sign in sign up
<<
Home , Sant Joan les Fonts, Viladrau

AREES DE MUNTANYA

La població de la muntanya gironina

ISABEL PUJADAS tament de Política Territorial; la pu­ —Moviment Natural de la Població, ENRIC MENDIZÁBAL blicado de l'estudi global, encara 1975-1979. ANNA CABRÉ en curs, és prevista per a l'any 1987. —Sistema d'lnformació Territorial L'especificitat d'aquest estudi de Catalunya (SITC). és, per una banda, la seva orienta­ En total, les Comarques i Zones resentem molt breu- do essencialment demográfica i, de Muntanya comprenen 222 muni­ mentaquí, perales tambó, la seva exhaustivitat, car s'hi cipis (23,7% deis municipis cata- comarques i per ais estudien prácticament tots els fe- lans), 11.424,4 km^ {35,8% del municipis gironins nómens i trets demográfics per ais territori cátala) i comptaven, el de muntanya, algu- quals hi ha dades, per a un període marp de 1981, 246.289 habitants (el nes dades i resul­ estés i amb el máxim detall territo­ 4,1% de la població catalana). Així, táis extrets de l'estudi que, per en- rial possible. L'estudi compren així dones, els municipis de muntanya cárrec de la Direcció General de tres nivells territorials: comarca (o son mes extensos i molt menys Política Territorial de la Generalitat zona), municipi i entitat de pobla­ poblats que la mitjana deis munici­ de Catalunya i sota el títol Població i ció, per al període 1950-1981, deta- pis catalans. llant els decennis 1951-1960,1961 - Poblamenta la Muntanya Catalana, Els municipis gironins de mun­ 1970 i 1971-1980 i els quinquennis es realltza actualment al Centre tanya son 56, és a dir, la quarta part 1971-1975 i 1976-1981. d'Estudls Demográfics. Una pri­ deis municipis de muntanya cata­ mera serie de dotze Estudis Demo- Les fonts utilitzades son les se- lans: 3 d'ells son a la zona del gráfics, corresponents a les nou güents: -, 21 a la Gar- comarques i a les tres zones reco- —Censos i Nomenclátors, 1950, rotxa, 21 al Ripoilés 111 a la Cerda- negudes per la Llei de Muntanya, 1960, 1970, 1981. nya; compten en conjunt, i sempre será publicada ben aviat peí Depar- —Padrons d'Habitants, 1975,1981. en xifres de 1981,95.684 habitants,

CERDANYA

RIPOLLES

GARROTXA

LLEGENDES

MENVS DE -5 DE -5 A -2 •E -2 A O DE O A 2 MES DE Z

la,a de cr BL umant anuaL acumuLatLva 15¡ I

EVOLUClO DE LA POBLACld 1950-81

Q 529 Revista de Giiona DOSSIER

GARROTXA ,

LOCAlITZACld DELS MUNIGIPIS ^SíJ, LOCAUrZACrÓ DELS MUNICIPIS

13

/12''\14Í 11 V, / J

J \ >• (•' Q ^ , .1 1 .''- r" 16

•\. 15

/• • ^-"''' 23 Argelagunr ^^y ''18 i 19 I _ --I Besalú t2. Sales do LlicrcT 13. rjant Anjol de FJrLfstreñ Caal,'!llfollit dfi 3a Roca 14. Sant Fnliu dn Pall.irols 1. tínHip'Iouaiinl l'^- (JupraJ lj!; 'S* tlumpOÍ 1 r'R 11, EIib'':i de S'rpscr Hdla d^ MoriLcol z. IS- Saiit Ferriol 3. C:iiti|>rodnn Ib. Ripi'll Mi eres 10- SaiiL Jíiíjitic do l.J i(?i oa rt. (lumhi-i'n ir,. íifKil Joan di' If.-ü Abad t>. Llanar H ijiml l'aii di! íl^pur-lpi! HonLagut 17. Sant; Joan ICH ¡'"ont.f! r/. fi. IcR LlunfJCfi JO. üanl 'Jnií'zf d" Ilcünra OIoL IS. fiíinta Pau 7. Mol L6 19. Huiita Míiriíi lis- HfRnrü B. HoiileHqniíi PO. Les I'laiiKa tJ'IlosloIes !:ft<-iiPfF. 13. Torl-oJ-ia fí. 0/',a;iSn í'l . Tivifí Lcs PiCEca 2(3. La Valí d ' en Han 10 PíUoJfi-fíla P^, VíilHo/'oiiii r!r riijn'li'' 11 Parí!! fiPi; ."3. Vidiü II íu [laura 21. Lis V.-iLl de iíi.iiiya 1? I'iaiwl fs ^•4, Vil.iJ loT!(i.a de TiT

és a dir, el 20,5% de la població gironina i el 38,8% de la població de muntanya catalana. El municipi de muntanya gironí té dones, de mit- jana, una població mes important CERDANYA que et municipi de muntanya cá­ LOCALIT2ACIÓ DELS MUNICIPIS tala. La informado que presentem aquí prové deis estudis demográ- fies comarcáis; les dades globals a nivel! comarcal comprenen dones el conjunt de les comarques que son totalment o pareialment gironi- nes, és adir, que inclouen els muni- cipis lleidatans de la Cerdanya i els municipis barcelonins deis Ripo- llés; en referir-nos al conjunt de la muntanya gironina, ho farem amb un sentit ampli, afegint at total d'a- B)^-.:H- questes tres comarques els munici­ pis gironins de l'área Montseny-

1. Alp 9. Ues Guilleries, pertanyents a les comar­ ques de la i d'. Amb un 2. Bellver

La població gironina de munta­ nya residía, l'any 1981, en 369 enti-

530 ^ñ AREES DE MUNTANYA

Taula 1. Població segons la grandária de Tentitat, 1950 i 1981. grans diferencies; sembla dones que l'altitud no és per si sola, en aquest cas, un factor determinant, 1950 1981 sino que en tot cas actúa en combi­ Habitants entitats poblado % entitats poblado % nado amb altres factors (grandária, accessibilitat, morfología, etc.). 1-20 60 613 0,64 110 1.071 1,11 Precisament un deis factors que 20-50 112 3.875 4,32 94 2.986 3,11 semblen teñir mes influencia sobre 50-100 105 7.684 8,56 70 4.788 5,01 l'evolució demográfica d'una entitat 100-200 99 13.902 15.51 38 5.250 5,48 és el seu carácter concentrat o dis- 200-500 47 14.387 16,04 28 7.622 7,96 pers. Comparat amb altres zones 500-1000 14 9.812 10,95 14 9.384 9,81 de la muntanya catalana, el pobla- 1000-2000 8 11.251 12,55 5 7.458 7,80 ment de la muntanya gironina no és 2000-5000 3 8.766 9,78 7 22.297 23,31 particularment disseminat: tan sois + 5000 2 19.374 21,61 2 34.829 36,41 13 municipis gironins, localitzats principalment a la Garrotxa i l'AIt Total 450 89.664 100 369 95.684 100 Ripollés, teñen mes del 50% de la població disseminada, mentre que tats de població habitades; l'any de localitats de mes de mil habi­ 20 municipis en teñen mes del 85% 1950 se n'havien comptat, en el tants, i en particular i , les vivint en nucli concentrat. En con­ mateix territori, 450. Com es pot dues mes grans. Aixó fa molt difícil junt, només el 15% de la població observar a la Taula 1, son les enti­ esbrinar les influencies que sobre de la muntanya gironina (14.350 tats mes petites les que han desa- el creixement de la població han habitants, aproximadament) viu en paregut o tendeixen actualment a la tlngut respectivament ('altitud I la habitat dispers, que es localitza desaparició, mentre que les mitja- grandária del nucli, que es presen­ sobretot en els municipis menys nes o grans s'han mantingut. ten estadisticament associades; poblats. Entre 1950 i 1981, la pobla­ ció disseminada s'ha reduVt del Sembla que la grandária que així, dins la població gironina de muntanya, la que residía peí da- 41,3% al 16% al Ripollés i del separa les poblacions creixents de 33,38% al 15% a la Garrotxa, pero les decreixents correspon ais 500 munt deis 800 metres hl represen- tava el 40% el 1950 i el 27% el 1981, ha augmentat lleugerament a la habitants; per sota d'aquest nivell, Cerdanya, sens dubte a causa de la el progressiu despoblament expli­ pero aixó pot ser molt bé l'efecte de la grandária mes que el de l'altitud. importancia del factor turístic i de la ca l'acumulació d'entitats en la ca- segona residencia. tegoria 1-20 habitants, que prece- Podria pensar-se també que la deix l'abandó total. diferent evolució segons l'altitud fos igualment la tradúcelo de diver­ La dimensió mitjana de les enti­ ses dinámiques comarcáis, car hi El creixemen.^ de la població tats gironines de muntanya ha estat ha una gran diferencia d'altitud mit­ Entre 1950 i 1981, la població de sempre reduVda i actualment en­ jana segons les comarques, com la muntanya gironina ha crescut cara ho és mes: l'any 1981, el 74,2% ho il.lustra la Taula 2; així, mentre el 7.020 habitants, es a dir, el 8%. És de les entitats comptaven menys de 90% de la població de la Garrotxa poca cosa si es compara amb el 100 habitants i el 55,3% menys de viu entre 100 i 500 metres d'altitud, creixement del conjunt de Catalu­ 50; només un de cada quatre nuclis el 67% deis habitants del Ripollés nya, que en el mateix període passá comptava mes de 100 habitants i viuen entre els 500 i els 800 metres i d'uns tres milions i mig d'habitants menys del 8% {29 entitats) en comp­ el 85% deis pobladors de la Cerda­ ais sis milions; pero és una evolució tava mes de 500. Els nuclis de mes nya respiren entre els 1.000 i els notablement positiva si es compara de 1.000 habitants son tan sois ca- 1.300 metres. Si es considera, pero, amb el conjunt de la muntanya ca­ torze, dotze d'ells gironins: Olot i el creixement de conjunt de cadas- talana, que ha conegut en paral.leí RIpoll (mes de 10.000), Puigcerdá, cuna de les tres comarques entre una evolució de signe negatiu. Una i Sant Joan de 1950 i 1981, no s'hi observen les Abadesses {mes de 3.000), Camp- observado detallada, a partir de la devánol, , Besalú, i (mes de 1.800), les Planes d'Hosto- les i ; també comptaven mes de 1.000 habitants Taula 2. Població segons l'altitud. 1950 i 1981 Sant Quirze i Besora (provincia de Barcelona) i Bellver de Cerdanya Í987 (provincia de Lleida). 7950 Metres poblado % poblado % El carácter muntanyenc de mol- tes de les localitats de mes de 1.000 s.i. n 8.764 9,88 2.009 2,10 habitants passa sovint desaperce- 100-500 30.676 34,60 40.617 42,45 but a causa de la intensa activitat 501-800 21.971 24,78 29.494 30,82 industrial que hi té lloc i que s'o- 801-1000 10.032 11,32 8.373 8,75 posa a la tópica visió bucólica de la 1001-1300 14.670 16,55 13.313 13,91 muntanya, i també perqué aqües­ + de 1300 2.551 2,88 1.878 1,96 tes entitats teñen generalment una localització de poca altitud; és pre- Total 89.664 100 95.684 100 cisament en les altituds inferiors a 800 m. on se sitúen la gran majoria (*) s.i.= sense informació.

Universitat de 531 Revista de Giiona Biblioteca I DOSSIER

Taula 3. Muntanya gironina, creixement de la població 1950-1980. L'observació d'aquesta llista ens porta a matisar els efectes de la Montseny- Total muntanya grandária, que només juga molt Anys Garrotxa Ripollés Cerdanya Guilleries gironina clarament en el cas de les capitals comarcáis i nuclis indiscutiblement 1950 39.725 33.209 11.582 4.148 88.664 urbans, com Sant Hilari; fora d'ells, 1960 40.640 34.621 11.794 3.972 91.027 ni els municipis creixents son els 1970 44.001 33.851 12.565 4.973 95.390 mes grans ni tots els grans han 1975 44.235 32.957 12.548 5.021 94.761 estat creixents. A part deis dos ca­ 1981 44.942 32.958 12.456 5.328 95.684 sos en qué l'expansió demográfica és determinada peí turismo (Alp i ), en els altres sembla perfilar­ se, com a factor molt important, la nen mes habitants l'any 1981 que Taula 3, permet constatar que el proximitat d'un nucli urbá; aixó és l'any 1950; tres pertanyen a la Cer­ creixement mes important s'ha particularment cert en el cas de les danya, 5 a la Garrotxa, 4 al Ripollés i produll ais municipis gironins de rodalies d'Olot, que configuren una un al Montseny-Guilleries. A conti- l'área del Montseny (Sant Hilari, diminuta "área metropolitana". i ), mentre que nuació en donem una llista, per la Garrotxa i la Cerdanya experi­ ordre decreixent de dinamisme, Si s'analitzen per separat els menten un creixement mes lent, acompanyats del seu creixement components natural I migratorl del aproximadament del mateix ordre; anyat mitjá acumulatiu durant tot creixement demográfic (anys 1975- el Ripollés, en canvi, no guanya el período: 1979, ets únics disponibles), s'ob- serva com es troben molt relacio- població i fins i tot perd habitants 1. Alp (2.97%) nats entre si i amb la grandária del entre 1960 i 1981. 2. Besalú (1,90%) municipi. Considerant el conjunt de Com ja havfem comentat ante- 3. Olot (1,71%) la muntanya gironina, s'observa riorment, el creixement de les enti- 4. Campdevánol (1,67%) que tots dos components son regu- tats es veu molt relacionat amb llur 5. Puigcerdá (1,61%) larment creixents amb la grandária grandáha, com ho fa palés la Taula 6. Sant Hilari (1,52%) del municipi; mentre que els de 4. La considerado de categories no 7. Ripoll (1,14%) menys de 500 habitants decreixen ha d'ocultar, pero, que son molt 8. (1,02%) per ambdues causes, els de 500 a pocs els municipis realment crel- 9. Sant Joan les Fonts (0,92%) 5.000 teñen creixement natural xents i que son ells els que arrosse- 10. Llívia (0,66%) positiu, sobrecompensat, pero, per guen en sentit ascendent les cate­ 11. Sant Joan un creixement migratorl negatiu; gories a les quals pertanyen. de les Abadesses (0,27%) només la categoría de mes de 5.000 En realitat, els 56 municipis gi­ 12. Les Planes d'Hostoles (0,15%) coneix un creixement migratorl ronins de muntanya, només 13 te- 13. Sant Pau de Seguries (0,01%) positiu. L'análisi detallada a nivetl municipal mostra, pero, que, se- gons la nostra estimado del saldo Taula 4. Evolució de la població scígons la grandária de les entitats l'any 1950. migratorl, durant aquests quatre 1950-1981. anys han rebut una immigració neta galrebé tots els municipis mes Habitants 1950 Increment ab Increment reiatiu (%) amunt registrats com a globalment creixents (amb l'excepció de Puig­ n.e. n 1.848 cerdá, Campdevánol, Alp i les Pla­ 1-20 - 283 -46,16 nes d'Hostoles) i alguns altres: 20-50 - 977 -25,21 Viladrau, Ger, Guils, Camprodon, 50-100 - 4.434 -57,70 Ribes de Freser i . 100-200 - 6.799 -48,90 200-500 - 5.740 -42,87 El moviment migratorl, molt 500-1000 5.920 60,33 mes diferenciat que el moviment natural, és l'auténtica variable ex­ 1000-2000 5.677 50,46 plicativa de l'evolució demográfica. + de 2000 11.808 42,00 D'una banda, la seva influencia so­ {*) n.e.= noves entitats de població d'engá de 1950. bre l'estructura per edats i per estat matrimonial el fa inicidir en el movi­ ment natural, que tendeix a evolu­ cionar en idéntic sentit: així, l'e- Taula 5. Creixement natural I creixement migratorl (taxes per 1000) migració, que provoca envelliment i Anys 1975-1979. soltería, fa augmentar la mortalitat i fa disminuir la nupcialitat i la natali- Grandária Cerdanya Garrotxa Ripollés Conjunt (') tat; la immigració, que rejoveneix i Municipi natural migr. natural migr. natural migr. natural migr. aporta individus dinámics, dismi- nueix la mortalitat i fa augmentar la - de 500 0,61 -21,11 -1,75 -31,76 -1,10 -27,71 -0,84 -26,15 nupcialitat i la natalltat. D'altra ban­ - de 2000 3,19 -14,49 0,49 -11,12 -0,94 -18,86 0,82 -13,59 da, el moviment migratorl está molt 2000-5000 3,10 -15,05 2,86 - 4,26 2,95 - 7,94 directament relacionat amb les ca- + de 5000 9.43 -15,83 5,40 9,74 3,55 5,04 5,45 4,93 racterístiques sócio-económiques Comarca 6,19 -15,13 3,56 - 0,54 2,40 - 3,53 3,49 - 3,63 de l'indret: activitat económica, equipament, manera de viure, etc.. (*) No compren Espinelves, Sant Hilari i Viladrau. 532 Q AREES DE MUNTANYA

LLEGEMDES

MENVS nE -1 DE -I A O oe a ^ 2 ^ ÜE 2 ' 1 MES •£ 1

EVOLUCrÚ DELS HABITATGES 1970-81

(a la vegada relacionats amb la d'aquesta comarca, el creixement Ció per part deis residents habituáis grandária). Així, dones, les migra- anual acumuiatiu deis habitatges de mes d'un habitatge, com a con- cíons son el principal tret d'unió és superior al 2%, donant-se les seqüéncia de la modernització de entre la població í el medi. máximes a Alp, Das, Llívia, Urús i l'hábitat sense destrucció de l'habt- Puigcerdá. Pero també son molt tatge anterior, tret també lligat a la importants els increments deis habi­ particular ocupació estacional d'a­ Els habitatges tatges al Ripollés i a la Garrotxa, questa zona. que de 1961 a 1981 representen el En tot cas, és evident que l'ex- L'estancament demográfic de la 55,3% i el 71,8%, respectivament; traordinari superávit d'habitatges muntanya gironina contrasta amb en aqüestes dues comarques, des­ tradueix l'existéncia d'una població el fort augment que hi ha experi­ taquen principalment els municipis de fet importan', de carácter esta­ mental el nombre d'habitatges, que de tipus turístic. com Setcases, Pla­ cional, de cap de setmana, etc. Aixó ha passat de 26.000 l'any 1960 a ñóles i , encara que també planteja, un cop nés, la convenien­ 46.000 l'any 1981. hagi estat molt elevat el creixement cia d'elaborar algún tipus d'indica- deis habitatges a municipis mes La construcció de nous habitat­ dor que representi realment tota la própiament urbans com Besalú, ges, tot I que afecta de forma mes presencia humana en un territori i Olot, Sant Joan les Fonts i Ripoll. intensa els nuclis de mes de 500 no sois la deis residents habituáis. La discrepancia entre evolució habitants, és un fenomen estés per Per aixó caldria una informado fi­ deis habitatges i evolució demográ­ tot el territori muntanyenc; en el dedigna sobre població de fet al fica és una qüestió encara insufi- conjunt deis 56 municipis gironins llarg de l'any que ara per ara no es cientment estudiada. Sembla evi- de muntanya, només a 9, els mes recull. Si es consideres !a població dent que el principal factor explica- regressius de la Garrotxa i el Ripo- des d'aquest angle, segurament tiu d'aquest fet és la residencia se­ llés, hi decreix et nombre d'habi­ que la muntanya gironina, i la mun­ cundaria. Hígada tant al turisme tatges. tanya catalana en general, donarla d'estiu com al d'hivern. No obstant una impressió molt mes dinámica. Els "booms" de la construcció aixó, hi ha punts que caldria investi­ mes espectaculars es donen a la gar igualment, com son la tenden­ Cerdanya, amb un increment del cia a la disgregado de les famílies nombre d'habitatges del 134% en­ polinuclears i la possible acumula- Activitat económica tre 1961 i 1981; en tots els municipis Un deis trets mes origináis de la Taula 6: Increment deis habitatges segons la grandária de l'entitat muntanya gironina és l'estructura de la seva activitat, en qué predo­ 1961-1981. mina molt darament la industria. Així, i amb dades de 1975, només Habitants Habitatges Increment 1960-1981 un deis 56 municipis gironins de muntanya, Alp, té mes del 50% de la 1950 1960 1981 absolut reiatlu població activa ocupada al sector - 100 3.483 4.957 1.474 42,32 tercian, i només 18 en teñen mes 100-500 6.792 8.361 1.569 23,10 del 50% ocupada al sector agrari: 500-1000 2.888 7.992 5.104 176,73 Bolvir, Das, Ger, Guils, Isóvol, Me- 1000-2000 3.844 7.288 3.444 89,59 ranges i Urús, a la Cerdanya; Beu- + 2000 9.174 17.630 8.456 76,57 da, Mieres, , Q 533 Revista de Giiona DOSSIER

A Setcases, les activitats tradicionals de muntanya conviuen amb l'augment espectacular deis habitatges turístics.

Sales de Llierca, i Sant Jaume de 1981, per tal de mesurar els efectes mes tmportant amb vista al futur, és Llierca, a la Garrotxa; i Molió, Pal- de la crisi económica sobre l'activi- un exemple antológic de la relació merola, Pardines, Setcases, i tat de la poblado. Sembla, pero, entre els factors físics i estructuráis Vallfogona, al Ripollés. En canvi, 27 probable que se n'hagin mantingut peí biaix de la historia: les particu- municipis teñen mes del 50% deis els trets mes característics. lars característiques físiques de la actius ocupats al sector secundar!: muntanya gironina atragueren l'ac­ Espinetves, Sant Hilari i Viladrau; tivitat industrial en els temps en qué Puigcerdá; , Besalú, En conclusió les fonts d'energia eren un factor Castellfollit, Montagut, Olot, les molt determinant; les industries Planes, les Preses, , Sant Podem dir, en resum, que la han sobreviscut, pero, a aquests Aniel, , Sant Joan les muntanya gironina presenta a la condicionaments i la seva presen­ Fonts, Tortellá, Campdevánol, Cam- vegada trets característics de tota cia, i la de la poblado activa que s'hi pelles, Camprodon, Gombrén, Lla- la muntanya catalana i trets que li relaciona, s'ha convertit en el prin­ nars, les Lloses, Ribes, Ripoll, Sant son específics. Podríem esmentar cipal factor estructural de l'área, Joan de les Abadesses, Sant Pau entre els primera: actuant sobre els moviments mi- de Segurles i Vidrá. En aquest grup gratoris, la grandária deis munici­ — el despoblament intens de la es troben, precisament, les locali- pis, la manera de viure, les rela- major part del territori, tats mes importants de la muntanya cions familiars i socials, etc. gironina. — la concentració ais caps de co­ marca i municipis mes grans, És sens dubte l'existéncia d'a- Encara que la construcció és un — la forta emigrado, quest tipus d'activitat la que explica subsector digne d'esment a tot ar- — la nupcialitat I fecunditat baixes, el major dinamisme de la muntanya reu, i en particular a la Gerdanya, traduVdes en un creixement natural gironina dins del marc cátala i la com ho mostra et cretxement inin- feble o negatiu, carta mésfortaa jugar amb vista al terromput del nombre d'habitat- — el progressiu envelliment de la seu desenvolupament futur. ges, la importancia del sector se­ poblado, cundan s'explica paró, majoritária- — el baix potencial de creixement ment, per una activitat industrial de demográfic. caire tradicional. Les caracterfsti- Entre els trets específics cal es­ ques d'aquesta activitat fan que l'ac- mentar: tivitat femenina sigui de lluny, en la — la superior densitat, major part d'aquesta zona, la mes — lamajorgrandáriadelesciutats, elevada de Catalunya: 43,2% de les — el manteniment del nivell demo­ dones d'edat activa al Ripollés, gráfic global, sense regressió, 44,5% a la Garrotxa. I'any 1975. — la intensitat de l'activitat indus­ Malauradament, no disposem trial, molt darament majoritária. iMbal Pujadas, Enríe Mendizábal i Anna Cabr4 son mem- de les xifres equivalents per a I'any Aquest darrer aspeóte, potser el brea del Centre d'Estudís Domogfáfics de Barcelona. 534 I