AREES DE MUNTANYA La població de la muntanya gironina ISABEL PUJADAS tament de Política Territorial; la pu­ —Moviment Natural de la Població, ENRIC MENDIZÁBAL blicado de l'estudi global, encara 1975-1979. ANNA CABRÉ en curs, és prevista per a l'any 1987. —Sistema d'lnformació Territorial L'especificitat d'aquest estudi de Catalunya (SITC). és, per una banda, la seva orienta­ En total, les Comarques i Zones resentem molt breu- do essencialment demográfica i, de Muntanya comprenen 222 muni­ mentaquí, perales tambó, la seva exhaustivitat, car s'hi cipis (23,7% deis municipis cata- comarques i per ais estudien prácticament tots els fe- lans), 11.424,4 km^ {35,8% del municipis gironins nómens i trets demográfics per ais territori cátala) i comptaven, el de muntanya, algu- quals hi ha dades, per a un període marp de 1981, 246.289 habitants (el nes dades i resul­ estés i amb el máxim detall territo­ 4,1% de la població catalana). Així, táis extrets de l'estudi que, per en- rial possible. L'estudi compren així dones, els municipis de muntanya cárrec de la Direcció General de tres nivells territorials: comarca (o son mes extensos i molt menys Política Territorial de la Generalitat zona), municipi i entitat de pobla­ poblats que la mitjana deis munici­ de Catalunya i sota el títol Població i ció, per al període 1950-1981, deta- pis catalans. llant els decennis 1951-1960,1961 - Poblamenta la Muntanya Catalana, Els municipis gironins de mun­ 1970 i 1971-1980 i els quinquennis es realltza actualment al Centre tanya son 56, és a dir, la quarta part 1971-1975 i 1976-1981. d'Estudls Demográfics. Una pri­ deis municipis de muntanya cata­ mera serie de dotze Estudis Demo- Les fonts utilitzades son les se- lans: 3 d'ells son a la zona del gráfics, corresponents a les nou güents: Montseny-Guilleries, 21 a la Gar- comarques i a les tres zones reco- —Censos i Nomenclátors, 1950, rotxa, 21 al Ripoilés 111 a la Cerda- negudes per la Llei de Muntanya, 1960, 1970, 1981. nya; compten en conjunt, i sempre será publicada ben aviat peí Depar- —Padrons d'Habitants, 1975,1981. en xifres de 1981,95.684 habitants, CERDANYA RIPOLLES GARROTXA LLEGENDES MENVS DE -5 DE -5 A -2 •E -2 A O DE O A 2 MES DE Z la,a de cr BL umant anuaL acumuLatLva 15¡ I EVOLUClO DE LA POBLACld 1950-81 Q 529 Revista de Giiona DOSSIER GARROTXA , LOCAlITZACld DELS MUNIGIPIS ^SíJ, LOCAUrZACrÓ DELS MUNICIPIS 13 /12''\14Í 11 V, / J J \ >• (•' Q ^ , .1 1 .''- r" 16 •\. 15 /• • ^-"''' 23 Argelagunr ^^y ''18 i 19 I _ --I Besalú t2. Sales do LlicrcT Beuda 13. rjant Anjol de FJrLfstreñ Caal,'!llfollit dfi 3a Roca 14. Sant Fnliu dn Pall.irols 1. tínHip'Iouaiinl l'^- (JupraJ lj!; 'S* tlumpOÍ 1 r'R 11, EIib'':i de S'rpscr Hdla d^ MoriLcol z. IS- Saiit Ferriol 3. C:iiti|>rodnn Ib. Ripi'll Mi eres 10- SaiiL Jíiíjitic do l.J i(?i oa rt. (lumhi-i'n ir,. íifKil Joan di' If.-ü Abad t>. Llanar H ijiml l'aii di! íl^pur-lpi! HonLagut 17. Sant; Joan ICH ¡'"ont.f! r/. fi. IcR LlunfJCfi JO. üanl 'Jnií'zf d" Ilcünra OIoL IS. fiíinta Pau 7. Mol L6 19. Huiita Míiriíi lis- HfRnrü B. HoiileHqniíi PO. Les I'laiiKa tJ'IlosloIes !:ft<-iiPfF. 13. Torl-oJ-ia fí. 0/',a;iSn í'l . Tivifí Lcs PiCEca 2(3. La Valí d ' en Han 10 PíUoJfi-fíla P^, VíilHo/'oiiii r!r riijn'li'' 11 Parí!! fiPi; ."3. Vidiü II íu [laura 21. Lis V.-iLl de iíi.iiiya 1? I'iaiwl fs ^•4, Vil.iJ loT!(i.a de TiT és a dir, el 20,5% de la població gironina i el 38,8% de la població de muntanya catalana. El municipi de muntanya gironí té dones, de mit- jana, una població mes important CERDANYA que et municipi de muntanya cá­ LOCALIT2ACIÓ DELS MUNICIPIS tala. La informado que presentem aquí prové deis estudis demográ- fies comarcáis; les dades globals a nivel! comarcal comprenen dones el conjunt de les comarques que son totalment o pareialment gironi- nes, és adir, que inclouen els muni- cipis lleidatans de la Cerdanya i els municipis barcelonins deis Ripo- llés; en referir-nos al conjunt de la muntanya gironina, ho farem amb un sentit ampli, afegint at total d'a- B)^-.:H- questes tres comarques els munici­ pis gironins de l'área Montseny- 1. Alp 9. Ues Guilleries, pertanyents a les comar­ ques de la Selva i d'Osona. Amb un 2. Bellver <Je Cerdanya 10. LHwia criteri mes estríete, presentem en 3. Bolvir 11 - Mürangea annex un recull de les dades mes 12. MoiitdlJa i MartinoL a. Das significatives corresponent exclusl- 5. Fontanalñ de Rerdanya 13, i'rals i Sansor vament ais municipis gironins de 6, Ger l'^- Prullans muntanya. 7, Güila d(! Ccrdanya 15. PuiRCPfda 8. Isüvol lO- Urús Les característiques del poblament La població gironina de munta­ nya residía, l'any 1981, en 369 enti- 530 ^ñ AREES DE MUNTANYA Taula 1. Població segons la grandária de Tentitat, 1950 i 1981. grans diferencies; sembla dones que l'altitud no és per si sola, en aquest cas, un factor determinant, 1950 1981 sino que en tot cas actúa en combi­ Habitants entitats poblado % entitats poblado % nado amb altres factors (grandária, accessibilitat, morfología, etc.). 1-20 60 613 0,64 110 1.071 1,11 Precisament un deis factors que 20-50 112 3.875 4,32 94 2.986 3,11 semblen teñir mes influencia sobre 50-100 105 7.684 8,56 70 4.788 5,01 l'evolució demográfica d'una entitat 100-200 99 13.902 15.51 38 5.250 5,48 és el seu carácter concentrat o dis- 200-500 47 14.387 16,04 28 7.622 7,96 pers. Comparat amb altres zones 500-1000 14 9.812 10,95 14 9.384 9,81 de la muntanya catalana, el pobla- 1000-2000 8 11.251 12,55 5 7.458 7,80 ment de la muntanya gironina no és 2000-5000 3 8.766 9,78 7 22.297 23,31 particularment disseminat: tan sois + 5000 2 19.374 21,61 2 34.829 36,41 13 municipis gironins, localitzats principalment a la Garrotxa i l'AIt Total 450 89.664 100 369 95.684 100 Ripollés, teñen mes del 50% de la població disseminada, mentre que tats de població habitades; l'any de localitats de mes de mil habi­ 20 municipis en teñen mes del 85% 1950 se n'havien comptat, en el tants, i en particular Olot i Ripoll, les vivint en nucli concentrat. En con­ mateix territori, 450. Com es pot dues mes grans. Aixó fa molt difícil junt, només el 15% de la població observar a la Taula 1, son les enti­ esbrinar les influencies que sobre de la muntanya gironina (14.350 tats mes petites les que han desa- el creixement de la població han habitants, aproximadament) viu en paregut o tendeixen actualment a la tlngut respectivament ('altitud I la habitat dispers, que es localitza desaparició, mentre que les mitja- grandária del nucli, que es presen­ sobretot en els municipis menys nes o grans s'han mantingut. ten estadisticament associades; poblats. Entre 1950 i 1981, la pobla­ ció disseminada s'ha reduVt del Sembla que la grandária que així, dins la població gironina de muntanya, la que residía peí da- 41,3% al 16% al Ripollés i del separa les poblacions creixents de 33,38% al 15% a la Garrotxa, pero les decreixents correspon ais 500 munt deis 800 metres hl represen- tava el 40% el 1950 i el 27% el 1981, ha augmentat lleugerament a la habitants; per sota d'aquest nivell, Cerdanya, sens dubte a causa de la el progressiu despoblament expli­ pero aixó pot ser molt bé l'efecte de la grandária mes que el de l'altitud. importancia del factor turístic i de la ca l'acumulació d'entitats en la ca- segona residencia. tegoria 1-20 habitants, que prece- Podria pensar-se també que la deix l'abandó total. diferent evolució segons l'altitud fos igualment la tradúcelo de diver­ La dimensió mitjana de les enti­ ses dinámiques comarcáis, car hi El creixemen.^ de la població tats gironines de muntanya ha estat ha una gran diferencia d'altitud mit­ Entre 1950 i 1981, la població de sempre reduVda i actualment en­ jana segons les comarques, com la muntanya gironina ha crescut cara ho és mes: l'any 1981, el 74,2% ho il.lustra la Taula 2; així, mentre el 7.020 habitants, es a dir, el 8%. És de les entitats comptaven menys de 90% de la població de la Garrotxa poca cosa si es compara amb el 100 habitants i el 55,3% menys de viu entre 100 i 500 metres d'altitud, creixement del conjunt de Catalu­ 50; només un de cada quatre nuclis el 67% deis habitants del Ripollés nya, que en el mateix període passá comptava mes de 100 habitants i viuen entre els 500 i els 800 metres i d'uns tres milions i mig d'habitants menys del 8% {29 entitats) en comp­ el 85% deis pobladors de la Cerda­ ais sis milions; pero és una evolució tava mes de 500. Els nuclis de mes nya respiren entre els 1.000 i els notablement positiva si es compara de 1.000 habitants son tan sois ca- 1.300 metres. Si es considera, pero, amb el conjunt de la muntanya ca­ torze, dotze d'ells gironins: Olot i el creixement de conjunt de cadas- talana, que ha conegut en paral.leí RIpoll (mes de 10.000), Puigcerdá, cuna de les tres comarques entre una evolució de signe negatiu.