DOCSLIB.ORG

Annals Del Patronat 347

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Annals Del Patronat 347 MISCEL·LÀNIA LA FINESTRA OBERTA PREMI SALVADOR REIXACH NOVETATS ANNALS DEL PATRONAT 347 SELECCIÓ DE BIBLIOGRAFIA DE TEMÀTICA GARROTXINA (GENER-OCTUBRE 2004) ARXIU COMARCAL ARXIU HISTÒRIC SELECCIÓ DE BIBLIOGRAFIA 349 ARQUEOLOGIA AGUSTÍ, Bibiana et al., «El jaciment de Can Xac (Argelaguer, Garrotxa)», Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, la Bisbal d’Empordà: la Comissió, 2004, vol. I, p. 109-114. ASSOCIACIÓ ARQUEOLÒGICA DE GIRONA, «Caçadors de cavalls als cingles de Sant Roc (sud de la comarca de la Garrotxa) durant la prehistòria», 440: la revista d’Olot, núm. 92 (març 2004), p. 28-30. AULINES, Albert et al., «II campanya d’excavacions (setembre de 2003) al jaciment del plistocè superior de la Balma de la Xemeneia (Amer, la Selva)», Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, la Bisbal d’Empordà: la Comissió, 2004, vol. I, p. 23-33. BURJACHS, Francesc, «Paisatges i climes medievals de la façana ibèrica nord-occidental», dins Actes del Congrés Els castells medievals a la Mediterrània nord-occidental, Arbúcies: Museu Etnològic del Montseny, 2004, p. 231-246. CODINA, Dolors, «L’Estada Juvinyà (Sant Joan les Fonts, Garrotxa)», Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, la Bisbal d’Empordà: la Comissió, 2004, vol. II, p. 467-471. FRIGOLA, Josep et al., «Seguiment arqueològic del desdoblament de calçada de la carretera CN-260, Eix Pirinenc. Tram Argelaguer-Montagut», Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, la Bisbal d’Empordà: la Comissió, 2004, vol. II, p. 631-633. GARCIA, Gustau, «Noves recerques entorn la muralla d’Olot», Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, la Bisbal d’Empordà: la Comissió, 2004, vol. II, p. 397-399. LLOVERAS, M. José, «Excavacions realitzades a la plaça dels Jueus de Besalú», Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, la Bisbal d’Empordà: la Comissió, 2004, vol. II, p. 389-395. MARTÍN, Pau, «Intervenció arqueològica al Sant Sepulcre de Palera», Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, la Bisbal d’Empordà: la Comissió, 2004, vol. II, p. 529-534. MIQUEL, Isabel i SAGRERA, Jordi, «Excavacions a la Casa de la Moneda (Besalú, Garrotxa)», Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, la Bisbal d’Empordà: la Comissió, 2004, vol. II, p. 377-382. PALAHÍ, Lluís i SUREDA, Marc, «Seguiment a l’avinguda 11 de Setembre (Olot)», Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, la Bisbal d’Empordà: la Comissió, 2004, vol. II, p. 563-566. ROMERO, Laura et al., «Les campanyes d’excavació a la cova dels Ermitons (Sales de Llierca) dels anys 2000 a 2003", Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, la Bisbal d’Empordà: la Comissió, 2004, vol. I, p. 43-47. MISCEL·LÀNIA LA FINESTRA OBERTA PREMI SALVADOR REIXACH NOVETATS 350 SAGRERA, Jordi, «Seguiment arqueològic a la Cúria de Besalú», Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, la Bisbal d’Empordà: la Comissió, 2004, vol. II, p. 383-387. TERRADAS, Xavier, «Les ocupacions paleolítiques de la Cova 120: resultats preliminars de la intervenció de l’any 2003", Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, la Bisbal d’Empordà: la Comissió, 2004, vol. I, p. 53-55. ARXIUS I DOCUMENTS GUARDIOLA, Gaspar, «Documents de l’Arxiu Parroquial de Castellfollit. Notes sobre els beneficis que existien l’any 1924 a l’església parroquial de Sant Salvador de la vila de Castellfollit», Basalt, núm. 81 (gener 2004), p. 5. GUARDIOLA, Gaspar, «Pergamins servats a la rectoria de la Canya», Bisania, núm. 11 (febrer 2004), p. 17. GUARDIOLA, Gaspar, «Documents de l’Arxiu Parroquial de Castellfollit de la Roca», Basalt, núm. 82 (juny 2004), p. 11-12. MAYANS, Antoni, «El fons Joaquim Danés i Torras», El Cartipàs del Plafó, núm. 18 (abril 2004), p. 2. MAYANS, Antoni, «La documentació de la família Torà», El Cartipàs del Plafó, núm. 20 (juny 2004), p. 2. PERMANYER, Ignasi C., «Un testament sacramental a la vegueria de Besalú (2a part)», Àpoca. Butlletí català d’informació notarial, núm. 25 (primavera 2004), p. 39-50. PUIGVERT, Joaquim M., «El fons Josep Danés i Torras», El Cartipàs del Plafó, núm. 19 (maig 2004), p. s. PUIGVERT, Xavier, «El Trellat de tots los privilegis... de la vila d’Olot», El Cartipàs del Plafó, núm. 15 (gener 2004), p. 2. VILA, Pep, «Llibre de guisados, escullits particularment de la cuyna estrangera (1867). El receptari de Melchor de Ferrer i de Manresa», Estudis del Baix Empordà, núm. 23 (2004), p. 91-132. BIOGRAFIA BATALLÉ, Concepció, «Joan Juvinyà Comelles, músic de cobla d’Olot», Revista de Girona, núm. 223 (març-abril 2004), p. 48-51. BONFILL, Anna, «El centenari de Bartomeu Agustí Vergés», El Cartipàs del Plafó, núm. 17 (març 2004), p. 8. SELECCIÓ DE BIBLIOGRAFIA DE TEMÀTICA GARROTXINA 351 BONFILL, Anna, «Joan Aubert i Camps (1902-2004)», El Cartipàs del Plafó, núm. 21 (octubre 2004), p. 8. CANALS, Josep M., «Un ‘home del sac’ que no espantava les criatures: Ramon Alfonso i Montserrat (Palautordera, 1909 – Olot, 1963)», La Comarca d’Olot, núm. 1.237 (26 febrer 2004), p. 31. CANALS, Josep Maria, «Anton Maria Armengol», La Comarca d’Olot, núm. 1.248, (13 maig 2004), p. 26. CANALS, Josep M., «Un altre Vayreda, si us plau. En el 75è aniversari de la mort de Francesc Vayreda i Casabó», 440: la revista d’Olot, núm. 98 (octubre 2004), p. 39-41. CUÉLLAR, Alexandre, «El centenari de Vicenç Solé Jorba», El Cartipàs del Plafó, núm. 19 (maig 2004), p. 8. FELIU, Ponç, L’avi Siset, Barcelona: Planeta, 2004, 271 p. GARCIA, Ricard i GIFRE, Pere [ed.], 127 genealogies de Fernando Viader. La memòria familiar dels propietaris gironins, Girona: CCG-Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 2004, 286 p. LLONGARRIU, Ramon, «En Quic de Toralles, flequer», dins XXVII Embardissada a la Garrotxa, Olot: Centre Excursionista d’Olot, 2004, p. 15. MORA, Josep, Gent d’Olot i gent de fora, Olot: l’autor, 2004, 205 p. MURLÀ, Josep, «Els Vayreda i la seva vinculació amb la Vall de Bianya», Bisania, núm. 11 (febrer 2004), p. 20-21. MURLÀ, Josep, «El jesuïta olotí P. Ignasi Rafael Coromina, propagador de la devoció a la Mare de Déu del Tura a Amèrica», La Comarca d’Olot, núm. 1.262 (2 setembre 2004), p. 27-30. PUJIULA, Jordi, «Cinquantenari de la mort de Ramon Moret i Estartús», El Cartipàs del Plafó, núm. 18 (abril 2004), p. 8. SANTAEULÀRIA, David, «75 anys de la mort de Francesc Vayreda i Casabó», El Cartipàs del Plafó, núm. 20 (juny 2004), p. 8. ETNOGRAFIA I CULTURA POPULAR LLORACH, Jordi, «L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i Sant Feliu de Pallerols», L’Hostolenc, núm. 13 (gener-abril 2004), p. 36-37. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA DE LA GARROTXA, Les cançons d’en Surracans, Les Preses: Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny, 2004, 140 p. + 1 CD. MISCEL·LÀNIA LA FINESTRA OBERTA PREMI SALVADOR REIXACH NOVETATS 352 MURLÀ, Josep, «La tradició dels pessebres a Olot», Alimara, núm. 86 (hivern 2004), p. 14-15. MURLÀ, Josep, «Fer córrer bous. Un espectacle d’entreteniment a Olot», Caramella. Revista de música i cultura popular, núm. 11 (juliol-desembre 2004), p. 14-17. ROMEU, Josep, Llegendes de la Garrotxa, Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2004, 125 p. HISTÒRIA DE LA LITERATURA RAMILO, Carme, «Concepció Carreras, Maria Mercè Devesa, Rosa Sacrest i Mercè Bayona, la poetització del paisatge olotí», Revista de Girona, núm. 223 (març-abril 2004), p. 60-70. HISTÒRIA DE L’ART CUÉLLAR, Alexandre, «Marian Vayreda i els ‘sants’ d’Olot», 440: la revista d’Olot, núm. 90 (gener 2004), p. 52-53. ESPUÑA, Carme i GALLART, Quim, Estudi de l’estat de conservació del patrimoni monumental de l’Alta Garrotxa, Olot: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona. Delegació Garrotxa-Ripollès, 2004, [100] p. FERRÉS, Pilar, «Dues noves obres de Miquel Blay al Museu», El Cartipàs del Plafó, núm. 17 (març 2004), p. 5. GUARDIOLA, Gaspar, «Els reliquiers de l’església de Sant Esteve d’Olot», El Brull. Revista de Montagut, Oix i Sadernes, núm. 7 (abril 2004), p. 18-19. GUINÓ, Lluís et al., «Besalú Museu Obert», dins La museïtzació dels nuclis urbans (Actes del 2n Seminari de Turisme Rural a Catalunya. Besalú, 15 i 16 de novembre de 2002), Girona: Universitat de Girona, 2004, p. 87-92. MURLÀ, Josep i TEIXIDOR, Joan, El romànic de la Garrotxa (XII), Olot: Edicions El Bassegoda, 2004, p. 233-256. NEBOT, Jordi i SANTAEULÀRIA, David, «Filantropia i altruisme. La galeria de retrats de l’Hospital d’Olot», El Cartipàs del Plafó, núm. 16 (febrer 2004), p. 5. SALA, Joan, «Construccions properes a l’enllaç de carreteres», 440: la revista d’Olot, núm. 90 (gener 2004), p. 42-43. SALA, Joan, «Una capella i una botiga modernistes al carrer de Sant Rafel», 440: la revista d’Olot, num. 92 (febrer 2004), p. 46-47. SELECCIÓ DE BIBLIOGRAFIA DE TEMÀTICA GARROTXINA 353 SALA, Joan, «Els darrers projectes de l’arquitecte Simó Cordomí», 440: la revista d’Olot, núm. 92 (març 2004), p. 41-43. SALA, Joan, «Els primers projectes olotins de l’arquitecte municipal Alfred Paluzie fets el 1902", 440: la revista d’Olot, núm. 93 (abril 2004), p. 49-51. SALA, Joan, «Els projectes encarregats per Gaietà Vila», 440: la revista d’Olot, núm. 94 (maig 2004), p. 35-37. SALA, Joan, «Edificis olotins fets per Alfred Paluzie el 1903 i 1905», 440: la revista d’Olot, núm. 95 (juny 2004), p. 32-33. SALA, Joan, «Alguns edificis d’Alfred Paluzie de la primera dècada del segle XX», 440: la revista d’Olot, núm. 96 (juliol 2004), p. 37-39. SALA, Joan, «Tres obres representatives de Paluzie», 440: la revista d’Olot, núm.
Load more

Recommended publications
  • Una Demarcació Amb Més De 30 Birres S’Ha Creat L’Associació El Tirador Per Promoure La Cervesa Artesana Gironina
    dossier LA CERVESA GIRONINA Una demarcació amb més de 30 birres S’ha creat l’associació El Tirador per promoure la cervesa artesana gironina Moska, Atlètica, Poch’s, Minera, Rufa, Popaire, Pedrablanca, Lybica... són algunes de les més de 30 cerveses que s’elaboren actualment a la demarcació de Girona. La majoria són birres artesanes que es fan a JOSEP microcerveseries gironines, que van començar a aparèixer a partir del BORRELL 2007. Fins i tot hi ha dos clubs cervesers en què es poden fer produccions pròpies. Davant de l’auge existent, fa dos anys es va crear l’associació El Tirador, per promoure la cervesa artesana gironina. ALBERT VILAR > TEXT >> Josep Borrell, creador de o fa ni deu anys, dos aficio- terra. L’empresa, Nobech, amb seu a Fonta- Moska de Girona, la primera nats a les home-brewers, el nilles, va començar a experimentar amb al- cervesa gironina. matrimoni Josep Borrell i tres productes, sempre de quilòmetre zero, Sílvia Ivars, van crear a Sar- com el blat de moro de la Vall de Bianya, rià de Ter la primera micro- l’arròs de Pals o l’espelta de l’Alt Empordà. Ncerveseria gironina, Birrart 2007. I un any Amb el temps van anar deixant-ho i es van més tard ja van començar a comercialitzar centrar només a elaborar la cervesa Volcà- la seva cervesa, Moska de Girona, en honor nica per al col·lectiu Cuina Volcànica, que a la llegenda de les mosques de Sant Narcís. aplega nou restaurants de la comarca de la Birrart 2007 produeix anualment 40.000 li- Garrotxa.
    [Show full text]
  • Diagnosi D'espais Connectors De La Demarcació De Girona
    DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA SETEMBRE DE 2005 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA DOCUMENT REALITZAT PER Josep Sala i Cullell Marta Sampedro i Cugota amb la col·laboració de Jordi Puig i Roca DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 3 ÍNDEX 1. Introducció 5 Antecedents 5 Metodologia 5 Tipologia dels espais 6 Prioritats 6 2. Fitxes dels espais connectors 7 Introducció a les fitxes descriptives 7 3. Cartografia 64 Índex dels espais connectors 1 Plana Ceretana 9 2 Coll de Pimorent 10 3 Ribes de l’Alt Segre 11 4 Camí ramader Alp – Ger 12 5 Tossal d’Isòvol i Olopte 13 6 La Molina 14 7 Entorns de Ribes 15 8 Llanars – Camprodon 16 9 St. Pau de Segúries – Camprodon (Creixenturri) 17 10 Vallfogona – Ogassa per Hostal de Rama 18 11 Catllar – Corones 19 12 Collada de Grats – Corones 20 13 Llosses – Ripoll (Farga de Beibé) 21 14 Collada de Capsacosta 22 15 Serra de St. Valentí – La Canya – Serra de l’Aiguanegra 23 16 Plana agrícola de la Vall d’en Bas 24 17 Vall de Bianya – Socarrats 25 18 Bosc de Tosca 26 19 Vall de la Serra – Roca Bellera 27 20 Sant Cosme 28 21 Túnels de Castellfollit 29 22 Rieres de l’Alta Garrotxa 30 23 Pla de Tapioles 31 24 Massís de les Salines – Massís de l’Albera 32 25 Albera – Cap de Creus 33 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 4 26 Cap de Creus – Aiguamolls de l’Alt Empordà 34 27 El Llobregat 35 28 La Muga 36 29 Anella Verda de Figueres – riu Manol i riera d’Àlguema 37 30 El Fluvià 39 31 Connectors interns dels Aiguamolls de l’Alt Empordà 40 32 Aiguamolls de l’Alt Empordà – Montgrí 41 33 El Ser
    [Show full text]
  • Vells Projectes Ferroviaris a La Província De Girona
    26 E Revista de Girona F núm. 240 gener-febrer 2007 E Reportatge Reportatge Vells projectes ferroviaris a la província de Girona Borja Vilallonga ells somnis bells nificaren a la província de Girona d’altres temps, de la Girona de restauracions monàrquiques a la de dictadures militars, de la belle Entre els molts papers que hom pot trobar époque als feliços vint. Emblemes del progrés, aquelles vies fèrries dins un fons com el de la Diputació de Giro- que tants enginyers i promotors van imaginar com fabulosos cas- na, n’hi ha alguns que sobresurten: es tracta tells a l’aire, s’han perpetuat més enllà de la seva irrealització en de grans carpetes i folis de mesures incòmo- llençols de paper d’immaculada perfecció. Per desgràcia, alguns Vdes, que no segueixen la tònica de la resta de documents adminis- avatars històrics han causat la desaparició per sempre d’alguns tratius acostumats. En obrir les carpetes –o caixes– que duen gra- projectes que es podien entreveure summament interessants. vats amb lletres d’or noms senzills traïdors, hom descobreix una Semblantment, per limitacions d’espai en aquest text no tots els gran bellesa tècnica que havia romàs amagada fins aleshores. Plà- projectes que hi ha a l’Arxiu Històric de Girona han pogut rememo- nols, seccions, alçats, perfils, càlculs, taules, dibuixos, croquis, rar els seus dies de glòria en els quals diputats, empresaris, tèc- veres cròniques descriptives... Un devessall de documentació aflo- nics i públic general omplien les seves converses dels detalls dels ra a la llum, lluny de les cobertes que n’han salvaguardat el contin- projectes i les opinions que despertaven.
    [Show full text]
  • Les Trobades D'alumnes De Llatí a 4T D
    ANUARI DE FILOLOGIA. ANTIQUA ET MEDIAEUALIA (Anu.Filol.Antiq.Mediaeualia) 10.2/2020, pp. 195-200, ISSN: 2014-1386, DOI: 10.1344/AFAM2020.10.2.18 NOVES TENDÈNCIES DIDÀCTIQUES EN L’ENSENYAMENT DEL LLATÍ I LA CULTURA CLÀSSICA: LES TROBADES D’ALUMNES DE LLATÍ A 4T D’ESO LINA VILAMITJANA PUJOL Institut Montgrí (Torroella de Montgrí) [email protected] MONTSERRAT FIOL SANTALÓ Institut Illa de Rodes (Roses) [email protected] RESUM Les trobades d’alumnes de Llatí de 4t d’ESO, organitzades per l’Equip ICE Dolors Condom de Cultura Clàssica, pretenen acostar l’alumnat al món clàssic a través d’una jornada ludico- didàctica. Aquestes trobades es realitzen cada any en un lloc diferent i en una zona de les comarques gironines on hi ha restes arqueològiques romanes: Empúries, Roses, Girona, Caldes de Malavella i, fins i tot, la via romana del Capsacosta; així l’alumnat pot veure in situ les restes arqueològiques i al mateix temps realitzar activitats lúdiques i d’aprenentatge sobre el món clàssic. Per tal de poder dur a terme aquesta activitat necessitem la implicació de les diferents entitats de la zona, en primer lloc els ajuntaments, però també els museus, els jaciments arqueològics, la Universitat de Girona, el Bisbat de Girona i organitzacions culturals com els manaies o les colles geganteres. Però el que engresca més l’alumnat és el fet de conèixer altres joves com ells i realitzar les activitats conjuntament, sobretot les més lúdiques i les relacionades amb les noves tecnologies, que els són més familiars. La intenció és que s’interessin i apreciïn la influència del món clàssic en el nostre entorn més pròxim.
    [Show full text]
  • Secció De Senders Ae Talaia
    A.E. Talaia SSD20131215_284 SECCIÓ DE SENDERS AE TALAIA RUTA DEL TER Etapa 2: SETCASES – VILALLONGA DE TER LA ROCA DE PELANCÀ – CAMPRODON 15 de desembre de 2013 HORARI PREVIST Sortida de la Plaça de l’Estació de Vilanova i la Geltrú. 6 h Setcases . Esmorzar. 8 h 50 min Inici de l’etapa. 9 h 20 min Camps de Beduis . Reagrupament. 10 h 20 min 10 h 30 min Llebro. Reagrupament. 11 h 15 min 11 h 25 min Vilallonga de Ter . Reagrupament. 12 h 10 min 12 h 20 min La Roca de Pelancà . Reagrupament. 12 h 55 min 13 h 05 min Camprodon . Final de l’etapa. Dinar. 13 h 55 min Sortida cap a Vilanova. 17 h Vilanova i la Geltrú . 19 h 30 min Notes .- ** Esmorzarem a Setcases; hi haurà obert l’Hostal del Ter i potser d’altres llocs. Dinarem a Camprodon; hi ha restau- rants. ** Tingueu en compte que l’organització sempre pot modificar aquesta previsió d’horari en funció de com es vagi desenvolupant l’etapa (Condicions meteorològiques, retards o avançaments imprevistos, etc). ** Si us plau, sigueu puntuals, respecteu els reagrupaments i mantingueu sempre contacte visual amb els que us se- gueixen; si cal espereu-vos. Intenteu seguir els horaris previstos, és a dir, no correu ni aneu massa lents! (Penseu que aneu en grup). ** Atenció : Per a qualsevol comunicació amb la Secció el dissabte abans de l’excursió o el mateix diumenge (mitja ho- ra abans de la sortida) utilitzeu només el telèfon 687 04 39 76 (Agustí Poch). ** Els vocals coordinadors d’aquesta sortida són Joan Andreu i Agustí Poch.
    [Show full text]
  • Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
    ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells
    [Show full text]
  • Carrilet I Greenway (Girona)
    Carrilet I Greenway Until the sixties, the Girona-Olot railway was the main transport artery for the rural districts of La Garrotxa, La Selva, and El Gironés. A modest narrow gauge railway (of the type known as "carrilet" in Cataluña) just 54 Kms long, it ran along the banks of the rivers Ter, Bruguent, and Fluvià in the shadow of the menacing La Garrotxa volcanoes. In the not to distant future, this Greenway is to be linked by a track to the Camí de Ferro Greenway de (12 Kms between Ripoll and Sant Joan de les Abadesses). Add on the existing Girona-Costa Brava Greenway between Girona and San Feliú de Guíxols (39 Kms) and we can travel by Greenway from the upper Pyrenees to the Mediterranean, a distance of nearly 135 Km. TECHNICAL DATA CONDITIONED GREENWAY A refreshing itinerary through the shades of the old volcanoes of Garrotxa. LOCATION Between Olot and Girona GIRONA Length: 54 km Users: * * Amer-El Pastoral: Part with steep slopes (there is alternative that runs through the road, 2Km) Type of surface: Conditioned earth Natural landscape: Garrotxa Volcanic park. Banks of rivers Ter and Fluviá Cultural Heritage: Urban centres of Angles, Sant Feliú and Girona. Romanic chapels. D´Hostoles Castle Infrastructure: Greenway. 12 bridges How to get there: Girona: Medium and long distance Renfe lines (*) Please ask the conditions of bike admittance in Renfe trains Olot: Teisa Bus company Connections: Barcelona: 130 Kms. to Girona. Maps: Military map os spain. 1:50.000 scale 256, 257, 294, 295, 333 y 334sheets Official road map of the Ministry of Public Works (Ministerio de Fomento) More information on Spanish Greenways Travel Guides, Volume 1 From Girona also departs the Carrilet II Greenway DESCRIPTION Km.
    [Show full text]
  • Catalogue Experiències Garrotxa
    GARROTXA EXPERIENCES LA GARROTXA Catalog 2017 1 How to arrive PERPINYÀ Airport Thanks to its geographical location, the region of the volcanoes can be easily and FIGUERES Train station A26 quickly reached from anywhere. N260 Bus station C66 VIC C37 GIRONA Alta Garrotxa Area of Natural Interest LLEIDA C25 By plane C17 AP7 La Garrotxa Volcanic A2 Zone Natural Park Girona-Costa Brava Airport is 50km from La La Garrotxa – a land of dormant volcanoes, enchanting LA GARROTXA BARCELONA Other protected areas villages with charming places to spend the night, silent Garrotxa; a shuttle bus service runs to Girona Volcano forests, succulent cuisine – in all, a truly surprising bus station, from where TEISA buses connect TARRAGONA to La Garrotxa. place in which to enjoy a variety of outdoor activities. Barcelona Airport (El Prat) is 120km away, it is This is the best-preserved volcanic landscape in the easy to reach the centre of Barcelona by rail or Iberian Peninsula and its allure will leave an indelible airbus and then connect with TEISA services to La Garrotxa. mark as you stroll over its lava flows between dry- RIPOLL stone walls constructed from volcanic rock, from one N260 A26 rural volcanic landscape to the next. All, just a volcanic FIGUERES By train N260 stone’s throw from the city of Olot! C66 The nearest rail station is in Vic and Figueres- Enjoy over 2,500 km of waymarked paths and trails Vilafant, although Girona station is probably OLOT BANYOLES GIRONA stretching from the high Pyrenees to the Costa Brava, a the best bet for connecting to other means GI 524 BANYOLES of transport, where trains from Barcelona, GIRONA wonderful bike lane that is perfect for peaceful cycling, C37 C63 Madrid, Toulouse, Lyon, Marseille and Paris all the warmth of the regions’ varied accommodation stop.
    [Show full text]
  • ACUERDO GOV/147/2011, De 8 De Noviembre, Por El Que Se Cede A
    ACUERDO GOV/147/2011, de 8 de noviembre, por el que se cede a favor del Ayuntamiento de La Vall de Bianya, de manera gratuita, y de forma anticipada a la aprobación de la reparcelación motivada por el desarrollo del Plan parcial urbanístico del sector UD-2 Industrial Morrals, el dominio de unos terrenos situados en La Vall de Bianya, propiedad de la Generalidad de Cataluña, de 117 m de superficie, con el fin de destinarlos a carril bici. Organo Emisor: Departamento de la Presidencia Tipo de Norma: Acuerdo Fecha: Fecha de Publicacion en el BOE: 2011-11-10 12:00:00 Marginal: 310634 TEXTO COMPLETO : Dado que la Generalidad de Cataluña es propietaria de la finca de 2.546,75 m²situada en la calle Camprodon (polígono 4, parcela 154) del término municipal de La Vall de Bianya, que se corresponde con la finca registral núm. 1.042, inscrita en el Registro de la Propiedad de Olot, en el tomo 1568, libro 36, folio 171; Dado que la finca anteriormente mencionada pertenece a la Generalidad de Cataluña por título de segregación y declaración de obra nueva practicada mediante certificación administrativa de fecha 5 de julio de 2002; Dado que la Diputación de Girona está llevando a cabo el Proyecto de vía verde de Campdevànol - Setcases - Sant Joan de les Abadesses, Olot, Banyoles, Girona - La Bisbal d'Empordà - Castell-Platja d'Aro. 1ª fase, tramos: Campdevànol-Ripoll, Sant Pere Despuig - Llocalou y Riu Fluvià - Banyoles - Girona, el promotor de cuya obra es el Ministerio de Medio Ambiente; Dado que una parte del trazado del carril bici de este Proyecto
    [Show full text]
  • Revista D'el Far D'empordà
    Núm. 43 Novembre 2018 Preu 3 euros Revista d’El Far d’Empordà Ajuntament Plaça Ajuntament,1 web: http://webspobles2.ddgi.cat/elfardemporda • email: [email protected] d’El Far d’Empordà Tel. 972 511 108 · Fax: 972 673 605 HORARIS DE SERVEIS TELÈFONS AJUNTAMENT CONSULTORI MÈDIC Ajuntament ............................972 51 11 08 Dilluns, dimecres i divendres Metge: Dr. Pedro Aparicio Fax ......................................... 972 67 36 05 obert de 10:00 a 13:30 h. Dijous de 9:00 a 13:00 h Serveis socials.......................972 52 20 00 Dimarts i dijous, tancat. Infermera: Dolors Golobardes Dispensaris Municipals: Podeu trucar per concertar cita Dijous de 10:00 a 13:00 h. Far d’Empordà .......................972 502 905 prèvia a hores convingudes. Per demanar hora de visita i re- Fortià .....................................972 53 41 88 ceptes: De dilluns a dijous tarda SERVEIS SOCIALS Vila-sacra ............................... 972 50 56 53 de 15:00 a 19:00 h al telèfon Treballadora social Riumors .................................972 53 42 72 del dispensari o bé dirigir-vos al Educadora social Escola ....................................972 67 00 88 casal de la gent gran en aquest Trucar de dilluns a divendres de Casal de la Gent Gran ...........972 50 29 05 8:30 a 14:30 h. mateix horari, i els dijous al matí de 9:00 a 13.00 h al telèfon del Parròquia Mn. J. Pratdesaba .972 50 03 31 SERVEI D’URBANISME dispensari o al mateix consultori. Mossos Esquadra .................. ................112 Arquitecta municipal. Durant els altres dies de la set- Policia Nacional .................... ................091 Demanar cita prèvia a l’Ajuntament. mana veure els altres dispensaris Policia Nacional (Figueres)....972 67 75 60 JUTJAT DE PAU dels pobles adjunts.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Pre-Diagnosi Lloret De Mar
    Pre-diagnosi Lloret de Mar Investigadors Pau Avellaneda Garcia Àngel Cebollada i Frontera Gemma Solé Massó EQUIP REDACTOR GEMOTT Grup d’Estudis de Mobilitat, Transport i Territori Universitat Autònoma de Barcelona Investigadors Pau Avellaneda Garcia Àngel Cebollada i Frontera Gemma Solé Massó Amb el suport de tot l’equip del GEMOTT Edifici B – Campus de la UAB 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) Barcelona Tel.: 34 - 93 581 14 59 / 34 – 93 581 15 27 Fax: 34 – 93 581 20 01 A/e: [email protected] http://mobilitat.uab.es Bellaterra, setembre 2004 2 Índex 1. Contextualització territorial 5 1.1 Marc territorial 5 1.2 Estructura urbana 5 1.3 Divisions geogràfiques i administratives 6 2. Dades sociodemogràfiques 8 2.1 Població i evolució demogràfica recent 8 2.2 Estructura per edats de la població 9 2.3 Població immigrada 10 2.4 Projeccions de població 11 2.5 Estimacions de població 12 3. Dades socioeconòmiques 14 3.1 Població ocupada per sectors d’activitat 14 3.2 Economia del turisme 14 3.2.1 Evolució del turisme 14 3.2.2 Oferta turística actual 15 3.2.3 Població turística 16 3.3 Parc d’habitatges 17 4. Dades socioterritorials 19 4.1 Població per districtes 19 5. Urbanisme 20 6. L’oferta de transport 22 6.1 La infraestructura de transport i mobilitat 22 6.1.1 Les àrees per a vianants 22 6.1.2 La xarxa viària 22 6.1.3 Les àrees d’aparcament 23 3 6.2 L’oferta de transport públic col·lectiu 23 6.2.1 Els autobusos urbans 23 6.2.2 Els autobusos interurbans 26 6.3 L’oferta de transport privat 27 7.
    [Show full text]