Year of Cultural Tourism 2018-2019 Dossier
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
BOE 238 De 02/10/2004 Sec 1 Pag 33208 A. 33210
33208 Sábado 2 octubre 2004 BOE núm. 238 COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUÑA COMUNIDAD AUTÓNOMA DE EXTREMADURA Provincia de Barcelona Provincia de Badajoz Valencia del Mombuey. Alpens, Castellar de N’Hug, Manlleu, Les Masies de Roda, Les Masies de Voltregà, Montesquiu, Orís, La Pobla de Lillet, Roda de Ter, Rupit i Pruit, Sant Jaume de Fron- CIUDAD DE MELILLA tanyà, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Torelló, Santa Maria de Besora, Santa Maria COMUNIDAD AUTÓNOMA DE LA REGIÓN DE MURCIA de Corcó, Sora, Tavertet, Torelló. Provincia de Murcia Provincia de Girona Abanilla, Abarán, Águilas, Albudeite, Alcantarilla, Los Alcázares, Aledo, Alguazas, Alhama de Murcia, Archena, Agullana, Albanyà, Amer, Anglès, Argelaguer, L’Ar- Beniel, Blanca, Bullas, Campos del Río, Cehegín, Ceutí, mentera, Avinyonet de Puigventós, Banyoles, Bàscara, Cieza, Fortuna, Fuente Álamo de Murcia, Librilla, Lorca, Besalú, Bescanó, Beuda, Biure, Boadella d’Empordà, Bor- Lorquí, Mazarrón, Molina de Segura, Mula, Murcia, Ojós, dils, Borrassà, Cabanelles, Cabanes, Camós, Campdevà- Pliego, Puerto Lumbreras, Ricote, San Javier, San Pedro nol, Campelles, Camprodon, Canet d’Adri, Cantallops, del Pinatar, Santomera, Torre-Pacheco, Las Torres de Capmany, Castellfollit de la Roca, Castelló d’Empúries, Cotillas, Totana, Ulea, Villanueva del Río Segura. La Cellera de Ter, Celrà, Cervià de Ter, Cistella, Colomers, Cornellà del Terri, Crespià, Darnius, Espolla, Esponellà, El Far d’Empurdà, Figueres, Flaçà, Foixà, Fontanals de Cerdanya, Fontcoberta, Fortià, Garrigàs, -
Elecciones Al Parlamento De Cataluña 2021 Municipios Por Junta Electoral De Zona
ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA 2021 MUNICIPIOS POR JUNTA ELECTORAL DE ZONA Nombre del municipio Junta de zona Abella de la Conca JEZ de Tremp Abrera JEZ de Sant Feliu de Llobregat Àger JEZ de Balaguer Agramunt JEZ de Balaguer Aguilar de Segarra JEZ de Manresa Agullana JEZ de Figueres Aiguafreda JEZ de Granollers Aiguamúrcia JEZ del Vendrell Aiguaviva JEZ de Girona Aitona JEZ de Lleida Alamús, els JEZ de Lleida Alàs i Cerc JEZ de la Seu d'Urgell Albagés, l' JEZ de Lleida Albanyà JEZ de Figueres Albatàrrec JEZ de Lleida Albesa JEZ de Balaguer Albi, l' JEZ de Lleida Albinyana JEZ del Vendrell Albiol, l' JEZ de Valls Albons JEZ de Girona Alcanar JEZ de Tortosa Alcanó JEZ de Lleida Alcarràs JEZ de Lleida Alcoletge JEZ de Lleida Alcover JEZ de Valls Aldea, l' JEZ de Tortosa Aldover JEZ de Tortosa Aleixar, l' JEZ de Reus Alella JEZ de Mataró Alfara de Carles JEZ de Tortosa Alfarràs JEZ de Balaguer Alfés JEZ de Lleida Alforja JEZ de Reus Algerri JEZ de Balaguer Alguaire JEZ de Balaguer Alins JEZ de Tremp Alió JEZ de Valls Almacelles JEZ de Lleida Almatret JEZ de Lleida Almenar JEZ de Balaguer Almoster JEZ de Reus Alòs de Balaguer JEZ de Balaguer Alp JEZ de Puigcerdà Alpens JEZ de Berga Alpicat JEZ de Lleida Alt Àneu JEZ de Tremp Altafulla JEZ del Vendrell Amer JEZ de Girona Ametlla de Mar, l' JEZ de Tortosa Ametlla del Vallès, l' JEZ de Granollers Ampolla, l' JEZ de Tortosa Amposta JEZ de Tortosa Anglès JEZ de Santa Coloma de Farners Anglesola JEZ de Cervera Arbeca JEZ de Lleida Arboç, l' JEZ del Vendrell Arbolí JEZ de Reus Arbúcies JEZ -
Cadenza Document
PARO REGISTRADO SEGÚN SEXO, EDAD Y SECTOR DE ACTIVIDAD ECONÓMICA GIRONA MAYO 2020 SEXO Y EDAD SECTORES TOTAL HOMBRES MUJERES SIN AGRI- INDUS- CONS- SERVICIOS EMPLEO CULTURA TRIA TRUCCIÓN MUNICIPIOS <25 25 - 44 >=45 <25 25 - 44 >=45 ANTERIOR AGULLANA 35 5 7 2 9 12 1 3 31 AIGUAVIVA 26 1 1 10 3 3 8 3 6 14 3 ALBANYA 10 1 2 1 5 1 1 9 ALBONS 43 2 11 10 1 8 11 9 3 31 ALP 79 5 21 20 2 13 18 2 5 71 1 AMER 101 4 15 29 3 21 29 3 18 9 67 4 ANGLES 321 17 66 77 10 65 86 8 41 46 211 15 ARBUCIES 414 16 70 120 13 67 128 29 127 14 226 18 ARGELAGUER 25 3 11 1 5 5 1 6 2 16 ARMENTERA, L' 46 2 11 8 1 10 14 7 2 4 32 1 AVINYONET DE PUIGVENTOS 64 3 9 14 5 17 16 12 5 47 BANYOLES 953 61 190 216 36 232 218 39 135 60 677 42 BASCARA 54 3 8 9 5 14 15 5 5 43 1 BEGUR 147 7 22 38 6 29 45 2 7 18 118 2 BELLCAIRE D'EMPORDA 22 1 3 5 2 11 1 4 16 1 BESALU 88 4 9 19 1 22 33 2 14 7 62 3 BESCANO 188 8 36 31 6 39 68 2 26 14 139 7 BEUDA 10 4 2 2 2 2 1 7 BISBAL D'EMPORDA, LA 751 28 153 176 27 190 177 42 73 75 515 46 BIURE 11 1 2 4 2 2 3 8 BLANES 3.495 197 631 725 181 756 1.005 56 231 287 2.740 181 BOADELLA I LES ESCAULES 9 2 5 2 2 7 BOLVIR 11 1 2 3 4 1 1 1 9 BORDILS 79 5 15 17 1 19 22 4 17 4 48 6 BORRASSA 29 1 4 2 2 11 9 6 23 BREDA 218 13 26 58 5 44 72 2 53 11 148 4 BRUNYOLA 7 1 1 1 4 7 CABANELLES 12 3 4 2 3 1 2 9 CABANES 54 4 8 15 3 10 14 4 4 1 44 1 CADAQUES 84 6 15 20 3 20 20 4 6 70 4 CALDES DE MALAVELLA 462 39 73 93 28 108 121 9 62 39 324 28 CALONGE 656 28 122 147 28 152 179 10 35 88 489 34 CAMOS 20 1 4 3 1 3 8 1 3 14 2 CAMPDEVANOL 144 13 22 32 8 22 47 1 33 6 100 4 CAMPELLES 2 -
ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque
Romanesque ART ROUTES ROMANESQUE ART ROUTES ISBN 978-84-393-9921-6 9 788439 399216 Romanesque ART ROUTES 2 3 4 Summary 6 - Catalonia, land of Romanesque art 8 - The frst European art 9 - Evolution and main characteristics 10 - Suggested routes 12 - Route 1 From La Seu d’Urgell to La Pobla de Claramunt via the Segre Valley, the La Segarra plateaus and L’Anoia 20 - Route 2 From La Val d’Aran to Lleida via Pallars and Ribagorça 32 - Route 3 From Penedès to New Catalonia via the monasteries of the Cistercian and military orders 38 - Route 4 From La Cerdanya to the Barcelona area via the Llobregat and Cardener valleys 48 - Route 5 From the Pyrenees to Barcelona via El Ripollès, Osona and Vallès 58 - Route 6 From Empordà and La Garrotxa to La Selva via Girona 69 - Romanesque art in museums 73 - Map of the Romanesque art routes 77 - Tourist information << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. SANTA MARIA Catalonia, land of Romanesque art Catalonia is and always has been receptive to the various artistic styles that have succeeded one another in Europe. Perhaps one of the most profoundly assimilated was Romanesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape during the height of feudalism. The birth and expansion of Romanesque art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recognised by the other Catalan counts. This unifcation coincided with two other major events. One was the de facto severing of all feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians; the other was the expedition to Crdoba (1010), which defnitively quashed the threat of an invasion from Al-Andalus and put the small Muslim-ruled principalities, into which the caliphate had been split up, under the protection of the Catalan counts. -
Sin Título-2
jamargant - 27/04/2018 08:32 - 81.35.21.89 FIRES DE LA SANTA CREU LES BOSSES GIRONINES CARREGADOR SOLAR Suplement especial de 12 pàgines amb totes Presumeix de bosses amb aquests dos models Vagis on vagis, gràcies a aquesta bateria les activitats que es poden trobar a Figueres representatius de la teva ciutat externa no et quedis mai sense mòbil www.diaridegirona.cat TEL ` 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.352 Aquest diari utilitza PREU Divendres paper reciclat en un 80,5% 1,20 € 27 D’ABRIL DE 2018 FUNDAT EL 1889 La vaga L'atur puja a Girona per d’estudiants universitaris té segon trimestre consecutiu èxit a les aules però fracassa i la taxa ja arriba al 16,74% al carrer 4 EL BLOQUEIG DE L’ACCÉS A En acabar el 1r trimestre hi ha 8.700 treballadors menys que a finals de 2017 LA FACULTAT INDIGNA EL DEGÀ DE DRET, QUE EN TITLLA ELS L’ocupació s’incrementa a Catalunya, mentre que l’atur creix a Espanya 20 AUTORS DE «XUSMA» 3 i 4 EsportsDdG Investigadors El TC tanca gironins troben la porta a una un important investidura mecanisme telemàtica de de l’obesitat Puigdemont 4 LOCALITZEN EL SISTEMA 4 EL CONSELL DE QUE FA QUE ALGUNS OBESOS GARANTIES ESTATUTÀRIES NO DESENVOLUPIN ALTRES DIU QUE ÉS «IL·LEGAL» MALALTIES ASSOCIADES 8 Identifiquen Colhado, Evans i una excandidata Sant Ferriol Mendi, lluitant pel rebot amb Robinson. de Cs que va fer compra una FEB malbé els tòtems gasolinera abandonada 71 70 Madrenas accepta La derrota més cruel PERF. -
Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells -
Quanta Misèria! 177
SALOMÓ MARQUÈS QUANTA MISÈRIA! 177 QUANTA MISÈRIA! L’ESCOLA PÚBLICA A LA GARROTXA ALS ANYS QUARANTA SALOMÓ MARQUÈS Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona SALOMÓ MARQUÈS QUANTA MISÈRIA! 179 Fa força anys que vaig conèixer en Jordi i des del primer moment và- rem sintonitzar parlant d’escoles i mestres, de la República, de l’exili, de la depuració i de la dictadura Franquista. La seva generositat, les portes sempre obertes de casa seva i del seus arxius m’han ajudat, i molt!, en els meus estudis i recerques. Estic segur que si llegís aquest text el corregiria i milloraria. El record de la seva bonhomia i generositat m’acompanyen sempre. aquestes alçades del segle XXI ja és sabut i co- negut que les autoritats franquistes imposaren una escola del tot contraposada a la de la República. La Ley de Enseñanza Pri- maria del 1945 no tenia res a veure amb les lleis promulgades durant els anys republicans. La formació inicial dels mestres va canviar radicalment; els pro- grames escolars també, la funció del mestres no cal dir-ho, etc. Els canvis va ser molt profunds ja que es va passar d’un règim democràtic a una dictadura pura i dura com a resultat d’una victòria militar. Les autoritats franquistes varen acusar el magisteri de tots els mals que, se- gons aquests, havia portat la República. Els acusaven d’enverinar la conscièn- cia dels infants amb uns ensenyaments que tenien com a base la tolerància, la participació, la coeducació, la catalanitat, el cientifi sme, l’observació, l’experi- mentació, etc. -
National Plan for Abbeys, Monasteries and Convents
NATIONAL PLAN FOR ABBEYS, MONASTERIES AND CONVENTS NATIONAL PLAN FOR ABBEYS, MONASTERIES AND CONVENTS INDEX Page INTRODUCTION ................................................................................................................. 3 OBJECTIVES AND METHOD FOR THE PLAN’S REVISION .............................................. 4 1. BACKGROUND ......................................................................................................... 6 1.1.- Inception of the Plan ............................................................................................. 6 1.2.- Groundwork.......................................................................................................... 6 1.3.- Initial objectives .................................................................................................... 7 1.4.- Actions undertaken by the IPCE after signing the Agreement .............................. 8 1.5.- The initial Plan’s background document (2003). ................................................... 9 2. METHODOLOGICAL ASPECTS .............................................................................. 13 2.1.- Analysis of the initial Plan for Abbeys, Monasteries and Convents ..................... 13 2.2.- Intervention criteria ............................................................................................. 14 2.3.- Method of action ................................................................................................. 17 2.4.- Coordination of actions ...................................................................................... -
Sessió Ordinària Del Ple
SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DIA 20 DE JULIOL DE 2004 GIRONA a les sis de la tarda de la tarda del dia 20 de juliol de 2004 es reuneixen al saló de sessions de la Diputació de Girona, sota la Presidència de Carles Pàramo i Ponsetí, els diputats i les diputades que integren la Corporació: Jaume Torramadé i Ribas, Enric Vilert i Butchosa, Joan Planella i Casasayas, Xavier Soy i Soler, Antoni Baulida i Casadellà, Carles Bertran i Rigola, Josep Blanch i Dalmau, Robert Fauria i Danés, Joan Giraut i Cot, Manel Montalban i Pua, Ramon Ramos i Argimon, Antoni Solà i Bohigas, Pere Trias i Roca, Marcel Vila i Domènech, Joan Manel del Pozo i Álvarez, Carles Barceló i Vidal, Pere Cabarrocas i Sitjes, Magdalena Casamitjana i Aguilà, Ma Lucía Echegoyen i Lerga, Narcís Gibrat i Juanola, Jordi Gironès i Pasolas, Dolors Padilla i Richart i Francesc Matés i Gálvez a l'objecte de portar a cap la sessió ordinària del Ple corresponent al mes en curs. Excusen la seva absència els diputats Lluís Guinó i Subirós, Pere Bosch i Cuenca i Daniel Terradellas i Redon. Assisteix l'interventor de fons Josep Ma Mollera i Santaló i actua de secretari el de la Corporació Xavier Caritg i Lluansí, que autoritza la present acta de la manera següent: PRIMER. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de la sessió ordinària anterior, que tingué lloc el 15 de juny de 2004 La Corporació ACORDA, per unanimitat, aprovar l’acta de la sessió ordinària anterior que va tenir lloc el 15 de juny de 2004, prèviament tramesa als diputats i diputades. -
Diplomarbeit
DIPLOMARBEIT Titel der Diplomarbeit „Castells – Menschentürme in Katalonien“ - eine qualitative Studie über die katalanische Bewegungskultur Verfasserin Tina Stangl, Bakk. Angestrebter akademischer Grad Magistra der Naturwissenschaften (Mag. rer. nat.) Wr. Neustadt, im August 2011 Studienkennzahl lt. Studienblatt: A 190 482 353 Studienrichtung lt. Studienblatt: UF Bewegung und Sport, UF Spanisch Betreuer: Univ.-Prof. Dr. Michael Kolb 1 „Ich erkläre, dass ich die vorliegende Arbeit selbstständig verfasst habe und nur die ausgewiesenen Hilfsmittel verwendet habe. Diese Arbeit wurde daher weder an einer anderen Stelle eingereicht (z.B. für andere Lehrveranstaltungen) noch von anderen Personen (z. B. Arbeiten von anderen Personen aus dem Internet) vorgelegt.“ Wr. Neustadt, im August 2011 _____________________ ______________________ Datum Unterschrift 2 Vorwort Mit dem Eintrag in die Liste des UNESCO-Welterbes, im November letzten Jahres, konnten die Castells in einem weiteren Schritt ihre fulminante Karriere festigen. Es ist ihnen gelungen, innerhalb weniger Jahrzehnte eine bedeutende, lokale und überregionale Aktivität auszuüben. Ursprünglich, im kleinen Rahmen bei religiösen Prozessen dargeboten, gelten die Menschentürme heute als „Nationalsport“ für die Katalanen und verkörpern ein wichtiges Symbol ihrer eigenständigen Kultur und der Zusammengehörigkeit Kataloniens. Nach ersten Auseinandersetzungen mit dieser Bewegungskultur, ist es ein Bedürfnis herauszufinden, wo der Ursprung der Castells liegt - unter den Historikern ein sehr umstrittenes Thema. Es gibt unterschiedliche Theorien und Hypothesen über die Herkunft der Menschentürme, aber bis heute keine exakte Antwort. Fest steht, dass die Entwicklung der Castells den Verlauf der Geschichte Kataloniens reflektiert. Stieg die Wirtschaft, dann „stiegen“ auch die Türme, stürzte die Gesellschaft in eine Rezession, dann „bauten“ auch die Castells ab. Nun stellt sich die Frage, seit wann genau es diesen Brauch gibt und wo er seine Wurzeln hat. -
Español Français English
ESPAÑOL FRANÇAIS ENGLISH El programa contiene una información bastante completa sobre la fiesta, aunque NO Qué hay que saber incluye todos los actos de Santa Tecla, sólo los más emblemáticos. Sobre todo se destacan los actos tradicionales y gastronómicos, el resto queda sintetizado en un sobre este programa Santa Tecla? cuadro-resumen Como puede verse, cada idioma está dividido en 2 apartados: El presente programa de Santa Tecla pretende acercar esta gran fiesta a todos los 1. Actos tradicionales y gastronómicos visitantes y turistas de la ciudad, de forma que puedan entender los distintos elementos 2. Cuadro-resumen en el que figuran los siguientes tipos de actos: teatro y circo, que la forman. música, actos infantiles, danza, mercados y exposiciones (hoja adjunta) Le programme contient des informations très complètes sur la fête. En revanche, nous Éléments d’informations soulignons qu’il ne contient pas tous les évènements de Santa Tecla, seulement les plus emblématiques. Les célébrations traditionnelles et gastronomiques sont expliquées en sur le programme Santa Tecla détail, et les autres sont résumées dans un tableau. Comme vous pourrez le voir, chaque langue est divisée en trois parties : Ce programme de Santa Tecla a pour objectif de présenter cette grande fête à tous les 1 Célébrations traditionnelles et gastronomiques visiteurs et touristes de la ville, afin qu’ils puissent comprendre les différents éléments 2 Tableau-résumé : les activités suivantes y figurent : théâtre et cirque, musique, de la fête. activités pour les enfants, danse, marchés et expositions (feuille ci-jointe) The schedule has extremely detailed information about the festival, although it must be What do you need stated that it does NOT contain information on all the events taking place in the Santa Tecla Festival, only the most representative events are mentioned here. -
Programa De Santa Tecla 2008
SANTA TECLA 2008 Les Festes de Tarragona www.santateclatarragona.cat Diumenge 14. Primer diumenge: Diada Castellera i Crida. 7 h, Monnars, des de la pl. de l’Església. Matinades. Desperteu-vos , dormilegues! Santa Tecla engega enguany el primer diumenge de festes amb coincidència de la Crida i de la Diada Castellera. Per això, des de bon matí, toc de gralla per marcar la jornada. Grallers Els Bordons. 7 h, Boscos i Cala Romana, des de la pl. de Boscos. Matinades. The Gràllers. 8 h, Santa Tecla gastronòmica. Esmorzars de forquilla i ganivet. L’insigne viatjant i escriptor Josep Maria Espinàs explica: “En català hi ha una expressió de to popular i molt indicativa: esmorzar de forquilla. Als següents locals: A les 8 h, Bar La Queveda, pl. del Fòrum, 6 Bar Noèlia, pl. dels Castellers, 3 Bar Tòful, c. Arc de Sant Bernat, 4 A les 8.30 h, Bar L’Avi Tòful, c. Ernest Vilches, 4 Restaurant La Puda, Moll de Pescadors, 25 A les 9 h, Bar Negresco, c. Fortuny, 7 9.30 h, platja del Miracle. Triatló popular Ciutat de Tarragona. Organitza: Nil Travel 10 h, Pistes Campclar. Atletisme. Tetratló. Organitza: Club Atletisme. 10 h, Moll de Costa. Artesania. Punta de coixí. 8a trobada de puntaires. Organitza: Unió Cívica Provincial de Consumidors i Mestresses de Casa. 10 h, Rambla Nova, tram Metropol, fins a les 20 h, Jornada de bàsquet al carrer. Amb motiu del 30è aniversari del Club Bàsquet Tarragona i amb la col·laboració de la Federació Catalana de Bàsquet, se celebrarà aquesta jornada en què grans i petits podran gaudir fent partits, competicions, tirs a cistella...Organitza: Club Bàsquet Tarragona.