Una Demarcació Amb Més De 30 Birres S’Ha Creat L’Associació El Tirador Per Promoure La Cervesa Artesana Gironina

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Una Demarcació Amb Més De 30 Birres S’Ha Creat L’Associació El Tirador Per Promoure La Cervesa Artesana Gironina dossier LA CERVESA GIRONINA Una demarcació amb més de 30 birres S’ha creat l’associació El Tirador per promoure la cervesa artesana gironina Moska, Atlètica, Poch’s, Minera, Rufa, Popaire, Pedrablanca, Lybica... són algunes de les més de 30 cerveses que s’elaboren actualment a la demarcació de Girona. La majoria són birres artesanes que es fan a JOSEP microcerveseries gironines, que van començar a aparèixer a partir del BORRELL 2007. Fins i tot hi ha dos clubs cervesers en què es poden fer produccions pròpies. Davant de l’auge existent, fa dos anys es va crear l’associació El Tirador, per promoure la cervesa artesana gironina. ALBERT VILAR > TEXT >> Josep Borrell, creador de o fa ni deu anys, dos aficio- terra. L’empresa, Nobech, amb seu a Fonta- Moska de Girona, la primera nats a les home-brewers, el nilles, va començar a experimentar amb al- cervesa gironina. matrimoni Josep Borrell i tres productes, sempre de quilòmetre zero, Sílvia Ivars, van crear a Sar- com el blat de moro de la Vall de Bianya, rià de Ter la primera micro- l’arròs de Pals o l’espelta de l’Alt Empordà. Ncerveseria gironina, Birrart 2007. I un any Amb el temps van anar deixant-ho i es van més tard ja van començar a comercialitzar centrar només a elaborar la cervesa Volcà- la seva cervesa, Moska de Girona, en honor nica per al col·lectiu Cuina Volcànica, que a la llegenda de les mosques de Sant Narcís. aplega nou restaurants de la comarca de la Birrart 2007 produeix anualment 40.000 li- Garrotxa. L’any passat, el col·lectiu va deci- tres de Moska de Girona. Pot ser rossa, tor- dir apostar per un cerveser garrotxí, el de la rada, negra, amb poma... i algunes varietats Poch’s, que ha creat una nova fórmula, que de temporada. A més, la societat també incorpora, a més, el fajol de la comarca de elabora cervesa per a altres empreses giro- la Garrotxa, com volia l’entitat. S’ha canvi- nines, com les marques Nouone, FK1, Gala at tot i ja s’ha començat a comercialitzar, a de flors o Flor de Girona. través dels restaurants, aquest mateix any. Paral·lelament a Birrart, dos amics, Se’n preveu fer una producció anual d’uns l’empordanès Gerard Bech i el garrotxí Pep 3.000 litres. Nogué, van decidir el 2008 entrar també A partir de la Moska i la Keks van co- en aquest sector amb la cervesa Keks, que mençar a sorgir noves microcerveseries destacava per incorporar fajol de Batet, i noves cerveses a les vuit demarcacions amb l’objectiu de recuperar productes de la gironines, especialment a partir del 2013. Birrart 2007 produeix anualment 40.000 litres de Moska de Girona, una cervesa que es diu així en honor a la llegenda de les mosques de Sant Narcís 76 > revista de girona 298 ALBERT VILAR . També n’hi ha que se les fan fer, i altres mar- duir cervesa. Ofereix tres varietats: la weiss >> Alguns dels elaboradors ques —poques— han apostat més pel tema Els Àngels (485 m), la pale ale Puig d’Arques de cerveses gironines, amb les industrial, amb encàrrecs fora de la demar- (527m) i la porter Montnegre (285 m). seves creacions, a les escales de cació. Les principals comarques cerveseres A Girona trobem les cerveses Kerunta, la Catedral de Girona. són les dues on va començar tot plegat, és a Gala de flors, 1973 (König), Flor de Giro- dir, el Gironès i el Baix Empordà. na i les del grup Gro Brewers. Kerunta té el seu origen en un viatge estudiantil a Bèlgi- El Gironès ca el 2004. Dos anys més tard, van decidir A la comarca del Gironès, a part de la marca començar a fer-ne i el 2014 van crear l’em- Moska de Girona, n’hi ha set més, concen- presa. Kerunta era l’assentament iber que, trades en dos municipis: a Cassà de la Selva amb els romans, es va passar a dir Gerunda. i a Girona mateix. A Cassà trobem les cerve- Actualment elaboren uns 3.000 litres anuals ses Whym i Gavarra. El nom de Whym surt d’aquesta beguda, i en tenen diversos tipus: de les inicials dels quatre components de blonde, yellow rocket i keeper. Gala de flor va la cervesa en anglès. En un inici, fabricaven ser una aposta de la cuinera i especialis- petits lots de cervesa a Santa Cristina d’Aro, ta en botànica silvestre Iolanda Bustos, però ara, des del nou municipi, ja repeteixen amb l’assessorament de Birrart. La cer- les que tenen més èxit, com el Matxo mort vesa, creada el 2010 i destinada al seu res- o la Mare dels ous. En produeixen anual- taurant, La Calèndula de Girona, comptava ment uns 20.000 litres. Gavarra va néixer de amb flors de calèndula, saüc i hibiscos. L’any la il·lusió de dos socis per crear i dissenyar 2015, Bustos va traslladar el seu negoci al el seu propi sistema i maquinària per pro- Baix Empordà, a Regencós. Flor de Girona, A la comarca del Gironès, a part de Moska de Girona, n’hi ha set més, concentrades a dos municipis: Cassà de la Selva i Girona revista de girona 298 > 77 dossier LA CERVESA GIRONINA de Pals i propietari del bar musical l’Alter- WHYM nativa de la Bisbal. Va sortir el 2013, amb el suport de Molta Birra de la Bisbal, i aquell mateix any ja va aconseguir una medalla de plata al Dublin Craft Beer Cup. La nova aposta de l’Arrossa, que elabora uns 4.000 litres a l’any, són els barrils de cinc litres. L’Emporion, que agafa el nom de la prime- ra moneda encunyada a Empúries, és una iniciativa d’Albert Cañadas i Joan Trias, propietari de l’empresa arrossera Avi Tri- as. Van començar el 2014 a redós del club Can Navarra, però ara ho fan directament. N’elaboren anualment uns 8.000 litres. Dario i Paola van decidir convertir l’elaboració de cervesa, creada el 2009, en empresa al cap de pocs anys. És la cervesa Gradiva, que és el nom de la musa del sur- >> El nom de Whym prové per la seva banda, és feta per Birrart única- realisme. Totes les matèries primeres són de les inicials en anglès ment per a la cafeteria i restaurant + Cub, da- d’agricultura ecològica, i destaquen el blat dels quatre elements bàsics vant la plaça Catalunya de Girona, que ofe- i el llúpol gironí. Actualment produeixen de la cervesa. reix un bon repertori de cerveses artesanes. uns 3.000 litres anuals, i només embote- Gro Brewers és un grup de persones que llen en ampolles de 75 cl. L’any 2014, els volien conèixer millor el món cerveser. Així, quatre creadors de la cervesa Pedrablanca, el 2013 van llogar un local i van començar a després de cinc anys fent-ne, van decidir fer-ne, i van iniciar-ne la comercialització formar una empresa familiar cervesera. El el 2015. La darrera cervesa que ha tret és nom és adoptat d’una serralada del mu- Punkabra, que és una black ipa. Abans ha- nicipi. Actualment elaboren uns 150 litres vien tret tres cerveses representades per un mensuals, però ja tenen previst, a mitjan personatge: l’Escurçó Negre, John Lemond termini, incrementar la producció. Cadas- i Mari Hoppins. En aquests moments pro- cuna de les quatre cerveses que fan reben dueixen uns 4.000 litres anuals. el nom de l’estil: Pilsen (rossa), Pale ale Girona també compta, des de l’any 2008, (ambre), Stout (negra) i Weizen (blat). amb una cervesa comercial, la que es fa ela- La cervesa Montcat, amb tres variants, és borar exclusivament el restaurant König a la nova proposta que fa Carles Salgas, alcal- Bèlgica. En tenen quatre tipus, que agafen de de Mont-ras, després de fer un curs cer- com a genèric l’any 1973, que és el de la fun- veser a Madrid. La cervesa es diu Montcat, dació del negoci. Hi ha la Pilsen i la Blanche, que uneix les paraules Mont-ras i Catalunya que se subministren en ampolles de 33 cl, i la i es pot trobar al negoci de l’autor, Agro- Golden i la Black, en ampolles de 75 cl. Anu- mont-ras Can Pantaleu, on també es troba alment se’n fan elaborar uns 30.000 litres. la microcerveseria. La producció actual és d’uns 250 litres i la seva singularitat és que El Baix Empordà L’absència de la cervesa Keks, al Baix Em- pordà, ha estat substituïda per un reguitzell de noves cerveses en menys de tres anys. Així, trobem l’Arrossa i l’Emporion a Pals; la Gradiva a Ullastret; la Pedrablanca a la Pera; la Montcat a Mont-ras, la Fondi a Fon- teta, i la Brava a Vulpellac. L’Arrossa i l’Emporion destaquen per- què utilitzen arròs de Pals entre els seus components. L’Arrossa és feta per Jordi Pa- rals, familiar de l’empresa arrossera Molí L’Arrossa i l’Emporion destaquen perquè utilitzen arròs de Pals entre els seus components 78 > revista de girona 298 MARINA >> Procés d’elaboració de cervesa Marina a la seva factoria, que es troba a Blanes. es ven, a part d’ampolles de 33 cl, a granel, la Rufa Blat, que s’ha fet amb col·laboració sense evaporació del gas. Fondi és una inici- dels flequers amb blats dels Aiguamolls ativa de la família Devall, que ha aprofitat la de l’Empordà. Poden arribar a embotellar tradició agrícola, al mas la Caseta, per crear 1.500 ampolles setmanalment.
Recommended publications
  • Diagnosi D'espais Connectors De La Demarcació De Girona
    DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA SETEMBRE DE 2005 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA DOCUMENT REALITZAT PER Josep Sala i Cullell Marta Sampedro i Cugota amb la col·laboració de Jordi Puig i Roca DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 3 ÍNDEX 1. Introducció 5 Antecedents 5 Metodologia 5 Tipologia dels espais 6 Prioritats 6 2. Fitxes dels espais connectors 7 Introducció a les fitxes descriptives 7 3. Cartografia 64 Índex dels espais connectors 1 Plana Ceretana 9 2 Coll de Pimorent 10 3 Ribes de l’Alt Segre 11 4 Camí ramader Alp – Ger 12 5 Tossal d’Isòvol i Olopte 13 6 La Molina 14 7 Entorns de Ribes 15 8 Llanars – Camprodon 16 9 St. Pau de Segúries – Camprodon (Creixenturri) 17 10 Vallfogona – Ogassa per Hostal de Rama 18 11 Catllar – Corones 19 12 Collada de Grats – Corones 20 13 Llosses – Ripoll (Farga de Beibé) 21 14 Collada de Capsacosta 22 15 Serra de St. Valentí – La Canya – Serra de l’Aiguanegra 23 16 Plana agrícola de la Vall d’en Bas 24 17 Vall de Bianya – Socarrats 25 18 Bosc de Tosca 26 19 Vall de la Serra – Roca Bellera 27 20 Sant Cosme 28 21 Túnels de Castellfollit 29 22 Rieres de l’Alta Garrotxa 30 23 Pla de Tapioles 31 24 Massís de les Salines – Massís de l’Albera 32 25 Albera – Cap de Creus 33 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 4 26 Cap de Creus – Aiguamolls de l’Alt Empordà 34 27 El Llobregat 35 28 La Muga 36 29 Anella Verda de Figueres – riu Manol i riera d’Àlguema 37 30 El Fluvià 39 31 Connectors interns dels Aiguamolls de l’Alt Empordà 40 32 Aiguamolls de l’Alt Empordà – Montgrí 41 33 El Ser
    [Show full text]
  • Les Trobades D'alumnes De Llatí a 4T D
    ANUARI DE FILOLOGIA. ANTIQUA ET MEDIAEUALIA (Anu.Filol.Antiq.Mediaeualia) 10.2/2020, pp. 195-200, ISSN: 2014-1386, DOI: 10.1344/AFAM2020.10.2.18 NOVES TENDÈNCIES DIDÀCTIQUES EN L’ENSENYAMENT DEL LLATÍ I LA CULTURA CLÀSSICA: LES TROBADES D’ALUMNES DE LLATÍ A 4T D’ESO LINA VILAMITJANA PUJOL Institut Montgrí (Torroella de Montgrí) [email protected] MONTSERRAT FIOL SANTALÓ Institut Illa de Rodes (Roses) [email protected] RESUM Les trobades d’alumnes de Llatí de 4t d’ESO, organitzades per l’Equip ICE Dolors Condom de Cultura Clàssica, pretenen acostar l’alumnat al món clàssic a través d’una jornada ludico- didàctica. Aquestes trobades es realitzen cada any en un lloc diferent i en una zona de les comarques gironines on hi ha restes arqueològiques romanes: Empúries, Roses, Girona, Caldes de Malavella i, fins i tot, la via romana del Capsacosta; així l’alumnat pot veure in situ les restes arqueològiques i al mateix temps realitzar activitats lúdiques i d’aprenentatge sobre el món clàssic. Per tal de poder dur a terme aquesta activitat necessitem la implicació de les diferents entitats de la zona, en primer lloc els ajuntaments, però també els museus, els jaciments arqueològics, la Universitat de Girona, el Bisbat de Girona i organitzacions culturals com els manaies o les colles geganteres. Però el que engresca més l’alumnat és el fet de conèixer altres joves com ells i realitzar les activitats conjuntament, sobretot les més lúdiques i les relacionades amb les noves tecnologies, que els són més familiars. La intenció és que s’interessin i apreciïn la influència del món clàssic en el nostre entorn més pròxim.
    [Show full text]
  • Secció De Senders Ae Talaia
    A.E. Talaia SSD20131215_284 SECCIÓ DE SENDERS AE TALAIA RUTA DEL TER Etapa 2: SETCASES – VILALLONGA DE TER LA ROCA DE PELANCÀ – CAMPRODON 15 de desembre de 2013 HORARI PREVIST Sortida de la Plaça de l’Estació de Vilanova i la Geltrú. 6 h Setcases . Esmorzar. 8 h 50 min Inici de l’etapa. 9 h 20 min Camps de Beduis . Reagrupament. 10 h 20 min 10 h 30 min Llebro. Reagrupament. 11 h 15 min 11 h 25 min Vilallonga de Ter . Reagrupament. 12 h 10 min 12 h 20 min La Roca de Pelancà . Reagrupament. 12 h 55 min 13 h 05 min Camprodon . Final de l’etapa. Dinar. 13 h 55 min Sortida cap a Vilanova. 17 h Vilanova i la Geltrú . 19 h 30 min Notes .- ** Esmorzarem a Setcases; hi haurà obert l’Hostal del Ter i potser d’altres llocs. Dinarem a Camprodon; hi ha restau- rants. ** Tingueu en compte que l’organització sempre pot modificar aquesta previsió d’horari en funció de com es vagi desenvolupant l’etapa (Condicions meteorològiques, retards o avançaments imprevistos, etc). ** Si us plau, sigueu puntuals, respecteu els reagrupaments i mantingueu sempre contacte visual amb els que us se- gueixen; si cal espereu-vos. Intenteu seguir els horaris previstos, és a dir, no correu ni aneu massa lents! (Penseu que aneu en grup). ** Atenció : Per a qualsevol comunicació amb la Secció el dissabte abans de l’excursió o el mateix diumenge (mitja ho- ra abans de la sortida) utilitzeu només el telèfon 687 04 39 76 (Agustí Poch). ** Els vocals coordinadors d’aquesta sortida són Joan Andreu i Agustí Poch.
    [Show full text]
  • Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
    ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells
    [Show full text]
  • Catalogue Experiències Garrotxa
    GARROTXA EXPERIENCES LA GARROTXA Catalog 2017 1 How to arrive PERPINYÀ Airport Thanks to its geographical location, the region of the volcanoes can be easily and FIGUERES Train station A26 quickly reached from anywhere. N260 Bus station C66 VIC C37 GIRONA Alta Garrotxa Area of Natural Interest LLEIDA C25 By plane C17 AP7 La Garrotxa Volcanic A2 Zone Natural Park Girona-Costa Brava Airport is 50km from La La Garrotxa – a land of dormant volcanoes, enchanting LA GARROTXA BARCELONA Other protected areas villages with charming places to spend the night, silent Garrotxa; a shuttle bus service runs to Girona Volcano forests, succulent cuisine – in all, a truly surprising bus station, from where TEISA buses connect TARRAGONA to La Garrotxa. place in which to enjoy a variety of outdoor activities. Barcelona Airport (El Prat) is 120km away, it is This is the best-preserved volcanic landscape in the easy to reach the centre of Barcelona by rail or Iberian Peninsula and its allure will leave an indelible airbus and then connect with TEISA services to La Garrotxa. mark as you stroll over its lava flows between dry- RIPOLL stone walls constructed from volcanic rock, from one N260 A26 rural volcanic landscape to the next. All, just a volcanic FIGUERES By train N260 stone’s throw from the city of Olot! C66 The nearest rail station is in Vic and Figueres- Enjoy over 2,500 km of waymarked paths and trails Vilafant, although Girona station is probably OLOT BANYOLES GIRONA stretching from the high Pyrenees to the Costa Brava, a the best bet for connecting to other means GI 524 BANYOLES of transport, where trains from Barcelona, GIRONA wonderful bike lane that is perfect for peaceful cycling, C37 C63 Madrid, Toulouse, Lyon, Marseille and Paris all the warmth of the regions’ varied accommodation stop.
    [Show full text]
  • ACUERDO GOV/147/2011, De 8 De Noviembre, Por El Que Se Cede A
    ACUERDO GOV/147/2011, de 8 de noviembre, por el que se cede a favor del Ayuntamiento de La Vall de Bianya, de manera gratuita, y de forma anticipada a la aprobación de la reparcelación motivada por el desarrollo del Plan parcial urbanístico del sector UD-2 Industrial Morrals, el dominio de unos terrenos situados en La Vall de Bianya, propiedad de la Generalidad de Cataluña, de 117 m de superficie, con el fin de destinarlos a carril bici. Organo Emisor: Departamento de la Presidencia Tipo de Norma: Acuerdo Fecha: Fecha de Publicacion en el BOE: 2011-11-10 12:00:00 Marginal: 310634 TEXTO COMPLETO : Dado que la Generalidad de Cataluña es propietaria de la finca de 2.546,75 m²situada en la calle Camprodon (polígono 4, parcela 154) del término municipal de La Vall de Bianya, que se corresponde con la finca registral núm. 1.042, inscrita en el Registro de la Propiedad de Olot, en el tomo 1568, libro 36, folio 171; Dado que la finca anteriormente mencionada pertenece a la Generalidad de Cataluña por título de segregación y declaración de obra nueva practicada mediante certificación administrativa de fecha 5 de julio de 2002; Dado que la Diputación de Girona está llevando a cabo el Proyecto de vía verde de Campdevànol - Setcases - Sant Joan de les Abadesses, Olot, Banyoles, Girona - La Bisbal d'Empordà - Castell-Platja d'Aro. 1ª fase, tramos: Campdevànol-Ripoll, Sant Pere Despuig - Llocalou y Riu Fluvià - Banyoles - Girona, el promotor de cuya obra es el Ministerio de Medio Ambiente; Dado que una parte del trazado del carril bici de este Proyecto
    [Show full text]
  • Revista D'el Far D'empordà
    Núm. 43 Novembre 2018 Preu 3 euros Revista d’El Far d’Empordà Ajuntament Plaça Ajuntament,1 web: http://webspobles2.ddgi.cat/elfardemporda • email: [email protected] d’El Far d’Empordà Tel. 972 511 108 · Fax: 972 673 605 HORARIS DE SERVEIS TELÈFONS AJUNTAMENT CONSULTORI MÈDIC Ajuntament ............................972 51 11 08 Dilluns, dimecres i divendres Metge: Dr. Pedro Aparicio Fax ......................................... 972 67 36 05 obert de 10:00 a 13:30 h. Dijous de 9:00 a 13:00 h Serveis socials.......................972 52 20 00 Dimarts i dijous, tancat. Infermera: Dolors Golobardes Dispensaris Municipals: Podeu trucar per concertar cita Dijous de 10:00 a 13:00 h. Far d’Empordà .......................972 502 905 prèvia a hores convingudes. Per demanar hora de visita i re- Fortià .....................................972 53 41 88 ceptes: De dilluns a dijous tarda SERVEIS SOCIALS Vila-sacra ............................... 972 50 56 53 de 15:00 a 19:00 h al telèfon Treballadora social Riumors .................................972 53 42 72 del dispensari o bé dirigir-vos al Educadora social Escola ....................................972 67 00 88 casal de la gent gran en aquest Trucar de dilluns a divendres de Casal de la Gent Gran ...........972 50 29 05 8:30 a 14:30 h. mateix horari, i els dijous al matí de 9:00 a 13.00 h al telèfon del Parròquia Mn. J. Pratdesaba .972 50 03 31 SERVEI D’URBANISME dispensari o al mateix consultori. Mossos Esquadra .................. ................112 Arquitecta municipal. Durant els altres dies de la set- Policia Nacional .................... ................091 Demanar cita prèvia a l’Ajuntament. mana veure els altres dispensaris Policia Nacional (Figueres)....972 67 75 60 JUTJAT DE PAU dels pobles adjunts.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • The Volcanic Region
    Núm. 21 1€ the volcanic region ENG The Volcanic region Welcome This guide provides a chance for everyone to get We hope that this publication will help to stimu- to know the comarca of La Garrotxa: inside you late interest in the natural, scenic, cultural, histori- will find all the information you need to discover cal and gastronomic treasures of La Garrotxa. As the area and make the most of its main attrac- well, it aims to provide useful information on ac- tions and the best of the services offered by the commodation, where to eat, and all the region’s local tourist providers. highly diverse and valuable heritage, of interest to one and all. Here you will find 17 proposals for activities that can be enjoyed throughout the year. They include Above all, this is the most complete and up-to- visits to some of the most exceptional corners date guide to La Garrotxa and contains a wide of the comarca and sites of great beauty and range of information that visitors will find useful charm, which can all be visited easily on foot, by for planning a stay and enjoying the delights of bike or by car. La Garrotxa, the comarca of the volcanoes. We are delighted to be able to offer visitors to La Garrotxa this chance to get to know this co- marca and to be able to explain a little more of its natural, cultural, historical and gastronomic riches. Can Tona Alta Garrotxa Area of Natural Interest La Garrotxa Volcanic Zone Natural Park Other protected areas Major roads www.turismegarrotxa.com Tourist offices ubime.cat/garrotxa (see guide to services on page 59) 04 Pont del Llierca Nature La Garrotxa provides the opportunity to enjoy yourself in the open air, a chance to relax in charming farmhouse accommodation or simply the delights of a good meal.
    [Show full text]
  • Documento Básico, Salubridad, HS-5
    Ministerio de Fomento Secretaría de Estado de Infraestructuras, Transporte y Vivienda Secretaría General de Vivienda Dirección General de Arquitectura, Vivienda y Suelo Documento Básico HS Salubridad HS 1 Protección frente a la humedad HS 2 Recogida y evacuación de residuos HS 3 Calidad del aire interior HS 4 Suministro de agua HS 5 Evacuación de aguas HS 6 Protección frente a la exposición al radón 20 diciembre 2019 Disposiciones legislativas El articulado de este Documento Básico fue aprobado por el Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo (BOE 28-marzo-2006) y posteriormente ha sido modificado por las siguientes disposiciones: - Real Decreto 1371/2007 de 19 de octubre (BOE 23-octubre-2007) Corrección de errores del Real Decreto 1371/2007 de 19 de octubre (BOE 20- diciembre-2007) - Corrección de errores y erratas del Real Decreto 314/2006 de 17 de marzo (BOE 25- enero-2008) - Orden VIV/984/2009 de 15 de abril (BOE 23-abril-2009) - Corrección de errores y erratas de la orden VIV/984/2009 de 15 de abril (BOE 23- septiembre-2009) - Orden FOM/588/2017 de 15 de junio (BOE 23-junio-2017) - Real Decreto 732/2019 de 20 de diciembre (BOE 27-diciembre) 2 Documento Básico HS Salubridad INTRODUCCIÓN Introducción I Objeto Este Documento Básico (DB) tiene por objeto establecer reglas y procedimientos que permiten cumplir las exigencias básicas de salubridad. Las secciones de este DB se corresponden con las exigencias básicas HS 1 a HS 6. La correcta aplicación de cada sección supone el cumplimiento de la exigencia básica correspondiente. La correcta aplicación del conjunto del DB supone que se satisface el requisito básico "Higiene, salud y protección del medio ambiente".
    [Show full text]
  • Volcà Montsacopa Nucli Antic Modernisme Museus Moixina I Parc
    Itineraris de Butxaca Les deu essències d’Olot Volcà Montsacopa Nucli Antic Modernisme Museus Moixina i Parc Nou Batet i Fageda Via Verda RCR Arquitectes Productes locals Cuina Icona de la ciutat d’Olot, té la morfologia típica d’un volcà, amb un con d’escòries i un cràter circular al capdamunt des d’on gaudireu de les millors panoràmiques de 360° d’Olot i comarca. INDRETS D’INTERÈS Les grederes: observeu la disposició en capes dels diferents materials volcànics en aquestes antigues zones d’extracció de greda (lapil·li). El cràter: passegeu pel cràter, resultat de la darrera fase explosiva del volcà. Les torres carlines: pugeu a les dues torres, miradors amb vistes espectaculars de l’Alta Garrotxa i la muntanya del Canigó. Església de Sant Francesc: entreu dins el recinte fortificat i gaudiu de la millor panoràmica d’Olot. Espai de memòria històrica de la Guerra Civil: un record a totes les víctimes de la Guerra al cementiri de la ciutat, situat al peu del volcà. 2 km 45 minuts 100 metres PROPOSTA Distància TEMPS DESNIVELL Proposem una passejada a peu fins a dalt del volcà. És un itinerari circular de dificultat baixa, que puja per graons per un dels flancs i baixa per l’altre per 1.VOLCÀ una rampa suau. PUNT DE SORTIDA APARCAMENT DEL CEMENTIRI MUNICIPAL D’OLOT MONTSACOPA N 42° 11.151 / E002° 29.137 La vila medieval d’Olot es va desenvolupar al segle IX al voltant d’una església romànica ubicada on actualment hi ha el santuari del Tura. Els terratrèmols del segle XV van destruir bona part de la vila i es procedí a reconstruir-la fora muralla, amb tots els carrers que convergien a la plaça Major.
    [Show full text]
  • Annals Del Patronat 347
    MISCEL·LÀNIA LA FINESTRA OBERTA PREMI SALVADOR REIXACH NOVETATS ANNALS DEL PATRONAT 347 SELECCIÓ DE BIBLIOGRAFIA DE TEMÀTICA GARROTXINA (GENER-OCTUBRE 2004) ARXIU COMARCAL ARXIU HISTÒRIC SELECCIÓ DE BIBLIOGRAFIA 349 ARQUEOLOGIA AGUSTÍ, Bibiana et al., «El jaciment de Can Xac (Argelaguer, Garrotxa)», Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, la Bisbal d’Empordà: la Comissió, 2004, vol. I, p. 109-114. ASSOCIACIÓ ARQUEOLÒGICA DE GIRONA, «Caçadors de cavalls als cingles de Sant Roc (sud de la comarca de la Garrotxa) durant la prehistòria», 440: la revista d’Olot, núm. 92 (març 2004), p. 28-30. AULINES, Albert et al., «II campanya d’excavacions (setembre de 2003) al jaciment del plistocè superior de la Balma de la Xemeneia (Amer, la Selva)», Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, la Bisbal d’Empordà: la Comissió, 2004, vol. I, p. 23-33. BURJACHS, Francesc, «Paisatges i climes medievals de la façana ibèrica nord-occidental», dins Actes del Congrés Els castells medievals a la Mediterrània nord-occidental, Arbúcies: Museu Etnològic del Montseny, 2004, p. 231-246. CODINA, Dolors, «L’Estada Juvinyà (Sant Joan les Fonts, Garrotxa)», Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, la Bisbal d’Empordà: la Comissió, 2004, vol. II, p. 467-471. FRIGOLA, Josep et al., «Seguiment arqueològic del desdoblament de calçada de la carretera CN-260, Eix Pirinenc. Tram Argelaguer-Montagut», Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, la Bisbal d’Empordà: la Comissió, 2004, vol. II, p. 631-633. GARCIA, Gustau, «Noves recerques entorn la muralla d’Olot», Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, la Bisbal d’Empordà: la Comissió, 2004, vol.
    [Show full text]