La Cuirassa Del Castell De Llívia*
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
la memoria del Dr. Josep M. Canal crita per Julia de Toledo, narra la su- LA CUIRASSA DEL A.i Autoncll, que cnccta tota la part blevació del comte de Narbona, Iiil- tecnica d'aquest treball com a profes- deric, el 672, contra el qual el rei CASTELL DE LLÍVIA* sor emerit de la Universitat I'olitkc- Vamba envi&el duc Flavi Pau perque nica de Catalunya i col.laborador el sotuietés. Pero Pau féu traició i s'u- Eulalia Morral i Romeu excepcional del Museu Textil de Ter- ní als rebels. Llavors, fou necessari Josep M. Canal i Arias rassa. enviar un nou eiercit i conqucrir cl Dominec hliquel i Serra Castmm Libyae quod est Cerritania caput. Es justament aquesta denonii- nació de Cap de la Cerdanya, el que El castelí de Llívia, volem destacar; possil>lemeiit tots els autors esmentats s'hi basen per fer una apmximació histbrica una retroprojecció i suposar-li un ori- gen niolt més antic. D'altra banda, si bé hem esmentat la manca de dades El castell de Llivia esta situat al cim arqueologiques sobre l'origen de la d'un turó isolat, a la vara dc la plana fortalesa, tampoc no en tenirn per a cerdana i uns 150 m per damunt seu. aquest moineilt malgrat conkixer-ne Ocupa una posició privilegiada, de I'existencia i la significativa impor- gran visibilitat' i molt estratkgica, ja tancia que tenia. No hi ha dubte que qitc li pcrmct controlar les comtinica- la seva posició és vertaderament es- cions amb el Conflent i I'Arieja, com trategica. Amb la invasió dels arabs, tanibé les del Ripolles a través de tornara a ser protagonista d'un aixe- \~ailcebollerai Er i, en menor mesura, canient amb intents segregacionistes: I'accés a la collada de Tosscs i la Bai- el d'Utaman Abú h'asar, més coriegut xa Cerdaiiya. Per tot aixo, va ser con- com Muiiusa, que, el 732, després de siderat clavi etfirmumentum terruc pactar amb els fraiics, es revolta con- Ceritaniae, cxpressió dita en elogi tra Chrdova. Altra volta el castell és el seu perb que conté la raó de la seva reducte final de resistencia i la clau destrucció total sols 30 aiiys després de la comarca. E1 riom de Medina-al- de ser escrita. Bab (la ciiitat de la porta) que li do- Les histories locals atribiieixen a1 nareit és 1.111 fidel reflex del que signi- castell un origen iberic (ANUIADA, ficava la scva possessió. 1962; Ririz del C..\srr~~o,1976) i afir- El castell de 1,Iívia continuara es- men que es tracta d'un oppicium, sent uit element militar de primer or- possiblemeut Kerre. I'adrí (1978) diu dre en la nova etapa comtal. Salrach que aquesta és una hipOtcsi indemos- (1986) pcnsa que hi residia el comte trable, que no es basa en cap dada Sunifrcd, pare dc Guifré el Pelós, i des arqueolbgica real. Taninateix, les d'allí devia partir per aturar Musa-ibii- fonts literaries indiquen la presencia Musa I'any 842, en el congost de la d'una població indígena sense preci- vall de Ribes, quan aquest es dirigia a sar-ne la localització. Si tenim en la Cerdanya per saqucjar-la. Fins i tot compte que Sertori, I'any 83 aC es va després, quari el Palau d'Hix prengui veure obligat a pagar tribut als cere- més relleu, aquest seg~iiraa I'ombra tans per travessar el seu terme en de la gran fortificació del puig de Llí- pau, cal pensar que deurien tenir al- via, tan sols a una hora de camí. Uria guna fortificació. Vilaseca i Garriga cosa semblant succeira quan el 1177 (1987) opinen que els romans vaii es fundi l'uigcerda. Malgrat el buidat- construir el castmm de Llívia durant ge de cornpetcincies admiitistratives la guerra civil, pero, a despit que al en favor de la nova vila reial, el castell pcu del puig s'hau trobat restes impe- de Llívia continuara essent el gran ba- rials en diferents indrets, no hi ha luard de defensa de tota la vall i resis- una prova efectiva de i'existencia tira atacs com el de Gastó de Foix. d'una fortalesa, que també va suposar L'any 1257 4s una data claueri la Pau Vila (1926). seva historia. El rei Jaume 1, desde la La primera notícia ccrta ens prové ciutat de Llcida, concedeix als habi- d'una font documental: la Historia tants de Llívia de formar un nou ilucli Kehellionis I'auli. hquesta obra, es- de població al peu del Puig, perb amb El castell restara sota el comauda- ment de castlans, que també tindran la batllia del terme. El 1341 sera ator- gada a Joan de So, vescomte d'Evol, u11 dels nobles rossellonesos que par- ticipara en el Complot de Barcelona contra el rei Pere i a favor de Jau- me 111 de Mallorca. Es possible que aquest ajut al seu senyor motivés el conegut privilegj d'ampliació de I'ani- bit de recollida del castell de Llívia com a recompensa. Quan Pere 111 aconseguí possessionar-se de la Cer- danya, s'interessa pel castell, i el 9 de gener de 1344 concedí la batllia de Llívia a Guillem Sabater, revocat I'any següent i substituit per Arnal de Moraria. El 1351 disposa que fos el veguer reial qui residís al castell, i li assigna un salari de 3.000 sous anuals perque en tingues cura. Tan sols resta la vila de Puigcerda fora de la seva jurisdicció, la qual veu escapar-se una part de la seva capitalitat. Els anys següents es potenciara la for- talesa: confirrnació del privilegi de recollida, concessió d'exportació del blat sobrer, obligació del jlitge i del notari de traslladar-se a Llívia. El 1360, Pere Baiola, ciutada de Per- pinya, substituí Joan Galceran en la castlania. El 15 de juny de 1362, Pere 111 no- mena batlle i castla Ponq Descatllar. Tanmateix, els vescorntes d'gvol de- vien mantenir alguns drets sobre aquestes, bé per la concessió feta TEIXITS el 1341, bé perque els haguessin estat reconeguts novament, ja que el 1366 m Capa superior Poiq Descatllar comprara els carrecs U capa intermedia a Bernat de So pel preu de 13.000 D capa inferior sous, amb pretensions de perpetuitat @ rebló de bronze -venda confirmada pel rei Pere el 1375. Aquest fet donara origen a plets posteriors, ja que les Constitucions de Catalunya limitaven les batllies a Figura 1. - Plaques m& representatives i situdció del teixit damunt seu. un trienni. La familia Descatilar va posseir el castell fins a la seva des- trucció, el 1479, i inalgrat la seva no- la condició expressa de mantenir en el 1327. Els reis de Mallorca continua- existencia, encara disputaven els bones condicions els habitacles que ren concedint gran importancia a la drets de la batllia el 1604. posseeisen en la forqa del seu cim, on fortalesa i, per assegurar el seu man- A mitjan sede xiv, les defenses del es refugiaran en cas de necessitat. teniment, oferiren franqueses a tots castell presentaven signes de ruina. Amb la mort de Jaume 1 i de resultes els que hi construissin albergs i ce- Anglada (1962) esmenta la interven- del seu testament, el castell és infeu- llers i participessin en la seva conser- ci6 del governador de Cerdanya,Ar- dat pel rei Pere el Gran al nou rei de vació i defensa. Aixa diu el privilegi nau d'Orcau, en la seva refecció, Pe- Mallorca Jaume 11, l'any 1278, opera- d'esempció del 30 de gener de 1304, ra, mes enlla dels personatges, sabern ció confirmada el 1298 i novament concedit per Jaume 11. que el 1364 s'imposa un trihut sobre el pa, el vi i la carn durant tres anys Lloc i condicions costats tenen inflcxions, i de cauto- per destinar el seu inlport a les obres. .. nades descairades. Les seves dimen- El 1375 es torna a ampliar la seva de la trobaüa sions aproximades, a manca dJun ai- recollida en detriment de Puigcerda, xecament toooirafic orecís. es oodeii que també veu revocats els seus privi- avaluar en j0fm en direcció k-S, i legis d'exportació del blat per ser con- El castell de 1,livia és un gran recin- uns 220 m en direcció E-O. La su- trari al de Llívia. hlartí 1'Huma mana te fortificat, de forma bhicament perfície, dones, se situa prop de les elegir síndics procuradors que tenen allargada, quadrangular, tot i que els 6,s ha, i el perimetre defensable, en cura de la reparació i la defensa de la fortalesa, el primer dels qiials és Gui- llem Bada, el 1405. El 1447, la reina Maria, lloctinent del Principat per ab- sencia del rei Nfons, pren el castell sota la seva proteccid perque el consi- dera clavi et firmamentum terrae Ceritaniae i atorga sises per finanqar les reparacions. Tres anys més tard, confirma tots els privilegis dels habi- tants a condició de mantenir els habi- tacles de la forpa i les seves muralles. Amb la guerra de Joan 11, el castell entra en el darrer capítol de la seva historia. El 1463, els francesas del se- nescal Arnaud de Miglos entraren a Puigcerda, mentre qite el castell de Llívia resta neutral. Lluís XI va re- compensar el seu castla, Damia Des- catllar, amb les rendes que foren del vescomte d'0vol. Perb un enfroiita- ment menor el distancia del rei fran- ces, i i'oportuna sublevació de la Cerdanya enfront de l'invasor el converteix en el personatge clau de la zona. Lluís XI compren que, si vol dominar el comtat, caldra que pos- seeixi el castell de Llívia.