de Rama 18 11 Catllar – Corones 19 12 Collada de Grats – Corones 20 13 Llosses – Ripoll (Farga de Beibé) 21 14 Collada de Capsacosta 22 15 Serra de St. Valentí – La Canya – Serra de l’Aiguanegra 23 16 Plana agrícola de la Vall d’en Bas 24 17 Vall de Bianya – Socarrats 25 18 Bosc de Tosca 26 19 Vall de la Serra – Roca Bellera 27 20 Sant Cosme 28 21 Túnels de Castellfollit 29 22 Rieres de l’Alta Garrotxa 30 23 Pla de Tapioles 31 24 Massís de les Salines – Massís de l’Albera 32 25 Albera – Cap de Creus 33 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 4 26 Cap de Creus – Aiguamolls de l’Alt Empordà 34 27 El Llobregat 35 28 La Muga 36 29 Anella Verda de Figueres – riu Manol i riera d’Àlguema 37 30 El Fluvià 39 31 Connectors interns dels Aiguamolls de l’Alt Empordà 40 32 Aiguamolls de l’Alt Empordà – Montgrí 41 33 El Ser -
Year of Cultural Tourism 2018-2019 Dossier
Year of 1 Cultural Tourism 2018-2019 dossier 2 Contents Introduction 03 Cultural Tourism in Catalonia 05 Year of Cultural Tourism 2018-2019 11 Challenge 12 Goals 13 Involvement 14 Markets 15 Promotion actions 16 Aimed at professionals 16 International 16 In Catalonia 18 Aimed at the general public 26 International 26 In Catalonia 31 Specific campaigns, thematic 31 and commemorative years Exhibitions 36 Fairs and festivals 45 Arts festivals 68 Concerts 90 Contents 94 3 Introduction Introduction 4 The year 2018 has been declared European Year of Cultural Heritage. The Council of Europe and the European Parliament have decided to establish this year in order to raise public awareness of European values and history and strengthen a sense of community identity. Cultural heritage includes not just monuments, landscapes, traditions, transmitted knowledge and expressions of human creativity, but also collections kept and managed by museums, libraries and archives, all of which are means of presenting, preserving and valuing the past. European cultural heritage is bountiful and highly valuable, offering numerous opportunities for conveying its values. This heritage must be preserved from environmental and physical pressures, the increasingly prevalent digital environment and the illegal trafficking of cultural assets, all of which are threats that need to be met. The main goals of the European Year of Cultural Heritage are: to promote cultural diversity, intercultural dialogue and social cohesion; to highlight the economic contribution of cultural heritage and creativity, particularly for small and medium-sized businesses, and local and regional development, while stressing the role of cultural heritage in terms of the European Union’s external relations, as well as the prevention of conflicts and, where necessary, the reconciliation and reconstruction of cultural heritage that has been damaged or destroyed. -
Catalonia Accessible Tourism Guide
accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly. -
Comarca Del Berguedà
Secció de Sòls Delegació Territorial de Catalunya Guia de camp TRANSCATALÒNIA 2016 Comarca del Berguedà Antoni Baltiérrez Moras 15 d’octubre de 2016 2 Guia de camp TRANSCATALÒNIA 2016: Comarca del Berguedà Autor: Antoni Baltiérrez Moras Col·laboradors: Carles Balasch Rosa M. Poch Miquel Aran Institució Catalana d’Estudis Agraris i Delegació Catalana de la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo Barcelona, octubre de 2016 El contingut d’aquesta obra ha estat extret, en part, de la monografia “Cartografia d'unitats edafològiques de Catalunya a escala 1:250.000: Berguedà i Garrotxa, ED-004/14” editada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona, 394 p, elaborada pel mateix autor, i amb l’autorització de l’ICGC. 3 SÍNTESI DEL PROGRAMA - Cal Rosal. Terrasses del Llobregat - Queralt. Vistes del Baix Berguedà - Vallcebre. Sòls al·luvials. - Estudis hidrològics a les conques de Vallcebre. Carles Balasch - Estudi de sòls en àrees de restauració de mines a cel obert. Rosa M. Poch - Els sòls i les transformacions de la zona de coll de Pradell afectades per la mineria a cel obert. Miquel Aran - Saldes. Sòls sobre vessants col·luvials del Pedraforca. 4 1 Índex 2 Introducció ................................................................................................................ 6 2.1 Localització ........................................................................................................ 6 2.2 Usos del sòl ....................................................................................................... -
Cadenza Document
PARO REGISTRADO SEGÚN SEXO, EDAD Y SECTOR DE ACTIVIDAD ECONÓMICA GIRONA MAYO 2020 SEXO Y EDAD SECTORES TOTAL HOMBRES MUJERES SIN AGRI- INDUS- CONS- SERVICIOS EMPLEO CULTURA TRIA TRUCCIÓN MUNICIPIOS <25 25 - 44 >=45 <25 25 - 44 >=45 ANTERIOR AGULLANA 35 5 7 2 9 12 1 3 31 AIGUAVIVA 26 1 1 10 3 3 8 3 6 14 3 ALBANYA 10 1 2 1 5 1 1 9 ALBONS 43 2 11 10 1 8 11 9 3 31 ALP 79 5 21 20 2 13 18 2 5 71 1 AMER 101 4 15 29 3 21 29 3 18 9 67 4 ANGLES 321 17 66 77 10 65 86 8 41 46 211 15 ARBUCIES 414 16 70 120 13 67 128 29 127 14 226 18 ARGELAGUER 25 3 11 1 5 5 1 6 2 16 ARMENTERA, L' 46 2 11 8 1 10 14 7 2 4 32 1 AVINYONET DE PUIGVENTOS 64 3 9 14 5 17 16 12 5 47 BANYOLES 953 61 190 216 36 232 218 39 135 60 677 42 BASCARA 54 3 8 9 5 14 15 5 5 43 1 BEGUR 147 7 22 38 6 29 45 2 7 18 118 2 BELLCAIRE D'EMPORDA 22 1 3 5 2 11 1 4 16 1 BESALU 88 4 9 19 1 22 33 2 14 7 62 3 BESCANO 188 8 36 31 6 39 68 2 26 14 139 7 BEUDA 10 4 2 2 2 2 1 7 BISBAL D'EMPORDA, LA 751 28 153 176 27 190 177 42 73 75 515 46 BIURE 11 1 2 4 2 2 3 8 BLANES 3.495 197 631 725 181 756 1.005 56 231 287 2.740 181 BOADELLA I LES ESCAULES 9 2 5 2 2 7 BOLVIR 11 1 2 3 4 1 1 1 9 BORDILS 79 5 15 17 1 19 22 4 17 4 48 6 BORRASSA 29 1 4 2 2 11 9 6 23 BREDA 218 13 26 58 5 44 72 2 53 11 148 4 BRUNYOLA 7 1 1 1 4 7 CABANELLES 12 3 4 2 3 1 2 9 CABANES 54 4 8 15 3 10 14 4 4 1 44 1 CADAQUES 84 6 15 20 3 20 20 4 6 70 4 CALDES DE MALAVELLA 462 39 73 93 28 108 121 9 62 39 324 28 CALONGE 656 28 122 147 28 152 179 10 35 88 489 34 CAMOS 20 1 4 3 1 3 8 1 3 14 2 CAMPDEVANOL 144 13 22 32 8 22 47 1 33 6 100 4 CAMPELLES 2 -
Dossier Public Work
public work Quim Domene public work 1996 - 2011 Public work 1996 - 2011 Edita: La fàbrica del riu Fotografies: Quim Domene Josep M. Melció Josep M. Pararols Enric Roca Quim Roca Mercè Terricabras Maquetació: Sílvia Molera Impressió: Gràfiques Alzamora, S.A. Girona Dipòsit legal: Escultura - mòbil 1996 Ferro, fusta i cable de carborúndum. Mides variables. Biblioteca Pública Marià Vayreda, Olot Els quatre evangelistes 1996 Tècnica mixta sobre ferro 30 x 30 cm cadascun Església Ntra. Sra. del Carme, Olot Església parroquial de St. Roc Exterior: 1999 mural de formigó Olot 146 x 800 cm Interior i presbiteri Església parroquial de St. Roc 1999 Marbre, ferro, ceràmica, roba, llibre i pedres Olot Pila aigüa beneïda Olot Sagrari 1999 Seu Plafó en ferro de foneria Altar 4 peces de 360 x 360 cm total Pila Baptismal Pl. Major, Olot Ciri Pasqual Ambó Fons presbiteri Tècnica mixta sobre marbre Babel Els passejants 1997-1999 2000 Ferro i pedra Acer corten 300 x 288 cm 239 x 888 cm Plaça Campdenmàs, Olot Pl. Campdenmàs, Olot AIGUA UR WASSER MY-IM AGUA AUGA вода ACQUA EAU WATER GIO APA SU PANI ÁGUA Entre parèntesi 2003 Tècnica mixta sobre fusta 216 x 1.161 cm Seu central de Caixa de Girona, Girona. A la gent de Les Preses 2002 Cercle amb poema de Ricard Creus de 200 cm Ø i 304 petjades amb el nom de tots els veïns del poble Ferro de foneria Plaça Major, Les Preses Peatges 2002 Escultura realitzada en el marc del III Festival de Músiques Religioses del Món de Girona Senyalització de ferro Carrer del Portal Nou, Girona El piercing de la terra 2004 Acer inoxidable -
EL MÓN IBÈRIC EN ALGUNS DELS TERRITORIS DEL POSTERIOR COMTAT DE BESALÚ. DE LA FORMACIÓ a LA /Ed'Z/M>DK>ZKDΈ^'>^S/Ͳ///Ή
ISSN: 2385-3336 Pàg.: 7-20 • Ponència • EL MÓN IBÈRIC EN ALGUNS DELS TERRITORIS DEL POSTERIOR COMTAT DE BESALÚ. DE LA FORMACIÓ A LA /Ed'Z/M>DK>ZKDΈ^'>^s/ͳ///Ή JosepçÙ«͕MarcWÙã >ĂďŽƌĂƚŽƌŝĚ͛ƌƋƵĞŽůŽŐŝĂŝWƌĞŚŝƐƚžƌŝĂ͕/ŶƐƟƚƵƚĚĞZĞĐĞƌĐĂ,ŝƐƚžƌŝĐĂ͕hŶŝǀĞƌƐŝƚĂƚĚĞ'ŝƌŽŶĂ [email protected], [email protected] RESUM Les persones que visqueren en una part dels territoris del posterior comtat de Besalú du- ƌĂŶƚů͛ğƉŽĐĂŝďğƌŝĐĂĞƐĚŝƐƚƌŝďƵŢƌĞŶĞŶŶƵĐůŝƐƋƵĞƌĞƐƉŽŶŝĞŶĂƵŶŵĂƚĞŝdžƉĂƚƌſĚ͛ĂƐƐĞŶƚĂŵĞŶƚ͘ Aquest es caracteritzà per l’ocupació d’indrets que facilitaven la seva defensa i l’accessibilitat ĂůƐƌĞĐƵƌƐŽƐƋƵĞƉĞƌŵĞƟĞŶůĂƐƵƉĞƌǀŝǀğŶĐŝĂĚĞůƐƐĞƵƐŚĂďŝƚĂŶƚƐ͘WĞƌƚĂŶƚ͕ĂůŐƵŶƐĚ͛ĞůůƐĞƐǀĂƌĞŶ ubicar en els cims de les muntanyes i altres en zones lacustres. Amb el pas del temps, alguns Ě͛ĂƋƵĞƐƚƐĂƐƐĞŶƚĂŵĞŶƚƐǀĂƌĞŶĐƌĠŝdžĞƌƐƵďƐƚĂŶĐŝĂůŵĞŶƚ͕ĞŶĐĂƌĂƋƵĞůĂŵĂũŽƌŝĂĞƐǀĂĐĂƌĂĐƚĞƌŝƚ- njĂƌƉĞƌƵŶĞƐĚŝŵĞŶƐŝŽŶƐŵŽůƚƌĞĚƵŢĚĞƐ͘ŶƚŽƚĐĂƐ͕ůĂďĂƐĞĞĐŽŶžŵŝĐĂĚĞƚŽƚƐĞůƐŚĂďŝƚĂŶƚƐ Ě͛ĂƋƵĞƐƚƚĞƌƌŝƚŽƌŝĞƌĂů͛ĂŐƌŝĐƵůƚƵƌĂ͕ƉƌŝŶĐŝƉĂůŵĞŶƚůĂĐĞƌĞĂůşƐƟĐĂ͕ĂĐŽŵƉĂŶLJĂĚĂƐĞĐƵŶĚăƌŝĂŵĞŶƚ per la ramaderia. Aquest sector primari era complementat, molt secundàriament, per algunes ƉƌŽĚƵĐĐŝŽŶƐŵĂŶƵĨĂĐƚƵƌĞƌĞƐ͕ĂůŐƵŶĞƐĚĞůĞƐƋƵĂůƐĞdžĐĞĚŝĞŶĚĞů͛ăŵďŝƚĚŽŵğƐƟĐ͘ůƐĞƵƚŽƌŶ͕ 7 ĂƋƵĞƐƚĞƐĐŽŵƵŶŝƚĂƚƐĚĞƐĞŶǀŽůƵƉĂƌĞŶƌĞůĂĐŝŽŶƐĐŽŵĞƌĐŝĂůƐĂŵďĞůƐŐƌĞĐƐŝŶƐƚĂůͼůĂƚƐĂEmporion i Rhode͘dŽƚĂĂƋƵĞƐƚĂĞƐƚƌƵĐƚƵƌĂŝƐŝƐƚĞŵĂŽƌŐĂŶŝƚnjĂƟƵ͕ŵĂŝĞƐƚăƟĐŝƐĞŵƉƌĞĚŝŶăŵŝĐ͕ĞƐǀĂĞƐ- troncar amb la conquesta romana (218-195 aC). Malgrat que el poblament ibèric va perdurar ĚƵƌĂŶƚŐĂŝƌĞďĠƵŶƉĂƌĞůůĚĞƐĞŐůĞƐĚĞƐƉƌĠƐĚ͛ĂƋƵĞƐƚĂĐŽŶƋƵĞƐƚĂ͕ĞůƐƉĂƌăŵĞƚƌĞƐƉŽůşƟĐƐŽƐŽ- ĐŝĂůƐĞŶƚŽƌŶĚĞůƐƋƵĂůƐƐ͛ŽƌŐĂŶŝƚnjĂǀĂũĂŶŽĞƌĞŶĞůƐƉƌŽƉŝƐ͕ůĂƋƵĂůĐŽƐĂĐŽŵƉŽƌƚăĂůĂĮůĂƐĞǀĂ -
Les Trobades D'alumnes De Llatí a 4T D
ANUARI DE FILOLOGIA. ANTIQUA ET MEDIAEUALIA (Anu.Filol.Antiq.Mediaeualia) 10.2/2020, pp. 195-200, ISSN: 2014-1386, DOI: 10.1344/AFAM2020.10.2.18 NOVES TENDÈNCIES DIDÀCTIQUES EN L’ENSENYAMENT DEL LLATÍ I LA CULTURA CLÀSSICA: LES TROBADES D’ALUMNES DE LLATÍ A 4T D’ESO LINA VILAMITJANA PUJOL Institut Montgrí (Torroella de Montgrí) [email protected] MONTSERRAT FIOL SANTALÓ Institut Illa de Rodes (Roses) [email protected] RESUM Les trobades d’alumnes de Llatí de 4t d’ESO, organitzades per l’Equip ICE Dolors Condom de Cultura Clàssica, pretenen acostar l’alumnat al món clàssic a través d’una jornada ludico- didàctica. Aquestes trobades es realitzen cada any en un lloc diferent i en una zona de les comarques gironines on hi ha restes arqueològiques romanes: Empúries, Roses, Girona, Caldes de Malavella i, fins i tot, la via romana del Capsacosta; així l’alumnat pot veure in situ les restes arqueològiques i al mateix temps realitzar activitats lúdiques i d’aprenentatge sobre el món clàssic. Per tal de poder dur a terme aquesta activitat necessitem la implicació de les diferents entitats de la zona, en primer lloc els ajuntaments, però també els museus, els jaciments arqueològics, la Universitat de Girona, el Bisbat de Girona i organitzacions culturals com els manaies o les colles geganteres. Però el que engresca més l’alumnat és el fet de conèixer altres joves com ells i realitzar les activitats conjuntament, sobretot les més lúdiques i les relacionades amb les noves tecnologies, que els són més familiars. La intenció és que s’interessin i apreciïn la influència del món clàssic en el nostre entorn més pròxim. -
Secció De Senders Ae Talaia
A.E. Talaia SSD20131215_284 SECCIÓ DE SENDERS AE TALAIA RUTA DEL TER Etapa 2: SETCASES – VILALLONGA DE TER LA ROCA DE PELANCÀ – CAMPRODON 15 de desembre de 2013 HORARI PREVIST Sortida de la Plaça de l’Estació de Vilanova i la Geltrú. 6 h Setcases . Esmorzar. 8 h 50 min Inici de l’etapa. 9 h 20 min Camps de Beduis . Reagrupament. 10 h 20 min 10 h 30 min Llebro. Reagrupament. 11 h 15 min 11 h 25 min Vilallonga de Ter . Reagrupament. 12 h 10 min 12 h 20 min La Roca de Pelancà . Reagrupament. 12 h 55 min 13 h 05 min Camprodon . Final de l’etapa. Dinar. 13 h 55 min Sortida cap a Vilanova. 17 h Vilanova i la Geltrú . 19 h 30 min Notes .- ** Esmorzarem a Setcases; hi haurà obert l’Hostal del Ter i potser d’altres llocs. Dinarem a Camprodon; hi ha restau- rants. ** Tingueu en compte que l’organització sempre pot modificar aquesta previsió d’horari en funció de com es vagi desenvolupant l’etapa (Condicions meteorològiques, retards o avançaments imprevistos, etc). ** Si us plau, sigueu puntuals, respecteu els reagrupaments i mantingueu sempre contacte visual amb els que us se- gueixen; si cal espereu-vos. Intenteu seguir els horaris previstos, és a dir, no correu ni aneu massa lents! (Penseu que aneu en grup). ** Atenció : Per a qualsevol comunicació amb la Secció el dissabte abans de l’excursió o el mateix diumenge (mitja ho- ra abans de la sortida) utilitzeu només el telèfon 687 04 39 76 (Agustí Poch). ** Els vocals coordinadors d’aquesta sortida són Joan Andreu i Agustí Poch.