DOCSLIB.ORG

EL MÓN IBÈRIC EN ALGUNS DELS TERRITORIS DEL POSTERIOR COMTAT DE BESALÚ. DE LA FORMACIÓ a LA /Ed'Z/M>DK>ZKDΈ^'>^S/Ͳ///Ή

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
EL MÓN IBÈRIC EN ALGUNS DELS TERRITORIS DEL POSTERIOR COMTAT DE BESALÚ. DE LA FORMACIÓ a LA /Ed'Z/M>DK>ZKDΈ^'>^S/Ͳ///Ή ISSN: 2385-3336 Pàg.: 7-20 • Ponència • EL MÓN IBÈRIC EN ALGUNS DELS TERRITORIS DEL POSTERIOR COMTAT DE BESALÚ. DE LA FORMACIÓ A LA /Ed'Z/M>DK>ZKDΈ^'>^s/ͳ///Ή JosepçÙ«͕MarcWÙã >ĂďŽƌĂƚŽƌŝĚ͛ƌƋƵĞŽůŽŐŝĂŝWƌĞŚŝƐƚžƌŝĂ͕/ŶƐƟƚƵƚĚĞZĞĐĞƌĐĂ,ŝƐƚžƌŝĐĂ͕hŶŝǀĞƌƐŝƚĂƚĚĞ'ŝƌŽŶĂ [email protected], [email protected] RESUM Les persones que visqueren en una part dels territoris del posterior comtat de Besalú du- ƌĂŶƚů͛ğƉŽĐĂŝďğƌŝĐĂĞƐĚŝƐƚƌŝďƵŢƌĞŶĞŶŶƵĐůŝƐƋƵĞƌĞƐƉŽŶŝĞŶĂƵŶŵĂƚĞŝdžƉĂƚƌſĚ͛ĂƐƐĞŶƚĂŵĞŶƚ͘ Aquest es caracteritzà per l’ocupació d’indrets que facilitaven la seva defensa i l’accessibilitat ĂůƐƌĞĐƵƌƐŽƐƋƵĞƉĞƌŵĞƟĞŶůĂƐƵƉĞƌǀŝǀğŶĐŝĂĚĞůƐƐĞƵƐŚĂďŝƚĂŶƚƐ͘WĞƌƚĂŶƚ͕ĂůŐƵŶƐĚ͛ĞůůƐĞƐǀĂƌĞŶ ubicar en els cims de les muntanyes i altres en zones lacustres. Amb el pas del temps, alguns Ě͛ĂƋƵĞƐƚƐĂƐƐĞŶƚĂŵĞŶƚƐǀĂƌĞŶĐƌĠŝdžĞƌƐƵďƐƚĂŶĐŝĂůŵĞŶƚ͕ĞŶĐĂƌĂƋƵĞůĂŵĂũŽƌŝĂĞƐǀĂĐĂƌĂĐƚĞƌŝƚ- njĂƌƉĞƌƵŶĞƐĚŝŵĞŶƐŝŽŶƐŵŽůƚƌĞĚƵŢĚĞƐ͘ŶƚŽƚĐĂƐ͕ůĂďĂƐĞĞĐŽŶžŵŝĐĂĚĞƚŽƚƐĞůƐŚĂďŝƚĂŶƚƐ Ě͛ĂƋƵĞƐƚƚĞƌƌŝƚŽƌŝĞƌĂů͛ĂŐƌŝĐƵůƚƵƌĂ͕ƉƌŝŶĐŝƉĂůŵĞŶƚůĂĐĞƌĞĂůşƐƟĐĂ͕ĂĐŽŵƉĂŶLJĂĚĂƐĞĐƵŶĚăƌŝĂŵĞŶƚ per la ramaderia. Aquest sector primari era complementat, molt secundàriament, per algunes ƉƌŽĚƵĐĐŝŽŶƐŵĂŶƵĨĂĐƚƵƌĞƌĞƐ͕ĂůŐƵŶĞƐĚĞůĞƐƋƵĂůƐĞdžĐĞĚŝĞŶĚĞů͛ăŵďŝƚĚŽŵğƐƟĐ͘ůƐĞƵƚŽƌŶ͕ 7 ĂƋƵĞƐƚĞƐĐŽŵƵŶŝƚĂƚƐĚĞƐĞŶǀŽůƵƉĂƌĞŶƌĞůĂĐŝŽŶƐĐŽŵĞƌĐŝĂůƐĂŵďĞůƐŐƌĞĐƐŝŶƐƚĂůͼůĂƚƐĂEmporion i Rhode͘dŽƚĂĂƋƵĞƐƚĂĞƐƚƌƵĐƚƵƌĂŝƐŝƐƚĞŵĂŽƌŐĂŶŝƚnjĂƟƵ͕ŵĂŝĞƐƚăƟĐŝƐĞŵƉƌĞĚŝŶăŵŝĐ͕ĞƐǀĂĞƐ- troncar amb la conquesta romana (218-195 aC). Malgrat que el poblament ibèric va perdurar ĚƵƌĂŶƚŐĂŝƌĞďĠƵŶƉĂƌĞůůĚĞƐĞŐůĞƐĚĞƐƉƌĠƐĚ͛ĂƋƵĞƐƚĂĐŽŶƋƵĞƐƚĂ͕ĞůƐƉĂƌăŵĞƚƌĞƐƉŽůşƟĐƐŽƐŽ- ĐŝĂůƐĞŶƚŽƌŶĚĞůƐƋƵĂůƐƐ͛ŽƌŐĂŶŝƚnjĂǀĂũĂŶŽĞƌĞŶĞůƐƉƌŽƉŝƐ͕ůĂƋƵĂůĐŽƐĂĐŽŵƉŽƌƚăĂůĂĮůĂƐĞǀĂ desaparició. ABSTRACT The people who lived during the Iberian Period in part of the territories that would subse- ƋƵĞŶƚůLJďĞůŽŶŐƚŽƚŚĞŽƵŶƚŽĨĞƐĂůƷǁĞƌĞĚŝƐƚƌŝďƵƚĞĚŝŶƚŽǁŶƐƚŚĂƚŚĂĚƚŚĞƐĂŵĞƉĂƩĞƌŶŽĨ ƐĞƩůĞŵĞŶƚ͘WůĂĐĞƐǁĞƌĞŽĐĐƵƉŝĞĚƚŚĂƚĐŽƵůĚďĞĚĞĨĞŶĚĞĚĞĂƐŝůLJĂŶĚŝŶǁŚŝĐŚƚŚĞƌĞǁĂƐĂĐĐĞƐƐ ƚŽƚŚĞƌĞƐŽƵƌĐĞƐƌĞƋƵŝƌĞĚĨŽƌƚŚĞŝŶŚĂďŝƚĂŶƚƐƚŽƐƵƌǀŝǀĞ͘dŚĞƌĞĨŽƌĞ͕ƐŽŵĞƐĞƩůĞŵĞŶƚƐǁĞƌĞ ƐŝƚƵĂƚĞĚŽŶƚŚĞƚŽƉƐŽĨŵŽƵŶƚĂŝŶƐĂŶĚŽƚŚĞƌƐŝŶĂƌĞĂƐŶĞĂƌůĂŬĞƐ͘KǀĞƌƟŵĞ͕ƐŽŵĞŽĨƚŚĞƐĞ ƐĞƩůĞŵĞŶƚƐŐƌĞǁĐŽŶƐŝĚĞƌĂďůLJ͕ĂůƚŚŽƵŐŚŵŽƐƚŽĨƚŚĞŵƌĞŵĂŝŶĞĚŵƵĐŚƐŵĂůůĞƌ͘dŚĞĞĐŽŶŽŵŝĐ base of all the inhabitants of this territory was agriculture, mainly cereal growing, accompa- ŶŝĞĚďLJůŝǀĞƐƚŽĐŬƌĞĂƌŝŶŐĂƐĂƐĞĐŽŶĚĂƌLJĂĐƟǀŝƚLJ͘dŚŝƐƉƌŝŵĂƌLJƐĞĐƚŽƌǁĂƐĂůƐŽĐŽŵƉůĞŵĞŶƚĞĚ ďLJƐŽŵĞƉƌŽĚƵĐƟŽŶŽĨŐŽŽĚƐ͕ƐŽŵĞŽĨǁŚŝĐŚǁĞŶƚďĞLJŽŶĚƚŚĞĚŽŵĞƐƟĐĞŶǀŝƌŽŶŵĞŶƚ͘/ŶƚƵƌŶ͕ ƚŚĞƐĞĐŽŵŵƵŶŝƟĞƐĚĞǀĞůŽƉĞĚƚƌĂĚĞƌĞůĂƟŽŶƐǁŝƚŚƚŚĞ'ƌĞĞŬƐǁŚŽǁĞƌĞĞƐƚĂďůŝƐŚĞĚŝŶEm- porion and Rhode͘,ŽǁĞǀĞƌ͕ƚŚŝƐĞŶƟƌĞƐƚƌƵĐƚƵƌĞĂŶĚŽƌŐĂŶŝƐĂƟŽŶĂůƐLJƐƚĞŵ͕ǁŚŝĐŚǁĂƐŶĞǀĞƌ Josep çÙ«͕Marc WÙã ƐƚĂƟĐĂŶĚĂůǁĂLJƐĚLJŶĂŵŝĐ͕ǁĂƐĚŝƐƌƵƉƚĞĚďLJƚŚĞZŽŵĂŶĐŽŶƋƵĞƐƚ;ϮϭϴͲϭϵϱͿ͘ůƚŚŽƵŐŚƚŚĞ /ďĞƌŝĂŶƐĞƩůĞŵĞŶƚĐŽŶƟŶƵĞĚĨŽƌĂůŵŽƐƚƚǁŽĐĞŶƚƵƌŝĞƐĂŌĞƌƚŚŝƐĐŽŶƋƵĞƐƚ͕ƚŚĞƉŽůŝƟĐĂůŽƌƐŽ- cial parameters around which they were organised were no longer their own. This eventually led to their demise. Introducció que la cultura ibèrica no desaparegué en aquell moment i que perdurà un parell de segles més No és fàcil ni apropiat construir un treball de però també és cert que ho feu en el marc d’una síntesi sobre el món ibèric present en els ter- ƌĞĂůŝƚĂƚƉŽůşƟĐĂĐĂƌĂĐƚĞƌŝƚnjĂĚĂƉĞůĚŽŵŝŶŝƌŽŵă ritoris que molts segles després formaren part que la va conduir cap a la seva desaparició. És del comtat de Besalú. No és fàcil perquè, com ƉĞƌĂŝdžžƋƵĞŚĞŵƉŽƐĂƚĂƋƵĞƐƚůşŵŝƚĮŶĂůĂůĞƐ veurem, les dades disponibles sobre aquest darreries del segle III aC. territori són molt escasses i no permeten apro- fundir massa. I no és apropiat perquè hauríem Ŷ ĚĞĮŶŝƟǀĂ͕ ĞƐƚĂďůĞƌƚƐ͕ ĮdžĂƚƐ ŝ ĐŽŵĞŶƚĂƚƐ Ě͛ƵďŝĐĂƌĞŶĞůŵĂƚĞŝdžŽďũĞĐƚĞĚ͛ĞƐƚƵĚŝƌĞĂůŝƚĂƚƐ els límits territorials i cronològics, ens hem tra- ŚŝƐƚžƌŝƋƵĞƐďĞŶĚŝĨĞƌĞŶƚƐ͘WĞƌĞdžĞŵƉůĞ͕ƐŝƚƌĂƐ- ĕĂƚĐŽŵĂŽďũĞĐƟƵƉƌŝŶĐŝƉĂůĚ͛ĂƋƵĞƐƚƚƌĞďĂůůĚĞ lladéssim tal qual el territori d’època medie- síntesi l’anàlisi del poblament ibèric en alguns val al món ibèric hauríem d’incloure en el seu dels territoris del posterior comtat de Besalú 8 anàlisi l’oppidum de mas Castellar de Pontós. entre els segles VI i III aC. Alhora, aquest el des- EŽŽďƐƚĂŶƚ͕ĞŶƐƐĞŵďůĂ͕ĂƉĂƌƟƌĚĞůƐŝŶĚŝĐŝƐĚĞ ŐůŽƐƐĞŵ ĞŶĚŽƐ ŐƌĂŶƐ ďůŽĐƐ͗ ůĂ ĮůŝĂĐŝſ ĐƵůƚƵƌĂů que disposem, que aquest establiment empor- i el model o models d’ocupació territorial, que ĚĂŶğƐƉŽĐƚĞŶŝĂĂǀĞƵƌĞĂŵďĞůƐůŽĐĂůŝƚnjĂƚƐĮŶƐ ŝŶĐůŽƵĞůƟƉƵƐĚ͛ŚăďŝƚĂƚŝů͛ĞdžƉůŽƚĂĐŝſĞĐŽŶžŵŝĐĂ ara més cap a l’interior o més propers a l’actual del territori. Besalú, encara que tots plegats formessin part ŶƌĞůĂĐŝſĂůĂĮůŝĂĐŝſĐƵůƚƵƌĂůĞŶƐŚĂƐĞŵďůĂƚ ĚĞů ƋƵĞ ĂĐƚƵĂůŵĞŶƚ ĐŽŶĞŝdžĞŵ ĐŽŵ Ă ĐƵůƚƵƌĂ ŽƉŽƌƚƷƌĞĂůŝƚnjĂƌƵŶĂŵŽůƚďƌĞƵƌĞŇĞdžŝſƐŽďƌĞĞů ŝďğƌŝĐĂ͘ŶĐŽŶƐĞƋƺğŶĐŝĂ͕ŚĞŵĂĚĂƉƚĂƚů͛ĂŶăůŝƐŝ ƋƵĞƐŝŐŶŝĮĐĂĞůĐŽŶĐĞƉƚĞĚĞĐƵůƚƵƌĂŝďğƌŝĐĂŝůĂ del que hauria estat el poblament ibèric en el ƐĞǀĂǀŝŶĐƵůĂĐŝſĂůĂƋƺĞƐƟſĚĞůƐolossitani i tam- futur comtat de Besalú a una realitat territorial bé dels castellauni. En relació al model o models ŵĞŶŽƌ͕ĞdžĐůŽĞŶƚůĂƉĂƌƚŵĠƐŽƌŝĞŶƚĂůŝĞŵƉŽƌĚĂ- Ě͛ŚăďŝƚĂƚ ŝ ů͛ĞdžƉůŽƚĂĐŝſ ĞĐŽŶžŵŝĐĂ ĚĞů ƚĞƌƌŝƚŽƌŝ nesa, per intentar mantenir una anàlisi històrica hem emprat les poques dades arqueològiques més rigorosa amb el ben entès que no és pos- que hi ha disponibles en aquest moment. A ca- sible, ara per ara, traçar fronteres precises en dascun d’aquests dos grans blocs hi dediquem l’estudi d’aquella època. dos apartats, de més abast el segon que el pri- Els límits cronològics han estat més fàcils mer. ĚĞŵĂƌĐĂƌ͘,ĞŵƉŽƐĂƚů͛ŝŶŝĐŝĞŶĞůƐĞŐůĞs/Ă͕ quan segons el criteri abastament acceptat en Entre ibers, indigets, Olossitani i Castellauni. l’actualitat s’hauria format la cultura ibèrica. A dĂůŝĐŽŵĂĐĂďĞŵĚ͛ĞƐƚĂďůŝƌ͕ƵŶĂĚĞůĞƐƋƺĞƐ- ů͛ĞdžƚƌĞŵŽƉŽƐĂƚŚĞŵƉŽƐĂƚĞůĮŶĂůũƵƐƚĂďĂŶƐ ƟŽŶƐƋƵĞĞŶƐŚĞŵƉůĂŶƚĞũĂƚƚƌĂĐƚĂƌĞŶĂƋƵĞƐƚ de l’inici de la conquesta romana. És ben cert ƚƌĞďĂůůĠƐů͛ĂŶăůŝƐŝĚĞůĂĮůŝĂĐŝſĐƵůƚƵƌĂůĚĞůĞƐĐŽ- El món ibèric en alguns dels territoris del posterior comtat de Besalú. De la formació a la integració al model romà (s. VI-III aC) munitats que visqueren en el territori i època ŶĂƋƵĞƐƚƉƵŶƚůĞƐĨŽŶƚƐĞƐĐƌŝƚĞƐĂŶƟŐƵĞƐƐſŶ objecte d’estudi. Per poder assolir aquest objec- ŵŽůƚƉŽĐĐůĂƌĞƐ͕ŝŵƉƌĞĐŝƐĞƐŝĮŶƐŝƚŽƚĐŽŶƚƌĂĚŝĐ- ƟƵĐĂůƋƵĞƌĞŇĞdžŝŽŶĞŵŵŽůƚďƌĞƵŵĞŶƚŝƉƌğǀŝĂ ƚžƌŝĞƐ͘ŽŶĐƌĞƚĂŵĞŶƚŝƉĞůƋƵĞĨĂů͛ĞdžƚƌĞŵĚĞůĂ ƐŽďƌĞĞůƐŝŐŶŝĮĐĂƚĚĞůĐŽŶĐĞƉƚĞĚ͛ŝďĞƌĞŶĞůŵſŶ ƉĞŶşŶƐƵůĂ/ďğƌŝĐĂĂůŐƵŶƐĂƵƚŽƌƐĂŶƟĐƐĨĂŶƌĞĨĞ- ĂŶƟĐŝĞůĚĞĐƵůƚƵƌĂŝďğƌŝĐĂĂů͛ĂĐƚƵĂůŝƚĂƚ͘ rència als seus habitants amb el nom d’indigets WĞƌƵŶĂďĂŶĚĂ͕Ăů͛ĂŶƟŐƵŝƚĂƚ͕ƚĂůŝĐŽŵĂůŐƵŶƐ però les referències són summament genèri- ŝŶǀĞƐƟŐĂĚŽƌƐĂĐƚƵĂůƐŚĂŶƐĞŶLJĂůĂƚĚĞƐĚĞũĂĨĂ ques i no es pot inferir si feien referència a una un cert temps, el concepte d’iber servia per de- ƌĞĂůŝƚĂƚƉŽůşƟĐĂŽğƚŶŝĐĂŽƐŝŵƉůĞŵĞŶƚĂůƐŚĂďŝ- signar les persones que vivien a Ibèria, és a dir, ƚĂŶƚƐĚ͛ƵŶĂĚĞƚĞƌŵŝŶĂĚĂăƌĞĂŐĞŽŐƌăĮĐĂƵďŝĐĂ- ĂůƚĞƌƌŝƚŽƌŝƋƵĞĞƐƚƌŽďĂǀĂĞŶů͛ĞdžƚƌĞŵŽĐĐŝĚĞŶƚĂů ĚĂĂů͛ĞdžƚƌĞŵŶŽƌĚͲĞƐƚĚĞůĂƉĞŶşŶƐƵůĂ/ďğƌŝĐĂ͘ ĚĞůĂDĞĚŝƚĞƌƌăŶŝĂ͕ƐĞŶƐĞƋƵĞĂƋƵĞƐƚĨĞƚƟŶŐƵĠƐ En tot cas, per la similitud de la cultura ma- ĐŽŶŶŽƚĂĐŝŽŶƐ ŽƌŐĂŶŝƚnjĂƟǀĞƐ ũĂ ƐŝŐƵŝ ƉŽůşƟƋƵĞƐ terial del territori que estem analitzant amb o socials (Domínguez 1983, 203-224; Gómez la dels territoris limítrofes per llevant caldria 1999, 159-187). Per altra banda, l’arqueologia convenir que els seus habitants també eren in- contemporània ha emprat el concepte de cul- ĚŝŐĞƚƐ͘EŽŽďƐƚĂŶƚ͕ůĂƋƺĞƐƟſŶŽĠƐƚĂŶƐŝŵƉůĞ tura ibèrica per caracteritzar materialment les com podria semblar en primera instància. No ho ƉĞƌƐŽŶĞƐ ƋƵĞ ĞůƐ ĂŶƟĐƐ͕ ĐŽŵ ĂĐĂďĞŵ ĚĞ ǀĞƵ- és perquè a mitjans del segle XX es localitzaren re, anomenaren ibers. Atès que el concepte de a Empúries unes inscripcions que fan referència cultura ibèrica és fonamentalment arqueològic a uns olossitani diferenciats i enfrontats als indi- el que ve a mostrar és que els habitants d’Ibè- gets i que, malgrat ser d’època imperial romana, 9 ria entre els segles VI i III aC (sense prendre en han estat enteses com una mostra de la la pervi- ĐŽŶƐŝĚĞƌĂĐŝſ ů͛ĞƚĂƉĂ ĮŶĂů ĚĞůƐ ƐĞŐůĞƐ // ŝ / ĂͿ͕ vència de l’estructura tribal ibèrica de la zona (Pi ƉŽƐƐĞŢĞŶƵŶĂĐƵůƚƵƌĂŵĂƚĞƌŝĂůŵĠƐŽŵĞŶLJƐƐŝ- 2008, 153-155). De fet, a l’any 1959 l’arqueò- ŵŝůĂƌ͘hŶĂĂůƚƌĂĐŽƐĂĠƐƋƵĞĂƉĂƌƟƌĚ͛ĂƋƵĞƐƚĂ leg italià Nino Lamboglia (Lamboglia 1959, 147- Ɛ͛ŚĂŐŝŝŶĨĞƌŝƚƵŶĂĐƵůƚƵƌĂƐŝŵŝůĂƌ;ĞŶĞůƐĞŶƟƚĚĞ 161) elaborà una teoria segons la qual aquests ŵĂŶĞƌĂĚĞǀŝĚĂͿ͕ƐĞŶƐĞƋƵĞĂŝdžžŚĂŐŝĚĞĐŽŵ- olossitaniĐŽŶƐƟƚƵŢĞŶƵŶĚĞůƐƋƵĂƚƌĞŐƌƵƉƐƋƵĞ portar determinades similituds o equivalències ĐŽŶĨŽƌŵĂǀĞŶĞůƉŽďůĞĚĞůƐŝŶĚŝŐĞƚƐ͕ƉĂƌƟſƋƵĞ ƉŽůşƟƋƵĞƐŽƐŽĐŝĂůƐĞŶƚƌĞůĞƐƐŽĐŝĞƚĂƚƐƋƵĞĐŽŶ- havia estat descrita pel geògraf grec Estrabó (III, formaven aquesta cultura ibèrica. En aquest 4, 1) en temps del princeps August. Segons Nino ƐĞŶƟƚ͕ĂƉĂƌƟƌĚĞůĂĐƵůƚƵƌĂŵĂƚĞƌŝĂůůŽĐĂůŝƚnjĂĚĂ Lamboglia caldria relacionar el comtat medieval en alguns dels territoris del posterior comtat de ĚĞ ĞƐĂůƷ Ăŵď ů͛ĂŶƟŐĂ ĞƐƚƌƵĐƚƵƌĂĐŝſ ƌŽŵĂŶĂ Besalú entre el segle VI i III aC, —similar a la del territori, a l’igual que els comtats de Giro- localitzada en el nord-est peninsular i datada en na, Peralada i Empúries. Pocs anys abans de la ĂƋƵĞůůƐŵĂƚĞŝdžŽƐƐĞŐůĞƐͶƉŽĚĞŵĐŽŶƐƚĂƚĂƌƋƵĞ publicació de Lamboglia, Gómez Moreno (Gó- els seus habitants eren ibers i que la seva forma mez 1949, 331-225) ja havia vinculat aquests de vida es pot adscriure a la cultura ibèrica. olossitani amb la llegenda ŽůŽƐŽƌƟŶŝĚĞŶƟĮĐĂ- DĠƐƉƌŽďůĞŵăƟĐĠƐƋƵĂŶŝŶƚĞŶƚĞŵĐŽŶĐƌĞƚĂƌ da en diverses dracmes ibèriques i entesa com quelcom més, sobretot quan intentem atribuir a topònim, encara que d’altres autors, com De ĞůƐŚĂďŝƚĂŶƚƐĚ͛ƵŶƚĞƌƌŝƚŽƌŝŽĞůŵĂƚĞŝdžƚĞƌƌŝƚŽƌŝ ,Žnj;Ğ,Žnjϭϵϵϱ͕ϯϭϳͲϯϮϰͿ la van interpretar ĂƵŶĂƵŶŝƚĂƚƉŽůşƟĐĂĚĞƚĞƌŵŝŶĂĚĂŽĂƵŶĂğƚŶŝĂ͘ posteriorment com un antropònim. Josep çÙ«͕Marc WÙã 10 Fig. 1. Situació dels jaciments El món ibèric en alguns dels territoris del posterior comtat de Besalú. De la formació a la integració al model romà (s. VI-III aC) Per si no n’hi ha prou, també hem de fer re- la Palomera, ambdós a Mieres; el puig de Jon- ferència als Castellauni esmentats únicament
Load more

Recommended publications
  • Elecciones Al Parlamento De Cataluña 2021 Municipios Por Junta Electoral De Zona
    ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA 2021 MUNICIPIOS POR JUNTA ELECTORAL DE ZONA Nombre del municipio Junta de zona Abella de la Conca JEZ de Tremp Abrera JEZ de Sant Feliu de Llobregat Àger JEZ de Balaguer Agramunt JEZ de Balaguer Aguilar de Segarra JEZ de Manresa Agullana JEZ de Figueres Aiguafreda JEZ de Granollers Aiguamúrcia JEZ del Vendrell Aiguaviva JEZ de Girona Aitona JEZ de Lleida Alamús, els JEZ de Lleida Alàs i Cerc JEZ de la Seu d'Urgell Albagés, l' JEZ de Lleida Albanyà JEZ de Figueres Albatàrrec JEZ de Lleida Albesa JEZ de Balaguer Albi, l' JEZ de Lleida Albinyana JEZ del Vendrell Albiol, l' JEZ de Valls Albons JEZ de Girona Alcanar JEZ de Tortosa Alcanó JEZ de Lleida Alcarràs JEZ de Lleida Alcoletge JEZ de Lleida Alcover JEZ de Valls Aldea, l' JEZ de Tortosa Aldover JEZ de Tortosa Aleixar, l' JEZ de Reus Alella JEZ de Mataró Alfara de Carles JEZ de Tortosa Alfarràs JEZ de Balaguer Alfés JEZ de Lleida Alforja JEZ de Reus Algerri JEZ de Balaguer Alguaire JEZ de Balaguer Alins JEZ de Tremp Alió JEZ de Valls Almacelles JEZ de Lleida Almatret JEZ de Lleida Almenar JEZ de Balaguer Almoster JEZ de Reus Alòs de Balaguer JEZ de Balaguer Alp JEZ de Puigcerdà Alpens JEZ de Berga Alpicat JEZ de Lleida Alt Àneu JEZ de Tremp Altafulla JEZ del Vendrell Amer JEZ de Girona Ametlla de Mar, l' JEZ de Tortosa Ametlla del Vallès, l' JEZ de Granollers Ampolla, l' JEZ de Tortosa Amposta JEZ de Tortosa Anglès JEZ de Santa Coloma de Farners Anglesola JEZ de Cervera Arbeca JEZ de Lleida Arboç, l' JEZ del Vendrell Arbolí JEZ de Reus Arbúcies JEZ
    [Show full text]
  • Cadenza Document
    PARO REGISTRADO SEGÚN SEXO, EDAD Y SECTOR DE ACTIVIDAD ECONÓMICA GIRONA MAYO 2020 SEXO Y EDAD SECTORES TOTAL HOMBRES MUJERES SIN AGRI- INDUS- CONS- SERVICIOS EMPLEO CULTURA TRIA TRUCCIÓN MUNICIPIOS <25 25 - 44 >=45 <25 25 - 44 >=45 ANTERIOR AGULLANA 35 5 7 2 9 12 1 3 31 AIGUAVIVA 26 1 1 10 3 3 8 3 6 14 3 ALBANYA 10 1 2 1 5 1 1 9 ALBONS 43 2 11 10 1 8 11 9 3 31 ALP 79 5 21 20 2 13 18 2 5 71 1 AMER 101 4 15 29 3 21 29 3 18 9 67 4 ANGLES 321 17 66 77 10 65 86 8 41 46 211 15 ARBUCIES 414 16 70 120 13 67 128 29 127 14 226 18 ARGELAGUER 25 3 11 1 5 5 1 6 2 16 ARMENTERA, L' 46 2 11 8 1 10 14 7 2 4 32 1 AVINYONET DE PUIGVENTOS 64 3 9 14 5 17 16 12 5 47 BANYOLES 953 61 190 216 36 232 218 39 135 60 677 42 BASCARA 54 3 8 9 5 14 15 5 5 43 1 BEGUR 147 7 22 38 6 29 45 2 7 18 118 2 BELLCAIRE D'EMPORDA 22 1 3 5 2 11 1 4 16 1 BESALU 88 4 9 19 1 22 33 2 14 7 62 3 BESCANO 188 8 36 31 6 39 68 2 26 14 139 7 BEUDA 10 4 2 2 2 2 1 7 BISBAL D'EMPORDA, LA 751 28 153 176 27 190 177 42 73 75 515 46 BIURE 11 1 2 4 2 2 3 8 BLANES 3.495 197 631 725 181 756 1.005 56 231 287 2.740 181 BOADELLA I LES ESCAULES 9 2 5 2 2 7 BOLVIR 11 1 2 3 4 1 1 1 9 BORDILS 79 5 15 17 1 19 22 4 17 4 48 6 BORRASSA 29 1 4 2 2 11 9 6 23 BREDA 218 13 26 58 5 44 72 2 53 11 148 4 BRUNYOLA 7 1 1 1 4 7 CABANELLES 12 3 4 2 3 1 2 9 CABANES 54 4 8 15 3 10 14 4 4 1 44 1 CADAQUES 84 6 15 20 3 20 20 4 6 70 4 CALDES DE MALAVELLA 462 39 73 93 28 108 121 9 62 39 324 28 CALONGE 656 28 122 147 28 152 179 10 35 88 489 34 CAMOS 20 1 4 3 1 3 8 1 3 14 2 CAMPDEVANOL 144 13 22 32 8 22 47 1 33 6 100 4 CAMPELLES 2
    [Show full text]
  • THE PYRENEES of CATALONIA 02 the Pyrenees of Catalonia
    THE PYRENEES OF CATALONIA 02 The Pyrenees of Catalonia The Pyrenees of Catalonia, Europe Pyrenees, Catalonia Andorra - La Seu Airport Lleida- Alguaire Girona Airport Girona-Costa Brava Airport Lleida Barcelona Barcelona Airport DO YOU KNOW THE PYRENEES OF CATALONIA? A place where the journey is every bit as important as the destination, where you can spend the whole day enjoying nature at its best and then relax in the evening by the fireside. A land characterised by its high mountains, its rich cultural heritage, and its exceptional cuisine. A pristine natural environment that invites you to come and practise sport, visit the only National Park in Catalonia and the many Natural Parks, and explore the age-old customs and traditions of the mountain communities. Discover and experience this inland paradise. The Pyrenees of Catalonia 03 The Pyrenees of Catalonia 04 Nature - Hiking The Pyrenees of Catalonia Nature - Hiking 05 NATURE - HIKING HEARTBEAT OF THE MOUNTAINS Come and immerse yourself in our mountain landscapes, with accessible, reachable peaks of up to 3000 metres high, leafy forests, countless lakes, and green grassy meadows. Descobreix l’únic Parc Nacional de Catalunya Environments-que amb still més untouched de 200 llacs by humans.constitueix Naturalla zona surroundings of great beauty.lacustre Ideal més importantplaces for del losing sud d’Europa-, yourself a littlealguns while dels discovering parcs naturals your més inner valuosos self. de la Península i deu reserves de protecció especial. Segur que et sorprendran. Només cal que et deixis seduir. The Pyrenees of Catalonia 06 Active - Nature Activitats tant per als més atrevits com per a les famílies, amb escapades d’aventura de diferents dificultats que ens descobriran autèntics tresors naturals.
    [Show full text]
  • Supplemental Material IMT-NO2 Editedv3 CLEAN
    Environmental Health Perspectives http://dx.doi.org/10.1289/ehp.1205146 Supplemental Material Association between Long-Term Exposure to Traffic-Related Air Pollution and Subclinical Atherosclerosis: The REGICOR Study Authors: Marcela Rivera, Xavier Basagaña, Inmaculada Aguilera, Maria Foraster, David Agis, Eric de Groot, Laura Perez, Michelle A. Mendez, Laura Bouso, Jaume Targa, Rafael Ramos, Joan Sala, Jaume Marrugat, Roberto Elosua, Nino Künzli Table of Contents Table S1. Variables and performance of land use regression models for each group of towns. ............................................................................................................ 3 Table S2. Additional descriptive statistics of the study population included in main analyses ............................................................................................................... 4 Table S3. Descriptive statistics of individually assigned exposure to air pollution and traffic. ................................................................................................... 5 Table S4. Correlations between markers of exposure to traffic-related pollutants ..................................................................................................................... 6 Table S5. Mean of individually assigned exposure to air pollution and traffic by group of towns. ....................................................................................................... 7 Figure S1. Map of study region and locations of study participants. Points represent
    [Show full text]
  • Secció De Senders Ae Talaia
    A.E. Talaia SSD20131215_284 SECCIÓ DE SENDERS AE TALAIA RUTA DEL TER Etapa 2: SETCASES – VILALLONGA DE TER LA ROCA DE PELANCÀ – CAMPRODON 15 de desembre de 2013 HORARI PREVIST Sortida de la Plaça de l’Estació de Vilanova i la Geltrú. 6 h Setcases . Esmorzar. 8 h 50 min Inici de l’etapa. 9 h 20 min Camps de Beduis . Reagrupament. 10 h 20 min 10 h 30 min Llebro. Reagrupament. 11 h 15 min 11 h 25 min Vilallonga de Ter . Reagrupament. 12 h 10 min 12 h 20 min La Roca de Pelancà . Reagrupament. 12 h 55 min 13 h 05 min Camprodon . Final de l’etapa. Dinar. 13 h 55 min Sortida cap a Vilanova. 17 h Vilanova i la Geltrú . 19 h 30 min Notes .- ** Esmorzarem a Setcases; hi haurà obert l’Hostal del Ter i potser d’altres llocs. Dinarem a Camprodon; hi ha restau- rants. ** Tingueu en compte que l’organització sempre pot modificar aquesta previsió d’horari en funció de com es vagi desenvolupant l’etapa (Condicions meteorològiques, retards o avançaments imprevistos, etc). ** Si us plau, sigueu puntuals, respecteu els reagrupaments i mantingueu sempre contacte visual amb els que us se- gueixen; si cal espereu-vos. Intenteu seguir els horaris previstos, és a dir, no correu ni aneu massa lents! (Penseu que aneu en grup). ** Atenció : Per a qualsevol comunicació amb la Secció el dissabte abans de l’excursió o el mateix diumenge (mitja ho- ra abans de la sortida) utilitzeu només el telèfon 687 04 39 76 (Agustí Poch). ** Els vocals coordinadors d’aquesta sortida són Joan Andreu i Agustí Poch.
    [Show full text]
  • Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
    ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • La Població De La Muntanya Gironina
    AREES DE MUNTANYA La població de la muntanya gironina ISABEL PUJADAS tament de Política Territorial; la pu­ —Moviment Natural de la Població, ENRIC MENDIZÁBAL blicado de l'estudi global, encara 1975-1979. ANNA CABRÉ en curs, és prevista per a l'any 1987. —Sistema d'lnformació Territorial L'especificitat d'aquest estudi de Catalunya (SITC). és, per una banda, la seva orienta­ En total, les Comarques i Zones resentem molt breu- do essencialment demográfica i, de Muntanya comprenen 222 muni­ mentaquí, perales tambó, la seva exhaustivitat, car s'hi cipis (23,7% deis municipis cata- comarques i per ais estudien prácticament tots els fe- lans), 11.424,4 km^ {35,8% del municipis gironins nómens i trets demográfics per ais territori cátala) i comptaven, el de muntanya, algu- quals hi ha dades, per a un període marp de 1981, 246.289 habitants (el nes dades i resul­ estés i amb el máxim detall territo­ 4,1% de la població catalana). Així, táis extrets de l'estudi que, per en- rial possible. L'estudi compren així dones, els municipis de muntanya cárrec de la Direcció General de tres nivells territorials: comarca (o son mes extensos i molt menys Política Territorial de la Generalitat zona), municipi i entitat de pobla­ poblats que la mitjana deis munici­ de Catalunya i sota el títol Població i ció, per al període 1950-1981, deta- pis catalans. llant els decennis 1951-1960,1961 - Poblamenta la Muntanya Catalana, Els municipis gironins de mun­ 1970 i 1971-1980 i els quinquennis es realltza actualment al Centre tanya son 56, és a dir, la quarta part 1971-1975 i 1976-1981.
    [Show full text]
  • Catalogue Experiències Garrotxa
    GARROTXA EXPERIENCES LA GARROTXA Catalog 2017 1 How to arrive PERPINYÀ Airport Thanks to its geographical location, the region of the volcanoes can be easily and FIGUERES Train station A26 quickly reached from anywhere. N260 Bus station C66 VIC C37 GIRONA Alta Garrotxa Area of Natural Interest LLEIDA C25 By plane C17 AP7 La Garrotxa Volcanic A2 Zone Natural Park Girona-Costa Brava Airport is 50km from La La Garrotxa – a land of dormant volcanoes, enchanting LA GARROTXA BARCELONA Other protected areas villages with charming places to spend the night, silent Garrotxa; a shuttle bus service runs to Girona Volcano forests, succulent cuisine – in all, a truly surprising bus station, from where TEISA buses connect TARRAGONA to La Garrotxa. place in which to enjoy a variety of outdoor activities. Barcelona Airport (El Prat) is 120km away, it is This is the best-preserved volcanic landscape in the easy to reach the centre of Barcelona by rail or Iberian Peninsula and its allure will leave an indelible airbus and then connect with TEISA services to La Garrotxa. mark as you stroll over its lava flows between dry- RIPOLL stone walls constructed from volcanic rock, from one N260 A26 rural volcanic landscape to the next. All, just a volcanic FIGUERES By train N260 stone’s throw from the city of Olot! C66 The nearest rail station is in Vic and Figueres- Enjoy over 2,500 km of waymarked paths and trails Vilafant, although Girona station is probably OLOT BANYOLES GIRONA stretching from the high Pyrenees to the Costa Brava, a the best bet for connecting to other means GI 524 BANYOLES of transport, where trains from Barcelona, GIRONA wonderful bike lane that is perfect for peaceful cycling, C37 C63 Madrid, Toulouse, Lyon, Marseille and Paris all the warmth of the regions’ varied accommodation stop.
    [Show full text]
  • Fil F.: XIII CONCURSO DE Y DIBUJO DE LA PROVINCIAL DE PINTURA
    fil f.: XIII CONCURSO DE PINTURA, ESCULTURA Y DIBUJO DE LA EXCMA. DIPUTACION M PROVINCIAL DE GERONA ^X^ 1.968 4 •• •v , • '' •i, " i V i .-••-T .y^f, i'.-.... .'•í* vV mmmm 'mmM rn^mm •ígK•Xá i i i Ü MUÍ i i PATIOS Rafael Griera Primer Premio Acuarela XIII El concurso de Pintura, Escultura y Dibujo llega en esta convocatoria con la reforma de las bases que la Corporación CONCURSO introdujo en su día. Que la novedad ha sido bien acogida, se refleja en los positi- vos resultados obtenidos para esta XII1 edición. Se ha evidenciado un mayor cre- PROVINCIAL cimiento en la concurrencia, con respecto a las pasadas anualidades. También es de observar cierta mejor calidad en el pro- DE ARTE ducto presentado, muestra sin duda de la > vitalidad de nuestra plástica. Queda pa- de las Bellas Artes en Gerona, y tenían por tente por otra parte, la presencia de nue- sede las entonces nacientes galerías del vos artistas, fenómeno que siempre es un Museo Provincial. Aquella antañona publi- aliento. cación es por demás elocuente para ver lo que va de ayer a hoy, en la evolución de Así las cosas, el primer paso adelante la plástica al través de un siglo. Tal efe- que ya ha sido dado con este remozamien- mérides bien merecería una conmemora- to, tiende aún a conseguir nuevas metas ción. al respecto. Todavía sería prematuro ex- ponerlas ahora, pero sí podemos adelantar No existe duda que la organización de existen en el ánimo de sus organizadores tales actividades — ayer y hoy — ha con- el realizarlas, en aras siempre al mejor tribuido en mucho a lanzar a la palestra auge de esas actividades del espíritu, tan pública, y a la expansión de nuestros artis- genuinas de nuestras comarcas de profun- tas; desde aquella época del naciente Im- da tardición artística.
    [Show full text]
  • Geografie Reis Catalonië, Spanje
    GEOGRAFIE REIS CATALONIË, SPANJE Vulkanen, Basaltzuilen, Erosie, Verwering, Rotsformaties, Heuvels, Wind, Delta… Zijn dit begrippen die jij in de les uitlegt met La Garrotxa (zelfgemaakte) foto’s? Natuurlijk, zoals elke aardrijkskunde docent. Maar hoe gaaf is het om deze begrippen met de bijbehorende processen in het veld te laten zien en uit te leggen? Aardrijkskunde is buiten! Dus ga er op uit! Op naar Cap de Creus Catalonië! Benieuwd naar al onze leerzame én leuke bestemmingen voor schoolreizen? Bekijk dan onze website: www.schooltourcompany.nl. Tel: 0485-213052, Mail: [email protected] Programma voorbeeld: Dag 1: Aankomst in Costa Brava. Verblijf in een hotel in Roses of Tossa de Mar, afhankelijk van wensen in het programma. Dag 2: Vertrek vanaf hotel naar Olot, La Garrotxa. Hier krijgt de groep een veldwerk. Een officiële gids en werkbladen zijn inbegrepen. Natuurlijk kun je als (ak) docent zelf ook jouw uitleg momenten pakken! Bezoeken van o.a. de jongste vulkaan Croscat van het gebied en de basaltzuilen in Sant Joan Les Fonts. Dag 3: Vanaf Tossa de Mar: Barcelona dag. Allerlei gewenste activiteiten mogelijk, zoals: stadswandeling, bezoek Camp Nou, geweldig uitzicht van Barcelona vanaf Montjuic, Park Güell van Gaudi, La Sagrada Familia etc etc.. Dag 3: Vanaf Roses: Vertrek naar Estartit. Boottour met glasbodem en officiële bioloog gids naar de Medas- eilanden. In de middag naar historisch Middeleeuws-Romaans stadje Pals en Estartit, Medes-eilanden, Pals en de Ruïnes of Empuries. de Ruïnes of Empuries. Vanaf Estartit begint de boottour naar de archipel Medes-eilanden. De Medes- Dag 4: Vanaf Tossa de Mar: Dag eilanden vormen tegenwoordig één van de belangrijkste zee-, flora- en fauna in het teken van de rivier de Tordera.
    [Show full text]
  • Beaches* Beaches
    EN Beaches* Beaches www.costabrava.org *You’ll want to keep coming back Published by Patronat de Turisme Costa Brava Girona Design and production Minimilks Translated and revised by Tick Translations, Kobalt Languages Printed by GRÀFIQUES ALZAMORA SA. Legal deposit GI 1761-2014 Text Robert Carmona, Xavier Carmaniu Photographers Àlex Tremps, Jordi Ferre, Santi Bosch, Josep Algans, Maria Geli, Pilar Planagumà, Manel Puig, Santi Font, Esther Torrent, Julien Collet, Victoria Pujades, Julian Guisado, Paco Dalmau, Claudia Cama, Lluis Maimí, Francesc Tur, Jordi S.Carrera, Òscar Vall, Pep Iglesias, Jordi RenArt, Jordi Gallego, Toti Ferrer, Olga Planas, Àlex Gosteli. Photos courtesy of Arxiu Imatges PTCBG, Diputació de Girona, ACT, Fons IPEP, Festival de Música Castell de Peralada, Arxiu d’Imatges Castell de Peralada, Club Nàutic L’Escala, Vies Braves, P.W.A. Ajuntament de Tossa de Mar, Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries-Espuriabrava, L’Escala, Torroella de Montgrí-L’Estartit, Pals, Palafrugell, Mont-Ras, Calonge- Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret Turisme, Turisme Blanes Beaches Legend 5 Legend Services m Length (m) width (m) Foot bath Water sports school Bathing assistance service for the disabled Setting natural Restaurant Sailing school Guide for persons with impaired vision Setting residencial Bar Oating platform Amphibian crutches, walking sticks Setting urban Buoys Dogs allowed Kids Friendly Occupancy low Leisure boat hire Nude beaches Occupancy moderate
    [Show full text]