ISSN: 2385-3336 Pàg.: 7-20 • Ponència •

EL MÓN IBÈRIC EN ALGUNS DELS TERRITORIS DEL POSTERIOR COMTAT DE BESALÚ. DE LA FORMACIÓ A LA /Ed'Z/M>DK>ZKDΈ^'>^s/ͳ///Ή

Josepçّ«͕MarcWكã >ĂďŽƌĂƚŽƌŝĚ͛ƌƋƵĞŽůŽŐŝĂŝWƌĞŚŝƐƚžƌŝĂ͕/ŶƐƟƚƵƚĚĞZĞĐĞƌĐĂ,ŝƐƚžƌŝĐĂ͕hŶŝǀĞƌƐŝƚĂƚĚĞ'ŝƌŽŶĂ [email protected], [email protected] RESUM Les persones que visqueren en una part dels territoris del posterior comtat de Besalú du- ƌĂŶƚů͛ğƉŽĐĂŝďğƌŝĐĂĞƐĚŝƐƚƌŝďƵŢƌĞŶĞŶŶƵĐůŝƐƋƵĞƌĞƐƉŽŶŝĞŶĂƵŶŵĂƚĞŝdžƉĂƚƌſĚ͛ĂƐƐĞŶƚĂŵĞŶƚ͘ Aquest es caracteritzà per l’ocupació d’indrets que facilitaven la seva defensa i l’accessibilitat ĂůƐƌĞĐƵƌƐŽƐƋƵĞƉĞƌŵĞƟĞŶůĂƐƵƉĞƌǀŝǀğŶĐŝĂĚĞůƐƐĞƵƐŚĂďŝƚĂŶƚƐ͘WĞƌƚĂŶƚ͕ĂůŐƵŶƐĚ͛ĞůůƐĞƐǀĂƌĞŶ ubicar en els cims de les muntanyes i altres en zones lacustres. Amb el pas del temps, alguns Ě͛ĂƋƵĞƐƚƐĂƐƐĞŶƚĂŵĞŶƚƐǀĂƌĞŶĐƌĠŝdžĞƌƐƵďƐƚĂŶĐŝĂůŵĞŶƚ͕ĞŶĐĂƌĂƋƵĞůĂŵĂũŽƌŝĂĞƐǀĂĐĂƌĂĐƚĞƌŝƚ- njĂƌƉĞƌƵŶĞƐĚŝŵĞŶƐŝŽŶƐŵŽůƚƌĞĚƵŢĚĞƐ͘ŶƚŽƚĐĂƐ͕ůĂďĂƐĞĞĐŽŶžŵŝĐĂĚĞƚŽƚƐĞůƐŚĂďŝƚĂŶƚƐ Ě͛ĂƋƵĞƐƚƚĞƌƌŝƚŽƌŝĞƌĂů͛ĂŐƌŝĐƵůƚƵƌĂ͕ƉƌŝŶĐŝƉĂůŵĞŶƚůĂĐĞƌĞĂůşƐƟĐĂ͕ĂĐŽŵƉĂŶLJĂĚĂƐĞĐƵŶĚăƌŝĂŵĞŶƚ per la ramaderia. Aquest sector primari era complementat, molt secundàriament, per algunes ƉƌŽĚƵĐĐŝŽŶƐŵĂŶƵĨĂĐƚƵƌĞƌĞƐ͕ĂůŐƵŶĞƐĚĞůĞƐƋƵĂůƐĞdžĐĞĚŝĞŶĚĞů͛ăŵďŝƚĚŽŵğƐƟĐ͘ůƐĞƵƚŽƌŶ͕ 7 ĂƋƵĞƐƚĞƐĐŽŵƵŶŝƚĂƚƐĚĞƐĞŶǀŽůƵƉĂƌĞŶƌĞůĂĐŝŽŶƐĐŽŵĞƌĐŝĂůƐĂŵďĞůƐŐƌĞĐƐŝŶƐƚĂůͼůĂƚƐĂEmporion i Rhode͘dŽƚĂĂƋƵĞƐƚĂĞƐƚƌƵĐƚƵƌĂŝƐŝƐƚĞŵĂŽƌŐĂŶŝƚnjĂƟƵ͕ŵĂŝĞƐƚăƟĐŝƐĞŵƉƌĞĚŝŶăŵŝĐ͕ĞƐǀĂĞƐ- troncar amb la conquesta romana (218-195 aC). Malgrat que el poblament ibèric va perdurar ĚƵƌĂŶƚŐĂŝƌĞďĠƵŶƉĂƌĞůůĚĞƐĞŐůĞƐĚĞƐƉƌĠƐĚ͛ĂƋƵĞƐƚĂĐŽŶƋƵĞƐƚĂ͕ĞůƐƉĂƌăŵĞƚƌĞƐƉŽůşƟĐƐŽƐŽ- ĐŝĂůƐĞŶƚŽƌŶĚĞůƐƋƵĂůƐƐ͛ŽƌŐĂŶŝƚnjĂǀĂũĂŶŽĞƌĞŶĞůƐƉƌŽƉŝƐ͕ůĂƋƵĂůĐŽƐĂĐŽŵƉŽƌƚăĂůĂĮůĂƐĞǀĂ desaparició.

ABSTRACT The people who lived during the Iberian Period in part of the territories that would subse- ƋƵĞŶƚůLJďĞůŽŶŐƚŽƚŚĞŽƵŶƚŽĨĞƐĂůƷǁĞƌĞĚŝƐƚƌŝďƵƚĞĚŝŶƚŽǁŶƐƚŚĂƚŚĂĚƚŚĞƐĂŵĞƉĂƩĞƌŶŽĨ ƐĞƩůĞŵĞŶƚ͘WůĂĐĞƐǁĞƌĞŽĐĐƵƉŝĞĚƚŚĂƚĐŽƵůĚďĞĚĞĨĞŶĚĞĚĞĂƐŝůLJĂŶĚŝŶǁŚŝĐŚƚŚĞƌĞǁĂƐĂĐĐĞƐƐ ƚŽƚŚĞƌĞƐŽƵƌĐĞƐƌĞƋƵŝƌĞĚĨŽƌƚŚĞŝŶŚĂďŝƚĂŶƚƐƚŽƐƵƌǀŝǀĞ͘dŚĞƌĞĨŽƌĞ͕ƐŽŵĞƐĞƩůĞŵĞŶƚƐǁĞƌĞ ƐŝƚƵĂƚĞĚŽŶƚŚĞƚŽƉƐŽĨŵŽƵŶƚĂŝŶƐĂŶĚŽƚŚĞƌƐŝŶĂƌĞĂƐŶĞĂƌůĂŬĞƐ͘KǀĞƌƟŵĞ͕ƐŽŵĞŽĨƚŚĞƐĞ ƐĞƩůĞŵĞŶƚƐŐƌĞǁĐŽŶƐŝĚĞƌĂďůLJ͕ĂůƚŚŽƵŐŚŵŽƐƚŽĨƚŚĞŵƌĞŵĂŝŶĞĚŵƵĐŚƐŵĂůůĞƌ͘dŚĞĞĐŽŶŽŵŝĐ base of all the inhabitants of this territory was agriculture, mainly cereal growing, accompa- ŶŝĞĚďLJůŝǀĞƐƚŽĐŬƌĞĂƌŝŶŐĂƐĂƐĞĐŽŶĚĂƌLJĂĐƟǀŝƚLJ͘dŚŝƐƉƌŝŵĂƌLJƐĞĐƚŽƌǁĂƐĂůƐŽĐŽŵƉůĞŵĞŶƚĞĚ ďLJƐŽŵĞƉƌŽĚƵĐƟŽŶŽĨŐŽŽĚƐ͕ƐŽŵĞŽĨǁŚŝĐŚǁĞŶƚďĞLJŽŶĚƚŚĞĚŽŵĞƐƟĐĞŶǀŝƌŽŶŵĞŶƚ͘/ŶƚƵƌŶ͕ ƚŚĞƐĞĐŽŵŵƵŶŝƟĞƐĚĞǀĞůŽƉĞĚƚƌĂĚĞƌĞůĂƟŽŶƐǁŝƚŚƚŚĞ'ƌĞĞŬƐǁŚŽǁĞƌĞĞƐƚĂďůŝƐŚĞĚŝŶEm- porion and Rhode͘,ŽǁĞǀĞƌ͕ƚŚŝƐĞŶƟƌĞƐƚƌƵĐƚƵƌĞĂŶĚŽƌŐĂŶŝƐĂƟŽŶĂůƐLJƐƚĞŵ͕ǁŚŝĐŚǁĂƐŶĞǀĞƌ Josep çّ«͕Marc Wكã

ƐƚĂƟĐĂŶĚĂůǁĂLJƐĚLJŶĂŵŝĐ͕ǁĂƐĚŝƐƌƵƉƚĞĚďLJƚŚĞZŽŵĂŶĐŽŶƋƵĞƐƚ;ϮϭϴͲϭϵϱͿ͘ůƚŚŽƵŐŚƚŚĞ /ďĞƌŝĂŶƐĞƩůĞŵĞŶƚĐŽŶƟŶƵĞĚĨŽƌĂůŵŽƐƚƚǁŽĐĞŶƚƵƌŝĞƐĂŌĞƌƚŚŝƐĐŽŶƋƵĞƐƚ͕ƚŚĞƉŽůŝƟĐĂůŽƌƐŽ- cial parameters around which they were organised were no longer their own. This eventually led to their demise.

Introducció que la cultura ibèrica no desaparegué en aquell moment i que perdurà un parell de segles més No és fàcil ni apropiat construir un treball de però també és cert que ho feu en el marc d’una síntesi sobre el món ibèric present en els ter- ƌĞĂůŝƚĂƚƉŽůşƟĐĂĐĂƌĂĐƚĞƌŝƚnjĂĚĂƉĞůĚŽŵŝŶŝƌŽŵă ritoris que molts segles després formaren part que la va conduir cap a la seva desaparició. És del comtat de Besalú. No és fàcil perquè, com ƉĞƌĂŝdžžƋƵĞŚĞŵƉŽƐĂƚĂƋƵĞƐƚůşŵŝƚĮŶĂůĂůĞƐ veurem, les dades disponibles sobre aquest darreries del segle III aC. territori són molt escasses i no permeten apro- fundir massa. I no és apropiat perquè hauríem Ŷ ĚĞĮŶŝƟǀĂ͕ ĞƐƚĂďůĞƌƚƐ͕ ĮdžĂƚƐ ŝ ĐŽŵĞŶƚĂƚƐ Ě͛ƵďŝĐĂƌĞŶĞůŵĂƚĞŝdžŽďũĞĐƚĞĚ͛ĞƐƚƵĚŝƌĞĂůŝƚĂƚƐ els límits territorials i cronològics, ens hem tra- ŚŝƐƚžƌŝƋƵĞƐďĞŶĚŝĨĞƌĞŶƚƐ͘WĞƌĞdžĞŵƉůĞ͕ƐŝƚƌĂƐ- ĕĂƚĐŽŵĂŽďũĞĐƟƵƉƌŝŶĐŝƉĂůĚ͛ĂƋƵĞƐƚƚƌĞďĂůůĚĞ lladéssim tal qual el territori d’època medie- síntesi l’anàlisi del poblament ibèric en alguns val al món ibèric hauríem d’incloure en el seu dels territoris del posterior comtat de Besalú 8 anàlisi l’oppidum de mas Castellar de Pontós. entre els segles VI i III aC. Alhora, aquest el des- EŽŽďƐƚĂŶƚ͕ĞŶƐƐĞŵďůĂ͕ĂƉĂƌƟƌĚĞůƐŝŶĚŝĐŝƐĚĞ ŐůŽƐƐĞŵ ĞŶĚŽƐ ŐƌĂŶƐ ďůŽĐƐ͗ ůĂ ĮůŝĂĐŝſ ĐƵůƚƵƌĂů que disposem, que aquest establiment empor- i el model o models d’ocupació territorial, que ĚĂŶğƐƉŽĐƚĞŶŝĂĂǀĞƵƌĞĂŵďĞůƐůŽĐĂůŝƚnjĂƚƐĮŶƐ ŝŶĐůŽƵĞůƟƉƵƐĚ͛ŚăďŝƚĂƚŝů͛ĞdžƉůŽƚĂĐŝſĞĐŽŶžŵŝĐĂ ara més cap a l’interior o més propers a l’actual del territori. Besalú, encara que tots plegats formessin part ŶƌĞůĂĐŝſĂůĂĮůŝĂĐŝſĐƵůƚƵƌĂůĞŶƐŚĂƐĞŵďůĂƚ ĚĞů ƋƵĞ ĂĐƚƵĂůŵĞŶƚ ĐŽŶĞŝdžĞŵ ĐŽŵ Ă ĐƵůƚƵƌĂ ŽƉŽƌƚƷƌĞĂůŝƚnjĂƌƵŶĂŵŽůƚďƌĞƵƌĞŇĞdžŝſƐŽďƌĞĞů ŝďğƌŝĐĂ͘ŶĐŽŶƐĞƋƺğŶĐŝĂ͕ŚĞŵĂĚĂƉƚĂƚů͛ĂŶăůŝƐŝ ƋƵĞƐŝŐŶŝĮĐĂĞůĐŽŶĐĞƉƚĞĚĞĐƵůƚƵƌĂŝďğƌŝĐĂŝůĂ del que hauria estat el poblament ibèric en el ƐĞǀĂǀŝŶĐƵůĂĐŝſĂůĂƋƺĞƐƟſĚĞůƐolossitani i tam- futur comtat de Besalú a una realitat territorial bé dels castellauni. En relació al model o models ŵĞŶŽƌ͕ĞdžĐůŽĞŶƚůĂƉĂƌƚŵĠƐŽƌŝĞŶƚĂůŝĞŵƉŽƌĚĂ- Ě͛ŚăďŝƚĂƚ ŝ ů͛ĞdžƉůŽƚĂĐŝſ ĞĐŽŶžŵŝĐĂ ĚĞů ƚĞƌƌŝƚŽƌŝ nesa, per intentar mantenir una anàlisi històrica hem emprat les poques dades arqueològiques més rigorosa amb el ben entès que no és pos- que hi ha disponibles en aquest moment. A ca- sible, ara per ara, traçar fronteres precises en dascun d’aquests dos grans blocs hi dediquem l’estudi d’aquella època. dos apartats, de més abast el segon que el pri- Els límits cronològics han estat més fàcils mer. ĚĞŵĂƌĐĂƌ͘,ĞŵƉŽƐĂƚů͛ŝŶŝĐŝĞŶĞůƐĞŐůĞs/Ă͕ quan segons el criteri abastament acceptat en Entre ibers, indigets, Olossitani i Castellauni. l’actualitat s’hauria format la cultura ibèrica. A dĂůŝĐŽŵĂĐĂďĞŵĚ͛ĞƐƚĂďůŝƌ͕ƵŶĂĚĞůĞƐƋƺĞƐ- ů͛ĞdžƚƌĞŵŽƉŽƐĂƚŚĞŵƉŽƐĂƚĞůĮŶĂůũƵƐƚĂďĂŶƐ ƟŽŶƐƋƵĞĞŶƐŚĞŵƉůĂŶƚĞũĂƚƚƌĂĐƚĂƌĞŶĂƋƵĞƐƚ de l’inici de la conquesta romana. És ben cert ƚƌĞďĂůůĠƐů͛ĂŶăůŝƐŝĚĞůĂĮůŝĂĐŝſĐƵůƚƵƌĂůĚĞůĞƐĐŽ- El món ibèric en alguns dels territoris del posterior comtat de Besalú. De la formació a la integració al model romà (s. VI-III aC)

munitats que visqueren en el territori i època ŶĂƋƵĞƐƚƉƵŶƚůĞƐĨŽŶƚƐĞƐĐƌŝƚĞƐĂŶƟŐƵĞƐƐſŶ objecte d’estudi. Per poder assolir aquest objec- ŵŽůƚƉŽĐĐůĂƌĞƐ͕ŝŵƉƌĞĐŝƐĞƐŝĮŶƐŝƚŽƚĐŽŶƚƌĂĚŝĐ- ƟƵĐĂůƋƵĞƌĞŇĞdžŝŽŶĞŵŵŽůƚďƌĞƵŵĞŶƚŝƉƌğǀŝĂ ƚžƌŝĞƐ͘ŽŶĐƌĞƚĂŵĞŶƚŝƉĞůƋƵĞĨĂů͛ĞdžƚƌĞŵĚĞůĂ ƐŽďƌĞĞůƐŝŐŶŝĮĐĂƚĚĞůĐŽŶĐĞƉƚĞĚ͛ŝďĞƌĞŶĞůŵſŶ ƉĞŶşŶƐƵůĂ/ďğƌŝĐĂĂůŐƵŶƐĂƵƚŽƌƐĂŶƟĐƐĨĂŶƌĞĨĞ- ĂŶƟĐŝĞůĚĞĐƵůƚƵƌĂŝďğƌŝĐĂĂů͛ĂĐƚƵĂůŝƚĂƚ͘ rència als seus habitants amb el nom d’indigets WĞƌƵŶĂďĂŶĚĂ͕Ăů͛ĂŶƟŐƵŝƚĂƚ͕ƚĂůŝĐŽŵĂůŐƵŶƐ però les referències són summament genèri- ŝŶǀĞƐƟŐĂĚŽƌƐĂĐƚƵĂůƐŚĂŶƐĞŶLJĂůĂƚĚĞƐĚĞũĂĨĂ ques i no es pot inferir si feien referència a una un cert temps, el concepte d’iber servia per de- ƌĞĂůŝƚĂƚƉŽůşƟĐĂŽğƚŶŝĐĂŽƐŝŵƉůĞŵĞŶƚĂůƐŚĂďŝ- signar les persones que vivien a Ibèria, és a dir, ƚĂŶƚƐĚ͛ƵŶĂĚĞƚĞƌŵŝŶĂĚĂăƌĞĂŐĞŽŐƌăĮĐĂƵďŝĐĂ- ĂůƚĞƌƌŝƚŽƌŝƋƵĞĞƐƚƌŽďĂǀĂĞŶů͛ĞdžƚƌĞŵŽĐĐŝĚĞŶƚĂů ĚĂĂů͛ĞdžƚƌĞŵŶŽƌĚͲĞƐƚĚĞůĂƉĞŶşŶƐƵůĂ/ďğƌŝĐĂ͘ ĚĞůĂDĞĚŝƚĞƌƌăŶŝĂ͕ƐĞŶƐĞƋƵĞĂƋƵĞƐƚĨĞƚƟŶŐƵĠƐ En tot cas, per la similitud de la cultura ma- ĐŽŶŶŽƚĂĐŝŽŶƐ ŽƌŐĂŶŝƚnjĂƟǀĞƐ ũĂ ƐŝŐƵŝ ƉŽůşƟƋƵĞƐ terial del territori que estem analitzant amb o socials (Domínguez 1983, 203-224; Gómez la dels territoris limítrofes per llevant caldria 1999, 159-187). Per altra banda, l’arqueologia convenir que els seus habitants també eren in- contemporània ha emprat el concepte de cul- ĚŝŐĞƚƐ͘EŽŽďƐƚĂŶƚ͕ůĂƋƺĞƐƟſŶŽĠƐƚĂŶƐŝŵƉůĞ tura ibèrica per caracteritzar materialment les com podria semblar en primera instància. No ho ƉĞƌƐŽŶĞƐ ƋƵĞ ĞůƐ ĂŶƟĐƐ͕ ĐŽŵ ĂĐĂďĞŵ ĚĞ ǀĞƵ- és perquè a mitjans del segle XX es localitzaren re, anomenaren ibers. Atès que el concepte de a Empúries unes inscripcions que fan referència cultura ibèrica és fonamentalment arqueològic a uns olossitani diferenciats i enfrontats als indi- el que ve a mostrar és que els habitants d’Ibè- gets i que, malgrat ser d’època imperial romana, 9 ria entre els segles VI i III aC (sense prendre en han estat enteses com una mostra de la la pervi- ĐŽŶƐŝĚĞƌĂĐŝſ ů͛ĞƚĂƉĂ ĮŶĂů ĚĞůƐ ƐĞŐůĞƐ // ŝ / ĂͿ͕ vència de l’estructura tribal ibèrica de la zona (Pi ƉŽƐƐĞŢĞŶƵŶĂĐƵůƚƵƌĂŵĂƚĞƌŝĂůŵĠƐŽŵĞŶLJƐƐŝ- 2008, 153-155). De fet, a l’any 1959 l’arqueò- ŵŝůĂƌ͘hŶĂĂůƚƌĂĐŽƐĂĠƐƋƵĞĂƉĂƌƟƌĚ͛ĂƋƵĞƐƚĂ leg italià Nino Lamboglia (Lamboglia 1959, 147- Ɛ͛ŚĂŐŝŝŶĨĞƌŝƚƵŶĂĐƵůƚƵƌĂƐŝŵŝůĂƌ;ĞŶĞůƐĞŶƟƚĚĞ 161) elaborà una teoria segons la qual aquests ŵĂŶĞƌĂĚĞǀŝĚĂͿ͕ƐĞŶƐĞƋƵĞĂŝdžžŚĂŐŝĚĞĐŽŵ- olossitaniĐŽŶƐƟƚƵŢĞŶƵŶĚĞůƐƋƵĂƚƌĞŐƌƵƉƐƋƵĞ portar determinades similituds o equivalències ĐŽŶĨŽƌŵĂǀĞŶĞůƉŽďůĞĚĞůƐŝŶĚŝŐĞƚƐ͕ƉĂƌƟſƋƵĞ ƉŽůşƟƋƵĞƐŽƐŽĐŝĂůƐĞŶƚƌĞůĞƐƐŽĐŝĞƚĂƚƐƋƵĞĐŽŶ- havia estat descrita pel geògraf grec Estrabó (III, formaven aquesta cultura ibèrica. En aquest 4, 1) en temps del princeps August. Segons Nino ƐĞŶƟƚ͕ĂƉĂƌƟƌĚĞůĂĐƵůƚƵƌĂŵĂƚĞƌŝĂůůŽĐĂůŝƚnjĂĚĂ Lamboglia caldria relacionar el comtat medieval en alguns dels territoris del posterior comtat de ĚĞ ĞƐĂůƷ Ăŵď ů͛ĂŶƟŐĂ ĞƐƚƌƵĐƚƵƌĂĐŝſ ƌŽŵĂŶĂ Besalú entre el segle VI i III aC, —similar a la del territori, a l’igual que els comtats de Giro- localitzada en el nord-est peninsular i datada en na, Peralada i Empúries. Pocs anys abans de la ĂƋƵĞůůƐŵĂƚĞŝdžŽƐƐĞŐůĞƐͶƉŽĚĞŵĐŽŶƐƚĂƚĂƌƋƵĞ publicació de Lamboglia, Gómez Moreno (Gó- els seus habitants eren ibers i que la seva forma mez 1949, 331-225) ja havia vinculat aquests de vida es pot adscriure a la cultura ibèrica. olossitani amb la llegenda ŽůŽƐŽƌƟŶŝĚĞŶƟĮĐĂ- DĠƐƉƌŽďůĞŵăƟĐĠƐƋƵĂŶŝŶƚĞŶƚĞŵĐŽŶĐƌĞƚĂƌ da en diverses dracmes ibèriques i entesa com quelcom més, sobretot quan intentem atribuir a topònim, encara que d’altres autors, com De ĞůƐŚĂďŝƚĂŶƚƐĚ͛ƵŶƚĞƌƌŝƚŽƌŝŽĞůŵĂƚĞŝdžƚĞƌƌŝƚŽƌŝ ,Žnj;Ğ,Žnjϭϵϵϱ͕ϯϭϳͲϯϮϰͿ la van interpretar ĂƵŶĂƵŶŝƚĂƚƉŽůşƟĐĂĚĞƚĞƌŵŝŶĂĚĂŽĂƵŶĂğƚŶŝĂ͘ posteriorment com un antropònim. Josep çّ«͕Marc Wكã

10

Fig. 1. Situació dels jaciments El món ibèric en alguns dels territoris del posterior comtat de Besalú. De la formació a la integració al model romà (s. VI-III aC)

Per si no n’hi ha prou, també hem de fer re- la Palomera, ambdós a Mieres; el puig de Jon- ferència als Castellauni esmentats únicament queres o puig de Santa Magdalena a Maià del per Ptolomeu (II,l 6, 70) i que Bosch i Gimpe- DŽŶƚĐĂů͖ĞůŽƐĐĂƌƌſĂ^ĂŶƚ:ŽĂŶůĞƐ&ŽŶƚƐŝůĂ ra (Bosch i Gimpera 1944, 153) va ubicar a la Bauma del Serrat del Pont a Sales de Llierca. A 'ĂƌƌŽƚdžĂ͘   ĂƋƵĞƐƚƐ castellauni, Ptolomeu va ŵĠƐ͕ĂĂƋƵĞƐƚĐŽŶũƵŶƚĚĞũĂĐŝŵĞŶƚƐŐĂƌƌŽƚdžŝŶƐ adscriure quatre noms: Bassi, Egosa, Beseda i ƉŽĚĞŵƐƵŵĂƌͲŚŝ͕ƉĞƌƉƌŽdžŝŵŝƚĂƚƚĞƌƌŝƚŽƌŝĂů͕ĞůƐ Sebendounon. El darrer, segons Garcia Alonso ũĂĐŝŵĞŶƚƐƐĞŐƺĞŶƚƐ͕ƚŽƚƐĞůůƐƵďŝĐĂƚƐĂůĂĐŽŵĂƌ- (García 2005, 235-258) sembla un topònim d’ar- ca del Pla de l’Estany: el mas Castell a Porque- ƌĞů ŐĂůͼůĂ͕ ƋƵĞ ŽƐĐŚ 'ŝŵƉĞƌĂ ;ŝ ĂŶƚĞƌŝŽƌŵĞŶƚ res, el Castellar del Portell a Crespià, el camí Pere de Marca) va corregir com a *Beseldunum ĚĞWƵŝŐƉĂůƚĞƌĂ&ŽŶƚĐŽďĞƌƚĂ͕ĞůWƵŝŐĂƐƚĞůůĂƌĂ ƋƵĞĚ͛ĂƋƵĞƐƚĂŵĂŶĞƌĂƐ͛ŝĚĞŶƟĮĐĂǀĂĐůĂƌĂŵĞŶƚ Sant Miquel de Campmajor i els jaciments de amb el Bisuldunum d’època medieval esmentat ĂŵƉƐĚĞDĂƐsŝĚĂů͕DĂƐĚĞůƐ&ƌĂƌĞƐŝĂŵƉƐ per la documentació, és a dir, amb Besalú. Se- ĚĞů͛,ŽƐƉŝƚĂůĂsŝůĂĚĞŵƵůƐ͘ gons Garcia Alonso (García 2005, 25) aquest to- Aquest conjunt de jaciments, la majoria mal pònim podria ser resultat d’immigracions gales ĐŽŶĞŐƵƚƐ͕ ƵŶŝƚ Ă ůĞƐ ƚƌŽďĂůůĞƐ ĂŢůůĂĚĞƐ͕ ĨĞďůĞƐ tardanes al nord-est de la península Ibèrica. No ŝƐŽǀŝŶƚĨŽƌĂĚĞĐŽŶƚĞdžƚ͕ƉĞƌŵĞƚĞŶƚƌĞǀĞƵƌĞ͕Ă és la única interpretació per als Castellauni ja diferència de la situació desoladora que plante- que a la Tabula Imperii Romani s’ubiquen lleu- jàvem en un inici, una població que en època gerament més al sud, a l’actual comarca de la ƉƌĞƌŽŵĂŶĂƟŶĚƌăƵŶĂƉƌĞƐğŶĐŝĂŝƵŶĚĞƐĞŶǀŽůƵ- Selva (Tir k/j31, 1997). pament molt semblants als que trobem en d’al- 11 El poblament tres territoris propers.

A primer cop d’ull, el poblament ibèric del >ĞƐƚƌŽďĂůůĞƐŵĠƐĂŶƟŐƵĞƐĚ͛ĂƋƵĞƐƚƚĞƌƌŝƚŽƌŝ ƚĞƌƌŝƚŽƌŝĐĞŶƚƌĂůĚĞů͛ĂŶƟĐĐŽŵƚĂƚĚĞĞƐĂůƷƉƌĞ- ƉĞƌƚĂŶLJĞŶ Ă ůĂ ĞǀĞƐĂ ĚĞ ĞƐĂůƷ͕ ŽŶ Ɛ͛ĞdžĐĂǀă senta un panorama força desolador (Burch et al una fossa retallada a l’argila i farcida amb ma-

2008, 145-152). Si haguéssim de fer cas de les ƚĞƌŝĂůƐĚĞůƐƐĞŐůĞƐs//Ͳs/Ă;ƵƐƋƵĞƚƐ͕&ăďƌĞŐĂƐ poques restes arqueològiques que s’han atri- 1998, 150-151), i al mas Castell de Porqueres, ďƵŢƚĂů͛ğƉŽĐĂŝďğƌŝĐĂŝĚĞůĞƐƉŽƋƵşƐƐŝŵĞƐĨŽŶƚƐ indret on s’han localitzat materials del segle escrites que s’hi poden relacionar, hauríem de VI aC (Castanyer, Tremoleda 2000, 136-139). ĐŽŶĐůŽƵƌĞƋƵĞĂƋƵĞƐƚƚĞƌƌŝƚŽƌŝǀĂĞƐƚĂƌƉƌăĐƟĐĂ- Aquestes cronologies mostren que en aquest ŵĞŶƚĚĞƐŚĂďŝƚĂƚ͘dĂŶŵĂƚĞŝdž͕ĐŽŵǀĞƵƌĞŵĂĐŽŶ- ƚĞƌƌŝƚŽƌŝ͕ ĐŽŵ Ă ůĂ ƌĞƐƚĂ ĚĞ ů͛ĞdžƚƌĞŵ ŶŽƌĚͲĞƐƚ ƟŶƵĂĐŝſ͕ĞůƉƌŽďůĞŵĂŶŽƌĂƵĞŶůĂŝŶĞdžŝƐƚğŶĐŝĂ peninsular, el poblament ibèric es començà a d’assentaments sinó en l’absència d’intervenci- vertebrar en poblats permanents al tombant ŽŶƐĂƌƋƵĞŽůžŐŝƋƵĞƐƉƌŽŐƌĂŵĂĚĞƐŝĐŽŶƟŶƵĂĚĞƐ ĚĞůƐ ƐĞŐůĞƐ s// ŝ s/ Ă͘  ƉĂƌƟƌ Ě͛ĂƋƵĞƐƚ ŵŽ- en el temps, fet que no ha permès caracteritzar ment, s’anà consolidant un poblament que anà el poblament de manera similar, com s’ha fet en pivotant entorn de poblats que sorgien, es re- comarques properes, al Gironès o l’Alt Empordà. ŵŽĚĞůĂǀĞŶŝĚĞƐĂƉĂƌĞŝdžŝĞŶĂƌŝƚŵĞƐĚŝĨĞƌĞŶƚƐ͘ Amb cronologies de l’època que tractem en Malgrat l’aparent estabilitat d’aquests grups ĂƋƵĞƐƚ ĂƌƟĐůĞ͕ ƉŽĚĞŵ ĞƐŵĞŶƚĂƌ ůĂ ĞǀĞƐĂ Ă humans, una anàlisi detallat de les restes ar- Besalú; el puig Castellar i el puig del Moro o de queològiques permet entreveure un gran di- Josep çّ«͕Marc Wكã

namisme i una constat adaptació a l’espai i al ƐĞŐůĞ ///͕ ůĂ ŚŝƉžƚĞƐŝƐ ĚĞ ů͛ĞdžŝƐƚğŶĐŝĂ Ě͛ƵŶ Śăďŝ- medi (Burch et al 2008, 27). ƚĂƚĚĞĚŝŵĞŶƐŝŽŶƐŵĠƐƌĞĚƵŢĚĞƐ͕ƉŽƐƐŝďůĞŵĞŶƚ ŶĂƋƵĞƐƚƐĞŶƟƚ͕ĠƐƉĂƌĂĚŝŐŵăƟĐĞůĐĂƐĚĞů format per una agrupació de cabanes, a la zona de la Devesa de Besalú, situada a la vessant de la Devesa (Sagrera, Sureda 2006, 111-114; ŶŽƌĚͲĞƐƚ ĚĞů ƚƵƌſ ĚĞ ^ĂŶƚĂ DĂƌŝĂ͘ >ĞƐ ĞdžĐĂǀĂ- Burch et al 2008, 285-287). Possiblement, l’er- cions efectuades als anys 1996 i 1997 arran de ror fou pensar en un gran poblat quan en reali- ůĞƐŽďƌĞƐĚ͛ĂĚĞƋƵĂĐŝſĚ͛ĂƋƵĞůůĂnjŽŶĂǀĂŶĚĞŝdžĂƌ ƚĂƚƐĞŐƵƌĂŵĞŶƚŚŝŚĂŐƵĠƵŶƉĞƟƚŶƵĐůŝŚĂďŝƚĂƚ͕ Ăů ĚĞƐĐŽďĞƌƚ ƵŶĂ ƐĞƋƺğŶĐŝĂ ĞƐƚƌĂƟŐƌăĮĐĂ ƋƵĞ la qual cosa no seria gens estranya. La majoria es remunta al segle VII aC i que perdura, amb ĚĞƉŽďůĂƚƐŝďğƌŝĐƐĚĞů͛ĞdžƚƌĞŵŶŽƌĚͲĞƐƚƉĞŶŝŶƐƵ- ĂůŐƵŶƐ ďƵŝƚƐ ĐƌŽŶŽůžŐŝĐƐ͕ ĮŶƐ ĂůƐ ŶŽƐƚƌĞƐ ĚŝĞƐ͘ ůĂƌŝƚĂŵďĠĚĞůĂnjŽŶĂĚĞůĂ'ĂƌƌŽƚdžĂĞƌĞŶƉĞ- La primera ocupació, només documentada per ƟơƐƐŝŵĞƐĐŽŶĐĞŶƚƌĂĐŝŽŶƐĚĞƉŽďůĂĐŝſĨŽƌŵĂĚĞƐ una fossa o cubeta que podria ser un fons de per unes poques desenes de persones i que no fogar o bé una estructura d’emmagatzemat- ĂƌƌŝďĂǀĞŶĂƵŶĂŚĞĐƚăƌĞĂĚ͛ĞdžƚĞŶƐŝſ;ƵƌĐŚet al ge, planteja la possible presència d’un espai 2008, 27-31). ĚŽŵğƐƟĐƉƌždžŝŵ͘>ĂƐĞŐŽŶĂŽĐƵƉĂĐŝſ͕ƚƌĞƐƐĞ- Aquests poblats s’emplaçaven en llocs que gles més tard, evidencia un ús de l’espai com ŚĂǀŝĞŶĚĞƌĞƵŶŝƌĚƵĞƐĐĂƌĂĐƚĞƌşƐƟƋƵĞƐĨŽŶĂŵĞŶ- a sitjar (Busquets et al 1997, 19-25; Busquets, tals. La primera era que l’indret escollit havia de &ăďƌĞŐĂƐ ϭϵϵϴ͕ ϭϲϭͲϭϲϮͿ͘ ƋƵĞƐƚĞƐ ƚƌŽďĂůůĞƐ͕ ŐĂƌĂŶƟƌůĂƐƵƉĞƌǀŝǀğŶĐŝĂĚĞůƐƐĞƵƐŚĂďŝƚĂŶƚƐĂ que s’emmarquen cronològicament entre els ƚƌĂǀĠƐ ĚĞ ů͛ĞdžƉůŽƚĂĐŝſ ĂŐƌşĐŽůĂ ĚĞů ƐĞƵ ĞŶƚŽƌŶ͘ ƐĞŐůĞƐs//Ͳ//Ă͕ƐĞƌǀŝƌĞŶƉĞƌƉůĂŶƚĞũĂƌů͛ĞdžŝƐƚğŶ- 12 La segona era que l’emplaçament triat havia cia d’un assentament ibèric encimbellat sobre ĚĞ ĨĂĐŝůŝƚĂƌ ůĂ ƐĞǀĂ ƉƌŽƚĞĐĐŝſ İƐŝĐĂ͘ WĞƌ ĂƋƵĞƐƚ el turó del Castell o de Santa Maria que hauria ŵŽƟƵ͕ůĂŵĂũŽƌŝĂĚ͛ĞůůƐĞƐĐŽŶƐƚƌƵŢƌĞŶĞŶĐŝŵďĞ- ĂŶĂƚĐƌĞŝdžĞŶƚƚŽƚŽĐƵƉĂŶƚĞůƐĞŶƚŽƌŶƐŵĠƐŝŵ- llats sobre turons que, a part de facilitar la seva ŵĞĚŝĂƚƐĐŽŵůĂĞǀĞƐĂ͕ŽŶƐ͛ŚĂƵƌŝĂĐŽŶĮŐƵƌĂƚ ĚĞĨĞŶƐĂ͕ƉĞƌŵĞƟĞŶ͕ĐŽŵĂĮŶĂůŝƚĂƚƐƵďƐŝĚŝăƌŝĂ un sitjar. Aquesta hipòtesis, però, va començar de la primera, un bon control visual del territori ĂƚƌŽŶƚŽůůĂƌƋƵĂŶĞdžĐĂǀĂĐŝŽŶƐƉŽƐƚĞƌŝŽƌƐĂůƉĂƟ circumdant (Burch et al 2008, 27-31). de la casa de la Moneda (2003), a Can Marci- al (2004), a l’interior del recinte de la vella es- ŶĞůƚĞƌƌŝƚŽƌŝƋƵĞĞŶƐŽĐƵƉĂ͕ďŽŶƐĞdžĞŵƉůĞƐ glésia de Santa Maria (2005) i al capdavall del d’aquesta ubicació enturonada són els jaciments carrer Tallaferro (2007 i 2008) no van localitzar del Puig de la Palomera de Mieres, la Devesa de estructures de l’hàbitat ibèric (Miquel, Sagrera Besalú o el Puig de Santa Magdalena de Maià de 2010, 401-404; Sagrera, Sureda 2006, 105-150; Montcal. El primer d’aquests jaciments, la Palo- &ƌŝŐŽůĂ͕&ĞƌƌĞƌ͕&ƵĞƌƚĞƐϮϬϬϴ͕ϮϱϵͲϮϲϲ͖ŽůŽŵĞ- mera, s’emplaça a uns 750 m d’alçada, just per ĚĂ͕&ƌŝŐŽůĂϮϬϭϬ͕ϰϬϭͲϰϬϰͿͿ͘ŶĂƋƵĞƐƚƐĞŶƟƚ͕ůĂ sobre la carena de la muntanya on es troba, i manca de restes arqueològiques corresponents on també s’alça una torre de cronologia incer- Ăů͛ĞƚĂƉĂŝďğƌŝĐĂĂƉƵŶƚĂĐĂƉĂůĂŝŶĞdžŝƐƚğŶĐŝĂĚ͛ƵŶ ta. Malgrat la seva situació estratègica, contro- assentament ibèric en el turó de Santa Maria i lant la vall del Llémena, que s’estén a migdia, ƌĞĨŽƌĕĂ͕ĚĞƐƉƌĠƐĚĞůĞƐĞdžĐĂǀĂĐŝŽŶƐĂů͛ƌĂĚ͛ĞŶ ůĞƐĐĂůĞƐƋƵĞƐ͛ŚŝƉƌĂĐƟĐĂƌĞŶĂůƐĂŶLJƐƐĞƚĂŶƚĂŶŽ yŝƵĂ;&ƌŝŐŽůĂϮϬϭϬ͕ϰϬϳͲϰϬϭϮͿ͕ăƌĞĂƉƌždžŝŵĂĂůĂ localitzaren estructures, per la qual cosa no co- Devesa on es va localitzar un possible mur del ŶĞŝdžĞŵůĂƐĞǀĂĚŝƐƚƌŝďƵĐŝſŝŶƚĞƌŝŽƌŝƷŶŝĐĂŵĞŶƚ El món ibèric en alguns dels territoris del posterior comtat de Besalú. De la formació a la integració al model romà (s. VI-III aC)

ƐĂďĞŵƋƵĞĨŽƵĨƌĞƋƺĞŶƚĂƚĮŶƐĂůƐƐĞŐůĞƐ///Ͳ//Ă ĚĞůƉŽďůĞ͕ĂƐŽďƌĞĚ͛ƵŶĂĐŝŶŐůĞƌĂďĂƐăůƟĐĂůŝŵŝ- ;ZŽĚƌşŐƵĞnj͕ůĐĂůĚĞ͕'ĞŶşƐϭϵϴϰ͕ϮϵͲϯϴ͖ŐƵƐơ͕ tada per la riera de Bianya al nord i nord-oest i Codina 2008, 147-149; Burch et al 2010, 289- ƉĞůƌŝƵ&ůƵǀŝă ĂůƐƵĚŝƐƵĚͲĞƐƚ͘>ĞƐĞdžĐĂǀĂĐŝŽŶƐ 292). El segon jaciment, la Devesa de Besalú, es que s’hi han efectuat als darrers anys han con- troba, com ja s’ha dit, a la vessant nord-oriental ĮƌŵĂƚů͛ĞdžŝƐƚğŶĐŝĂĚ͛ƵŶƉŽďůĂƚŝŚĂŶƉŽƐĂƚĂůĚĞƐ- del turó de Santa Maria, en una esplanada que cobert nombroses restes arquitectòniques que s’alça sobre les ribes de la riera Capella, al nord, ĂƉƵŶƚĞŶĐĂƉĂƵŶĂĐĞƌƚĂĞŶƟƚĂƚĚ͛ĂƋƵĞƐƚĂƐƐĞŶ- ŝĞůƌŝƵ&ůƵǀŝă͕ĂůƐƵĚŝĞƐƚ͘ůĂƐŝƚƵĂĐŝſƚŽƉŽŐƌă- tament i cap a un funcionament, com a mínim, ĮĐĂ͕ŚŝŚĞŵĚĞƐƵŵĂƌůĂƐĞǀĂůŽĐĂůŝƚnjĂĐŝſĂůĐƵƌƐ ĞŶƚƌĞĞůƐƐĞŐůĞƐ/sŝ///Ă;&ƵĞƌƚĞƐ͕WƵŝŐϮϬϭϰ͕ ŵŝƚũăĚĞůƌŝƵ&ůƵǀŝăŝĞŶůĂĐŽŶŇƵğŶĐŝĂĚĞůƐĐĂ- ϭϰϯ͖ŽĚŝŶĂ͕&ƵĞƌƚĞƐ͕WƵŝŐϮϬϭϲ͕ϭϰϭͲϭϰϰͿ͘WĞů mins que, d’Emporion i el pla de Girona, es diri- que fa al castellar del Portell, aquest s’ubica al gien als Pirineus, cosa que li atorgà una posició ƐƵĚĚĞůǀĞŢŶĂƚĚĞůWŽƌƚĞůů͕ĞŶƵŶƉůĂƉƌŽƉĞƌĂů ĚĞĐŽŶƚƌŽůŝĚŽŵŝŶŝƐŽďƌĞĞůƐƉƌŝŶĐŝƉĂůƐĞŝdžŽƐĚĞ cingle de Girera i en relació directa amb el riu comunicacions que creuaven el territori (Bus- &ůƵǀŝă͘dŽƚŝƋƵĞŵĂŝƐ͛ŚĂĞdžĐĂǀĂƚ͕ƉƌŽƐƉĞĐĐŝŽŶƐ ƋƵĞƚƐ͕&ăďƌĞŐĂƐϭϵϵϴ͕ϭϰϵͿ͘&ŝŶĂůŵĞŶƚ͕ĞůWƵŝŐ ƐƵƉĞƌĮĐŝĂůƐ ŚĂŶ ƉĞƌŵğƐ ƌĞĐŽůůŝƌ ŵĂƚĞƌŝĂůƐ ĚĞůƐ de Santa Magdalena o de Jonqueres de Maià de segles II-I aC, encara que l’origen de l’establi- DŽŶƚĐĂů͕ƷŶŝĐĂŵĞŶƚƉƌŽƐƉĞĐƚĂƚƉĞƌžŵĂŝĞdžĐĂ- ŵĞŶƚƉŽĚƌŝĂƐĞƌŵĠƐĂŶƟĐ;ĂƐƚĂŶLJĞƌ͕dƌĞŵŽůĞ- vat, s’emplaça a 329 metres sobre el nivell del da 2000, 152). ŵĂƌ͕ĞŶƵŶƉƵŶƚƋƵĞůŝŽĨĞƌĞŝdžƉƌŽƚĞĐĐŝſŝƵŶĞƐ- hŶĂůƚƌĞĐĂƐŵĠƐĞƐƉĞĐşĮĐĠƐĞůĚĞůƉŽďůĂƚĚĞ plèndid control visual del territori. Si bé no es mas Castell de Porqueres, el qual, com succeí al ĐŽŶĞŝdžůĂƐĞǀĂĚŝƐƚƌŝďƵĐŝſŝŶƚĞƌŶĂŶŝůĂƚŽƚĂůŝƚĂƚ 13 ĐŽŶũƵŶƚĚĞů͛/ůůĂĚ͛ĞŶZĞŝdžĂĐͲWƵŝŐĚĞ^ĂŶƚŶĚƌĞƵ del seu perímetre, les diferents prospeccions, la Ě͛hůůĂƐƚƌĞƚ͕ĂƉƌŽĮƚĂůĂƉƌŽƚĞĐĐŝſƋƵĞŽĨĞƌŝĂƵŶĂ darrera efectuada l’any 2012, han permès docu- zona lacustre, en aquest cas l’estany de Banyo- mentar la muralla de l’oppidum i recollir mate- les. La situació estratègica del seu emplaçament, rials dels segles III-II aC (Tremoleda, Castanyer ƐŝƚƵĂƚĞŶƵŶƉĞƟƚƚƵƌſƋƵĞůŝŵŝƚĂĂůŶŽƌĚĂŵďůĂ 2006, 250-254; Puig 2014, 155-157). A aquests riera Castellana i al sud amb la riera Vinyaplana, poblats en altura es poden afegir els possibles ha propiciat una llarga ocupació de l’indret que oppida de Puig Castellar de Sant Miquel de ĞƐƌĞŵƵŶƚĂĂůƐĞŐůĞs/Ă͘ŽŶĞŐƵƚĚĞƐĚ͛ĂŶƟĐ͕Ğů ĂŵƉŵĂũŽƌ͕WƵŝŐĂƐƚĞůůĂƌĚĞ&ŽŶƚĐŽďĞƌƚĂŝWƵŝŐ ũĂĐŝŵĞŶƚĨŽƵĞdžĐĂǀĂƚƉĂƌĐŝĂůŵĞŶƚĂůĞƐĚğĐĂĚĞƐ Castellar de Mieres, tots ells situats en una posi- ĚĞůƐ ĂŶLJƐ ƋƵĂƌĂŶƚĂ ŝ ƐĞŝdžĂŶƚĂ ŝ ƉŽƐƚĞƌŝŽƌŵĞŶƚ ció dominant respecte l’entorn immediat (Nolla, delimitat per sondeigs durant els anys setanta Casas 1984, 214; Castanyer, Tremoleda 1991, i vuitanta. Aquestes intervencions, lluny de ser 231, Castanyer, Tremoleda 2000, 152-153). ƐƵĮĐŝĞŶƚƐƉĞƌƵŶĐŽŶĞŝdžĞŵĞŶƚĂĚŝĞŶƚŝƵŶĂĐŽƌ- Els assentament ibèrics, però, no només bus- recta interpretació del jaciment, únicament han caven la protecció a través de l’altura. A vega- permès intuir que la zona d’ocupació principal ĚĞƐ ĞƌĞŶ ůĞƐ ĐŝŶŐůĞƌĞƐ Ž ĞůƐ ĐƵƌƐŽƐ ŇƵǀŝĂůƐ ĞůƐ del poblat ibèric es trobava a la zona oest i nord- que oferien aquesta anhelada protecció. Aquest oest i que el seu funcionament hauria anat del ƐĞƌŝĂĞůĐĂƐĚĞůŽƐĐĂƌƌſĚĞ^ĂŶƚ:ŽĂŶůĞƐ&ŽŶƚƐ ƐĞŐůĞs/Ăů//Ă͘ŶĂƋƵĞƐƚƐĞŶƟƚŝŵĂůĂƵƌĂĚĂ- o del castellar del Portell de Crespià. El primer, ŵĞŶƚ͕ĞƐĚĞƐĐŽŶĞŝdž͕ĐŽŵĂůĂŵĂũŽƌŝĂĚ͛oppida el jaciment del Boscarró, s’emplaça al nord-oest de la zona, l’urbanisme intern i el seu perímetre Josep çّ«͕Marc Wكã

(Burch et al 1999, 8-13; Castanyer, Tremoleda ǀĞƌŝƚĂďůĞƐĐŽŵƉůĞdžŽƐĂƌƋƵŝƚĞĐƚžŶŝĐƐůůŝŐĂƚƐĂů͛Ăů- 2000, 153-171; Burch et al 2010, 340-342). ta aristocràcia, els trobem en jaciments com el del Puig de Sant Andreu d’Ullastret, concreta- Malgrat la necessitat de protecció que aca- ŵĞŶƚĞŶů͛ĂŶŽŵĞŶĂĚĂnjŽŶĂϭϰ;DĂƌơŶ͕ĂƐĂƐ͕ bem de constatar, aquests assentaments no Codina, Margall, de Prado 2004, 265-284), o ďƵƐĐĂǀĞŶů͛ĂŢůůĂŵĞŶƚ͕ĂŶƐĞůĐŽŶƚƌĂƌŝ͘>ĂŵĂũŽƌŝĂ com el de mas Castellar de Pontós, on es loca- Ě͛ĞůůĞƐƐ͛ƵďŝĐĂǀĞŶĞŶƚŽƌŶŽƉƌždžŝŵƐĂůƐĞŝdžŽƐĚĞ ůŝƚnjăůĂĐĂƐĂĐŽŵƉůĞdžĂŶƷŵĞƌŽϭ;&ƵĞƌƚĞƐĞƚĂů comunicació que travessaven aquest territori 2002, 120-136). que, en aquella època, els conformaven sobre- ƚŽƚĞůƐƌŝƵƐ͘ƋƵĞƐƚƐĞƌŝĂ͕ƉĞƌĞdžĞŵƉůĞ͕ĞůĐĂƐĚĞů ŵĠƐĚĞĚĞƐĐŽŶğŝdžĞƌů͛ƵƌďĂŶŝƐŵĞŝŶƚĞƌŶ͕ůĂ ŽƐĐĂƌƌſĚĞ^ĂŶƚ:ŽĂŶůĞƐ&ŽŶƚƐ͕ĚĞůWƵŝŐĚĞ:ŽŶ- ŵĂŶĐĂĚ͛ŝŶǀĞƐƟŐĂĐŝŽŶƐƚĂŵďĠŚĂƉƌŽǀŽĐĂƚƋƵĞ queres de Maià del Montcal i, com ja hem apun- en la majoria de casos del territori estudiat des- tat més amunt, de la Devesa de Besalú. coneguem si aquests poblats complien una de ůĞƐĐĂƌĂĐƚĞƌşƐƟƋƵĞƐĞƐƐĞŶĐŝĂůƐĚĞůƐoppida ibè- Com palesen les breus descripcions dels di- rics i anaven emmurallats. Només s’ha apuntat ferents jaciments, la manca d’una recerca con- ů͛ĞdžŝƐƚğŶĐŝĂ͕ƋƵĞƐĞŵďůĂƋƵĞůĞƐĚĂƌƌĞƌĞƐƉƌŽƐ- ƟŶƵĂĚĂ ĞŶ Ğů ƚĞŵƉƐ ŚĂ ƉƌŽǀŽĐĂƚ ƋƵĞ ĚĞƐĐŽ- ƉĞĐĐŝŽŶƐ ŚĂŶ ĐŽŶĮƌŵĂƚ͕ Ě͛ƵŶĂ ŵƵƌĂůůĂ Ăů ƉƵŝŐ neguem l’urbanisme intern d’aquests poblats. de Santa Magdalena de Maià de Montcal (Puig dĂŶŵĂƚĞŝdž͕ ĂƋƵĞƐƚ ŶŽ ĚĞǀŝĂ ĚŝĨĞƌŝƌ ŵĂƐƐĂ ĚĞůƐ ϮϬϭϰ͕ϭϱϱͲϭϱϳͿ͘EŽŽďƐƚĂŶƚĂŝdžž͕ƐĞƌŝĂƌĞĂůŵĞŶƚ ƚĞƌƌŝƚŽƌŝƐǀĞŢŶƐ͘^ŝĞŶĮdžĞŵĞŶĞůƐƉŽďůĂƚƐĚĞnjŽ- ĞƐƚƌĂŶLJƋƵĞŶŽĞdžŝƐƟƐƐŝŶŵƵƌĂůůĞƐƉĞƌƉƌŽƚĞŐŝƌ ŶĞƐǀĞŢŶĞƐŝĂƉůŝƋƵĞŵůĞƐŵĂƚĞŝdžĞƐƉĂƵƚĞƐƵƌďĂ- els habitants d’aquests poblats. A vegades, si ho 14 ŶşƐƟƋƵĞƐ͕ŚĞŵĚĞĚŽŶĂƌƉĞƌĨĞƚƋƵĞĞŶĐĂƉĐĂƐ comparem amb altres indrets, aquestes defen- ŚŝŚĂŐƵĠůĂƉůĂŶŝĮĐĂĐŝſƵƌďĂŶĂƋƵĞƚƌŽďĂƌĞŵĞŶ ƐĞƐƉŽĚŝĞŶŐĂƵĚŝƌĚ͛ƵŶĐĞƌƚŶŝǀĞůůĚĞĐŽŵƉůĞdžŝ- les futures ciutats romanes. Les cases d’aquests tat, com les del Puig de Sant Andreu d’Ullastret poblats ibèrics devien distribuir-se al voltant de ;ŽĚŝŶĂ͕DĂƌƟŶ͕ĚĞWƌĂĚŽϮϬϭϬ͕ϮϲϴͲϮϳϲͿ͘EŽ carrers més o menys regulars. En el cas dels po- obstant, en la majoria de casos eren defenses blats situats en plataformes més o menys plane- molts senzilles, com seria el cas de les del Puig res, aquestes cases devien organitzar-se entorn Castellet de Lloret de Mar, on la successió aline- d’espais oberts. En canvi, en el cas de poblats ada de les parets posteriors de les cases confor- ĞŶƚƵƌŽŶĂƚƐŽŶůĂƚŽƉŽŐƌĂĮĂĚĞůƚĞƌƌĞŶLJĐŽŶĚŝ- mava els límits de l’assentament (Llorens, Pons cionava l’urbanisme, les cases possiblement es 1987, 49-58). ĚŝƐƚƌŝďƵŢĞŶ ĞŶ ƚĞƌƌĂƐƐĞƐ ĐŽŵƵŶŝĐĂĚĞƐ ƉĞƌ ĐĂƌ- rers longitudinals a manera de corbes de nivell. Aquests poblats, enturonats i ben comuni- La majoria de les vivendes devien ser senzilles, cats, però, no eren els únics instruments d’ocu- d’entre uns 15 i uns 25 metres quadrats, amb pació del territori. Altres establiments, força ƵŶĂ ƐƵƉĞƌİĐŝĞ ŶŽƌŵĂůŵĞŶƚ ƐĞƉĂƌĂĚĂ ĞŶ ĚŽƐ ŵĠƐƉĞƟƚƐŝĚĞĐĂƌăĐƚĞƌŵĠƐĞİŵĞƌŝƚĞŵƉŽƌĂů͕ àmbits (Burch et al 2008, 63-72). Algunes cases, ĞƐĚŝƐƚƌŝďƵŢĞŶŵŽůƚĞƐƉŽƌăĚŝĐĂŵĞŶƚĞŶĞůƚĞƌƌŝ- però, eren considerablement més grans i, a més tori (Burch et al 2008, 75-82). Tot i que no tenim d’estar formades per un conjunt d’habitacions ŐĂŝƌĞƐ ĞdžĞŵƉůĞƐ Ě͛ĂƋƵĞƐƚĂ ĨŽƌŵĂ Ě͛ŚăďŝƚĂƚ ĞŶ que integraven espais d’habitatge, disposaven ĞůŶŽƌĚͲĞƐƚĐĂƚĂůă͕ƵŶĚ͛ĂƋƵĞƐƚƐƉŽĐƐĞdžĞŵƉůĞƐ d’espais religiosos i tallers. En el nord-est català, es troba dins dels territoris que a l’Edat Mitja- ĞůƐŵŝůůŽƌƐĞdžĞŵƉůĞƐĚ͛ĂƋƵĞƐƚƟƉƵƐĚĞǀŝǀĞŶĚĂ͕ na esdevindran el territori central del comtat El món ibèric en alguns dels territoris del posterior comtat de Besalú. De la formació a la integració al model romà (s. VI-III aC)

de Besalú, la Bauma del Serrat del Pont, a Sales àmfores ibèriques datades pels volts del segle Llierca. Aquesta balma, amb una cronologia que III aC i que de ben segur estan relacionades amb ĞƐ ƌĞŵƵŶƚĂ Ăů s/// ŵŝůͼůĞŶŶŝ Ă ;ůĐĂůĚĞ͕ ^ĂŹĂ l’emmagatzematge (Castanyer, Tremoleda 1991, 2008), presenta una interessant fase d’ocupa- 227-228; Castanyer, Tremoleda 2000, 152-153, ció durant l’època ibèrica (Alcalde, Toledo, Saña 143, 152). Sovint en aquest territori, tal com ϮϬϭϬ͕ϮϵϮͲϮϵϯͿ͘DĂůŐƌĂƚůĂŵŽĚğƐƟĂĚĞůĞƐƌĞƐ- passa en altres àrees properes, s’ha localitzat tes, que es limiten a un mur de pedra seca, a sitges durant alguns seguiments arqueològics ƵŶĂƉĞƟƚĂăƌĞĂĚĞĐŽŵďƵƐƟſŝĂƵŶĂĨŽƐƐĂĚĞ ƋƵĞ͕ĮŶƐĂĚŝĂĚ͛ĂǀƵŝ͕ŶŽƐ͛ŚĂŶƉŽŐƵƚƌĞůĂĐŝŽŶĂƌ ĚŝŵĞŶƐŝŽŶƐ ƌĞĚƵŢĚĞƐ͕ ƵŶ ĞƐƚƵĚŝ ĂƉƌŽĨƵŶĚŝƚ ĚĞ ĚŝƌĞĐƚĂŵĞŶƚĂŵďĐĂƉƉŽďůĂƚƉƌždžŝŵ͘^ſŶĞdžĞŵ- ůĞƐƌĞƐƚĞƐĨĂƵŶşƐƟƋƵĞƐǀĂƉĞƌŵĞƚƌĞĚŽĐƵŵĞŶƚĂƌ ƉůĞƐĚ͛ĂƋƵĞƐƚƟƉƵƐĚĞƚƌŽďĂůůĞƐĞůƐũĂĐŝŵĞŶƚƐĚĞ ĂůŐƵŶĞƐĐĂƌĂĐƚĞƌşƐƟƋƵĞƐĚĞůĂƐĞǀĂǀŝĚĂĞĐŽŶž- ĂŵƉƐĚĞDĂƐsŝĚĂů͕DĂƐĚĞůƐ&ƌĂƌĞƐŝĂŵƉƐ mica, aspecte que molt sovint s’escapa o no es ĚĞů͛,ŽƐƉŝƚĂůĚĞsŝůĂĚĞŵƵůƐ͕ŽŶƐ͛ŚĂĞdžĐĂǀĂƚƐŝƚ- pot acabar de registrar en altres indrets. Si bé la ŐĞƐƋƵĞǀĂŶĚĞůƐƐĞŐůĞƐsͲ/sĮŶƐĂů/Ă;ŐƵĞůŽ͕ ďĂůŵĂƟŶŐƵĠƵŶĂƉƌŝŵĞƌĂŽĐƵƉĂĐŝſĐƵƌƚĂŝŵŽůƚ Grau, Moret, Sanchez 2016, 155-168). puntual entre els segles V-IV aC (fase II.1.b), el ^ŝ ĞŶƐ ĐĞŶƚƌĞŵ ĞŶ ů͛ĞdžƉůŽƚĂĐŝſ ĚĞů ƚĞƌƌŝƚŽƌŝ͕ mur esmentat data dels segles III i II aC (fase ens adonarem ben aviat que les seves principals II.1.a) i dividia l’espai en dues unitats, una des- ĐĂƌĂĐƚĞƌşƐƟƋƵĞƐƐſŶĐŽŵƉĂƌƟĚĞƐĂŵďůĞƐnjŽŶĞƐ ƟŶĂĚĂĂůĂĐƌŝĂĚĞďĞƐƟĂƌ͕ƉƌŝŶĐŝƉĂůŵĞŶƚƐƵŝĚƐ͕ŝ més properes que hem anat esmentant al llarg ƵŶĂĂůƚƌĂĚĞƐƟŶĂĚĂĂŚĂďŝƚĂĐůĞ;ůĐĂůĚĞ͕DŽůŝƐƚ͕ ĚĞůƚĞdžƚ͘dĂŶŵĂƚĞŝdž͕ůĞƐĐĂƌĂĐƚĞƌşƐƟƋƵĞƐŐĞŽŐƌă- Toledo 1994, 33-50). ĮƋƵĞƐĚĞůĂnjŽŶĂ͕ĞůƐĞƵĐůŝŵĂŝůĂƐĞǀĂƐŝƚƵĂĐŝſ 15 Alguns d’aquests assentaments, com veu- allunyada del litoral devien comportar algunes ƌĞŵ Ă ĐŽŶƟŶƵĂĐŝſ ĞŶ ƉĂƌůĂƌ ĚĞ ů͛ĞĐŽŶŽŵŝĂ ƉĂƌƟĐƵůĂƌŝƚĂƚƐ͘ ŝďğƌŝĐĂ͕ĚŝƐƉŽƐĂǀĞŶĚĞƉĞƟƚƐŽŐƌĂŶƐƐŝƚũĂƌƐŽŶ La societat ibèrica, com les altres societats ĞŵŵĂŐĂƚnjĞŵĂǀĞŶĞůŐƌĂŶĞĐĞƐƐĂƌŝƉĞƌŐĂƌĂŶƟƌ ĂŶƟŐƵĞƐ͕ ĞƌĂ ĞŵŝŶĞŶƚŵĞŶƚ ĂŐƌşĐŽůĂ͘ >Ă ƐĞǀĂ la supervivència del grup. Al nord-est català, agricultura, amb un sistema de guaret biennal ũĂĐŝŵĞŶƚƐĐŽŵ^ĂŶƚ:ƵůŝăĚĞZĂŵŝƐŽŵĂƐĂƐ- combinat, amb l’ús de l’arada lleugera i carac- ƚĞůůĂƌĚĞWŽŶƚſƐĚŝƐƉŽƐĂǀĞŶĚĞƐŝƚũĂƌƐĚĞƐƟŶĂƚƐ teritzada per uns volums de producció mode- a aquesta funció (Bouso, Gago, Pons 2002, 165- ƌĂƚƐ͕ƚĞŶŝĂůĂĮŶĂůŝƚĂƚƉƌŝŶĐŝƉĂůĚĞƐƵďŵŝŶŝƐƚƌĂƌ 215; Burch, Sagrera 2009). En el territori que aliments a la pròpia població i d’obtenir uns mí- ens ocupa, aquest seria el cas de la Devesa, ŶŝŵƐĞdžĐĞĚĞŶƚƐƋƵĞƉĞƌŵĞƚĞƐƐŝŶĂůƐƐĞƵƐŚĂďŝ- on s’han localitzat una vintena de sitges ibèri- tants el subministrament de productes absents ƋƵĞƐ;ƵƐƋƵĞƚƐ͕&ăďƌĞŐĂƐϭϵϵϴ͕ϭϱϭͲϭϱϮ͖&ƌŝŐŽ- en el propi hàbitat o l’adquisició de béns de ůĂ͕&ĞƌƌĞƌϮϬϭϰ͕ϮϵϰͿ͕ŽŵĂƐĂƐƚĞůů͕ŽŶĞŶůĞƐ ƉƌĞƐƟŐŝƉƌŽǀŝŶĞŶƚƐĚĞůŵſŶŵĞĚŝƚĞƌƌĂŶŝŝĚĞƐ- ĐĂŵƉĂŶLJĞƐĚĞϭϵϲϵŝϭϵϳϬĞƐǀĂŶĞdžĐĂǀĂƌƚƌĞƚnjĞ ƟŶĂƚƐƉƌŝŶĐŝƉĂůŵĞŶƚĂůĞƐĞůŝƚƐĚ͛ĂƋƵĞůůĞƐƐŽĐŝĞ- ƐŝƚŐĞƐ͕ Ă ŵĠƐ Ě͛ƵŶĞƐ ƋƵĂŶƚĞƐ ĂŢůůĂĚĞƐ ƋƵĞ ǀĂŶ ƚĂƚƐ͘>ĞƐƚĂdžĞƐƉƌŽĚƵĐƟǀĞƐŶŽĞƌĞŶĂůƚĞƐŝƵŶŝĚĞƐ ĨĞƌƉƵũĂƌĞůƐĞƵŶƷŵĞƌŽĮŶƐĂƵŶĂǀŝŶƚĞŶĂ;ĂƐ- ĂĞƉŝƐŽĚŝƐĚĞĨĂŵ͕ƉĂŶĚğŵŝĞƐŝĐŽŶŇŝĐƚĞƐŽďůŝ- tanyer, Tremoleda 2000, 164).També és interes- ŐĂǀĞŶĂůƐŝďĞƌƐĂĚŝƉŽƐŝƚĂƌĞůƐƐĞƵƐĞdžĐĞĚĞŶƚƐĞŶ sant esmentar el cas del camí de Puigpalter, un sitges, com hem vist en el cas de la Devesa o ũĂĐŝŵĞŶƚ ƵďŝĐĂƚ Ă &ŽŶƚĐŽďĞƌƚĂ ŽŶ ů͛ĂŶLJ ϭϵϰϱ ŝ ĚĞůŵĂƐĂƐƚĞůů͘>͛ĂŐƌŝĐƵůƚƵƌĂĚĞů͛ĂŶƟŐƵŝƚĂƚĞƌĂ posteriorment al 1988 es van localitzar diverses ĐĞƌĞĂůşƐƟĐĂŝĞŶĞůĐĂƐĚĞůŵſŶŝďğƌŝĐĚĞů͛ĞdžƚƌĞŵ Josep çّ«͕Marc Wكã

nord-est estava protagonitzada pel conreu de fruits silvestres, la troballa d’una àmfora plena l’ordi, acompanyat del blat, la civada, l’espelta Ě͛ĂŐůĂŶƐĂWŽƌƋƵĞƌĞƐĐŽŶƐƚĂƚĂĂƋƵĞƐƚĂƉƌăĐƟĐĂ͕ o el mill, i complementada pel conreu de llegu- ůĂƋƵĂůƚĂŵďĠƌĞĐŽůͼůĞĐƚĂǀĂĂůƚƌĞƐĨƌƵŝƚƐĐŽŵƉĞƌ ŵŝŶŽƐŽƐ ĐŽŵ ůĞƐ ůůĞŶƟĞƐ͕ ůĞƐ ĨĂǀĞƐ ŝ ǀĞĐĞƐ͘ Ŷ ĞdžĞŵƉůĞĮŐƵĞƐŽĂŵĞƚůůĞƐ;ĂƐƚĂŶLJĞƌ͕dƌĞŵŽůĞ- algunes zones, on el terreny i el clima ho per- da 2000, 141). La pesca també la tenim ben tes- ŵĞƟĞŶ͕ĞůƐŝďĞƌƐƚĂŵďĠĞůĂďŽƌĂǀĞŶǀŝŝŽůŝ͘dĂŶ- ƟŵŽŶŝĂĚĂĞŶĞůŵſŶŝďğƌŝĐĚĞůŶŽƌĚͲĞƐƚĐĂƚĂůă ŵĂƚĞŝdž͕ĠƐƉŽƐƐŝďůĞƋƵĞĞŶĞůƚĞƌƌŝƚŽƌŝƋƵĞĞŶƐ ŝƐŽďƌĞƚŽƚĞŶĞůƐƉŽďůĂƚƐĐŽƐƚĂŶĞƌƐ͘dĂŶŵĂƚĞŝdž͕ ŽĐƵƉĂ͕ůĞƐĐŽŶĚŝĐŝŽŶƐĐůŝŵăƟƋƵĞƐƉƌŽǀŽƋƵĞƐƐŝŶ en el territori que ens ocupa, tot i la presència ƋƵĞĂƋƵĞƐƚƐĚĂƌƌĞƌƐĐƵůƟƵƐŶŽĨŽƐƐŝŶƵŶĂƉĂƌƚ ĚĞƌŝƵƐŝĞƐƚĂŶLJƐƋƵĞŽĨĞƌŝĞŶƵŶĂĞdžĐĞůͼůĞŶƚƉŽƐ- fonamental de l’agricultura dels seus habitants ƐŝďŝůŝƚĂƚ ƉĞƌ ŽďƚĞŶŝƌ ƉĞŝdž ĨƌĞƐĐ͕ ŶŽ ƐĞŵďůĂ ƋƵĞ (Castanyer, Tremoleda 2000, 140 i 142; Burch et ĨŽƐƚĂŶŚĂďŝƚƵĂů͘ŶĂƋƵĞƐƚƐĞŶƟƚ͕ůĂĂƵŵĂĚĞů al 2010, 185-186). ^ĞƌƌĂƚŚĂĂƉŽƌƚĂƚƌĞƐƚĞƐĚĞƉĞŝdžŽƐĚĞůĂĨĂŵşůŝĂ L’agricultura estava complementada per la dels Cyprinidae, l’única que actualment es troba ramaderia, especialment ovicaprina i de suids, en el riu Llierca. No obstant, si bé és possible ĚĞƐƟŶĂĚĞƐƌĞƐƉĞĐƟǀĂŵĞŶƚĂůƐƌĞĐƵƌƐŽƐƐĞĐƵŶ- ƋƵĞĞůƐŚĂďŝƚĂŶƚƐĂƉƌŽĮƚĞƐƐŝŶĞůƐƌĞĐƵƌƐŽƐşĐƟĐƐ͕ ĚĂƌŝƐŝĂůĂĐĂƌŶ͘>ĞƐĞdžĐĂǀĂĐŝŽŶƐĚĞůĂĞǀĞƐĂ ƚĂŵďĠĠƐƉŽƐƐŝďůĞƋƵĞĞƐƚƌĂĐƟĚ͛ƵŶĂĂƉŽƌƚĂĐŝſ de Besalú van proporcionar restes de bòvids, animal (Alcalde, Molist, Toledo 1994, 49). ŽǀŝĐăƉƌŝĚƐ͕ ĐĂǀĂůůƐ ŝ ƉŽƌĐƐ ;ƵƐƋƵĞƚƐ͕ &ăďƌĞŐĂƐ 1998, 151-152). A diferència de la Devesa, on Conclusions ƉƌĞĚŽŵŝŶĞŶĞůƐďžǀŝĚƐŝĞůƐŽǀŝĐăƉƌŝĚƐ͕ĞůďĞƐƟĂƌ 16 Entre els segles VI i III aC alguns dels territoris ƉŽƌĐşƐĞŵďůĂƐĞƌĞůĐĞŶƚƌĞĚĞů͛ĞdžƉůŽƚĂĐŝſĚĞůĂ que molt posteriorment formaran part del com- Bauma del Serrat del Pont, lloc en el qual tam- tats de Besalú, foren ocupats per persones, la bé es varen documentar restes de ovicàprids, forma de vida de les quals, per les restes materi- gossos, èquids i bòvids. Segons Alcalde, Molist als que han perviscut, es pot atribuir a la cultura i Toledo (Alcalde, Molist, Toledo 1994, 46-49) ibèrica. Anar més enllà d’aquesta constatació i els porcs haurien estat estabulats en aquest in- ŝŶƚĞŶƚĂƌĂƚƌŝďƵŝƌĂůŐƵŶĂĮůŝĂĐŝſğƚŶŝĐĂŽƉŽůşƟĐĂĂ ĚƌĞƚĮŶƐĂĂƐƐŽůŝƌů͛ĞĚĂƚžƉƟŵĂƉĞƌĂůƐĞƵŵădžŝŵ aquestes persones o comunitats de persones és ƌĞŶĚŝŵĞŶƚ͕ŵŽŵĞŶƚĞŶƋƵğƐ͛ŚĂƵƌŝĞŶƐĂĐƌŝĮĐĂƚ entrar en el terreny de l’especulació. ŝƐ͛ŚĂƵƌŝĂĞdžƉůŽƚĂƚůĂƐĞǀĂĐĂƌŶ͘^ĞŐŽŶƐĂƋƵĞƐƚĞƐ dades, podríem arribar a la conclusió que la ra- Com a pertanyents a la cultura ibèrica habi- maderia, especialment, la porcina, igual que en ƚĂǀĞŶ ŵĂũŽƌŝƚăƌŝĂŵĞŶƚ ĞŶ ƉĞƟƚƐ ƉŽďůĂƚƐ ͶĚĞ- altres zones muntanyenques properes, va jugar fensats per modestes muralles i per la seva si- un paper important en l’economia ibèrica de la tuació encimbellada— els habitants dels quals 'ĂƌƌŽƚdžĂ͘ es dedicaven principalment a una agricultura i secundàriament ramaderia que s’adaptaven a Completant l’agricultura i la ramaderia, hem ůĞƐĐĂƌĂĐƚĞƌşƐƟƋƵĞƐĂŵďŝĞŶƚĂůƐĚĞůĂnjŽŶĂ͘ ĚĞƉĂƌůĂƌĚĞůĂĐĂĐĞƌĂ͕ůĂƌĞĐŽůͼůĞĐĐŝſĚĞĨƌƵŝƚƐ ƐŝůǀĞƐƚƌĞƐŝůĂƉĞƐĐĂ͘ZĞƐƉĞĐƚĞĂůĂƉƌŝŵĞƌĂ͕ĂůĂ Malauradament, l’estat embrionari de la re- Bauma del Serrat es documentaren restes de cerca arqueològica d’època ibèrica en aquest cabirol, cérvol i porc senglar (Alcalde, Molist, territori no permet aprofundir massa ni esbos- dŽůĞĚŽϭϵϵϰ͕ϰϳͿ͘WĞůƋƵĞĨĂĂůĂƌĞĐŽůͼůĞĐĐŝſĚĞ ƐĂƌ ŵĂƟƐŽƐ ƋƵĞ ƐĞŐƵƌĂŵĞŶƚ ĂũƵĚĂƌŝĞŶ Ă ĞŶƌŝ- El món ibèric en alguns dels territoris del posterior comtat de Besalú. De la formació a la integració al model romà (s. VI-III aC)

ƋƵŝƌĞůĚŝƐĐƵƌƐĂƌƋƵĞŽůžŐŝĐ͘,ŽŚĂƵƌĞŵĚĞĚĞŝ- çّ«͕:͘ 2008, “Les societats ibèriques” a J.M. džĂƌƉĞƌĂƵŶĂĂůƚƌĂŽĐĂƐŝſ͘ Gç㮝Ùٛþ (coord), Història de la Garrotxa, Gi- rona, p. 145-152.

BIBLIOGRAFIA çّ«͕ :͕͘ Eʽ½ƒ͕ :͘ D͕͘ ^ƒ¦Ù›Ùƒ͕ :͕͘ s®òÌ͕ ͕͘ ¦ç›½Ê͕ y͕͘ 'كç͕ :͕͘ DÊٛã͕ >͕͘ ^ƒÄ‘«›þ͕ D͘ ^çٛ—ƒ͕D͘1999, ůƐƚĞŵƉůĞƐŝĞůƐĐĞŵĞŶƟƌŝƐ 2016, “Treballs arqueològics realitzats a la car- ĂŶƟĐƐŝĂůƚŵĞĚŝĞǀĂůƐĚĞŵĂƐĂƐƚĞůůĚĞWŽƌƋƵĞ- retera N-II, tram Medinyà – Orriols (Vilademuls, res, Banyoles, p. 8-13 (Quaderns del Centre Pla de l’Estany)”, Tretzenes Jornades d’Arqueo- d’Estudis Comarcals), 20) logia de les Comarques de Girona, Banyoles, p. çّ«͕:͕͘ƒÝƒÝ͕:͕͘ÊÝãƒ͕͕͘Eʽ½ƒ͕J͘D͕͘Wƒ- 155-168. ½ƒ«°͕>½͕͘ZʹƒÝ͕͕͘^ƒ¦Ù›Ùƒ͕:͕͘s®òÌ͕͕͘s®òÊ͕ ¦çÝã°͕ ͕͘ ʗ®Äƒ͕ ͘ 2008, “Poblat ibèric de J. i^®ÃÊÄ, J. 2010, La síntesi a :͘D͘Eʽ½ƒ͕>½͘ la Palomera (Mieres, Pla de l’Estany)”, Novenes Wƒ½ƒ«° ® :͘ s®òÊ (a cura de) De l’ oppidum a la Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Gi- ĐŝƵŝƚĂƐ͘ >Ă ƌŽŵĂŶŝƚnjĂĐŝſ ŝŶŝĐŝĂů ĚĞ ůĂ /ŶĚŝŐğĐŝĂ, rona, L’Escala-Empúries, 147-149. Girona.

½‘ƒ½—›͕'͕͘Dʽ®Ýã͕D͕͘dʽ›—Ê͕͘1994, Procés çّ«͕:͕͘^ƒ¦Ù›Ùƒ, J. 2009, Els sitjars, Sant Julià d’ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (la ĚĞZĂŵŝƐͲ'ŝƌŽŶĂ͕;džĐĂǀĂĐŝŽŶƐƌƋƵĞŽůžŐŝƋƵĞƐ 'ĂƌƌŽƚdžĂͿĂƉĂƌƟƌĚĞůϭϰϱϬĂ, Olot, (Publicaci- ĂůĂŵƵŶƚĂŶLJĂĚĞ^ĂŶƚ:ƵůŝăĚĞZĂŵŝƐ͕ϯͿ͘ ons Eventuals d’Arqueologia ĚĞůĂ'ĂƌƌŽƚdžĂ͕ϭͿ͘ çÝØç›ãÝ͕͕͘&„Ù›¦ƒÝ͕D͘ϭϵϵϴ͕͞>͛ĞdžĐĂǀĂĐŝſ 17 ½‘ƒ½—›͕'͕͘^ƒÇƒ͕D͘2008, Procés d’ocupa- d’urgència del jaciment de la Devesa (Besalú, La ció de la Bauma del Serrat del Pont (la Gar- 'ĂƌƌŽƚdžĂͿ͕͟ Quartes Jornades d’Arqueologia de ƌŽƚdžĂͿĞŶƚƌĞϳϰϬϬŝϱϰϴϬ>Ă, Olot, 2008, les Comarques de Girona͕&ŝŐƵĞƌĞƐ͘ (Publicacions Eventuals d’Arqueologia de la 'ĂƌƌŽƚdžĂ͕ϴͿ͘ çÝØç›ãÝ͕ &͕͘ &„Ù›¦ƒÝ͕ D͕͘ &ٛ®øƒ͕ D͕͘ s®½ƒÝ͕ ½‘ƒ½—›͕'͕͘dʽ›—Ê͕͕͘^ƒÇƒ, M. 2010, “La Bau- ͕͘›«›Ýƒ, Z͘ϭϵϵϳ͕“El sector nord del jaciment ma del Serrat del Pont” a :͘D͘Eʽ½ƒ͕>½͘Wƒ½ƒ«° ĚĞůĂĞǀĞƐĂ;ĞƐĂůƷ͕>Ă'ĂƌƌŽƚdžĂͿ͗ĨĂƐĞƐ͕ĞƐƚƌĂ- ®:͘s®òÊ (a cura de), De l’oppidum a la ciuitas. ƟŐƌĂĮĂŝŵĂƚĞƌŝĂůƐ͕͟Vitrina, 9, Olot, p. 19 i 25. >ĂƌŽŵĂŶŝƚnjĂĐŝſŝŶŝĐŝĂůĚĞůĂ/ŶĚŝŐğĐŝĂ, Girona, ƒÝãƒÄù›Ù͕W͕͘dٛÃʽ›—ƒ, J. 1991, “Campanya p. 292-293. ĚĞƉƌŽƐƉĞĐĐŝſĂůƚĞƌŵĞĚĞ&ŽŶƚĐŽďĞƌƚĂ͟;ϭϵϴϴͿ͕ Êݑ« ® '®Ã֛ك, P. 1944, El poblamiento Cypsela, IX, Girona, p. 231. antiguo y la formación de los pueblos de Es- ƒÝãƒÄù›Ù͕W͕͘dٛÃʽ›—ƒ, J. 2000, ͞>͛ĂŶƟŐƵŝƚĂƚ͟ paña͘DğdžŝĐ͕Ɖ͘ϭϱϯ͘ a ¹͘dٛÃʽ›—ƒ (coord), Història de Pla de l’Es- ÊçÝÊ͕D͕͘'ƒ¦Ê͕E͕͘WÊÄÝ, E. 2002, “Els camps tany, Girona, p. 135-253. de sitges de Mas Castellar” a E. Pons (dir.) Mas ʗ®Äƒ͕͕͘&ç›Ùã›Ý͕D͕͘W箦, A. M. 2016, “El Castellar de Pontós (Alt Empordà): un complex ũĂĐŝŵĞŶƚĚĞůŽƐĐĂƌƌſ;^ĂŶƚ:ŽĂŶůĞƐ&ŽŶƚƐͿ͘dĞƐ- ĂƌƋƵĞŽůžŐŝĐĚ͛ğƉŽĐĂŝďğƌŝĐĂ;ĞdžĐĂǀĂĐŝŽŶƐϭϵϵϬͲ ƟŵŽŶŝĚĞů͛ŽĐƵƉĂĐŝſŝďğƌŝĐĂĂůĂ'ĂƌƌŽƚdžĂ͕͟Tret- ϭϵϵϴͿ͕'ŝƌŽŶĂ͕Ɖ͘ϭϲϱͲϮϭϱ͕;^ğƌŝĞDŽŶŽŐƌăĮĐĂ͕ zenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques 21). de Girona, Banyoles, p. 141-144. ʗ®Äƒ͕&͕͘DƒÙã®Ä͕͕͘—›Wك—Ê, G. 2010, Puig ƉŽƌĚăͿ͗ƵŶĐŽŵƉůĞdžĂƌƋƵĞŽůžŐŝĐĚ͛ğƉŽĐĂŝďğƌŝĐĂ ĚĞ^ĂŶƚŶĚƌĞƵŝ/ůůĂĚ͛ĞŶZĞŝdžĂĐ͕Ă:͘D͘Eʽ½ƒ͕ ;ĞdžĐĂǀĂĐŝŽŶƐ ϭϵϵϬͲϭϵϵϴͿ͕ Girona, p. 120-136 >½͘Wƒ½ƒ«°®:͘s®òÊ (a cura de) De l’ oppidum a la ;^ğƌŝĞDŽŶŽŐƌăĮĐĂϮϭͿ͘ ĐŝƵŝƚĂƐ͘>ĂƌŽŵĂŶŝƚnjĂĐŝſŝŶŝĐŝĂůĚĞůĂ/ŶĚŝŐğĐŝĂ, &ç›Ùã›Ý͕D͕͘W箦͕͘D͘ϮϬϭϰ͕͞Intervenció al Girona, p. 268-276. ũĂĐŝŵĞŶƚ ĚĞů ŽƐĐĂƌƌſ ;^ĂŶƚ :ŽĂŶ ůĞƐ &ŽŶƚƐ͕ ůĂ ʽÊۗƒ͕E͕͘&Ù®¦Ê½ƒ, J. 2010, ͞džĐĂǀĂĐŝſĂƌ- 'ĂƌƌŽƚdžĂͿ͕͟Dotzenes Jornades d’Arqueologia de ƋƵĞŽůžŐŝĐĂĂůƐ,ŽƌƚƐĚĞůĐĂƌƌĞƌdĂůůĂĨĞƌƌŽϮϬϬϴ les Comarques de Girona, Besalú, p. 143. ;ĞƐĂůƷ͕'ĂƌƌŽƚdžĂͿ͕͟Desenes Jornades d’Arque- 'ƒÙ‘°ƒ, J. L. 2005, “Indoeuropeos en el Nordes- ologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, p. te”, Acta Paleohispanica, IX, p. 235-258. 401-404. GÌÛþ, J.M. 1999, “Los conceptos de “Iberia” e ›,Êþ, J. 1995, “Notas sobre nuevas y viejas “Ibero” en Estrabón”, ^W>, 8, p. 159-187. leyendas monetales” a M.P GƒÙ‘°ƒ, Z͘D͘ SÊ- Ùƒ½͕>ĂŵŽŶĞĚĂŚŝƐƉăŶŝĐĂ͘ŝƵĚĂĚLJdĞƌƌŝƚŽƌŝŽ, 'ÌÛþ, M. 1949, “dĂďĞůůĂĞĞĮdžŝŽŶƵŵŵƉŽƌŝ- Madrid, p. 317-324 (Anejos de Archivo Español tanae”, Misceláneas. Historia, Arte, Arqueolo- de Arqueología, XIV). ŐşĂ͘WƌŝŵĞƌĂƐĞƌŝĞ͕>ĂĂŶƟŐƺĞĚĂĚ͕p. 331-225.

ÊðĦç›þ, A.J. 1983, “Los terminos “iberia” LƒÃÊ¦½®ƒ, N. 1959, “Una nuova popolazione Ğ͞ŝďĞƌŽƐ͟ĞŶůĂƐĨƵĞŶƚĞƐŐƌĞĐŽůĂƟŶĂƐ͗ĞƐƚƵĚŝŽ pirenaica: gli Olossitani”, ZĞǀŝƐƚĂĚŝ^ƚƵĚŝ>ŝŐƵƌŝ, acerca de su origen y ambito de aplicación”, >Ƶ- XXV, p. 147-161. centum, II, p. 203-224. >½ÊٛÄÝ͕:͘D͕͘WÊÄÝ͕ E. 1987, ͞ůƌĞĐŝŶƚĞĨŽƌƟ- &Ù®¦Ê½ƒ, J. 2010, “La intervenció arqueològica ĮĐĂƚŝďğƌŝĐĚĞůWƵŝŐĂƐƚĞůůĞƚ;>ůŽƌĞƚĚĞDĂƌ͕ůĂ de l’any 2009 a l’Era d’en Xiua (Besalú, la Gar- ^ĞůǀĂͿ͘ džĐĂǀĂĐŝŽŶƐ ϭϵϳϱͲϭϵϴϲ͕͟ Tribuna d’Ar- ƌŽƚdžĂͿ͗ůĂƚŽƌƌĞ>ĂƌĚĞƌĂ͕͟Desenes Jornades d’Ar- ƋƵĞŽůŽŐŝĂϭϵϴϲͲϭϵϴϳ, p. 49-58. queologia de les Comarques de Girona, Arbúci- DƒÙã°Ä͕͕͘ƒÝƒÝ͕^͕͘ʗ®Äƒ͕&͕͘DƒÙ¦ƒ½½͕:͕͘ es, p. 407-412. —›Wك—Ê, G. 2004, “La zona 14 de l’oppdium &Ù®¦Ê½ƒ͕:͕͘&›ÙٛÙ, A. 2014, Intervenció arque- del Puig de Sant Andreu d’Ullastret. Un conjunt ològica al sector sud de la Devesa (Besalú, La arquitectònic dels segles IV i III aC”, Cypsela, 15, 'ĂƌƌŽƚdžĂͿ͕Dotzenes Jornades d’Arqueologia de p. 265-284. les Comarques de Girona, Besalú, p. 294. D®Ø盽͕/͕͘^ƒ¦Ù›Ùƒ, J. 2004,͞džĐĂǀĂĐŝŽŶƐĂůĂ &Ù®¦Ê½ƒ͕:͕͘&›ÙٛÙ͕͕͘&ç›Ùã›Ý, M. 2008, “Pros- ĂƐĂ ĚĞ ůĂ DŽŶĞĚĂ ;ĞƐĂůƷ͕ ůĂ 'ĂƌƌŽƚdžĂͿ͕͟ Se- ƉĞĐĐŝſŝĞdžĐĂǀĂĐŝſĂůƐŚŽƌƚƐĚĞůĐĂƌƌĞƌdĂůůĂĨĞƌƌŽ͕ tenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques njŽŶĂĚĞůĂĞǀĞƐĂ;ĞƐĂůƷ͕'ĂƌƌŽƚdžĂͿ͕͟Novenes de Girona, La Bisbal d’Empordà, p. 377-382. Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Gi- Eʽ½ƒ͕:͘D͕͘ƒÝƒÝ, J. 1984, Carta arqueològi- rona, l’Escala – Empúries, p. 259-266. ca de les comarques de Girona. El poblament Ě͛ğƉŽĐĂƌŽŵĂŶĂĂůE͘͘ĚĞĂƚĂůƵŶLJĂ͕Girona. &ç›Ùã›Ý͕D͕͘'ÊÄþƒ½Ê͕͕͘'ÊÄþ ½›þ͕,͕͘>Ì֛þ͕ ͕͘ WÊÄÝ͕ ͕͘ Zʗٮ¦Ê͕ ͕͘ ZÊò®Ùƒ͕ E͕͘ sƒÙ¦ƒÝ͕ W®, M. 2008, ͞ůƐƚĞƐƟŵŽŶŝĚĞůƐOlossitani a les ta- ͕͘ d›®ø®—ÊÙ͕  ͘ 2002, “L’establiment rural” a ďĞůůĂĞĚĞĮdžŝŽŶƵŵĞŵƉŽƌŝƚĂŶĞƐ͟Ă:͘'ƵƟĠƌƌĞnj;ĐŽ- ͘WÊÄÝ (dir.), Mas Castellar de Pontós (Alt Em- ord.), Història de la Garrotxa, Girona, p. 153-155. El món ibèric en alguns dels territoris del posterior comtat de Besalú. De la formació a la integració al model romà (s. VI-III aC)

W箦, A. M. 2014, “Prospecció al jaciment del Puig de Santa Magdalena (Maià de Montcal, la 'ĂƌƌŽƚdžĂͿ͕͟Dotzenes Jornades d’Arqueologia de ůĞƐŽŵĂƌƋƵĞƐĚĞ'ŝƌŽŶĂ͕ϮϬϭϰ͕ Besalú, p. 155- 157..

Zʗٰ¦ç›þ͕ ͕͘ ½‘ƒ½—›͕ '͕͘ '›Ä°Ý, M.T. 1984, “El material arqueològic del poblat ibèric de la WĂůŽŵĞƌĂ;^ĞƌƌĂĚĞ&ŝŶĞƐƚƌĞƐ͕ůĂ'ĂƌƌŽƚdžĂͿ͕͟Re- vista de Girona, 106, Girona, p. 29-38

^ƒ¦Ù›Ùƒ͕ :͕͘ ^çٛ—ƒ, M. 2006, “El poblament ĂŶƟĐ ŝ ŵĞĚŝĞǀĂů Ăů ǀŽůƚĂŶƚ ĚĞ ^ĂŶƚĂ DĂƌŝĂ ĚĞ Besalú: les dades arqueològiques”, a '͘ ÊãÊ sƒÙ›½ƒ (coord.), Relíquies i arquitectura monàs- ƟĐĂĂĞƐĂůƷ͕Besalú, p. 105-150

ã®Ù »ͬ¹ϯϭ, dĂďƵůĂ/ŵƉĞƌŝŝ ZŽŵĂŶŝ͘ ,ŽũĂ <ͬ:Ͳϯϭ͘ Pyrénées Orientales-Baleares, Madrid, 1997.

dٛÃʽ›—ƒ͕:͕͘ƒÝãƒÄù›Ù, P. 2006,͞>Ă'ĂƌƌŽƚdžĂ d’Empordà, un paisatge romanitzat?”, Actes del Congrés: el paisatge, element vertebrador de 19 ůĂŝĚĞŶƟƚĂƚĞŵƉŽƌĚĂŶĞƐĂ;&ŝŐƵĞƌĞƐ͕ϮϬ͕ϮϭŝϮϮ Ě͛ŽĐƚƵďƌĞĚĞϮϬϬϲͿ͕sŽů͘/͕&ŝŐƵĞƌĞƐ͕Ɖ͘ϮϱϬͲϮϱϰ͘