DOCSLIB.ORG

Provincia De Gerona

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Provincia De Gerona - 102 -- PROVINCIA DE GERONA . Comprende esta provincia los siguientes ayuntamientos por par t PARTIDO DE LA BISBAL. BAGUR . BISBAL (LA). CALONGE. CASAVÉLLS . CASTELL DE AMPURDÁ . CORSA . CRUILLES . FotxÁ. FONTANILLAS . FONTETA. GUALTA. MONÉLLS . 1 PALAMÓS. PALAU - SATOR. PALS . PARLARÁ. PERA (LA ) . PERATALLADA . SAN FELIU DE GUIXOLS . SAN JUAN DE PALAMÓS . SAN SADURNf. SANTA CR I TALLADA (LA) . TORRENT. TORROELLA DE MONTGRÍ. ULLÁ. ULLESTRET. VALL- L PARTIDO DE FIGUERAS. AGULI.ANA. ALBAÑÁ. ALFAR. AVIÑONET . BAJOL (LA). BORRASSÁ. BUA CABANELLAS . CADAQUÉS. CANTALLÓPS. CAPMANY. CASTELLÓN DE AMPURIA S CRESPIÁ . DARNIUS . DOSQUÉRS. ESPOLLA . FIGUERAS. FORTIÁ . GAR1 JUNQUERA (LA). LLADÓ . LLANSÁ . LLERS. MASARACH . MASSANET DE CABRÉNYS . Mc NAVATA. ORDIS. PALAU DE SANTA EULALIA . PALAU-SABARDERA . Pa PONT DE MOLÍNS . PONTÓS. PORT -BOU . PUERTO DE LA SELVA . RABÓ SAN CLEMENTE SASEBAS. SAN LORENZO DE LA MUGA . SAN MIGUEL DE FLUVIÁ . SANTA LEOCADIA DE ÁLGAMA . SELVA DE MAR . TARABAUS. TERRADAS. VILABERTRÁN . VILAFANT. VILAJUIGA . VILAMACOLUM . VILAMALLA . VILAD►1 VILANOVA DE LA MUGA . VILASACRA . VILAT ENIM. VIUR1 PARTIDO GERONA . AIGUAVIVA . ALBÓNS. AMER. ARMENTERA . BAÑOLAS . BÁSCARA . BELLCAII CAMÓS. CAMPLI.ONCH. CANET DE ADRI . CASSÁ DE LA SELVA . CELRÁ. CORNELLÁ . ESCALA (LA) . ESPONELLÁ . FLASSÁ . FONTCUBERTA . FORNÉLLS D1 GERONA . JAFRE. JUYÁ. LLAGOSTERA . LT AMBILLAS . MADREMAÑA. PALAU-SACOSTA . PALOL DE REBARDIT . PORQUERAS. QUART. SALT. SAN ANDRÉ: Gerona Tomo I. Resultados definitivos. Detalle por provincias Fondo documental del Instituto Nacional de Estadística 1/8 -- 103 - PAFFTIDO DE PU ICGCIE:RDÁ. ALP. BOLVIR. CAIXÁNS. CAMPDEVÁNOL. CAMPELLAS. CAMPRODÓN . CARÁLPS . GER . GOMBRENY. GUILS. ISÓBOL. LLANÁS. LLIVIA. LIOSAS (LAS). MARANGE PALMEROLA . PARDINAS. PARROQUIA DE RIPOLL . PLANOLAS. PUIGCERDÁ. ] -nAN JUAN DE LAS ABADESAS . SAN PABLO DE SEGURIES . SETCASAS . TOSAS. URTG. VIDRÁ . VILADONJA. VILALLONGA . VILALLOVENT . PARTIDO »In SANTA COLOMA DR FJLRNÉS . ANGLÉS. ARIBUCIAS . BLANES. BREDA. BRUÑOLA . CALDAS DE MALAVELI ESPI ELVAS . HOSTAIRICII . LLORET DE MAR . MASSANAS . MASSANET DE LA SE L RIUDARENAS. RIUDELLÓTS DE LA SELVA . SAN ANDRÉS SALOU . SAN FELJ SAN HILARIO SACALM . SANTA COI.OMA DE FARNÉS . SELLERA (LA) . SILS. VIDRERAS. VILADRAU . VILOVI. TOTAL DE LA PROVINCIA. PARTIDOS JUDICIALES . 6 . AYUNTAMIENTOS . Gerona Tomo I. Resultados definitivos. Detalle por provincias Fondo documental del Instituto Nacional de Estadística 2/8 104 -- - CENSO DE LA POBLACIÓN DE 1 9oo. PROV : RESIDENTE S NI1R O (3 ) (1 ) (2 ) AYUNTAMIENTOS . Presentes . Ausentes. TRANSEUN' Varones . Hembras. Varones. Hembra :. Varones . líen' 1 Agullana 463 749 769 23 IS 6 2 2 Aiguaviva 11 4 2S6 271 6 6 8 Albañá 62 142 124 1 3 7 4 4 Albóns 15 6 286 2 77 13 II 31 ] 5 Alfar 93 148 1 47 21 II 8 6 Alp 1 73 283 281 24 5 1 7 7 Anter . 622 1 360 1 309 6 5 1 4 8 Anglés 44 4 S ;1 786 4 S 5 9 Arbucias 82 1 1 796 1 739 44 24 4 2 30 10 Argelagaer . 2I 0 400 43 1 J 5 5 11 Annentera 23 1 4 1 7 4 2 3 17 12 I 12 Aviñonet 18 2 248 2 78 27 30 l 6 13 Baget 200 596 483 9 5 I 0 14 Bagur 482 886 I o16 9 4 3 15 Bajol (La) 7 5 III 104 4 5 1 5 16 Bañolas 1 244 2 451 2 623 57 I 22 17 Baa 38 1 40 23 1 8 18 Báscara 2 35 839s41 5 4253 40 ' 55 4 19 Bassaggda Io8 242 227: 13 II 2 2 20 Batet IO2 206 190 21 Begudá 535 1 099 1 102 S 3 22 Bellcaire I24 220 2I0 29 12 1 23 Beaalú 368 620 61L. 1 55 65 1 2 24 Bescanó 498 948 967 Z,0 20 24 25 1 Buda 1 3 5 330 285 16 15 4 26 Bisbal (La 1 21 5 2 206 2 334 97 54 49 27 Blanes 1 293 2 386 2 496 52 16 40 28 Bolvir 89 225 190 18 6 1 29 Bordíls 249 460 44 2 1 I » 80 Borraseá 229 359 394 37 38 1 3 31 Breda 369 672 677 65 55 1 5 32 Bruñola 347 724 648 25 31 1 6 33 Buadella 268 222 6 6 2 Gerona Tomo I. Resultados definitivos. Detalle por provincias Fondo documental del Instituto Nacional de Estadística 3/8 — IO5 -- CENSO DE LA POBLACIÓN DE 1 900. PROV1 R ES11 -) E N'1*E S N1Ni: U (3 ) (1 ) (2 ) AlUNTAMILENTOS. Presentes. Ausentes. '1'RANSEUN'I V rones. Hembras . Varones. Hembras . Varones. Henil 45 Canet de Aciri 22 6 504 47S I 2 46 Cantallóps 23 1 366 360 48 22 3 47 Capnlany 226 426 31 II 3 7 48 Capseell 434 948 Si5 2 49 Caríílps 1 5 5 3 i2 2 97 73 23 I 50 Casavélls 8 2 17S 151 7 I2 I » 51 Cassá de la Selva 1 364 2 42 9 2 455 3S 1 3 49 3 52 Castell de Ampnrdá 3G 73 68 2 7 7 53 Castellfullit de la Roca 2I 8 468 513 6 9 2 54 Castellón de Ampurias 695 1 .96 1 325 53 39 44 2 55 Castillo de Aro 30 1 605 579 3 4 1 5( Celrá 404 795 77 2 41 40 S 57 Cerviá 224 383 3 8 7 27 28 7 ! 58 Cistella 1S5 353 35 1 3S 30 6 59 Ciurana 66 128 IoS l0 1 2 60 Cladélls 56 182 190 6 3 61 Colomés Io6 195 16o 24 i6 5 62 Cornellá 286 652 603 » I 63 Corsá 192 313 287 14 25 20 64 Crespiá 15 2 316 280 17 21 6 65 Cruilles 248 466 437 14 12 3 66 Darníua 302 543 583 14 1 3 3 1 67 Das 90 166 1 77 36 IO 5 68 1Yisquérs 37 92 86 I » 3 17 25 2 69 Escala (La) S47 I 219 I 251 30 70 Espinelvas 105 205 209 » 3 71 Espolia 31 6 473 501 294 40 8 72 Espouellá 206 378 378 3 2 3 73 Figueras 3 040 4 688 ¡ 5 067 1 177 2 5 2 398 56 74 á iassá 12 5 236 224 20 l6 l o 75 Foiaá 262 446 47 1 3e 34 40 76 Fontanillas 46 107 1I1 1 I 5 P! ~___A-L__ Gerona Tomo I. Resultados definitivos. Detalle por provincias Fondo documental del Instituto Nacional de Estadística 4/8 CENSO DE LA ('OBLACIÓN DE i 9oo . PROVIN RESIDENTE S \1 MEI: O (3 ) (1 ) i2 ) A1' UNTAA11ENTOS . TRANSEUNT E CÉDULA S Presentes. Ausentes . RECOGIDAS Varones. Hembras . Varunc,. Iicmb►:zs. Varones. Heml)r 89 Gnils 94 208 209 14 9 1 90 Hostalricb 335 615 604 30 l0 78 ¶41 Isóbol 93 176 156 20 9 4 4 92 Jafre 1 45 240 216 I S 19 1 0 93 Jnanetas I11 308 267 1 2 9 3 Í 94 Junquera (La') 408 772 807 3 t 4 3 t 95 Juyá 134 207 223 5 3 Í 96 Llado 325 496 475 t l 18 4 4 97 Llagustera 1 048 I 953 2 172 1 4 9 9 t 98 Llambillas 12I 215 218 5 5 6 ! 99 Llanás 189 334 35 1 8 1 27 1 0 100 Llansá 505 961 854 30 37 1 1 101 Llers 372 613 63o 40 44 28 2 4 102 Llivia . 2 34 432 474 6 3 27 2 2 103 Lloret de Mar 1 041 1 36S Í 1 720 16 7 56 98 104 Liosas (Las) 198 520 467 I 1 2 105 Madreenaiía 220 428 41 9 1 4 22 9 106 Maranges 78 152 136 2 3 21 5 j 107 Masaracll 131 'So { 210 1 8 II 4 108 Massanas 188 403 i 321 20 40 1 ¡ » 109 Massanet de Cabrénys 403 852 796 2 1 16 20 110 Massanet de la Selva 344 744 701 2 3 26 t 6 111 Mayá 125 282 243 » 2 » 112 Mediiíá 80 194 1 43 2 I » 113 Mieras 261 490 477 44 57 42 114 Mollet 82 154 156 l 5 24 I 115 Mollet cerca de Perelada 105 165 171 1 2 17 4 116 Molió 283 444 1 5 30 138 33 1 5 117 Monélls 1 73 173 180 2 5 32 118 Montagut 292 6?4 66o 3 5 20 i 47 119 Montrás 183 3 1 3 304 6 2 » 120 Navata 21 3 394 40 1 1 I 18 1 7 1 al fiirwndw Az~ r énn•7 In 4 '20 Gerona Tomo I. Resultados definitivos. Detalle por provincias Fondo documental del Instituto Nacional de Estadística 5/8 — 107 — CENSO DE LA POBLACIÓN DE 1900. PROVI: RESIDENTE S (MERO .17 (3 ) ur. (1 ) (2 ) AYUNTAMIENTOS. TRANSEUN T CÉDULA S Presentes. Ausentes. RECOGIDAS Varones . Hembras . Varones. Hembras. Varones. Hena l 133 Palmerola 57 1Il S7 10 2 J 134 Palol de Rebardit 99 277 240 135 Pals 395 629 610 3 2 56 3 7 136 Pardivas 139 214 240 53 13 I I S 137 Parlabá 99 206 202 6 4 1 1:38 Parroquia de Besalú 165 42 3 35 2 II 9 I I 139 Parroquia de Ripoll 205 494 4 1 5 II S 39 140 Pan 138 261 268 26 15 20 141 Pera (La) 174 276 279 10 3 142 Peratallada 162 363 324 16 17 9 143 Perelada 377 7 1 7 694 5 3 1 144 Piña (La) 92 252 21 3 145 Planas (Las) 378 792 745 22 S 3 146 Pianolas zoo 212 200 46 1^ 2 147 Port de _Molí»s 149 241 237 2 5 1 0 148 Pontós I1S 228 228 to 12 7 1 149 Porqueras 192 500 442 S 4 1 150 Port-Bou 642 1 230 1266 39 18 5 5 246 23 21 19 I 151 Presas (Las) 449 504 1 5 152 Puerto de la Selva 433 737 632 26 47 153 Puigcerda 635 1074 1265 S6 3 8 89 14 154 Quart 189 397 358 15 l o 155 Rabós 1 44 229 217 14 7 1 5 156 Regencós 84 170 150 S 13 » 157 Ribas 397 79 1 SII SS 29 6i 3 158 Ridaura 258 489 457 15 1 S 159 Riélls 13I 246 262 21 3 1 21 1 160 Ripoll 1 134 2 380 2 427 65 17 7 1 4 161 Ríndarenas 306 667 592 43 66 21 1 162 Ríndellots de la Selva 162 368 382 9 15 5 2 3 163 Ríumórs SS I8I 172 17 10 1 4 164 Rosas 817 1 317 1 336 17 lo 29 165 Rupias 124 199 202 10 8 17 Gerona Tomo I.
Load more

Recommended publications
  • Calendari De Competició
    Federació Catalana de Futbol Calendari de Competicions TERCERA CATALANA, GRUP 15 Temporada 2019-2020 Equips Participants 1.- BASCARA, F.C. "A" (5035) 2.- BEGUR, C.F. "A" (5057) 3.- CADAQUES, U.D. "A" (5157) 4.- NAVATA, C.F. "A" (5066) 5.- BASE ROSES, C.F. "A" (5271) 6.- ROSES, A.E. "A" (5017) 7.- BISBALENC, AT. "A" (5056) 8.- BORRASSA, F.C. "A" (5098) 9.- VILAMALLA, F.C. "A" (5208) 10.- LLERS, C.F. "A" (5160) 11.- PORTBOU, C.E. "A" (5015) 12.- FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 "A" (5351) 13.- PALS, AT "A" (5335) 14.- SANT PERE PESCADOR, F.C. "A" (5043) 15.- TORROELLA, U.E. "A" (5050) 16.- VERGES, C.F. "A" (5247) 17.- VILA-SACRA, U.E. "A" (5257) 18.- CISTELLA CLUB FUTBOL "A" (5326) TERCERA CATALANA, GRUP 15 Página: 1 de 8 Federació Catalana de Futbol Primera Volta Segona Volta Jornada 1 (08-09-2019) Jornada 18 (26-01-2020) BASCARA, F.C. "A" - CADAQUES, U.D. "A" CADAQUES, U.D. "A" - BASCARA, F.C. "A" VERGES, C.F. "A" - BASE ROSES, C.F. "A" BASE ROSES, C.F. "A" - VERGES, C.F. "A" SANT PERE PESCADOR, F.C. "A" - BISBALENC, AT. "A" BISBALENC, AT. "A" - SANT PERE PESCADOR, F.C. "A" FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 "A" - VILAMALLA, F.C. "A" VILAMALLA, F.C. "A" - FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 "A" LLERS, C.F. "A" - PORTBOU, C.E. "A" PORTBOU, C.E. "A" - LLERS, C.F. "A" BORRASSA, F.C. "A" - PALS, AT "A" PALS, AT "A" - BORRASSA, F.C. "A" ROSES, A.E. "A" - TORROELLA, U.E.
    [Show full text]
  • Catalan Modernism and Vexillology
    Catalan Modernism and Vexillology Sebastià Herreros i Agüí Abstract Modernism (Modern Style, Modernisme, or Art Nouveau) was an artistic and cultural movement which flourished in Europe roughly between 1880 and 1915. In Catalonia, because this era coincided with movements for autonomy and independence and the growth of a rich bourgeoisie, Modernism developed in a special way. Differing from the form in other countries, in Catalonia works in the Modern Style included many symbolic elements reflecting the Catalan nationalism of their creators. This paper, which follows Wladyslaw Serwatowski’s 20 ICV presentation on Antoni Gaudí as a vexillographer, studies other Modernist artists and their flag-related works. Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Llimona, Miquel Blay, Alexandre de Riquer, Apel·les Mestres, Antoni Maria Gallissà, Joan Maragall, Josep Maria Jujol, Lluís Masriera, Lluís Millet, and others were masters in many artistic disciplines: Architecture, Sculpture, Jewelry, Poetry, Music, Sigillography, Bookplates, etc. and also, perhaps unconsciously, Vexillography. This paper highlights several flags and banners of unusual quality and national significance: Unió Catalanista, Sant Lluc, CADCI, Catalans d’Amèrica, Ripoll, Orfeó Català, Esbart Català de Dansaires, and some gonfalons and flags from choral groups and sometent (armed civil groups). New Banner, Basilica of the Monastery of Santa Maria de Ripoll Proceedings of the 24th International Congress of Vexillology, Washington, D.C., USA 1–5 August 2011 © 2011 North American Vexillological Association (www.nava.org) 506 Catalan Modernism and Vexillology Background At the 20th International Conference of Vexillology in Stockholm in 2003, Wladyslaw Serwatowski presented the paper “Was Antonio Gaudí i Cornet (1852–1936) a Vexillographer?” in which he analyzed the vexillological works of the Catalan architectural genius Gaudí.
    [Show full text]
  • 5. EL VISON AMERICANO EN CATALUÑA, Porjordi RUIZ-OLMO Y SANTIAGO PALAZON
    Página 1 de 2 5. EL VISON AMERICANO EN CATALUÑA, porJORDI RUIZ-OLMO y SANTIAGO PALAZON 5.1. Evolución geográfica y cronológica de la distribución La totalidad de la población de visones americanos presentes en Cataluña proceden de los ejemplares que se escaparon durante finales la d cada de 1970 y principios de la de 1980, de dos únicas granjas peleteras. Estas se hallaban situadas en los términos municipales de Viladrau (Girona) y de Taradell (Barcelona). De la primera granja escapó un número indeterminado de animales muy lentamente (goteo), accediendo a un río situado al lado mismo de la granja (Riera Major); en cualquier caso el número debió de ser relativamente bajo. Por otro lado, en 1983 tuvo lugar un enorme incendio forestal que afectó a la granja ubicada en Taradell (con 3.000- 4.000 hembras). Aunque muchos otros murieron durante el incendio, el número de ejemplares que sobrevivió fue seguramente considerable. Posteriormente, en 1984, se intentó reconstruir dicha granja. Durante la llegada de los nuevos visones escaparon diez hembras en avanzado estado de gestación (RUIZ-OLMO, 1987). En la actualidad, ambas granjas ya no funcionen. En el primer estudio realizado en 1985 por RUIZ-OLMO (1987), la especie ocupaba 12 cuadrículas U.T.M. de l0x10 km, sobre un territorio de unos 1.200 km 2. En el año 1992, ocupaba 35 cuadrículas, lo que representa un incremento de superficie de un 192% (ver Fig. 4). La superficie total ocupada por el visón americano en 1992 es alrededor de 3.500 km 2, en los escasos 10-12 años de presencia de la especie.
    [Show full text]
  • Contaminación Por Nitratos En Las Aguas De Las Fuentes Naturales De La Comarca De Osona
    artículostécnicos Contaminación por nitratos en las aguas de las fuentes naturales de la comarca de Osona. El régimen pluviométrico como variable Fortià Prat licenciado en Farmacia por la Universitat de Barcelona, máster en Ciencia y Tecnología del Agua por la Universitat de Girona, investigador de la evolución de la contaminación por nitratos de las aguas subterráneas, profesor colaborador UVic-UCC Julita Oliveras Masramon doctora en Ciencias por la Universitat Politècnica de Catalunya, licenciada en Ciencias Biológicas por la Universitat Autònoma de Barcelona, profesora titular en la Facultat de Ciències i Tecnologia (UST) de la UVic-UCC La contaminación por nitratos en las aguas de las fuentes naturales Nitrate pollution of the waters from the natural de la comarca de Osona (Barcelona) tiene su origen en la intensa sources of Osona (Barcelona, Spain). The rainfall actividad agrícola-ganadera, sobre todo de su parte central, la pattern as variable Plana de Vic, y que tiene como factor coadyuvante el régimen Nitrate pollution in the waters of the natural sources of Osona (Barcelona, pluviométrico, que aumenta la lixiviación de nitratos hacia las aguas Spain) is caused from the intense agricultural-livestock farming, especially subterráneas. El hecho de que parte de la recarga de los acuíferos its central part, the Plain of Vic, and has as contributing factor the rainfall esté en zonas libres de nitratos, junto a unas buenas prácticas de regime, increased nitrate leaching to groundwater. The fact that part of the fertilización y optima gestión de los residuos ganaderos, sugiere recharge is nitrate-free zones, with good fertilization practices and optimal management of livestock waste, suggests that the problem of pollution que el problema de la contaminación puede tener una rápida can have a quick solution to recover water for human consumption.
    [Show full text]
  • Revista Llívia Núm 9
    Revista d’informació municipal Juliol 2013 núm. 9 Ruta de Barraques de Pastor (pàg. 8) Subvenció per afitar les Web de la Bulloses Transhumància Pàg. 4 Pàg. 10 TELÈFONS D’INTERÈS TEMES DESTACATS Arriba el Festival de Música .......3 Ajuntament ........................972 896 011 Patronat de Turisme ..........972 896 313 Subvenció per afitar Bulloses.....4 Museu de Llívia..................972 896 313 Reparació carrers de la Vila ......7 Museu de la Pagesia .........616 982 909 Ja podeu recollir la pancarta! .....7 CEIP Jaume I.....................972 896 224 Nou contenidor de roba amiga ...7 Llar d’infants ......................972 897 006 Barraques de Pastor ..................8 Les flors de la senyera ...............9 Parròquia ...........................972 896 301 Contractació de personal estiu...9 AEC Llívia...................................9 Emergències ...................112 Futsal, Campions de Lliga........10 Web de la Transhumància........10 Bombers de Llívia..............972 896 280 La veu de la Vila.......................11 Consultori Mèdic................972 146 213 Agenda juliol.............................12 Ambulàncies ....................................061 Sanitat respon....................902 111 444 Hospital de Puigcerdà .......972 880 150 Farmàcia Llívia M. Biel ......972 896 120 Sorea (Aigües)...................972 880 948 Fecsa-Endesa-Avaries ......800 760 706 Edita: Ajuntament de Llívia Repsol Butano ...................973 350 187 www.llivia.org Renfe Puigcerdà................972 880 165 Alsina Graells.....................902
    [Show full text]
  • La Cuirassa Del Castell De Llívia*
    la memoria del Dr. Josep M. Canal crita per Julia de Toledo, narra la su- LA CUIRASSA DEL A.i Autoncll, que cnccta tota la part blevació del comte de Narbona, Iiil- tecnica d'aquest treball com a profes- deric, el 672, contra el qual el rei CASTELL DE LLÍVIA* sor emerit de la Universitat I'olitkc- Vamba envi&el duc Flavi Pau perque nica de Catalunya i col.laborador el sotuietés. Pero Pau féu traició i s'u- Eulalia Morral i Romeu excepcional del Museu Textil de Ter- ní als rebels. Llavors, fou necessari Josep M. Canal i Arias rassa. enviar un nou eiercit i conqucrir cl Dominec hliquel i Serra Castmm Libyae quod est Cerritania caput. Es justament aquesta denonii- nació de Cap de la Cerdanya, el que El castelí de Llívia, volem destacar; possil>lemeiit tots els autors esmentats s'hi basen per fer una apmximació histbrica una retroprojecció i suposar-li un ori- gen niolt més antic. D'altra banda, si bé hem esmentat la manca de dades El castell de Llivia esta situat al cim arqueologiques sobre l'origen de la d'un turó isolat, a la vara dc la plana fortalesa, tampoc no en tenirn per a cerdana i uns 150 m per damunt seu. aquest moineilt malgrat conkixer-ne Ocupa una posició privilegiada, de I'existencia i la significativa impor- gran visibilitat' i molt estratkgica, ja tancia que tenia. No hi ha dubte que qitc li pcrmct controlar les comtinica- la seva posició és vertaderament es- cions amb el Conflent i I'Arieja, com trategica.
    [Show full text]
  • Pdf (Boe-A-1973-34676
    B: O. del K-Núm. 62:- -=I.::.3--'m=a=rzo 197_3 -'- _ 5037 DISPONGO. artículo catorce, en relación con el apartado cl del articulo tre­ I ce de la vigente Ley de Régimen Lecal. • Artículo primero,-Se aprueba la fusión voluntaria de los En su virtud, de conformidad con los dictámenes emitidos Municipios de Guájar-Faragüit, Guájar-Alto y Guájar-Fondón por la Dirección General de Administración Local y Comisión {Granada} en uno con el nombre de Los Guajares y capitalidad Permanente del Consejo de Estado, a propuesta del Ministro de en Guájar-Faragüit. la Gooernación y previa deliberación del Consejo de- Ministros Artículo seg'undo.--Queda facultado el Ministerio de la Go­ en su reunión del día veintItrés de febrero de mil novecientos bernación para dictar las disposiciones que pudiera exigir el setenta y tres, cumplimiento de este Decreto. DISPONGO: Así lo dispongo por el presente Decreto, dado en Madrid Artículo primero.-Se aprueba la incorporación voluntaria a uno de marzo de mil novecientos setenta y tres de los Municipios de Amayas, Labros y Concha gJ de Tarta.nedo (GuadalaíaraJ. FRANCiSCO FRANCO Artículo ~egundo.-Queda facultado el Ministerio cj.e la Go· El Mi;;b(ro -le la Gobcrn(l,ción, bernaCÍón para dictar las disposiciones que pudiera exigir el TO~i,,\S G'\RICA~O GOÑI cumplimiento de este Decreto. Así lo dispongo por el presente Decreto, dado en Madrid a uno de marzo de mil novecient.os setenta y tres. DECRETO 439/1973. de 1 de marzo. por el que se aprueba la fusión de !D.'> .'\1ulllcipios de Vi,llalurf! FRANCISCO FRANCO El Ministro de la Gobernación, y brasa, Villatoquíie, Abw tas Ar10za (PaJencinJ TO!\-fAS Cfi.HICANO GONl Los Ayuntamientos de Villalumbroso.
    [Show full text]
  • Projecte De Desenvolupament Comercial a L'alt Empordà
    Projecte de desenvolupament comercial a l’Alt Empordà 2017 140.118 habitants (2016) Participen a l’estudi: Agullana, Albanyà, Avinyonet de Puigventós, Biure d’Empordà, Boadella i les Escaules, Cabanelles, Castelló d’Empúries, Cistella, Darnius, Figueres, l’Escala, la Jonquera, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Navata, Pont de Molins, Roses, Sant Llorenç de la Muga, Terrades, la Vajol, Vilafant i Vilanant (109.721 habitants – 78,3%) 2010 2013 2016 Municipi Població 2007 (h.) Població 2010 (h.) Població 2013 (h.) Població 2016 (h.) Agullana 753 840 853 841 Albanyà 137 149 164 147 Avinyonet de P. 1.361 1.517 1.566 1.587 Biure 245 242 244 233 d’Empordà Boadella 228 255 248 266 10.791h. Cabanelles 242 237 248 257 2017 Població Castelló d’E. 10.629 12.220 11.910 10.784 ETCA: Cistella 242 251 292 293 13.748h. Darnius 537 529 551 550 L’Escala 9.330 10.387 10.513 10.400 Figueres 41.115 44.255 45.123 45.726 La Jonquera 3.075 3.106 3.135 3.231 Lladó 605 697 755 752 Llançà 4.862 5.214 5.018 4.934 Llers 1.144 1.172 1.229 1.210 Maçanet de C. 722 728 745 740 Navata 1.023 1.158 1.258 1.329 Pont de Molins 440 498 540 517 Roses 18.139 20.418 19.891 19.438 St. Llorenç de la 215 222 256 247 M. Terrades 266 317 278 285 La Vajol 109 98 94 83 Vilafant 5.193 5.429 5.502 5.466 Vilanant 328 363 384 405 TOTAL 100.940 110.302 110.797 109.721 Edat Figueres Roses Castelló L’Escala Vilafant d’Empúries 0-14 8.207 (17,95%) 3.269 (13,52%) 1.698 (15,75%) 1.474 (14,17%) 913 (16,70%) 15-64 30.708 (67,16%) 12.785 (64,26%) 7.113 (65,96%) 6.762 (65,02%) 3.662 (67%)
    [Show full text]
  • THE PYRENEES of CATALONIA 02 the Pyrenees of Catalonia
    THE PYRENEES OF CATALONIA 02 The Pyrenees of Catalonia The Pyrenees of Catalonia, Europe Pyrenees, Catalonia Andorra - La Seu Airport Lleida- Alguaire Girona Airport Girona-Costa Brava Airport Lleida Barcelona Barcelona Airport DO YOU KNOW THE PYRENEES OF CATALONIA? A place where the journey is every bit as important as the destination, where you can spend the whole day enjoying nature at its best and then relax in the evening by the fireside. A land characterised by its high mountains, its rich cultural heritage, and its exceptional cuisine. A pristine natural environment that invites you to come and practise sport, visit the only National Park in Catalonia and the many Natural Parks, and explore the age-old customs and traditions of the mountain communities. Discover and experience this inland paradise. The Pyrenees of Catalonia 03 The Pyrenees of Catalonia 04 Nature - Hiking The Pyrenees of Catalonia Nature - Hiking 05 NATURE - HIKING HEARTBEAT OF THE MOUNTAINS Come and immerse yourself in our mountain landscapes, with accessible, reachable peaks of up to 3000 metres high, leafy forests, countless lakes, and green grassy meadows. Descobreix l’únic Parc Nacional de Catalunya Environments-que amb still més untouched de 200 llacs by humans.constitueix Naturalla zona surroundings of great beauty.lacustre Ideal més importantplaces for del losing sud d’Europa-, yourself a littlealguns while dels discovering parcs naturals your més inner valuosos self. de la Península i deu reserves de protecció especial. Segur que et sorprendran. Només cal que et deixis seduir. The Pyrenees of Catalonia 06 Active - Nature Activitats tant per als més atrevits com per a les famílies, amb escapades d’aventura de diferents dificultats que ens descobriran autèntics tresors naturals.
    [Show full text]
  • Les Comarques De Girona Són Riques En Varietat D'esports I En Esportistes
    JOCS EMPORION 2021 Dilluns 14 de juny de 2021 V Gala Valors en Acció Lloc: Sala La Planeta Passeig José Canalejas, 3, 17001 Girona Telèfon: 972 20 77 54 Descripció: gala territorial de reconeixement ✓ Reconeixement Consells Esportius Valors en Acció d’esportistes individuals, equips, entitats, directius que destaquin per la promoció dels valors, l’exemplaritat, etc. ✓ Reconeixement Especial Valors en Acció d’esportistes individuals, entrenadors, equips, entitats i directius Horari: de 19.00 h a 20.00 h L’ALT EMPORDÀ Del dilluns 31 de maig al divendres 4 de juny de 2021 Trobada Esportiva de Primària Lloc: escoles de la comarca Descripció: jornada multiesportiva adreçada a les escoles, que es realitzarà en grups bombolla/classe Categoria: prebenjamí Horari: de 9.30 h a 13.00 h Dissabte 5 de juny de 2021 Trobada de Voleibol Lloc: Poliesportiu Municipal de Sant Pere Pescador Carrer del Nord, 3, 17470 Sant Pere Pescador Descripció: trobada comarcal lúdica de voleibol oberta a totes les entitats i associacions de la comarca Categoria: de prebenjamí a juvenil Horari: de 16.00 h a 19.00 h Trobada de Futbol 7 Lloc: Camp de Futbol Iñaki Fernández Orjales, Búfalo Carrer Aeroclub, 56, 17487 Castelló d’Empúries Descripció: competició esportiva d’àmbit comarcal oberta a totes les entitats que hagin participat o no a la Lliga Comarcal de Futbol 7 Categoria: benjamí Horari: de 9.00 h a 14.00 h Diumenge 6 de juny de 2021 Hip-hop Lloc: Poliesportiu Municipal Roser Llop Plaça Voluntaris, s/n, 17600 Figueres Descripció: competició esportiva d’àmbit comarcal
    [Show full text]
  • Memòria 2003
    La memòria d’activitats que ara teniu a les mans, és el resum d’un any de feina, el 2003, però també és la finalització del treball de la legislatura 1999/2003 i l’inici d’una altra, 2003/2007. En primer lloc, haig d’agrair l’esforç de tots els companys consellers comarcals, per haver aconseguit els resultats i objectius que ens vam proposar. També felicitar als alcal- des del Gironès, per la col·laboració que hem tingut en la gestió dels serveis i projectes. En segon lloc i fent referència a la nova etapa que hem començat, destacar que és engresca- dor aquest nou projecte, on per primera vegada es produeix un pacte entre partits per governar i on també, per primer cop, es constitueix oficialment el Consell d’Alcaldes com a òrgan de participació d’aquelles decisions de més importància pels municipis de la comar- ca. De ben segur que trobarem la complicitat i l’esforç de tots, per seguir el bon camí i millorar els serveis dels ciutadans de la comarca. Gabriel Casas i Soy President Aquesta memòria d’activitats del Consell Comarcal del Gironès que teniu a les mans, és la primera d’un sèrie de quatre, i podreu trobar-hi el recull de tot allò que s’ha dut a terme per part de les diferents àrees que el formen i que, per primera vegada, està dirigit per dues formacions polítiques que treballen en comú pel bé de la comarca. És la nostra intenció que aquest canvi a nivell polític, es vegi reflectit a la tasca diària que duem a terme en aquest Consell comarcal des del primer dia i és per això, que veureu força diferències en l’estructuració de les àrees que el formen.
    [Show full text]
  • Projecte Minimització De Residus Compostatge Casolà Navata
    Projecte per a la miniimiització de resiidus amb la impllantaciió dell compostatge casollà all muniiciipii de Navata Ajuntament de Navata Plana 1 Què és ell compostatge casolà? El compostatge casolà és una pràctica senzilla alternativa al model de recollida de la FORM de l'Agència Catalana de Residus. En el compostatge casolà cada productor de residus orgànics es converteix en el seu propi gestor, obtenint a canvi el compost, un adob natural comparable a la terra vegetal. Amb aquesta tasca de gestió la quantitat de residus que es produeixen al municipi disminueix significativament. En el cas de Vilafant la producció total de residus el 2003 va disminuïr de 100 tones sobre una producció total l'any anterior de 2200 tones (l'increment de població va ser de 4.600 habitants a 4.800). El preu d'implantació del compostatge casolà és molt més barat que la implantació de la recollida de la FORM atès que no necessita un servei periòdic de recollida dels residus. A més garanteix un índex de recollida més alt a curt, mig i llarg termini. Estem parlant per tant d'una estratègia per a la reducció de residus d'alta eficàcia i resultats a curt termini (reducció de la producció de residus d'entre 1,1 i 1,6 tones per compostador i any). Les experiències de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), la Mancomunitat de la Plana (Osona), Vilafant (Alt Empordà) i Vilabertran (Alt Empordà) demostren que el compostatge casolà gaudeix de molt bona acollida entre la ciutadania. En el cas de Vilafant un total de 113 famílies (un 10% del municipi) van començar la seva pràctica el 2003 en menys d'un any.
    [Show full text]