El Bombardeig De Puigcerdá El 23 De Gener De 1938

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

El Bombardeig De Puigcerdá El 23 De Gener De 1938 cd /O CA X El bombardeig de Puigcerdá el 23 de gener de 1938 Vista general JEAN-LOUIS BLANCHON del Puigcerdá deis anys trenta. l coratge deis aviadors republi- noticies encoratjadores. Així, La Huma- cans no podrá contrarestar mai nitaí publica aquest títol a primera l'ajuda aéria d'ltália i sobretot plana: d'Alemanya, per a les quals Es- panya és un terreny excepcio­ Les ales giohoses de la República. nal on experimentar. La premsa Balanqdei 1937 Erepublicana dona compte de manera Apareas abatuts: 293 regular de les destruccions, de les Aparells perduts: 92 bombes calgudes al Prat de Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat (1). del bom­ A qui s'aconsegueix enganyar? bardeig intens sobre Granollers mit- janQant cinc trimotors júnker (2). Dues Mentre viuen el bombardeig sis- series de set avions llancen quaranta- temátic de la reraguarda, els catalans cinc bombes sobre Figueres i causen s'afanyen per restablir la veritat. A la vi­ catorze morts; setze avions bombarde- gilia de la retirada, els funcionaris fran- gen Conca; hi ha vint-i-dos morts i cesos amb plaga a Barcelona analltzen trenta ferits a Reus (3), etc. amb lucidesa la situado en un telegra­ Per mantenir la moral de la rera- ma del 27 de novembre de 1938: guarda, la premsa republicana ofereix «L'accentuation au cours de ees [374] 34 Revista de Girona núm. 147 juiiol - agast 1991 derniers jours des bombardements sur tos enemigos no daban la cara, fueron i'iníérieur des villes, notamment á Bar­ los nuestros los que se dedicaron a sa­ celona, fait craindre un retour aux mé- carles de sus casillas Así, hoy. en el thodes d'intimidation sinon d'extermina- transcurso de la jornada, nuestras es­ tion, qui s'étaient déjá manifestés en cuadrillas han hecho incursiones en la mars. Le bombardement de la nuit du zona roja hasta conseguir que el ene­ 23 au 24 a été beaucoup plus meurtrier migo se decidiera a entablar combate, encoré qu'on ne l'a dit et le relevé des para batirle en sus propias bases por lo points de chute montre que c'est le cen­ que, naturalmente, no tengo más refe­ tre de la ville et non le port qui, celte rencia que la que estos maravillosos pi­ fois, a été visé. Que pouvons-nous lotos han traidO'' (8). faire?, m'a dit le ministre (Álvarez del Molt aviat l'esmentada superioritat Vayo). Les rapports de la commission aéria permet asfixiar l'Espanya republica­ bhtannique. á laquelle nous nous som- na. Des de 1936, l'estació de Portbou i la mes confies, semblen! n'étre plus via férria franco-espanyola son bombar- d'aucun effet. Nous nous sommes dejades (9). En aquesta mateixa data. nous-mémes interdils les représailles et Puigcerdá viu sota un poder anarquista i nous ne voulons pas revenir sur nos en- ningú desitja armar-lo. Laviació franquis­ gagemenls, conscients que des repré­ ta no té, dones, cap rao per bombardejar sailles, qui frapperaient les populations la capital de la Cerdanya. Malgrat aixó, civiles de la zone rebelle. ne feraient a la tardor de 1936. L'Eclair publica qu'ajouter une injustice á une injustice. que a Bolvir s'han muntat sis avions Allons-nous pourtant laisser se répéter franceses a partir de peces soltes arri­ jusqu'á huit fois dans une nuit le bom­ badas, per la Tor de Querol. Parla bardement d'une population civile endor- també de set camions amb armes que mie? Je vous fais juge du cas. Nous ne han entrat per Llívia (10). pouvons que remettre notre cause entre vos mains, demandar á la France al á la Una frontera molt transgredida Grande-Bretagne que, par la voie la plus appropriée, elles fassent entendre á qui La premsa franquista i la dreta fran­ da droit des conseils d'humanité et de cesa ironitzen sobre la imprudencia modérations» (5). d'aviadors republicans que han arribat En posició de forpa. la premsa fran­ a Franga sense saber com: quista no vacil-la a publicar algunes fal- sedats: «Aviadores que "se pierden". Contra las falsedades rojas. En Bar­ Un avión rojo que aterriza en Pau. la premsa va publicar aquesta imaíge celona, no ha bombardeado nuestra Un avión «gubernamental» español deis vei'ns aviación sino objetivos puramente mili­ aterrizó en el aeródromo militar de Pau. de Puigcerdá tares (6). Los dos aviadores que tripulaban el que. bo i fuginí del bombardeig. Fins i fot divulga informacions con- aparato dijeron que venían de Lérida y es retugiaven a tradictóries. D'aquesta manera, les res­ que se habían perdido cuando volaban Bourq Mndnme. tes de bomba trobades a Salamanca eren de fabricació russa: "Los aviones rojos han venido a Salamanca para que sepan todos los españoles y sepa el mundo entero que en el Estado Mayor Rojo no hay sino oficiales ex­ tranjeros» (7). Alhora es diu de raviacló republica­ na que no vol arriscar-se en zona fran­ quista: "Nuestras escuadrillas hicieron in­ cursiones en la zona roja hasta conse­ guir que el enemigo se decidiera a en­ tablar combate (...) Los primeros días, nuestros aviadores esperaban a los enemigos por encima de nuestras líne­ as. Pero tan pronto como se inició la contraofensiva, en vista de que los pilo­ Revista de Glmna / núm. 147 juliol - agost 1991 35 p75] Bolquera i Montiluis després d'haver plantat per damunt del coll de Pimo- rent. La DCA dispara. Un obús d'un quilo cau sobre la pallissa del Sr. Paiau, fuster de Bolquera (16), El 9 de juliol de 1938, dies després que Cervera ha estat sobrevolada per cinc avions desconeguts. el Consell Municipal de Banyuls es lamenta: "la bienveillance dont semble bénéficier l'aviatlon nationaliste espagnole» (17). La travessa de material de guerra La inquietud deis franquistes per l'estació de Puigcerdá era justificada? Veritablement l'Espanya republicana es proveía a través de la li'nia Tolosa- Puigcerdá? Un deis objectius sobre los Pirineos con dirección a Bilbao. Blum, en d'altres ocasions, ja havia de ¡'aviado feixista El aparato está armado con tres reconegut: "Nous avons fermé les yeux era l'estació ferroviaria ametralladoras, habiendo sido aprehen­ volontairement et systématiquement de Puigcerdá. didos y detenidos los aviadores» (11). sur la conírebande d'armes et nous En una altra ocasió, el prefecte deis l'avons méme organisée». Era, dones, Pirineus Orientáis dona compte de evident que la dreta, tant la francesa l'aterratge forgós d'un avió governa- com l'espanyola, fou qui denuncia la mental a Prada. Es tracta d'un Mercury permeabilitat de la frontera. 460 CV, tipus C17, amb matrícula núm. "Quarante mille tonnes de matériel C.L.004. El pilot de l'aparell, Almodóvar de guerre de provenance frangaise, an- Raphaél, de 22 anys, s'ha rendit a Es- glaise et tchécoslovaque vont étre panya (12). acheminées en Espagne rouge par La- Dominant el ce!, I'aviació franquista tour de Carol et Puigcerdá. Franco le és sovint qui recull informacions quan sait et est disposé á bombarder la gare sobrevela Franga: de Puigcerdá et les lignes espagnoles «El 3 de febrer de 1938, Bourg-Ma- en Cerdagne des que le convoi péné- dame és sobrevolada per un monoplá trera en territoire espagnol. groe fose, amb timó vermell, tipus Ca- Nous sommes aussl prévenus. On proni C.A. 35, La DCA de IMahuja dis­ saura ainsi, s'iis se produisent. qui doit para dos trets d'adverténcia» (13). supporter la responsabilité des bombar- El dia 19, un avió alemany Dournier demenls aériens» (18). D.O. 17 vola per damunt la Tor de Que­ El Norte de Castilla. ro! a les 10 h 45 min. Després de dos SOdegenerde 1939 advertiments de la DCA, desapareix en La frontera francesa sigue "cerrada». territori espanyol (14). La premsa comunista, i en particular La premsa franquista i la de la dreta Le Travailleur Catalán, és la mes acti­ francesa mantenen la niateixa tesi: és va a l'hora de denunciar aqüestes irre- Franga qui sustenta l'armada republicana. gularitats internacionals. Durant l'estiu L'Eclair reprén l'argument segons el de 1938 dona informado sobre una pe- qual Franco s'acontenta amb respon- tició i un telegrama de l'alcalde de Sa- dre que no respecta la no-intervenció. llagosa al Sr. president del Consell de «Les bombardements de Port-Bou Ministres: sont dus uniquement au trafic qui se «Population Saillagouse indignée du fait en faveur de l'Espagne marxiste. Si survol par avions étrangers demande l'on tient vraiment á supphmer les ef- que mesures efficaces soient prises fets, que l'on commence, c'est la logi- pour empécher nouvelles violations te- que méme, á supprimer les causes. rritoire frangais» (15). Que le Gouvernement frangais, qui se El 18 d'agost de 1938, alguns flatte d'étre le champion de la non-inter- avions sobrevolen Targasona. Odelló, vention, fasse appliquer réellement [376] 36 Revista de Girona ,'' núm. 147 juliol - agost 1991 cette non-intervention; qu'il pourchas- «Según el periódico La Liberté, tes­ Cent tones se, qu'il traque, qu'il arréte ceux qui. á timonios dignos de todo crédito asegu­ de material de guerra sa barbe, expédient quotidiennement á passaven cada dia ran que cerca de cien toneladas de ma­ la frontera I Espagne rouge par La Tour de Carol. terial de guerra pasan cada día la fron­ per la via férña Le Perthus et Cerbére. des tonnes et tera franco-española por la pequeña de la Tour de Carol. des tonnes du matériel le plus divers et estación francesa de Tour de Carol le plus meurtrier.' (19). para ser entregados a los rojos. "II passait pendant trois mois cent "Es natural que los Nacionales es­ cinquante mille litres d'essence par jour pañoles traten de impedir este tráfico, en füts de deux cents litres destináes á por medio de bombardeos aéreos.
Recommended publications
  • La Delimitació De La Frontera Hispanofrancesa (1659-1868)
    La delimitació de la frontera hispanofrancesa (1659-1868) Joan Capdevila Subirana ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
    [Show full text]
  • Revista Llívia Núm 9
    Revista d’informació municipal Juliol 2013 núm. 9 Ruta de Barraques de Pastor (pàg. 8) Subvenció per afitar les Web de la Bulloses Transhumància Pàg. 4 Pàg. 10 TELÈFONS D’INTERÈS TEMES DESTACATS Arriba el Festival de Música .......3 Ajuntament ........................972 896 011 Patronat de Turisme ..........972 896 313 Subvenció per afitar Bulloses.....4 Museu de Llívia..................972 896 313 Reparació carrers de la Vila ......7 Museu de la Pagesia .........616 982 909 Ja podeu recollir la pancarta! .....7 CEIP Jaume I.....................972 896 224 Nou contenidor de roba amiga ...7 Llar d’infants ......................972 897 006 Barraques de Pastor ..................8 Les flors de la senyera ...............9 Parròquia ...........................972 896 301 Contractació de personal estiu...9 AEC Llívia...................................9 Emergències ...................112 Futsal, Campions de Lliga........10 Web de la Transhumància........10 Bombers de Llívia..............972 896 280 La veu de la Vila.......................11 Consultori Mèdic................972 146 213 Agenda juliol.............................12 Ambulàncies ....................................061 Sanitat respon....................902 111 444 Hospital de Puigcerdà .......972 880 150 Farmàcia Llívia M. Biel ......972 896 120 Sorea (Aigües)...................972 880 948 Fecsa-Endesa-Avaries ......800 760 706 Edita: Ajuntament de Llívia Repsol Butano ...................973 350 187 www.llivia.org Renfe Puigcerdà................972 880 165 Alsina Graells.....................902
    [Show full text]
  • La Cuirassa Del Castell De Llívia*
    la memoria del Dr. Josep M. Canal crita per Julia de Toledo, narra la su- LA CUIRASSA DEL A.i Autoncll, que cnccta tota la part blevació del comte de Narbona, Iiil- tecnica d'aquest treball com a profes- deric, el 672, contra el qual el rei CASTELL DE LLÍVIA* sor emerit de la Universitat I'olitkc- Vamba envi&el duc Flavi Pau perque nica de Catalunya i col.laborador el sotuietés. Pero Pau féu traició i s'u- Eulalia Morral i Romeu excepcional del Museu Textil de Ter- ní als rebels. Llavors, fou necessari Josep M. Canal i Arias rassa. enviar un nou eiercit i conqucrir cl Dominec hliquel i Serra Castmm Libyae quod est Cerritania caput. Es justament aquesta denonii- nació de Cap de la Cerdanya, el que El castelí de Llívia, volem destacar; possil>lemeiit tots els autors esmentats s'hi basen per fer una apmximació histbrica una retroprojecció i suposar-li un ori- gen niolt més antic. D'altra banda, si bé hem esmentat la manca de dades El castell de Llivia esta situat al cim arqueologiques sobre l'origen de la d'un turó isolat, a la vara dc la plana fortalesa, tampoc no en tenirn per a cerdana i uns 150 m per damunt seu. aquest moineilt malgrat conkixer-ne Ocupa una posició privilegiada, de I'existencia i la significativa impor- gran visibilitat' i molt estratkgica, ja tancia que tenia. No hi ha dubte que qitc li pcrmct controlar les comtinica- la seva posició és vertaderament es- cions amb el Conflent i I'Arieja, com trategica.
    [Show full text]
  • Pdf (Boe-A-1973-34676
    B: O. del K-Núm. 62:- -=I.::.3--'m=a=rzo 197_3 -'- _ 5037 DISPONGO. artículo catorce, en relación con el apartado cl del articulo tre­ I ce de la vigente Ley de Régimen Lecal. • Artículo primero,-Se aprueba la fusión voluntaria de los En su virtud, de conformidad con los dictámenes emitidos Municipios de Guájar-Faragüit, Guájar-Alto y Guájar-Fondón por la Dirección General de Administración Local y Comisión {Granada} en uno con el nombre de Los Guajares y capitalidad Permanente del Consejo de Estado, a propuesta del Ministro de en Guájar-Faragüit. la Gooernación y previa deliberación del Consejo de- Ministros Artículo seg'undo.--Queda facultado el Ministerio de la Go­ en su reunión del día veintItrés de febrero de mil novecientos bernación para dictar las disposiciones que pudiera exigir el setenta y tres, cumplimiento de este Decreto. DISPONGO: Así lo dispongo por el presente Decreto, dado en Madrid Artículo primero.-Se aprueba la incorporación voluntaria a uno de marzo de mil novecientos setenta y tres de los Municipios de Amayas, Labros y Concha gJ de Tarta.nedo (GuadalaíaraJ. FRANCiSCO FRANCO Artículo ~egundo.-Queda facultado el Ministerio cj.e la Go· El Mi;;b(ro -le la Gobcrn(l,ción, bernaCÍón para dictar las disposiciones que pudiera exigir el TO~i,,\S G'\RICA~O GOÑI cumplimiento de este Decreto. Así lo dispongo por el presente Decreto, dado en Madrid a uno de marzo de mil novecient.os setenta y tres. DECRETO 439/1973. de 1 de marzo. por el que se aprueba la fusión de !D.'> .'\1ulllcipios de Vi,llalurf! FRANCISCO FRANCO El Ministro de la Gobernación, y brasa, Villatoquíie, Abw tas Ar10za (PaJencinJ TO!\-fAS Cfi.HICANO GONl Los Ayuntamientos de Villalumbroso.
    [Show full text]
  • THE PYRENEES of CATALONIA 02 the Pyrenees of Catalonia
    THE PYRENEES OF CATALONIA 02 The Pyrenees of Catalonia The Pyrenees of Catalonia, Europe Pyrenees, Catalonia Andorra - La Seu Airport Lleida- Alguaire Girona Airport Girona-Costa Brava Airport Lleida Barcelona Barcelona Airport DO YOU KNOW THE PYRENEES OF CATALONIA? A place where the journey is every bit as important as the destination, where you can spend the whole day enjoying nature at its best and then relax in the evening by the fireside. A land characterised by its high mountains, its rich cultural heritage, and its exceptional cuisine. A pristine natural environment that invites you to come and practise sport, visit the only National Park in Catalonia and the many Natural Parks, and explore the age-old customs and traditions of the mountain communities. Discover and experience this inland paradise. The Pyrenees of Catalonia 03 The Pyrenees of Catalonia 04 Nature - Hiking The Pyrenees of Catalonia Nature - Hiking 05 NATURE - HIKING HEARTBEAT OF THE MOUNTAINS Come and immerse yourself in our mountain landscapes, with accessible, reachable peaks of up to 3000 metres high, leafy forests, countless lakes, and green grassy meadows. Descobreix l’únic Parc Nacional de Catalunya Environments-que amb still més untouched de 200 llacs by humans.constitueix Naturalla zona surroundings of great beauty.lacustre Ideal més importantplaces for del losing sud d’Europa-, yourself a littlealguns while dels discovering parcs naturals your més inner valuosos self. de la Península i deu reserves de protecció especial. Segur que et sorprendran. Només cal que et deixis seduir. The Pyrenees of Catalonia 06 Active - Nature Activitats tant per als més atrevits com per a les famílies, amb escapades d’aventura de diferents dificultats que ens descobriran autèntics tresors naturals.
    [Show full text]
  • Provincia De Gerona
    - 102 -- PROVINCIA DE GERONA . Comprende esta provincia los siguientes ayuntamientos por par t PARTIDO DE LA BISBAL. BAGUR . BISBAL (LA). CALONGE. CASAVÉLLS . CASTELL DE AMPURDÁ . CORSA . CRUILLES . FotxÁ. FONTANILLAS . FONTETA. GUALTA. MONÉLLS . 1 PALAMÓS. PALAU - SATOR. PALS . PARLARÁ. PERA (LA ) . PERATALLADA . SAN FELIU DE GUIXOLS . SAN JUAN DE PALAMÓS . SAN SADURNf. SANTA CR I TALLADA (LA) . TORRENT. TORROELLA DE MONTGRÍ. ULLÁ. ULLESTRET. VALL- L PARTIDO DE FIGUERAS. AGULI.ANA. ALBAÑÁ. ALFAR. AVIÑONET . BAJOL (LA). BORRASSÁ. BUA CABANELLAS . CADAQUÉS. CANTALLÓPS. CAPMANY. CASTELLÓN DE AMPURIA S CRESPIÁ . DARNIUS . DOSQUÉRS. ESPOLLA . FIGUERAS. FORTIÁ . GAR1 JUNQUERA (LA). LLADÓ . LLANSÁ . LLERS. MASARACH . MASSANET DE CABRÉNYS . Mc NAVATA. ORDIS. PALAU DE SANTA EULALIA . PALAU-SABARDERA . Pa PONT DE MOLÍNS . PONTÓS. PORT -BOU . PUERTO DE LA SELVA . RABÓ SAN CLEMENTE SASEBAS. SAN LORENZO DE LA MUGA . SAN MIGUEL DE FLUVIÁ . SANTA LEOCADIA DE ÁLGAMA . SELVA DE MAR . TARABAUS. TERRADAS. VILABERTRÁN . VILAFANT. VILAJUIGA . VILAMACOLUM . VILAMALLA . VILAD►1 VILANOVA DE LA MUGA . VILASACRA . VILAT ENIM. VIUR1 PARTIDO GERONA . AIGUAVIVA . ALBÓNS. AMER. ARMENTERA . BAÑOLAS . BÁSCARA . BELLCAII CAMÓS. CAMPLI.ONCH. CANET DE ADRI . CASSÁ DE LA SELVA . CELRÁ. CORNELLÁ . ESCALA (LA) . ESPONELLÁ . FLASSÁ . FONTCUBERTA . FORNÉLLS D1 GERONA . JAFRE. JUYÁ. LLAGOSTERA . LT AMBILLAS . MADREMAÑA. PALAU-SACOSTA . PALOL DE REBARDIT . PORQUERAS. QUART. SALT. SAN ANDRÉ: Gerona Tomo I. Resultados definitivos. Detalle por provincias Fondo documental del Instituto Nacional de Estadística 1/8 -- 103 - PAFFTIDO DE PU ICGCIE:RDÁ. ALP. BOLVIR. CAIXÁNS. CAMPDEVÁNOL. CAMPELLAS. CAMPRODÓN . CARÁLPS . GER . GOMBRENY. GUILS. ISÓBOL. LLANÁS. LLIVIA. LIOSAS (LAS). MARANGE PALMEROLA . PARDINAS. PARROQUIA DE RIPOLL . PLANOLAS. PUIGCERDÁ. ] -nAN JUAN DE LAS ABADESAS . SAN PABLO DE SEGURIES . SETCASAS . TOSAS. URTG.
    [Show full text]
  • Social Representations and Cross-Border Cooperation La Catalanidad Al Norte Y Al Sur De Los Pirineos: Representaciones Sociales Y Cooperación Transfronteriza
    FRONTERA NORTE VOL. 31, ART. 11, 2019 http://dx.doi.org/10.33679/rfn.v1i1.2044 Catalanness to the North and South of the Pyrenees: Social Representations and Cross-Border Cooperation La catalanidad al norte y al sur de los Pirineos: representaciones sociales y cooperación transfronteriza Perla Dayana Massó Soler1 ABSTRACT This article explores the symbolic construction of the border by actors in cooperation projects in the cross-border Catalan region. Drawing on Jerome Bruner’s narrative approach (with an eMphasis on self-stories and Micro-narratives) and the theory of social representations, this work provides an insight into the Multi-diMensional relationship between borders and identities, and the connections between social representations and practices that illustrate cross-border aspects. Thus, the key focus of this analysis is to determine how current practices in terms of flows, passage, and cooperation in Europe influence iMaginaries and the discursive construction of the border. Keywords: 1. Narratives, 2. borders, 3. identity, 4. otherness, 5. Catalonia. RESUMEN El presente artículo se indaga en la construcción siMbólica de la frontera que realizan actores de proyectos de cooperación en el espacio catalán transfronterizo. A partir del enfoque de las narrativas de Jerome Bruner (con énfasis en las auto-historias y Micro- narrativas) y la teoría de las representaciones sociales, nos acercaMos a la relación MultidiMensional fronteras-identidades y a los nexos entre las representaciones y las prácticas sociales que dan cuenta de lo transfronterizo. Constituye, entonces, el eje principal de nuestro análisis determinar de qué Manera las prácticas de flujo, pasaje y cooperación que se consolidan actualMente en el espacio europeo influyen en los iMaginarios y en la construcción discursiva de la frontera.
    [Show full text]
  • Lo Que He Conocido De La Farmacia Esteva De Llivia
    Gimbernat, 2012 (**) vol. 58; 61-66 LO QUE HE CONOCIDO DE LA FARMACIA ESTEVA DE LLIVIA TAMARELLE, Charles RESUM: Dades sobre una visita a la farmacia de Llívia. Valoració del seu contingut, en particular un “cordialer” , fet per Pau Sunyer de Manresa, propi de l’art barroc català. Capces de plantes decorades amb retrats de sants. Descripcíó de pots de farmàcia. Taules sobre la seva freqüènci a a Catalunya. Recomptes dels identificats aquí i en altres llocs d’Espanya. Rerefència als medicaments que s’hi conservaven. Iconografia. PARAULES clau: Farmàcia de Llivia. Cordialers. Pots de Farmàcia. Ceràmica farmacèutica del segle XVIII. RESUMEN: Notícia de una visita a la farmacia de Llívia. Valoración de su contenido, en particular un “cordialer” , obra de Pau Sunyer de Manresa, propio del arte barroco catalán. Cajas de plantes, decoradas con retratos de santos. Descripcíón de potes de farmacia. Tablas sobre su frecuencia enCatalunya. Recuento de los identificadots aquí y en otros lugares de España. Rerefencia a los medicaments que contuvieron. Iconografia. PALABRAS CLAVE: Farmacia de Llivia. Cordialers. Potes de Farmàcia. Cerámica farmacéutica del segle XVIII. Albarelos Esta mencionada en el Guide Vert Michelin, Le Routard Catalogne y el « viaje hacia las apotecarias francesas ». (En Francia, se dice apotecaria antes de 1777 quando un decreto de Louis XVI ha codificado la farmacia). Citan sus albarelos « blaus ». (Entre lenguas romanas, catalan y frances, siguen la etimologia germanica, castellano y italiano siguen la etimologia arabe entonces que el latin sere caeruleus). Ha sido declarada Monumento Nacional de Espana en 1965 y el tema de « Una question polemica» (Beya Alonso, Boletin Soc.
    [Show full text]
  • Cerdanya, Territorio Fronterizo Y Lugar En Sí Mismo. Los Vaivenes Del Borderland Franco-Español En Un Enclave Catalán
    Cerdanya, territorio fronterizo y lugar en sí mismo. Los vaivenes del borderland franco-español en un enclave catalán JOAN J. PUJADAS [email protected] Universitat Rovira i Virgili ALBERT MONCUSÍ FERRÉ [email protected] Universitat de València With a long-term historical perspective, the processes of transformation and the continuities in the social, economic and territorial organization of Cerdaña, a Catalan Pyrenean plain, are traced. Divided in 1659 by the Treaty of the Pyrenees between France and Spain and submitted in 1833 to the new provincial division in Spain, there is a marked per- manence of community sentiment, as an agricultural unit until the early twentieth century. The border controls, far from dividing the community, reinforced the reproduction of family and community interests, which were governed by medieval Catalan Civil Law, and by the set of agree- ments between communities that regulated the use of collective goods. The processes of tertiarization of the economy (second residences and winter sports) have transformed in a few decades the patterns of be- havior and collective identity to a greater extent than did centuries of control and regulation of the absolute monarchies or the liberal state. Keywords: región transfronteriza pirenaica; trabajo inter-fronterizo; Cerdanya; Cataluña. Introducción La comarca de Cerdanya, con una extensión de poco más de 1000 km2, alberga la frontera internacional franco-española, derivada del Studi Emigrazione, LV, n. 211, 2018 351 Tratado de los Pirineos (año 1659), ratificado por los monarcas de Francia y de España y que cerraba la Guerra de los Treinta años con la pérdida del Condado del Rosellón y media Cerdaña, para la corona española.
    [Show full text]
  • Presentación De Powerpoint
    Universidad Politécnica de Cataluña PLAN DIRECTOR URBANÍSTICO DEL SISTEMA URBANO DE PUIGCERDÀ Máster en Planificación Urbana y Inés Alcolea Martínez Sostenibilidad, Junio 2016 Vanessa Tamayo Bernal MÁSTER EN PLANIFICACIÓN URBANA Y SOSTENIBILIDAD INTRODUCCIÓN JUSTIFICACIÓN Superfici Municipi Població Núcleos Urbanos Total • Actualización del modelo Alp 44.3 1595 Alp, La Molina y La Masella territorial Bolvir, El Raval del Castell, Bolvir 10.3 380 Residencia Golf y La Corona • Nuevos enfoques de Das, Sanavastre, Tartera Das 14.6 222 desarrollo (nucli vell), Tartera y Mosoll Fontanal Quexians, Urtx, El vilar de s de d’Urtx, Escadarcs, Estoll, 28.6 450 • Integración del desarrollo Cerdany Soriguerola, Sector del a Torrent y Les Pereres con el patrimonio natural Ger, La Pleta de Saga, Gréixer, La Devesa de Saga, Ger 33.4 430 • Gestión del incremento Saga, Niula, Montmalús y poblacional Sector Residencial Guils de Guills de Cerdanya, Sant Cerdany 22 523 Martí d´Avaro y Saneja ÁMBITO DEL PLAN a Isòvol 10.8 281 All, Olopte e Isòvol Municipios que abarcan Llívia 12.9 1456 Llivia, Cereja y Gorguja 11 Merange 37.3 100 Meranges y Girul s Puigcerd Puigcerdà, Age, Vilallobent una superficie de 250,5 18.9 8825 à y Ventajola Urús 17.4 176 Urús y La Valira km2. Total 250,5 14.438 PLAN DIRECTOR URBANÍSTICO DEL SISTEMA URBANO DE PUIGCERDÁ MÁSTER EN PLANIFICACIÓN URBANA Y SOSTENIBILIDAD INTRODUCCIÓN MARCO LEGAL OBJETIVOS Plan Territorial General de Catalunya Progresar hacia un territorio 1 Plan Territorial Parcial de Alt sostenible. Pirineu i Aran 2 Plan Director Urbanístico de la Aumentar la población fija.
    [Show full text]
  • Ajuntament De Llívia
    Ajuntament de Llívia ACTA Expedient núm.: Òrgan col·legiat: PL/2018/2 EL PLE DADES DE CELEBRACIÓ DE LA SESSIÓ Tipus de convocatòria Ordinària Data 5 / d’abril / 2018 Durada Des de les 20:10 fins a les 21:55 hores Lloc Sala de Plens Presidida per Elies Nova Inglès Secretari Anna Tor Benazet ASSISTÈNCIA A LA SESSIÓ DNI Nom i Cognoms Assisteix 40558000F Elies Nova Inglès SÍ 40557683N Jaume Tuset i Borrut SÍ 40562309S Jordi de Montellà Vilardell SÍ 40558230F Josep Pous i Rodríguez SÍ 77736714A Josep Ramon Rotllant Garcia SÍ 40313902P Juli Boada Valls NO 40558846W Marc Torrent Palou SÍ 78022577E Sílvia Orriols Palmero SÍ 40555491M Tomàs Isern Aleix SÍ Excuses d'assistència presentades: 1. Juli Boada Valls: Ajuntament de Llívia Carrer dels Forns, 10, Llívia. 17527 (Girona). Tel. 972896011. Fax: 972146155 Ajuntament de Llívia «Està fóra del municipi per motius professionals.» Una vegada verificada pel Secretari la constitució vàlida de l’òrgan, el President obre la sessió, procedint a la deliberació sobre els assumptes inclosos en l’ordre del dia A) PART RESOLUTIVA Aprovació de l'acta de la sessió anterior Favorable Tipus de votació: Unanimitat/Assentiment 1-. APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR. Les actes de les anteriors sessions plenàries de l'Ajuntament corresponents als dies - 13 de desembre de 2017, - i 13 de febrer de 2018 (extraordinària) han estat trameses a tots els membres tal i com preveu la normativa vigent. El Ple, per unanimitat dels seus membres assistents, acorda: Primer. Aprovar les Actes de les sessions anteriors, i ordenar la seva transcripció al corresponent llibre d'actes.
    [Show full text]
  • Beaches* Beaches
    EN Beaches* Beaches www.costabrava.org *You’ll want to keep coming back Published by Patronat de Turisme Costa Brava Girona Design and production Minimilks Translated and revised by Tick Translations, Kobalt Languages Printed by GRÀFIQUES ALZAMORA SA. Legal deposit GI 1761-2014 Text Robert Carmona, Xavier Carmaniu Photographers Àlex Tremps, Jordi Ferre, Santi Bosch, Josep Algans, Maria Geli, Pilar Planagumà, Manel Puig, Santi Font, Esther Torrent, Julien Collet, Victoria Pujades, Julian Guisado, Paco Dalmau, Claudia Cama, Lluis Maimí, Francesc Tur, Jordi S.Carrera, Òscar Vall, Pep Iglesias, Jordi RenArt, Jordi Gallego, Toti Ferrer, Olga Planas, Àlex Gosteli. Photos courtesy of Arxiu Imatges PTCBG, Diputació de Girona, ACT, Fons IPEP, Festival de Música Castell de Peralada, Arxiu d’Imatges Castell de Peralada, Club Nàutic L’Escala, Vies Braves, P.W.A. Ajuntament de Tossa de Mar, Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries-Espuriabrava, L’Escala, Torroella de Montgrí-L’Estartit, Pals, Palafrugell, Mont-Ras, Calonge- Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret Turisme, Turisme Blanes Beaches Legend 5 Legend Services m Length (m) width (m) Foot bath Water sports school Bathing assistance service for the disabled Setting natural Restaurant Sailing school Guide for persons with impaired vision Setting residencial Bar Oating platform Amphibian crutches, walking sticks Setting urban Buoys Dogs allowed Kids Friendly Occupancy low Leisure boat hire Nude beaches Occupancy moderate
    [Show full text]